BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 28 • FEBRER 2007

BBBBeeeemmmmoooollll ,,,, ffffaaaa 22225555 aaaannnnyyyyssss

CCCCoooonnnncccceeeerrrrttttssssddddeeee NNNNaaaaddddaaaallll

Núm. 28 - FEBRER 2007

2

EDITORIAL

A UNIÓJa sé que per a molts de

vosaltres Nadal és ja unrecord llunyà. Però, no pen-seu, encara hi ha qui remata

torrons i polvorons que no sap comllevar-se de damunt. Com els quilosque també s’han posat a sobre. Ai elsNadals! En aquesta revista trobareuuna bona ressenya de totes les activi-tats nadalenques de la Unió, que noen són poques: concerts, trobades,àpats, somriures i confidències... Duespàgines fan palès un fum d’activitatsrealitzades durant l’any 2006. I comja és habitual, en llegir la revista,sabreu més d’algun instrument enconcret (el violí?) i podreu gaudir icompartir amb els menuts un tempsd’esplai amb el Piccolo Divertimento,creació dels amics Àngels i Joan. Lasecció d’Opinió arreplega dos bonsarticles molt escaients al “temps” quevivim: si sempre és important la fun-ció del director en una Banda, encaraho és més quan es prepara un acteexcepcional: un certamen. Anem decertamen! Agafeu l’agenda i reserveu-vos el dia: 21 d’abril 2007 per la ves-prada al Palau de la Música. I encetemsecció: “Fent Memòria”. Amb motiudel 25 aniversari hem girat la miradaenrera, hem escarbat i poc a poc ani-rem publicant allò que anem espor-gant. En aquest número parlem de lamare de totes les revistes (de la Unió,és clar), és Bemol.

LA FEDERACIÓ

El passat novembre es va celebrara l’Auditori de Peníscola la XXXVIIIAssemblea General de la FSMCV(Federació de Societats Musicals de laComunitat Valenciana) que, entrealtres assumptes importants, va ele-gir la nova Junta Directiva i al seuPresident: Josep Francesc AlmeríaSerrano, a qui donem l’enhorabona. Sila nostra Junta Directiva s’incremen-tara amb nova gent amb ganes de tre-ballar, de la molta que hi ha a la Unió,

de segur que ens plantejaríem unamajor presència de la nostra entitaten la vida federativa. De moment hisom presents i podeu seguir la vidageneral de les bandes de l’entitat através de la seua revista Música iPoble, que s’edita cada dos mesos. Allocal la tenim.

LA TROBADA

Estic convençut que no hi hauràcap soci de la Unió que encara no hajaparticipat en alguna de les moltesTrobades d’Escoles en Valencià quecada anys es celebren a les terres delnostre País. Malgrat tot, i per si fora elcas, enguany tindrà l’oportunitat defer-ho de manera fàcil: la trobada deles escoles en valencià de ciutat deValència serà a Sant Marcel·lí el diu-menge 29 d’abril de 2007 i la Unió,com en altres ocasions, tindrà la seuapresència garantida en la cercavila.Què més pot aportar la Unió a unafesta com aquesta? Haurem de mirar-ho. L’Associació de Veïnes i Veïnstambé col·labora amb les escoles delbarri i districte que, juntament amb laCAPPEV i Escola Valenciana en sónles organitzadores. La concentracióserà al C/ Pius IX, aprofitant tota lafrontera del Parc de la Rambleta. Jasabeu, el programa habitual: pel maticercavila i tallers; dinar de paellagegant o d’entrepà; a la vesprada seràel repartiment dels Premis Sambori(concurs de narrativa en valencià),en primer lloc per al nivell d’EducacióPrimària, animant la festa PacoMuñoz; posteriorment el SamboriJuvenil per a la gent d’ESO, amb laparticipació musical del grup TheSkafeïnats (amb membres del Barri ide la Unió). És una bona oportunitatper a donar a conéixer el nostre barrials miler de persones que com nosal-tres s’estimen la terra, el país, i peraixò participen en uns festa per lallengua i la cultura. Segur que ens hitrobarem.

Paco Blai Duart

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta

de Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.uniomusicalhorta.com

correu-e: umlhorta@ono.com

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors),

Josep Climent, Inma Coscollá,Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez.

Fotos:Pepe Alfonso, Conxa Bermell,

Inma Coscollà, Joan Quiles, Inés Sáez, www.barriosanmarcelino.es i Arxiu UMH

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·labora:

sumari :Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2La Unió:Dia del soci i la sòciaDanses ValencianesA Poqueta Nit . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Activitats: Actes 2006 Unió Musical l`Horta . 4Els Nadals a la Unió:L’arreplegà dels nous músics . . . . . 6Esferes en el concert de Nadal . . 9La música entre cordes . . . . . . . . . 11Nadal a la Coral l’Horta . . . . . . . . . 12Fent memòria: 25 anys de Bemol . . . . . . . . . . . . . . 14Opinió:Anem al XXXI Certamen de Bandes . 16La funció de la direcció . . . . . . . . . 17Instruments: El violí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Piccolo divertimento . . . . . . . . . . . 20

LL

Música, memòria i cultura

UMH. Concert de Nadal 28-XII.06. Pavelló C. P. R. Jover.

notícies musicals

3

LA UNIÓ

L 22 de desembre per la vespradael local social de la Unió obrí lesseues portes de bat a bat perdonar cabuda a tots els socis isòcies que pogueren i volgueren

apropar-se. Per sort, entràrem igual de ricsque l’any anterior, és a dir, no ens haviatocat la loteria. Què hi farem! Però no desis-tiu perquè algun any ha de ser, i mira tu siva i resulta que eix any... Les paraules delMiguel Hernández Ferrer, president de laUnió, ens retornaren a tots i totes l’humor iles ganes de seguir treballant per la músicai pel Barri des de la Unió. Finalment, algunssocis afortunats s’endugueren a casa unesbotelletes de vi i altres productes casolans.

Tothom pogué contemplar la nova disposició del local: més llarg, amb un entaulat més gran, repintat, i sobretotaïllat, insonoritzat per a no destorbar el veïnat. El més important, pense, ha estat el retrobar-se, veure que somun bon grapat de gent, que tenim ganes, que estem orgullosos de la faena que anem fent, d’oferir possibilitats cul-turals i d’oci intel·ligent als nostres fills i filles i a la joventut en general. Doncs, això. I d’ací a desembre, un anyper davant. Salut!

MIGUES i amics: és l’hora de posar-se a ballar. Des dela UNIÓ MUSICAL L’HORTA de Sant Marcel·lí vosconvidem a tots i totes. Ja ha començat la segonatanda del projecte: DANSES VALENCIANES al LocalSocial de la Unió C/ Músic Cabanilles, 48 baix. I promp-

te, a març, farem la tercera tanda. Si esteu interessats contacteuamb la Unió (Paco Blai o Ximena) als següents telèfons LocalSocial 96 325 95 82. Escola de Música 96 328 04 68. Les ses-sions seran sempre en dissabte de 4:30 h a 6:00 h.. Els dies decurset seran: Dissabtes 20 i 27 de gener, 24 de febrer, 10, 24 i31 de març de 2007. Podeu avisar a més gent. Les persones ques’apunten de nou tindran un tractament particular per posar-seràpidament al nivell.

Vos esperem.

’ACTIVITAT musical A poqueta nit, ja està consolidada. El públic habitual ompli el local cada divendresprogramat de 9 a 10 de la nit. Ara, però, volem ampliar l’ofertacultural de la nostra entitat. Un nou projecte s’ha posat en marxa.Al llarg del 2007 voldríem que prenguera cos la nova proposta. Apoqueta veu, vol ser un espai per a la paraula, per a la creació

literària, per al debat, per a contar-nos històries, llegir-nos poemes, somiardesperts i acaronar somnis... A poqueta llum tindria el format audiovisual,pel·lícula, documental, reportatge, acompanyat, si ve al cas, d’un fòrum dedebat o xarradeta compartida. La distribució seria la següent: les sessionsserien quinzenals, A poqueta nit musical un divendres cada mes, i a l’altraquinzena una vegada A poqueta veu i a l’altre mes A poqueta llum. I sem-pre, sempre, amb la possibilitat de compartir un soparet d’entrepà si ve degust. La beguda i picadeta es pot comprar al local. Bon profit!

Danses Valencianes

A poqueta nit, A poqueta veu, A poqueta llum

EEDia del soci i la sòcia

AA

LL

Foto d’arxiu. UMH.

Local Social. Grup de Dansa UMH. Febrer 2007.

Local Social. Gener 2007.

Núm. 28 - FEBRER 2007

4

ACTIVITATS

GENER13 Concert d’Oboé i Piano

20 Concert de Marimba (Introducció Històrica a la Marimba)

27 Al-Libitum Brass Concert de Metall

FEBRER3 Concert d’Oboés

5 Banda - Presentació Falla Arquebisbe Olaechea

6 El Cor grava en estudi amb Emilio Solo la versió de “Jamás te Olvidaré”

7 Comencen les classes de ball de saló

18 Banda – Carnestoltes

24 Quartet de Saxofons (del Conservatori Superior de València)

25 Exhibició gastronòmica

26 Entrada Bandes de Música Junta Central Fallera

MARÇ4 Concert Piano elèctric i bateria

10 Quartet de Corda

16 a 19 Actes Falles

26 Excursió del Cor a Tavernes de la Valldigna i

a La Vall de la Murta

31 Concert d’acordions

ABRIL7 Concert Guitarra i Veu José Lluís Rodrigo

14 Banda – Setmana Santa Marinera Cabanyal

23 Excursió senderisme al Riu Verd

29 Audició Escola (Primera Audició)

MAIG

5 Conferència “L’Horta” per Eduard Pérez Lluch

7 Concert Banda Juvenil “Entrega d’Instruments”

12 Audició de l’Escola

12 Concert Música de Cambra “Any Mozart”

13 Inauguració Exposició Fotos “José Gea”

13 Concert Música Funky

14 Concert Banda Setmana Cultural

19 Audició de l’Escola

19 Concert Grup Samba Jazz

20 Clausura Exposició “José Gea”

20 Concert de Saxofon i Piano

21 Festival Coral primavera

26 Assemblea Socis

ACTES 2006 UNIÓ MUSICAL l ’HORTA

notícies musicals

5

ACTIVITATS

JUNY3 Xaranga Cáritas4 Festival de Bandes de Patraix14 Cor - Gravar C.D. De cançons per a missa25 Concert Banda Juvenil Olocau28 Xaranga Moros i Cristians a Benetússer29 Audició Escola i Audició de l’Orquestra

Unió Musical l’Horta30 Ronda d’Estiu

JULIOL1 Entrada Moros i Cristians a Benetússer2 Concert Intercanvi Federació Bandes Juvenils amb

Villar de l’Arzobispo al Col·legi San Marcel·lí2 Processó “La Torre”, acte Pedanies de Coordinadora8 Entrada de Moros i Cristians a Picanya30 Processó Forn d’Alcedo

AGOST26 Participació de la Banda en les Festes de Cariñena27 Participació de la Banda en les Festes de Cariñena

SETEMBRE14 Cercavila Festes Populars Sant Marcel·lí16 Batucada Festes23 Concert de la Banda Festes24 Concert de la Banda al Mercat Colom29 Processó Sant Miquel Catarroja

OCTUBRE1 Homenatge a Enrique Ginés al Teatre Principal de València.

(Participa el Cor)20 Festa Inauguració “A Poqueta Nit” Saló Parroquial 22 Concert a l’Aire Lliure Jardí Aiora (Ajuntament de València)28 Pintar el local

NOVEMBRE3 Música de Cambra (Quintet Metall)11 Comencen les Trobades de Danses Valencianes i d’Arreu del Món

DESEMBRE16 Participació del Cor en el Festival Coral Olleria17 Cercavila Arreplegada d’Educands, Incorporació a la Banda i Dinar22 Dia del Soci22 Concert de Nadal Coral i Presentació Orquestra28 Concert de Nadal de la Banda i de la Banda Juvenil29 Concert del Cor en Residència d’Ancians Velluters

IÓ MUSICAL l ’HORTA

Núm. 28 - FEBRER 2007

6

ELS NADALS...

LA COLLITA DEL 2006L’ARREPLEGÀ DELS NOUS MÚSICS

A vam dir al con-cert de Nadal queel 2006 no serà unany per a oblidar.Malgrat la gran

sequera (d’aigua) que hempatit i patim, nosaltres, laUNIÓ hem tret avant lanostra collita, perquè a laUnió quan no hi ha aigua -iquan n’hi ha, també-reguem amb vi. El vi queés símbol d’alegria, festa,companyia, amistat... i nohem perdut l’anyada.

Doncs aquesta és lanostra collita, la collita dela UNIÓ del 2006.

El diumenge 17 dedesembre de 2006, lamúsica de Banda emplenàels carrers del Barri. Demúsica i músics plens elsveia la gent. Un a un anaven afe-gint-se, com granets de raïm, finsa onze i tindre el xanglot complet.Ací teniu les caretes amb posatcontent. Després, tots plegats, afer-se el dinaret.

Paco Blai (continua pàg. 10)

JJ

notícies musicals

7

...A LA UNIÓ

Núm. 28 - FEBRER 2007

8

ELS NADALS...

Esferes en el Concert de NadalIJOUS vint-i-vuit dedesembre de 2006. Feiafred al carrer, però adins del Pavelló

Polisportiu del C.P. Ramiro Jovers’estava bé, gràcies al canó tèrmic(enguany era menys sorollós quel’any anterior) i també, perquèpodíem abrigar-nos al caliu de lamúsica que ens va oferir, primer,la Banda Juvenil i després, laBanda. També els aplaudimentsdel públic i de la conducció de l’ac-te a càrrec d’Inés Sáez i Paco Blaivaren contribuir a la calidesa quehi sentíem.

El Pavelló estava ple de gom agom. Fins i tot, hi havia gent dem-peus que no havien pogut agafarseient. Els fotògrafs apuntaven enla direcció del públic perquè paga-va la pena deixar constància d’a-quest fet.

De totes les autoritats quehavíem convidat, estaven pre-sents en l’acte Vicente IngladaRegidor del Grup Socialista al’Ajuntament de València, ÁngelGallego de la Junta Municipal deDistricte pel PSPV-PSOE i OctavioHernández gran promotor i difu-sor de la música de Banda ennombrosos programes de ràdio.Fernando Giner, President de laDiputació de València, excusà laseua absència. Sí que ens acom-panyaren, com és habitual, repre-sentants de l’Associació de Veïns iVeïnes Sant Marcel·lí, i PedroVergara de l’AAVV Creu Coberta.

La Banda Juvenil, sota ladirecció de Juan Carlos LópezLuján, obrí el torn de interpreta-cions amb l’obra Te gusta (polkaper a bombardí i contrabaix)” deMiquel Pascual; AndreuBelmonte Domingo (bombardí) iJavier Garí Zanón (contrabaix),al capdavant de la formació, inter-pretaren els seus solos de maneramagnífica. En acabar, van serobsequiats amb un fort aplaudi-ment.

Seguidament acomiadaren elsmúsics que “per grandots”, nocontinuaven en la Bandeta. Altrompeta Sergio Román Llopis liva correspondre el curiós honor

de ser anomenat, coronat i abillatamb una banda com a Musa de laBandeta. Seguidament, la BandaJuvenil ens oferí un caramel:“Appalachian Overture” de JamesBarne la interpretació de la qual

(en general de totes les obres peròespecialment d’aquesta en parti-cular) ens parla del magnífic tre-ball que està fent amb tots aquestsjoves el seu director Juan CarlosLópez Luján, perquè estiguerentan bé que si m’hagueren tancatels ulls, haguera dit que era laSimfònica de Londres o, si m’apu-

ren, la Banda de la Unió MusicalL’Horta (UMLH).... Ara seriosa-ment, Olé la Bandeta! Olé JuanCarlos!

Finalment acabaren amb lainterpretació d’El Caragol Mifasolde Ferrer Ferran, en la qual par-ticiparen els alumnes de l’Escolade Música, seixanta xiquetes ixiquets, tots vestidets de blanc,davant la Banda Juvenil, que ho

feren també molt bé.Descans.En reprendre l’acte, les veus

de Sa Majestat el Rei Juan Carlosi de Chiquito de la Calzada inte-rromperen i incomodaren a Paco

Blai i a Inés Sáez que tractavende presentar a la Banda de laUMLH que ja estava preparadaper a la seua intervenció.

Però abans de res, un acte queté lloc tots els anys, sempre enaquest Concert de Nadal: la pre-sentació dels nous músics (bonsmúsics) que s’incorporen a la

Banda, els quals desfilaren pelcorredor central, sota la músicaMarcha nº1 (de la Serenata K.V.335) de W. A. Mozart, dirigida pelmestre Miguel Morellá Asins.Una vegada finalitzà la peça, vanrebre la benvinguda a la Banda dela UMLH per part del director dela Banda Juvenil, del director dela Banda i del nostre president,Miguel Hernández Ferrer, que

D

Banda Juvenil i Alumnat Escola. Nadal ‘06.

UMH Banda. Nadal ‘06.

notícies musicals

9

...A LA UNIÓ

els entregaren elcorresponent diploma,els col·locaren la insíg-nia de la Unió i es posa-ren al costat de cadas-cú d’ells en la tradicio-nal fotografia.

Els músics que s’in-corporaven foren:Laura López Alonso,clarinet; Juan NúñezNavarrete, clarinet;Miguel A. SoriaBallester, clarinet;Paula Soria Muñoz,clarinet; Diego MiguelTamarit, saxofó alt;Lucía Andreu Casero,saxofó tenor; Manuel MiguelSanz, saxofó tenor; CarlesRodrigo Ojeda, trompa; Lucía ValLara, trompa; Laura AndreuCasero, trompeta i José DavidGalán Contreras, trompeta.

(Reportatge gràfic en la pàginasegüent).

Aquests nous músics s’integra-ren entre la resta de companys pera interpretar, sota la batuta deMiquel Morellá la Marcha Turca(de la Sonata en LA M) de W. A.Mozart, música amb la qual tot-hom pogué valorar millor la quali-tat interpretativa de la nostraBanda.

Seguidament, una de les sor-preses més agradables del concert:la interpretació de la composiciód’un dels nostres, Sergi ApariciPechuán, amb la seua Overtura

1707 música amb caràcter, apas-sionant, que despertà l’admiració iel reconeixement del públic assis-tent, sobretot, per aquells que no elconeixien personalment aell, en veure que, tot i laseua joventut, siga capaç decrear una peça com aquellaque va curullar de sobra lasatisfacció de tots. Enmigdels aplaudiments, Sergi varebre una abraçada delmestre Miguel Morellá,emocionat perquè veu comfruita aquesta Horta que jafa tants anys que conrea.

El mestre Morellà queens té acostumats a lesseues transformacions(recordeu que va dirigirvestit com a capità del’exèrcit de l’aire en Where

Never Lark or EagleFlew de Curnow o de barógitano, l’any passat, durantla peça Der Zigeunerbaronde Johann Strauss, peròenguany he de confessarque va aparèixer d’unamanera que va fer tanta porque jo no sabia bé si conti-nuava al concert o en unanovel·la de Ray Bradbury.Gràcies que tornà a can-viar-se. Però quan es dispo-sava a iniciar Music of theSferes de Phillip Sparke noduia posades les ulleres i josentia que murmuravendes de la banda dels músics

“Si no s’hi veurà!”.Efectivament, quan,amb molta calma, les vatraure de la seua butxa-ca exclamaren gairebétots alhora, “Ah!”.

I va començar lamúsica de les esferesamb força, amb un troque omplí el silenci, pera descriure, d’algunamanera la primeraexplosió que va trencarel no-res i, a partir d’a-quest instant, el mestreva imposar un ritmetrepidant que elsmúsics assumiren per-

fectament, malgrat la dificultat deles seues partitures. Obra no senzi-lla d’escoltar, poguérem valorar els

moments de més impacte, peròtambé els més subtils, gràcies auna estupenda direcció i la magní-fica interpretació dels nostresmúsics, en els quals, tots els que elsconeguem bé, dipositem completa ide manera oberta la nostra con-fiança i estem amb ells, especial-ment en aquest moment que esdirigeixen amb decisió a participaren una dura lluita.

Després d’un fort aplaudiment,amb la Marcha Radeski acabà elconcert.

Salvador Vicent Benlloch Gascó

Núm. 28 - FEBRER 2007

10

Se’n recordeu d’aquells que arreplegàrem? Doncs en el Concert de Nadal, remataren la seua decisió d’incorporar-se a la Unió i reberen el diploma i la insígnia de mans dels mestres sota la mirada del president i el públic assistent.

Laura Andreu Casero Lucía Andreu Casero José David Galán Contreras

Laura López Alonso Manuel Miguel Sanz Diego Miguel Tamarit

Juan Núñez Navarrete Carles Rodrigo Ojeda Miguel A. Soria Ballester

Paula Soria Muñoz Lucia Val Lara

ELS NADALS...

RA la primera vegada.Mai havia sigut així.Cada any, fins ara, des-prés d’omplir el cos amb

vins i menjars sota la inspecció deMancio, el reboster, i haventcarregat besos i abraços, saluta-cions i somriures per a una altratemporada, se’n tornàvem a casaamb les butxaques, també any rereany, igualment buides i pobres,embolcallats amb la mirada, aratrista, de Mancio, el lotero.

Però enguany no. Aquest vint-i-dos de desembre, les sòcies i socisde la Unió no abandonaren la seu

al mateix ritme, ni en la mateixadirecció dispersa, com ho havienfet en altres ocasions, buscant lallar. Eixien a glopades, contents,de pressa, fent un riu de seu a seu,de porta a porta, totes dues ambcancell. El rigor del fred no vencéel calor del cor. El meu bategavafort i ràpid. Era l’hora. Feia tard.

Arribí justet. Obrírem la porta ila veu d’Encarna, hui un poc casti-gada, ens endinsà en un mar demelodies vocals omplint el templede nadales d’ací i d’allà. Magnífic!.Molt bé!. Ja n’hi ha qui ho ha con-tat. Jo anhelava la segona part.

Era la primera vegada.Solemne i emotiva fou

l’eixida dels músics i lesmúsiques. Tot era nou. Nobrillaven els metalls, ni esveien al fons els timbals.Un nou paisatge s’imposa-va de fusta natural, ambcordes de crinera, tenses,llargues i curtes sobrecossos desiguals: elsmenuts violins, plorosos,l’adolescent viola rialle-ra, els violoncels, jovena-lla inquieta i creixent il’adult contrabaix sorne-guer i profund. Quinafamília! Quina colla!

El plor de la concerti-no, la bonica Laura, elsféu, i ens féu callar a tots:acoblaren les veus i aixíel solemne silenci en cal-

deró fou interromput per l’aplaudi-ment en obstinato del públic i eldempeus de l’orquestra: apareixiael director. Quin treball el deMiquel Morellà!

Fou una nit admirable. Ara queho conte, i això que ja fa dies quepassà, encara em somou el cos i emfa tocar campanes. Amb una emo-ció in crescendo s’escoltaren elRondó, el Minuett and trio i laPetita serenata nocturna. Els ullsse m’entelaren escoltant el con-junt harmoniós de flauta i orques-tra creat per Mozart. I no crec quefóra només cosa de família, a mésd’un i una veia, entre boires,seguir notes i silencies, volar iestremir-se, com tocant somnis iabraçant esperances. Pensava queestava al cel i eren núvols encara.La glòria vingué després escoltantO Holy Night en tres dimensions.Les veus de Lucía i Ximo, arropa-des per la Coral en ple, dansant enl’aire entre cordes i fustes fines,fou com un èxtasi. Potser també ellloc acompanyava i suggeria.Adeste Fideles, pel cor i orquestrai alguna veu d’entre el públic quetaral·lejava, fou el punt i final a unanit que farà història: el 22 dedesembre de 2006, el primerconcert, la presentació oficial del’Orquestra de Cordes de la UnióMusical l’Horta de SantMarcel·lí. Enhorabona! I, gràcies!

Paco Blai.

LA MÚSICA ENTRE CORDESCONCERT DE NADAL DE L’ORQUESTRA DE CORDES DE LA UNIÓ

E

...A LA UNIÓnotícies musicals

11

Concert Orquesta i Coral UMH. Esglesia. Nadal ‘06.

Núm. 28 - FEBRER 2007

12

NADAL A LA CORAL L’HORTA

NGUANY els membresde la Coral l’Horta hemcelebrat l’arribada deles festes de Nadal més

que mai, i és que aquest cursestem molt consolidats i ambtanta força que preparàrem tresactes amb nadalenques, alegria imolta màgia.

El primer acte arribà el dia 16de desembre. Estava previsttornar la visita als nostresamics de la coral de la SocietatEscola Musical Santa Cecília del’Olleria, amb els quals ja com-partírem molts bons momentsquan ens visitaren a SantMarcel·lí. Preparàrem el viatgeamb un microbús per tal d’anarcoralistes i acompanyants, totsjunts. Tots ben col·locats, mar-xarem cap a l’Olleria.

El viatge resulta d’allò mésprofitós ja que poguérem assa-jar el repertori i escalfar lesveus. Arribàrem a l’hora pre-vista i anàrem a fer l’actuació al’església Santa MariaMagdalena, i com es tractavad’un festival de Nadales, cantà-rem en companyia del grup ins-

trumental d’alumnes del centremusical “Dionisio PedroEstarelles”, la Banda i Cor jove dela S.E.M. de Santa Cecília i persuposat, dels nostres amics de lacoral de l’Olleria dirigits pel seumestre Salvador García.Aquesta nit també va ser especialper a Elena Casero (contralt),Josep Segarra (tenor) i Vicent

Andreu (baix); ells varen fer laseua primera actuació amb laCoral L’Horta. Per acabar laactuació vàrem interpretarl’Adestes Fideles els dos cors deforma conjunta. En resum unavetllada molt agradable en la quepúblic, mestre i coralistes quedà-rem satisfets. I com ve essentuna saludable costum, després de

ELS NADALS...

ACoral l’Horta. Esglesia Parroquial St. Marcel·lí. Nadal ‘06.

Coral l’Horta. Residència 3ª Edat de Velluters. 2006.

notícies musicals

13

...A LA UNIÓ

cantar... ¡a cele-brar-ho!, així ésque els amics del’Olleria ,ensprepararen unexcel·lent sopa-ret, amb regaletper a cada cora-lista, cava,dolços i molta,molta festacoral. Però lafesta no va aca-bar en el comiat(i l’intercanvide loteries), lafesta va arribara la seua “apote-osi” tornant enel microbús ( què pensaria elxofer??). Allò s’assemblava al“bagul dels records”. Cantàremdes de sarsuela a tot el repertoride música des dels anys 50(anuncis, programes,...), tantadiversió quasi provoca el “suïci-di” del nostre mestre Alejo, ambuna bufanda que va pillar de puradesesperació. La veritat és queho passàrem fenomenal! Fins itot els acompanyants s’animarentant que alguna d’elles va decidirincorporar-se a la coral, i sinópregunteu a Ana que anà dereporter gràfic i tornà quedantper al següent assaig.

La següent cita va estar moltemocionant, ja que enguany elconcert de Nadal del dia 22 dedesembre va estar compartit perla Coral i la nova (qui ho diria!)Orquestra de cordes de la UnióMusical l’Horta, la qual aprofitàl’avinentesa per fer la seua pre-sentació oficial. Durant la prime-ra part desgranàrem nadalen-ques com Nadala, Chiquirritin,Villancico Mexicano, Candombédel 6 de Enero, Ding dong, La pri-mera Buena Nueva, WhiteChristmas i Nit de Pau. I vàremfer les primeres audicions delFestejo de Navidad, nadalencapopular peruana i el suau Ro miniño ro.

No cal dir el plaer que suposàper als membres de la Coral com-

partir el nostre concert ambaquests joves i ja virtuososmúsics, dirigits pel mestreMiguel Morellà. Cadascundesenvolupàrem el nostre reper-tori, el qual va agradar al públicpresent i finalitzàrem l’acte ambdues peces d’actuació conjunta:Oh holy night i Adeste Fideles,moment “estel·lar” el qual acabàde fer brillar una nit fantàstica.

I arribà el dia 29 de desembre,però la Coral no podia acomiadarles seues nadalenques sense rea-litzar la seua darrera actuació, laqual va ser a la Residència de latercera edat de Velluters. Aquestacte social ens va aportar moltasatisfacció com a grup coral, coma amics i com a persones, ja que

és molt gratifi-cant col·laboraruna miqueta enfer possible unaestona d’entre-teniment, dediversió a quiha donat tanten la vida.E n t u s i a s t e scom ningú, opi-naren, partici-paren, picarenles mans,d e m a n a r e ncançons i, quedir-vos, ensvàrem com-moure. Estem

molt orgullosos d’haver cantatper als nostres “majors” i que ellstambé cantaren amb nosaltrescom bonament pogueren. Si sem-pre es gratificant actuar per alsdemés, aquest dia va resultarmolt emotiu, donàrem sentit al’esperit de Nadal.

Bé, ja han passat festes,torrons, concerts i ja estemtriant repertori i preparant elVIII Festival Coral de Primavera..., però recordem que rialles,misteleta i algun pastisset desegur que trobareu si veniu ambla coral a encetar un nou any. Percert, enguany complim deu anys.Felicitats!

Àngels i Joan

Núm. 28 - FEBRER 2007

14

TÍTOL SECCIÓFENT MEMÒRIA

Ara fa 25 anys, el març de1982, aparegué el número 0 de larevista Bemol, la primera revistade la Unió Musical L’Horta, impul-sada pels membres de la Comissióde Cultura, entre els quals caldestacar la participació de LolaLópez, Xedu, Empar Marco i JoanQuiles.

Des d’aquest número prime-renc s’hi deixava ben clar que noes tractava només d’un butlletíintern per als socis, sinó que teniala pretensió de convertir-se enuna revista al servei de tot SantMarcel·lí. “Esta revista pretendeser un instrumento de informa-ción a nuestros socios y al barrio”,manifestava orgullós l’editorial dela publicació. Es tractava, commolt bé deien, d’una “experiencianueva [que] no tiene precedentesen nuestro barrio”, que naixiaamb la pretensió d’aparéixermensualment, i també amb la ideade convertir-se en “un canal deexpresión cultural”.

En aquell primer número s’en-cetava també la secció de “cartasa Bemol”, on els lectors podien“escribirnos libremente sobre loque penséis de la revista de labanda [i també] podéis utilizaresta sección de nuestra-vuestra

revista para pasar por elfiltro de la crítica cual-quier actividad músico-cultural que se os ocu-rra”, i també es feia lapresentació de l’emblemade la UNIÓ, confeccionatpel conegut dibuixantAntonio Ortiz Fuster,més conegut per Ortifus..A més a més, en les huitpàgines, format quartilla,que presentava la revis-ta, trobarem un extens idocumentat article par-lant sobre el clarinet, unasecció de recomanacionsculturals com ara lesactuacions de l’OrquestraMunicipal de València,les actuacions a PerdidoJazz o a Fata Morgana,mítics locals de la nitvalenciana, així com els

actes programats en commemo-ració del dia internacional de ladona treballadora, que es concre-taven en la projecció de la pel·lícu-la Elisa, vida mía, de Carlos Sauraal saló cultural i una exposició defotografies, activitats organitza-des pel grup de dones de SantMarcel·lí.

El següent exemplar, el núme-ro 1, que aparegué al mesde maig, presentava unescaracterístiques sem-blants al primer, tant pelformat i les seccions quecontenia com pel númerode pàgines. L’editorialinsistia en què “Bemolestá abierta a todos i atodas que queráis partici-par aportando artículos,críticas...”, i també anun-ciava l’inici de la 2ªCampanya de captacióde socis, alhora que ofe-ria el programa de lesactivitats previstes entreels dies 6 i 16 de maig de1982, i que consistien,bàsicament, en la realit-zació de passacarrers pelbarri, taules informati-ves, activitats infantils a

les escoles i enganxada de car-tells pel barri. La revista es cloïaamb una pàgina d’homenatge alnostre benvolgut poeta VicentAndrés Estellés, que consistia enla reproducció d’una de les seuespoesies més emblemàtiques,“Assumiràs la veu d’un poble”.

El número 2 de Bemol apare-gué el setembre de 1982, coinci-dint amb les Festes Populars delbarri. Es tractava d’un exemplarextraordinari, de vint pàgines.Aquelles festes es presentaven untant deslluïdes per la escassesad’actes programats tal i composava de manifest la revista,“por la poca colaboración denuestros vecinos debido, entreotras cosas, al paro y a la crisisque atravesamos”. A més a més,també calia afegir una altre fac-tor, el nul recolzament per partde les autoritats municipals alsorganitzadors dels actes. A pesarde tots ells problemes, els mem-bres de la UNIÓ no defallien: “sal-dremos a recuperar la calle, dedi-cada a vivir la fiesta y a lucharpor nuestros derechos y reivindi-caciones”. I a continuació s’anun-ciava que “nuestra banda saldrácon bombo y platillo” per a ferfesta per tot el barri. Podem cons-

25 anys de Bemol, la primera revista de la UNIÓ

notícies musicals

15

TÍTOL SECCIÓFENT MEMÒRIA

tatar perfectament que, des delsseus inicis, la banda ha estat unade les entitats de Sant Marcel·líque més ha treballat per aconse-guir la unió de tots els seus habi-tants a través de la música: “dese-amos que nuestras fiesta sirvanpara avanzar en nuestra concien-cia de barrio unido”, manifestavaBemol en les seues pàgines.També cal destacar la llargaentrevista que publicà a VicentMarco Peñarrocha, ja expresi-dent de la Unió, que l’hagué d’a-bandonar per traslladar-se aMontesa per motius laborals,amb l’expressiu títol “Hasta siem-pre Sento”, en la qual afirmavaque una de les majors motiva-cions en la fundació de la Unió fouel treballar “por conseguir [una]plataforma de cultura popular yuna respuesta a las inquietudessobre todo de la gente joven”, i almateix temps denunciava “elabandono y poca atención de losorganismos oficiales hacia la cul-tura del pueblo”. Aquest númerode Bemol, demostrant el seu com-promís amb el nostre País, la seuallengua i la seua gent, dedicà unespai a recordar a aquell granvalencià que fou Manuel SanchisGuarner, defensor i estudiós com

ningú del valencià, desa-paregut el desembre de1981.

El número 3 (en reali-tat el número 4, tal i coms’anunciava en la porta-da) de Bemol trigaria apublicar-se uns mesos, eldesembre de 1982, araamb importants canvisque afectaven tant al for-mat, passava de quartillaa full, com al contingut,molt més variat.

Trobarem informaciósobre la 2ª Campanya decaptació de socis duta aterme el maig de 1982, itambé naixerà una novasecció, “Es fa saber”, on lasecretaria de la Unió ofe-ria notícies internes de labanda, com ara que s’ha-vien comprat quatre ins-

truments per als educands, dosclarinets, un saxo alt i un trombó,o que s’havia sol·licitat l’ingrés enla Federació Valenciana deBandes de Música. Hem de desta-car un parell d’articles sobre crí-tica musical, un sobre un discclàssic i un altre sobre jazz, l’es-trena d’”El Racó de les lletres”,amb el conte “Lletres per a plorarun arbre”, signat perRaquel, de Bétera, unaextensa entrevista ambel hui professor de laUniversitat Jaume I deCastelló Vicent Salvadorsignada per Adaia iCarles, un article de JoséGallach sobre el saxo, iunes interessantíssimesreflexions, amb el títol“Demane la paraula”,sobre el futur de la UNIÓsignades per un anònim“Clarinet”, darrere delqual s’amagava la inquie-ta personalitat de JoanQuiles, en les quals pro-posava “diversificar lesnostres activitats [ i ]promocionar les manifes-tacions cultural popu-lars”, i fins i tot suggeria

diverses propostes com ara lacelebració de la Diada del PaísValencià amb actes culturals i laconfecció d’un monogràfic de larevista, l’organització de cursosde dansa valenciana i d’iniciacióal tabal i la dolsaina, representa-cions teatrals, actuacions musi-cals o l’organització d’un discofò-rum. La revista es tancava ambuna crònica signada per Emparsobre les activitats realitzades eldia de Santa Cecília.

Dissortadament, però, aquestfou l’últim número de Bemol. Lainiciativa de publicar una revistacultural i informativa de la UnióMusical per a tot Sant Marcel·lífou ben meritòria, i així s’ha dereconéixer, sobretot si pensem enles dificultats tècniques d’aquellsmoments: s’havia d’escriure amàquina, imprimir en ciclostil, ...

Tot i que Bemol no pogué con-tinuar, la necessitat de mantenirinformat als cada vegada mésnombrosos membres de la Uniópropicià l’aparició d’una Hojainforme de la Unió Musical, de laqual se’n publicaren dos núme-ros, l’octubre i el desembre de1983. Però d’això en parlarem enuna altra ocasió.

Josep Daniel Climent

primera revista de la UNIÓ

Núm. 28 - FEBRER 2007

16

OPINIÓ

L dia 21 d’abril de 2007,la Banda de la UnióMusical l’Horta de SantMarcel·lí estarà en elXXXI Certamen

Provincial de Bandes de Música.Participar en un certamen no ésqualsevol cosa. Concretament, hofarem en la Segona Secció.Competirem amb la Unión Musicalde Xeraco, la Unión Musical deYátova, la Sociedad ArtísticoMusical “El Valle” de Cárcer i laSociedad Musical Santa Cecilia deChelva. Nosaltres actuarem en ter-cer lloc. L’obra obligada, la que toca-ran totes les bandes, serà“Contestania Ibérica” de J. VicentEgea . L’obra de lliure elecció de lanostra Banda serà “Music of theSpheres” de Philllip Sparke.

És una aventura, un gran repte.La il·lusió s’ha apoderat dels nostresmúsics que ja estan donant el centcinquanta per cent. Només calfixar-se com ha millorat l’assistèn-cia als assaigs. No és la primeravegada que la Banda de la UnióMusical l’Horta de Sant Marcel·líes presenta a un certamen. La pri-mera vegada, l’any 1995, ens pre-sentarem en la Tercera Secció, en elXIX Certamen Provincial i aconse-guírem la setena posició. Va ser unaexperiència molt positiva, perquèquan ens tornàrem a presentarl’any 2000, en el XXIV CertamenProvincial de Bandes de Música,guanyàrem el primer premi en lamateixa Secció i ens va permetreparticipar en el Certament deBandes de la Comunitat Valencianaque es celebrà a Xest el 29 d’octu-bre del mateix any, on quedàrem ensegon lloc.

Ha començat una pel·lícula per ala nostra Banda i per aquest motiuavui vaig a escriure també sobreuna pel·lícula. No puc deixar passaraquest drama “Brassed Off” (la seuatraducció al castellà “Tocando elViento”) del director MarkHerman, perquè explica molt bé latranscendència de la decisió que hapres la nostra Unió Musical que hadecidit posar-se les piles.

La Grimley Band de Yorkshire,England, està formada bàsicamentper instruments de vent metall(sembla, pel que he vist en lapel·lícula, que la majoria de bandes,

allí a Anglaterra, tenen bàsicamentaquesta composició, a diferència deles bandes valencianes, que treballatambé la fusta). La Banda té més decent anys; ha aconseguit sobreviurea dos guerres mundials, tres desas-tres, set vagues i una maleïdadepressió(segon diu el seu direc-tor), però ara s’enfronta al momentmés perillós de la seua existència.Els seus components són miners iprompte van a perdre els seus tre-balls perquè van a tancar la mina.Manava Thatcher i, durant el seugovern, es tancaren 140 mines aGran Bretanya i es pergueren mésde dos-cents cinquanta mil llocs detreball.

El dia que desaparega la mina, laGrimley Band haurà perdut la seuaraó de ser. Els músics són personesabans que músics, tenen família ihauran de guanyar-se els cigronsd’alguna altra manera. Molts d’ellshauran de canviar de residència.Tanmateix, la banda, personificadaen el seu director, Danny (queinterpreta l’actor PetePostlethwaite) es nega a morir.Què és més important, la banda o lavida?

La banda (també el futbol i elpub, però sobretot la banda) encar-na l’esperit d’aquella comunitatminera ferida de mort. Enmig de latragèdia que els ha tocat viure,tenen un repte: classificar-se i arri-bar a la final nacional de bandes demúsica que es celebra al RoyalAlbert Hall de Londres.

La Banda de la Unió Musical

l’Horta està integrada fonamental-ment per la gent del nostre barri, deSant Marcel·lí. També dels barrisdels voltants i gent que ha de venirde lluny, de fora de València, per aassajar. Siga com siga, és un dignerepresentant del lloc on vivim, de lagent que el compartim. Cada vegadaque, onsevulga, es presenta per aactuar, duu amb orgull el nom de lanostra comunitat i la rescata de l’o-blit, perquè Sant Marcel·lí no estroba precisament al centre de lanostra ciutat. A més a més, és unmagnífic vehicle de comunicació,perquè gràcies a ella coneguem iens relacionem amb altra gent d’al-tres pobles o barris i l’excusa queempra per agermanar-nos a tots nopot ser més noble: la música.

Ara, més que mai, els nostresmúsics necessiten el nostre recolza-ment. Hem de facilitar el seu tre-ball, ajudar-los el que puguem a lle-var-los entrebancs per anar alsassaigs, a planxar els uniformes, atransportar els instruments, en fi,el que siga. Estigueu presentsdurant els assaigs de preparacióperquè els músics senten la vostraproximitat. Les maneres d’ajudarsón moltes. Esteu en contacte ambla Junta. Pregunteu-los el que vul-gueu. Estarem atents per veure queno manque res. I per damunt de tot,el dia del Certamen no podem faltarperquè ells necessitaran del nostrecalor. Visca la Banda! Visca la Unió!Visca l’Horta! Visca el nostre barri,Sant Marcel·lí!

Salvador Vicent Benlloch Gascó

Anem al XXXI Certamen de Bandes

BANDA DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ. CERTAMEN DIPUTACIÓ, ANY 2000.

E

notícies musicals

17

OPINIÓ

La funció de la direcció

O mirava de menuda, ide no tan menuda, elsconcerts que feien en latele i no entenia quinaera la funció “tan

important” del director de l’or-questra davant els músics. Jo síque veia que no parava de mou-re’s, que els braços no paraven(no sabia si amb algun criteri peral seu moviment), que sentien lamúsica, i fins i tot, que alguns s’e-mocionaven. També escoltavaque l’actuació era presentadacomptant amb la dada imprescin-dible de qui la dirigia, i fins i tot,parlant de la seua vida musical,del seu estil... Tantes dades sem-pre m’havien aportat la prudèn-cia de no dir en públic que noentenia la seua funció, però perdins pensava que estaven elscompositors que feien la música, iels músics que llegien les partitu-res i la interpretaven amb elsseus instruments, i fins i tot quea l’hora de fer-ho quasi ni mira-ven al director d’orquestra..., perquè deien que era tan importantla seua funció?

Ara que sóc major i no tinc

tanta vergonya (d’ei-xa que no fa faltatenir), he pensat quetal vegada a moltespersones els ha vin-gut al cap pensa-ments semblants..., ivull comptar la meuaexperiència com amembre de la Banda;experiència que m’hacanviat la miradarespecte a la incògni-ta de la direcció d’ungrup de músics, can-tants... Ara puc dirque, simplement noés possible un bonconcert sense el tre-ball previ de la direc-ció, que la mirada deldirector en els con-certs ajuda elsmúsics a centrar-se,a il·lusionar-se, arecordar..., els dona

la mesura de com està eixint l’ac-tuació. Que l’opiniódel director desprésd’un concert dóna elfinal del mateix, ique tots els músicscomencen el següentassaig esperant-la,deduint-la, cele-brant-la, comentant-la...

Com a membre dela Banda us dic, queuna de les coses quemés m’agrada enella és ser testimonide com canvia unapeça des de la seuaprimera lectura a laque fem en elmoment del concert.Hem de saber llegirles partitures, conèi-xer l’instrument,posar els dits i lesmans adequada-ment, respirar comtoca, etc..., però aixòno és la música, és apartir d’ahí quanpodem començar a

fer música, com la interpretem...I hi ha una persona que dóna uni-tat a tants caps, tantes sensibili-tats, a tantes diferències en elsaber tocar, eixa persona és eldirector. A d’ell li atorguem l’au-toritat d’orientar-nos, de recon-duir-nos, d’il·lusionar-nos, de pre-ocupar-nos. A d’ell li agraïm quesàpiga les peces abans que nosal-tres, que ens les presente, queens les explique. A ell li perme-tem que ens talle contínuamenten els assaigs, que ens faça repe-tir, que mantinga l’assaig quan elfred, la son o la cadira se’ns clavadins.

Ara podeu deduir que em fixemolt en els directors (encara veigpoques directores) dels concerts.Podeu deduir que forme part delsulls dels músics que durant elsconcerts de la Banda sembla queno miren, i de reüll observen totsels moviments i expressions delnostre director.

Inma Coscollà GironaJMiguel Morellá Asins.

Alejo Pérez Lamata.

Núm. 28 - FEBRER 2007

18

TÍTOL SECCIÓINSTRUMENTS

ORÍGENS DEL VIOLÍEl violí és el més menut de la

família dels instruments d’arc ocorda fregada. És el que té elregistre més agut i, per tant, elque normalment fa la melodia obé l’acompanya quan aquesta latoquen altres instruments. Desdel seu origen ha intentat imi-tar la veu femeninaamb totes les seuspossibilitats musi-cals.

La història delviolí es remuntaal segle XVIjunt a nomsd’instru-m e n t sm e d i e -vals coml l a ü t ,rabell , . . .que són elsseus precur-sors. Instruments que es vandifondre per Europa al llarg del’expansió àrab. A Itàlia, serà apartir del rabell, instrument moltpopular a l’Edat Mitjana, on sor-geixen els antecedents més clars

del violí i de la viola de gamba;tenint com a precedent més

directe la viola de mà(vihuela en castellà),rebec o fídula. ACantàbria i Astúriesse l’anomena també

“bandúrria”.Serà a finals del segle

XVI quan apareixerà el violípròpiament, però encara amb

algunes diferències respectedels violins del segle XIX(els actuals).

Des de la seua aparició elviolí agafarà protagonisme,

tant en la música clàssica comen la popular. El violí és un ins-

trument fonamental en la inter-pretació de música celta irlan-desa, on se’l coneix amb el nomde fiddle, fent honor els seus orí-gens (fídula). I, en aquesta ves-sant tradicional, a la PenínsulaIbèrica s’ha utilitzat molt per afer balls populars a les festes delpobles.

MÉS HISTÒRIAClaudio Monteverdi va ser

un dels que va descobrir les pos-sibilitats de les quali-tats sonores del violí, apartir de la seua òperaOrfeo (1607), on elprestigi del violícomençà

a créixer. Tambéserà en eixa èpocaquan comencen afer-se famososcerts fabricantsde violins (anome-nats lleuders o lut-hiers, nom queve de la fabricacióoriginària dellaüts). Serà la ciutatitaliana de Cremona laque s’especialitzarà enla confecció de violins.De Cremona són elsafamats Andrea iNicola Amati,Giuseppe Guarneri iAntonio Stradivari(els cognoms dels quals

solen ser més coneguts en la seuaforma llatinitzada: Amatius,Guarnerius, Stradivarius). Seràa partir d’aleshores, i sobretotamb el barroc quan s’inicia l’Edatd’Or del violí.

ALGUNES PARTS DELVIOLÍ

El violí té quatre cordes dediferents gruixos, que són les quequan vibren produeixen el so. Soque és amplificat per la caixa deressonància que actua com alta-veu, amb una forma ergonòmicamolt bonica.

Originalment les cordeseren de budell, actual-ment poden ser de

budell entorxat ambalumini, plata o

acer, de fibres sintèti-ques o metàl·liques. Lescordes van muntadessobre un batedor. Estàformat per unes seixan-ta peces diferents, peròno parlarem de totes.

La tapa superior iles cobertes lateralssón d’avet blanc o roigi la inferior d’auró,aquestes fustes erenles usades pelsgrans fabricants.A l’interior de lacaixa es troba l’ànima, unaxicoteta barracilíndrica defusta i la barraa r m ò r i c a ,col·locades demanera perpen-

dicular i la funcióde les quals és

suportar la tensióestructural i transmetre millorels sons dintre de la caixa de res-sonància.

Per fora de la caixa continuael mànec que inclou el claviller,on s’insereixen les cordes nuga-des i tensionades. El claviller téun remat anomenat voluta, per

El violí, la màgia del so

Fídula

notícies musicals

19

TÍTOL SECCIÓINSTRUMENTS

la forma que té.Per sobre del mànec està la

tastiera que sol ser de banús(ébano) per observar millor lescordes.

El “barbaquí” o barbada, queés un invent del violinistaLudwid Spohr (s. XIX). Es tractad’una peça de fusta destinada afacilitar el suport de l’instrument

entre la clavícula i la mandíbula. L’ arc modern data del segle

XIX. Aquesta peça ha tingut unagran evolució al llarg de la histò-ria del violí. Es tracta d’una varaestreta de fusta, de corba suau iconstruïda amb fusta de pernam-buc normalment. Té una cintaque està formada per unes 100 ó120 crins de cua de cavall de cos-

tat a costat del mateix. Calimpregnar aquestes crins decolofònia, una especie de resi-na, per tal de millorar l’ad-herència i el so.

CLASSIFICACIÓ DELSVIOLINS.

Se solen classificar en: violíde concert (4/4) i violí d’ estu-di (3/4), sent de menor grandà-ria que el de concert. Però,encara existeixen violins mésmenuts (2/3, 1/3) que l’estàn-dard d’estudi, com els usatspels xiquets en el mètodeSuzuki, del que podem parlaren altre article.

Com hem pogut apreciarmínimament, el violí és un ins-trument delicat, amb moltapersonalitat i molt necessari enuna orquestra. Al “tinter” hiresten més històries, curiosi-tats i temes que en altre

moment caldrà retrobar. Demoment, deixem-ho ací, no sigaque inquietem l’ànima d’altresinstruments.

Inés-R. Sáez

Rebeci violí

Núm. 28 - FEBRER 2007

20

©Per Joan i Àngels

Solucions al Piccolo Divertimento 14: Qui l’encerta l’endevina? El clarinet. Jeroglífic: La faré sol (la, fa, re, sol). Les set diferències: La cella delmúsic; el botó del puny de la camisa; dit de la mà esquerra; cua del frac; taca de la làmina mes aguda de lamarimba; pota de la marimba; llaç de la sabata i la llargària de la baqueta.

PICCOLO DIVERTIMENTO 15

La Bandeta necessita trobar el

seu director percomençar el

Concert. Ajuda’ls

QUINA CANÇÓ SONA?

Entona aquestes notes i trauràs una melodiapopular que te obrirà moltes portes.

ANÈCDOTES MUSICALS

Un professor de l’ESO ens transcriu lesrespostes d’un examen de música, queben segur ha fet un alumne que no haxafat l’Escola de la Unió MusicalL’Horta. A més, ens conten que l’es-mentat alumne anà a protestar perquèel varen suspendre.

Pregunta 1.- Característiques generalsde la música barroca.Resposta: Crec que hi ha un “despiste”en la pregunta, em sembla que es tractade la música marroca. Vaig a contestaraixò. La música marroca és la dels morosdel Marroc, la qual és molt important, jaque la tocaven els moros quan anaven ales batalles de la reconquesta.

Pregunta 2.-: BeethovenResposta: Aquest era un senyor sord elqual composà la lletra de Miguel Rios, osiga L’himne de l’alegria. Però quan la va

fer no era de rocks. Donava moltsconcerts en l’època de Franco i va fertambé Para Luisa que no té “paran-gó” en la història de la música.

Pregunta 3.-Vocabulari musical.Defineix...Baríton: És el que porta la “bareta”,o siga, el que dirigeix als altres.Tenor: És un cantant com PlácidoDomingo.Soprano: Açò no ho sé.Nadala: És el que es canta en Nadala prop de l’arbre.Simfonia: És el que toquen lesorquetes.Moviment Adagio: Açò no ho portael meu llibre.Moviment Allegro: Que ho cantenels músics quan s’alegren, o sigaestan contents.

QUI L’ENCERTE L’ENDIVINA!

Qui sóc jo? Sóc llarg i cabut i tres potes m’a-

guanten. Sense ser instrument tots els músics

em necessiten, fins i tot els directors. Sense

mi les obres musicals no tenen altura i esta-

rien per terra.__ __ __ __ __ __ __ __

Una ajudeta: A les cercaviles vaig enganxat

als llocs mes increïbles.