Any 1, núm. 3

Butlletí Coral Castellterçol

Volem estar en contacte

Händel:

L’Al·leluia, en anglès.(per Manel Fernández)

(Pàg. 4)

Ferran Miró, Director de la Coral:

“El descobriment d’en Bob Chicott”

(Pàg. 8)

És amb nosaltres, però ...qui és.

Ho vareu encertar? (Pàg. 11)

Ens diu.....

(Pàg. 5)

Maig de 2011

El tres és un número màgic. 3

L’Al·leuia, en anglès. (per Manel Fernández) 4

Bon Chilcott ens diu. 5

El descobriment de Bob Chicott (per Ferran Miró) 8

La junta informa 9

Avui recomanem: Un documental online 9

El la 440 10

I altre gent en un moment va dir... 11

Solució per els mots encreuats coralcastelltersolins 13

Una de cognoms “coraleros” 13

Avanç d’Agenda 9

Quan ens escolten des de fora 12

És només una estoneta…. Si us vé de gust 13

Página 2

Butlletí Coral Castellterçol Any 1, núm. 3

El tres és un número màgic.

Página 3

Butlletí Coral Castellterçol Any 1, núm. 3

Arribem al número 3 del Butlletí. El tres és un número màgic. A ningú se li escapa. Simbolitza, entre d’altres co-ses, l’equilibri. Un equilibri que permet per una banda tenir una perspectiva optimista però que alhora pot de-cantar-se cap a l’abisme en irremeiable caiguda. Permeteu-nos lectors aquest aspecte cítric (de dolça taronja o acida llimona). L’equilibri facilita , mentrestant és en ell mateix, poder fer una mirada al passat malgrat que aquest sigui re-cent i el punt de fuga sigui molt a prop. I la vista no m’és del tot plaent. La continuïtat d’aquest Butlletí vindrà donada, entre altres motius, perquè sigui del vostre interès. Que els con-tinguts puguin atreure i fins i tot que siguin en qualsevol moment útils. Si no ho hem aconseguit, si no s’assoleix d’ara en endavant, tampoc hi ha motiu per forçar la vostra atenció. Si reviseu els articles publicats fins ara, hem volgut que fossin variats tenint en compte que no es tracta d’una publicació amb una quantitat de fulls fixada i que ha de ser reomplerta tant si com si. Hem pogut gaudir de les vostres col·laboracions directes i indirectes i sempre ens ha donat molta alegria rebre-les. Hem rebut també consells i alguna que altra opinió que sempre hem tingut en consideració i estima. Ma-lauradament, s’ha rebut també algun comentari no molt afortunat però aquests afecten tant poc com el resultat de les guerres púniques o la reproducció dels tèrmits a la balma de l’Espluga. Com dèiem, l’equilibri del tres permet mirar enrere i també endavant. I per això renovem la imatge de capça-lera pretenent ser el mascaró de proa per anar més enllà. I si tot plegat serveix per qualsevol mena de comunicació, serà bona la tasca. Cordialment, B.C.C.

Butlletí Coral Castellterçol

L’Al·leuia, en anglès. (per Manel Fernández)

Página 4

Butlletí Coral Castellterçol Any 1, núm. 3

La nit del 13 a 14 d'abril de 1759, divendres sant, moria a Londres Georg Friedrich Händel a l'edat de 74 anys. Aquest any s'ha acomplert el 252è aniversari. El músic barroc d'origen alemany va passar per diferents països d'aquella Europa del s. XVIII fins a establir-se definitivament a Anglaterra on va produir la majoria de la seva obra. Entre elles i una de les més famoses, l'oratori El Messies. La versió original en anglès va ser interpretada per l'Escolania de Montserrat, juntament amb l'Orfeó Ca-talà i acompanyats per l'orquestra simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida, el 25 d'abril de 2010, amb motiu del concert inaugural del nou orgue de Montserrat. Televisió de Catalunya va retransme-tre aquell concert en directe des de la Basílica i casualment el canal 33 va repetir l'esmentat aquest prop-passat dilluns de Pasqua. El Messies de Händel és, segons Stefan Zweig, un dels moments estel·lars de la humanitat. Per l'escriptor d'origen austríac de descendència jueva, l'oratori representa una de les culminacions no solament musicals de la humanitat sencera, sinó que també és la peça de la mística que traspuava el músic alemany. Així ens ho deixa entreveure al seu llibre dedicat als "moments estel·lars de la humanitat" on incorpora un capítol dedicat a Händel i el Messies. Tant Händel com Zweig ens demostren que la música van molt més enllà de les seves traduccions o de les llengües que s'interpreten. Ambdós, a la seva manera, van ser europeistes convençuts donades les trajectò-ries vitals viatgeres per les diferents Europes que els va tocar viure. Aquell pensament europeista no va poder ser divulgat totalmente per Sweig que es va suïcidar, juntament amb la seva esposa, en no poder suportar l’expansió de pensament únic que representava l'Alemanya nazi i que era contrari a tot allò que ell defensava. Ara que la coral passa per una etapa on el que predomina és la versatilitat de la interpretació més enllà de la llengua pròpia, hem de continuar demanant poder cantar les peces en l'idioma que van ser escrites originalment. Ho hem fet en francès, català, castellà antic i argentí, basc, gallec,... L'Al·leluia ens el sabem i hem de ser capaços d'anar també més enllà i interpretar-lo amb la força que en anglès li va donar l’alemany Händel.

Bon Chilcott ens diu...

Página 5

Butlletí Coral Castellterçol Any 1, núm. 3

De vegades oblidem que l’única limitació és on no arriba la nostra imaginació. Aquest curs haig d’agrair - amb públic, llum i taquígraf - que en Ferran hagi programat pel concert princi-pal de la Coral la Petita Missa en Jazz d’en Bob Chilcott. I li agraeixo per molts motius. Motius que de segur també compartireu molts de vosaltres. Ho agraeixo per la frescor que dona un tipus de música al que tant sols, amb pinzellades i de lluny, ens havíem apropat. La frescor que dona un compositor que ha tingut el privilegi de ser cantant d’un dels cors amb més prestigi del món: el King’s College Choir de Cambridge. La frescor d’un dels compositors per co-ral amb més renom ara mateix a nivell mundial. La frescor d’un compositor que no només és contemporani si no que és gairebé coetani amb tot nosaltres (aquest darrer mes d’abril va complir 56 anys). I particularment li agraeixo per tenir ara l’oportunitat i gràcies a aquest invent que és el Butlletí per fer-vos arribar les paraules que ens adreça i que trobareu tot passant full. M’agradaria transmetre i contagiar el sentiment reforçat que em dona ara interpretar la

Little Jazz Mass. Cordialment, Jordi Piqueras

Página 6

Página 7

El descobriment de Bob Chilcott (per Ferran Miró)

Página 8

Butlletí Coral Castellterçol Any 1, núm. 3

Em convida l’amic editor d’aquest butlletí a parlar una mica del perquè, el com i el quan de la Petita Mis-sa en Jazz. Doncs bé, som-hi!!: Fa cosa d’un parell d’anys vaig passar una tarda al “paradís” Audenis, de Barcelona, tafanejant – més que comprant- partitures. Probablement buscava obres de Rutter. Ja sabeu la meva dèria i fascinació per aquest autor… Sigui com sigui, d’aquell calaix de partitures en van sorgir, barrejades amb les d’altres autors, coses de Bob Chilcott. Qui era aquell paio? Què havia composat? Una missa en jazz??? Ostres, no m’ho crec, però compro!! Cai-xa cobri, i adéu-siau!!. Content com un gínjol. Sense saber ben bé que havia comprat, sentia l’alegria de saber que “allò” era quelcom diferent que va-lia la pena tenir. La continuació us la podeu imaginar: remenar al Youtube, descobrir gravacions, teclejar al piano, flipar amb la troballa, i imaginar, imaginar, imaginar… I casualment, una nit d’eufòria –adoro els divendres nit i les propostes “deshonestes” que s’hi formulen- vaig signar un contracte amb els “meus cantaires” (expressió paternalista i fatxenda, i vehement, però apassionada i “carinyosa”) acceptant el repte de muntar un repertori a base de musicals, música pop, i….ABBA!!! Era la gran ocasió per muntar la Petita Missa en Jazz!! La resta ja la sabeu en primera persona: estem a punt d’estrenar la missa, amb un trio de jazz. I no puc negar la meva satisfacció. Be vaja: inflat com un gall de pastes!! En el capítol negatiu, deixar aparcat per un altre dia tantes i tantes cançons que m’havia compromès a programar…i cantar la Petita Missa en Jazz de Bob Chilcott sense la companyia del Xavi i l´Enriqueta. Ostres! com hauríeu xalat escoltant la vostra coral cantant aquesta petita joia..Déu meu! com us enyoro. !!! Per això “ i taaantes coses que us amago” , aquest carai de troballa em marcarà profundament. Ferran Miró. Director de la Coral Castellterçol

Aquest és un avanç dels actes previstos per les properes setmanes. Des de la junta ens informaran puntual-ment de cadascun d’ells:

• 29 de Maig: Participació en els actes del 25 aniversari de VEGETALIA a Castellcir.

• 9 de Juliol: Participació en els actes en record de l’Enriqueta Mercadé i en Jaume Bonfill. Organitza L’Esbart Rosa d’Abril.

• 16 de Juliol: Concert d’Estiu de la Coral Castellterçol

Més d'actualitat que mai. Si us plau, no perdeu l’oportunitat de gaudir d’una excel·lent producció que farà pensar a més d’un tot gaudint d’unes imatges es-pectaculars. El podeu veure online per youtube en castellà seguint l’enllaç: http://youtu.be/SWRHxh6XepM Tal com explica el seu director:

“Estem vivint un període crucial. Els científics ens diuen que només tenim 10 anys per canviar les nostres mane-res de vida, evitar d'esgotar els recursos naturals i impedir una evolució catastròfica del clima de la Terra. Cadascú de nosaltres ha de participar en l'esforç col.lectiu, i és per a sensibilitzar al ma-jor nombre de persones que vaig realitzar la pel.lícula HOME. Perquè aquesta pel lícula sigui difosa el més àmpliament possible, havia de ser gratuïta. Un mecenes, el grup PPR, va permetre que ho sigui. Europacorp a més, es va comprome-tre a no tenir cap benefici perquè HOME no té cap interès comercial. M'agradaria que aques-ta pel.lícula es converteixi en la vostra lícula. Comparteix-lo. I actua.” Yann Arthus-Bertrand Si algú té dificultats i està interessat, que contacti amb jpiquerasysern@gmail.com

Avanç d’Agenda

Avui recomanem: Un documental online” “HOME PROJECT”

- S´ha tramitat la petició de subvenció per l´any 2011 a l´Ajuntament de Castellterçol. - Estem treballant en la no-va adaptació dels Estatuts de la Coral, d´acord amb l´informació rebuda per part de la FCEC. Us mantin-drem informats de les ges-tions que es van portant a terme.

Página 9

Any 1, núm. 3

La junta informa

La nota "La central" correspon a una freqüència de 440 hertz, és a dir que quan escoltem aquesta nota algun procés està fent vibrar l'aire 440 vegades per segon. Aquesta unitat de freqüència s'anomena així en homenatge al brillant físic Hein-rich Rudolf Hertz (1857-1894), mort als 36 anys d'edat. Però bé podríem utilitzar una freqüència de 400 Hz, o de 450 Hz, i si afinéssim la resta de les notes musicals adequada-ment, no notaríem la diferència, a menys que tinguéssim un sentit absolut. De fet, durant la major part de la història de la humanitat, el La 440 no va estar afinat ni tan sols a prop dels 440 Hz La nota musical és el fonament de la música. Des del punt de vista físic el so musical és un procés vibratori que té lloc en l'ai-re, amb una freqüència donada. La nostra oïda és capaç de percebre sons en una àmplia banda de freqüències entre els 16 i els 20.000 Hz, és a dir en un rang de deu octaves completes. I fins als 4.000 Hz som capaços de distingir sons que amb prou feines difereixen en una vibració per segon. No obstant això, excepte en alguns instruments musicals com el violí o el violoncel, la construcció dels mateixos només permet un conjunt relativament petit i fix de sons possibles. Això passa, per exemple, en l'òrgan, el piano i l'arpa. Augmentar el conjunt de sons admissibles significaria complicar enormement la cons-trucció, i sobretot l'execució, dels instruments. Per això la Música utilitza un nombre bastant limitat de sons. Per exemple, el piano només té 88 tecles, és a dir 88 notes musicals. Si mirem la taula de freqüències de la vuitena central del piano, que és la més usada, a primera vista ens sembla que es tracta d'una successió capritxosa i sense regularitat. do 262 hertz - re 294 hertz - la 330 hertz- fa 349 hertz - sol 392 hertz - la 440 hertz - si 494 hertz - do 523 hertz Llavors, per què s'han escollit precisament aquestes notes i no altres per a construir l'escala musical? fins al segle XIX el "La central" no estava estandarditzat, i el seu so podia variar enormement, encara entre diferents òrgans d'una mateixa església. Per donar-nos una idea de tal rang de variació, podem esmentar que estudis contemporanis d'al-guns òrgans europeus del segle XVIII han permès trobar diferències de fins a quatre semitons. Cal tenir en compte també el fenomen anomenat "inflació d'altura" que va afectar l'estandardització durant diversos se-gles. Passa que un instrument de corda, afinat més alt, produeix un so més "brillant" pel fet que la major tensió de les cordes genera harmònics de major amplitud. Per això, els luthiers tendien a "inflar" l'altura dels seus instruments per aconseguir que els seus instruments tinguessin més brillantor que els dels seus competidors. Al començament del segle XVI aquest fenomen era tan manifest, que Michael Praetorius (1571 - 1621) advertia en el seu "Syntagma musicum" que els cantants patien severes afeccions a la gola per voler arribar a l'altura dels instruments, mentre que els llaütistes es queixaven per les constants trencaments de les cordes. Aquests problemes van fer que s'establissin dife-rents estàndards per a veus i òrgans (Chorton, o alçada d'església) i grups de cambra (Kammerton, o alçada de càmera). En 1711, contemporàniament amb la creació dels primers pianos per Bartolomeo Cristofori (1655-1731), el trompeta de la

cort anglesa, John Shore (c. 1662-1752) va inventar el diapasó, i amb això va portar una mica d'uniformitat a l'escala . Cap a finals del segle XVIII el "La central" ja es trobava limitat a un rang entre 400 i 450 Hertz . Per descomptat que aquestes estimacions es deuen a mesures modernes de les freqüències d'òr-gans i diapasons antics, i eren desconegudes per als músics i luthiers de l'època . El 16 de Febrer de 1859, com una mesura contra la inflació d'altura, es va aprovar a França una llei anomenada "normalització del diapasó" que establia el "La central" en una freqüència de 435 Hz Aquesta normalització va arribar a conèixer com "Alçada francesa ".

Per aquesta època també va començar a utilitzar la "alçada filosòfica o científica", que fixava el do central en 256 hertz, és a dir en 28 Hz, portant el "La central" als 430.55 Hz. Finalment, una conferència internacional realitzada a Londres al maig de 1939 va recomanar adoptar la freqüència de 440 Hz, coneguda des de llavors com alçada de concert. La BBC va començar a emetre la nota La 440 produïda electrònicament. La nota era generada per un oscil lador controlat per un cristall piezoelèctric vibrant en 1.000.000 Hz Aquesta freqüència era reduïda per divisors electrònics fins a 1.000 Hz, i després multiplicada per 11 i dividida per 25, fins a arribar als 440 Hz . Naturalment, no totes les orquestres s'adhereixen a aquesta norma, i és comú que grans agrupacions, com la Boston Symphony Orchestra, o les Simfòniques de Nova York o Berlín, adopten valors entre els 442 i els 445 hertz. De tota manera, com les orquestres encara solen afinar a la nota donada per l'oboè, en lloc de fer-ho electrònicament, es produeixen grans variacions. A més es dóna una tendència d'inflació d'altura, encara que molt més lleu que en segles pas-sats. Això passa sobretot en els instruments solistes que intenten arribar a un so més brillant que la resta de l'orquestra.

El la 440.

Página 10

Any 1, núm. 2

“En la música tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat”

Arthur Schopenhauer (1788 - 1860)

Diògenes de Sinope (399 aC - 323 aC)

Deia imitar l'exemple dels mestres de cant coral, que exageren la nota perquè els altres donin el to just.

“La música compon els ànims descompostos i alleuja els treballs que neixen de

l'esperit. “

Miguel de Cervantes (1547 - 1616)

“La música pot donar nom a l'innombrable i comunicar el desconegut. “

Leonard Bernstein (1918 - 1990)

“Els cignes canten abans de morir.

No estaria gens malament que certes personesmorissin abans de

cantar. “

Samuel Taylor Coleridge (1772– 1834)

“La música és més que una dona, perquè de la dona et pots divorciar, però de la música

no. Quan et cases, és el teu amor etern, per a tota la vida i et vas a la tomba amb ella al damunt.

Astor Piazzolla (1921 - 1992)

I altre gent en un moment va dir...

Página 11

Any 1, núm. 2

En Ramon Bernils deia que “per mirar segons quin melic, és millor mirar-se el propi”. A continuació podeu llegir el text d’algú que habitualment ens mira el nostre.

“Benvolguts i benvolgudes: Des de fa ja cert temps, vaig seguint la vostra trajectòria com a grup coral. Si busquem la de-finició de “trajectòria” en trobem: “La trajectòria, és el conjunt de valors que aga-fa una expressió en un període de temps.” Crec que durant aquests darrers anys el vostre conjunt de valors ,tant humans com musicals,ha anat en una línia molt clarament ascendent. Des del punt de vista d’espectador/a la vostra evolució és francament lloable. Us heu adaptat a molts reptes musicals amb afany de superació, amb adeptes i detractors als canvis d’estil, però sempre el resultat cara al espectador ha estat absolutament satisfactori. Malgrat que sou “una petita coral d’un petit poble de Catalunya” (això son paraules textu-als que he sentit més d’un cop...) a la majoria de concerts que heu fet arreu, deixeu a la gent “bocabadada”i no és més que per la dedicació, l’esforç i el sentiment que reflectiu en les vostres

actuacions. I en aquest aspecte,el del sentiment, us demanaria que transmeteu si us plau. A banda de que la gent anem a escoltar un concert, hi ha molta gent que vol sentir el concert. Allò que canteu acostumen a ser sentiments de gent que ho ha volgut plasmar a la lletra d’una cançó i d’una melodia. Si en algun moment us equivoqueu o allò que canteu no us acaba d’agradar,recordeu que esteu “interpretant”i heu de fer que l’espectador no noti que res d’important ha passat. Això,no sempre i a tothom li passa però pensem que, sempre i a tothom ens pot passar!. “Canteu,doncs,amb la veu i el cor”. També us voldria comentar que aquests darrers anys el meu concepte de cant coral ha canviat absolutament. Jo creia (i crec que no soc l’única persona que així ho pensa....) que les corals només cantaven música sacra i d’arrel tradicional. M’equivocava!!!!. Independentment de que la majoria de música sacra és d’una musicalitat excel·lent i evidentment és indispensable, i que la música tradicional forma part de la nostra cultura i és un bé que no s’ha de perdre, vosaltres m’heu sorprès amb altres pinzellades de color musical. Seguiu aquest camí us demano. La frescor dels repertoris que darrerament oferiu s’agraeix moltíssim. Tots sabem que les novetats i els reptes no complauen a tothom però l’esforç i la persistència sempre donen fruit. Per acabar només demanar-vos que continueu aquesta trajectòria que abans esmentava: sempre amunt, que sempre estigui ben orgullós/sa d’aquesta, que sento meva, “Coral Castellterçol”. Gràcies a tots per ser-hi. Un seguidor/ora.”

Quan ens escolten des de fora

Página 12

Any 1, núm. 2

Página 13

Any 1, núm. 2

És només una estoneta…. Si us ve de gust

Una de cognoms “coraleros”

És amb nosaltres, però qui és. Es la Carme Molina. Ho vareu encertar?

Solució per els mots encreuats coralcastelltersolins

Trobeu i encercleu els cognoms que corresponen a les següents indicacions:

EL DEL PRESIDENT QUE VA VENIR DE CASTELLCIR EL D'UNA SOPRANO QUE PEL COGNOM TALLARIA ELS CABELLS EL DE LA CONTRALT AMB MÉS ALÇADA ARRIBADA DE MOIÀ EL DE LA PRESIDENTA PER EXCEL·LÈNCIA EL DE TOTA UNA NISSAGA CAPITANEJADA PEL PATRIARCA ELS HI DIUEN DU-PONT I DU-PONT EL D'UNA CONTRALT ARRIBADA DE CASTELLTERÇOL VIA SANT QUIRZE I UNIDA AMB ANDALUSIA. EL PRESIDENT QUE FINS FA POC TOCAVA FERRO EL DE LA SOPRANO MÉS "MÒBIL " DE MOIÀ SI NO ES PER ELLS, POT SER NO HI SERIEM EL PRESIDENT MÉS NOVELL

2011