Butlletí Obert 25 - Ens apropem als joves

Butlletí Obert núm.

EEnnss aapprrooppeemm aallss JJoovveess

Manel Urtasun "el fantàstic"

Altres mirades de l'infant en situació de risc social per Lluís Toledano

Els joves i el seu espai per Dani Martínez

¿Voluntario de jóvenes? ¿Cuando puedo empezar? per Antonio Palacios

Els infants catalans, víctimes de la pobresa energètica per Jordi Balot

En aquest número...

25Març 201 7

2 Butl letí Obert 25

LaFundació

HHeemm ppeerrdduutt uunnaa ggrraann ppeerrssoonnaa,, uunnggrraann ccoommppaannyy ii uunn bboonn aammiicc.. EEnnMMaanneell UUrrttaassuunn,, llaa ppeerrssoonnaa qquuee ccaaddaattaarrddaa rreebbiiaa aammbb eell sseeuu ccoorr oobbeerrtt,, aalleess ffaammíílliieess,, iinnffaannttss ii jjoovveess ddeeGavina, va morir el passat 2 defebrer.

És una gran pèrdua per a la sevafamília i també per a la nostraentitat. La seva alçada humana, laseva calidesa i la seva cordialitatvan fer que esdevingués algú capaçd’acollir, d’escoltar pacientment ide fer-se càrrec del patiment –itambé de les alegries– dels altres,especialment de les famílies deGavina que tants dies ho passen tanmalament.

EEllss jjoovveess eell tteenniieenn ccoomm aa uunn ccooll·· lleeggaaii lleess ffaammíílliieess,, ccoomm aa uunn rreeffeerreenntt..TTaarrddaa rreerree ttaarrddaa aaccuuddiieenn ppeerrqquuèèssaabbiieenn qquuee eenn eellll ppooddiieenn ttrroobbaarr aallggúúqquuee eellss eessccoollttaavvaa,, eellss eenntteenniiaa ii eellssajudava. Tant és així que en Manel,anava repetint mig en broma migseriosament: “m’hauré d’apuntar aclasses d’àrab o urdú”.

Eres l’últim en marxar de Gavinacada nit. Ara has marxat, però persempre. Guardarem un gran record,de la teva bondat i saviesa, del teuhumor, de la teva dedicació durantmés de 10 anys, que deixa en elsnostres cors una empremtainesborrable d’estimació.

Adéu amic!

Manel Urtasun "el fantàstic"

3Fundació Joan Salvador Gavina

L'opinióde...

Cada cop que parlem d’aquellsinfants que presenten problemes idificultats per comunicar-se icomportar-se d’una manerasocialment adaptada, cada vegadaque amb les seves actuacions ens ésmés difícil justificar i entendre quèels passa per dintre i què els haportat a actuar d’aquesta manera,acabem per catalogar-los com ainfants difícils, problemàtics i coma nois i noies que ràpidamentsituem dins el paraigües delsinfants inadaptats o que viuen ensituació de risc i conflicte social.

Per aquesta tendència a intentartrobar ràpidament un lloc percadascú, un lloc social per cadagrup o col·lectiu segons els seuscomportaments i patrons de vidaper després poder aplicar el nostresaber com a personesnormalitzades, adaptades i dur aterme les nostres intervencionseducatives, estem caient en el riscde no anar més enllà i fer unalectura més pausada de moltes deles situacions que conformen lesseves vides i itineraris vitals.

Altres mirades de l’infant ensituació de risc social

Lluís Toledano

Consultor Social & Tercer SectorCoordinador de voluntariat de la Fundació


Evidentment, quan parlem d’infants ijoves socialment inadaptats, estempensant en aquelles persones que perdiferents circumstàncies no han tingutles mateixes oportunitats que lamajoria per a desenvolupar-se niestructurar la seva personalitat apartir de referents clars, de personessignificatives, ni enmig d’entornspropers i afavoridors d’experiènciesestimuladores en quant aprenentatgesi espais de socialització. Tampoc,possiblement, han estat cobertes deforma òptima les seves necessitatsbàsiques (salut, protecció, educació,abric ...) ni afectives per sentir-seacollits, estimats, acceptats iacompanyats en la seva evolució idesenvolupament en general. Són

infants i joves que creixen amb gransdosi d’inseguretats i pors. S’handesenvolupat en espais i entorns(família, barri, ...) moltes vegadespobres en experiències afectives i en lacreació de xarxes de suport, seguretat ivincle.

És a partir d’aquestes realitats queatorguem unes etiquetes que per sísoles ja separen dos mons, iprecisament aquí rauen, en part,algunes de les primeres dificultats al’hora de relacionar-nos i apropar-nos a aquests infants que viuen deforma quasi permanent amb el risci el conflicte. Ens posicionem i elsmirem des de la nostra normalitat,des del nostre ser adaptats, la qualcosa no ajuda a imaginar-nos en


cap moment com a vulnerables,dèbils i també petits davant demoltes situacions o circumstànciesvitals que, a voltes, fan trontollar lanostra seguretat. El sentir-seinadaptat davant d’alguna cosa,viure una situació més o menysinestable on els referentsdesapareixen bruscament o elscodis que ens eren útils fins a leshores ja no ens són vàlids ni ensdonen respostes satisfactòries són,en definitiva, situacions i fragmentsde vida que ens defineixen iconfiguren l’existència de tot ésserhumà.

És en aquest context on, si feml’esforç de veure’ns en momentsdeterminats un xic com ells, podremgenerar altres maneres d’establirrelacions que permetin fer lecturesmés properes i empàtiques, on seràmés fàcil aproximar-nos i, per tant,entendre i comprendre l’angoixa, lapor, la ràbia o la inseguretat que deforma més o menys permanent, méso menys difusa dibuixen l’existènciade molts d’aquests infants i joves. Al

posicionar-nos des d’aquestaperspectiva. possiblement salvemalguns dels primers obstacles al’hora d’apropar-nos a les sevesrealitats, a les seves vivències i elsseus comportaments.

En aquest nou escenari podremgenerar en ells una forma diferentde percebre’ns com a personesalienes que som al seu malestarvital, i nosaltres, com professionalsde la intervenció social i educativa,podrem trobar algunes claus que enspermetin descobrir la simplicitat - ila riquesa- per acompanyar-los enels seus processos i esdevenimentsvitals a partir de la creació de vinclesque entre tots puguem ser capaçosde generar.

Són infants i joves que

creixen amb grans dosi

d'inseguretats i pors

"

"


Això éseducatiu

Els nois i noies d’entre 16 i 22 anys,s’atenen a la Fundació en elprojecte de l'Espai Jove, un espaide relació i referència que enténl’etapa juvenil com a fase detransició cap a la vida adulta. És al’Espai Jove on es detecten lesmúltiples necessitats que tenen,tant a nivell individual com a nivellde grup.

Als nois i noies joves que s’apropen ivolen participar del projecte se’lsofereixen diferents opcions d’accions

que triaran segons necessitats iinteressos amb l'objectiu deconfigurar l’itinerari personal. Alresponsable de l’espai, aquestitinerari individual, li permetrà ferl'acompanyament per encarar lavida adulta amb igualtatd’oportunitats, responsablement i deforma normalitzada. La flexibilitat ila capacitat d’adaptació per atendrecadascun d’aquests itinerarispersonalitzats és la característicafonamental del projecte.

Els joves del Centre Obert JoanSalvador Gavina

Dani Martínez

Educador de l'Espai Jove Gavina


Les deteccions que fem són gairebétots del circuit del Centre Obert,servei que ofereix la Fundació des defa 37 anys. Les poques persones quevenen sense contacte previ amb laFundació ho fan pel que els hanexplicat els altres companys. El fetde ser nois/noies que segueixenvinculats a la Fundació, defineix tantun perfil com les motivacions. Lamajoria són estudiants i això acotamolt les accions que podem fer i lesdemandes que ells fan. Són jovesamb un clar objectiu: progressar enel seus estudis i aprovar-los.

A nivell de grup, el fet de conèixer ala resta de participants del projecte,crea un fort vincle entre ells. Aquestvincle, però, no és tancat i és moltpermeable a noves incorporacions.

De forma general, podríem dir que

a l’Espai Jove hi venen per a cobrirtres motivacions:

- Trobar un espai de relació.- Trobar un espai de suporteducatiu.- Trobar un espai on utilitzar einesi recursos TIC (equips informàtics,accés a Internet i accés aimpressora).

La major part dels participantssegueixen apropant-se al recursamb necessitat d’orientació isuport. La dinàmica ofereix unespai de reflexió i aprenentatge quetant és individual com de grup.Aquí poden trobar la calma il’acompanyament que els permet

EELLSS JJ OOVVEESS OOPP II NN EENN .. .. ..

De l'Espai Jove el que mésm'agrada es lo còmode que m'hitrobo, lo desconnectada delsproblemes del día a día. Vaig veniral Gavina per una amiga, em vaagradar tant que em vaig apuntar.És un lloc on regne el respecte iuna bona harmonia encara quetots fem coses diferents.

Karen

L'espai jove facil ita que

l'esfera pròxima de relació

sigui estable

"

"


expressar successos personals queels amoïnen o bloquegen. L’EspaiJove facilita que l’esfera pròxima derelació sigui estable. Quan nopodem garantir des de l’entornaquesta estabilitat, tot el sistema esdesequilibra. És una cadena, uncastell de cartes que es desmoronatoquis on toquis.

Són nois i noies que porten unesmotxilles molt pesades. A les tutoriesparlem, treballem aspectes personalsi emocionals que, pel fet decompartir-los, els descarrega. Sovintnomés és una escolta, un suportemocional que els allibera i permetafrontar situacions i bloquejos quesense l’acompanyament erenabismals.

La família

Amb aquells nois i noies que hancontinuat des del recurs del CentreObert la comunicació personal i

familiar és natural. Per definició lavinculació, contacte o seguiment dela família és molt més difusa. Elsmajors d’edat ja venen periniciativa pròpia. La família éssecundària i només amb aquellsque ja estan estretament vinculats ala Fundació es té un contacte àgil ifluid, sovint la pròpia famílias’encarrega de preocupar-se i ferseguiment.

Aquest canvi de referent en elcontacte responsabilitza als propisnois i noies d’estar al dia del quepassa al seu voltant. La comunicacióamb ells, però, ha canviat molt. Elfacebook i el whatsapp són els doscanals que estem utilitzant de


M'agrada que sigui com un espaide trobada, que ens escoltin i quesobretot sigui un espai per ferdeures on puc comptar ambvoluntaris i recursos.

Estic aquí des d'Orentes!

Kaur


manera habitual. Són totalmentautònoms en aquest aspecte, tenenles eines al seu abast per a úspersonal i les incorporen molt bé ales dinàmiques de la seva vida. Amés, ambdues s'han convertit en unfantàstic canal per a mantenirdiàlegs i la no presencialitat, enalguns casos, ha estat crucial per apoder fer intervencions ambresultats molt bons.

L’orientació prelaboral

Tot i que la majoria de joves tenenun perfil que podríem definird’acadèmic (estan estudiant, volencontinuar els seus estudis i elspreocupen els resultats de cara alseu futur), també estan preocupats

per les situacions econòmiquesfamiliars. En aquest aspecte,busquen com poder ajudar a lafamília, com tenir més autonomiaeconòmica i, arribats a un puntd’inflexió, es plantegen què fer enendavant: continuar estudiant iseguir sent una càrrega per a lafamília o buscar una feina per mésque no sigui el que volen.

La situació de precarietat familiarels empeny a buscar diners i ajudar-la directament o descarregar-losd’haver de comprar-los coses. Tot il'aparent despreocupació quemostren sovint amb algunsaspectes vitals com laresponsabilització de les sevesdecisions, busquen una manera decontribuir al sosteniment econòmicfamiliar i tenir les despesescobertes. Aquestes despeses, adiferència del que a primer cop d’ullpodríem imaginar, estan moltrelacionades amb els seus estudis.Poder estudiar en un institut ocentre formatiu fora del barri oescollir un estudis que impliquin

La precarietat familiar

empeny els joves a buscar

ingressos per ajudar-la

"

"

1 0 Butl letí Obert 25

una inversió en material, ésquelcom que fa sis anys enrere leseducadores de l’espai jove nohaurien imaginat.

En l’àmbit d’atenció i seguimentprelaboral, participem d’una xarxalaboral del barri (el projecte Ítaka alRaval) que busca primeres feinesper a persones joves. Des de suporta actes veïnals, a bustieigpublicitari, passant per atenciópersonal en punts d’informació omaquinistes d’espectacles, lesofertes laborals que es proposendes de la xarxa busquen ser feines

puntuals i de curta durada queofereixen petits ingressos desubsistència alhora que són primerscontactes amb el món laboral.

Quan hi ha noves ofertes de laxarxa, les valorem, tenim encompte les necessitats idisponibilitats dels nois i noies i, enfunció d'això, els les oferim. Sónprimers contactes laborals quetambé donen l’oportunitat detreballar aspectes més tècnics comla confecció de currículums, lapreparació de cartes de presentacióo la preparació de les entrevistes defeina.

Beques d'estudi

En l’àmbit de suport educatiu, esgestionen beques d’estudi. D'unabanda hi ha les de l’administracióque, a més de ser insuficients,deixen en una situació delicada elsestudis de molts joves perquè es fanefectives un cop el curs ja fa més dequatre mesos que està en marxa.Aquest endarreriment en laresolució de les beques ens ha

Actualment dels 35 joves

atesos, 30 estan realitzant

estudis postobligatoris

"

"

1 1Fundació Joan Salvador Gavina

portat a fer «avançaments dematrícula» per tal que els nois inoies no hagin d’aturar els seusestudis.

A més dels ajuts oficials, gestionemajuts econòmics de suport alsestudis gràcies a la col·laboraciód'escoles, instituts o col·lectius depersones sensibilitzades ambaquesta realitat. Són beques quehan de servir per assolir igualtatsreals, les situacions personals ifamiliars que pateixen molts delsjoves que atenem posen en risctenir una base ferma deconeixements i habilitats que elspermeti entrar al mercat laboralamb garanties d’èxit. Aquests ajutsvan des de pagaments de

matrícules fins a transport omaterial. Són una via per garantirque els i les joves puguin fer elsestudis que volen.

El que volem que sigui l’espaijove

El recurs ha de ser un punt detrobada i reflexió, un espai onparlar de l’actualitat i del’experiència vital, de gènere, desexualitat, ha de facilitar l’ambientper discutir sobre cap a on anem,que vol dir ser autònoms... Amb tot,la majoria d’activitats en grupcosten. En assemblea posem sobrela taula activitats i projectes que es


El que m'agrada és lo bé que ettracten i això permet que et sentismot agust en aquest espai detreball. És un lloc on et respecten ique et puguin o puguis ajudar.

Valoro molt l'oportunitat dedesconectar-me del estrès delsdeures, de poder divertir-me itreballar tranquila. Crec que lafigura de l'educador és moltimportant, sense aquest nofuncionaria igual i tot seria uncaos.

Guita


vulguin fer com a grup i, a partir degrups de treball organitzar temps ipersones per a tirar-ho endavant. Elperfil de joves que atenem, però, ésmolt d’atenció individualitzada i elsmoments d’activitat en grup costaencabir-los entre les seves prioritats.

L’assemblea, regeix el dia a dia delprojecte. L’objectiu és oferirexperiències que facilitin tot eltreball amb els joves. Des de lesactivitats obrim camins i portes perel treball d’autonomia. En aquestsentit, un dels objectius d’enguanyha estat buscar la participació iimplicació en altres recursos delbarri i de la xarxa. És importantafavorir el coneixement de les

ofertes que hi ha a l'exterior tant devida cultural com de recursos. Hand’ampliar les fronteres i conèixerquè més els pot oferir el Raval.

Com és la desvinculació?

Tot final és traumàtic, implica uncanvi d’estat i deixar una zona deconfort. Tanmateix, si el procés itrajectòria a Gavina ha estat positiu,els propis nois/noies tenen einesper trencar el vincle que els dónaseguretat. Aquest procés, amb elperfil majoritari que estem atenent,és gradual. En el camí es vanapropant a nous recursos, a altresespais formals i informals que elsaporten noves experiències.


El problema ens el trobem amb elsjoves que s’han implicat al recurssense un perfil acadèmic. Es vanacostar perquè els havien dit queaquí trobarien suport,acompanyament i ajudes. Aquítroben un espai de relació, un puntde trobada, un lloc on crear vincles ideixar-se guiar per què se sentendesorientats, però sovint no trobeneines suficients per volar sols.L’Espai Jove és obert a tothom,facilitem que tothom se sentiidentificat amb el que fem, amb elque oferim i som plàstics i dinàmicsper adaptar-nos a la varietat deperfils de joves del Raval.

Reptes de futur

El model de projecte és bo ifunciona molt bé. Els nois i noiestenen un fort lligam i són moltefectius els processos de suport i elseguiment individual. De totesformes, voldríem poder disposar


El més important és quel'educador em comprèn. Porto 8anys vinculat al Gavina i, tot i queno soc gens bon estudiant, aquísegueixo.

Marc


de més espai i atendre més perfilsde joves. Encara n'hi ha molts aqui els cal donar resposta anecessitats molt concretes. Un copresoltes els dóna aire i via lliureper continuar sols, sovint nonecessiten el recurs de formacontinuada.

Un repte pel que queda de curs esoferir-los activitats esportives dinsla programació a demanda d'ells.Podem fer alguna activitat puntualamb el suport de voluntaris, peròen aquest moment la gestió del

voluntariat l’hem centrat a cobrirels estudis i el suport a sala. Lallarga trajectòria del projecte deCentre Obert de la Fundació i lalínia ascendent educativa ens portaa això. No és dolent, estemaconseguit grans resultats (30joves del 35 atesos estan realitzantestudis postobligatoris) però hohem d’enriquir i que contemplimés esferes. Així podrem serencara més oberts i ràpids enoferir i procurar ser un recursreferent d’atenció integral de jovesal Raval de Barcelona.


Això ésvoluntari

Cuando hace algo más de 3 años mehablaron de la posibilidad de darclases de soporte en el Gavina meapunté sin dudarlo: me habíajubilado unos meses antes, teniadisponibilidad de tiempo y queríaemplearlo en algo útil, en algo querealmente valiera la pena. Ademássiempre me ha gustado la docenciay aunque no ha sido mi principalactividad profesional, estuvedurante casi 20 años como profesorasociado (a tiempo parcial) en laUPC y echaba de menos el contactocon gente joven. Por otra parte, soy

un firme defensor de la igualdad deoportunidades de niños y jóvenes ypienso que las clases de soportepueden contribuir a ella, ayudandoa los alumnos que por diversascircunstancias no pueden contarcon ese soporte en casa.

Dada mi formación técnica penséque lo mas adecuado seria quediera clases en el área de ciencias,especialmente en matemáticas yfísica de la ESO y bachillerato.Aunque esa ha sido mi principalocupación, he colaborado a veces

¿Voluntario de jóvenes?¿Cuando puedo empezar?

Antonio Palacios

Voluntari de reforç a l'Espai Jove Gavina


en temas diversos: medioambiente, historia contemporánea,“asesoramiento” en redacciones,.. .Casi siempre la ayuda que se lespresta es para aclarar conceptos,resolver dudas y realizar ejercicios,pero procuro también ayudarles aque se organicen mejor el tiempoque dedican al estudio, a que seanmás sistemáticos en la forma detrabajar, a que no dejen todo elestudio para la víspera del examen-la verdad es que no tengodemasiado éxito en este aspectodel trabajo, pues con demasiadafrecuencia me encuentro con

alguien que “pide auxilio” el díaanterior al examen-.

Todos los que me conocen sabenque me lo paso muy bien en lasclases. Comprobar lo contentos quese ponen cuando han aclarado unaduda o han resuelto un ejercicioque se les había “atravesado” y laforma tan expresiva de darte lasgracias es muy reconfortante.

Como dijo un voluntario, "se recibemás de lo que se da". Y yo añado"como gimnasia mental, las clasesme van estupendamente".


L'opinióde...

Fa pocs dies vaig arribar a casa mevaal vespre, després d’estar apagada lacalefacció tot el dia, vaig mirar eltermòmetre i marcava 13 graus.Corrent vaig posar la calefacció per aescalfar-me mentre em venia al capel nom de tants infants que estemacompanyant des de la FundacióJoan Salvador Gavina i que estroben en una situació d’altavulnerabilitat i precarietatsocioeconòmica. I pensava la grannecessitat i dependència de l’energiaque tenim les persones per a podersobreviure amb unes mínimescondicions de dignitat: l’aigua,

imprescindible per a rentar-noscada dia, per a la dutxa, per a cuinar,per a beure, per a rentar la roba; lallum, imprescindible per a poder-nos veure les cares quan marxa elsol, per a poder connectar una estufaelèctrica, per a poder fer els deures,per a poder tenir elselectrodomèstics endollats (nevera,minipimer, TV, microones); el gas,imprescindible per a la caldera o pera cuinar qualsevol àpat. Totesaquestes són accions que realitzem adiari i, cap d’elles, es tracta d’unprivilegi sinó que són molt bàsiquesper a la nostra supervivència.

Els infants catalans, víctimes dela pobresa energètica

Jordi Balot

Director de la Fundació Joan Salvador Gavina


L’accés a l’energia és un dels factorsque més influeix en la qualitat de vidade les persones i, especialment, delsinfants. És, per tant, un dret bàsic ielemental com el mateix habitatge,no un luxe, i això implica garantir unmínim de subministrament a un preujust. Això que sembla tant evident, enel segle XXI i en un país que es diudesenvolupat com el nostre, no ho ésgens. Tots estem veient l’especulacióde les companyies energètiques delnostre país, ben subvencionades ambdiners públics, que són capacesd’apujar el preu de l’electricitat fins a

valors imprevisibles en els momentsd’una gran onada de fred. I al Governespanyol no li cau la cara de vergonyai ho permet sense remordiments isense escrúpols. On estan lesdecisions polítiques a favor de la

ciutadania amb menys recursos per acobrir les seves necessitats mésbàsiques?

Al llarg de l’any 2016 hem fet unestudi entre les famílies que estematenent en la nostra Fundació. Elresultat és que un 66,19 % estanpatint de manera directa la pobresaenergètica. Totes elles tenen infantsal seu càrrec (moltes d’elles ambdiversos menors), la qual cosa ensha dut a denunciar-ho públicament.Com és possible que cuidem així alsnostres infants? És que realment no

Més d'un 66% de les famílies

que atenem, estan patint de

manera directa pobresa

energètica

"

"


ens preocupen els nostresconciutadans més innocents,indefensos i desvalguts?

En aquests moments s’estàcol·locant a moltes famíliessocialment vulnerables en ladisjuntiva d’haver d’escollir entrecomprar menjar, o bé, escalfar lacasa o haver d’anar a buscar aigua ala font pública més propera.

Com a resposta a aquesta situació,des de la Fundació vam elaborar unpla de xoc per donar resposta a lasituació de precarietat a la que es

veuen abocades les famílies queatenem. Estem oferint assessoramenti orientació respecte l’estalvi quepoden efectuar en els seus rebuts desubministraments, així com detectardeficiències en els seus habitatges:humitats, goteres, tancament de lesfinestres o manca de vidres, etc. Ungrup de voluntaris d’una entitatespecialitzada, un cop al mes,s’entrevista amb famílies de laFundació per a revisar factures icontractes per a informar i fer petitesintervencions que poden disminuir ladespesa energètica de les famílies.

Estem donant resposta, malgratsabem que és molt limitada, peròcreiem que la resposta contundentha de ser política per a canviar elsistema energètic injust que tenimal nostre país.

Moltes famílies es troben a la

disjuntiva d'haver d'escollir

entre escalfar la casa o

comprar menjar

"

"

Darrerahora!

Podeu col · laborar amb la Fundació fentles vostres donacions a:" la Caixa" ES78 - 21 00 - 3063 - 92 - 2200049350

Fundació Joan Salvador Gavina

Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 BarcelonaTelf. 93 442 66 83

En marxa el Punt d'Informaciód'Energia Justa

Amb el suport de:

Des del mes de gener, al Gavinahem iniciat el Punt d’InformacióEnergia Justa per lluitar contra lapobresa energètica que pateixenmoltes de les famílies que atenem ala Fundació. Amb el suport de tresvoluntaris del Fuel PovertyGroup de la Fundació ABD,s'ofereix un assessoramentpersonalitzat sobre la facturació icontracte dels subministraments dela llar (aigua, llum i gas) ambl’objectiu de reduir el consum i lesdespeses generades del mateix.Aquest Punt d’Informació es duu aterme mensualment.

Per a més informació dels nostres articles contacteu amb [email protected]

Butlletí Obert 25 - Ens apropem als joves

Government & Nonprofit

Transcript of Butlletí Obert 25 - Ens apropem als joves