Butlletí Fontcoberta

PORTA FERRADA, DE TRADICIÓ ROMÀNICA, DE SANT SADURNÍ DE VILAVENUT

DE DIA EN DIAFESTES DE NADALPRESSUPOSTOS 2012PISTA POLISPORTIVA NOVA

EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 2L’AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIAROTONDA DE LA PEDRERA RECTA FINALAra que estem a la recta fi nal i si no hi ha cap més entrebanc a mig febrer, com a molt tard, tindrem l’obra acabada. Donada la complexitat per buscar l’acord a tres bandes, amb canvi de propietari i canvi de Govern pel mig, paga la pena fer-ne un tractament especial, fer un xic de memòria i mostrar-vos la cronologia d’aquesta complexa actuació: - El projecte es va signar el gener del 2007, on queden refl ectits els acords entre la Diputació, Medi ambient i l’equip de govern de l’Ajuntament d’aleshores. Per desig imperatiu de la Conselleria de Medi ambient, la rotonda s’ha de desplaçar cap endins de la Pedrera donat que a l’altra banda el bosc està afectat pel PEIN i no es pot tocar. - L’Ajuntament s’obliga a aportar els terrenys i el promotor a fer el projecte i a executar l’obra. Aquests són els condicionants que trobem damunt la taula quan l’actual equip de govern entra a l’Ajuntament el juliol del 2007.- La difi cultat d’adquirir els terrenys fa que proposem a Medi ambient de la Diputació la compra de bona part del bosc de la Pedrera i del bosc d’Espolla amb la fi nalitat de protegir-lo i convertir-lo en un parc urbà. Gràcies a això rebem una subvenció que ens permet adquirir els terrenys.- Un cop som propietaris dels terrenys, l’obra pot començar.- Un cop iniciada, la Diputació, propietària d’aquesta carretera, la cedeix a Carreteres de la Generalitat que paren les obres per fer la revisió del projecte. Entre mig hi ha les eleccions que propicien un canvi al govern de la Generalitat i per tant, també, en la Direcció General de Carreteres, la qual cosa fa retardar, encara més, la resolució del projecte.- Els nous propietaris fan unes esmenes per augmentar-ne la seguritat i el promotor les inclou al projecte defi nitiu. Queden però els dubtes de qui ha de pagar les obres d’enllaç entre la rotonda i els límits asfaltats. A fi nals de tardor es resolen.- Les obres poden començar però els aiguats ho retarden. Finalment, amb el bon temps, deixem passar les festes de Nadal per encarar, ara sí, la recta fi nal i acabar defi nitivament l’obra. Aquesta és, a grans trets, la cronologia d’una obra aturada, innecessariament, massa temps.

DEPURADORA EN FASE DE PROVESLa depuradora està funcionant en fase de proves. La seva posada en marxa defi nitiva encara es por retardar perquè tenim un desacord amb l’ACA. Resulta que la connexió dels pous no estava contemplada dins del projecte i per tant no es vol fer càrrec de les despeses de la mateixa i ho trasllada a l’Ajuntament. Evidentment no hi estem d’acord i considerem que ha de ser l’Agència qui se n’ha de fer càrrec com ha passat arreu. La nostra proposta és, això sí, facilitar l’entesa i ens hem ofert, si ens donen les garanties sufi cients, avançar les obres i fer-nos càrrec temporalment de les despeses. Així estan les coses. Comptem però que podrem resoldre aquesta qüestió abans de l’estiu que és quan es fa més evident la seva necessitat. Us anirem informant.

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA EN VIA MORTAEl passat mes de setembre després de la reunió efectuada a la mateixa escola amb totes les parts implicades (hi eren el Departament d’Ensenyament, GISA, Constructora, Direcció d’obres, arquitectes, Ajuntament, Direcció de l’Escola i AMPA) semblava que el llarg camí de l’execució havia arribat al seu fi nal. En aquesta reunió es va dir, de manera ofi cial, que les obres començarien el desembre i que la durada seria aproximadament d’un any. És evident que això no ha estat així.Al novembre, veient que no hi havia massa moviment, vam tenir una reunió amb el Sr. Albert Bayot, Director Territorial d’Ensenyament a Girona, per interessar-nos per la data d’inici de les obres i ens va comunicar que possiblement es retardaria el començament fi ns que s’haguessin aprovat els pressupostos (en el moment de redactar aquesta nota encara no s’han aprovat).Finalment, a principis de desembre i veient que efectivament les obres no començaven, el Sr. Alcalde va entrevistar-se amb el Director Territorial d’Ensenyament per mostrar-li la preocupació que hi havia en tot el col·lectiu escolar. El Sr. Bayot va exposar els problemes fi nancers que pateix la Generalitat, coneguts per tothom, i que tot i que no s’havia abandonat el projecte, sí que s’havia frenat. El va emplaçar pel mes de març per reprendre el tema i saber amb exactitud com estava la situació. Val a


dir que aquesta situació la patim tots els ajuntaments de la comarca i, que nosaltres sapiguem, alguns han hagut d’abandonar fi ns i tot alguns projectes en vies de licitació. Per exemple: dues llars d’infants, un camp d’esports i un casal de la gent gran. De moment aquest no és el nostre cas, el projecte està frenat i no pas abandonat.Nosaltres hi estarem a sobre i continuarem demanant l’ampliació de l’escola. Esperem que el govern de la Generalitat s’adoni que no pot paralitzar el país i resolgui aquests temes pendents el més aviat possible.

ZONA ESPORTIVA ACABAR DETALLS PENDENTS Després de resoldre confl ictes interns, l’empresa que va fer les obres de millora del camp de futbol procedirà a fer-ne els acabats correctament. Faltava perfi lar la vorada que dóna a la plaça dels Països Catalans, el solar que queda annex a la llar d’infants i la pista polisportiva. Tot això inclòs en la baixa i millores que l’empresa va oferir en el concurs d’adjudicació i que havia quedat pendent. Quan llegiu aquesta nota, molt probablement ja hi estaran treballant.

ACCESSOS I APARCAMENT DEL PAVELLÓ UN PAS MÉSAprofi tant que hi haurà les màquines que treballen a la rotonda aprofi tarem per actuar en tot l’espai que conforma l’esplanada de davant del pavelló per millorar l’accés amb cotxe i tapar la rasa de desguàs del camp de futbol per augmentar i adequar l’aparcament. En defi nitiva una petita actuació que representa un pas més cap a la compleció de l’espai.

APARCAMENT NOU A VILAVENUT S’HA RESOLT UNA NECESSITAT BÀSICA Vilavenut tenia un problema d’aparcament cada vegada que hi havia un esdeveniment extraordinari: qualsevol festa, un casament, un enterrament i, per suposat, la representació del pessebre vivent. Només comptàvem amb la bona voluntat d’un veí que ens cedia un camp per aparcar però era insufi cient i sovint els cotxes s’havien

de deixar a la vora de la carretera en unes condicions de seguretat poc idònies que més d’una vegada ens havien donat algun ensurt. Vist això, ens vàrem posar en contacte amb els propietaris i promotors del nou pla parcial per tal d’avançar la cessió dels terrenys destinats a us públic i zona verda. L’acord va ser total i hi hem fet aquesta petita actuació per adequar-lo com a aparcament de cotxes. L’estrena va ser aquest Nadal en la representació del pessebre vivent i va funcionar extraordinàriament bé. En aquesta actuació hi ha inclosa la nova senyalització vertical que es farà més endavant.

CARRER DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT PENDENTS ENCARA DE TELEFÓNICAFinalment ja han retirat els pals de la llum. El retard va ser degut a la fallida de l’empresa subcontractada que va fer la instal·lació i, per això, se’n va haver de contractar una altra. Ara queda la retirada dels pals de telèfon i el soterrament del tros de línia aèria del carrer Manel Alemany. Fa més de mig any que hauria d’estar resolt aquest tema. Anem fent passos però amb una lentitud desmoralitzant. No és aquest l’únic punt que tenim mig encallat amb Telefónica: queden la connexió de la totalitat de les caixes, la de la carretera de Banyoles i la de la carretera de Fontcoberta. Només us puc dir que anirem insistint i que lamentem no poder anar més ràpids en la resolució d’aquests temes amb Telefónica.

REPARACIÓ DEL SAFAREIG DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT CAL MANTENIR EL PATRIMONILes construccions antigues quan no es fan servir es deterioren i s’enrunen. Aquest és el cas del safareig de la Mare de Déu de la Font. Es varen produir unes esquerdes que impedien que s’omplís. Si no s’omplia el següent pas hagués estat l’ensorrament de les parets i tot seguit el deteriorament total del safareig. Conscients que cal preservar aquest llegat del passat, vàrem optar per fer una actuació global de neteja i de reparació consistent en afi rmar les parets i impermeabilitzar-les. L’obra va ser molt simple però molt afectiva i ara torna a estar en la seva plenitud. Si hi aneu a passejar veureu que s’ha recuperat el seu aspecte inicial i la veritat fa goig de veure’l.


Notes: Tothom que estigui interessat a consultar el contingut sencer de les actes pot fer-ho a través de la pàgina web. Aquests resums corresponen a les actes aprovades.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 26 DE SETEMBRE DEL 20111. Resolucions d’Alcaldia i despatx oficial . Escrit de l’Institut Català d’Energia en el que ens informen que no concedeixen la subvenció per la millora de l’enllumenat.. Escrit del Mossèn de la parròquia de Fontcoberta en el que agraeix en nom propi i de l’Agrupació Escolta del Pla de l’Estany haver-los deixat acampar al costat de la capella de Sta. Caterina d’Espasens i la utilització del local de l’Escola Vella de Vilavenut.

2. Aprovació del Compte General exercici 2010. S’aprova per unanimitat.

3. Aprovació inicial del projecte d’arranjament dels camins de la Serra Pelada i de l’Escola Vella de Vilavenut, PUOSC/2012

El Sr. Alcalde proposa aprovar-lo inicialment. El Sr. Jaume Roura demana si hi hauran Contribucions Especials per aquesta obra i si hi ha millores. El Sr. Alcalde respon i diu que el proper dimecres es reuneixen amb el tècnic que ha redactat el projecte i els tècnics municipals per parlar de les millores i decidir si es posaran contribucions especials. El Sr. Roura diu que si es posen contribucions especials els agradaria saber quin criteri es fa servir. El Sr. Lluís Freixa comenta que s’hauria d’agafar un criteri i poder consensuar-lo. El Sr. Alcalde comenta que en aquest Ajuntament hi havia el criteri de no posar contribucions especials, però que a la passada legislatura sí que es varen posar contribucions especials a l’obra del C/ Mare de Déu de la Font mitjançant el sistema de metre de façana i metre del solar de manera proporcional. El Sr. Freixa pregunta si s’ha executat alguna obra d’urbanització on no s’han posat contribucions especials, i destaca l’obra de la plaça Major de Vilavenut. El Sr. Alcalde comenta que a Vilavenut l’any anterior d’executar l’obra de la plaça Major es va fer l’obra de construcció del dipòsit d’aigua potable i el canvi de la xarxa d’aigua a tot el poble. Que per aquesta obra tots els veïns varen pagar contribucions especials. I atès que el PUOSC mitjançant una al·legació feta per l’obra d’urbanització ens va augmentar la subvenció, es va creure prudent no imposar les contribucions especials. Es passa a la votació d’aquest punt, i per unanimitat, s’acorda.

4. Iniciació expedient per dissoldre el Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta

En data de 29 de maig de 1997 es va crear un Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta, amb personalitat pròpia i amb seu a Can Jan de la Farrès d’acord amb els estatuts de la Fundació Pública aprovats per l’Ajuntament en data 19 de febrer de 1997, que tenia com a objecte primordial l’administració i organització del patrimoni museístic de Can Jan. Atesa la resolució del Director General del Patrimoni Cultural en la que es cancel·la la inscripció del Museu de la Història de Fontcoberta del Registre de Museus i es considera amb caràcter de col·lecció el conjunt de béns culturals que el constitueixen, es proposa aprovar la dissolució del Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta i la seva cancel·lació en el Registre d’Entitats dels Ens Locals de Catalunya.

El Regidor Sr. Lluís Freixa diu que el seu grup vota en contra d’aquest punt, ja que no estan d’acord amb el que ha fet el grup d’ERC de carregar-se un equipament cultural que es va inaugurar l’any 1997. És molt trist que unilateralment s’hagi pres la decisió de carregar-se l’equipament cultural i la biblioteca. Que evidentment s’han reduït els costos si no hi ha cap servei. El que s’havia d’haver fet, si és que econòmicament era inviable i tenint en compte que l’obertura d’aquest centre va costar molt sacrifici al poble, era “sentar-nos” i parlar-ne. Que sembla estrany que sent el grup d’ERC s’hagin carregat el centre cultural, ja que el tancament no es fa avui per demà, que suposa que s’ha demanat consell a altes instàncies, que ja s’informaran i esperen saber la veritat de com ha anat tot. Que hi ha moltes coses a decidir, per exemple els rellotges, on són? Es vendran per “xatarra”? Que hauran d’explicar-ho tot molt bé al poble. Que espera una resposta a tot això i que si volen no cal que sigui ara mateix.

Pren la paraula el Sr. Alcalde i diu que el contestarà ara mateix, que aquí ningú es carrega cap equipament. El que es dissolt és el Patronat, un ens, no un equipament, i es fa perquè la Direcció de Museus va descatalogar el Museu de Can Jan i per tant el Patronat no té cap raó de ser. El Museu quan ells varen entrar a l’Ajuntament ja no tenia director/a, no s’havien presentat des de feia 3 o 4 anys les corresponents memòries anuals. L’únic que s’ha fet en aquests moments de crisis és sumar esforços per optimitzar recursos. Penseu que Banyoles ha tancat dos museus i únicament els obre a temps parcial. La biblioteca, en aquests moments, continua a Can Jan i l’aposta del grup d’ERC és apropar-la al nucli, on hi ha la gent, a l’escola Alzina Reclamadora. Segons Ensenyament el proper novembre començaran les

obres d’ampliació de l’escola i ja està previst un espai per la biblioteca pública. S’ha de dir que a la biblioteca de Can Jan no hi va ningú, ni nens, ni joves, ni gent gran. En relació als rellotges, que segons havien dit, eren una donació, però que varen costar uns 9 o 10 milions de les antigues pessetes, estan guardats i empaquetats, i en farem una exposició el dia que s’organitzi una activitat a Can Jan que ens sembli adient. El Sr. Alcalde explica que un Museu de l’Empordà a Figueres, que ja té alguns rellotges en exposició, li vàrem oferir exposar els de Fontcoberta. Varen venir a mirar-los i no els varen voler, per la senzilla raó que els nostres rellotges tenen un valor artesanal, però no museístic, els motors són tots iguals. Que el centre de Can Jan no s’ha tancat, que a l’any 2010 varen passar per Can Jan a veure l’exposició de la platja d’Espolla unes 1.000 persones, la majoria alumnes d’escoles i instituts, això sense fer-ne ressò ni publicitat. Que el que s’ha fet és optimitzar-lo, donar-li una sortida que no tenia.

Seguidament pren la paraula la regidora Sra. Pilar Busquets i explica que segons la Llei de Museus per mantenir el de Can Jan havíem de tenir guardes de seguretat, personal, tot el material catalogat i informatitzat per optar a subvencions. En canvi podem demanar subvencions com a centre cultural, que es pot dir museu si volem, ja que sortirà en els mateixos catàlegs, però no vindran a fer la inspecció cada any. Que s’havien fet gestions per dependre del Museu Darder de Banyoles, i d’entrada es veia bé. Es va intentar que el director fos la mateixa persona, i que quan es visités el Darder a Banyoles es continués la visita a Can Jan. No va poder ser possible. Va venir el director de Banyoles, el Sr. Figueres, per mirar l’exposició que teníem sobre arqueologia i va quedar decebut, ja que va comentar que el que tenien guardat de Fontcoberta a la Pia Almoina, era molt més interessant que el que hi havia a Can Jan. Continua la Regidora dient que el que sí és interessant és l’exposició i plafons de la platja d’Espolla, que es confon Museu amb Sala d’Exposicions, que s’ha d’entendre que no s’han carregat res, únicament s’ha potenciat cap a una altra vessant. En relació als rellotges no tenen cap valor museístic, però se n’exposaran alguns en el pregó de la festa major d’algun any. S’estan preparant uns nous plafons i un nou DVD de Fontcoberta que parla de tots els temes de Fontcoberta, esglésies, platja d’Espolla, Melianta, Fontcoberta, Vilavenut, es a dir es parla de tot el municipi.

Seguidament pren la paraula el Sr. Alcalde i manifesta que el Patronat del Museu de la Història de Fontcoberta anava lligat al Museu. Que si es vol fer un altre Patronat de la Història de Fontcoberta, o d’algun altre nom, endavant, però no del Museu.

Pren la paraula el regidor Sr. Lluís Freixa i manifesta que el que passarà amb la biblioteca serà com altres coses. Sinó es fan activitats es perd. Que no tenim estadística de la mainada que anava a la biblioteca, que evidentment si està tancat no ira ningú.

El Sr. Alcalde acaba dient que s’ha de ser realista i tocar de peus a terra.

Seguidament s’adopta per cinc vots a favor i quatre en contra el següent acord: Aprovar la dissolució del Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta i la seva cancel·lació en el Registre d’Entitats dels Ens Locals de Catalunya.

5. Aprovació manifest Òmnium Cultural

Llegit el manifest d’Òmnium Cultural l’onze de setembre de 2011 a la plaça de Catalunya de Melianta amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya es proposa la seva aprovació, que és adoptada per unanimitat. El manifest es va publicar a El Butlletí anterior.

6. Aprovació de la moció de Somescola.cat en suport a l’escola catalana

Des de Somescola.cat s’ha elaborat un manifest destinat als ajuntaments per la seva aprovació en suport a l’escola catalana, que es transcriu a continuació i es proposa la seva aprovació.

MOCIÓ EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA. El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal superior de Justícia de Catalunya, que imposa un ultimàtum per al seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.


Aquest model educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió social de les nostres ciutats i pobles.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament pren, per unanimitat, els acords següents:

Primer: manifestar el rebuig a les sentències del Tribunal Suprem espanyol i a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon: manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: instar el Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a no fer cap pas enrere i a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

7. Precs i preguntes . El regidor Sr. Lluís Freixa pregunta com està la construcció de la rotonda de la Ctra. de Banyoles a Figueres, que està molt mal senyalitzada, que s’hauria d’avisar a la Generalitat sobre el perill que això comporta. El Sr. Alcalde contesta que l’obra és competència de la Generalitat, que l’Ajuntament el que ha fet és la gestió i compra dels terrenys per l’accés des de la urbanització Ciutat Jardí a la rotonda de la Ctra. de Banyoles i ha deixat un pas pels animals per sota el carrer d’accés a la rotonda, cosa que va imposar la Diputació.

. El Sr. Jaume Roura pregunta si s’ha tornat la fiança a l’empresa Fuster. Se li contesta que no, ja que com s’ha explicat abans encara no ha acabat l’obra de la pista.

. El mateix Regidor pregunta, en relació a l’estudi dels espais esportius, si es té en compte el terreny de l’ampliació de l’escola. El Sr. Alcalde contesta que sí, que ja està cedit.

. La Sra. Consol Mas diu que a la Ctra. de Banyoles hi falten dues “faroles” i pregunta quan s’instal·laran? També pregunta si es pintaran les línies dels passos de vianants? El Sr. Alcalde contesta que els fanals ja es posaran el més aviat possible i que quan la rotonda estigui acabada voldria tenir preparada tota la senyalització i els canvis que s’haurien de fer.

. El Regidor Sr. Roura pregunta quin criteri es va seguir per a la instal·lació de les “faroles” solars, ja que al camí de la Serra Pelada a Can Masó no n’hi ha cap. El Sr. Alcalde contesta que s’havia d’instal·lar en la 2a. fase però que tal com els ha informat en el despatx oficial, la subvenció que s’havia sol·licitat s’ha denegat. Que a la primera fase es varen instal·lar d’acord amb la inspecció que varen fer la tècnica de l’Ajuntament i el cap de la brigada.

. El Sr. Lluís Freixa pregunta si hi ha plànols de les rutes de Dipsalut i qui ha preparat les rutes? Contesta la regidora Sra. Pilar Busquets i diu que les rutes les han preparat Dipsalut i que tots els itineraris saludables estan en terrenys públics.

El Sr. Alcalde dóna les següents informacions als Regidors assistents:. Rotonda de la Pedrera. Obra que va passar de la Diputació a la Generalitat quan es va fer els traspàs de carreteres d’una entitat a l’altra. Sembla que s’han posat d’acord i d’entrada se’n farà càrrec el promotor. El Sr. Lluís Freixa demana els expedients i projecte de tot el tema de la rotonda. Es contesta que el tema de la compra de terrenys per fer l’accés a la rotonda està a l’Ajuntament, i que la construcció de la rotonda és un expedient de competència de carreteres de la Generalitat, projecte que és de data febrer del 2007, data en que governava CiU a l’Ajuntament, per tant el projecte era vostre diu el Sr. Alcalde.. Depuradora . Obra acabada amb tota la maquinària, falta connectar un pou al C/ Melianta. S’ha demanat per activa i passiva que es posi en marxa. Quan va venir el President de la Generalitat ens va explicar que la Generalitat tenen un problema greu, que l’ACA està pràcticament en fallida i que almenys fins d’aquí 3 o 4 mesos no es posarà en marxa.. Zona Esportiva. L’empresa que va fer els arranjaments del camp de Futbol va posar com a millores en el projecte l’execució d’una pista a la zona esportiva darrera la llar d’infants. L’empresa ha tingut problemes degut a la falta de treball i obra pública. El dimecres dia 21 de setembre va venir l’empresari Sr. Fuster i va dir que ens passaria el projecte de la pista i segurament abans de Nadal ja estaria acabada. . Gas natural. Va costar molt començar l’obra, però actualment s’estan complint els terminis previstos.. Comptadors Agri-Energia i Telefònica. Una vegada acabades les obres d’urbanització, s’han legalitzat els punts de subministrament elèctric dels sectors de la Ctra. de Banyoles, C/ Mare Déu de la Font i part de la Ciutat Jardí, ara manca signar els convenis i pagar les taxes a Agri Energia. El C/ Mare de Déu de la Font ja està connectat, únicament falta retirar els pals. Faltarà Telefónica per realitzar

els treballs i a la zona nova que Agri-Energia els subministri electricitat, ja que cap habitatge té telèfon fix. Des de l’Ajuntament s’ha fet un informe per Telefónica en relació a l’escomesa elèctrica que ha de subministrar energia al quadre de distribució de telefonia del sector Ciutat Jardí de Melianta.. Ampliació escola. Aquest mes de setembre s’ha comunicat des del Departament d’Ensenyament que en els propers mesos de novembre-desembre es començarien les obres d’ampliació de l’escola Alzina Reclamadora. . A continuació el Sr. Alcalde explica que per optimitzar recursos estan elaborant un calendari de manteniment de la via pública, que es tornarà a demanar la subvenció d’ICAEN quan es publiqui la propera convocatòria.. Que s’està fent un estudi a escala de tota la zona esportiva per saber el que falta, on s’han de construir els espais esportius que falten i que el que es faci no impedeixi l’ampliació o construcció d’obres futures.. S’està elaborant el MIEM.. S’està treballant per fer un canvis a la web i el correu electrònic.. Estan preparant i pensant obres pel proper PUOSC.. Que s’ha entrat l’expedient a la convocatòria de Viure al Poble i Més. I el que s’ha inclòs a la memòria són petites actuacions i inversions en equipaments culturals i en indrets naturals que abracen tot el municipi. Si atorguessin la subvenció, les obres s’executarien en tres exercicis.. Estem estudiant el tema de reconduir la deixalleria, sobretot a la zona nova.. També fem un estudi per equilibrar les despeses a les necessitats actuals del municipi, personal, convenis en diferents empreses, per tal de confeccionar el nou pressupost, que se us passarà tant punt tinguem l’esborrany per veure si el podem consensuar.. Seguidament explica que el doctor Telesse, metge dermatòleg, que havia viscut a Can Valentí de Fontcoberta és un gran especialista sobre ceràmica i pisa, que ha fet un estudi i datació de peces dels S. XIII al XIX i s’ha ofert a cedir-les a l’Ajuntament amb les corresponents explicacions. El Sr. Alcalde comenta que podrien instal·lar aquestes peces en 3 o 4 vitrines a Can Jan.. A continuació explica la visita de l’Honorable Sr. President de la Generalitat a Banyoles i els temes que es varen tractar.. I seguidament explica el Viatge que va realitzar a Mèxic amb el grup de l’Esbart Fontcoberta i les diferents reunions institucionals i intercanvis culturals a Ajuntaments, Universitats. ... que va assistir com a conseqüència d’haver posat el nom Lázaro Càrdenas a un carrer de la zona Ciutat Jardí de Melianta.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 26 D’OCTUBRE DEL 2011S’escullen els membres de les meses electorals.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 31 D’OCTUBRE DEL 2011

1. Resolucions d’Alcaldia i despatx oficial

. Escrit de Dipsalut en el que informen sobre la instal·lació de dos desfibril·ladors en el municipi. . Informe favorable de l’ACA sobre el projecte de condicionament de la Ctra. GI-V-5132 de Banyoles a Vilavenut.

. Escrit de la Fundació Esclerosi Múltiple en el que agraeixen la col·laboració a la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”.

2. Aprovació mapa de capacitat acústica del municipi de Fontcoberta

El mapa de capacitat acústica de Fontcoberta s’ha realitzat amb l’assistència tècnica del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa del Departament de Territori i Sostenibilitat, Debeacústica com a empresa col·laboradora del Departament i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, i amb l’objectiu de regular els nivells de soroll global i com a instrument per a la gestió ambiental del soroll. Per unanimitat, s’acorda aprovar inicialment el mapa de capacitat acústica del municipi de Fontcoberta.

3. Aprovació correcció contribucions especials carrer Mare de Déu de la Font

La Sra. Pilar Busquets, Alcaldessa accidental, explica que el dia 1 de juny de 2011 va finalitzar l’obra de reurbanització del C/ Mare de Déu de la Font, executada sota els criteris de la direcció facultativa. Durant l’obra es varen efectuar ajustos com a conseqüència del pressupost, que han afectat la reurbanització dels vials perpendiculars al C/ Mare de Déu de la Font. El càlcul efectuat de les contribucions especials havia inclòs les actuacions en els vials perpendiculars que travessen el C/ Mare de Déu de la Font. Per aquest motiu el tècnic municipal ha emès un informe de correcció de les contribucions especials d’un conjunt de veïns, i es proposa la seva aprovació. Pren la paraula el Regidor Sr. Lluís Freixa i pregunta si s’ha parlat amb els veïns?, i si hi ha un import sobrant vol dir que no s’ha fet una feina, i s’han invertit els diners en una altra obra? La Sra. Pilar Busquets contesta dient que no entén el que pregunta, que en tot cas pot venir a l’Ajuntament a mirar el pressupost de l’obra, que ella no ha estat en la comissió d’aquesta obra i ja se li contestarà en un altre Ple. S’acorda per 4 vots a favor d’ERC i 3 en contra de CIU aprovar les correccions de les contribucions especials reajustant els imports dels veïns dels vials perpendiculars al C/Mare de Déu de la Font afectats per aquestes

EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 6

circumstàncies. Assumir l’Ajuntament, efectuades les oportunes comprovacions, aquesta correcció d’import 2.167,37 euros.

4. Aprovació modificació de crèdit núm. 1/2011. S’aprova per unanimitat.

5. Moció per l’adhesió de Fontcoberta a l’Associació de municipis per la independència. El 10 d’abril de 2011 finalitzava a Barcelona un moviment popular que reclamava exercir el dret autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins la Unió Europea. Aquest procés s’havia iniciat a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més de 900.000 catalans.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Politics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama:

“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 1100/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics.

Tenint en compte que la llei municipal i de règim local de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 27/2003 , de 28 d’abril, disposa en el seu Títol XI, articles 133 a 136, que els ens locals tenen dret d’associar-se en concordança amb el que disposa l’esmentat Decret 110/1996, abans de la votació , l’Alcaldessa Accidental llegeix la carta que va escriure el Sr. Alcalde, i que es transcriu a continuació: El dia 31 d’octubre del present 2011, no podré assistir al Ple ordinari, Ple que el presidirà la 1ª Tinent d’alcalde, la Pilar Busquets. Un compromís adquirit des de fa temps m’ho impedeix. En aquest Ple es debatrà la moció per a l’ inclusió del nostre municipi a l’ Associació de Municipis per a la Independència. Donada la importància i la transcendència d’aquesta moció, he entrat aquesta carta a l’ajuntament i voldria que fos llegida just abans del seu debat. El motiu és simple; deixar ben clara i sense cap mena de dubte la meva postura favorable a la independència del meu País, Catalunya , i de la inclusió del nostre municipi en aquesta associació. De raons no me’n falten; el partit ERC que represento, el de l’actual equip de govern, ho recull com a premissa dins del seu ideari. Això a banda, les recents enquestes del CEO ho testifiquen; Catalunya, en els darrers anys, està fent passes de gegant cap el seu alliberament nacional que es varen poder observar en la multitudinària manifestació del mes de juliol del 2010 amb la sortida al carrer d’un milió i mig de persones reclamant el dret a decidir; manifestació que va ser la culminació de tantes consultes populars sobre la independència que molts ajuntaments varen celebrar; entre ells el nostre amb un resultat de vots favorable que va sobrepassar el 90%. Per altre banda, en aquest consistori hi ha representació de dos partits més; CDC i UDC que, atenent-nos també en la mateixa enquesta del CEO, la seva militància reclama, amb una gran majoria, l’alliberament nacional de Catalunya. Fins i tot, la iniciativa d’aquesta moció és de l’alcalde de Vic que és militant d’UDC. Per tant crec que, els nostres conciutadans, no ens perdonarien deixar passar l’oportunitat de fer aquest pas que la ciutadania ens reclama i que el País necessita. Us demano que hi voteu a favor, tots , sense cap mena d’ambigüitat. Demano també que la votació sigui nominal i a mà alçada i que aquesta carta sigui inclosa en l’acte del ple. Salut Visca Catalunya Lliure!

Seguidament pren la paraula el Sr. Lluís Freixa i manifesta que el Sr. Alcalde li va dir que li explicaria aquest tema i no el va trucar. Que el Sr. Alcalde havia dit que tots els temes que s’havien de consensuar li demanaria, que creu que és un tema prou important per consensuar-lo i votar-hi a favor, i que una cosa és la intenció i l’altra la realitat. Que el Sr. Alcalde havia dit que una setmana abans del Ple se’ls hi faria saber els temes que s’havien de consensuar, que quedi constància que no el va trucar.

La Sra. Pilar Busquets comenta que hi ha altres temes també prioritaris i segurament se li va passar. Seguidament es passa a la votació nominal i a mà alçada dels membres del consistori, i la moció és aprovada per unanimitat, adoptant els següents acords: Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Fontcoberta de formar part, pels tràmits legals oportuns, del nucli de municipis

que volen constituir una associació d’ens locals amb la denominació “MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA”. Designar al Sr. Alcalde, com a representant d’aquest Ajuntament en l’Associació. Quan el Sr. Alcalde no hi pugui assistir, mitjançant resolució expressa, podrà delegar aquesta representació en un regidor.

6. Precs i preguntes . El Sr. Francesc Molina i manifesta que vol recordar el tema de la comissió econòmica del calendari de les reunions. L’Alcaldessa accidental respon que ja ho recorda i que ja l’avisarà.

. El Sr. Lluís Freixa demana quin seguiment es fa a Melianta amb el tema del gas natural, i qui el segueix, si hi ha fiança per part de l’empresa per possible reparacions a posteriori, si hi ha calendari? Ja que no veiem un calendari correcte, van fent traces aquí i allà i no ho veuen clar. Demana que la resposta sobre aquest tema sigui ben clara, concisa i ben especificada, i que la resposta si volen pot esser escrita. Pren la paraula la Sr. Pilar Busquets i diu que de calendari sí que n’hi ha i que també es fa un seguiment de l’obra per part dels tècnics municipals. Segueix el Sr. Lluís Freixa i comenta que les obres que està realitzant l’empresa del gas natural al C/Mare de Déu de la Font, deixen l’entrada per vehicles i no per persones. Ho han demanat els veïns a l’Ajuntament o a l’empresa? Se li contesta que és normal que s’hagi fet així, ja que per on entra el vehicle poden entrar-hi les persones, el revés no. No s’han presentat queixes de cap veí i que si algú ha tingut algun problema, ja ho deu haver solucionat amb l’empresa.

. El Sr. Francesc Molina demana si el Club Edén s’ha tancat i si se saben els motius? Contesta la Sra. Alcaldessa Acc. i diu que saben que s’ha tancat, però no saben els motius. Que el propietari del local s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament i s’ha parlat d’obrir-hi una residència per a gent gran. Pren la paraula el Regidor Sr. Carles Pedrola i diu que es preferible que s’obri una llar de jubilats, que socialment és més agraït, però s’ha de modificar el planejament.

. El Sr. Jaume Roura diu que aniria bé fer una passada als marges dels camins rurals. Demana també si hi ha calendari per la neteja dels carrers de Melianta. El regidor Xavier Cros contesta que sí encara que a vegades és alterada per diferents motius. S’ha incidit una mica més a la plaça de Catalunya i a la Plaça dels Països Catalans, també s’ha passat la màquina escombra per alguns carrers. El Sr. Lluís Freixa demana si els hi poden ensenyar el calendari. La Sra. Pilar Busquets contesta dient que la neteja és un tema prioritari en aquesta legislatura.

. El Sr. Lluís Freixa comenta que en el diari El Punt Avui + del diumenge 30 d’octubre va sortir publicada una entrevista amb el Sr. Alcalde on deia que el percentatge d’endeutament del municipi era d’un 60% i ell voldria saber quin valor absolut significa el 60%? L’Alcaldessa Acc. contesta que en aquest moment no ho sap, però que ja li contestarà en un proper ple.

. El Sr. Francesc Molina comenta que al costat del monòlit de Lluís Companys hi ha un vehicle estacionat amb un rètol “Es ven”, i demana si hi ha alguna ordenança que reguli el tema d’estacionar vehicles amb aquests rètols, ja que no sigui un precedent i algun dia se n’hi trobin més d’un. Contesta la Sra. Pilar Busquets i diu que no hi ha cap ordenança que reguli aquest tema i que el que es fa d’entrada es avisar els mossos d’esquadra.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 28 DE NOVEMBRE DEL 2011

1. Resolucions d’Alcaldia i despatx oficial . Escrit del Servei Territorial de Carreteres en el que notifiquen la resolució de pròrroga del termini d’execució de l’obra del giratori a la carretera de Banyoles a Figueres, terme municipal de Fontcoberta.

. Escrit del Departament de Governació, Direcció General d’Administració Local en el que comuniquen la quantitat del Fons de cooperació local del municipi, que és de 73.300,90 euros.

. Escrit del Departament de Governació, Direcció General d’Administració Local en el que comuniquen la resolució de les retribucions a determinats càrrecs electes per un import de 11.028,00 euros.

. Escrit de la Diputació de Girona en el que notifiquen que ens deneguen la subvenció de Cooperació esportiva.

2. Informació de l’Alcaldia i del despatx oficialPren la paraula el Sr. Alcalde i diu que en relació a l’últim Ple vol demanar disculpes per no haver consensuat el punt 7è de la Moció per l’adhesió de Fontcoberta a l’Associació de municipis per la independència, que va tenir un problema familiar no greu però si urgent i el va trasbalsar. Que no és la seva intenció fer-ho així, que seria molt fàcil de dir al cap de l’oposició que per trobar-lo i consensuar els temes ho fessin en horari d’Alcaldia i punt. Que ell creu que ja hi posa voluntat que està intentant emmotllar-se per tal de trobar un horari per reunir-se, però que costa


molt degut a la feina del cap de l’oposició. Que està dolgut per haver fet constar en acta que una cosa és la intenció i l’altra la realitat. Que a l’última legislatura es varen consensuar molts temes com: “la ubicació de la zona esportiva, la compra de terrenys de la Pedrera, el local de la gent gran ...” Que creu que no es pot fer com els polítics professionals, que davant de tot són veïns i el que ell vol es que es vegi la bona voluntat. Perquè sinó, no s’ajuda a crear un clima de confiança ni de bon rotllo.

En relació a la pregunta de com es calculaven les Contribucions Especials del C/Mare de Déu de la Font, comenta que és un tema que ja es va aprovar fa dos anys. Es calculen a terços 1/3 per la superfície de la parcel·la, 1/3 la part edificada 1/3 per metres lineals de façana.Els problemes que surten són les parcel·les de les cruïlles que s’agafen uns metres estimatius, i quan s’acaba l’obra es miren els metres afectats, que poden ser més dels estimatius o menys, i això ho enllaça en el punt de tornar els diners en els veïns, punt del Ple anterior on el grup de CiU va votar en contra. Penso que quan no enteneu una proposta, el que s’ha de fer es demanar explicació o bé votar en blanc, però no en contra. De 16 veïns de cruïlles, a 11 els varen afectar menys metres. L’Ajuntament va prendre el compromís que l’import que es va aprovar de les contribucions especials seria la quantitat màxima que els veïns haurien de pagar, i que si es modificava seria per treure’n la part corresponent. Seguidament explica el finançament de l’obra del C/ Mare de Déu de la Font, la licitació, els imprevistos i com es valora la baixa.

A continuació explica el projecte de gasificar el veïnat de Melianta. Es va agafar com a eix el C/Mare de Déu de la Font i es va començar a ramificar els carrers del costat, començant pels carrers on hi ha major nombre d’abonats. La mecànica és la de sol·licitar llicència d’obres, es passa a informe tècnic i s’autoritza amb el compromís de deixar el carrer tal i com l’han trobat.De calendari no n’hi ha, sí que tenen una data aproximada per acabar l’obra , el març de 2012, però no és una data fixa. Preguntàveu qui feia el seguiment de l’obra, doncs el Regidor de la via pública coordinat amb el cap de la brigada. Sí que hi ha hagut queixes de veïns, però s’han intentat solucionar, que en termes generals treballen bé i van ràpids.

Seguidament i en relació al tema de l’endeutament el Sr. Alcalde explica al Ple les ràtios d’endeutament que té l’Ajuntament i que el problema més important és el de tresoreria i relaciona els imports de subvencions pendents de diferents conselleries de la Generalitat que no s’han ingressat a l’Ajuntament.

A continuació el Sr. Lluís Freixa comenta que en relació a les contribucions especials varen votar en contra perquè es varen fer dues preguntes i no es varen saber respondre. Li respon la Tinent d’Alcalde Sra. Pilar Busquets que era qui portava la sessió en el Ple passat. Es debat el tema, i el Sr. Alcalde torna a explicar com es recalculen les contribucions especials, i és dóna el punt per acabat.

3. Aprovació definitiva projecte camí Serra PeladaL’Ajuntament Ple, en sessió ordinària celebrada el dia 26 de setembre de 2011 va acordar aprovar inicialment el Projecte d’arranjament de la Serra Pelada i l’escola vella de Vilavenut”, redactat pel servei tècnic del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. No s’ha presentat cal reclamació en el termini d’exposició pública del projecte. Pren la paraula el Regidor Sr. Jaume Roura i demana si en aquesta obra hi haurà contribucions especials. El Sr. Alcalde contesta que no es poden posar contribucions especials en una obra quan ja hi ha l’obra feta i només es fa un arranjament o un asfaltat de nou. Es podrien posar contribucions especials si es fes més obra o s’ampliés amb serveis. El Sr. Roura demana quin és el finançament de l ‘obra? El Sr. Alcalde contesta que de moment hi ha 60.000 euros més una part no definida de la Diputació, també es compte amb la baixa i l’import que falti s’haurà d’anar a crèdit. Seguidament es passa a la votació, i per unanimitat, s’acorda aprovar definitivament el projecte d’arranjament de la Serra Pelada i l’escola vella de Vilavenut”

4. Aprovació definitiva dissolució Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de FontcobertaEl Ple de la Corporació, en sessió ordinària del dia 26 de setembre de 2011, va aprovar inicialment la dissolució del Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta, organisme autònom local dependent de l’Ajuntament de Fontcoberta, amb seu a Can Jan de la Farrès, que tenia com a objecte primordial l’administració i organització del patrimoni museístic de Can Jan de la Farrès. I al no haver-se presentat cap mena de reclamació en el termini d’exposició pública del l’expedient de dissolució del patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta, BOP núm. 194 de data 10 d’octubre de 2011, el Sr. Alcalde proposa l’aprovació definitiva de l’esmentat expedient i comenta que si no hi ha museu no hi ha patronat. Pren la paraula el Sr. Lluís Freixa i manifesta que ja saben la seva resposta i que per tant voten en contra. A continuació es passa a la votació

i s’aprova la dissolució definitiva del Patronat de la Fundació Pública del Museu de la Història de Fontcoberta per 5 vots a favor i 4 en contra.

5. Aprovació provisional del Pla Especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable del municipi de FontcobertaPren la paraula el Sr. Alcalde i diu textualment: Aprovarem, si així ho considereu oportú, el document de Catàleg de Masies i Cases Rurals d’aquest municipi que va merèixer l’aprovació inicial en acord també de Ple de data 24 de setembre de 2009. L’expedient ha estat exposat al públic, i sol·licitats els informes que requereix la llei d’Urbanisme. Han tingut entrada 11 al·legacions que han estat respostes pels serveis tècnics del Consell Comarcal i incorporades on s’hagi escaigut en el document presentat. S’ha incorporat, també, les prescripcions assenyalades en els informes dels diferents organismes. Existeix, però, discrepància en el resultat de l’informe del Departament de Medi Ambient i habitatge emès el 2 de juliol de 2010. Aquest informe assenyala les següents consideracions: Excloure del catàleg les fitxes corresponents a Casanova del Sord (R01), Can Llagosta (R02), Can Bosch (R03), Casanova d’en Mir (R09) i Can Moixac (R10). Justificar la vialitat ambiental de les ruïnes de Mas Ventós (R04) i Cal Cucut (R05). Poso a la vostra consideració aquest fet perquè, tot i que l’informe assenyala que aquestes ruïnes cal que s’excloguin del catàleg perquè “corresponen a ruïnes d’escassa entitat i la seva reconstrucció pot comportar impactes sobre el medi”, crec que no tant sols no són motius suficients com per excloure-les, sinó que hi ha molts altres motius que justifiquen la seva recuperació: L’escassa entitat de la ruïna no pot ser un criteri determinant, per la inconcreció en la mateixa descripció. Impactes sobre el medi en la reconstrucció: qualsevol actuació en sòl no urbanitzable té un impacte sobre el medi, però no ens trobem pas en un medi extremadament sensible a les actuacions de la reconstrucció d’un habitatge si es compleixen les mesures de gestió de residus aplicable a qualsevol obra sigui en rústic, sigui en sòl urbà. Considerant cada una d’aquestes ruïnes, podem dir que la recuperació no suposaria cap impacte paisatgista negatiu. En la recuperació d’aquestes ruïnes (7 ut ) cal considerar el benefici social que representa la presència d’hàbitat humà en espais on històricament hi havia existit assentament humà, cohesionant el veïnat de pagès. La recuperació i preservació suposaria protegir l’espai rural, conservar els boscos nets i garantir els camins mantinguts.La reconstrucció de l’edifici cal que mantingui relació harmònica amb el Paisatge i la topografia d’on s’ubiqui complint la normativa establerta en el mateix catàleg i en el Pla d’Ordenació Urbanística d’aquest municipi. Moltes d’aquestes ruïnes són propietat de famílies que per mantenir els seus fills en el territori, desitgen de poder recuperar aquestes antigues edificacions. Mantenint l’estabilitat familiar i dels seus descendents donant sortida a la necessitat d’habitatge dels seus fills, mantenint-los en el mateix municipi evitant la davallada demogràfica del sòl rural, contribuint a l’equilibri territorial del país.

És per tot això que us proposo l’aprovació provisional del Pla Especial del Catàleg de Masies mantenint les ruïnes assenyalades en aquest document, i trametre’l a la Comissió d’Urbanisme de Girona per a l’aprovació definitiva. Pren la paraula el Regidor Sr. Lluís Freixa i comenta que l’han tingut poc temps per estudiar-lo bé, que l’aprovaran per preservar les runes, ja que ho consideren molt important. Pregunta si han donat resposta a tothom qui ha presentat una al·legació? El Sr. Alcalde contesta que sí. Llavors el Sr. Freixa comenta que han vist que se segueix amb el soterrament del subministrament elèctric i telefònic i ells en això no hi estan d’acord, que demanen que no s’obligui a fer-ho. El Sr. Alcalde diu que no pot donar en aquests moments una resposta, que dimecres parlarà amb el tècnic, però que creu que és una normativa nova. Que de fet és una condició, que obligarà quan es faci una millora a l’habitatge. Que l’emplaça a anar a urbanisme a defensar-ho tots junts. El Sr. Freixa diu que d’acord que ja hi està disposat. Arribada la votació, s’acorda per unanimitat l’aprovació provisional del Pla Especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i ruïnes en sòl no urbanitzable del municipi de Fontcoberta amb la “salvetat” del soterrament de línia del subministrament elèctric i telefònic en un perímetre immediat de les edificacions en un radi de 50 m. línia.

6. Precs i preguntes. El Sr. Lluís Freixa diu que en relació a la pròrroga del giratori de la Ctra. de Banyoles a Figueres recorden i reiteren que la senyalització de l’obra és molt deficient, que algú pot fer-se mal i l’últim responsable serà l’Ajuntament. El Sr. Alcalde contesta que no, que l’Ajuntament no, que a més es va fer un descàrrec a carreteres, mitjançant un escrit del tècnic municipal, i se’ls hi va dir. Pren la paraula el regidor Sr. Carles Pedrola i manifesta que si l’obra és de carreteres, són ells els únics responsables. Amb la conclusió que els responsables són els que han parat l’obra, es debat sobre el tema de la mala senyalització d’aquestes obres per part de l’administració.

. La regidora Sra. Consol Mas pregunta com està el tema de l’ampliació de l’escola. El Sr. Alcalde contesta que aquesta setmana han de parlar amb el Sr. Albert Bayot. Que els d’Agisa ja han anat a l’escola a fer diversos amidaments. Que l’última notícia és que començaran a principis de desembre, però que tot i així demà farà una gestió.

NOTICIARI BREU


PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT EXERCICI 2012MEMÒRIA Si em permeteu i com a prèvia, el que us llegiré, més que una memòria pròpiament dita, que ho és, té més connotacions de declaració d’intencions que cap altra cosa. Segurament la trobareu poc tècnica o poc acadèmica, com vulgueu dir-li i tindreu raó. De fet, si us heu estudiat l’informe d’intervenció, veureu que hi queda molt ben explicat i potser ni caldria afegir-hi res més. Però per respecte a la vostra feina us devem una explicació sobre la confecció d’aquests pressupostos que avui us presentem per a la seva aprovació. En primer lloc, dir-vos que per confeccionar els pressupostos per a l’exercici del 2012 hem hagut de moure’ns amb unes circumstàncies que ens han condicionat la seva realització. Pel que fa al pressupost d’ingressos, ha vingut marcat per la indefinició de les retallades de totes les administracions (que a hores d’ara encara no saben en quins percentatges ens mourem), pels retards en el cobrament de les subvencions concertades, per l’impost sobre construccions instal·lacions i obres en caiguda lliure (més d’un 25% respecte el 2011) i el saldo deutor en la liquidació de l’exercici del 2009 que un cop conegut puja a 14.874€ que hem de retornar en tot el quinquenni vinent. Tot plegat ha conformat el marc en el que ens hem hagut de moure per quadrar aquests pressupostos. Tots aquests condicionants, insòlits fins avui, són els que s’han hagut de contemplar: la incertesa en les aportacions de l’administració, la incertesa en el termini de cobrament, una situació econòmica general en recessió que està deixant a moltes famílies molt tocades i que ens impossibilita l’augment dels impostos i de les taxes. I per si tot això fos poc, encara hem de retornar diners a l’administració. Ja comprendreu doncs, la dificultat addicional que tot això ha representat en la confecció dels pressupostos pel 2012.Amb aquest panorama al davant, només podíem fer una cosa: ser prudents, gastar allò estrictament el necessari i estalviar (el que popularment diem filar prim). De fet, el que hem vingut fent aquests darrers quatre anys. I això és, ni més ni menys, el que hem tornat a fer per equilibrar les despeses. Si us hi heu fixat, només augmenta de manera significativa el capítol III de despeses financeres passant d’11.047€ del 2011 a aquests 13.876€ pel 2012 (un 25,61%) degut principalment a les retallades i als retards en els cobraments que ens obligaran a demanar crèdit. També haureu vist que augmenta en 1,57% el Capítol I de despeses de personal, això és degut a la contractació del tècnic de Joventut, Cultura i Esports que estava vacant des que va plegar el Sr. Robert Fàbrega. Tret d’aquestes partides totes les altres s’han aprovisionat a la baixa, cosa gens fàcil tenint en compte que els darrers quatre anys ja hem anat practicant aquesta actitud de rigor i contenció de la despesa que, tot sigui dit de passada, ha contribuït, també, a mantenir-nos a dia d’avui. Si em permeteu la immodèstia, amb aquest endeutament que tenim, inferior al 60%, el podríem considerar, donades les circumstàncies, de còmode. I igual que aquest 2011, hem potenciat sobretot les partides que fan

referència al manteniment, conservació i neteja d’equipaments, de vials i d’instal·lacions, en detriment d’altres inversions que no corrien tanta pressa, o que corrent-ne hem d’esperar, degut al seu elevat cost, a la nova edició del PUOSC. Amb tot, la partida que més ha baixat ha estat en el Capítol VI d’inversions reals amb aquest 24,35%, on hem prioritzat una obra ja programada, inclosa dins del PUOSC, i actuacions urgents com l’ampliació del cementiri municipal i el manteniment dels carrers i equipaments municipals fins a arribar a aquesta disminució del 8,33% final que considerem ajustat per poder mantenir la cobertura i el nivell de servei que ha de prestar l’Ajuntament.En resum, som conscients que els pressupostos que avui presentem al Ple per a la seva aprovació, són fruit d’una situació econòmica global molt concreta però cal remarcar, també, que s’ha fet un esforç per tal que siguin uns pressupostos possibilistes, pensats per poder mantenir els nivells d’eficiència en els serveis que els veïns ens demanen i elaborats de manera que les entitats puguin continuar amb les seves funcions sense que el resultat final se’n ressenti sobretot, també, pensats perquè ens deixin marge de maniobra per si per qualsevol imprevist que pugui sorgir siguin prou flexibles i hi puguem fer front. Podem dir que aquests són uns pressupostos continuistes o pont, com vulgueu, però estan pensats per posicionar-nos sense massa problemes de cara a les restriccions que es preveu que ens imposarà l’administració i ens han de permetre de cara al futur, com se sol dir en terminologia popular, veure-les venir sense estar massa hipotecats.Per tot això, apel·lem la responsabilitat del Ple per tal que s’aprovin per unanimitat. Que el Ple decideixi doncs.

PRESSUPOST D’INGRESSOSCAPÍTOL I – IMPOSTOS DIRECTES 310.387,63CAPÍTOL II – IMPOSTOS INDIRECTES 30.216,73CAPÍTOL III – TAXES I ALTRES INGRESSOS 194.896,35CAPÍTOL IV – TRANSFERÈNCIES CORRENTS 352.692,29CAPÍTOL V – INGRESSOS PATRIMONIALS 300,00CAPÍTOL VII – TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 99.087,00CAPÍTOL IX – PASSIUS FINANCERS 85.000,00 TOTAL 1.072.580,00

PRESSUPOST DE DESPESESCAPÍTOL I - DESPESES DE PERSONAL 251.129,44CAPÍTOL II – BENS CORRENTS I SERVEIS 441.270,23CAPÍTOL III –DESPESES FINANCERES 13.876,59CAPÍTOL IV – TRANSFERÈNCIES CORRENTS 132.975,80CAPÍTOL VI – INVERSIONS REALS 185.337,94CAPÍTOL IX – PASSIUS FINANCERS 47.990,94 TOTAL 1.072.000,00

PRESSUPOST D’INVERSIONS

PRESSUPOST INVERSIÓ- NOM DE L'OBRA SUBV.DIPUTACIÓ PRÉSTEC

FONS PROPIS PUOSC

2.500,00 Material Informàtic 1.250,00 1.250,00

49.384,26 Equip. Públics diversos 9.000,00 40.384,26

19.825,00 Cementiri Municipal 19.825,00

13.872,00 Pavimentació carrers 13.872,00

99.755,74 Camí Serra Pelada 14.965,00 24.790,74 60.000,00

185.337,00 TOTAL CAPITOL VI 39.087,00 85.000,00 1.250,00 60.000,00


UN EQUIPAMENT NOU:LA PISTA POLISPORTIVAAquest escrit té l’objectiu d’informar a tots els veïns de Fontcoberta que hi haurà unes millores a la zona esportiva de Melianta. Quan es van realitzar les obres del camp de futbol, l’empresa constructora es va comprometre a fer una pista polisportiva. Estava pressupostada a l’exercici anterior però no es va fer en el seu moment per problemes interns de l’empresa que, una vegada solucionats, permetran executar l’obra en breu.Aquesta pista es farà darrera la llar d’infants i servirà per descongestionar el pati de l’escola i, també, de cara al bon temps, pot alliberar o complementar l’activitat esportiva que es fa al pavelló. Es tracta d’una pista multifuncional preparada per poder-hi practicar diferents esports : bàsquet, futbol sala, handbol, tennis...Amb aquest nou equipament tractarem de donar un millor servei als usuaris. Tots sabem que acabar la zona esportiva, en aquest moments de crisi, serà difícil però s’està dissenyant un projecte per defi nir tota aquesta zona. Des de la regidoria d’esports mirarem de tenir sempre present tots aquells projectes que siguin recolzats per les entitats i ajudar, en tot allò possible, per poder-los realitzar.Per acabar, m’agradaria demanar la col·laboració de tots els usuaris de la zona esportiva per mantenir en bon estat totes les instal·lacions i aconseguir, amb respecte, una bona conservació dels equipaments.

Regidoria de Joventut i Esports

Estat de les obres de la pista polisportiva l’11 de gener del 2012

TÈCNIC POLIVALENT DE CULTURA, ESPORTS, BENESTAR SOCIAL I EN-LLAÇ DE LES ENTITATS.

Per cobrir la vacant de tècnic deixada pel senyor Robert Fàbregas s’ha contractat el senyor Jaume Molas. Era una plaça pendent de cobrir ja que està subvencionada per la Generalitat de Catalunya i de no cobrir-la deixaríem de rebre aquests diners.El senyor Jaume Molas és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Ha estat vinculat a l’administració esportiva des del 1983, primer a la Diputació de Girona i actualment treballa a la Delegació Territorial a Girona de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.A més ha estat gerent del Club Natació Banyoles, director adjunt de l’àrea de protocol de la subseu de Banyoles durant els JJOO de Barcelona, director adjunt del Campionat del Món de Rem “Banyoles 2004” i ha pres part, amb funcions executives, en altres esdeveniments esportius internacionals fets a la comarca. Com es pot veure, una persona àmpliament formada i amb molta experiència tant en el sector públic com en el privat.La major part de les seves funcions les exercirà des del pavelló, permetent que en Pere, l’actual conserge, pugui anar a la brigada on fa falta més personal. Tal com vam exposar durant les eleccions estem fent més sense incrementar excessivament les despeses.

Jaume Molas, a la dreta, parlant amb la regidora Pilar Busquets

NOTES DE CIVISME1. Passejant per Melianta, haureu vist que molts veïns, amb la fi nalitat de facilitar l’entrada de vehicles al garatge, han posat tubs o rampes a la vorera. Heu de saber que, tot i ser habitual, aquesta pràctica no és legal ni permesa i, per tant, s’haurien de retirar totes aquestes actuacions. L’assegurança de responsabilitat civil de l’Ajuntament, no cobreix les possibles despeses en cas d’un accident provocat per aquesta pràctica. 2. Estem estudiant actualitzar l’ordenança d’animals de companyia, en especial pel que fa referència als gossos. Quan es treuen a passejar els gossos en zones urbanes han d’anar lligats i els considerats perillosos ho han de fer amb morrió. Els Mossos ens han advertit diverses vegades que això no passa sempre a Melianta i hi hauríem de posar solució. Aquesta denúncia ve corroborada també per molts comentaris que ens heu adreçat. Així doncs, comptant amb la vostra col·laboració, intentarem regular aquesta pràctica.3. Melianta ha crescut molt. Cada vegada queden menys solars buits i hi ha més cotxes. Els carrers tenen les mateixes amplades que quan es varen construir i a vegades no hi ha lloc perquè tothom pugui aparcar el seu cotxe davant de casa seva, sobretot en els més cèntrics. Us demanem que a l’hora d’aparcar respecteu les entrades dels pàrquings particulars encara que hagueu de deixar el vostre vehicle uns metres enllà de casa vostra.4. Ara és època de podar les plantes. Aquesta activitat tan estacional fa que sovint col·lapsi els contenidors de verd que hi ha distribuïts pels carrers. Us demanem que, abans d’anar a buidar les restes de poda, comproveu si hi cap dins dels contenidors. Hauríem de ser capaços de no deixar brancam a terra ja que això difi culta i encareix la recollida. En aquest mateix sentit, pel que fa a les deixalles més habituals, heu de saber que estem estudiant alguna redistribució, sobretot per augmentar la capacitat a la zona nova. La deixalleria del carrer President Cárdenas ha quedat saturada. A Melianta, cada vegada separem més les deixalles i això ha propiciat que puguem anar equiparant el cost de recollida de les escombraries a la resta de la comarca. Aquest any no tocarem aquesta taxa i d’aquesta manera deixarem de ser el municipi més car pel que fa a la recollida d’escombraries. Si una sola persona no fa la selecció tira per terra la feina del col·lectiu que la fa.


NOTICIARI BREU. Resultat a Fontcoberta de les eleccions a Corts Generals celebrades el 20 de novembre 2011:

CONGRÉS DELS DIPUTATS: . Nombre d’electors: 1.064 . Total de votants: 719 (70,26%) . Nombre de vots nuls: 21 . Nombre de vots en blanc: 33 . Vots obtinguts per les diferents candidatures:

- Convergència i Unió (CiU): 338- Esquerra Republicana de Catalunya

Catalunya Sí (ERC- RCat): 117- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-

PSOE): 89- Partit Popular/Partido Popular (PP): 52- Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra

Unida i Alternativa: (ICV-EUiA): 32 - Escons en Blanc (Eb): 15- Plataforma per Catalunya (PxC): 5- Partit Animalista Contra el Maltractament

Animal (PACMA): 5- Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT): 4- Anticapitalistes (ANTICAPITALISTES): 4- Unión Progreso y Democracia (UPyD: 2- Patit Comunista del Poble de Catalunya:

(PCPC): 2

SENAT: . Nombre d’electors: 1.064 . Total de votants: 712 . Nombre de paperetes nul·les: 59 . Nombre de paperetes en blanc: 61 . Vots obtinguts pels candidats:

- Rafel Bruguera (PSC-PSOE – ICV-EUiA): 104

- Pepa Celaya (PSC-PSOE – ICV-EUiA): 97- Magda Casamitjana (PSC-PSOE – ICV-

EUiA): 95- Maria Mercè Roca (ERC-RCat): 120- Joaquim Sabrià (ERC-RCat): 92- Maria Perpinyà (ERC-RCat): 89- Joan Bagués (CiU): 289- Pere Maluquer (CiU): 274- Maria Rieradevall (CiU): 268- José Luís Montero (PP): 53- Jordi Farré (PP): 51- Júlia Sala (PP): 47- Albert Benítez (PACMA): 6- Rafael Parra (PCPC): 4- Miquel Montes (PxC): 13- Francisco Javier Maymó (UPyD): 3- Matias Talavera (PIRATA.CAT): 8- Laura Orila (Eb): 38- Ricard Blancafort (Eb): 29- Carmen Omenac (Eb): 2

. Com haureu pogut constatar, el club Edén ha tancat. Ja fa uns tres mesos que no hi ha activitat. Com sabeu, degut al tipus d’activitat que s’hi duia a terme, la seva obertura ja va ser polèmica i, a banda que no ha causat massa inconvenients a l’Ajuntament, ens han arribat moltes demandes i queixes per tal de forçar la seva clausura. Ara doncs, és una bona oportunitat que no podem deixar escapar. Per això ja hem mantingut contactes amb el propietari de l’edifi ci per tal de canviar els seus usos i que es pugui destinar a altres activitats més d’acord a la seva situació dins del casc urbà. Les converses estan molt avançades i estem convençuts que arribaran a bon port, atesa la bona predisposició del propietari. Us anirem informant.

. Fa temps que estem batallant per implantar mesures d’estalvi energètic pel que fa a l’enllumenat públic. Hem fet unes quantes actuacions possiblement més lentament del que voldríem donat que aquestes mesures tenen un cost molt elevat i depenem massa de les subvencions. Aquestes actuacions, però, no es poden aturar i han de continuar.

. Estem contents, de tota manera, perquè se’ns reconeix l’esforç. El grup astronòmic del Pla de l’Estany ens ha fet arribar la seva satisfacció per les actuacions que vàrem fer, sobretot a la zona


sud de Melianta. Unes actuacions respectuoses amb el medi ambient que s’ajusten a la nova normativa de lluita contra la contaminació lumínica. Si us hi fi xeu abans d’arribar a Melianta des de la recta de la Dytsa no sembla que el veïnat estigui il·luminat fi ns que s’arriba a l’entrada. Val a dir, de totes maneres, que resta encara solucionar algun punt on hi falta llum, cosa que solucionarem aviat.

. Finalment, després de quatre anys d’intentar-ho, serem admesos al Consorci de l’Estany. El passat mes de desembre el Parlament de Catalunya va acceptar iniciar els tràmits per tal de declarar la zona lacustre de l’estany de Banyoles, que inclou els estanyols de Sant Miquel i la zona de la platja d’Espolla, com a parc natural nou. A les aportacions que hi fem cal esmentar, a banda del bosc d’Espolla, el Centre d’interpretació de la platja d’Espolla i dels triops de can Jan de la Farrès. Aquesta és una bona notícia que ens permetrà accedir a subvencions que ens han d’ajudar a la millora i conservació del local i tot aquest entorn privilegiat.

Pedres de travertí posades durant la tardor per impedir l’entrada de vehicles al bosc d’Espolla

. Ara que ha arribat la fred i amb ella s’han començat a encendre les estufes i llars de foc, us demanem que feu especial atenció a l’hora de llençar les cendres. L’any passat es varen produir cinc incendis de contenidors que afortunadament no varen ser tant greus com els de l’any anterior on, fi ns i tot, varen afectar l’enllumenat públic. Una bona pràctica és disposar d’un recipient on acumular les cendres per deixar-les refredar i apagar del tot. Us demanem molta cura, si us plau.

. Dues bones noticies lligades amb les abundants pluges d’aquest fi nal de tardor. Els sobreeixidors construïts per alleujar la pressió de les aigües plujanes del carrer Sant Feliu que es varen desviar cap al carrer Mare de Déu de la Font han funcionat

Pedres de travertí posades durant la tardor per impedir l’entrada de

Recollint fulles, el mes d’octubre, a la plaça de Catalunya. En Pere, a la foto, és el membre nou de la brigada de l’Ajuntament

Plafó informatiu instal·lat a la plaça de Catalunya

perfectament. Igualment els desguassos proposats pels tècnics del Consell Comarcal per solucionar el problema del camp de futbol han estat un èxit.

. Segons dades del Departamento de Astronomia de la Sociedad de Ciencias ARANZADI d’Euzkadi el consum d’energia transformada en KW/persona/any a Alemanya és de 79 KW, a França de 84 KW... i a Espanya de 106 KW i els darrers tres anys, tot i la crisi, ha anat augmentant. Aquí es visualitza qui s’agafa seriosament l’estalvi energètic i qui en passa olímpicament. La misèria no la dóna tota Déu, oi? Sobren paraules.

GRUPS MUNICIPALS EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 12

CORESPONSABILITAT: GOVERN I OPOSICIÓ

Aquests darrers mesos escoltem de tot arreu les greus difi cultats que tenen les empreses i les administracions per fer front a la crisi que arrosseguem i que sembla que no tingui fi nal. Retallades, acomiadaments, poca caixa, etc. Els ajuntaments com a germà pobre de les altres administracions grans són els que reben més, bàsicament per la manca o tardança en rebre els recursos que els pertoquen. L’Alcalde ja ha explicat que, gràcies a la feina feta els darrers anys, el nivell d’endeutament (els crèdits que hem d’anar tornant) no és molt elevat i, per tant, si s’ha de demanar algun crèdit per fer front a problemes puntuals es pot fer sense posar en risc les arques municipals.

Som davant d’una època en la que cal mirar de tirar endavant entre tots, amb imaginació, aportant idees, recolzant el que es pugui l’acció de govern i, en defi nitiva, posant els mínims pals possibles a les rodes. Els anys en els que el nostre grup va ser a l’oposició del govern municipal no es va pas destacar precisament per posar pals a la rodes a la feina del govern sinó més aviat per la massiva aportació d’idees i alternatives a l’acció de govern. Sempre que va ser necessari va recolzar les actuacions amb les que d’entrada no s’hi estava d’acord: antenes de telefonia mòbil, alternativa a l’ampliació zona industrial, consens en l’ampliació de la zona urbana, etc. Es va posar el poble per davant del partit.

Ens agradaria veure que l’oposició (grup de CiU) agafés aquest mateix patró. Ara toca fer pinya i deixar de banda les accions partidistes. Però de moment només veiem les formes, com tractar els altres regidors de vostè, però molta buidor en el fons. Com s’entén, sinó, quan es perd el temps a buscar defectes de forma en accions de l’anterior legislatura, o votar en contra de mesures de justícia com els retorn dels diners que s’havien cobrat de més en l’aplicació de les contribucions especials a alguns veïns del carrer de la Mare de Déu de la Font que tenen tot el dret a recuperar, o votar en contra d’uns pressupostos absolutament assenyats? Fer això no se’n diu posar pals a les rodes? No seria millor aportar alternatives? O votar en blanc, com a mal menor, i donar així un marge de confi ança, ara que acaba de començar la legislatura, a l’equip de govern? No s’hauria d’intentar caminar junts cap a una mateixa direcció? Ens agradaria veure gestos i no només paraules sense contingut, sobretot d’aquells que aspiren a administrar el poble en el futur.

UNA PINZELLADA SOBRE L’ACTUAL CRISI

De l’actual crisis s’ha escrit molt de quins fenòmens són els causants. Es donen molts factors: la bombolla immobiliària, la deslocalització d’empreses cap a altres països amb costos més baixos, l’endeutament tant privat com públic, la globalització, etc. Totes aquestes raons són veritat i depenent del país del que parlem són unes o altres, doncs ha mostrat múltiples cares i diferents arestes.

Però des del nostre punt de vista hi ha una raó que en tots els casos és idèntica, aquesta raó és la desconfi ança, això vol dir la falta de sinceritat, la mentida tan la dita com la no dita. En el món polític tenim varis exemples, ara sense anar més lluny els comptes que ha deixat el govern central no tenen res a veure amb els comptes que es troben els nous governants, essent uns únics comptes. I això mateix es por fer extensiu al nostre municipi. És cert que tenim una situació difícil però l’actual equip de govern està mancat de valentia perquè tan sols governa de cara a la galeria i no sembla que vulgui fer esforços reals per a sortir de la crisi i encara continua anant a remolc d’anteriors legislatures. A hores d’ara se’ns ha informat que no hi ha data verídica d’inici de la segona fase de l’ampliació de l’escola la qual tenia com a última data d’inici el passat mes de desembre i s’excusa en l’actual crisi sense fer cap actuació per intentar desencallar la situació i lluitar per tal que sigui una realitat propera i no un futur incert.

La crisis s’hauria de veure com a una oportunitat per a ser capaços d’afrontar les properes etapes de recuperació i millora que sens dubte arribaran, però per a això abans és precís haver fet ben fets els deures, una cosa que l’actual equip de govern oblida i no practica. En aquest mandat el nostre grup vol respondre positivament a tot l’electorat que en el seu dia ens va donar la confi ança i per això tindrà com a un dels pilars principals informar de la veritat, mostrant que som un equip fort, efi cient i competitiu. Perquè entenem que d’aquesta forma i òbviament des de la responsabilitat i el compromís amb el municipi, podrem afrontar el dur i incert futur que tenim amb l’actual equip de govern.

FESTES I ACTIVITATS EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 13

Aquest any ha estat el primer que s’ha fet una trobada de tractors antics. Es va quedar a les 9 del matí a la roureda d’Espolla per esmorzar i a les 10 es va sortir fent un recorregut pels quatre municipis: Fontcoberta, Serinyà, Esponellà i Porqueres. Al voltant de les 12 es va tornar i es van deixar els tractors exposats. A la trobada hi van participar deu tractors i va tenir molt bona rebuda tant per part dels participants com dels visitants. Com en els darrers dos anys també es va fer el campionat de pagesia comuna. Aquest any constava de cinc proves. Hi van participar quatre grups de joves dels diferents municipis. El guanyador va ser el grup format per joves de Fontcoberta i el premi va ser un xai.

Un altre acte que no podia faltar a la festa va ser la 13a edició del concurs de fangar. Hi va haver sis participants que amb molta traça van acabar el tros que tenien assignat. Al mateix moment, al monòlit de Sant Galderic, es va celebrar la missa tradicional i després una audició de sardanes a la mateixa roureda.Un arrossada i una actuació de cançons improvisades van completar la jornada que va tenir més participació que altres anys degut probablement al bon temps i a la diversitat d’actes que es van fer.

FESTA DE SANT GALDERIC

Campionat de pagesia comuna: llaurar amb un motocultor Campionat de pagesia comuna: estirar corda

El cuinerCampionat de pagesia comuna: rodolar una bala

Els tractors antics amb els seus propietaris

EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 14FESTES I ACTIVITATS

APLEC DE SANTA CATERINA D’ESPASENS

Al matí el grup Triops Marxaire i Vicidebici van quedar al pavelló per anar fi ns a Santa Caterina a peu i amb bici. Al voltant de les deu, quan van arribar, van esmorzar i al cap d’una hora va començar a ploure. Per sort es va poder esmorzar.Es va celebrar la missa a la capella però el dinar que hi havia previst es va haver de traslladar al pavelló de Fontcoberta. No es va poder gaudir del magnífi c paisatge de la zona i tots els actes es van haver de fer a dins el pavelló.A dinar hi va haver poca gent. En comparació a altres anys l’assistència va ser molt baixa. Possiblement els dies de pluja previs van desmotivar la gent. Per dinar es va menjar arròs i pollastre i els assistents van estar contents. Després del dinar hi va haver audició de sardanes. Els actes es van acabar a les sis de la tarda.

ACTIVITATS DEL CASAL RECREATIUEl passat 15 d’octubre es va realitzar al casal d’avis de Fontcoberta una competició de bitlles catalanes i de petanca. Hi varen participar gent del casal d’avis de Fontcoberta, Banyoles i Porqueres. Dies més tard, al pavelló de Fontcoberta, el grup de teatre LA TIETA de Porqueres va interpretar l’obra Què en farem d’aquest mort? Aquests esdeveniments es varen poder dur a terme gràcies a la col·laboració del Casal Recreatiu, l’Ajuntament de Fontcoberta i la Diputació de Girona.

Els participants a la caminada a Santa Caterina

Un moment de la caminada

MANIFEST25 DE NOVEMBRE DE 2011

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

Avui, 25 de novembre, administracions i societat civil ens apleguem per manifestar el nostre rebuig envers la violència que pateixen les dones i expressar el nostre condol per les dones que han estat víctimes de la violència masclista aquest any 2011, lamentant i rebutjant no només les morts causades per aquesta violència, sinó totes aquelles manifestacions violentes, sovint silencioses i silenciades, que mantenen algunes dones sotmeses al terror o la humiliació.

La violència envers les dones és una vulneració dels drets humans i un obstacle per assolir la pau i el progrés de les nacions i del pobles; no tan sols destrueix vides, sinó que també soscava el desenvolupament de les dones en llibertat i la possibilitat que puguin exercir la plena ciutadania en igualtat de condicions.

Aquesta violència és conseqüència de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i homes i té causes socioculturals profundament arrelades a l’imaginari col·lectiu, per això és tant complexa la seva identifi cació i tan difícil la seva eradicació. Per abordar la complexa realitat que envolta aquest fenomen cal garantir veritablement els drets de les dones i reconstruir un nou model de ciutadania que permeti esborrar el sexisme de les estructures socials, econòmiques i polítiques.

Actualment, disposem de noves eines i instruments per lluitar contra la violència. Tenim la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que estableix els mecanismes per reconèixer i avançar en garanties respecte al dret bàsic de les dones a viure sense violència. També tenim un major coneixement sobre la situació de les dones en la nostra societat i hem desplegat recursos per a l’atenció i per a la reparació dels danys causats a les dones i els seus fi lls i fi lles, així com programes de sensibilització, de prevenció i d’identifi cació precoç dels abusos.

Són molts els esforços que s’estan realitzant des de les institucions públiques i els organismes internacionals, també des de les organitzacions no governamentals, desde les associacions i entitats de dones i d’altres que lluiten per la igualtat, i fi ns i tot de moltes persones que, a títol individual, s’han implicat en aquesta lluita, perquè només amb la participació del conjunt de la societat serà possible avançar.

Som conscients, però, que cal seguir treballant per remoure els valors i els models simbòlics que perpetuen els estereotips sexistes i fan possible la violència masclista. Per això, cal seguir invertint esforços en la prevenció i la sensibilització social, i fer de l’educació l’eina bàsica per abocar les generacions futures a viure en un món on les relacions entre uns i altres estiguin lliures de violència.

Així doncs, avui, en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar el nostre compromís per seguir construint una nova cultura, basada en el respecte mutu, l’autonomia i la llibertat per a tothom.

Llegit el 25 de novembre a la plaça de Catalunya de Melianta a les 20.30h

FONTCOBERTA, UN POBLE PER LA MARATÓ


Una vegada més a Fontcoberta l’associació Dón@ ha organitzat una jornada per recaptar fons per la Marató de TV3. Es va celebrar el passat diumenge 18 de desembre al pavelló. Va ser una diada plena d’activitats, actuacions i el sorteig d’una vànova confeccionada per les dones de l’associació. Es

van recaptar 1.735,15 €. Per a tots aquells que han participat i col·laborat a les diferents activitats de “Fontcoberta, un poble per la Marató” us donem les gràcies per haver fet que aquest dia solidari fos agradable, acollidor i màgic. Gràcies a tots per fer que Fontcoberta sigui cada dia més GRAN.

Una de les actuacions Els pastorets dels nens de l’escola Alzina Reclamadora

Els xocolaters Un moment del dinar

CAGADA DEL TIÓ


El passat 23 de desembre, a la tarda, tots els nens i nenes de l’escola Alzina Reclamadora i els més grans de la llar d’infants Els plançons van participar a la cagada del tió que havia arribat a la plaça dels Països Catalans. Abans de la cagada els mestres, vestits de pastors i pastores, van cantar el Rabadà amb lletra adaptada. Tot seguit cada classe de

l’escola va cantar una nadala. A continuació es va fer cagar el tió que va respondre a totes les expectatives creades uns dies abans. Va ser un bon tió, amb una bosseta de regal per a cada alumne. La festa es va acabar amb una xocolatada per llepar-s’hi els dits, preparada per Antoni Cervera. Molts nens van repetir.

La cantada de nadales davant del tióLa coral dels mestres pastors

Un any més, hem pogut comprovar que la representació del Pessebre Vivent de Fontcoberta és una tradició arrelada a tots els fontcobertins. El nivell d’implicació que heu demostrat ens anima a encarar l’edició de l’any que ve amb més il·lusió. Moltes gràcies a tots.

Igual que en aquests últims anys, hem intentat millorar i innovar cada representació. Per això, hem modifi cat el recorregut, hem canviat la ubicació d’alguns quadres i hem donat vida a indrets nous.

A l’inici del recorregut ja es varen poder observar les innova-cions d’aquest any. Alguns racons emblemàtics del nostre po-ble van servir per fer-hi quadres nous. Els paletes, el picape-drer, l’escultor i el campaner varen donar vida els voltants de l’església de Sant Feliu de Fontcoberta. Seguint el recorregut, vàrem poder veure un dels quadres espectaculars del pes-sebre: l’àngel penjat a la façana de l’església. Després venia la fusteria, els boters i el naixement. Quan s’arribava sota el porxo de l’hostal antic es va poder veure la representació te-atralitzada d’un qua-dre nou que esceni-fi cava l’anada dels pastors a adorar amb el cant i la mú-sica en directe de la nadala El petit vailet. Després, ubicat a l’esplanada de sota l’església, el campa-ment romà, sempre vistós i espectacular. El següent quadre que podíem veure

era el pou que iniciava el recorregut cap als quadres que vol-ten can Pujol. Els pastors amb el paller i el ramat, les dones que anaven a buscar aigua, les rentadores, els hortolans, els pescadors, els romans de les torres i el carro... varen ser els quadres que envoltaven aquesta gran casa i que ens ambien-taven l’època. Després s’arribava al mercat, ubicat a l’era com fa uns quants anys, que compartia els espais interiors de la casa amb el ferrer i l’empadronament. I arribant ja al fi nal, els cistellers, els llenyataires i les cosidores a la era de can Meric. Per acabar amb el quadre fi nal de les espellonadores sota cal Correu. I per refer-nos del fred, com a punt i fi nal, no podia faltar la xocolatada a l’era de cal Carreteric.

No cal afegir res més, reiterar això sí, les gràcies a tots els que heu fet possible l’edició d’enguany. Amb aquesta implicació, aquesta tradició té llarga vida.

Nota: les fotos són de Lluís Pou.La Junta de l’Associació del Pessebre Vivent de Fontcoberta

LA 36ª REPRESENTACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT DE FONTCOBERTA


Un any més s’han acabat les festes de Nadal i ara toca fer balanç per així poder millorar les següents edicions.

El dia 1 de gener el Patge Reial va arribar a Melianta com havia fet els darrers anys. Cap a tres quarts de set de la tarda, i amb una mica de retard va entrar al pavelló de Melianta on l’esperaven molts nens il·lusionats per poder-li donar la carta als Reis. L’acompanyaven tres Patges més i dos voluntaris tocant el tambor. La cua de nens era molt llarga però amb molta paciència el Patge Reial va anar parlant amb cadascun i els va recollir la carta. Després el Club de Bàsquet va organitzar una quina per tots els que es van quedar.

El dia 5 a la tarda els Reis van arribar a Melianta. Aquest any s’havia avançat l’arribada en mitja hora. Tot i així l’espera es va fer molt llarga. Els Reis van arribar pel Carreràs de la Farrès i al llarg dels carrers Mn. Pere Campolier, Manel Alemany, Sant Feliu i President Cárdenas els esperaven molts nens acompa-nyat dels pares. La fred no va impedir que els nens vol-guessin veure els Reis abans d’arri-bar al pavelló. Al voltant de les nou els Reis van arri-bar al pavelló i allà van tenir una rebu-da molt gran. Tots

FESTES DE NADAL A FONTCOBERTA

els nens van poder parlar-hi i els van demanar molts regals que esperem es poguessin satisfer aquella mateixa nit. Al fi nal hi va haver xocolata deliciosa per a tothom.

Els patges dels Reis

La carrossa dels Reis

Els Reis al pavelló


28è CONCURS DE PESSEBRES DE LA PARRÒQUIA DE FONTCOBERTA

El jurat format pel Sr. Narcís Bartis, Mn. Jordi Font, Sra. Carme Roura, Sra. Carme Tarradas, Sra. Isabel de Palau, reunits el dia 18 de desembre de 2011, varen emetre el veredicte següent:

CATEGORIA PESSEBRES TRADICIONALSPrimer premi: família Roura Jou; segon premi: Isabel Muñoz; tercer premi: Dolors Sitjà; participants: Maria Gratacós, Quimeta Sarquella, Mònica Collell – Paula Soler – Sònia Serrat

CATEGORIA PESSEBRES ARTÍSTICSPrimer premi: associació Don@; segon premi: 2n any de catequesi; tercer premi: família Roqué-Padrosa; premi especial jurat: Joan Fajula; participants: 1r any de catequesi, família Soler-Gironès, Teresa Llàcer, Marina Corbillo

Durant els dies de Nadal l’activitat més important que es realitza a Vilavenut, des de fa 23 anys, és el pessebre vivent.Des de fa uns anys comencem a escalfar motors per la diada de Sant Sadurní, dia de la festa petita de Vilavenut i també diada de la festa de tots els col·laboradors i fi gurants del pessebre vivent. Garbuix de noves idees, canvis de recorregut, escenes noves... tothom hi diu la seva. A partir d’aquest dia, llistats de gent per fi gurar, altres per treballar i muntar les escenes, dies de reunió, de treball, d’assaig, de maldecaps... i arriba el dia 24, bon temps, tot a punt, i a més aquest any comptem amb un gran pàrquing, cosa que solucionarà un problema que es repeteix cada any.Comencem amb la Missa del Gall, acompanyament i Concert de la Coral “Nova Llavor” sota la direcció del Sr. Pere Frigolé, pessebre, xocolatada i quina.

El dia 26 al matí, després d’un bon esmorzar, tornem a posar el pessebre a punt, i a les 7h de la tarda la 2ª representació i seguidament Concert de Nadal a l’església per la Coral “Veus de l’Estany” sota la direcció de la Sra. Carme Cornellà.

Aquest pessebre del 2011 ha estat el més visitat de tots els anys, sobretot en la representació del dia 26, i s’arriba a la conclusió que la gent busca una altra manera, d’esbargir-se i viure els dies de Nadal. Durant uns anys el consumisme i les grans superfícies han sigut els reis de les festes nadalenques. Això va canviant i potser visitar un pessebre vivent, veure els ullets del nen que representa l’infant Jesús, el mercat on es ven de tot, però no s’hi pot comprar res, els pastors vora el foc que els fa companyia a ells i als xais, els Reis Mags... la mà oberta, una abraçada o un somriure d’un amic que retrobem visitant el pessebre... ens fa

moure aquell cuquet interior que tenim les persones, ens fa més vulnerables, ens mou la il·lusió i aquells bons propòsits per l’any que comença, i ens fa sentir que això, és viure el Nadal.

Des d’aquest butlletí volem donar-vos les gràcies a les institucions, a tots els col·laboradors i fi gurants del Pessebre Vivent, que amb la vostra ajuda hem pogut representar, un any més, una de les tradicions més boniques i populars del poble català.

Associació de veïns de Vilavenut

FESTES DE NADAL A VILAVENUT


LES ERMITES DE L’ALTA GARROTXAA part de les riqueses naturals de l’Alta Garrotxa, exemplifi cades pels cursos fl uvials de gorgs superbs, pels cingles espaordidors de pedra calcària i per les coves i avencs insondables -tot enmig d’una vegetació frondosa d’alzines i boixos centenaris-, aquest territori “de mala petja” posseeix altres tresors ocults: les ermites.Eren temps de fe impol·luta i qualsevol indret era bo per a construir aquests reductes de religiositat: a dalt dels cims, vora els rierols, arrecerades enmig de les valls,...Però les ermites no servien només per a venerar a Déu -celebrant-hi les festes de guardar, casaments, enterra-ments i bateigs de rigor- sinó també per-què eren llocs d’aplec, de trobada, d’inter-canvi d’experiències, de festeig... i tot dins d’un territori solitari i no exempt d’una certa hostilitat.

Però, quantes ermites hi ha a l’Alta Garrot-xa? La veritat és que en són moltes, una quarantena aproxima-dament, comptant, és clar, amb les del municipi d’Albanyà, que tot i trobar-se a l’Alt Empordà, paisatgísticament forma part de la mateixa àrea geogràfi ca. Algunes d’elles són molt visitades perquè estan situades en recorreguts molt freqüentats per la seva intrínseca bellesa. Aquest podria ser el cas de Sant Aniol d’Aguja, amb l’afegit de la celebració anual que aplega la gent que ve de la Catalunya Nord. Altres són conegudes

perquè al seu costat encara hi ha una rectoria on hi fan la vida persones que cerquen en aquests indrets una vida alternativa que els ompli de debò. Dos exemples actuals serien Santa Bàrbara de Pruneres, situada dalt d’un cim encantador –i on fa temps hi havia un hostal molt conegut- i Sant Grau d’Entreperes, a recés del Puig de la Calma. És el Bisbat qui les manté en règim de lloguer, la qual cosa permet la conservació dels edifi cis i també de l’entorn i de les esglésies o ermites de la parròquia. A ambdós llocs

hi pots prendre un mos -per encàrrec, això sí- i hi pots gaudir d’algun concert musical, la qual cosa produeix -als que ens estimem aquesta terra- una sensació in-descriptible.

El Consorci de l’Alta Garrotxa va iniciar ja fa temps contactes amb el Departament de Cultura per donar un nou impuls a la tramitació de la de-claració de bé cultural d’interès nacional de to-tes les ermites d’origen romànic, que es conser-ven a la zona ja que el seu nivell de protecció legal es considera insu-

fi cient i, també, pretén que s’elabori un catàleg general de tots els elements d’interès arquitectònic de la zona. Tanma-teix, després de les intervencions que s’hi han fet als últims anys moltes ermites es troben en bon estat, encara que en altres casos hi queden tan sols algunes restes arqueològi-ques. També s’ha reclamat, més recentment, la possibilitat que optin a formar part del Patrimoni de la Humanitat de

la Unesco que les aplegaria amb el nom de “Paisatge cultural del vessant Mediter-rani del Pirineu”, juntament amb els valors històrics de les Alberes, entre altres. Però això, amb els temps de crisi que corren, ja són fi gues d’un altre paner…

Els Triops Marxaires, hem volgut conèixer aquests racons on de nou hi ha vida i hi hem trobat il·lusió i simpatia i perquè no dir-ho, pastissets dels de veritat i begudes reconfortants. Aprofi tem-ho ara si ho volem conèixer ja que el futur és, per desgràcia, incert.

El Triops Marxaire


DEMOGRAFIA OCTUBRE, NOVEMBRE, DESEMBRE 2011

NAIXEMENTS 03-11-2011: Lídia Arévalo López 14-11-2011: Júlia Lozano Moya CASAMENTS

01-10-2011: Joaquim Garriga Canadell amb Montserrat Asperó Padrosa

01-10-2011: Carles Cárcamo Trapero amb José Francisco Ybarra Fernández17-10-2011: Daniel Fortià Cana amb Estel·la Clotas Ramon03-12-2011: Jordi Giménez Payrató amb Lluïsa Grau Gassó

DEFUNCIONS 30-11-2011: Dolores Fortiana Rosa 07-12-2011: Dolores Bartomeu Valls

POEMA DE NADALQui podrà veure, aquest Nadal, enmigde la palla, l’Espiga d’or, quan elMón està enfollit per la riquesa i el benestar?

On et trobaré, aquest Nadal, Nen queets camí, primavera i música si la gent busquen amb afany regals que s’esvaneixen?

Com aconseguiré contemplar, aquestNadal, les molses fl orides plenes d’aromes desconegudes veient quetothom cerca fl ors exòtiques sense perfum ni constància?

Quan desapareixeran, aquest Nadal,enveges, odis i venjances si laHumanitat no sap apreciar el teuvaluós missatge i ponderar la teva excelsa vinguda?

Algú podrà saber, aquest Nadal, elfons del teu sublim misteri, si elmaterialisme i el poder envaeixen icorrompen els dirigents i les classes socials?

Assoliré, aquest Nadal, desfer inútils lligams en veure que hom està aferraten les enganyoses cadenes d’un Món disbauxat que no sap on va?

Respon-me Nen, tu que ets supremaintel·ligència, bé infi nit i felicitat per sempre.

Mira la gent desolada que, impotent,cerca solucions ensopegant sempre

en els mateixos esculls.

Atorga’ns el bé de la Pau i el goigetern encara que, en les obagues delcor, hi continuïn naixent males herbes i espines.

Lluís Barjau - Nadal 2011

. Durant el passat mes de desembre 2011 s’ha renovat l’AMPA de l’Escola Alzina Reclamadora. El Sr. Josep Banal deixa el càrrec de president de l’associació al Sr. Jordi Bosch.

. El passat 21 de desembre els nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Alzina Reclamadora van anar a la residència de la tercera edat “La Torre” de Melianta a cantar nadales davant dels avis sota la direcció de Lurdes Rimalló, mestra de música.

FETS I GENT

EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 21FETS I GENT

. El passat 7 de desembre els nens i nenes de 3r i 4t de primària de l’Escola Alzina Reclamadora van gravar de nou l’himne de l’escola sota la direcció de Lurdes Rimalló.

. El passat 31 de desembre del 2011 va tancar la Lluna de Paper, la llibreria de Melianta, després de setze anys d’estar oberta. En part, tindrà continuïtat a ca l’Estrella.

. Benvolguts fontcobertins i fontcobertines: Fa uns 6 anys un grup de persones vàrem iniciar el que seria el Centre Cívic de Fontcoberta. Durant aquests anys el Centre Cívic ha organitzat exposicions, cursos de ball, sortides culturals, gimnàstica, cursos de tast, cursos d’elaboració de diferents productes, etc. Ara ha arribat el moment en el que ens agradaria trobar un relleu de gent que continuï tirant endavant el Centre Cívic. És per això que ens agradaria que tots els interessats participéssiu a la reunió que durem a terme en els pròxims dies i que us farem saber a través de l’Agutzil de Paper. Centre Cívic de Fontcoberta

Rams de fl ors de diferents entitats i partits polítics del Pla de l’Estany davant del monument al President Companys el passat 15 d’octubre

El pessebre a l’entrada de la llar d’infants Els Plançons

La riera de Melianta, revinguda per la llevantada, al saltant del clot de Melianta el passat 6 de novembre

El rec de l’Orella el 23 de novembre amb un bon cabal fruit de les intenses pluges de llevant dels dies anteriors

EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 22CONEGUEM EL MUNICIPI

LES FONTS DE FONTCOBERTA I VILAVENUT CAPÍTOL 5: LA FONT DEL CAPELLÀ I LA FONT D’EN MITJAVILA

FONT DEL CAPELLÀLa font del Capellà és propera al veïnat de la Farrès. Es troba situada sobre els horts de la Mare de Déu de la Font a un centenar de metres, en sentit sud, de la font de la Mare de Déu de la Font. El seu accés es fa a través d’un corriol que s’agafa a partir del camí dels horts, seguint un regueró d’aigua. Té un tram fi nal una mica embardissat. La font presenta un estat força deteriorat però recuperable. El paratge és molt interessant, amb alzines i roures corpulents i un sotabosc típicament mediterrani.

El nom de la font prové del fet que gran part del paratge de la Mare de Déu de la Font i dels horts circumdants, molt d’ells ara abandonats, són propietat ancestral de la parròquia de Sant Feliu de Fontcoberta. Molta gent, sabedora d’aquest fet, segurament va popularitzar, no sabem des de quan, el nom de la font relacionant-lo amb el capellà o rector de Fontcoberta.

La font sempre raja. Ho fa sense broc. L’aigua surt d’una deu que brolla per sota d’una petita cavitat practicada entre les pedres a una alçada lleugerament superior a la font de la Mare de Déu de la Font. Just a l’arrencada del desguàs hi resta una paret molt deteriorada d’una antiga construcció que segurament embassava l’aigua de manera poc profunda. Uns pocs metres més avall, i a un nivell inferior, hi trobem un rentador antic, bastant gran però força colgat de terra i brutícia, on encara hi podem veure les pedres de rentar. Les seves mides interiors són: 2,80 m. de llargada, 4,80 m d’amplada i 1,30 m de fondària. La paret té un gruix de 75 cm. Aquest rentador encara serveix per acumular aigua per regar els horts propers que es desploma per gravetat quan s’obre el desguàs. És molt calcària, com tota la de Fontcoberta, de manera que quan cau al rentador ha aconseguit formar, amb el pas dels anys i de manera molt lenta, concrecions calcàries de travertí de font molt interessants. És menys dura, però, que la de la font de la Mare de Déu de la Font i era la preferida per alguns veïns de la Farrès per coure els cigrons.

L’aigua de la font del Capellà també podria haver tingut “meravellosa virtut” per curar llagues i malalties dels pobres, dels peregrins o dels malalts de diverses comarques després de rentar-se o submergir-se en ella com la de la Mare de Déu de la Font. Segons la tradició oral podria haver estat la primera font a què acudirien els malalts des de l’època medieval per guarir-se en aquestes aigües benefactores, molt abans que a les de la Mare de Déu de la Font. La paret propera a la sortida de l’aigua podria testimoniar-ho, però són suposicions.

FONT D’EN MITJAVILA (O FONT NOVA)La font d’en Mitjavila és una altra de les fonts del veïnat de la Farrès situada a uns dos-cents metres en direcció nord-est de l’ermita de la Mare de Déu de la Font. Es diu així perquè és en una propietat de can Mitjavila de la Farrès.

La font es troba dins del rec de la Mare de Déu de la Font, sota del camp del Ginebret de Baix que hi ha més avall dels prats de l’ermita. Una petita barraca, que es troba en el marge de sota el camp, és un bon punt de referència a l’hora de baixar a la font que hi ha uns pocs metres més avall seguint el curs del rec. L’accés és difícil perquè no hi ha corriol. És molt inundable quan el rec porta aigua. Està abandonada però encara en queda una paret que es conserva bé i la protegeix de les revingudes del rec. A ponent hi ha un petit bancal també de paret. Aquestes dues construccions són fruit d’un arranjament de la font fet a la dècada dels seixanta del segle passat. Per aquest motiu també se la coneix per la font Nova. La font té un petit broc, a sota del qual hi ha travertí de font format per la caiguda de l’aigua calcària. La font d’en Mitjavila no sempre raja.

EL BUTLLETÍ 19 - PÀGINA 23CONEGUEM EL MUNICIPI

14. Els arbres de benvinguda

Ca l’Anglada amb els tres arbres de benvinguda existents: a la dreta el lledoner, a l’esquerra l’ametller (envoltat d’ametllers

més petits) i el xiprer

Els arbres de benvinguda són plantes d’anomenada, sovint monumentals, que trobem al costat de moltes masies. Són signe de l’hospitalitat i la cordialitat dels seus estadants. Formen part, de manera notable, del nostre patrimoni natural i són el refl ex de la cultura i de la memòria ancestral d’una societat. Es tracta de lledoners, roures, alzines, xiprers... que sovint trobem solitaris, circumstància que els facilita el creixement esponerós. Els successius propietaris els han sabut conservar amb gran veneració i respecte. Han sobreviscut al pas del temps; han vist celebracions, guerres, drames, el cicle de l’any i de les festes; han aguantat freds, secades, tempestes i ventades.

A mesura que l’arbre envelleix podem observar com l’escorça es clivella, l’interior del tronc comença a buidar-se i creix cada vegada més a poc a poc. Les esquerdes seran recer idoni per animalons que s’alimenten de la fusta viva o morta, d’ocells que hi nien o hi sojornen, d’insectes passavolants, amagatall d’algun rapinyaire...

Els arbres de benvinguda han servit per donar ombra al bestiar de peu rodó cansat de feinejar i a l’aviram que s’hi ha ajocat, algú també hi ha fet la migdiada quan les temperatures estivals minvaven, ha estat abrigall d’eines i estris, s’hi han estintolat i protegit les canyes de l’hort, ha servit per a la cacera amb reclam.... El lledoner ha proporcionat mànecs de les eines de tall, forques de fusta, remei fent infusió amb les seves fulles, els lledons han servit de projectil a les petadores, aliment d’ocells o dolçaina de les persones. Els roures i les alzines han donat glans per a la porcada, dels pins de llei n’hem tret pinyons i pinyes (o pinyaroques) per encendre el foc, d’altres com l’ametller han proporcionat ametlles, els xiprers han protegit la casa dels llamps...

Només cal donar un tomb per Vilavenut i Fontcoberta per trobar arbres de benvinguda. La majoria són arbres mediterranis que necessiten poques atencions. Trobem alzines a can Salvatella, can Pelador, can Garriga, ca l’Oriol, mas Freixenet i a can Mas; un perer a can Moixinau; lledoners a mas Pagès i can Ginabreda... Un

pi pinyoner, o de llei, dóna la benvinguda al veïnat d’en Fares. Un cas a part el trobem a ca l’Anglada perquè és envoltada i protegida per tres arbres (hi ha indicis d’un quart) situats a una distància prudent: un xiprer, un ametller i un lledoner. Es van plantar segurament quan es va edifi car la casa a mitjans del segle XVIII; el xiprer va suportar, fa uns cinquanta anys, un llamp que li va deixar una marca notable de dalt a baix, però l’arbre continua vigorós.

Aquests arbres mereixen molta atenció, respecte i sensibilitat. Poden semblar un destorb perquè ara en traiem poc profi t, però, més enllà d’aquesta aparent inutilitat, són arbres irreemplaçables, fruit de molts anys de creixement.

Actualment, no podem continuar amb aquest costum? Per què no fer-ho a les cases de nova construcció? Segur que molts arbres de les cases noves acompleixen aquesta intencionalitat i alguns ja comencen a fer goig. Els arbres vells del futur poden ser els que avui cuidem i plantem. La cultura d’estimació als arbres no pot desaparèixer. Jaume Colome

JOSEP Mª FERNÁNDEZ PEZZI, enginyer químic jubilat

EL BUTLLETI 19 - PÀGINA 24

En Josep Mª, de 64 anys, ens explica la seva procedència i les seves afi cions. Ens ha dit que si algú vol visitar la seva maqueta de trens, us l’ensenyarà encantat. Gràcies.

On vares néixer?A Vilanova i la Geltrú, on hi vaig viure fi ns als vint anys.

Com és que vinguéssiu a viure a Melianta?Acabada la carrera vaig treballar a Barcelona, a l’OPEL de Saragossa i després a la Torras Hostench de Sarrià. Va ser llavors que vam venir a viure a Melianta.

Ens expliques d’on ve el nom de Vilanova i la Geltrú?Geltrú prové del nom Geltrud, la dona del senyor feudal. És el poble original, situat a la riba esquerra del torrent de la Pastera. A la dreta començava Cubelles. Gent que va marxar de la Geltrú es va establir a l’altra banda del torrent, a Vilanova de Cubelles. Més endavant Vilanova de Cubelles va absorbir la Geltrú i va conformar l’actual municipi. Quan fa quaranta anys vaig marxar,Vilanova i la Geltrú era una ciutat industrial d’uns trenta mil habitants. Quan hi torno em trobo una ciutat dormitori de Barcelona d’uns vuitanta mil habitants molt turística i amb molt poca indústria.

Què en destacaries de Vilanova i la Geltrú si la volguéssim visitar?La plaça de la Vila és una meravella, la Geltrú és molt bonica, alguns carrers de la Vilanova antiga i la Rambla. També el castell de la Geltrú, residència de l’antic senyor feudal; la casa Papiol, una casa burgesa; el museu Víctor Balaguer; algunes cases d’indians; l’estació i el museu del Ferrocarril.

El museu del Ferrocarril és important, veritat?És els segon més important de l’Estat tot i que no s’hi ha invertit massa. És un museu de mínims. Hi destaquen les màquines de vapor antigues. Eren els antics tallers de reparació de material ferroviari de la línia Madrid, Saragossa i Alacant. Des de petit que m’agraden els trens. Si el meu pare em volia fer feliç m’havia de portar a l’estació a veure passar els trens i les màquines de vapor. Hi ha molta més afi ció als trens de la que sembla. Sovint és una afi ció tancada, quasi bé sempre de portes endins.

Aquest interès et devia portar cap al maquetisme de trens, una gran afi ció que tens.De petit demanava sempre un tren per Reis. Em duraven poc perquè hi jugava molt. De jove ho vaig deixar una mica però m’hi vaig tornar a engrescar fa uns quaranta anys. Encara tinc una vitrina amb els primers trens que eren a una escala inferior a l’actual. Més endavant vaig passar a una escala superior més habitual i popular, la 1/87 coneguda, també, per H0. L’escala inferior és la N, que utilitzava Ibertren. Les escales més grans són per especialistes. Vaig fer maquetes a casa de la sogra i també al garatge de la casa de Melianta quan hi vam venir a viure amb un sistema de corrioles que les pujava i baixava del sostre. Més endavant vaig traslladar-ho tot a un quarto de fora que va ser construït expressament.

Quina és la part més complexa de les maquetes de trens?La part elèctrica és la més complicada per mi. Sempre estic lluitant perquè tècnicament funcioni perfectament. Intento arreglar-me la mecànica si puc.

Quins trens t’interessen?Bàsicament les maquetes dels trens de Renfe que hagin circulat i les dels trens de viatgers que jo hi hagi anat alguna vegada. Em fa il·lusió recordar alguns viatges.

On trobes el material?Fa uns deu anys trobar material de Renfe era una missió impossible. Des de llavors hi ha hagut un boom i trobes tot el material que procedeix de Xina. La qualitat de les maquetes dels trens xinesos ha acabat amb totes les marques nacionals com Ibertren o Electrotren,

aquesta última comprada per anglesos que van traslladar tota la producció al país asiàtic per abaratir costos. Queden alguns artesans que fan alguna cosa, com algun d’Astúries. Comprava a la botiga Mabar que estava molt bé però ho van deixar per dedicar-se a la fabricació. Ibertren o Mabar han tornat a ressorgir amb una qualitat molt bona però fabriquen, també, a Xina. Últimament he comprat la major part del material a Andorra al Basar Valira, una de les botigues més importants del món en maquetisme de trens. Ara compro poc perquè estic més interessat a fer els complements de les maquetes: els ponts, les estacions... però si en necessito el compro per internet a Alemanya o a Anglaterra amb qualitat molt bona i bé de preu. El material de Xina ha fet baixar molt els preus. Al “mecadillo” Massades de Barcelona, abans dedicat exclusivament al maquetisme de trens, hi trobo també material o peces concretes.

T’has plantejat mai fer-te les maquetes dels trens?Ho he intentat però no me n’acabo de sortir. Hi ha gent molt bona que ho fa. En conec uns quants que fan veritables meravelles. A la Bisbal hi ha la del Sr. Piera construïda als anys quaranta del segle passat i ara en mans del seu fi ll Ramon. És única al món. Ocupa tant com una parcel·la gran d’una casa. El Sr. Piera era el director del tren Girona-Olot.

Es comparteix aquesta afi ció?Sóc soci des de fa quaranta anys de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, l’associació més antiga i potser la més gran d’aquest tipus a l’Estat. Som sis-cents socis ubicats en un soterrani de l’estació de França. Hi ha unes grans maquetes i només parlem de trens. No em considero col·leccionista. Hi ha gent molt romàntica dels trens. Cada any, per la segona Pasqua, fem un viatge familiar en tren amb gent de l’associació. Catalunya és l’indret d’Espanya on hi ha més afi ció. Hi ha associacions a Girona, a Olot, a Vilanova i la Geltrú i altres.

Quan compres trens t’interessa la seva història?He llegit moltíssim sobre trens i la seva història. Tinc un llibre interessantíssim que parla dels trens de 1860. Parlem d’èpoques, de la 1, la dels trens primitius, a la 6 que és l’actual. L’època 4 correspon als anys quaranta del segle passat quan les màquines de vapor estaven a l’apogeu.

És molt complicat muntar una maqueta?No és complicat però porta molta feina. No segueixo un pla determinat. Quan tinc una idea m’hi poso. Ara mateix estic fent una estació gran. M’omple molt. M’hi puc passar vuit o deu hores diàries. S’ha de tenir molta paciència, curiositat i agradar-te estar sol. És una afi ció molt bonica que omple molt, la recomanaria als joves i mainada. La joventut actual no té gaire present el maquetisme de trens. Gran part dels socis de l’associació passem dels cinquanta anys. Serà un problema per aquesta afi ció.

També ets un afi cionat als bolets.En Josep Prat m’hi ha fet afi cionar i ens ho passem molt bé. Ell m’ha ensenyat moltes coses. Mengem bolets congelats tot l’any. A Vilanova se’n fan molts.

Butlletí Fontcoberta

Documents

Transcript of Butlletí Fontcoberta