P.02

ada 8 de març solen avaluar-se des del feminisme institucio-nal els avanços i/o reculades respecte els drets de la dona, cada 8 de març sol oblidar-se que els seus orígens estan lligats al socialisme i als partits comu-nistes i, cada 8 de març solem intentar desbordar el feminisme burgès amb el feminisme de classe.

Aquest 8 de març ha de ser diferent, no serà suficient amb acudir a les manifes-tacions i actes que des del reformisme social, polític i sindical es realitzin per repartir la nostra octaveta i exhibir les nostres pancartes. Haurem de ser molt més incisives i començar a confrontar directa i obertament, a l’ofensiva, amb aquest feminisme, denunciant el seu discurs enganyós sobre l’equitat de gè-nere i les seves opcions falsament alli-beradores. No trobarem cap solució a la nostra condició d’oprimides si no em-penyem cap a la necessària abolició del capitalisme i la derrota del patriarcat i, aquí, haurem de desemmascarar altres discursos i situar clarament la lluita pel

socialisme com a únic camí possible per a nosaltres les treballadores.

Avui és una mica més fàcil, el capita-lisme en descomposició deixa un ba-lanç desolador per a les treballadores, i només amb l’articulació d’una resposta contundent, juntament amb la resta de la nostra classe, però introduint ele-ments de la lluita contra la doble opres-sió que sofrim, podrem anar enfrontant les conseqüències de la crisi sistèmica i donant respostes en clau de situar a l’horitzó la necessària construcció de la societat nova.

Des de l’inici de l’actual crisi capita-lista, amb ajustos pressupostaris, amb la congelació de la llei de dependència, la retirada de l’ajut a la natalitat, la re-ducció dels salaris en la funció pública i en alguns sectors, privatitzacions de serveis públics, desmantellament de guarderies, menjadors, residències de majors i tot un etcètera, mesures que ens afecten de manera especial i que juntament amb les reformes del mercat

C Aquest 8 de Marc

EDITORIAL/

laboral, en el qual estem en una situació d’interinitat, amb jornades parcials, amb pitjors salaris, amb una taxa d’activitat femenina molt per sota de la masculina, amb creixents taxes d’atur i amb la pac-tada modificació al sistema de pensions que acaba de reduir la pensió de jubi-lació en una mitjana d’un 20% (quan ja partíem de pensions més baixes per les altes taxes de precarietat) i que en allar-gar la vida laboral i el període de cotit-zació ens obliga a romandre al mercat laboral més temps, conciliant la vida la-boral i familiar en equilibris impossibles, estem sent copejades directament.

En el capitalisme senil del nostre se-gle, el treball assalariat que realitzem és cada vegada més un treball mal re-munerat, en condicions d’explotació, i aquesta discriminació que sofrim com a assalariades està també vinculada a la nostra funció com a treballadores no assalariades en la llar, fent un treball gratuït, depreciat i invisibilitzat, en be-nefici de la societat patriarcal. La san-

ta aliança entre capitalisme i patriarcat expressa aquest atac dràstic contra les treballadores en paraules del cap mi-sogin del Vaticà en dir “en aquests mo-ments de crisi les dones han de cuidar de la llar”. Si parlem del binomi dona i jove haurem d’afirmar que acaben de ser robades del seu dret a una jubila-ció digna, en les actuals societats capi-talistes mai podran obtenir una pensió pública.

Conseqüentment aquest 8 de març haurem de començar a incorporar la majoria de treballadores i guanyar-les per a la lluita contra tota explotació, co-mençant a situar que l’única sortida és el socialisme.

P.03

“haurem de des-emmascarar altres discursos i situar clarament la lluita pel socialisme com a unic cami possible per a nosaltres”

ha de ser diferent POR LOLA J.

P.04

L sketch mes sexista de la TV

La innocència infantil semblava l’única forta-lesa inexpugnable de la maçoneria publicitària, o almenys això és el que la religió burgesa ens ha anat venent, aquestes ments càndides poten-cialment permeables, són la tova de la societat de consum futura, i encara que a l’ortodòxia marxista li encanti arrelar-se en els corrents econòmics ma-cro i microestructurals, el capital té en la Psico-logia social un magnífic comodí on amagar-se quan la l’inevitable error del sistema ens explota a la cara, un refinat treball d’alienació i fidelitat a l’imperi és la garantia perquè els i les comunis-tes ens seguim pregun-tant on se n’han anat les condicions subjectives davant aquesta hecatom-be social i econòmica. L’anunci de promoció de la revista ‘Vogue’, ens reafirma, i per què no, cronifica l’anteriorment exposat. Exhibides amb el mateix jou de l’‘ideal’ de bellesa que les adultes venen, se’ns presenten preadoles-cents arrencades de la

llibertat que afavoreix el procés de construcció de la personalitat, en situacions, que a risc de semblar una feminista trastornada, a mi només em suggereixen pura vio-lència. Violència contra la identitat, contra la cons-trucció del gènere, contra el desenvolupament físic individual, contra la sexualitat, un exercici d’absoluta subjugació i culte al valor suprem de l’honrosa feminitat burgesa: la bellesa, però la Bellesa sotmesa al consum desaforat.

I després de quatre fotos, un parell de talons, unes quantes bosses penjades al tísic colze i maquillatge per tapar qualsevol imperfecció de la naturalesa humana, te-nim una interminable fila de futures Madames Bo-vary, dones insatisfetes, tristes, sense autoestima, compta calories, depen-dents fins la medul·la, consumidores militants, i que es reafirmen a través de la mirada d’aprovació masculina; la perfecta mare, la perfecta treba-lladora, la perfecta dona, la perfecta consumidora,

protegida institucional-ment de qualsevol agres-sió física, però exposada vulgarment i sense criteri a les agressions culturals i estètiques que demanda el mercat.

Magnífica promoció d’ esclaves, el cos de les quals ni tan sols desenvo-lupat, ha començat a ser modelat segons el valor cultural postmodern, del qual l’home ja tampoc és lliure; i és que ja ningú espera un Ulisses pelut i envellit, potser perquè la paciència de Penèlope té un preu tan elevat com el mercat de la bellesa masculina.

Aquest escenari “va-lleinclanesc” ens situa a la joventut combativa i al conjunt de la classe treballadora ja no només davant la crítica ferotge contra les tendències culturals que defineixen els criteris estètics, sinó davant la pràctica de models alternatius i alli-beradors que afavoreixin que la joventut pugui desenvolupar-se sense la pressió social d’ajustar-se a determinat model patriarcal.

POR SHAILA F.

P.05

DENUNCIA LA PUBLICITAT SEXISTA

P.06

Estem fartes!

Estem fartes! Estem fartes!

Estem fartes!

Estem fartes!

Estem fartes!

P.07

SHAILA/ Estic farta que qüestionin les meves aptituds intel·lectuals quan haig de sintonitzar la tele, formate-jar l’ordinador o fer un forat a la paret, i no obstant això m’atribueixin qualitats innates per rentar els plats, planxar camises o passar l’aspiradora.

AMANDA/ Estic farta que una cosa “collonuda” sigui per definició alguna cosa positiva, divertida, interessant, valuosa…, mentre que un “conyàs” sempre és sinònim d’avorrit, insuporta-ble i fastidiós.

MONTSE/ Estic farta de la joiosa frase “dona havia de ser” quan hi ha un accident o problema a la carretera. Sobretot ara que s’ha demostrat empíricament que les dones són les que menys accidents de trànsit tenen o provoquen.

PEPA/ Estic farta que tanta gent pensi que estar soltera i sense fills o filles és una cosa antinatural, una desgràcia que cau sobre dones que no aconsegueixen un home. Doncs no. És una decisió individual, basada en la reflexió i en el desig personal de centrar la teva vida en altres qüestions que no siguin la criança o el matrimoni.

MARISA/ Estic farta de sentir que quan una dona té dificultats per arribar a l’orgasme o gaudir de la seva sexualitat, és anor-gàsmica o pateix vaginisme, frigidesa o qualsevol patologia, en lloc de qüestionar la cultura sexista, ignorant de la sexualitat i el cos femenins. I estic farta que tota l’educació sexual vigent estigui enfocada fonamentalment als homes.

I tu… de què estàs farta? Explica’ns les teves experiències masclistes de tots els dies

boletinfeminista@yahoo.es

Retrat d una treballadora inmigrantP.08

Reny va arribar a Espanya el 1995. Era professora d’educació infantil a Bulgària. Domina diversos idiomes, francès, armeni, turc, rus, espanyol i búlgar. La crisi dels noranta l’hi va portar tot, els diners i l’esperança. Ara treballa per hores en el servei domèstic. Mentre preparem un cafè comenta, amb la seva veu potent i ferma, que no li afecta al son. De totes maneres, diu, gairebé no dorm des que està aquí, per l’estrès.

Què va ser el més difícil quan vas venir a Espanya?

La solitud, l’aïllament, la barrera de l’idioma. Una amiga em va ajudar a buscar treball per hores. I quan per fi vaig aconseguir un contracte, vaig poder arreglar els papers, però jo mateixa havia de pagar-me la Seguretat Social.

Tens una bona formació acadè-mica. Com no vas aconseguir un treball millor?

Sobretot per l’idioma. Mai vaig tenir temps d’estudiar gramàtica. Els diners que vaig portar volaven. Calia

Retrat d una treballadora inmigrantP.09

PPOR MILA

treballar moltes hores per pagar el lloguer, les despeses… Jo tenia dos fills i una sola idea: tirar endavant. Després vaig treballar en un magat-zem, en una bugaderia. Esperava estalviar alguna cosa amb el temps. Muntar el meu propi negoci. I al final ho vaig aconseguir. Però no va tirar endavant. Calia treballar quinze hores diàries, set dies a la setmana, sense vacances… I no donava per contractar a algú. Així que vaig haver de tornar al servei domèstic.

Has pensat tornar a Bulgària? No. La meva vida està aquí. Amis-

tats, fills, néts (ja en tinc dos), el pis… I a Bulgària les coses estan molt malament. Molts búlgars han tornat i se n’han penedit. Munten una tenda amb els estalvis, però fracassen i ho perden tot. El sou allí és de 250 euros i la vida és tan cara com aquí. Quan va tornar el capitalisme va ve-nir només per a alguns. Venien les fà-briques per un dòlar i les compraven els fills dels directors. Els que més havien presumit de comunistes, es van fer partidaris del capitalisme de la nit al dia. Els “pintats”, els dèiem.

Com vivia la gent durant l’etapa comunista?

L’ensenyament era bo. Hi havia un nivell cultural alt. Quan vaig venir a Espanya em va sorprendre la mala preparació de la gent. Allí tenies treball, habitatge, però els sous eren molt baixos i hi havia pobresa. La sanitat era bona. Ara has de pagar-

ho tot. Hi ha gent que fins i tot ven la seva casa per pagar les despeses d’hospital. Tot s’ha privatitzat. I cada vegada hi ha més pobresa.

Has sofert discriminació a Es-panya per ser immigrant o per ser dona?

Com a estrangera no… …suposo que ajuda ser alta, ros-sa i d’una cultura similar (riu) …situacions d’assetjament sexual en el treball, sí. De seguida et pregunten pel teu marit, per veure si estàs dis-ponible, et fan insinuacions…I has de fer-te respectar. A Bulgària hi havia més igualtat entre homes i dones. La dona búlgara és més activa, té més caràcter. Allí no hi havia mestresses de casa. La natalitat estava molt pro-tegida, ajuts, guarderies i permisos de fins a dos anys pagats i un mes de reserva del lloc de treball.

Quins plans tens per al futur? No faig plans. Jo no tinc la meva

pròpia vida. Només treballar. I des-prés els nois creixen i et quedes sola. Però tinc el cap molt dur i em guan-yaré la vida fins que pugui. Encara que ja no tinc la mateixa força que abans per sortir a treballar a les 7 del matí i tornar a les 11 de la nit. De totes maneres, ara no hi ha feina. La crisi és molt dura i no crec que millori en els propers deu anys.

P.010

La problemàtica dels rols de gènere no és un tema que afecti solament al fet que una persona sigui dona o home. També afecta a l’orientació sexual de cada persona.

De la mateixa forma que el patriarcat imposa rols socials diferenciats a la dona i a l’home, també imposa rols di-ferenciats a les persones homosexuals o bisexuals de tots dos sexes, oblidant-se en aquest punt, per començar, d’un altre tipus de realitats com la de les i els transexuals.

Igual que passa amb la dona, des de la societat es promouen determinades lleis i campanyes que suposadament beneficien la llibertat i la igualtat per a qualsevol orientació sexual, sent aques-tes totalment insuficients i en absolut vàlides per a la realitat del col·lectiu LGTB. Els diferents partits polítics del sistema utilitzen una cosa que hauria de resultar lògica, com la llibertat de cada persona per decidir amb qui es fica al llit en cada moment, de forma electora-lista cap a un costat o cap a un altre.

El patriarcat, a més d’imposar rols per a cada gènere i per a cada orientació sexual, també imposa un tipus determi-nat de relació que és la “normal”, des d’un punt de vista totalment hetero-centrista, atorgant de per si mateix el qualificatiu de “no normal” a qualsevol altre tipus de relació que se surti de les característiques imposades pel patriar-cat.

El col·lectiu LGTB es troba en la rea-litat amb molts problemes a l’hora de relacionar-se, de mostrar-se en públic, de decidir lliurement els seus gustos, el tipus de relació desitjada, fins i tot les seves relacions sexuals, ja que igual que passa en les relacionis hetero-sexuals, també el patriarcat imposa re-lacions sexuals “normalitzades” a cada orientació sexual.

Igual que ocorre amb la igualtat efec-tiva entre dones i homes, la llibertat efectiva per a les diferents orientacions sexuals només s’aconseguirà amb la destrucció del sistema capitalista, i mi-tjançant la lluita efectiva contra el pa-triarcat.

La nit y el carrer tambe son nostres:L orientacio sexual i el patriarcat

POR YUDITH E.

P.011

El 8 de març representa una data clau en el Feminisme. Un dia que històrica-ment ha estat igualat al 1º de maig però amb la peculiaritat de ser el dia de la dona treballadora. Però ara bé, què ha estat i en què s’ha convertit?

Des de la seva llarga trajectòria his-tòrica, de més d’un segle, aquesta data ha estat manipulada hàbilment des de la socialdemocràcia per ocultar el seu caràcter de classe i la seva història co-munista i socialista.

A partir dels anys 90, amb el joc de la socialdemocràcia de desmobilitzar les lluites feministes que es van donar en els 80, els governs socialdemòcra-tes comencen a desenvolupar una sèrie de lleis que no compleixen les reivindi-cacions feministes. És quan comença a agafar força el feminisme institucional, on les associacions de dones es tan-quen en activitats aïllades, perden la perspectiva de classe i abandonen el seu caràcter combatiu.

Aquesta trajectòria històrica, limitada

a unes línies, ens porta a la situació ac-tual en la qual ens trobem les dones. La nostra organització política i sindical és minoritària pel que fa al gènere mascu-lí, i molt més encara en organitzacions d’esquerres. El 8 de març s’ha convertit per a totes aquestes associacions i or-ganitzacions institucionals en una data de festivitat del mal anomenat “dia de la dona”, eliminant d’aquesta data el caràcter de classe. Realitzant activitats que fora de la lluita contra el patriarcat es converteixen en menjars, berenars, balls i fins i tot l’assistència a les mobilit-zacions rebutjant el caràcter de lluita.

En aquesta crisi actual del sistema capitalista, la dona treballadora conti-nua doblement oprimida, com a classe i com a gènere. Però encara més, amb la Reforma laboral i les retallades socials, no arribarem ni a cobrar la pensió. La discriminació laboral es representa en una diferència salarial de 31,7%, un altre any més tornarem a cridar a les mobilitzacions del 8 de març “A igual

PPOR INÉS M.

Genere i classe. Ideologia per aun 8 de marc de les treballadores.

P.012

treball, igual salari” (des del costat com-batiu, és clar).

I com a conseqüència directa d’aquesta crisi capitalista veiem el seu costat més agressiu, la violència pa-triarcal. El 2010 va haver-hi més de 70 assassinades, una xifra que supera la d’anys anteriors, i és que percebem com la violència de gènere s’intensifica durant aquesta crisi capitalista. Però aquesta realitat es marca també en les edats més joves, on els rols patriarcals s’aprofundeixen en les relacions senti-mentals entre adolescents, aguditzats per la cultura sexista de capitalisme en les sèries de televisió, la publicitat, els mitjans de comunicació i l’ensenyament, entre d’altres.

Aquest 8 de març el nostre missatge és ferm, sent un dia de lluita contra el sistema capitalista i patriarcal. Conti-nuant amb el seu caràcter històric de classe, mobilitzant a les dones treballa-dores perquè obrin els seus ulls cap a la realitat que viuen dia rere dia. I comen-cin a desenvolupar la seva consciència com a dones treballadores doblement oprimides que lluiten per la seva eman-cipació com a dones i com a treballado-res. La nostra lluita ha d’enfocar-se cap a la Vaga General, que és el marc actual en el qual ens situem i el que ens anirà obrint les portes cap a un futur socia-lista.

“com a consequencia d aquest crisi capitalista el 2010 va haver-hi mes de 70 dones

assassinades”

P.013

La reforma del sistema de pensions, la reforma laboral i el paquet de retallades aprovat el 2010 pel Govern són mesures que fan més profundes les desigualtats socials i de gènere, a més de seguir encoratjant un sistema socioeconòmic depredador de la vida i del planeta, en nom dels bancs i dels mercats.

Un sistema que se sustenta en el treball domèstic, reproductiu i de cures, però en el qual aquest treball no es visibili-za, no és valorat socialment i en la seva major part ni tan sols està remunerat. En incorporar-se al mercat laboral, les dones hem d’optar per retardar la ma-ternitat (o renunciar a ella), viure ritmes de vida insostenibles o transferir les tasques domèstiques, reproductives i de cures a altres dones (la majoria, im-migrants) que treballen en condicions irregulars, precàries i, en molts casos, de sobreexplotació.

I si les dones que exerceixen aquestes tasques de forma remunerada, ho fan a través d’empreses, les seves condicions laborals tampoc és que gaudeixin de moltes millores, doncs com que les polí-tiques públiques tendeixen a retallar en

serveis i prestacions socials, l’àmbit de les cures a les persones com a sector econòmic, ha estat lliurat a l’empresa privada directament.

Aquest és el cas de les companyes de l’empresa Attendo Calidade, que presta el servei d’ajut a domicili del Concello de Lugo des de setembre de 2010, quan va deixar de fer-ho Creu Roja. Com en molts altres casos, el propi trasllat de la concessió d’una empresa a l’altra, va suposar la pèrdua de condicions com l’antiguitat per a les treballadores, les quals no han deixat de patir reduccions salarials, canvis d’horaris injustificats, sancions i amenaces. A més de veure el seu cas silenciat en els mitjans de co-municació.

Treballadores: podran callar la nostra veu però no eliminar els nostres actes ni esborrar les nostres paraules. La vostra lluita és el nostre exemple.

La vaga de treballadores d Attendo Calidade

POR GLORIA M.

P.014

Les dones, doblement victimes de la guerra i les catastrofes

Davant una situació de guerra o catàstrofe, els exèrcits imperialistes en les seves tasques humanitàries d’invasió i ocupació de pobles co-meten sistemàticament contra la part més oprimida i explotada dels ma-teixos, continus actes de violació de dones.

La relació de casos, testimoniatges i denúncies no té fi, i el brutal silenci amb el qual és tractat aquest tema en general és còmplice d’aquesta situa-ció, doncs com bé diu el patriarcat, la vida d’una dona val poc, sempre menys, aquí i allà, i a més és habitual que els exèrcits reaccionin a aquestes denúncies dient que es tracta d’una cosa esporàdica i que és responsabi-litat de descontrolats, com si la pròpia estructura i cultura militar no fos de-terminant.

La mateixa lògica s’aplica a la vio-lència sexual dels homes contra les dones en termes generals, i la realitat objectiva és que no són uns quants “dolents”, no són casos puntuals de l’àmbit domèstic, és la resposta a una estructura ideològica i econòmica

que marca les relacions entre homes i dones i el valor de cadascú, col·locant a la dona en eterna posició de subor-dinació.

Una vegada més les dones treballa-dores són perdedores per partida do-ble en la catàstrofe, en la guerra, en la crisi econòmica, en la família, en el treball, en les relacions “humanes”… i una vegada més no es farà res per evitar-ho.

Aquest és el cas de les dones hai-tianes, que actualment experimenten una segona catàstrofe. Així ocorre a Haití on les dones i nenes que viuen en els campaments improvisats per a la supervivència, pateixen cada dia la violència sexual, gairebé un any des-prés del terratrèmol que va causar la mort de 230.000 persones i ferides a 300.000, més d’un milió de persones segueix vivint en “ciutats” aixecades amb tendes de campanya tant a la capital, Port-au-Prince, com al sud del país, on les dones són víctimes de constants agressions sexuals.es infe-riores para una mujer según su situa-ción sentimental, si tiene hijos o quie-

PPOR ROSA G.

P.015

Moltes versions hem sentit sobre l’origen del 8 de Març, cap d’elles pot l’origen del 8 de Març, cap d’elles pot ocultar la seva vinculació amb el movi-ment obrer, però el que sí disfressen, és la seva relació directa amb la revolució bolxevic.

Una de la més conegudes, és la de l’incendi de la fàbrica “Triangle Shirt-waist Company” de Cotton New York, on després de les protestes de les treba-lladores el patró les tanca i 129 obreres són cremades vives, entre elles la majo-ria immigrants entre 17 i 24 anys. Però alguns dels darrers estudis, asseguren que aquest terrible esdeveniment no va ocórrer el 8 de Març de 1908, sinó el 25 de Març de 1911.

Una altra de les versions més difoses, ha estat que l’origen del 8 de Març es troba en les manifestacions multitu-dinàries produïdes a New York, des-prés de l’exemplar mobilització, com a conseqüència de tretze setmanes de vaga, de les treballadores del sector vaga, de les treballadores del sector tèxtil. Però també les fonts consultades semblen demostrar, que això no va ocó-rrer ni el 8 de Març de 1857, ni el 8 de Març de 1908, sinó el 27 de setembre de 1909.

També se sol simplifi car l’explicació històrica del 8 de Març, al·ludint que va ser la II Conferència Internacional de Dones a Copenhaguen el 1910, la que va establir la data, però això tampoc va anar exactament així. La veritat és que en aquesta Conferència es va acordar en aquesta Conferència es va acordar que havia de fi xar-se un dia de lluita específi c de la dona treballadora, dife-renciat del 1º de Maig, però el dia en el

El movimient comunista, la revolucio sovietica i el 8 de Marc PPOR EMMA E.

MEMÒRIA HISTÒRICA/

P.016

calendari va quedar sense concretar.

Se celebrava en dates molt diferents segons els països. Mentre el partit so-cialista a Prússia ho va començar a ce-lebrar el 19 de Març, a Suècia i Itàlia va ser el 1º de Març de 1911, i a EUA l’últim diumenge de Febrer durant els anys de 1911 al 1914. Només a l’Alemanya de Clara Zetkin el 1914 va començar a ce-lebrar-se el dia de la dona treballadora el 8 de Març, a la qual li van seguir paï-sos com Suècia i Dinamarca.

Però l’esdeveniment que va determi-nar internacionalment la data del 8 de Març, va ser l’aixecament de les teixi-dores i modistes de Petrograd, doncs van iniciar una important vaga que va ser l’espurna per a la primera fase de la Revolució de Febrer de 1917. Això va ocórrer precisament el 23 de Febrer se-gons el calendari rus, és a dir 8 de Març del calendari occidental. Ja el 1921 la Conferència de Dones Socialista de la URSS va establir com a data definitiva el 8 de Març. Quedant palesa en un as-pecte més, la influència de la Revolució d’Octubre en la lluita per la llibertat del gènere humà.

El sistema de dominació, a través de la socialdemocràcia, ha intentat tergiver-sar la memòria col·lectiva, manipulant la historiografia per eliminar el caràcter

comunista que va adquirir, “oblidant” la vinculació entre la tradició socialista, fonamental impulsora de la lluita per la igualtat de les dones durant aquests anys, i l’origen del 8 de Març. Fins i tot hem oblidat que el color de les bande-res amb les quals les treballadores sor-tien al carrer a lluitar, era el vermell i no el lila com després es va establir, doncs eren les militants dels partits socialistes, molt aviat comunistes, les que estaven a l’avantguarda d’aquestes lluites.

L’ONU el 1975, en la seva Assem-blea General va establir la data del 8 de Març “Dia internacional de la Dona” (o sigui sense fer referència a les classes), jugant un paper fona-mental en aquesta manipulació de la memòria històrica, d’aquí les versions que se citaven a l’inici d’aquest article i l’hegemonia que va adquirir la historio-grafia nord-americana.

La lluita feminista des del seu origen té un marcat caràcter de classe que avui hem de recuperar.

“...l esdeveniment que va determinar internacionalment

la data del 8 de Marc, va ser l aixecament de les

teixidores i modistes de Petrograd”

P.017

Una de les millors coses que he fet en aquesta vida, a més de ser mare, ha es-tat la de treure’m el permís de conduir als quaranta.

Tots els dies abans de les vuit del matí, porto els nens a l’institut, criature-tes recentment aixecades amb caretes lleganyoses com de pocs amics, i me’n vaig disparada a treballar a la fàbrica que no m’agrada arribar tard, estan les coses molt malament, abans d’ahir van acomiadar dues embarassades.

A la meva feina, envaso espàrrecs durant nou hores, abans no em donava temps a res més, però ara amb l’invent del cotxe amb ordinador a bord i llan-des de 16”, em permet apuntar els nens a totes les activitats extraescolars que veig, has de veure les seves cares: vermelles, suoses, pletòriques com les botifarres de Burgos, vull que els meus fills siguin una mica més que jo a la vida, majorettes, futbolistes, nedadors, balladors, informàtics o patinadors.

En aquestes hores d’espera, fico pri-mera, accelero i me’n vaig a fer la com-pra, que ho tinc al costat. Allí em relaxo veient el preu dels desodorants o bus-cant el pinso per a la meva gata que vo-mita molt, hauré de portar-la al veterina-ri. Apa que amb el meu marit estaria així de tranquil·la comprant! Amb ell tot són presses, clar, com que té claustrofòbia a les grans superfícies, es mig desmaia i no ve mai, millor, prefereixo anar sola.

Els caps de setmana que descanso de la feina, gairebé sempre em toca partit o alguna exhibició i amb el got de llet en una mà i les claus del cotxe

a l’altra, sortim pitant. És quan aprofito per visitar els meus pares. No sé com me les apanyo que sempre acabo a ur-gències amb algun d’ells, són tan grans que sembla que m’esperen per posar-se malalts, però total, no em costa gens, em poso el cinturó, gir a la dreta, fico segona, tercera, quarta, virolla en el canvi de sentit i mocador blanc per la finestreta. Allí em donen les tantes, però així faig temps fins la nit per por-tar les criatures al cinema amb els seus amics, angelets, tot el dia estudiant, no m’explico, la veritat, com pot haver-hi tant fracàs escolar, els meus no paren.

No entenc, encara que és respectable, a aquestes dones que no condueixen i no poden fer res soles com comprar, portar els fills al metge, anar a les tu-tories, a les reunions, a les rebaixes...lo típic! Cal ser més modernes i inde-pendents, buscar aquest alè de llibertat que només dóna el conduir el teu propi vehicle amb seients posteriors lliscants i màxim confort.

Es fa tard, haig de recollir al meu ma-rit a casa d’uns companys de feina, ce-lebren que l’empresa no n’acomiadarà cap, només els pendran el 15 % del sa-lari i els reduiran la jornada; entre tots hem d’estrènyer-nos el cinturó.

L’esperaré al cotxe, total… què em costa.

Contes feministes "A 1000 kilometres per hora”

PPOR MARICHARCOS

P.018

Italia: manifestacions de dones contra el govern Berlusconi.

El dissabte 29 de gener es van dur a terme a diferents ciutats d’Itàlia nombro-ses manifestacions, en protesta particular pel “cas Ruby”, en el qual s’acusa a Berlusconi d’abús de poder i pros-titució de menors i en general per la degrada-ció moral ocasionada pels diferents escàn-dols de prostitució pro-tagonitzats pel premier

italià. La protesta, que ha pres cos tant arran d’un editorial-manifest del diari d’esquerres L’Unità, com de l’activitat a la Xarxa de moviments alternatius, ha estat organitzada per diferents col·lectius de dones, amb l’adhesió de la Confe-deració General Italiana del Treball (CGIL) i de les forces polítiques progressistes, i pre-

cedeix a nombrosos actes previstos per a les properes setmanes en contra de Berlusconi i a favor de la dignitat de la dona, inclosa una manifestació nacional el 13 de febrer.

Les dones palestines pateixen repressio sionista perque son el sustent de la societat.

En la Palestina ocu-pada, la dona pateix la repressió selectiva i continuada del sionisme israelià, a causa de la seva condició de sustent essencial de la societat. Les dades d’aquesta realitat: Des de 1967, 15 mil palestines han estat detingudes; en la prime-ra Intifada ho van ser 3 mil, en la segona 900; actualment 36 preses polítiques palestines so-breviuen a les presons israelianes en condi-cions infrahumanes. Entre els seus principals

patiments, diferents formes d’aïllament social (impossibilitat de comunicar-se amb familiars i compan-yes de presó) i físic (fins als més radicals); denegació sistemàtica d’atenció mèdica, fins i tot en càncers avançats i l’aplicació de tortures sistemàtiques, inclosos diferents tipus de viola-cions. Per a més infor-mació, veure Les preses polítiques palestines i la lluita per la llibertat, de Reham Alhelsi.

PPOR HELENA M.

Notícies del món Noticies del món Noticies del mon

P.019

Colombia: la lluita politica de les dones, considerada delicte comu.

Seminari internacional de la FDIM: La crisi economica i els seus efects sobre les dones.

El próximo 4 de marzo se realizará en Nueva York el semina-rio internacional Mujer, la Crisis económica y sus efectos sobre las mujeres - Cooperación Internacional como fac-tor de integración, que se realizará en simultá-neo a la 55º Sesión de la Comisión de la Mujer de la ONU. El evento, que ha sido organiza-do por la histórica y combativa Federación Democrática Inter-

nacional de Mujeres (FDIM) fundada tras la II Guerra Mundial, junto a otras organizaciones internacionales como el Taller Regional Amé-ricas, la Federación Mundial de la Juventud Democrática (FMJD) y la Federación Sindical Mundial (FSM), forma parte de las activida-des preparatorias del XV Congreso de la FDIM, que se celebrará en Brasil del 25 al 30 de noviembre de 2011.

Noticies del mon Noticies del món Notícies del món

Les dones comprome-ses amb la lluita política a Colòmbia, el país més perillós del món per als defensors dels drets laborals, ha capturat a dues dones sindicalistes: Aracely Canyar Vélez, amb més de 20 anys d’activisme en sindicats de la poderosa indústria tèxtil colombiana, de-tinguda el 17 de gener i acusada del “delicte

de concert per delin-quir agreujat i tràfic de drogues”, per la qual cosa serà sotmesa a judici. Vélez és una líder social compromesa amb l’educació i formació dels sectors socials, popu-lars i sindicals. També Angye Gaona, poetisa i promotora cultural que defensa els treballadors informals, va ser cap-turada sota la mateixa

acusació el 13/01. En tots dos casos, en acusar-les de delictes comuns s’impedeix considerar-les preses polítiques, la qual cosa deixaria en evidèn-cia el terrorisme d’Estat que practica l’oligarquia d’aquest país.

Partit Comunistedel Poblede Catalunya

Joves Comunistes

del Poble Catalàbolet infemin ista@yahoo.es