Butlletí Obert 19 - Salut Integral

12
Butlletí Obert núm. 19 Octubre 2013 L’estiu al Gavina! 3 Prevenció i detecció, una mesura per a la nostra salut 5 Malnutrició infantil a Catalunya 6 Entrevista al Dr. Ramón Martí Bonet 8 Relacionar-nos amb nosaltres mateixos 10 Sumari

Transcript of Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Page 1: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Butlletí Obert n ú m .19Octubre 2013

L’estiu al Gavina! 3

Prevenció i detecció, una mesura per a la nostra salut 5

Malnutrició infantil a Catalunya 6

Entrevista al Dr. Ramón Martí Bonet 8

Relacionar-nos amb nosaltres mateixos 10S

um

ari

Page 2: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Benvolguts amigues i amics;

Amb el record, encara molt recent, de la fl aire de la muntanya i de

les onades del mar, per aquells que hem tingut la sort de gaudir-ne

aquests dies de lleure, us presentem la nova edició del Butlletí Obert,

que vol ser un nexe d’unió entre els que treballem amb els nens i

nenes del Gavina i els nostres amics i col·laboradors.

A més de les informacions sobre les activitats del Casal d’estiu i de

les Colònies, en aquesta edició ens volem fer ressò de dues noves

col·laboracions amb la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina,

gràcies a la generositat de dues entitats.

Es tracta dels respectius oferiments de la “Fundació Ramon Martí

Bonet contra la ceguera” i la Fundació Josep Finestres per atendre els

nens i nenes del Gavina que ho necessitin.

En el primer cas, la Fundació Ramón Martí Bonet, ofereix diagnòstic,

seguiment i tractament de patologies visuals de qualsevol mena,

de manera que es pugui minimitzar el risc de fracàs escolar evitable

relacionat amb un dèfi cit visual tractable. Sens dubte això permetrà

millorar el rendiment escolar i el desenvolupament personal en

molts casos, la qual cosa ens ajudarà a lluitar contra la pobresa i la

marginació.

La Fundació Josep Finestres ens ofereix quelcom semblant, però en les

esferes de la salut bucodental d’una banda i del diagnòstic i tractament

d’afeccions podològiques per l’altra. No cal que expliquem com és

d’important una bona salut bucodental per a una correcta nutrició

i per al desenvolupament del llenguatge, ni com és d’important una

correcta salut podològica per a un bon desenvolupament físic i en la

prevenció del mal d’esquena i d’altres patologies del creixement.

Estem convençuts que aquestes dues noves iniciatives seran d’un

gran ajut per als nostres infants i adolescents en la lluita contra

l’exclusió social.

Agraïm de tot cor a ambdues fundacions el seu generòs oferiment, i

els desitgem, igual que a tots vosaltres , un bon i profi tòs curs.

Ed

ito

ria

l

Josep Tuñí i PicadoVicepresident de la FundacióCentre Obert Joan Salvador Gavina

Page 3: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Fundació Joan Salvador Gavina 3

L’estiu al Gavina!

És 1 de juliol i falten uns minuts perquè s’obrin les portes de les sales i es doni el tret de sortida de les activitats

d’Estiu. Un compte enrere, que comença a ser tradició, prepara a tothom per donar un sonor “Bon dia!” als infants que s’esperen amb les seves famílies a peu de carrer. Són uns moments d’energia desbordada, de mirades de complicitat entre amics i companys quan es pregunten qui deu ser aquella voluntària o aquell voluntari que prepara un joc i els convida a unir-s’hi, d’intriga per veure què han preparat per aquests dies els educadors.Cada grup (petits de 4 a 7 anys, mitjans de 8 a 11 anys i adolescents de 12 a 15 anys) ha preparat les seves activitats al voltant d’un centre d’interès. Les emocions han vertebrat

l’eix d’acció del curs 2012/2013 i ara, de forma molt més lúdica, es tancarà el que es va començar a treballar al setembre de 2012.Els més petits, per fi , podran conèixer en Xanti el pelegrí, un personatge que els ha anat enviant cartes d’arreu del món on explica les coses que veu i la gent que coneix. Serà una grata sorpresa quan el darrer dia de la colònia puguin parlar amb ell i explicar-li què han après gràcies als viatges que han fet sense haver de sortir del barri.Els mitjans, amb l’ajut d’una màquina del temps de manufactura xinesa, viatjaran per conèixer les cultures que han ocupat els diferents continents al llarg de la història. És a través de la història i la cultura que podran conèixer com són i d’on venen. Tanmateix, no saben ben bé perquè, tot i

Això és

educatiu

Page 4: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Butlletí Obert 19 - Salut Integral4

que creuen que els problemes idiomàtics amb el professor Schin-Fun Ton inventor de la màquina, tenen alguna cosa a veure, però a vegades els viatges no els porten on volen i arriben personatges d’allò més curiosos.Els més grans de la casa no han fet casal, però si han anat de colònies a Planoles. Per alguns d’ells serà la seva darrera colònia, el proper curs seran joves i el que facin el proper estiu dependrà d’ells i de com s’organitz in. Aquest juliol, però, s’han deixat portar, es disfressen sense complexes com quan tenien 6 anys, fan jocs de pistes i jocs de nit, es banyen als gorgs del Torrent de la cabana i es despedeixen de les colònies amb activitats d’aventura a la Molina enfi lant-se als arbres i baixant-los en tirolina.

Tots els estius el ritual es repeteix, uns dies de casal i una setmana de colònies. Però tots ho esperen amb candeletes. Han acabat el curs escolar i l’estiu s’obre a un mes on la dinàmica és diferent, però on el fons educatiu continua igual: treball d’hàbits, valors, actituds i sempre un acompanyament individual i familiar per minimitz ar situacions sovint massa desbordants per als infants, adolescents i joves que atenem. Amb tot, no deixen d’omplir carrers i places al Raval i a Planoles amb rialles, corredisses i jocs, molts jocs.

Jordi SoléTècnic de comunicació de laFundació CO Joan Salvador Gavina

Page 5: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Fundació Joan Salvador Gavina 5

El curs 2012/2013 ha estat un curs molt intens, de moltes activitats i de mirar el futur donada la situació en

que esta immersa tota la nostra societat. Tanmateix, ens va portar reconeixement en forma de dos premis i ens va apropar a dos nous col·laboradors que ens permetran complir amb qualitat l’objectiu de millorar la salut d’infants, adolescents i joves atesos a la Fundació.La salut sempre ha estat un tema central en els projectes de l’entitat. I amb la vista posada en aquesta fi ta, hem signat convenis de col·laboració amb la Fundació Ramón Martí Bonet i la Fundació Josep Finestres per realitz ar visites oftalmològiques, odontològiques i podològiques.D’una banda, la Fundació Ramon Martí Bonet ofereix tractament i cirurgies oftalmològiques de forma gratuïta. El seu projecte “Visió per a tothom” va començar a desenvolupar-se l’any 2007 a l’Índia, concretament a Anantapur en

col·laboració amb el Rural Development Trust (la contrapart de la Fundación Vicente Ferrer). En cinc anys va assolir amb escreix els seus objectius: creació, equipament i supervisió d’un servei oftalmològic amb sala de quiròfan i sala de consultes i realitz ar l’operació gratuïta a més de 2.700 persones i tractar-ne a més de 3.800 amb malalties oculars. Amb aquests bons resultats l’equip de la Fundació Ramón Martí Bonet es va plantejar fer la versió local del projecte. Liderada pel Dr. Ignasi Jürgens, emmarca en aquesta inciativa solidaria dirigida a infants, adolescents i joves en risc d’exclusió social atesos per la nostra Fundació es podran benefi ciar dels serveis òptics i oftalmològics que ofereixen.D’altra banda, la Fundació Josep Finestres és l’encarregada de gestionar els hospitals odontològic i podològic de la Universitat de Barcelona. Tenir cura dels peus i de la salut bucodental és l’objectiu dels professionals del campus hospitalari de Bellvitge a fi de poder atendre a persones en situació de vulnerabilitat social que passen per les instal·lacions a un preu bonifi cat.La col·laboració i la feina que podrem realitz ar conjuntament les tres fundacions, ens permet fer un salt qualitatiu important en els serveis i recursos que facilitem a les famílies ateses als projectes de la Fundació Joan Salvador Gavina. Un pas que ens apropa a poder garantir el dret a la salut a col·lectius vulnerables com són moltes de les famílies que viuen al Raval de Barcelona.

Prevenció i detecció, una mesura per a la nostra salut

Això és

voluntari,

eh!

Jordi SoléTècnic de comunicació de laFundació CO Joan Salvador Gavina

Page 6: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Butlletí Obert 19 - Salut Integral6

Malnutrició infantil a Catalunya

Aquest estiu l’informe presentat pel Síndic de Greuges sobre la malnutrició infantil a Catalunya,

ha posat sobre la taula una realitat que va més enllà de la dialèctica semàntica, sobre si hi ha desnutrició o malnutrició entre els infants o sobre si és major o menor la població infantil a la qual afecta. Des de l’inici de la crisi econòmica, entitats com la nostra, venim observant i treballant per pal·liar, el fet constatat, que moltes famílies s’han empobrit i no poden garantir una dieta sufi cientment variada i equilibrada que asseguri el correcte desenvolupament i creixement dels seus fi lls. Els dèfi cits en l’àmbit de l’alimentació, tot i no ésser considerats un problema estructural del nostre país, sí són preocupants i cal posar-hi mesures efi caces i defi nitives perquè les pal·liatives fa massa temps que duren.Cal dir que l’informe del Síndic i d’altres informes d’òrgans i d’entitats tant nacionals com internacionals, a banda de les implicacions polítiques generades i la polseguera mediàtica desfermada, recull evidències d’un problema de país. La solució no implica només al Govern, com

a principal responsable de les polítiques socials i a les pròpies entitats socials com a entitats col·laboradores, sinó també a la societat en el seu conjunt.L’índex de pobresa a Catalunya abans de la crisi, l’any 2007, era només un 1,1% més baix que el del 2011, calculat al 19,1%. Semblaria, per tant, que la pobresa comença a ser un problema estructural del país i que una de les múltiples conseqüències acaba essent la malnutrició infantil, per l’efecte relacionat amb les privacions alimentàries degudes a causes econòmiques. Des de la nostra intervenció, com a entitats del tercer sector que de forma subsidiària garantim la prestació dels serveis socials bàsics, sempre hem estat atents a la situació alimentària dels infants i famílies que atenem i que s’apropen a la nostra Fundació. Dins el projecte de Centre Obert, des de sempre els infants disposen d’un espai a la tarda per berenar. El conveni bianual (2013-2014) signat entre l’Ajuntament de Barcelona i els Centres Oberts de la ciutat, és una millora en el berenar dels infants, que consisteix en un entrepà, una peça de fruita i un producte làctic.

El nostre

espai

Page 7: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Fundació Joan Salvador Gavina 7

A més de l’esmorzar i el berenar, la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina, ofereix des de fa 33 anys un servei de menjador en edat escolar, que atén a infants i adolescents de famílies amb economies precàries que no poden garantir als seus fi lls, en etapa de creixement, un àpat equilibrat al migdia. Amb l’inici del curs escolar, el passat 12 de setembre es va reprendre el servei de menjador, que una setmana més tard ja atenia a més de 55 infants i adolescents. El sobre cost d’aquest servei ha estat assumit gràcies al conveni subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona. Com a agents que treballem al territori hem vist augmentar la demanda de productes i serveis destinats a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies. Durant molts anys els professionals de la intervenció social han procurat desestigmatitz ar la seva intervenció per tal de deixar de ser “entitats de benefi cència”, però per pal·liar les mancances es lliuren lots d’aliments i d’higiene personal bàsics a les famílies que ho necessiten, gràcies a l’ajuda i mediació del Banc d’Aliments i altres entitats i empreses del sector. A l’informe presentat pel Síndic es fa palès que l’alimentació adequada, és un dret reconegut per la Convenció dels Drets de la Infància de les Nacions Unides i també present en el nostre ordenament jurídic intern. Malgrat això, no s’ha contemplat a les agendes de qui ens governen com una prioritat que permeti trobar solucions reals pels menjadors de les escoles bressol, els instituts o les diferents ofertes d’educació en el lleure que hi ha durant els períodes de vacances escolars. L’activitat de les entitats del tercer sector poden ajudar a pal·liar en certa mesura el problema, però la seva

actuació sempre ha de ser subsidiària de l’activitat de les administracions públiques a les quals els correspon executar en primera instància les polítiques socials.La prevenció del risc és un principi programàtic que inspira la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència aprovada pel Parlament de Catalunya. Aquesta llei parla del dret de tot menor, a rebre l’atenció integral necessària pel desenvolupament de llur personalitat i de llur benestar en el context familiar i social. Es tracta, en defi nitiva, i segons el propi preàmbul de la llei, “d’assumir que tenim una responsabilitat social vers al conjunt de la nostra població infantil i adolescent, si realment aspirem a una societat millor”. Una responsabilitat que és especialment exigible davant la difícil situació econòmica generada, entre d’altres, per un model neoliberal basat en la insolidaritat i la permissivitat especulativa.

Xavier Campà i de FerrerPresident de la FundacióCentre Obert Joan Salvador Gavina

Page 8: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Butlletí Obert 19 - Salut Integral8

Què l’impulsà a crear la Fundació de lluita contra la ceguesa?

La Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguera va néixer de la iniciativa i la il·lusió per ajudar i crear projectes propis de cooperació internacional en matèria d’oftalmologia, per oferir servei d’atenció visual a persones necessitades i sense recursos. L’entitat es va fundar arran d’un ideal: poder fer arribar al major nombre de persones possibles atenció oftalmològica amb l’objectiu de poder evitar o pal·liar la ceguesa en tots aquells casos mèdics en què resulti possible des del punt de vista tècnic i humà, i així poder oferir una millor qualitat de vida a moltes persones. Com pot condicionar el futur d’un infant no fer una detecció a temps de malalties visuals?

Una malaltia visual o una baixa visió no detectada en un nen a temps per poder rebre un tractament pal·liatiu, pot tenir conseqüències molt negatives. En el nostre entorn més proper, el fet de no detectar la necessitat de portar ulleres pot ocasionar cassos de fracàs escolar evitables i la conseqüent difi cultat per accedir a estudis superiors o a una formació laboral que s’ajusti a les capacitats de l’infant o del jove. El nostre projecte Visió per a tothom a Catalunya lluita per detectar i tractar tots els casos de ceguesa i baixa visió evitable que pateixen persones sense recursos del nostre entorn, especialment nens i joves en situació de risc d’exclusió social. L’exploració d’un nen s’ha de realitz ar abans dels 6 anys d’edat, ja que un simple defecte de refracció pot tenir com a conseqüència una ambliopia (ull gandul).En zones d’alta pobresa, on realitz em els nostres projectes Internacionals, les conseqüències encara poden ser més greus pels infants i joves cecs o amb baixa visió. Aquests no reben ajudes econòmiques ni socials dels seus governs i molts d’ells estan en sever risc d’exclusió, pobresa i discriminació, especialment si no tenen una família que els pugui acollir. En el cas dels nens més petits amb ceguera o baixa visió, la situació encara és més preocupant, ja que tenen menys possibilitats de sobreviure i en la majoria de casos, tenen molts problemes per accedir a una escola d’educació especial; per aquest motiu tenen molt poques possibilitats d’integració

Dr. Ramón Martí Bonet

L’entrevista

a...

El Doctor Ramon Martí i Bonet va néixer a Terrassa l’abril de 1944. És doctor en medicina i cirurgia i oftalmòleg, especialitat que va cursar a l’Hospital Clínic. Ha estat adjunt d’oftalmologia a l’Hospital de Sant Pau i Cap del Departament de Retina del mateix hospital. L’any 1986 va fundar l’Institut Català de Retina i l’any 2008 va fundar la “Fundació Privada Ramon Martí i Bonet contra la ceguera”.

Page 9: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Fundació Joan Salvador Gavina 9

social o laboral en un futur, situació que els provoca no poder sortir del seu cercle de pobresa.Què espera veure en un professional que vulgui col·laborar amb la Fundació Ramón Martí Bonet?

El que veig en tots els professionals que col·laboren amb nosaltres i a qui aprofi to per donar les gràcies pels esforços, el temps, la formació, l’experiència, la humanitat, l’idealisme, la capacitat de treball en equip i l’entusiasme que mostren en tots i cada un dels nostres projectes i activitats. Sense els nostres voluntaris i cooperants no podríem realitz ar els nostres projectes ni arribar a tantes persones. És el camí de les fundacions sanitàries solidàries l’única via per fer que la salut arribi de veritat a tothom?

Les Instituciones no lucratives actualment realitz en una tasca complementària al servei que ofereix l’administració. Estem encantats d’arribar a través de la fundació

a persones sense recursos que necessiten un tractament visual i unes ulleres i de treballar paral·lelament amb els serveis de salut públics. Entre tots lluitem per garantir el tan necessari dret a la salut. Creu que calen més iniciatives com la que engegà vostè per fer realment universal la Salut?

Totes les iniciatives solidàries en matèria de salut són molt positives. La solidaritat és un valor molt humà i necessari per compartir recursos entre pobles i col·lectius. Tots aquells disposats a aportar el seu granet de sorra, els seus coneixements, recursos, temps i experiència en el sector de la salut contribueixen a que el dret a la salut sigui possible per a col·lectius amb necessitats. Per a nosaltres és un privilegi poder aportar la nostra contribució a les persones que pateixen malalties visuals sense recursos. Abans d’acabar, expliqui’ns una anècdota que l’hagi colpit i l’hagi fet dir: “val molt la pena la feina que fem aquí!”

Més que una anècdota colpidora, ara em ve al cap una anècdota molt divertida de fa unes setmanes: un nen es va venir a visitar al nostre consultori de Barcelona. Ell era seguidor del Real Madrid i moments abans es va visitar un altre nen que era del Barça. El nen del Madrid va sentir una broma innocent a la sala d’espera sobre el Barça i li feia por entrar a la consulta perquè ell era del Madrid, pensava que només per això no el visitaria! Evidentment, es va visitar com un pacient més, però em va fer riure molt.

Jordi SoléTècnic de comunicació de laFundació CO Joan Salvador Gavina

Page 10: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Butlletí Obert 19 - Salut Integral10

Durant els darrers anys, la cultura occidental –i en parlo perquè és la que en realitat conec– ha tingut una

relació summament ambigua respecte al cos físic.Per un costat hi ha una sobrevaloració de l’aspecte físic, de la imatge externa i, específi cament, d’una aparença de joventut esvelta i longilínia. Aquesta sobrevaloració es tradueix en el fet que moltes persones s’obsessionen per adquirir un físic que correspongui a aquest estereotip, encara que estigui absolutament allunyat del que són realment. Les revistes de moda, la televisió i el cine ens presenten un criteri de bellesa reduït, relacionat amb una moda (la moda tipus Barbie), molt allunyada de la realitat física de la immensa majoria de les persones.Com a conseqüència d’aquesta imposició d’un model estètic aliè, s’estan donant casos cada vegada més freqüents d’addicció a les cirurgies estètiques, anorèxia, vigorèxia i altres patologies relacionades amb conservar o fi ns i tot adquirir una aparença física que correspongui a aquest estereotip.D’altra banda, junt amb aquesta quasi

obsessió pel cos físic i la seva aparença, les persones estan sent cada vegada més alienes a la seva veritable realitat física personal i, dolorosament, aquest estar desconnectades del seu cos implica un estar desconnectades de si mateixes. Des de la meva perspectiva, una de les maneres més directes de relacionar-me amb mi mateixa és a través del meu propi cos, perquè el cos és la manifestació física del que jo sóc.Dit d’una altra manera, en aquest pla de realitat (la realitat física) jo no existeixo més que en el meu cos, sense ell sóc una entelèquia i, per tant, un primer pas en el procés d’entrar en contacte amb qui sóc és percebre’m amb aquest cos físic concret.La meva realitat personal única no està feta només del que penso (la meva realitat mental), del que sento (realitat emocional) i del que són les meves circumstàncies irrepetibles i personalíssimes (context històric i familiar); la meva realitat personal també està conformada pel meu cos tal com és, amb la manifestació dels meus gens com a generadors del meu cos i de la meva persona com a tal.

Relacionar-nos amb nosaltres mateixos

L’opinió

de...

Per Margarita Soberón Mainero, psicoterapeuta corporal a l’Upledger Institute

Page 11: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Fundació Joan Salvador Gavina 11

És per això que en la meva experiència com a terapeuta corporal, abans de començar realment a treballar perquè els nostres pacients recuperin la salut, tant física com emocional, cal ajudar-los a escoltar-se a si mateixos, reconeixent i escoltant la seva pròpia realitat corporal.És important donar-los suport en aquest procés; no sols que deixin de jutjar-la negativament perquè no s’adequa als estereotips de la moda, sinó que aprenguin a reconèixer i escoltar el que els diu el seu cos.En aquest procés de recuperar el contacte amb mi mateixa i amb el meu cos, es fa necessària una reeducació de l’atenció: la immensa majoria de nosaltres creixem sense aprendre a posar atenció al que ens fa bé o ens fa mal físicament; si preguntem a una persona què és el que li fa bé en termes d’alimentació, quin tipus d’exercici o d’activitat física, quins horaris de treball, etc., no sap ben bé què respondre. Simplement no estem acostumats a escoltar de debò el nostre cos físic i els molts senyals mínims que el cos va enviant contínuament ens passen desapercebuts.

Ensenyar a les persones a escoltar el seu cos passa perquè percebin coses que els passen sistemàticament però de les quals no tenen consciència, com que en acabar de menjar senten somnolència, o se’ls infl ama el ventre, o tenen un lleuger mal de cap; és molt freqüent que no sols no relacionin aquests malestars amb el que han menjat, sinó que fi ns i tot no percebin el malestar mateix. Lamentablement, també són inconscients dels efectes benèfi cs que els produeixen certs aliments.Tant per al que els fa bé com a per al que els fa mal, són sordes a les seves manifestacions corporals. I aquest estar allunyats del cos en termes dels aliments es repeteix en pràcticament totes les àrees de la vida: hi ha moltíssims esportistes que practiquen un esport que els danya el cos, per la manera de practicar-lo o per l’esport mateix; hi ha una infi nitat de persones que realitz en activitats de manera que es perjudiquen –caminen camatorts, sostenen el telèfon entre el cap i el coll creant tortícoli, llegeixen en mala postura fent-se malbé la vista i la columna vertebral, etc.–, però no són conscients d’aquests danys.

Page 12: Butlletí Obert 19 - Salut Integral

Davant d’aquesta realitat «d’absència de nosaltres mateixos» cal fer una invitació a aprendre a relacionar-nos amb el nostre cos, o més aviat amb nosaltres mateixos, d’una manera més conscient.Aprendre a escoltar-me a mi mateixa, aleshores, inclou també posar atenció a tots aquests altres signes del meu benestar o malestar, a quan i amb qui estic relaxada, amb les espatlles relaxades…, i a quines circumstàncies em fan posar tensa, em fan estrènyer les dents, tirar-me enrere, arronsar les espatlles, etc. Això m’anirà donant indicis de quan i amb qui estic bé –em fa bé– i on o amb quines persones tot el meu cos manifesta de manera subtil però inconfusible que no està bé. Els diferents graus de «disgust» em poden informar llavors sobre quines situacions, companyies o activitats realment em fan mal, o com a mínim creen en mi un estat d’alarma i incomoditat física.Fins i tot en les nostres relacions interpersonals, escoltar està relacionat no sols amb sentir les paraules, el contingut explícit del que ens diuen, sinó també amb estar atent als tons, les actituds, els gestos de la persona que parla. La comunicació

està integrada per tots els elements del missatge, no sols pel «text» i aprendre a escoltar d’una manera més plena i integral també ens permet tenir una comunicació més profunda amb els que ens rodegen.Quantes vegades ens diem: «em va fer la sensació que tal persona no estava de gust a la reunió» o tenim una vaga sensació d’incomoditat o de dubte respecte al compromís d’algú per a realitz ar una tasca. D’una manera no conscient estem escoltant globalment el missatge no verbal, percebent reticències, tensions, mirades poc franques, etc. Tot això forma part de la comunicació.Si des de petits estimulem els infants a posar atenció a aquests senyals mínims, a escoltar-se a si mateixos, a identifi car les seves sensacions corporals i més tard a escoltar els altres d’una manera més integral, la seva relació amb ells mateixos i després amb les altres persones serà molt més plena.

Amb el suport de:

Font Àmbit Maria Corralwww.ambitmariacorral.org

MOVIMENT

DE CENTRES

D’ESPLAI

CRISTIANS

CATALANS

PERE TARRÉS

FUNDACIÓ