C/ Josep Hereu i Aulet, 817160 ANGLÈS

Filatura, texturitzat, voluminitzat, torçat,tintura i reciclat de fi ls sintètics.

Benvolguts anglesencs i anglesenques,

Ja tenim al davant les Gales d’Anglès 2016. Donarem el tret de sortida amb el pregó a càrrec d’un

conegut anglesenc, l’esportista muntanyenc Arnau Julià i Bonmatí.

Esperem que els actes programats engresquin a petits, joves i grans i ens facin gaudir, a tots plegats

com a poble, de la música, dels balls, del teatre, de la tradició i de la festa.

Volem agrair als anunciants, als col·laboradors, a les associacions, a tota la gent de la Comissió de Festes i voluntaris que any rere any ens ajuden a fer

possible aquesta revista i unes Gales ben lluïdes.

Enguany comptem amb dues destacades exposicions. Per una banda, l’exposició d’artistes locals a la Sala Fontbernat aplegarà obres artístiques de

diferents autors anglesencs. I per l’altra, comptarem amb una de les exposicions de fotografi a de més prestigi de Catalunya, que alhora ens enorgulleix

com a poble, pel fet de ser en Jordi Gamell Balaguer el seu autor. «Els colors de Girona» forma part del projecte d’Exposicions Itinerants de la Diputació

gràcies a un acord de col·laboració amb la Casa de Cultura les Bernardes.

Una obra de teatre que no us podeu perdre és «Temps», amb en Quim Masferrer, molt conegut pel programa de TV3 «El Foraster». Amb en Masferrer, a part

d’anar al teatre, segur que farem risoteràpia!

Enguany els nostres Gegants, en Miquel i la Remei, fan 20 anys i ho hem de celebrar amb ells amb molta il·lusió. Cal que hi siguem tots en aquest aniversari

geganter, ja que serà sens dubte molt especial.

En el passat butlletí municipal anunciàvem que en aquestes Gales recuperaríem l’antiga tradició anglesenca del Ball del Ram i del Ciri. Malauradament,

això no serà possible encara. En aquests moments s'estan arranjant les partitures i no estaran disponibles a primers de setembre. Ens caldrà una mica de

paciència. Com podreu llegir en un article d'aquest programa, s'està treballant des de fa temps per recuperar aquesta dansa. L'anglesenca Eulàlia Hortal,

resident des de fa molts anys a Palafrugell, una de les millors folkloristes de Catalunya i medalla del Mèrit de l'Obra del Ballet Popular, des de fa molts anys

està treballant per recuperar aquesta tradició nostra, que s'ha de tornar a ballar a Anglès.

Un altre reportatge interessant és el de l’Arnau Casas sobre la Guerra Civil. Precisament el 18 de juliol de 2016 va fer exactament 80 anys de l’inici

d’aquesta guerra i el Govern de la Generalitat proposa a les institucions públiques i a les entitats de la societat civil que participin en la rememoració

d’aquells fets, amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau. L’Ajuntament col·laborarà amb diferents activitats de les quals us donarem

més detalls en el proper butlletí.

Tornant a centrar-nos en els actes de Gales, per als més petits hi haurà Campionat d’Escuts, Tornaboda, Contacontes, Correomulla’t, Festa de l’Escuma

i Correfoc; pels joves diferents concerts amb grups d’actualitat, el Cotxe del Sereno, sopar jove, Correcabres i concerts pre-Gales als bars del poble; i

fi nalment, per a totes les edats, Sardanes, Concert amb la Montecarlo, Ball a la Sala, Teatre, Havaneres, Truitada, Xucamulla i Sopar Popular. Creiem que

n’hi haurà per a tots els gustos i confi em que tothom s’ho passarà d’allò més bé.

Recordem que enguany continuarem fent difusió de les Gales a les xarxes socials amb el hashtag #canyalcanyo o #canyaalcanyo. Podeu emprar Instagram,

Periscope, Facebook o Twitter. En el butlletí municipal d’octubre publicarem un recull de fotografi es triades entre els que participeu en aquesta campanya

de difusió col·laborativa.

Sols em resta desitjar-vos, en nom de tot l’Ajuntament, que passeu unes Molt Bones Gales 2016 amb els vostres amics i familiars.

Astrid Desset - Alcaldessa

Portada: Foto guanyadora per la portada del programa de les Gales del Concurs fotogràfi c sobre el parc del Canyo. Autor Lluís Soler Vilamitjana @luisoler

Amb la col·laboració de:

MIREIA FRANCO MASOLIVER

KATIAVILALTA FAIG

MARIASERRAMITJA MALPICA

NARCÍS PONS ALSINA

XAVIER CREUS COLL

ADRIÀ MARLY PÈLACH

ALSINA

LL

LACH

6

Sóc la KÀTIA VILALTA FAIG. Tinc 19 anys. Es� c estudiant a la Universitat de Girona el grau d'Edu-cació Primària. El que em portà a cursar aquest grau són les ganes que tenen els nens i les nenes de descobrir el món que els envolta.

A les tardes treballo en una acadèmia de Girona ensenyant anglès i els caps de setmana al restau-rant de l'Hostal del Fang.

Als vespres aprofi to per estudiar Alemany i An-glès.

En un futur proper m'agradaria anar d'ERASMUS, treure'm el grau amb èxit i trobar una feina on gaudeixi de la meva vocació ensenyant i educant els infants i a la vegada aprendre coses d'aquests.

El meu temps lliure m'agrada dedicar-lo a fer es-port i a passar bons moments amb la família i els amics.

Bones, em dic MIREIA FRANCO MASOLIVER, fa 19 primaveres que visc a Anglès. Vaig començar la meva etapa educa� va a l'escola Pompeu Fabra on hi vaig estar fi ns als 12 anys. Quan em vaig fer més gran vaig anar a l’Ins� tut Rafael Campalans on vaig fer l'ESO i el batxillerat cien� fi c.

Actualment estudio Geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, que és el que realment m'agrada.

Durant uns anys de la meva vida he prac� cat els esports de pa� natge i bàsquet.

El meu objec� u per un futur proper és simplement ser feliç, trobar en els pe� ts detalls de la vida aquell sen� ment que anomenem felicitat. I parlant d'un futur llunyà, les meves perspec� ves

són acabar la carrera, fer un màster i treballar en l'àmbit de la geologia.

Per úl� m m'agradaria desitjar unes bones gales a tots i a totes!

Sóc la MARIA SERRAMITJA i � nc 18 anys. He viscut tota la vida a Anglès, on també hi he cursat els meus estudis, al Col·legi Pompeu Fabra i a l’Ins� tut Rafael Campalans. Actualment, es� c estudiant Llengües Aplicades a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ja que els idiomes m’interessen molt i crec que ofereixen moltes possibilitats. En un futur, espero poder-me especialitzar en ensenyament d’idiomes per tal de ser professora, sobretot, de nens pe� ts perquè m’agraden molt. A part dels idiomes, m’encantaria poder-me formar i treballar en l’àmbit de la moda i el disseny, ja que és un tema que m’apassiona des de pe� ta i sempre � nc present. Tot i així, fi ns ara he pogut créixer laboralment de mica en mica amb feines que m’han anat sorgint i de les quals he après molt. També espero poder viatjar el màxim possible, conèixer altres països i cultures i així poder-me enriquir com a persona. Vull fer les coses tan bé que pugui, aprendre el màxim possible, no tancar cap porta a res ni desaprofi tar cap oportunitat. Amb tot això, sempre confi o en tornar i estar a Anglès, on he nascut i crescut, i estar amb la meva família i amics, un pilar fonamental.

Per acabar, m’agradaria desitjar-vos a tots/es unes bones festes i esperem que cada any siguin millors gràcies a tothom. Visca Anglès i visca les Gales!

7

Bones, em dic XAVIER CREUS COLL i � nc 20 anys. Sóc el gran de 3 germans, en Josep, l’Anna i jo. Hem viscut sempre en el casc an� c d’Anglès, en una casa que va ser construïda a fi nals del segle XVIII.

Vaig passar tota la meva infància a l’escola CEIP Pompeu Fabra d’Anglès, els meus estudis secundaris (l’ESO) i el Batxillerat els vaig fer a l’IES Rafael Campalans d’Anglès. Tot seguit, vaig començar l’aventura Universitària a la UDG de Girona fent CIF (Comptabilitat i Finances) però actualment he decidit deixar-ho a part, ja que em vull incorporar al món laboral.

Des dels 8 anys que es� c vinculat al món de l’esport i més concretament amb el Club Bàsquet Anglès. Primer com ha jugador i ara, com a entrenador i coordinador del Club.

Es� c molt feliç de poder formar part de la família del CB Anglès. Mica en mica estem creixent com a Club i com a En� tat, amb l’esforç de tota la gent que en formem part. Comptem sempre amb una gran afl uència de nens, com en el Torneig Memorial Josep Bosch, en tots els Casals que organitzem i amb els equips federats que tenim, això és el senyal de la feina ben feta.

Actualment jugo a bàsquet en el Club Bàsquet Cellera on també sóc entrenador. I, a més, formo part del grup de monitors d’Escola Espor� va del CEIP Pompeu Fabra d’Anglès.

Per acabar vull desitjar unes bones Gales 2016 a tothom!

Bones festes! Sóc en NARCÍS PONS ALSINA, tot i que molts em diuen Sis, Siset, Sisu o Sisa. Vaig anar al Pompeu Fabra, més tard a l'ins� tut Rafael Campalans i al Jaume Vicens Vives de Girona. Ac-tualment es� c estudiant química a Girona i ma-temà� ques a distància.

Des de pe� t que m'ha agradat estar involucrat amb les en� tats del poble: pastorets, Club Bàs-

quet Anglès, cau, la banda de Puigdefrou, taula de joves, comissió de festes... No obstant, també m'agrada sor� r del país i conèixer món, viatjar i estar envoltat de natura. Per exemple, l'any que vaig fer els divuit me'n vaig anar a Grècia a un camp de treball que procura pel benestar de les tortugues Babaua, una espècie amb perill d'ex� n-ció!

La meva gran afi ció és l'educació dels infants a par� r del lleure o l'esport, ja sigui com a cap del cau o com a monitor de casals. A part dels casals organitzats pel CB Anglès, he fet de monitor al casalet de juny del Pompeu Fabra. També he treballat de monitor de menjador o de professor par� cular, majoritàriament a Girona, on visc durant el curs.

Per acabar, m'agradaria animar a la gent a par� cipar ac� vament de les Gales i a totes les ac� vitats que hi ha preparades. Bones Gales i #canyalcanyo!

Ei, bones! Sóc l'ADRIÀ MARLY PÈLACH. Vaig començar l'escola al Pompeu Fabra per acabar-la al Vall dels Àngels. A par� r d'aquí, vaig anar-me'n a Girona a estudiar i, fi nalment, he acabat a Barcelona estudiant biomedicina. Espero d'aquí uns anys poder-vos ajudar amb les inves� gacions que portem a terme!

Estudiar a Girona no m'impedia realitzar diferents ac� vitats al poble. He estat al cau des de ben pe� t, igual que al bàsquet. Els úl� ms anys he cremat, a més, en diferents correfocs com a membre de Diables de Puigdafrou. Estudiar i viure a Barcelona durant el curs sí que m'ha limitat més el poder involucrar-me amb diferents ac� vitats.

L'afi ció a la que més hores dedico és al dibuix. Si voleu veure el resultat, us recomano molt que us passeu per l'exposició d'art d'aquestes Gales! Moltes gràcies i bones festes a tots!

8

COL·LABORADORS OBSEQUIS

PUBILLA I HEREUAgraïm els obsequis que aquests establiments ofereixen a les pubilles, als hereus, les dames i els cavallers. És amb la vostra col·laboració que po-dem fer més lluït aquest acte. Moltes Gràcies.

� BAR JB� CAFÈ BAR CAL MARINER

� CAFÈ RUTLLA� CENTRE LÚDIC MAGMA �6 ENTRADES�

� CENTRE DE PERRUQUERIA I ESTÈTICA CARME� ESTÈTICA IGNA

� EVANN PERRUQUERS S.C.� L'ESTÈTICA IOLANDA RIBA

� ÒPTICA MILENT SA� PAPERERIA 55

� PERRUQUERIA RINXOLS S.C.� FONDA MASSOT� FONDA TARRÉS

� RESTAURANT CA L'ELISA� RESTAURANT L'ALIANÇA

c/ de la Triassa, 76 - 17160 ANGLÈSTel. 972 42 05 56 - anglesmotorsl@gmail.com

El correfoc de Gales és un acte tradicional que es fa pels carrers del Barri An� c d’Anglès en el qual la pirotècnia hi té una importància cabdal. És per aquest mo� u que us indiquem uns quants consells

preven� us perquè tothom pugui gaudir de la festa sense incidències.

NORMES DE SEGURETAT PER ALS PARTICIPANTS:• Portar roba de cotó, preferiblement vella, amb mànigues i pantalons llargs.• Portar un barret amb ales que cobreixi tot el cap i tapar-se el clatell amb un mocador de cotó. • Protegir-se els ulls.• Portar el calçat adequat (de pell, espor� u, de muntanya, etc. Que no sigui sintè� c) • Tenir cura de tapar-se les orelles per disminuir els sorolls de les explosions pirotècniques. • No demanar aigua als veïns. • Obeir les indicacions dels serveis d’ordre públic i de sanitat. • Queda prohibit portar productes pirotècnics par� culars, havent d’u� litzar únicament els preparats pels organitzadors. • Respectar les fi gures de foc, els seus portadors i els músics. • Adoptar una ac� tud correcta amb els diables i no obstaculitzar el pas ni fer-los caure.• Seguir en tot moment les indicacions dels diables i no obstaculitzeu el pas ni els feu caure. • Els nens i les nenes han d’estar controlats en tot moment per evitar que s’acos� n a la zona de foc• Assabentar-se abans de l’inici del recorregut del correfoc i dels punts d’assistència sanitària. • En el cas de pa� r cremades, dirigir-se immediatament als punts d’assistència sanitària. • En cas de perill, seguir les instruccions dels diables.

RECOMANACIONS ALS VEÏNS I COMERCIANTS: • No encendre foc ni fumar a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic que a par� r de les 16.00 es començaran a repar� r pel recorregut.• Re� rar tots els vehicles dels carrers de l’i� nerari. • Abaixar els portals metàl·lics o persianes en els edifi cis que en disposin. • Protegir els vidres de les fi nestres, portes i aparadors amb cartons gruixuts.• Enrotllar tots els tendals exteriors dels habitatges i locals. • No � rar aigua als par� cipants ni als espectadors del correfoc per la perillositat que representa. • Desconnectar tot � pus d’alarmes. • Re� rar de la via pública qualsevol objecte que pugui difi cultar els pas dels actors, organitzadors i par� cipants del correfoc.

DIMECRES 31 D’AGOST18:00 h - “Remena” - Taller de memòria i atenció Al local de la Llar de jubilats del c/Ponent

Col·labora: Llar de Jubilats l’Amistat d’Anglès19:00 h - “Paraula de vi: maridatges entre la literatura i el

vi” - A la Biblioteca Joaquim Bauxell.Patrocina: Banc Sabadell Atlántico S.A.

DIJOUS 1 DE SETEMBREAl carrer d’Avall (en cas de pluja al Polivalent)20:00 h � INAUGURACIÓ DEL CORRETAPES �

Degustació de les tapes que s’oferiran per 2,5€a cada bar durant els dies de GalesCol·laboren: La Rutlla, JB, Cal Mariner, Can Massot, L’Aliança, Ca l’Elisa, El Racó de les Bruixes

20.55 h - TUT D’INICI DE GALES21.00 h - PREGÓ DE L’ARNAU JULIÀ

21.10 h - CONCERT d’en CESK FREIXAS Taquilla inversa

Col·labora: Anglès per la Independència

DIVENDRES 2 DE SETEMBRE18.00 h - CONTA CONTES “La tortuga poruga i la seva

amiga eruga” amb la Joana Mar� i la Família Guirigall - A la Biblioteca Joaquim BauxellPatrocina: Antex, S.A.

20.00 h - INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Els Colors de Girona” - A la Biblioteca Joaquim Bauxell. L’exposició podrà ser visitada en horari d’obertura de la Biblioteca fi ns el 18 de setembre.Patrocina: Diputació de Girona

20.30 h - SOPAR POPULAR - 5€ - Al Passeig de l’Estació. (En cas de pluja a l’altell del Pavelló) 22.00 h - “TEMPS” Obra de TEATRE de QUIM MASFERRER Al PolivalentOrganitza: Grup de Teatre Bambolina23.30 h - CORREFOC amb les

GÀRGOLES DE FOC DE BANYOLESRecorregut: Plaça de la Vila, Carrer Major, Església, c/J. Verdaguer, c/d’Avall, c/Empedrat i Plaça de la VilaPatrocina: Electer - Manteniments La Selva

Durant tota la nit a la Plaça Mar� Esteba al Parc de la Font del Canyo:Som.Nit estand informatiu i preventiu per la reducció de riscos associats al consum de drogues. Creu Roja Joventut

00.30 h - CONCERT MUYAYO RIFPatrocina: Sat Morales

02.15 h - CONCERT BUHOS Patrocina: Autoescola APSA

04.00 h - DJ ELECTRO CIRCLEPatrocina: Explotacions Forestals Joan Carreras

11

06.00 h - COTXE DEL SERENO

amb la BANDA DE PUIGDAFROU Del Canyo a la Plaça Catalunya

Tot seguit, esmorzar Coca amb Xocolata.Patrocina: Caprabo

DISSABTE 3 DE SETEMBRE09.00 h - TORNEIG 3 X 3 DE BÀSQUET DE GALES Al Pavelló

Col·labora: Club Bàsquet Anglès10.00 h - EXPOSICIÓ D’ARTISTES LOCALS, seguit de pica pica - A la Sala Fontbernat

L’exposició podrà ser visitada els dies 3, 4 i 5 de setembre de 10 a 13 i de 17 a 20 h.Col·laboren: Escola de pintura l’Atelier i artistes

localsMa� a la Plaça Mar� Esteba al Parc de la Font del Canyo:11.00 h - Pim, pam, pum QUÍMICA

Taller de química recrea� va per a tothom. Amb el Departament de Química de la UdGPatrocina: Bastons Finna

11.00 h - TALLER DE LES OLORS - Les RemeieresPatrocina: Fruiteria Wujum Zhang

12:00 h - SARDANES LA PRINCIPAL DE BANYOLES

Col·labora: Agrupació Sardanista Floricel16.00 h - CAMPIONAT MUNDIAL D’ESCUTS - A la pista del Pompeu Fabra

Col·labora: Agrupament Escolta Sant Miquel17:00 h - PLANTADA DE GEGANTS - Jardins Can Cendra

Col·labora: Colla Geganters i Grallers d’Anglès18.00 h - XUCA-MULLA - A la Plaça de la Rutlla

Col·labora: Oncolliga

18:30 h - 20 ANYS! CERCAVILA DE GEGANTS Sor� nt de Can Cendra.Passant pel Carrer Industria fi ns el Passeig de l’Estació.

Col·labora: Colla Geganters i Grallers d’Anglès

20.00 h - ZUMBA - A la plaça CatalunyaCol·labora: Gim Jazz

20:30 h - Venda de tiquets pel CorreCabres - 10€ - A Can cendra

21.00 h - SOPAR JOVE - 5€ - Als Jardins de Can Cendra

22:00 h - BALL DE GALA amb

CRISTINA CAT i GIRAVOLT Preu de l’entrada 5€

A la Sala de Ball de la Llar de Jubilats

PRESENTACIÓ CANDIDATES I CANDIDATS A PUBILLA I HEREU 2016 Col·labora: Llar de Jubilats l’AmistatPatrocina: Electer - Manteniments La Selva

22.00 h - CORRECABRES - Dels Jardins de Can Cendra al Parc de la Font del Canyo

Durant tota la nit a la Plaça Mar� Esteba al Parc de la Font del Canyo:

23.30 h - CONCERT de la JET SETPatrocina: Antex

02.15 h - CONCERT DESKARATSPatrocina: Terra Avant

04.00 h - Dj EDU FSPatrocina: Geocam

12

DIUMENGE 4 DE SETEMBRE08.00 h - DESCARREGADA D’ANTIGUITATS - Al passeig de l’Estació

09.00 h - RONDA DE MOTOS - Sor� da del Barri de Cuc - Carrer Josep Pla

Col·labora: Amics de les Motos

09:00 h - TORNEIG DE PETANCA - Can Cendra

12.00 h - OFICI SOLEMNE - A l’església de Sant Miquel

Col·labora: Coral Cors Alegres

13:00 h - ARRIBADA DE LA RONDA DE MOTOS - A la Plaça Mar� Esteba

18.00 h - PUJADA DE CAIXES DE CERVESA Al pa� de l’escola Pompeu Fabra

Col·laboren i Patrocinen: Excavacions Basses, Vol Factory

Tarda-nit a la Plaça Mar� Esteba 19.00 h - CONCERT amb

LA MONTECARLO Taquilla inversa.

Patrocina: Joan Aulet Torrent S.L

22.30 h - BALL DEL PUBILLATGE

LA MONTECARLOPatrocina: Joan Aulet Torrent S.L

00.00 h - PROCLAMACIÓ DE LA PUBILLA I L’HEREU 2016Trobareu els col·laboradors al full del programa

dedicat als Hereus i Pubilles.

00.30 h - LA MONTECARLO NOCTURNAPatrocina: Dapecsa

03.00 h - Dj ARPAPatrocina: Carburants Taravaus, S.L.

DILLUNS 5 DE SETEMBRE

11.00 h - CORREOMULLA’T - Sor� da de la Plaça dels Horts i arribada al Puigbell

Patrocina: Antex

12.00 h - FESTA DE L’ESCUMA amb

ELS ATRAPASOMNIS - A la Plaça Sant Jordi del Puigbell

Patrocina: AntexCol·labora: Caprabo i Charter

Tarda-nit a la Plaça Mar� Esteba

17.00 h - TRUITADA SOLIDÀRIAPatrocina: Terra Avant

17.30 h - SARDANES amb

LA PRINCIPAL DE CASSÀPatrocina: Terra Avant

19.00 h - LA TORNABODA Ronda per la Font del Canyo. Inici i acabament a la Plaça Mar� Esteba.

Col·labora: Colla Geganters i Grallers d’Anglès

20.30 h - HAVANERES amb

LES ANXOVETES Taquilla Inversa.

Hi haurà rom crematPatrocina: Electer - Manteniments la Selva.

13

DISSABTE 10 DE SETEMBRE

08.00 h - CONCURS DE PESCA INFANTIL Gales d’Anglès - Concentració a Cal Mariner

Vespre - MARXA DE TORXES D’ANGLÈS A LA CELLERA. - Concentració a la Glorieta de l’Estació. S’informarà.

DIUMENGE 11 DE SETEMBRE

06.00 h - CONCURS OFICIAL DE PESCA Gales d’Anglès - Concentració al bar Girona 8

17.14 h - 11 DE SETEMBRE A SALTEstem “A PUNT” - Diferents opcions per desplaçar-vos. Inscripcions: h� ps://apunt.assemblea.cat/cat/

Venda anticipada d’entrades:Llibreria Ca La Nati, Papereria 55

i Llaminadures l’Oscar

DIMARTS 23 a les 19 h.Cinefòrum per adults

DIMECRES 26 a les 18 h.Cinefòrum infan� lProjecció de «Ma� lda»Sessió per commemorar el centenari del naixement de Roald Dahl

DIMECRES 31 a les 19 h.«Paraula de vi: maridatges entre la literatura i el vi»Amb inscripció prèvia. Places limitades.

Fem entre totsque el nom d’Anglèsarribi a tot arreu!

Bones Gales 2016

14

c/ Verneda, 24 - Tel. 688 070 57617160 ANGLÈS (Girona)

L’Ajuntament d’Anglès, agraeix efusivament

a tots els Patrocinadors, Anunciants,

Voluntaris, Col·laboradors, Ajuntaments d’Amer,

la Cellera de Ter, Sant Julià del LLor

-Bonmatí, i la comissió de festes de Trullàs.

el seu esforç per portar a terme les nostres Gales.

Moltes gràcies!

Santa Bàrbara és un lloc privilegiat des d’on és possible contemplar gran part de la comarca de la Selva i del Gironès i, en dies clars, fi ns i tot de l’Empordà. Segurament és per això que cada dia hi ha més excursionistes que es

deixen cap� var per l’encís d’aquesta muntanya. A més, caminar ens aporta salut. Pujar una muntanya o fer una travessa ens permet estar en ple contacte amb la natura mentre sen� m que formem part del territori que trepitgem. L’excursionisme és una manera de passar-ho bé i de fruir de les coses senzilles, però que alhora ens exigeix esforç, superació i constància.

Si us agrada fer marxes per la muntanya us pot interessar la ruta de les 10 ermites que us presentem avui. Es tracta d’un recorregut que transcorre pels municipis selvatans de Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, Osor i Anglès, que permet descobrir com són les ermites que formen la ruta, a banda d’altres punts d’interès històric, ar� s� c i especialment la part més muntanyosa de la nostra comarca.

La ruta de les 10 ermites està correctament senyalitzada i ha estat pensada per recórrer-la a peu en tres dies. També es pot fer amb bicicleta o amb cavall. Té una difi cultat baixa tot i la seva durada. El recorregut abraça l’extrem sud del Massís de les Guilleries i transcorre pel sector nord-est de la comarca de la Selva. Es tracta d’un recorregut circular d’uns 66 quilòmetres i amb un desnivell acumulat de 2.000 metres. L’altura màxima és de 920 metres i la mínima de 124.

Hi ha dues zones de la ruta clarament diferenciades pel que respecta al paisatge i la vegetació. Una correspon a la que transcorre pels municipis de Santa Coloma de Farners

i Riudarenes i les ermites de Farners, Argimon, Sant Pere Cercada, Santa Victòria de Sauleda i Sant Miquel de Cladells. En aquest primer tram el paisatge és més sec que el segon, amb vegetació de pins, suros i alzines i l’orografi a és més suau i arrodonida. L’altra zona transcorre pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor i Anglès i les ermites de Santa Margarida de Vallors, El Pedró, Santa Creu d’Horta i Santa Bàrbara. La ruta acaba al punt de par� da, Santa Coloma de Farners, tot passant per l’ermita de Sant Andreu de Castanyet. En el paisatge del segon tram hi predominen els suros, les alzines i arbres de fulla caduca com el castanyer, el roure i fi ns i tot avets Douglas de caràcter alpí. Hi ha més abundància d’aigua i el recorregut és en gran part per zones obagues i fresques.

Al web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners www.scf.cat hi podeu trobar tots els detalls de la ruta amb el temps i la distància d’ermita a ermita, esquemes de la ruta i mapes cartogràfi cs.

La idea de crear aquesta ruta va sorgir l’any 1995 d’un grup de socis del Centre Excursionista Farners que van començar a recuperar els camins, molts d’ells perduts, que comunicaven les ermites entre elles. Des d’aleshores, el Centre Excursionista Farners organitza cada any a fi nals de setembre o a principis d’octubre una caminada popular per fer un tram de la ruta. La 21a Ruta de les ermites � ndrà lloc el diumenge 2 d’octubre. Podeu trobar més informació al web del Centre Excursionista Farners www.cefarners.cat

Amics de Santa Bàrbara

16

PERRUQUERIA i ESTÈTICA UNISEX

c/ Indústria, 27 - ANGLÈS - Tel. 972 42 18 41

c/ Pla d’Avall, 30 · 17160 ANGLÈS (Girona)Tel. 972 42 19 62 · 689 47 05 44

Pujada St. Fèlix, 3 - 17004 GIRONA - Tel. 972 203 911B. Lorenzana, 33 - 17002 GIRONA - Tel. 972 20 62 26

Migdia, 47-49 - 17003 GIRONA - Tel. 972 22 45 45Centre, 13 - 17430 STA. COLOMA - Tel. 972 84 31 15

Aumet, 50 - 17460 CELRÀ - Tel. 972 20 39 11

www.opticarueda.com

Pl. dels Horts, 1 - 17160 ANGLÈSTel. 972 42 05 05

17

ELS VALORS QUE ASSUMEIX I TREBALLA CÀRITAS:

L’AMOR és el fonament de la nostra iden� tat i servei, font inspiradora dels nostres valors; En relació a la defensa dels drets de la persona, a Càritas treballem per la DIGNITAT DE LA PERSONA: La persona és el centre de la nostra acció. Reconeixem les seves capacitats i impulsem les seves potencialitats afavorint, amb accions de promoció, la seva integració social i desenvolupament integral; JUSTÍCIA SOCIAL: Treballem per la jus� cia i la transformació de les estructures injustes, des d’una ac� tud ac� va, compromesa i no bel·ligerant, com a exigència del reconeixement a la dignitat de la persona i els seus drets; SOLIDARITAT: Ens sen� m units als qui pateixen, per la nostra convicció d’igualtat i jus� cia. Promovem l’interès per l’altre, especialment per les persones més necessitades, amb la fi nalitat de produir canvis signifi ca� us i la transformació social; PARTICIPACIÓ: Estem oberts a totes les persones que comparteixen els nostres ideals i promovem la par� cipació a tots nivells, afavorint la implicació de totes les persones que formen part de l’en� tat, generant complicitats i sinèrgies a nivell extern i promovent un treball social comunitari; AUSTERITAT: Op� mitzem els nostres recursos des d’una u� lització è� ca i coherent; INNOVACIÓ I QUALITAT: Desenvolupem la nostra ac� vitat buscant la millora con� nua per preveure i adequar-nos a la realitat de cada moment, sempre en benefi ci de la persona, la comunitat i la societat en conjunt; TRANSPARÈNCIA: Compar� m una cultura ins� tucional basada en l’è� ca i en l’obertura de la informació cap a totes les persones interessades en la nostra tasca.

Moltes gràcies a totes i tots els que ens ajudeu a acollir i acompanyar les persones més vulnerables. Moltes gràcies per fer possible Càritas i MOLT BONES GALES A TOTS!!!

La situació d’enguany no ha variat gaire respecte l’any passat, perquè con� nuem pa� nt les conseqüències d’una greu crisi econòmica a tots els nivells. A més, hem descobert la incapacitat i el desinterès

dels governs d’Europa per resoldre la situació dramà� ca i colpidora dels refugiats.

ACOLLIDA I ALIMENTSAcollim les persones que s’adrecen a Càritas cercant ajut i els oferim acompanyament, orientació i informació, atenent les necessitats més bàsiques d’alimentació i higiene amb coordinació amb els serveis social públics i altres en� tats socials.

IMMIGRACIÓContribuïm a fer possible els processos d’integració social, laboral i cultural d’aquelles persones que per algun mo� u o altre han hagut d’immigrar del seu país. Volem infl uir en la millora de les condicions legals, econòmiques i socials d’aquests col·lec� us i en la sensibilització de la nostra societat.

GENT GRANVolem pal·liar la solitud de les persones grans que viuen amb soledat i sense recursos, a través de la par� cipació de voluntariat i la coordinació amb altres en� tats del territori.

EDUCACIÓEns preocupem pels infants que es troben en un entorn desfavorit i que tenen difi cultats per seguir el ritme escolar que els correspon. Treballem amb ells els hàbits, les ac� tuds, els coneixements i les habilitats que els ajudin a trencar el cercle d’exclusió amb l’objec� u que la igualtat d’oportunitats sigui una realitat.

SUPORT EN DEUTES FAMILIARSAtenem a les persones sobreendeutades que no poden fer front als deutes com a conseqüència de la crisi econòmica. Els objec� us del servei són tres: acollir, informar i resoldre (trobar solucions favorables).

FES�TE SOCI, FES�TE VOLUNTARI � AJUDA’NS A AJUDAR

Un ANY per a les PERSONES

18

c/ Riubrugent, 1 · 17170 AMER (Girona) · Tel.972 43 08 81www.autocarsgiralt.cat · autocarsgiralt@gmail.com

Autocars Giralt

correfoc ¡

c/ Salvador Espriu, 9-11 17160 ANGLÈS

Tel. 972 42 02 87972 42 05 69Mòbil. 646 669 929

Restaurant - Rostisseria

19

Com a representants dels donants de sang de la nostra vila volem aprofi tar l'espai del programa de les Gales per agrair a tots i a totes les donants de sang i els col·laboradors per la seva gran generositat demostrada en les diverses recollides de l'úl� m any.

En les dues extraccions que s'han dut a terme aquest any són molts els que han ajudat, però com ja sabeu de sang mai n'hi ha prou i per això us volem proposar que per la donació del 23 de novembre i per les següents, cada donant, fent un gran esforç perquè sabem el que costa, inten� convèncer a un nou donant i així fer augmentar, encara més, la par� cipació. En aquesta tasca de difusió també és important la tasca de les persones que per diferents mo� us, tot i voler donar sang no poden.

En aquests moments, per causes que es desconeixen, les donacions de sang han pa� t una davallada important pel que fa a tot Catalunya i ens cal una empenta per fer-les remuntar, tot i que volem destacar que precisament a Anglès la tendència és a l'alça passant d'una mitjana de 50 extraccions a 80 en les darreres campanyes. Aquest augment ha estat degut principalment a la incorporació de nous donants entre els quals ens fa molta il·lusió

poder destacar una presència signifi ca� va de joves entre 18 i 25 anys, un segment d'edat que normalment es queda al marge d'aquestes ac� vitats però que és fonamental d'incorporar, ja que d'ells en depèn el futur del projecte.

En relació al futur de les donacions a Anglès, des del Banc de Sang i l'Associació de Donants de Girona estem treballant amb les escoles, les associacions de pares i mares, els grups de joves i la tècnica de joventut i la biblioteca municipal per tal d'ensenyar què són les donacions i conscienciar del Perquè i del Com serveixen.

Us podeu imaginar que arribi un dia que necessiteu una transfusió de sang per poder seguir vivint? Perquè això no passi cal ser generosos: la sang no es fabrica i calen 1.000 bosses diàries per cobrir totes les necessitats.

A moltes persones només els falta una pe� ta empenta per fer el gran pas, ajuda-les a fer-lo i convida-les a venir amb tu a la propera extracció. Cada pe� ta conquesta pot salvar tres vides més Siguem herois!

Bones Gales a tothom.

20

Ronda de Dalt, 21 - 17164 BONMATÍ (Girona) Tel. 972 42 12 28 - M. 620 846 748

Verneda, 28 · 17160 ANGLÈS (Girona) Tel. 972 420 054

c/ Barris i Buixó, local 3 (Centre Comercial Les Palmeres)

Tel. 872 505 676 - PALAFRUGELL

Indústria, 39 · 17160 ANGLÈS (Girona)

Pare Lluís Rodés, 31 (La Rambla)17430 STA COLOMA DE FARNERS

Tel. 972 841 032

www.bassomodes.com info@bassomodes.com

VENDA D’HABITATGES A BONMATÍ i ANGLÈS

IGNA JIMÉNEZ Plaça de la Vila, 8 - 17160 ANGLÈS (Girona) - Tel. 972 421 718

c/ Indústria, 55 Tel./Fax 972 42 25 46 - 17160 ANGLÈS

papereria55@gmail.com

L’Oncotrail és una cursa per equips de 100 km organitzada per la Fundació Oncolliga Girona conjuntament amb l’Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlè� c Palafrugell i que té com a objec� u recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. La cursa se celebra cada any el primer cap de setmana d’octubre.Per poder par� cipar en l’Oncotrail, cada equip ha de fer un dona� u a la Fundació Oncolliga Girona per un import mínim de 1.000 euros, a més d’abonar 45 € per par� cipant no federat a l’hora de fer la inscripció.En el programa de l’Aplec de 2013 anunciàvem que un equip anglesenc par� ciparia a l’Oncotrail Els dispara’t amb el dorsal 9 i de líder: Mireia Fur� à Comas.Aquest any amb l’equip EL POMPEU CAMINA! amb el dorsal 40 i de líder: Carles Barnada Carrasco tornem a tenir representació anglesenca- cellerenca.D’on surt la idea de par� cipar a l’Oncotrail?La proposta, en principi, surt d’uns mestres de l’escola Pompeu Fabra –d’aquí ve el nom de l’equip– diuen. Són en Jordi Ger, l’Esther Dalmau i l’Ester Carreras. Són mestres i pares. En realitat són quatre mares i un pare: l’Alba Gellida, la Montse Tarrés, la Sílvia Turon, la Judit Parramon i en Carles Barnada.I tenen clar que la cursa és un repte personal, no compe� � va, una experiència d’equip, que cal la cohesió d’un grup de persones...que pensen fer-la tot caminant; per això ho han deixat plasmat en el nom de l’equip EL POMPEU CAMINA! Ah! i -també per la malal� a que és –remarquen.Per què escolliu l’Oncotrail i no l’Oxfam Trailwalker? Ambdues curses són 100 Km i l’úl� ma passa més a prop de casa?Per diferents mo� us. La Trailwalker no té tant desnivell. S’exigeix que els quatre marxadors que comencin la cursa l’acabin. N’hi ha dos de suport amb cotxe. Cal recaptar 1.500 € en dona� us.En l’Oncotrail els equips poden ser màxim 8 persones, quatre de les quals han d’estar sempre en marxa i les restants són l’equip

Què és l’ONCOTRAIL?

de suport. Es poden rellevar en qualsevol dels punts de control de pas.Si bé totes dues curses són solidàries, en l’Oncotrail els diners es des� naran pels hospitals i per la gent d’aquí.Heu pensat d’on treureu els 1.000 € de dona� u?Des del maig, que vam decidir par� cipar-hi vam pensar diferents propostes. Vam descartar fer samarretes perquè té l’embolic de les talles. El tema braçalets també s’ha fet molt. Al final, ens vam decidir pels bolígrafs, de coloraines, a dos euros. Aquests bolígrafs que venem a particulars i que es poden trobar a la Farmàcia Teresa Franch, Farmàcia Adela Bonmatí, Agrobo� ga Santa Bàrbara i Modes Bassó. També hem aconseguit aportacions de diferents empreses. A principis de juliol ja hem recaptat 960 €!Com us prepareu per la cursa?En principi, a nivell individual. Intentem fer caminades dos o tres cops per setmana. Hem fet alguns trams propers a Palafrugell, el de Fitor i Llafranc d’uns 20 Km i algun tram nocturn. És complicat trobar-se per entrenar junts, per la feina, els nens... En principi, cadascú ho fa pel seu compte. En dies puntuals diem: qui pot avui? Quan s’acos� la data, l’1 i 2 d’octubre, procurarem fer-ho junts. Pensem que hi haurà 11 trams de 6 a 12 Km alguns d’asfalt, terra o sorra i que els repar� rem segons es� gui cadascú.Falten dies encara per la cursa. Diesen els quals s’adonaran que qualsevol repte personal necessita esforç, constància, esperit de sacrifi ci, suport familiar, il·lusió compar� da, op� misme, solidaritat, etc. Tots aquests valors que els malalts saben molt bé que es necessiten en la lluita diària. Gràcies per voler caminar junts amb nosaltres!

Salut i Bones Gales!

22

Av. Santa Coloma, 2417160 ANGLÈS (Girona)

Tel. 972 42 01 72albo@hcangles.com

Servei MULTIMARCA Especialitat en:

c/ G

iro

na,

3 -

AN

GL

ÈS

Aquest any des de l’AEiG Sant Miquel no hem � ngut un sol moment per descansar!!

Vam començar amb la tradicional Festa del Pas, aquest any la vam fer al Pasteral, va ser un lloc una mica diferent, ja que el costum era anar a Sant Pere Sestronques, però tot i així el canvi va ser posi� u!

Després de la festa del pas, no ens creiem el nombre de gent nova que havia entrat a l’Agrupament!! Cada dia som més!!

Les diferents unitats de l’Agrupament han anat fent excursions algunes cada mes, altres més espo-ràdiques... També vam fer dues excursions conjuntes (Diada del Pensament i Aplec de Santa Bàrbara) i alhora alguns Caus conjunts, com el de Nadal que vam fer cagar el Tió.

Aquest any hem � ngut la segona unitat de Llops i Daines més nombrosa de tota la història de l’Agrupament amb un total de 28 nens i nenes; la més nombrosa és del curs 1996/1997 amb un total de 32 Llops i Daines.

Ara encarem uns campaments conjunts amb més de 50 Escoltes i Guies que passaran uns dies d’agost a Queralbs.

De cares al curs que ve, celebrarem el 60è aniversari de l’Agrupament amb un seguit d’actes que properament us desvetllarem, es� gueu alerta a les nostres xarxes socials!!

Molt bones Gales a tothom i sempre apunt!!

Benvolguts socis, simpa� tzants, senyores i senyors,

Tal com us vaig prometre l’any passat, que ho tornaríem a intentar, i al fi nal amb l’esforç de tot l’equip ho hem aconseguit i tornarem a jugar a 2a Catalana, categoria que la nostra en� tat es mereix pel seu historial (1922) i per on han passat tants bons jugadors, anys de records, d’història i a ells també els hi volem dedicar especialment aquest ascens de categoria. Felicitar, també, al nostre equip de

CE ANGLÈS � FUTBOL BASE

El setembre passat, per una sèrie de discrepàncies es va complicar la con� nuïtat del futbol base a Anglès. Un grup de pares i familiars dels nois vam decidir con� nuar com a CE Anglès separant-se del grup Ter-Brugent. Vam formar una Junta del Futbol base i d’una manera totalment desinteressada vam con� nuar amb 5 equips: escoleta, benjamins, alevins, cadets i juvenils. Malauradament, per raons diverses el grup de cadets va haver de re� rar-se de la compe� ció, però els altres han acabat d’una forma molt digna en les seves compe� cions. De cares a la propera temporada volem con� nuar amb aquesta tasca per aconseguir que els nois puguin con� nuar gaudint en el seu poble, del seu esport preferit. Tothom que vulgui par� cipar en el grup, tant com a jugador com a col·laborador serà ben rebut. Volem donar les gràcies tant als pares i col·laboradors, com als patrocinadors que amb la seva ajuda econòmica ens han permès � rar endavant tant la compe� ció com el torneig que vam celebrar, acabant amb un sopar de cloenda amb l’assistència dels jugadors i molts pares i familiars. Esperem poder repe� r igualment el proper any, bona Festa Major.

Junta del futbol base del CE Anglès

veterans per l’excel·lent temporada que han fet. Gràcies a vosaltres socis per la vostra ajuda, anunciants, col·laboradors anònims, Ajuntament, Diputació, sense vosaltres el nostre esforç no � ndria sen� t perquè cada vegada és més costós. Gaudiu d’aquests dies de festa Major i veniu a animar el 1r par� t de lliga el diumenge 4 de setembre.

AQUEST ANY SÍ!!!24

25

CEA � SECCIÓ DE FUNKY

Les Funky Sisters d'Anglès volem agrair al Club Espor� u Anglès la seva confi ança, suport i recolzament en aquests darrers 5 anys de promoció i organització del curset on nens i nenes, nois i noies hem pogut ballar i gaudir del que més ens agrada. Gràcies a la vostra en� tat hem pogut con� nuar desenvolupant el FUNKY en el nostre poble aconseguint uns èxits immillorables com un Campionat Mundial on sempre hi destacava la il·lusió i l'esforç per part de tots. Malauradament per manca d'infraestructures adequades per la nostra ac� vitat ens traslladem a un altre poble. Tot i així mil gràcies per estar sempre al nostre costat i per aconseguir que el Funky es pogués acostar a molts nens i nenes i a moltes famílies. Imma Hernández Jurnal.

Una forta abraçada del vostre PresidentToni Vega Berenguer

26

Fa un any, fèiem la presentació, en aquestes mateixes planes, del projecte espor� u de futbol base de l'Escola de Futbol TerBrugent, un projecte plenament consolidat i que el pas del temps i la crua realitat demogràfi ca dels nostres pobles fa cada vegada més necessari. “L’objec� u de la nostra en� tat” assenyalàvem fa un any “és crear un futbol base potent en un entorn que abraça des de Bonma� fi ns a Sant Feliu de Pallerols amb una població aproximada de 15.000 habitants. La baixa constant de la natalitat i l’envelliment de les poblacions de la Selva interior i sud de la Garrotxa fa pràc� cament inviable que cada poble per separat pugui garan� r la pràc� ca del futbol (i dels altres esports) amb un mínim de garan� es. L’Escola de Futbol TerBrugent, present a la majoria de poblacions de la zona, assegura la viabilitat espor� va, garan� nt equips a totes les categories i la viabilitat econòmica, qües� ó cada vegada més complicada si no es disposa d’un cert volum degut als encariments constants dels costos federa� us i d’altra mena.”

Un any després el projecte és més fort que mai i la nostra presència a la vila d'Anglès s'ha consolidat i reforçat, no tan sols pels equips que entrenen i juguen en el camp municipal, sinó amb ac� vitats paral·leles com les que hem dut a terme al llarg del darrer any, de les que volem destacar el torneig de futbol set celebrat els dies 3 i 4 de juny, l'intercanvi amb un equip francès de la zona de Lot i les ac� vitats de la brigada de treball que durant el mes de juliol han realitzat tasques de neteja i manteniment de les instal·lacions del Camp Municipal d'Esports.

C/ Indústria, 23

Tel. 972 42 45 90

ANGLÈS (Girona)

Verneda, 74 · Tel. i Fax 972 42 20 4017160 ANGLÈS (Girona)

27

El torneig de futbol ha estat tot un èxit tant per la par� cipació com per la organització i el comportament de la gent i més atenent a que era la primera vegada que organitzàvem aquesta ac� vitat a Anglès i es van haver d’adaptar algunes infraestructures com per exemple la del bar. En aquest apartat volem agrair l’ajuda que vam rebre de l'actual ajuntament d'Anglès, que va saber estar, sense cap dubte, a l'alçada de les circumstàncies. Van par� cipar-hi 28 equips el que representa, aproximadament, uns 300 jugadors, des de prebenjamins fi ns a infan� ls. Tot plegat va mobilitzar a l'entorn de mil persones el que va contribuir a augmentar la vitalitat i l'animació del poble durant un parell de dies.

Pel que fa a la brigada de treball, la idea del nostre club és que els nois que vulguin jugar a futbol però per les raons que sigui no poden pagar les quotes anuals, puguin compensar en part els costos que representa ajudant, durant el mes de juliol, al manteniment i neteja de les instal·lacions espor� ves dels pobles en els que estem presents. Amb això en sor� m benefi ciats no tan sols nosaltres sinó els altres equips que u� litzen les instal·lacions.

Per acabar només dir-vos que si voleu pels vostres fi lls un futbol base de qualitat, amb els comptes clars i la seguretat que els diners del futbol base es queden al futbol base.

Estem a la vostra disposició. Ens podreu trobar a:

h� p://www.ter-brugent.cat/ i als telèfons:

664000584 Gerard Jou, coordinador espor� u648657809 Francesc Vila, president de l'en� tat

Bones festes a tots els veïns d'Anglès i als d'altres pobles que desitgin par� cipar-hi!

28

C/ Triassa, 101 - 17160 ANGLÈS

Tel. 972421312

isasolmont@gmail.com

29

Un any més tornem a tenir aquí el torneig 3x3 de bàsquet d’Anglès en el qual comptem amb la jugadora professional de l’Uni Girona, Jael Freixanet que ens ajudarà a fomentar l’esport que tant ens agrada.

De bon començament des de les 10:00 del ma� iniciarem el torneig amb les categories de PREMINI FINS A INFANTIL. A par� r de les 15:00 con� nuarem amb els/les CADETS, JÚNIORS I SÈNIOR.

Els equips estaran formats per un mínim de 3 jugadors i un màxim de 4 jugadors. Si no hi ha un mínim de 4 equips per categoria anul·larem els premis. Cada par� cipant podrà fer ús exclusiu de la piscina municipal en tot moment, i el servei de bar organitzat pel Club Bàsquet Anglès. També rebran la samarreta del torneig 3x3. Els jugadors hauran de portar el seu DNI que acredi� la seva edat.

Podeu trobar el formulari d’inscripció a la nostra pàgina del facebook: Club Bàsquet Anglès.

Per tal de formalitzar la inscripció defi ni� va és imprescindible fer una transferència al compte del CB Anglès, indicant el nom del Club, abans del 25 d’agost i enviar el formulari d’inscripció omplert a la nostra adreça electrònica.

En el moment de fer la inscripció se cedeixen els drets d’imatge al Club Bàsquet Anglès per fer-ne difusió en la pàgina ofi cial del club i facebook.

CATEGORIES: · PRE-MINI (2007-2008)

- CADET (2001-2002)· MINI (2005-2006)

- JÚNIOR (1999-2000)· PRE-INFANTIL/INFANTIL (2003-2004)

· SÈNIOR (+ 1998)

3x3

GALES D’ANGLÈS(Dissabte, 3 de Setembre

al pavelló municipal d’esports)

CATEGORIA PREMIS

PREMINI 1r classifi cat: Entrades a Selva de l’aventura 2n classifi cat: Material Espor� uMINI 1r classifi cat: Entrades a Selva de l’aventura 2n classifi cat: Material Espor� uINFANTIL 1r classifi cat: Entrades a Selva de l’aventura 2n classifi cat: Material Espor� uCADET 1r classifi cat: Entrades a Selva de l’aventura 2n classifi cat: Material Espor� uJÚNIOR 1r classifi cat: Entrades a la Bolera + sopar 2n classifi cat: Entrades a Selva de l’aventuraSÈNIOR 1r classifi cat: 150 euros + sopar 2n classifi cat: 75 euros + un sopar

Ja han tornat les Gales al nostre poble, i és per això que aprofi tem l'ocasió per fer-vos una mica de balanç de la nostra temporada.

El C.B. Anglès amb 5 equips federats i una escoleta inscrita al Consell Comarcal de la Selva, així com dos equips de veterans.

La sort dels diferents equips ha estat molt diversa, però en aquesta temporada s'han aconseguit moltes coses:

Remarquem la par� cipació dels nostres equips (escoleta, pre-mini masculí, mini masculí i cadet femení) en el conegut torneig Ludibàsquet de Vidreres, amb més de 91 equips, on per tercer cop consecu� u un dels nostres equips, el premini masculí va arribar a la fi nal, quedant sotscampió de la seva categoria, amb un joc espectacular contra el Sabadell.

Hem portat a terme diverses ac� vitats al nostre poble, com el casal d’es� u i el torneig de bàsquet Josep Bosch, que han fet que altres pobles parlin del Club Bàsquet Anglès de manera molt posi� va i aconseguint així crear un bon ambient al nostre pavelló, on l'afl uència de públic és considerable, no només amb els més pe� ts, sinó també amb els jugadors/es més grans.

Agraïm també la par� cipació i con� nuïtat de tots els nostres patrocinadors que gràcies a ells hem anat evolucionant.

30

31

Cal mencionar també l’èxit de par� cipació aconseguit els dies 28 i 29 de maig, amb més de 400 jugadors/es i 2.000 espectadors en el tercer torneig commemo-ra� u Josep Bosch, on hi van par-� cipar escoles, ins� tuts i clubs de bàsquet.

No ens podem oblidar de parlar del nostre casal espor� u de bàsquet, que cada any assoleix més èxit durant l’es� u.

Per primer cop s’ha iniciat el casal espor� u de bàsquet per Setmana Santa i per Nadal.

Per Gales d’Anglès el CB Anglès organitzarà un 3x3 on hi esteu totalment convidats i esperem tota la par� cipació.

Informar-vos que el proper 17 de gener de 2017, per la Fira de Sant Antoni organitzarem una exposició on hi trobarem tot � pus de dades an� gues i convidem a que tothom que � ngui trofeus, actes de par� t o informacions, fer-ho arribar en aquest telèfon: Ariadna 600-088-987

Fins aquí el pe� t balanç de temporada, i aprofi tem el moment per convidar a tots els nens i nenes del nostre poble i dels pobles veïns, a gaudir de la pràc� ca de l’esport del bàsquet durant tot l’any a les instal·lacions municipals del poble d’Anglès.

Us desitgem unes BONES GALES A TOTHOM!!!!

Crta. de Girona, s/n - 17163 VILANNA (Girona)Tel. 972 42 35 98 - Fax 972 42 34 19

32

Un cop més ens retrobem en aquest espai que ens recorda que les nostres gales són aquí i volem saludar a tots els anglesencs i anglesenques i desitjar-vos unes magnífi ques Gales d'Anglès i aprofi tar aquest espai per acostar-vos una mica més aquest esport nostre.

El pa� natge ar� s� c sobre rodes barreja els moviments de danza amb la sincronització del moviment de les mans i dels peus. Es tracta d'aconseguir la combinació perfecta amb tota una diversitat de moviments, salts, piruetes, fi gures, etc.

Ensenyar a pa� nar tot jugant a nens i nenes a par� r dels quatre anys és un dels nostres objec� us actuals, com a ac� vitat lúdica per a ells i alhora de treball per a les seves habilitats motrius, sempre envoltats en un ambient on es fomenten els valors de respecte pels companys i entrenadors. Creiem que el saber pa-� nar és una habilitat més amb la que els nens poden gaudir, independentment de que després con� nuin prac� cant altres esports. Per altra banda és un mo� u per a conèixer aquesta disciplina i prac� car-la des de ben pe� ts i que s'esdevé fona-mental en l'evolució de l'espor� sta en el pa� natge ar� s� c.

33

Juvenil B i ja en el mes de juny, la Clàudia Solé ho fa a Anglès en la categoria Cadet B, totes elles amb bons resultats.A més les nostres pa� nadores han par� cipat en diferents Trofeus com el de Celrà, Solsona, Sant Vicens de Montalt, Olot, Vic on totes han � ngut molt bones actuacions. I en el mes d'abril va tenir lloc el nostre cinquè Trofeu amb la par� cipació de quasi 200 pa� nadores de clubs de Girona i Barcelona.I el mes de Juliol es va celebrar el nostre fes� val amb la par� cipació de clubs com: CPA Cornellà, CP Llers, PC Palamós, CPA Pineda, CP Lloret, CpP Llagostera.

Un Fes� val que amb l'esforç d'entrenadores, pa� nadores i pares es va dur a terme i que ens omple de sa� sfacció amb el seu resultat i ens dóna empenta per con� nuar treballant. CP Arbúcies, GEiEG,CPA Olot, CP Salt i el CP Girona on hi par� cipa la Laia.

Així doncs ha estat un any de no parar, on també hem par� cipat en Tecnifi cacions, colònies, festes i on totes les pa� nadores han par� cipat en proves, algunes les han supertat i d'altres hauran de seguir treballant per aconseguir-ho i des d'aquí les volem animar perquè així sigui.

Al setembre tornarem a la nostra ac� vitat i per con� nuar la temporada 2016 i preparar la propera sense deixar de treballar per aconseguir les metes desitjades.

Si vols aprendre a pa� nar, no dub� s i vine a provar-ho!!! pots venir:

ELS DIMARTS I DIJOUS DE 17:30 A 18:45 HORES Vine a provar un esport diferent i diver� t!!!!

A par� r dels 4 anys fi ns a qualsevol edat, nens i nenes.

El pa� natge com a forma d’oci o exercici té múl� ples avantatges per al desenvolupament � sic. Enforteix els músculs de les cames i en menor mesura els del tronc. La seva pràc� ca també augmenta la resistència aeròbica i ajuda a desenvolupar l’equilibri i els refl exos. Això úl� m incen� va l’ús de la concentració mental, en enfrontar obstacles i efectuar canvis de rumb arran de les diferents variables que poden sorgir en un recorregut. Però sobretot per aquells que el prac� quen és passió, diversió, esforç i superació.

La nostra temporada va des de gener a desembre fent una parada per les vacances a l'agost i per tant al setembre després de les vacances i seguint l'ac� vitat de tot l'any, només arribar les nostres pa� nadores comencem amb proves:

En el mes d'octubre l'Anna Bagó par� cipa en la prova d'iniciació B superant-la.I la Mireia Ferrés també supera la Iniciació A. L'Anna Campmajó par� cipa en el Trofeu Iniciacions opbtenint amb una molt bona actuació. També durant aquest mes l'Aida Arnau i la Laia Solé par� cipen en la Copa Girona, classifi cant-se per la Copa Catalana que es va celebrar a Amposta en el mes de novembre.El mes de novembre la Júlia Codina obté el Cer� fi cat i l'Esther Torovets supera la Iniciació C. En el mes de desembre es va celebrar el campionat de debutant on hi van par� cipar l'Anna i la Júlia Codina amb molt bons resultats en les seves respec� ves categories i la Clàudia Solé que va obtenir un tercer lloc en la categoria de cadet.Ja en el mes de febrer té lloc la prova de cer� fi cat on l'Anna Campmajó i la Zoe Arnau obtenen el Cer� fi cat i en el mes de març la Irene Buxeda aconsegueix en la prova de medalles la Medalla de Bronze a Palafrugell.El mes de maig l'Aida Arnau par� cipa en el Campionat Territorial en la categoria Júnior i es classifi ca pel campionat català que es va celebrar a Llagostera. La Carla Basto supera la prova Preliminar i es classifi ca pel Campionat Preliminar. També l'Esther Torovets par� cipa en la prova de Promoció quedant tercera i l'Emma Vicente segona.L'Anna Codina par� cipa en el seu primer campionat en la categoria Infan� l B i la Irene Buxeda ho fa en la categoria

PER MÉS INFORMACIÓ:Adreçar-vos dimarts o dijous al pavelló

o en el nostre correu electrònic:clubpa� angles@gmail.com

34

Hi ha una en� tat espor� va al nostre poble, que des de l’any 1996, aquest any celebrem el nostre 20 aniversari, treballa per oferir una alterna� va d’esport diferent, el CLUB WATERPOLO ANGLÈS. Al nostre club prac� quem un esport compe� � u que ofereix el vessant individual en la natació i la d’equip en el waterpolo. Aquesta temporada, el Club Waterpolo Anglès ha representat el nostre poble a moltes piscines d’arreu de Catalunya, fet del qual estem molt orgullosos. Per primera vegada des de fa molts anys s’ha disputat la lliga catalana de waterpolo en quatre categories, Absoluts, Cadets, Alevins i Benjamins. Els resultats dels 4 equips han estat molt bons i ens omple d’orgull la pinya que es va formant entre els nens i nenes des de la base. A més del waterpolo també s’ha par� cipat a diferents compe� cions de natació, com ara la Lliga de natació d’hivern, organitzada pel Consell Espor� u de la Selva. Tornejos d’hivern d’un sol dia, a la lliga d’es� u de natació David Moner i als campionats de Catalunya. Molts dels integrants del club, han par� cipat en travesses d´aigües obertes,amb una experiència molt enriquidora.

Com podeu veure l’ac� vitat del club és intensa, creiem que és així com ha d’ésser perquè els nostres joves formin una pinya amb els companys.Al Club Waterpolo Anglès comencem a iniciar els nens i nenes a la natació, i els que ho desitgen, s’inicien al waterpolo. Som un club obert a tothom, amb membres d’Anglès i les rodalies, ens agrada defi nir-nos com un club d’amics. És per això que si teniu ganes de prac� car un esport com el nostre, us convidem a venir a provar-ho i conèixer-ho de primera mà. Per aquesta propera temporada voldríem incorporar una bona base de nens i nenes per anar-los introduint en aquest fantàs� c esport. Us animem a que us poseu en contacte amb nosaltres i amb molt de gust us informem: clubwaterpoloangles@yahoo.es h� ps://sites.google.com/site/clubwaterpoloangles/ I també al facebook: CLUB WATERPOLO ANGLÈSAprofi tem per donar la benviguda als nous membres tot esperant poder veure’ns ben aviat per la piscina, des del Club Waterpolo Anglès us desitgem que gaudiu d’unes bones Gales.

36

c/ Ponent, 27 · 17160 ANGLÈS (Girona)Tel. 972 42 05 63

Indústria, 65 - Tel. 972 42 18 11 - AnglèsPare Rodes, 30 - Tel. 972 84 11 22 - Sta. Coloma

Us desitgem unesBones Gales!

37

De nou estem a les portes de les Gales, dies que tots esperem gaudir en companyia de la família i els amics. Una part dels actes que es podran viure els organitzem les diferents associacions i en� tats del poble amb la il·lusió que tot sur� bé i que la gent del poble ens vegi i es diverteixi. L’ac� vitat del

teixit associa� u del poble no es limita només a les Gales però sí és veritat que són dies en els quals ens podem donar a conèixer una mica més. Hi ha en� tats que fa tants anys que formen part de les Gales que seria estrany no veure-les.

Enguany, els que formem part de la junta de la S.P.E.A.C. volem aprofi tar l’oportunitat que ens brinda aquest programa per agrair a tots els que ens ajuden en un moment o altre, no només aquests dies, sinó tot l’any.

Volem agrair a una colla de socis que no són part de la junta la feina que duen a terme tota la temporada, sense ells seria impossible � rar endavant la compe� ció social. És cert que la majoria d’ells disposen del temps que no tenim els que estem al capdavant de l’en� tat però no per això té menys mèrit el que fan. Sense la seva ines� mable ajuda els concursos no � ndrien la qualitat que tots busquem. Els que prac� quem aquest esport a nivell compe� � u sabem que una gran part de l’èxit d’un concurs passa per què les

pesqueres es� guin en les millors condicions possibles. Ells estan disposats quan cal a passar una estona a la riera d’Amer, a les Basses o també a Girona treballant de valent perquè després dissabte o diumenge tots trobem la nostra pesquera neta. És molt important l’ajuda que rebem a principis d’any en la campanya que fem per arreglar camins d’accés a les pesqueres i repassar-les totes per evitar imprevistos més endavant, però sense aquestes actuacions puntuals la setmana anterior a la celebració d’un concurs la junta no podria fer front als 15 concursos que organitzem.

Un agraïment també pels responsables de l’organització dels concursos infan� ls. Aquesta és una aposta de l’en� tat per l’esport base que malauradament no dóna els fruits esperats. Per aquest mo� u creiem necessari que sapigueu que hi ha algun soci que no defalleix i intenta que els més menuts coneguin el nostre esport amb l’esperança que la societat � ngui futur més enllà dels que ara en formem part.

Finalment un agraïment també a totes les empreses –grans o pe� tes– que col·laboren cada any amb algun obsequi pel concurs de les Gales. Som conscients que la situació és di� cil però per això mateix valorem de manera extraordinària l’esforç que feu any rere any.

Us desitgem a tots unes bones Gales i us animem a prac� car el nostre esport.

La junta

38

Grup la Pau, s/n, baixos · 17160 ANGLÈSTel. 972 42 08 40

c/ Dr. Codina, 3617165 LA CELLERA DE TER

Tel. 972 42 16 07

- VENDA I LLOGUER D’HABITATGES- PARCEL·LES I NAUS INDUSTRIALS

- CASA UNIFAMILIAR A ANGLÈS EN VENDA- SOLARS URBANS PER A CASES I PISOS

OBRA NOVA I REFORMATREBALLS DE CONSTRUCCIÓ

39

Benvolguts anglesencs i anglesenques,

Ja som a les vigílies de les Gales de la nostra vila i això ha de ser mo� u de felicitat i il·lusió que cal aprofi tar i viure al màxim al costat dels qui més apreciem.

Cada any intentem parlar-vos d’una temà� ca diferent òbviament relacionada amb el nostre món. Enguany volem fer-vos una pe� ta refl exió vers l’abandonament dels nostres boscos.

La percepció social dels boscos ha anat canviant al llarg del temps. Així, diuen que durant l’edat mitjana els boscos es consideraven llocs insegurs i insans. Al llarg de la primera meitat del segle passat, la ges� ó del bosc era rentable perquè s'u� litzava com a font d'energia a través de la llenya i el carbó vegetal. Dinàmica que malauradament es va estroncar amb l'aparició dels combus� bles fòssils. De llavors ençà, els boscos no han deixat de créixer sense control. Actualment, en les nostres societats urbanes ha arrelat la idea que els boscos són únicament paisatge i servei públic, d’accés lliure durant el cap de setmana o les vacances i que es mantenen per si sols.

Però la realitat és tossuda: “el bosc necessita ser ges� onat com ha passat sempre”, cal saber que sense manteniment, un bosc en tres anys torna a estar brut.

En qualsevol cas, des de la societat de caçadors d’Anglès i Comarca creiem que el manteniment sostenible dels boscos, passa actualment, per una responsabilització compar� da de les tasques, que facin possible aquest manteniment, per part de tots els usuaris implicats.

Els nostres boscos necessiten avui per avui, d’una implicació integral i compar� da de tots els seus usuaris.

El granet de sorra aportat per la nostra societat, consisteix en la neteja de camins, corriols i l’arranjament de carreteres, de la muntanya de Santa Bàrbara i Puig d’Afrou. Aquestes neteges les portem a terme els dissabtes al ma� dels mesos de primavera.

A punta de clar, la colla es reuneix al local de “la colla del senglar”, a Palou (La Cellera de Ter). Allà, s’esmorza i el cap de colla, assigna la zona a netejar.

Ens solem posar mans a l’obra a les 7.00 del ma� , i fi ns... que el cos ens diu prou. Això sol dependre de la calor que fa i de les ganes de treballar que hi ha!, però us ben asseguro, que mai no és abans de les 12.00 del ma� .

Un cop acabada la jornada, tots cap a casa a reposar i a seguir amb la ru� na del dia a dia.

Animem a tots els que feu ús d’aquest bé preuat que són els nostres boscos, a aportar el vostre granet de sorra amb el compromís que les generacions futures puguin gaudir del nostre entorn com nosaltres ho hem fet.

Per úl� m, només ens resta desitjar-vos a TOTES I TOTS, una BONA FESTA MAJOR!

LA JUNTA

40

c. Major, 10, 1r 1a 972 27 20 27 - OLOT

c. St. Miquel, 21 bis 972 42 25 00 - ANGLÈS

c. del Pla, 19 972 44 81 30 - LES PLANES

c. d’Avall, 9 972 43 09 75 - AMER

www.evannperruquers.com

Pol. Ind. Can Simon, nau 2317430 STA. COLOMA DE FARNERS (Girona)

Tel. 972 84 20 33 · Fax 972 87 70 58comercialboica@cifec.es

c/ Triassa, 2117160 ANGLÈS (Girona)

Tel. 972 42 16 84 - Fax 972 42 02 37

Anglès: Galeries Comercials, s/n · Tel. 972 42 09 18

Amer: Av. Barcelona, 2 baixos · Tel. 972 43 02 62

vial2angles@hotmail.com

Lluís Ribas Isernc/ Girona, 2

17160 ANGLÈSTel. 972 42 01 60

CAÇA - PESCAMOTOS - BICICLETES

Pius XII, 9 · 17160 ANGLÈS - Tel. 972 42 01 21

41

Un any més ens plau poder par� cipar a les Gales del nostre poble. Volem agrair de poder disposar d’aquest espai que ens permet informar als anglesencs i anglesenques de les ac� vitats de la nostra en� tat.

Durant aquest any hem pogut mantenir les ac� vitats que ja fa una colla d’anys anem fent.

A primers de gener vam organitzar conjuntament amb la coral Cors Alegres, el Concert de Nadal.

Hem celebrat la 9a Nit d’Espurnes de poesia a la Biblioteca Joaquim Bauxell que s’havia inaugurat feia molt poc per l’Honorable president de la Generalitat Carles Puigdemont. Vam llegir poemes ben diversos acompanyats de música i projecció d’imatges. Fou una agradable vetllada, la biblioteca fou un espai molt acollidor.

Hem celebrat el nostre 62è aplec en el que hem fet entrega del Premi Rosa d’Or a Jordi Gallegos i Córdoba, un jove escalenc que amb la seva actuació està aportant aire fresc al món sardanista, entre altres càrrecs com a president de l’Agrupació d’Aplecs de les Comarques Gironines ajudat per la junta que li fa costat. Ens ha semblat important guardonar a una persona jove amb un gran compromís amb la nostra dansa que aporta noves idees, una renovació que pensem que és imprescindible si volem que la sardana vagi engrescant a nous balladors. Des d’aquí volem tornar a agrair la col·laboració de les cases comercials que ens donen suport, de les en� tats que ens fan arribar els seus escrits i de les ins� tucions.

Durant el mes de juliol hem organitzat una audició de sardanes en quatre divendres de juliol.

Volem agrair a tots els actes que hem dut a terme la col.laboració i la par� cipació de totes les persones que ens heu acompanyat. Sense la vostra presència no seria possible � rar endavant i les nostres ac� vitats no � ndrien sen� t.

Creiem que hem de tenir present que la sardana és patrimoni del poble català i que ningú millor que nosaltres per mantenir-la viva i cal que la defensem des de la plaça i també des de tots els estaments.

I con� nuant amb els desitjos refl ec� ts a la salutació de la revista de l’aplec en les últimes edicions, referents al procés independen� sta, esperem que l’etapa encetada el passat 27S doni fruits ben aviat; exhortem a mantenir-nos ferms i convençuts que entre tots aconseguirem el millor per Catalunya.

Bones Gales per a tothom!

LA JUNTA DE FLORICEL

42

43

Un any més aprofi tant l’esdeveniment de les nostres Gales, tornem adreçar-nos a tots el anglesencs, per informar-vos de las nostres ac� vitats i serveis que oferim des de La Llar.

Com ja sabeu, tenim servei de perruqueria per dones i homes, labors, podòleg, sala de lectura amb els diaris del dia, servei de bar on es pot jugar al billar, fer la par� da i sinó fer-la petar mentre es pren un cafè, també un cop a la setmana fem el joc per ac� var la ment, també col·laborem amb les Gales organitzant les sessió de ball del dissabte.

També podem parlar de la coral “Cors Alegres” de la nostra en� tat, les seves ac� vitats són par� cipar en les festes de la parròquia, amb els concerts de la festa del Remei i de les de Nadal, concerts de coral de les comarques gironines i també col·laboren amb corals dels pobles veïns, és una gran tasca la que fan.

Con� nuem fent la sor� da de cada mes per pobles i contrades de la nostra terra, el mes de setembre fem la que en diem la llarga, l’any passat vam anar a “El Ventorro” i enguany anirem a Extremadura i Portugal amb AVE i també una de prenadal el desembre.

Com cada any van ser homenatjats els socis més an� cs de la nostra llar, enguany foren na Clara Puig i en Francesc Zamora.

A la Sala de Ball con� nuem amb les sessions de ball tots els diumenges i dies de festa, així com el berenar ball, un dissabte de cada mes, poc a poc anem introduint

músics de més renom, però ens faria falta tenir una mica més d’assistència de públic.

També con� nua l’ac� vitat de gimnàs� ca que dues vegades a la setmana, ajuden a posar el cos a punt.

Doncs potser no queda res més que dir-vos, que de part de la Llar, desitjar-vos unes esplèndides i més felices Gales.

La Llar l’Amistat

Vilatans i vilatanes d'Anglès! Ja tornem a tenir les Gales aquí i us vull explicar unes quantes coses sobre diferents actes que hi ha programats. Pareu bé les orelles, no s'hi val a badar, perquè aquest any hi ha novetats i no vull que us en perdeu cap!

CONCURS DE BALCONS ENGALANATSQue es no� que són Gales! És l'hora d'alegrar els nostres balcons! Per això us convido a ENGALANAR ELS VOSTRES BALCONS DURANT LES GALES i a tenir PREMI!

Aquest any farem concurs i per optar al premi caldrà inscriure's a la biblioteca. Les inscripcions seran del 28 d'agost al 2 de setembre. El diumenge a la nit direm el guanyador/a que s'endurà de premi una CAIXA d'ampolles de cava.

L'any passat vaig veure pocs balcons... però amb un nivell molt alt! A veure si aquest any em sorpreneu amb noves idees i podem donar color al poble!!!

CONCURS DE SAMARRETESDes de feia una colla d'anys la Taula de Joves animava i mo� vava a les colles a fer-se una samarreta. Des de la Comissió de Festes no volem que aquesta tradició es perdi i per això mantenim el concurs i el premi.

Va cabres! Aneu rumiant el disseny que el diumenge després de la Pubilla i l'Hereu proclamarem també la samarreta guanyadora!

SOPAR POPULAR – NOVETATS!L'any passat vam comprovar que l'hora del Sopar Popular coincideix amb les proves de so del concert de la nit molts dels assistents van proposar buscar una ubicació més adequada. Aprofi tant que aquest any la Bambolina ens porta en Quim Masferrer al Polivalent el sopar popular es farà a la glorieta de la plaça de davant l'an� ga estació; D'aquesta manera matem dos ocells d'un tret: es pot fer seguir el sopar i el teatre i deixem el Canyo lliure perquè els músics es preparin tranquil·lament.

La venda de � quets an� cipats pel sopar es farà a les llibreries i a l'Oscar. Preu del sopar 5€.

EL CORRETAPES – NOVETATS!A qui li ve de gust una tapa/pinxo/montadito i un quinto? Tots aquests que aixequeu la mà sapigueu que enguany es repeteix el CorreTapes. Que no sabeu què és? El CorreTapes és una ac� vitat de degustació que organitza la comissió de festes amb la col·laboració de diferents bars i restaurants del poble.

45

Durant la setmana de Pre-Gales i durant les Gales cada un dels diferents establiments par� cipants elaborarà una tapa especial i pròpia que podreu degustar només durant aquests dies.

Els establiments col·laboradors són: La Rutlla Cafè, Bar JB, Cal Mariner, Can Massot, L'Aliança, Ca l'Elisa i El Racó de les Bruixes.

A part de poder degustar les tapes en els bars, el dijous dia 1 de setembre a les 20:00 hi haurà l'acte inaugural al carrer d'Avall on cada establiment presentarà la seva tapa i per 2,5 € es podran degustar. Cada � quet inclou una tapa i un quinto o una aigua. També hi haurà servei de bar.

Tot seguit hi haurà el pregó de l'Arnau Julià i el concert d'en Cesk Freixas.

LA TAQUILLA INVERSALa taquilla inversa és una forma de col·laborar de manera voluntària amb el fi nançament de les ac� vitats de Gales. El funcionament de la taquilla inversa és molt senzill: un cop acabat l'espectacle si l'espectador creu que ha valgut la pena el que ha vist i li ve de gust col·laborar amb el fi nançament de l'ac� vitat, trobarà unes guardioles per deixar-hi la voluntat.

Els actes amb taquilla inversa seran: el concert de Cesk Freixas, el concert de tarda de la Montecarlo i el concert d'havaneres de Les Anxovetes.

EL CORREFOCEl correfoc de Gales és un acte tradicional que es fa pels carrers del Barri An� c d'Anglès en el qual la pirotècnia

hi té una importància cabdal. En un full d'aquest mateix programa ja us expliquem les recomanacions i les normes de seguretat per par� cipar-hi. Aquí us explico com funcionarà l'acte:

Recorregut:

Plaça de la Vila – Carrer Major – Carrer Jacint Verdaguer – Carrer d'Avall – Pujada de l'Empedrat - Plaça de la Vila.

Horari de tancament dels carrers:

A par� r de les 16:00 estarà prohibit aparcar a la plaça de la Vila. A les 21:30 es tallarà el trànsit a la zona del Barri An� c. La Circulació es restablirà un cop s'hagi acabat el correfoc.

Punt d'Assistència Sanitària:

• En el cas de pa� r cremades, dirigiu-vos immediatament al punt d’assistència sanitària que estarà situat a la cruïlla dels carrers Antoni Gaudí i Empedrat.

BALL DE GALA I PRESENTACIÓ DE LES CANDIDATURES A PUBILLA I HEREUEl dissabte 3 de setembre, a la Sala de Ball de la Llar de Jubilats, es farà l'acte de presentació de les candidates a Pubilla i dels candidats a Hereu. L'acte començarà a les 22:00. Un cop acabada la presentació començarà el Ball de Gala de les Gales 2016 que anirà a càrrec de Cris� na Cat i Giravolt.

46

EL XUCAMULLA -NOVETATS!Recuperar i mantenir les tradicions fa que les generacions s'apropin, comparteixin espais i donin un caliu especial a la festa. El Xucamulla organitzat per l'Oncolliga és una d'aquestes ac� vitats. El dissabte 3 de setembre, a les 18.00 h a la plaça de la Rutlla trobareu a les simpà� ques noies de l'Onco llliga que repar� ran el clàssic Pa amb Vi i Sucre per als més nostàlgics i els més atrevits. Com a novetat d'aquest any també hi haurà Pa amb Oli i Colacao per qui vulgui fer un xucamulla més modern.

EL CORRE-O-MULLA'TL'any passat es va instaurar aquesta festa i, vista la gran acceptació que va tenir, aquest any repe� m. El corre-o-mulla't és una cercavila aquà� ca que es converteix en remullada col·lec� va i que serveix de preludi a la festa de l'espuma que té lloc al Puigbell. Es farà el dilluns 5 de setembre a les 11:00 del ma� .

Al Corre-o-mulla't tothom hi és benvingut, ara, tal com indica el seu nom, qui es� gui present en el recorregut i no vulgui mullar-se, que corri! Per tal d'evitar incidents i malentesos us explico quatre coses que cal tenir en compte perquè tothom pugui gaudir de la festa sense problemes:

Recorregut:

Plaça dels Horts – Carrer Sant Miquel – Plaça del Remei – Carrer Santa Bàrbara – Plaça Sant Jordi.

Horari de tancament dels carrers:

A par� r de les 09:00 estarà prohibit aparcar en tots els carrers del recorregut. A par� r de les 11:00 es tallarà el trànsit al pas de la cercavila i s'anirà restablint un cop hagi passat.

Recomanacions als par� cipants:

• Al capdavant de la cercavila marxarà el Camió de l'Aigua des d'on diversos membres de la comissió de festes aniran repar� nt galledes d'aigua pel recorregut per tal que els assistents puguin carregar els seus artefactes. Els nens NO podran anar a carregar aigua directament del camió.

• Al Corre-o-mulla't cal venir-hi equipat amb pistoles d'aigua, xeringues, galledes o qualsevol cosa que pugui llançar aigua i mullar. Les ulleres d'aigua també són bastant ú� ls.

• Si no veniu amb el banyador, us recomanem anar ves� ts amb roba vella, samarretes fi nes, pantalons curts i que eviteu els texans.

• El calçat ha de ser preferiblement cordat. Us recomanem evitar xancletes.

La par� cipació dels veïns dels carrers i places per on passa la cercavila, tot llançant aigua des dels balcons amb olles, gots, mànegues o globus, ens ajudarà a fer la festa més lluïda. Animeu-vos-hi!!!

Patrocina: Antex. Col·laboren: Dia, Charter i Caprabo.

SOPAR JOVE I CORRECABRESAquí sí, aquí és on vull veure qui és la cabra més boja! A mi m'hi trobareu saltant, ballant, fent xerinola...

Començarem amb el sopar Jove, a les 21:00 als jardins de Can Cendra. Les entrades pel sopar només es poden comprar de manera an� cipada. A les 22:00, acabat el sopar, tots els par� cipants marxarem cap al concert del Canyo. Qui vulgui hi pot anar directament però jo i tots els que em vulgueu acompanyar faré una pe� ta volta perquè començarà el CorreCabres!

46

47

El CorreCabres és una cercavila per diferents bars del poble acompanyats de la Banda de Puigdafrou que ens farà sarau amb les seves cançons.

Recorregut del CorreCabres:

Can Cendra, Bar JB, Girona 8, Cal Mariner, El Racó de les Bruixes, La Rutlla, El Passeig i El Canyo.

Preu del sopar: 5 € (només es pot comprar an� cipadament a les llibreries i a l'Oscar)

Preu del CorreCabres: 10 € (venda dels � quets a par� r de les 20:30 als jardins de Can Cendra)

TRUITADA SOLIDÀRIA NOVA ACTIVITAT!Tradicionalment, el ma� del dilluns de Gales, un grup de persones passava per les cases del poble a recollir tomàquets i ous per fer una truitada aquella mateixa tarda a la Font del Canyo.

Actualment aquest acte no es pot fer d'aquesta manera per qües� ons sanitàries, però per no perdre l'esperit de par� cipació, aquest any proposem que el dia de la truitada es converteixi en una ac� vitat solidària de recollida d'aliments. Nosaltres hi posarem el pa i la truita i us convidem a que ens porteu algun altre aliment de casa (paquet d'arròs, llegums, pasta...) que des� narem a Càritas. Què us sembla? Som-hi!!! El dilluns 5 de setembre a les 17:00 h a la Font del Canyo.

PUJADA DE CAIXES - NOVETAT!Aquest any us proposo una nova ac� vitat! Ets una persona atrevida que accepta nous reptes? Doncs l’ac� vitat de

diumenge a les 18:00 a la pista de l’escola Pompeu Fabra està feta per tu: construir una torre amb caixes i pujar tan amunt com sigui possible.

Els par� cipants han de fer equips de dues persones, un anirà apilant caixes una a sobre de l'altra i i l’altra li passarà les caixes. El col·locador s'haurà d'anar enfi lant a la torre sense baixar (sempre amb la seguretat que anirà lligat a un equip de rappel que impedirà la caiguda) i el passador li haurà de fer arribar les caixes només amb l’ajuda dels propis braços.

L’equip que aixequi la torre de caixes més alta serà el guanyador!!

Els menors que hi vulguin par� cipar hauran de portar una autorització paterna que aquell mateix dia podrà omplir al lloc de l’ac� vitat. L’acte és gratuït.

Premi: Un vol amb paramotor biplaça pel col·locador i un lot de productes pel passador.

Col·laboren i patrocinen: Excavacions basses i Vol Factory.

XARXES SOCIALSL'any passat ja vam fer bullir un xic l'olla amb el hashtag #canyalcanyo! Aquest any volem fer més present el hashtag: intentarem que al Canyo, cada nit, es vagin projectant les fotos e� quetades amb el #canyalcanyo i el #galesangles2016.

Igual que l'any passat, la foto que més ens agradi de les e� quetades serà la portada del butlle� municipal del setembre.

També ens pots seguir a:

@galesangles - /galesangles

BONES GALES A TOTHOM!

47

48

49

Tel. 972 42 22 53 - mantselva@gmail.com

50

51

2010, 2012, 2013, 2014 i 2015... Aquests són els anys en què una gran massa de catalans hem sor� t al carrer de forma diferent demanant la independència. El 2010 va tenir un caràcter potser més reivindica� u contra la sentència del Tribunal Cons� tucional de l’Estat Espanyol contra l’Estatut del 2016, però ja es començava a veure que l’únic camí que li quedava al nostre país per mantenir la seva dignitat i la capacitat de donar el millor servei possible als seus ciutadans, era la independència.

Aquells que, a través de les organitzacions i par� ts polí� cs in-dependen� stes, ens van adver� r que tot i l’entusiasme amb que s’emprenia el camí cap un Estat Català, van donar un missatge ben clar: “No serà fàcil”.

Certament ha estat un camí d’esperança i il·lusió, però també d’in-certeses, de desavinences entre par� ts polí� cs independen� stes catalans, d’atacs a les ins� tucions catalanes, de guerra bruta per part de les clavegueres de l’Estat Espanyol... però ara no podem fl aquejar, no val a dir que tot va lent, que estem � ps d’esperar, que fi ns i tot els catalans independen� stes es barallen polí� cament entre ells!

Sabeu per què? Perquè és massa gran l’objec� u de la nostra lluita democrà� ca i popular: el futur dels nostres fi lls, el benestar dels nostres malalts i ancians, la creació de feina per a tothom, etc. La societat civil és qui l’ha d’encapçalar, no pas els polí� cs. El paper d’aquests darrers és fer realitat la voluntat de la majoria del poble català.

Eslovènia, es va independitzar de l’an� ga Iugoslàvia. L’Estat Iugoslau no li va posar fàcil, fi ns i tot hi va enviar l’exèrcit durant deu dies. Però avui en dia, Eslovènia és un país de 2.000.000 d’habitants que cada dia quan es lleven, tenen la il·lusió d’anar a treballar per con� nuar construint un país que és seu. El seu govern treballa d’una manera més propera i efi caç pels seus ciutadans, per donar-los els serveis que es mereixen i per fer-los sen� r orgullosos d’un país que funciona. Per cert, els eslovens ja fa uns quants anys que són membres de la UE, la seva moneda és l’Euro i no estan navegant per l’espai sideral. Al ma� , no voldríeu tenir la mateixa il·lusió que els eslovens i anar a fer les vostres

tasques pensant que el vostre esforç valdrà la pena? Que el vostre treball rever� rà en la vostra qualitat de vida?

Per acabar, us volem fer saber que Anglès per la Independència no organitzarà autobusos per anar a Salt degut a la proximitat de la manifestació, però us recomanem dues coses: que compar� u vehicle i que hi aneu amb un parell d’hores d’antelació a les 17.14 (moment principal de l’acte reivindica� u). Què podeu fer durant aquest parell d’hores? Doncs gaudir d’un munt d’ac� vitats programades per gaudir de la festa: música, gegants, grallers... Ah! I no oblideu inscriure a tanta gent com pogueu a la següent adreça:

https://apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions o bé www.assemblea.cat

Bé, ara que gaudirem d’uns dies de festa major, que compar� rem àpats amb la família i amics, seria una bona ocasió per parlar de la independència amb esperança, amb ganes i pensant que res no és gratuït. I per cert, si algú no està prou convençut, intenteu fer-lo par� cep d’aquest projecte democrà� c, transversal i inclusiu, i dels actes que es faran el proper 11 de setembre.

Visca Catalunya Lliure!

Anglès per la independència - Setembre de 2016

52

s.l.

Miquel de Palol, 29 17190 SALT (Girona)Tel. 972 24 03 75

Pla d’Amunt, s/n17160 ANGLÈSTel. 639317668 (Quim)

Ponent, 3317160 ANGLÈSTel. 626744498 (Jordi)

guixosfuste@gmail.com

La Verneda, 17 - Tel. 972 42 05 5917160 ANGLÈS (Girona)

53

Des de fa vint-i-quatre anys estem agermanats amb la vila francesa de Vaux-sur-Mer i durant tot aquest llarg període de temps famílies d’ambdues poblacions han establert uns estrets lligams d’amistat. Els agermanaments fets dintre la Unió Europea van néixer amb la idea d’afavorir el contacte entre persones de països diferents i ajudar a desenvolupar un sen� ment d’iden� tat europea. Com que avui dia aquests intercanvis ja es produeixen de manera espontània, especialment entre els joves universitaris, que per mo� us d’estudis o de feina s’han acostumat a moure’s per tot Europa, els agermanaments i tot el món que els envolta semblen anar de baixa. Però fa un quart de segle no era ben bé

Vaux, un poble on hi fa de bon viure

així i molts anglesencs que ara acullen o van a casa dels seus amics francesos amb completa naturalitat, aleshores creien que no sabrien sobreviure a aquella aventura internacional ni superarien les difi cultats de comunicació.

A tots aquests anglesencs que han estat tantes i tantes vegades a Vaux-sur-Mer, només d’evocar-los el nom de la regió els vénen a la memòria tot un seguit d’imatges excepcionals: l’oceà, les platges, les illes, la dolçor del sol atlàn� c, les excel·lents ostres... El Charente Marí� m, al qual pertany Vaux, és el segon departament de França en atracció turís� ca. Esglésies, castells, abadies i ciutadelles conserven el tes� moni de la història d’aquest territori en què la terra i el mar en són les claus de l’èxit.

Si algun dia us animeu a visitar Vaux, sapigueu que els anglesencs sempre hi som benvinguts. Es tracta d’un poble rela� vament desconegut en comparació als seus veïns de Royan o Saint-Palais-sur-Mer que conserva alguns monuments discrets però signifi ca� us com l’església de Sant-E� enne que és l’últim vestigi d’una abadia benedictina fundada el 1075, un an� c molí, la plaça del Mercat, un temple protestant del segle XIX i nombroses vil·les de diversos es� ls arquitectònics. L’Ajuntament està instal·lat des de 1994 en una mansió del segles XVII i XVIII al centre d’un parc, a prop de l’església.

Vaux-sur-Mer és un poble discret, talment com ho és l’estat d’esperit del seus habitants, en un poble on hi fa de bon viure. Us convidem a descobrir-lo.

Associació Anglès-Vaux

54

CAFÈ-BAR

Esmorzars · Entrepans · Plats combinats · Tapes · PizzesObert cada dia des de les 8 del matí fi ns a la nit

Tel. 972 42 02 13

Aquest any, en Miquel i la Remei fem 20 anys! Sí, sí, 20 anys! Estem fets uns jovenassos! Han sigut 20 anys en què hem fet de tot, hem dut Anglès per tot arreu, hem pujat dos cops a Santa Bàrbara, hem viatjat per mitja Europa, hem par� cipat en aplecs internacionals i en tot � pus de celebracions... Nosaltres i la colla que ens ha anat portant per aquests mons representant el nostre poble amb orgull i alegria. Estem molt contents de poder celebrar 20 anys amb tots vosaltres!

Malauradament, la colla ha anat minvant en nombre (no en qualitat) i ara són molt poquets. Però no es rendeixen i segueixen lluitant, malgrat les difi cultats, i aquest any faran més sor� des que mai

per tal de poder tenir un aniversari ben lluït.

No sabem què ens presenta el futur, però ens ha dit un ocellet que els de la colla estan preparant una nova fi gura, més lleugera i molt trencadora, per així poder seguir fent ballar gegants, tot esperant que la bona gent d'Anglès torni a sen� r la passió que sen� a per nosaltres. Com que tenim les cames cansades, l’any passat vam fer una crida demanant anglesencs i anglesenques forts que ens duguin amunt i avall. La resposta no va ser l'esperada i és per aquesta manca de portadors que, de moment, després de

la celebració del nostre 20è aniversari, ens posaran a descansar una temporada fi ns que en tornin a tenir prous per poder-nos fer ballar de nou. Però com bé hem dit al principi, no sabem què ens portarà el futur i tenim l'esperança que abans no passi això, s'hauran apuntat tot d'anglesencs i anglesenques per tal que puguem con� nuar ballant com ens agrada fer: fent somiar a pe� ts i grans, creient en la màgia d'uns gegants que us es� men com no us imagineu.

gegantsdangles@gmail.com661 53 91 77 (Miquel)

Bones Gales!! Fal·lera!!

56

Amb aquest ambient fes� u i a les portes d'un nou curs, agraïm d'entrada que se’ns hagi ofert aquest espai per donar a conèixer el que porta a terme l'AMPA de l'ins� tut Rafael Campalans.

A part de ges� onar temes com ara l'adquisició de llibres i taquilles, la nostra associació té com a objec� us buscar espais de trobada entre pares i mares d'alumnes de l'ins� tut, proposar cursos i tallers als alumnes fora de l'horari lec� u i col·laborar amb el centre fent aportacions per a la realització d'ac� vitats forma� ves.

Seguint aquestes línies, el curs passat es van fer sessions gratuïtes per a pares i mares sobre adolescència i sobre manteniment informà� c, que pensem repe� r i ampliar amb més temes. Per a l'alumnat, per a aquest curs que ha de començar, ja hi ha tota una sèrie de propostes que s'aniran concretant al llarg dels trimestres i que esperem que siguin d'interès: fotografi a i retoc de la imatge (ja se'n va fer l'any passat), balls moderns, ràdio, cuina senzilla i econòmica, idiomes, tècniques d'expressió i comunicació…

El curs 2015/16 vam col·laborar amb l'àrea de Tecnologia de l'Ins� tut subvencionant l'adquisició d'un robot i d'una impressora 3D; amb l'àrea d'Expressió Musical cobrint el transport fi ns al Teatre Municipal de Girona dels alumnes de 2n d'ESO que van assis� r a la cantata UAP!16, i amb la direcció del centre dotant econòmicament els premis Llor, que es van ins� tuir per primer cop amb la intenció que � nguin con� nuïtat, per dis� ngir els alumnes que han destacat en alguna faceta de les 10 de què consten aquests premis. També vam acomiadar els alumnes de 2n de batxillerat i de cicles forma� us convidant-los a coca i beguda juntament amb els seus familiars.

Esperant poder tornar-vos a explicar el que fem en el programa de l'any vinent, us desitgem

MOLT BONES GALES 2016!!!

Taller “Somriu, són adolescents!”

Taller forma� u sobre manteni-ment informà� c

Treball delcurs sobre fotografi a i retoc de la imatge

Premi Llor a la Companyonia (Júlia Liqun Carreras Mitjà)

57

58

Ball del RAM i del CIRI d'Anglès

Quan a mitjans d'octubre vaig rebre L'Eulàlia Hortal a l'Ajuntament per parlar de l'an� c ball del ram i del ciri i de les possibilitats que teníem de tornar-lo a ballar si ens hi posàvem des de l'Ajuntament vaig veure que era un projecte cultural que havíem de � rar endavant. Altres visites es van tenir amb la Maria Àngels Boadella i l'Eulàlia.Vam començar els assajos per poder-lo ballar, si era possible, en les Gales d'aquest any. Finalment no podrà ser, els assajos no han acabat de funcionar i per altra banda els arranjaments que ens havia de fer el mestre Josep Cassú han estat més llargs del que es preveia i encara no disposem de les par� cel·les del Ball del Ram i del Ciri i del ball Ball de Muntanya.És per tot això que fi nalment hem decidit reordenar els assajos, donar més temps al mestre Cassú per fer la seva feina com cal, doncs el fet s'ho mereix. A veure si per Sant Antoni us podem sorprendre amb la represa d'aquesta tradició i si no per les Gales de l'any que ve. Si l'Eulàlia s'ha passat anys trucant a la porta de l'Ajun-tament sense rebre resposta, esperem que ens pugui acompanyar un any més per deixar a punt aquest ball tradicional.Tan sols ens queda demanar a tothom que vulgui par� -cipar-hi assajar que es posi en contacte amb mi a fi de coordinar-nos.

Josep Casadellà - Regidor

Si bé el ball del Ram del Ciri, que en un principi es ballava a la plaça de

Santa Magdalena, en ser un acte molt concorregut i de molta expectació, es va

traslladar a la plaça de la Vila. En aquesta antiga postal del gran fotògraf

Àngel Torra Viazo, es pot veure com era la plaça de la vila a principis del segle XX.

Aleshores era nomenada com plaça de la Constitució, al balcó de l'Ajuntament s'hi

pot veure la bandera republicana.

El Ball del Ram i del Ciri d'Anglès, una tradició històrica La vila d'Anglès, sempre ha tingut una llarga tradició musical, potser, des de mitjans del segle passat aquesta tradició s'ha perdut una mica. No obstant, encara van sortin bons músics de la nostra població.

El ball del Ram i del Ciri d'Anglès, està estretament lligat amb la capella destruïda de Santa Magdalena. Podríem dir que és un ball eminentment guillerienc, car també, balls del ciri es ballen a Osor i Viladrau i també s'havia ballat a Sant Hilari Sacalm

Igual com en les poblacions esmentades, aquesta cerimò-nia serveix per escenifi car públicament el canvi de poders que cedien els pabordes1 que sortien de la confraria als que entraven. En defi nitiva és un ball de pabordes, una dansa de caràcter religiós que es ballava en dies solem-nes, bé fos per la festa Major, o en la diada del sant o santa respectiu a commemorar.

El barri de Santa MagdalenaUn dels barris més característics i històrics de la vila d'Anglès és i ha estat, sens dubte, el de Santa Magdalena. Inicialment estava situat fora muralles i a mig camí entre

l'antiga popula i els camps de conreu de la plana. Format antigament per un hospital , una capella i una escola, era bàsicament una zona de serveis que amb el pas del temps s'anaren ampliant per tal de complir unes funcions socials.

Les primeres notícies que tenim de Santa Magdalena són del segle XIV, si bé, per la seva estructura, la capella d'aquesta santa podria ésser una més de les capelles

Panoràmica del barri de Santa Magdalena. A mà dreta la carretera de Girona, al fons a la dreta es veu l’edifi ci de Cal Carreter. La imatge està agafada des de la Plaça de la Rutlla. Gravat extret del llibre Las Guillerias de Julio Serra. Any 1891.

1 Els pabordes són procuradors o administradors de confraries religioses. En aquest cas de Santa Magdalena.

UNA TRADICIÓ UNA TRADICIÓ CENTENÀRIACENTENÀRIA

59

60

romàniques situades a la vall. A part de les funcions religioses habituals en un temple, tenim notícies que, a partir de l'any 1602, dins d'aquest recinte s'ensenyava gramàtica a alguns alumnes. Les llicències que la diòcesi gironina concedia «per fer escola a Anglès es despatxaren habitualment indicant que el lloc on s'ensenyava era la capella de Santa Magdalena. Els preveres2 que normalment feien de mestre tenien també establerta la servitud de misses que regularment es resaven en la capella, Santa Magdalena o la capella de l'hospital dels pobres de Jesucrist car també així s'anomenava, ja que feia les funcions de

capella de l'hospital, per estar situada al costat d'aquesta edifi cació –va acabar essent destruïda, després de molts anys d'abandó, en la dècada dels setanta del segle passat. Els seus murs s'aprofi taren per bastir-hi un garatge i un habitatge per al rector de la població, i es destruí el seu absis en eixamplar la pujada de can Grau.

L'hospital dels pobres de la vila d'Anglès, –edifi ci encara visible– era una institució benèfi ca que caracteritzava i enorgullia els habitants d'aquesta vall.

La casa de salut va néixer com a conseqüència del testament

Panoràmica presa des del bosc de Can Cendra, al centre es veu l’edifi ci de l’antic hospital dels pobres i el cobert de Can Cendra, encara no s’havien construir les escoles noves que es van annexar a l’hospital dels pobres. Foto: Valentí Fragnoli

2 Clergue que ha rebut els ordres majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l'eucaristia.

61

fet per Guillem Vengut a començaments del segle XV. La família Vengut havia estat una de les més importants famílies nobles gironines, i tenia àmplies propietats i explotacions agrícoles a la Vall d'Anglès.

Per un regest de l'Arxiu Diocesà de Girona del dia 15 d'abril de l'any 1401, sabem que el ciutadà Guillem Vengut va fer hereu universal un hospital que s'hauria de construir a la parròquia de Santa Maria de Sales, al poble d'Anglès, amb prevere, comanador i hospitaler. Malgrat tot, el capital deixat pel noble resultà insufi cient per complir la seva voluntat, i la diòcesi gironina va comissionar un prevere i dos laics per administrar i mantenir aquella obra.3

A partir d'aquell moment, l'administració de l'hospital recollia cada any tot un seguit de censos i almoines que feien famílies, masos i particulars, les quals permetien el seu manteniment. Algunes persones en el seu testament deixaven diners, robes o censos per a l'administració d'aquella casa de salut.

Finalment, l'any 1882 es va desfer la junta del patronat que portava la gestió de l'hospital, i l'Ajuntament va expropiar tots els béns d'aquella obra.4

L'Escola de Santa Magdalena, era una escola religiosa. L'Ensenyament anava a càrrec de clergues. Durant el segle XVII, s'ensenyava matemàtiques, llegir, escriure i cant.5

La música des de fa molts segles ha estat una matèria educativa a la nostra població. A Anglès, sempre hi ha hagut tradició musical. Segurament que el zenit, més apoteòsic d'aquesta matèria va esclatar a fi nals del segle XIX i principis del segle XX, amb nombroses formacions musicals. La més famosa va ser l'As d'Anglès.

Les Confraries i els pabordesEn tota aquesta vall del Ter, formada actualment pels municipis d'Anglès i la Cellera de Ter, que fi ns a fi nals del segle XIX, formaven un sol municipi, hi havien nombroses confraries encarregades de l'administració de les capelles de l'Església Parroquial, que era Santa Maria de Sales de la Cellera de Ter. Sant Miquel d'Anglès, depenent de la Parroquial de Santa Maria de Sales i administrada per un Domer6. I de les nombroses capelles d'aquesta vall anomenada Vallis Anglessis, La Vall de les Esglésies. Per tal de recollir fons, les confraries, formades normalment per 6 pabordes, dels que cada any se'n canviaven 3, organitzaven aplecs i festes, anomenades Gales, d'aquí ve el particular nom de la nostra festa Major, les Gales Grosses d'Anglès.

Doncs bé, Aquest nom propi tant característic i singular de la nostra festa major, té una transcendència, històrica molt lligada amb els pabordes i els balls i gales que feien de traspassos de poder, en aquest cas, podem documentar una mica, que es feia a la confraria de la capella de Santa Magdalena.

L’antiga capella de Santa Magdalena, en el moment que s’estaven fent les obres per la seva destrucció.Foto: Maria Tarrés.

3 Regest de l’Arxiu Diocesà de Girona. Registre de lletres + 2.5414 Anglès, de la Pagesia a la Industrialització, primer volum pags. 183-185.5 Anglès, de la Pagesia a la Industrialització, segon volum, pag 183-187.6 Eclesiàstic depenent del rector. A l’Església de Sant Miquel d’Anglès, hi tenia residència La Doma.

62

La vila d'Anglès, com a un dels feus primitius i una pobla-ció important del Vescomtat de Cabrera, tenia uns privi-legis atorgats a aquesta població per diferents vescomtes, alguns d'aquests privilegis vénen des de temps immemo-rial.

El dia 5 de desembre de 1603, el Marquès d'Aitona, Gastó de Montcada, signava l'atorgament mitjançant venda d'uns capítols a la Universitat d'Anglès7, els quals contenien tot un seguit de privilegis atorgats pels Cabrera a Anglès, que convertien la institució municipal en l'autèntica senyora de la vila.8

El privilegi 24, diu el següent:

Item suplícan a vostra senyoria sie servit que, com en la dita vila y terme hi hage algunes confrarias, galas de ciris, tornabodas, missas novas , sposallas y festes majors y altres concemblants cosas, en las quals se acostumen tenir jutglars y músichs, tant per los offi cis, prossessons com altrament, de què redonda molt gran profi t a las ditas confrarias com també a la universitat, per ajustar-se de altres vilas y llochs en dita vila y terme en dits dies que (h)y ha jutglars molta gent, suplícan per ço a vostra senyoria sie servit que, demanada llicència a dit batlle per a tenir jutglars y ballar en dits dias y totas altres ocasions que> no

En aquesta imatge es pot veure com s’eixamplava la pujada de Can Grau, i es va tirar a terra l’absis de la capella de Santa Magdalena. (Foto: Maria Tarrés)

volent donar dit batlle tal llicència de tenir ballas, puguen los qui hauran demanada dita llicència a dit batlle, y no l'hauran obtinguda, aquella (demanar) als dits tres jurats, los quals o major part de aquells puguen donar dita llicència o negar aquella y que dita llicència tinga tanta força com si per vostra senyoria particularment fos donada.

Sa senyoria il·lustríssima manarà a sos offi cials que en lo que toca donar llicència per a tenir jutglars y balladas tinguen compte en lo profi t y bé de ditas confrarias y de la dita universitat y singulars de aquella. 9

Aquest privilegi, és un document exce-pcional que ens informa que a Anglès, hi havien Gales de Ciris, és a dir balls dels Ciris i que eren les confraries religioses les que organitzaven les festes.

També hi havien tornabodes. Per sort, aquesta és una tradició que encara conservem. Temps enrere, la Tornaboda era l'últim acte de les Gales Grosses i consistia en anar a fer una berenada al costat d'una font. Abans que hi hagués el Passeig del Canyo, a fi nals del segle XIX

7 Antigament, les batllies o Ajuntaments eren anomenades Universitats.8 Els privilegis d’Anglès. Quaderns de la Selva, 8 (1995). Emili Rams9 Idem

63

i principis del XX aquesta berenada que era amenitzada pels músics locals es feia a la font de l’arbre blanc, que suposem que estava on avui hi ha l'Arbreda Burés. La tornaboda acabava tot fent una corrua entre la majoria de participants que agafats de les mans i fent cercles amunt i avall envoltaven els músics que no paraven de tocar fi ns arribar a la vila. Podria ésser quelcom semblant com la marxa que actualment fan cada any els gegants que va des de la font del Canyo fi ns al centre del poble tot entonant l'airet.

Com veiem també, en aquelles gales hi venien joglars i no cal dir-ho músics.

El concepte d'orquestra o cobla que tenim avui en dia, és molt diferent del que hi havia abans. El més freqüent era que moltes balles fossin amenitzades per un fl abiolaire que tocava el fl abiol i tamborí (o tabal). Encara molt a principis del segle XX. Hi havien alguns fl abiolaires que tocaven de memòria, és a dir, que no sabien música, però que feien sonar moltes peces musicals perquè les havien après intuïtivament després d'escoltar-les.

Moment de la Tornaboda en les Gales Grosses d’Anglès. La berenada es feia a l’indret de la font de l’arbre blanc. Situada al costat del Ter. Podria ésser que fos en la’actual arbreda de la Burés. Com es pot veure en la fotografi a, no hi faltaven músics. Fotografi a d’autor anònim. Anys 1889-

64

Hi ha una dita popular que esmenta un personatge antiquíssim que es va fer famós, era conegut com el fl abiolaire de la Cellera. Era tanta la seva fal·lera a l'hora de bufar el fl abiol que quan el contractaven calia pagar-li 2 sous10 per començar i 4 per acabar.

En actes de rellevància i en festes importants es podia llogar una cobla de tres quartans formada per un fl abiol i tamborí, la tarota i el sac de gemecs. Posteriorment vindria la cobla.

En les referències històriques que tenim, es diu que el ball del ram del ciri es ballava a la plaça de Santa Magdalena. Aquesta plaça no era l’actual, car aquesta és relativament moderna, es va construir l'any 1922, gràcies a una donació del terreny que ocupa l'actual espai públic feta pel Senyor Tomàs de Cendra, perquè a més de plaça també servís per a pati de l’escola que es va construir, annexa a l’hospital dels pobres.

Segurament que el primitiu ball del ram del ciri, es ballava a la placeta que hi havia davant la capella de Santa Magdalena o al costat d'aquesta on actualment hi ha el monument a la poetessa Francesca Barnadas.

Aquest patrimoni cultural de la vila d'Anglès, durant molts anys va desaparèixer. A la postguerra i a mitjans segle XX esporàdicament s'havia tornat a ballar però l'empresa no va tenir continuïtat i fi ns i tot per a molts es va perdre la memòria.

Recerca sobre el ball del Ram del Ciri d'AnglèsL'any 1947, l'Eulàlia Hortal i Brugués de Cal Moliner, va començar a ballar danses tradicionals amb l'esbart d'Anglès, sota la batuta del mestre Josep Maria Figueres. A ben segur, que aquells primers passos la van marcar profundament i ja no pogué deixar el món del Folklore

Català fi ns a esdevenir una de les millors expertes amb danses tradicionals del nostre país.

Aquesta anglesenca, que resideix a Palafrugell, s'ha pas-sat mitja vida, fent tasques de recerca sobre l'autèntic ball del ram del ciri d'Anglès. Amb la dèria i tossuderia necessària per aconseguir que es tornés a ballar a Anglès i aquest cop sí, que calia recuperar l'antic ball, l'originari, que no és el que es ballava a mitjans del segle XX on s'entonaven les notes del ball de muntanya.

Aconseguir, fer realitat aquest somni de l’Eulàlia no ha estat fàcil. La incomprensió i desinterès per tirar endavant aquesta proposta, ha predominat durant molt de temps.

El currículum d'Eulàlia Hortal i Brugés, és espectacular.

Va néixer a Anglès, en el cafè Industrial, el cafè de cal Moliner, després convertit en bar Sport. Durant la temporada 1955-1956, va ser seleccionada per anar a Amèrica amb els Coros y Danzas de Girona.

L'any 1965, a partir del seu casament, es trasllada a viure a Palafrugell. Impulsora i fundadora de la Coral Mestre Sirés, l'any 1978 i un any més tard de l'Esbart Mestre Sirés. Professora de danses tradicionals i sardanes a partir de 1981. Impulsa i coreografi a el ball del Bim Bam dels nans de Palafrugell l'any 1985 i el ball del festeig i dels gegants de Palafrugell en Pitu i la Lluna.. Participa conjuntament amb el mestre Josep Bargalló i Badia en la recerca i recuperació del Ball de la Morratxa de la Jonquera el 1995, de la Moixiganga a l'interior de l'església de Sant Martí de Palafrugell el 1997, del contrapàs llarg de l'Empordà «El Divino» el 1998, i del ball del ram i del ciri d'Anglès el 2000. També conjuntament amb Josep Bargalló publica el llibre Danses i costums del Baix Empordà el 2005. El 2011 rep la Medalla del Mèrit de l'Obra del Ballet Popular i l'any 2013 rep el Premi Peix Fregit a Palafrugell i posteriorment el segon guardó Peix Fregit a tota una trajectòria.

L'ànima anglesenca de l'Eulàlia, la va portar a investigar profundament el ball del ram del ciri d'Anglès, en un

10 Sou, unitat de compte del sistema carolingi que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

65

treball de camp magnífi c on es descobreix que el ball del ciri primitiu que és ballava a la nostra vila, no eés el que es va ballar a mitjans del segle passat.

Pel seu interès, resumim les entrevistes que hem considerat més interessants i les conclusions fi nals del treball de camp que va fer:

Treball de campEntrevista a la senyora Teresa Pont i Bosch,

vidua d'Arpa de 80 anys.

Quins són els seus records del Ball del Ciri?

El ball que actualment anomena molta gent ball del Ciri, no pot ser el ball que m'explicava l'àvia Teresa Aulet i Vidal, nascuda al carrer d'Avall pels vols de 1860, ni el que m'explicava l'avi, nascut a Can Hilari, l'any 1858 o 59, de nom Josep Pont Antoner. Els dos pabordes de

Components del ball del Ram del Ciri. Fotografi a procedent del treball de camp fet per Eulàlia Hortal.

Foto cedida per Josep Costa Amagat. Nom dels balladors d’esquerra a dreta:

Flora Cuní, Jaume Roure Roca, Carme Ventura Angelats,

Joan Domenech, Meri Cañavate Chacón,

Josep Costa Amagat, Estrella Costa,

Jaume Rivera Frontera, Juanita Gamell Freixes,

Joan Font Mascot, Mercè Albò Rieradevall, Josep Figueres Viñolas.

Santa Magdalena, per tant havien ballat aquest ball. Per altra banda, la meva sogra, Pilar Papell i Plujà, nascuda a Anglès l'any 1895 també en va ser pabordessa.

Vull remarcar amb insistència en nom dels avis i de la sogra, que la dansa que antigament es ballava duia per nom «Ball del Ram del Ciri» i era acompanyada per una melodia molt bonica i senyorívola.

Per tot això, no pot ser mai el ball que fou interpretat l'any 1943 a la plaça de Santa Magdalena, segons la foto que surt en el llibre d'en Pau Lanao, ja que en aquell temps era cosa impensable que, en una dansa religiosa, els homes aixequessin la dona enlaire, quan era agosarat tocar-li la punta dels dits, i menys en un ball de pabordes. Tampoc el vestuari que porten a la fotografi a correspon amb la categoria dels càrrecs.

Com anaven vestides les dones per ballar aquest ball?

Segons deia la meva sogra, ho feien amb el vestit nou de l'època que solien estrenar totes les pabordesses per la solemnitat de la diada, i si no es podia, ho feien amb el millor vestit de què disposaven. Lluïen rica mantellina al cap i un mocador a les espatlles, mantó o mantonet de Manila record d'altres èpoques (a casa en teníem un).

66

Estava guardat a l'armari de la roba especial: dos vestits de batejar, un d'estiu i un altre d'hivern, una capa d'home, uns pantalons d'Ormuz i una gorra carlina que la mare deia: «no es podia tocar, perquè bufant es trencava».

Concretament la meva sogra portava faldilla llarga i sac, mocador de Manila i una gran mantellina al cap.

Com creieu que era l'abillament dels homes?

Segurament vestien com a l'època de l'avi o del besavi, un vestit fosc i una camisa de ruixes. (Aquest detall el sé perquè la mare de la meva sogra Dolors Plujà i Pons, planxadora d'ofi ci, planxava les camises amb ruixes de l'avi josep). Sobre el gec, una capa. La que vaig conèixer era negra, si molt no recordo, folrada d'un color granat fosc. La roba era suau semblant al vellut però molt més bona, que l'àvia anomenava d'Ormuz.

Recorda alguna cosa més?

Sí, m'explicava la sogra que amb els músics de l'època que anomenaven «cobla de tres quartans», passaven a

recollir les pabordesses tocant una peça de música. Els instruments eren: un fl abiol, un tamborí, una tarota i el sac de gemecs

Com era el ball?

Acompanyats de les autoritats anaven al lloc de la dansa amb molta solemnitat, plegats donaven una volta a la plaça abans de començar, i durant el ball feien el canvi d'atributs i de càrrecs lògics en els balls de pabordes.

Li parlava la seva àvia d'altres danses?

Sí, m'explicava haver ballat el Contrapàs, Sardanes curtes, i la Marsuliana que es cantava amb la lletra de:

«Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà, Marieta posa el peu ací Marieta torna-li a posar.»I segurament d'altres que en aquests moments no redordo, ah sí! També anomenava molt el «Llevat de taula» i «La Passada».

El ball del ram del ciri, ballat dalt la plaça de la vila. Fotografi a antiga d'autor desconegut. Fotografi a cedida per Antoni Domènech.

67

Té idea de com va perdre's aquesta dansa tan antiga i estimada?

Penso que va ser amb el pas de la guerra d'Àfrica, i les dues Repúbliques que ens va deixar molta misèria, i a més els anys de guerra i postguerra, tot plegat va ser el motiu per a perdre aquestes arrelades tradicions.

Més endavant, el moment industrial que va viure el poble hi va fer pes. Tothom podia treballar i ja no es pensava en res més, ni s'estava per aquestes coses. La mare repetia moltes vegades: «La fàbrica va ajudar a fer pujar el poble», però en aquest sentit el va ben ensorrar.

Treball de camp de Pere Prat i Pilar Font, l'any 1997En saber que Pere Prat, reconegut músic d'Anglès conservava partitures musicals de l'antiga i famosa cobla orquestra del poble «l'As d'Anglès» li vaig demanar fer recerca dels seus arxius.

Amb va prometre que per l'amistat que familiarment ens unia, ell mateix ho portaria a cap.

Ho faria amb tranquil·litat, doncs requeria una feinada fer-ho bé. I així no caldria que fes desplaçaments des de Palafrugell.

Després d'un any em va adreçar la següent carta que transcric textualment:

Anglès setembre de 1998

Benvolguda Eulàlia:

T'ofereixo una còpia del que jo tinc guardat del Ball del Ciri d'Anglès.

És copiat d'uns papers molt gastats que serien en aquells temps de «l'As d'Anglès».

Encara que musicalment no són molt fi ables, desitjo que et facin servei.

No cal que els tornis, mentre rep una forta abraçada dels amics d'Anglès Pere i Pilar.

Signat: Pere Prat i Pilar Font.

La Música del Ball del Ram del Ciri d'AnglèsResum d'Eulàlia Hortal Brugués

Un cop tot recollit, talment com un puzle unim les peces. Després de comprovar que tot encaixa, posem fi l a l'agulla.

El mestre de música Joan Andreu i Garriga, a petició de l'eminent folklorista Josep Bargalló i Badia de Reus, gran mestre i bon amic, a qui he demanat opinió i ajut, va posar la mà esquerra a la melodia per poder fer l'harmonització. Un cop enllestida, Josep Giménez gran col·laborador del mestre Bargalló, ha entrat les notes a l'ordinador i així l'hem escoltat plegats per primer cop amb seriosa emoció. Per fi , als meus 70 anys he pogut gaudir d'aquesta tan discutida i rebuscada melodia. Ja era hora!

Els dos mestres han coincidit en dir que era ben palesa la seva antigor i que es percep la solera. Són indiscutiblement mereixedors de crèdit. Doncs són folkloristes experimentats, de molta oïda i acostumats a fi lar prim. Com a bona anglesenca que sóc, això m'ha emplenat de sa orgull i satisfacció.

En aquests moments, disposem de la melodia del Ball del Ram i del Ciri, sols cal fer l'arranjament per a cobla i gralla.

Desitgem trobar bons músics que es brindin generosament a fer aquesta aportació.

Un cop fi nalitzada la dansa, tal i com explica Pau Lanao, en el seu llibre: Es feia un ball d'exaltació conjunta acompanyat de la gatzara dels vilatans». Per això, tenim les antigues corrandes de l'As d'Anglès, que talment com pensàvem, encaixen perfectament a la coreografi a del ball de muntanya.

Ara tot tornarà al seu lloc i estarà on ha d'estar. A les mans del meu estimat poble d'Anglès, per tant sota la protecció dels seus vilatans i de la verge del Remei.

Aquest treball el dedico a totes aquelles persones que m'han precedit i han aportat el seu gra de sorra.

Palafrugell, diada del «Remei d'Anglès» de l'any 2011.

68

Ara només, ens queda sentir l'antiga melodia en directe i en viu a Anglès. Tinc una curiositat, serà aquesta melodia la mateixa que el mestre Pere Masats fundador de l'As d'Anglès i compositor de Sardanes va posar unes estrofes en la sardana Les Guilleries11.

Potser els anglesencs no soms conscients que el ball del Ram i del Ciri d'Anglès, és un patrimoni cultural molt

important de la nostra vila, amb uns antecedents històrics molt remarcables que podem documentar com molt antics gràcies al privilegi 24, un més dels privilegis d'Anglès, concedits pels vescomtes de Cabrera.

Emili Rams i Riera

Grup de nois i noies que ballaren el ball del Ram del Ciri l'any 1943. Nom dels balladors drets d'esquerra a dreta: Pere Logroño, Robert Rigau, Josep Tarrés, Lluís Molinet, Alejandro Madrovejo.Segona fi la: Montserrat Molinet, Juanita Sadurní, Lola Danés, Quimeta Font, Enric Salvà. Tercera fi la: Joan Boada, Maria Coll, Ramona Font, Maria Selga, Lluïsa Font, Paco Pons. Foto: Arxiu Històric Municipal.

11 Ball del Ram i del Ciri d'Anglès. Treball de camp d'Eulàlia Hortal Brugués.

69

������������

���������������CARREIRAS

Avda. Sta. Coloma, 62 - 17160 ANGLÈSTel. 972 42 10 05 - Fax 972 42 28 21

agusti@hexagon.cat

- REHABILITACIÓ - CONSTRUCCIÓ- PROMOCIÓ D’HABITATGES

70

Ctra. Girona, km 101,517160 ANGLÈS

Tel. 972 42 04 50 · Fax 972 42 19 03

c/ Puig-Ventós, 1817160 ANGLÈSTel. 972 42 08 99

Pl. Catalunya, 5 - 17160 ANGLÈS (Girona)Tel./Fax 972 42 13 14 - www.fondatarres.com

Bon es� u a tothom.

Un any més tenim ja a tocar una nova edició de les Gales d’Anglès, una edició que pel que sabem s’han preparat moltes ac� vitats entre les que a ben segur tots trobarem a les que assis� r, ja que en trobarem per a tots els gustos.

Com cada any, i ja en fa un bon grapat, El Grup de Teatre Bambolina, s’encarregarà de portar-vos la secció dedicada al teatre de les Gales d’enguany.

Pel divendres 2 de setembre a les 10 de nit, us estem preparant una actuació sonada, com sabeu, històricament la Bambolina sempre ha intentat fer una obra un xic més especial per Gales, doncs, aquest any... El Foraster de TV3 arribarà a Anglès!!... Els de la Bambolina la volem fer grossa i ja tenim contractat en Quim Masferrer, un dels showmans més coneguts de Catalunya, ens arriba amb un nou espectacle que es diu “TEMPS” i qu e de ben segur ens farà passar una estona a l’hora que diver� da, també us farà pensar sobre el punt de vista del Quim en una etapa “especial” de la vida.

Allà on l’han vist, l’èxit ha estat aclaparador, us recomanem que no us la perdeu, pen-seu, que després, l’endemà, a ben segur,

tothom per Anglès en parlarà, i qui no hi hagi pogut anar no podrà dir-hi la seva.

Sens dubte que serà una molt bona manera de començar la nostra Festa Major. Per una altra part, us hem de dir que som conscients que es tracta d’un projecte d’envergadura pel que és la Bambolina, a fi i a comptes som una en� tat pe� ta per aquests projectes tan importants, però creiem que Anglès i sobretot la gent d’Anglès, es mereix que vinguin a casa nostra aquests � pus d’espectacles, espectacles que estan a primer nivell d’actualitat a Catalunya, i tot i ser conscients dels riscos assumits, també ho som que Anglès i rodalies respondrà amb una molt bona assistència de públic i aquesta actuació es recordarà per anys, com encara recordem quan vam portar al Pepe Rubianes, us en recordeu?

Volem donar les gràcies a: MODES BASSÓ; BAR CAL MARINER; CARNISSERIA MA-NEL; CARNISSERIA BON TALL; PASTISSERIA PIFERRER; CELLER DEL BON VI - PINTOR XEVI MATAS; HOST COMPUTER ANGLÈS i l’AJUNTAMENT D’ANGLÈS; Que han col·la-borat perquè aquest espectacle sigui una realitat.

Més endavant per Nadal... Aquest any hi tornarem!! I ja us podem informar que un bon grup de gent ja està pensant noves sorpreses per fer que els nostres pastorets tornin a ser sorprenents i diver� ts.

Mentre estem preparant tot el comentat, també hem començat a treballar amb una OBRA NOVA, la Bambolina porta representades en els úl� ms anys dues obres fetes per gent de casa nostra prou coneguts per tots.

“On hi mengen dos hi mengen tres” (1.200

espectadors- Paladium 3 dies ple) “Polí� -cament incorrecte” (800 espectadors- Po-livalent 3 dies ple).

Davant l’èxit d’aquestes dues represen-tacions ens hi tornarem a posar... a ho-res d’ara ja estem preparant una nova comèdia que porta per nom DINER NEGRE i que de ben segur � ndrà l’èxit de les altres dues, doncs és molt diver� da.

Com veieu, la Bambolina no s’atura, no deixem d’organitzar nous projectes, tenim molta empenta per con� nuar oferint-vos teatre a Anglès, i aquesta empenta no deixa d’incrementar-se amb el suport que dia a dia rebem de tots vosaltres, de tots els que aneu assis� nt als nostres espectacles.

Moltes gràcies a tots.

Bones Gales a tots i totes!

Grup de Teatre Bambolina d’Anglès

71

Actualment, a l'Església Parroquial de Sant Amanç, s'han acabat les obres de restauració del mur que envolta el cemen� ri. Només les esglésies parroquials tenen cemen� ri, el de Sant Amanç, tot i que no hi han nínxols té una extensió de terreny considerable. Per tant la tasca de tancar tota la zona ha estat costosa.

Aquest mur, estava força malmès i ha calgut refer-lo de nou i aixecar-lo una mica més per donar més protecció a aquell espai. Un dels problemes que van sorgir, va ser la manca de pedres,–les que teníem gairebé les havíem u� litzat per restaurar l'església i exteriors– per sort gràcies a una donació, s'ha pogut completar l'obra.

L'any passat, per l'aplec de Sant Amanç, vam inaugurar uns lavabos, que han suposat una gran millora, sobretot durant el dia de l'aplec. Ara no cal llogar

72

73

aquells lavabos de plàs� c, sinó que es compta amb unes instal·lacions més efi cients que poden donar servei quan es necessi� .

La restauració de Sant Amanç no s'ha acabat encara, ens queden moltes coses per anar millorant. Per tant en bona part, a més del treball dels voluntaris, també necessitem ajuts o donacions econòmiques per tal de concloure de mica en mica noves obres.

Amb tot, estem contents de la resposta donada per part de totes les persones, empreses i establiments comercials que ens han vingut ajudant i que en bona part han fet possible que aquest temple mil·lenari que estava enrunat, colpit, per la deixadesa, les espoliacions, l'abandó i la desconsideració, hagi tornat a reviure per recordar-nos que és un patrimoni històric important d'aquesta nostra vall denominada an� ga-ment “Vallis Anglensis” La Vall de les Esglésies.

“San� Amancii Anglensis” documentat per primer cop l'any 1019. Per tant el proper any 2019, serà l'any del seu mil·lenari.

Moltes gràcies a tots els que feu possible aquesta mera-vellosa realitat.

Molt bones Gales a tothom!

11è Aplec de Sant AmançDiumenge, 25 de setembre de 2016

A les 12 h: Missa Solemne

A les 14 h: Dinar Col·lec� u.

MENÚ ADULTS:Arròs, pollastre amb patates, postres, pa, aigua i vi,

Preu 15 €

MENÚ INFANTIL: Macarrons, pollastre amb patates i postres.

Preu 8 €

Hi haurà taules i cadires per menjar amb comoditat asseguts a l'ombra.

Venda de � quets fi ns el dia 23 de setembre als següents establiments:Ca la Na� , Papereria 55, Ca la Mercè, i Llar de Jubilats.

NOTES: En cas de pluja el dinar es farà al Polivalent de la Burés.

La Comissió organitzadora agraeix a empreses, comerços, par� culars col·laboradors i voluntaris el seu esforç per portar a cap la restauració de Sant Amanç.

L'Associació de Sant Amanç, no es fa responsable de cap accident o qualsevol causa imprevista que pugui succeir durant l'Aplec.

74

17160 ANGLÈS (Girona)Tel. 972 42 06 61 dacametal@dacametal.netwww.dacametal.net

Ferreteria

CASTAÑER S.L.

Av. Antoni Gaudí, 49 - 17160 ANGLÈS (Girona) Tel. 972 42 11 33 - Fax 972 42 12 52

ferretcastaner@qfplus.com

c/ Escoles, 12-14 • 17160 Anglès • Tel. 972 420 620

C/ Girona,15 - AnglèsTel. 680 599 106

ANGLÈSc/ Sant Miquel, 2817160 ANGLÈS (Girona)

Tel. 972 42 34 44

SANT GREGORIAv. Girona, 61, baixos17150 SANT GREGORI (Girona)

Tel. 972 42 84 76

Sovint parlem que el nostre poble ja no és el que era, que les coses no van bé i busquem el costat nega� u del que passa.

Sí, ens han tocat temps di� cils, l’economia ha minvat, el poble ha canviat, la gent ja no és la de tota la vida, arriba molta gent de fora, amb costums molt diferents, però, no vindrien si al seu país trobessin feina i menjar, igual que els nostres fi lls o els dels nostres veïns no marxarien a treballar fora, (en un país on també s’han d’adaptar) si aquí trobessin la feina que busquen. Després de molts anys d’estudis, amb l’esforç i el sacrifi ci que això representa, la nostra joventut, potser la més ben preparada de tots els temps, es veu obligada a marxar a França, Alemanya, Anglaterra, Canadà, Estats Units, Xina...amb l’esperança de tornar algun dia.

Però si vols trobar el costat posi� u, te n’adones de la gran quan� tat de gent que intenta fer les coses ben fetes, gairebé sempre de manera desinteressada i que traient hores del seu temps lliure, treballa pel poble en els diferents àmbits: cultural, espor� u, recrea� u, social... assumint feines que potser tocaria fer a altres.

Totes les en� tats intenten fer poble i només cal fer una ullada al programa de les Gales per veure la quan� tat d’ac� vitats que s’organitzen al llarg de l’any. Tota aquesta gent són voluntaris d’una manera o altra.

La nostra agrupació en porta el nom, però mentre altres en� tats van augmentant el nombre de socis, la nostra va minvant considerablement. Necessitem voluntaris que ens vulguin ajudar en la tasca d’alfabe� tzació, en ensenyar les beceroles del català, en fer parelles lingüís� ques... i si fóssim prous, en recuperar els objec� us inicials de l’Agrupació, l’acompanyament a les persones malaltes, gent gran o que sesenten soles.

No importa l’edat ni el temps que hi pugueu dedicar. Tots hi sou benvinguts.

COMPTEM AMB VOSALTRES!

Com deia Robert Baden-Powell fundador de l’escol� sme:

“El camí autèn� c per a arribar a la felicitat és fer feliç l'altra gent."

Només ens queda desitjar-vos que gaudiu molt de la festa, i que par� cipar en tots els actes que pugueu sigui una manera d’agrair la feina de tots els Voluntaris de les Gales que han treballat molt perquè tot sur� molt bé.

BONES GALES A TOTS!

AGRUPACIÓ DE VOLUNTARIS D’ANGLÈS

75

76

77

És un projecte d’informació, prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues adreçat a joves.

QUEÈ FEM?Intervenim principalment en espais d’oci nocturn on ubiquem stands amb informació

DIVENDRES A LA NIT HI HAURÀ UNA PARADA DE SOM.NIT AL PARC DE LA FONT DEL CANYO.

sobre prevenció i reducció de riscos amb les drogues anomenades “Intervenció Bàsica” o “Tipus I”.Com a complement de la “Intervenció Bàsica” també disposem d’ac� vitats complementàries com la zona de descans (Chill-Out), anàlisis de substàncies (tes� ng), proves d’alcoholèmia entre d’altres ac� vitats a mida com concursos, performances o tallers. COM HO FEM?- Fomentant i respectant la llibertat i autonomia de les persones en la presa de decisions.- Sense fer judicis de valors ni adoptar posicions paternalistes o moralistes.- Oferint una informació objec� va, clara i realista.- Apropant la informació als espais de consum.- Superant el model basat en l’abs� nència i la invisibilització del consum que no sembla donar massa bons resultats.- Donant una resposta realista, ú� l i efi caç.- Tenint en compte tant a persones no consumidores com a sí consumidores ja que aquestes darreres també es poden preocupar per la seva salut.

QUI HO FA?Persones joves interessades, mo� vades i formades en l’àmbit dels consums de drogues i les drogodependències, distribuïdes per tot el territori català formant una xarxa de Joves Agents de Salut potenciant així l’efecte bola de neu en la transmissió de coneixements entre iguals.

DIJOUS, 1 SETEMBRE DIVENDRES, 2 SETEMBRE

DIVENDRES, 2 SETEMBREDIVENDRES, 2 SETEMBRE

DISSABTE, 3 SETEMBRE DISSABTE, 3 SETEMBRE

DISSABTE, 3 SETEMBREDISSABTE, 3 SETEMBRE

DIUMENGE, 4 SETEMBRE

DILLUNS, 5 SETEMBREDIUMENGE, 4 SETEMBRE

Biblioteca JOAQUIM BAUXELLEXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES

ELS COLORS DE GIRONAINAUGURACIÓ DIVENDRES, 2 DE SETEMBRE, 20 HORES

AQUESTA EXPOSICIÓ PODRÀ VISITAR-SE EN HORARI D’OBERTURA DE LA BIBLIOTECA FINS EL DIA 18 DE SETEMBRE

“Els colors de Girona” és una exposició que gira a l’entorn de dos elements essencials que es van repe� nt: el paisatge de les comarques gironines i el color, que destaca de manera evident en cada fotografi a.La mostra es compon d’un conjunt d’imatges a través de les quals Jordi Gamell experimenta amb el procediment tècnic de la fotografi a i el porta fi ns a l’extrem. El resultat són unes peces en què la saturació del color evoca pura passió. Per fer-ho, Gamell explica que s’ha centrat a “mostrar els colors de la vida>”, aquells que donen sen� t a la seva manera de veure el món i que ell mateix ha sabut passar pel sedàs de la seva càmera fotogràfi ca amb professionalitat i encert. El resultat són uns paisatges únics i uns colors fotografi ats amb una mirada especial perquè cada espectador els reinterpre� i visqui a la seva manera.

81

82

c/ Sant Miquel, 18 · 17160 ANGLÈSTel. 972 42 33 94

FLORISTERIA SANT MIQUEL

MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Si entenem l’art com un triangle comunica� u (autor-obra-espectador) des� nat a conduir-nos als territoris interiors sobradament coneguts per tothom –són molts els estudis que afi rmen que ens resulta impossible aprendre allò que no sabem–, aleshores la forma passa a un terme completament secundari, i l’art es converteix en una interacció social de primer ordre. En aquesta interacció no només es transformen l’autor i l’espectador, sinó que la mateixa obra es veu reconstruïda primer, i reinterpretada després, en funció dels estats subconscients d’uns i altres. L’evidència de l’art fi gura� u ens permet interactuar potser en l’estat subconscient de l’espectador que visualitza i interpreta millor o formalment allò que l’ar� sta li proposa.

L’aprenentatge de l’art en el futur ar� sta són hores de cavallet, hores de classe per assolir l’ofi ci i hores de dedicació personal. El futur ar� sta necessita eines, pautes i aprenentatge del procediment escollit per assolir una obra consistent, ferma i sòlida. També la cultura ar� s� ca precisa d’hores plenes de conceptes, informació i sobretot vocació.

Jo com a professor es� c obligat a donar el màxim a cada alumne fi ns com a mínim capacitar-lo per aquest ofi ci. Les nostres eines són simples formalment: un llapis, un bloc, una goma i més endavant uns colors i un suport. Introduir-lo mica en mica en l’aprenentatge d’aquest ofi ci i sobretot reconduir-lo cap aquesta cultura ar� s� ca autor-obra-espectador és una feina agraïda però alhora complexa.

L’aprenentatge d'allò que no sabem és el que ens mo� va als dos. Al mestre i a l’alumne. L’espectador decidirà en funció de la interacció del qui visualitza i del qui comunica per saber si aquesta obra és consistent o poc precisa.

SALA FONTBERNAT

EXPOSICIÓ D’ARTISTES LOCALSINAUGURACIÓ DISSABTE 3 DE SETEMBRE, 10 HORES

Recordo alumnes que han assis� t a classe que han aconseguit portar aquesta passió a futura professió, han aconseguit aquest triangle comunica� u que els fa ar� stes i qui sap si amb el temps, de primer ordre… ells i el públic decidiran.

Gaudiu d’aquesta exposició d‘ar� stes locals com es mereixen i ac� veu el fet comunica� u entre obra i subconscient. Ells han dedicat hores i hores d’aprenentatge per mostrar-se en públic. Gaudiu-la com es mereix.

Bones Gales

Enric RubióGraduat en AA i OA-Ar� sta professional

PARTICIPANTS EN AQUESTA MOSTRA ARTÍSTICA:

Enric Serrat, Jordi Quer, Manel Ripoll, Toni Canals, Enric Rubió, Manel Roman, Helena Verdaguer i Coronel, Maria Verdaguer i Coronel, Lorena Corrales, Carla Font, Pedro Mar� nez, Roser Mar� , Maria Díaz, Lluís Parramon, Anna Xargai, Nil Perujo, Joan Angelats, Maria Butakova, Maria Carmen Jordà. Arseni Macià. Dolors Pèlach, Adrià Marly, Roser Mar� n.

L'exposició podrà visitar-se els dies 3, 4 i 5 de setembre

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.

Electrodomèstics - Complements de la llar

Mobles de cuina i bany

c/ Canigó, 9Tel. 972 42 12 22

17160 ANGLÈS (Girona)

Marta Mas PratS’ARREGLA EL PREU DE TOTS ELS ARTICLES QUE ES COMPRIN PER CAIXES

El Celler del Bon Vi us desitja unes Bones Gales!

84

El 17 de juliol de 1936 es produí un cop d'estat contra la legalitat republicana a les principals ciutats del protectorat espanyol del Marroc. Durant els següents dies aquest cop d'estat s'estengué per la resta de l'estat, és a dir, les Canàries, Balears i la zona peninsular. El fracàs d'aquest cop militar a bona part de la geografi a espanyola va provocar l'inici d'un dels confl ictes bèl·lics més terribles del segle XX, la Guerra Civil Espanyola, una guerra fratricida que durà pràcticament 3 anys i provocà un alt percentatge de destrucció, repressió i mort.

Com podrem comprovar en aquest petit article, aquest episodi bèl·lic també va tenir els seus afectes i conseqüències en el nostre territori i al nostre poble. Així doncs, amb aquest escrit intentarem commemorar i explicar aquell període tan tràgic de la nostra història més recent, que aquest any fa 80 anys del seu inici.

Els primers soldats anglesencs que marxaren

al front de GuerraFoto: Arxiu Històric Municipal d'Anglès.

85

De la proclamació de la II República espanyola fi ns a la victòria del Front d'Esquerres

Un cop fi nalitzada la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va instaurar un règim semidemocràtic amb el suport de la monarquia borbònica. Davant una reorganització de les forces democràtico-republicanes, es van convocar eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, on les forces contràries a la monarquia van resultar les clares vencedores. Dos dies després, el 14 d'abril, a la gran majoria de ciutats i pobles es va proclamar la II República espanyola.

A Anglès les forces esquerranes també foren majoria i es va elegir a Pere Masats com a nou alcalde del poble i, que posteriorment el substituí Salvador Costa. Durant aquells anys, la convivència entre els sectors d'esquerres amb els de drets va ser cordial, tot i que molt sovint hi van haver desavinences per motius polítics i ideològics.

Un d'aquests moments de tensió es produí durant els fets d'octubre de 1934. Aquests successos a nivell català signifi caren la detenció i empresonament de tots els membres de la Generalitat de Catalunya i a nivell espanyol, a causa de la revolta obrera d'Astúries, comportaren la repressió del moviment obrer per part de l'exèrcit. A Anglès també van tenir ressò aquests fets, així doncs es va organitzar una manifestació en suport a la defensa de la Generalitat cosa que va provocar la detenció de diversos treballadors que foren portats a Girona.1

La victòria del Front d'Esquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta de l'estat va ser entesa per part dels partits de dretes com l'inici d'una revolució social imminent. Mentrestant, les esquerres més radicalitzades exigien al nou govern una repressió contra aquells

elements susceptibles de ser poc lleials a l'ordre republicà. Aquesta escalada de tensió va continuar durant els mesos precedents a l'alçament militar que signifi caria l'inici de la Guerra Civil.2

De l'inici de la guerra fi ns l'arribada de les tropes franquistes

A Catalunya el cop d'estat es produí el 19 de juliol. Tot i que els sublevats van poder controlar fàcilment ciutats com Girona, la rendició del general Goded a Barcelona el mateix dia, va signifi car el fracàs dels colpistes i, per tant, Catalunya va romandre fi del a la República.

Pelegrí Torras Vilaró, va ser el primer soldat Anglesenc que va morir al front de guerra.Foto: Arxiu Històric Municipal d'Anglès.

1 Lanao i Reverter, Pau. “La República”. Quaderns de la revista de Girona nº 6: Anglès. Girona: Diputació de Girona, 1986. Pàgines 46-47.2 Vilar, Pierre. “Febrero-julio de 1936. De las elecciones al pronunciamiento”. Historia de España. Barcelona: Editorial Crítica, 1978. Pàgines 140-142.

86

Amb el cop d'estat fracassat, a Anglès el control polític i militar el va agafar el comitè de milícies que es va formar els dies següents al cop militar. A diferència d'altres pobles de la zona, aquest comitè va esdevenir de facto una mena d'Ajuntament, car durant 3 mesos el consistori municipal no va tenir cap activitat.3 El fet de no trobar cap acta de reunió de l'equip municipal durant els primers mesos del confl icte bèl·lic ens demostra el nul dinamisme d'aquest òrgan.

Durant aquests primers dies el comitè va perseguir a tota persona amb vincles amb els partits favorables al cop d'estat, alguns d'ells fi ns i tot van ser assassinats. L'església d'Anglès també va patir destrosses com ara la crema de llibres sagrats i d'alguns retrats religiosos. Alguns béns però, es van poder salvar gràcies al fet que van ser amagats en cases particulars o que van ser enterrats en diversos solars del poble. Els mossens Vinyals i Berga i les monges de la dominica es van haver de refugiar a cases de veïns per tal d'estar protegits davant de qualsevol possible repressió per part de les noves autoritats.4

El 20 d'octubre les autoritats anglesenques es van reunir en sessió extraordinària per reestructurar i reimpulsar les funcions de l'Ajuntament. D'aquesta manera, Martí Casas fou elegit com a nou alcalde i Jaume Gamell esdevingué el tinent d'alcalde del poble. El nou equip del govern era format per diversos partits i organitzacions sindicals com per exemple Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la Confederació Nacional del Treball (CNT) i Unió de Rabassaires (UR).

Sota ordre del nou govern municipal republicà es va aprovar la construcció d'una biblioteca que es va establir a la seu local del sindicat Unió dels Treballadors amb un caire totalment popular, es van acabar diverses obres de millora de la vila com per exemple un mur de contenció

a la Font del Canyo o també es va impulsar l'acolliment de refugiats provinents d'altres zones de l'Estat espanyol entre altres mesures. Durant el confl icte van arribar moltes persones d'orientació republicana que fugien de les zones de combat o de la repressió del bàndol nacional. Segons les actes de l'Ajuntament d'aquell període a la vila d'Anglès:

“El nombre total de refugiats és de 259 (64 madrilenys, 43 bascos, 50 aragonesos i catalans, 80 malaguenys i 19 d'altres llocs).”5

Altres organitzacions polítiques com per exemple el Partit Obrer d'Unifi cació Marxista (POUM) o el Centre Republicà tot i no participar en les tasques de govern del poble també van tenir una notòria presència a la vila ajudant en tasques molt diverses com per exemple l'arranjament de petites obres, la sessió dels locals propis per fer instrucció militar i actes municipals o fer pressió perquè s'aprovessin propostes de caràcter revolucionari.

Una de les propostes més transformadores que va intentar aplicar l'Ajuntament d'Anglès durant aquest període fou la col·lectivització de les terres que havien estat expropiades a aquelles persones que havien fugit de la zona per no ser adeptes a la legalitat republicana. Així doncs, el dia 22 de desembre de 1936 el regidor d'Economia Marià Carandell proposà la col·lectivització de les propietats de certs veïns del poble. Les expropiacions de terres van continuar durant pràcticament tota la guerra, les 10 confi scacions que es van produir el dia 15 de juliol de 1937 en són un bon exemple. Una altra propietat del poble que fou col·lectivitzada va ser la fàbrica Burés. Aquesta a més, va canviar la producció de productes tèxtils per la fabricació de material bèl·lic per a l'exèrcit republicà.

Una altra de les mesures econòmiques més importants que va adoptar l'Ajuntament republicà durant el confl icte

3 Goñi i Sarsanach, Jordi i Comas i Vila, David. “La Selva, juliol-octubre del 1936: revolució o no revolució?”. Quaderns de la Selva vol. 5 (1992): pàgines 127-130.4 Vinyes, Ramon. “La guerra del 1936”. Anglès. Notes històriques. Barcelona: Editorial Montblanc-Martí, 1973.5 Acta de l’Ajuntament d’Anglès del dia 8 de setembre de 1938. Pàgines 96-97.

87

fou l'emissió de vals de moneda d'1 pesseta de valor i posteriorment vals de valor de 2 i 1 ral, per tal de solucionar la insufi cient circulació de moneda al poble. A més de tot això, el consistori també s'encarregava de l’obtenció i repartiment dels productes alimentaris de primera necessitat, tot i que moltes vegades aquests eren insufi cients.

Bitllets de l'Ajuntament d'Anglès, editats l'any 1937, de curs obligatori al terme municipal d'Anglès i reintegrable

en moneda legal per la caixa municipal.

Una de les accions més sonades durant aquest període fou acordada el dia 18 de maig de 1937, l'Ajuntament decidí enderrocar el campanar de l'església i posteriorment convertir aquest espai i els edifi cis adjacents en locals per a l'acolliment de refugiats. Segons sembla, en un principi l'objectiu era enderrocar tot l'edifi ci eclesiàstic, però a causa de la situació econòmica va ser impossible dur a terme la proposta.6

L'Església de Sant Miquel d'Anglès, sense el campanar que fouenderrocat l'any 1937. Foto Arxiu Històric Municipal d'Anglès.

El 26 d'agost de 1937, a causa de diverses desavinences amb les altres organitzacions que formaven part de l'Ajuntament, Martí Casas dimití com a alcalde i tots els regidors que formaven part d'UR també dimitiren. Després d'aquests entrebancs, es va formar un nou govern liderat per l'antic alcalde Salvador Costa i es formà un equip on només hi havia integrants d'ERC i la CNT. Aquest nou consistori va durar fi ns al 27 de maig de 1938 quan de nou es van integrar a l'equip 2 regidors d'UR i 1 del Partit Sindicalista (PS).

6 Lanao i Reverter, Pau. “La Guerra Civil”. Quaderns de la revista de Girona nº 6: Anglès. Girona: Diputació de Girona, 1986. Pàgina 48.

88

Durant els últims mesos del 1938 i els primers de 1939 l'equip de govern va tenir una activitat cada cop menor, principalment degut a l'acostament de les tropes franquistes i a la incorporació al front de molt dels regidors del poble. El 26 de gener de l'any 1939 es va celebrar l'última reunió de govern de l'Ajuntament republicà, una reunió en què només es va obrir la sessió, sense entrar a discutir cap qüestió.

La fi del confl icte i els primers anys del franquisme

El 5 de febrer de 1939 les tropes franquistes van entrar defi nitivament a Anglès. La seva primera acció fou la creació d'una comissió gestora que s'encarregués de proveir aliments a la població de la vila. Dos dies després es forma el nou Ajuntament i Josep Vidal fou elegit com a nou alcalde del poble. Durant els següents dies es van acordar les primeres accions del nou equip de govern entre elles la destitució de tots els funcionaris municipals, la restauració de les propietats expropiades i l'anul·lació de qualsevol mesura presa per l'antic Ajuntament.

Pocs mesos més tard, concretament l'1 d'abril es va acabar la guerra. Per celebrar la fi del confl icte, les autoritats anglesenques van celebrar i festejar la victòria franquista, reafi rmant un cop més la seva adhesió al “Movimiento Nacional”.

En total, la guerra es va endur 62 anglesencs, 53 d'ells van morir al front i els altres 9 van morir assassinats pels comitès de milícies de diversos pobles durant els primers mesos del confl icte. Amb l'arribada de la pau, però, els assassinats no es van aturar, el franquisme va matar durant l'any 1939 a 3 anglesencs, tots ells militants del POUM. A més, 4 dels nostres vilatans enviats a Mauthausen van morir allà.7

Enterrament civil per la defunció d’un membre del comitè d’Anglès. La fotografi a està pressa davant la plaça de la Rutlla, just en el mo-ment d’enfi lar el carrer de la Indústria. Foto: Arxiu Històric Municipal d’Anglès.

7 Pairolé, Martí i Planas, Albert et alt. Els noms de la guerra. Girona: Editorial el Punt i CCG Edicions, 2009.

89

De mica en mica, el poble d'Anglès tornava a la normalitat, tot i que amb moltes penúries. L'abastiment de menjar i la reconstrucció de les infraestructures destruïdes eren uns dels grans problemes als que el nou consistori va haver de fer front. Tot i això, moltes vegades el nou règim

La secció Femenina de les J.O.N.S, desfi lant davant la fàbrica Burés. La postguerra va ser una altra guerra.

estava més preocupat per buscar l'adhesió, voluntària o forçosa, del poble a la seva causa. Així doncs, durant els primers anys dels franquisme eren molt recurrents les celebracions en honor als assassinats pel bàndol republicà i les desfi lades de tipus militar.8

8 Lanao i Reverter, Pau. “La Guerra Civil”. Quaderns de la revista de Girona nº 6: Anglès. Girona: Diputació de Girona, 1986. Pàgines 52-53.

90

Com hem pogut comprovar en aquest breu article, la Guerra Civil Espanyola va repercutir en la vida dels vilatans d'Anglès d'aquell període de manera molt diferent. Per alguns la guerra civil va signifi car un període que, malgrat les penúries evidents que comporta un confl icte bèl·lic, podia ser l'inici d'una revolució social i un millor futur. Aquesta revolució potser no es va dur a terme completament, però sí que es van aplicar mesures totalment transformadores, com foren les col·lectivitzacions de propietats. Amb la fi de la guerra, totes les esperances es van veure estroncades i la gran majoria de partidaris de la República van haver de fugir per tal d'evitar la repressió franquista.

Per altres persones, l'inici de la guerra va comportar la seva fugida del poble per por a les possibles conseqüències. La repressió més sanguinària contra persones de dretes al bàndol republicà va tenir lloc principalment durant els tres primers mesos del confl icte, un moment de total descontrol per part de les autoritats que va impossibilitar qualsevol supervisió per part del govern d'aquelles milícies formades per voluntaris, principalment militants de sindicats i

organitzacions obreres. Un cop recuperada l'estabilitat, aquesta repressió va disminuir considerablement, tot i que l'expropiació del patrimoni d'aquelles persones que havien fugit va continuar. L'Església durant aquest període també va perdre tot el poder que tenia, per exemple els seus edifi cis van ser convertits en patrimoni municipal.

Un cop acabada la guerra i establert el nou règim fran-quista, aquest va retornar les propietats a aquells que se'ls havienexpropiats les terres i van declarar nul·la qualsevol iniciativa o acció sorgida del govern republicà.

La població anglesenca també va patir aquest confl icte. Molts joves van ser cridats a fi les i enviats al front, un lloc on a molts d'ells els va esperar la mort. La vida a la rereguarda tampoc va ser fàcil, amb el pas del temps els queviures van anar escassejant i la destrucció de molta infraestructura feia més difícil el comerç. Per tant es pot afi rmar que la guerra va ser molt present a la nostra vila.

Arnau Casas Padín

91

El 5 de febrer de 1939, les tropes franquistes entraven a Anglès.

Era el fi nal de la Guerra Civil. L'Any següent pel setembre es tornava

a fer la Festa Major. Aquí podeu veure la portada del programa.

(Foto: Arxiu Històric Municipal).

92

Al mes de gener com cada any, vam poder par� cipar de la festa de St. Antoni, amb una taula de llibres, el que va permetre donar-nos a conèixer com a església evangèlica i establir converses amb la gent que es va acostar a la taula. Explicant la nostra creença com a cris� ans evangèlics: una fe basada en la salvació per la fe en Jesucrist i en el “Credo” dels apòstols. Principis molt allunyats d’altres creences sectàries o fi losofi es, fet que no va deixar de sorprendre a més d’un.

La presència evangèlica a Espanya con� nua creixent, segons les dades del Observatorio del Pluralismo Religioso, en� tat depenent del Ministeri de Jus� cia del govern. Al juny de 2016 havia registrat un total de 3.838 llocs de cultes evangèlics. Xifra que inclou els temples de Comunió Anglicana i de l’Església Adven� sta.

En aquests darrers sis mesos s’han registrat 69 noves apertures de llocs de culte evangèlics, con� nuant així amb la tendència dels darrers anys, en els que es registra una mitja de 12 nous llocs de culte d’aquesta confessió cada mes. És la segona confessió cris� ana de major proporció, després de la confessió catòlica, però la que més creix de totes les confessions. Una altra dada interessant que aporta aquest darrer informe, es refereix a la distribució dels llocs de culte evangèlic per municipis i comunitats autònomes. La comunitat amb més presència evangèlica és Catalunya, amb (770) llocs de culte, seguida de Madrid (662) Andalusia (602), la Comunitat Valenciana (427), tancant la llista la Rioja (23), Melilla(8) i Ceuta (4).

A Anglès, com cada any, demostrem la unitat entre els cris� ans del municipi (evangèlics i catòlics) durant la Setmana internacional d’oració per la unitat dels cris� ans. Intercanviant púlpit amb el

c/ Antoni Gaudí, 34 • Tel. 972 421 10217160 ANGLÈS (Girona)

www.escalesibaranesfurtia.catbaranesfurtia@gmail.com

93

mossèn (el mossèn va predicar al nostre culte ecumènic i jo vaig dir l’homilia a la missa ecumènica). També vam celebrar la Setmana Santa junts a l’Hotel d’En� tats i també esperem celebrar el Nadal de la mateixa manera.

Cada cop som més, els que ens adonem al llegir la Bíblia que realment el que importa és assegurar-nos de la salvació de la nostra ànima a l’altra vida quan Jesucrist torni. Davant les injus� cies que veiem, avui dia,

sobretot als països on opera l’anomenat Estat Islàmic (Daesh), un dia també veurem la veritable jus� cia de Déu per a aquells cris� ans que avui han estat decapitats, tor-turats, mu� lats, crucifi cats, enterrats vius, esclavitzats, etc... incloent dones i nens! Les nostres oracions estan amb ells i amb totes les persones que pateixen persecució per la fe en Crist.

Finalment, els meus viatges missioners a diferents parts del món (Cuba, Colòmbia,

Rússia, Itàlia, Marroc, etc.) con� nuen i tam-bé el meu ministeri a diferents parts d’Es-panya (Balears, Galícia, Madrid, etc.). Tot i això, a Anglès estem i estarem sempre oberts per rebre i compar� r amb aquells que necessi� n oracions i amb els que bus-quin més de la veritat de la Bíblia i als que necessi� n descarregar consciències i fer les paus amb Déu.

Arnaldo Fernández-Arias Ribera(Pastor Evangèlic d’anglès)

94

c/ Indústria, 56-5817160 ANGLÈS

per: Mn. Martirià Brugada

Al programa de les Gales del 2015 comentava part del patrimoni artístic del que disposa la Parròquia de Sant Miquel d’Anglès.

Parlant de la Creu Major de plata, constatava que es salvà de les destruccions del juliol del 1936. Després d’aquesta breu informació m’arribaren els comentaris de la Teresa Pont i Bosch (transcrits per la seva nora Rosa Puigdemont) i d’en Joan Suñer Pont (per mitjà de la seva fi lla Teresa Suñer). Ampliant la informació tant l’una com l’altra em van indicar que la peça se salvà gràcies a en Lluís Pont Aulet, oncle patern de la Teresa i matern d’en Joan, i secretari de l’ajuntament d’Anglès. I així fou com la creu processional, gràcies a en Lluís, fou amagada a l’arxiu municipal de les dependències de l’Ajuntament d’Anglès on va guardar fi ns l’acabament de la guerra.

A les notes escrites per la Teresa s’amplia la informació així:

“Hi ha una joia molt valuosa que és la Creu que només la posen a l’altar per les Festes Majors. Aquesta sí que sé qui la va salvar, perquè va ser un meu familiar.

El tio Lluís, que era el germà petit del meu pare, feia un any que era Secretari del poble i es va trobar al mig de la batalla que es va formar entre l’Ajuntament i el Comitè de la FAI.

95

96

Aquests milicians eren els que van cremar l’Església i destruïren tot el que van arreplegar, fi ns i tot un harmònium molt gran que hi havia a dalt del cor i que van aixafar al tirar-lo daltabaix.

Jo recordo que hi havia uns canelobres de plata on a les quatre cares hi havia gravat una cara del Sant Crist. Aquests junt amb un drap negre que tapava tot l’altar ho posaven per Setmana Santa, això i uns testos que les dones hi sembraven blat i tenien en una habitació a les fosques. Per Setmana Santa havia crescut un pam però no era el verd del blat, sinó semblaven fi ls d’or. Jo recordo que tot plegat ens feia una gran devoció.

Aquests canelobres els van cremar i van guardar uns que hi havia a l’altar que eren de fusta daurada. Aquells dies tot el que era groc es pensaven que era d’or i ho portaven a una sala de l’ajuntament. El que va quedar allà jo no sé qui, però sí que algú ho va recollir.

Entre aquells objectes hi havia la Creu gòtica mig aixafada i un dia el tio la va agafar i la va amagar en un cuarto molt petit que hi havia a l’escala i allà unes estanteries que hi guardaven els “Boletín del Estado”.

...

Quan el tio va ser cridat a fi les em va ensenyar allà on estava amagada i em va fer prometre que si ell no tornava de la guerra, jo m’encarregaria de fer-ho saber al capellà. Gràcies a Déu va poder tornar sa i estalvi i ell mateix la va poder entregar”.

Des del juliol del 1936 han passat 80 anys i tot aquell daltabaix necessita encara una revisió serena i desapassionada incorporant refl exions i aportacions diverses.

Situant-nos a l’església de Sant Miquel d’Anglès hi ha dos elements que dr salvaren de la destrossa i que considero interessant siguin ressenyats aquí per donar-los a conèixer. Fins ara, malgrat el seu valor, han passat molts desapercebuts. Possiblement hi ha ajudat la seva situació (a la part occidental de l’església) quediant a l’esquena dels assistents a l’església. L’un és la barana del cor i l’altra és la rosassa, ambdues peces d’una qualitat particular i necessitades d’una restauració adequada.

LA BARANA O BALUSTRADA DEL COR

97

És massissa i solemne. Examinada per en Joan Bus-salleu, un fuster ben expert, no queda massa clar si és de fusta d’arbre blanc (àlber) o de cirerer del país , molt repintada. La llargada de 845 cm, encastada a banda i banda des del mur de migdia de l’església al mur de tramuntana amb una biga d’una sola tramada a la part superior.

La seva alçada és d’uns 103 cm i l’amplada de 26 cm. Es reparteix en tres trams de 8 columnes verticals (en total 24) reforçats per dos pilars mitgers amb mitges columnes verticals adossades a cada costat i un pilar a cada extrem amb mitja columna adossada. Cada una de les columnes és d’uns 79 cm. i està formada per dos cossos en forma de gerros que s’ajunten al centre.

La funció d’aquesta barana d’una qualitat artesanal notable és salvaguardar els que, des de l’espai del cor, solemnitzen la litúrgia amb els cants. La seva solidesa està feta a prova de cantaires i de cants.

No es pot precisar a quin any o a quina època es col·locà aquesta barana o balustrada però segurament hauríem de recular al moment que es construí el cor i, per tant, ja a les darreries del s. XVII.

LA ROSASSA O ROSETÓ

Com una gran O s’obre al mur occidental de l’església i, al captard, projecte la llum solar a l’interior de l’església que esdevé especialment fascinant a fi nals de maig principi de juny (com també a fi nals de juliol principi d’agost) quan les coloraines del rosetó es projecten al presbiteri fi ns a circumdar el cambril de la Mare de Déu del Remei (un fet que esdevé poques vegades). En algunes esglésies aquest fenomen solar està perfectament controlat i coincideix amb alguna celebració particular.

Segons en Ramon Vinyes (Anglès. Notes històriques, Editorial Montblanc-Martín, 1973, p.35): “La O del frontispici de l’església sembla que fou bastida molt posteriorment (o almenys refeta), puix una nota de l’arxiu parroquial diu que costà en 12 d’octubre de 1885, la quantitat de 275 pessetes per les 18 pedres que el formen”.

Aquesta data no és aleatòria. Com recull Josep M. Marquès (Notes històriques sobre la diòcesi de Girona i les seves parròquies, Butlletí de l’Església de Girona, Annex Guia 1996, p. 98), la parròquia de Sant Miquel d’Anglès, segregada de la Cellera de Ter el 1594, si bé la Rota romana revocà la separació el 1627, “no assolí la plena independència sinó el 1859”.

Entre el 1869 i el 1870 s’havia celebrat el concili Vaticà I on s’havia proclamat la infal·libilitat del sant pare. Al concili hi havien participat gairebé tots els bisbes catalans entre els qual Constantí Bonet i Zanuy, bisbe de Girona del 1862 al 1875. El concili es va suspendre quan es van dissoldre els Estats Pontifi cis i es consumà la seva unió a Itàlia (1870).

98

Marià Manent (Història, literatura i Església a la Catalunya Contemporània, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, p. 122), parlant d’aquell mo-ment, afi rma: “Des d’aleshores s’anà congriant la imatge del Papa presoner i pobre (Pius IX). Per anar-lo a veure sortiren d’Espanya moltes peregrinacions i es feren moltes col·lectes per ajudar-lo. La campanya tenia un àmbit espanyol, però n’era l’ànima el clergue sabadellenc Fèlix Sardà i Salvany... Les campanyes del seu setmanari, Revista Popular, fundada precisament en 1871 per ell mateix, van fer saó i aconseguiren d’aplegar quantitats importants de diners per al papat.

En aquest context cal situar el fet que el 1871 les mines propietat de Francesca Vilarasau, en morir, passessin a ser propietat de la Santa Seu i a ser-ne administrador el bisbe de Girona Constantí Bonet. Malgrat l’escassa rendibilitat, el fet denota un mo-ment d’exaltació del papat que també es va fer pre-sent a Anglès que s’unia al sentiment d’agraïment dels anglesencs per haver obtingut la independència parroquial.

Així doncs, el 1885 (15 anys després de la disso-lució dels Estats Pontifi cis i 26 anys després del re-coneixement de la independència de la parròquia d’Anglès), quan s’obrí la rosassa al mur occidental de l’església, el vitrall que s’hi col·locà i que encara es pot admirar, recull aquell moment d’exaltació i de devoció envers la Santa Seu.

La rosassa queda omplerta per un vitrall d’un dià-metre de 272 cm. i format per 32 plafons de vidres emplomats i acolorits, alguns dels quals molt deterio-rats. Al centre del vitrall s’hi representa l’escut dels Estats Pontifi cis, és a dir, la tiara i les dues claus de sant Pere creuades. I a l’entorn es forma un dibuix calidoscòpic combinant també els colors pontifi cis.

En primer lloc el color blanc, que ve a ser el color de fons del conjunt. El blanc es considera el color personal del sant pare per anar vestit d’aquest color des de Pius V (papa del 1566 fi ns el 1572). Aquest color era present a l’antiga bandera dels Estats Pontifi cis i ho és a la bandera actual de l’Estat del Vaticà.

El color següent és el groc i aquest es considera el color propi del Senat i del poble romà. Aquest segon color és el que acompanya el blanc a l’actual bandera del Vaticà i també hi era a les anteriors banderes, com també l’uniforme i la bandera de la guàrdia suïssa. El tercer color que destaca a la rosassa és el vermell, el color dels patricis romans que ha perdurat en les vestimentes cardenalícies. El vermell també era present a l’antiga bandera dels Estats Pontifi cis (anterior al 1808) i que perdura en la bandera i l’uniforme de la guàrdia suïssa. Un altre color que apareix a la rosassa és el verd, color que es considera propi dels patriarques i que també s’atorga al sant pare per ser el patriarca d’occident. També hi ha el color blau, un dels colors (juntament amb el groc i el vermell) dels uniformes i la bandera de la Guàrdia Suïssa. Finalment també cal fer esment del color morat, el color propi dels bisbes i monsenyors que són designats per la Santa Seu.

Esteu convidats a aportar informació sobre aquest tema o altres relacionats amb el patrimoni religiós d’Anglès. I, sobretot, esteu convidats a entrar a l’església de Sant Miquel i observar i admirar les dues peces que he ressenyat.

BONES GALES

99

A TOTHOM!

Bones gales!

C/ Indústria, 59Tel. 972 42 02 48

17160 ANGLÈS (Girona)

c/ Girona, 19 Tel. 972 42 00 03ANGLÈS (Girona)

Pol. Ind. Sau, 5 · c/ del Ter, 5 · 17165 LA CELLERA DE TERTel. 972 42 32 10 · Fax 972 42 40 83

serralleriaenfo@terra.es

c/ Pla d’Avall, 12, (davant Gasolinera Anglès)T. 972 42 20 67 · M. 669 39 53 77 · ANGLÈS (Girona)

EXCAVACIONSÀRIDS

100

Aula deMúsicad’Anglès

Tel. 972 42 01 04 · 651 12 92 75aulamusicaangles@hotmail.comwww.aulademusicaangles.com

INSCRIPCIONS DEL 19 AL 30 DE SETEMBRE DE 17.00 A 20.00H

INICI DEL CURS 3 D’OCTUBRE

C L Í N I C ADENTAL ANGLÈSDra. Cristina Vázquez Prieto

ODONTOLOGIA GENERALORTODÒNCIA

BLANQUEJAMENTS EN UNA HORA

c/ Sant Miquel, 54 · 17160 ANGLÈS (Girona)Tel. 972 42 23 46

clinicadentalangles@hotmail.com

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1C/ Indústria, 46 - 17160 ANGLÈS (Girona)Tel. 972 42 31 95 - loteriapeixetdor@hotmail.com

101

Benvolguts anglesencs,

Aprofi tem l’avinentesa per explicar què fem i hem fet a la nostra en� tat A.D.C. (Atac de Calderilla).

Des de l’aula de Música creiem que és necessari oferir diferents programes d’aprenentatge els quals faciliten que tots els alumnes puguin trobar el seu lloc en l’oferta educa� va del centre alhora que reben una formació plural.

És important mantenir una coherència amb l’entorn educa� u que rep l’alumne en els ensenyaments generals i la realitat sociocultural que l’envolta.

Atac de Calderilla és una associació mul� disciplinària sense ànim de lucre que va néixer alhora que l’Aula de Música.

Donar a conèixer diferents cultures mitjançant la música, cançó, dansa i ac� vitats relacionades amb la crea� vitat i el benestar � sic i mental (cos-art) és el nostre objec� u.

Les arts reforcen la construcció de la personalitat al potenciar l’intercanvi d’experiències crea� ves amb altres persones.

No dubteu en demanar informació a l'Aula de Música, sense compromís.

Us desitgem que gaudiu d'unes bones Gales.

Instruments exposats

en un dels Mercats

d’Instruments

Imatges de l’audició del passat fi nal de curs

Un tros de la partitura de la música de l’original Ball del Ciri

102

Ctra. Anglès-la Cellera, s/nTel. 972 42 25 99 - Fax 972 42 39 71

17160 ANGLÈS (Girona)danescreus@gmail.com

ESTUDIS GEOTÈCNICS EDIFICACIÓ, OBRA CIVIL, NAUS INDUSTRIALS, CONSULTORIA I ASSESSORAMENT

ESTUDIS HIDROGEOLÒGICS, CONTAMINACIÓ DE SÒLS, MEDI AMBIENT, AUTORITZACIONS I CONCESSIONS D’AIGUA.

GIRONA · Tel. 972 21 63 43 - BARCELONA · Tel. 93 844 40 09www.geocamweb.com

PUJADA DE CAIXESde CERVESA

Aquest any us proposo una nova ac� vitat! Ets una persona atrevida que accepta nous reptes? Doncs l’ac� vitat de diumenge a les 18:00 a la pista de l’escola Pompeu Fabra està feta per tu: construir una torre amb caixes i pujar tan amunt com sigui possible.

Els par� cipants han de fer equips de dues persones, un anirà apilant caixes una a sobre de l'altra i i l’altre li passarà les caixes. El col·locador s'haurà d'anar enfi lant a la torre sense baixar (sempre amb la seguretat que anirà lligat a un equip de rappel que impedirà la caiguda) i el passador li haurà de fer arribar les caixes només amb l’ajuda dels propis braços.

L’equip que aixequi la torre de caixes més alta serà el guanyador!!

Els menors que hi vulguin par� cipar hauran de portar una autorització paterna que aquell mateix dia podrà omplir al lloc de l’ac� vitat. L’acte és gratuït.

Premi: Un vol amb paramotor biplaça pel col·locador i un lot de productes pel passa-dor.

Col·laboren i patrocinen: Excavacions basses i Vol Factory.

104

PATROCINADORSAnglès Tèxtil S.A. - ANTEXTerra-Avant S.A.

COL·LABORADORSJoan Aulet Torrent S.L. - Ca l’AuletCleceNoraCapraboDiaSupermercats Charter

ANUNCIANTS100 - Agència Costa42 - Agriforest Soler34 - Angest S.L. 8 - Anglès Motor 2 - Anglès Tèxtil S.A. - ANTEX54 - Animals Brunyola42 - Aqualia31 - Àrids Vilanna52 - Armeria i Esports Puig S.L.100 - Aula de Música d’Anglès104 - Autoescola APSA40 - Autoescola Vial 2104 - Banc Sabadell Atlántico S.A.28 - Bar Can Mont54 - Bar Girona 8102 - Bar J.B.28 - Bar Racó de Bruixes92 - Baranes i Escales de Fusta Furtià94 - Basar Anglès20 - Bassó Modes20 - Bosch Collell Enginyers S.C.40 - Cafè Bar Cal Mariner36 - Calçats Torras69 - Carburants Taravaus, S.L.100 - Carles Bruscantini74 - Carme Soler, Estetica i perruqueria 23 - Carn’s34 - Carnisseria Bon Tall42 - Carnisseria Manel74 - Centre Veterinari Anglès94 - Centric Control de Plagues23 - Cercle100 - Clínica Dental Anglès74 - Clínica Dental Estació - Rubirola

56 - Comercial Ofi matica 2C69 - Construcciones Carreiras S.A.38 - Construccions Bassols i Fills20 - Construccions Campmajó-Masferrer SL84 - Construccions Teixeira74 - Dacametal, Serralleria102 - Danés Serveis de Fusteria SL93 - Dapecsa18 - David Calvo Arquitectura26 - Drogueria Reverter38 - Ecomie84 - El Celler del Bon Vi100 - El Peixet d’Or 52 - El Rebost d’en Bacus48 - Electer34 - Electro-Merkat34 - English School69 - Escola de Dansa Anglès84 - Espai Cuina36 – Espai Maragda20 - Estètica Igna40 - Evann Perruquers S.C.8 - Excavacions Bassas, S.L.99 - Excavacions ESR Eudald Surós40 - Ferrateria i Taller Bosch74 - Ferreteria Castañer38 - Finna, SL40 - Fisioteràpia Eloi Julià82 - Floristeria Sant Miquel92 - Fonda Massot70 - Fonda Tarrés23 - Fontmartí99 - Forn de pa Can Centena31 - Forn de pa el Llevat14 - Fruiteria Wujum Zhang54 - Fustes Joan Carreras S.L.102 - Geocam18 - Giralt Autocars34 - Gràfi ques Anglès S.C.54 - Gritecsa52 - Guixos Fusté, S.L.52 - Host Computer Anglès S.L.50 - Impremta Pagès70 - Indústries Tarres, SL106 - Joan Aulet Torrent S.L. - Ca l’Aulet82 - Joaquim Oliveras - Nova Oliveras70 - L’Aula 974 - L’Estanc Can Centena56 - Lindamer, S.L.16 - L’Oscar

49 - Manteniments la Selva.82 - Materials Anglès - Oliveras42 - Mels Anglès38 - Mobles Prat70 - Mondex Menaje España S.A.22 - Mundi Hogar8 - Núria Sabaté Noguera28 - Ones Estètica Ella & Ell34 - Òptica Milent S.A.20 - Papereria 55 S.C.P.38 - Parra Treball Temporal22 - Parramon Economistes34 - Pastisseria Dalt del Pi28 - Pastisseria Piferrer26 - Peixos Rosa del Vents56 - Pere Boada Comas S.L18 - Perruqueria Boix S.C.16 - Perruqueria DE-TR3S36 - Perruqueria Gispert52 - Perruqueria Marta42 - Perruqueria Paqui99 - Petroselva16 - Pintura Decorativa Mulleras16 - Planxisteria Pla d’Avall70 - Pont Control de Plagues84 - Protocol S.L.74 - Queviures Cal Flequer Nou26 - Quim Pa18 - Restaurant Ca l’Elisa36 - Restaurant l’Aliança94 - Restaurant la Barca40 - Ribas Motos i Bicicletes16 - Rueda Pou Òptics S.L.99 - Salob Modes36 - Santabàrbara Agrobotiga94 - Sat Morales99 - Serralleria Enfo84 - Serviplagues36 - Simtec99 - Supermercats Charter82 - Sureda Fusteria i Decoració S.L.22 - Taller Albó CITROËN94 - Taller Joan Masoliver28 - Taller LaFort, S.L.107 - Terra-Avant S.A.82 - Tot OK28 - Única Moda56 - Vètmobil22 - Volfactory

P O L L E R I A

Benvinguts a...

EL NOSTRE EQUIP LES TEVES NECESSITATS EL TEU PRODUCTE A MIDATEU PPRPPRODUCRODUCTT MIE A MIDDAALE

+

+ +

ATS EL T

=

QUALITAT ESTALVI FLEXIBILITATQUALITATUALIT TT

+

FL

EL P

ARADÍS DEL POLLASTRE

D E P O L L O S A B E M O S U N H U E V O

E S C O R X A D O RAfisa

G R A N J ATerra Avant

A L I M E N T A C I ÓPromociones Ganaderas

C U I N AVifiti & Catar

E S P E C E J A M E N TVenerdes & Avive

POPS

UWWWWWWWWWWYBLANQUETA DE POLLASTRE

CHICKEN

Rostit al forn casolà

3 min

RACIONS

Sense gluten

2Producte cuinat,

Escalfar i servir 400 g Pes Net

apro

x

1973