Butllet­ sobre enoturisme: Tend¨ncies Enotur (setembre 2013)

download Butllet­ sobre enoturisme: Tend¨ncies Enotur (setembre 2013)

of 12

  • date post

    21-Dec-2014
  • Category

    Business

  • view

    195
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Número 5 del butlletí 'Tendències Enotur' editat pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci dins el Pla CENOTUR gràcies al cofinançament del FEDER Eix 1 i la Diputació de Tarragona. Informació d'interès per al sector de l'enoturisme a Catalunya.

Transcript of Butllet­ sobre enoturisme: Tend¨ncies Enotur (setembre 2013)

  • 1. SETEMBRE 2013 N5 Ampliant la visi enoturstica del newsletter Tendncies ENOTUR va sorgir de la voluntat doferir una eina de difusi i anlisi tcnic de les principals tendncies enoturstiques mundials, tenint sempre com a referncia la realitat de la demarcaci de Tarragona. Amb aquest nmero ampliem aquest criteri al conjunt de Catalunya. Per aquest motiu lapartat Nostres Destinacions, que fins ara havia tractat la DO de Terra Alta i DO Conca de Barber, inclour altres DO catalanes que siguin rellevants i que puguin aportar coneixement als gestors enoturstics de les DO catalanes. En aquest nmero es tracta la DO Costers del Segre. El Programa Enoturisme a Catalunya presentat recentment per la Direcci General de Turisme i lINCAVI i tractat al De qu sest parlant daquest nmero, justifica tamb aquesta nova orientaci en parlar de forma global del territori enolgic catal i dels productes enoturstics vinculats. Tendncies Enotur vol ser la publicaci de referncia tant en lmbit estatal com internacional per sobretot acomplint amb la funci dintercomunicaci entre les diferents destinacions enoturstiques catalanes. NDEX Barmetre ENOTUR Destinacions de referncia: Marco de Jerez Tecnologia aplicada a lenoturisme Informes enoturstics de referncia EL MS DESTACAT Anlisi de les caracterstiques enoturstiques de Marco de Jerez (pg. 2) Eno Sigtur Mbil i Enotur Data System, aplicacions tecnolgiques que facilitaran la gesti enoturstica (pg. 4) La DO Costers del Segre: articulaci de paquets enoturstics singulars (pg. 6) El posicionament de les DO de la demarcaci de Tarragona respecte altres DO de referncia internacional (pg. 8) Anlisi destudis enoturstics elaborats per entitats amb reconeixement internacional (pg.10) Catalunya disposa ja del Programa dEnoturisme (pg. 12) 8 2 4 10 DO Costers del Segre6
  • 2. Font: Web associaci. Font: Elaboraci prpia. Lexistncia duna associaci pblico-privada que aglutina la major part de loferta i la seva orientaci a la promoci del turisme del vi afavoreix que lenoturisme esdevingui un sector amb un elevat potencial de creixement Marco de Jerez s una comarca situada al nord-oest de la provncia de Cdis, formada per vuit municipis daquesta provncia juntament amb un municipi de Sevilla. A la comarca shi troben tres Denominacions dOrigen (Jerez-Xers-Sherry, Manzanilla-Sanlcar de Barrameda i Vinagre de Jerez), regulades per un mateix Consell Regulador. A part, el territori tamb disposa duna denominaci especfica, Brandy de Jerez, regulada per un Consell Regulador propi. Per complementar la tasca desenvolupada per aquesta entitat, al 2006 es va crear lAssociaci Ruta del Vino y Brandy del Marco de Jerez, amb lobjectiu de desenvolupar i promocionar el turisme del vi. La importncia i tradici vincola de la regi s evident. El Consell Regulador de Jerez-Xers-Sherry, Manzanilla- Sanlcar de Barrameda i Vinagre de Jerez s el ms antic de tot lEstat espanyol. Importncia enoturstica Es tracta duna destinaci enoturstica referent. Aix, segons ACEVIN, la Ruta del Vino y del Brandy del Marco de Jerez (marca enoturstica) s la segona zona enoturstica amb major nombre de visitants de tot lEstat espanyol, (416.569 visitants lany 2012), noms superada per la Ruta del Vi Enoturisme Peneds1 . Aquest bon posicionament a escala estatal est relacionat amb lrgan enoturstic gestor, lAssociaci Rutas del Vino y Brandy del Marco de Jerez, entitat pblico-privada formada per nou ajuntaments , juntament amb lempresariat enoturstic de la zona (una setantena de membres). Entre loferta privada destaquen en nombre els cellers, els hotels i els restaurants, segons dades del propi web (GRFIC 1). s rellevant lelevada categoria dels hotels (el 45,5% dels hotels associats corresponen a allotjaments de 4 estrelles) i el fet que lassociaci integri a cinc dels vuit hotels de mxima categoria (5 estrelles) dels municipis de Marco de Jerez. Pel que fa a la representativitat enoturstica per municipis, Jerez concentra la major part de loferta2 (GRFIC 2). Tal i com defineix el seu propi web, lentitat vol contribuir al desenvolupa- ment econmic, social i cultural, a partir de la potenciaci de lenoturis- me. A ms dels objectius comuns existents amb altres associacions (promoci conjunta, coordinaci dagents, foment de la qualitat) destaca la visi ms social, materialitzada en un procs de sensibilitzaci de la poblaci local versus lenoturisme. Larticulaci de paquets especfics recau en lmbit empresarial. El celler de Gonzlez Byass esdev un referent, proposant fins a 14 tipus de visites diferents, entre les que destaquen la collaboraci del celler amb el sector de la pesca de la tonyina a Barbate o loferta dun passeig en barca pel Puerto de Santa Mara. Un dels valors afegits del sector s la varietat pel que fa a larquitectura dels cellers. I s que amb el pas dels anys els vinaters han anat modificant i adaptant els seus cellers a les necessitats de cada poca. Marco de Jerez MAPA1: Delimitaci de Marco de Jerez. GRFIC 1: Distribuci dels membres de lassociaci Ruta del Vino y Brandy del Marco de Jerez, per sectors. DESTINACIONS DE REFERNCIA Fonts consultades: 1 Asociacin Espaola de Ciudades del Vino (ACEVIN) (2013). Informe de visitantes a bodegas asociadas a las Rutas del Vino de Espaa ao 2012. Madrid. 2 Web prpia de lassociaci Rutas del Vino y Brandy del Marco de Jerez. SETEMBRE 2013 N5 TENDNCIES ENOTUR 2 0 10 20 30 40 Puerto Real Chipiona Trebujena Lebrija Rota Chiclana Sanlucar de B. P. Santa Maria Jerez GRFIC 2: Distribuci dels membres de lAssociaci Ruta del Vino y Brandy del Marco de Jerez, segons municipis. Font: Web associaci.
  • 3. Font: Consell Regulador de les DO Jerez-Xers-Sherry, Manzanilla-Sanlcar de Barrameda i Vinagre de Jerez i Turisme de Catalunya. *Nota: no inclou hectrees Brandy. ** Nota: % dels cellers associats sobre el total registrat al Consell Regulador. ***Nota: base de dades Barmetre Enotur. ****Nota: els Consells Reguladors tamb desenvolupen funcions vinculades a lenoturisme. *****Nota: places hoteleres (no inclou places dhostals ni pensions). Dades Provncia de Cdis Provncia de Tarragona Territori 8 municipis de Cdis i 1 de Sevilla 1 provncia, 136 municipis Nombre de DO 3 DI i 1 DO especfica 5 DO prpies, part de DO Peneds, de la DO Cava i de la DO Catalunya Superfcie vinyes 7.005 ha * 25.277 ha*** Cellers totals 66 296*** Cellers visitables 37,9% ** 28,0%*** Entitat reguladora 2 Consells Reguladors 5 Consells Reguladors Entitat enoturstica especfica Associaci Rutas del Vino y el Brandy - Priorat Enoturisme - Enoturisme Peneds**** Places hoteleres (2012) 35.414***** 57.691***** Per aquest motiu a la regi trobem cellers moriscs, cellers construts a linterior de mesquites o de convents, aix com els anomenats cellers catedrals, construts pels indians. Lmbit local, per la seva part, ha articulat rutes municipals. s el cas de la Ruta Urbana del Vino y el Brandy del municipi de Jerez (actuaci resultat del seu Pla dExcellncia) i de la Ruta del Vino, Brandy y Vinagre del Puerto de Santa Mara. Un producte estratgic? Segons els plans estratgics i la promoci turstica que es realitza des dels webs turstics institucionals, es pot afirmar que lenoturisme mostra una major rellevncia en lmbit local, ms que no pas a escala andalusa o provincial. Aix, als plans estratgics i de mrqueting realitzats per lentitat regional3 no apareix el concepte enoturisme i s, en casos puntuals, el denogastronomia, no centrat especficament en el mn del vi. La Diputaci i el Patronat provincial de Turisme de Cdis no disposen dun pla especfic4 , mentre que els documents estratgics de la indstria turstica plantegen actuacions per mercats dorigen. Aix doncs, es mostra una jerarquitzaci de productes complementaris al sol i platja com s el turisme de creuers, de golf, de convencions o turisme actiu, quedant lenoturisme en una posici secundria, tant des del punt de vista de la posici al web com pel que fa al seu protagonisme als documents estratgics o promocionals. En el cas del web dAndalusia, per exemple, la informaci es troba en el sub-apartat de gastronomia. Pel que fa a lanlisi municipal, Jerez disposa de dos plans recents en turisme (el Plan Turstico de la Ciudad de Jerez i el Plan de Excelencia Turstica). De fet, la implementaci del segon va permetre la creaci de la Ruta Urbana del Vino y Brandy de Jerez. Tot i aix, la promoci al web de la ruta o del producte enoturstic en general s inferior a la daltres municipis de la regi enoturstica, tenint en compte, a ms, que s la capital de la unitat enoturstica i el municipi amb major representaci empresarial a lassociaci. Per contra, el Puerto de Santa Mara, tot i no disposar dun document estratgic, presenta un major posicionament del producte enoturstic al web, esdevenint un producte destacat i oferint informaci sobre la ruta municipal. Chipiona tamb destaca per mostrar informaci clara al seu web. La resta de municipis o b no disposa de cap tipus dinformaci (tres municipis) o b la informaci no se situa en primera plana, estant dintre daltres apartats (quatre municipis). Reflexions Marco de Jerez gaudeix de nombroses fortaleses: disposa de diferents productes complementaris com s el vi, el vinagre o el Brandy, ha articulat una entitat mixta enoturstica i concentra en unes 7.000 hectrees fins a tres denominacions dorigen diferents. Tot i aix, les institucions turstiques autonmiques, provincials i una part dels municipis estan prioritzant la promoci daltres productes complementaris al sol i platja, com s el producte de golf, creuers, congressos o salut. Aquesta situaci defineix una oportunitat per a Marco de Jerez, donant lloc a un elevat marge de creixement. A ms, lexistncia duna nica entitat que aglutini l