C4dossier respira circul

142
CURS 2013-2014 CURES AUXILIARS DINFERMERIA Jordi Capdevila Cures bàsiques aplicades a les necessitats de l’ésser humà Crèdit 4 dossier de treball UNITAT DE COMPETÈNCIA DEL CRÈDIT APLICAR CURES AUXILIARS D INFERMERIA AL PACIENT / CLIENT . M ÒDUL P ROFESSIONAL DEL CRÈD IT 4 TÈCNIQUES BÀSIQUES D INFERMERIA

description

C4 Cures bàsiques infermeria Bloc RESPIRATORI

Transcript of C4dossier respira circul

Page 1: C4dossier respira circul

Curs a

CURS 2013-2014 CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

Jordi Capdevila

Cures bàsiques aplicades a les necessitats de

l’ésser humà Crèdit 4 dossier de treball

U N I T A T D E C O M P E T È N C I A D E L C R È D I T “ A P L I C A R C U R E S A U X I L I A R S D ’ I N F E R M E R I A A L P A C I E N T / C L I E N T . M Ò D U L P R O F E S S I O N A L D E L C R È D I T 4 “ T È C N I Q U E S B À S I Q U E S D ’ I N F E R M E R I A ”

Page 2: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 2

Índex: Organització per unitats didàctiques. UD

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.1- NECESSITAT DE RESPIRAR.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.2- NECESSITAT DE MENJAR I BEURE.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.3- NECESSITAT D’ELIMINACIÓ.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.4- NECESSITAT DE RELACIÓ.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.5- EL PACIENT/CLIENT QUIRÚRGIC.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.6- REPRODUCCIÓ I ATENCIÓ MATERNO-INFANTIL.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.7- ATENCIÓ AL MALALT TERMINAL. LES CURES POST MORTEM.

Page 3: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 3

Durada 240h + 33 aprox de lliure disposició de centre.

Objectius terminals del crèdit 4:

1-Relacionar les estructures dels aparells respiratori, circulatori, digestiu, urinari, reproductor, i els sistemes endocrí, nerviós i òrgans dels sentits, amb les funcions que desenvolupen i les malalties més freqüents de cada un d'ells. UD1

2-Formalitzar gràfics, fulls de registre, fulls d'observacions i d'altres, a partir de les dades i resultats de l'observació i comunicació amb el pacient/client i acompanyants amb relació a les necessitats de respirar, menjar, beure, eliminar i relació. (totes)

3-Programar la seva activitat, en funció de les necessitats tant del servei com dels pacients/clients. (totes)

4-Identificar les necessitats i demandes de respirar, menjar, beure, eliminar del pacient/client a partir de la història clínica, el pla de cures i la comunicació amb el pacient/client i acompanyants. UD 1, 2 i 3

5-Identificar els objectius establerts per l'equip de treball, a partir del pla de cures i dels protocols tècnics d'actuació. ( totes)

6-Determinar el tipus d'atencions relacionades amb les necessitats de respirar, menjar, beure, eliminar i de relació, que requereixen els pacients/clients, en funció de les seves necessitats, del grau de dependència i del pla de cures. (totes)

7-Relacionar cada una de les constants vitals amb el lloc anatòmic de la presa i la tècnica per mesurar-la, amb el significat del valor obtingut i les conseqüències sobre l'organisme. UD1

8-Prendre les constants vitals amb precisió, amb els mitjans materials i la tècnica adequada en funció de les característiques i les condicions del pacient/client. UD1

9-Relacionar els diferents tipus de dietes amb les indicacions, els aliments que intervenen i la seva composició, i l'aportació nutricional. UD2

10-Realitzar el suport a la ingesta del pacient amb el material i la tècnica adients en funció de la prescripció facultativa, de les condicions del pacient/client i segons les normes higienicosanitàries. UD2

11-Determinar els materials que cal utilitzar en els sondatges, drenatges, aspiracions i administració d'ènemes d'un pacient/client. UD3

12-Controlar la qualitat i quantitat dels productes eliminats a través de sondes, drenatges, aspiracions, bosses recol·lectores i el funcionament dels equips i la permeabilitat de la sonda. UD3

Page 4: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 4

13-Administrar ènemes amb pulcritud i precisió segons el protocol tècnic i d'acord amb la prescripció facultativa i el pla de cures. UD3

14-Determinar el material necessari per a l'aplicació de les tècniques d'aerosolteràpia i oxigenoteràpia. Tp’s UD1

15-Detectar anomalies en el material i equips utilitzats en la recollida d'eliminacions, oxigenoteràpia i aerosolteràpia, a partir de l'observació de la seva funcionalitat. Tp’s UD1

16-Classificar l'instrumental quirúrgic bàsic segons la seva funció. UD5

17-Realitzar la preparació preoperatòria del pacient/client segons el protocol establert i el tipus d'intervenció quirúrgica que s'ha de realitzar. UD5

18-Determinar els materials i productes necessaris per efectuar la tècnica d'amortallament del cadàver. UD7

19-Realitzar l'amortallament del cadàver segons els protocols d'atenció postmortem, de preparació i aïllament del cadàver i les indicacions dels acompanyants. UD7

Continguts en Unitats didàctiques

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.1- NECESSITAT DE RESPIRAR. respiratori, cardíac, circulatori, el medi intern (la sang), limfàtic i immunològic. Les cts. vitals i el B.H.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.2- NECESSITAT DE MENJAR I BEURE. Digestiu, principis de nutrició i dietètica.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.3- NECESSITAT D’ELIMINACIÓ. Renal/Excretor

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.4- NECESSITAT DE RELACIÓ. Nerviós, endocrí i òrgans dels sentits.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.5- EL PACIENT/CLIENT QUIRÚRGIC. Bloc quirúrgic

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.6- REPRODUCCIÓ I ATENCIÓ MATERNO-INFANTIL.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.7- ATENCIÓ AL MALALT TERMINAL. LES CURES POST MORTEM. Cures pal·liatives

Page 5: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 5

Avaluació*:

Bloc teòric: 50% del crèdit en dos o tres exàmens dels fets, conceptes i sistemes conceptuals de la unitat subjecte d’estudi.

Bloc Teoricopràctic ( TP’s) 20% del crèdit. La Tp és l’execució d’un procediment simulat a l’aula taller i un examen teorico-pràctic si la UD ho escau.

CAT. Treball d’auto aprenentatge basat en ABP. 10%

AEA. Activitats d’ensenyament aprenentatge. Degudament complimentat el quadern de treball. 10%

Valoració actitudinal. 10%. Graelles d’observació i criteris estipulats.

*l’avaluació s’especifica degudament a cada trimestre.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.1- NECESSITAT DE RESPIRAR.

Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals.

Anatomofisiologia de l'aparell respiratori.

Malalties més freqüents de l'aparell respiratori.

Anatomofisiologia de l'aparell circulatori: la sang, el cor, els vasos sanguinis, el sistema limfàtic.

Malalties més freqüents.

Els signes vitals: procediments de presa i enregistrament.

Teoricopràctiques (TP’s)

Drenatges posturals i exercicis respiratoris.

L'oxigenoteràpia: materials i tècniques.

Aspiració de secrecions: material i tècnica.

Cura del pacient/client traqueostomitzat.

Respiració assistida: tipus de respiradors, cures generals del pacient/client.

Els signes vitals: procediments de presa i enregistrament I interpretació.

Balanç Hídric, procediment, càlcul i interpretació.

Page 6: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 6

CAT’s

LA TERMOREGULACIÓ

AEA

S’especifiquen

Objectius de la UD1.

1,2,3,4,5,6,7,8,14 i 15

Nuclis d’activitat

N.A Títol Durada AEA codi Avaluació NA1 Anatomo-

fisiologia

del Sistema Respiratori

5 hores

Concepte de respiració; respiració interna, externa i cel·lular. Estructura general de l’aparell respiratori i anatomia general del tòrax. Anatomia de les vies aèries superiors i inferiors. Cicle mecànic de la ventilació. Volums pulmonars. Pressions intratoràciques. Unitat alveolocapil·lar. Intercanvi de gasos. Transport sanguini de gasos: relació amb l’hemoglobina i la despesa cardíaca. Concepte de consum d’O2. Control central de la respiració.

C4/UD1/NA1/A1 -Exercicis d’avaluació continuada. Visionats de vídeos. Elaboració de làmines d’anatomia. -Prova escrita.

NA2 E.C del sistema respiratori

2h -Proves funcionals respiratòries. Espirometria i el Pick Flow. -La placa de tòrax. -Broncoscòpia. -Toracocentesi. -Recollida d’esput.

C4/UD1/NA2/A1 -continguts per la prova escrita.

NA3 Patologia respiratòria Cures d’infermeria

6h

-Les malalties de les vies respiratòries superiors: La rinitis aguda, el refredat comú i la grip. -Les malalties de les vies respiratòries inferiors i pulmonars: MPOC/LCFA, Asma bronquial i bronquitis aguda-crònica. La pneumònia. El càncer broncopulmonar

C4/UD1/NA3/A1 Exercicis d’avaluació continuada. continguts per la prova escrita. NA1,2 i 3 tenen una prova.

Page 7: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 7

NA4 Anatomo-fisiologia del sistema cardiocirculatori-limfàtic i immunològic. El medi intern. La sang.

10h Estructura general de l’aparell cardiocircualtori. Circulació major i circulació menor. Anatomia del cor: cavitats i vàlvules, estructura de la paret: el pericardi. -Cicle cardíac i la seva despesa. -Regulació de les funcions cardiovasculars. Anatomia de la circulació arterial, venosa. Sistemes venosos menors: circulació pulmonar i portal. Anatomia i fisiologia del sistema limfàtic. -Constitució general del sistema sanguini i immunitari. La circulació de la sang i les seves funcions. Composició de la sang. Plasma i sèrum sanguini: característiques i diferències: valors normals dels principals paràmetres bioquímics i hematològics. Eritròcits ( sèrie roja). Morfologia i estructura, transport d’o2 i de co2. Metabolisme de l’hemoglobina. La formació d’eritròcits. -Plaquetes, morfologia i funcions lligades a l’hemostàsia. Coagulació i fibrinòlisi. -Leucòcits ( sèrie blanca). Línies mieloide i limfoide. Fagocitosi i mecanisme de la inflamació. S.I antigen, anticòs. Concepte de vacuna i calendari de vacunacions. -Grups sanguinis ABO i Rh. Principis d’hemoteràpia.

C4/UD1/NA4/A1 -Exercicis d’avaluació continuada. Visionats de vídeos. Elaboració de làmines d’anatomia. -Prova escrita.

Page 8: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 8

NA5 E.C del

sistema cardiocirculatori-limfàtic i immunològic

2h Rx de tòrax, l’EKG, Angiografía i les seves variants, Ecocardiografia, Doppler, Cateterisme cardíac, Holter Prova d’esforç (ergomibi). Proves epicutànies i hemodonació.

C4/UD1/NA5/A1 -continguts per la prova escrita.

NA6 Patologia cardiocirculatòria, immnuno i limfàtic. Cures d’infermeria

6h Cardiopatia isquèmica i les seves manifestacions. HTA, patologia vascular ( varices). Trombosi, Anèmies. VIH /SIDA. Càncer limfàtic. Breu recull de malalties autoimmunes.

C4/UD1/NA6/A1 Exercicis d’avaluació continuada. continguts per la prova escrita. NA 4,5 i 6 tenen una prova. ( la segona de continguts)

NA7 Les constants/signes vitals. El Balanç Hídric (B.H)

10H Valoració, registre i interpretació de les cts vitals. TA, FC,FR i T. El Balanç Hídric, comput, càlcul i interpretació.

C4/UD1/NA7/A1 NA 7 té una prova. ( la tercera de continguts). Cas clínic per plasmar cts en gràfica, interpretació i valoraciód’aquestes. Càlcul del B.H interpretació del DdI. Exercicis per passar a gràfiques de cts vitals de difertens hospitals i càlcul del B.H.

CAT de Termoregulació.

N.A Títol Durada AEA Codi Avaluació NA8 Termoregulació

(dins la Tº de cts vitals i B.H)

2h Els principis que regeixen el procés de termoregulació dels individus.

C4/UD1/NA8/A1 L’alumnat haurà de cercar la informació sobre una sèrie de punts que el professor lliura. EL CAT serà avaluat amb una prova objectiva V o F juntament amb la tercera prova de continguts (cts. vitals)

Page 9: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 9

Procediments ( Teoricopràctiques)

Nuclis d’activitat

N.A Títol Durada AEA codi Avaluació NA9 Equips

d’oxigen. 1h Bales i tancs d’o2 líquid (

centrals en circuits de paret). Els reguladors amb fluxioximetre ( lx’) i mesuradors de pressió per les bales, tubs flexibles o tubuladures. L’humidificador. Precaucions en l’administració d’O2.

C4/UD1/NA9/A1 Identificació material. Assistència.

NA10 Sistemes de baix flux i Sistemes d’alt flux.

3h Ulleres nasals, catèter nasofaringi i mascareta facial simple. Procediment i cures associades. Mascareta VMK o venturi®, la mascarte d’alta concertació al 100%. Procediment i cures.

C4/UD1/NA10/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

NA11 FST respiratòria

6h Els drentages posturals, la percussió, la vibració, la tos efectiva, l’Inspiròmetre incentivat, respiració diafragmàtica i la respiració amb llavis frunzits. Contraindicacions i procediment.

C4/UD1/NA11/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

NA12 Teràpia per inhalació.

4h Aerosols, nebulitzadors o Hudson. Els 5 correctes en l’administració de la medicació. El nebulitzador ultrasònic, les cambres per inhalació, cartutx pressuritzats en cohet i disc, pols per inhlació amb càpsula.

C4/UD1/NA12/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

NA13 Pacient traquesotomitzat i aspiració de secrecions.

4h Descripció de les cànules , cura tòpica i canvi de pitet, canvi de cànula interna i rentat amb gassa. Complicacions en el pacient traqueostomitzat. Aspiració de secrecions a través de la boca, nas o

C4/UD1/NA13/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

Page 10: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 10

traqueostomia. Precaucions i procedimets.

NA14 Cures generals del pacient a l’UCI.

4 El TOT/Fastrak® a la IOT, vetes i nus al TOT, monitorització i ventilació assitida. Material d’urgència. Cures.

C4/UD1/NA14/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

NA15 L’EKG ) electrocardiograma)

4 Prcediment, interpretació i registre. Identificació d’arítmies més comuns. El MCP.

C4/UD1/NA15/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

NA16 Els Signes vitals.

10 La T.A, la FC, la Tº i la FR. Determinació, procediemt, interpretació i registre.

C4/UD1/NA16/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic. Del NA9 al 17. Prova pràctica al taller. L’alumna/e agafa a l’atzar un procediment a realitzar a partir d’un cas simult tret de la realitat assitencial. Del NA9 al 17. Prova teoricopràctica escrita.

LA RESPIRACIÓ

Anatomofisiologia

L’aparell respiratori humà, és l’aparell encarregat de captar l’O2 (oxigen) de l’aire ambiental i despendre el CO2 ( diòxid de carboni) que es produeix durant la respiració mitocondrial. ( recordatori de la cèl·lula)

Parts de l’aparell respiratori.

1- Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l’exterior amb les finestres nasals, en l’interior dels quals hi ha uns pèls que fitre l’aire i unes glàndules secretores de moc que retenen la pols i humidifiques l’aire,

2- Foses nasals. Són dues àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs denominats “cornets” que frenen el pas de l’aire, afavorint així l’escalfament i humidificació d’aquests.

Page 11: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 11

3- Faringe. És un conducte d’uns 14 cm que permet la comunicació entre les foses nasals, la cavitat bucal, l’oïda mitjà, la laringe i l’esòfag.

4- Boca. Permet l’entrada d’aire però sense el filtrat de la pols i l’humidifació que proporcionen les foses nasals.

5- Llengua. Múscul que pressiona l’aliment contra el paladar per introduir els aliments.

6- Epiglotis. És una llengüeta que quan és empenyada per el bolus alimentari tanca l’accés al sistema repsiratori, impedint així que l’aliment sigui introduït a la tràquea.

7- Laringe. És un tub de 5 cm de llarg, que conté diferents cartílegs durs i que comunica la faringe amb la tràquea. Està per sota de la pell de la cara anterior del coll i per damunt de la laringofaringe i de l’esofàg. Té una prominència, la nou del coll, que de fet és un dels catílegs laringis. Dins la laringe hi ha les cordes vocals, que de fet són replecs de mucosa que vibren amb el pas de l’aire. D’altra banda, podem ajuntar-se i tancar-se completament en pas de l’aire de manera que contraent els músculs del tòrax i de l’abdomen es pot

Page 12: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 12

augmentar la pressió dins del tòrax ( per a tossir) o dins l’abdomen ( per orinar, vomitar, defecar o parir). Aquesta maniobra s’anomnea de VALSALVA.

En resum la laringe participa en els processos de la respiració, de deglució, de parla i de compressió toracoabdominal.

Page 13: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 13

8- Tràquea. És un tub d’uns 12 cm de llarg que baixa pel coll i penetra en el tòrax entre els dos pulmons. Acaba en el punt en què es divideix en els dos bronquis. És un conducte tou i molt elàstic. Està reforçat amb uns 15 anells cartilaginosos, que eviten que es colapsi amb la inspiració de l’aire. La funció principal de la tràquea és la de ser la via de pas d’aire entre la laringe i els pulmos.

9- Bronquis i Bronquíols. Els bronquis són els tubs que condueixen l’aire des de la tràquea cap els pulmons i després en el seu interior. Els dos bronquis principals van a cada pulmó i cada un d’ells va dividint-se progressivament, com si fossin les branques d’un arbre. Els bronquis més petits s’anomenen bronquiols, els qulas continuen ramificant-se a l’interior dels pulmons fins a abocar en els sacs alveolars i els alvèols. La funció principal dels bronquis és conduir l’aire i a l’hora continuar els processos d’humidifciació, escalfament i neteja de l’aire inspirat. Aquesta darrerea es produeix perquè les partícules sòlides queden enganxades al moc.

10- Els pulmons. Són dos òrgans esponjosos i elàstics, en forma de con partit per la meitat. Estan situats en el tòrax, un a cada costat, envoltat per les costelles, la columna vertebral dorsal i l’estern que entre tots forma la caixa toràcica. És com una gàbia en forma de camapana. La part inferior del tòrax està tancada pel diafragma. Entre els pulmons hi ha un esapi anomenat mediastí, en què estan ubicats el cor, els grans vasos, la tràquea, i els bronquis. Cada pulmó està

Page 14: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 14

recobert per una memabrana prima anomenada pleura visceral, aquesta és la que toca el pulmó, l’altre es diu pleura parietal més a prop de les estructures òssies. Entre capa i capa hi ha la cavitat pleural que conté líquid pleural, serveix perquè en cada inspiració i expiració no hi hagi fregament entre el pulmó i la caixa toràcica. Un pulmó és com una esponja, perquè en el seu interior està format per petites dilatacions, anomenats sacs alveolars i alvèols, que és on s’acaben les vies respiratòries. El pulmó dret té tres lòbuls, superior, mitjà i inferior. L’esquerra té dos el superior i l’inferior i van de la zona basals ( base) a l’apical. (àpex)

Page 15: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 15

La respiració com a necessitat vital

La respiració és el procés pel qual l’oxigen de l’aire ambiental ( a un 21%) arriba a les nostres cel·lules i allí és utilitzat en les reaccions químiques de producció d’energia. Inclou també l’expulsió del diòxid de carboni, un gas generat en aquestes reaccions.

La respiració es dona en dues fases, tal com hem dibuixat. La primera és l’anomenada respiració externa, l’O2 passa de l’aire ambiental fins a la sang i el CO2 de la sang fins l’aire ambiental.

La segona fase de la respiració, és la interna, és el procés pel qual, l’O2 passa des de la sang a totes les cèl·lues de l’organisme, allí és utiltizat per obtenir i aquesta reacció es produeix Co2 que s’aboca a la sang i a l’exterior. Dins les cèl·lules, l’O2 es combina amb la glucosa i amb altres molècules en una reacció química que produeix energia ( cicle de krebs). Aquesta energia és la que ens permet muren’s, mantenir la temperaura

Page 16: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 16

corporal.. i en definitva manetenior-nos vius. Aquesta reació química d’obtenció d’energia dona com a residus C02 i H2O. L’aigua no es problema perquè es barreja amb la resta d’aigua que forma el nostre cos ( el nostre líquid extracel·lular), però el CO2 és un proucte de rebuig tòxic que cal eliminar. Les cèl·lules l’eliminen a la sang, des d’on anirà a l’exterior. (cal relacionar després amb circulatori)-renal-digestiu.

O2+glucosa(nutrientes)= Energia+CO2+H2O

Pulmons Aparell Circulatori cèl·lules del cos

O2

CO2

Tal com es veu, per poder fer el procés de la respiració necessitem l’acció conjunta de l’aparell respiratori i circulatori.

exemple d’endo i exocitosi.

El funcionament de la respiració

La respiració és un procés que es realitza en vàries fases:

Page 17: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 17

VENTILACIÓ, TRANSFERÈNCIA DE GASOS I RESPIRACIÓ CEL·LULAR

La ventilació, és el procés que permet posar en contacte l’aire exterior amb la sang perquè es pugui produir l’intercanvi de gassos. La ventilació és un procés cíclic, que té lloc es dues fases: inspiració i expiració, és a dir inhalció i exhalació de l’aire.

Els pulmons són elàstics, però no es mouen per si mateixos, allò que els mou són les contraccions del diafragma i dels músculs de la caixa toràcica.

La ispiració, s’aconsegueix per la contracció muscular, és a dir la caixa s’eixample i s’aspira l’aire que entrarà fins els alvèols. Això li diem que és uin procés actiu.

L’expiració, en canvi, és un prcés passiu, doncs s’aconsegueix simplement relaxant els músculs. Com que els pulmons són elsàtics fan apujar el diafragma i empènyer la caixa toràcica.

Page 18: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 18

L’intercanvi de gasos o la transferència de gasos

En els alvèols respiratoris té lloc la transferència de gasos, que és el procés de pas de l’O2 fins a la sang i del Co2 des de la sang fins els alvèols. És un procés molt ràpid, perquè la barrera entre l’aire i al sang es molt prima ( mil·limèsima de milimetre) i molt àmplia uns 70m2. El procés de transferència és passiu, és a dir els gasos (O2 i CO2) s’escampen cap els llocs on estaven a concentracions més baixa, de manera que l’O2 es difon des de l’aire alveolar fins la sang i el CO2 des de la sang a l’aire alveolar. El motiu d’aquest moviemnt és simialr a un olor de perfum o una taca de cafè.

Com que la sang circula continuament, tot aquest prcés de tranferencia ha de fer-se en un o dos segons. Més ràpid si fem exercici físic.

A (capil·lar) V

a)Anatomia de l’aparell respiratori

b)sac alveolar (conjunt d’alvèols) “malla de naranjas”

c) paret/capil·lar alveolar

Page 19: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 19

sang RICA en O2

sang RICA en CO2

A (artèria) sang que recull l’O2 inspirat i el repartirà per tot el cos

B (vena) sang que porta del col Co2 recollit de tot el cos i s’ha de trure a l’exterior

http://www.youtube.com/watch?v=wNAiyhcDWBI

La capacitat pulmonar

La capacitat pulmonar és la quantitat d’aire que entra i surten dels pulmons. Són molt variats, segons la situació en la que ens trobem. Si la ventilació és tranquil·la entre i surten uns 500 ml d’aire en cada cicle. Aquesta quantitat s’anomena VOLUM CORRENT. Si ens esforcem voluntariament a fer ventilacions profundes, després d’acabar la inspiració tranquil·la encara aconseguim inspirar més aire. D’aquesta capacitat se’n diu VOLUM INSPIRATORI DE RESERVA. De manera semblant, si ens esforcem després d’acabar una expiració tranquil·la encara aconseguirem buidar més aire; aquest volum és el VOLUM EXPIRATORI DE RESERVA. Les capacitats de reserva les fem servir en cas de necessitat, és a dir quan ens cal fer un esforç físic i necessitem més O2.

Page 20: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 20

La suma dels tres volums (volum corrent, volum inspiratori de reserva volum expiratori de reserva), és la CAPACITAT PULMONAR TOTAL uns 6 litres. Tot això és pot saber fent una espiromeritria que veurem a Ec/proves Dx.

(E.C) Exploracions Complementàries en l’aparell respiratori

1-PFR proves funcionals repiratòries

L’ESPIROMETRIA

És una prova que consisteix en mesurar els volums d’aire que es mobilitzen amb els moviments respiratoris.

Page 21: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 21

PEACK-FLOW

Mesura la velocitat i el flux d’aire expulsat, s’utilitza en MPOC (lxminut)Flujo expiratorio màxim (FEM)

2-CONTROL D’O2 EN SANG I OBSERVACIÓ DEL PACIENT

-Observar coloració de pell i mucoses ( cianosi en especial l’acra)

-NDC-PET

-Control de la F.R i sorolls respiratoris (sibilàncies, crepitacions i runcus)

-Control de la F.C i la P.A

-Posició de Fowler (compromís respiratori)

Page 22: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 22

-GSA i pulsioximetria, aparell que mesura la saturació d’O2 en sang, sense necessitat de punxar al pacient, és un sensor que es col·loca sobre la pell.

3-RADIOLOGIA

LA PLACA DE TÒRAX

És l’exploració radiològica bàsica en la diagnosi de les malaties broncopulmonars. també trobem la Rx de perfil o lateral.

Page 23: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 23

BRONCOGRAFIA

És una radiografia efectuada després d’introduir als bronquis un contrast.

4-BRONCOSCÒPIA

(FIROBRONCOSCÒPIA). La seva finalitat és diagnòstica ( visualització de les vies respiratòries) i terapèutica ( extracció de cossos estranys, taps de moc, extirpació de petites lesions)

Page 24: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 24

5-TORACOCENTESI

(punció pleural). És l’extracció de líquid de la cavitat pleural per punció. Té dues finalitats. Dx, obteció de mostres per cultiu de microorganismes o ceè·lules anòmeles) o terapèutica ( buidar la cavitat pleural de líquid o aire que dificulta la respiració.

http://www.youtube.com/watch?v=xgmP4F6aR3Q

Abans de la prova: Informar al pacient, preparar el material per la punció i preparar la posció del pacient i presa de cts vitals.

Durant la prova: Desinfecció de la zona. Si és punció dx cal xeringa i agulla. Biòpsia cal un tròcar. Si és per drenatge o incició amb connexió al pleure-vack. Apòsit estèril. Cts vitals i mirar la funció repsiratòria.

Després de la prova: Cts vitals i funció respiratòria, control del sagnat per l’apòsit. Col·locació del pacient en DL sobre el lloc contrari a la punció.

6-CULTIU I CITOLOGIA D’ESPUT

És una tècnica Dx per l’estudi microbiològic de la mostra.

Page 25: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 25

Patologia de l’aparell respiratori

DdI per l’elaboració dels plans de cures ( amb TP’s)

-deterioramnet d’intercanvi de gasos

-Neteja ineficaç de les vies respiratòries

-patró ineficaç de respiració

-dificultat per mantenir la ventilació espontània

-alteració de la perfussió hística

1- Les malalties de les vies respiratòries superiors

Són la rinitis aguda, el refredat comú i la grip. (entre d’altres)

1a-La rinitis aguda/crònica, és una inflamació de curta durada de la mucosa nasal. Sol cursar amb hipersecreció de moc ( aigua, rinorrea) que dificulta la respiració ( dispnea), provoca anòsmia i esternuts freqüents i epiforia. Té causes diverses com ara infeccions, al·lèrgia i irritants químics.

1b-El refredat comú, és causat pel virus del rinovirus. Cursa amb rinitis, faringitis i odinofàgia i laringitis i pot donar fins a 38º de febre. Cal beure líuqids, fer repòs i prendre antitèrmics i analgèsics suaus. Guareix ens uns dies.

1c-La grip, gripa o Influenza, està causada per el virus Orthomyxoviridae, diferents dels anteriors. Cursa amb rinofaringitis, MEG, prostració, febre més elveda i dolors musculars i articulars. El tractament és com el del refredat, però pot complicar-se a persones amb patologia cardíaca o pulmoanr crònica. La grip canvia de “cepa” i té variants.

2- Les malalties de les vies respiratòries inferiors i pulmonars

2a-PATOLOGIA OBSTRUCTIVA (MPOC/LCFA): Consisteix en una obstrucció generalitzada i progeressiva de les vies aèries, en particular, de les petites, a més de la

Page 26: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 26

destrucció de moltes parets alveolars. La MPOC o LCFA, engloba: l’asma bronquial, la bronquiectàsia, l’emfisema i la bronquiteis crònica. ( farem només les subratllades)

Clínicament cursa amb tos i expectoració, depenent de la seva gravetat, dificultat respiratòria ( espiració) guarda una gran relació amb elconsul del tabac el 80%, tòxics laborals i contaminació atmosfèrica.

ASMA

És una obstrucció generalitzada i progressiva de les vies aèries baixes. L’edema i la hipersecreció de moc redueixen el calibre dels bronquis i costa respirar. La causa de l’asma és una reactivitat exagerada dels bronquis cap a susbstàcies que per a altres persones no les afecta gaire o gens. L’obsturcció ocorre en forma de crisi, de durada més o menys llarga. Durant la crisi es pateix dispenea, taquipnea i tos amb esputs, a més se li senten sibilàncies a l’expirar. Quan la crisi acaba, les vies repsiratories tornen al seu funcionament normal. Cal que sàpigues que hi ha asma intrísnseca i extrínseca.

Page 27: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 27

BRONQUITIS AGUDA/CRÒNICA

Consisteix en una inflamació aguda de l’arbre bronquial, que estreteix el calibre dels bronquis i dificulta la respiració. El més comú es que sigui d’origen infecciós, però el fum del tabac i altres irritants laborals en són factors.

Es manifesta amb febre, dispnea, dolor toràcic al respirar i dolor muscular per l’esforç de tossir. La tos és primer seca i després productiva, generalment guareix en 15 dies, però a persones amb patologia de base pot cusar IRA ( insuficiència respiratòria aguda). Pel seu tractament es necessita repòs, analgèsics i beure molts de líquids tebis. El metge pot instaurar tractament amb antibiòtics.

2b-LA PNEUMÒNIA

És una inflamació del teixit pulmonar, especialment dels alvèols. Aquests sacs s’omplen de líquid i els gasos tenen moltes dificultats per difondre’s. La causa més freqüent és una infecció per bacteris o per virus. Si és bacteriana és l’streptococo pneumoniae, i si és per virus un Adenovirus. En les persones grans enllitades els mocs s’acumulen i els gèrmens els contaminen. El pacient té febre elevada, calfreds, tos dolorosa i esputs, dolor al respirar, taquicàrdia i pot presentar cianosi. L’esput pot ser d’un groguen-verd a ferrumbrós, segons la pneumònia. La majoria de vegades el tractament necessita ingrés hospitalari.

Page 28: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 28

2c-CÀNCER BRONCOPULMONAR

També denominat carninoma broncogènic, càncer de pulmó o bé càncer de pulmó o tumor broncopulmonar maligne. Constituex en la transformació anòmala d’un grup de cèl·lules procedents de la mucosa bronquial, i que adquireixen característiques atípiques i es reprodueixen molt activament formant una massa tumoral. Si no se n’efectua un diagnòstic i un tractament precoç el tumor pot disseminar a altres punts de l’organisme més o menys allunyats dels pulmons, ja que les cèl·lules malignes erosionen els vasos limfàtics i produeixen metàstisi a altres òrgans. És una malatia molt freqüent i el que causa més mortalitat, ja que es detecta tardanament. Les causes del

Page 29: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 29

càncer broncopulmonar són especialment el fum del tabac. Un altre factor és l’abast o amiant, miners que trebllan amb urani, niquel, crom i arsènic, un altre factor és la polució atmòsferica. Un darrer factor es haver patit certes lesions pulmonars.

Nota: les neoplàsies benignes s’anomenen afegint el sufix-OMA al tipus cel·lular del queal provenens: Adenoma, Fibroma, Limfoma etc. D’altra banda les neoplàsies malignes les anomenen. Sarcoma i Carcinoma.

TNM. Escala d’estadiatje del càncer

1. Tumor primari (T)

TX El tumor primari no pot ser avaluat

T0 No hi ha evidència de tumor primari

Tis Carcinoma in situ (càncer inicial que no s’ha diseminat a teixits veïns)

T1, T2, T3, T4 Tamany i/o extensió del tumor primari

2. Ganglis limfàtics regionals (N)

NX No és possible avaluar els ganglis limfàticos regionals

N0 No existeix complicació de ganglis limfàtics regionals (no se encontró cáncer allí)

N1, N2, N3 Complicació de ganglis limfàticos regionals (número i/o extensió de

diseminació)

3. Metàstasi distant (M)

MX No és possible avaluar una metàstasi distant

M0 No existeix metàstasis distant (el càncer no s’ha diseminat a altres parts del

cos)

M1 Metàstasis distant (el càncer s’ha diseminat a parts distants del cos)

Tipus de càncer broncopulmonar

Segons les característiques de les cel·lules que forma el tumor maligne es diferencien diveros tipus.

1- CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCATOSES. És el més freqüent, invaeix típicament els bronquis de gran diàmetre i creix cap a l’interior de la llum bronquial col·lapsant i dificultant la respiració al pacient.

Page 30: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 30

2- L’ADENOCARCINOMA PULMONAR. És el que afecta als que No són fumadors, es dissemina amb certa facilitat a altres òrgans.

3- CARCINOMA DE LES CÈL·LULES PETITES (OAT CELL). És el més comú en persones de menys 40 anys, creix en els bronquis de gran calibre i es difon cap el mig del tòrax, origina MTS.

4- CARCINOMA DE CÈL·LULES GRANS ( o no petites). Presenta característiques mixtes dels dos anteriors, es dissemina en òrgans toràcics i fora del tòrax.

Símptomes

El símptioma més comú és la tos, com a acte reflex per expulsar la massa que creix a l’interior del bronqui, arriba a ser molt molesta. La tos va a companyada d’expectoració. Dolor toràcic, segons la zona invaida, dolor punyent que afecta al costat i que augmenta quan respira. Una altre característica és l’hemoptisi, produïda per les lesions dels vasos. La disnea o sensació de dificultat respiratòria és degut al col·lapse d’un lòbul pulmonar o vesament pleural. La febre l’origen de la qual és la infecció pulmonar. Cal destacar la disfonia i ronquera. Hiha moltes més afegides a la MTS.

Dx

Placa de tòrax, TAC, estudi d’esput, biòpsia-Toracoenteis, fibrobroncosopia i analítica.

Tractament

1- Carcinoma escatòs: cirurgia ( pneumotomia/lobectomia) i RDT (raig gamma de cobalt)

2- Adenocarcinoma: cirurgia i RDT

3- oat cell: QMT i RDT

4- Cèl·lules grans: cirurgia i RDT

Page 31: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 31

LA CIRCULACIÓ (aparell cardiocirculatori-limfàtic -el medi intern la sang i Sistema Immunitari)

L’intercanvi gaseos correcte de l’organisme amb l’exterior presenta dues etapes: La ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos en els pulmons. La ventilació pulmonar consisteix en: La INSPIRACIÓ o entrada d’aire als pulmons; i l’EXPIRACIÓ o sortida d’aire que es realitza passivament.

L’intercanvi de gasos en els pulmons

Es realitza degut a la diferent concentració de gasos que hi ha entre l’exterior i l’interior dels alvèols; per aquest motiu, l’O2 passa a l’interior dels alvèols i el Co2 passa a l’espai mort ( conductes respiratoris)

Quan la sang arriba als pulmons té un gran alt contingut en C02 i molt escàs en O2. L’O2 passa per difussió a través de les parets alveolars i capil·lars a la sang. En aquest moment és transportat per l’hemoglobina ( glòbul vermell) que el portarà fins a les cèl·lules del cos on per el mateix procés de difussió passarà a l’interior pel seu posterior ús.

El mecanisme d’intercanvi de CO2 és igual, però en sentit contrari, passant el Co2 als alvèols. El Co2 es tranporta dissolt enel plasma sanguini i també en els glòbuls vermells.

CAL RECORDAR EL PROCÉS D’EXOCITOSI I ENDOCITOSI I LA REPSIRACIÓ CEL·LULAR.

Page 32: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 32

Intercanvi de gasos en el alvèols. Cal posar les anotacions que digui el professor.

L’oxigen entra a la sang i s’uneix a l’Hemoglobina dels glòbuls vermells, la característica de l’Hb es que té afinitat per l’O2, però només si hi ha molt, com és el cas dels alvèols i si hi ha poc els deixa anar com és el cas dels capil·lars. Amb el Co2 passa exactament el mateix.

El cor és un òrgan imparell de contracció involuntària que està situat en el mediastí per darrere de l’estern. Està format per 4 cavitats, que són les aurícules (dreta i esquerra) i els ventricles (dret i esquerre). El solc auroventricular separa les superfícies auriculars dels ventricles i conté les arteries coronàries que són les encaregades d’irrigar i alimentar el cor. El cor està dins d’una bossa de teixit conjuntiu que el recobreix en la seva totalitat, prolongant-se fins a la sortida dels grans vasos i que s’anomena PERICARDI. Després hi ha el MIOCARDI que és la capa muscular. És més gruixida en els ventricles ja que envien la sang a l’exterior ( aparell circulatori). L’ENDOCARDI, és la capa prima que recobreix les cavitats cardíaques.

Page 33: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 33

En el cor hi entren i hi surten els següents vasos sanguinis:

-L’auricula dreta: hi entren les venes caves superior i inferior

-L’auricula esquerra: Hi entren les 4 venes pulmonars

-Del ventricle dret: hi surten l’artèria pulmonar que té forma de T, just darrera de la cava superior i el “cayado” aòrtic

-L’artèria aorta surt del ventricle esquerre.

Page 34: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 34

VÀLVULES

Tal com hem dit abans el cor, és com una casa amb 4 habitacions o cavitats ( dos auricules i dos ventricles) (AD-AE, VD-VE), amb 4 portes ( les vàlvules). Les vàlvules aòrtiques i pulmonars s’anomenem també semilunars i la bicúspide (mitral) i la tricuspide vàlvules auricoventriculars

Page 35: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 35

El cicle cardíac consta de dos moviments, la SÍSTOLE o fase de contracció i la DIASTOLE o relaxació. A la diastole s’obren les vàlvules auricoventriculars i a la sístole s’obren les semilunars. Els dos moviments no ocorren al mateix temps, sinó que succeexien en el temps, donan lloc als dos sorolls diferents que s’escolten amb el fonedoscopi (bup-bup)

Page 36: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 36

La sang comença el seu recorregut quan surt del ventricle esquerre, passa a l’artèria aorta, per allà va discurrint per l’artèria de menor calibre fins aribar a la xarxa de vasos molt diminuts, els capil·lars on té lloc l’intercanvi d’O2 i susbtàncies nutritives amb els teixits. Els capil·lars desemboquen en les vènules que es van reunint en les venes cada cop més gruixudes, les dues venes caves arriben fins l’auricula dreta i la sang pel ventricle dret fins els pulmons.

Page 37: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 37

Les venes caves arriben a l’AD. La vena cava superior recull la sang de la part del cos que està per sobre del cor, mentre que la vena cava inferior recull la sang de la part del cos per sota de l’organ.

El tronc de l’artèria pulmonar, surt del VD, té forma de T perquè es divideix en dues branques, l’artèria pulmonar dreta i l’esquerra que van a cada pulmó.

Les venes pulmonars arriben a l’AE; són 4 vens provinents en parell des de cada pulmó.

L’artèria aorta, surt del ventricle esquerre, per portar sang a tot l’organisme, surt per darrere del tronc de la pulmonar va cap endavant i amunt i fa una U invertida.

RECORDA!!!

En el cor hi entren i surten els següents vasos sanguinis:

-L’auricula dreta: hi entren les venes caves superior i inferior

-L’auricula esquerra: Hi entren les 4 venes pulmonars

-Del ventricle dret: hi surten l’artèria pulmonar que té forma de T, just darrera de la cava superior i el “cayado” aòrtic

-L’artèria aorta surt del ventricle esquerre.

Page 38: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 38

Els vasos sanguinis es diferencien de tres tipus denominats ARTÈRIES, VENES i CAPIL·LARS SANGUINIS.

Les artèries, són vasos que porten sang des del cor a altres òrgnas del cos, teixits i cèl·lules. Són elàstiques gràcies a tenir uan capa muscular intermèdia. Totes elles MENYS L’ARTÈRIA PULMONAR porten sang rica en O2.

Les venes, són els vasos que porten sang cap el cor. Són poc elàstiques, per la qual cosa tenen unes vàlvules internes per evitar el retrocès de la sang. Totes elles MENYS LES VENES PULMONARS, condueixen sang rica en CO2.

Els capil·lars sanguinis, són uns vasos extremadament prims, originats per les succesives ramificacions d’artèries i venes, que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten l’intercanvi dels gasos en els pulmons, l’entrada de nutrients al budell prim i la sortida de productes d’excreció en els runyons.

Page 39: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 39

Page 40: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 40

Venes i artèries que cal saber.

Recordeu que ambdues ( venes i artèries) no són dos sistemes diferents sino units per la xarxa de capil·lars, en els quals hi ha l’intercanvi de gasos.

Page 41: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 41

Venes pulmonars=sang rica en O2, Artèries pulmonars=sang rica en CO2.

Page 42: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 42

Seguint el curs sanguini, veiem successivament les artèries, esl capil·lars, les venules i les venes.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/circu4.htm

Les ARTÈRIES: estan formades per tres capes diferents que són des de dins cap enfora, la intima o interna, la mitjana i l’adventicia. La íntima evita la coagulació de la sang que circula per l’artèria, la mitjana és la més gruixida i està formada per cèl·lules musculars. L’adventícia és la més externa. La característica de les artèries el més important són les fibres elàstiques que permeten distendre’s per l’artèria quan rep embolada de la sang per la sístole ventricular.

Page 43: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 43

Els CAPIL·LARS: Després de vàries divisions, les arterioles formen els capilars. Aquests són tubs molt prims, tant prims que tot just deixa passar una hematie. Estan formats per un endoteli pla, que les molècules que viatgen per la sang travessen amb facilitat. Tot plegat, fa que la sortida de nutrients de la sang i l’abocament de productes de rebuig siguin processos senzills i eficaços.

Les VENES: Els capil·lars es van reunint per acabar formant venules i aquests fan el mateix per acabar en les venes, cada vegada d’un calibre més gran fins arribar de nou al cor.

Les artèries i les venes fan el seu recorregut juntes, però amb la sang circulant en sentit invers. Les venes tenen les mateixes capes que els artèries. En les venes, la circulació de la sang és molt més dificil i per evitar que aquesta refluexi, en el seu trajecte hi ha vàlvules.

El sistema (circulatori) limfàtic

L’aparell circulatori limfàtic és un sistema vascular que té com a funcions; -Recollir el plasma intersticial extravasat dels capil·lars sanguinis ( a l’interior de l’aparell circulatori s’anomena LIMFA); -Absorvir els greixos del quil intestinal que no poden atravessar les parets dels capil·lars sanguinis i així evitan que hi vagi massa greix al cor; -I finalment produir limfòcits en els ganglis limfàtics. Els limfòcits són leucòcits que veurem breument en el medi Intern ( la sang).

Page 44: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 44

L’aparell circulatori limfàtic està constituït pels següents òrgans:

-Capil·lars limfàtics, són vasos molt fins de teixit endotelial que està repartit per tot el cos.

-Els vasos limfàtics són d’estructura similar a les venes. Els vasos quilifers són vasos limfàtics que provenen de les vellossitats intestinals i desemboquen a la cisterna de Peyer.

-Els ganglis limfàtics, intercalats en el trajecte dels vasos limfàtics, són uns abultaments en què es formen els limfòcits.

-Els col·lectors terminals, són el conducte toràcic i la gran vena limfàtica. Aquests dos són els vasos limfàtics de major calibre, a l’estar connectats amb l’aparell circulatori sanguini, retorna la limfa a la circulació sanguinia.

(veure dibuix)

Page 45: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 45

Els ganglis limfàtics són uns òrgans en forma rodona d’entre 2 i 2.5 mm. En el cos hi ha entre cinc-cents i mil, preferetnment en llocs NO perifèrics del cos com ara, coll, aixelles, fosa cubital, engònal, buit popliti, etc. Una inflamació dels ganglis limfàtics indica que esta acumulant i multiplicant limfòcits per defensar l’organisme contra una infecció en un lloc proper. Un exemple seria els ganglis iflamats en el coll quan hi ha una amigadalitis. (adenopatias)

L’acumulació de limfa constitueix l’EDEMA. ( fallida limfàtica) Hi ha malalties com l’elefantiasis.

Recorda que: El S.L està constituït pels vasos limfàtics i els ganglis limfàtics. El líquid que conté s’anomena limfa i que prové de la sang, després de l’excés de líquis que surt dels capil·lars sanguinis.

Per les seves parets absorveixen part del líquid intersticial i el condueixen fins els vasos sanguinis. El S.L realitza tres funcions bàsiques i importants: Torna a la sang una gran part del plasma que degut a la pressió surt dels capialrs sanguins. Transporta els greixos absorvits en el budell evitant que la sang no porti gaire al cor i produir limfòcits els quals produeixen anticosos.

Page 46: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 46

El timo, les adenoides, les amigdales, la melsa i la mèdula òsia formen part del S.L.

El medi intern (LA SANG)

La sang és el medi intern propi dels vertebrats. La sang està cosntituida per un líquid, el plasma sanguini, en el que hi ha dissolt l’O2, el Co2, sals minerals, glucosa, i altres molècules i nutrients, també hi ha les diverses cèl·lules sanguinies; els eritròcits o globuls vermells que contenen el pigment respiratori l’HEMOGLOBINA de color vermell; els leucòcits o globuls blancs dels que hi ha vàries classes, tots ells amb funció defensiva; i els trombòcits o plaquetes, que intervenen en la cogulació de la sang per a evitar pèrdues quan es produeix la ruptura d’un vas.

La sang es mou sempre per interior de les venes i de les artèries ( l’aparell cardiocirculatori). Del sitema circulatori només pot sortir els leucòcits i part del plasma, aquest líquid es diu plasma intersticial i limfa tissular.

La sang humana es un líquid vermell viscòs i de sabor salat. Té un Ph de 7.36 i està a uns 37.5 graus i tenim uns 4-5 litres la qual cosa constituex el 7 % del pes corporal d’una persona. Una persona adulta en té uns 5 litres. La sang humana està cosntituida pel medi líquid anomenat PLASMA i els cosos cel·lulars. La sang transporta els nutrients, els productes d’excreció, l’O2, el CO2, defensa l’organisme ja que posseeix cèl·lules fagocítiques i cèl·lules productives d’anticosos. Transmet calor en els Homeotermos etc.

La sang: té elements formes = GV, GB, i plaquetes

Plasma ( suero+fibrinogen entre d’altres elemesnts)

Page 47: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 47

El plasma sense fibrinogen es diu suero. El fibrinogen és el responsable de la coagulació de la sang juntament amb les plaquetes.

Els glòbuls vermells es formen durant el desenvolupament embrionari, en el fetge i en la medul·la òssia vermella. A partir dels 6 mesos de vida es produeix només en els óssos llargs, vertebres, costelles, estern i pelvis. A aquest fenomen el coneixem com a ERITROPOYESI.

Línia limfoide i línia mieloide

Els històlegs de principis del S. XX varen classificar les cèl·lules de la sang en dues categories o línies segons el seu supusat lloc d’origen: de la medul·la òssia, o dels òrgans limfoides (ganglis limfàtics, melsa o tim).

Actualment es considera que totes tenen un origen únic i comú en la medul·la òssia:

Page 48: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 48

La "línia mieloide", comprèn els eritròcits, plaquetes, leucòcits granulars (neutròfils, basòfils i eosinòfils) i monòcits-macròfags. El desenvolupament dels elements es coneix com a mielopoyesis i parteix d’una cèl·lula mare precursora comú.

La "línia limfoide", comprèn únicament els limfòcits, que poden ser de dos tipos: limfòcits B i limfòcits T (hi ha un tercer tipus, els limfòcits NK). El desenvolupament d’aquestes cèl·lules se denomina linfopoyesis.

Els eritròcits, hematies o glòbuls vermells

Són cèl·lules sanguínies que tenen forma de disc biconcau, contenen una gran quantitat d’hemoglobina en el seu citoplasma. Són molt elàstics i poden travessar els capil·lars més fins. La seva principal funció és l’intercanvi gaseós. Els globuls vermells constituexen el 45% del volum de la sang. Aquest valor s’anomena HEMATÒCRIT. L’hemoglobina es una proteïna de color vermell fosc. I se’n carrega de portar l’O2 pel tot el cos. També transporta part del Co2 juntament amb el plasma ( recordeu respiratori) Oxihemoglobina i carbaminohemoglobina. L’hemoglobina quan arriba al seu catabolisme ( a grans trets el catabolsime significa transformació de molècules complexes a molècules simples amb alliberació d’energia) allibera el seu grup Hemo que està constituït per un àtom de ferro ferros Fe+2 que el cos l’aprofita, la resta s’elimina a l’exterior juntament amb la bilis, d’aquí el color de la femta.

Page 49: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 49

Les plaquetes o trombòcits, són trosos de citoplasma, no tenen nucli i col·laboren en la formació del coàgul, taponant lesions dels vasos sanguinis juntament amb altres factors de cuagulació.

Leocòcits: Els leucòcits són un conjunt de cèl·lules sanguínies que són les responsables de la resposta immnuitària ( sistema immunitari-defensa del cos) contra susbstàncies estranyes o agents infecciosos, és a dir, antígens. S’originen en la medul·la òssia i com ja saps també al S.L. Els leucòcits són els representants hemàtics de la sèrie blanca, a diferència del eritròcits, aquests no tenen pigment per la qual cosa són blancs.

Són cèl·lules amb nucli, mitocondrial i altres orgànuls. Poden sortir dels vasos sanguinis a través d’un mecanisme denominat diapèdesis, la qual cosa els permet deplaçar-se fora dels vasos sanguinis i poder tenir contacte amb els teixits a l’interior del cos.

Según la forma del núcli (i tinció) es clasifiquen en:

Page 50: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 50

Limfòcits: Són el tipus de leucòcit més complex, hi ha de diferents subtipus. Els més importants són els T i B.

Monòcits: és un tipus de leucòcit que en atravessar la membrana capil·lar i

romandre als teixits conjuntius es converteixen en “macròfags”. D’aquesta manera en establir-se en els teixits tenen funcions de fagocitosis, participen en els processos d’inflamació (resposta cel·lular innata). Presentació d’antígens i hemostàsia (coagulació).

Page 51: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 51

Neutròfils: Són la primera línia de defensa. Destrueixen químicament i fagociten

bacteris, cossos estranys, cèl·lules mortes i trombes. Augmenta el seu nombre quan hi

ha infeccions bacterianes agudes contra les quals el cos respon bé. Els leucòcits morts

i les restes bacterianes formen el pus degut a la remoció de la “baralla”.

Basòfils: Són mediadors en el procés de la inflamació i intervenen en la producció de reacions al·lèrgiques.

Eosinòfils: Responsables durant els processos al·lèrgics i en la invasió per paràsits.

Malgrat aquesta classificació i diferències entre els leucocitos, tots se relacionen amb els mecanismes defensius de l’organisme. Els granulòcits (NEB) i els monòcitos destrueixen als microorganismes fagocitant-los mentre que els limfòcits produeixen anticosos contra ells.

Page 52: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 52

EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC

El S.I reconeix i protegeix qualsevol element estrany del nostre cos, com ara una proteïna, virus, bacteri, una pròtesi, un òrgan transplantat, que a partir d’ara li direm ANTIGEN ( Ag). Els antigens com diem, són microorganismes; en suma elements que poden infectar. Els òrgans del S.I són pràcticament els mateixos que el sistema limfàtic. ( melsa, amigdales, nòduls limfàtics, medul·la òssia, i com mo la sang com a part del SI ja que transporta els elements de la sèrie blanca els responsables del S.I i s’entén docns dels sistemes de defensa. És a dir que les cèl·lules del S.I són els glòbuls blancs.

Les respostes que dona el cos davant de qualsevol infecció les dividirem en dues respostes. La inespecífica i l’específica.

-1: la resposta INESPECÍFICA o INNATA.

A la resposta inespecífica actúen factors primaris com ara les barreres ( pell, mucoses, suscs gàstrics, el manto àcid de la pell etc). Aquestes són barrers naturals.

D’altra banda a la resposta inespecífica pot ser que l’antigen un cop hagi passat al cos, el cos reacciona mitjançant la INFLAMACIÓ (fagocitosis).

En la respsota inespecífica intervenen els Limfòcits B que creen anticossos, els Limfòcits T que creen citoquines i esl fagòcits que tenen capacitat de degradar antigens, aquests són els monòcits, macròfegs i les dendrites.

Page 53: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 53

Un anticós o també anomentat Immunoglubina tneen aquesta forma. Van per la sang i en la seva punta tenen una proteïna que reconeix l’antigen. També poden anar enganxades en la membrana de limfòcits (com els B) o fagòcits. Recordeu que cada anticós fabricat pels limfòcits B reconeix un tipus específic de molècula estranya (antigen) i després s’hi enganxa i la neutralitza, especialment en els bacteris.

De Limfòcits T en tenim de tres tipus:

Els Th (helper) els CD4+ sóns els que tenen el primer contacte amb l’Ag i avisen als Tc i Tm mitjançant citoquines.

Els Tc ( citotòxics) a l’igual que esl fagòcits, provoquen la mort o dany de l’Ag.

Els Tm ( memori), recordaran que si entra de nou el mateix Ag, la resposta serà més eficaç.

A la resposta inespecífica el cos reacciona amb la febre que és una respsota de protecció davant la infecció o la lesió.

També amb la inflamació i els sitemes de complement.

La inflamació de fet és una resposta del S.I per fer front a una agressió. Les cèl·lules del S.I arriba al lloc de la infecció, s’activa el sistema de complement amb les citoquines, aquestes actúen en “cascada” unes avisen a les altres. La presència de citoquines fan que les cèl·lules del S.I entrin al lloc de la lesió. Les proteïnes de complement s’enganxin a l’antigen i avisen al fagòcits, finalment fan la remoció o neteja del lloc d’infecció.

La Resposta innata té 4 pases:

El transport de les cèl·lules del S.I al lloc de la infecció, activació del sistema de complement, la destrucció de l’element estrany i la remoció de l’antígen.

2-La resposta específica o ADAPTATIVA

Page 54: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 54

Aquesta és una resposta molt més intensa, més rápida i organitzada per a destruir o bloquejar un agent estrany. Actuen dos tipus d’immnunitat específica la humoral i la cel·lular ( o mediada), totes dues responsabilitats del limfòcits.

A grans trets en la Humoral hi participen els limfòcits B.

Recorda que aquests fabriquen immunoglubines o anticossos i els alliberen a la sang d’aquí ve humoral. De la mateixa manera els LB també poden tranformar-se en cèl·lules de memòria de manera que si l’antigen entra de nou a l’organisme la resposta serà més efectiva. El millor resum del LB es que genera anticosos.

A la resposta cel·lular o mediada hi participen els limfòcits que ja hem presentat abans però hi particien a la cèl·lula, no als fluids com és el cas de les humorals B. Recorda que els Tc citotòxics tenen funcions semblants a les B. és a dir reconeixen antigens diferents.

Per acabar d’arrodonir el Sistema Immunitari parlarem d’uns conceptes importants.

La IMMUNITZACIÓ: és el conjunt de procediments adreçats a a conseguir que la persona millori els seu mecanisme de defensa contra la infecció.

Per immunitzar un pacient tenim tres procediments. La quimioprofilaxis, que consiteix en administrar substàncies químiques que destrueixen l’agent infecciós que té moltes probabilitats d’infectar l’hoste. Quan?? Abans d’una IQ, si hi ha un brot de meningitis (sulfamides) si fem un viatge a l’estranger etc.

Una altre és la Immnutzació activa o vacunació: que consiteix en adminstrar a la persona derivats d’un agent infecciós que actua com antigen sense causar la malaltia. Aquestes provoquen l’aparició de cel·lules amb memoria específica entre els seus leucocits i també la fabriació d’anticosos. Aleshores quan arribi l’agent infecció de debó el mataran per tal de no poder desenvoluapr la mamaltia. És el que coneixem com que la persona haurà adquirit immunitat.

CAL anar a les VACUNES de E.C

La tercera és la immunització passiva: S’anomena passiva a la infecció directa d’anticosos ( gammaglobulines) contra un agent infecciós concret que té grans possibilitats d’infectar-la ( s’administra en casos de post exposició). La immunització passiva proporciona immunitat transitòria quan no és posible disposar de vacunes per a la immunització activa, o quan les vacunes no han arribat a posar-se abans de la exposició a la infecció. L’activa és lenta i triga setmanes en fer efecte, però és duradora, mentre que la passiva dona una immunitat immediata que desapareix en setmanes.

Page 55: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 55

La IMMUNOSUPRESSIÓ, és una immnudepressió. Quan la malaltia de la persona la causa la propia resposta immune. Un exemple clar és le rebuig a un òrgan transplantat, o bé si es pateix alguna malaltia autoimmune com l’ELA , artritis reumatoide, miastenia, Crohn, Lupus, leucemies mileodides o limfodes…etc.

(E.C) Exploracions Complementàries en l’aparell cardiocirculatori/limfàtic, S.I i medi inern.

1- L’EKG ( l’electrocardiograma) s’estudia ampliament a TP’s

2-HOLTER

És una prova dx que consisteix en la monitorització ambulatòria del registre electrocardiogràfic per un temps perllongat ( unes 24-48h) en un pacient que està en moviment. De fet s’analitza el ritme cardíac i queda enregistrat en la “petaca”.

3-DOPPLER

Page 56: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 56

És un sistema mitjançant ultrasons, se detecta els pols pedi arterial. La disminució del fluxe arterial en les EE.Ii són un procés obstructiu agut, i pot tenir conseqüències nefastes en especial en diabètics i MVP.

4-RX de Tòrax

Per poder visualitzar la silueta cardíaca i els grans vasos ( a la imatge una cardiomegàlia)

5-ERGOMETRIA

Page 57: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 57

També es diu “proves d’esforç”. És l’avalaució de l’activitat cardíaca (EKG) durant l’exercici físic. ( bicicleta o camiant en cinta)

6-CATETERISME CARDÍAC

http://www.youtube.com/watch?v=2Zpcqg5Pyns

Té finalitat dx o bé terapèutica, és a dir per a confirmar malaltia coronària o bé per a cirurgia.

L’estudi es realitza amb anestèsia local i per mitjà d’una punció amb agulla, s’introdueix un tub molt prim de plàstic o bé catèter dins d’una artèria del braç o de la cama i des d’allà el catèter rellisca fins el cor del malalt.

El catèter s’introdueix en les artèries ( KT esquerre) o bé les venes (KT dret) i d’aquesta manera es manipula el catèter per accedir-hi a les diferents càmeres del cor, mesurar la pressió dins de cada una o injectar un mitjà de contrast per a estudiar el fluxe i valorar la funció valvular. De tota manera l’estudi que amb major freqüència es realitza es l’angiografia coronària i bàsicament és introduir la punta del catèter dins de les artèries cornàries per a injectar un contrast i analitzar el fluxe dins d’elles, estudiar la distribució anatòmica, i en especial la presència de taponament o obstrucions de les artèries per dipòsits de greix. En suma amb el KT i angiografia, el cardiòleg accedeix al cor per a realitzar medicions i injectar medi de contrast en les artèries coronàries i/o cavitats cardíaques.

Cures d’infermeria.

Requereix l’ingrés del pacient unes 24-48 hores. La tècncia es realitza sota anestèsia local. Pre: proves de coagulació, preguntar si hi ha al·lèrgies al iode, rasurar la zona de punció, dejú unes 6-8hores. Durant la prova el pacient pot tenir palpitacions, desig de tossir i sensació de calor. Mentre es realitza la prova cal mirar cts vitals, control de reaccions al·lèrgiques i en retirar el catèter fer compressiu en zona de punció i fer pressió uns 15 minuts. Ja a la planta cal mirar cts vitals, control del punt de punció,

Page 58: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 58

control NVC ( neurovascular) de l’EE, repós absolut unes 24 hores i retirada de l’embenat compressiu a les 24 hores.

Page 59: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 59

Page 60: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 60

7-ANGIOGRAFIA

L’angiografia és unexamen de dx per la imatge la funció de la qual és l’estudi dels vasos circulatoris que no són visibles mitjançant la radiologia convencional. Cal saber que podem distingir entre arteoriografia quan l’objecte d’estudi són les artèries i flebografia quan es referix a les venes ( utilitzem la paraula vasos per tot el conjunt de circulatori).

El terme angiografia es referix generalment a les diferents tècniques radiològiques que s’utilitzen per a obtenir imatges amb referència al diàmetre, aspecte, nombre i estat clínic de les diverses parts de l’aparell vascular.

L’angiografia es pot dividir en dues fases. La primera consiteix en introduir el medi radiopac o de contrast que permetrà que les venes, artèries o vasos limfàtics siguin visibles a la radiografia; la segona fase es triar les radiografies d’acord amb la seqüència predetermianda amb l’objectiu de realitzar l’estudi dels vasos en qüestió.

Page 61: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 61

8-LES PROVES EPICUTÀNIES ( IMMUNO)

*

Page 62: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 62

reacció tòpica al niquel per contacte de la civella amb la pell.

Hi ha altres al·lèrgies no menys important als àcars de la pols, a les picades d’insectes o al pèl dels animals domèstics.

La prova epicutànea és un mètodo diagnòstic utilitzat bàsicament per l’estudi dels èczemes al·lèrgics de contacte, és decir, aquelles reaccions cutànies que se desenvolupen en les zones de la pell que contacten camb una substància la qual un individuo és al·lèrgic. Aquestes proves poden també utilizar-se per a detectar altres tipus d’al·lèrgia i per l’estudi d’al·lèrgies a fàrmacs en especial antibiòtics.

Consisteix en l’aplicació d’una bateria de substàncies o grups de substàncies (potencialment responsables de la reacció al·lèrgica) sobre la pell de l’espalda en forma de pegats *(patch) durant 48 hores. La primera lectura se realitza en retirar el pegats i la segona lectura i definitiva a les 96 hores. Si existeix reacció a un al·lergen o grupo d’al·lergens (parche) determinats s’evidencia l’aparició de una zona vermella (eritema), o inclús la presència de vesículas/flictenes.

Existeixen diferents bateries de probes del pegat (patch tests) estàndar, formades per les substàncies que donen lloc amb major frecqüència a al·lèrgies de contacte, i bateries específiques ( perfums, tints, metalls, gomes…)

Les al·lèrgies més comuns són a la llet, ou, tomàquet,fruits secs, soja, llegums, cacau, peix, marisc, farines, especies, blat de mor, kiwi, colorants, préssec, nous…

Altres són al làtex, metalls, pol·len. La clínica esdevé amb congestió nasal, esternuts, irritació d’ulls, i dificultat respiratòria. Altres elements no volàtils com ara els metalls esdevenen atòpies com ara el níquel.

Page 63: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 63

9-VACUNACIONS (immuno) http://www.juntadeandalucia.es/salud/ZHD/vacunas2012

La vacunació és una tècnica sanitària que s’aplica a la població sana suceptible d’emmalaltir a causa de diveros processos infecciosos. Amb aquest acte s’elimina la receptivitat de la malaltia i s’interromp la transmissió de la infecció entre la població. Sens dubte, és la tècnica de prevenció més eficaç i eficient de la salut pública. L’apalicació continua de vacunes a la població ha aconseguit disminuir la incidència d’algunes malalties de manera important, algunes fins a a la seva erradicació. La vacunació és un acte ràpid i dinàmic que permet, en períodes curts de temps, administrar vacunes a molta gent.

Les vacunes són preparats formats per antígens obtinguts a partir de bacteris, virus o altres agents infeccions a banda d’aquests. Una vegada introduïts a l’organisme, aquest els identifica com a estranys i posa en marxa una resposta immnutària específica ( immunitat adquirida activa) contra l’antigen introduït; així és aconseguit l’objectiu final, que consisteix en la protecció contra la malaltia causada per aquell agent patogen. En definitiva, la finalitat de la vacunació és tallar la transmissió de la infecció a la població i prevenir la malaltia.

Classificació de les vacunes:

Poden ser segons la seva composicó: monovalents, polivalents o combinades.

Les monovalents: vacuna que conté un sol serotip o serogrup d’un mateix microorganisme (p. ex. vacuna antimeningocócica C).

Les polivalents: conté diversos serotips o serogrups d’un mateix microorganisme (p. ex. vacuna antineumocócica).

Les combinades: contenen antígens de diversos agents infecciosos diferents (p. ex. xarampió-rubèola-parotiditis), que s’apliquen en una sola administració. No ha de confondre’s amb vacunacions simultàneas, ja que aquestes són les que s’apliquen al mateix temps.

Page 64: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 64

Segons el tipus d’antigen poden ser vives/atenuades o mortes/inactives.

Les inactives són fetes amb microorganismes que han estat tractats amb productes químics o calor i han perdut perill. Aquest tipus de vacuna activa el sistema immune però és incapaç de reproduir-se a l’hoste. El problema que té es que calen més dosis ja que dura menys temps. Per exemple la grip, VHA etc. (toxoides)

Les atenuades els microorganismes han estat cultivats expressament sota els quals perden les seves propietats nocives. Tenen una resposta més duradera i són més usuals entre adults. Això vol dir que el microorganisme conserva la seva estructura per la qual cosa no s’ha administrar en persones immunodeprimides ja que pot causar la malaltia. Exemples serien el xarampió, rubèola, galteres etc.

Poden ser líquides o liofilizades. ( segons la seva conservació)

Poden ser sistèmiques o no sistèmiques.

Les vacunes sistèmiques són les que estan indicades per a tota la població a partir de l’edat infantil, i s’apliquen d’acord amb el calendari de vacunacions que dicta el ministeri i el departament/conselleria de salut a cada autonomia.

Page 65: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 65

Vacunes.

Td ( tètanus-diftèria) tipus adult: és una vacuna contra el tètanus i la diftèria en infants de més de sis anys i en adults. És I.M

El toxoide de la diftèria usualment es combina amb el del tètanos (Clostridium tetani) y el de la tos ferina (Bordetella pertussis) en una sola vacuna triple coneguda como DTP. Tots han de rebre la combinació de toxoide tetànic difteria (Td) cada 10 anys per a mantenir la immunidat a partir dels 14 anys.

Vacuna antipoliomielítica oral trivalent. (VIP)

La produeix el virus poliovirus que afecta al S.N paralitzant músculs ( la pierna lisiada) es pot veure en països del sud est asiàtic i Àfrica. S’administra per via oral

Vacuna antihepatitica B

Els infants de 12 anys han d’estar vacunats. Grup de risc del VHB si encara no estan vacunats. I.M en el deltoides i primovacunació en tres dosis. Avui en dia s’adminstra als 2, 4 i 6 mesos i valorar als 12 anys si s’ha posat mai.

Vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica ( triple virica o XRP) exantèmiques de la infància.

Vacuna contra el xarampió, rubèola i parotiditis totes tres són causades per virus. Cal vigilar intolerants a l’ou. Si una dona embarassada s’encomana de la rubèola hi ha possibilitat de d’avortament.

S’administra a l’any i als 4 anys.

Page 66: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 66

Vacuna DTPw ( diftèria, tètanus i pertussi ( tosferina) de cèl·lual completa)

Vacuna DTPa ( diftèria, tètanus i pertussi ( tosferina) de cèl·lual acel·lular)

El toxoide de la diftèria usualment es combina amb el del tètanus (Clostridium tetani) i el de la tosferina/pertussi (Bordetella pertussis) en una sola vacuna triple coneguda com a DTP S’adminsitra un total de 5 vegades en el decurs de la infantesa (pentavalente).

Als 14-16 anys només DT (bivalente). Tecordeu que Td és la de l’adult.

reacció típica de la tosferina

Vacuna contra Haemophilus Influenzae tipus b (Hib)

És una bactèria, la qual a banda de la grip pot tpovocar malalties important com epiglotitits, pneumònies, infeccions en vies respiratòries i oïde i un tipus de meningitis molt greu en nens menors de 6 anys.

És I.M i s’administra als 2, 4, 6 i 18 mesos.

Vacuna antimeningocòccica C conjugada (MMC)

Page 67: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 67

Neisseria meningitidis serogrup C. S’aplica des del 2000 a Espanya

A sang (meningococemia), meninges ( meningitis ) o ambdues

A Catalunya és als 2, 6 i 15 mesos,

Vacuna de la Vacirel·la

La varicel·la és una malaltia contagiosa causada pel virus de la varicel·la zòster, un virus de la família dels herpesvirus que també és el causant de l’herpes zòster. És una de les malalties clàssica de la infància, que en els nens sol ser lleu. La malaltia dura una setmana. La vacuna a Catalunya s’adminsitra als 12 anys als nens i nenes suceptibles de poder agafar-la ( sempre hi quan no l’hagin passat)

Vacuna del VPH ( virus del papil·loma humà)

El virus del papil·loma humà (VPH o HPV human papilomavirus) és un grup divers de virus ADN que pertany a la família dels Papillomaviridae i representa una de les ITS más comunes.

Hi ha molt de tipus però es considera que el grup 16 i 18 amb la vacuna es pot tractar el càncer fins un 70%. S’adminsitra en tres dosis en un periode de 6 mesos. Les noies no exposades sexualment es recomana la seva adminstració als 12 anys.

Les vacunes no sistèmiques, no s’apliquen a grups de risc o a partir d’edats concretes.

Vacuna antinpeumocòcica (Prevnar®). Està indicada en persones més grans de 65 anys, pacient crònic MPOC o cardiovascular, DM, hepatopatia i alcoholisme. Pacients de més de dos anys d’edat amb immunodeficiències.

Vacuna antigripal Està indicada per grups de risc elevat de patir complicacions relacionades amb la grip. Majors de 65 anys, Embaràs, personal sanitari, pacient

Page 68: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 68

crònic. Cal administrar-se entre octubre i novembre i en la temporada per la qual ha estat fabricada.

Vacunes com la febre groga, anticolèrica, antiràbica...per viatjar a països on és present la mamaltia.

Recorda: DTPw antidiftèrica, antitetànica i antipertússica de cèl·lula completa als 2,4 i 6 mesos.

DTPa antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular als 18 mesos i 4 ó 6 anys.

La Td és la toxoide tetànic i toxoide diftèric tipus adult. Als 14 ó 16 anys i recordatori cada 10 anys.

Les vacunes tenen contraindicacions generals que ja coneix el metge, pediatra i infermeria.

Pel que fa a la seva conservació s’ha de respectar la cadena de fred ( entre 2i 8º C) i mirar cada dia la temperatura de la nevera.

Page 69: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 69

10-Principis d’hemoteràpia

HEMODONACIÓ. DONACIÓ DE SANG

COMPATIBILITAT ENTRE GRUPS SANGUINIS.

Per donar sang cal tenir entre 18-65 anys ( hi ha criteris per menors i majors d’aquesta franja), tenir un pes igual o superior a 50 kg, tenir una TA de PAS 180 PAD 100/50. I una hemoglobina de 12’5-13’5mg/dl, i una Tº de 37 o menys.

Factors d’exclusió: UDVP, antencedent de MTS/ITS (sífilis, VIH, VHA-B i C), possible exposició a ITS ( relacions seriades en tots els col·lectius sexuals), haber rebut una transfussió en els darrers 6 mesos. Embaràs i puerperi ( fins a sis 6 mesos), extracció dental en les darreres 72 hores, paludisme, malalties cròniques, immunitzacions recents, al·lergies importants...

Page 70: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 70

A un pacient se li pot administrar sang completa, concentrat d’hematies, plasma, o bé concentrat de plaquetes. Segons cada cas, concentrat de leucos no es comú. Els pacients que reben sang (o derivats) són grans cremats, oncòlegs, anèmies, hemorràgies, IQ de cirurgia major, transplantament d’òrgans...

Abans d’administrar hemoderivats cal fer proves creuades, que de fet es cerciorar-se “in situ” del grup sanguini del receptor ( pacient), prepararar el material (equip de perfussió especial), documentació a signar ( infermeria) i pendre cts vitals abans, entre i després de la transfussió sanguínia.

CP (complicacions potencials): Xoc per reacció hemolítica, febre (pirogens), rush cutani ( al·lèrgia), EAP, i transmissió de patologies.

Page 71: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 71

Grups sanguinis

Com pots veure l’AB+ és el receptor universal i l’0- és el donant universal

Page 72: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 72

A grans trets cal saber que tots els individus posseïm Ag i anticòs específic que es troba a les membranes de les cèl·lules sanguínies. Per això cal tenir cura en la transfussió. Tenim 4 grups sanguinis A, B AB i 0 i estan determinats per la presència o no de dos antigens denominats A i B. El grup A té antígens A i anticòs anti B. El B antigen B i anticòs –A. El 0 no en té d’antigens per la qual cosa presenta anti A i anti B. L’AB no possesix els dos antigens no conté anticosos anti A i anti B.

11-TMO. Transplantament del moll de l’os.

El transplantament de precursos hematopoiètics, és conegut com a TMO transplantament del moll de l’os. És un procediment mitjançant el qual es destrueix la medul·la òssia del pacient i se susbtituteix per precursos hematopiètics nous. (formadores de sang)

El transplantament de medul·la òssia és un procediment propi del camp de l’hematologia i sol realitzar-se a pacients amb càncer en sang o medul·la òssia, ja sigui mieloma múltiple o leucèmia, per a eliminar les cèl·lules malaltes o defectuoses i introduir cèl·lules mare que produeixin glòbuls vermells i plaquetes. Les cèl·lules mare hematopoietiques usualment deriven de la medul·la òssia, sang perifèrica o sang del cordó umbilical. En ser transplantades, repoblen la medul·la òssia i reanuden la producció de glòbuls i plaquetes.

El TMO es pot fer del mateix pacient ( transplantament autòleg) o d’una altre persona (tranaplantament aulogènic). El tractament s’usa en pacients amb trastorns hematològics, immunitaris o neoplàsics com ara leucèmies, limfomes, mielomes...En molts de casos abans dels tranqaplntament cal destruir la medul·la òssi per mitja de la QMT o RDT. Aquest procediemnt implica riscos com la condició autoimmnu denominada malaltia empelt-contra hoste.

Page 73: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 73

Les malalties més comuns del sistema cardiocirculatori, limfàtic i immunològic.

Ddi: deteriorament d’intercanvi de gasós, disminució del cabdal cardíac, dèficit de coneixements. 1- La cardiopatia isquèmica. També anomenat malaltia coronària, significa malaltia del cor per manca d’irrigació sanguínia. La cardiopatia isquèmica dona tres tipus de manifestacions, l’angina de pit, l’infart de miocardi o la mort sobtada. -L’Angina de Pit ( o àngor) ve causada per la irrigació sanguínia insuficient durant cinc minuts. Es la forma de presentació de la malaltia en el 50% dels casos. El desencadenant de l’angina solen ser situacions d’esforç, el més típic dels qual és un esforç físic després de menjar i beure. La persona sent un dolor retroesternal opressiu, que de vegades s’estén pel pit, per una de les espatlles i per l’extremitat esquerra. Pot haver pal·lidesa, sudació profusa, fredor en la pell, debilitat muscular, basques o vòmits, intranquil·litat, desassossec i sensació de mort imminent. Té la peculiaritat que pot desaparèixer amb el repòs o nitroglicerina sublingual. -L’IAM, és la necrosi de part del múscul cardíac per falta d’irrigació sanguínia. És una de les causes de mort més freqüent en els països rics, ja que mata a una de cada tres persones. La clínica de l’IAM pot ser igual a la de l’angor però pot donar-se sense esforç previ, de fet molts venen a urgències a la nit perquè es desperten amb un dolor en repòs nocturn. El dolor dura uns 30 minuts, sol ser més intens i no cedeix amb el repòs o nitrats. Les conseqüències clíniques de l’IAM depèn, de la quantitat de múscul cardíac afectat, la porció concreta: serà més greu si afecta a la conducció elèctrica (TP’s) i el temps que triga el personal sanitari en dissoldre el trombe coronari. -La mort sobtada, consisteix en l’ACR en una persona de la qual no es coneixen signes

Page 74: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 74

de malaltia. La persona perd la consciència i no se li troben pols ni batecs cardíacs. L’actuació dels primers auxilis és vital.

Page 75: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 75

2- La hipertensió arterial

La T.A, és el resultat de la pressió que exerceix la sang contra les parets de les artèries. El terme pressió sanguínea generalment refereix a la pressió arterial, és a dir, a la pressió en les artèries més grans, les artèries que formen els vasos sanguinis que prenen la sang que surt des del cor. Es defineix com una pressió arterial superior a 130/85 mm Hg, tot i que també parlem d’hipertensió sistòlica i d’hipertensió diastòlica. PAS ↑ PAD ↓, segons quines d’aquestes xifres estigui alterada. La majoria de persones tenen antecedents familiars d’HTA i també tenen sobrepès, mengen massa sal i/o beuen massa alcohol. És doncs la suma d’una predisposició heretada i els factors ambientals que fan que es presenti. L’HTA no dona cap signe ni cap símptoma, perquè en realitat no es una malaltia en si mateixa, sinó un factor de risc de malalties greus com ara. La retinopatia hipertensiva, l’hemorràgia cerebral, la demència senil, la IR, l’IAM, la MVP. Com més alta sigui la TA més risc hi haurà de qualsevol d’aquestes malalties. El Dx de la HTA es fa mesurant la pressió arterial de la persona. (TP’s) El tto. de la HTA té quatre pilars bàsics:, reduir el consum de sal, aconseguir el pes ideal, prendre medicació hipotensora, deixar de beure alcohol i fumar.

Categories Sistólica Diastólica -Òptima <120 i <80 -Normal <130 i <85 -Normal Alta 130-139 i 85-89 -Hipertensió .Estadí 1(discreta) 140-159 i 90-99

Page 76: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 76

.Estadí 2(moderada) 160-179 i 100-109

.Estadí 3(severa) 180-209 i 110-119

.Estadí 4(molt severa) 210 i + i 120 i+

3-Les varices/varius Són una malaltia de les venes en què les venes superficials estan més tortuoses i eixamplades del normal. Aquest fenomen es produeix per algun motiu, el retorn venós destorba i la sang queda “embassada” fins que les venes es dilaten. Generalment les varices apareixen a les EE.II. Una quantitat més o menys gran de venes superficials són molt visibles, perquè estan dilatades i deformades. Causen dolor, hiperestèsia, pesantor i calor a les cames. Aquests símptomes desapareixen aixecant les cames. Amb el temps, la pell sobre les varius s’enfosqueixen i hi surten lesions tipus èczema, edemes, i úlceres molt

Page 77: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 77

doloroses i difícils de guarir. Poden complicar-se amb hemorràgies i trombus. Les varies es poden tractar fent exercici, bicicleta, caminat a la platja amb l’aigua fins els genolls, però a la llarga es fa una esclerosi de les varices més petites o l’extirpació quirúrgica de les més grans.

Dolor: R/amb la ingurgitació venosa.

Fer retorn venòs elevant les cames sobre el nivell del cor. Ús de MM.EE per aconseguir compressió i drenatge venòs. No romandre massa temps en bipedestació

4-La trombosi És l’aparició d’un coàgul en una vena. El coàgul o trombe fa que la vena s’inflami, el que acaba donat nom a la malaltia: tromboflebitis. El trombe pot ocloure la vena o inclús desprendre’s ( emigrar) i formar un èmbol. Aquest èmbol pot viatjar pel torrent sanguini fins encastar-se contra un vas petit com ara el dels pulmons, l’anomenat tromboembolisme pulmonar.(TEP) Els factors de risc es romandre moltes hores assegut, patir varices o IC.

Recorda que quan en un vas sanguini trencat es forma un coàgul intravenòs ( trombo) per a evitar l’hemorràgia, existeix el perill que obstruexi el pas de la sang. Si el trombo es desprèn i circula es denomina èmbol i si obstruiex un vas que irriga un òrgan vital es produiex l’embòlia.

Page 78: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 78

5-Anèmies

L'anèmia es defineix com una concentració baixa d'hemoglobina en la sang(falta de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes). Es detecta mitjançant una anàlisi de laboratori en el qual es descobreix un nivell d'hemoglobina en sang menor del normal. Pot acompanyar-se d'altres paràmetres alterats, com a disminució del nombre de glòbuls vermells, o disminució de l’hematòcrit, però no és correcte definir-la com a disminució de la quantitat de glòbuls vermells, doncs aquestes cèl·lules sanguínies poden variar considerablement en grandària, en ocasions el nombre de glòbuls vermells és normal i no obstant això existeix anèmia.

L'anèmia no és una malaltia, sinó un símptoma que pot estar originat per múltiples causes, una de les més freqüents és la deficiència de ferro, bé per ingesta insuficient d'aquest mineral en l'alimentació, o per perdudes excessives hagut d’hemorràgies. L'anèmia per falta de ferro es diu anèmia ferropènica i és molt freqüent en les dones en edat fèrtil a causa de les pèrdudes periòdiques de sang durant la menstruació. L'hemoglobina és una molècula que es troba a l'interior dels glòbuls vermells de la sang i serveix per transportar l'oxigen fins als teixits. Per això quan existeix anèmia severa, els teixits i òrgans de l'organisme no reben suficient oxigen, la persona se sent cansada, el pols d’aquesta s’accelera, tolera malament l'esforç i té sensació de falta d'aire.

Page 79: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 79

Megaloblàsticas: deficiència de B12 i B9

Aplàstiques: per desenvolupament incomplet de la medul·la òssia i si es adquirida pot ser per VIH, drogues, tractaments immunosupressors.

Postmedul·lars: per pèrdua de sang aguda i crònica, (degut a hemorràgies) o per destrucció augmentada de les hematíes (hemòlisi). 6-Al·lèrgies. L’al·èrgia és la reactivitat excesiva contra antígens que en realitat són poc perillosos o fins i tot innocus. Però aquesta reacció estranya dona una hipersensibilitat pel fet de tocar-la, tastar-la o inhalar-la. La susbtància que provoca la reacció es denomina al·lergen i els símptomes que provoca es denomina reacció al·lèrgica. Quan un al·lergen penetra a l’organimse del pacient que és al·lèrgic el seu S.I respon produin anticosos denominats IgE (immunoglubuliones de la resposta adaptativa). En estar en contacte amb l’al·lergen es produeix l’alliberació d’histamina que provoquen els mastòcits, la qual produirà els símptomes típics de la reacció al·lèrgica. Tot i que ja hem parlat d’algunes manifestacions una de perillosa és el xoc anafilàctic, que és una reacció desmesurada en la que hi ha alliberament massiu de substàncies vasodilatadores ( histmaina), que produeix una hipotensió arteiral tan intensa que pot provocar la mort.

Page 80: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 80

7-Les malalties autoimmunes

Page 81: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 81

Són aquelles en les quals el S.I identifica com aliè a algun dels components de l’organisme propi i les ataca. Alguns exemples de malalties autoimmunes serien la tiroïditis autoimmunitària en la que apareixen anticossos contra el teixit de la tiroides, que s’inflama i l’acaba destruint, causant hipotiroïdisme. És més comú en dones. L’artritis reumatoide, es manifesta com artritis simètrica en les mans, canells, peus, que amb el temps es fan més greu que pot acabant afectant pulmons, S.N i cardiocirculatori, també és comú en dones. La malaltia de Cronh és una inflamació del budell gros que acaba per destruir el teixit d’aquest òrgan, el pacient pot acabar amb una colostomia ( ho veurem amb detall a digestiu). L’anèmia perniciosa que és causada per una gastritis que acaba per no poder absorvir la vitmanina B12. La diabetis Mellitus, la malaltia celíaca, la miastènia gravis que aquesta darrera es caracteritza per la debilitat dels músculs esqulètics.

La Leucèmia linfoide/mieloide, el limfoma de Hodkin

Les leucèmies són un grup de malalties malignes de la medul·la òssia que provoca un augment incontrolat de leucòcits.

Les leucèmies es classisiquen en Agudes o Cròniques en funció de la seva velocitat de progressió. Les cel·lules són inmadures (blastos) i no poden dur a terme la seva funció, a la crònica el nombre de blastos solen ser més madurs per això l’evolució de la malaltia és més lenta.

Es classifiquen segons el tipus de cèl·lual sanguinia afectada ( recorda línies MIELOIDE i LIMFOIDE) Si afecta a les primeres és diu LM/AóC i si afecta a les segones LL/AóC.

Recorda que hematopoiesis significa el procés de formació, desenvolupament i maduració dels elements “formes” de la sang (ELP) a aprtir d’un preculsor comú

Page 82: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 82

denominat cèl·lules mare que a l’adult es troba al moll de l’os ( diem de l’adult perquè en altres etapes de la vida es formen a la melsa, tim i plaques de Peyer). D’aquí surten les dues línies Mielopoiesis i Linfopoiesis.

Els glòbuls blancs, implicats en la defensa de l’organisme, poden ser deficients o disfuncionals, per la qual cosa el S.I del pacient és incapaç de lluitar contra una infecció simple. Donat que la leucèmia impedeix que el S.I funcioni amb normalitat, els pacients experimenten infeccions frecuents. La deficiència de glòbuls vermells produeix anèmia.

Les leucèmies es classifiquen també segons l’edat del pacient en infantils i adults.

El limfoma de Hodkin.

Cal saber abans que un limfoma és un conjunt de malaties neoplàsiques que se desenvolupen en el S.L que com saps forma part també del S.I del cos humà. Als limfomes també se’ls denomina tumors sòlids per a diferenciar-los de les anteriors leucèmies. Hodking s’origina en els teixits limfàtics ( ganglis limfàtics).

De la mateixa manera has de recordar que els ganglis limfàtics contenen un tipus de glòbuls blancs anomenats limfòcits, encarregats de combatre les infeccions i se comuniquen a traves del tot el cos mitjançant els vasos limfàtics ( conductes paral·les al vasos de circulatori). Aquests vasos limfàtics tranporten la limfa que també conté limfòcits. La limfa passa a les venes localitzades en la part superior de tòrax, els denominats col·lectors terminals, el conducte toràcic i la gran vena limfàtica.

La SIDA

El seu nom complet és la síndrome d’immunodefiència adquirida. El responsable de la immunudeficiència humana és el VIH. En entrar al cos ataca directament als S.I, en concret al subgrup de limfòcits T, els anomentats cooperadors o helpers. Amb el temps s’arriba a un defecte permanent que la immunitat cel·lular permet que es donin les anomenades malalties oportunistes, que les més comuns són la pneumònia per VIH, la candidiasis, diarreres, sarcoma de Kapois ( és un càncer de pell), alteracions neurològiques com l’encefalopatia de la sida, entre d’altres.

La persona portadora elimina virus per la sang, secrecions vaginals, semen, llet materna i també s’aillat virus en la saliva. Les vies de contagi són la inoculació de la sang contaminada, molt comú en UDVP i el contacte entre líquids corporals en les relacions sexuals.

A Espanya hi ha més 150.000 persones afectades pel virus. En el país afecta en especial a homes i UDVP. El 12% són homes homosexulas o bisexuals. De tota manera la importància de la transmissió heterosexual és cabdal, en particualr per les dones. Avui

Page 83: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 83

dia els diagnosticats són homs i dodes ( més dones) heterosexuals sense fator de risc especial.

Hi ha medicaments conta la sida que retarden l’aparició, són els retrovirlas.

El VIH és un virus que té especial capacitat per a infectar les cèl·lules del S.I anomenades limfòcits.

Aquestes cèl·lues com saps estan presents a la sang i ganglis limfàtics. Un cop que s’uneix a aquestes cèl·lules el virus ingressa el seu material genètic de tipus ARN al citoplasma de la mateixa (àcid ribonucleic) (que has de saber que és un àcid nuclèic que emmagatzema la informació genètica dels organismes vius i són els responsables de la transmissió herditària). L’ARN està en totes les cèl·lules eucariotes i procariotes, (nosaltres som eucariotes, és a dir cèl·lules amb nucli definit, les eucariotes el seu ADN es troba en el citoplasme, com és el cas de les bactèries). A continuació i, através d’un enzim anomenat transcriptasa reversa, aquest material és copiat de la seva versió ARN a una versió ADN, que és la forma en què està codificat el material genètic a l’ésser humà. A grans trets per no confondre ADN i ARN, l’ARN és una molècula que dirigeix les etapes de la síntesi protèica ( és a dir una producció de proteïnes que necessiten les cèl·lules per fer les seves activitas i desenvolupament), l’ADN no pot actuar sol i s’hi val de l’ARN per transferir aquesta informació de la que et parlem.

Page 84: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 84

Per aquesta característica d’autocopiat del seu genoma de la forma ARN a la d’ADN, es coneix aquest tipus de virus com retrovirus. La versió ADN del VIH ingressa al nucli de la cèl·lua invaida i s’incorpora a l’ADN cel·lualr, des d’on manarà la replicació del virus. En l’etapa final d’aquest cicle replicatiu, el virus és retallat fins el seu format original per una altre enzim que es diu proteasa. El nou virus generat en la cèl·lula surt cap a l’exterior de la mateixa manera, entra en circualció sanguinia i limfatica i infecta altres cel·lules arribant a la mort cel·lualr. El virus de la sida té preferència pels limfòcits CD4.

Page 85: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 85

Procediments ( Teoricopràctiques)

TP’S (Aula-Taller)

Cal seguir les normes higienico-sanitàries i actitudinals en aquest espai.

Recordeu que l’assistència a les TP’s són de caràcter obligatori.

1- OXIGENOTERÀPIA (OXT)

L’OXT és el conjunt d’activitats terapèutiques que tenen com a finalitat millorar l’oxigenació de la sang enriquint amb O2 l’aire inspirat. Recordeu que quan existeixen alteracions orgàniques que dificulten la ventilació i provoquen hipòxia, és necessària l’adminsitració d’O2 superiors a 21% que és l’atmosfèric. Per detemianr la disminució d’O2, disposem de la GSA ( gasometria arterial) i de la pulsioxímetre.

pulsi

GSA

Page 86: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 86

És dificil saber les fraccions d’O2 inspirat (FiO2) en les persones que presenten IR (insuficiència respiratòria). Per això ens cal fer les proves anteriors per valorar el tipus d’OXT que estem donant si es la correcta. L’objectiu principal és administrar la FiO2 adequada per mantenir una bona oxigenació. Per això disposem de dos tipus de sistemes per al subministrament d’O2: el d’alt flux i de baix flux. Depenen de la naturalesa de la patologia utilitzarem un o altre mètode.

Equips d’oxigen

Disposem de les bales o bombones d’O2 comprimit. Són recipent cilíndrics que mantenen l’O2 comprimit.

A grans trets cal saber que en funció de la capacitat de la bala ( hi ha diverses categories) hi haurà uns litres o uns altres i en funció dels lx’ (Lpm) que administris al pacient et quedarà un temps o un altre.

Page 87: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 87

Disposem també de tancs d’O2 líquid. Aquesta serà el sistema hospitalari; circuit tancat de paret que transporta el gas des del dipòsit general. Es necessari acoblar un regulador, ja que el gas es troba a una pressió molt alta.

El regulador consta de dues parts: un fluxometre o a aprtir d’ara CAUDALIMETRE que regula el flux d’O2 en lx’. I un mesurador ( un marcador) del contingut del tanc i reductor de la pressió del gas ( només per a bales) ja que a la línia d’O2 de l’hospital/centres ja la tenim controlada.

Page 88: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 88

Humidificador

L’humidificador. És un recipient que s’omple d’aigua bidestil·lada estèril fins als límits assenyalats, per tal que l’O2 estigui humitejat abans de ser inhalat pel malalt, ja que l’O2 que prové de la presa és un gas sec i irritant per a les mucoses. Cal seguir els protocols dels centres. L’humidificador es cargola amb el caudalimetre i té una connexió per posar la tubuladura o tub flexible per l’administració d’o2. L’altre connexió de la tubuladura ha d’anar a una de les mascaretes que després explicarem.

Page 89: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 89

Avui en dia molts centres utilitzan humidifcadors d’un sol ús tal com es mostra a la imatge.

OXT ambulatòria i domiciliària amb concetradros d’O2.

Precaucions en l’administració d’O2

Si s’utilitzen bales d’O2, s’han de mantenir amb el seu suport, així no caurà. Tal com teniu a la imatge.

Comprovar que el caudalímetre i el regulador funcionin correctament.

Les bales cal pulgar-les abans d’entrar a l’habitació. No es poden emmgatzemar a més de 50 Cº. Vigilar que no hi hagi material combustible com ara alcohol, vaselina, olis etc). No es pot fumar. Tancar l’o2 quan no s’utlitzi.

Page 90: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 90

SISTEMES DE BAIX FLUX

1-La cànula nasal o les ULLERES NASALS (u.n)

Són dos llucs de material plàstics que s’introdueixen als urificis nasals. És un sistema ben tolerat pel pacient que permat menjar, beure, parlar i més llibertat de moviments. Els litres per minut (lx’) que cal ajustar amb aquest sistema és de 1-5lx’ ja que més pot fer mal en sortir pels petits orificis. No és aconsellable si hi ha osbtrucció nasal.

Procediments (TP’s). Material ( u.n, gasses, guants d’un sol ús)

1- Explicar al pacient el qeu li farem

2- Comprovar que l’ampolla de l’humidificador té l’aigua bidestil·lada suficient

3- Connectar l’extrem de la sonda a l’humidificador

4- Ajustar la dosi de lx’ prescrita

5- Comprovar que l’o2 surti pels llucs

6- Inserir els llucs de la cànula nasal als urificis del pacient, verificant que la corvatura vagi en sentit anterioposterior.

7- Passar el tub per darrere de les orelles, lliscant l’ajustador per immobilitzar el sistema (per darrera del cap o per sota de la barbeta). NO BUCLES.

Page 91: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 91

8- Per evitar una possible irritació cutània, envolteu el tub amb una gasa per protetgir la cara i poseu també gases darrere de les orelles.

Cures associades a les u.n són: netejar cada vuit hores o c/torn amb una gasa humida, si el pacient està inquiet, fixar la cànula amb esparadrap (sobretot en nens), comprovar les zones de pressió per sota del nas i per damunt de les orelles. Humitejar les llavis i el nas.

2-La mascareta d’o2 facial simple

És una màscara de material plàstic que no pot ser utilitzada a menys de 5 l’x

Procediment (TP’s). Material ( mascareta facial simple, gasses, guants d’un sol ús)

1- Explicar al pacient el qeu li farem

2- Comprovar que l’ampolla de l’humidificador té l’aigua bidestilada suficient

3- Connectar l’extrem de la tubuladura a l’humidificador i l’altre a la màscara.

4- Ajustar la dosi de lx’

5- Comprovar que l’o2 surti.

6- Col·locar la mascara damunt la cara del pacient, pasasr l’elàstic per darrere del cap i per sobre de les orelles just a l’occipital. Cal que la mascara encaixi amb la cara estirant els elàstics. Adaptar la tira metàl·lica al nas per tal d’evitar que l’o2 vagi als ulls i s’escapi o2.

7- Per evitar una possible irritació cutània, envolteu el tub amb una gasa per protetgir la cara i pòmuls i poseu també gases darrere de les orelles.

Page 92: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 92

Cures associades a la mascara facila simple són: netejar cada vuit hores o c/torn amb una gasa la màscara, aplicar massatges facilas, mantenir le flux a 5lx’. comprovar les zones de pressió per sota del nas i per damunt de les orelles. Humitejar les llavis.

SISTEMES D’ALT FLUX

3-La mascareta amb mecanismes Venturi o ventimask (VMK)

Aquests sistemes proporcionen una quantitat exacta d’O2, qualsevol que sigui el patró de ventilació del pacient. Els canvis en la respiració del pacient no afecten la concentració d’o2. La Venturi té un dispositiu on a cada concentració d’o2 li correspon un determinat fluxe ( lx’). La mascareta està connectada amb el tubo d’o2 mitjançant l’adaptador “jet” per on circula el fluxe d’o2 predeterminat. A més tancament del dispositiu jet més concentració d’o2.

Regulació del 24% al 50% ( 24%, 26%, 28%, 31%, 35%, 40% i 50%)

Cal una quantitat de lx’ per a cada concentració. Exemple 35%-8lx’.

Procediments (TP’s). Material ( mascareta Venturi, gasses, guants d’un sol ús)

1- Explicar al pacient el que li farem

2- Comprovar que l’ampolla de l’humidificador té l’aigua bidestilada suficent.

3- Connectar l’extrem de la tubuladura a l’humidificador i l’altre a la màscara.

4- Ajustar la dosi de lx’ i la seva concentració d’o2 ( cal saber-se la taula)

5- Comprovar que l’o2 surti.

Page 93: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 93

6- Col·locar la mascara damunt la cara del pacient, passar l’elàstic per darrere del cap i per sobre de les orelles just a l’occipital. Cal que la màscara encaixi amb la cara estirant els elàstics. Adaptar la tira metal·lica al nas per tal d’evitar que l’o2 vagi als ulls i s’escapi o2.

7- Per evitar una possible irritació cutània, envolteu el tub amb una gasa per protetgir la cara i pòmuls i poseu també gases darrere de le sorelles.

8- Mantenir llavis humits

9- Netejar la màscara cada torn

10- Comprovar periodicament el flux prescriptiu.

4-La mascareta amb reservori d’alta concentració 100%

En aquestes mascaretes existeix un reservori que acumula O2 en quantitat suficient per permetre el fluxe inspiratori que la demanda ventilatòria del pacient requereixi. La mascareta té tres vàlvules que impedeixen al recircualció del gas expirat, una entre el reservori i la mascareta, que permet el pas d’O2 del reservori al pacient durant la inpsiració, però no el co2 expirat pel pacient que vagi al reservori. Les altres dues es localitzen a cada costat de la mascareta i permet l’expulsió de l’aire expirat a l’ambient durant l’expiració i així evita que redueixi la Fio2. Aquestes mascaretes s’utilitzen per la IR hipoxèmica perquè permet l’aport d’altres dosis d’O2, però no són apropiades per pacients hipercàpnics que poden agravar-se amb l’adminstració excesiva d’o2. Calen més de 15lx’.

FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA (FST)

Ajudar el pacient a eliminar les secrecions bronquials i mantenir les vies aèries permeables per prevenir, mitigar o resoldre els problemes respiratoris.

Page 94: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 94

Tècniques.

5-Drenatges de posició

6-Percussió/Clapping

7-Vibració

8-Tos efectiva

9-Inspiròmetre incentivat

10-Respiració diafragmàtica

11-Respiració amb llavis frunzits.

5-Drenatges de posició.

Canvis de postura que permeten drenar secrecions per gravetat cap a les viees aèries superiors. Després el pacient podrà expolsar-les amb la tos o altres tèciqeus de FSTR.

Cada posició es mantindrà com a mínim deu minuts. Varia en funció del segment pulmonar afectat. Hi ha un total de 9 posicions en funció del segment a drenar tal com diem. S’utilitza més en pediatria.

Procediment:

Explicar al pacient el que li farem. Col·locar el pacient de forma que el segment pulmonar que hagi d’ésser drenat

estigui en la posició més alta en relació amb la tràquea. Abans de començar, comprovarem que el pacient sap tossir i respirar

profundament de manera eficaç. Comprovar l’estat cardíac i respiratori del pacient durant el tractament. No realitzar el drentge de posició si acaba de menjar. No utilitzar mai la posició trendelemburg si el pacient pateix hipertensió

intracraneal.

Page 95: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 95

6-Percussió/Clapping

L’objectiu és desallotjar mecanicament les secrecions espesses adherides a les parets bronquials i mobilitzar-les perquè puguin ser aspirades o expectorades.

Procediment:

Explicar al pacient el que li farem .

Col·locar al pacient en posició prono-bocaterrosa.

Les mans les posarem en forma de concavitat i els dits junts.

Percundirem els segments toràcics, alternant les mans de forma rítmica i mitjançant flexió i exensió del canell amb el colze i les espatlles relaxades. ( per tal que sigui més eficaç intentarem agafar aire entre la nostra ma i el tòrax del pacient. No percundir

Page 96: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 96

més de 3-5 minuts. No percundir sobre la columana vertebral ni sota de la regió lumbar.

Si cal, posar una tovallola prima damunt l’esquena per evitar molèsties.

Contraindicacions: Fractures costals o de columna, hemorràgia pulmonar, embòlia pulmonar, mastectomia, metastasi costal i Pneumotòrax.

7-Vibració

L’objectiu és augmentar la velocitat i la turbulència de l’aire expirat, cosa que desprendrà les secrecions i facilitarà el seu desplaçament cap als bronquis majors perquè pugui ser expulsats o aspirats.

Procediment:

Explicarem al pacient el que li farem.

Col·locarem les mans planes ( una al costat de l’altre i amb els dits estesos sobre el segment toràcic que s’estigui drenant).

Indicarem al pacient que respiri profundament, després, mentre expira lentament, fer vibrar el tòrax contraient i relaxant ràpidament els músculs dels braços i de les espatlles. Parem la vibració durant la inspriració següent. Així, repetim el procediment diverses vegades. Es pot alternar amb el clapping. No aplicar la vibració sobre la columna vertebral ni sota de la regió lumbar.

Recordem les contraindicaicons de la percussió.

Page 97: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 97

8-Tos efectiva.

L’objectiu és contribuir a l’expulsió de les secrecions pulmonars.

Procediment:

Explicar al pacient el que li farem.

El pacient ha de seure en una cadira o a la vora del llit. Sino arriba al terra, feu-li reposar els peus en un tamboret/escabel.

Després ha d’inclinar el cos lleugerament cap endevant ha de fer diverses respiracions lentes i profundes. Ha d’avançar el cap i tossir dues o tres vegades en una seqüència ràpida.

Per acabar, ha de respirar profundament i repetir l’exercici complet diverses vegades.

Precaucions:

Si el pacient ha estat intervingut recentment, haurà d’immobilitzar la zona de la incisó abans de tossir. Ha de col·locar una ma per sobre de la incisó quirúrgica i l’altre per sota, o bé utilitzar un llençol travesser/coixí creuat.

Page 98: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 98

9-Inspiròmetre incentivat ( o incentiu respiratori).

Cal saber que després d’una IQ de tòrax o de l’abdomen o bé per truamatismes amb fractures costals, la realització de respiracions profundes és difícil de fer pel dolor que provoquen. Aquesta limitació dels moviments respiratoris dificulta l’eliminació de les secrecions bronquials, facilitant l’aparició d’atelectàsia i d’infeccions pulmonars.

L’inspirometre incentivat és un aparell amb tres cambres i una bola a cada una d’elles, un tub i un broquet. El seu funcionament consiteix en elevar les boles de les cambres transparents.

Procediemt:

Explicar al pacient el què li farem.

El pacient ha de romandre assegut i mantenir l’inspiròmetre en posición vertical.

El malalt ha d’expirar normalment, després acoblar els llavis al broquet i inspirar profundament, amb la suficient profunditat perquè les boles toquin el sotre de les cambres transparents. Cal remarcar que una ispiració profunda mantinguda durant uns segons és més eficaç per prevenir complicacions pulmonars que moltes inspiracions profundes seguides d’espiracions immediates.

10-Respiració diafragmática.

El seu objectiu és prevenir complicacions respiratòries mitjançant respiracions amb el diafragma.

Procediment:

Explicar al pacient el que ha de fer.

Page 99: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 99

El pacient ha d’estar en DS o bé semi-Fowler i amb els genolls una mica flexionats. Cal posar una mà damunt del tòrax i l’altra damunt de la part superior de l’abdomen.

Ha de tancar la boca, inspirant profundament a través del nas i, al mateix temps, intentar elevar l’abdomen tant com pugui, evitant expandir activament el tòrax.

Si la ma de l’abdomen s’eleva en inspirar, la tècnica és correcta.

Ha de tancar els llavis com si xiulés i exhalar lentament, pressionat amb la ma de l’abdomen en sentit ascendent a fi de reforçar l’aire dels pulmons a sortir.

Aquest exercici es pot realizar durant 10 o 30 minunts.

11-Respiració amb llavis frunzits.

L’objectiu és ajudar a buidar els alvèols amb la respiració de llavis frunzits, molt indicada amb pacient amb MPOC.

Procediment:

El pacient ha d’exhalar de forma lenta i relaxada. Amb aquesta respiració, el pacient pot expirar més aire, per tant, possibilita una inspiració més gran a la següent respiració.

Es pot realizar aquest exercici amb una palleta i un got amb aigua i bufar o unes espelmes.

S’inhala en dos temps i exala en quatre

Page 100: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 100

REGISTRE D’INFERMERIA

Valoració: data i hora

Valoració de l’estat respiratori i del malalt

Intervenció: Tècnica de FSTR realitzada

Expectoració i característiques.

Educació del mamalt

Resposta: Tolerància del pacient

Incidències

Signatura.

TERÀPIA PER INHALACIÓ

L’adminstració de fàrmacs per inhalació en les patologies respiratòries permet una acció directa en l’arbre bronquial. Utilitzant dosis petites s’aconsegueix una acció més ràpida que amb qualsevol altra via d’administració, així com una taxa baixa d’efectes secundaris.

Tècniques.

12-Aerosols: inhaladors aereosols o cartutx pressuritzat. Amb la seva cambra d’inhlació

(aerosol dosifocador tipus Ventolin®)

És un sistema que permet subministrar mitjançant la inhlació medicació broncodilatadora o corticoides. Es pot utilizar una cambra d’inhalció si el pacient té dificultats per realizar l’acte de sincronització entre la dosificació de l’aersol i la

Page 101: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 101

inhalació. Avui en dia hi ha un model que s’adapta a tots el inhaladors. La cambra garanteix l’arribada del medicament al pulmons prescindint de la sincronització exacta, gràcies a la válvula que posseeix a la cambra. Aquests dispositius emmagatzemen el fàrmac una vegada s’ha disparat el dosificador i penetre a le vies aèries a través d’una vàlvula unidireccional que cedeix el pas amb la pressió exercida en la inspiració. Procediment: Els 5 correctes. FA/VI/DO/HO/PA. Agitar energicament l’aerosol amb la finalitat de distribuir bé el medicament. Cal frunzir el llavis un cop estigui la broca posada a la boca per tal que no s’escapi el medicament. Al mateix temps que fem una gran inhalació per la boca cal apretar el cartux (sincronizitar) Si el pacient té pautat dos “puffs” cal esperar uns segons abans de fer la següent. És recomenble fer una petita apnea després de l’administració per tal que el medicament s’adherexi bé la tracta broquial. Neteja de boca i neteja de la cambra i cartxut. Si el pacient té pautat Bromur d’ipatropi, budesonida i salbutamol ( Atrovent®, Pulmicort®, Ventolin®) respectivament cal seguir la seqüència VAP.

13-Cartutxos Broncodilatadors tipus turbohaler. Conus o disquera

És semblant a l’anterior però en comptes d’sprai, la medicació està en forma de pols que girant la rosca cau la dosi exacta per a cada inhalació. No cal una sincronització exacta.

Page 102: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 102

14-Pols per a la inhalció. Càpsula de gelatina.

Aquest sitema no necessita coordinació entre l’alliberació de la dosi i la inhalació, com els anteriors. El fàrmac es trova en forma de pols ultramòlt en una càpsula de gelatina que el malalt ha d’introduir a l’inhalador. El principi actiu entra a l’arbre respiratori en inhalar al mateix temps que ho fa l’aire inspirat.

Els seus avantatges es que s’aplica una gran superficie, molt rica en capil·lars; per tant, la seva distribució i absorció és molt ràpida. La via respiratòria és de fácil accés. Els seus incovenients és que en infants o ancians, quan hi ha problemes de sincronització s’acostumen a utilizar càmares d’aire. Pot provocar irritació de la tràquea i bronquis, la qual cosa pot provocar tos. L’inhaldor por ser una Font d’infecció, si no es manté net. Procediemt Sempre s’ha d’agitar abans de l’aplicació. Es col·loca a la boca tancant els llavis. S’ha de fer 2 o 3 respiracions profundes pel nas. A continuació, es fa una aspiració profunda (intentant buidar del tot la caixa torácica) i, inmediatament després, es realitza la inhalació, fent una inspiració profunda per la boca. Llavors, es manté l’aire a dins, una estona i es deixa anar lentament.

Page 103: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 103

15-Nebulitzador/Hudson. Amb O2 o ultrasònic

Page 104: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 104

nebulitzador jet (per nens i avis) Nebulitzador ultrasònic(domicili) Aplicació de medicació mitjançant vapor. Els dos primers, l’aerosol és produït pel pas d’un fluxe d’aire o O2 a gran velocitat a través d’una solució. L’ultrasònic no té un subministrament d’O2 incorporat, subministren un 100% d’humitat. La nebulizació consisteix en la transformació d’una solució líquida, en un aerosol de fines partícules (micres) que seran inhalades i depositades sobre l’epiteli respiratori. El tractament mitjançant nebulitzacions té per objectiu administrar una dosi terapèutica d’un fàrmac en forma d’aerosol en un curt periode de temps. La medicació per nebulitzar ve en forma de pipetes o vials monodosi o bé petits flascons per més d’una administració. De la mateixa manera que els aerosols la medicacó pel Hudson és el bromur d’ipatropi, budesonida i salbutamol. També el Mesna.

Es pot barrejar Atrovent + Ventolin, la resta no. Tots es diluexen amb SF al 0.9% a excepció del Mesna, seguint l’orde mèdica. 16-LA TRAQUEOSTOMIA

La traqueostomia es defineix com la IQ destinada a aconseguir l’accés directe a la via aèria, mitjançant la comunicació de la part anterior de la tràquea amb l’exterior per a mantenir la permeabilitat de la via aèria. Es realitza una incisió a nivell del segon o tercer anell traqueal per sota del cartíleg cricoides i per aquesta incisió s’introdueix una cànula. Aquest tractament elimina els mecanismes d’acondicionament de l’aire

Page 105: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 105

que tenen les vies aèries superiors i això afavoreix l’augment de sequedat i espessor de les secrecions. La traquestomia pot ser temporal o definitiva. Cosa que la laringectomia NO.

Indicacions per realizar una IQ: per obstrucció alta de la via aèria ( tumor), Insufuciència repiratòria, per qualsevol motiu que requereixi ventilació pulmonar perllongada més d’un mes. Retenció de secrecions al tracte respiratori inferior que el malalt no sigui capaç de netejar etc.

Page 106: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 106

Descripció de les cànules:

Totes les cànules de traqueostomia ( permanents i temporals) consten de tres parts: cànula externa, canula interna o camisa i guia.

Page 107: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 107

La cànula externa és un element destinat a mantenir la comunicació permanent entre l’interior de la tràquea i l’aire exterior poden ser de material metàl·lic o d’argent o bé sintètic (PVC-làtex), en el seu extrem proximal incorpora una placa de fixació al coll, on s’identifica la seva mida, es radioopaca.

La cànula interna s’adapta perfectament a l’interior de l’externa i queda fixada per un contenedor de bloqueig que s’adapta als sistemes d’oxigenació i ventilació mecànica (nomes les de plàstic/pneumotaponament). L’objectiu de les cànules internes és evitar l’acumulació de moc a la cànula externa i així el control de possibles infeccions. No cal dir que la cànula interna i la cànula externa han de ser el mateix número perquè s’adapti bé.

La guia, és l’element destinat a facilitar la introducció de la cànula a la tràquea ( tan unes com a les altres però es fa servir només per les de pneumotaponament).

El globus de pnenumotaponament és un dispositiu que s’incorpora per sobre de la llum distal de la cànula. El globus s’infla uniformement, llavors clou totalment la tràquea i així s’aconsegueix que tot l’aire passi per la cànula evitant el seu desplaçament vers la via aèria superior. El glubus pilot és l’indicador extern de la pressió intena i porta una vàlvula unidireccional.

Les cànules permanents són d’argent o metàl·liques tal com hem dit i NO porten pneuopatomanemt ja que són les destiandes a ficar quan el pacient ha pasat la fase postoperatòria de la IQ, són peces úniques i cada malalt té la seva pròpia (habitualment dues per quan fa el canvi alhora de netejar-la).

16-Cura tòpica de la traqueostomia

L’objectiu és mantenir neta la pell de l’estoma per tal de prevenir irritacions, molèsties i infeccions. Cal realitzar la cura una vegda al dia i com no, sempre que estigui tacat de secrecions amb la màxima netedat.

Page 108: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 108

Material:

Aigua i sabó o bé S.F, antisèptic, gasses netes, veta o bena per a la subjecció (allevyn®), bossa per a la brossa, guants nets, xupador i pitet. Si de cas va bé agafar una mascareta per possibles esquitxades. I un joc de cànula intern i externa del mateix número que la que retirem.

Procediment:

Informar el pacient del que li farem, prepararem tot el material en una tauleta, rentat de mans i col·locació de guants.

Col·locarem el coll en una lleugera hiperextensió, retirarem les gasses brutes i col·locarem el xupador.

Rentarem l’estoma amb aigua i sabó o bé amb suero fisiològic amb unes torundes ( us ensenyaré a fer-les), l’estoma es renta de dins en fora i en un sola direcció i utilitzant una torunda per a cada acció.

Secarem bé per evitar maceracions.

Aplicarem antisèptic amb una torunda fent copets,

És un bon moment per observar els punts, l’edema, si hi ha sagnat o signes d’infecció.

Col·locarem les dues vetes de gassa a la cànula externa i farem una tall al mig entre dues gases estèrils per tal d’introduir la cànula.

Avisarem al pacient que introduim la cànula fent un petit gir per poder recol·locar-la. Recordeu que la interna ha de quedar fixada amb una pestanya que té l’externa. Lligarem la veta al al coll sense fer molta força i recollirem tot el material.

17-Canvi de la cànula interna i neteja de la cànula interna/externa.

La cànula interna ja hem explicat quina funció té, per la qual cosa es pot canviar les vegades que calgui al dia.

Caldrà una cànula nova interna del mateix número que retirem.

Rentat de mans col·locació de guants i avisem al pacient que retirem la cànula interna. To just col·locarem amb el cap en lleugera hiperextensió la cànula interna lateralitzada per tal d’afavorir la seva entrada.

Procedeirem al rentat de la cànula/cànules.

Page 109: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 109

Necessitarem guants nets, gases netes, detergent suau líquid o bé H2O2, una pinça Kocher.

Procediment

Rentat de mans i col·locació de guants, separar la cànula externa de la interna, deixar en remull les cànules i fregar-ne l’interior ( amb una gasa i un kocher) i l’exterior. Esbandir molt bé amb aigua tèbia. Assecat per fora i dins amb una gassa i kocher. Deixar les cànules entre dues gasses i deixar-les pel següent canvi de cura de traquestoma. Registre d’infermeria.

Complicacions més freqüents en el pacient traqueostomitzat

1- Obstrucció de la cànula per un tap de moc:

De fet és la complicació més freqüent. Cal retirar la cànula interna i instil·lar una mica de SF amb una xeringa per provocar un cop de tos. En cas de persistència, tornar a instil·lar una mica de SF, fer una mica d’ambú i aspirar secrecions. Si la dificultat respiratòria es manté cal avisar al metge.

2- Oclusió de l’estoma:

L’oclusió de l’estoma pot ocurrer en la traqueo però no en la laringectomia, per la qual cosa cal anar ràpid en fer la cura. El que cal fer si l’estoma s’oclou es lubricar rapidament la cànula, de no poder entrar posarem la interna que es més petita. De no poder cal avisar al metge immediatament, infermeria obrirà mitjançant pices i kocher l’estoma.

3- Sagnat de l’estoma:

Després de la IQ és pot produir un sagnat moderat( cal canviar les gases més sovint de l’estoma) i fer compressió sense oclure l’estoma.

18- Aspiració de secrecions

Podem aspirar secrecions (mocs) a través d’un traquestoma, nas o boca.

L’objectiu és la introducció d’una sonda amb la finalitat d’eliminar secrecions bronquials per manternir les vies aèries permebales.

L’aspiració de secrecions és una tècnica estèril i un procediment d’infermeria.

Material: Aspirador de buit i receptal (equip), sondes d’aspiració de diferents números 10,12,14. Connexió en Y ( o sondes d’oliva), guants estèrils, mascareta, xeringa, SF, ambú si cal, Aigua bidestilada per netejar el circuit dels mocs. Sonda Yankauer.

Page 110: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 110

Page 111: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 111

col·locació de la tauleta

Page 112: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 112

Procediment.

Informar el pacient del que li farem.

Col·locar el pacient en posició de Fowler, si és possible, si no pot ser en DS. Preparació del material i muntatge de l’equip de receptal ( això es feina vostre). Comprovar el bon funcionament de l’aspirador.

Obrir la sonda ajustant aquesta a una bifurcació de la connexió en Y sense treure l’embolcall o bé una sonda d’oliva.

Col·locació de la mascareta. Rentat de mans i col·locació de guants.

La sonda s’introdueix uns 20-24cm sense fer aspiració, per evitar lesions a la mucosa.

Taparem amb el dit polze la connexió en Y que resta o bé l’oliva i asprirem de forma suau i rotatòria. Si el malalt col·labora cal motivar-lo perquè expectori, per aspirar millor. L’aspiració no pot durar més de 10 segons ja que el pacient no respira.

Canviar la sonda deprés de cada aspiració!!

Per les aspiracions bucals fer servir la Yankauer (és rígida i amb angle acodat), recordeu que també es pot aspirar periestoma.

Abans de llençar la sonda netjarem el circuit de l’aspirador amb SF o aigua bidestilada tal com tenim muntada la tauleta en la foto.

Precaucions:

Aspirarem secrecions sempre que sigui necessari, No per rutina

No fatigarem el malalt i observarem si exiteixen signes de dificultat respiratòria. Possibles complicacions d’hipoxèmia. Valoració abans i després de realitzar la tècncia.

Tindrem cura en introduir només el tros de sonda que calgui.

Comprovar que l’aspirador està en condicons de ser utilitzat. Neteja del mateix.

Cures generals del pacient a l’UCI.

Una unitat de cures intensives ( UCI) o unitat de crítics ( en hospitals més petits) és una instal·lació especial dins de l’àrea hospitalària que proporciona medicina intensiva. Els pacients candidats a entrar en cures intensives són aquells que tenen alguna condició greu de salut que posa en risc la vida i que la qual cosa requereixen d’una monitorització constant dels seus signes vitals i altres paràmetres.

Page 113: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 113

Podem trobar a hospitals de tercer nivell UCI’s coronàries, de transplantament d’òrgans, postoperatoris ( més coneguts com a REA dins de l’àrea quirúrgica), unitas neonatals i ucis pediàtriques.

En aquest apartat ens dedicarem al pacient amb problemes de caire respiratori i circulatori.

Page 114: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 114

El metge és qui connecta el pacient al respirador amb la col·laboració del diplomat en infermeria amb experiència. Veuràs que el pacient intubat li calen mantenir unes cures generals i especials en tot moment.

A grans trets s’ha de saber que hi ha diversos tipus de ventiladors i diverses ventilacions:

La ventilació controlada, en aquest cas la màquina inicia la inspiració seguint els paràmetres marcats pel metge. El pacient té un paper passiu i la màquina regula la FR i el volum de gas introduit en cada cicle. Molt sovint implica la necessitat de sedar al pacient. ( propofol®) anestèsico endovenós que indueix a la sedació ( o altres.)

De ventiladors també hi ha diversos models el més comú és el volumètric. En aquest es poden regular el volum corrent la freqüència respiratòria, el percentatge d’oxigen en l’aire inspirat i la proporció de temps dedicat a la inspiració i expriració ( cicle respiratori).

Disposen d’alarmes òptiques i acústiques. Cal intubar al pacient IOT per fer-los servir. S’utilitza quan cal ventilació mecànica durant periodes llargs.

En suma vull que sapigueu que la ventilació mecànica és la substitució temporal de la respiració espontània mitjançant ventilador. I té diverses complicacions pel pacient.

I la Monitorització és l’aparell electrònic destinat a la vigilància permanent i contínua dels malalts crítics (cts vitals).

Page 115: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 115

*

Cal que revisis periodicament el carro d’aturades, el bon funionament del material i en especial que els laringos tinguin bateries i que cada pala coincideixi amb el mànec.

*Ambú per fer la ventilació artificial manual. Fixa’t com ho fa el professor. Cal Ambú, tubuladures, i font d’O2. Si el pacient està traqueostomitzat o amb IOT també es pot fer.

Page 116: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 116

Per fer la monitorització cardíaca externa ( la interna és del diplomat) cal com a mínim 3 electrodes ( un electrode és un conductor elèctric a través de qual pot entrar un corrent elèctric en un nucli o bé sortir-ne) en aquest cas el ritme cardíac passa a la pantalla oscil·logràfica BD vermell, BI groc, PI verd, PD negre, V5 ( vector 5 o precordial 5) blanc.

Cures genrerals

La higiene diària de la persona malalta, amb una atenció especial a la seva boca i als seus ulls ( sedats). Renta-li els ulls amb sèrum fisiològic i col·liris, a vegades els mantenen tancats amb cotó i esparadrap. També són cures generals l’atenció a les UPP. (C3)

Page 117: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 117

Les cures especials

Estan l’atenció a al cànula de traquestomia (tp’s si fos el cas) i el canvi de la veta del TOT ( tp’s) Tp 19

Procediment

-Agafar una bena de gassa i tallar una quantitat suficient.

-Verificar que el TOT està ben inflat mirant el neumotaponament exterior, per tal de no fer una extubació no programada.

-Talllar la veta bruta.

-Aprofitar per veure on està el punt d’inserció del TOT , per veure si s’ha mobilitzat.

-Es pot aprofitar per fer la neteja de boca o veure si cal aspirar.

-Procedir a la fixació del TOT fent un nus al tub el qual quedi just a al comisura del pacient.

-Les vetes que restin s’han de passar per darrere del cap just a a zona del clatell per sobre de les orelles i la bigotera. Fer de nou un nus.

-Valorar la necessitat d’introdur un Mayo o tub de Guedel per tal de no mussgar el tub. ( o bé altres dispositius)

-Registre.

Cal tenir cura en les mobilitzacions de no desconnectar algun aparell o sondes de monitorització.

Mirar els paràmetres ventilatoris i alarmes. Vigilar la bona col·locació del saturador o pulsioximetre.

Cura del les venoclisis ( cas del port-a-cath i via central VC i VP perifèriques)

CONSTANTS VITALS ( 6 tp’s)

-determinació de la temperatura axil·lar 20 Tp

- determinació de la temperatura rectal 21 Tp

-determinació del pols perifèric 22 Tp

-determinació del pols apical 23 Tp

Page 118: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 118

-determinació de la respiració 24 Tp

-determinació de la pressió arterial 25 Tp

En finalitzar aquest NF, l’estudiant ha de ser capaç d’: ( per la qual cosa són criteris a avaluar)

Informar al pacient i família Realitzar el registre pertinent Aplicar les mesures d’asèpsia Identificar els diferents signes vitals Valorar les necessitat de mesurar els diferents signes vitals Saber quins son els valors de normalitat i anormalitat del diferents signes vitals Realitzar els diferents procediments per prendre els signes vitals

Definició:

Les cts. vitals es mesuren per determinar l’estat de salut habitual dels pacients ( dades basals) o per establir la resposta fisiològica, psicològica o els tractaments. Ens indiquen la valoració física completa del pacient o poden determinar-se per separat per cercar problemes concrets.

Els 4 signes vitals són la temperatura T°, pols FC, respiració FR, i la pressió arterial TA o PA

RESUM DE LES CONSTANTS PARÀMETRE

I SÍMBOL COLOR

UNITAT VALOR NORMAL

VALOR > NORMAL

VALOR < NORMAL

temperatura (T)

vermell

grau centígrad (°C)

36-37 (afebril) Normotèrmia

febrícula 37.1-37.9 febre o hipertèrmia ≥38 hiperpirèxia ≥40

hipotèrmia <36

Pols (P) blau

Pulsacions per minut lx’ o bx’

Pols normal:60-80 Rítmic

Taquicardia >100 Arítmic

Bradicàrdia <60 Imperceptible o dèbil

Respiració (R)

Verd

Respiracions per minut rx’

Eupneic 12-18

Taquipneic >18

Bradipneic >12

Page 119: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 119

Tensió Arterial (T.A)

Negre

Mil·límetres de mercuri (mm de Hg)

Normotens 120-130 60-80

Hipertensió Pas >130 Pad >90

Hipotensió

Ddi: hipotèrmia i hipertèrmia.

Consideracions en les cts. vitals

Recorda que els signes vitals reflecteixen el funcionament corporal.

S’han de determinar els signes vitals quan ingressa el pacient, al centre segons les seves normes, abans i després d’intervencions, exploracions i proves, quan hi ha canvis en l’estat del pacient.

Cal educar per a la salut sempre!

Determinació de la temperatura axil·lar

La temperatura del cos és la quantitat de calor de l’organisme. Reflecteix l’equilibri entre el calor produït i perdut del cos. ( CAT termoregulació)

La temperatura mitjana corporal d’un adult és de 37 °C

Material: termòmetre, hi ha de mercuri, electrònics, timpànics i d’un sol ús. Ha de ser l’idoni per al lloc on mirarem la T ( oral, rectal, axil·lar o timpànic) penseu que en general és a l’axil·la però a ucies i neuro i pedi agrada més el timpànic i els cirurgians el rectal.

Gases, lubricant pel rectal, guants d’un sol ús, rellotge, alcohol, boli pel registre.

Page 120: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 120

Procediment:

Rentat de mans, preparació de material, explicar al pacient el que li farem, escollir la zona on realitzarem la mesura més apropiada en funció de l’edat, zona d’accés, estat clínic i el material mes idoni per a cada pacient.

Observar que el termòmetre no estigui trencat, si es de mercuri abaixar el mercuri fins el bulb o <35 ( mira com ho fa el professor), no l’agafarem del bulb ja que por apujat la temperatura.

Acomoda el pacient en supí o sedestació, retirar la roba del pacient per poder posar-li el termòmetre sota l’aixella, recordeu que l’aixella ha d’estar eixuta i sense tumefacció ja que pot abaixar o apujar respectivament. Demanar que baixi el braç i situar l’avantbraç creuant el tòrax, recolzant am la ma contraria. Ha d’estar uns 5’ tot i que si hi ha febre puja ràpid. Si és electrònic ha de fer un senyal.

Page 121: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 121

Determinació de la T rectal

Recordeu els punts anteriors. Acomodació al pacient en SIMS amb la cama lleugerament flexionada i exposant només la regió anal. Col·locar-se el guants i lubricar amb unes gases el termòmetre la part del bulb del termòmetre 2 oó 3 cm per facilitar la seva introducció.

Introduirem suament el termòmetre a l’anus. Deixar-lo uns 2 minuts.

Valoració de la T.

Rectal entre 37-38 i axil·lar entre 36-37

Anoteu-ho a la gràfica!

Determinació del pols perifèric

Podem prendre el pols de dues maneres segons el lloc on realitzem la determinació: perifèric o apical/central.

Page 122: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 122

Perifèric.

Rellotge i boli pel registre.

Rentat de mans, acomodar el pacient assegut o estirat. Normalment agafarem l’artèria radial (canell).

Utilitzeu els dos dits ( índex i mig), mai amb el polze ja que té pulsació pròpia. No pressioneu gaire l’artèria ja que podria obliterar. Comptarem un minut sencer i a part de comprar la F.C observarem si els batecs són uniformes o no. Si el pols és rítmic no cal fer 60 “ farem 15 i multiplicarem per 4.

Apical

En cas que el pols sigui feble o imperceptible, o bé en el cas de malalts cardíacs controlarem el pols apical.

Rentat de mans, agafarem un fonendoscopi ( net) localitzarem el pols apical i posarem el fonendoscopi entre el 4rt i 5è espai intercostal Esquerra a la línea mitjana clavicular.

Sentirem dos sorolls que ja sabeu que pertanyen a un sol batec, sístole i diàstole. Comparem un minut.

Taparem al pacient i l’acomodarem. Anotarem les dades obtingudes a la gràfica del malalt, indicant que es tracta del pols apical ( Ap o FCC). Recordeu els valors de la taula de cts.

Page 123: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 123

Determinació de la respiració

El malalt haurà d’estar en repòs, assegut o estirat. En aquest NO explicarem què li farem ja que pot alterar la seva respiració natural, per això el que podem fer és no enretirar els dits de sobre l’artèria, com si encara estiguéssim prenent el pol. Cal doncs observar el moviment del tòrax, és a dir ascens i descens. Comptarem un minut sencer, si és rítmica podem fer la fórmula del 15x4.

Cal aprofitar per veure el tipus de respiració que fa i el color de la pell.

Anotarem les dades a la gràfica recordant els valors de la taula. Rentat les mans.

Recordeu!!!

Eupnea: respiració normal, silenciosa, rítmica i sense esforç.

Taquipnea: respiració ràpida

Bradipnea: respiració lenta

Apnea: absència de respiració.

Dispnea: dificultat per respirar

Ortopnea: capacitat de respirar nomes en posició vertical.

Determinació de la pressió arterial

Preparació del pacient:

Explicar el que li farem, per evitar que es posi nerviós, ja que això alteraria la P.A. es recomanable que no hagi fet activitat els 30 min anteriors. El pacient ha d’estar assegut o estirat, el braç col·locat en posició còmoda, al costat del cos, repenjat sobre

Page 124: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 124

una superfície, amb el palmell de la ma mirant cap amunt. Si porta màniga llarga, li haurem d’apujar sense estrènyer l’avantbraç perquè podria alterar la mesura.

Procurar tenir tot el material i cerciorat de que funciona bé. El maniguet ha de ser la l’amplitud i mida adequada del pacient, de fet es pot posar un altre en casos com ara el Kriticon®.

Rentat de mans. La ma del pacient ha d’estar ventral i el maniguet ha d’estar sobre el trajecte de l’artèria i 2 cm per sobre de la fosa cubital ( fixa’t que el velcro quedi ben posat). Amb els dits localitzarem l’arteria humeral i col·locarem la campana del fonendo.

Mira que el fonendo estigui obert i infla amb la pera tancada fins arribar a 200mmHg. Desinflarem poc a poc. En sentir el primer batec és la PAS màxima després sentirem els Korotkov que de fet són les pulsacions. En desaparèixer ens donarà la mínima PAD.

Si no l’hem sentit cal desinflar del tot el maniguet i tornar a fer-ho..

Retirarem l’esfigmomanòmetre i fem el registre. Neteja de material i rentat de mans.

Valoració de la T.A:

Hipotensió en adults PS menys de 100mmHg

Hipertensió en adults PAS més de 150mmHg i PAD més de 90MmHG

Evitar perendre la TA al braç on el pacient porta la venoclisi, guix o intervingut. A primària l’infermer agafa un de referència pel seguiment de la HTA.

Page 125: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 125

Page 126: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 126

Balanç Hídric

El B.H, el resumim en E i S (entrades i sortides). És la diferencia entre les quantitats que s’aporten o entren a l’organisme i les pèrdues o les que surten.

Normalment el B.H es calcula en 24 hores de 7h a 7h.

DdI: Dèficit de volums de líquid ( deshidratació)

Excés de volum de líquids. (Retenció-edema)

ENTRADES amb signe +

-Es comptabilitza l’aport per via NPT ( nutrició parenteral) NE 8 nutrició enteral) i l’Oral és a dir LÍQUIDS.

-Per la via parenteral NO es comptabilitza la via I.M ( intramuscular) la Sbc ( subcutània) i la Id ( intradèrmica).

Page 127: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 127

-Per la via E.V ( endovenosa) es comptabilitza totes les administracions contínues i intermitents

Per exemple d’EV. Suerus com ara el glucosat, glucosalí, fisiològic, ringer lactat, plasma i sang. I fàrmacs que cal com a mínim 50 cc per diluir: Nolotil ( metamizol) Ranitidina, ATB ( antibiòtics)

-La via “BOLUS” no es comptabilitza ( ja que sempre són inferiors a 10 ml)

BOLUS ( administració directa i no cal el seu comptut en el B.H)- digoxina, primperan (metoclopramida), seguril ( furesomida) Heparines, Urbason ( metilprenidsolona), Morfina ( clorur mòrfic)....

Si hi ha més entrades que sortides serà signe + i això vol dir que hi ha una retenció de líquid ( edema) i si hi ha – indicarà deshidratació.

Nota: cal saber que NO tots els fàrmacs es dissolen amb l mateixa quantitat de líquids ( S.F). Fixarem un volum per no confondre’s que serà de 50 cc.

SORTIDES am signe –

P.I ( pèrdues insensibles) 0.5 ( mig litre) x pes del pacient x hores

Es comptabilitza : Tot tipus de drenatges

Sondes SNG i SVP

Diüresis

Deposicions

Sagnats/vòmits

Les extraccions de mostres inferiors a volums de 50 cc com ara analítiques GSA, etc no es comptabilitzen.

Exercici 1

Home de 65 kg

SF: 3000cc c/24h

S.G al 5 %: 1500cc c/24 h

Page 128: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 128

Gentamicina (ATB) 80mg E.V

Nolotil 1 amp c/12h E.v

Heparina al 1% en 250cc de SF en BIC a un ritmo de 25ml/h

Diüresi 6000 cc

NPT: 3000 c/48h

Exercici 2

Dona de 80 kg

SG de 250 cc c/4 h

Hemocè ( és plasma) 500ccmc/24 h

Penrose ( és un drenatge) 10cc c/4 h

SVP 1500cc

SNG en decliu ( drenatge) 300 c/24h

NPT 1000ml c/12h

Exercici 3

Dona de 100 kg

SF 2500 cc c/24h

Diüresi en urimeter 135ml c/h

Hidratació Oral 1500cc

N. E x SNG 500cc c/6h

Flagyl 500 mg (heparina) en 250cc c/12 h

Cefotaxima 1 gr c/8h E.V

Neomicina 1gr v.o triturada por la SNG

Exercici 4

Dona de 50 kg

SF 1000cc c/12 h

Page 129: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 129

SG 500cc c/6 h

Diüresi 3200cc

SNG x aspiració 400cc de contingut hemàtic

Paracentesi ( és un drenatge) 3000cc

Dieta oral amb Resource de Vainilla 1200cc

Digoxina 1 comp v.o c/24h

Seguril 1 amp per bolo c/8 h

Primperan 1 amp si vomits per bolus

Exercici 5

Home de 72 anys i 72 Kg de pes.

R.L ( ringer lactat) 500ml c/12h

BIC ( bomba d’infusió continua) de Dobutamina, 2 amp de 2 ml i.v a 21ml/h les primeres 12 hores i a 17ml/h les 12 següents en un S.F de 250 cc.

Levofloxaciono (ATB) 1 vial c/6h ( els vials són de 100cc ja diluïts)

SVP 3300 de diüresi

1 deposició

Pantopazol en i.v c/24h ( és un protector gàstric tipus ranitidina)

Pleur evach ( és un drenatge toràcic) 58ml de contingut hemàtic.

Primperan si vòmits.

Nolotil si dolor segons EAV ( escala de valoració analògica) si 8 punts o més.

Inici dieta líquida 500ml de Dietgrif c/12h i incrementar segons tolerancia.

Extracció de sang ( rutina)

Page 130: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 130

L’ELECTROCARDIOGRAMA (EKG) Tp 26

Objectiu: Obtenció del registre gràfic de l’activitat elèctrica del cor. Aquesta es transmet a través dels teixits veïns del cor fins a la superfície de la pell, i mitjançant uns elèctrodes es passa a un oscil·lògraf que interpreta les variacions.

L’EKG es pot registrar en un full de paper quadriculat o en una pantalla oscil·loscòpica. El registre horitzontal mesura el temps ( durada) i el vertical el voltatge ( intensitat) de l’estímul elèctric.

Cada quadradet medeix 1 mm, 5 fan 5 mm i triga 0.2 seg, és a dir que cada 5 quadradats (25 mm) triga 1 segon, verticalment 5 mm tenen un voltatge de 0.5 mV i 2 quadrats és a dir 10 mm fa n 1mV. ( 25mmxseg)

Material

Electrocardiògraf

Plaques metàl·liques i precordials, i pinces de colors per EE.II i EE.SS

Page 131: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 131

Paper, pasta conductora, tisores si cal, alcohol ( és bon conductor), rasuradora pel pèl masculí, llitera, bolígraf.

Preparació del pacient

Informar-lo de la finalitat de la prova

Assegurar la seva intimitat

Retirar objectes metàl·lics

Cal posar-lo en supí però si té compromís respiratori posar-lo en Fowler

Descubrir el tòrax i les EEII i SS

Rasurar pèl s/p

Procediment

Col·locar cada pinça de color a cada extremitat de la següent manera.

Seguiu el mètode semàfor des del Braç D a la Cama D

Denominem derivacions electrocardiogràfiques les diferents posicions convencionals en què col·loquem els elèctrodes que, units als extrems del electrocardiògraf , ens permet el registre.

Page 132: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 132

En total hi ha 12 derivades :

Derivacions bipolars: DI, DII i DIII dels membres

Derivacions unipolars o monopolars: AVR, AVL i AVF dels membres

Derivades precordials: “que fan la volta al cor”

V1- 4t espai intercostal dret al costat de l’estèrnum

V2- 4t espai intercostal esquerra al costat de l’estèrnum

V3- punt mig entre V2 i V4

V4- Intersecció de la línea mitjana clavicular amb el 5è espai intercostal esquerre

V5- En la línea axil·lar anterior en el 5è espai intercostal esquerre.

V6-Intersecció de la línea axil·lar mitjana amb el 5è espai intercostal esquerre.

Page 133: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 133

precordials.

Page 134: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 134

Hem de connectar l’aparell i fem l’EKG. Direm que no es mogui i ens retirem.

En finalitzar el registre

Desconnectarem els elèctrodes, plaques, ventoses etc cal netejar-les i al pacient també.

Recollir tot el material. Cal deixar-lo tot ben preparat per poder ser novament utilitzat: paper, alcohol etc..

Taparem al pacient i el deixarem en posició còmoda

A l’EKG anotarem el nom del pacient, l’habitació, la data i l’ora si s’ha fet l’EKG amb dolor cal especificar-ho.

De tota manera abans de recollir res, ensenyeu-li a l’infermer o metge l’EKG ja que potser vol que el repeteixis.

Peculiaritats

El MCP ( marcapàs) és un generador d’impulsos utilitzat per administrar un estímul elèctric al cor quan aquest deixa de generar o conduir per si mateix a una velocitat suficient per a mantenir la despesa cardíaca. (recorda D de despesa cardiaca és el volum de sang expulsada dels ventricles en la sístole en un minut).

Page 135: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 135

D = VS x FC (VS: volumen sistólico de eyección; FC: frecuencia cardíaca); en condiciones normales D = 70 ml/latido x 75 latidos/min ≈ 5 L/min.

MCP

Pacient amb MCP: poden ser fixos a demanda, interns o externs ( només a UCI i UCIES)

Els fixes, són asincrònics i van a uns 70lx’

Els de demanda entren en funcionament quan fa falta.

A l’EKG el MCP auricular/ventricular hi ha apreix un artefacte de punta elevada anomneat “espícula”.

Page 136: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 136

Fisilologia elèctrica del cor del cor

Fis ara has estudiat el cor des d’una altre vessant però a la Tp de l’EKG heu de saber que el cor es contrau per una estimulació elèctrica que com saps ho fa per repartir la sang a tot el circulatori ( i cardio també). Si hi ha canvis en el ritme també hi haurà problemes per a bombejar la sang.

sistema de conducció:

Nòdul Sinusal, feixos interauriculars, nòdul auriculoventricular, feix de His i les fibres/branques de Purkinge.

La seqüència d’estímul segueix el mateix ordre.

NS: 70-80lx’

Control autònom: “ell va sol” pel SNP que disminuexi la FC i el SNS que l’augmenta i pel control hormonal ( sistema endocrí)

Nòdul AV: 40-60lx’ i les fibres de Purkinge uns 40lx’

Page 137: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 137

Onda P: Nodulo sinusal. L’impuls s’origina en el NS, despolaritza les aurícules i produeix l’ona P. primer l’AD i després AE

Intervalo PR: temps que triga cap al nòdul AV

Complex QRS: despolarització i contracció dels ventricles

Segment ST: fi de la despolarització i principi de repolarització dels ventricles

Ones T: fase de recuperació o repolarització del ventricles.

Page 138: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 138

Taller d’EKG ( cal saber-los!!)

EKG Normal, basal o també dit Sinusal. El ritme és normal amb impuls originat en el nòdul sinusal i contina pel seu camí correcte. La FC és de 60-100lx’ ritme regular i ones P i complex QRS normals.

ARÍTMIES

És una alteració del sistema elèctric del cor per la qual cosa és tot ritme diferent al sinusal normal.

1. Taquicardia sinusal Pot anar entre 100 i 180lx’, el ritme és regular, l’ona P pot quedar amagada per la T si la taquicàrdia és molt elevada. Òt ser des de febre, més activitat del normal, HEMORRÀGIA, Hipòxia, anèmies, hipotiroïdisme, administració de fàrmacs.

Page 139: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 139

2- Bradicàrdia sinusal

S’inicia en el nòdul sinusal, disminueix l’automatisme, tot és normal però els batecs són a menys de 60lx’. Hipotèrmia, alguns fàrmacs, IAM pregunteu si hi ha dolor o clínica, dolor, si és jove atlelit no ha d’espantar. Pot haver mareig, confusió, hipotensió.

3- Taquicardia ventricular

Les arítmies ventriclars s’originen en el ventricle per la qual cosa hi ha alteració en el ritme ventricular i pot condicionar la despesa cardíaca i la perfussió tisular ( segment ST anormal i comples QRS no relació am bona P). La freqüènia és de 140-220lx’, l’ona P existeix però pot quedar per sota del complexe QRS, l’interval P-R no s’identifica. Complex QRS averrant. Hi ha dos tipus sostesa i no sostesa.

Pot ser procursora d’una FV per laqual cosa PCR.

Taquicardia ventricular

Page 140: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 140

4- Fibrilació ventricular

Hi ha una despolarització ràpida i caòtica que fa que els ventricles deixin de contraure’s. els impulsos s’originen en diferents punts del vetricle amb una freqüència molt ràpida, de fet el miocardi està descordinat. Més de 300lx’, electro en “serra”.

Isquèmis o IAM, shoch electric…Cal desfibril·lació inmediata.

Fibrilación ventricular

5- Fibrilación Auricular :

Contracción auricular totalment incoordinada. Ritme irregular, ones P no s’observen. El complexe QRS és normal. Ingesta de alcohol, cafeína, ansietat. El pacient sent palpitacions i aleteig en el tòrax. Cal repós entre altres tractament mèdics.

Page 141: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 141

6- SCASEST

Síndrome coronari agut sense elevació de l’ST. Cardiopatia Isquèmica, IAM, mort súbita, angina inestable. Tòxic amb digitàlics…

Cal monitoritzar i adminsitració per bomba de drogues.

Taquicàrdia sinusal: L’EKG d’aquest pacient mostra un ritme sinusal amb una freqüència d’uns 110 lx’, cuan és major de 100 parlem de taquicàrdia sinusal. Un exemple podria ser l’excés d’hormona toriodea i ja sabeu que pot accelerar el cor.-Taquicardia ventricular: el pacient té aprox uns 200 lx’, fixeu-vos que la distancia entre els complexos QRS és la mateixa ( l’arítmia és regular) i també l’amplada del complexe QRS està augmentada. Els pacients amb historia d’IAM poden patir TV i tenir mort súbdita.

Fibirlació Ventricular: El tractament aquí és un xoc elèctric amb plaques o DEA.

Page 142: C4dossier respira circul

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació C4 13/14 Página 142

Fibrilació auricular: No hi ha ones P i la distancia entre els complexos QRS és totalment variable, per la qual cosa és una FA. Per exemple quan hi ha excés de consum d’alcohol puntual com ara un cap de semana. En l’argot mèdic li diuen “cor de cap de semana”

Diferencies entre cardioversió i desfibrilació.

NECESIDAT 1: RESPIRAR NORMALMENT

Valoració d’infermeria.

2601 Alteración de la circulación vascular 0212 Ventilación aérea

2602 Edemas 0213 Tiraje intercostal

2603 Fragilidad capilar 2605 Claudicación intermitente

0201 Frecuencia respiratoria 2606 Pulsos periféricos

0202 Ruidos respiratorios 2607 Tensión arterial sistólica

0203 Síntomas respiratorios 2608 Tensión arterial diastólica

0204 Disnea 2609 Frecuencia cardíaca

0205 Cianosis 0214 Tubo endotraqueal

0206 Ortopnea 0215 Respiración bucal

0207 Tos 0216 Traqueostomía

0208 Tos inefectiva 0217 Secreciones bronquiales

0209 Soporte respiratorio 0218 Espasmo de vías aéreas

0210 Apnea de sueño 2611 Gasto cardiaco