cafèambllet

DIRECTORALBANO

Dante Fachin

FOTOGRAFIA:Noupapereditors S.L.,

MorgueFile IMPRESSIÓ:

Heraldo de AragónDISTRIBUÏT A:

La Selva i Alt Maresme

30.000 exemplarsmensuals controlatsper Introl S.A i certifi-cats amb el segell

c/ Antoni Viladomat, 117400 BREDA-Ap. Correus: nº 3017300 BLANESDipòsit Legal: GI-107-2005Publicitat i contacte: 650 10 41 60

Publicació membrede l’Associació Catalana de PremsaGratuïta

Líders d’audiència a la zonasegons el Baròmetre de la Comunicaciói la Cultura

Una publicació de

noupape r@gma i l . c omwww.ca f eamb l l e t . c om

686 99 11 37663 05 16 10

Necessitemel teu suport:envia aquestcafèamblletals teusamics!

La setmana a

Promoció Focs 2010Magnífic vídeo de l’empresapirotècnica Startecnia sobreel festival de focs blanenc. Interessant.

Parkour a Lloret de MarFran ens ensenya les sevesespectaculars volteretes alscarrers de Lloret

Lloret extremo

Un grup de persones intentapracticar el kite-surf a laplatja de Lloret...un esportarriscat

Gols espectaculars

Imatges del Campionat deGols espectaculars...

Donant enveja des del Cullar

Un noi ens explica -i en-senya- lo bé que s’ho passaal Cullar, un restaurant em-blemàtic de Blanes...mmm, quina gana

Tuppersex al Bar Acció de Blanes“No somos malas” ha orga-nitzat un ‘Tuppersex’ al barblanenc i ens expliquen al-gunes cosetes...

Espectacla al Longe El Longe de Pineda orga-nitza espectacles comaquest...

Manu Carrasco a SilsImatges del concert del‘triunfito’

Casino de Vidreres

El músic Joan Monegre alCasino de Vidreres

Cantata escolar de Pineda

El passat divendres 26 demarç va tenir lloc la VI Can-tata Escolar de Pineda deMar. Més de 1200 nens aescena

Gala al Rafael AngladaEl 13 de març va tenir lloc laXVI Gala Concurs de TeatreRafael Anglada

La setmana a

Bufador de vidreA la Fira Medieval d’Hostal-ric es pot trobar de tot...finsa un bufador de vidre

Si vols rebre el cafèambllet cada divendres a la tevabústia electrònica...

només has de fer click

AQUÍEntre les persones que es registrin abans de l’1 d’abrilsortejarem un pernil ibèric de qualitat suprema amb dosanys de curació, origen Guijuelo, de Enrique Tomas Bar-celona i dos menús degustació a la pretigiosa FondaMontseny de Breda.

Plom al riu Tordera

El camp de tir La Gaviota de Mal-grat de Mar és objecte de contro-vèrsia des de fa anys entre grupsecologistes, partits polítics i par-ticulars. Les raons d’aquestesqueixes són nombroses: la conta-minació produïda pel plom delsmilions de perdigons que es dipo-siten a la llera del riu, les restesdels plats, que donen un color ta-ronja fosforescent al riu, la conta-minació acústica produïda pelstrets o el presumpte perill que su-posa circular per aquesta zona -contemplada per la Generalitatcom d’ús públic. Aquestes són al-gunes de les queixes que generael camp de tir, una instal·lació queporta gairebé trenta anys en fun-cionament i que ha servit de pla-taforma a esportistes de la zonaper aconseguir importants èxits a

nivell nacional i internacional.L’última notícia, però, sobre l’im-pacte ambiental del camp de tir vasorgir quan, durant la preparaciód’aquest reportatge es van trobarmilers de cartutxos enterrats a lallera del riu, a pocs metres de lesinstal·lacions del camp de tir.Aquest abocament ha estat foto-grafiat i enregistrat en vídeo i espot veure a l’edició digital del ca-fèambllet. Així doncs, les queixesi proves sobre l’impacte negatiusón moltes i ben fonamentades itotes tenen en comú que tenen lallei del seu costat. Tot i això les ad-ministracions no fa res per apli-car-les ni per donar una solucióals tiradors, que fa anys que es-peren poder ser traslladats a unesinstal·lacions que compleixi lanormativa.

Com pot ser?

“Com pot ser?”La primera pregunta que sorgeixquan algú s’assabenta del que estàpassant és: “però com potser, ambla quantitat de reglamentació quehi ha en matèria mediambiental,que el llançament de plom al riuTordera continuï?” Aquesta és unapregunta normal ja que dia a diavivim en un món molt regulat en ma-tèria de residus: separació d’escom-braries, multes per abandonamentd’objectes i taxes de tot tipus pergestionar convenientment les deixa-lles. Així, l’empresari de la restaura-ció que ha de pagar elevades taxesper desenvolupar la seva l’activitat oel ciutadà que es pren la molèstia deseparar els seus residus, pot trobarincomprensible el fet de que es co-negui un abocament de plom con-tinu -un dels metalls més tòxics per ala fauna, la flora i l’ésser humà- i norebi per part de les autoritats capmena d’atenció. Però abans de res-pondre a la pregunta de “com potser que això estigui passant?” cal-dria afinar més en els efectes perju-dicials del plom que es llença desdel camp de tir.

AntecedentsCom hem dit, l’impacte del camp detir és múltiple i està recollit en docu-mentació de tot tipus. Per començar,l’administració més propera al campde tir, l’Ajuntament de Malgrat, a la

seva Agenda 21 (pàgina 38) quali-fica el camp com una instal·lació que“es troba en una situació irregular” iafegeix que “causa importants im-pactes ambientals negatius” Però nonomés això: el document elaboratper l’ajuntament diu que l’activitat delcamp de tir “comporta una elevadacontaminació acústica de l’espai queperjudica a les espècies d’ocells depas i a les que nidifiquen als margesde la Tordera i s’ha de considerar laproblemàtica que genera l’allibera-ment indiscriminat de perdigons deplom, amb greus conseqüènciessobre diverses espècies d’ocells queels poden ingerir i patir posterior-

L’Agenda 21 de Malgratde Mar considera que elcamp de tir “comporta

una elevada contamina-ció acústica de l’espaique perjudica a les es-pècies d’ocells de pas ia les que nidifiquen alsmarges de la Tordera is’ha de considerar laproblemàtica que ge-nera l’alliberament in-

discriminat deperdigons de plom

ment plumbosi” Finalment posa l’ac-cent en que l’activitat “representa unperill d’eliminació involuntària d’es-pècies d’aus per accident”. Per si noha quedat clar, això ho diu en un do-cument oficial l’ajuntament de Mal-grat de Mar.El document, de 191 planes i que hasuposat un esforç econòmic donadala gran quantitat de persones quevan participar en la seva elaboració,qualificada amb “prioritat A” la co-rrecció de la situació, és a dir, la mà-xima prioritat. Tot i que el documentdata del febrer del 2003 l’ajuntamentencara no ha fet cap actuació quepermeti reconduir la situació, tot ique fins i tot des de l’ajuntament deBlanes s’ha demanat una solució aaquest tema.

Però hi ha més. El diputat deCIU al Parlament de Catalunya,Benet Maimí va presentar l’any2009 una proposta de resoluciósobre el trasllat del camp de tir LaGaviota (veure vídeo). Les raonsesgrimides per Maimí van ser que “elcamp es troba en situació irregular icomporta un fort impacte ambiental”La irregularitat a la que es refereixMaimí ve donada pel fet de que lesinstal·lacions es troben a la franja deservitud inclosa a la Zona de Policiad’Aigües on està prohibit desenvolu-par qualsevol activitat. Pel que fa al’impacte mediambiental Maimí esrefereix també als perdigons de plom

i afirma que pot tenir “greus conse-qüències”

Una altra persona que ha se-guit de prop el tema del camp de tirés Francesc Jiménez, més conegutcon 6Q o Follet Gombau, que sónels noms amb els que signa elsseus articles de tema mediambien-tal publicats des de fa 15 anys a larevista blanenca Actual. En multitudd’aquests articles Jiménez ha de-nunciat l’impacte del camp de tir, desdel punt de vista ambiental, faunístici humà, destacant, sobretot, el riscreal d’impacte sobre les personesque cada dia passegen per la zona.En un d’aquests articles, del novem-bre de 2008, Jiménez explica de queels perdigons, empesos pel vent,arriben al marge blanenc del riui ad-verteix que aquesta zona és molt fre-qüentada per vianant i ciclistes,sobretots els dissabtes, un dels diesamb major activitat amb camp de tir.L’article conclou: “Bé menuts, si aneua passejar per la vora de la Tordera,pareu especial atenció (…) no fóscas que un plom perdut de l’altre ribaus tregui un ull!” L’article va acom-panyat d’una foto on es veu un ocellabatut a tirs -cosa totalment prohi-bida- i al peu de foto es pot llegir:“¿Cuándo nos manifestamos paraparar esto?”

Però Jiménez ha anat més enllà iens explica que un particular va de-

nunciar el camp de tir. La denúnciaporta el número 1783791 i va serpresentada el dia 14 de maig de2008. A hores d’ara l’ACA no ha fetcap actuació. L’any 2008 l’ACA varebre 745,963,254 euros dels pres-supostos de la Generalitat de Cata-lunya.

Jiménez, però, no ha estat l’ú-nic que ha seguit aquest tema deprop. El periodista Albert Serrano hatractat el tema del camp de tir als di-versos mitjans on ha treballat els úl-tims anys. Així, treballs de la sevaautoria s’han fet públics des deRàdio Malgrat, Ràdio Blanes i, ac-tualment, des de Malgrat Confiden-cial.com, on ha seguit el tema ambinterès i on els lectors poden fer unseguiment de les notícies relaciona-des amb el tema.

Per la seva part el gerent delCamp de Tir La Gaviota, FranciscoMachado, puntualitza: “això de queels perdigons arribin a l’altre bandadel riu no és veritat. Nosaltres hemfet proves i no arriben. A més, si arri-bessin, la Guàrdia Civil, qui fa visitesperiòdiques al camp de tir, ho sabriai no ens deixaria tirar” Pel que fa a lamort accidentals d’aus Machado honega taxativament i diu que des delcamp de tir només es tira als plats i“qui hagi aportat proves fotogràfi-ques les ha manipulat”, referint-se auna fotografia publicada a la RevistaActual i que va ser utilitzada pel di-

putat Maimí a la seva ponència alParlament de Catalunya sobre elcamp de tir.Paper mullatPerò el caràcter irregular del campno són només opinions personals. Hiha una legislació tant europea comestatal i autonòmica que evidencienla irregularitat de la instal·lació.. LaDirectiva Europea 92/43/CEE esta-bleix que “queda expressament pro-hibida la pertorbació deliberada delas espècies protegides especial-ment durant el períodes de repro-ducció, cria, hibernació i migració”Tenint en compte l’efecte l’efecte ne-gatiu del plom a les aus de la zona,

La Directiva Europea92/43/CEE estableix

que “queda expressa-ment prohibida la per-torbació deliberada de

las espècies protegidesespecialment durant elperíodes de reproduc-ció, cria, hibernació i

migració”

del soroll dels dispars i els impactesdels perdigons sobre les aus recolli-des tant pel Parlament de Catalunyacom per l’Agenda 21 de Malgrat, elcamp de tir també incompleix la nor-mativa europea que també prohibeixl’abocament de plom a aquestesàrees.

Però hi ha més: arrel de la DirectivaEuropea abans mencionada, la LleiOrgànica 16/2007 del 13 de des-embre sobre Patrimoni Natural iBiodiversitat especifica que “esprohibeix la tinença i l’ús de municióque contingui plom durant l’exercicide la caça i el tir esportiu quanaquestes activitats s’exerceixin enzona humides incloses a la XarxaNatural 2000” El riu Tordera fa anysque esta inclòs en aquesta xarxa eu-ropea de conservació. Tot i això, elsperdigons de plom segueixen caientper milers cada dia a la llera del riu.Els projectils trobats enterrats a lallera del riu, així com les caixes decartró trobades al voltant del club detir permeten conèixer el tipus de mu-nició utilitzat al camp de tir La Ga-viota. Un exemple és el projectilmarca Solognac BT per a tir al plat.Segons el fabricant aquest projectil,del calibre 12 conté 28 grams deplom per unitat en forma de cente-nars de boles de 2mm, la qual cosafa impossible la seva recol·lecció uncop dispars sobre les aigües i sorres

de la Tordera. Francisco Machado,qui durant l’elaboració s’ha mostrattotalment disposat a contestar lesnostres preguntes, admet que desdel Camp de Tir s’utilitza munició deplom en un 70% dels dispars i deixaclar que quan el camp de tir va ini-ciar la seva activitat als anys 80 nohi havia cap normativa sobre aquesttema.

Pel que fa a la fauna, la Llei Or-gànica 16/2007 també destaca quela “gavina d’Audouin”, que només estroba al riu Tordera i a tres llocs mésa tot Espanya és una “espècie ob-jecte de mesures de conservació es-pecials pel que fa al seu habitat, ambel fi d’assegurar la seva supervivèn-cia i la seva reproducció a la sevaàrea de distribució”

Què diuen els científics?Vist tot això, comprovem que les ad-ministracions locals, autonòmiques,estatals i europees recullen en formade lleis el problema que els perdi-gons de plom causen al medi. Peròen que és basa aquesta preocupa-ció? Veiem què diuen els científics.Raimon Guitart, de la Unitat de Toxi-cologia General de la Universitat Au-tònoma de Barcelona i Vernon G.Thomas del Departament of Integra-tive Biology de la University ofGuelph (Canadà) han publicat a laRevista Española de Salud Públicaun estudi titulat “¿Es el plomo em-

pleado en deportes (caza, tiro ypesca deportiva) un problema deSalud Pública infravalorado?” Se-gons aquest estudi la caça i el tir re-presenten l’abocament al medi de6000 tones anuals de plom. Fins ara,totes les mesures aplicades contral’ús del plom per les administracionstenien un enfoc exclusivament con-servacionista i es fixava bàsicamenten el danys que el plom pot causar ala fauna. Però l’estudi proposa dis-cutir si aquest enfoc és suficient icreu en la necessitat d’abordar eltema des d’un punt de vista humà“tenint en compte que, pel que fa alsnens, no hi ha dosis d’exposició se-gura” al·ludint al fet de que qualsevolexposició dels menors de sis anyspot tenir un impacte molt negatiu ala seva salut. Segons l’estudi, elscamps de tir estudiats presentensòls altament contaminats afectant ales plantes, que arriben a presentarnivells de contaminació 400 vegadessuperiors al permès. En aquest sen-tit l’estudi adverteix que “no cal obli-dar que la zona humida méscontaminada d’Espanya per plom ésl’Albufera valenciana on l’arròs escultiva en sols amb 288 perdigonsper metre quadrat” Així, tot i la baixareactivitat del plom, està comprovatcientíficament que aquest metall enun medi aquàtic allibera substànciesmolt perilloses per a la salut, com és,entre d’altres, la hidrocerusita. Se-

gons estudis fets a camps de tir, onla presència de perdigons és moltalta es donen concentracions d’en-tre 800 i 55,000 mg/kg. Segons l’A-gència de Protecció del MediAmbient dels Estats Units, el nivellmàxim de seguretat es troba en 400mg/kg.

Guitart cita estudis elaborats adiverses universitat nord americanesi angleses on es recull també l’efectedel plom dels perdigons a les aigüessubterrànies ubicades als camps detir. Segons aquests estudis es podenarribar a assolir valors de 838 micro-grams per litre, quan la OMS i laUnió Europea estableixen un màxim

“no cal oblidar que lazona humida més con-

taminada d’Espanya perplom és l’Albufera va-lenciana on l’arròs es

cultiva en sols amb 288perdigons per metre

quadrat”

de 10 micrograms per litre. Aquestesdades confirmen el que molts cientí-fics ja saben: el pas del plom a la ca-dena tròfica, és a dir, als alimentsque mengem, és qüestió de temps.Tenint en compte que aquestes ai-gües subterrànies són les que, a tre-ves de pous fan servir els pagesosdel delta del Tordera per regar elsseus cultius, els motius de preocu-pació pel tema estan més que justi-ficats.

Llavors que passa?Després de veure tota aquesta infor-mació -que podrà trobar a la nostraweb en forma d’enllaços a les fontsoriginals- la pregunta és ja urgent:“com pot ser que tot això continuï?”Bé, per respondre aquesta preguntahem invertit dues setmanes de feinai gairebé 120 trucades telefòniques.Tot i així, no estem segurs d’haver-nos-en ensortit.La primera trucada va ser en el mo-ment de trobar els cartutxos ente-rrats a la llera d’un riu protegit per lanormativa europea. Aquesta trucadava anar adreçada a la Policia Localde Malgrat de Mar el diumenge 4d’abril. Després de conèixer els de-talls de l’abocament van assegurarque al matí del dia següent anirien allloc per fer les oportunes comprova-cions. Vam demanar ser avisats perpoder ensenyar el lloc ja que és dedifícil accés. Al voltant de les 13

hores no havíem rebut cap trucada.Vam anar al lloc en qüestió i no hihavia ningú i els residus continuavenal seu lloc. En vistes de que la reac-ció de l’ajuntament es feia esperarens vam posar en contacte amb elsMossos d’Esquadra. Cal fer enaquest punt un petit parèntesi. Unade les principals conclusions a laque vam arribar fent aquest repor-tatge és que l’Administració és de-mostra en moltes ocasions inútil percomplir amb les seves tarees. Peraixò la ràpida actuació dels Mossosd’Esquadra, tant dels efectius de Pi-neda de Mar com de la Unitat Re-gional de Medi Ambient (URMA), ésun fet tan positiu com inusual.Els Mossos van fer les comprova-cions pertinents, van posar els fetsen coneixement de la unitat especia-litzada en temes ecològics (URMA) ivan derivar en menys de quatre diesla documentació a les autoritats pera que determinin el grau de respon-sabilitat del camp de tir en aquestenterrament de residus. Uns residusque, segons l’expert Xavier Guitart,són potencialment perillosos ja que,encara que els cartutxos estiguinbuit contenen traces de plom i, ma-nipulats per un nen, per exemple, potprovocar greus danys només percontacte.Preguntat sobre aquest tema, el ge-rent del camp de tir explica queaquest abocament “és antic i té

anys” Segons Machado una provad’això és el fet de que els cartutxostrobats han deixat de fabricar-se fa12 anys, fet que hem pogut compro-var gràcies als documents aportatspel mateix Machado. El gerent delcamp diu que això es va fer segura-ment per persones que ja no estanal camp de tir i que els actuals usua-ris no en tenien coneixement. Ma-chado, a més, ens ha mostrat fotoson es pot veure la neteja feta al llocun cop van tenir coneixement de l’e-xistència dels residus per part delsMossos d’Esquadra. En aquesta ne-teja van participar tant els responsa-bles del camp com alguns socis. Enshem desplaçat al lloc on vam fer latroballa i, efectivament, els cartutxosja no hi eren. Segons Machado, elsmés de 10 bidons plens de cartutxosextrets s’enviaran a “un lloc espe-cialment habilitat per al tractamentcorrecte d’aquest residu”El següent pas va ser tornar a con-tactar amb les autoritats municipals.Aquesta vegada amb la regidora deMedi Ambient, Maria Lluïsa Mérida(PSC). Li preguntem perquè l’ajunta-ment no revoca la llicència d’activi-tats al camp de tir. Segons Mérida,la llicència va ser atorgada als anys80 quan la legislació no era tan res-trictiva i això donava dret als tiradorsa exercir la seva activitat. Però teninten compte les evidències científi-ques i legals sobre l’abocament de

plom als rius, no es pot revocar la lli-cència? Mérida respon: “l’ajuntamentno té cap prova de que l’activitatsigui contaminant. Qui s’hauria d’en-carregar de dictaminar això és l’A-gència Catalana de l’Aigua (ACA) ino l’ajuntament, i com que l’ajunta-ment no disposa de cap estudi, nopodem revocar la llicència” Llavorstruquem a l’ACA però l’organisme norespon. Qui si respon és el departa-ment de premsa de Medi Ambient, ila seva resposta és taxativa: “la res-

En vista d’aquesta novainformació ens veiem

obligats a tornar a con-tactar amb la regidorade medi ambient de

Malgrat. Si a la primeraconversa la causa de no

poder tancar aquestaactivitat era la llicènciaconcedida als anys 80,la Llei 3/1998 deixavasense efecte aquesta

raó. Llavors, el camp detir està funcionant ambla llicència dels anys 80(és a dir sense llicència)

o ha renovat la quetenia tal i com obliga

la llei?

ponsabilitat sobre la llicència és úni-cament de l’ajuntament”. És enaquest moment en que trobem unallei que ens ajuda a entendre el quepassa. La Llei 3/1998 del Parlamentde Catalunya estableix que les acti-vitats de l’Annex II -que inclou, entred’altres, activitats com el camp de tir-han de renovar la seva llicència me-diambiental independentment deque ja tinguin una concedida ambanterioritat. Segons la Llei el procésés el següent: els propietaris de l’ac-tivitat han de presentar a l’ajunta-ment un Projecte Bàsic d’AvaluacióMediambiental. Un cop l’ajuntamentrep aquest projecte l’ha d’enviar aMedi Ambient a la vegada que elposa a informació pública. Els muni-cipis de menys de 50.000 habitantstambé han d’enviar una còpia alConsell Comarcal. El següent pas ésque Medi Ambient retorna a l’ajunta-ment la resolució i es torna a expo-sar públicament. Finalment, tenint encompte la resolució de Medi Am-bient, l’ajuntament ha de dir si dónala llicència o no.

En vista d’aquesta nova infor-mació ens veiem obligats a tornar acontactar amb la regidora de mediambient de Malgrat. Si a la primeraconversa la causa de no poder tan-car aquesta activitat era la llicènciaconcedida als anys 80, la Llei 3/1998deixava sense efecte aquesta raó.Llavors, el camp de tir està funcio-

nant amb la llicència dels anys 80(és a dir sense llicència) o ha reno-vat la que tenia tal i com obliga lallei? Mérida respon: “els propietarisno han iniciat els tràmits per obtenirla nova llicència i per tant l’ajunta-ment no ha pogut presentar res amedi ambient” Però la llei diu que ésobligatori fer la renovació, pregun-tem. “Si -respon Mérida- però la lleicontempla plaços per poder entregarla documentació” Quin és l’últimplaç, doncs? “Era el 31 de desembrede 2009” I han presentat la docu-mentació? “No” Llavors des de prin-cipis d’any el camp de tir no téllicència? No. Preguntat sobre la lli-cència, Francisco Machado diu que“l’ajuntament mai ha demanat cappaper ni li ha fet saber que havia detramitar una llicència nova” i asse-gura que el camp de tir “presentaconstantment infinitud de papers adiverses administracions i posa comexemple el Ministerio de Defensa ola Guàrdia Civil” A més, Machadoconfirma que a la seva inspecció, elsMossos d’Esquadra han fet fotos detots aquests documents.Finalment fem la següent pregunta ala regidora de medi ambient: Si l’ac-tivitat no té la llicència en vigor, lla-vors perquè l’ajuntament no tanca elcamp de tir? Perquè si haguéssim detancar tot el que no té llicència, hau-ríem de tancar moltes coses a Mal-grat i a tot Catalunya. Per exemple

molts hotels. Però la seva obligacióés tancar el camp de tir, tenint encompte, entre d’altres, la Llei Orgà-nica 16/2007 del 13 de desembresobre Patrimoni Natural i Biodiversi-tat? “Bé, desconeixem aquesta llei.Cadascú haurà de assumir la sevaresponsabilitat”, conclou Mérida.

Què diu la Llei?Efectivament, el Codi Penal preveusancions per a delictes ecològics.Pel que fa a la responsabilitat delspolítics l’article 329 estableix que“l’autoritat o funcionari públic que ha-gués informat favorablement la con-cessió de llicències manifestamentil·legals, que autoritzin el funciona-ment d’indústries o activitats conta-minants (…) o que amb motiu de lesseves inspeccions haguessin silen-ciat la infracció de Lleis o disposi-cions normatives de caràcter generalque les regulen, serà castigat ambpresó de sis mesos a tres anys o lade multa de 8 a 24 mesos. Amb lesmateixes penes es castigarà l’auto-ritat o funcionari públic que per simateix o com a membre d’un orga-nisme col·legiat hagués resolt o votata favor de la seva concessió sabentde la seva injustícia”

Altres administracionsRecordeu la proposta del senyorBenet Maimí al Parlament per tan-car el camp de tir? Doncs be, el Par-

lament va considerar que l’únic quepodia fer per tal de respectar l’auto-nomia de l’ajuntament de Malgrat deMar era ‘iniciar un diàleg’ amb les au-toritats locals. Des de l’ajuntamentasseguren que no han rebut cap no-tificació per part del govern enaquest sentit. Hem intentat contactaramb Maimí per saber si aquests con-tactes s’havien produït però ha estatimpossible.Pel que fa a l’Agència Catalana del’Aigua, al tancament d’aquesta edi-ció no havíem rebut cap explicaciósobre la denúncia sense respostades de fa dos anys interposada perun particular. Tampoc hem pogutsaber si s’ha fet un estudi sobre l’im-pacte real del camp de tir, tot i lallarga llista d’evidències que confir-men que l’activitat pot resultar peri-llós i irregular. No hem pogut saberles concentracions de plom a l’aiguaque reben els ciutadans del riu Tor-dera ni les concentracions de plomde les aigües subterrànies que ser-veixen per regar els cultius de lazona.Pel que fa l’enterrament de residusla cosa ha anat una mica millor. Des-prés de ser informats de que l’Agèn-cia Catalana de Residus (ACR) nopot actuar d’ofici sinó que les sevesinspeccions han de ser motivadesper una denúncia expressa -no ser-veixen les denúncies a l’ACA encaraque depenguin del mateix – final-

ment corregeixen i ens diuen quel’ACR sí pot actuar d’ofici. Al tanca-ment d’aquesta edició l’ACR con-firma que, després d’estudiar lesfotografies i els vídeos penjats a laplana web d’aquesta publicació, enun plaç inferior a cinc dies un ins-pector es personarà al lloc. Si esconfirma la presència de l’enterra-ment l’activitat serà sancionada ambmulta. A més, si els seus responsa-bles no tenen tots els documents del’activitat en regla s’enfrontaran amultes superiors. Preguntats pelpossible tancament de l’activitat,l’ACR ha dit que “l’única administra-ció que pot prendre aquesta decisióés l’ajuntament de Malgrat”

1.- El camp de tir ha generat una im-portant incomoditat social. Però seriainexacte atribuir la responsabilitatdel que passa en aquest lloc única-ment als tiradors. El tir és un esportolímpic, reconegut per federacionsde tot el món. A més, en el cas con-cret del Camp de Tir La Gaviota, téun important paper social a la comu-nitat, ja que fomenta l’esport i tot elque l’envolta. Cal tenir en comptetambé els molts intents que han fetels tiradors per tal de trobar una al-

ternativa al lloc que actualment ocu-pen. Per tant, les primeres pregun-tes són: Què han fet lesadministracions per tal de recol-çar aquests intents? S’ha preocu-pat prou l’ajuntament de Malgratper aquest col·lectiu que, tot i nopertànyer a un esport majoritari,té un paper molt important?

2.- Amb la informació que hem pogutrecopilar, podem afirmar que tot i l’e-norme desplegament administratiu,casos que, com a mínim, mereixe-rien una atenció especial per part deles diverses autoritats es tractenamb excessiva lentitud i, perquè nodir-ho, deixadesa. Durant el procésd’investigació realitzat hem hagut decontactar amb un número enormed’ens públics per tal de començar aentendre què està passant amb elcamp de tir de la Tordera. No cal dirque a la majoria de llocs hem trobatinfinitud de càrrecs incapaços derespondre de manera ràpida i efec-tiva a les demandes.

3.- La següent conclusió es desprénde l’anterior: el ciutadà manté ambels seus impostos totes aquestes es-tructures per tal de que facin unafeina que ell mateix no pot fer. Però

Conclusions i preguntes

a l’hora de la veritat, reclamar undret -el dret a un medi saludable enaquest cas- les complicacions sónenormes. Potser que ni la PoliciaLocal, ni l’ajuntament de Malgratde Mar, ni la regidora de medi am-bient de dita població, ni l’AgènciaCatalana de l’Aigua sàpiguen direxactament on es pot denunciarun abocament il·legal de residus?

4.- Pel que fa al tema concret delcamp de tir, les primeres preguntesque sorgeixen apunten directamenta l’ajuntament. Perquè en un primermoment els responsables adminis-tratius -i penals arribat el cas- pre-guntats per una llicència i la sevapossibilitat de revocació contestenque és impossible revocar-la ja queha estat donada als anys 80? Si elciutadà no pot dedicar una tardasencera a investigar a les lleis queregulen aquest tema mai sabrà queaquesta resposta no té cap baselegal. Perquè quan, un cop cone-guda la llei que inhabilita l’excusa dela llicència donada als anys 80, laresposta es transforma en una altra?S’aplica aquí el “si cola cola”?Quan finalment queda clar que elfuncionament actual del camp detir no té la llicència corresponent,és acceptable una resposta comla donada per la regidoria de mediambient dient que si s’hagués detancar tot el que no té llicències

s’haurien de tancar moltes coses,inclosos hotels de la població?Hauria de dir la regidora respon-sable del compliment de les lleismediambientals al municipi quinssón els establiments que noacompleixen la normativa? Sónmolts? En quin grau afecten almedi malgratenc aquests incom-pliments normatius? És just queels molts empresaris que fan es-forços econòmics per complir lanormativa vegin com d’altres noho fan sense que això comporticap problema amb l’administraciólocal?

4.- Excepte alguns casos aïllats, elspolítics encarregats de fiscalitzar elproblema del camp de tir no hanestat gaire fins. Havent passat tantsanys com han passat, havent comèsels diferents organismes omissionsfàcilment demostrables, com és queningú ha pogut aconseguir queaquesta situació es redreces? Comdiem, en aquest punt hi ha unes po-ques excepcions, però aquestes ex-cepcions no són suficients per evitarpreguntar-nos: i què ha fet l’oposi-ció? Ha estat, com el govern, lligadaper interessos electorals?5.- Per últim, una mica d’autocrítica.Ja és un fet conegut que les esferespolítiques és mouen només a cop depressió ciutadana i mediàtica. Coma mitjà de comunicació ens pregun-

tem: fem prou bé la nostra feinaquan una situació irregular perviu alllarg dels anys? Ens deixem ‘tapar laboca’ masses vegades i ens confor-mem amb la primera resposta queens donen els polítics sense anarmés enllà? Ens convertim moltes ve-gades en simples corretges detransmissió del poder sense exercirla nostra feina fiscalitzadora? Ésmolt fàcil publicar l’última nota depremsa sobre les millores en el as-faltat, però assumim la nostra verita-ble feina de posar l’ull allà on lafoscor és més densa? I com a ciuta-dans, fem tot el que està a les nos-tres mans?La majoria de les preguntes formu-lades té una resposta: no. Els mit-jans som en part còmplices d’unsistema que en certes ocasions nofunciona i ens deixem manipularsense oposar resistència. Els ciuta-dans no assumim moltes vegadesles nostres responsabilitats i caiemen l’error de creure que les cosescanvien soles o pensem que ja hoarreglarà un altre. En el cas delcamp de tir no és un problema d’al-tres. És un problema que ens potafectar de ben aprop ja que no par-lem només d’un pobres ocells morts.Parlem de la salut del nostre entorn.Hi ha alguna cosa més important?Si, una. Que tot i els errors comesos,mai és tard per començar a actuar.

Sabor blanenc

El blanenc Ramon Freixenet ha estatguardonat amb el segon premi deprosa en els XII Jocs Florals del

Camp d'en Grassot de Gràcia, a Bar-celona. Freixenet va ser premiat perl'obra La incisión convexa.

Dia de les esquadres

Sense sorra

Els Jardins de Santa Clotilde van aco-llir, el 22 d'abril, la celebració del Dia de

les Esquadres, festa celebrada per l'À-rea Bàsica Policial de la Selva.

Lloret de Mar · La platja de la Mar Me-nuda s'ha ressentit de les darreres lle-vantades. Tal és el cas que la sorra quees va usar per refer la platja desprésdel temporal de Sant Esteve el 2008 ha

desaparegut, deixant al descobert unmur compacte. L'Ajuntament està pen-dent ara de l'actuacióde Costes perarreglar la situació.

Lletres amb premi

El XXI Concurs Literari de NarracióCurta de Sils ja té guanyadors. En lacategoria A (2n de primària) ManelTorres Moreno i Aniol Riera Solerhan estat els escollits; mentre que ala categoria B (3r de primària) hanestat Pau Bancells Teixidor i MarinaBancells Teixidor. Ja en la categoriaC (4t), els premis han estat per aCarla Mercader i Alba Giol; mentreque en la categoria D (5è), han guan-

yat Teo Parella Dilmé i Pau MasferrerRodríguez; i en la E (6è) Andreu Mer-cader Lladó i Mireia Cejas Carneco.Ja en la categoria de juvenils i adultss'ha premiat a Aina Sallent i AlbertTorras, i a Quim Vila i Ariadna Pe-ralta, respectivament. El lliuramentde premis, que va tenir lloc el 19 d'a-bril, va incloure una conferència deDavid Pagès sobre les llegendes deJaume I.

Poca potència

Lloret de Mar · Tot i que fa més d'unany que la nova oficina de Correusestà acabada, encara no s'ha fet eltrasllat. Tot sembla indicar que el pro-blema es troba amb la potència elèc-

trica del local, que seria insuficientper a les diverses operacions ques'hi haurien de realitzar. Per ara, elservei es segueix oferint des de l'ofi-cina provisional de Fenals.

Batalla per l'IBI

Sils.- L'Ajuntament ha decidit portar denou l'Estat als tribunals. I és que volenque el Ministeri d'Economia i Hisendaels aboni les bonificacions de les quo-tes tributàries de l'IBI que es van con-

cedir a la concessionària de l'autopistaAP-7, Acesa. Si el jutge els donés laraó Sils, que ja compta amb sentènciesal seu favor, rebria uns 160.000 eurospels exercicis del 2008 i el 2009.

Drogues al bar

Blanes.- El propietari d'un bar de Bla-nes ha estat detingut per vendre dro-gues al local que regenta, a la zonad'Els Pins. L'home, de 37 anys i nascuta Holanda, està acusat d'un delicte

contra la salut pública després que laPolicia Local trobés 100 grams d'haixix,cinc grams de marihuana, i cinc mésde cocaïna al local, tots ells preparatsper a ser venuts.

La festa dels Sikh

Santa Coloma de Farners.- Els 500 in-tegrants de la comunitat Sikh del muni-cipi han commemorat el naixement delseu fundador, Khalsa Panth, amb di-

versos actes a la vila. Entre ells, unaprocessó pels carrers de la ciutat i undinar popular al temple, el passat 11d'abril.

Obres a Can Feliciano

Malgrat de Mar.- Després de dos anysi vuit mesos, les obres de cobrimentde la riera de Palafolls al seu pas perCan Feliciano es reprendran. Així hoha fet saber l'alcaldessa del municipi,Conxita Campoy (PSC), que ha rebut

el recolzament del seu soci de govern(PP). Després de diverses disputes,l'obra es reprendrà amb modificacionspuntuals. Entre les actuacions es pre-veu l'enderrocament de la nau d'enBoix.

Drogues tot l'any

Malgrat de Mar.- Durant el 2009 la po-licia ha comissat substàncies estupe-faents a un total de 143 persones perun valor total de 5.000 euros. Són les

dades que es desprenen de la memò-ria de la Policia Local del municipi pu-blicada recentment.

De la Biblioteca a casa

Blanes.- Préstec a domicili. És el nouservei de la Biblioteca Comarcal deBlanes que, a partir de l'abril, ha posaten marxa aquest projecte sota el lemaDe la biblioteca a casa. Amb la intencióde resultar accessibles a totes aquelles

persones que per problemes de mobi-litat no poden desplaçar-se fins a la bi-blioteca, el nou servei pretén cobrir lesnecessitats de lectura i accés a la in-formació d'aquest sector de la població.

Augmenten els accidents

Calella.- 243 són els accidents que hiha hagut a la ciutat durant el 2009,xifra que es situa bastant pel damuntque la dels anys anteriors. En els ac-cidents s'han vist implicats 301 turis-mes, 57 ciclomotors i motocicletes,

46 camions i furgonetes, 13 autocarsi 12 bicicletes. El nombre de víctimesha estat de 88, un 5% més que du-rant el 2008, però tot i així cal desta-car que cap accident ha resultatmortal.

La millor iniciativa

Lloret de Mar.- La nova web de LloretTurisme ha estat guardonada amb elpremi Alimara com la millor iniciativa

local. Es tracta d'un premi que atorgal'escola CETT, el Saló Internacional deTurisme i la Generalitat.

http://www.croalsalut.com

Nens sols a l'autobús

Viatjo amb tu és la nova iniciativa del'Ajuntament de Pineda de Mar per tald'ensenyar als alumnes de cinquè isisè de primària a desplaçar-se enbus urbà sense la necessitat d'anaracompanyats d'un adult. L'activitat,destaquen des del consistori, té duesvessants: es realitzen dos tallerspràctics el primer dels quals consis-teix en una activitat a l'aula de la ma-teixa escola on els alumnes analitzentots els elements que conformen unviatge amb bus urbà. El segon dels

tallers consisteix en un viatge en au-tobús acompanyats pels educadors,on els alumnes posen en pràctica elsconceptes apresos a classe. D'a-questa manera, assenyalen, 'els edu-cadors faciliten tot tipus d'informacióals alumnes perquè es puguin moureamb autonomia mitjançant el busurbà en el municipi de Pineda'. Lesescoles que participen en el pro-grama són els CEIP Mediterrània,Montpalau i Aloc.

Dos nous llibres

Lloret de Mar.- El lloretenc Joan Sala iGascons ha publicat dues obres coin-cidint amb la diada de Sant Jordi. Unad'elles és Poemes d'ahir i l'altra Libretade un soldado de artillería. L'autor va

ser venent exemplars de les obres alpasseig Verdaguer el passat 23 d'abrilen la trentena edició de la fira del Llibrei la Rosa.

Fira de primavera

Palafolls.- Un total de 75 parades s'hansumat a la tercera fira de primavera delmunicipi. La majoria de les parades vanser de productes artesanals, però

també va haver-hi establiments quevan aprofitar la jornada per treure laseva botiga al carrer. El nombre de pa-rades ha duplicat les de l'any anterior.

Blanes en el punt de mira

El 1r Ralli Fotogràfic ha reunit prop de150 participants. Tots ells, nens inenes de 5è i 6è de primària, hanpogut capturar imatges en 12 controlsi amb diversos motius: motos i moters,salts d'skate, flors i jardins, fotografiad'estudi, i el mar entre d'altres. En totals'han fet 6244 fotografies, de les qualsse n'han seleccionat algunes perquè

durant el mes de maig estiguin expo-sades a les escoles i al centre de Bla-nes. L'acte ha estat organitzat perl'Agrupació fotogràfica de Blanes(AFIC) per tal de commemorar el 50èaniversari de l'entitat i amb l'objectiud'apropar la fotografia als més petits'd'una manera lúdica i familiar'.

Feu click aquíper anar a la plana de l’AFIC

Nit Literària a Lloret

Més de 350 obres s'han presentatal concurs literari Literatura de Viat-ges de Lloret de Mar. Però noméshan estat una minoria els afortu-nats. Entre ells, Far West, Final detrajecte, del valencià Joan BaptistaComas, que s'ha endut el guardóper aquesta obra en la categoria deNarrativa de viatge. La història, am-bientada en l'Oest americà, haestat definida pel seu autor com 'un

viatge de reflexió'. Baptista va com-partir protagonisme amb el llore-tenc Josep Bernat i Montero, qui vaendur-se el guardó Sa Gavina perla seva trajectòria a la vila.Els altres premiats de la Nit Literà-ria van ser Natàlia Gonzàlez per Lapedra màgica en la categoria Na-rrativa Motxilla de viatges; i AndreuCarbonell per Viatge al meu mónen la categoria Poesia Motxilla de

viatge, tots dos alumnes d'educa-ció primària. Ja en educació se-cundària, va ser Paula Gejo ambl'obra Quadern de viatge qui varebre el guardó de la categoria Na-rrativa Motxilla de Viatge; i PauSchilling amb Anada i Tornada elpremiat en la categoria de PoesiaMotxilla de viatge. Roser Gruart iAlbert Carreras van ser els guar-

donats amb el premi Joan Llaveriasde contes infantils per l'obra La Ga-vina Titina. Com a novetat es vapresentar, durant la vetllada, la re-edició del llibre 20 anys de turismea la Costa Brava, d'Esteve Fàbre-gas. I és que aquest any es cele-bra el centenari del naixement del'autor, i del naixement de la CostaBrava sota aquest nom.

Els vincles entre Lloret de Mar i elsdos municipis amb els quals estàagermanat són cada vegada mésforts. Un d'ells és Cúllar, a Andalusia.I l'altre és Bolsena, a Itàlia. Lloret hiestà agermanat perquè és en aquestalocalitat on va néixer Santa Cristina,patrona de la vila. I és per això queuna vuitantena de jubilats provinentsdel Casal italià s'han desplaçat fins ala vila per tal de conèixer, en com-panyia dels jubilats lloretencs, el pa-trimoni natural i cultural del municipi.

Però els llaços d'agermanamententre Lloret i els dos municipis no aca-ben aquí. Durant aquest abril, ungrup de lloretencs es desplaçarà finsa Cúllar per tal de viure la Festa deMoros i Cristians. I el mes de juny, elspuntaires i el Casal de Jubilats de Llo-ret visitaran Bolsena. A part, a Llorets'organitzarà un torneig de futbolentre joves dels tres municipis. I perúltim, el mes de novembre i durant lesfestes de Sant Romà, es farà una tro-bada a la vila selvatana entre asso-ciacions que fan activitats semblants

a les tres localitats. El tinent d'alcaldede Participació Ciutadana, ignasiRiera, considera que 'els projectesd'agermanament han de ser actius'.

Llaços d’agermanament:Lloret i Bolsena

El Raval estrena local social.- El pas-sat 17 d'abril va inaugurar-se el noulocal social de l'Associació de Veïnsdel barri de Raval de Blanes. L'acte vacomptar amb la presència de l'al-calde, Josep Trias, i la presidenta del'entitat, Rosa Maria Gussi. D'altrabanda, la inauguració es va fer coinci-dir amb un homenatge al primer pre-sident i fundador: Salvador Vives iPuig. Trias, amb l'ajuda de PepetaGuich, vídua d'en Vives, i la resta defamiliars, van descobrir una placacommemorativa que ha quedat ins-tal·lada a la façana de la casa familiardel Raval.

El Raval estrena local social

Central d’apartaments

A mitjans d'abril va celebrar-se a Bar-celona el Saló Internacional de Tu-risme, i el Patronat de Turisme CostaBrava Girona va saber aprofitar bé elsdies. I és que durant la primera jor-nada ja van presentar la nova centralde reserves on-line d'apartaments tu-rístics inclosa al seu portal. El presi-dent del Patronat, Enric Vilert, vaavançar també que en un breu terminide temps s'incorporarà el motor de

reserves d'Escapade, amb 1.400cases i apartaments turístics a 30 lo-calitats de la Costa Brava, seguint lalínia de 'millorar' i 'ampliar' els serveisals usuaris i 'oferir' nous canals de co-mercialització als empresaris. El Pa-tronat va estar present al Saló amb unestand de 195 metres quadrats iacompanyats de 14 entitats i empre-ses gironines, entre elles les de Bla-nes i Lloret de Mar.

Talls irritants

Una seixantena de veïns han tallat du-rant 25 minuts la N-II per protestar con-tra l'endarreriment de les obres que

han d'enllaçar Caldes de Malavella iSils. Alguns dels conductors van irritar-se per l'acte de protesta.

Els cardiòlegs visiten Santa Clotilde

Lloret de Mar.- Més de 500 professio-nals que han participat en un congrésinternacional de Cardiologia a Gironahan visitat els Jardins de Santa Clotildeaquest mes d'abril. L'acte, inclòs en elprograma de l'event, ha constat d'unviatge en vaixell per la costa que ha

acabat amb un passeig pels jardins.Entre els participants hi havia el llore-tenc Joan Sala i Montero, que ha des-tacat que 'la majoria dels participantssón americans i europeus'. El congréses realitza cada dos anys en una ciutatdiferent de l'Estat.

Pineda de Mar.- El municipi mares-menc ha organitzat la primera edicióde la Setmana de la Gent Gran, queva culminar el passat 25 d'abril ambballs esportius i un vermut popular.Durant tota la setmana es van impar-tir diversos tallers d'entrenament de lamemòria, conferències, programes de

formació sobre el bon ús dels medi-caments i actuacions musicals.També cal destacar la Fira de la GentGran que es va celebrar el cap de set-mana del 23 al 25 d'abril a la PlaçaEspanya, i on es van exposar diver-ses manualitats elaborades per lagent gran de Pineda.

Setmana de la Gent Gran

Acusat de tirar la dona per un pont

Està acusat d'intentar matar la sevadona des d'una alçada de més de vintmetres. I pagarà pel que ell mateix hareconegut: que va intentar tirar la sevadona daltabaix d'un viaducte de l'eixtransversal el 23 de desembre del2004. Tot i així l'acusat, veí de SantaColoma de Farners, ha reconegut tenirproblemes psicològics i ha declarat quevivia 'moments molt dolents'. És peraixò que, enlloc de la pena de nou anys

de presó a la qual s'enfrontava pertemptativa d'homicidi, finalment s'hademanat que el condemnin a dos anysaplicant-li un atenuant de trastorn men-tal. Ha estat l'acord al qual han arribatla fiscalia, l'acusació particular i la de-fensa. Al seu torn, demanen també queli prohibeixin acostar-se a la víctima du-rant dotze anys. El judici ha quedat vistper a sentència.

Més Mossos

No ve de nou. Fa temps que la de-manda és la mateixa: més efectiusde Mossos d'Esquadra per a la SelvaMarítima. Però no arriben. I això queen el darrer exercici, el del 2009, lacomissaria de Blanes ja va donarcurs a més de 10.000 fets penals i vafer més de 1.000 detencions.És per això que, durant la celebraciódel dia de les Esquadres, la diada del'Àrea Bàsica Policial (ABP) cele-brada als jardins de Santa Clotilde deLloret de Mar, el president del Con-sell Comarcal de la Selva, Jordi Gi-ronès, va fer de nou una crida.'Demano al Departament d'Interiorque posi tots els agents necessarisperquè es pugui treballar amb segu-retat cap a la gent i cap als agentsmateixos', va dir.Durant la Diada de les Esquadres,com és habitual, també van tenirllocs les mencions especials. Unad'aquestes la va rebre Lluís Espe-dosa, de l'empresa Manemosa, perla cura amb el medi ambient. El regi-dor popular Celestino Lillo, de l'ajun-tament de Blanes, també la va rebre,en aquest cas per la seva tascaconstant a favor de la recuperació dela platja de s'Abanell. El següent vaser l'Oficial de la Policia Local de Llo-ret, José Antonio Rodríguez, per laseva participació en la resolució d'un

cas. I una altra de les felicitacions vaser per a un veí de Blanes que el sisde gener va escalar quatre pisos persalvar una dona i el seu fill del focque es va ocasionar en un immobledel carrer Cristòfol Colom. La jornadava culminar amb 13 mencions espe-cials més i l'esperança que la de-manda sigui aviat una realitat.

Amb la safata ben col·locada

Els cursos d’hostaleria per a immigrants es clouen avui amb un èxit de participants

Els cursos de formació per facilitar laincorporació laboral a persones immi-grants han arribat a la seva fi. Persegon any consecutiu, la Fundació Tu-rística de Santa Susanna i Accem hanorganitzat els cursos per tal d'ensen-yar més a fons l'ofici a les personesnouvingudes. Els cursos, impartits perl'Escola Universitària d'Hostaleria deSant Pol de Mar, han tingut lloc a l'Ho-tel Mercury, al càmping Bon Repòs de

Santa Susanna, i a la mateixa Escola;i han servit per ensenyar-los les tècni-ques de les principals àrees operativesde les empreses d'hostaleria i turisme:operacions bàsiques de cuina, bar irestaurant, i de pisos en allotjament.Des de l'organització destaquen que'l'èxit d'aquest programa ha fet quetotes les places s'omplissin ràpida-ment' i els alumnes s'han mostrat 'moltsatisfets' de poder assistir-hi.

Stilton a Blanes

Blanes.- Més de 300 nens i neneshan visitat la Biblioteca Comarcal deBlanes per tal de celebrar el Dia In-ternacional del Llibre Infantil i Juvenil.En aquesta ocasió, però, hi ha hagut

un protagonista especial: él famóspersonatge de la literatura del mo-ment Gerónimo Stilton. Molts dels in-fants van aprofitar per a fer-se unafotografia amb el popular ratolí.

L’entitat excursionista Xino-Xano ja té un carrer amb el seu nom

Es tracta del carrer que passa pel costat de l’ermita SantQuirze on passa la marxa popular de les ermites i quedona accés al futur parc de Sant Quirze

Lloret de Mar, 21 d’abril de 2010.-“Hem escollit un carrer, prop del ce-mentiri modernista de la vila, es tractad’un via que passa just pel costat del’ermita de Sant Quirze i que porta agran part de la zona boscosa que en-volta Lloret de Mar i al futur parc deSant Quirze, considerem que s’ajustamolt bé a l’essència i ànima del XinoXano, unint d’aquest manera patrimoninatural i cultural”.- amb aquestes pa-raules Xavier Crespo donava a conèi-xer quin és el carrer escollit per passara dir-se “carrer del Xino Xano”.A la junta de govern de divendres pas-

sat es va procedir al canvi de nom delcarrer, fins ara anomenat Pitàgores dela urbanització Mas Arboç, per aquestnova denominació.L’entitat Xino Xano l’any passat vacomplir 30 anys i des de l’Ajuntaments’ha volgut reconèixer la tasca que faaquesta associació per ajudar la difu-sió de la tradició i coneixement del pa-trimoni natural i cultural de la vila. Unespolitiques que avui dia estan a l’alça ique el Xino Xano ja va visionar fa 30anys com un eix vertebrador perdonar a conèixer l’identitat local.

Joves promeses

Lloret de Mar.- La segona fase delCampionat de Catalunya de gimnas-tes va deixar un bon sabor de boca ala gimnasta del Lloret Helena Rojas.

La jove participant, de set anys, vaaconseguir la medalla de plata des-prés d'obtenir la segona posició en lacategoria benjamí en mans lliures.

Ascens a pols

Palafolls.- El sènior de bàsquet femeníté complicat l'ascens de categoria.Després de perdre el segon partit del

Play-off d'ascens per una diferència dequatre punts, han de rebre al Porque-res, invicte fins el moment.

El volcà el deixa a casa

Alemanya.- Jose Luis Blanco finalmentno va poder ser a la Strongman Run, lacursa organitzada per Fisherman'sFriend a Alemanya. El seu vol va haverde ser cancel·lat degut a l'erupció delvolcà Eyjafjallajokull. Blanco acudia

com a entrenador i assessor dels vuitpremiats d'una promoció. Lacancel·lació dels vols va impossibilitartambé la participació de l'expedició es-panyola a l'event.

Conferència d'elit

Calella.- L'atleta Marcel Zamora harealitzat una conferència titulada Ex-periències i preparació d'un triatletad'elit. Zamora ha estat guanyador ab-

solut de la Challenge Barcelona-Ma-resme 2009, de l'Iron Man de Niçaels anys 2006, 2007, 2008 i 2009, ide l'Embrunman 2009.

Campió a l'sprint

Blanes.- El blanenc Francesc Zuritaes va proclamar campió del II GranPremi de Jorba. La prova, puntuableper a la Copa Catalana de ciclisme en

categoria juvenil, constava de 71 qui-lòmetres, i es va disputar el passat 10d'abril a Igualada.

Calellencs al Top Català d’Edats

Calella.- Raquel Bonilla, del Suris Ca-lella, s'ha proclamat campiona en laprova juvenil femenina del Top Catalàd'Edats celebrat a Calella el cap de set-mana del 10 i 11 d'abril. Helena Tornéva quedar classificada en vuitena posi-ció en la mateixa prova. Per altra

banda, en la juvenil masculina, AdriàMallorquí va aconseguir la segona po-sició després de guanyar cinc partits iperdre'n dos. Mallorquí va repetir posi-ció en la prova infantil, i Lluís Tió vacompletar el podi amb la tercera plaça.

Ascens del Termotur

Calella.- El Termotur Calella ha acon-seguit l'ascens a la SuperdivisióMasculina Estatal després de supe-rar amb bona nota la fase d'ascensdisputada a l'Escala els dies 10 i 11d'abril.Tot i que el cap de setmana no va co-mençar bé pels calellencs, el bon jocde l'equip maresmenc va ocasionarque guanyessin els dos partits res-

tants. Després de perdre en el partitinicial disputat contra l'Escala, els ca-lellencs van guanyar els dos se-güents encontres, contra el Valladolidi el Jerez respectivament.D'aquesta manera el Termotur Cale-lla, format per Eduard Mayorov, Ma-nolo Garcia, Pere Navarro i JoanMoregó, disputarà la propera lliga enla Superdivisió.

Seleccionats

Calella.- Raquel Bonilla, del Suris Ca-lella, i Adrià Mallorquí, del Termotur,han estat seleccionats per a formarpart de l'equip estatal que disputarà

l'Open Internacional per a Joves. Eltorneig tindrà lloc a Platja d'Aro del 5al 9 de maig, i a on hi participaranmés de 30 països d'arreu del món.

El campionat a la butxaca

El Club Twirling Costa Brava Blanesestà d'enhorabona. No només s'haendut el campionat de la Copa Cata-lana de clubs de Twirling, sinó quetotes les categories del club presen-tades han fet podi, amb un total de23 copes.Al guanyar aquesta copa, el club bla-nenc es classifica per participar alcampionat europeu de clubs de twir-ling en totes les seves categories,

que es celebrarà a Holanda els dies10, 11 i 12 de juny.A aquest nou èxit cal sumar-n'hi d'al-tres aconseguits des que es va fun-dar el club l'any 2006. Entre ells, elsdos campionats de Catalunya perequips junior, dos subcampionats deCatalunya grup sènior, i un campio-nat internacional de Catalunya iFrança en categoria junior.

'Lloretfest', un cas a part

Lloret de Mar.- L'alcalde de Lloret, Xa-vier Crespo, ha volgut desmarcar elsfets ocorreguts al Saloufest sel seuhomònim a la vila selvatana. En de-claracions a Nova Ràdio Lloret, ha

afirmat que el comportament delsmés de 2,000 joves universitaris quevan passar pel Lloretfest ha estat “co-rrecte”.

Les JERC no volen la piscina

Hostalric.- ERC ja ha deixat clar queno vol la futura piscina d'Hostalric. Lesjoventuts republicanes han dut aterme un acte de protesta contra la fu-tura piscina perquè consideren que

les mides no són les adequades. Lapiscina faria 6,5 metres d'ample i 1,60de profunditat. És 'el mínim per acon-seguir una subvenció' afirmen.

Possible querella

Blanes.- El PSC està estudiant siportar davant un jutge l'exregidor re-publicà Joan Puig. El motiu serienunes declaracions de Puig contra l'e-xalcalde de Blanes, Josep Marigó,

en les quals insinuava una suposadairregularitat per part d'aquest últim enla concessió d'una llicència a la cons-tructora Costacat que el ara el Tribu-nal ha declarat nul·la.

Delatar els immigrants

Comarques.- Vic va fer saltar lesalarmes, però tot i així els municipisgironins ho tenen clar: no els toca aells 'delatar' els immigrants que notinguin en regla el permís de resi-dència. Aquesta és una tasca, afir-

men, que pertoca a l'Estat. Lloret deMar, en canvi, veu la proposta de Vic'interessant' i han declarat, segonsinforma El Punt, que estudiaran laproposta.

Amb les dones

Tossa de Mar.- L'experiència de lesdones a l'entorn quotidià és el nomdel taller que ha impartit Tossa deMar. L'objectiu és promoure la reflexió

entre la població i fomentar la partici-pació activa de les dones en la cons-trucció dels espais públics.

http://www.illadesalut.com

T’ha agradat?La setmana que veserà encara millor!Si vols rebre el cafèambllet cada divendres a la tevabústia electrònica...

només has de fer click

AQUÍEntre les persones que es registrin abans de l’1 d’abrilsortejarem un pernil ibèric de qualitat suprema amb dosanys de curació, origen Guijuelo, de Enrique Tomas Bar-celona i dos menús degustació a la pretigiosa FondaMontseny de Breda.