BUTLLETI INFORMA TIU Núm. 14

Apartat 1.141 43080 Tarragona juliol1997

m,

fi" A,

~

In''in.

r:

""'-'~;~:.; ;.,\ '"r

'.~.*,

":,-,;,I:..

\ .'

(;¡;':1~:. t

;;,:~:.¡;,.':,

~

Editorial.

L'any 1997 no passar~ com un any més per al nostre Grup Excursionista, doncsamb un interval de sis mesos hem aconseguit arribar al sostre de dosContinents. El 20 de gener, deu membres del G.E.C.T. realitzava la primeraexpedició a America i aconseguia pujar a I' Aconcagua (6.959 m.)El 8 de juliol, els nou membres del nostre Grup Nat~lia Antolí, Amelia Carrilero,Joan R. Domenech, Minerva López, Jordi Mariné, Josep Mariné, Ma Cinta Prats,Rosa Roig i Toni Saura, components de I'expedició KlLIMANJARO'97 hanculminat amb exit el seu objectiu assolint el Cim d' Africa, el Kilimanjaro (5.895m.). Per a tots ells la nostra més cordial felicitació i enhorabona i esperem peral proper butlletí un relat de la seva experiencia.

Notícíes. ..

Tenim a la vostra disDosici6 el calendari d'obertura deis refugis de la FEEC

Del que resta d' any .Circular 13/97.

2 Torna a estar obert, després de les obres d'arranjament, el refugi de la FontFerrera, al peu del GR-7 en el mass(s deis Ports.

El museu del Mongrf i Baix Ter organitza visites guiades a espais naturals

historics de Torroella de Montgrf: Ruta del Paleolftic i Ruta Victor Catala.3

Hem rebut el cataleg de mapes i guíes de muntanya II Picos de Europa y

Cordillera Cantábrica" de I'editoríal Adrados.

4

5 Tenim el reglament de la nava Uicencia temporal, que permet la participacióen activitats federades (marxes no regulades, cursos d'iniciació, escalada enrocodroms i utilització de refugis) per un temps limitat i concret, d'un aquatre caps de setmana, gaudint deis beneficis d'una pólissa d'asseguran9a.

6 Cada soci rebr~ una butlleta per poder renunciar a la recepció de la revistaV~rtex, com en el cas de més d'un soci per famnia.

La UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) ha posat en circulació

la targeta VISA de I' Espot Catal~, amb la qual part del beneficis obtinguts

revertiran a les entitats i federacions.

7

La FEEC ha firmat un conveni amb la Fedraci6 Catalana de C~mping iCarav~ning per tal que els socis federats de les dues entitats puguin assistira les activitats de I'altra i també obten ir el Carnet Internacional de C~mpingi Carav~ning i la guia de c~mping de la FCCC al preu de 600 pts..

8

Grup Excursionista del Camp de Tarragona2

CoJ.Jaboracions.Antoni Cabré Puig

Graus de la Rovellosa i de les Figueres al Massís del Montsant

A les 08:00H sortim de Tarragona amb dos cotxes. Deixem el del PacoTrobat prop de la presa de Margalef, en una pista asfaltada, al final delbarranc de la Coma Closa. Saludem al guarda forestal, que ens mostra elportell de l'Obaga del Roser, pas clau d'avui.Anem amb el meu cotxe fins a Sant Salvador, als 750m..10:05H. Caminem, passem la font de Sant Salvador, que raja escassa.Pujada per bon camí fressat. Superem els cingles del Torroner i guanyemel Pla de les Argelagues. Som als 1 .020m. Ens aboquem a contemplar elracó de l'Estrem a la banda oposada. Som al camí ral que ve de Cabacés,ben fressat i planer. El seguim cap a I'E. i aviat som al collet de les Figueso Pleteta de Més Amunt, on hi havía les pedres saleres per als ramats.Ara som al Pas Dolent, que ens fa sifonar. Al fons a la dreta s'albiren elsbassis del Boter, amb aigua constant i bona.11: 1 OH. Passem pel Portell de la Punta de l'Espera, on trobem un palindicador que ens indica la confluencia, per la nostra dreta, del camí dela Punta Alta del Boter i del Grau de l'Escletxa. Més endavant, a la dreta,tenim el Portell del Rosalí.11 :20H. Cim de la Cogulla, als 1.073m. Esmorzem. Dia diafan, amb gran

panoramica.11 :50H. Caminem en direccióN. Seguim els senyals vermells del barrancde Coma Negre, fins arribar al Pla de les Carrascles, on el camr queseguíem decanta cap a I'W, descendint al fons del barranc de la Teixeta.Nosaltres, planers, seguim pelllom de la carena, Ileugerament per la sevadreta, apropant-nos al barranc de la Taverna, que progressivament es vatornant més pregon, oferint-nos unes belles panoramiques, quefotografiem. Anem avan«ant, planers, en suau perdua d'al«aria i jaobservem que la carena del Tossal Clos se'ns separa molt, i ja apareix elComellar de la Coma Closa. Trobem algunes fites. La carena es tornaafilada i caldra pujar-hi per un pas delicat, des del seu W, ja que unscingles ens barren el pas. Seguim endavant i arribem al Grau de laRovellosa, marcat amb pintura vermella, després de travessar el pla dela Rovellosa, on hi ha un avenc de tres pams d'amplada, on surt fum aI'hivern. No el veiem. Ara hi ha garriga i pins. El camr és perdedor, sortd'algunes marques de pintura vermella en algun pi. Perdem r8pidament

Grup Excursionista del Camp de Tarragona 3

al<;:ada. La Serra de la llena es fa palesa davant nostre. Som dalt delcingle, i ens caldrB anar cap a I'E, ficant-nos per un grauet. Ara planers,per entremig de dues cingleres, avan<;:ar cap a I'W, ben marcat ambpintura vermella, per tal de descendir; és el Gau de les Figueres; val lapena resseguir-Io poc a poc, de tant interessant com és. Fotos.13:00H. Grau de les Figueres: és una filigrana entretinguda i sinuosa.Creuem el barranc i ja passem, planers, per una cova rogenca, anem capal N i més endavant, als 2min., una altra cova a la dreta que conté unbassiol d'aigua. La vegetació ara és de solella, molt atape.jda. Veiemantics marges, és el que queda d'antics conreus de vinya d'aquestabanda del Montsant.13: 15H. Avancem planers, cap a I'E, damunt d'un cingle, i ja som a unacanal al recer d'un gran tormo, baixant un portell: és el pas que ens haviamostrat el guarda forestal. Ara avancem planers per sota deis quatretormos cap a I'W. Entrem a I'obac del Roger. Fort descens. La guía ensexplica que anirem a creuar el barranc de la Coma Closa... el que hi haaquísón bancals de reploblació forestal, creuats per camins de ca<;:adors,i la única direcció possible a seguir és baixar directament al riu Montsant,on arribem i el creuem a gual. En 5 minuts, pista amunt, 13:45H, cotxedel Paco.Anem a Sant Salvador, recullo el meu cotxe i retornem cap a casa.

---

'!,.:.~~~~-"'"-.~~-

~~.

"-~;;; '- .,~

.-~

...

"-~ ",-"""1,,---,... ..,~ -~ '."I' , :::?;~ .'.~

" $.. .~.~~

~1;:: ~ ~~~ \ -

1~¡if;:I;: ~,,1... .

Ermita se Sant Salvador (Margalef)

4 Grup Excursionista del Camp de Tarragona

molins.Camins de masas (Primera Part)

Les motos que van pels senders, en Iloc de"cava//s tiscals"' deuen tindre "cava//sd'Atila"' per alIó de no créixer I'herba per on

passen.

A I'extrem Sud-Occidental de la Serra de la Gritella, entre el riude Siurana i el barranc de l'Estopinya, un bray de serra altament

acinglerat ha servit de refugi i fortalesa al Ilarg de la Historia. La resta deCastell i el pintoresc poblet que dóna nom al riu, poden ser visitats ambtota comoditat gracies a la nova carretera que une ix elllogaret amb la de

Cornudella-Albarca .

Serra de la Gritella des de Vincabrers

Quan la pujada es teia necessariament a peu, ve pel camí de lesLloses o per la pista que avui és la carretera, les vistes des d'aquestmirador natural se sentien més 'magiques' degut entre altres raons afestory de la pujada i a la tranqui1.1itat de \'indret. La baixada es teia pelcamí de "La Trona" o de "Les Marrades", el grau mes conegut i utilitzatper ter la baixada al riu.

Mentre "La Trona" se carregava de 'transit' (excursionistes,motos i darrerament escaladors) altres graus menys coneguts o peralguna raó menys utilitzats s'han conservat millor, més propers aI'estructura i I'entorn més antic, constituint-se en una bona alternativa pera comunicar diversos circuits.

En el tram de congost des del molí de l'Esquirola, enI'aiguabarreig del barranc de la Gritella i el riu Siurana, fins I'inici deI'embassament hi són, coneguts per mi, els següents graus:

Grup Excursionista del .Camp de Tarragona 5

Vessant de la Gritella:

.Grau del Corral Nou

.Grau deis Masets.

.Grau de la Trona.

.Grau del la Tornera.

Vessant deis cinqles d'Arbolí:

Grau del Bodro.Grau de Vincabrer.Grau de la Font Voltada.

tots el 15, excepte el de la Font Voltada, els he caminat en la presenttemporada i us faré una descripció que no preten ser topografica, niquilometrica ni horaria sinó una orientació del caml i una impressió deI'entorn, abundant en els detalls que més m'hagin agradat. En aquestaprimera part, us descriuré els graus de la vessant de la Gritella, excepte"La Trona" per lo conegut que és per tothom.

Grau del Corral Nou (Duiada).- En el marge dret del barranc de laGritella, en el seu aiguabarreig ambel riu Siurana i front al molí deI'Esquirola trobem un camí que pujapel barranc. S'enfilem per agafaraltura i als pocs minuts trobem unaltre sender que creua: si anilremper la dreta, pujariem pel barranc, elcreuaríem a gual i assolint el grau delGris, passaríem pel mas d'enPorrera, massos de la Febró, col! deles Torres i la Febró. El camí que ensinteressa gira cap a I'esquerra totseguint el seu trayat que ben aviatens torna al riu Siurana pero a mitjaalyada entre marges i ribassos. Elcamí revolta pujant cap a la dreta(cal anar en compte amb una solsidaque ha deixat un pam escás desender durant uns quants metres).Estem ben situats ja en el single Grau del Corral Nou. Aguila del

revolt obag i recingle.

6 Grup Excursionista del Camp de Tarragona

vermeli i en pocs minuts ens trobem una pujada forta que volta cap aI'esquerra, ja a I'ampar del bosc i sobre un camí tou catifat de pinassasobre el saldó. En pic hem acabat la forta pujada, el trayat s'enfilasuaument cap al cingle calcari i en arribar-hicomen9a de debo el grau, el paisatge mes bonic i lasensació mes agradable i fresca: un recingleempedrat que s'endinsa en un revolt estret i obac persota d'una gran roca en forma d'agulla, I'autenticgrau. Seguint el recingle veiem una panorámica deI'agulia i I'estret que caracteritza aquest grau i que eldistingeix de lIuny. Un petit enderroc de pedres de Pal indicadorriba9 produ"jt per una vella alzina sobre el pas estret,el matabou i algunes mates de boix, ii donen al caml un sentit com siacabareu de descobrir-lo, de 'no tocat', de tal com deuría esser fa anys.Des del sender del recingle s'albira el riu, el molí de I'Esquirola, el masd'en Candi i sobre tot I'amplíssima vessant deis cingles d'Arbolí amb elpuig de Gallicant coronant la máxima al9ada de I'indret (-1.008 metres).

Des del revolt de I'agul!afins el corral propiament dit, elsender canv)a de nivel! (recta ipetita pujada de revolt, recta ipetita pujada escalonada} sentmolt convenient d'aturar-se encada tram per descobrir lesvistes que brinda. Al final deldarrer tram, hi ha una menad'amfiteatre, un raco acingleratque dona sentit al 'corral' un I!ocadequat per a la tanca del ramat.Sortim pel pas empedrat delcorral i aboquem a una pista queseguim cap a I'esquerra. A pocsmetres hi trobem a la dreta un palindicador de fusta amb el retol"Grau del Corral Nou". Si estemfront al mate ix l!egint-Io,

Pujada escalonada del grau apreciarem per la dreta lesmarques blanques i grogues (no

es un PR oficial} que resten marcades.Seguint per la pista, al!unyant-se del corral, a quince o vint

metres a I'esquerra, trobem un altre pal indicador del "Grau deis

Grup Excursionista del Camp de TarraQona 7

Masets" i que a continuació descriure de baixada. Convé que us diguiper situarmos, que ens trobem a la partida deis Masets i, seguint la pista,trobaríem a la nostra esquerra una caseta i poc mes endavant un conreud'avellaners vallat. Resseguint la valla trobaríem un pal indicador queassenyala el Grau deis Masets, dintre del conrreu una granja i unsmetres mes endavant i ben aviat trobem la carretera asfaltada i una pistaque bifurca per la dreta que és el camí de Prades i per on trobaríem unamarca groga que indica el camí del Grau Tallat, un recorregut forcainteressant. Seguint la carretera per I'esquerra, arribaríem al Grau de laTornera que queda a I'esquerra i un quilbmetre aproximat mes endavantarribaríem al poble.

Grau deis Masets (baixada).- Situats al pal indicador i en la direccióque indica, s'endinsarem cap al barranc tenint cura de seguir les fites depedra doncs el camí noes vorá marcat finsarribar a una tronaenorme que cobre ix unabalma. Voreu taques,apenes visibles, de colorcarabassa i a partir delbaixador empedrat , detant en tant, ratllesblanques. Des de lacaseta de dalt, baixa unaltre camí que s'ajlJntaamb el principal alllit delbarranc. Quan creuant agual el barranc s'arribaa la balma de la visera(sostre voladís tipotrona) el sender és únici I'orientació és cap a ladreta. En aquest puntcomenc;a el grau oferint I .diversos nivells de roca Roca cap d home al grau deis Masets vista desd . I d d' de la balmotae reclng e es onpodem fer descobertade I'ample panorama que ens presenta la vessant frontal del riu. Hi ha unmirador, un petit pla amb una gran roca al seu extrem, es la plataforma

8 Grup Excursionista del Camp de Tarragona

perfecta per a gaudir. no solament deis cingles del front, sinó també del

riu.

El baixador conserva un empedrat en bon estat i el seu pendentés molt suau tins que girem a I'esquerra per a retrobar el single verme"que durant alguns revolts s'entila tort cap al mas d'en Candi ondesemboca i acaba el Grau deis Masets. En general, tenint cura albaixar pel barranc i trobar la balma del gran sostre, el camí es deu terinstintivament, si be trobareu biturcacions del sender en les que totesdues opcions s'acaben trobant hi han altres que es perden al bosc per loque heu de saber aturar-vos i tornar enrera. Sempre en aquets graus, elcingle calcári es el mes bonic i el de saldo es presenta en generalensorrat i malmés.

Cuan saltem a la pista i mirant de front el mas d'en Candirespecte "orientació tenim varíes opcions:

Comen~ament de la canal de baixada del grau deIs masets

.Cap a la dreta trobaríem el pujador de la Trona (PR-C-7). Seguint perla pista a I'esquerra el 'Molí Paperer' que es I'entrada al Grau deVincabrers. Més endavant (per la pista) un baixador al 'Toll de laPalla' (actualment el baixador está destrossat a la vora de la lIera del

Grup Excursionista del Camp de Tarragona 9

riu, degut a I'ultima riuada) i més Ilunya seguint el cingle i a la dretavoríem marca del PR-C- 7 per on podríem pujar a Siurana pels Portals6 per la drecera del grau de La Portel!a o baixar a Cornudel!a pel Col!de les LLoses.

Cap a I'esquerra tornaríem a I'aiguabarreig del barranc de la Gritella iel riu on es troba el molí de I'Esquirola que recordareu es el punt departida quan pujarem pel Grau del Corral Nou.

Davant mate ix on saltem a la pista, comenya un senderó que baixacap a I'esquerra creuant un conreu. En arribar al riu en diagonal icontracorrent albirareu una fita de pedres que donen I'entrada al graude Bodro (iPrecaució! Camí molt perdedor).

Grau de la Tornera lbaixada).- Per explicar el grau que queda perdescriure, hem de situar-nos en la partida deis Masets, perque per podertrobar la pujada per aquest grau, hem de fer-Io primer de baixada ifixarmos en com s'ajunta en el camí de la Trona prop de la qual

convergeix.

Des de la cru"jlla del camí de Prades amb la carretera asfaltada ila pista que ens portava al grau deis Masets i del Corral Nou, ens dirigimper la carreteracap al poble i

aproximadamenta vuit minuts decamí trobem unaparet de pedraque sembla undipbsit d'aigua delque continua unmur, una porta iuna tanca de filferro queenvolten un xalet.Entre la tanca iles restes d'unpilar de pedra .,b I' t d Sortlda de la Tornera al caml de la Tronaam escu eSiurana, hi ha un pas que, en pocs metres ens porta al Grau de laTornera, un tallat en el cingle que dóna al camí de la Trona.

10 Grup Excursionista del Camp de Tarragona

Per baixar el grau, I'orientació será sempre cap a la dreta,aterrant-se al cingle. Aproximadament a meitat de recorregut, hi ha unapetita paret que no és complicada, per tindre uns resalts com escalonsque la tan asequible i grimpadora. Només baixant per I'esmentada paret,el sender deu seguir-se per la dreta tot i que aparentment el del tront esmes tressat pero s'endinsa en unes bardisses que són un parany i a mésquedem perillosament prop del cingle. Seguint doncs per la dreta i pelresingle, segueix el sender que en els trams del que podríem dir lIit debarranc es presenta tou per la sedimentació i el catitat de tulla seca,contrastant en els relleus calcaris i estrets del recingle. Per la resta, no hiha perill de perdrer's en un grau tan curt com el que ens ocupa.

Grau de la Tornera vist des del camí de la Trona

En el proper article, us descriuré part deis graus de Vincabrers iBodro i sobre tot la drecera a mitja vessant que els une ix i que es una"delicatessen" deis camins de I'entorn del riu.

Josep Salafranca,

Fotos J. Salafranca

Grup Excursionista del Camp de Tarragona 11

Calendari d'Activitats 2n 3r Quadrimestre 1997.

Q.8IA ACTIVIT A T ORGANITZA

juliol1 3 juliol a29 d'agost

Travessa del Pirineu en 42 etapes Anaitasuna

Pamplona

agost

2110 L VI Campamento anual de Montaña" Alpujarra 97" A.M.C.

Granadasetembre

6/7 VIII Marxa MONTSERRAT -REUS REDDIS

Excursió pel Mass(s deIs Ports G.E.C.T,

13/21 Curs d'escalada en roca REDDIS

20/2 XVIII Travessa MATAGAllS -MONTSERRAT CE Gr~cia

octubre3112 la Mostra d' Aaudiovisuals

i Fotografia de MuntanyaF.E.C.C.

Barcelon~s

11 /12 24a Reunió i marxa Nacional de Veterans

al Puig Campana. Finestrat (Alacant)FEDME

Campament intersacial de tardar REDDIS

26 Open d' escalada esportivaSEAC

Vilaseca

novembre

9 Pujada a la Pena. CE T arragona

Col'laboració, redacció i disseny del butllet( informatiu "El CIM":* Ramon Bosch

* Antoni Cabré

* Toni Coll

* Llu(s D(az

* Josep Salafranca

12 Grup Excursionista del Camp de Tarragona