Nú

mero

s 2

5 i

26

Ju

lio

l

20

10

C Cultura Arxius

VINT-I-CINC NÚMEROS DEL BUTLLETÍ DE L’ANC:

UN BALANÇ D’URGÈNCIA

Ja fa vuit anys que el Butlletí de l‟Arxiu Nacional de

Catalunya us informa quadrimestralment de les novetats i

dels temes relacionats amb els ingressos i tractament dels

fons que custòdia, i de les tasques i procediments que té

en curs el centre. Ara, quan arribem al número 25

d‟aquesta publicació creiem que és oportú fer-ne un petit

balanç. Balanç adient, també, pel canvi –anunciat en el

número anterior– de la manera de presentar-se del propi

butlletí: quan els canals de comunicació institucional,

apostant decididament per les tecnologies de la informa-

ció i la comunicació (les anomenades TIC) i per una ad-

ministració cada dia més accessible des d‟entorns telemà-

tics, han prioritzat l‟edició digital del nostre butlletí (com

la de molts altres) enfront de l‟edició en format paper.

El juny de 2002, quan apareixia el primer número del

butlletí, es manifestava que els centres amb vocació de

servei públic com l‟Arxiu Nacional de Catalunya, els cal

un intercanvi permanent amb la societat per tal

d‟informar de les seves actuacions i adequar-les a les

necessitats dels usuaris. L‟objectiu que aleshores pretenia

el butlletí era poder facilitar als usuaris de l‟Arxiu la

informació precisa i puntual sobre ingressos de fons, les

novetats del seu tractament arxivístic i les activitats de

difusió i comunicació. Ara, vuit anys desprès o, si voleu,

amb vint-i-cinc números publicats, observem que aquell

objectiu primigeni és vigent, malgrat que l‟Arxiu disposa

ara d‟altres eines de comunicació en fase creixement,

com la pàgina Web, que també estan en aquella línia de

difusió de les activitats del centre.

El butlletí ha crescut, i molt, en el decurs d‟aquests

anys. Ho ha fet de dues maneres: una de formal, i l‟altra

en els continguts. Formalment, s‟ha passat d‟una

publicació modesta que no superava les deu o dotze

pàgines en els primers números, a les més de trenta

pàgines en els darrers. També hi ha hagut un increment

considerable en el número i en la qualitat de les imatges

que es publiquen: les primeres eren monocromes (en

blanc i negre, o amb virats blavosos) i ara, ho són a tot

color. Pel que fa als continguts podreu constatar que els

articles del butlletí (sota l‟epígraf de temes) s‟han

consolidat científicament, mentre s‟aprofundia en les

seves aportacions i anàlisis. L‟apartat notícia, que al

principi donava només una breu referència dels fons

ingressats a l‟Arxiu, veiem ara que, sovint, a més, s‟hi

pot trobar una àmplia anàlisi del fons: la formació com a

conjunt documental, les seves vicissituds fins ingressar a

l‟Arxiu i el quadre de classificació establert. En

definitiva, àmplies i documentades aportacions que

SUMARI

Editorial Vint-i-cinc números del Butlletí de l‟ANC: un balanç d‟urgència / 1

Temes La preocupació per la caiguda de les rendes senyorials al segle XVIII segons un llibre mestre de l‟admi-nistració del col·legi de Sant Ignasi de Manresa / 2 Missió requisa. El primer any de la

Delegación del Estado para la Recu-peración de Documentos / 5 La Carta de Serveis de l‟Arxiu Nacio-nal de Catalunya: balanç del primer any d‟implantació / 12

Noticiari

Els lliuraments FTP de l‟Arxiu

Nacional de Catalunya / 19

El fons del llinatge Cluet, senyors

de la baronia de Sant Cristòfol de la

Donzell / 19 La digitalització de l‟obra orignal

del fons Carles Riba - Clementina

Arderiu / 20

L‟associació d‟imatges en movi-

ment i so a GANC no textual / 21

3.588 expedients de la Junta de

Museus de Catalunya ja es poden

consultar en suport digital / 21

Els fons institucionals de l‟ANC

sobre la història del llibre i l‟edició

a Catalunya / 22

Dos treballs de recerca d‟alumnes

de batxillerat realitzats amb el

suport del SDANC, guardonats

amb premis del CIRIT i del Me-

morial Manuel Vázquez Mon-

talbán / 23

L‟ANC participa en l‟organització

de les Terceres Jornades Educació i

Arxius. Fonts primàries en l‟educ-

ació digital / 23

El testimoni documental de trenta

anys de Refugi i Dret d‟Asil a

l‟Arxiu Nacional de Catalunya / 24

La catalogació del fons bibliogràfic

Armand de Fluvià i Escorsa / 25

Publicacions / 26

Ingressos / 29

Agenda / 37

2

LA PREOCUPACIÓ PER LA CAIGUDA DE LES

RENDES SENYORIALS AL SEGLE XVIII SEGONS

UN LLIBRE MESTRE DE L’ADMINISTRACIÓ DEL

COL·LEGI DE SANT IGNASI DE MANRESA

L‟any 2007, l‟Arxiu Nacional de Catalunya va in-gressar la documentació del fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloch, dins del qual es troba un volum en paper del segle XVIII que conté abundant informa-ció sobre el patrimoni que a finals del mateix segle els Mercader havien comprat al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, dels Jesuïtes, arran de la supressió de l‟orde.1 Com és habitual, amb la compra del patrimoni els Mer-cader van rebre, a més dels títols de propietat, tota l‟alt-

ra documentació vinculada a les terres i senyories que compraven. Aquest degué ser el cas del llibre que res-senyem, un volum enquadernat en pergamí que, tot i no portar cap títol que l‟identifiqui, al llom hi té escrit DPR – Señorias y castlanias.

El format del llibre és de 350 x 240 mm i consta de 443 fulls. El volum està parcialment foliat: els 5 fulls primers no tenen cap numeració, desprès segueixen 352 fulls foliats de l‟1 al 433 (la numeració salta del 348 al 429) i, finalment, acaba amb 5 fulls més sense foliar. Conté un apèndix que se situa entre els folis 429 i 433.

El primer full sense numerar correspon a un índex a

partir del qual podem veure l‟abast territorial de la do-cumentació que hi trobarem: Senyoria del priorat de Sant Pau, Senyoria de Paguera en Manresa, Senyoria de Sbert, Senyoria del Col·legi, Senyoria o castlania de Vilacavalls, i Senyoria y castlania de Puigberenguer, noms que corresponen als diferents patrimonis que el Col·legi havia anat adquirint per compra o bé a través de donacions. En tots els casos es tracta de propietats i senyories situades en el terme de la ciutat de Manresa, llevat de la castlania de Viladecavalls, que es trobava situada als actuals termes municipals de Calders i Mo-nistrol de Calders, al Bages.

El volum que ressenyem és un llibre mestre de les possessions del Col·legi, que servia de control de les propietats i de les rendes que es rebien. Sens dubte, devia ser un dels llibres principals de l‟administració del patrimoni del Col·legi de Sant Ignasi. Possiblement es va fer arran d‟una capbrevació de les propietats del Col·legi, per a la qual, prèviament s‟havia hagut de re-visar l‟arxiu i la documentació del Col·legi per saber quins drets es tenien, sobre quines terres, conèixer l‟or-igen dels drets de propietat de cada peça de terra i, si calia, esdevenir una eina per a defensar aquests drets. Un cop feta la capbrevació, o en paral·lel a la mateixa,

es probable que tota la informació relativa al conjunt del patrimoni territorial es recollís en aquest llibre, el qual se seguí emprant al mateix temps que se‟n actua-litzava amb noves entrades la informació que contenia, a fi de continuar el control sobre els béns del Col·legi i saber en tot moment qui, què i quan havia de pagar per aquestes propietats. El contingut del volum està orga-nitzat per peces, partides, cases, masos, etc, amb una descripció per cadascuna de les possessions, agrupades segons les senyories corresponents. A cada full del lli-bre hi ha una entrada, que indica com la propietat que es descriu va arribar a domini dels jesuïtes, la situació i

delimitacions de les partides, de les peces de terra, ca-ses, etc; també, qui les posseeix, quines rendes o censos cal percebre i en quina data. D‟altra banda, les entrades fan també una breu explicació sobre els anteriors can-vis de propietat (amb les dates que això tingué efecte), censos antics, etc. Quan es dóna el cas, també s‟hi in-clouen anotacions de les confessions de la possessió recollides, possiblement, en capbreus. Tota aquesta informació es dóna, en molts casos, a partir de resse-nyes breus dels documents corresponents i, quan s‟hi escau, inclou la referència al notari que el va redactar o la ubicació del document –la referència topogràfica–

dins l‟arxiu del Col·legi. Després de cada entrada sem-pre es deix un espai en blanc (–al final de la pàgina i al vers del full–) per a afegir-hi les anotacions que siguin

1 Sobre l‟ingrés del fons del llinatge Mercader i sobre la docu-mentació que conté, vegeu: Josep FERNÁNDEZ TRABAL “El fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc”, ANC. Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 19 (març 2008), p. 2-11.

eleven els continguts d‟aquell butlletí informatiu del

començament a la categoria de “revista científica”, a

l‟actualitat.

Des de l‟Arxiu Nacional de Catalunya seguim

treballant per què l‟objectiu de donar puntual informació

als usuaris de les novetats dels fons documentals i del

centre s‟acompleixi. És per això que des de l‟Arxiu

s‟impulsen diferents estratègies de comunicació que es

fonamenten en la transparència democràtica de les

actuacions i dels continguts de l‟arxiu, amb voluntat de

servei a la societat.

necessàries en relació als canvis posteriors que hi po-gués haver en el futur.

Possiblement aquest manuscrit va ser redactat a fi-nals de l‟any 1729 o a inicis del 1730. Hi ha tres fets que així ens ho indiquen. D‟una banda, s‟hi fa esment a una capbrevació duta a terme el 1729, arran de la qual, molt probablement, es va escriure aquest volum.

D‟altra banda, al final d‟algunes entrades, trobem ano-tacions que porten la data de 1730 i que van ser fetes per la mateixa mà però amb una tinta diferent, més fos-ca, i que, per tant, probablement són posteriors a la re-dacció de la resta d‟anotacions de la pàgina. Per últim, al recte del full número 4, en fer la descripció de les possessions i de l‟església de Sant Pau es diu que una de les campanes té 100 anys atès que es va fer el 1630: “La campana major, de cent anys quant assó se escriu, perquè és del any mil sis-cens trenta. Tal vegada és més antiga la petita, que està dintre de la mateixa iglé-sia”.

Com hem indicat, un cop redactat el llibre, es van deixar espais en blanc per a completar-lo i actualitzar-lo cada vegada que hi hagués un canvi que afectés a la propietat o al cobrament de les rendes i als censos per-

tinents. Així, trobem anotacions posteriors a la primera redacció del volum, fetes en diversos anys del segle XVIII (especialment del segon terç: 1730, 1731, 1737, 1746 i 1752, entre d’altres) amb les actualitzacions cor-responents (noves entrades amb canvis de possessors, que serveixen per a actualitzar les dades i l‟estat de la peça o possessió. D‟altra banda, cal assenyalar que el llibre també inclou breus introduccions, de tres a nou fulls, depenent del cas, on s‟explica l‟origen i l‟evoluc-ió històrica del conjunt de cada senyoria. En aquestes introduccions s‟hi troben dades interessants que poden aportar novetats al coneixement historiogràfic local.

Amb tot, el que volem destacar en aquest article són els dos primers apartats del llibre, titulats Al lector (que trobem al segon full sense numerar) i Notícia dels mals usos y de altres servituts (que ocupa del tercer full sen-se numerar al cinquè full sense numerar). Són uns tex-tos breus en els quals el redactor avisa als futurs admi-nistradors del Col·legi sobre la necessitat de capbrevar periòdicament i, també, fa un breu resum històric dels mals usos. Així, tot i l‟innegable valor que aquest vo-lum té per a la història local de Manresa i del Bages, ja que aporta una gran quantitat de notícies sobre la histò-ria de les diverses possessions del jesuïtes a la comarca

i ens forneix de molts topònims i noms de propietaris i possessors de les terres durant els segles XVII i XVIII, allò que en aquest moment ens el fa més interessant és el seu aspecte més general. En consonància amb el que ens adverteix el redactor del llibre en el capítol intro-ductori, podem veure-hi l‟interès i la preocupació d‟un senyor territorial de perpetuar els seus dominis, en un moment en què els estaments pagesos intentaven esca-par d‟haver de pagar els censos i de reconèixer el domi-ni a aquests senyors. En aquest punt, cal remarcar que el segle XVIII va ser, efectivament, un moment durant el qual es va reactivar la redacció de capbreus, i en el

què els diversos senyors territorials i jurisdiccionals procuraren reafirmar el seu domini i el seu poder sobre els pagesos a fi de mantenir –i augmentar si era possi-ble– les seves rendes i per tant, el seu alt nivell de vida. Això és el que es desprèn de la introducció del llibre, que pel seu interès transcrivim integrament, on es pot veure la preocupació del redactor –sens dubte, un dels jesuïtes administradors de les rendes i de l‟economia del Col·legi– per a mantenir els ingressos constants del Col·legi. Per aquesta raó recomana als futurs successors en el càrrec de capbrevar amb una periodicitat d‟uns 20 anys, com a màxim, amb l‟objectiu doble de recordar

3

Façanes de l‟església i el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, a

inicis del segle XX.

ACBG. Àlbum Recuerdos de S. Ignacio de Loyola.

als pagesos qui és l‟amo de la terra i de no perdre ni un diner de les rendes i censos que s‟han de percebre de cada peça de terra. La mateixa preocupació per una economia sanejada del Col·legi, fa que indiqui quina mena de pactes econòmics cal establir amb el notari responsable de la capbrevació, amb l‟objectiu d‟evitar que aquell pretengués cobrar més del compte i, així, estalviar al màxim les pèrdues econòmiques al Col·legi.

Cal tenir present que aquest advertiment inicial que fa el redactor del llibre no és gratuït, sinó que té la seva raó de ser, ja que, com hem dit, es va fer en un moment en què els senyors territorials veien perillar part de les

seves rendes, per l‟oposició dels pagesos a reconèixer la seva senyoria. Això comportava que, a més, davant del perill de veure minvar els seus ingressos, els se-nyors volguessin augmentar les rendes que rebien amb la imposició de nous censos, en alguns casos amb l‟-excusa que antigament ja s‟havien cobrat.

Per comprendre la motivació de l‟autor d‟aquest primer text del llibre, hem de tenir present que el 1688, uns 40 anys abans de la redacció d‟aquest llibre, a Manresa hi va haver una revolta de la fam, antisenyori-al, coneguda historiogràficament com a l’avalot de les faves, que segurament els jesuïtes més vells de la casa

encara recordaven. Aquesta revolta la van protagonitzar els pagesos de la ciutat i va venir motivada per l‟opos-ició d‟aquests a pagar un impost –el delme– sobre les faves, cebes, alls, hortalisses i altres productes agríco-les que es collissin en el terme de Manresa. Delme, que els canonges havien cobrat antigament i que, després de bastants anys de no fer-ho, volien tornar a rebre, motiu pel qual, davant de l‟oposició dels pagesos de Manresa, s‟havia obert un plet davant la Reial Audiència i els canonges n‟havien obtingut una sentència favorable.2

Uns altres fets que els administradors del patrimoni del Col·legi de Sant Ignasi segurament també coneixi-

en, i els podien preocupar, eren els problemes que, des de la primera dècada del segle XVIII, periòdicament tenia el monestir de Sant Benet de Bages amb els habi-tants de Navarcles i Sant Fruitós de Bages. El motiu de fons era la oposició constant dels pagesos a que Sant Benet pogués capbrevar les terres, és a dir, la negativa a haver de reconèixer, davant d‟un procurador del mo-nestir i d‟un notari que en donés fe, quines terres tenien pel monestir i quins delmes, primícies, tasques o altres rendes havien de pagar a Sant Benet de Bages en tant

que senyor d‟aquestes terres.3 Així, l’any 1711 s’inicia

un plet amb els habitants de Navarcles per la negativa d‟aquests a pagar el delme de llegums i verdures, amb l‟argument que mai no l‟havien pagat. Aquest plet s‟-anà enllaçant amb d‟altres de posteriors, per la capbre-vació de les terres que els navarclins posseïen als ter-mes Navarcles i de Sant Fruitós de Bages i pels nome-naments dels regidors dels municipis, que els habitants de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles volien fer i decidir directament ells i no pas que fossin triats per l‟abat del monestir. Tot l‟afer no es tancà fins l‟any 1784, pel que fa a la capbrevació, i fins a l’extinció del monestir, l‟any 1835, pel que fa al nomenament dels

regidors i al pagament dels delmes i altres censos.4

Marc Torras Serra

4

2 Sobre aquest tema, vegeu Llorenç FERRER i ALÒS, “L‟Avalot de les Faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688”. Recerques, núm.11 (1981), p. 125-135.

3 Sobre aquest tema vegeu Francesc SERRA i SELLARÉS, “Un senyoriu en crisi: municipis i parròquies contra el Monestir de Bages durant els segles XVIII-XIX”. Manuscrits, núm. 20 (2002), p. 111-119. 4 Aquests plets estan estudiats a Elisa BADOSA i COLL, “Procés d‟una resistència pagesa. El poble de Navarcles contra el monestir de Sant Benet de Bages (1711-1835)”, Actes del 1er. Col·loqui d’Història Agrària. València : Institut Alfons el Magnànim, 1983, p. 411-424.

Advertència introductòria del Llibre mestre de les possessions del

Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, dels Jesuïtes (Segle XVIII).

CAT ANC1-755 Fons Llinatge Mercader.

TEXT

Al lector

Sàpia lo lector que la causa de haver pres lo treball de

escriurer las senyorias y allovetats ab sos títols va ser lo

advertir que per descuit dels antecessors quedaven moltas

perdudas, com és de veurer, particularment, en la castla-

nia de Viladecavalls, Monistrol de Calders y Sant Vicens

de Calders, de la qual molts censos se deixan de cobrar y

nos negan moltas senyorias de massos, de manera que per

recobrar-los és menester un plet per a cada una. Vené

Narcís Payssa la mitat de dita castlania al Col·legi als 3

de noembre de 1635, y no·s troba acte algú de pocessió y

no·s troba tampoch que capbrevàs lo Col·legi fins lo any

1649, y fou tant superficialment que són pocas las confes-

sions, tal vegada perquè trobant alguna oposició se con-

tentaren, per no haver de pledejar, ab lo que alguns page-

sos volgueren confessar. Prosseguí lo descuit de capbre-

var fins lo any 1717 en que un notari procurador del

Col·legi obrí capbrevació, y com no tenia intel·ligència

dels actes, disminuí censos, y presas unas pocas confessi-

ons, a la primera resistència se acobardà y deixà la em-

presa. Se obrí altre capbrevació lo any 1729, y luego fou

necessari pledejar. Guanyada la causa se envestí a altre,

ab qui se aportà plet. En lo ínterim se han pres moltas

confesions, però faltan atras moltas perquè no·s pot do-

nar pas que luego se oposen los pagesos y no es dable lo

poder aguantar tantas causas juntas a un temps.

Per lo tant, advertesch als asdevenidors que prose-

guescan la capbrevació y, aquesta finida, no dexen passar

lo més 20 anys y després tornen a capbrevar perquè de

eixa manera se conserva la memòria entre los pagesos de

las terras, se averiguan ab més facilitat las transportaci-

ons, se cobran los tersos y se firman los actes per rahó de

senyoria. Ab que dificultosament en lo espay de 20 anys

se perdrà senyoria alguna. Y, o sia després de haver cap-

brevat o quant algun pagès manifesta alguna venda, note-

se breument en aquest llibre segons la senyoria a què per-

tany, dich breument perquè si se escrigués tota la sustan-

cia del acte, com ho feu un notari en foli 338 en breu

temps quedaria escrit tot lo llibre.

Quant se haja de capbrevar, és menester fer certs pac-

tes ab lo notari perquè de altre manera seria poch lo útil

que lograria lo senyor. Y los pactes deuen ser com se se-

gueixen o semblants a ells.

Primo que dels rèddits del capbreu se’n faran tres

parts, ço és una per lo senyor, altre per lo notari y altre

per lo procurador, però si lo senyor o algun home reb la

confessió, las duas parts són del Col·legi.

Item que dit notari dega entregar dins verbi gracia

tres o sis mesos acabada la capbrevació, la còpia autènti-

ca del capbreu o altrament haja de entregar lo original

autèntich.

Item que en cas se intente alguna causa, lo notari dega

fer tots los treballs de la causa sens poder exigir cosa de

la part del capbreu sinó de la part altre o contrària.

Item que si fos necessari lo traurer algunas còpias de

actes o capbreus del arxiu del Col·legi, dega dit notari

traurer-los sens interès, pagant-se lo paper sellat de la

massa comuna.

Item en cas se haguessen de portar causas en la pre-

sent capbrevació, tindrà obligació dit notari de fer tot lo

procés necessari per la justificació y reintegració de lo

que se litigarà. Com y també en lo cas que quedasen al-

guns béns indefensos tindrà obligació de fer lo processal

sens interès algú, y los altres gastos de paper sellat se

pagaran de la massa comuna.

Item que tots los gastos que se oferiran en dita capbre-

vació se trauran de la massa comuna, menos lo paper

sellat de la còpia.

Item que si durant la present capbrevació se fes algu-

na venda, lo ters sia tot del Col·legi, o del senyor, qui farà

gràcia com li aparega.

Item que dit notari dega entregar recibo dels capbreus

y actes se li entregaran.

Dels presents pactes o altres semblants se’n deuen fer

dos còpias firmadas tant del senyor com del notari, la una

quedarà en poder de aquest, y la altre en poder del se-

nyor. Si a algú aparexerà que sia menester ajustar algun

o alguns altres pactes, o limitar los aquí escrits, quedarà

en sa llibertat, però nunca dexe lo senyor de pactar per

no trobar-se després enganyat, y encara ab aquestas pre-

caucions tindrà molt que sufrir.

MISSIÓ REQUISA. EL PRIMER ANY DE LA DELE-

GACIÓN DEL ESTADO PARA RECUPERACIÓN DE

DOCUMENTOS

INTRODUCCIÓ

En aquest article hem volgut esbrinar els antecedents i

les primeres actuacions de l‟espoliació dels documents

catalans, és a dir, les confiscacions anteriors a l‟establ-

iment de la Delegación del Estado para Recuperación de

Documentos (DERD) a Barcelona.

Ens intrigava sobre tot el fet que al Centre Documental

de la Memòria Històrica (CDMH),l‟antic arxiu de la

Guerra Civil a Salamanca, es troben a vegades documents

de la mateixa localitat i fins i tot de la mateixa organitza-

ció en agrupacions geogràfiques que no els correspondri-

en. Per exemple, documents de l‟Ajuntament d‟Alfarràs a

5

l‟agrupació documental PS Castelló, o de l‟UGT de Bar-

bastre l‟agrupació documental PS Lleida). Fins i tot es pot

donar el cas que es trobin en agrupacions documentals

diferents (per exemple, documentació d‟Alcanar tan a

l‟agrupació documental PS-Barcelona com a la PS Vina-

ròs, o documents de Castelló no només a PS Castelló, sinó

també a PS Vinaròs i PS Barcelona.

Per mirar de trobar-ne l‟entrellat, ens hem basat en la

documentació de la pròpia DERD, i fonamentalment en la

correspondència entre el Delegat, Marcelino de Ulibarri, i

el seu subordinat, el cap del “Servicio en los Frentes”, el

tinent Manuel Martin Sastre. Això ens ha permès fer un

recorregut de l‟actuació de l‟esmentat Servei per terres

d‟Aragó, Castelló, Lleida i Tarragona, en un espai tempo-

ral que va del març de 1938 al gener del 1939.

ELS ANTECEDENTS

Durant l‟any 1937 s‟havien creat al bàndol rebel tres

organismes amb finalitats similars:

L‟Oficina de Investigación y Propaganda Anticomu-

nista (OIPA) que havia de recollir tota mena de propagan-

da impresa de les organitzacions i línies de pensament que

es consideraven subversives (per tal d‟organitzar-ne la

contrapropaganda), l‟Oficina de Recuperación de Docu-

mentos, més orientada a la recopilació de documents ad-

ministratius o d‟arxiu i la Delegación Nacional de Asun-

tos Especiales, dirigida a la repressió de la maçoneria.

Santander i Bilbao van ser els bancs de prova del funcio-

nament d‟aquests organismes.

En començar l‟any 1938, arran de la

preparació de l‟ofensiva d‟Aragó, es va

produir una reorganització d‟aquests

organismes que va culminar, entre els

mesos d‟abril i maig amb la unificació

de tots ells en la Delegación del Estado

para Recuperación de Documentos

(DERD) sota el comandament de Mar-

celino de Ulibarri. La seu de l‟organ-

isme serà Salamanca, i per a la captura

de la documentació es crea l‟anomenat

“Servicio en los frentes”. El 13 de març

del 1938 Marcelino de Ulibarri signa el

nomenament del tinent Manuel Martin

Sastre com a cap d‟aquest servei “en los frentes de com-

bate y poblaciones que se ocupen al enemigo”. Li corres-

pon coordinar els equips encarregats de confiscar tota la

documentació pertanyent a organitzacions polítiques o

sindicals o als seus dirigents i membres destacats.

DE FEBRER A ABRIL DEL 1938: LES OFICINES DE

DAROCA I HÍXAR A ARAGÓ

Es tracta d‟una etapa d‟organització del “Servicio”,

encara vacil·lant. El febrer de 1938 (per tant, abans de la

constitució oficial de la DERD) Martin Sastre ja és al

front d‟Aragó. El primer centre d‟actuació és Daroca, a la

província de Terol. Martin Sastre compta amb dos

col·laboradors, Juan Fuentes i Prudencio Arza, als quals

entrena i prepara per a la missió. L‟activitat més impor-

tant és el contacte amb els diferents caps militars. De fet

aquesta serà sempre una de les grans preocupacions de

Martin Sastre. A més, es procedeix a la recollida de la

documentació “que es pot”.

El 22 de febrer, els franquistes han ocupat Terol. Entre

el 8 i el 22 de març, s‟ocupen les poblacions de Fuendeto-

dos, Belchite, Híxar, Alcanyís, Montalbán. En la corres-

pondència que estudiem, Martín Sastre informa de la re-

quisa de documentació a tots aquests municipis: el dia 15

de març se n‟havien recollit ja uns 40 sacs, quantitat que

encara havia d‟augmentar els dies següents. El 17 informa

que s‟ha enviat documentació cap a Salamanca, des de

Daroca, i que n‟hi ha més a punt d‟enviar a Híxar. En

efecte, seguint els avenços militars, han traslladat el centre

d‟actuació a aquesta població,”ciudad estratégicamente

enlazada con todos los sectores del Frente Aragonés”. És

des d‟aquí que el 22 de març informa dels registres a Casp

i altres poblacions, amb un resultat de 24 sacs de docu-

mentació, sobretot de l‟Exèrcit de la República.

A la mateixa carta, Martin Sastre proposa una nova orga-

nització del servei: adscriure un equip a

cada cos d‟exèrcit, i reservar-ne un per

ajudar a les entrades de pobles impor-

tants. El canvi es deu a què els avenços

es preveuen molt ràpids i en una franja

de terreny molt àmplia. Atès que l‟obj-

ectiu és fer-se amb el màxim de docu-

mentació en el mínim temps, aquesta

organització respon millor a la situació

del front. Ulibarri donarà el vist-i-plau

al nou esquema, i enviarà reforços (Joan

Queralt i dos catalans més).

Entre el 22 i el 7 d‟abril l‟exèrcit fran-

quista arriba a terres catalanes. Gandesa

és ocupada el dia 2, Lleida el dia 3. Entre el 6 i el 7 les

tropes entren a Almacelles i Balaguer. Altres poblacions

importants són Móra i Flix. El dia 9 són a Amposta. Una

mica més al sud, cau Morella. És en aquests dies que Mar-

tin Sastre rep instruccions per a la recollida de publicaci-

ons oficials: Gasetes de la República als locals dels ajun-

taments i institucions oficials del territori aragonès, Diaris

6

Oficials de la Generalitat en entrar als nuclis catalans.

En l‟actualitat, la documentació confiscada a les loca-

litats esmentades per Martin Sastre es troba repartida entre

els PS Aragó, Vinaròs, Barcelona i Madrid.

DE MAIG A MITJAN JUNY 1938. L’OFICINA DE

VINARÒS

El dia 15 d‟abril de 1938 cau Vinaròs, a la comarca del

Baix Maestrat, pertanyent a la província de Castelló, al

límit amb la comarca tarragonina del Montsià. És ben sa-

but el que va significar aquest fet per al desenvolupament

de la guerra. El territori lleial a la República queda dividit,

i la Catalunya no ocupada resta aïllada i encerclada.

Pel que fa al “Servicio en los Frentes”, l‟avenç com-

porta un nou trasllat de l‟oficina principal. Abandona l‟a-

spre entorn de les muntanyes de Terol i s‟instal·la a Vina-

ròs. L‟11 de maig, Jesús Celaya, el secretari d‟Ulibarri, ja

dirigeix allí la correspondència, és a dir que ja s‟hi compta

amb una infraestructura fixa. Entre altres, acusa rebut de

la comunicació de Martin Sastre sobre la tramesa de 7

sacs de documentació i de 2 col·leccions del Butlletí de la

Generalitat. És el primer esment clar que, efectivament, ja

ha començat l‟espoli a les poblacions catalanes tot just

conquerides.

De fet, aquesta carta de Celaya es devia creuar amb la

que l‟endemà mateix escrivia Martin Sastre a Ulibarri, des

de Vinaròs, notificant que “un cop acabat el treball a la

faixa de terreny conquerit” s‟ha organitzat l‟oficina a la

població castellonenca. Ha recollit uns 15 sacs de docu-

mentació, i espera a recollir-ne més abans d‟enviar-la a

Salamanca.

Tenim doncs muntada la nova oficina, la que seguirà a

Daroca i Híxar. Des d‟aquí es coordina i dirigeix la feina

dels equips, que treballen en zones ben diferents: les pla-

nes del Segrià, la zona de Terol, els voltants de Morella,

les terres del Baix Ebre... El 6 de juny Martin Sastre infor-

ma a Ulibarri dels diferents equips i de les zones on ope-

ren:

• L’equip de Salinas va amb el cos d’exèrcit comanat pel

general Moscardó, i opera a Artesa, Alfarràs, Balaguer,

Almacelles, Lleida...

• Amb el cos d’exèrcit del general Varela va un equip amb

Fuentes al capdavant, més o menys per la zona limítrofe

entre Aragó i Catalunya: Alcorisa, Andorra...

• El tercer equip, dirigit per Julio Lasanta té un cotxe més

dolent i menys preparat, i en part per això, Martin Sastre

l‟adscriu al cos d‟exèrcit de Garcia Valiño, que opera al

Baix Ebre i Montsià: Ulldecona, Alcanar, Sant Carles, tot

el territori més pròxim a Vinaròs.

• En canvi, la zona al sud de Vinaròs (Vila-real, Benicar-

ló...) va a càrrec de l‟equip de Queralt, i segueix el general

Aranda.

• Finalment un altre equip, dirigit per Arza, actua, junt

amb el General Solchaga, per terres del Pirineu aragonès:

Sabiñánigo, Biescas, Boltaña.

Pel que fa a la zona de Terol, la confiscació ha estat

completa i ja no hi queda res a recollir, com informen fins

i tot els caps militars amb què Martin Sastre ha contactat.

Mentre els equips recorren els respectius territoris, a

l‟oficina de Vinaròs es treballa en la preparació per a la

presa de Castelló: contactes amb els caps militars, alguna

visita al front, recollida d‟informació... També s‟acorda

amb els caps de l‟Exèrcit que, en els interrogatoris als

soldats presoners, afegeixin una pregunta sobre els empla-

çaments dels locals “rojos”, que agilitzi la feina en entrar

a les poblacions conquerides. Des de primers de juny,

Lasanta ha començat a actuar pels voltants de Vinaròs.

Quant al dia a dia, està marcat per una primera inspecció i

classificació de la documentació presa i la preparació de

la mateixa per enviar-la a Salamanca. Pel que fa a Martin

Sastre, ell es centra en la investigació sobre la maçoneria

local.

En total l‟oficina de Vinaròs funcionarà durant una

mica més d‟un mes, el temps de l‟ofensiva franquista al

front de Castelló. De Vinaròs es trametran a Salamanca

tres o quatre remeses de documentació, amb un total no

precisat de sacs, però que no deu superar uns trenta o qua-

ranta, si fem cas de les referències que ens en dona la cor-

respondència que estudiem (uns quants, alguna documen-

tació...l‟esment més concret és de 15 sacs). Els últims 15

dies estan marcats per la immediatesa de la presa de Cas-

telló.

Pel que fa a la documentació de la zona resseguida

pels equips, actualment es troba majoritàriament a PS Vi-

naròs però també als PS Castelló, Aragó o Lleida.

7

Segells de la Delegación del Estado para Recuperación de Docu-mentos i del seu Servicio en los Frentes Exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya” .

8

DE MITJAN JUNY 1938 A GENER 1939. L’ ESTABLI-

MENT A CASTELLÓ

Castelló cau en mans de l‟exèrcit franquista el 14 de

juny de 1938. El mateix dia, Martin Sastre anuncia en un

telegrama, encara des de Vinaròs, que ja hi té local prepa-

rat, que ja s‟han decidit sobre el mapa els diferents llocs

d‟actuació, i que ell mateix va cap allà acompanyant els

equips. Altra cop la immediatesa entre conquesta i espoli-

ació.

Abans d‟una setmana, el 20, Martin Sastre envia una

carta a Ulibarri. Dóna compte dels registres als domicilis

de Castelló. En primer lloc parla de la documentació sobre

maçoneria, que sembla ser el que més centra la seva aten-

ció, tot i que diu que no s‟ha trobat res interessant. Pel que

fa a la resta de documentació, sí que n‟hi ha molta i im-

portant. Destaca la informació recollida sobre els caps

militars republicans. I dos altres afers l‟ocupen: per una

banda, la recollida de segells i efectes timbrats. Per una

altra, un afer que tindrà un lloc important en la correspon-

dència a partir d‟aquest moment: una investigació sobre

els CLUEFS i el CLUEA, és a dir, sobre l‟estructura orga-

nitzada per a l‟exportació agrícola, bàsicament dels cí-

trics. Els CLUEFS eren els Consells Locals d‟Exportació

de Fruita, i s‟agrupaven en el CLUEA, Consell Llevantí

Unificat d‟Exportació Agrícola, que tenia la seu a Valèn-

cia. Martin Sastre no pararà fins a aconseguir que es mun-

ti una comissió específica per a l‟estudi d‟aquesta institu-

ció, l‟actuació de la qual considera delictiva, culpable d‟o-

btenir importants quantitats (“millones”, diu) destinades,

segons ell, a la compra d‟armes i a la lluita.

En successives comunicacions, a més d‟aquest afer,

informa sobre registres a Castelló mateix i altres locali-

tats: Vila-real, Benicàssim, Nules, Borriana, Torreblanca,

Vall-de-roures, Calaceit, el Castell de Vilamalefa...

Paral·lelament a aquests registres de la zona, a més, els

equips continuen fent expedicions. Així, el 22 de juny

s‟informa de l‟anada de l‟equip de Fuentes al front de Va-

rela, i el 27, amb un telegrama, de la sortida de tots els

equips cap als respectius cossos d‟exèrcit. El 25 de juliol,

un dels caps d‟equip, Queralt, en una carta a Ulibarri mo-

tivada sobre tot per afers personals, fa esment de la seva

estada a Lleida, Vinaròs i Castelló, sembla que per aquest

ordre. A finals de mes, l‟equip de Fuentes es desplaça cap

a Rubielos de Mora. De fet, la mobilitat d‟aquests equips

és objecte de nombroses comunicacions, i des de Sala-

manca, Ulibarri o Celaya s‟interessen sovint per tenir no-

tícies exactes de la situació de cadascun d‟ells.

Quan, a partir de juliol, els fronts s‟estabilitzen nova-

ment, Martin Sastre estipula viatges d‟uns dies als fronts o

a les terres ja registrades, per tornar després a Castelló. En

diversos missatges defensa aquesta opció d‟expedicions

repetides i curtes (expedicions decennals, en diu), més que

de romandre vora uns cossos d‟exèrcit aturats. Així, el

primer d‟agost informa de l‟expedició de Queralt per revi-

sar els pobles que havien estat objecte de registres molt

ràpids a causa de la simultaneïtat amb què havien estat

ocupats. Un altre equip s‟arribarà fins a Bielsa, tot seguint

indicacions provinents de Salamanca, però la documenta-

ció que s‟hi troba no té el volum ni la importància suposa-

da. Cap a mitjan agost, Martin Sastre dóna ja per fet que

deu quedar poca feina pendent, i parla d‟enviar un equip

al front on lluita el general Varela, i pensa fins i tot d‟arri-

bar a Albarrassí, si s‟avença a bon ritme. A les darreries

d‟agost, s‟esmenten els fronts de Terol, València i de l‟-

Ebre. I un mes més tard Ulibarri encarrega recerques de

documents específics a Balaguer, Rosselló i pobles de la

comarca. Es tracta probablement de documentació que es

conserva a la carpeta 98 de l‟agrupació PS-Castelló, a

Salamanca: el llibre d‟actes de la Societat Cultural Recre-

ativa i el Registre de socis del Centre Republicà d‟Esquer-

res de Rosselló, i el llibre d‟Actes del Sindicat Agrícola

de Balaguer i comarca.

Som doncs en una altra fase, en què la investigació a

partir dels documents ja confiscats “en gros” porta a una

recerca més específica.

Encara el 2 d‟octubre, Queralt és enviat a fer una sego-

na volta, ja d‟acord amb itineraris estudiats i objectius ben

planificats. Mentrestant, Lasanta en fa una, entre el 5 i 11

d‟octubre, que el portarà des de Gandesa, Horta, Batea,

fins a Lleida i d‟allí a Tremp, la Pobla de Segur i Sort, i ja

de tornada, a Barbastre, Osca i Morella . I Queralt és no-

vament per terres de Castelló i de Terol a mitjan octubre.

Podem veure, per tant, l‟exhaustivitat de la recerca,

que es fa en diversos temps: una primera requisa immedi-

ata a l‟entrada de les tropes, i successius pentinats posteri-

ors en viatges d‟anada i tornada des de Castelló. Tinguem

en compte que encara hi haurà un tercer moment: quan les

diferents autoritats (alcaldes, caps de falange, governadors

civils...) rebran una carta en què se‟ls demanarà que lliurin

tot el que hauria pogut passar per alt als confiscadors. És

una de les raons per les quals els documents d‟entitats

d‟una determinada localitat es poden trobar en diferents

agrupacions al CDMH, com ara la documentació de Beni-

càssim repartida entre els PS Castelló i Vinaròs, o la ma-

teixa de Castelló, repartida entre els PS Castelló, Vinarós i

Barcelona.

Cap a començament de novembre, quan els militars

decideixen atacar novament l‟Ebre i davant la previsió

d‟avenços ràpids, els equips tornen a incorporar-se als

cossos d‟exèrcit. El primer a sortir cap al front de l‟Ebre

és Lasanta, i un altre equip es prepara per reforçar-lo, si

cal. El resultat d‟aquesta expedició, segons informarà La-

santa el dia 15 de novembre, és la recollida de documenta-

ció a Pinell del Brai, Benissanet, Miravet i Mora d‟Ebre

(on es recull el Protocol Notarial). Cap al 25 de novembre,

mentre esperen entrar a Flix, Martin Sastre considera que

la feina “a este lado del Ebro” ja està pràcticament acaba-

9

10

da, tot i que no ha resultat gaire profitosa.

I arriba el moment de l‟ofensiva final contra Barcelona

i la resta de Catalunya. Des del 3 de gener de 1939 l‟equip

Lasanta és a Santa Linya, amb l‟encàrrec de treballar entre

Tremp i Balaguer i de centralitzar a Lleida el treball de

tots els equips de la zona catalana. A partir del 9 de gener

Martin Sastre ja demana que el correu es remeti a Lleida i

no a Castelló.

La permanència de l‟oficina de Castelló ha estat doncs

força més llarga que les de Daroca, Híxar o Vinaròs. A

causa de l‟aturada del front, experimenta també graus

molt diferents d‟activitat i s‟actua amb estratègies diver-

ses. A banda, des d‟aquí es prepara minuciosament la re-

quisa a les grans ciutats de Barcelona, València i Madrid.

En total, la documentació confiscada durant aquesta

etapa és molt abundant, i la trobem tant al PS Castelló

com als de Vinaròs, Aragó, Lleida o Barcelona. Del que

més es parla és de documentació militar (especialment de

les Brigades Internacionals), però també de llibres (el 9

d‟agost s‟anuncia la tramesa a Salamanca de 7 paquets i 1

capsa de llibres de les Brigades Internacionals, i d‟altres

del Centre Instructiu Republicà i de dos particulars),

col·leccions de Gasetes i de Butlletins de la Generalitat

(diverses col·leccions), i de documentació específica, en

particular la maçònica i la referent a l‟exportació de cí-

trics, ja esmentada, i que constitueix una veritable obses-

sió per Martin Sastre, que al juliol en calcula el volum en

més d‟un camió. Pel que fa a plànols i mapes, s‟envien

directament al Quarter General de Franco. D‟altra banda,

s‟organitza la devolució de la documentació que no cor-

respon als interessos i objectius de la DERD.

De la documentació aplegada se‟n fan contínues reme-

ses a Salamanca. Sobretot al començament, s‟estableix un

procediment habitual: la documentació de Castelló es tras-

llada a Alcanyís (a vegades en camions de l‟exèrcit: per

exemple, el 13 de juliol es parla de 4 viatges de camió fins

a Alcanyís), des d‟on s‟envia per tren a Salamanca. Un

altre lloc de concentració, esmentat algun cop, és El Torri-

có (Altorricón, al costat d‟Almacelles) i, segons les opor-

tunitats, des de Saragossa. En altres ocasions, aprofitant

algun viatge dels cotxes propis a Salamanca, es carreguen

aquests amb tota la documentació possible (per exemple,

el 9 d‟agost o el 8 d‟octubre, entre d‟altres). És a Sala-

manca on es fa l‟anàlisi més aprofundida de la documen-

tació: tanmateix, a mitjan setembre, en ocasió de comentar

una remesa de llibres, Celaya demana que li envii sobre

tot documentació perquè a la Delegació quasi no tenen

feina.

GENER 1939. LLEIDA I LA CAIGUDA DEL FRONT

CATALÀ

Com ja hem dit, a partir del 9 de gener del 1939 Mar-

tin Sastre demana que la correspondència es remeti a Llei-

da. En aquesta data, el front ha arribat ja a Agramunt. El

mateix dia escriu una carta en la que manifesta que s‟està

treballant molt. S‟han distribuït els tres equips per les tres

carreteres que surten de Lleida, a fi d‟atendre als diferents

cossos d‟exèrcit. De moment la documentació es centralit-

za a la capital del Segre. N‟ha enviat ja una part a Sala-

manca (la que es podia encabir en un Renault), però a

Lleida encara en queden uns quaranta sacs.

Ha renunciat a establir una oficina avançada a les Bor-

ges Blanques, perquè la població està massa destruïda.

Però es considera necessari traslladar-se més a prop del

front, i cinc dies després, el 13 de gener, torna a parlar

d‟un trasllat, aquest cop a Montblanc, que, segons opina,

serà un magnífic centre de comunicació tan bon punt es

prengui Tarragona. En realitat, els avenços seran tan rà-

pids que no tan sols no es crearà l‟oficina de Montblanc,

sinó que ni tan sols arribarà a organitzar-se pròpiament la

de Tarragona, (des d‟on escriu el dia 21), i la propera eta-

pa serà ja Barcelona. Aquest salt de Lleida a Barcelona,

sense les etapes intermèdies previstes, i en tan sols quinze

dies és perfectament il·lustratiu de l‟ensulsiada del front

català.

D‟altra banda, el botí en aquests quinze dies ha estat

notable. Als més de 100 sacs de què es parlava en la carta

del 13 de gener, el 21 esmenta la confiscació de més de

trenta sacs a Valls, per l‟equip de Queralt, una altra trente-

na llarga a Reus, on ha treballat l‟equip de Lasanta, uns 90

a Lleida i 95 més a Tarragona, fruit dels registres efectu-

ats per l‟equip de Fuentes. Al seu torn, l‟equip d‟Arza ha

Carnet del Sindicat d‟Oficis Varis de Planes del Montsià (Santa Bàrbara). CDMH, PS-Vinaroz, Legajo 5,2/327 Exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”

estat enviat a Cervera i Igualada. Martin Sastre insisteix

en l‟immens treball que aquests dies ha tingut, i en els

pocs mitjans amb què compta, el que fa que només es pu-

gui “annexionar” (és l‟expressió que utilitza) el material

de veritable interès.

Marcelino de Ulibarri, al seu torn, en carta des de Sa-

lamanca escrita l‟endemà dia 22, afirma reconèixer la

gran feinada dels equips. Deixa a Martin Sastre la deter-

minació de la conveniència de suprimir l‟oficina de Lleida

per Tarragona (que com hem dit, no s‟arribarà a organit-

zar), i anuncia que ja té designat el cap d‟oficines per Bar-

celona. El 26 de gener, junt amb les tropes franquistes,

entra i s‟instal·la ja a Barcelona un equip del “Servicio en

los frentes” (el de Lasanta), el 27 Ulibarri anuncia l‟arrib-

ada de 14 persones de la DERD des de Salamanca a la

capital catalana, i es constitueix la Delegació de Barcelo-

na. Començava una altra etapa de l‟espoli.

CONCLUSIONS

Quan la Delegació de la DERD s‟estableix a Barcelo-

na, hi arriba en un punt de maduresa facilitat pels llargs

mesos d‟actuació anteriors. L‟any 1938 haurà estat el de

l‟organització, i posada a prova de l‟organisme. No haurà

servit només per a la curosa preparació dels objectius sinó

també per a experimentar el mètode més adient per assolir

-los.

Pel que fa a l‟organització concreta del “Servicio”,

sembla clar que Martin Sastre actua amb prou iniciativa i

autonomia, adaptant-se a les diferents circumstàncies que

troba, encara que, això sí, sempre comptant amb el vist-i-

plau d‟Ulibarri. El contacte entre tots dos és important i la

correspondència manifesta una entesa notable entre ells.

Naturalment, la marxa de les operacions militars influ-

eix d‟una manera decisiva en l‟organització i la marxa del

“Servicio”. Resumint, podem parlar d‟un primer projecte

poc definit d‟avenç amb l‟exèrcit en vistes a la campanya

cap a Llevant. Quan s‟evidencia que la campanya avença

ràpidament, es planteja la necessitat d‟una divisió de la

tasca per equips, que la faci més àgil: un equip per a cada

cos d‟exèrcit i un de reforç. Es tracta sobre tot de no dei-

xar passar temps entre l‟entrada a una població i la recolli-

da de documentació, de seguir l‟exèrcit sense interrupció.

Aquesta és l‟estratègia apta per a un avanç ràpid, i es cor-

respon amb la creació d‟oficines a poca distància del

front, i per un temps limitat, a punt per avançar novament

a cada nou moviment: Daroca, Híxar, Vinarós, poblacions

més triades per la seva situació geogràfica i logística que

per la seva significació administrativa. Ara bé, la contra

ofensiva republicana a Terol porta a un estancament del

front. En aquest sentit, durant l‟etapa de Castelló podem

distingir tres moments:

1. Un primer moment en què els equips actuen de la ma-

nera acordada, seguint immediatament el front.

2. Un canvi de tàctica, el de les expedicions decennals

circulars, amb centre a Castelló.

3. Quan el front s’activa novament, el retorn a la marxa

junt amb l‟exèrcit. El resultat és, com hem vist, el pentinat exhaustiu del

territori. Cada població, cada entitat, cada domicili de la

llista és escorcollat, si no ha estat destruït. Tanmateix no

és fins molt tard que es comença a deixar constància for-

mal d‟aquestes actuacions, ja que al començament Martin

Sastre prefereix que els equips li retin compte verbalment.

És a instàncies de Salamanca que comencen a elaborar-se

les actes escrites dels escorcolls.

Pel que fa a la documentació i objectes espoliats, se‟n

fa un primer examen a l‟oficina d‟etapa, i tan aviat com

n‟hi ha el volum suficient, o bé quan es presenta una bona

oportunitat de transport, s‟envia a Salamanca. Els trans-

ports es fan, preferentment, en tren, quasi sempre des

d‟Alcanyís, però també des de Saragossa o des d‟Alt-

orricon (El Torricó) o alguna altra població. Fins a aques-

tes, la documentació es porta aprofitant generalment cami-

ons de l‟exèrcit. No és fins al mes de novembre del 1938

que el “Servicio” disposarà d‟un camió propi. L‟altre mit-

jà de transport són els propis automòbils adscrits a la

DERD, tant els dels equips del front com els que estan a

la disposició del personal de Salamanca, i que s‟aprofiten

11

Cartell “Ha llegado España” (1939) Autor: Morell. CAT ANC 1-151, Fons Pau Mercadé

en els viatges d‟anada o de retorn entre la ciutat castellana

i el front per part de qualsevol dels membres de l‟org-

l‟organisme.

Val la pena destacar que també la documentació podia

fer viatges d‟anada i tornada. Són freqüents les referències

a documentació que s‟envia de Salamanca a Vinarós o a

Castellò, sia per què interessa per a la instrucció de deter-

minat procediment, sia perquè els titulars els reclamen

(sobretot industrials, però també particulars, organismes

oficials, etc.) Els casos més rellevants són els de la docu-

mentació de la CLUEA, que finalment es va investigar a

Castelló, i els de la Duana de Borriana, entre d‟altres.

En definitiva, el territori entre Terol i Barcelona va ser

espoliat sistemàticament, i metòdicament, al llarg d‟un

any aproximadament, i la documentació enviada a Sala-

manca, en moments diversos. L‟estabilitat o mobilitat dels

fronts va influir en l‟elecció i la durada de les oficines,

molt més que no pas l‟àmbit i nivell administratiu de les

mateixes. Bona prova d‟això són també les referències

abundants a les possibles instal·lacions d‟oficines que no

arriben a dur-se a terme: Saragossa, Alcanyís, Mont-

blanc...

De la mateixa manera, el tractament i l‟arxivament del

fruit de l‟espoliació va anar variant empès per les necessi-

tats i urgències de la repressió. Així, malgrat que en un

principi hi va haver instruccions serioses de mantenir les

procedències, i que tot indica que fou així, poc a poc

aquestes es van anar esborrant i fins i tot el nom de l‟ofi-

cina des d‟on havia sortit l‟equip confiscador, i des d‟on

s‟havia enviat la documentació a Salamanca, va acabar

sent més una referència del lloc on es conservava el docu-

ment dintre l‟arxiu de Salamanca (una mena de referència

topogràfica del dipòsit) que del lloc d‟on havia sortit (la

procedència territorial del productor).

En resum, l‟estudi de les fonts consultades, a més

d‟aclarir el funcionament i l‟evolució de l‟organisme con-

fiscador ens proporciona l‟explicació de les contradicci-

ons o incoherències entre l‟origen de la documentació i

les agrupacions documentals amb denominació geogràfica

on es conserva en l‟actualitat.

Anna Duran i Armengol

LA CARTA DE SERVEIS DE L’ARXIU NACIONAL

DE CATALUNYA: BALANÇ DEL PRIMER ANY

D’IMPLANTACIÓ

INTRODUCCIÓ

Les administracions públiques cada cop s‟esforcen

més en situar els ciutadans en el centre de la seva actua-

ció. Aquesta voluntat comporta l‟assumpció de models

orientats a la qualitat, que posen en marxa actuacions des-

tinades a conèixer l‟opinió dels usuaris i la satisfacció dels

ciutadans sobre la base d‟uns estàndards de qualitat en els

serveis que es presten.

L‟Informe sobre bon govern i transparència adminis-

trativa de 27 de juliol de 2005 en l‟apartat B “Principis i

propostes que han d‟orientar les actuacions de les admi-

nistracions públiques catalanes” fa una recomanació rela-

tiva a les cartes de serveis: Recomanem generalitzar la

figura de les cartes de serveis a totes les administracions

públiques, organismes i empreses i, en especial, als ser-

veis de la Generalitat, tant els prestats directament com

els externalitzats, i formular-hi compromisos concrets i

tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de quali-

tat garantits (...).1

En els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha dut

a terme experiències de cartes de serveis associades al

desenvolupament de projectes globals de millora de l‟A-

dministració de la Generalitat. Entre aquests projectes i

iniciatives hi ha cartes de serveis derivades del procés

d‟implantació i manteniment d‟un Sistema de Gestió de la

Qualitat d‟acord amb la Norma ISO 9001 com és el cas de

l‟Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

L‟ANC té consolidat el Sistema de Gestió de la Quali-

tat (SGQ) d‟acord amb la Norma ISO 9001 des del mes

d‟abril de l‟any 2004. En aquest context l‟any 2006 es va

proposar un pas endavant en establir com a següent objec-

tiu la implantació de la Carta de serveis essent, ara fa un

any, una de les primeres unitats de l‟Administració de la

Generalitat que ha adquirit i ha assolit aquest compromís.

En integrar la Carta de serveis en el SGQ, l‟ANC ha

dotat la seva organització d‟un instrument per millorar la

qualitat dels serveis i d‟una eina de comunicació externa

entre els usuaris i la institució. La Carta de serveis no ha

estat concebuda, doncs, com una eina per arribar a imple-

mentar un Pla de qualitat sinó que el propòsit del centre

ha estat integrar i utilitzar la Carta de serveis en el Siste-

ma de Qualitat per reforçar el seu manteniment.

12

1 Elaborat pel Grup de Treball Bon Govern i Transparència Admi-nistrativa constituït pel Govern de la Generalitat de Catalunya. <http:www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Estudis/> [ consulta: 10.03.2010 ].

En el procés d‟elaboració l‟ANC s‟ha incorporat a un

projecte pilot amb la col·laboració del Servei d‟Organ-

ització del Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-

cació i ha rebut l‟assessorament de la Direcció General de

Modernització de l‟Administració del Departament de

Governació i Administracions Públiques, que impulsa la

implantació de les cartes de serveis a nivell interdeparta-

mental (de manera corporativa) com a instrument per in-

troduir millores en la qualitat dels serveis públics.

L‟enfocament de les cartes de serveis incideix en els

aspectes següents: oferir informació entenedora dels ser-

veis; tenir en compte les expectatives dels ciutadans en el

disseny dels serveis i permetre‟ls de participar-hi; gestio-

nar els serveis de manera planificada sobre la base de pro-

cessos d‟aportació de valor; fixar estàndards d‟actuació;

avaluar la gestió i la satisfacció dels usuaris a partir d‟i-

ndicadors, i desenvolupar de manera contínua accions de

millora dels serveis a partir d‟aquestes fonts d‟info-

rmació.2

La Carta de serveis es concreta en un o més documents

que contenen informació d‟utilitat per als investigadors i

per als ciutadans en general. Identifica i descriu els serveis

que ofereix l‟arxiu, els compromisos de qualitat dels ser-

veis que es presten, tenint en compte les expectatives dels

usuaris i els mecanismes de participació i col·laboració

d‟aquests en la millora de la prestació dels serveis. Els

compromisos adquirits es reflecteixen en els indicadors de

seguiment, els resultats dels quals s‟avaluen anualment

per valorar el grau de compliment d‟aquests compromi-

sos.

D‟aquesta manera la Carta de serveis esdevé un instru-

ment de millora pel compliment de dos dels requisits bà-

sics de la Norma ISO 9001:2008 que són:

– la millora contínua dels processos de treball i de quali-

tat dels serveis

– l‟orientació de l‟organització cap a la satisfacció dels

clients (usuaris)

ELS ANTECEDENTS: LA IMPLANTACIÓ DEL

SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT (SGQ)

El context dins del qual s‟ha implantat el SGQ a l‟A-

NC ha estat el Pla d’extensió de models de qualitat a l’A-

dministració de la Generalitat aprovat per Acord de Go-

vern de 2 de maig de 2001, l‟objectiu i la finalitat del qual

són:

1. Consolidar una cultura de la qualitat a l’Administració

de la Generalitat.

2. Constatar una actitud de l’Administració de la Genera-

litat centrada en la satisfacció dels destinataris dels

serveis.

En aquest escenari l‟ANC, d‟acord amb els criteris

adoptats pel Departament de Cultura, va establir com una

de les seves fites per a l‟any 2004 la implantació d‟un

SGQ d‟acord amb la Norma ISO 9001:2000. Sistemes de

gestió de la qualitat. Requisits amb l’objectiu d’aconse-

guir un increment continu en els nivells de satisfacció dels

seus usuaris i en la millora contínua del desenvolupament

dels seus processos de gestió.

Per a la implantació del sistema es va designar un Res-

ponsable de qualitat que, juntament amb un consultor ex-

tern, el compromís de la Direcció del centre i la implica-

ció i l‟esforç de tot el personal de l‟arxiu varen dur a ter-

me les actuacions necessàries per a la implantació del sis-

tema.

A grans trets les fases en la implantació del SGQ han

estat:

1. Estudi preliminar i anàlisi de la situació de l’arxiu:

– Elaboració d‟una Política de qualitat.

– Identificació dels processos de gestió del centre.

– Formació del personal en matèria de qualitat.

2. Elaboració de la documentació necessària pel sistema:

– el Manual de qualitat,

– els procediments de treball, i

– els registres que documenten aquests procediments.

3. Implantació del sistema

4. Avaluació del sistema implantat mitjançant una audito-

ria interna, la revisió general del sistema de qualitat i

l‟auditoria externa de certificació que es va realitzar el

mes d‟abril del 2004.

Un cop realitzada la implantació del sistema és neces-

sari assegurar i garantir el seu manteniment.

13

2 Guia per a l’elaboració de cartes de serveis. Col·lecció “Eines de Gestió Pública” 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Go-vernació i Administracions Públiques. Barcelona: gener de 2008, pàgina 9.

EL MANTENIMENT DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA

QUALITAT (SGQ)

El manteniment del SGQ es recolza principalment en dos

elements: l‟estratègia de la millora contínua i l‟avaluació i

el control del sistema de qualitat mitjançant les auditories

de control.

Les auditories de control

Les auditories comporten avaluar periòdicament el

sistema de qualitat permetent detectar els errors i les in-

consistències d‟aquest. El SGQ de l‟ANC es revisa anual-

ment mitjançant auditories tant internes com externes.

L‟auditor sol·licita informació i registres que mostrin ob-

jectivament que l‟organització compleix els requisits exi-

gits. I a través d‟un Informe presenta les accions preventi-

ves necessàries en forma d‟oportunitats de millora i els

punts febles que poden donar lloc a una No conformitat

del sistema. A més fa una valoració dels aspectes positius

i negatius de l‟organització per tal de poder orientar-la, en

definitiva, a la millora contínua.

Després de la primera Auditoria de certificació, l‟Arxi-

u ha renovat el certificat de qualitat al superar una segona

i tercera Auditoria de recertificació, el mes de novembre

de 2006 i el passat mes de març de 2010 respectivament.

La millora contínua

L‟estratègia de la millora contínua, que és essencial

pel sistema de gestió de la qualitat, consisteix en buscar

elements que ens ajudin a millorar de forma progressiva i

permanent en el temps. Afecta a totes les àrees i funcions

de l‟organització i s‟efectua de forma planificada i siste-

màtica.

Aquest procés de millora es dur a terme mitjançant les

eines següents:

– Marcant objectius de qualitat.

– Establint indicadors.

– Mesurant la satisfacció dels clients.

– Analitzant les incidències i les reclamacions

(procedents dels usuaris interns i externs).

– Emprenent accions correctores i preventives.

– Tenint en compte els suggeriments (interns i externs)

sobre els productes i serveis.

– Analitzat els resultats de les Auditories de control.

– Analitzant totes les dades i revisant periòdicament el

sistema de qualitat per valorar els punts forts i els

punts febles (que s‟han de millorar) del sistema.

I és justament en aquest procés de millora contínua on

s‟ha integrat la Carta de serveis de l’Arxiu Nacional de

Catalunya (ANC).

LA CARTA DE SERVEIS COM A EINA DE MILLORA

CONTÍNUA

Procés d’implantació

Les fases del procés d‟implantació de la Carta de ser-

veis han estat les següents:

1. Inici del projecte

L‟any 2006 la Direcció de l‟ANC va establir l‟e-

laboració i la implantació de la Carta de serveis com a

objectiu de qualitat per a l‟any 2007.

Es formà l‟equip de treball assessorat per la Direcció

General de Modernització de l‟Administració del Departa-

ment de Governació i Administracions Públiques.

2. Elaboració

– Identificació i descripció dels processos de treball del

centre que fan possible la prestació dels serveis que

aquest ofereix.

– Identificació dels clients (usuaris) i introducció de l‟-

anàlisi de la demanda i de l‟estudi de les seves expec-

tatives que suposà la introducció dels Qüestionaris

d’expectatives. A banda de posar a disposició dels usu-

aris enquestes per avaluar la seva percepció sobre la

qualitat dels serveis oferts, s‟introdueixen els qüestio-

naris d‟expectatives par analitzar les expectatives que

tenen els usuaris en relació a aquests serveis.

– Definició de l‟oferta de serveis del centre des d‟una

doble perspectiva: externa, adreçada a les persones

usuàries dels serveis i interna, adreçada a les persones

gestores dels serveis.

– Definició dels compromisos associats a l‟oferta de

servei, és a dir, formular els compromisos. L‟establi-

ment de compromisos és el que dóna la raó de ser a la

carta de serveis perquè explicita per escrit el nivell de

prestació dels serveis que l‟arxiu es compromet a man-

tenir.

– Establiment dels indicadors de seguiment per tal d‟a-

valuar el grau de compliment dels compromisos.

14

– Redacció de la proposta de Carta de serveis.

– Presentació de la proposta al personal de l‟ANC per tal

de tenir en compte els seus suggeriments i fer les es-

menes que es considerin oportunes: pla de comunica-

ció interna.

– Redacció definitiva del document.

– Aprovació de la Direcció (setembre 2008).

3. Publicació i difusió

Pla de comunicació externa: un cop aprovada la Carta

de serveis de l’ANC es va elaborar una versió reduïda del

document per tal d‟editar en format tríptic. Aquesta edició

es va realitzar d‟acord amb el Programa d’Identificació

Visual que proposa un disseny corporatiu únic per a l’Ad-

ministració de la Generalitat de Catalunya per a la seva

publicació i difusió (Vegeu http://cultura.gencat.cat/anc).

Contingut i estructura de la Carta de serveis

La Carta de serveis es concreta en un document que

conté informació d‟utilitat per als investigadors i per als

ciutadans en general. Aquesta informació inclou els ele-

ments següents:

– Objecte de la carta de serveis i identificació de la uni-

tat directiva implicada.

– Missió del centre.

– Identificació de la unitat responsable de la gestió i

manteniment de la carta.

– Identificació i descripció dels serveis que s‟ofereixen.

– Identificació dels canals de prestació dels serveis.

– Normativa reguladora.

– Compromisos de qualitat.

– Indicadors de seguiment de l‟acompliment dels com-

promisos.

– Participació i col·laboració dels usuaris en la millora

de les prestacions dels serveis.

– Sistema de reclamacions i suggeriments.

– Data d‟elaboració o d‟actualització de la carta.

– Altra informació complementària.

Quant a la seva estructura es presenta en vuit apartats i

són els següents:

I. Informació general del centre: missió, dades identi-

ficatives, unitat responsable de la gestió i manteni-

ment de la Carta de serveis.

II. Serveis de l‟arxiu.

III. Drets dels usuaris.

IV. Compromisos dels usuaris.

V. Participació i col·laboració dels usuaris en la millo-

ra dels serveis (a través de les enquestes, dels qües-

tionaris, de les reclamacions i dels suggeriments).

VI. Compromisos de qualitat dels serveis.

VII. Indicadors de seguiment de compliment dels com-

promisos per mesurar la qualitat.

VIII. Normativa vigent.

El manteniment de la Carta de serveis

El seguiment i el control de la Carta de serveis com a

eina de millora del Sistema de Gestió de la Qualitat cal

vincular-la a:

– el procediment de medició i seguiment del sistema

(SGQ) que avalua la satisfacció dels usuaris,

– el seguiment dels indicadors dels processos de treball

(que avalua el compliment dels compromisos adqui-

rits),

– el registre d‟incidències i reclamacions de l‟arxiu (que

gestiona les No conformitats del sistema),

– la gestió de les accions correctores d‟aquestes no con-

formitats, i en definitiva,

– a la revisió periòdica del sistema que incorpora nous

objectius de qualitat i identifica les oportunitats de

millora que es proposen.

Avaluació anual i anàlisi dels indicadors: valoració global

de resultats

L‟establiment de compromisos implica fer un seguiment

del grau d‟assoliment d‟aquests. Per tal d‟avaluar anual-

ment el compliment dels compromisos que es presenten a

la Carta de serveis de l’ANC s’han establert els indicadors

següents:

1. Número de sol·licituds d‟informació general i siste-

màtica ateses de forma immediata.

15

2. Número de sol·licituds d‟informació general i siste-

màtica ateses en un termini no superior a 30 dies

hàbils i percentatge sobre el total de sol·licituds re-

gistrades.

3. Número de sol·licituds d‟informació i assessorament

especialitzats ateses en un temps mitjà de resolució

no superior a 30 dies hàbils.

4. Número de sol·licituds de documentació ateses a la

Sala de consulta en un temps no superior als 30 mi-

nuts.

5. Temps de validació de les sol·licituds de reserva de

documentació.

6. Número de sol·licituds procedents de l‟Administra-

ció ateses en un termini no superior a 4 dies hàbils i

percentatge sobre el total.

7. Número d‟unitats documentals descrites (o bé unitats

de catalogació donades d‟alta per a la consulta).

8. Número d‟unitats documentals digitalitzades per a la

consulta.

9. Número d‟imatges associades de documents per a la

consulta a l‟aplicació informàtica de l‟arxiu.

10. Número de monografies i publicacions periòdiques

catalogades per la Biblioteca.

11. Número de sol·licituds de reprografia ateses en els

terminis previstos.

12. Publicacions distribuïdes i material divulgatiu elabo-

rat.

13. Número d‟incidències i reclamacions registrades.

14. Número de suggeriments proposats pels usuaris.

15. Número de respostes a les reclamacions en un termi-

ni no superior a 15 dies hàbils.

16. Número d‟usuaris que han complimentat les enques-

tes.

17. Nivell de satisfacció dels usuaris (Informe valoració

enquestes de satisfacció)

18. Número de sol·licituds ateses pel Servei Didàctic en

els terminis previstos.

En annex presentem, en un quadre, el resultat de l‟-

avaluació corresponent al grau de compliment dels 16

compromisos adquirits per l‟ANC en la seva Carta de ser-

veis en el primer any (2009) de funcionament.

Les dades mostren que s‟han assolit plenament 14

dels 16 compromisos adquirits: són els referits als punts 1,

3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16.

Els compromisos que no s‟han assolit en el 100% del

nivell exigit estan relacionats amb el temps de resposta i

són els següents:

– 2. Atendre les sol·licituds d’informació general i siste-

màtica en un termini no superior a 30 dies hàbils des de

la seva recepció.

Grau de compliment: 98,6%.

Grau de desviació: 1,36%.

16

El marge d‟error tolerat és d‟un 5%.

– 4. Servir la documentació a la Sala de consulta en un

temps no superior als 30 minuts des del lliurament de la

sol·licitud.

Grau de compliment: 96,9%.

Grau de desviació: 3,1%.

El marge d‟error tolerat és d‟un 5%.

De l‟anàlisi de les dades podem emetre una valoració

global satisfactòria ja que el promig global del grau de

compliment dels compromisos adquirits és molt elevat, un

99,72%. S’ha assolit el 100% de compliment de 14 com-

promisos i només 2 desviacions que no superen el 5% del

marge d‟error tolerat. Malgrat això cal continuar millorant

el grau de compliment d‟aquests compromisos que no

s‟han pogut assolir plenament.

CONSIDERACIONS FINALS

L‟ANC comparteix el compromís de consolidar la cul-

tura de la qualitat a l‟Administració de la Generalitat de

Catalunya. El fet de comptar amb un Sistema de Gestió de

la Qualitat ha suposat per al nostre centre afavorir el des-

envolupament del projecte d‟implantació d‟una Carta de

serveis ja que l‟ANC havia iniciat el camí del canvi vers

la cultura de la qualitat.

La Carta de serveis no ha estat un punt d‟inici sinó un

instrument de reforç pel compliment dels conceptes bàsics

del sistema de qualitat que són:

– l‟impuls i el compromís de la direcció.

– la gestió per processos i la definició de procediments

de treball.

– el compliment d‟uns requisits.

– definir objectius, establir indicadors de qualitat i fer-ne

el seu seguiment.

– l‟orientació al client: avaluar els nivells de satisfacció

dels nostres usuaris en relació als productes i serveis.

– utilitzar la gestió estratègica de les reclamacions i dels

suggeriments per corregir desajustaments.

– la implicació de les persones, i finalment,

– identificar oportunitats de millora.

Les dificultats que s‟han detectat en la implantació del

projecte estan relacionades amb l‟esforç constant en el

camí vers la cultura de la millora contínua, l‟esforç cons-

tant per implicar i sensibilitzar el personal (treball en

equip), i també les condicions organitzatives per a la seva

viabilitat, formació, dedicació de temps (el fet de compar-

tir les funcions de Responsable de qualitat amb altres res-

ponsabilitats dins l‟organització).

Malgrat les dificultats la nostra institució considera

que està en la línia adequada per consolidar la filosofia

que persegueix la utilització de les cartes de serveis. L‟A-

NC espera de la implantació de la Carta de serveis:

– Continuar treballant en la gestió del canvi cap a una

nova cultura organitzativa.

– Incrementar els canals de comunicació externa entre

l‟organització i els usuaris.

– Intentar garantir el compliment dels compromisos de

qualitat establerts en relació als serveis que oferim.

– Detectar els punts febles i les necessitats del centre per

introduir millores.

– Reforçar la imatge institucional.

– Millorar la planificació i la presa de decisions, i en

definitiva,

– Contribuir a la millora contínua dels processos de l‟o-

rganització i de la qualitat dels serveis que oferim als

usuaris.

La Carta de serveis esdevé una expressió del compro-

mís de qualitat de l‟arxiu vers els seus usuaris aportant

beneficis no només per a aquests (donant-lis confiança,

fidelitzant-los com a clients, incorporant la seva participa-

ció i la seva veu en la gestió dels serveis) sinó també apor-

tant beneficis per a la pròpia organització (Administració

propera, receptiva i compromesa que a més evidencia en

quines àrees el centre compleix els seus compromisos i en

quines cal revisar la seva actuació).

En definitiva, des de l‟ANC fem una valoració positiva

del que ha suposat la implantació d‟un SGQ i del nou rep-

te que ha suposat la incorporació de la Carta de serveis

per tal de continuar centrant el seu esforç per mantenir els

elements clau de la Qualitat Total.

Rosa Maria Cruellas i Serra

17

ANNEX

18

ELS LLIURAMENTS FTP DE L’ARXIU NACIONAL

DE CATALUNYA

L‟Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies ha posat

en funcionament el sistema FTP com a mitjà de comuni-

cació amb els usuaris de l‟ANC.

FTP (File Transfer Protocol - Protocol de Transferèn-

cia d‟Arxius), és un protocol de xarxa per a la transferèn-

cia d‟arxius entre sistemes connectats a una xarxa TCP

(Transmission Control Protocol).

Aquesta forma de lliurament ens permet oferir un mi-

llor servei a l‟usuari que sol·licita reproduccions digitals,

atès que facilita la immediatesa de la tramesa i ens facilita

la possibilitat d‟enviar la digitalització de tot tipus de do-

cuments que es custodien a l‟ANC.

El servei FTP és opcional i és l‟usuari qui escull si està

interessat en rebre les digitalitzacions en CD o mitjançant

l‟FTP. Cal destacar que des de la seva implantació la ma-

joria d‟usuaris trien aquesta opció com a forma de rebuda

de les reproduccions.

El procés és el següent. En el moment de formalitzar la

sol·licitud de reproduccions s‟informa a l‟usuari de l‟op-

ció de rebre les digitalitzacions via FTP.

Si l‟usuari escull la modalitat FTP rebrà de l‟ANC un

correu electrònic amb el codi del link o enllaç que corres-

pon a la seva comanda on s‟inclouen els fitxers digitals

sol·licitats, clicant sobre l‟enllaç se‟ls podrà descarregar.

Per assegurar que el lliurament de les reproduccions es

realitza correctament i d‟acord amb els criteris establerts

al MP 18 (Manual de procediments del Servei de Repro-

grafia), juntament amb l‟enllaç dels fitxers també es tra-

met la documentació administrativa que genera la petició.

De moment aquesta documentació administrativa també

s‟envia per correu ordinari a l‟espera de la implantació de

l‟expedient electrònic que incorporarà la signatura electrò-

nica i el registre telemàtic.

Íngrid Gómez

EL FONS DEL LLINATGE CLUET, SENYORS DE LA

BARONIA DE SANT CRISTÒFOL DE LA DONZELL

El dia 26 de novembre de 2009 va ingressar a l‟ANC,

a títol de donació per part de Ricard Cluet i Vandellòs, el

fons documental del llinatge Cluet, senyors de la baronia

de Sant Cristòfol de la Donzell. La família Cluet, establer-

ta a Agramunt, té probablement els seus orígens en la im-

migració occitana dels inicis de l‟edat moderna. Joan Clu-

et, igual que bona part dels seus compatriotes arribats a

Catalunya, treballà com a mestre de cases. El seu fill Joan

Cluet i Estany (1637-1661), enfrontat al seu pare, es tras-

lladà a Oliana per regentar l‟adrogueria local i casà amb

Margarida Puig i Moles. Aquest matrimoni reportà al lli-

natge la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell. El territo-

ri de la baronia constituí un dels nuclis agregats el 1840

per formar l‟actual municipi de la Baronia de Rialb (la

Noguera). A finals del segle XV era a mans dels canonges

de Castellbò, que en 1685 vengueren els seus llocs i juris-

dicció civil i criminal a Joan Puig i Moles, noble d‟Oli-

ana, el qual transmeté la baronia per herència el 1697 al

seu nebot Joan Francesc Cluet. Al llarg del segle XVIII,

els Cluet portaren la vida pròpia de la petita noblesa i dels

hisendats, compatible amb la pràctica de la medicina

(Josep Antoni Cluet i Vilella, 1764-1834) i amb la partici-

pació política en el regiment de l‟Ajuntament d‟Oliana.

Josep Maria Cluet i de Suñer s‟establí a Barcelona, admi-

nistrant el seu patrimoni a Oliana a través de procuradors,

i el seu fill Gaietà Cluet i Balda, comandant d‟infanteria

19

Plànol d‟un molí fariner, mogut a sang, pertanyent al fons del lli-

natge Cluet, senyors de la baronia de sant Cristòfol de la Donzell.

(Finals del segle XVIII-començaments del segle XIX).

CAT-ANC 1-934 . Fons Llinatge Cluet.

d‟idees progressistes, emprengué la carrera militar durant

els anys convulsos de les primeres carlinades i enllaçà el

seu llinatge amb el dels Abadal de Vic, ciutat on residí la

família entre 1854 i 1874. En retornar a la capital, s‟es-

tablí al carrer Sèneca de la vila de Gràcia. El seu fill, Ri-

card Cluet i d‟Abadal entrà com a empleat a la Caixa d‟-

Estalvis de la Provincia de Barcelona el 1881 i hi treballà

durant cinquanta anys. Mitjançant el seu matrimoni amb

Amàlia Garcia i Creus, la família agregà al seu patrimoni

el dels Garcia procedents de Villaprovedo (Palència). En

fou hereu el metge pediatra Josep Cluet i Garcia, la docu-

mentació personal del qual ha conformat un altre fons

donat pel mateix titular a l‟ANC.

El fons documental dipositat inclou la documentació

aplegada i produïda pel llinatge Cluet, tant l‟adquirida

mitjançant l‟herència dels Puig i Moles a les acaballes del

segle XVII, com la generada per la família al llarg dels

segles XVIII i XIX. Incorpora documentació de caràcter

genealògic, així com la reproducció digital d‟un extens i

ric historial familiar redactat per Josep Cluet i Garcia. Hi

trobem la documentació notarial pròpia de l‟herència i els

títols de propietat dels béns mobles i immobles. Destaca

la documentació relativa a l‟adquisició i possessió de la

baronia de Sant Cristòfol de la Donzell, així com la relati-

va al patrimoni incorporat dels García de Villaprovedo.

Pel que fa a la gestió del patrimoni hi trobem inventaris,

notes i rebuts del cobrament de censos, així com les pro-

cures atorgades als seus administradors. El fons inclou

també correspondència familiar i pública, així com pro-

cessos, vots jurídics i relacions de despeses judicials. Pel

que fa a la dimensió pública de diferents membres de la

nissaga, aplega també documentació relativa a la formació

i els graus acadèmics i a l‟activitat militar i professional,

diplomes de caràcter religiós, documentació pròpia de

l‟actuació com a regidors municipals d‟Oliana i altra do-

cumentació manuscrita i impresa d‟interès local. En defi-

nitiva, el fons reflecteix l‟ascens social i permet l‟estudi

exhaustiu de tretze generacions d‟una família de la Cata-

lunya interior arrelada a Barcelona.

Miquel Pérez Latre

LA DIGITALITZACIÓ DE L’OBRA ORIGINAL DEL

FONS CARLES RIBA - CLEMENTINA ARDERIU

Gràcies a la col·laboració de l‟Aula Màrius Torres,

associació cultural sense ànim de lucre creada per mem-

bres del grup de recerca Aula Màrius Torres de la Univer-

sitat de Lleida, s‟ha dut a terme la digitalització de l‟obra

original del fons Carles Riba - Clementina Arderiu.

Aquest treball ha suposat la revisió i informatització prè-

via de l‟inventari del fons existent, fins aquest moment, en

versió paper. El resultat d‟aquest tasca permetrà en un

futur proper difondre les imatges d‟aquesta documentació

a través la pàgina Web de l‟Aula Màrius Torres, en el seu

apartat de Corpus literari digital, i la pàgina Web de l’A-

rxiu Nacional de Catalunya.

La documentació original reproduïda de Clementina

Arderiu inclou el material sobre la producció dels reculls

de poemes Cançons i elegies, L’alta llibertat, Cants i pa-

raules, Sempre i ara, És a dir i L’esperança encara, a

més d‟altres poemes no inclosos en cap poemari, materi-

als per a una antologia mai publicada, una narració sense

títol inèdita i material de treball divers. El conjunt són vint

-i-nou unitats documentals i més de vuit-centes imatges.

La documentació original reproduïda de Carles Riba és

més extensa i està dividida en deu apartats entre els que

destaquen, en primer lloc, el de poesia. Dins d‟aquest es

troben poemes primerencs com La paraula a lloure i Ag-

na, ja vindrà aquella hora, i, sobretot, les seves grans

obres: Tres suites, Del joc i del foc, Elegies de Bierville,

Salvatge cor i Esbós de tres oratoris. També s’hi aple-

guen poemes no inclosos en cap recull, apunts i notes di-

verses. Altres apartats són el de narrativa, on hi ha contes

solts, i el de la tesis doctoral que Carles Riba dedicà a

l‟estudi i edició crítica del poema Nausica, de Joan Mara-

gall.

20

Exemplar de censura de la traducció en vers de Carles Riba de

l‟ Odissea d‟Homer. Barcelona 1948.

L‟apartat més voluminós és el de les traduccions: on

s‟hi troben la de les Anacreòntiques, la del llibre bíblic del

Cant dels Càntics, la segona versió que realitzà de l’Od-

issea d’Homer, i les de les obres d’Eurípides, Sòfocles,

Píndar, Plaute, Plutarc, Sèneca i Virgili, entre els clàssics,

i les d‟Hölderlin, Novalis, Rilke i Kavafis, entre els mo-

derns. Completa l‟obra de Carles Riba els apartats d‟-

articles periodístics, conferències, lectures públiques de la

seva obra i documents de treballs, entre altres. El conjunt

són dues-centes vuitanta-dos unitats documentals i quinze

mil imatges, aproximadament.

La col·laboració entre institucions és una eina impor-

tant per a la difusió del patrimoni documental que conser-

va l‟Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest sentit hi ha

un gran camp per córrer amb centres d‟estudis i universi-

taris, institucions amb un gran potencial d‟usuaris interes-

sats en l‟accés a la documentació preservada als centres

d‟arxius. Facilitar aquest accés de forma ràpida i eficient

és, doncs, un repte que assoleix una nova fita amb aquesta

actuació.

Llorenç Codern

L’ASSOCIACIÓ D’IMATGES EN MOVIMENT I SO A

GANC NO TEXTUAL

El programa informàtic per a la gestió de les descrip-

cions de documents no textuals de l‟Arxiu Nacional de

Catalunya –GANC no textual– ha incorporat una nova

funcionalitat a les seves prestacions. Es tracta de la possi-

bilitat d‟associar imatge en moviment i so a les seves fit-

xes descriptives. Fins ara només existia l‟opció d‟associar

imatge fixa en formats JPG; a partir d‟ara es podran visua-

litzar tot tipus de pel·lícules o vídeos, així com escoltar

diferents tipus d‟enregistraments sonors, tant a la sala de

consulta de l‟ANC com a la Web al cercador documental

http://cultura.gen- cat.cat/ArxiusEnLinia/ Arxius en línia.

El format electrònic de la documentació fílmica serà FLV

i la del so MP3.

Aquest tipus d‟associació de formats de vídeo i so en

una base dades, i amb la possibilitat de fer cerques per

diversos camps, representa una novetat dins del món dels

cercadors d‟arxius i centres de documentació.

Un dels primers fons previstos d‟associar és el de la

Fonoteca històrica Jaume Font. Es tracta d‟un excel·lent

fons sonor, amb més d‟un milers d‟enregistraments realit-

zats en cassets analògics i bobines magnetofòniques, entre

1980 i 1990, amb la veu de diversos personatges relle-

vants en els àmbits de la cultura, la ciència i la política

catalanes. Per la part de documentació fílmica, s‟estan

enllestint les feines de digitalització de les pel·lícules dels

fons Casimir Aumacelles i Salayet, Germanes Solé i Farré

i Ventura Gassol, per tal de procedir a la seva associació.

La incorporació d‟aquesta nova funcionalitat represen-

ta un pas més en la difusió dels fons documentals perta-

nyents al patrimoni documental català, que conserva l‟A-

rxiu Nacional de Catalunya.

Francesc Sánchez

3.588 EXPEDIENTS DE LA JUNTA DE MUSEUS DE

CATALUNYA JA ES PODEN CONSULTAR EN SU-

PORT DIGITAL

La Junta de Museus de Catalunya es va crear el 1907

com a Junta de Museus de Barcelona per gestionar el pa-

trimoni museístic català. El seu fons documental va in-

gressar a l‟ANC el març del 2006 i és format bàsicament

per quatre sèries o agrupacions documentals: Actes (1891-

1981), General (1890-1980), Econòmica (1903-1976) i

Especials (1894-1980).

A finals del 2009 es va enllestir la digitalització de tota

la sèrie general, 3.588 expedients amb un volum aproxi-

mat de 120.830 imatges que els usuaris poden visualitzar

a partir d‟ara des de la sala de consulta de l‟ANC i, en un

futur pròxim, també a través de la web de l‟Arxiu. Per

facilitar la consulta es disposa d‟un catàleg provisional, en

paper, que descriu els expedients per ordre cronològic.

Per continguts, la tipologia d‟expedients que conté la

sèrie General són: 1) expedients denominats d’actuació o

de sessions de la Junta, que apleguen els documents pre-

paratoris i derivats de les diferents sessions, documentació

relacionada amb la sèrie Actes; 2) expedients d’ingrés de

fons museístics procedents d‟adquisicions, donacions i

dipòsits temporals que inclouen també les propostes d‟a-

dquisició desestimades (generalment per manca de con-

signacions pressupostàries); 3) expedients de préstecs i

dipòsits temporals d‟obres cedides a museus, exposicions

i dependències oficials; 4) expedients de construcció, ade-

quació i manteniment dels edificis dels museus; 5) expe-

dients d‟accés als museus, autoritzacions de reproducció i

cessió d‟ús dels edificis a entitats privades per a la cele-

bració d‟exposicions o altres esdeveniments; 6) expedi-

ents de gestió del personal de la Junta; 7) alguns expedi-

ents relacionats amb la sèrie Econòmica; 8) expedients de

gestió dels departaments tècnics (Biblioteca, Gabinet nu-

mismàtic i Laboratori fotogràfic); 9) correspondència ge-

neral de Direcció i Secretaria; 10) expedients d‟edició i

difusió de les publicacions dels museus.

Les dades que figuren al catàleg provisional del fons

21

són: a) títol formal de la carpeta, el títol que en el seu dia

va atribuir l‟organisme productor; b) dates extremes, any

d‟inici i de finalització de l‟expedient; c) volum i suport,

número de fulls que conté l‟expedient, tipus de suport dels

originals i informació sobre documents no textuals que

inclou l‟expedient, com ara fotografies, cartells, dibuixos,

plànols, postals, etc; d) descripció, abast i contingut de

l‟expedient; e) número de la unitat d‟instal·lació; i f) codi

de referència per sol·licitar l‟accés als documents (unitat

de catalogació del fons CAT ANC 1-715).

Gràcies a la digitalització dels originals, l‟accés als

documents i la seva reproducció són més àgils, a la vega-

da que contribueix a la preservació dels originals custodi-

ats als dipòsits.

Marc Berenguer Casulleras

ELS FONS INSTITUCIONALS DE L’ANC SOBRE LA

HISTÒRIA DEL LLIBRE I L’EDICIÓ A CATALUNYA

L‟ANC conserva tres fons d‟institucions relacionades

amb el món editorial i la producció de llibres: el Centre de

la Propietat Intel·lectual (1900-1918), la Cambra Oficial

del Llibre de Barcelona (1918-1942) i la Delegació a Bar-

celona de l‟Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE)

(1942- 1981).

Tots tres organismes, de diferent naturalesa jurídica

però successius cronològicament en el temps i en les se-

ves funcions genèriques, van agrupar els professionals

vinculats al món de l‟edició -editors, escriptors, llibreters,

professionals de les arts gràfiques, enquadernadors, fabri-

cants de paper i publicistes- entorn d‟unes mateixes direc-

trius bàsiques: la protecció de la producció i la difusió del

llibre. Des dels seus àmbits respectius, les tres institucions

tingueren una importància decisiva en la indústria del lli-

bre, no només a nivell català sinó també estatal -atès el

pes específic del sector a Catalunya en relació a l‟Estat-,

així com en la projecció d‟aquesta indústria al mercat lla-

tinoamericà.

El fons del Centre de la Propietat Intel·lectual conser-

vat a l‟ANC, és parcial, ocupa només un arxivador. Es

troba totalment descrit, i el seu catàleg es pot consultar en

línia, al lloc web de l‟arxiu, així com els seus documents

digitalitzats. El fons de la Cambra Oficial del Llibre de

Barcelona ocupa 33 arxivadors i es troba en la fase final

del seu tractament arxivístic.

L‟Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE) va ser

creat l‟any 1939 com a organisme autònom adscrit a un

Ministeri. Fins a la seva extinció, fou l‟entitat directora de

la política interior i exterior del llibre establerta per l‟Estat

franquista en substitució de les anteriors Cambres del Lli-

bre, institucions també vinculades a l‟Administració Pú-

blica però en mans de la iniciativa privada. La Delegació

de Barcelona, en funcionament des de 1942 i amb compe-

tències territorials sobre Catalunya i Balears, assumí les

funcions de la dissolta Cambra del Llibre de Barcelona,

així com el seu personal tècnic i administratiu. Les seves

activitats foren les de l‟INLE en el seu territori: política

cultural (cens d‟escriptors, control dels convenis internaci-

onals, legislació de la propietat intel·lectual, ensenyament

de les arts del llibre, congressos, fires i exposicions), or-

denació bibliogràfica (publicació del Catàleg general d‟-

acord amb la Biblioteca Nacional, guies i resums biblio-

gràfics) i política comercial (estadística i cens industrials,

regulació de la competència il·lícita, foment de l‟exporta-

ció de llibres i ordenació de la importació). L‟any 1980 es

transferí la seva gestió a la Generalitat de Catalunya, que

es feu efectiva el 1981.

El fons de la Delegació de l‟INLE a Barcelona, molt

voluminós, compta només amb una relació provisional

molt sumària de tot el seu contingut. S‟ha començat, però,

la seva descripció a nivell de catàleg, del qual fins a la

data s‟han descrit uns 860 documents corresponents a sè-

ries classificades segons un antic instrument de descripció

d‟oficina.

Malgrat l‟estat inicial en què es troba el tractament del

fons de la Delegació de l‟INLE, la voluntat de continuïtat

de la tasca i la finalització de la descripció dels fons de les

dues institucions antecessores, han permès ampliar consi-

derablement les expectatives d‟accés a la informació que

Cartell del Dia del Llibre de 1959, dissenyat per Giralt Miracle. CAT ANC 1-27, Fons Delegació a Barcelona de l’Institut Nacional

del Llibre Espanyol (INLE). uc 569.

conserva l‟ANC sobre el món del llibre i l‟edició a Cata-

lunya entre 1900 i 1980, panorama que es completa amb

l‟existència al centre d‟altres fons sobre la mateixa temàti-

ca, com fons personals, de cases editorials o de llibreries.

Maria Utgés Vallespí

DOS TREBALLS DE RECERCA D’ALUMNES DE BAT-

XILLERAT REALITZATS AMB EL SUPORT DEL

SDANC, GUARDONATS AMB PREMIS DEL CIRIT I

DEL MEMORIAL MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

El Servei Didàctic de l‟Arxiu Nacional de Catalunya

ha atès durant els seus vuit anys de trajectòria un total de

3.535 consultes presencials, realitzades per 294 alumnes

que duien a terme el seu treball de recerca. L‟atenció a

aquest alumnat va ser, de fet, un dels principals motius

que van impulsar la creació del SDANC, el qual s‟ha es-

forçat i s‟esforça en la creació de recursos que promoguin

la utilització del patrimoni documental que conserva l‟-

Arxiu com a font per a la recerca i el coneixement.

Dins d‟aquesta trajectòria cal assenyalar que aquest

darrer any Mariona González i Cleris, alumna de l‟Escola

Frederic Mistral–Tècnic Eulàlia, de Barcelona, ha obtin-

gut un premi del Consell Interdepartamental de Recerca i

Innovació Tecnològica (CIRIT) pel seu treball “Cleries &

Cleris. Recerca de la vida i dels seus móns”, i que Gine-

bra Domènech i Vayreda, Míriam Crespo i Blanch i Laia

Corominas i Oriol, alumnes de l‟IES Arnau Cadell, de

Sant Cugat del Vallès, han obtingut un accèssit al premi

que atorga el Memorial Manuel Vázquez Montalbán, pel

treball “Dona a la Segona República Espanyola: Segui-

ment des de la premsa”. Aquests premis, a més de reco-

nèixer la vàlua i de l‟esforç particular de les persones que

els han dut a terme, tant les alumnes com els professors i

professores tutors, són un indicador, una mostra de la qua-

litat dels treballs d‟investigació que els joves, en general,

poden dur a terme amb el suport dels centres d‟arxiu i

palesa com els arxius contribueixen en la millora educati-

va.

L‟èxit d‟aquest servei d‟atenció personalitzada, ben

acceptat pels usuaris, rau en la coordinació amb el profes-

sorat i en la creació de materials diversos. És gràcies al

treball conjunt amb el professorat que darrerament l‟alum-

nat ve a l‟ANC més ben orientat pel que fa a la cerca de

documents i a la metodologia que haurà d‟emprar en el

seu treball. S‟observa també una millora substantiva en

les recerques, sobretot perquè es basen més en la utilitza-

ció dels fons documentals de l‟ANC com a font per a la

investigació i, alhora, disminueixen aquells projectes que

només se servien del SDANC per a localitzar uns docu-

ments que els permetés il·lustrar treballs bibliogràfics. Les

estadístiques d‟usuaris indiquen que la mitjana de consul-

tes per treball de recerca ha passat de 9 a 25, i que el nom-

bre de sessions d‟investigació per treball que el primer

any era de 1,8 ha augmentat fins a 9,56 en el darrer any.

A més de l‟atenció presencial el SDANC dóna asses-

sorament al professorat i a l‟alumnat via telemàtica i posa

a la seva disposició l‟aplicació ANC@ula. D‟aquesta ma-

nera l‟Arxiu Nacional de Catalunya, a través del seu Ser-

vei Didàctic, contribueix al coneixement del patrimoni

documental i a la formació de futurs investigadors, usuaris

d‟arxiu.

L‟Arxiu Nacional de Catalunya felicita les alumnes

abans citades i els seus professors i professores pel treball

que han realitzat.

Pilar Reverté i Vidal

L’ANC PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ DE LES

TERCERES JORNADES EDUCACIÓ I ARXIUS.

FONTS PRIMÀRIES EN L’EDUCACIÓ DIGITAL

Davant el repte que representa l‟educació digital i el

projecte 1x1 que, amb l‟objectiu d‟assolir la digitalització

de les aules, ha endegat pel Departament d‟Educació de

la Generalitat de Catalunya sembla necessari aprofundir

en una reflexió conjunta d‟arxivers i docents, per tal que

es pugui donar resposta a la necessitat de promoure recur-

sos de qualitat, en format digital, que ens permetin el trac-

tament didàctic de les fonts primàries.

Les Jornades se celebraran els dies 22 i 23 d‟octubre

de 2010 i es proposen els objectius següents:

Continuar la reflexió conjunta entre arxivística i docèn-

cia per afavorir la creació de serveis didàctics als arxius.

Compartir propostes didàctiques que emprin tecnologi-

es digitals i fonts primàries.

Difondre i comunicar bones pràctiques, integrant-les en

una base de dades de consulta pública.

L‟Arxiu Nacional de Catalunya, que ha estat present

en l‟organització de les diferents edicions d‟aquestes jor-

nades, hi participa també ara, de manera activa, juntament

amb l‟Institut d‟Educació de la Universitat de Barcelona, i

el grup Arxididàctica.

L‟interès pel tema queda palès en l‟ampli grup d‟ins-

titucions que són col·laboradores: la Subdirecció General

d‟Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultu-

ra i Mitjans de Comunicació; la Subdirecció General de

Formació i Desenvolupament del Personal Docent, del

Departament d‟Educació; l‟ICE de la Universitat Autòno-

ma de Barcelona; l‟Institut d‟Educació de l‟Ajuntament

de Barcelona; l‟Escola Superior d‟Arxivística i Gestió

Documental (ESAGED); la Facultat de Biblioteconomia i

Documentació de la Universitat de Barcelona; l‟Àrea de

Cultura de la Diputació de Barcelona, i l‟Associació d‟A-

rxivers Catalunya.

Podeu consultar més informació sobre aquestes jorna-

des a la pàgina Web següent: http://www.cesire-ceres.cat/

Pilar Reverté i Vidal

EL TESTIMONI DOCUMENTAL DE TRENTA ANYS

DE REFUGI I DRET D’ASIL A L’ARXIU NACIONAL

DE CATALUNYA

El dilluns 21 de juny de 2010 es va celebrar l‟acte pú-

blic de cessió del fons documental de l‟Associació Catala-

na de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) a l‟Arxiu

Nacional de Catalunya. Tingué lloc al Saló del Vigatà

(Palau Moja), presidit pel Conseller de Cultura i Mitjans

de Comunicació i amb l‟assistència de Pere Navarro i Mo-

rera, alcalde de Terrassa i president d‟ACSAR i d‟Oriol

Amorós, Secretari per a la Immigració del Govern de Ca-

talunya. En el decurs de l‟acte, Josep Ribera i Pinyol, fun-

dador i secretari d‟ACSAR, parlarà sobre la història de

l‟associació i sobre la resposta que la societat catalana ha

donat a la realitat del refugi i el dret d‟asil del 1980 ençà.

L‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refu-

giats (ACSAR) es va fundar a Barcelona el 1980, resultat

de l‟experiència de grups cristians i persones d‟origen

divers que, des de 1973, acollien l‟exili llatinoamericà.

L‟objectiu fonamental de l‟entitat és el de donar suport

jurídic i humanitari als refugiats residents a Catalunya,

tractant d‟oferir-los els serveis específics que requereixen,

sovint com a intermediària entre aquells i les administraci-

ons. Disposa d‟una assessoria jurídica al servei de les per-

sones que manifesten la voluntat de demanar refugi, aco-

llint-se al marc legal establert per la Convenció de Gine-

bra de 1951 i la legislació espanyola d‟asil que l‟aplica,

aprovada el 1984 i modificada el 1994. En l‟àmbit de l‟ac-

ollida material dels refugiats, desenvolupa tot un seguit de

programes amb l‟objectiu de fomentar la seva inserció

laboral, tant per a persones immigrants amb documentació

com per a aquelles que es troben en vies de regularització.

L‟associació presta el seu suport en el seguiment de la

situació dels permisos, la vinculació amb altres eines la-

borals o la detecció de les necessitats de formació més

ajustades a les demandes del mercat.

El fons de l‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda

al Refugiat (ACSAR) està integrat, a més de la documen-

tació de gestió interna de la mateixa entitat, pels expedi-

ents personals de cadascun dels refugiats i refugiades que

van ser atesos per l‟associació entre 1980 i 2005. Inclou

tant els expedients d‟aquells que van formalitzar oficial-

ment la petició d‟asil, com la de moltes altres persones

que van entrar en contacte amb l‟associació per requerir la

seva assistència però no van concretar la petició davant

les autoritats corresponents. La mateixa associació ha dut

a terme en els darrers mesos una primera organització i

descripció que ha abastat aproximadament la meitat del

volum del fons, és a dir, 3.638 expedients, corresponents a

3.937 peticionaris, que ocupen 240 capses d’arxiu, amb la

voluntat d‟anar incorporant progressivament la totalitat

del fons.

L‟arxiu de l‟ACSAR conté informació rellevant i úni-

24

Dues imatges de l‟acte públic de cessió del fons documental de l‟Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) a l’Arxiu Nacional de Catalunya qui tingué lloc el 21 de juny de 2010 al Saló del Vigatà (Palau Moja), Barcelona.

Fotos : Josep Fernández Trabal

ca per a conèixer les circumstàncies històriques de l‟a-

rribada al nostre país de refugiats polítics d‟arreu del món.

Es tracta de l‟associació més antiga i més activa a Catalu-

nya en el camp del suport als refugiats, l‟arxiu de la qual

permet estudiar quina fou la resposta que es va donar des

de la societat catalana (no des de les administracions) a la

problemàtica de l‟admissió i integració dels refugiats. Tot

i no tractar-se pel seu abast cronològic d‟una documenta-

ció, encara, de caràcter històric, considerem que el seu

valor excepcional i la necessitat d‟assegurar la seva con-

servació en les millors condicions, han aconsellat el seu

ingrés en un arxiu públic, a l‟espera que es compleixin els

terminis que permetran la seva plena accessibilitat.

Miquel Pérez Latre

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC

ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA

La biblioteca de l‟Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)

ha integrat al seu catàleg 2.200 registres corresponents al

fons bibliogràfic Armand de Fluvià i Escorsa. Aquest

fons, que inclou monografies i publicacions periòdiques,

és el resultat de diferents ingressos, el primer dels quals es

va realitzar l‟any 1983 i està integrat per la part bibliogrà-

fica i per la documentació personal generada pel produc-

tor del fons. En l‟actualitat es preveuen nous ingressos

d‟aquest fons.

Armand de Fluvià, nascut a Barcelona el 1931, és ge-

nealogista i heraldista. Llicenciat en Dret el 1959 és mem-

bre de l‟Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i

de l‟Institut Salazar y Castro del CSIC. Especialista en

genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Paï-

sos Catalans, va obtenir el primer premi d‟Arenberg de

Genealogia el 1984 i és membre de l‟Académie Internati-

onale d‟Héraldique. Fundador i primer president de la

Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia

i Vexil·lologia, ha estat l‟autor del Diccionari General

d’Heràldica. Fins el 1969 va formar part del secretariat

polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona. Un any

més tard, va iniciar contactes per tal de frenar la promul-

gació de la Ley de Peligrosidad Social (LPRS), la qual

condemnava l‟homosexualitat. Va formar el Movimiento

Español de Liberación Homosexual (MELH), grup d’e-

studi que s‟involucrà en diversos actes de protesta tant a

nivell nacional com internacional.1 L’any 2000 va rebre la

Creu de Sant Jordi.

La catalogació del fons Armand de Fluvià i Escorsa

s‟ha dut a terme durant els anys 2008-2009. El fons es

nodreix de diverses temàtiques, essent les més destacades

la genealogia, l‟heràldica, la monarquia, la noblesa i la

història. Com a curiositat, cal assenyalar l‟enorme quanti-

tat de separates que conté: publicacions d‟autors recone-

guts amb estudis realitzats en ocasió de la celebració de

congressos, actes, i altres esdeveniments. Les Genealogies

comtals catalanes, de Maria Mercè Costa, amb motiu del

Simposi internacional sobre els orígens de Catalunya de

l‟any 1991 n‟és un exemple. Igualment, és destacable el

conjunt de monografies que reuneixen informació sobre la

biografia i l‟activitat del comte de Barcelona Joan de Bor-

bó com ara: Don Juan de Borbón, conde de Barcelona

(1967); El Rey de los rojos (1996); Conversaciones con

don Juan de Borbón (1968); Franco, don Juan (1989); La

ciutat i els comtes de Barcelona (1991); Don Juan de

Borbón, el rey padre (1992). Algunes d‟aquestes publica-

cions estan editades, precisament, per Publicaciones del

Consejo Privado de S.A.R. el Conde de Barcelona, insti-

tució de la qual va formar part Armand de Fluvià.

Mereix una menció especial l‟hemeroteca d‟aquest

fons ja que aplega capçaleres importants, com per exem-

ple: Point de vue, publicació periòdica dedicada a perso-

nalitats franceses de renom iniciada l‟any 1949; Historia i

Vida, revista de temàtica històrica i cultural, de la qual

n‟hi ha els números que corresponen als anys 1967 -2005;

el Índice Histórico Español o la Guía Nobiliaria de Espa-

ña, de la qual tenim exemplars de la segona i tercera edi-

ció publicats, respectivament, els anys 1935 i 1941.

Hi ha també altres publicacions periòdiques que per

elles mateixes retraten l‟essència del fons: Diplomatari:

25

1 Vegeu, “La Catalogació del fons bibliogràfic Moviment Gai

(Armand de Fluvià i Escorsa)” a ANC. Butlletí de l’ Arxiu Nacio-

nal de Catalunya, núm. 18, novembre 2007, p. 19.

Diversos exemplars del fons bibliogràfic Armand de Fluvià i Es-

corsa de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

26

Investigació històrica medieval dels Països Catalans i

Occitània (continuada per Arrels de Catalunya i publica-

da els anys 1980-1983), la Gacetilla del estado de hidal-

gos, inciada l‟any 1959,o la History Today, (amb els nú-

meros corresponents als anys 1952-1973), en són uns

quants exemples.

L‟ingrés i el tractament d‟aquest fons bibliogràfic a

l‟ANC suposa una gran aportació com a font i recurs in-

formatiu que contribuirà a l‟estudi d‟àmbits com la genea-

logia, l‟heràldica i la història. La trajectòria personal i

professional d‟Armand de Fluvià deixa una empremta

visible a seguir pels investigadors dels àmbits temàtics

abans esmentats.

Per consultar en línia els fons bibliogràfics de l‟ANC

podeu accedir a la pàgina Web de les biblioteques espe-

cialitzades de la Generalitat de Catalunya: http://

beg.gencat.cat, o bé a través de l’enllaç que trobareu a la

pàgina principal del Web de l‟Arxiu Nacional de Catalu-

nya: http://cultura.gencat.cat/anc.

Mireia Reverter Antolí

ALCALÀ, Cèsar. Les Presons de la república : les txe-

ques a Catalunya (1936-1939). Barcelona : Base,

2009. 412 p. (Base històrica ; 51)

AMAT, Jordi. Els Laberints de la llibertat : vida de Ra-

mon Trias Fargas. Barcelona : La Magrana : Funda-

ció Comte de Barcelona, 2009. 415 p. (Els Orígens ;

134)

APARISI ROMERO, Frederic, Carlos Lecuona Pérez.

Josep Camarena : l’arxiu d’un home i una època. Si-

mat de la Valldigna : La Xara, 2009; 126 p.

Archivo Municipal de Escurial. Badajoz : Dirección Ge-

neral del Patrimonio Cultural, 2009; 135 p. (Archivos

municipales de Extremadura ; 14)

BLASCO MARTEL, Yolanda, Carles Sudrià. El Banc de

Barcelona, 1844-1874 : història d’un banc d’emissió.

Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2009; 528 p.

CANALS i TARRATS, Ignasi . Objectiu infinit : l’am-

biciosa i Intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i

Tarrats. Barcelona : Centre Excursionista de Catalu-

nya, 2009. 101 p.

CARNER-RIBALTA, Josep. Memòries : de Balaguer a

Nova York passant per Moscou i Prats de Molló. Bar-

celona : Viena, 2009; 270 p.

CARRERAS I PUIGDENGOLAS, Jordi Bernat i Falomir

i Pilar Riera i Figueras. El Pla General d’Obres Públi-

ques de 1935 : política, infraestructures i territori.

Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de

Política Territorial i Obres Públiques, 2009; 275 p. + 1

DVD

Cartells catalans : la postguerra / [director editorial:

Jesús Giralt i Radigales ; cap de redacció: Anna Car-

bonell i Curell ; textos introductoris dels temes: Daniel

Giralt-Miracle]. Barcelona : Enciclopèdia Catalana,

2010. 446 p. + 1 cartell

CASASSAS i YMBERT, Jordi La Fàbrica de les idees :

política i cultura a la Catalunya del segle XX. Catar-

roja ; Barcelona : Afers, 2009. 315 p. (Recerca i pensa-

ment ; 50)

Catalans al món : atles de la presència catalana al món /

[direcció científica: Víctor Hurtado, Francesc Roca i

Rosell ; textos: Francesc Roca i Rosell ; edició: Roser

Pubill i Porta] Barcelona : Enciclopèdia Catalana,

2009; 334 p.

CATTINI, Giovanni C. El Gran complot : qui va trair

Macià? Badalona : Ara Llibres, 2009. 336 p., [14] p.

de làm.

CENTELLES, Agustí. El Camp de concentració de Bram,

(*) Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfi-ques d‟obres rebudes per la Biblioteca de l‟Arxiu i que estan relaci-onades amb l‟estudi dels fons documentals que es conserven en el nostre centre.

27

1939. Barcelona : Actar : Arts Santa Mònica, DL

2009; 127 p.

Centre d‟Història Contemporània de Catalunya. 25 anys

de la creació del Centre d’Història Contemporània de

Catalunya (CHCC) : 1984-2009 / [coordinació de la

producció editorial: Pau Tutusaus i Canals]. Barcelo-

na : Centre d‟Història Contemporània de Catalunya :

Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepre-

sidència, 2009. 249 p. (Personatges i fets ; 2)

Cerdà : 150 anys de modernitat / Francesc Magrinyà, Fer-

nando Marzá ; [autors: Rosa Feliu... et al.] Barcelona :

Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC) :

ACTAR, 2009; 318 p.

Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant An-

dreu / Raquel Lacuesta ... [et al.]. Santpedor : F12 Ser-

veis Editorials, 2009; 271 p.

Congreso Internacional de archivos y derechos humanos

2009 : Sarrià de Ter. Actas del Congreso Internacio-

nal de Archivos y Derechos Humanos : el acceso y la

desclasificación de los documentos. Sarrià de Ter :

Ayuntamiento de Sarrià de Ter ; Girona : Diputación

de Girona. Archivo General, 2009; 224 p. + 1 disc òp-

tic (CD-Rom)

CORTS i BLAY, Ramon. La Setmana Tràgica de 1909 :

l’arxiu secret Vaticà. Barcelona : Publicacions de l’-

Abadia de Montserrat, 2009. 607 p., [16] p. de làm.

(Scripta et documenta ; 82)

DOMÈNECH i DOMÈNECH, Salvador. Els Alumnes de

la Generalitat : els Institut-Escola Republicans Barce-

lona : Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 2009.

297 p., [30] p. de làm. (Biblioteca Abat Oliba ; 288)

Dones en moviment(s) : segles XVIII-XXI / Cristina Bor-

derías i Mercè Renom (ed.). Barcelona : Publicacions

i Edicions de la Universitat de Barcelona : Icaria, DL

2008. 215 p.

Els Tresors de Joan Amades : la col·lecció d’imatge im-

presa de l’Arxiu Joan Amades / [editor: Ramon Font-

devila i Subirana ; coordinació: Josep Mañà i Ramon

Vilar i Herms]. Barcelona : Ara Llibres : Generalitat

de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació, Centre de Promoció de la Cultura Popu-

lar i Tradicional Catalana, 2009. 329 p.

Epistolari català Joan Miró. Barcelona : Barcino : Funda-

ció Joan Miró, 2009- ; <Vol. 1>

EROLES, Lluís, Salvador Llorac La Postguerra en un

municipi de l’Alt Penedès : Sant Sadurní d’Anoia

(1939-1952) [S.l. : s.n.], 2009 (Sant Sadurní d’Anoia :

Gràfiques Llopart); 240 p.

ESTEVANELL I RIERA, Joan. Vida quotidiana i salva-

ció del patrimoni a la reraguarda : dietari de Joan

Estevanell i Riera. Barcelona : Museu d‟Història de

Catalunya, 2010; 367 p.

Expresos polítics : memòria dels ajuts concedits pel go-

vern català / [direcció: Maria Jesús Bono].

[Barcelona] : Memorial Democràtic. Generalitat de

Catalunya. Departament d‟Interior, Relacions Institu-

cionals i Participació, 2009; 63 p.

FANLO MALAGARRIGA, Manolo, Manuel Cabezón

Cánovas. De l’encís de Sarrià al somni de Cornellà-El

Prat. Barcelona : Fundació Privada RCD Espanyol de

Barcelona, DL 2009; 166 p.

Fantasmones rojos : la venjança falangista contra Cata-

lunya, 1939-1940 / edició a cura d’Eulàlia Pérez i Va-

llverdú. Barcelona : A Contra Vent, 2009. 292 p.

(Abans d’ara ; 5)

FERRÉ BALDRICH, Meritxell. El Pla de Santa Maria

sota la dictadura del general Franco : 1939-1975.

Lleida : Pagès ; Valls : Consell Comarcal de l‟Alt

Camp, 2009; 212 p.

FERRER, Joaquim Francesc Layret : 1880-1920. Barce-

lona : [Fundació Josep Irla], 2010. 99 p. (Biblioteca de

l‟esquerra nacional)

FRANCH-CLAPERS, Josep. Josep Franch-Clapers. [S.l.

: Els Amics d’en Franch?, 200-?].1 disc òptic (DVD)

GARCIA BORDERIA, Maite. La Guerra Civil als Pa-

llars : comitès i trinxeres al Jussà i al Sobirà. Lleida :

Pagès, 2009; 277 p.

GESALÍ BARRERA, David. L’Aeròdrom 329 : Montor-

nès del Vallès i l’aeronàutica en la guerra civil espa-

nyola. [Montornès del Vallès] : l’Ajuntament ; [s.l.] :

Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 2008; 182 p.

(Montornès recerca històrica)

GONZÁLEZ i VILALTA, Arnau. Cataluña bajo vigilan-

cia : el consulado italiano y el fascio de Barcelona,

1930-1943. València : Universitat de València, cop.

2009. 377 p.

GONZÁLEZ PEDRAZA, José Andrés. Los Archivos de

empresas : qué son y cómo se tratan. Somonte-

Cenero, Gijón : Trea, 2009. 141 p.

GUILLAMON, Julià. El Dia revolt : literatura catalana

de l’exili. Barcelona : Empúries, 2008. 527 p. + 1 disc

sonor (CD). (Biblioteca universal Empúries ; 225)

Jornades d‟Història de la Premsa 2007 : Barcelona. Poder

polític i resistència periodística : actes de les Segones

Jornades d’Història de la Premsa / edició a cura de

Josep M. Figueres. Barcelona : Generalitat de Catalu-

nya, Departament de la Presidència, Direcció General

de Difusió Corporativa, 2009; 533 p.

KROGH, Peter Gestión del archivo digital para fotógra-

fos. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2010. 463 p.

(Biblioteconomía y administración cultural ; 88)

La Catalunya emprenedora en imatges : segle XIX i pri-

mers anys del segle XX / [director: Francesc Cabana i

Vancells]. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2010- .

4 vol.

La Ciudad i la memòria democràtica : espais de lluita,

repressió i resistència a Barcelona / Col·lectiu Desa-

fectos (edit.). Barcelona : Ecos, 2009. 192 p.

(República de paper)

La Depuración de funcionarios bajo la dictadura fran-

quista : 1936-1975 / Josefina Cuesta, dir. Madrid :

Fundación Francisco Largo Caballero, 2009; 342 p.

La Semana Trágica de Cataluña / Antonio Moliner

(ed.); Ramon Alquézar ... [et al.]. Alella : Nabla, 2009.

303 p., 16 p. de làm.

LANGDON-DAVIES, John. Darrere les barricades. Bar-

celona : Angle, 2009. 271 p., [8] p. de làm.

LARDÍN OLIVER, Antoni. Obrers comunistes : el

PSUC a les empreses catalanes durant el primer fran-

quisme (1939-1959). Valls : Cossetània, 2007. 285 p.

(El Tinter ; 78)

LGAI, Laboratori General d’Assaigs i Investigaci-

ons :1907-2008 / documentació: Silvia Marimon ; edi-

tor: Josep Maria Riera. [S.l.] : Montflorit, DL 2008.

237 p.

Los Archivos españoles en el siglo XX : políticas archivís-

ticas en el estado de las autonomías / Luis Martínez

García, Julia M. Rodríguez Barredo, coord. [Madrid] :

Anabad, DL 2009. 468 p.

MARTÍ, Pep Josep Tarradellas : 1899-1988. Barcelona :

[Fundació Josep Irla], 2010. 93 p. (Biblioteca de l’esq-

uerra nacional)

MASSOT i MUNTANER, Josep Antoni Maria Sbert,

1901-1980. Barcelona : [Fundació Josep Irla], 2008.

87 p. (Biblioteca de l’esquerra nacional)

MERCADER, Jordi. Mil dies amb PM : crònica viscuda

de la presidència de Pasquall Maragall. Barcelona :

La Magrana, 2008. 270 p. (Orígens ; 124)

MOLAS, Isidre. Els Senadors carlins de Catalunya :

1901-1923. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques

i Socials, 2009; 23 p.

Mútua de propietaris : 175 anys assegurant edificis /

Ramon Balasch (ed.), Eloi Babiano ; textos: Lluís

Permanyer, Joan B. Culla, Xavier Bru de Sala. Barce-

lona : Mútua de Propietaris, 2010. 345 p.

PÉREZ NESPEREIRA, Manuel. La Ciutadella : símbol

d’opressió nacional. Barcelona : Base, 2009. 124 p.

(Base històrica ; 52)

PERMANYER, Lluís. Barcelona panoràmica. El Papiol :

Efadós, 2009; 187 p.

PIGRAU SOLÉ, Antoni. La Jurisdicción universal y su

aplicación en España : la persecución del genocidio,

los crímenes de guerra y los crímenes contra la huma-

nidad por los tribunales nacionales. Barcelona : Gene-

ralitat de Catalunya, Departament d‟Interior, Relacions

Institucionals i Participació, Oficina de Promoció de

la Pau i dels Drets Humans, 2009. 143 p.

Polítiques públiques de la memòria : I Col·loqui Interna-

cional Memorial Democràtic / Jordi Guixé i Montser-

rat Iniesta, ed. ; Ricard Vinyes ... [et al.] ; presentació

de Joan Saura i Laporta. [Vic] : Eumo ; [Barcelona] :

Memorial Democràtic, 2009; 124 p. + 1 disc òptic

(DVD)

PORTELLI, Alessandro. Històries orals : relat, imagina-

ció, diàleg. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Me-

morial Democràtic, 2009; 529 p. (Memòria oral ; 2)

PUJOL, Jordi. Memòries : temps de construir, 1980-

1993 / amb la col·laboració de Manuel Cuyàs. Barce-

lona : Proa, 2009. 423 p., [16] p. de làm.

Quan Sant Pere es feu dir empori : la guerra civil a Sant

Pere Pescador / Pelai Pagès i Blanch (coord.) Sant

Pere Pescador : Ajuntament de Sant Pere Pescador,

2009; 243 p. (Quaderns de Sant Pere ; 2)

RIFÀ, Albert. Albert Rifà : fotògraf 1878-1963 / [textos:

Alba Oliver, Joaquim Sala-Sanahuja]. [Sabadell] : Mu-

seu d‟Art de Sabadell, 2009; 63 p.

SOLDEVILA, Ferran. Entre la dictadura i la revolució :

cròniques polítiques per a Ginebra i Liverpool / selec-

ció i introducció d‟ Albert Balcells i Enric Pujol. Bar-

celona : Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 2009;

296 p.

VALLÉS, Josep. Prat de la Riba : 1870-1917. Barcelo-

na : Escola d‟Administració Pública de Catalunya,

2010. 48 p.

Voces del exilio : veinte testimonios de la diàspora cata-

lana / entrevistes de Josep M. Figueres. México, D.F. :

Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2009;

200 p.

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Generalitat de Catalunya (Segona República)

Monografia: L’estudiant de Cervera, d’Alfons Mase-

ras, d‟Edicions Proa. Col·lecció Biblioteca a Tot Vent,

81 (1935). Donació de Ramon Planes i Albets, 1 uni-

tat. Lliure accés [fons 1, ingrés 2572].

Monografies del Departament de Finances (1931-

1937). Transferits per l’Arxiu Central del Departament

d‟Economia i Finances, 0,1 metres lineals (15 llibres).

Lliure accés. [fons 1, ingrés 2575].

Documentació solta sobre les relacions amb l‟A-

dministració de Justícia (1937-1938). Relació de con-

tingut. Transferida per l‟Arxiu Central del Departa-

ment de Justícia, 0,1 metres lineals (15 documents).

Lliure accés. [Fons 1, ingrés 2585].

Inventari de la documentació de l‟Audiència de Barce-

lona lliurada a la Secció d‟Arxius del Departament de

Cultura (1937). Transferit per l‟Arxiu Central del De-

partament de Justícia, (1 document de 2 fulls). Lliure

accés. [Fons 1, ingrés 2631].

Monografia: La divisió territorial de Catalunya, exem-

plar dedicat a Antoni Nogués. Editat per la Conselleria

d‟Economia de la Generalitat de Catalunya (1937).

Compra del Departament de Cultura i Mitjans de Co-

municació de la Generalitat de Catalunya, (1 llibre).

Lliure accés [fons 1, ingrés 2632]

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de

la Generalitat de Catalunya

Expedients de qualificació d‟habitatges de protecció

pública (1980-1982 i 1994), 0,5 metres lineals. Base

de dades Access format d‟intercanvi amb 3 registres.

Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de

Política Territorial i Obres Públiques. Accés Reservat.

[Fons 352, ingrés 2618].

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de

Catalunya

Expedients d‟instal·lacions elèctriques receptores de

baixa tensió (obertura: 1989-1992, tancament: 1992),

15,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb

1.754 registres. Transferits per l’Arxiu Central del De-

partament d‟Innovació, Universitats i Empresa. Accés

reservat. [Fons 439, ingrés 2643].

Departament de Governació de la Generalitat de Catalu-

nya

Expedients de personal (obertura: 1934-1990, tanca-

ment: 1978-1994), 2,7 m. Base de dades Access for-

mat d‟intercanvi amb 238 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central de Governació i Administracions Pú-

bliques. Accés reservat. [Fons 134, ingrés 2657].

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Hab-

itatge

Expedients de qualificació d‟habitatges de protecció

pública (1975-1981), 0,4 m. Base de dades Access

format d‟intercanvi amb 6 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central del Departament de Política Territorial

i Obres Públiques. Accés reservat. [Fons 707, ingrés

2617].

Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya

270 lligalls de documentació textual i 458 llibres.

Transferència del Centro Documental de la Memoria

Histórica (CDMH). En procés de restitució.

FONS D’INSTITUCIONS

Junta de Protecció de Menors de Barcelona

Documents solts sobre assumptes administratius de la

Junta: recull de disposicions i documentació sobre ges-

tió de personal. Inclou una carpeta de vuit fotografies

del Concurs fotogràfic sobre els actes commemoratius

de les Noces d‟Or de l‟Institut Ramon Albó i una pa-

noràmica de l‟edifici de l‟Institut al carrer Wad-ras i

un cartell de Caritas espanyola (1948-1982), 0,1 m (10

expedients, 5 documents solts, 9 fotografies i un car-

tell). Relació de contingut. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de Justícia. Accés reservat la

documentació de gestió de personal de menys de 50

anys. [Fons 334, ingrés 2584].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Fons Minyons Escoltes de Catalunya Àlbum fotogràfic i textual sobre el “Jamboree de la

Pau” celebrat a Moisson (França) l‟agost de 1947 i

memòria escrita per Miquel Aguadé sobre la seva par-

ticipació en aquella trobada escolta. 1 CD-R que conté

una reproducció digital de l‟àlbum. 1947/ 2009. 0,1 m.

Fons Moviment de Joves Cristians de Pobles de Catalu-

nya (JAC)

“Records i vivències de consiliaris i militants (JAC-

JIC). Joventut Femenina d‟Acció Catòlica. Barcelona,

1956-1964”. 2009. 0,1 m.

Fons Comissió Cívica 40 Anys dels Fets del Palau

Documentació produïda i aplegada per la Comissió

Cívica en relació als actes organitzats el maig del

2000: programa i invitació; transcripció de les inter-

vencions de presentació de Miquel Calçada i dels con-

vidats i protagonistes del fets, el President Pujol, Joan

Raventós, Heribert Barrera, Anton Cañellas, Josep

Benet, Jordi Mir, Guiomar Amell i Fèlix Millet; mate-

rials de propaganda contemporanis dels fets; relació de

les persones implicades; i dossiers de premsa de les

commemoracions dels anys 1980, 1984 i 2000. 2000.

0,1 m.

Fons Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refu-

giats (ACSAR)

3.638 expedients corresponents a 3.937 peticionaris

d‟asil polític assistits per l‟associació, organitzats d‟ac-

ord amb la seva àrea geogràfica de procedència. 1980 -

2005. 24 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES

Fons Fàbrica de Vidre de Feliu Prats

Llibreta borrador de despeses (1 unitat); llibretes de

despeses mensuals (3 unitats); i quaderns de vidres

sortits (5 unitats). 1826. 0,1 m.

Cartell editat amb motiu de la “Jamboree de la Pau” celebrada a

Moisson, Île de France (França, agost de 1947)

CAT ANC 1-610, Fons Minyons Escoltes de Catalunya

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS

Fons Mas Miralles de Sant Daniel de Girona Títols de propietat i escriptures del patrimoni familiar

(“Archivo de la Casa Mirallas”) del Mas Miralles, Mas

Miralletes i Mas Julià de Sant Daniel i del patrimoni

agregat procedent dels Roger (Casa Roger i Mas Costa

de Bàscara); administració del patrimoni agrari, arren-

daments i censos i gestió del deute; correspondència

familiar i personal de Francesc Miralles i Roger i de

Jaume Miralles i Grau; actuació militar i política del

mateix Francesc Miralles i Roger; propaganda política

aplegada per Jesús Miralles i Rodó. 1458–1979. 1,4 m.

Fons Llinatge Cluet, senyors de la baronia de Sant Cris-

tòfol de la Donzell Documentació genealògica i historial familiar obra de

Josep Cluet i Garcia; escriptures d‟herència i títols de

propietat dels béns mobles i immobles; adquisició i

possessió de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell

i del patrimoni incorporat dels Garcia de Villaprovedo

(Palència); cobrament de censos; procures dels admi-

nistradors; correspondència familiar i pública; proces-

sos; formació i graus acadèmics; activitat militar i pro-

fessional; diplomes de caràcter religiós; actuació com

a regidors municipals d‟Oliana; i altra documentació

manuscrita i impresa d‟interès local. 1419–1935.0,7 m.

Fons Família Terrasa

Certificats de naixement, bateig i defunció dels ger-

mans Terrasa i Auger; capítols matrimonials subscrits

entre els seus pares; testaments, inventaris, declaraci-

ons d‟hereus, convenis privats i cartes de pagament de

les herències del matrimoni Joan Terrasa i Gilabert-

Francesca Auger i Cahué, dels fills Joan i Mercè i dels

néts Terrasa i Pugés; títols de propietat i de millora de

l‟heretat Casa Mallorca de la Feixa del Pou i de la casa

de la Plaça del Nord núm. 12 (Gràcia); documentació

de la finca del núm. 34 del carrer Amàlia de Barcelo-

na; documentació acreditativa del pagament d‟impos-

tos i honoraris jurídics; trasllats de plets judicials. 1805

–1972. 0,2 m.

FONS PERSONALS

Fons Elvira Godàs i Vila

Correspondència personal (10 unitats); documentació

acadèmica de Josep Maria Cervera i Piñol (títol de

batxiller, 1928; títol de batxiller universitari en la sec-

ció de ciències, 1935; títol de mestre de primer ense-

nyament, 1935). 1928 – 1966. 0,1 m.

Fons José Ramón Arana (José Ruiz Borau) (AGE)

Documentació identificativa i certificats de naixement

i matrimoni; diversos originals i còpies de l‟obra poèti-

ca (“Ancla” o “El romance del ciego Viroque”), narra-

tiva (“Cara y cruz de Juan Beltrán”, “Fantasmas”,

“Zurrón”, “Torre de Años”, “Cristobalón”, “Anda que

te anda” i altres) i de reflexió política; còpia d‟una

carta del productor de 1948 i de diversa correspondèn-

cia rebuda per la seva vídua; i escrits biogràfics, resse-

nyes i crítiques sobre l‟obra literària del productor.

1941 – 2003. 0,1 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner

Documentació de diverses seccions, números 2483 a

2524. 1901 – 1992. 0,1 m.

Documentació de la secció general, números 2525 a

2568. 1910 – 1942. 0,1 m.

Documentació de la secció general, números 2569 a

2628. 1909 – 1944. 0,1 m.

Documentació de la secció general, números 2629 a

2683. 1909 – 1990. 0,1 m.

Fons Juan-Julio Bonet Sugrañes Apunts d‟alumne de l‟assignatura “Introducción a la

fotoquímica orgánica”; correspondència tramesa i re-

buda de diversos investigadors internacionals i de doc-

torands del Departament de Química Orgànica de l‟I-

nstitut Químic de Sarrià (IQS); esborranys i materials

de treball de l‟obra “La mariposa y el fin del mundo”; i

recursos d‟informació. 1965 – 2004. 0,3 m.

Fons Emilio Olaria Campos

Certificats, carnet del Patronat Pro-Mutilats de Guerra,

salconduits i permisos de circulació; documentació

relativa a l‟evacuació del front de Terol i a la declara-

ció d‟inutilitat total com a conseqüència de la congela-

ció i pèrdua dels dos peus; quatre cartes trameses des

del front als seus pares i altra correspondència famili-

ar; i carnet d‟afiliació i nomenament com a Cap de

Barri d‟Hostafrancs (Barcelona) de la Unión Monár-

quica. 1931 – 1979. 0,1 m.

Fons Guillem Rodríguez-Puig

Documentació de la depuració com a funcionari de la

Diputació de Barcelona i del Consell de Guerra instruït

contra ell per les autoritats franquistes; testimoni gràfic

de la seva obra pictòrica, esbossos i dibuixos com a

dissenyador gràfic; vendes d‟obres i fulletons de les

exposicions individuals realitzades a sales de Barcelo-

na (1941-1954); relació amb l‟Asociación de Pintores

y Escultores de Madrid; documentació valorativa so-

bre l‟obra pictòrica (escrits, crítiques en premsa, revis-

tes i ràdio). 1902 – 2009. 1,4 m.

Fons Pompeu Fabra

Títol oficial d‟enginyer industrial (especialitat quími-

ca) atorgat pel Ministeri d‟Instrucció Pública i Belles

Arts a favor de Pompeu Fabra i Poch. 1902. 0,1 m.

Fons Josep Maria Cluet i Garcia Documentació identificativa, de l‟etapa escolar i uni-

versitària, religiosa, militar, mèdica i testamentària;

certificats de serveis mèdics i de distribució de queviu-

res, llicències de lliure circulació, requisa del seu vehi-

cle i targetes de racionament de benzina durant la

Guerra Civil espanyola; certificat de lliurament de mo-

neda republicana i compareixença davant el tribunal

depurador; testaments i altra documentació d‟he-

rències, correspondència i documentació d‟ad-

ministració familiar; afiliació col·legial i sindical; se-

parates i programes de conferències sobre la seva es-

pecialitat mèdica pediàtrica. 1867 – 1967. 0,1 m.

Fons Ángel Gutiérrez Valle Correspondència familiar durant la Guerra Civil; car-

nets i butlletes anuals de quotes de pagament de mili-

tant del PSOE; carnet de soci de l‟Asociación Socialis-

ta de Excombatientes y Víctimas de la Guerra; targeta

d‟identitat de suboficial de les Forces Armades de la II

República; targeta de racionament de tabac de Tabaca-

lera, S.A; “Fragua Social. Órgano del Comité Regional

de Levante y Portavoz de la CNT” (núm. 7). 1936–

1998. 0,1 m.

Fons Francisco Ciutat de Miguel (AGE)

Correspondència familiar i escrits adreçats a la seva

esposa; documentació militar; reproducció digital de la

documentació sobre lluita contra “bandidos” (1960-

1965); esborrany original de “Relatos y reflexiones

sobre la Guerra de España” i altres creacions de caire

historiogràfic; correspondència amb el metge Albert

Cañero, Vicente Rojo i Dolores Ibárruri; biografia i

cronologia del personatge; diplomes i reconeixements;

i dossiers de premsa i publicacions. 1925–2009. 0,2 m.

Documentació personal i política: currículum militar,

publicació del nomenament com a coronel, targeta de

Raúl Castro, carnets de militant del Partit Comunista

d‟Espanya (PCE), targetes de participant al X i XI

Congrés del partit, certificat de nacionalitat i baixa en

el registre del Consolat espanyol a l‟Havana, corres-

pondència, necrològiques i articles sobre Francisco

Ciutat, exposició sobre la seva figura al Museo Nacio-

nal de la Lucha contra Bandidos (Trinidad). 1910–

1988. 0,1 m.

Fons Josep Morató i Grau

Documentació personal i familiar (certificats, recorda-

toris i correspondència); referent a “La Veu de Catalu-

nya” (sobretot, esboços d‟articles); esborranys d‟escr-

its i anuncis de representació i edició d‟obra dramàtica

i novel·la; correspondència rebuda (entre d‟altres, de

Carles Cardó, Adrià Gual, Dolors Monserdà, Lluís

Nicolau d‟Olwer, Narcís Oller o Enric Prat de la Ri-

ba); foment de certàmens literaris i festivals populars;

recull de premsa i correspondència de condol; manus-

crits d‟obra aliena (de Josep Carner i Eugeni d‟Ors).

1896 – 2009. 0,2 m.

Fons Lluís Morató i Guerrero

Documentació identificativa, certificats, recordatoris i

altra personal i familiar; escrits autobiogràfics, obra

narrativa, treballs publicats com a il·lustrador i progra-

mes d‟actuacions teatrals pròpies; correspondència

(cartes trameses i rebudes de diversos amics, clients de

l‟obra artística, particulars i institucions); vinculació a

la junta del Saló de Montjuïc; catàlegs i dossiers de

crítiques en premsa de les exposicions de pintura i di-

buix (1931-1963); i poemes i escrits aliens en home-

natge. 1911 – 1963. 0,4 m.

Fons Josep Domingo Casanovas

Registres de socis i de comptes del Casal Català de

Londres, Butlletí “Senyera” (1945) i „Assemblea Ge-

neral Ordinària (1943); publicacions, convocatòries i

fulls volanders de partits i associacions: Estat Català

(1957), Front Nacional de Catalunya (1959), Agrupa-

ció Nacionalista Catalana a l‟Anglaterra (1977-1978);

Hogar Español de Londres; publicacions d‟orga-

nitzacions anarquistes: Movimiento Libertario Español

en Inglaterra (circulars, fulls informatius i pressupos-

tos de 1945-1946), materials i publicacions per al refu-

giats de la CNT a la Gran Bretanya (1942-1945) i al-

tres publicacions anarquistes. 1941 – 1978. 0,1 m.

Títol oficial d‟enginyer industrial (especialitat química) atorgat pel

Ministeri d‟Instrucció Pública i Belles Arts a favor de Pompeu

Fabra i Poch.

CAT-ANC 1-526, Fons Pompeu Fabra

Fons Josep Puig i Cadafalch

3 postals adreçades a Dolors Macià i Monserdà (1906-

1915), 42 postals adreçades a Maria Teresa Cunill

(1933-1953), 8 postals adreçades a Pilar Puig i Macià

(1909-1946), 4 postals escrites per Titit Cunill i adre-

çades a Paul Ricard (1949-1950) i 1 postal adreçada a

Pilar de Cunill (sense data). 1909 – 1953. 0,1 m.

[Enric Monserdà] “Àlbum de artefactos. Año 1858”.

Conté un ex-libris “Dolors Monserdà de Macià”. [20]

f., els 8 primers dels quals contenen dibuixos acolorits

de joies deguts a Enric Monserdà. 1858. 0,1 m.

Fons Juan Orfila Barrueco – Teresa Planagumà i Casa-

dellà

Notícia del casament, nota sobre assistència jurídica,

correspondència entre Juan Orfila i Teresa Planagumà,

cartes familiars rebudes, cartilla militar provisional a

nom de José Martínez Silvestre, cartes rebudes d‟Eu-

geni Cabré, Jordi Carceller i Manuel Bolòs, carta tra-

mesa a l‟advocat José María Vicent, cèdula personal i

salconduit de Teresa Planagumà i notes relatives al pas

de la frontera de Portbou. 1941 – 1953. 0,1 m.

Fons Jesús Viza i Mumbrú

Instància al bisbe de Barcelona per a la lectura de lli-

bres prohibits; documentació personal i patrimonial;

correspondència tramesa al seu germà per Lluís Viza i

Martí, jesuïta resident a les Filipines (1896-1900), re-

ferent als darrers dies de la dominació espanyola; cor-

respondència amb la Sociedad General de Autores de

España; cartes personals; còpia de la correspondència

entre el rector de la Parròquia de Sant Ildefons de Bar-

celona i el director de “La Vanguardia” Luis de Galin-

soga, relativa a l‟ús del català en la litúrgia. 1896 -

1959. 0,1 m.

Fons Pasqual Vilaró i Piera

“Advertencias para mi familia discurridas y escritas

por mi mismo”; “Curiosas noticias sobre los antepasa-

dos de don Pascual Vilaró y Piera, sobre él mismo, sus

descendientes y otras cosas”; certificats del padró i

rebuts del pagament de la contribució territorial de

l‟habitatge familiar a la Rambla dels Estudis de Barce-

lona; certificats de bateig de diversos membres de la

família; documentació de l‟enterrament dels fills

morts; i notes sobre les aplicacions guaridores del

mangle. 1836 - 1870. 0,1 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taverner

Documentació de la secció general, números 2684 a

2945. 1905 – 2005. 0,9 m.

Fons Jordi Ballester i Claveguera

Documentació de l‟activitat associativa del productor:

declaracions de principis, dossiers de treball i sobre

temes juvenils, documents d eformació i sobre la qües-

tió de la laïcitat a diverses entitats escoltes; documen-

tació sobre congressos, assemblees i gestió econòmica

d‟Escoltes Catalans; Estatuts i reglaments escoltes;

homenatges i aniversaris; recursos d‟informació; i cor-

respondència emesa i rebuda. 1935 – 2004. 1,7 m.

Fons Josep Vivó i Llupià

Documentació del servei militar; salconduit del gener

de 1939 per incorporar-se a la parròquia dels Hostalets

de Pierola; certificats de treball de la Generalitat de

Catalunya i de la farmàcia Sepúlveda de Barcelona,

acreditatius de la seva activitat com a auxiliar de far-

màcia; correspondència rebuda del capellà falangista a

la División Azul Victorià Freixa (12 unitats) i comuni-

cació de la seva mort al front rus; cartes rebudes per

Joan Costa i Simon de familiars i soldats catalans del

bàndol franquista (2 unitats); documentació sindical de

Josep Vivó durant la Guerra Civil espanyola. 1924 –

1943. 0,1 m.

COL·LECCIONS

Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya

Guillem Llull, ciutadà de Barcelona, dóna possessió de

la meitat dels molins nous de Barcelona, situats

sobre el casal dels molins vells del Clot, a Ramon

de Gornal. 1306, octubre, 17.

“Venda y creació de censal feta y firmada per la reyna

de Aragó, València, etc. dona Sibila a favor de

Guillem Sunyer, mercader de Barcelona, de preu y

proprietat 15.000 sous barcelonesos y pensió anual

en nuda percepció de 3.000 sous barcelonesos”.

1385, maig, 22. Girona.

Testament d‟Agnès, vídua del ciutadà barceloní Gui-

llem Arnau. 1355, juny, 27. Barcelona.

Àpoca de reconeixement de deute de Pere Betran, pa-

Raúl Castro i Francisco Ciutat dirigint la lluita contra “bandidos” a

la Sierra de Escambray (Cuba, 1960-1965)

Foto: autor desconegut.

CAT ANC 1- 946. Fons Francisco Ciutat de Miguel (AGE)

gès de Barcelona, a Bernat Bonet, mercader de

Barcelona. 1454, desembre, 20. Barcelona.

Àpoca de Joan Nadal, notari de Barcelona, a Frances-

ca, vídua de Mateu Prats, fuster. 1427, setembre,

12. Barcelona.

Martín Gurrea y de Aragón, duc de Villahermosa i

comte de Ribagorça, nomena comissaris Jorge Mi-

guel de Heril, capità seu de la vila i vall de Benasc,

Joan de Serveto, justícia de la mateixa vila i vall, i

Cibrian Ascón y Sançón de Serveto, per tal que

signin les concòrdies, convencions i patzeries amb

les viles i llocs de Banyeres de Luchon i altres llocs

occitans fronterers amb el comtat de Robagorça.

1572, maig, 24. Saragossa.

Els tutors testamentaris nomenats per Guillem Rotllan,

ciutadà de Barcelona, venen a Jaume Rovira, també

de Barcelona, unes cases situades al carrer dels

Còdols de la ciutat de Barcelona. 1414, març, 13.

Barcelona.

Testament de Guillem de Prats, boter de Barcelona.

1371, juny, 30. Barcelona.

“Venda feta per los marmessors de mossèn Berenguer

Stanyol, quòndam prevere, an Pere Puigsec, cirur-

già, de dos patis o orts situats prop la porta Ferriça”

de Barcelona. 1508, febrer, 25. Barcelona.

“Donació feta per en Ramon de Furques an Ffrancès

de Furques, fill seu, per lo Voló”. 1389, maig, 28.

Pià.

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

Llibres copiadors de cartes de Gabriel Rosés Valentí,

català establert a Montevideo, principalment al seu

germà Carles, resident a Barcelona, referents a ex-

portacions a aquella ciutat, especialment de vi. En

foli, Montevideo, 2 unitats (1879-1893, 493 p; i

1885-1890, 492 p). 1879 – 1890. 0,1 m.

“Etat Major de la place de Barcelonne. Correspondan-

ce. Régistre nº 3”. Registre de correspondència del

comandament de l‟exèrcit francès d‟ocupació de

Barcelona. Llibre en foli major, amb les cobertes

originals de mig pergamí. 1825 – 1827. 0,1 m.

“Llibra en lo qual se trobaran los deutas que dèuan a

Anton Baldrich, prevera, so és, sensos y sensals y

altres rendas = Libre dells albarans de l‟ani 1640

tocans a Esteve Torrell, pagès de Vilaseca. Jo, An-

toni Baldrich, prevere, son conyat, fas la present

clarísia vuy, als 12 de juliol 1640”. 79 folis. 1640 –

1674. 0,1 m.

“Venda del Mas Cabanyas y sas terras del terma de

Sant Cugat del Vallès, feta per Taresa Enrich, del

còndam Pau Enrich, a Onofre Pi, parayre, per preu

de 4512 lliures 10 sous”. 89 folis. Cobertes origi-

nals de pergamí. 1648 – 1691. 0,1 m.

Comptes familiars d‟autor desconegut inclosos en un

Dietari dels Magantzems Alemanys corresponent a

1935 (1 unitat). 1935. 0,1 m.

Carta de Pedro Antonio Cabello al comte d‟Aguilar (1

unitat). 1758. 0,1 m.

Esborranys de lletres de la Congregació Benedictina

Claustral Tarraconense, s. d. [s. XVIII], 1 full [2

f.]. Segle XVIII. 0,1 m.

“Breve Santissimi Domini Nostri Benedicti divina

providentia Papa XIII, elargitum a suplicationem

serenissimorum catholicorum Philippi V et Elisa-

bete, regum Hispaniarum, super consessione et

approbatione indulgentiarum, crutium, rosariorum,

coronarum et numismatum benedictionem ab abba-

te seu superiorii monestery B. M. de Monte-

Serrato, ordinis sancti Benedicti... die 21 martii

1729...” Còpia del segle XVIII, [11] f. Segle XVIII.

0,1 m.

“Venda de un cens de penció 21 lliures 5 sous ab se-

nyoria directa que los cònjuges Lledó y Matalí re-

bían sobre casas, en lo carrer de la Argenteria, feta

a favor del magnífic senyor Pere Anton Bastero,

cavaller”. Llibre en foli major amb les seves cober-

tes de pergamí. [114] f. 1562 – 1792. 0,1 m.

“Llibre de albarans de Jaume Carreras, mestra de casas

de Badalona”. Cobertes originals de pergamí, en

Nadala tramesa, des del front rus, pel capellà de la División Azul,

Victorià Freixa Marsal (Desembre de 1942)

CAT ANC 1-953, Fons Josep Vivó i Llupià.

8è, [24] f. 1646 – 1709. 0,1 m.

Documentació de la família Garriga: carta rebuda per

Salvador Garriga d‟un amic (1912) (1 unitat); do-

cumentació de la primera comunió de Ramon Gar-

riga i Ventosa (1936) (2 unitats); cartes trameses

per Salvador Garriga i Ventosa durant la seva mo-

bilització militar (maig a octubre de 1939) (5 uni-

tats); targetes trameses pel monjo de Montserrat

dom Pacià Garriga i Ribé a Mercè Ventosa, vídua

de Garriga (1944-1977) (3 unitats). 1912 – 1977.

0,1 m.

Carta del comte de Castellane, pair de França i tinent

general, al comte de Noé, també pair de França,

datada a Perpinyà, el 4 de setembre de 1840. 1840.

0,1 m.

“Nombres de propietarios de fincas ocupadas en 1715

y 1716 para la construcción de la Ciudadela que

prestaban censo a comunidades religiosas”. En foli,

[24] f. 1850 – 1899. 0,1 m.

Lletra de privilegi de Ferran II d‟Aragó i Isabel I de

Castella, amb el seu segell de paper, adreçada als

regidors i jurats de Jaén. 1 full. 1494. 0,1 m.

Actes sobre pèrdua de mercaderies d‟un vaixell de la

Companyia de Comerç de Barcelona. Sant Juan de

Puerto Rico, 2 de maig de 1761; i Santo Domingo,

21 de juliol de 1761. En foli [17] f. 1761. 0,1 m.

“Relation de ce quy s‟est passé a Barçellone pandant le

temps qui l‟armée d‟Angleterre et d‟Hollande,

composée de quarantes six vaisseaux ou grosses

fregattes et de dix autres bastiments de transport ou

ballandres, faisant en tout cinquantes six voilles, a

mouillé devant le port de cette ville”. En foli [7] f.

Segle XVIII. 0,1 m.

Llibre d‟àpoques i de notes de Gabriel Massanet, ar-

rendador de la possessió de Sos Ferrers, del terme

de Manacor (Mallorca). En quart, [74] f. 1637 –

1684. 0,1 m.

“Algunas refleccions per la intel·ligència del modo ab

què se han arreglat algunas senyorias mitjanas de la

fàbrica y prat del carrer d‟en Trentaclaus, pròpia

del senyor don Melcior de Guàrdia...” Manuscrit en

foli, [4] f. Segle XVIII. 0,1 m.

Propaganda catalanista i iniciatives de resistència a la

Dictadura del general Primo de Rivera: fulls volan-

ders de les diades de Sant Jordi i Corpus, còpies

d‟escrits de Francesc Macià, Maria Gispert i Coll,

Maria Nogueras i Montserrat Solà, fulls de denún-

cia de la situació dels presoners pel Complot del

Garraf i circulars d‟Estat Català (22 unitats). 1923

– 1925. 0,1 m.

“Establecimiento antiguo y nueva adquisizión de su

majestad por derecho de conquista que hizo para la

legítima pertenencia y dominio que goza en los

derechos que se exigen en el Principado de Catalu-

ña con el nombre de Baylía, a baneficio de su Real

Hacienda. expresándose también las formalidades,

authoridades y reglas que se observan y son propias

y privativas del tribunal de la Intendencia a que

están incorporados estos ramos, y el origen y natu-

raleza de cada uno de ellos... Aranjuez, 7 de mayo

de 1779. Don Miguel de Múzquiz, señor barón de

la Linde”. Manuscrit en foli, [16] f. 1770 – 1779.

0,1 m.

“Capbrevación de los censos, treudos, laudemios y

otros derechos del Real Patrimonio, y repartimiento

que se haze de sus productos entre los ministros de

que se compone el tribunal y juzgado de esta Inten-

dencia... Barcelona, 1º de agosto de 1775. Ortega”.

Manuscrit en foli, [12] f. 1774 – 1775. 0,1 m.

“Informe sobre la consistencia de los drechos del vino

en el territorio estrecho y marina de Barcelona...

Barcelona, 11 de junio de 1781”. Manuscrit en foli,

[18] f. 1781. 0,1 m.

Conjunt miscel·lani de documents autògrafs de nobles

catalans i castellans del segle XVI: duc de Cardona

(1595), marquès d’Almazán (1589), duc de Gandia

(1585), marquès de Viana (1577), vescomte d’Èvol

(1563), comte de Ribagorça (1540), infanta dona

Júlia d‟Aragó (1537), duc d‟Arcos (1528) i duques-

sa d‟Arcos (1517). 1517 – 1595. 0,1 m.

Carta de Gabriel Sedlmayr (representant de la casa

Spaten-Franziskaner-Leistbräu, de Munic) a Josep

Trepat, de Barcelona, d‟advertiment contra l‟ús

fraudulent de la marca de cerveses Spatenbräu.

1933. 0,1 m.

Carta rebuda per Luis Mariano de Larra (Madrid, 1830

-1901), com a director general d‟Agricultura, In-

dústria i Comerç del Govern espanyol. 1886. 0,1 m.

Col·lecció bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Pere Calders. “Unitats de xoc”. Prefaci de Carles Riba.

Gravats d‟Enric Cluselles. Col. Documents de

Guerra. Barcelona: Editorial orja, 1938. Edició pa-

trocinada per la Institució de les Lletres Catalanes.

En 4t [8], 194 [6] p. Conserva les sobrecobertes

originals. Conté una dedicàtòria autògrafia dels

autors: “A Rosa Ricart, amb tota simpatia. Pere

Calders. Enric Cluselles. Barcelona, 23-VI-38”.

1938. 0,1 m.

Col·lecció de publicacions periòdiques de l’Arxiu Nacio-

nal de Catalunya

“Monos. Semanario humorístico ilustrado”. Núm. 6.

Any II. 16 pàgines. 1905. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la

Guerra Civil espanyola

Cartes entre Claudi López Colomé, soldat de la Prefec-

tura de Transmissions de la 26a Divisió al front

d‟Aragó, i Roser Alsina Pastor, a Barcelona, durant

la guerra (91 cartes, 8 targetes postals de campanya

i 1 rebut); 53 són obra de Roser Alsina Pastor i 46

de Claudi López Colomé. 1936 – 1939. 0,1 m.

Cartes trameses des de diverses poblacions de la pro-

víncia de Castelló pel soldat Ramon Sal i Casas a la

seva mare, germans i altres familiars (17 unitats).

1938. 0,1 m.

Col·lecció Pau Casals i Defilló

Documentació lliurada per la senyora Helga von To-

bel. Partitura enquadernada número 2 de l‟oratori

“El Pessebre”, escrita a mà per Enric Casals. 1986.

0,1 m.

Col·lecció documental sobre l’exili català al segle XX de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

Documentació del Grop Nacionalista Radical Catalu-

nya (Santiago de Cuba): fulletons d‟activitats prò-

pies i d‟altres casals catalans a Sudamèrica, rebuts i

una carta rebuda de la Unió Catalanista. 1910–

1949. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la repressió franquista de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

“Título de Policía Armado a favor de Don Eufrasio

Bernabé Martín”. Inclou anotació dels seus destins

i salaris fins a la seva jubilació, a Cadis (1940),

Huelva (1940-1943) i Barcelona (1943-1965). 1940

–1965. 0,1 m.

Lletra en català de la Gestoria Mallafré, de Barcelona,

adreçada a Antoni Ros, català establert a Anglater-

ra que vol importar una motocicleta. 1951. 0,1 m

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AU-

DIOVISUALS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Fons Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Popu-

lars (JOVAC)

2 DVD que contenen filmacions de la Jornada de cele-

bració del 10è aniversari de la JOBAC i de la trobada

de l‟entitat celebrada a Castellbisbal l‟any 1982.

Fons Comissió cívica 40 anys dels fets del Palau

2 vídeos VHS i 3 positius color, dels actes commemo-

ratius dels fets del Palau de maig de l‟any 2000.

Fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Documentació audiovisual referent a actes commemo-

ratius i mítings del PSUC: 3 pel·lícules de 16 mm ("40

anys de lluita", "40 aniversari del PSUC" i "Ja som

legals") i 1 vídeo U-MATIC ("Míting a la Monumen-

tal", 1978).

FONS PERSONALS

Fons Ángel Gutíerrez Valle

15 fotografies d’Ángel Gutíerrez a diversos fronts d’-

Astúries durant la Guerra Civil, i de la presó de San

Miguel de los Reyes a València l‟any 1942.

Fons Guillem Rodríguez-Puig

160 fotografies de caire personal i familiar del pintor, i

27 dibuixos i esbossos de la seva obra pictòrica.

Fons Pompeu Fabra

Títol oficial d‟enginyer industrial (especialitat quími-

ca) atorgat pel Ministeri d‟Instrucció Pública i Belles

Arts a favor de Pompeu Fabra i Poch, l‟any 1902.

Fons Ramon Puig i Marcó i altres

139 positius b/n de temàtica familiar.

Fons Francisco Ciutat de Miquel (AGE)

322 positius i 45 positius color de temàtica familiar i

relativa a la Guerra Civil espanyola, a la relació del

productor amb Fidel i Raúl Castro, i a diferents missi-

ons internacionals (com ara al Congo, la Xina i el Vi-

etnam) de Francisco Ciutat.

Elvira Godàs i Vila (AGE)

Documentació acadèmica de Josep Maria Cervera i

Piñol, títol de batxiller de 1928, títol de batxiller uni-

versitari en la secció de ciències de 1935, i títol de

mestre de primer ensenyament de 1935.

Dibuix al·legòric representatiu del Grop Nacionalista Radical Cata-

lunya. (Santiago de Cuba, c. 1910-1923)

CAT ANC 1-876. Col·lecció documental sobre l’exili català al

segle XX de l’ANC.

Lluís Morató i Guerrero

Àlbum amb 44 positius blanc i negre i 3 color, amb

imatges personals i de l‟obra de Lluís Morató; 5 dibui-

xos i 5 postals.

Josep Morató i Grau

8 retrats, positius blanc i negre, de Josep Morató.

Andreu Solà i Vidal

4 plaques de vidre, 115 positius blanc i negre, 3 albú-

mines i 22 positius color, de caire familiar i de repro-

duccions de l‟obra pictòrica d‟Andreu Solà.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS

Llinatge Cluet, senyors de la Baronia de Sant Cristòfol de

la Donzell

1 plànol d’un molí.

COL·LECCIONS

Col·lecció de Cartells de l’Arxiu Nacional de Catalunya

6 cartells (4 exemplars) del Dia del Llibre signats per

Cesc alguns editats per Sirvensae per encàrrec de l‟-

Instituto del Libro Español.

Col·lecció de Fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya

Dues fotografies b/n de 17 x 22 cm, de l‟enterrament

del cardenal Salvador Casañas, el 27 d‟octubre de

1908; una fotografia b/n de 22 x 17 cm, d’una festa

popular al carrer Salvà, al Poble Sec de Barcelona el

1923; i una fotografia b/n de 22 x 17 cm, d’una festa

major al carrer Salvà, al Poble Sec de Barcelona el

1922. Donació de Miquel Frades i Pujol.

Col·lecció documental sobre l’exili català al segle XX de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

6 dibuixos de membres del Grup Nacionalista Radical

Catalunya.

Col·lecció documental sobre els voluntaris Iugoslaus a la

Guerra Civil espanyola de Lazar Udovicki (AGE)

18 positius blanc i negre, i 1 positiu color de caire fa-

miliar i relatives a actes polítics dels brigadistes iugos-

laus a la Guerra Civil espanyola.

CURSOS

Curs sobre criteris generals de restauració de documents

Professora: Sra. Gemma Goicoechea

Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya

Dates: 21 de juny, de 9:00 a 14:00 hores

CONFERÈNCIES

Cicle de conferències/ abril 2010: “Commemorem cen-

tenaris”

Organitza: Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant

Cugat i Arxiu Nacional de Catalunya

Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya

Hora: a les 19:00 hores

Jaume Vicens Vives, historiador i personatge de projecció

cívica

A càrrec de Josep Balcells i González

Dia, 7 d‟abril

Barcelona al 1808: arribada del francès

A càrrec de Gabriel Cardona i Escanero

Dia, 14 d‟abril

De “El Patufet al Massagran”

A càrrec de Martí Olaya

Dia, 21 d‟abril

200 anys de Chopin

A càrrec de Marc Pepiol

Dia, 28 d‟abril

Cicle de conferències/ maig 2010: “Catalunya terra

d’acollida?”

Organitza: Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant

Cugat i Arxiu Nacional de Catalunya

Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya

Hora: a les 19:00 hores

Immigració a Sant Cugat: problema o oportunitat?

A càrrec de Susanna Pellicer

Dia, 5 de maig

Mutacions familiars i immigració internacional a Catalu-

nya A càrrec d‟Andreu Domingo i Valls

Dia, 12 de maig

Testimoni d’un immigrant

Dia, 19 de maig

Catalunya, terra d’acollida

A càrrec de Matthew Tree

Dia, 26 de maig

SETMANA DELS ARXIUS

Dia, 9 de juny (Dia Internacionals dels Arxius)

A les 18:30 hores:

Inauguració de l‟exposició: “Entre el carisma i l’entu-

siasme: Les visites oficials del president Francesc Macià a

ciutats i viles de Catalunya (1931-1933)” (prefiguració)

38

ISSN: 1695-9000

Dip. Legal: B.27.802-2002

Edita:

Generalitat de Catalunya,

Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51

08195 – Sant Cugat del Vallès

Direcció: Josep M. Sans i Travé

Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé,

R. Cruellas, I. Gómez

Coordinació: F. Olivé

Web: http://cultura.gencat.cat/anc/

A/e: anc.cultura@gencat.cat

A les 21 hores: Concert a l‟Arxiu: “Broadway & Film Music”

Dia, 12 de juny, de 10 a 14 i de 15 a 19 hores:

XV Jornada anual de portes obertes

Dia, 12 de juny, de 10 a 14 hores:

Taller de confecció manual de papers pintats (guardes de

llibres)

A càrrec de l‟Àrea de restauració de l‟ANC

Dia, 12 de juny, de 10 a 19 hores:

La diada de la Societat

A càrrec de la Societat Catalana de Genealogia, He-

ràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.

JORNADES I CONGRESSOS

Dies, 21 i 22 d‟octubre de 2010:

Segones jornades internacionals sobre la història del Llibre i

la Lectura : la censura en els llibres.

Seminari de Paleografia , Diplomàtica i Codicologia

de la UAB i Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: seu de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cu-

gat del Vallès (Carrer de Jaume I, 33-51)

Dies, 22 i 23 d‟octubre de 2010:

Terceres jornades d’Educació i Arxius. Fonts primàries en

l’educació digital.

Institut de Ciències de l‟Educació, Universitat de Bar-

celona.

Lloc: Facultat de formació del Professorat. Sala de

Graus. Campus de la Vall d‟Hebron. (Passeig de la

Vall d‟Hebron, 171. Barcelona)

EXPOSICIONS

Del 6 de maig al 30 de juny:

“Exili: Mirades creuades. Josep Franch-Clapers, pintor /

Ramon Moral i Querol, escriptor”

Ajuntament de Torredembarra, Arxiu Nacional de Ca-

talunya.

Lloc: Biblioteca Mestra Maria Antònia, de Torredem-

barra (Avinguda Pompeu Fabra, 5)

Del 12 de juny al 13 d‟octubre:

“Entre el carisma i l’entusiasme: Les visites oficials del presi-

dent Francesc Macià a ciutats i viles de Catalunya (1931-

1933)” (prefiguració)

Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: seu de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cu-

gat del Vallès (Carrer de Jaume I, 33-51)