Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38 (Juny 2014)

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38 / juny 2014

Núm

ero

38

Juny

20

14

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA I L’ADQUISI- CIÓ DE FONS DOCUMENTALS

L’adquisició del Fons Francesc Cabana d’Història de l’Empresa Catalana (fons núm. ANC1-1115), el passat mes de març de 2014, ha provocat un debat entorn de les polítiques d’adquisició de fons documentals i ha posat de relleu la necessitat d’una major explicació i justificació d’aquelles per part de les administracions públiques adquirents. En el cas de l’Arxiu Nacional de Catalunya, cal recordar que, tot i ser un centre pioner i referent en els programes de recuperació i ingrés d’arxius privats, no ha abusat de les adquisicions oneroses. Així s’observa a la gràfica 1, segons la qual únicament el 3,7% dels fons ingressats (mesurats en metres d’ocupació) es refereixen a expedients de compra o dació. En els seus trenta-quatre anys d’existència, l’ANC ha ingressat pels dits procediments onerosos, divuit fons documentals textuals (exclosos els fons fotogràfics) que són els següents: Llinatge Blanes-Centelles, Maurici Serrahima, Ramon Rucabado i Comerma, Narcís Verdaguer i Callís, Alexandre Galí, Serra Feliu, S.A., Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Marmessoria de Francesc Cambó, Corpo de Truppe Volontarie, Francesc Farreres i Duran, Paulina i Adelina Abramson, Ceferino Palencia-Isabel Oyarzábal, Llinatge Mercader comtes de Bell-lloc, Col·lecció Caixa de Catalunya, Antonio Santos Antolí, Família Barraquer, Baltasar Porcel i Francesc Cabana. La despesa total ha estat de 1.005.757 euros. A banda caldria

S U M A R I

Editorial L’Arxiu Nacional de Catalunya i l’adquisició de fons documentals / 1 Temes La documentació de la Comis-sió Jurídica Assessora de la Ge-neralitat de Catalunya (1932-1936)/ 3 El fons Francesc Cabana d’història de l’empresa catalana ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 7 La col·lecció de publicacions periòdiques de la Biblioteca Borja/ 13 Noticiari Art i deute públic: les obligacions de Tresoreria de la Generalitat republicana (1933–1936)/ 17 L’ANC i el Memorial Demo-cràtic signen un conveni sobre la recuperació dels fons docu-mentals de la Guerra i l’Exili i recuperen el fons del dibuixant Josep Bartolí/ 20 L’Arxiu Nacional de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya inicien el projecte “Llegats dels periodistes – Memòria de l’ofici”/ 24 Acte de donació del fons fotogràfic Ignasi Marroyo a l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 26 Inauguració de l’exposició «Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya»/ 28 La catalogació dels fons bibliogràfic i hemerogràfic Joaquim Gomis/ 30 Publicacions/ 31

Ingressos/ 33

Agenda/ 38

Figura 1. Distribució de metres lineals de documents ingressats segons la seva modalitat jurídica

25,67%

0,46%

30,03%

40,09%

3,74%

Comodat Compra Dipòsit Donació Altres

2

comptar la compra del fons Josep Puig i Cadafalch, que va realitzar la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental, que va tenir una connotació especial. Encara que el fons es conserva a l’ANC, la iniciativa no va ser nostra.

Administrativament, la Compra es tramita a través del procediment Negociat regulat per l’article 170.d) de la Llei de Contractes del Sector Públic (Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre), que culmina amb la resolució de l’adjudicació a favor del venedor, i la seva publicació en el DOGC. L’especificitat del tràmit d’adquisició d’un bé del patrimoni documental, que s’ha de fer necessàriament sense la concurrència d’empreses, requereix l’elaboració d’un informe tècnic que justifiqui la seva conveniència, detalli el contingut del fons i en faci la taxació econòmica. Segons l’art. 2.d) del decret de regulació de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya (Decret 175/1999, de 29 de juny), correspon al dit organisme informar l’adquisició de béns del patrimoni històric per part de la Generalitat de Catalunya.

Els expedients de Dació, és a dir, el lliurament d’un fons documental a canvi del pagament d’un deute tributari a la Generalitat de Catalunya –generalment, per a costejar un impost de successions– es regula pel reglament general de recaptació de l’Administració de la Generalitat i exigeix també l’informe previ de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya. El dit organisme està integrat, entre d’altres expertes en la matèria, per tècnics dels departaments de Cultura i d’Economia i Coneixement.

Els criteris de l’adquisició del fons documental, és a dir, aquells que dicten la conveniència de l’operació, i en definitiva la seva valoració econòmica, són el tema clau de l’expedient. En aquest aspecte la legislació dóna marge de maniobra a l’administració adquirent i al centre d’arxiu que ha d’incorporar el fons. L’ANC té en compte, en primer lloc, la rellevància del productor considerada des d’una visió general o de país. El productor pot ser una persona física o jurídica de prestigi reconegut en algun sector o activitat, que la seva trajectòria sigui significativa d’algun fenomen o valor universal i/o que hagi viscut o participat algun fet històric cabdal. El valor del fons rau en la perspectiva personal i inèdita que pugui aportar al coneixement del passat. Les consideracions que poden aconsellar o desaconsellar l’adquisició giren entorn del concepte de rellevància, que és el terme utilitzat en la legislació

vigent per a definir les diferents categories de protecció del patrimoni cultural.

Els valors descoberts en el productor s’han de contrastar amb el contingut real del fons documental. Encara que allò que s’adquireixi sigui un fons parcial, els documents que l’integren han de ser els propis i fonamentals d’aquella categoria de fons i suficientment representatius de la vida i activitat del productor.

A l’hora de taxar el valor econòmic, caldrà també tenir en compte l’estat de conservació, la inclusió o no dels drets d’explotació de l’obra no divulgada i l’existència de clàusules que limitin la lliure disposició dels fons objecte de compra. Finalment , a l ’hora d’establ i r la taxació econòmica, juguen un paper no pas secundari les condicions concretes en què s’ha desenvolupat el procés de negociació amb el propietari; al cap i la fi, el preu és el resultat d’una negociació.

Al nostre entendre, l’element clau de les adquisicions de fons d’arxiu, és que siguin coherents amb la política general d’ingressos del centre. És a dir, que siguin eficients per salvar els fons documentals que no es poden ingressar d’altra manera i que evitin la seva pèrdua o dispersió. Però també, i cosa no menys important, que les adquisicions no sobrevalorin els preus, incentivin l’escalada dels mateixos en el mercat i, en definitiva, que no perjudiquin la pròpia política de recuperació i ingrés de l’Arxiu.

Per acabar una darrera perspectiva. Segons les dades de la Memòria de l’any 2013,

a 31 de desembre l’ANC conservava 1.109 fons

Figura 2. Distribució dels metres lineals de documents in-gressats segons la tipologia de fons.

0,14% 22,68%

5,84%

44,91%

2,80 %

23,63%

Altres fons Associacions i Fundacions

Col· leccions Comercials i d'Empreses

Patrimonials i Familiars Personals


3

LA DOCUMENTACIÓ DE LA COMISSIÓ JURÍDICA ASSESSORA DE LA GENERALITAT DE CATALU-NYA (1932-1936)

La Comissió Jurídica Assessora és una institució de

llarga trajectòria que ha contribuït d’una forma rellevant a la construcció del dret català i a la garantia del seu compliment1. Fou creada l’any 1932 sota el mandat del president Macià i restablerta pel president Tarradellas el 1978, i actualment continua en actiu com a l’alt òrgan consultiu del Govern, tal com la defineix l’Estatut.

Malgrat no tenir un precedent directe, la creació de la Comissió Jurídica l’any 1932 va estar influïda per tres organismes antecedents. En primer lloc, la Comissió redactora de l’Apèndix de dret civil català al Codi civil elaborat l’any 1889 per la Comissió General de Codificació de l’Estat. La Comissió de l’Apèndix fou l’encarregada de codificar les especificitats del dret civil català que havien de prevaler al codi general aprovat i que s’incorporarien en apèndix, com la resta de textos de dret foral que elaboressin la resta de comissions creades per als territoris que disposaven d’un dret civil propi. Malgrat que la Comissió catalana es va crear el 1899, no va presentar un projecte d’Apèndix fins a 1930, sota la presidència de Joan Maluquer i Viladot. Proclamada la Segona República i aprovada una Constitució que preveia l’autonomia política de Catalunya, era evident que el projecte d’Apèndix i la seva Comissió esdevenien obsolets. Fou així com Maluquer posà la Comissió de l’Apèndix al servei de la Generalitat i s’oferí a continuar la tasca en un nou escenari institucional i polític. El 9 de maig de 1932, el nou Consell Executiu provisional de la

Temes

documentals, dels quals –el 85%– són de procedència privada. El conjunt de fons privats representa un volum d’11.809 metres de documentació textual, 15.548 pergamins i uns 2.000.000 d’imatges i documents gràfics. En relació a l’ocupació del centre (31.099 metres), els fons de procedència privada són el 38% del total. Si atenem a la gràfica, comprovem que gairebé la meitat dels fons ingressats (en volum) correspon als arxius empresarials (44,9%), seguit dels personals (23,6%), dels de les associacions (22,7%), de les col·leccions (5,8%) i dels patrimonials i familiars (2,8%).

Aquests resultats no s’improvisen. La política de recuperació i ingrés de fons documentals de l’ANC va tenir uns orígens molt modestos i ha vençut obstacles. S’ha guanyat la confiança de les persones, famílies, empreses i entitats que han donat, dipositat o prestat els seus fons privats a la nostra institució. Hem connectat així amb amplis i molt significatius sectors de la societat catalana per tal que, de forma gradual i pacífica, anessin traslladant els seus fons documentals al centre. A la vista dels resultats obtinguts i de les dades de la utilització dels fons documentals privats pels usuaris, sembla fora de dubte que les bones pràctiques de l’Arxiu Nacional de Catalunya en aquest terreny és un dels èxits de l’arxivística catalana dels darrers anys.

Joan Maluquer i Viladot, president de la Comissió Jurídica Assesso-ra. 1930. CAT/ANC1-5-N-3065 Fons Gabriel Casas i Galobardes

4

Generalitat acordà suspendre l’activitat de la Comissió de l’Apèndix i crear una Comissió Jurídica Assessora, de la qual en formarien part els membres de l’organisme suspès.

Un altre organisme que tingué una forta influència en la Comissió Jurídica catalana fou la Comissió Jurídi-ca Assessora estatal, creada el 1931 pel Govern de la República en substitució de la Comissió General de Codificació de l’Estat. Fins al punt que la Comissió ca-talana prengué el decret de creació de la Comissió esta-tal com a model per a la seva configuració i funcions.

I finalment, l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, projectada pel primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, i creada l’any 1918 sota la presidència del seu successor, Josep Puig i Cadafalch, com a organisme tècnic encarregat de codificar “les regles de dret integrants del règim jurídic català”. La seva activitat es va centrar en l’àmbit del dret civil català, i en aquest camp la seva tasca contrasta amb la passivitat que en aquest període caracteritzava la Comissió de l’Apèndix. Fou també un òrgan consultiu del president i del Consell de la Mancomunitat, que s’extingí el 1924 a conseqüència del cop d’estat de Primo de Rivera. La Mancomunitat no va disposar mai de capacitat legislativa i en aquest sentit, i també en altres aspectes, la Comissió Jurídica

Acta de la sessió de 23 de gener de 1936 de la secció de la Comissió encarregada de l’avantprojecte de llei de prelació de fonts del Dret Civil. CAT / ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona Repú-blica), ingrés 3252.

Ofici del conseller de Justícia i Dret al president de la Comissió Jurídica Assessora en què encarrega l’elaboració de l’avantprojecte de llei de redimibilitat de censos. 28 de febrer de 1934. CAT / ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona República), ingrés 3252.

Coberta de la publicació Avantprojectes de la Comissió Jurídica Assessora, editada pel Departament de Justícia i Dret de la Genera-litat de Catalunya l’any 1934. CAT/ ANC Biblioteca de Reserva


5 Assessora no es pot considerar pròpiament hereva de l’Oficina. No obstant sí que hi ha punts de coincidèn-cia, en tant que fou un òrgan propi d’un incipient apa-rell institucional català amb funcions codificadores i consultives.

L’autèntica successora de l’Oficina de la Mancomu-nitat fou l’Oficina d’Estudis Jurídics adscrita al Depar-tament de Justícia i Dret, creada pel Govern provisional de la Generalitat republicana com a òrgan auxiliar al servei del Parlament i de les comissions tècniques de juristes, en especial de la Comissió Jurídica Assessora. Les seves funcions foren la compilació, recerca, estudi i preparació del material requerit pels òrgans als quals servia. També assumí la funció de fiscalització de les dietes dels vocals i de la secretaria tècnica de la Comis-sió Jurídica.

Amb aquests precedents, el 24 d’octubre de 1932, poc després de l’aprovació de l’Estatut, el Govern encara provisional de la Generalitat va crear una Comiss ió Ju r íd ica Assessora dependen t de l Departament de Justícia i Dret2. La importància de l’organisme quedava de relleu en el text justificatiu del Decret de creació, on es considerava indispensable l’existència d’un òrgan assessor.

Malgrat les poques precisions sobre la naturalesa i el règim jurídic de la Comissió contingudes en el De-cret de creació, a la pràctica fou configurada com un òrgan col·legiat de tipus consultiu dotat d’una àmplia autonomia funcional i organitzativa. La seva funció principal era l’elaboració dels avantprojectes de llei que el Govern de la Generalitat li encomanés, i també els que per iniciativa pròpia estimés convenient preparar. El mateix Decret li encarregava l’elaboració amb caràc-ter urgent dels avantprojectes de Constitució interna, Llei municipal, Llei reguladora del Tribunal Superior de Catalunya i Llei electoral, textos que havien de constituir les normes institucionals bàsiques de l’auto-govern de Catalunya en desplegament de l’Estatut. També li encomanava la formulació de l’avantprojecte de Llei Civil Catalana, atribuint-li així la tasca de revi-sió del projecte d’Apèndix presentat l’any 1930 per la Comissió de l’Apèndix de dret civil català. A més de la funció prelegislativa, prioritària, el Decret també li atri-buïa funcions consultives, en tant que facultava la Co-missió per emetre els informes jurídics que el Govern li sol·licités sobre qüestions d’ordre especial i concret. Ni els avantprojectes ni els informes jurídics eren vinculants.

Quant a la seva composició i estructura, el Decret establia que havia d’estar formada per un president,

vint vocals i els membres de la Secretaria tècnica, que eren nomenats lliurement pel Govern, a proposta del Conseller de Justícia i Dret, a excepció del president. Quedaven incorporats com a vocals els membres actius de la Comissió de l’Apèndix. El president fou escollit pels membres de la Comissió el mateix dia de la seva presa de possessió, els quals per unanimitat triaren Joan Maluquer i Viladot. Durant els quatre anys de la seva existència, la Comissió tingué una composició molt plural en tots els sentits, tant des del punt de vista professional, com territorial o polític. Però tots els seus membres tingueren en comú el fet de ser alguns dels juristes catalans més prestigiosos del moment.

La Comissió es reunia a la tarda, en unes dependències de la part del Palau de la Ciutadella ocupada per la Conselleria de Justícia i Dret. El català fou la seva llengua de treball, tant interna com de relació i comunicació externa; els esborranys eren revisats per l’Oficina de Correcció d’Estil de la Generalitat. L’organisme actuava en Ple i en seccions, encarregades de l’elaboració dels avantprojectes, segons un règim flexible. No hi havia seccions fixes, la seva composició variava en funció dels avantprojectes que es tractaven. En un principi els avantprojectes havien de ser aprovats pel Ple abans de la seva proposició al Govern, però aquest sistema aviat fou modificat per tal d’agilitar la tramitació del procediment, atès l’intens ritme d’activitat i la urgència amb què sovint s’havia de treballar. El febrer de 1933 es va establir que el Ple podria modificar el nombre, la composició i la competència de les seccions en què es dividia la Comissió, i que els avantprojectes serien preparats per ponències individuals i aprovats definitivament per la secció corresponent, sense passar pel Ple.

La Comissió Jurídica fou dissolta per Decret de 24 d’agost de 1936, el qual preveia que la seva documentació passés a l’Oficina d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia per a la seva conservació i custòdia. Els motius al·legats foren que la seva estructura no s’ajustava a la rapidesa amb què s’havia de dur a terme la transformació jurídica que imposava el moment de transició que vivia Catalunya, la qual reclamava la concentració sota la direcció del Govern de tots el organismes relacionats amb la justícia.

Amb el restabliment de la Generalitat, es va recupe-rar la Comissió Jurídica Assessora per Decret de 17 d’octubre de 1978, adscrita a la Presidència. Exercia les funcions d’assessorament jurídic del President i del Consell Executiu, i dictaminava o elaborava les propos-tes de normes que li eren sotmeses. Els seus membres,

6 sense límit de nombre, eren nomenats per Decret.

Des del seu restabliment, diverses disposicions pos-teriors han regulat l’organisme fins a la darrera, la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assesso-ra (modificada per la Llei 13/2008). Actualment, la Co-missió és l’alt òrgan consultiu del Govern, dotat de ple-na autonomia orgànica i funcional, per tal de garantir-ne la seva objectivitat i independència. En aquesta con-dició, actua amb total independència per tal de vetllar per l’observança de l’ordenament jurídic i per la pro-tecció dels drets dels ciutadans.

La documentació de la Comissió Jurídica Assessora d’època republicana es va conservar a la seu del Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya i va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el 27 de novembre de 2013 procedent del Departament de Justícia, en compli-ment de l’acta de transferència signada el 13 de desem-bre de 2011 pel conseller de Cultura, la consellera de Justícia, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de la Comissió Jurídica Asses-sora. El conjunt documental ocupa uns cinc arxivadors i comprèn tot el període d’activitat de la institució, entre l’octubre de 1932 i l’agost de 1936. Conté la documen-tació administrativa de l’organisme i la generada per les funcions que li van ser pròpies, especialment la legislati-va, a la qual va dedicar la major part de la seva intensa activitat. Una relació de transferència lliurada amb l’in-grés de la documentació n’especifica el contingut: Memòria de l’Oficina d’Estudis Jurídics de

Catalunya de 1932. Relacions de membres de la Comissió. Documentació interna (1933-1936): decrets de

creació, de fixació de dietes dels membres, de modificació de la composició, funcionament i competències i reglament interior.

Dietes dels membres de la Comissió (1936): figuren totes les reunions celebrades amb els assistents i els continguts.

Nòmines de les dietes pagades pel Departament de Justícia (1934-1936).

Actes de les sessions: 12 des 1932, 13 feb 1934, 7-9 març 1934, 28 feb 1935, 17 gener 1936 a 13 juliol 1936.

Correspondència (1932-1936): entre molts altres temes, conté els nomenaments de vocals de la Comissió i de ponents de les seccions, així com els encàrrecs d’elaboració dels avantprojectes de llei en oficis tramesos pel conseller de Justícia o les consultes del Govern sobre aspectes jurídics.

Documentació de secretaria.

Ponències, informes i dictàmens jurídics en resposta a consultes plantejades pel Govern: sobre recursos administratius interposats per funcionaris, veïnatge administratiu, avortament, contractes usuraris, adopcions, matrimonis realitzats al front, aranzels judicials, registre civil o alguns aspectes del notariat, entre altres temes.

Expedients dels avantprojectes de llei elaborats per la Comissió. Referents a les següents lleis:

La Comissió va treballar en altres avantprojectes dels quals l’ANC no conserva la documentació:

Constitució de Catalunya aprovada el 1933

Llei municipal de Catalunya aprovada el 1933–1934

Llei sobre majoria i habilitació d’edat aprovada el 1933

Llei del Tribunal de Cassació de Catalunya

aprovada el 1934

Llei sobre capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges

aprovada el 1934

Llei reguladora de la Procuradoria de Catalunya

aprovada el 1936

Llei sobre la successió intestada aprovada el 1936

Llei Electoral tramitació al Parlament no finalitzada

Llei sobre tutela i curatela tramitació al Parlament no finalitzada

Llei reguladora de l’autoritat paterna tramitació al Parlament no finalitzada

Llei reguladora dels recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa

tramitació al Parlament no finalitzada

Llei sobre la filiació extra matrimonial tramitació al Parlament no finalitzada

Llei de redimibilitat de censos tramitació al Parlament no finalitzada

Llei de Justícia Municipal de Catalunya

avantprojecte inacabat

Llei relativa als conflictes d’atribucions entre autoritats judicials i els organismes administratius dependents de la Generalitat


Llei de prelació de fonts del dret civil avantprojecte inacabat

Llei del Tribunal de Comptes de Catalunya


Llei especial per a la solució dels conflictes pendents derivats dels contractes de conreu

aprovada el 1933

Llei sobre contractes de conreu aprovada el 1934

Llei reguladora del procediment per a l’exercici dels drets de referèndum

tramitació al Parla-ment no finalitzada


7 En general, els expedients dels avantprojectes estan

formats pels següents documents: – Ofici del conseller de Justícia encarregant

l’estudi de l’avantprojecte en nom del Govern – Esborrany de l’avantprojecte redactat pel po-

nent/s encarregat/s – Versió de l’esborrany revisat per l’Oficina de

Correcció d’Estil de la Generalitat – Esmenes dels membres de la Secció encarrega-

da de l’estudi – Text aprovat – Vots particulars al text aprovat – Textos de dret comparat, en algun cas – Contactes amb altres organismes afins o

col·laboradors En menys de quatre anys la Comissió Jurídica As-

sessora va desenvolupar una àmplia i important tasca legislativa, i també consultiva. Va elaborar i presentar setze avantprojectes de llei, tant en matèria de dret pú-blic com de dret privat, dels quals nou es van convertir en lleis aprovades pel Parlament després dels tràmits preceptius; algunes d’aquestes lleis foren cabdals en el nou ordenament jurídic sorgit de la Cambra catalana. I va començar a preparar quatre avantprojectes més que no va arribar a presentar. Actualment la documentació de l’organisme es troba en procés de descripció i poste-riorment es procedirà a la seva digitalització per poder-la oferir en línia i a la sala de consulta de l’Arxiu a tra-vés dels cercadors habituals de l’ANC.

Finalitzat el tractament, es posarà a l’abast dels estu-diosos i de les persones interessades una font essencial per a l’estudi i coneixement del dret català i de les insti-tucions que han participat en la seva creació, codificació i interpretació, i han vetllat per la seva correcta aplicació.

Maria Utgés Vallespí

EL FONS FRANCESC CABANA D’HISTÒRIA DE L’EMPRESA CATALANA INGRESSA A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Composició i volum del fons documental

Les dades bàsiques del fons estan contingudes a l’informe tècnic elaborat per l’Arxiu Nacional de Catalunya i aprovat per la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya en la sessió del dia 11 de març de 2014. Segons el dit informe, el fons està integrat per:

Fons o col·lecció? Una primera consideració és que el Departament de

Cultura no ha adquirit el fons personal i científic de Francesc Cabana, entenent com a tal els seus escrits, doss ie rs de t reba l l , cor respondència i a l t ra documentació semblant. Ha adquirit els documents històrics originals, aplegats per ell al llarg dels anys, que han servit de suport a la seva investigació en els àmbits d’història econòmica i de l’empresa.

Tanmateix, no es pot reduir el conjunt a una simple col·lecció, donat que no ha estat produïda atenent a criteris col·leccionistes en sentit estricte. ANC ha registrat el conjunt documental com un Fons per la seva unitat temàtica, la coherència dels continguts i la seva completesa, així com pel rigor científic en la seva formació, uns criteris que ultrapassen molt les finalitats de gaudi o inversió que caracteritzen l’activitat del col·leccionista.

El valor històric dels documents que integren el fons és indiscutible i està avalat per la trajectòria científica del seu productor –Francesc Cabana– i per la investigació que han guiat la constitució del fons documental.

Anàlisi del contingut del fons documental Accions, obligacions i títols empresarials (1782-1959)

Inclou 2.323 exemplars recopilats per Francesc

Notes 1. Per a la història de la institució s’ha seguit la monografia: ARGULLOL, Enric et al. La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. 75 anys d’història. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya - Viena Edicions, 2011

2. Decret de 24 d’octubre de 1932, de creació de la Comissió Jurídica Assessora. Butlletí de la Generalitat de Catalunya, 30 d’octubre de 1932, núm. 20, p. 576.

Descripció / Quantitat Accions, obligacions i títols empresarials (1782-1959)

2.323

Postals antigues 2.018 Fotografies antigues 533 Marques empresarials 4.540 Etiquetes comercials 902 Paper comercial 3.186 Bitllets i paper moneda (1793-1939) 14 Hemeroteca 1.107

Total : 14.623 documents

https://www.gencat.cat/eadop/imatges/republica/1932/19320020.pdf

8

Cabana i organitzats d’acord amb els diferents sectors industrials. No es tracta d’una recopilació qualsevol si-nó una col·lecció única que documenta el conjunt del món empresarial català i les seves principals empreses des de finals del segle XVIII.

Cal tenir en compte que les accions, obligacions i tí-tols de deute emeses per una societat mercantil inclouen, segons el codi de comerç, les dades fonamen-tals de l’empresa –nom, activitat, seu, capital social, va-lor del títol emès, data d’emissió, etcètera– i han de ser dades veraces i comprovables en el registre mercantil. El salvament d’una única acció serveix, doncs, per a ob-tenir les dades bàsiques d’una societat mercantil moltes vegades desapareguda o no documentada. A banda, cal tenir en compte el valor artístic derivat dels elements gràfics i la rellevància de l’autor, que en determinats ca-sos fan pujar molt el valor del document en el mercat.

Francesc Cabana va organitzar aquesta part del fons per sectors econòmics. Se’n deriva la classificació se-güent: 51 unitats corresponen al sector agrícola (1852-

1972) on destaquen els títols de la Compañia Agrí-cola Catalana (acció de 2.000 rals de 1852) i l’acció de 500 pts. en castellà i francès de la Compañía Ge-neral de Tabacos de Filipinas (1882).

82 unitats corresponen a aigua i canals (1856-1986) on hi destaca un títol nominatiu de Campañá y Compañía, Sociedad comanditaria constituída para buscar y conducir aguas de Vallvidrera a Sarrià (1856).

134 unitats corresponen a empreses d’alimentació (1847-1988) on destaquen una cèdula de 320 rals del Colegio de Drogueros y Confiteros de la ciudad de Barcelona (1847) i un títol de 100 duros de Trías y Compañía S. en C., José. Compra de trigo y hari-

nas. Fabricación y venta de pan (1857). 34 unitats corresponen al sector de les assegurances

(1847-1981) on destaquen una acció nominativa de 2.000 rals de la Compañía Ibérica de Seguros (1847), una acció de 20.000 rals de la Compañía Barcelonesa de Seguros Marítimos, SA (1854) i un títol nominatiu de 20 accions de 5.000 rals de la Compañía de Seguros marít imos, avales y subvenciones La Salvadora (1857).

152 unitats corresponen a societats del sector dels bancs (1782-1980) on destaquen particularment una acció de 2.000 rals de billó del Banco Nacional de San Carlos (1782), un títol nominatiu de cinc accions de 4.000 rals de la Caja Barcelonesa de Giros, Descuentos, Préstamos y Cuentas Corrientes (1855), una acció nominativa de 4.000 rals d’Ensanche y Mejora de Barcelona (després Sociedad de Crédito y Fomento de Barcelona, 1864), una acció de 500 pts del Banco de Lérida (1881) i una acció de 500 pts (sèrie A) de Crédito Español (1883).

73 unitats corresponen a empreses productores de ciment (1891-1989) on destaquen una acció de 250 pts. de La Unión SA. Fábrica de Medio Cristal (1891) i una altra de 500 pts. (sèrie 1ª) de la Compañía general de Asfal tos y Pòrt land “ASLAND” (1901).

130 unitats corresponen a societats comercials (1904-1981) on hi destaca una acció (sèrie C) de 125 pts de la Feria de Barcelona, SA (1919).

148 unitats corresponen al sector de la construcció i i m m o b i l i a r i ( 1 8 6 5 - 1 9 9 2 ) o n d e s t a q u e n especialment pel seu valor una obligació de 100 duros (sèrie C) de La Constructora Catalana d’Antoni Ribes y Compañía (1865), una participació

Obligacions del Banc de Reus, 1921. CAT ANC1-1115 Col·lecció documental sobre la Història de l’Empresa de Francesc Cabana


9

nominativa de 200 pesos forts de Fomento del En-sanche de Barcelona. Sociedad comanditaria Vidal, Klein, Parellada y Compañía (1866) i una acció sè-rie B de 500 pts. de Parques y Edificaciones, SA (1919).

170 unitats corresponen a empreses del sector de l’energia (1878-1989) on destaquen particularment una acció de 500 pts de Rosich Hermanos, Llusá y Compañía, Compañía Fabril Comanditaria (1878), una obligació hipotecària de 500 pts. (sèrie C) d’Alumbrado de Poblaciones. Francisco Estaper y Cia S. en C. Sucesores de José Piñol y Cia en Co-mandita (1902), una acció nominativa de 200 pts. (sèrie B) de Forces Hidroelèctriques d’Andorra SA, FHASA (1930) i una acció preferent de 500 pts. de Producción y Suministro de Electricidad, SA (1941).

167 unitats corresponen al sector del ferrocarril i els transports (1866-1976) on des taquen especialment una acció nominativa de 200 rals de la Junta auxiliar de Carretera de Porrera (1866), una acció de 500 pts de la Sociedad Anónima por acciones Tranvía de Barcelona, Ensanche y Gracia (1881) i una acció de 500 pts de la Sociedad General de Automóviles SA (1911).

36 unitats corresponen a societats de gestió d’hotels (1880-1992) on destaquen una obligació de 125 pts. del Grande Establecimiento Terápico Funcional (1880), un títol provisional de 5 accions de 5.000

pts. (sèrie B) de la Sociedad del Gran Hotel Continental (1881) i una acció de 500 pts. d’Autódromo Nacional SA (1923). 105 unitats corresponen a empreses d’indústries diverses (1857-1989) on destaquen una acció de 2.000 rals de La Curtidora Catalana (1857), una acció de 500 pts. d’Industrias del Cuero Armado SA (1904) i una acció de 500 pts (sèrie A) de Clausolles SA. (1916). 219 unitats corresponen a e m p r e s e s d e l s e c t o r d e l a metal·lúrgia (1855-1988) on, entre moltes altres, hi destaquen una acció nominativa de 2.000 rals de Ferrería Catalana (1855), un títol nominatiu de 1.000 duros de Castanys y Compañía, Sociedad en

Comandita (1859), una acció de 500 pts. (6a emissió) d’Hispano Suiza,

Fábrica de Automóviles (1916) i una altra de 500 pts (8a emissió) de la mateixa empresa (1940).

106 unitats corresponen a societats d’explotació de mines (1846-1963) on destaquen una acció de la Sociedad de la Aurora para la Esplotación de minas de carbón de piedra (1846), una acció de la Minera Titulada Fama Española; Sociedad. Minas de Farena en el Campo de Tarragona (1845), una acció nominativa de la Sociedad Minera Carbonera de Calaf (1859), un títol de cinc accions de pagament d’El Veterano, Sociedad Minera (1859),

Obligació de la Casa del Pueblo (signada per A. Lerroux), 1904. CAT ANC1-1115 Col·lecció documental sobre la Història de l’Empresa de Francesc Cabana

Obligació del Banc de Reus, 1901. CAT ANC1-1115 Col·lecció documental sobre la Història de l’Empresa de Francesc Cabana

10 una acció nominativa de la Confianza, Sociedad Es-pecial Minera (extracció de plom a Sant Julià del Llort, 1860), títol de cinc accions de La Carbonífera de Serós (1864), una acció de 500 pts. de La Carbo-nera Metalúrgica Española (Montsec, 1873), una acció de Buena Suerte, Sociedad Minera (mineral argentífero a Sant Vicenç de Sarrià i a Sant Pere Mártir) (1879), un títol de 10 accions de 250 pts. d’Aurora del Pirineo SA (1881) i una obligació de 500 pts. de Carbones de Berga (1911).

68 unitats corresponen a empreses no industrials (1864-1975) on destaquen una cèdula de 25 duros de Monturiol, Font, Altadill i Compañía. Navegaci-ón Submarina Sociedad Comanditaria (1864), una subscripció per valor de 100 pts. de Navegación Aé-rea Sociedad Comanditaria, Suscripción para reali-zar el invento de D. Cristóbal Juandó i Rafecas (1900) i una obligació de 50 pts. de Casa del Pueblo SA., amb la signatura d’Alejandro Lerroux (1904).

29 unitats corresponen a societats no mercantils (1864-1958) on destaquen particularment una obli-gació de 100 rals de l’Ateneo Catalán de la Clase Obrera. (1864), una obligació del Casino Círculo del Liceo (1875) i un títol nominatiu de soci del Casino Mercantil (1885).

84 unitats corresponen a empreses del sector del pa-per i les arts gràfiques (1845-1989) on destaquen una acció nominativa de 10.000 rals d’Aurora, La. Fábrica de papel continuo establecida en Gerona (1845), una acció de 500 pts. (sèrie A) de la Unión de Fotograbadores (1916) i una acció de 500 pts. d’Editorial Catalana (1917).

155 unitats corresponen al sector de la química (1881-1987) on destaquen particularment un títol nominatiu de 5 accions de 500 pts. (sèrie B) i una acció nominativa de 500 pts . (sèrie C) de Farmacéutica Española, Sociedad - G. Formiguera y Compañía, S. en C. (1883 i 1886), una acció de 250 pts.(sèrie A) de la Sociedad Española de Azufres (1883), una acció de 500 pts. de la Sociedad Española de Seda Viscose (1907) i una acció de 500 pts. de Dora SA. (1921).

72 unitats corresponen al sector públic (1893-1990) on destaquen un títol de 500 pts. (3ª emissió) de l’Empréstito Municipal de Vich (1911), les ob l igac ions de 500 p t s . de l Deute de la Mancomunitat de Catalunya (1915 i 1920) i un títol de 500 pts. d’Obligació de Tresoreria de la Generalitat de Catalunya (1936).

276 unitats corresponen a empreses del tèxtil (1847-

1982) on destaquen sobretot una acció de La España Industrial amb extracte d'inscripció a nom de Bonaventura Carles Aribau (1847), una acció nominativa de 2.000 rals de La Aprestadora Española (1856), una acció nominativa de 2.000 rals d’Ausiliar de la Industria (1856), una obligació nominativa de 500 pts. de Bresca y Compañía, Sociedad Fabril en Comandita. Fábricas de merinos y otros artículos de lana en Villanueva y Geltrú y Villafranca (1880), una acció de 1.000 pts. d’Industrial Lanera Hispano Americana (1918) i una obligació de 500 pts. d’un emprèstit del Gremi de Fabricants de Sabadell (1921).

32 unitats, finalment, corresponen a societats dedicades al transport marítim (1881-1971) on destaca una acció de 2.500 pts. de la Compañía Transatlàntica (1881). En conjunt, la composició cronològica de les

Patent de La España Industrial, Barcelona. CAT/ANC1-1115 Col·lecció documental sobre la Història de l’Empresa de Francesc Cabana


11 accions, obligacions i títols empresarials és la següent: 1 unitat de 1782; 241 datades entre 1845 i 1900; 861, entre 1901 i 1938; 675, entre 1939 i 1959; 464, entre 1960 i 1975; 71, entre 1975 i 1992; i, finalment, 10 sense data identificada.

Bitllets i paper moneda (1793-1939)

És el segon element fonamental del fons. Inclou 14 peces des de finals del segle XVIII. Algunes d’elles es poden considerar molt rares, com els 4 Assignats de '5 livres' de la República Francesa (c. 1793), és a dir, el paper moneda que va circular al nord de Catalunya du-rant la Guerra Gran, i altres 2 Assignats de 100 pessetes “en Vigor en el Principado de Cataluña” durant la Guerra del Francès (1813-1814). Aquestes peces es consideren els primers papers moneda que van circular a Catalunya. Després hi trobem 1 bitllet de '500 reales de vellón', “para transacciones de todas clases en el Principado de Cataluña” (Barcelona, 1853) i un altre de “25 pesos fuertes” la Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Cia. S. en c. (1863). Els vuit bitllets són peces molt apreciades pels col·leccionistes.

Dins la mateixa col·lecció hi ha diversos bitllets dels primers bancs catalans, que són els següents: – 1 bitllet de “25 pesos fuertes” del Banc de Barcelo-

na (1868) – 3 unitats de d’obligacions-bitllets del Banc de Reus

(1901) – 9 unitats de descomptes i préstecs del Banc de Reus

(1901-1921) – 17 unitats d’obligacions-bitllets del Banc de Valls

(1882-1921) Finalment, Francesc Cabana va adquirir en el mer-

cat diversos exemplars del paper moneda emès per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil: – 1 bitllet de la Caixa Oficial de Descomptes i Pigno-

racions de la Generalitat de Catalunya – 1 bitllet sense data (500 pts) i 2 mostres de bitllets

de 100 ptes de l’any 1936. Arxiu fotogràfic

Francesc Cabana no s’oblidà del valor de la fotogra-fia per a documentar qualsevol activitat en el segle XX. D’aquesta manera, el fons incorpora 533 positius en blanc/negre i 2.018 postals, triades no tant pel seu valor fotogràfic sinó pel valor històric i documental.

Aquesta part del fons inclou imatges d’exterior de fàbriques, colònies fluvials, centrals elèctriques, mines, ferrocarrils i transports, recs agrícoles, maquinària, escenes de treball i molts altres elements que permeten

documentar gràficament el desenvolupament industrial de Catalunya. Geogràficament, les imatges es refereixen a la totalitat del territori català amb un pes mol t impor tan t de Barce lona i l e s conques industrialitzades del Llobregat i del Ter.

Publicitat i màrqueting

Aquest és un àmbit de la vida de les empreses, el comercial, que sovint és negligit pels investigadors. Francesc Cabana va fer un notable esforç per aplegar els documents gràfics que testimonien el comerç i la venda del producte. Així, ha reunit un conjunt molt notable de 4.540 marques empresarials i 902 etiquetes comercials, totes elles impreses a tot color, que donen testimoni de l’autenticitat del producte i de l’esforç de les empreses per difondre’l d’una manera atractiva.

Qui no coneix la marca de l’Anís del Mono, per exemple? Aquesta part del fons reuneix un gran nombre de documents semblants i es considera una col·lecció única per la seva completesa i amplitud.

Paper comercial

Es tracta segurament de la part més ordinària del fons, però no per això menys important com a document històric. Inclou 3.186 impresos de cartes, albarans i factures –la major part d’elles en blanc– aplegades pel seu valor informatiu i gràfic, és a dir, els mateixos criteris que van guiar el productor a constituir el fons d’accions i títols empresarials.

Hemeroteca històrica

Finalment el fons inclou un total de 446 volums enquadernats i 661 números de revistes, a partir de mitjan segle XIX, sobre temes relacionats amb l’empresa i l’economia catalana i espanyola.

Aquest apartat inclou, en primer lloc, una col·lecció

Fotografia d’una fàbrica. CAT/ ANC1-1115 Col·lecció documental sobre la Història de l’Empresa de Francesc Cabana

12 molt àmplia de 192 Anuaris, Guies i Directoris editats p e r d i v e r s e s a s s o c i a c i o n s e m p r e s a r i a l s i administracions que donen fe, en un determinat moment, de la realitat econòmica de Catalunya, Barcelona i diverses poblacions industrialitzades del país.

Un apartat especial mereixen les guies editades per les societats d’atraccions de viatgers des de la dècada de 1850, les precursores de les oficines de turisme. A partir de la Guia cicerone de Barcelona, de Bofarull (1855), que és el document més antic, i de la curiosa Guia del Antiguo Reino de Cataluña (1887), d’Emilio Valverde, el fons incorpora una col·lecció coherent i ben triada que s’estén fins a la dècada de 1980.

A continuació vénen les publicacions periòdiques pròpiament dites, és a dir, els butlletins i revistes editades per una gran nombre d’entitats i organismes, com El Trabajo Nacional (1922-1960), Mercurio. Revista Comercial Iberoamericana (1902-1934), Economia i Finances. Revista Quincenal de Informació i Divulgació (1926-1931), Cataluña Textil (1907-1932), Barcelona Atracción. Revista mensual de la Sociedad de Atracción de Forasteros (1911-1922), Boletín Algodonero (1944-1936): Barcelona Atracción. Revista mensual de la Sociedad de Atracción de Forasteros. 33 números (1923-1932), Cámara de Barcelona. Comercio y Navegación (1828-972) i El Porvenir de la Industria. Periódico Semana Ilustrado (1877-1898). El volum és de 198 volums i 661 números sense encuadernar.

El fons continua amb 66 publicacions de les diferents exposicions celebrades a Catalunya i Espanya a partir de 1848, amb una atenció especial a les exposicions universals de Barcelona de 1888 i 1929.

Finalment, cal tenir en compte la col·lecció de memòries anuals de deu caixes d’estalvi i quatre bancs catalans, instal·lada en 75 arxivadors (7,5 metres lineals).

Criteris de l’adquisició del fons

Amb l’adquisició del dit fons documental, el Departament de Cultura creu que ha assolit diversos objectius: a) Preservar el llegat científic de l’historiador Francesc

Cabana, que es considera un dels grans especialistes del món de l’empresa, la banca i la burgesia catalanes.

b) Transferir al domini públic i posar a la disposició d e l s i n v e s t i g a d o r s u n f o n s d o c u m e n t a l imprescindible per al coneixement de la història econòmica i empresarial de Catalunya.

c) Ampliar la secció d’arxius empresarials de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la incorporació d’una col·lecció fonamental per al coneixement de la història de l’empresa. Els fons s’ha adquirit atenent a la rellevància del

productor i del seu contingut. El seu preu és de 135.882 euros, en la fixació del qual s’ha considerat bàsicament el valor de les diferents classes de documents en el mercat d’antiguitats i del col·leccionisme. Cal tenir en compte que existeix un comerç especialitzat en documents d’empresa, que se centra sobretot en aquells documents (accions, títols de deute, bitllets bancaris, marques i etiquetes de fàbrica, fotografia antiga), que reuneixen un valor gràfic i iconogràfic i són apreciats pels col·leccionistes. L’objectiu de la compra ha estat, doncs, el d’evitar la sortida d’aquests documents en el comerç i la dispersió del fons documental.

El preu global d’adquisició de les accions,

Cartell. CAT ANC1-1115 Col·lecció documental sobre la Història de l’Empresa de Francesc Cabana


13 obligacions i títols empresarials (la part més valuosa del fons juntament amb els bitllets i paper moneda) és el 48,9% del preu total i dóna una mitjana de 28,6 euros per exemplar, en una forquilla que oscil·la entre els 25 euros de l’acció ordinària i els 150 euros dels exem-plars considerats únics, és a dir, els de les empreses del segle XIX. La valoració del paper moneda ha seguit el mateix criteri. La distinció entre exemplars ordinaris, rars, molt rars i únics s’ha basat en els estudis publicats sobre la matèria i en consultes puntuals a arxius i es-pecialistes en la matèria.

Utilitat i ús del fons documental

Els documents que integren el fons donen valuosa informació sobre l’existència i l’activitat d’un gran nombre d’empreses catalanes dels segles XIX i XX, moltes d’elles no documentades, i al mateix temps permeten aprofundir el coneixement dels diferents sec-tors que estructuren l’economia catalana con-temporània. Els investigadors tindran un material molt important per a l’elaboració de monograf ies d’empreses, història local i història de la tècnica, entre d’altres temes.

Els documents del fons tenen també un elevat valor gràfic i iconogràfic i seran de gran utilitat per a l’edició de monografies i obres de divulgació i també per a les pròpies activitats de difusió de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El fons documental s’ha destinat a l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè és el centre arxivístic pioner i de referència en l’ingrés i tractament dels arxius empresarials, no únicament en l’àmbit català sinó també en el conjunt de l’Estat. L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva avui en dia 137 fons d’empresa, que representen 4.919 metres de documentació textual, 300.000 imatges i 145.000 plànols. El fons Francesc Cabana els com-plementa i enriqueix notablement. Conclusió

El fons Francesc Cabana d’història de l’empresa catalana és el resultat de l’activitat científica del principal historiador de la burgesia i del món empresarial català contemporani.

Els 14.623 documents que integren el fons són conseqüència de la incansable recerca dels testimonis documentals que han servit de suport a la tasca investigadora de Francesc Cabana. Tots ells són documents originals i en bona part exemplars únics i insubstituïbles.

A l’Arxiu Nacional de Catalunya, el fons Francesc Cabana d’història de l’empresa catalana esdevé un recurs de primer ordre per al coneixement de la trajectòria econòmica i empresarial de Catalunya i Espanya en els segles XIX i XX. Josep Fernández Trabal LA COL·LECCIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒ- DIQUES DE LA BIBLIOTECA BORJA

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) ha finalitzat recentment la catalogació de la Col·lecció de publicacions periòdiques de la Biblioteca Borja. La col·lecció procedeix de la Biblioteja Borja, una de les biblioteques privades més importants de Catalunya en l’àmbit de les ciències socials, filosòfiques i religioses que es conserva actualment en el Campus ESADE de Sant Cugat.

La col·lecció de publicacions periòdiques inclou capçaleres que s’inicien en el segle XIX, la temàtica de les quals correspon a diferents branques de les ciències humanes i socials. Aquesta col·lecció ha estat conservada a les instal·lacions de la Biblioteca del Centre Borja, a Sant Cugat del Vallès, fins al seu ingrés a l’ANC i ha estat lliurada a títol de cessió en comodat per part del P. Lluís Magriñà i Veciana S.I., Superior Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya, el 20 de novembre de 2012.

La Província de Catalunya de la Companyia de Jesús ha considerat convenient fer la cessió d’aquesta hemeroteca a l’Arxiu Nacional de Catalunya, per tal d’assegurar la correcta conservació de la col·lecció i perquè es pugui mantenir oberta a la consulta per part dels investigadors, com ha succeït en el Centre Borja fins a l’actualitat.

Origen i formació de la col·lecció la «Biblioteca Borja»

L’actual denominació de la “Biblioteca Borja” és re-lativament nova. Tot i que s’oficialitza vers el 1980, la seva història s’inicia l’any 1864 quan el bisbe de Torto-sa, D. Benet Vilamitjana, cedeix a la Companyia de Je-sús, juntament amb uns locals per instal·lar-hi el seu “Col·legi Màxim”, un fons d’uns 3.000 llibres que constituí la llavor de l’actual biblioteca.

La primera seu fou a Tortosa on hi romangué fins l’any 1905. Posteriorment, es trasllada a la població de

14 Roquetes on també s’hi traslladaren l’Institut Químic i l’Observatori de l’Ebre, ambdós fundats per la Compa-nyia de Jesús.

El progressiu enriquiment de les col·leccions amb importants adquisicions i llegats fan que l’any 1915 es traslladin a Sarrià (Barcelona) juntament amb les facul-tats de Teologia i de Filosofia. En la seva nova seu, anomenada Col·legi Màxim de Sant Ignasi, hi romanen, com a biblioteques independents, la biblioteca de teolo-gia, la de filosofia i la biblioteca central. Els seus fons inclouen, a part d’obres de filosofia i teologia, obres sobre art i literatura així com també col·leccions importants sobre pedagogia i psicologia adquirides per donar suport a les activitats investigadores del Laboratori de Psicologia Experimental, un dels primers de l’estat espanyol.

D’altra banda, també cal destacar el fons de Bíblia amb i mpor t an t s adqu i s i c ions pe r a ú s de l s investigadors.

Els fets provocats per la guerra civil van ocasionar que es trobés a faltar incunables cedits a famílies particulars per a la seva custòdia, però no el fons que romangué a la seu de Sarrià i que restà intacte.

El 25 de setembre de 1949 i finalitzats els moments més difícils de la postguerra, es decideix el trasllat de la biblioteca central i les facultats a la que serà la seva seu definitiva a Sant Cugat del Vallès. L’edifici, de nova

planta, rep el nom de Sant Francesc de Borja. La Biblioteca Borja és aleshores la biblioteca central o general al servei del professorat i els investigadors i comparteix les instal·lacions amb les biblioteques de les Facultats de Teologia i de Filosofia.

En la seva nova seu rebrà també el fons d’altres biblioteques de la Companyia de Jesús i fons procedents d’al tres inst i tucions espanyoles i internacionals. Després del Concili Vaticà II es fusionen les biblioteques de les facultats amb la central i es pren la decisió d’obrir-la als usuaris externs.

L’estiu del 2011 la Biblioteca Borja es trasllada al campus universitari d’ESADE a Sant Cugat del Vallès, des d’on segueix oferint els seus serveis als Jesuïtes de Catalunya, a l’Institut de Teologia Fonamental, vincu-lat a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la comu-nitat acadèmica de la Universitat Ramon Llull.

Descripció i contingut de la col·lecció

La Col·lecció de Publicacions Periòdiques de la Bi-blioteca Borja reuneix una hemeroteca especialitzada en història de l’església a més d’un considerable fons especialitzat en ciències humanes i socials. El conjunt de la col·lecció aplega un important nombre de revistes sobre història de l’Església Catòlica, especialment so-bre la Companyia de Jesús, el cristianisme i altres reli-gions, associacions religioses, teologia i missions.

CAT ANC1-1012 Col·lecció de publicacions periòdiques de la Biblioteca Borja


15

També s’inclou un gran nombre de publicacions sobre la història de Catalunya i d’Espanya, literatura, sociolo-gia, política, dret i moviments associatius, en general.

La major part de les publicacions es comencen a pu-blicar durant el segle XIX, continuen al llarg del segle XX i algunes encara es publiquen actualment. L’abast cronològic de la col·lecció comprèn el període aproxi-mat entre 1815 a 2011. L’abast geogràfic és Catalunya, Països Catalans i Espanya. També conté publicacions procedents de França, Bèlgica, Itàlia, Anglaterra, Ale-manya i Amèrica Llatina. Les llengües predominants són el català i el castellà; també hi trobem un nombre important d’exemplars en francès, anglès, italià i alemany.

El volum total de la col·lecció és de 332 metres i el nombre de títols de publicacions que inclou és de 703, inclòs també un petit nombre de monografies, 71 en total.

Del conjunt de revistes que aplega la col·lecció des-taquen, de manera especial, les que van iniciar la seva trajectòria fa més de 100 anys. Entre elles: Colección legislativa de España (1815-1873), Annales de philosophie chrétienne (1839-1894), El Siglo futuro (1876-1936), La Renaixença (1879-1898), La Ilustració catalana (1880-1883), La Ilustración artística (1882-1916), La semana católica (1882-

1943), Boletín de la Real Academia de la Historia (1883-1934), La Hormiga de Oro (1884-1936), La Veu de Catalunya (1891-1931), La Tradició catalana: scientia, arts, litterae: revista quincenal ilustrada (1894), Revista católica de cuestiones sociales (1895-1927), L’illustration: journal hebdomadaire universel (1897-1943), o Joventut: periòdich catalanista: art, ciencia, literatura (1900-1906).

També cal destacar altres títols que esdevenen un recurs informatiu excel·lent per a la recerca d’estudis sobre història, església, cultura i ciències socials: Patufet (1914-1973), La paraula cristiana (1925-1936), El bon pastor (1927-1935), Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana (1938-1976), El Negrito (1944-1956), Humanitas: revista mensile di cultura (1946-2003), Hispania: revista española de historia (1940-2009), Jesuitas (1948-2004) o Archivum historicum societatis Iesu (1973-2010).

Cal mencionar també el conjunt de diversos fulls dominicals, butlletins oficials eclesiàstics de diferents diòcesis (Tarragona, Tortosa, Girona, Lleida, La Seu d’Urgell, Solsona), i de bisbats, com ara el Butlletí oficial del Bisbat de Vic (1976-2011).

Gran part del conjunt de revistes conserva la col·lecció sencera o pràcticament sencera, com és el cas de la Revista de archivos, bibliotecas y museos (1871-1978), Revista jurídica de Catalunya (1898-1963), Las misiones católicas: revista quincenal (1880-1984) o The American ecclesiastical review (1889-1974).

La col·lecció està constituïda, a més, per diversos anuaris, com l’Annuario pontificio per l’anno… (1916-2007), l’Anuario de estudios medievales (1964-1973) o l’Anuario eclesiástico (1904-1936); revistes i butlletins d’associacions religioses, com Boletín de dirigentes (JOAC) (1950-1957) o Boletín de la FERE (1959-2005); revistes i butlletins de partits polítics i associaci-ons, com Les circumstàncies: degà dels diaris republi-cans de la península (1930), El dia: diari d’Esquerra Republicana (1933-1934) o Butlletí del Centre Excursi-onista de Catalunya (1894-1931).

S’inclouen algunes revistes d’àmbit local, com El leridano (1881); L’om (Manresa) (1929), Clar i net (Sant Cugat del Vallès) (1997-1999). I diaris, com Lo gay saber: periòdich literari quincenal fet per escrip-tors catalans, mallorquins y valencians (1878-1883) o El progreso: diario republicano autonomista (1929).

Destacar també l’existència de diverses revistes il·lustrades, com és el cas de Mundo gráfico (1914-1937) o Pèl & ploma (1899-1901).

En la col·lecció s’hi pot trobar la mateixa revista pu-

CAT ANC1-1012 Col·lecció de publicacions periò-diques de la Biblioteca Borja

16

blicada en diferents llengües, com ara d’Amen: la revue liturgique des fidèles (1966-1970), Amen: revista litúr-gica de los fieles (196-1965) i Amen: revista litúrgica dos fiéis (1966-1967).

Destaquem també algunes revistes de gran format, com l’Osservatore romano (1932-1959,1963-2002) o El Siglo futuro: diario católico (1875-1936).

Pel que fa a les 71 monografies que complementen la col·lecció, totes elles estan publicades entre els anys 1682 i 1989. Cal destacar títols com Real Capilla de Barcelona, la mayor y mas principal de los reynos de la Corona de Aragón: ilustrada y defendida a favor de... Carlos Segundo… con singulares noticias nuevamente descubiertas y elevadas de el sepulcro de e l o lv ido/ por . . . Manuel Mariano Ribera. . . ; presentadas... por... Salvador Feliu / Surià, Iaime (Barcelona, 1698), Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona / Capmany de Montpalau i Surís, Antoni de (Madrid, 1779-1792); Patrimonio seraphico de Tierra Santa fundado por Christo nuestro redentor con su preciosa sangre, prometido por su magestad à N.P.S. Francisco para sí y para sus hijos, adquirido por el mismo santo, heredado y posseido por sus hijos de la regular observancia y conservado hasta el tiempo presente ... / Francisco Jesús María de San Juan del Puerto, Fray. (Madrid, 1724) o Lecciones razonadas de

religión y moral: antídoto contra los principales errores religiosos antiguos y modernos (Gerona, 1899) / Gou i Solà, Joaquim.

Tractament i conservació de la col·lecció

En el moment d’iniciar el tractament de la col·lecció els exemplars de format més fràgil s’han instal·lat en arxivadors estàndards normalitzats i la resta de revistes s ’han mant ingu t com han ar r iba t a l ’ a rx iu , enquadernades o soltes. Moltes d’elles ingressen relli-gades amb cordills, i a mesura que s’han anat catalo-gant, s’ha suprimit aquest cordat i s’han deixant soltes o bé dins d’arxivadors normalitzats, depenent del gruix de cada publicació.

En total s’han utilitzat 152 arxivadors. Tots els exemplars s’han instal·lat en armaris compactes; en pri-mer lloc s’han ubicat les revistes de gran format i se-guidament tota la resta.

Les revistes ingressen a l’arxiu força netes i presen-ten un bon estat de conservació, moltes d’elles estan enquadernades en tapa dura. Tant sols uns pocs exem-plars es separen del dipòsit i es transfereixen a l’Àrea de Restauració de l’ANC per tal de poder rebre el trac-tament adient (bàsicament brutícia i trencament de co-bertes).

La major part de les publicacions contenen un segell a la portada o preliminars amb la inscripció

CAT ANC1-1012 Col·lecció de publicacions periòdiques de la Biblioteca Borja


17 “Bibliotheca Colleg. Max. Prov. Tarrac.” i un número de signatura antic que s’ha mantingut, en el moment de catalogar els exemplars, en el camp de Notes internes.

La catalogació del fons hemerogràfic s’ha realitzat mitjançant el programa de catalogació Millennium, uti-litzat per totes les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) i amb el format MARC 21 per a da-des bibliogràfiques.

El nivell de descripció utilitzat ha estat el parcial, basant-nos en les pautes de la Biblioteca de Catalunya (Nivells de catalogació: P CD-007).

Durant el procés de catalogació, i per tal de poder establir els encapçalaments de matèries més adients, s’han consultat diversos catàlegs en línia, des dels més genèrics fins als més especialitzats en les temàtiques i continguts de les diferents revistes del fons. Així doncs, s’han consultat el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), el Catàleg de la Biblioteca de Catalunya, el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Biblio-gràfic (Catalunya), el Catàleg de la Biblioteca Nacional de España, el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, el Catalogue Collectif de France (CCFR), el Catàleg Col·lectiu italià (Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle Biblioteche Italiane), l’URBE, Unione Romane Biblioteche Ecclesiastiche (Catàleg col·lectiu de biblioteques eclesiàstiques roma-nes) i l’URBS, Unione Romana Biblioteche Scientifi- che (Catàleg Col·lectiu de catorze biblioteques de Ro-ma, inclosa la Biblioteca Vaticana).

Valoració de la col·lecció

El conjunt de la Col·lecció de Publicacions Periòdi-ques de la Biblioteca Borja esdevé un recurs informatiu excel·lent: Pel contingut especialitzat de la col·lecció, la

singularitat d’un nombre destacat d’exemplars i el seu ampli abast cronològic i geogràfic.

Pel nombre de publicacions centenaries que inclou aquesta col·lecció la qual cosa contribuiex a l’enriquiment patrimonial dels fons bibliogràfics i hemerogràfics de l’ANC.

Pel notable increment en fonts d’informació per a la Biblioteca de l’ANC en relació a diverses àrees temàtiques que complementen, a més, els fons documentals de l’arxiu.

Per la rellevància de la Biblioteca Borja com a centre de conservació de patrimoni documental i biliogràfic, de difusió i de recerca històrica durant una llarga trajectòria. Tots aquests elements doten aquesta col·lecció

singular d’un important valor com a patrimoni documental i hemerogràgic del nostre país i fan que constituexi un recurs informatiu de primer ordre per a l’estudi de la història, de l’església, de la cultura i de les ciències humanes i socials en general, durant els segles XIX i XX.

Per accedir als registres catalogràfics de la col·lecció podeu consultar la pàgina web de l’ANC, http://anc.gencat.cat, o bé directament al catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat http://catalegbeg.cultura.gencat.cat.

Mireia Bo i Gudiol Rosa M. Cruellas i Serra

ART I DEUTE PÚBLIC: LES OBLIGACIONS DE T R E S O R E R I A D E L A G E N E R A L I T A T REPUBLICANA (1933–1936)

Un recurs habitual dels governs per a obtenir

finançament extra –a l’espera d’ingressos que no arriben, per atendre deutes pendents, per finançar nous projectes o per altres circumstàncies–, és l’emissió de deute públic. Segons les disposicions publicades al Butlletí Oficial (BOGC), entre 1933 i 1936 la Generalitat de Catalunya va utilitzar aquest recurs posant en circulació unes dues-centes mil obligacions de Tresoreria pel valor d’uns cent milions de pessetes.

La primera emissió de deute, per un valor total de quinze milions de pessetes, es va fer durant la presidència de Francesc Macià, amb Carles Pi i Sunyer com a conseller de Finances. Es van autoritzar a posar en circulació amb data 10 d’abril de 1933 trenta mil tí-tols de 500 pessetes cadascun, amb un interès anual del

18 6% pagat per trimestres vençuts, lliures d’impostos i contribucions, i reembossables en el termini de tres anys (el 10 d’abril de 1936).

L’any 1934 se’n feren tres ampliacions de l’emissió inicial. Les dues primeres ampliacions es van vincular a les necessitats del pressupost —prorrogat— del primer i segon trimestre, foren autoritzades pel president Lluís Companys i duen la signatura del conseller de Finances Martí Esteve. La tercera, inicialment vinculada al pres-supost del segon semestre de 1934, tot i portar la signa-tura del conseller Martí Esteve i la data d’emissió de 16 de juliol de 1934, es posà en circulació el gener de 1935, després dels fets del 6 d’octubre de 1934, i l’autoritzà per decret el governador general de Catalu-nya–president de la Generalitat, Manuel Portela Valla-dares.

Durant el Bienni conservador –l’anomenat Bienni negre– encara se’n fan tres ampliacions més. La quarta i la cinquena, són d’abril i agost de 1935 i hi consta la signatura del governador general Joan Pich i Pon. El conseller de Finances del moment era Fèlix Escalàs. La darrera ampliació, la sisena, havia de portar la data de 15 de novembre de 1935, però més tard es decretà que els títols s’emetrien amb data de 16 de gener de 1936. Llavors Fèlix Escalàs era el governador general de Catalunya i Antoni de Sabatés el conseller de Finances,

Economia i Agricultura. En total , amb la primera emissió i les sis

ampliacions, el deute de Tresoreria podia arribar a un màxim 41.250.000 pessetes (82.500 títols) però, segons el debat reproduït pel Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (sessions del 27 i 28 de març de 1936), a la pràctica l’endeutament va ser d’uns trenta-nou milions de pessetes.

Després de les eleccions de febrer de 1936 i del retorn del govern de la Generalitat, empresonat arran dels fets d’octubre, hi hagué una nova i darrera emissió de deute. El Parlament de Catalunya autoritzà el govern de Lluís Companys a posar en circulació, amb data 10 d’abril de 1936 i per un màxim de seixanta milions de pessetes, cent vint mil títols. Les condicions d’aquestes obligacions eren les mateixes que les dels títols anteriors, amb l’excepció de l’interès anual que passà ser del 5,5%.

Una primera part, 82.500 títols per valor de 41.250.000 pessetes, servia per atendre la conversió o reembors de les obligacions emeses els anys anteriors. El 4 d’abril de 1936 el DOGC publicà el decret de Finances autoritzant-ne l’emissió. I més tard, el 17 de juliol de 1936 el DOGC publica un nou decret autorit-zant l’emissió de les 37.500 restants (18.750.000 pessetes).

Data Emissió Números Obligacions Cost

unitat Total

pessetes Venciment

Interès anual – cupons

trimestrals –

Total anual pessetes

1933 10 abril primera emissió

1 – 30.000 30.000 500 15.000.000 10.04.1936 6 % 15.000.000

1934

15 gener 1 ampliació 30.001 – 37.500 7.500 500 3.750.000 10.04.1936 6 %

15.000.000 10 abril 2 ampliació 37.501 – 45.000 7.500 500 3.750.000 10.04.1936 6 %

16 juliol 3 ampliació 45.001 – 60.000 15.000 500 7.500.000 10.04.1936 6 %

1935 26 abril 4 ampliació 60.001 – 67.500 7.500 500 3.750.000 10.04.1936 6 %

7.500.000 20 agost 5 ampliació 67.501 – 75.000 7.500 500 3.750.000 10.04.1936 6 %

1936 16 gener 6 ampliació 75.001 – 82.500 7.500 500 3.750.000 10.04.1936 6 % 3.750.000

41.250.000 (1)

1936 10 abril segona emissió

1 – 120.000 82.500 500 41.250.000

10.04.1939 5,5 % 60.000.000 (2) 37.500 500 18.750.000

Total 101.250.000 (3)

Emissions d’obligacions de Tresoreria de la Generalitat de Catalunya, 1933-1936

(1) Segons el butlletí del Parlament de Catalunya (sessions del 27 i 28 de març de 1936), totes les obligacions no es van arribar a posar en circulació. Els diputats debateren sobre un total de 39 milions de pessetes, és a dir, unes 78.000 obligacions. De la sisena ampliació no s’ha localitzat cap exemplar dins del fons Generalitat de Catalunya (Segona Repú-blica).

(2) Dins del fons Generalitat de Catalunya (Segona República) no s’han localitzat títols de la segona part d’aquesta emissió de deute, que fou autoritzada el 17 de juliol de 1936.

(3) Probablement només es van posar en circulació unes 160.000 obligacions de Tresoreria, uns vuitanta milions de pessetes.


19

El fons Generalitat de Catalunya (Segona Repúbli-ca) conserva 93 capses (133 unitats de catalogació) amb obligacions de Tresoreria. Són títols reemborsats, on ja no hi consten els dotze cupons dels interessos tri-mestrals (quatre cupons per any). Aquesta documenta-ció forma part de la restitució que el juliol de 1994 la Diputació de Barcelona va lliurar a l’ANC.

A través de CercANC es pot veure la reproducció d’un dels títols de cadascuna de les emissions, llevat de la sisena ampliació (gener de 1936) i de la segona part de la darrera emissió, la que fou autoritzada la vigília del cop d’estat. Per observar-ne els detalls, sobretot els dibuixos, es pot accedir a la gigafoto d’un dels docu-ments.

Sobre el disseny, cal dir que l’autor fou Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 – Barcelona, 1967) i s’imprimiren a l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova, empresa especialitzada en la impressió de treballs artístics i obres gràfiques solemnes.

Totes les obligacions tenen el mateix disseny, amb una petita diferència de to i mida: els dibuixos de la pri-mera emissió i les seves ampliacions són lleugerament acolorits i el títol fa 430 x 315 mm, mentre que els de la segona i última emissió no tenen color i el document és més quadrat, de 365 x 340 mm. Atès que els títols de deute del fons Generalitat de Catalunya (Segona Repú-blica) són obligacions recuperades, ja no porten els dot-ze cupons retallables de liquidació trimestral. Amb els cupons, l’amplada o la llargada havia de ser una mica més gran.

Referent a l’autor, cal dir que Josep Obiols fou un artista compromès amb la seva realitat social. D’ideari i estètica noucentista, la seva obra és exemple del projecte cultural que, des de sectors públics i privats, cercava i mostrava una Catalunya cívica i mediterrània, sinònim de país de progrés; un país modern i europeu d’arrels mediterrànies.

Obiols conreà diverses tècniques: pintura mural, dibuix, pintura de cavallet, gravat (xilogràfic i calcogràfic), disseny gràfic (cartellisme i petit imprès)... I treballà en diversos camps: retrat, paisatge, natura morta, mitologia i mediterrània, temàtica religiosa, il·lustració de llibre infantil, juvenil i literatura per a adults, ex-libris, segells, paper moneda, imatge corporativa, propaganda institucional, decoració d’edificis públics i privats, etc.

Col·laborà amb entitats i institucions culturals i de govern, com ara el Parlament i la Generalitat de Catalunya, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, el Futbol Club Barcelona, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, l’Editorial Catalana, l’Escola Isabel de Villena, l’Editorial Barcino, l’Editorial Muntañola, per citar-ne només algunes.

Probablement, la seva obra més coneguda és el cartell “Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?” de 1922. Pel que fa als seus treballs per a la Generalitat de Catalunya, cal destacar “L’Auca del noi català, antifeixista i humà” inclosa en el llibre editat l’any 1937 pel Comissariat de Propaganda, les obligacions de Tresoreria (1933-1936), paper moneda (diversos bitllets) i els murals per al vestíbul de la Conselleria de Finances (Rambla de Catalunya, 83 de Barcelona) de 1938.

Per a les obligacions de Tresoreria Obiols emprà la tècnica del gravat al boix. El tema i el disseny, també són noucentistes. Sobre una composició floral, presidida per l’escut i el nom de la Generalitat, es disposen sis al·legories dels sectors econòmics

Títol de deute públic núm. 018.821. Primera emissió d’obligacions de Tresoreria de la Generalitat de Catalunya, 10 d’abril de 1933.

http://dom.cat/dh6

http://dom.cat/dn8

http://cultura.gencat.cat/anc/obligacionsdetresoreria

http://www.josepobiols.cat/1_inici.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Oliva_de_Vilanova

http://dom.cat/dji

http://dom.cat/dn9

20 predominants. A l’esquerra de l’escut, de dalt a baix: 1) la indústria extractiva (el miner, les fonts d’energia); 2) el comerç, els negocis (un jove vestit amb armilla, jaqueta i pantalons, i uns llibres sota el braç); i 3) la indústria manufacturera (la filadora i fàbriques fumejant al fons). A la dreta de l’escut, s’hi representa: 4) l’agricultura (la noia de la verema); 5) la pesca i el comerç marítim (el pescador, un veler i un vaixell de mercaderies al fons); i 6) la ramaderia, els boscos (un pastoret amb un xai a collibè). A més a més, hi ha avellanes, raïm, fulles de parra, magranes, espigues de blat, atzavares, pinyes, carbó... Les dues noies i els quatre nois, treballadores i treballadors dels sectors primari i secundari, tenen un posat serè. Natura, paisatge, personatges i activitats, tot plegat molt mediterrani. Ordenadament, es mostra un exemple i un model de progrés.

Àngels Bernal i Cercós L’ANC I EL MEMORIAL DEMOCRÀTIC SIG-NEN UN CONVENI SOBRE LA RECUPERACIÓ DELS FONS DOCUMENTALS DE LA GUERRA I L’EXILI I RECUPEREN EL FONS DEL DIBUI-XANT JOSEP BARTOLÍ

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el direc-

tor del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, varen signar el passat mes juliol, un conveni de col·laboració que regula i institucionalitza les tasques del Memorial Democràtic i de l’Arxiu Nacional de Ca-talunya en el camp del patrimoni documental. Ambdu-es institucions compateixen l’objectiu de recuperar fons documentals de persones i entitats que donen testimoni dels fets històrics relacionats amb la guerra civil i l’exi-li i de fer-los accessibles als investigadors.

El conveni marc té per objecte donar forma reglada a la possibilitat que el Memorial Democràtic i l’Arxiu Nacional de Catalunya uneixin esforços i col·laborin en la recerca dels fons documentals, els quals, una vegada localitzats pel Memorial en el desenvolupament de les seves activitats pròpies es conservaran a l’Arxiu Nacio-nal. Per tant, correspon al Memorial la recerca dels fons documentals i la sensibilització dels seus propietaris i a l’ANC les tasques tècniques de l’ingrés i el tractament arxivístic.

El llegat de l’artista Josep Bartolí és el primer que ha estat objecte de recuperació a través d’acció

mancomunada d’ambdues institucions. Desprès de la signatura, el Memorial Democràtic i

l’Arxiu Nacional de Catalunya constituiran una comissió paritària per impulsar el conveni i establir un programa d’actuació.

El llegat de l’artista Josep Bartolí és el primer que ha estat obejcte de recuperació a través de l’acció mancomunada del MD i de l’ANC. Es troba ja ingressat a l’ANC des del dia 24 de juliol de 2013.

Josep Bartolí (Barcelona, 1910 - Nova Cork, 1995). Orfe de mare de ben petit i fill de músic, va créixer en una situació econòmicament precària. Estudià a la Llotja i a l’Acadèmia Baixes i ben aviat, com a mitjà de subsistència, començà a fer treballs relacionats amb el dibuix, principalment connectats amb l’escenografia teatral. Col·laborà també assíduament com a dibuixant polític durant el període 1933-1936 a diverses publicacions, com ara La Humanitat, L’Opinió i L’Esquella de la Torratxa. Passà d’una vida bohèmia i desendreçada a un compromís social intens. Participà en l’organització del Sindicat de Dibuixants Professionals de Barcelona de la UGT, del qual esdevingué dirigent el 1936 i, a l’esclat de la guerra, en l’ocupació del Palau dels Marquesos de Barberà, des del qual es dissenyaren bona part dels cartells de propaganda durant el conflicte. D’esperit llibertari i inquiet, Bartolí alternà l’activitat al sindicat amb contínues expedicions al front amb la Columna Caritat Mercader, el Batalló Thelmann i la Divisió Karl Marx.

En acabar la Guerra Civil passà pels camps d’Argelers, Sant Cebrià i Bram, fins a aconseguir, amb l’ajut del seu germà Joaquim, establir-se a París. Amb l’ocupació alemanya, Bartolí fuig novament i amb el suport de Josep Tarradellas aconsegueix embarcar-se des de Marsella cap a Tunis. El 1943, després d’un llarg periple arriba a Mèxic, on publicà Campos de concentración i ben aviat comença a treballar, en escenografies teatrals i cinematogràfiques, en el camp del llibre i la publicitat i en exposicions pròpies, als Estats Units, primer, i poc a poc arreu del món. El 1948 va obtenir la nacionalitat mexicana i el 1962 la nordamericana, tot i que resideix més o menys establement a Nova York des del 1947, mentre manté una relació sentimental amb Frida Kalho. Durant els a n y s c i n q u a n t a f r e q ü e n t a e l s c e r c l e s d e l’expressionisme abstracte, segueix el moviment de la 10th Street i estableix contacte amb integrants de l’Escola de Nova York com ara Franz Kline, Jackson Pollock o Mark Rothko. Des del 1977 inicià estades més o menys llargues a Catalunya, amb una gran expo-


21 sició a Terrassa el 1984.

El fons és constituït principalment per la documen-tació produïda per Josep Bartolí com a resultat de la se-va activitat pròpia. Inclou documentació identificativa, de residència i de nacionalització mexicana i nordame-ricana; contractes i factures de lloguer, assegurances i serveis; documentació de la gestió i transport de l’obra; agendes i relacions de contactes; documentació mèdica; informació genealògica i correspondència personal i fa-miliar; documentació de l’activitat com a dibuixant i il·lustrador: col·laboracions en premsa i revistes il·lustrades, monografies i treballs publicitaris; relaci-ons de l’obra pictòrica; correspondència professional; notes i manuscrits autobiogràfics i polítics, obra publi-cada i guions cinematogràfics; correspondència tramesa i rebuda, entre la qual destaca pel seu volum la bescan-viada amb personalitats de l’exili i de l’art com ara En-ric Adroher, Agustí Bartra, Alberto Gironella, Lucette Gueidan, Saby Nehama, Vlady (Vladimir K. Rusakov) i Isabel Díaz Fabela i Elba Tapia; documentació de la participació política als Estats Units i al moviment eu-ropeu; documentació de viatge; apunts biogràfics, arti-cles i crítiques sobre l’obra de Josep Bartolí;

organització de les exposicions individuals i participació en mostres col·lectives; notícies de premsa comentades, documentació personal d’Enric Adroher, publicacions culturals, de partits i moviments polítics, i reculls de premsa temàtics. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació a la trajectòria vital i artística d’un personatge rellevant de l’exili català a Mèxic i els Estats Units provocat per la Guerra Civil espanyola.

El volum total del fons documental és de 2,9 metres (30 unitats d’instal·lació). L’ANC té subscrits diversos convenis amb entitats i organismes per a la localització i recuperació dels fons documentals conservats a l’exterior, entre ells el conveni amb la Coordinadora de Casals Catalans a l’estranger i l’Associació Archivo Guerra y Exilio (AGE). Amb la signatura del conveni de col·laboració amb el Memorial Democràtic, l’ANC es consolida com el centre arxivístic de referència per a conservar i difondre el patrimoni documental escrit i gràfic de l’exili català del segle XX.

S’ofereix en annex un llistat dels fons més rellevants conservats per l’ANC.

FONS DOCUMENTALS RELACIONATS AMB L’EXILI CONSERVATS A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Fons de les Administracions Públiques

Núm. Nom Continguts principals Cronologia

511 Generalitat de Catalunya (Exili) Documentació administrativa i econòmica de les institucions de la Generalitat a l’exili. Correspondència. Ajuts a refugiats. Camps de concentració. Publicacions.

1939-1945

Fons d’associacions


149 Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya

Moviment estudiantil. Universitat. Exili. Correspondència. 1937-1969

230 Partit Socialista Unificat de Catalunya

Exili i resistència contra la dictadura. Presos polítics. Documentació del SERE.

1937-1987

555 Centro Español de Moscú (AGE) PCE. Dolores Ibarruri. Niños de la Guerra. Fotografies. Hemeroteca 1933-1986

565 Winnipeg (AGE) Reproducció de documentació escrita i fotogràfica del viatge del Winnipeg a Santiago de Xile

1939

658 Comité de Veteranos de la URSS (AGE)

Expedients personals de combatents soviètics. Correspondència. Fotografies

1939-1990

767 Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE)

Documentació administrativa. Activitats de memòria. Material gràfic i àudiovisual

1997-2005

22

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA I EL COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA INICIEN EL

Fons personals


3 Joan Masot Dossiers i correspondència de l’exili a França. 1936-1975

26 Carles Riba Llengua Catalana. Intel·lectuals a l’exili. Correspondència 1911-1974

61 Octavi Saltor Lliga Regionalista. Correspondència. Exili a França 1923-1982

66 Pere Bosch i Gimpera Correspondència, documents polítics i administratius. Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Tribunals revolucionaris. Exili. Universitat.

1925-1976

68 Ramon Arrufat i Arrufat Correspondència i activitat política a Mèxic 1925-1987

89 Frederic Rahola i d’Espona Generalitat de Catalunya a l’exili. Presidència de Josep Tarradellas. 1940-1984

91 Jaume Aiguader Correspondència i altres documents. Alcaldia de Barcelona i exili. [Segle XX]

97 Carles Soldevila Parlament de Catalunya. Exili a França i resistència cultural. Correspondència 1923-1991

109 Martí Bas i Blasi Correspondència i activitat política. Obra gràfica de propaganda. Exili. 1904-1966

115 Gregorio López Raimundo Documentació política del PSUC. Exili i resistència. 1939-1993

152 Francesca Bonnemaison Lliga Regionalista. Feminisme. Correspondència 1932-1949

165 Ventura Gassol i Rovira Estat Català. Francesc Macià. Generalitat de Catalunya (Cultura). Correspondència política de l’exili. 1930-1979

171 Narcís de Carreras i Guiteras Dossiers de correspondència de Carreras (secretari de Cambó) i de Francesc Cambó durant la guerra civil i la posguerra. 1918-1966

178 Marià Rubió i Tudurí Correspondència, informes i dictàmens. Exili a França. 1905-1960

219 Víctor Alba POUM. Exili a Mèxic. Correspondència 1936-2004

224 Marc Aureli Vila Generalitat de Catalunya. Exili a Colòmbia i Veneçuela. Correspon-dència. 1959-1978

238 Santiago Rubió i Tudurí Generalitat de Catalunya. Correspondència.. Exili a Argentina. 1933-1979

279 Josep Carner Ribalta Documentació sobre l’exili als Estats Units. Casals catalans a Amèrica. 1924-1989

306 Joan Cuatrecases Estat Català. Exili a l’Argentina. 1930-1990

342 Joan Solé i Pla Generalitat de Catalunya (Sanitat). Exili a Veneçuela. Correspondència. 1930-1948

367 Pau Casals Obra creativa, correspondència i responsabilitats polítiques durant la República y l’exili. Obra d’auxili als refugiats. Arxiu fotogràfic. 1901-1992

393 Miquel Guinart i Castellà Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili. Correspondència política. 1941-1994

396 Modest Sabaté Lliga Regionalista. Correspondència. Exili a França. 1935-1989

408 Josep Andreu i Abelló Correspondència i altres documents. Tribunal de Cassació de Catalu-nya. Exilio. Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (JARE) 1927-1982


23 Núm. Nom Continguts principals Cronologia

411 Ferran Soldevila Universitat. Obra historiogràfica. Exili intel·lectual. Correspondència.

1910-1972

414 Juan Blázquez Arroyo (General Blázquez)

Activitats militars en la resistència francesa i l’exili. Cartes, fotografies i documentació militar. Condecoracions.

1939-1974

416 Josep Pous i Pagès Activitat política en la Generalitat. Exili. 1930-1973

450 Josep Conangla i Fontanillas Escrits polítics i correspondència sobre el catalanisme. Text original de la “Constitució provisional de la república catalana de la Havana”. Estat Català. Fotografies.

Segle XX

525 Ramon Xuriguera Exili a França. Correspondència 1913-1971

530 Juan Carrasco Arranz (AGE) Correspondència i escrits polítics. Exili a França. Asociación de Combatientes y Víctimas de la República Española y de la Amical de antiguos internos del campo de Vernet-Ariège

1936-1990

539 Josep Franch Clapers Dibuixos originals sobre els camps de concentració a França 1939-1946

570 Francesc Farreras i Duran Parlament de Catalunya. Exili. Correspondencia con personalitats polítiques.

1941-1985

571 Antoni Maria Sbert Generalitat de Catalunya. Correspondència. Exili a Mèxic. 1931-1974

615 Paulina i Adelina Abramson Memòries i escrits autobiogràfics, correspondència, expedients mili-tars i fotografies.

[Seglo XX]

651 Lluís Companys Documentació sobre els Fets d’Octubre de 1934 i el Consell de Guer-ra. Fotografies inèdites.

1934-1940

667 Joan Triadú Activitats culturals i literàries de resistència contra el Franquisme. [segona meitat segle XX]

699 Maria Macià i Lamarca Manuscrit “A Maria Macià. Camp dels Catalans. Agde, 15 agost 1939”

1939

761 Carmen López Landa (AGE) Memòries i documentació de l’exili. Correspondència. 1917-2004

770 Jordi Pou i Vidal Activitat al Casal Català de Besiers i altres associacions de l’exili. Correspondència política.

1939-2004

771 Juan Perea Capulino (AGE) Exili a Mèxic. Documentació del Movimiento para la Proclamación de la Tercera República Espanyola.

1916-1966

778 John i Peter Montllor Activitat política al Consell Nacional Català. Edició i publicacions dels catalans a Amèrica.

1916-1994

786 Wilebaldo Solano Documentació del POUM a l’exili a França. 1923-1996

789 Josep Manyé i Vendrell (Jorge Marín)

Emissions en català a la BBC. Entitats de l’exili a Anglaterra. Correspondència.

1935-2000

825 Joan Alavedra Casal de Catalunya de Perpinyà. Relació amb Pau Casals i altres exili-ats catalans al Sud de França.

1902-2005

843 Cebrià Jordà i Vidal Camps de concentració (Septfonds i Mauthusen). Practicant al Dispensari de la Creu Roja Espanyola Republicana a Paris.

1939-2001

892 Eduard Pons Prades Participació a la guerrilla. Exili a França. 1936-2007

945 Josep Domingo i Casanovas Participació al Casal Català de Londres. Publicacions d’entitats de l’exili.

1945-1958

946 Francisco Ciutat de Miguel Exili a la URSS i Cuba. Correspondència. 1925-2009

959 Albert Masó i March Documentació del POUM a l’exili. Entitats catalanes a París. Correspondència.

1931-2010

983 Pedro Urraca Rendueles Documentació de l’exili català a París i Brussel·les. Detenció del pre-sident Companys.

1917-1982

1000 Antoni Rovira i Virgili Correspondència de l’exili. Documentació del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat

1892-2012

24

INICIEN EL PROJECTE “LLEGATS DELS PE-RIODISTES - MEMÒRIA DE L’OFICI”

El passat mes d’octubre el Col·legi de Periodistes de

Catalunya va presentar el projecte Llegats dels perio-distes - memòria de l’ofici. L’objectiu d’aquesta inicia-tiva és la preservació i difusió de la memòria professi-onal, dins l’àmbit d’actuació institucional i territorial de la pròpia entitat.

Des del Col·legi de Periodistes es vol sensibilitzar als professionals del periodismes i a la societat sobre la importància d’aplegar i preservar els seus arxius perso-nals. I, alhora, donar suport a aquells que abracin la ini-ciativa. Per això, es facilitarà el seu ingrés en un arxiu públic, on serà descrit i conservat en les condicions més idònies, segons consta en el conveni de col·laboració signat entre el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Periodistes el passat mes de juny de 2014.

El grup de treball Llegats dels periodistes – memò-ria de l’ofici, serà l’interlocutor que valorarà les pro-postes basant-se, entre altres aspectes, en la integritat, l’estat de conservació i representativitat dels documents conservats. El legatari no rebrà cap mena de remunera-ció econòmica per la donació, però si no ho explícita mantindrà els drets d’explotació en matèria de propietat intel·lectual.

El llegat del periodista Carlos Nadal Gaya és el pri-mer que ha estat objecte de recuperació a través de l’acció mancomunada del CPC i de l’ANC. Es troba ja ingressat a l’ANC des del dia 22 de gener de 2014.

Carlos Nadal Gaya (1924-2010) fou periodista i pe-dagog. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universi-tat de Barcelona. Abans de dedicar-se al periodisme, va exercir com a professor de literatura hispànica en dife-rents centres escolars. L’any 1956 va entrar a treballar a La Vanguardia , on va ser redactor en cap

d’Internacional, des del 1969, i responsable d’Opinió. Va compaginar l’activitat periodística amb la

docència: fou professor de Llengua i Literatura a l’Escola de Periodisme de l’Església a Barcelona i, més tard, de Relacions Internacionals a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser president de la Asociación de la Prensa de Barcelona. Al llarg de la seva carrera periodística va rebre diversos premis: el Godó de periodisme, el Rodríguez de Santamaría de la Asoc iac ión de l a P rensa de Madr id i e l de Reconeixement de la lluita en defensa dels Drets Humans de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

En vida va publicar Leyendas universales i Manual de Literatura española, però és autor d’una extensa obra literària, en prosa i vers, que s’ha començat editar després de la seva mort, destaca: Dietari a la vora del mar – Balades del riu perdut i En voz baja. Poemas 1984 – 2009. El 2013 es va publicar El mundo después del 11-S. 2000 – 2010: Diez años que interpretan los problemas actuales.

El fons està constituït principalment per l’obra creativa, tant poètica com narrativa, produïda al llarg de la seva vida. Inclou documentació de l’àmbit familiar com la recerca sobre les diverses branques de la família Nadal, amb els respectius arbres genealògics duta a terme per Jaime Nadal Aixalà i documentació sobre la figura d’Eugenio Nadal i Santiago Nadal. Pel que fa a la seva activitat professional, el més destacable és un recull de la seva col·laboració a La Vanguardia. D’altra banda, la sèrie de relacions externes, hi ha un bloc de correspondència diversa que aplega les felicitacions rebudes arran de la concessió del premi Godó i un seguit de unitats documentals que recullen la relació epistolar amb diferents emissors. Finalment, cal parar esment en la sèrie d’activitat de representació que inclou tant les entrevistes sobre la seva trajectòria vital

1017 Antoni Xirau i Palau Agrupació d'Esquerra Republicana a la ciutat de Mèxic 1943-1945

1055 Juan Cobo García (AGE) Exili a la URSS. Documentació administrativa 1926-1990

1069 Antoni Rovira i Comes Exili a França. Memòries i correspondència. 1943-1990

1074 Josep Bartolí Manuscrits polítics. Exili als Estats Units i Mèxic 1903-2009

1113 Manuel Mayol i Franquesa Funcionari de la Generalitat exiliat a Mèxic 1948-1981


Pilar Frago Pérez


25 publicades als mitjans com la participació en homenat-ges, presentacions i altres esdeveniments.

El volum total del fons documental és de 0,7 metres (7 unitats d’instal·lació).

El fons Carlos Nadal se suma als 51 fons documen-

tals relacionats amb el món del periodisme català con-servats a l’ANC, que sumen 551,3 metres de documen-tació textual i més d’1.356.000 imatges.

FONS DOCUMENTALS DE PERIODISTES O PERSONES VINCULADES AL PERIODISME CONSERVATS A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Nom del fons Núm. Dates Volum Títol jurídic Donador/ Dipositant

Abelard Tona i Nadalmai 4 1949-1976 0,8 m Donació Francesc Requena i Mas

Gabriel Casas i Galobardes 5 1900-1970 21.871 imatges Dipòsit Núria Casas i Formiguera

Brangulí (Fotògrafs) 42 1900-1999 600.000 imatges Compra Família Brangulí

Octavi Saltor 61 1923-1982 24,7 m Dipòsit Lluís Octavi Saltor i Soler

Ramon Bech i Taberner 63 1943-1994 1,6 m Dipòsit Carmen González Sacristán

Bert i Claret (Fotoperiodistes) 64 1940-1970 149.500 imatges Compra Carme Sala i Chavarría

Lluís Duran i Ventosa 90 1844-1970 1 m Dipòsit Laura Rossi Rancarini

Jaume Aiguader 91 1918-1942 1,2 m Donació Carme Aiguadé i Cortés

Carles Soldevila 97 1859-2006 4,5 m Dipòsit Victòria Soldevila i Escandón

Enric Prat de la Riba 137 1870-1917 4,1 m Dipòsit Família Prat de la Riba

Ramon Rucabado i Comerma 143 1890-1986 63,3 m Compra Manuel Rucabado i Verdaguer

Domènec Guansé 148 1912-1988 1,6 m Dipòsit Antoni Guansé i Brea

Eugenio del Castillo 180 1980-1993 145.584 imatges Compra Eugenio del Castillo Navarro

Pere Pagès i Elies (Víctor Alba) 219 1921-2003 187,2 m Donació Víctor Alba

Pere Aldavert i Martorell 234 1906-1932 1 m Dipòsit Núria Clapés i Solé

Tomàs Roig i Llop 298 1877-2002 18,8 m Dipòsit Albina Francitorra i Aleñà

Montserrat Roig 389 1956-2012 13,6 m Dipòsit Roger i Jordi Sempere i Roig

Miquel Guinart i Castellà 393 1895-1987 2,9 m Donació Centre d’Història Contemp. de Catalunya

Eugeni Xammar 395 1917-1996 5,0 m Dipòsit Carles Badia i Moret

Gonsanhi (Arxiu fotogràfic) 404 1940-1965 77.850 imatges Compra Francisca Rodríguez Rodríguez

Vives, L. (Arxiu fotogràfic) 405 1925-1945 11.285 imatges Compra Francisca Rodríguez Rodríguez

Josep Pous i Pagès 416 1827-1973 5,3 m Donació Joaquim Montoriol i Pous

Josep Conangla i Fontanilles 450 1700-1985 9,6 m Donació Família Conangla

Nicolás González Albiach 451 1956-1992 210.000 imatges Compra Nicolás González Albiach

Ramon Xuriguera 525 1913-1971 0,5 m Donació Gerard Xuriguera

Francesc Farreras i Duran 570 1900-1983 0,5 m Donació Centre d’Història Contemp. de Catalunya

26

ACTE DE DONACIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC IGNASI MARROYO A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

El passat 13 de febrer va tenir lloc l’acte de signatu-

ra del contracte de donació a l’Arxiu Nacional de Cata-lunya del fons fotogràfic d’Ignsasi Marroyo, entre del

mateix fotògraf i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. A l’acte hi van participar també Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Carme Garcia, alcaldessa de Rubí, Xavier Escura, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, i Pilar Marroyo, filla del fotògraf. Tant el conseller de Cultura com el director de l’Arxiu Nacional de

Nom del fons Núm. Dates Volum Títol jurídic Donador/ Dipositant

Juan Antonio Sáenz Guerrero 573 1950-1969 45.000 imatges Compra Maria Luisa Andrés Arrufat

Josep Maria Sagarra i Plana 585 1909-1959 24.000 imatges Compra Estela Sagarra i Torrents

Lluís Companys 651 1933-1978 0,8 m Donació Centre d’Història Contemp. de Catalunya

Joaquim Soler Serrano 657 1901-2000 62,8 m Dipòsit Fundació Privada Wae

Luys Santamarina 729 1937-1972 0,1 m Compra Subdirecció General d’Arxius

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer 783 1865-1972 6,4 m Donació Família de Nadal

Wilebaldo Solano 786 1923-2004 3,5 m Donació Wilebaldo Solano Alonso

Josep Manyé i Vendrell (Jorge Marín) 789 1910-2000 3,5 m Comodat Maria Mercè Boix i Navarro

Maria Dolors Calvet Puig 813 1968-2003 8,2 m Comodat Maria Dolors Calvet Puig

Joan Alavedra 825 1902-2005 12 m Comodat Macià Alavedra i Moner

Pere Foix i Cases 841 1940-1977 0,1 m Donació Josep Asens i Huguer

Fermí Segarra i Canalda 844 1942-2001 0,7 m Donació Fermí Segarra i Canalda

Josep Maria Massip i Izabal 850 1945-1966 0,1 m Donació Maria Teresa Canyelles i Sana-huja

Pedro Vidal Ñaco 879 1973-1982 31 CD-R Compra Servei d’Arxius de la Generali-tat de Catalunya

Jaume Casajoana i Roca 888 1959-2001 1,8 m Donació Erika Daunert i Ferré

Eduard Pons Prades 892 1936-2007 6,5 m Compra Antonina Rodrigo García

Lidia Falcón 928 1885-2010 27,9 m Comodat Lidia Falcón O’Neill

Josep Morató i Grau 938 1896-1918 0,2 m Donació Lluís Morató i Roqueta

José Fernando Aguirre Gil 966 1937-1987 0,7 m Comodat Fundació Moret i Marguí

Juan Ramón Masoliver 990 1914-2002 6,1 m Comodat Emilia de Vega Cifrián

Pilar Aymerich 993 1965-2010 71.000 imatges Compra Departament de Cultura

Antoni Rovira i Virgili 1000 1892-2012 2,3 m Donació Maria Teresa Rovira i Comes

David Zagier (AGE) 1004 1928-1998 0,1 m Comodat Asociación Guerra y Exilio (AGE)

Salvador Escamilla 1095 1950-2008 1,1 m Donació Elena Imparato Barra

Carlos Nadal Gaya 1103 1941-2009 0,7 m Comodat Col·legi de Periodistes de Cata-lunya

Pilar Frago Pérez


27

Catalunya van lloar la generositat del fotògraf; Ignasi Marroyo, per la seva part, va agrair emocionat les pa-raules de les autoritats i el reconeixement que se li esta-va realitzant. Tanmateix, Pilar Marroyo va glosar la vi-da del seu pare, des dels seus inicis com a fotògraf fins a l’actualitat.

El fons fotogràfic d’Ignasi Marroyo l’integren 72.989 imatges en diversos suports i formats. D’aquest, 60.000 exemplars es corresponen al seu fons personal i més creatiu i la resta a la seva producció com a fotògraf industrial.

El material cobreix el període entre 1950 i 2010. Els seus primers reportatges corresponen als reportatges que presenta a exposicions i concursos durant la dècada de 1950, amb predomini del realisme social amb una mirada estètica crítica. Les darreres imatges, realitzades en format digital, són de caire més documental i relacionades amb Rubí. D’aquest conjunt fotogràfic destaquen, per la seva qualitat i per la seva mirada estètica, els reportatges sobre Setmana Santa, els barris de Somorrostro i el Born de Barcelona i la tauro- màquia.

Aquests reportatges s’emmarquen dins del que s’ha anomenat realisme fotogràfic o Nova avantguarda catalana. També integren el fons quatre col·leccions de revistes fotogràfiques i un conjunt de manuals de tècnica fotogràfica dels anys quaranta i cinquanta.

Seguidament a la signatura de la donació, s’inauguraren les mostres “Setmana Santa. Barcelona 1962” i “Somorrostro. Barcelona 1964”, corresponents a fotografies de dues de les sèries que Ignasi Marroyo .

Les instantànies de Setmana Santa són les realitzades a les processons durant el seu pas per algunes zones marginals i obreres de Barcelona, com la Barceloneta o Montjuïc, on es plasma una visió àcida i

IGNASI MARROYO

Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez, més conegut

com a Ignasi Marroyo, neix a Madrid el 22 de maig de 1928. L’any 1929 la seva família es trasllada a viure a Barcelona, on viu fins els anys 60 quan es trasllada a Rubí, on resideix actualment.

L’any 1948 s’inicia com aficionat a la fotografia, després que la seva mare li regali una càmera Univex Unica. Anys més tard es fa amb una càmera Baldinette de pas universal que li permet fer fotografies de més qualitat; a partir d’aquí anirà experimentant amb altres càmeres i formats. Serà el format de pas universal, pe-rò, amb el qual farà el gruix de la seva obra.

A la dècada de 1950 presenta fotografies a diversos salons i concursos; destaquen les fotografies seleccionades al II Saló Internacional a Sant Adrià del Besòs i el premi d’honor al 1er. concurs nacional de fotografies de roses a Sant Feliu de Llobregat.

És a finals d’aquesta dècada quan pren embranzida la seva afició per la imatge fotogràfica, coincidint amb el seu ingrés a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

L’any 1960 un grup de joves fotògrafs integrats per Josep Bros, Jordi Munt, Jordi Vilaseca, Joan Colom, Enric Garcia Pedret, Antoni Boada, Josep Albero, i el propi Ignasi Marroyo, funden el col·lectiu fotogràfic El Mussol en el si de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquest col·lectiu va tenir el suport del crític, dinamitzador cultural Josep Maria Casademont, i també promotor de la Sala Aixelà, un espai mític per als fotògrafs d’aquella generació. Durant aquesta època realitza diverses exposicions col·lectives amb el grup El Mussol.

L’any 1963 comença a dedicar-se professionalment a la Fotografia, dins del camp de la fotografia industrial; no és, però, fins l’any 1972 que la seva dedicació ja és exclusiva fins a la seva jubilació l’any 1993.

Ignasi Marroyo i la seva família amb el director i tècnics de l’Àrea dels fons d’Imatges de l’ANC. (foto: Joan Oller Simó)

28

aguda de la societat del moment, fugint l'academicisme oficial de l’època, i on a vegades posa el punt de mira en el públic que està presenciant el pas de la processó.

El Somorrostro fou un barri de barraques situat a la vora de la mar a la ciutat de Barcelona. S’estenia des del lloc que havia ocupat el fort de Don Carlos fins a la desembocadura de la riera de Bogatell al Poblenou, és a dir des de l’actual Hospital del Mar, a la platja de la Barceloneta, tot seguint els murs del gasòmetre –la fà-brica de gas Lebon– i la via del tren fins l’actual carrer de Jaume Vicens Vives. El Correo Catalán” publicà a mitjans de la dècada dels 60 un reportatge sobre el So-morostro amb les imatges que dos fotògrafs del grup “El Mussol”; Joan Colom i Ignasi Marroyo, havien fet amb anterioritat, tot mostrant la seva visió de la realitat: que hi ha més enllà de la ciutat formal, la ciutat margi-nal, i el trencament entre els dos mons que s’identifica amb el passeig inacabat.

Francesc Sánchez Mata INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ «NOBLES I CAVALLERS ENTRE DOS MONARQUES. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ALS FONS DE L’AR-XIU NACIONAL DE CATALUNYA»

En el marc de la commemoració institucional del Tricentenari 1714-2014, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha produït l’exposició “Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya”. El dia 10 d’abril el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el comissari del Tricente-nari, Miquel Calzada Oivella, el director de l’Arxiu Na-cional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, i amb

l’assistència del director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma i dels dos comissaris de l’exposició, Francesc Olivé i Miquel Pérez, s’ha inaugurat la citada mostra a la seu del Palau Moja, de Barcelona on es podrà contemplar fins el 10 de juny.

L ’ e x p o s i c i ó r e c o n s t r u e i x e l s p r i n c i p a l s esdeveniments d’un episodi determinant en la història de Catalunya, com és la Guerra de Successió, a partir de de l’actuació dels seus protagonistes i d’una acurada selecció dels documents conservats a l’ANC, procedents sobretot dels seus fons familiars.

“Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya” mostra la riquesa i la diversitat dels arxius nobiliaris, que permeten als historiadors ampliar l’estudi de la Guerra de Successió, en particular, i de la nostra història nacional, en general, des de noves perspectives. L’exposició vol donar notícia del ric patrimoni que conserva la institució. La documentació seleccionada dels arxius familiars i nobiliaris aplegats pel centre permet reviure els grans fets de la Guerra de Successió, contemplats des del punt de vista particular d’alguns dels grans personatges protagonistes, tot valo-rant les il·lusions, les esperances i els interessos en joc. Els protagonistes de les històries que se’n deriven for-men part, en la seva gran majoria, de les elits aristocrà-tiques i econòmiques catalanes que, des d’una primera o segona fila, van ser la classe dirigent de la Catalunya de la primera part del segle XVIII. Tots ells, interes-sats en conservar els seus patrimonis, els títols i la me-mòria dels seus llinatges, ens han fet arribar valuosos testimonis personals i de l’època convulsa que els va tocar viure.

La documentació seleccionada per a l’exposició –més d’un centenar de documents–, prové d’una vinte-

Vista general de l’acte de donació del fons fotogràfic Ignasi Marroyo a l’Arxiu Nacional de Catalunya. (foto: Joan Oller Simó)


29

na de col·leccions i de fons familiars i personals de l’Arxiu, entre els quals destaquen: els fons del llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius; Llinatge Car-tellà de Sabastida, barons de l’Albi; Llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori; Llinatge Pallejà, marquesos de Montsolís; Llinatge Desvalls, marquesos d’Alfarràs; Llinatge Milà, comtes del Montseny; Llinatge Merca-der, comtes de Bell-lloc; els fons dels Barons de Savas-sona; de l’Arxiu Palau-Requesens; del Llinatge Feliu de la Penya, i de la família Barraquer-Casanova.

Els àmbits expositius L’exposició s’estructura en tres àmbits expositius: Catalunya i Europa al 1700, es dedica al període

previ a l’esclat de la guerra a Catalunya, que s’estén des de la mort de Carles II (novembre 1700) fins a la proclamació de l’Arxiduc com a Carles III el novembre de 1705.

Cavallers en Guerra, explica el desenvolupament del conflicte des de diferents perspectives, que van des dels grans episodis militars fins al proveïment de les tropes, sense oblidar el comportament de l’aristocràcia, els negocis i els beneficis obtinguts pels seus serveis prestats.

Un país sotmès, aborda les conseqüències del conflicte, principalment la repressió i l’exili sobre els perdedors, i la implantació del nou ordre institucional i fiscal. D’aquest àmbit cal destacar-ne la documentació sobre les confiscacions de què fou víctima el conseller en cap Rafael Casanova, i la de l’exili de les famílies Verneda i Vilana-Perles, que es conserven al fons de la Família Barraquer-Casanova.

Aquests tres àmbits temàtics es distribueixen en diversos plafons concebuts de forma individualitzada. Cadascun d’ells compta, a més, amb diferents subdivisions temàtiques, la qual cosa ajuda a uns millor comprensió del fil argumental que uneix els documents seleccionats. Cada plafó també conté informació bio-gràfica bàsica sobre els principals personatges protago-nistes. Deu vitrines contenen fins a 36 peces originals que, sumats als que es reprodueixen als plafons, fan un total de 125 documents exposats.

El fet que l’exposició s’hagi instal·lat al Palau Moja, la situa en els espais principals d’un dels palaus més re-presentatius de la Barcelona del segle XVIII. Amb pos-terioritat, la mostra esdevindrà itinerant per diverses poblacions del país (Sant Cugat, Cardona...).

La mostra incorpora mitjans audiovisuals que per-meten visualitzar sencers diversos textos i on, també, s’ofereixen presentacions de contextualització.

La mostra compta amb materials didàctics especí-fics adreçats tant a l’alumnat com al professorat, així com una previsió de visites guiades pensades especial-ment per a grups escolars. Dins de les activitats com-plementàries de l’exposició, l’Arxiu Nacional de Cata-lunya i l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, han organitzat el Cicle de conferències No-blesa i Societat: «La Guerra de Successió als arxius».

Francesc Olivé Ollé Miquel Pérez Latre

Paraules del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la inaugura-ció de l’exposició. CAT ANC Arxiu de gestió (foto: I. Gómez)

Procés de muntatge de l’exposició al Saló del Vigatà del Palau Moja. CAT ANC Arxiu de gestió (foto: F. Olivé)

30 LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC I HEMEROGRÀFIC JOAQUIM GOMIS

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) posa a disposició dels usuaris la col·lecció bi-bliogràfica pertanyent al fons del fotògraf català Joa-quim Gomis, que fou ingressada a l’arxiu juntament amb unes 70.000 fotografies i una col· lecció d’albúmines.

Joaquim Gomis i Serdañons neix l’any 1902 en una família burgesa de Barcelona dedicada a la importació del cotó. Per tal de continuar el negoci familiar, viatja a Anglaterra per formar-se com a empresari cotoner.

Gran aficionat a la natura i a l’excursionisme, també pren gust per la fotografia amb una càmera Brownie i als 18 any publica la seva primera fotografia al butlletí del Centre Excursionista del Montseny.

És a partir dels anys 30 quan es comença a introduir en cercles d’artistes com Joan Prats, Joan Miró i Josep Lluís Sert; i funda, l’any 1932, el grup ADLAN (Amics de l’Art Nou).

Durant la Guerra Civil, ell i la seva família s’exilien del país i s’instal·len a París, viatjant després a Angla-terra, Holanda, Txecoslovàquia i Suïssa. Aquesta expe-riència li proporciona moltes amistats del món artístic com Brassaï, Henry Cartier-Bresson, Irving Penn o Man Ray.

Ja als anys 50 funda i presideix l’Associació d’Amics de Gaudí, del qual sempre en fou un gran de-fensor. Així com de Joan Miró: juntament amb Josep Lluís Sert, Raimon Noguera i el mateix Miró, creen la Fundació Miró de Barcelona, i ell en serà el president de 1972 a 1975.

Exposa a llocs com la Galeria Joan Prats, Ciento de Barcelona, 4 Gats de Palma i la Fundació Miró, i col·laborarà en nombroses publicacions amb les seves fotografies, sota el concepte de “Fotoscops”.

El fons bibliogràfic Joaquim Gomis consta de 218 monografies i 50 publicacions periòdiques compreses des de la segona meitat del s.XIX fins la dècada de 1990, la majoria de les quals corresponen als anys 40, 50 i 60 del segle XX.

Es poden trobar documents en català, castellà, an-glès, francès i alemany, així com alguns exemplars rars en llengua japonesa.

El tema central és la fotografia i constitueix una gran font de documentació teòrica i tècnica. Així, s’inclouen monografies sobre l’obra d’algun fotògraf: The photographs of Henri Cartier-Bresson (New York, 1947) o Joan Foncuberta (Barcelona, 198?).

Gran part d’obra monogràfica està formada per catàlegs d’exposicions (Miró, Tàpies, Gaudí i fins i tot d’ell mateix), que varen tenir lloc a la famosa “Galeria Maeght”, la “Fundació Miró” o la “Galeria Joan Prats”: Tàpies: pintures i ceràmiques 1981-1983 (Barcelona, 1983), Irina Ionesco (Barcelona, 1974), Joaquim Gomis: la poètica de la modernitat (Barcelona, 1986) o Giacometti (México, 1987).

També s’hi inclouen llibres de teoria i història de l’art i de la fotografia: El surrealismo, d’Alexandre Cirici (Barcelona, 1949), Théorie de l’art moderne, de Paul Klee (Genève, 1964), The history of the nude in photography (New York, 1964), Art in photography [...] (London, 1905) o La Photographie considérée comme art et comme industrie : histoire de sa découverte, ses progrès, ses applications, son avenir (Paris, 1862).

A més de manuals -tant d’aficionats com de professionals- de la tècnica fotogràfica: La photographie en couleurs (París, 1949), Kodak materials for aerial photography (New York, 1953), Creative photography (London, 1965) o Retoque fotográfico (Barcelona, 1977) als que s’haurien d’afegir els catàlegs de productes de grans firmes com Kodak o Hasselblad.

Entre les monografies cal destacar la col·lecció publicada conjuntament amb Joan Prats anomenada Fotoscops (seqüència ordenada de fotografies que juguen amb els contrastos de la llum i l’ombra per posar de relleu a les persones i els objectes): Artesania: arte popular (Barcelona, 1968), 1900 en Barcelona: Modernismo (Barcelona, 1967), Antoni Tàpies o l’Escarnidor de diademes (Barcelona, 1967) o Arquitectura finlandesa en Otaniemi (Barcelona, 1967), en les quals hi col·laboren importants personatges de l’avantguarda catalana com Joan Brossa, Josep Lluís Sert, Francesc Català-Roca i Joan Miró.

Fidel a la seva amistat amb aquests grans artistes catalans del moment, és per això que en el seu fons s’hi poden trobar diverses obres seves: Atmósfera Miró de James J. Sweeney (Barcelona, 1959), Miró Sculptures (Zürich, 1985), Josep Lluís Sert: arquitectura i disseny urbà, treball en equip (Barcelona, 1979) i Antonio Tàpies de Michel Tapié que inclou fotografies de Joan Prats Vallés (Barcelona, 1959).

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38 / juny 2014 Febrer–Maig 2014*

Publicacions 31

En relació a les publicacions periòdiques cal remar-car la col·lecció d’exemplars de revistes americanes com ara, Popular photography (New York, 1937-2002), Photography anual (New York, 1951-) i Popu-lar photography colour anual (New York, 195?-).

També cal destacar les revistes franceses, algunes d’elles de difícil localització, la longeva Photo-revue (Paris, 1888-), Ballet (Paris, 1947-) i Masques (Paris, 1951-), amb fotografies de Serge Lido ; Photo-monde (Paris, 1952-1956) o una edició de 1918-1919 en facsí-mil de la revista L’Instant: revue franco-catalane d'art et littérature (Barcelona: 1979).

La resta de la col·lecció de revistes està constituït per exemplars solts publicats a Catalunya, França, Es-tats Units, etc.

El fons adquireix una singularitat especial amb les monografies i les publicacions periòdiques en llengua japonesa, exemplars difícils de localitzar: La Gomis Collection: Europe, 100 years ago (Tokio, 1985), amb quatre volums, cada un dels quals centrat en un tema: fotografia de dones, “cromos”, cartells publicitaris amb motius característics de l’Havana i invents científics, tot contextualitzat a principis del segle XX. Altres exemples, Peabody Museum of Salem, E.S. Morse Co-llection, photography (Tokio, 1983), un recull d’imat-ges de caire costumista del Japó del s.XIX i Great mu-sicians on stage, Vol. I, Conductors (Tokio, 1984). I també les revistes: Nikkor Annual (Tokio, 1959?) i Asa-hi Camera (Tokio, 1926-).

No en llengua japonesa, però sí amb aquesta temàti-ca es conserven: Women of Japan (Utrecht, 1959), Ja-panese Photography (Bologna, 1979), Arte del objeto japonés (Barcelona, 1969) i Die Japanische Photo-graphie: Geschichte, Themen, Strukturen (Köln, 1984).

Finalment, el fons bibliogràfic i hemerogràfic Joa-quim Gomis constitueix un bon recurs informatiu per a l’estudi de la història de la fotografia i de la història de l’art en general, entre la segona meitat del segle XIX fins a finals del segle XX.

Per accedir als registres catalogràfics del fons podeu c o n su l t a r l a p àg in a w e b d e l ’A N C , h t tp : / /anc.gencat.cat, o bé directament al catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat http://catalegbeg.cultura.gencat.cat. Podeu accedir als regis-tres catalogràfics del fons Joaquim Gomis a través d’una “Cerca clàssica”, introduint al camp ”Col·lecció especial”: Joaquim Gomis i seleccionant el catàleg de la Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Carla Moreno Burrial

50 anys de la rierada : 1962-2012 : el factor humà / [direcció: Jordi Vilalta Martínez ; Jaume Parras Salvador... [et al.]]. Butlletí Rubí, Grup de col·laboradors del Museu de Rubí, Centre d’Estudis Rubinencs, núm. 58 (set. 2012)

1714 la guerra de Successió / [director científic de l’obra: Agustí Alcoberro]. 2a ed. Badalona : Ara Llibres, 2013. 3 vol.

Aguilera i Marcual, Gemma. Agent 447 : l’home que va detenir Lluís Companys / Gemma Aguilera. València : Tres i quatre, 2011. 186 p., [8] f. de làm. (La Memòria ; 6)

Aisa, Ferran. CNT, la força obrera de Catalunya : 1910-1939 / Ferran Aisa. Barcelona : Base, 2013. 335 p. (Base històrica ; 98)

Aixalà i Fàbregas, Carme. Patrimoni en temps de guerra : el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes : 6 de març-8 de desembre de 2014 / [text i selecció d’imatges: Carme Aixalà i Jordi Ramos]. [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona : Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, DL 2014. 1 fullet (20 p.)

Albareda i Salvadó, Joaquim ; Esculies, Joan. La Guerra de 1714 : la clau catalana d’un conflicte mundial / Joaquim Albareda, Joan Esculies. Barcelona : Pòrtic, 2013. 175 p. (Pòrtic visions ; 65)

Atles del catalanisme / autors: Agustí Alcoberro i Pericay ... [et al.] ; direcció científica: Jordi Casassas i Ymbert ; edició: Mariona Cabana i Pujol. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2012. 334 p.

Ayensa, Eusebi. D’una nova llum : Carles Riba i la literatura grega moderna / Eusebi Ayensa. Lleida : Pagès, 2012. 195 p. (Argent viu ; 117)

Balcells, Albert. La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 : el primer pas vers l’autogovern des de la desfeta de 1714 / Albert Balcells. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2014. 110 p.

Balcells, Albert. Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època / Albert Balcells. Barcelona : Rafael Dalmau, 2013. 277 p.

Barcelona en postguerra : 1939-1945 / Eulàlia Pérez i Vallverdú (dir.) ; [textos] Mireia Capdevila i Candell, Aram Monfort i Coll, Francesc Vilanova i Vila-Abadal. Barcelona : Editorial Efadós : Ajuntament de Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer, 2014. 238 p.

Benet, Josep. De la Segona República a la Transició / Josep Benet ; edició a cura de Josep Poca. [Barcelona] : Centre d’Història Contemporània de Catalunya ; Publicacions de l’Abadia de Montserrat,

http://anc.gencat.cat

32 2014. 195 p. (Textos i es tudis de cul tura catalana ; 190)

Casals , Pau . Pau Casals i Andreu Claret : correspondència a l’exili / a cura d’Anna Dalmau i Anna Mora. Barcelona : Mediterrània, 2009. 109 p.

Catalunya, nació d’Europa : 1714-2014 / direcció: Joaquim Albareda i Salvadó. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2013. 3 vol.

Colomina Limonero, Immaculada. Dos patrias, tres mil destinos : vida y exilio de los niños de la guerra de España refugiados en la Unión Sovietica / Immaculada Colomina Limonero ; presentación: Alicia Alted Vigil. Madrid : Cinca, 2010. 279 p. (Biblioteca de historia social)

Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro (2008 : Móra d’Ebre, Catalunya). La Batalla del Ebro : perspectivas y balance : ponencias : actas del Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro, 70 años después : Móra d’Ebre, 24-27 de julio 2008 / Josep Sánchez Cervelló, Sebastián J. Agudo Blanco (coordinadores). Tarragona : Arola, 2011-. 2 vol.

Culla, Joan B. Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 : una història política. Barcelona : La Campana, 2013. 778 p. (La Campana ; 348)

Domènech, Joan de Déu. La Batalla de l’ou : de quan passàvem gana, 1936-1939 / Joan de Déu Domènech. Barcelona : Pòrtic, 2012. 247 p. (Pòrtic visions ; 49)

Dowling, Andrew. La Reconstrucció nacional de Catalunya : 1939-2012 / Andrew Dowling ; traducció de Manel López Esteve i Meritxell Niñá. Barcelona : Pasado & Presente, cop. 2013. 420 p.

Dueñas Iturbe, Oriol; Solé, Queralt. El Jutge dels cementiris clandestins : Josep M. Bertran de Quintana, 1884-1960 / Oriol Dueñas, Queralt Solé. Maçanet de la Selva : Gregal, 2012. 213 p.

Esculies, Joan. Josep Tarradellas : dels orígens a la República (1899-1936) / Joan Esculies ; edició a cura de Ton Barnils i Montserrat Catalán. Barcelona : DAU, 2012. 294 p.

Fernandez i Trabal, Josep. Els Desvalls i Catalunya : set-cents anys d’història d’una família noble catalana / Josep Fernández Trabal. Lleida : Pagès ; Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2013. 638 p.

Finestres, Jordi. El Xalet de Puigcerdà / Jordi Finestres. Badalona : Ara Llibres, 2012. 172 p., [16] p. de làm. (Sèrie H)

Fluvià, Armand de. Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya III /

Armand de Fluvià i Escorsa. 3a ed. [Sant Cugat del Vallès] : Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, 2013. 176 p.

Francés Díez, M. Àngels. Montserrat Roig : feminisme, memòria i testimoni / M. Àngels Francés Díez ; pròleg de Montserrat Palau. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. 216 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 448. Història de la literatura)

Garcia i Espuche, Albert. Una Societat assetjada : Barcelona, 1713-1714 / Albert Garcia Espuche. Barcelona : Empúries, 2014. 990 p. (Biblioteca universal Empúries ; 254)

Gerhard i Hortet, Carles. Dues guerres i un exili : memòries / Carles Gerhard i Hortet ; pròleg de Borja de Riquer. Barcelona : l’Avenç, 2013. 254 p. (Memòries)

Gesalí Barrera, David; Íñiguez, David. Guerra aèria a Catalunya (1936-1939) / David Gesalí, David Íñiguez. Barcelona : Rafael Dalmau, 2012. 575 p.

Gonzàlez i Vilalta, Arnau. La Tercera Catalunya (1936-1940) / Arnau Gonzàlez i Vilalta. Barcelona : Edicions de 1984, 2013. 942 p. (De bat a bat ; 24)

Gonzàlez i Vilalta, Arnau. Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2013) : l ’e last ic i tat de l ’ independentisme juvenil d’esquerres / Arnau Gonzàlez i Vilalta ; pròleg per Roger Buch. Barcelona : Base, 2013. 333 p. (Base històrica ; 107)

Gras Font, Antoni. Història gràfica d’un viatge : 150 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya / Antoni Gras Font. Ed. Commemorativa. El Papiol : Efadós, DL 2013. 325 p.

Huellas de catalanes en México / José M. Muriá, Angél ica Peregr ina , Franc isco Velázquez (coordinadores). Jalisco : Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2013. 357 p.

Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme (1a : 2010 : Vilassar de Dalt, Catalunya). I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme : conferència inaugural, ponències i comunicacions p r e s e n t a d e s a l a I J o r n a d a s o b r e l a Industrialització Tèxtil al Maresme, celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre de 2010. [Vilassar de Dalt] : [Museu Arxiu de Vilassar de Dalt] [etc.], DL 2013. 159 p.

L’Electrificació de Barcelona, 1881-1935 / Luís Urteaga, coordinador. Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat, 2013. 283 p.

López Rovira, Carles. La Conquesta de Catalunya :

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38 / juny 2014 Febrer–Maig 2014

Ingressos 33

[diari d’operacions de l’exèrcit de Franco] / Carles López Rovira. Barcelona : Base, 2012. 151 p. (Base històrica ; 86)

Padullés Plata, Jofre. Lògiques del secret : la cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977) / Jofre Padullés Plata. Manresa : Centre d’Estudis del Bages, 2010. 100 p. (Quaderns ; 19)

Pala, Giaime. El PSUC : L’antifranquisme i la política a Catalunya (1956-1977) / Giaime Pala. Barcelona : Base, 2011. 246 p. (Base històrica ; 78)

Pongiluppi, Guillem H. 1714, el setge de Barcelona / Guillem H. Pongiluppi, F. Xavier Hernàndez Cardona. Barcelona : Angle, 2012. 118 p.

Salvador Espriu : a fondo ; Mercè Rodoreda : a fondo / Joaquín Soler Serrano entrevista a ...] ; realización, Ricardo Arias. [Barcelona] :Editrama ; [s.l.] : Gran Vía Musical de Ediciones : Impulso Records, DL 2005. 1 disc òptic (DVD) (74, 63 min). (Grandes personajes a fondo ; 25)

Tarradellas, Josep. Carta en defensa pròpia : contra Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló / Josep Tarradellas ; edició a cura de Josep Poca i Gaya. Lleida : Pagès, 2012. 1 2 7 p . , [ 8 ] p . d e l à m . (Guimet ; 171)

Torras i Ribé, Josep M. Felip V contra Catalunya : testimonis d’una repressió sistemàtica : 1713-1715 / Josep M. Torras i Ribé ; pròleg: Jaume Sobrequés i Callicó. 5a ed. Barcelona : Rafael Dalmau, 2013. VI, 406 p., [4] p de làm. (Bofarull ; 8)

Valiente, Manolo. Manolo Valiente : du Barcarès à Bram et d’Argelès au Barcarès... un artiste en camp de concentration (1939-1942) = del Barcarès a Bram i d’Argelers al Barcarès... un artista als camps de concentració (1939-1942) / [textes : Eric Forcada]. Perpinyà : Mare Nostrum, cop. 2010. 220 p. (Col·lecció Carl Einstein : art als camps de concentració).

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya

Expedients de personal (dates d’inici 1925-1995 i dates finals 1976-1997), 4,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.137 registres. Transferit per l’Arxiu Central del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Accés restringit. [Fons 134, ingrés 3270]

Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de cooperatives de primer grau inscrites al Registre abans dels traspassos de competències i cancel·lades per manca d’adequació a la Llei 4/1983 de Cooperatives (1944-1999), 8,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 643 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3272]

Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de cooperatives de segon grau inscrites al Registre abans dels traspassos de competències i cancel·lades per manca d’adequació a la Llei 4/1983 de Cooperatives (1979-2002), 3,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 170 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3273]

Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Expedients de preavisos i actes de les eleccions sindicals als comitès d’empresa (1984-1985), 2,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 593 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3274]


Expedients de preavisos i actes de les eleccions

34 sindicals (1984-1985), 1,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 855 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3275]


Expedients de preavisos i actes de les eleccions sin-dicals (1986), 16,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 9.571 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3276]


Expedients de preavisos i actes de les eleccions sin-dicals als comitès d’empresa (1986), 0,6 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 226 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupa-ció. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3277]


Expedients de preavisos i actes de les eleccions sin-dicals (1987-1989), 3,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.474 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3278]

Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació resolts pel/la Di-rector/a general de Relacions laborals (1998), 0,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 17 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3279]

Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació. Recursos da-vant el/la Director/a general de Relacions laborals (1998), 0,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 23 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3280]


Expedients de regulació d’ocupació en el sector co-operatiu resolts per la Delegació territorial (1998), 0,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 39 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restricci-ons. [Fons 243, ingrés 3281]


Expedients de regulació d’ocupació resolts per la Delegació territorial (1998), 7,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 369 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3282]

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya

Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (dates d’inici 1970-1995 i dates finals 1984-1998), 7,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 952 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació . Accés l l iure , amb restriccions. [Fons 439, ingrés 3283]


Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (dates d’inici 1963-1995 i dates finals 1978-1998), 13,7,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.772 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació . Accés l l iure , amb restriccions. [Fons 439, ingrés 3284]


Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (dates d’inici 1977-1995 i dates finals 1977-1997), 8,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.067 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació . Accés l l iure , amb restriccions. [Fons 439, ingrés 3285]

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Expedients de prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec per les famílies amb infants menors de tres anys, i per les famílies nombroses o famílies monoparentals amb infants menors de sis anys. Espècimens. (2006), 0,05 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 25 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3291]


Expedients d’ajuts per adopció internacional, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar. Espècimens. (2006), 0,05 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 25 registres. Transferits per


35 l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3292]

Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Gene-ralitat de Catalunya

Expedients d’ajuts individuals no periòdics. Espèci-mens. (1980-1985), 0,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 63 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 572, ingrés 3293]


Expedients d’inspecció de serveis socials. Espèci-mens. (dates d’obertura: 1993-2005 i dates de tanca-ment 1993-2006), 0,4 m. Base de dades Access for-mat d’intercanvi amb 38 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3294]


Expedients d’adjudicacions d’habitatges de promo-ció pública. Espècimens. (1985-1996), 0,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 3 regis-tres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar So-cial i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3300]


Expedients de prestacions econòmiques a famílies en situació de vulnerabilitat especial amb part o adopció múltiple de tres o més infants. Espècimens. (2006), 0,1 m. Base de dades Access format d’in-tercanvi amb 25 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restrin-git. [Fons 128, ingrés 3302]


Llibres de matrícula del personal. (1996), 1 carpeta. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1 re-gistre. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3303]


Expedients de personal. (dates d’inici 1953-1998 i dates finals 1984-1998), 7,9 m. Base de dades Ac-cess format d’intercanvi amb 1.169 registres. Trans-ferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Famí-lia. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3304]


Expedients de provisió de llocs de treball. (1993-1997), 3,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 103 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3306]


Fotografies en diferents suports generades pel Servei de Publicacions. (1991-2002), 346 peces aproximadament. Inventari provisional en Base de dades Access format d’intercanvi amb 17 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3307]


Fotografies en diferents suports de centres de menors generades pel departament. (1988-2000), 121 peces. Inventari provisional en Base de dades Access format d’intercanvi amb 8 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3310]


Vídeos produïts per l’oficina de premsa del departament. (1991), 30 peces. Inventari provisional en Base de dades Access format d’intercanvi amb 14 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3311]


Cassetes produïts pel departament. (1991-1997), 81 peces. Inventari provisional en Base de dades Access format d’intercanvi amb 2 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 128, ingrés 3312]

Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Llibres de disposicions del Govern de la Generalitat de Catalunya (1999), 3,6 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA al format d’intercanvi amb 13 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Presidència. Lliure accés, amb restriccions. [Fons 283, ingrés 3314]


Traduccions al castellà de les disposicions del Govern de la Generalitat de Catalunya (2011-2013), 7,4 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA al

36 format d’intercanvi amb 37 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Presidència. Lliure accés, amb restriccions. [Fons 283, ingrés 3315]


Estatut d’Autonomia de Catalunya. Carta del presi-dent del Senat al president de la Generalitat adjun-tant-li un exemplar del Diari Oficial del Senat amb el text aprovat per les Corts Generals i una repro-ducció d’una litografia de la porta del Senat. (2006), 0,1 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA al format d’intercanvi amb 1 registre. Transferits per l’Arxiu Central de Presidència. Lliure accés. [Fons 283, ingrés 3316]

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Ge-neralitat de Catalunya

Expedients del Registre industrial (dates d’inici 1944-1993 i dates finals 1953-1998), 65 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6.592 regis-tres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Lliure accés, amb restriccions. [Fons 296, ingrés 3324]

FONS D’INSTITUCIONS Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)

Expedients de pensions del fons d’assistència social. Espècimens (1980-1995), 1,3 m. Base de dades Ac-cess format d’intercanvi amb 16 registres. Transfe-rits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3288]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients de prestacions d’acord amb la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI). Espè-cimens (dates d’obertura: 1968-1987 i dates de tan-cament: 1988-1993), 1,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 24 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restrin-git. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3289]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients de prestacions d’acord amb la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI) fins un import de 3.000 pessetes. Espècimens (dates d’obertura: 1969-1979 i dates de tancament: 1984), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 39 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Insti-tut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3290]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients d’ajuts de suport a l’acolliment residencial. Espècimens (1993-2006), 0,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 41 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3295]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients de beques a favor de persones discapacitades ateses en centres especialitzats. Espècimens (1981-1997), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 61 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3296]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients del programa beques menjador per a la gent gran. Espècimens (1986-1996), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 54 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3297]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients d’ajuts econòmics per a vacances per a gent gran. Espècimens (1983-1995), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 8 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit.[Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3298]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients de beneficiaris del programa Noces d’Or. Espècimens (dates d’obertura: 1980-1991 i dates de tancament: 1982-1991), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3299]

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Expedients del servei d’Atenció domiciliària. Espècimens (1974-1998), 0,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 89 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restringit. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3301]


37 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)

Fotografies de diferents suports generades per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. (1984-1997), 225 peces aproximadament. Inventari provisional en Base de dades Access format d’intercanvi amb 37 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar i Família. Accés restrin-git. [Fons 495 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ingrés 3308]

Junta de Protecció de Menors de Barcelona Fotografies en diferents suports generades per la Junta de Protecció de Menors de Barcelona (1945-1967), 869 peces aproximadament. Inventari provi-sional en Base de dades Access format d’intercanvi amb 62 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Benestar Social i Família. Accés restringit. [Fons 334 Junta de Protecció de Menors de Barcelona, in-grés 3309]

Junta Electoral Provincial de Barcelona Sobres generats per les meses electorals a les Elec-cions al Parlament europeu del 25 de maig de 2014, 67,2 m. Base de dades Access fitxa de primers trac-taments amb 4.903 registres. Transferit per la Secre-taria de la Junta Electoral Provincial de Barcelona. Accés restringit. [Fons 314 Junta Electoral Provinci-al de Barcelona, ingrés 3326]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons Grup Bosch Aymerich

Documentació de l’empresa Harris Bosch Ayme-rich, l'activitat de la qual va ser fonamentalment de consultoria i assessorament de projectes d'enginye-ria i arquitectura. Predomina la documentació tècni-ca de projectes realitzats arreu de l'estat espanyol: carreteres i autopistes, enginyeria marítima i de pe-troliers, condicionament d'edificis, construccions i inversions immobiliàries, urbanització i promoció de zones turístiques, i estudis relacionats amb aero-ports, entre d'altres. Inclou també documentació de la Direcció General: correspondència, organtizació, relació de l'empresa amb la seva sòcia Frederic Har-ris, Inc. i el holding PRV. El conjunt es complemen-ta amb la gestió comercial i la relació amb els cli-ents (ofertes). També inclou 4 arxivadors de docu-mentació relacionada amb la construcció i condicio-nament de les bases aèrees americanes al territori espanyol (falta inventariar). 1950 – 1980. 11,0 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Llinatge Rocabruna, barons de l’Albi

Documentació judicial corresponent a plets, al·legacions i memorials de la cúria de la baronia de l'Albi i altres plets relacionats amb la família Rocabruna i els seus llinatges emparentats (45 unitats). 1496–1806. 0,1 m.

Fons Llinatge Rialp 8 pergamins referents al patrimoni de Barcelona i Sant Genís dels Agudells, 1 carpeta d'escriptures, correspondència, rebuts i altra documentació administrativa de la finca Les Gunyoles, municipi d'Avinyonet (Segles XIX-XX) i un plànol de la finca propietat de Pilar Torrescasana Domènech en el municipi d’Avinyonet, realitzat el 21 de gener de 1959 pel pèrit agrícola Carles Audiret. 1377–1959. 0,1 m.

Fons Família Nadal “Copia del espediente ynstruído por el cual queda nombrada la tutela de las personas y bienes de los menores hijos de los difuntos consortes don Antonio y doña Eulalia Nadal y Espalter” (123 f.). 1834–1854. 0,1 m.

FONS PERSONALS Fons Jorge Garí Gimeno

Documentació patrimonial de Jorge Garí Gimeno que inclou factures i rebuts per obres, manteniment i subministrament d'energia de la casa que la família Garí tenia en propietat a Argentona. 1927–1946. 0,3 m.

Fons Manuel Mayol i Franquesa Currículums professionals i fitxa administrativa que permeten reconstruir la seva trajectòria com a funcionari de la Generalitat republicana. Així mateix, inclou la correspondència personal dels darrers anys d'exili (1973-1980) amb Vicenç Guarner i Vivancos, qui havia estat cap superior dels serveis d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya des del 1935 i sotssecretari de la Consel ler ia de Defensa l ’agost de l 1936; correspondència amb Aurelio Matilla (1973-1981) i diversos corresponsals. 1948–1981. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció documental Lluís Companys

Escrits, correspondència i retalls de premsa sobre la relació epistolar entre la nena Conxita Julià i Farrés (Barcelona, 1920) i el president Companys, així com sobre els homenatges tributats a partir de 1978

38 i el dipòsit del mocador rebut del president al Museu d'Història de Catalunya (3 carpetes originals). 1978–2010. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Centre Unesco de Catalunya

195 negatius b/n, 462 diapositives color, 160 posi-tius b/n, 2887 positius color, i 14 vídeos, sobre l’ac-tivitat de l’entitat.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESA Fons Joan Bertran, S.A.

1 positiu b/n de la façana d’un edifici i 3 positius co-lor d’un acte de lliurament d’un premi.

Fons Libreria religiosa 162 positius b/n, 119 plànols, 45 gravats, 5198 il·lustracions, de temàtica religiosa.

Fons Torrens Hermanos 7 positiu b/n d’un casament, un retrat familiar de grup i un retrat d’una dona.

FONS PERSONALS Fons Avelino Pi

39216 negatius b/n, 21324 negatius color, 6449 dia-positives b/n, 297 diapositives color, 4156 positius b/n i 3601 positius color, de temàtica esportiva entre els anys 1971 i 2009.

Fons Josep Benet 25 negatius color, 195 positius b/n, 190 positius co-lor, 8 mapes, 91 cartells, 3 dibuixos, 4 gravats, 7 di-plomes, 19 auques, 260 discs, 1 cinta magnetofòni-ca, 100 cassets, i 1 vídeos, sobre la seva activitat professional i personal.

COL·LECCIONS Col·lecció de publicacions periòdiques de la Biblioteca Borja

196 positius b/n (majoritàriament papers a l’albúmi-na) i 528 targetes postals (fototípies i gelatines-plata), són àlbums amb postals de temàtica religiosa: àlbum amb albúmines de peces d’art i monuments d'inicis de segle; àlbum amb diverses albúmines, algunes calorejades; àlbum amb fotografies de Suïssa; àlbum amb albúmines de la Roma clàssica; carpeta amb diverses albúmines i cianotípies, algunes de Tàrrega; 2 plànols i 9 gravats.

EXPOSICIONS Exposició: “Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya”

Itinerància: Lloc: A la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya, carrer de Jaume I núm. 33-51 de Sant Cugat del Vallès Dates: del 20 de juny al 23 de juliol de 2014, Horari: de les 9 a les 20 h (de dilluns a divendres) i de les 9 a les 14h (dissabtes).

Lloc: A la seu de l’Arxiu Històric Municipal de Cardona Dates: de l’1 al 30 de setembre de 2014, Horaris de visita de l’exposició: De l’1 al 30 de setembre: tots els matins feiners de 9 a 13 hores. Dissabtes de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores. Es proposen visites guiades per a grups de 20 persones a l’Arxiu i a l’exposició: Dimarts (de 12 a 13 hores), els dies: 2, 9, 16, 23 i 30. Divendres (de 19 a 20 hores), els dies: 5, 12, 19 i 26.

Edita: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

Direcció: Josep Maria Sans i Travé

Consell de Redacció: Francesc Balada, Josep Fernández, Àngels Bernal, Imma Navarro, Francesc Olivé, Rosa Cruellas, Ingrid Gómez.

Coordinació: Francesc Olivé

ISSN: 1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002

Web: http://www.anc.gencat.cat https://twitter.com/arxiunacional

A/e: [email protected] https://www.facebook.com/ArxiuNacional

Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38 (Juny 2014)

Documents

Transcript of Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 38 (Juny 2014)