Ctt u CA

J3 El pare Miquel Baillori I

(Barcdüua, 1909). ,

El pare Miquel Battíoriy atuntne de Vinstitut de Girona J. Víctor Gay

Fa Lins mesas el P. Miquel Barüo-ri va ser a Gírona per presentar un l l ibre sobre el paper de l'Església i concre tament del capítol catedral gironí després de la Guerra de Successtó i, per

tant , davant la monarquía borbónica; es tracta de I'obra L'Església catalana sota la monarquia deb Burhoiis. La catedral de Girona en el segk XVlll, de Tempordanesa Montse­rrat Jiménez i Sureda. L'esmentat acte va teñir Iloc al saló de sessions de l'Ajuntament i ens va permetre gaudír d'una veritable lli^ó magistral del prestigios jesuíta cátala, una de les figures mes eminents en la recerca histó­rica, literaria i social deis Paísos Catalans. Malgrat els seus quasi noranta anys en el moment de la seva presencia enere nosaltres (actualment ja ha assolit aquesta xifra rodo­na, en perfecte estat de salut i una clari­videncia mental total), va evidenciar que

gaudeix d'una memoria prodigiosa que va anar molt mes enlla de l'estricte contingut academic de l'acte. El P. Batllori, en efecte, va voler recordar la seva especial vínculació amb Girona, i concretament amb el nostre primer institut.

Per a la majoria deis presents va ser una sorpresa saber que havia estat alumne de l'esmentat centre gironí, on va fer els exá-mens deis darrers cursos i va assolir el seu primer títol.

El P. Batllori és de fondes arrels barcelo-nines (nascut a la pla^a de Catalunya), i per aixo sorprenia la seva quatitat d'alumne de l'institut de Girona. EU mateix ho va expli­car. La seva familia el va matricular —no podia ser d'altra manera— al coMegi deis jesuítes de Barcelona. L'esmentat centre no tenia reconeixement oficial i, per tant, els seus alumnes havíen de fer els exámens corresponents a l'institut de la ciutat {únic

16261 46 Revista de Girona / UMiii. 191 nowinlifc - Jcí-uinbrc 1999

per a cot Barcelona). Es on va ingressar, amb la qualificació d'aprovat, l'alumne Mique! Batllori, el 25 de mai^; de l'any 1920, amb poc mes de deu anys.

Tot semblava assenyalar que e! futur científic i investigador seguiría normalment els seus estudis jesuítas í revalidant les assignatures correspo-nents a l'lnstituto General y Técnico de Barcelona, com corresponia. Pero, en un moment dererminat, les línies ideolügiques d'alguns deis professors de Tesmentat centre civil van topar fron-talment amb le.s cristianes; especial-ment, com va explicar el P. Batllori, es tractava deis titulars de les cátedres d'ética i hstória; situacio que decidí la direcció del coMegi de la Companyia de Jesús a portar els seus alumnes a revalidar les assignatures a instituís de fora de Barcelona, és a dir, a les altres capitals catalanes. Es podía escollír, básicament, entte els centres de Giro-na i Tarragona.

Aliimne de l'lnstituto General y Técnico de Gerona

El futur P. BatUoti (va ingressar a la Companyia l'any 1928) va ser alum-ne d'aquell Instituto Geneml y Técni­co de Gerona els cursos 1923-1924 i 1924-1925. Els cursos antetiors {des del corresponent al.s anys 1919-1920 fins ai de 1922-1923) havia estat matricular i s'havia examinat a Barccloiia.

La seva fitxa d'alumne es conserva a TArxiu Historie de Sant josep, en I'apartat cotresponent a l'institut de Girona. La cura amb qué esta tedactac el dücument ens permet fer un segui-ment del seus estudis. En el curs 1919-1920 es va examinar de quatre assigna­tures: llengua castellana (exceblent), geografía general d'Europa (notable), nocions d'aritmética i geomettia (nota­ble) i cal-ligtafia (excel-lent amb matrí­cula d'bonor). Aquest curs figura, admi-nistrativament, com a ensenyament Iliure. En el curs de 1920, que ja consta com a ensenyament col-legiat, les assig­natures eren llengua llatina (excel-lent), geografía especial d'Espanya (notable), aritmética (aprovat, en els examens extraordinaris de setembre, úníc cas en tot el batxi l lera t del P. Batllori) i gimnástica (on figura la singular qualifi­cació de «guanyada»). Les matéries del curs 1921-1922 son llengua llatina (excel-lent), francés (excel-lent), histo-

;::^T

\--^:y^-::

Instituto-General y Técnico'de.:i Gerona ..-^ll^

hi/o de D. día -/j;..^ de. de /f<?¿,en de J:^d:á?2^t_ul-^— ingresó en M.^.,.. de ,..,r:;^z^íi<2_

' /f^:_ COR ñola dd ^!^Í^5S#^^á^3^Í^¿¿^fe?p' F ^ E R I O D O ' D E : ! - S A C m L L E F Z A T O

•.-'.'••y

Asignaturas

Lengua castellana . . . . .

Güogralla ficncral y de Europa .

Nnes. de Arifmfilica yOeomet . "

Caligrafía . . . . . -

Lengua latina, primero .

QeoEratiB especial Je España

Aritmtiica , •- .

Gimnasia, primero . . . .

Lengua lai iua, segundo.

Francés, primero , . • .

Historia de Espafia . . .

Geometría .'• . • .. ' . ^ - ¿' •

a imnasia, segundo , . • - , -

Preceptiva literaria y composl..

Francés, seguudo . .' . . . , .

Illstotia Universal ... • ... ..

Álfiebra y Trieonoraetria . . . ; ' .

Dibujo, p r imero : . . . .,' .

Psicología y Lógica ', .• .^i/, .

Historia gen. de la Ule ra tu ra :

F í s i c a . '•'.•• •.-•_ •. ; : ¿ , .

Fislologla'e Higiene. . . , - ,.

Dibujo, segunda . . . '. '•.

Ética y Rudimentos de Derecha

Historia NatoraL . . . ; j ' , .

Agricultura y TícDlca agrícola.

Química ceiieMl. , . . .

'Mal en iiámenei

Fíí.\-£i de l'ahimnc Mií¡m.'í Baúltm \ MimTifí a í'in.siítu£ de CJIVOTUÍ, ainh el deíaW de loics les as.sipuiiur<.'s i ks cDn-es|)o>icTi£,s quali/ícacíons.

ria d'Espanya (exceMent), geomettia (excel-lent) i gimnástica (novament «guanyada»). En el cuts 1922-1923, el daner en que s'examina a Barcelona, les assignatures eren preceptiva literaria i com pos icio (exce l - len t ) , francés {excel-lent amb mattícula d 'bonor) , hÍ,storÍa universal (excel-lent amb matri­cula d'bonor), algebra i trigonometría (excel-lent), i dibuix (.excel-lent).

Aquest magnííic expedient va ser envíat a l'institut de Girona, on l'alum­ne Miquel BatUoti Í Munné fon iiiatri-culat el 21 de novembre de 1923 per al curs 1923-1924. En els examens ordi-naris assolí les següents qualíticacions: psicología i lógica, excel-lent amb matrícula d'bonor; historia general de la literatura, excel-lent amb matrícula

d 'bonor; física, notable; fisiología i h ig iene , excel- lent amb matr ícula d 'bonor; i dibuix, exceblent. Final-ment, en el datrer curs de batxillerat, corresponent ais anys 1924-1925 les qualificacions de l'alumne Batlkiri van ser: e t ica i t u d i m e n t s de dre t , excel-lent; historia natural, excel-lent amb matrícula d'honor; agricultuta i técnica agrícola, excel-lent amb mattí­cula d ' hono r ; i qu ímica genera l , exceMent.

Es ttacta, en resum, d'un deis expe-dients académics mes brillants del nos-tre primer institut: de les 27 assignatu­res (25 i dues gimnastiques), l'alumne Miquel Batllori va assolir 7 matricules d'honor, 13 excel-lents, 4 notables i 1 aprovat, i les dues gimnastiques '<gua-

Revista de Girona / iiiim. 1M7 nii\'e-]iihru - JL- emhrc ISJy ) 47 16271

DISTRITO UNIVERSITARIO DE BilRCELOHfl

mSTIlUíO [¡ttlERllL Y lEEflUD DE UmUM

CIRTIBCi iCAilICA iCIiL

CERTIFICAGIÜK ACADÉMICA OFICIAL

C U R S O DE

192A a 192^-

Núm.

EXTRACTO del E x p e d i e n t e a c a d é m i c o de D.

na tura l de-~-.:^Aiaí.f-(L*L:ri<\í^9.v-.«írr^ provincia de

VeiiBcfi el eiücEn de innreso con la calIflcacICn 667Á^h<^^^^.n.£Lcz:'.ía..t^^

^...J^-i)ÁdjAl^-!.A^.....H^

JJ..ZI.— a n ( ....de, iños de edad.

.el díaj'.á^e llLíxA^r:. ífl 192<rr

D

"P

F

C

M

• I

N

'N

j°

Estudios del Bachülcralo

Lengua castellana

GcogrnfU general y de Europa .

Nociones de Aritmética j- CcomeidH ,

Coligrofío

Lengua latina, primero

Geogralía especial de Eipana • - • •

Aritméiica

Gimnasia, prinie:o

Lengua latina, segundo FrnnnÍB. nr in iero . , V.--^.:í^ii-•'''•• • .

Matrlciilndo on st

ourao do

rU ^Jj...

..J.l.

„..«.

inM2

En ol Instituto do

9a oxaminó

G

ízi:

::::::i:=

CalllicaclDii en IOE eiaoieiies

Ci.iiiriii IiliiitJiíiiitt

rí-tAaMt-í ¿BAÍ..^.tL.Í

UMOÉU í

.' SiA-a&aí

Premios f olisenaclones

J. ÍL Í - .

//.

yiuoííci-

Certificació académica del fiitur P. BatUim a l'/?istitiílo General y Téaticu de Barcelona, en el momeni del traslíai de macríciihi a G m n w .

nyades». Tíimbc es pot dir que, rot i que en les matéries de lletres sempre assolí notes superiors, també va desta­car en les de carácter científic: recor-dem les matricules d'honor en fisiolo­gía i historia natural o els excellents de química, agricultura o algebra.

L'expedient de ralumne Bacllori a l ' insti tut de Girona es clou amb la seg;iienr observació: "AcoUint 'Se al R.D. 10 de mar^ de 1917, el dia 8 de julio! de 1925, ha abonar els drets per a l'expedició del Títol de Batxiller».

Una carrera extraordinaria

Tres anys desprcs de finalitzar els seus estudis de batxillerat a Girona, Miquel Batllori es llícencia en historia i dret per la Universitar de Barcelona, i fou un deis deixebles distingits del pro-fessor Jordi Rubio. Ja hem dit que el mateix any 1928 va ingressar a la Com-panyia de Jesús. Els anys de la Guerra Civil transcorrej^Lieren, per al P. Batllo­ri, a Italia (els jesuites havien estat expuLsats de rerritori espanyol peí govern de la República), concretamcnt a Torí, on es forma com a fik\sot, i de retorn es va Ilicenciar en teología i va obtenir-ne el doctorat l'any 1941- Uns mesos abans havia estat ordenat preve­

ré, és a dir, cjue els seus anys d'exercici sacerdotal son prop de seixanta. Des del 1952 fins a la seva jubilació va ser pro-fessor a la Facukat d'História de la Pon­tificia Universitat Gregoriana de Roma.

Té mes de dos-cents Ilibres publi-cats, que abasten tematiques histdri-ques, filosofiques, teoldgiques, literaries i eclesiastiques, básicament relaciona-des amb els Paísos Catalans, des de les Ules o la projeeció catalana a Italia fins a les Ameriques. 1 malgrat els seus anys, com que gaudeix d 'una salut excel-lent, segueix treballant intensa-ment en els camps de sempre, i concre-rament en el de la recerca histórica. Actualmenc esta en fase de publicació la seva obra completa {Edicions Tres i Quatre), que sera un veritable monu-ment a la ciencia liistorica. Amb dinou volums previstos (dotze ja al carrer), permetran un recorregut pcls esdeveni-ments histories en relacieí amb í'Esgíé-sia, el país i el món. En unes recents declaracions, el P. Batllori deia: <'La investigació controla la imaginació i frena les idees preconcebudes i els pre-judicis» (El Temp.s, 15-2-99). Actual-ment resideix on va comentar la seva relació.amb la Companyia, és a dir, en el coMegi del carrer Casp, encara que reconeix que troba a faltar Roma, per

moltes coses: «Alia seria al centre del debat literari, filosofic, historie. Aquí tinc una biblioteca que esta bé, pero no esta á la paf^e^- {Avui, 11-1-99). Ha estat un deis darrers catalans «impor-tants» a Roma, encara que ell mateix deia al diari barceloní que l'Església catalana no ha tingut mai influencia en el Vatica: «Només quan hi ha hagut alguns catalans en llocs clau la seva veu s'hi ha sentit una mica. Quan hi havia Anselm Maria Albareda, Bonet i Muixí i mossen Angles. Tots tres i jo r ep resen távem opc ions d i ferents : Bonet, una actitud progressista; mo.ssen Angles, un home mes aviat reacciona-ri; el pare Albareda, entre dos punts. 1 jo, al centreesquerra; i encara m'agrada representar-lo ".

Com veiem, aquell jove i promete­dor alumne de l 'Instituto General y Técnico de Gerona ha correspost amb la seva trajectdria a les qualificacions que els professors de batxillerat del nostre centre d'ensenyament mitja li van donar ía quasi tres quarts de segle.

J. Víctor Gay és periodism.

L'autor agraeix la coMaboració rchud:) per part Je l;i llicL-ticinda Mnrin Reixncli en l;i recerca de les JaJes per a nquesc escrit.

1628] 48 R e v i s t a de G i r o n a / ti tun. !'-'7 i iovembre - Je-sfiiibiv !'-AJ9