But

lletí

de

l’A

rxiu

Nac

iona

l de

Cat

alun

yaN

úmer

o 18

Nov

embr

e 20

07

LA NORMATIVA INTERNA D’ACCÉS, CONSULTA I REPRODUCCIÓ DELS FONS DEL’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA:UN PAS MÉS EN EL CAMÍ DE LA QUALITAT

En els darrers quatre anys l’Arxiu Nacional de Cata-lunya (ANC), en el marc d’una estratègia de qualitattotal, està duent a terme de forma planificada l'elaboraciódels procediments normalitzats de treball.

La implantació d’un Sistema de gestió de la qualitat,d’acord amb la Norma ISO 9001:2000, ha estat determi-nant en la planificació i en l’elaboració d’aquests proce-diments. El bon ritme i l’impuls en la realització d’a-quests instruments cal atribuirlos al compromís del nos-tre centre, a l’esforç de tot el personal i a l’aposta claraper la via d’oferir un servei de qualitat als usuaris.

En aquest sentit cal entendre la Normativa internad’accés, consulta i reproducció pels usuaris de l’ArxiuNacional de Catalunya (ANC)1, la qual ha d’esdeveniruna eina de treball que faciliti la tasca dels arxivers ialhora, ha de ser l’instrument mitjançant el qual els usua-ris puguin orientar-se quan vulguin accedir als fons del’ANC i fer-ne ús. Aquest document, per tant, no és elresultat d’un objectiu puntual sinó d’un pas més en elcamí de la normalització i de la millora contínua delsnostres processos de gestió.

La Normativa regula principalment l’accés dels usua-ris a la Sala de consulta, estableix el procediment desol·licitud i d’accés a la documentació. Així mateix deli-mita i regula la reproducció i ús de la documentació i lacessió en préstec temporal dels documents.

El procés de redacció s’inicia l’any 2005 amb l’elabo-ració d’una primera versió consensuada per les àrees detreball de l’arxiu; l’any 2006 s’ha fet la revisió i valida-ció del text per part de l’Assessoria Jurídica del Departa-ment de Cultura i Mitjans de Comunicació. La darreraredacció del text i la implantació definitiva s’ha fet acomençaments de l’any 2007.

El document està estructurat en nou apartats; els mésrellevants són els dedicats a l’accés, reproducció i ús dela documentació. També cal destacar els apartats queestableixen el Servei d’Informació i Referència, el pro-cediment de la cessió en préstec temporal dels docu-ments de l’arxiu i l’apartat relacionat amb els drets i deu-res de l’usuari. Aquest darrer introdueix la possibilitatd’analitzar i avaluar els nivells de satisfacció dels usuarisen relació als serveis que ofereix l’arxiu mitjançantenquestes de satisfacció i fulls de suggeriments i recla-macions amb l’objectiu de millorar la seva qualitat. Endefinitiva la Normativa que presentem és un primer ins-trument fruit de l’anàlisi de les necessitats dels serveisdels usuaris de l’arxiu.

SUMARI

Editorial / 1

TemesEl fons de la Junta de Museus deCatalunya / 2Els “Papeles de don Joseph y donMiguel Mas y de Regàs, Padre e Hijo,coroneles ambos de Infantería Españo-la por su Magestad” (1684-1711),testimoni valuós de la Guerra deSuccessió / 12Projecte Archivo Guerra y Exilio(AGE): la recuperació dels documentspersonals de la Guerra Civil i del’Exili / 14

NoticiariLa catalogació del fons bibliogràficMoviment Gai (Armand de Fluvià iEscorsa) / 19El fons documental de John i PeterMontllor / 19Fotografies de l’ANC a l’InternationalCenter of Photography de Nova York /20Els primers 20 anys dels joves endemocràcia: el fons del Consell Nacio-nal de la Joventut de Catalunya / 20Les actes de les sessions del ComitèPermanent d’indústria dels mesosanteriors a la Guerra Civil / 21L’exposició “Pau Casals i l’Exili” /22

Ingressos / 23

Agenda / 28

Editorial

Cultura ArxiusC

2

En aquest context anunciem que l’ANC ha fet un noupas endavant en el camí vers la qualitat en establir com aobjectiu l’elaboració d’una Carta de serveis que esdevin-drà una eina essencial de millora contínua de la qualitatdels seus serveis.

En el procés d’elaboració l’arxiu s’ha incorporat a unprojecte pilot amb la col·laboració del Servei d’Organit-zació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunica-ció i rep l’assessorament de la Direcció General deModernització de l’Administració del Departament deGovernació i Administracions Públiques, que impulsa laimplantació de les cartes de serveis com a instruments perintroduir millores en la qualitat dels serveis públics. L’ar-xiu preveu implantar la seva Carta de serveis el proper any2008 i és una de les primeres unitats de l’Administracióde la Generalitat que ha adquirit aquest compromís.

La Normativa interna d’accés i consulta dels nostresfons juntament amb la implantació de la Carta de serveisformen part de l’estratègia de l’ANC que entén la quali-tat com a filosofia de gestió.

EL FONS DE LA JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA

Des de l’1 de març de 2006 el fons de la Junta de Museus deCatalunya (1890-1981) es pot consultar a l’ANC. L’Arxiu Cen-tral del Departament de Cultura va transferir la documentacióper encàrrec del president de la Comissió Executiva de l’actualJunta de Museus —càrrec que recau en el director general delPatrimoni Cultural—, el qual prèviament havia obtingut la con-formitat dels membres de la Comissió en les reunions ordinà-ries de 21 d’abril i 10 d’octubre de 2005.

Des dels orígens, ara fa un segle, la Junta ha tingut diversesseus a Barcelona i, en conseqüència, el seu arxiu ha sofert diver-sos trasllats. Les primeres oficines administratives van ser alParc de la Ciutadella: inicialment al Palau de Belles Arts, des-prés a l’Arsenal o Palau de la Ciutadella (l’actual Parlament deCatalunya) i des de 1923 al Palau del Governador (on actu-alment hi ha l’IES Verdaguer). Més tard, entre el 1931 i el 1944,la Junta es traslladà al recinte del Poble Espanyol a Montjuïc,excepte durant la guerra que, com a mesura de salvament, tantles obres d’art com l’arxiu de la Junta es van enviar a Olot

Temes

Llista de donatius recaptats pel Centre de Lectura de Reus amb l’objectiu d’adquirir elquadre La Vicaria de Marià Fortuny, 22 d’agost de 1922. CAT/ ANC 1-715 ui 90.

1. Podeu consultar la Normativa interna d'accés, consulta i reproducció pels usuaris del'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) a la web http://cultura.gencat.net /ANC/

3

—l’església de Sant Esteve es va destinar a dipòsit d’obresd’art i la Casa Solà, reformada per Lluís Domènech i Monta-ner, va acollir les oficines i el taller de restauració. Del PobleEspanyol, l’any 1944 la Junta retornà de nou al Palau de la Ciu-tadella on sembla que hi restà fins als anys vuitanta. Cap al1985 l’engròs d’aquest fons documental va ser a les dependèn-cies museístiques del monestir de Pedralbes i d’allí entre 1992i 1997 fou portat al Palau Moja, seu de la Direcció General delPatrimoni Cultural i de la mateixa Junta.

Al Palau Moja, n’han tingut cura els arxivers de l’ArxiuCentral Administratiu del Departament de Cultura que tambésón responsables tècnics de l’arxiu d’oficina de la DireccióGeneral del Patrimoni Cultural i, en conseqüència, de l’arxiude la Secretaria de la Junta de Museus. Fins al 2006, s’han atèsles consultes internes i externes del fons documental i s’ha fetun primer tractament arxivístic, com ara la descripció i digita-lització de la sèrie Actes (1891-1981) o la transferència a l’ar-xiu històric, entre d’altres.

L’ANC n’està fent el tractament definitiu. De moment jas’ha substituït el material d’arxivament existent per materialnormalitzat i de conservació permanent, s’estan catalogant elsexpedients de la sèrie General i s’ha iniciat la descripció delsde la sèrie Econòmica. També s’ha difós la sèrie Actes a travésdel lloc web de l’ANC, de manera que així s’ha fet possible laconsulta dels documents a través de la xarxa. I, tot i que el fonsestà en procés de tractament, no s’han deixat d’atendre les con-sultes internes i externes.

Una institució secularL’actual Junta de Museus de Catalunya creada mitjançant la

Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, és el resultat d’unadeterminada forma de gestionar el patrimoni museístic quecomençà finals del segle XIX i es definí els primers anys delsegle XX amb la Junta de Museus i Belles Arts de l’Ajunta-ment de Barcelona, primer, i amb la Junta de Museus de Bar-celona amb dependència mixta de l’Ajuntament i la Diputació,després. Ambdues institucions no es van limitar a actuar dins elseu estricte àmbit administratiu. Davant la inexistència d’insti-tucions d’abast nacional, van actuar amb visió de conjunt, pen-sant en el patrimoni historicoartístic català en general. Ésseguint aquesta filosofia que la Junta de Museus de Barcelonaes va ocupar, per exemple, de la recuperació de les pinturesmurals romàniques dels Pirineus i de l’organització i desplega-ment del Museu d’Art de Catalunya.

Així doncs, els orígens de la Junta es troben a la ComissióMunicipal de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques(1891-1897) que s’encarregava de la gestió dels tres museusd’art i arqueologia acabats de crear en els edificis de l’Expo-sició Universal de Barcelona, així com del Museu de Cièn-cies, de les exposicions d’art i també del foment de les biblio-teques. Aquesta Comissió comptava amb tres Juntes consulti-ves en les quals participaven representants d’entitats culturals.L’any 1897 la gestió dels museus d’art i arqueologia passà ala Comissió de Governació de l’Ajuntament de Barcelonaamb la corresponent Junta tècnica de la qual també en forma-

ven part representants de la Diputació de Barcelona i l’Esglé-sia. I l’any 1902 la gestió dels museus que desenvolupava laComissió municipal va passar a un nou organisme: la Junta deMuseus i Belles Arts.

Arran de la proposta de la Diputació de Barcelona d’apor-tar-hi els seus fons museístics, l’any 1907 la Junta municipalesdevingué Junta de Museus de Barcelona —d’abast local iprovincial—, una entitat que resultà dinàmica i eficaç, organit-zada per comissions, sota el patronatge i subvenció de l’Ajun-tament i la Diputació, però amb un important grau d’autonomiai capacitat executiva.

L’acció cultural de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) impulsà l’activitat de la Junta que, liderada per perso-nalitats com Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona i Brugue-ra, Joaquim Folch i Torres i tants d’altres, va estructurar i enri-quir notablement els museus, especialment mitjançant l’ad-quisició de les pintures murals romàniques i l’excavació de lesruïnes d’Empúries. En canvi durant la dictadura de Primo deRivera (1923-1930) els esforços de la Junta s’encaminarenprincipalment a l’organització de l’Exposició Internacional deBarcelona.

La Segona República (1931-1939) fou època de creació denous museus, com el Museu d’Art de Catalunya, i de difusiódel coneixement del patrimoni artístic. L’actuació de la Junta

Reproducció de mesures de coure amb l’escut de Barcelona donades al Museu de la His-tòria per Carles de Bofarull, l’any 1894. CAT/ ANC 1-715 ui 29.

s’avingué plenament amb la política cultural de la Generali-tat de Catalunya que la integrà en el seu organigrama tot res-pectant els seus estatuts i funcionament, tal com es recull a laLlei del patrimoni artístic, històric i científic i del Servei debiblioteques, arxius i museus de Catalunya, de 30 de març de1934. Després, arran de la conjuntura crítica imposada per laguerra, el 30 de juliol de 1936 per Decret del president LluísCompanys i el conseller de Cultura Ventura Gassol es dissol-gué la Junta i les seves funcions passaren a la nova Comissa-ria General de Museus. És a dir, la dissolució i el canvi de nomcomportaren un canvi de dependència: la Junta deixà d’estarsota el patronat de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelonai passà a formar part de la Generalitat com un òrgan més d’a-questa institució. El febrer de 1938 es creà la Direcció Gene-ral del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, ies regularen alguns aspectes de la gestió dels museus, però pelque fa a la Comissaria de Museus es ratificaren les seves fun-cions i dependència orgànica.

En acabar la guerra la Junta passà a dependre del Ministe-ri d’Educació Nacional, que la restablí, però amb competèn-cies només per a la província de Barcelona i sense cap repre-sentació de les associacions culturals del moment. El presidentde la Diputació, l’alcalde de Barcelona i el director general deBelles Arts del Ministeri formaven el seu Alt Patronat. Aques-ta Junta reorganitzà els museus d’art de Barcelona i transferípart dels seus fons a altres museus.

A partir de la Llei de Bases del règim local de 1945, l’A-juntament de Barcelona intenta aconseguir la competènciaexclusiva sobre els museus i limitar la Junta a funcions estric-tament consultives. El reglament dels Museus Municipalsd’Art de Barcelona de 1946 i els Estatuts de la Junta deMuseus de 1946 i 1947 en són els exemples. Tanmateix, des-prés d’un període de difícils negociacions, l’any 1951 laDirecció General de Belles Arts del Ministeri d’EducacióNacional, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona arribarena un acord pel qual la Junta recupera plenament la seva depen-dència mixta. Les noves bases de la Junta publicades el 1951estableixen novament un alt patronat format per Ajuntament,Diputació i Ministeri. Però no fou fins al 1954 que la Juntarebé una dotació econòmica regular, s’instal·là a la nova seudel Palau de la Virreina i aconseguí recuperar el seu dinamis-me. Durant la dècada dels seixanta, les actes de la Junta recu-llen diversos acords per reorganitzar-la, però cap dels intentsva reeixir i la seva estructura perdurà fins al final del Fran-quisme.

El restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977) per-meté la seva reestructuració com a Junta de Museus de Cata-lunya amb els drets i les funcions que tenia abans de la dicta-dura. Segons establia el Decret 190/1981: “la Junta deMuseus de Catalunya té, a tots els efectes, la consideració decontinuadora de la fins ara existent Junta de Museus de Bar-celona, i és, per tant, la seva successora directa quant a la titu-laritat de tota mena de béns mobles i immobles, drets i obli-gacions”.

La Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus ratificà ireforçà la dependència de la Junta de Museus amb la Genera-

litat de Catalunya. D’acord amb la llei, el President de laGeneralitat n’és el seu president i el director general del Patri-moni Cultural presideix la seva Comissió Executiva.

Entre els principals museus de Barcelona gestionats, en unmoment o altre, per la Junta fins el 1980 cal esmentar elssegüents: Museu de Ciències Naturals, Museu Arqueològic,Museu de Reproduccions Artístiques, Museu d’Art Decoratiui Arqueològic, Museu de Belles Arts, Museu d’Art i Arqueo-logia, Museu d’Art de Catalunya, Museu de les Arts Decora-tives, Museu d’Art Modern o Contemporani, Museu Picasso,així com el Museu d’Empúries i el Cau Ferrat i Maricel a Sit-ges. A més, la Junta també intervingué en l’origen del Museud’Arqueologia de Catalunya, el Museu del Teatre, el Museud’Indústries i Arts Populars, el Museu Marítim, el Museud’Història de la Ciutat, el Museu de la Música i el MuseuTèxtil. I col·laborà en el Museu Víctor Balaguer de Vilanovai la Geltrú, el Museu Jaume Morera de Lleida i el Museu deVilafranca del Penedès, entre d’altres.

4

Dictamen sobre la compra d’un compàs de ferro del segle XVIII ofert per Miguel Sorianode València, 25 d’agost de 1896.CAT/ ANC 1-715 ui 33.

El fons: els expedients de la sèrie GeneralEl fons de la Junta de Museus dipositat a l’ANC ocupa uns

54 metres lineals (543 capses). Està format pels documentsgenerats per la Junta i les entitats que la van precedir a finalsdel segle XIX. El seu abast cronològic arriba fins a l’any1981, quan va ser restablerta com a Junta de Museus de Cata-lunya per l’actual Generalitat. La documentació posterior a1981 resta encara a l’arxiu d’oficina de la Junta, a la seva seudel Palau Moja.

La documentació del fons és testimoni de les funcions queen cada moment tenia assignades la institució i dels canvispolítics que l’afectaren, especialment durant la República, laGuerra Civil i el Franquisme. S’ha conservat l’organitzaciód’origen que divideix el fons en les agrupacions o sèriessegüents: Actes (1891-1981, 16 capses), General (1890-1980,188 capses), Econòmica (1903-1976, 164 capses) i Especials(1894-1985, 126 capses). L’agrupació Especials —pendent detractar— inclou llibres d’actes del Patronat del Cau Ferrat

(1933-1941), correspondència general (1947-1985), l’arxiu deJoan Ainaud de Lasarte (secretari de la Junta des de 1951),documentació del Palau de Belles Arts (1894-1921), ingressosd’obres als museus (1899-1919), i disposicions oficials (1931-1938). Altres 49 capses de contingut miscel·lani encara sónper classificar.

La sèrie General és la més voluminosa i la primera que hacatalogat l’ANC, només en resta sistematitzar i corregir la sevadescripció. Els expedients no presenten —excepte els dels pri-mers anys— una tramitació reglada; de vegades són mers aple-gaments de documents en funció del seu assumpte. Podenincloure fotografies, plànols, dibuixos, cartells i publicacions.

Pel que fa a l’abast del fons documental, si bé es tracta d’unainstitució lligada inicialment a la ciutat de Barcelona, cal teniren compte que els seus fons museístics es formaren amb obresprocedents d’arreu i, per tant, conté documentació sobre insti-tucions, entitats i particulars de molts llocs de Catalunya itambé, en menor mesura, d’Espanya i de l’estranger.

D’altra banda, com ja s’ha esmentat, en molts moments laJunta va ampliar el seu àmbit d’actuació a la província de Bar-celona i a tot Catalunya. Per això en el seu fons hi trobem mol-tes referències sobre els museus de poblacions com Sitges,Empúries, Vilafranca del Penedès, Mataró, Vilanova i la Gel-trú, etc. o expedients com la so·licitud de declaració de Monu-ment Nacional de l’Església de Sant Climent de Taüll (1907),l’exhibició de la Patum de Berga al Poble Espanyol (1932), elstreballs d’instal·lació del Museu d'Art Jaume Morera de Llei-da (1935-1936), per citar-ne només alguns.

L’abast internacional del fons tampoc no es limita a l’ad-quisició d’obres procedents de l’estranger sinó també a lacol·laboració de la Junta en exposicions de nombrosos museuseuropeus i nord-americans, com ara el préstec d’obres dePicasso per a exposicions temporals (1953 i 1964), el préstecde murals romànics a la Fira Mundial de Nova York (1964), ola col·laboració amb el Consell Internacional dels Museus dela UNESCO.

A partir del títol dels propis expedients, podem establir queles principals activitats de la Junta són: 1) prendre les deci-sions oportunes, 2) controlar els fons museístics, 3) construiri habilitar edificis destinats a museus, 4) controlar l’accés alsmuseus i la cessió temporal de les seves instal·lacions, 5) ges-tionar els recursos humans, 6) controlar el pressupost, 7) for-mar i tenir cura de la biblioteca, de les col·leccions de dibui-xos, gravats i numismàtica i de l’arxiu fotogràfic, i 8) difondreel patrimoni museístic.

1) La presa de decisionsA la sèrie General es conserven uns expedients genèrics dits

d’actuació o de sessions de la Junta, que apleguen la docu-mentació preparatòria o derivada de cada reunió: dictàmens,peticions, pressupostos, propostes, còpies de les comunica-cions sobre acords presos que s’adrecen als interessats, etc. Elsprimers anys es fan expedients anuals, però a partir del 1902 isobretot des del 1909 n’hi ha un per a cada reunió fins al 1929que es deixen de fer. A part hi ha altres expedients que indivi-dualment reflecteixen la gestió de la Junta sobre aspectes con-

5

Plafó de mosaic de Gaspar Homar i Mezquida ofert en venda per Enriqueta Ramónl’any 1964 i adquirit l’any 1967.CAT/ ANC 1-715 ui 189.

crets: acords polítics, nova legislació, aprovació de plans d’u-bicació de nous museus, memòries, informes, projectes i estu-dis, i tota mena d’acords com la creació de comissions, nome-naments, adjudicacions, contractes, normativa interna, etc.

Per altra banda, a la sèrie General es troben també les actesdels organismes dependents de la Junta i d’altres òrganscol·legiats, com ara les comissions o el patronat de Museus deBarcelona. Les actes del Patronat del Museu Cau Ferrat formenuna sèrie a part dins de l’agrupació Especials.

Tanmateix, cal tenir present que els testimonis documentalson resseguir les principals decisions preses per la institució sóna la sèrie Actes que aplega les reunions de la Junta i els seus ante-cedents (1891-1981).

2) El control dels fons museísticsEl 35% de la documentació de la sèrie General són expe-

dients dels tràmits d’ingrés d’una peça als museus, que pot serper adquisició, per donació o llegat i per dipòsit temporal. Sónexpedients rics documentalment parlant: poden incloure la

proposta de l’interessat, fotografies de l’objecte, el comprovantde lliurament per a un primer examen, l’inventari quan es trac-ta d’una col·lecció, dictàmens i informes, l’acord d’acceptacióo de desestimació, la comunicació d’aquest acord i el compro-vant d’ingrés de les peces als museus. Els expedients més anticssón individuals, però a partir de 1927 és freqüent trobar la docu-mentació en dossiers col·lectius anuals. Dins de la mateixa sèrietambé es conserven unes llistes anuals on es resumeixen lesobres ingressades, només hi manquen les dels anys 1929 a 1945.

Altres tipus d’expedients informen sobre l’entrada i sortida—sovint temporal— d’obres d’art. Els principals motius són: perdecorar dependències oficials, per exhibir-les en exposicionsorganitzades per la Junta, donacions dels artistes becats o pen-sionats, cancel·lació de dipòsits, restauració de les peces, préstecper a exposicions d’altres entitats, cessió a altres museus. Sobreaquest darrer aspecte, la documentació testimonia les transferèn-cies de gran part dels fons de la Junta a institucions com elMuseu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Bar-celona o el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, entre

6

Fotografia de la visita d’inspecció a les excavacions d’Empúries el 4 i 5 de juliol de 1914. Formaven l’expedició de la Junta que sortí de Bar-celona: Josep Font, Josep Rogent, Santiago Valentí, Josep Puig i Cadafalch, Manuel Vega, Pere Coromines, Dionís Baixeras, Jeroni Martorell,Ramir Lorenzale, Carles Pirozzini, Carles de Bofarull, Josep Goday, Jacint Boquet i Cecili García. Autor: desconegut.CAT/ ANC 1-715 ui 202.

d’altres. Són particularment nombrosos a partir dels anys cin-quanta els expedients de préstec d’obres per a exposicions forade Catalunya, i les sol·licituds de préstec d’obres a col·leccionis-tes particulars per a exposicions temporals. La informació d’a-quests expedients es pot complementar fins al 1920 amb ladocumentació sobre ingressos de l’agrupació Especials, unsdossiers anuals de mida petita.

Entre la documentació referida a ingressos destaquen elsexpedients sobre el trasllat de fons durant la guerra cap a dipò-sits refugi, el seu retorn al Palau Nacional de Montjuïc en aca-bar el perill, i les gestions del Servei de Defensa del PatrimoniArtístic Nacional del Ministeri d’Educació Nacional per retor-nar les obres als museus i als particulars que les conservavenabans d’esclatar el conflicte bèl·lic. Un exemple a destacar ésl’acta de lliurament a l’exèrcit franquista del dipòsit d’obresd’art de l’església de Sant Esteve d’Olot, custodiat la matinada

del 8 de febrer de 1939 per dos funcionaris, un mosso d’es-quadra i un artista, on queda palès l’esforç que havia fet laGeneralitat de Catalunya per salvaguardar el patrimoni artísticdels perills del moment.

Els expedients d’ingrés d’obres permeten conèixer l’origende molts dels exemplars que formen part dels actuals museus, iaporten dades de les obres d’art que la Junta valorà, però noadquirí. També són testimoni de la participació de la ciutadaniaen la formació dels museus des dels seus inicis, amb les sevesofertes i donacions i altres formes de col·laborar com és el casde la subscripció popular de 1922 per adquirir a l’estranger lapintura La Vicaria (1870) de Marià Fortuny i Marsal, queactualment forma part del fons del Museu Nacional d’Art deCatalunya. En particular, aquests expedients il·lustren l’activitatdels col·leccionistes d’art, que donaren o cediren a la Juntaobres de les seves col·leccions.

7

Plànol d’Empúries sobre una expropiació de terrenys, tramès a J. Puig i Cadafalch per Bonaventura Esteva, enginyer en cap de la Primera Divisió hidrologicoforestal de la conca infe-rior de l’Ebre i els Pirineus orientals, 2 de desembre de 1919. CAT/ ANC 1-715 ui 202.

3) Construcció i adequació d’edificisUna altra part qualitativament important de la sèrie General

són els expedients d’instal·lació de nous museus, que contenenacords, projectes, plànols, pressupostos, tràmits de cessió d’e-dificis, adjudicació i seguiment de la seva remodelació, trasllati ubicació de les obres d’art, factures, i fins i tot discursos,fotografies i reculls de premsa dels actes d’inauguració.

També hi ha documentació sobre el control del manteni-ment dels museus i de les seves condicions: comunicacions dedesperfectes, plans de reformes i seguiment de les obres,comandes del taller de restauració, sol·licitud de serveis adiversos organismes municipals, etc. Tanmateix, abans de1920, la documentació que tracta aquests assumptes interns estroba tant a la sèrie General com als ingressos de l’agrupacióEspecials en expedients anuals inicialment diferenciats permuseus; en el cas concret de l’edifici del Palau de Belles Artsformen un apartat específic dins d’Especials.

La instal·lació dels museus als recintes de la Ciutadella i deMontjuïc, a Empúries i Sitges, i als Palaus de Pedralbes i dela Virreina, o les obres fetes a la Casa Padellàs, la Capella deSanta Àgata, l’Hospital de la Santa Creu, la Casa Aguilar, elMuseu Picasso i el Castell de Montjuïc, són alguns dels moltsassumptes documentats en aquest tipus d’expedients.

4) L’accés als museusEl control de l’accés de persones als museus genera espe-

cialment des dels anys trenta expedients que contenen lessol·licituds i els permisos concedits per accedir als museus i lesautoritzacions per fer-hi visites col·lectives i per copiar, foto-grafiar i fins i tot filmar les obres exposades. També es formenexpedients de recompte i estadístiques de les visites que sónenviades a l’Ajuntament o al ministeri de l’època.

Un cas freqüent són els expedients de cessió de l’ús d’al-guns locals de la Junta a entitats privades (és el cas del Palaude Belles Arts, el Poble Espanyol, el Palau Nacional, el Palaude la Virreina i la capella de l’Hospital de la Santa Creu),

sobretot per fer-hi exposicions d’art, però també per a actes depresentació, sopars, concerts. S’hi pot trobar la petició de l’in-teressat, un informe, i la comunicació de l’acord; de vegadess’inclouen factures de les despeses ocasionades, correspondèn-cia, invitacions i catàlegs.

5) La gestió de personalL’organització de la vigilància dels museus i del personal de

taquilles, conservació i neteja, així com de totes les personesque treballaren a les oficines i al taller de la Junta de Museuses troba en diversos expedients sobre gestió de personal dins lasèrie General. Hi consta la composició de la plantilla, l’orga-nització de torns, l’adaptació als successius reglaments, la con-fecció d’uniformes, les llicències de vacances, la provisió deplaces, etc.

6) La gestió econòmicaA la sèrie General també hi ha expedients sobre control de

despeses: pressupostos, balanços i liquidacions anuals, com-provants de despeses, etc. Tanmateix, la major part d’aquesttipus de documentació es troba en la sèrie Econòmica —enprocés de catalogació— on s’apleguen els pressupostos i liqui-dacions anuals de les subvencions municipals i provincials, els

Cartell anunciador de la inauguració del Museu d’Art de Catalunya al Palau de Mont-juïc de Barcelona, el 7 d’octubre de 1934. A causa dels Fets del 6 d’octubre i del’empresonament del govern de Companys, la inauguració es va fer l’11 de novembrei va presidir l’acte el coronel Francisco Jiménez Arenas, en funció de presidentaccidental de la Generalitat. CAT/ ANC 1-715 Imatges-uc 1. 8

Informe del torn de vigilància dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de Barcelona aldipòsit d'obres d'art d’Olot, 1 d’octubre de 1938. CAT/ ANC 1-715 ui 136.

manaments d’ingrés, la documentació bancària, estats decomptes i comprovants de les despeses, així com el detall delsingressos per la venda d’entrades, fotografies i publicacionsdels museus. Destaquem els nombrosos expedients sobre l’ei-xugament del dèficit provocat per la instal·lació dels Museusd’Art i Arqueologia als anys vint i per la del Museu d’Art deCatalunya als anys trenta i quaranta.

7) Biblioteca, Gabinet Numismàtic i Laboratori fotogràficLa formació de la Biblioteca dels Museus (1892-1955), que

incloïa la col·lecció de dibuixos i gravats, i la del GabinetNumismàtic de Catalunya (1932-1968) van generar expedientsd’adquisició i d’instal·lació d’obres, juntament amb d’altrescom inventaris, memòries i informes, i gestió del personal.

També es poden trobar a la sèrie General expedients refe-rents a l’activitat del laboratori fotogràfic des de 1898 i a l’ar-xiu de clixés de les obres dels museus, en el qual hi va inter-venir a partir de 1912 el fotògraf Adolf Mas i Ginestà (Solso-na 1861-Barcelona 1936) i, sobretot, Joan Vidal i Ventosa(Barcelona 1880-1966), fotògraf de la Junta als anys trenta.Altres expedients, datats entre 1914 i 1924, tracten de la for-

mació del repertori iconogràfic d’Espanya per a l’ExposicióInternacional de Barcelona.

8) Relacions externes i difusióAbans de 1920, les comunicacions de la Junta amb les

administracions superiors i amb les entitats vinculades, comara els museus i diversos organismes municipals que prestavenserveis a la Junta, s’apleguen majoritàriament dins els grupsIngressos i Palau de Belles Arts de l’agrupació Especials. És apartir de 1926 i especialment de 1930 que trobem aquest tipusde documentació a la sèrie General.

D’altra banda, fins als anys trenta no és gaire habitual trobara la sèrie General expedients amb el títol genèric de corres-pondència, però després sí que se’n formen i s’hi arxiva corres-pondència del director, sol·licituds de fotografies, consultesgenerals, assumptes de biblioteca, així com tot el que fa refe-rència a l’edició i difusió del butlletí i altres publicacions de laJunta. Això dura fins als anys cinquanta, quan bona part de ladocumentació que tracta aquests assumptes s’arxiva a Corres-pondència general dins de l’agrupació Especials.

A més a més de la documentació que s’ha descrit en aquestsvuit apartats, cal dir que la sèrie General inclou documentaciódels precedents i dels primers anys de la Junta que destaca perla seva singularitat. És el cas de la documentació sobre l’Expo-sició Universal de 1888, o sobre l’origen del sistema de biblio-teques de Catalunya i l’organització els museus de ciències;ambdós darrers casos són documents generats per la ComissióMunicipal de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiquesde la qual fins al 1897 depenien la Junta de Biblioteques i laJunta dels Museus de Ciències Naturals. També hi ha expe-dients sobre qüestions de cerimonial i protocol, produïts per laSecció de Belles Arts, Cerimonial i Festes de la Comissió deGovernació (1897-1902). I, tot i el traspàs de documentació queentre el 1909 i el 1910 es va fer a l’Arxiu Municipal de Barce-lona i a la Junta de Ciències Naturals, a la sèrie General hi restaun inventari dels animals del zoo de 1897, una proposta de 1899per instal·lar un Laboratori de Biologia Marina, la proposta decreació de la Biblioteca d'Autors Catalans de 1890, i expedientsde concessió de subvencions i cessió de material per a festespopulars de Barcelona (la Mercè, Carnestoltes o la festa gran deGràcia amb el guarniment dels seus carrers).

Condicions d’accés i llacunes documentalsEl fons de la Junta de Museus de Catalunya és de lliure

accés. Com que actualment està en procés de catalogació idigitalització, per a la seva consulta cal adreçar-se primer alServei d'Informació i Referència de l’ANC. De moment, lesactes de la Junta ja són accessibles per Internet a través dellloc web de l’Arxiu i és previst que en un futur proper tambého siguin els expedients de la sèrie General.

D’altra banda, és desitjable que les llacunes que sembla pre-sentar el fons es trobin al més aviat possible. De moment, ésconegut que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)conserva documentació textual de la Junta anterior a 1981 ique una part de l’arxiu fotogràfic es conserva a l’Arxiu Foto-gràfic de l’Ajuntament de Barcelona.

Tramesa de fulls d’assistència del personal del Patronat per a la salvaguarda de les obresd’art dels museus a Olot, 30 d’abril de 1937. CAT/ ANC 1-715 ui 132.

9

Segells de la Junta de Museus utilitzatsdurant el primer terç del segle XX.

Amb aquest ingrés l’ANC incorpora el fons d’una instituciósecular i cabdal per a la nostra cultura en la seva missió de reu-nir, conservar i difondre el patrimoni museístic català. Bensegur que a mesura que s’avanci en la seva descripció es posa-rà encara més de relleu el seu valor i singularitat.

Bibliografia

AINAUD DE LASARTE, Joan. “La Junta de Museus deCatalunya. Precedents, actualitat, futur”. Informatiu Museus.Núm. 14. (Barcelona, 1991), p.1-2.

BORONAT TRILL, M. Josep. La política d’adquisicions dela Junta de Museus 1890-1923. Barcelona: Junta de Museus deCatalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. 957p. (Monografies de la Junta de Museus de Catalunya; 1).

GALÍ, Alexandre. Història de les institucions i del movi-ment cultural a Catalunya. 1900 a 1936. (Llibre XIV: Arxius iMuseus). Barcelona: Fundació A.G., 1985.

Viatge a Olot. La Salvaguarda del patrimoni artístic durantla Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. ArxiuFotogràfic, 1994. 95 p. (Col·lecció Imatges d’Arxiu).

Àngels Bernal i CercósCecília Vallès i Botey

Inauguració oficial del Museu de les Arts Decoratives al Palau de Pedralbes de Bar-celona, el 18 de desembre de 1932. D’esquerra a dreta: el tinent d’alcalde Josep Jové, el president de l’Audiència deBarcelona Oriol Anguera de Sojo, Pere Coromines en representació de la Junta deMuseus, l’alcalde Jaume Aiguader, el president Francesc Macià, el conseller deCultura Ventura Gassol, el comandant de Marina Luís Verdugo, el tinent d’alcaldeJoaquim Ventalló i el regidor Joaquim Pellicena. Autor: Brangulí. CAT/ ANC 1-715 ui 108. 10

Inauguració del Museu d’Art Modern al Palau de la Ciutadella de Barcelona, el 5 de junyde 1945. D’esquerra a dreta: el regidor de cultura Tomàs Carreras, el president de la Diputació deBarcelona Lluís Argemí, el governador civil Antonio Francisco de Correa Véglison, eldirector general de Belles Arts Juan de Contreras (Marqués de Lozoya), l’alcalde de Bar-celona Josep Maria d’Albert (Baró de Terrades), el comandant Aguilar i el contraalmirallGonzález Aller. Autor: Carlos Pérez de Rozas.CAT/ ANC 1-715 ui 147.

11

Data Dependència Disposicions i acords

Precedent: Comissió de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques. Reglament de 26 d’octubre, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona en les sessions de 3 i 17 de novembre de 1891.

Junta de Museus i Belles Arts. Acord de l’Ajuntament de Barcelona d’1 de març.

Bases per a la constitució de la Junta de Museus de Barcelona. Acords de 19 de febrer i de 9 d’abril de 1907 de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona respectivament.

Traspàs de serveis de les diputacions a la Mancomunitat de Catalunya. Estatut aprovat el 9.1.1914 per la junta de les dipu-tacions de Catalunya.

Supressió definitiva de la Mancomunitat, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de l’estatut provincial de20.3.1925. La Diputació de Barcelona novament forma part de la Junta.

El 14 d’abril es proclama la Segona República, es restaura la Generalitat de Catalunya i es dissolen les diputacions provincials.La Generalitat assumeix la representació de la Diputació de Barcelona a la Junta de Museus.

Segons l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya “La Generalitat s’encarregarà dels serveis de Belles Arts, Museus,Biblioteques, Conservació de monuments i Arxius, amb excepció del de la Corona d’Aragó.” Gaseta de Madrid – 21.9.1932.

Llei del Patrimoni Artístic, Històric i Científic i del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus de Catalunya.. BOGC - 30.3.1934.

Decret de 30 de juliol, pel qual és dissolta la Junta de Museus de Barcelona i és creada la Comissaria General de Museus.BOGC - 1.8.1936.

Decret de 23 de febrer, de creació de la Direcció General del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya. DOGC -25.2.1938.

Decret de 23 de febrer, que organitza la Comissaria i els Serveis de Museus de Catalunya. (Inclou la creació del Patronatdels Museus d’Art de Barcelona). DOGC - 26.2.1938.

Ordre de 10 de febrer, autoritzant el funcionament de la Junta de Museus de Barcelona i fixant la seva constitució, dictadades de Vitòria. BOE - 14.2.1939.

Ordre d’11 de gener, creant una Junta per a l’organització i orientació dels Museus de Barcelona i província. BOE -14.1.1940.

Ordre de 22 d’octubre, per la qual s’aprova el Reglament per al règim i funcionament de la Junta de Museus de Barcelona.BOE - 12.11.1942.

Llei de 17 de juliol de Bases de Règim Local. Segons la base 11, els museus i els monuments artístics i històrics són com-petència municipal. BOE – 18.7.1945.

Estatuts de la Junta de Museus de Barcelona, on es declara que la Junta és substituta i successora, a efectes legals, de lesJuntes anteriors constituïdes bé per l’Ajuntament, bé per l’Ajuntament i la Diputació.Aprovats per l’Ajuntament en sessió del 15 de març de 1946.

Nous estatuts de la Junta de Museus de Barcelona. Aprovats per l’Ajuntament en sessió del 29 de novembre de 1947.

Noves bases de la Junta, per entesa de l’Ajuntament, la Diputació i la Direcció General de Belles Arts del Ministeri. Es reco-neix com a successora de la de 1907 i se li atribueix l’assessorament i la coordinació dels museus situats a la província de Bar-celona i, si s’escau, també a la resta de Catalunya.Bases publicades al Butlletí Oficial del Ministeri d’Educació Nacional de 19 de març de 1951 (any XII, núm. 12, p. 325).

Segons l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya “La Generalitat té competència exclusiva sobre les matèriessegüents: 5) Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d’allò que dispo-sa el número 28 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. 6) Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres cen-tres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i serveis de belles arts d’interès per a laComunitat Autònoma.”. DOGC – 31.12.1979.

Reial Decret 1010/1981, de 27 de febrer, sobre traspàs de funcions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Cata-lunya. BOE – 1.6.1981.

Decret 190, de 3 de juny, de reestructuració de la Junta de Museus de Catalunya. DOGC – 31.7.1981.

Llei 17, de 2 de novembre, de Museus. DOGC – 14.11.1990.

Decret 24, de 22 de gener, sobre la composició i el funcionament de la Junta de Museus de Catalunya. DOGC – 25.2.1991.

1891

1902

1907

1914

1925

1931

1932

1934

1936

1938

1938

1939

1940

1942

1945

1946

1947

1951

1979

1981

1981

1990

1991

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament iDiputació de Barcelona

Ajuntament i Mancomunitat de

Catalunya

Ajuntament iDiputació de Barcelona

Ajuntament de Barcelona iGeneralitat

de Catalunya. Departament de Cultura

Generalitat de Catalunya.

Departament de Cultura

Ajuntament iDiputació de Barcelona

El Ministeri d’EducacióNacional forma part de

l’Alt Patronat

Ajuntament de Barcelona

Intent de crear unaJunta només municipal

Ajuntament iDiputació de Barcelona

El Ministeri d’EducacióNacional forma part de

l’Alt Patronat

Generalitat de Catalunya.

Departament de Cultura

PRINCIPALS DISPOSICIONS I ACORDS SOBRE LA DEPENDÈNCIA INSTITUCIONAL DE LAJUNTA DE MUSEUS

ELS “PAPELES DE DON JOSEPH Y DONMIGUEL MAS Y DE REGÀS, PADRE E HIJO,CORONELES AMBOS DE INFANTERÍAESPAÑOLA POR SU MAGESTAD” (1684-1711), TESTIMONI VALUÓS DE LAGUERRA DE SUCCESSIÓ

En el darrer Butlletí vàrem avançar la notícia de l’ingrésd’aquesta peça de singular valor, localitzada dins el fons patri-monial del mas el Reguer de Tavèrnoles (Osona). Es tractad’un llibre relligat amb cobertes de pergamí que conté 145 car-tes reials, privilegis, certificacions i cartes de lloctinents,comandaments militars i les més altes institucions catalanes(com ara la Diputació del General o els consellers barcelonins)rebudes per Josep Mas i Torre, més conegut com a Mas deRoda, propietari de Roda de Ter, distingit amb la condició deciutadà honrat de Barcelona, i del seu fill Miquel Mas i deRegàs, homes de paper molt rellevant durant la Guerra delsNou Anys (1689-1697) contra Lluís XIV i la Guerra de Suc-cessió (1705-1714), en permanent lluita contra els francesos alservei dels Àustria.

El llibre permet documentar al detall les actuacions militarsde Mas de Roda contra els francesos iniciades el 1675 a Puig-cerdà i el 1684 en prendre part en la defensa de Camprodon.Els “Papeles” permeten emmarcar la seva actuació durant larevolta de les barretines (1688-1692), quan evità a Roda de Terl’esclat de la revolta popular contra els contingents militarsacantonats i col·laborà en la repressió del moviment. L’estiu de1690 rebé l’encàrrec virregnal de dirigir la persecució delsmiquelets de França a la plana de Vic. Durant els anys poste-riors es mantingué actiu en contínues operacions militars aterres gironines. Entre 1695 i 1697 dirigí en companyia delveguer de Vic Ramon Sala i altres capitostos locals les forcesdel sometent que s’enfrontaren en continuades escaramussesamb els francesos a la Garrotxa i Osona, esdeveniments quemereixen la màxima atenció dins els seus “Papeles”. En reco-neixement a aquests serveis, el llibre recull el nomenament decapità de cavalls cuirasses rebut de mans del rei Carles II l’es-tiu de 1695. Inicià aleshores contacte epistolar amb un delsprincipals referents de l’austriacisme i darrer lloctinent de Car-les II a Catalunya, Georg von Hessen-Darmstadt, amb quicompartí operacions militars el 1696. L’any següent participàen la defensa de Barcelona contra el setge francès.

Amb el canvi de dinastia i el pas del ceptre hispànic a mansde Felip V, Josep Mas i Torre, desplaçat políticament, demanàformalment el seu llicenciament militar i es retirà a les sevespossessions de Roda de Ter (1702). La seva actitud marcada-ment antifrancesa i els contactes personals i familiars amb elgrup dirigent constituït per propietaris benestants i influents aOsona, el portaren a participar des del desembarcament aliat demaig de 1704 en la insurrecció austriacista dels anomenatsvigatans, clau en el decantament polític del Principat en favorde l’arxiduc Carles. Conscient de la seva actitud conspirativa,el polèmic lloctinent borbònic Francisco Fernández de Velascoel cridà reiteradament a Barcelona. Els “Papeles” inclouen lacitació original de març de 1705 que comportà la seva imme-

diata detenció i desterrament a Lleida, fet que es convertí enguspira per alimentar el foc de la revolta austriacista. En fer-seamb el control de la ciutat, l’arxiduc nomenà Josep Mas com acoronel d’un dels regiments de fusellers i en cloure la Cortgeneral convocada immediatament per rebre el reconeixementdels catalans, el nou monarca Carles III atorgà a Mas de Rodaprivilegi de noblesa, el nomenà comandant suprem de lesesquadres de miquelets i coronel d’infanteria. Per les mateixesdates, el seu fill Miquel Mas i de Regàs rebé també patent reialde coronel d’infanteria.

Pel que fa als primers anys de la immediata Guerra de Suc-cessió, el llibre conté la correspondència rebuda dels principalsministres i comandaments militars de l’arxiduc. Documentaespecialment la seva participació al llarg de 1706, amb elcàrrec de comandant de les esquadres de fusellers de les fron-teres de l’Empordà, en les operacions de defensa contra les tro-pes borbòniques del duc de Noailles, a les quals infringí nota-bles pèrdues durant el seu pas pel curs del Ter i fins a arribar alpla de Barcelona. Quan, tot i els seus esforços, les tropes fran-co-espanyoles posaren setge a la capital catalana, Mas de Roda

12

Patent de coronel d’infanteria a favor de Miquel Mas.CAT/ ANC. Fons El Reguer de Tavèrnoles, uc. 5.

reforçà amb els seus voluntaris la defensa de la ciutat i partici-pà activament en diversos combats durant el setge, dels qualsel llibre conserva instruccions nominals del comandament dela defensa. Entre 1707 i 1709 mantingué la seva activitat mili-tar al Berguedà, Osona i la Garrotxa aixecant contingents icomandant els seus fusellers, mentre afalagava la cort de l’ar-xiduc amb peix de riu portat viu del Ter a Barcelona. El 1710,després que les tropes franceses iniciessin l’ocupació definiti-va del nord del país, la reina encarregà als Mas de Roda i altreshomes principals de milícia la seva defensa, així com l’assegu-rament de la ciutat de Vic. El llibre conté des d’aquest momentcorrespondència també adreçada al seu fill Miquel Mas i deRegàs, a qui s’encarregà a principis de 1711 l’esforç dels seushomes en la defensa de Girona.

La darrera carta que consta relligada als “Papeles” corres-pon al mes de febrer d’aquell any. A partir d’aleshores, el lli-bre no recull cap notícia més. Sens dubte, la marxa de l’arxi-duc amb motiu de la coronació imperial i l’abandonament deles institucions catalanes per part dels aliats hagué de suposarun profund impacte en les seves esperances de resistència.

Sabem, però, que es mantingué actiu a la plana de Vic fins al1713, quan, com a resultat de la política repressora dels bor-bònics, i després d’intimidacions i amenaces personals i patri-monials rebudes pels seus familiars, Josep Mas i Torre acabàper deposar les armes davant del general castellà Bracamonte,sense que ens consti que hagués participat en cap represa pos-terior d’activitats polítiques o d’insurgència armada. Desconei-xem els motius pels quals, els seus “Papeles” acabaren guar-dats entre els documents patrimonials del veí mas del Reguerde Tavèrnoles.

Miquel Pérez Latre

13

Passaport lliurat a Josep Mas de Roda, per tal que pugui acompanyar el marquès d’Aito-na a la frontera d’Aragó. CAT/ ANC. Fons El Reguer de Tavèrnoles, uc. 5.

Señor don Joseph Mas de Roda. Señor mío. Gus-tando el Rey nuestro senyor de truchas, havién-dolas en el río Ter, estimaré a vuestra mercedencargue a los bayles vezinos al río las hagan pes-car y conducir acá con agua para conservarse fres-cas. Y del coste que tuvieren me dará vuestra mer-ced aviso, que puntualmente cuydaré de la satisfa-ción. Y quedando a la de vuestra merced, ruego aDios guarde a vuestra merced muchos años. Barce-lona, y junio 10 de 1708. […] Su mayor servidor.Ramon de Vilana Perlas.

Señor don Joseph Mas y de Torra. Haviendo lle-gado las truchas muy lindas y frescas, las ha ad-mitido con gran gusto el Rey y a vuestra merced doylas gracias, como me lo manda su magestad, no du-dando que vuestra merced continuará el cuydadode que vengan todas las semanas, y que prevendràde que las trayga que no se vaya sin verme, puesdesseo cumplir mi palabra sobre dar satisfacciónde todo, y tener siempre del servicio de vuestramerced, que guarde Dios muchos años. Barcelona,16 de junio de 1708. […] Su mayor servidor. Ramonde Vilana Perlas.

14

PROJECTE ARCHIVO GUERRA Y EXILIO(AGE): LA RECUPERACIÓ DELS DOCUMENTS PERSONALS DE LA GUERRACIVIL I DE L’EXILI

Memòria històrica i arxiusHo vulguem o no, la qüestió de la recuperació de la memò-

ria històrica esdevé sempre un problema tant social i científiccom, per desgràcia, polític. La problemàtica és molt complexaja que, passats trenta anys de la fi de la dictadura, la recons-trucció de la memòria perduda esdevé una tasca difícil querequereix la voluntat de bona part de la societat perquè els tes-timonis, els protagonistes, les víctimes de la dictadura són per-sones d’edat o, simplement, ja han mort.

Per a l’arxivística, qualsevol document pot ser un elementde valor per a la història, des d’un insignificant certificat sobreun fet singular de qualsevol ciutadà que ens permeti conèixerla seva situació i entorn, fins als documents que la històriarecull amb majúscules en els llibres. Els arxius han de reunircartes, imatges, certificacions, memòries i altres documents delmajor nombre d’actors de la història possible, catalogarlos,fer-los accessibles a la investigació i conservarlos correcta-ment. Els arxius no són una part més de la cultura del poblesinó que constitueixen la columna vertebral de la cultura decada país. Per això, la tasca de l’associació Archivo Guerra yExilio (AGE) consisteix a evitar la pèrdua dels testimonisdocumentals, quan manca la consciència cívica i social de fillsi néts dels protagonistes dels fets, i donar accés al gran volumde documentació que es troba dispersa en els arxius públics iprivats d’Espanya i del món.

Per fer aquesta tasca l’associació ha dedicat un gran esforça crear un ambient adient que valori les aportacions dels pro-tagonistes de la història que la versió oficial havia eliminat dela realitat passada, especialment dels guerrillers antifranquistesi dels nens de la guerra, col·lectius que havien materialmentdesaparegut de la realitat i del record de la societat espanyola.En el cas dels guerrillers, això va succeir com a resultat tant dela ferotge repressió soferta pel col·lectiu i el seu entorn comdel desgraciat silenci intencionat de les organitzacions d’es-querra, que en un inici els van donar suport i posteriorment vanconsiderar que era millor eliminar la memòria de la guerrillaper tal de tirar endavant la transició. Pel que fa a la guerrilla lli-bertària, el món àcrata ha perdut pràcticament la seva memò-ria històrica de forma radical. En el cas dels nens de la guerra,dispersos per una dotzena de països dels quals la meitat erenrègims soviètics, l’oblit ha estat més greu ja que en tractarse depersones exiliades de forma totalment involuntària, els seusprotagonistes esdevingueren ciutadans amb una identitat sem-pre difusa, doble i angoixant, fins i tot en el cas dels que grà-cies a l’obtenció de la ciutadania francesa, belga, britànica omexicana pogueren gaudir de llibertat per viatjar a Espanya enels últims anys de la dictadura sense poder ser fàcilment loca-litzats per la policia espanyola.

AGE ha recuperat milers de documents de l’antiga URSS,França i d’altres països que avui estan dipositats a l’Arxiu

Nacional de Catalunya. Això ha estat possible en la mesura quel’associació ha estat l’única organització on els nens de la gue-rra han pogut sentir-se representats i defensats permanentment,independentment del país d’acollida o residència. AGE ha por-tat al Congrés dels Diputats les proposicions de llei i no de lleiper al seu reconeixement, per a l'obtenció de les seves pensionsi per a la seva integració a Espanya en el cas que volguessintornar, i ha negociat en moltes ocasions el reconeixement delsseus drets amb diferents comunitats autònomes.

De la mateixa manera s’ha dut a terme la tasca de recupera-ció de la memòria documental de la guerrilla antifranquistagràcies a la recerca d’un reduït nombre d’historiadors. Però, uncop més, no ha estat possible desenvolupar aquesta feina sensela prèvia i paral·lela recuperació pública i social d’aquells llui-tadors. Aquest col·lectiu té, a més a més, l’agreujant d’estarconstituït en la seva majoria per gent del camp, generalment noescolaritzada, que van aprendre a llegir i escriure a la muntan-ya, a la presó o l’exili; que van veure la majoria dels seus com-panys caure abatuts per la Guàrdia Civil, la Legión o l’exèrcitregular; i que, a més a més, van veure massacrar i destruir lesseves famílies, el seu entorn proper i els seus pobles. Els pocssupervivents són avui gent d’una gran categoria humana forja-da en la resistència que després de fugir a la muntanya moltjoves, on van estar entre vuit i dotze anys, i després de passarentre quinze i vint anys a la presó o de viure trenta anys a l’e-xili, moltes vegades en condicions laborals i socials molt difí-cils ja que estaven en situació il·legal, en gran part avui notenen pensions. Durant quasi cinquanta anys només els hanreivindicat quatre llibres: tres de comunistes publicats a l’exilii un de llibertari publicat en els primers anys de la transició,aquest últim, d’Eduard Pons Prades, el document més ampli,proper a la seva lluita i ben informat publicat fins ara. AGE hapromogut monuments, llibres, pel·lícules, documentals, actesen instituts i cases de cultura, xerrades, trobades acadèmiquesi populars, activitats com la Caravana de la memòria i altresper tal de reivindicar la memòria d’aquella lluita guerrillera.Avui comencen a valorar el seu testimoni i per a això és possi-ble recuperar més fàcilment la documentació que puguin con-servar per tal de portar-la als arxius públics, classificar-la i pre-servar-la adequadament.

La tasca de refer la nostra història a partir dels testimonis depresos, esclaus, torturats, exiliats, afusellats i especialment delsdesapareguts només és possible si a més de deixar constànciade la seva trajectòria aplegant la documentació escrita i gràficaprivada, es valora aquest material dins el context històric de lalluita per la recuperació d’un sistema de llibertats. Sense aques-ta valoració es corre el perill que els documents desapareguin ies destrueixin per part dels interessats, els seus fills o néts enveure que ningú valora les seves vides i la seva obra. I això si elsimple pas del temps, la clandestinitat o l’exili no els ha des-truït. Com és ben sabut, molts diaris clandestins editats a l’inte-rior no s’han conservat, tot i que cada un d’ells és el testimonid’una dura vaga, d’un moviment de resistència a les presons,d’un grup d’acció i propaganda. S’escrivien amb materials depèssima qualitat, de vegades en multicopistes casolanes coml’anomenada vietnamita, que consistia simplement en una seda,

15

un bastidor i un rodet de cuina o ampolla. Aquests documentscontenen la història menor de la resistència, la de cada fàbrica,la de cada barri, la de cada poble, en la seva major part ja des-apareguda sense que ni les persones que hi van participar ni elsdocuments oficials parlin d’aquestes lluites. S’ha de perdreaquesta història sense que ningú se’n dolgui? Precisamentaquest era l’objectiu de les forces de repressió franquistes enprohibir la informació en els mitjans legals i perseguir ambacarnissament qualsevol propaganda no permesa. Sense larecuperació de la història per part de la societat sencera, sensel’esforç col·lectiu de reconeixement als lluitadors que impri-mien, escrivien, repartien i organitzaven la difusió d’aquestapropaganda només tindríem fragments sense sentit dins la his-tòria oficial escrita per la dictadura, segons la qual mai no vapassar res enlloc. Recordem que les condemnes del Tribunald’Ordre Públic (TOP) contra els autors d’aquestes accions depropaganda il·legal variaven entre sis anys i un dia i vint anysde presó, i que aquests arribaven al TOP després d’ésser sot-mesos a brutals pallisses en les comissaries, dependencies dela Dirección General de Seguridad o de la Guàrdia Civil que enmolts casos van causar morts o van provocar seqüeles físiquespermanents i conseqüències psicològiques molt dures. Lahumiliació de sentir-se copejat repetidament mentre unes

manilles et subjecten les mans i diversos policies t’envolten noes pot oblidar; les amenaces contra els familiars, inclosos elsnens, i veure’ls sortir coberts de sang d’un interrogatori ésimpossible d’ignorar la resta de la vida.De l’exili recordem les nombroses famílies que van perdre l’i-dioma, com el cas dels nens de la guerra, i les persones margi-nades en els seus països d’acolliment que en no poder tornarvan passar a formar part de col·lectius marginals, com el cas demolts exiliats dels anys quaranta i cinquanta desenganyats delsseus partits i sense mitjans materials que van morir en l’oblit ien la pobresa o que es van enfonsar en la depressió i van deci-dir callar per sempre voluntàriament. Són els casos narratsamb gran tristesa en pel·lícules com La guerre c’est finie oBehold a pale horse vistes pels demòcrates del món menys elsespanyols de l’interior com a conseqüència de les prohibicionsd’un règim que fins i tot prohibí l’exhibició de Casablanca .Enfront dels qui ara diuen que no hem de reescriure la història,tant des de la dreta com des de l’esquerra, insistim que sensereescriure-la no podrem dur a terme la recuperació dels testi-monis documentals de l’època per manca de continent i con-tingut. Les víctimes del franquisme van existir i demanen unlloc a la nostra història comuna. Per això és urgent descom-pondre la història escrita amb dades incompletes i deformadesi escriure la història de cada casa, cada carrer, cada barri, cadapoble i ciutat amb els seus episodis de vergonyosa repressió iterror franquista i els seus episodis d’honrosa resistència i llui-ta per les llibertats. La nostra batalla no és arbitrària ni s’origi-na en el capritx i la sempre relativa transcendència de les polè-miques acadèmiques. No pretén fer política actual amb elsseus resultats, però no ignora que només una batalla políticapermetrà reconstruir aquest fragment decisiu de la nostra his-tòria que marca el segle XX.

Els programes de recuperació documental d’AGEEls col·lectius sobre els quals se centra la tasca de recupera-

ció documental són nou: exili, brigades internacionals, presos,nens de la guerra, guerrillers, torturats, desapareguts, afusellatso assassinats i resistents sindicals i polítics de l’interior. Calcontemplar les persones d’aquests col·lectius en el seu entornfamiliar, social i laboral real i considerar la seva presència desdel mateix dia del cop militar fins a les primeres eleccionsdemocràtiques, dos anys després de la mort del dictador. Sensdubte hi ha una intensitat decreixent en la repressió des del perí-ode que va entre l’any 1936 i el 1943 fins a l’any 1978, la qualcosa indica dues coses: que el major nombre de republicansactius foren assassinats o empresonats o van haver d’exiliarseen aquest primer període, i que la societat va quedar tan media-titzada i enfonsada que la resistència fou contínua però relati-vament reduïda. D’altra banda aquesta resistència es va orga-nitzar al voltant dels partits polítics amb una direcció que vaperdre la comprensió de la realitat interior després d’anys deresidència a l’exili, així com la capacitat d’enfrontarse al règim.Aquesta afirmació és vàlida especialment per al Partit Comu-nista i el Partit Socialista Obrer Espanyol, però també per alPartit Nacionalista Basc, Esquerra Republicana de Catalunya,els galleguistes i els republicans. Davant del seu fracàs evident,

La seu de l’Arxiu Nacional de Sèrbia, a BelgradFoto: Josep Fernández Trabal

16

els principals partits i el moviment llibertari van generar dotze-nes d’escissions que donaren lloc a petits grups de poca eficàciapolítica i que repetien els mateixos errors que els seus partits igrups matrius.

En aquesta situació els documents de l’exili tenen duesvariants menys o més diferenciades: les activitats directamentdirigides a la lluita contra la dictadura i la solidaritat amb l’in-terior i les activitats de la vida civil, social i professional delsrepublicans espanyols exiliats. Naturalment que ambdósaspectes s’entrecreuen i en molts casos no és possible diferen-ciar-los, si bé un dels aspectes destaca sobre l’altre en funcióde cada exiliat. La documentació es troba en mans de particu-lars, generalment descendents dels actors i protagonistes d’a-quest període, i també en arxius públics i arxius privats. Entreaquests destaquen els arxius estatals de Rússia, els EUA, GranBretanya, França, Iugoslàvia, Mèxic i Alemanya.

En els arxius russos només alguns fons són avui accessiblesen la seva totalitat, però el pitjor ha estat el poc interès manifes-tat pels diferents governs espanyols per aconseguir la sevareproducció digital per consultar-los a Espanya. Durant els pas-sats governs conservadors, AGE va negociar diverses vegadesamb el Ministeri de Cultura la realització d’aquestes reproduc-cions ja que la circumstància de dos membres de l’associacióamb ciutadania russa i la coneixença del fort nucli d’hispanistesi historiadors format a l’entorn dels fills de brigadistes sovièticsi de nens de la guerra, tots ells acadèmics destacats a Rússia,permetia una magnífica relació amb el Ministeri de Cultura rusi el fàcil accés a la documentació. La realització de mes de vintvisites a Rússia ens van permetre negociar amb la quasi totalitatde les institucions que conserven documentació relacionadaamb la guerra i l’exili i aconseguir l’acord del Consell Interna-cional d’Arxius (CIA/ICA) per a la digitalització del fons de laKomintern. Amb aquesta finalitat es va formar una comissióinternacional sota el nom de IMKOMKA que tenia per finalitatla realització del projecte. Només dues institucions no estatalsprenien part d’aquest projecte, la Fundació Soros i AGE, al cos-tat dels governs de Rússia, Alemanya, Gran Bretanya, Suïssa,els EUA, França, Itàlia i Espanya. La nostra tasca consistia a ferde mitjancers entre les autoritats espanyoles, les russes i elCIA/ICA per dur a terme la reproducció del fons de les Briga-des Internacionals, anomenat fons Interbrigade, conservat al’Arxiu Estatal per a la Història Social i Política (RGASPI).Durant sis anys vàrem veure amb desesperació com el Ministe-ri de Cultura espanyol es negà a executar el que en públic deiaque estava disposat a fer. Consegüentment vàrem demanar a lescomunitats autònomes que ens oferien més confiança la sevacol·laboració per desenvolupar el tema. Tres d’aquestes, entreles quals destaca Catalunya, que fins i tot va considerar la pos-sibilitat de ferse càrrec en solitari del projecte, van acceptarprendre subsidiàriament el paper que el Ministeri de Cultura esnegava a la pràctica de fer, però altra vegada la prudència acon-sellà no col·lidir amb el Ministeri de Cultura davant la seva afir-mació oficial de desenvolupar el projecte. El resultat ha estat,sens dubte, el que pretengué el govern Aznar i no s’ha pogut dura terme la digitalització i localització a Espanya de les còpiesd’aquest importantíssim fons documental. Les tasques de l’IM-

KOMKA han finalitzat sense que s’hagi reproduït el fons Inter-brigade.

En contraposició, al llarg dels darrers anys s’ha fet la reco-llida de la documentació privada dels nens de la guerra de l’an-tiga URSS, tant de la que s’ha reunit a Rússia i altres païsosamb molt d’esforç, com de la que ells mateixos han portat aEspanya. Manuscrits, impresos, fotografies i pel·lícules, aixícom banderes i altres objectes, estan avui feliçment dipositatsa l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Filmoteca Nacional deCatalunya. També s’ha aplegat la documentació personal imemòries manuscrites provinents d’antics brigadistes, aixícom còpia de nombrosos documents secrets sobre la GuerraCivil provinents d’arxius militars i que es trobaven en mansdels que van lluitar a Espanya. Aquesta documentació ha estattractada a l’ANC amb la col·laboració, entre altres, de la nos-tra presidenta, la interbrigadista Adelina Kondratieva, de l’an-tiga nena de la guerra Juanita Prieto i del grup d’hispanistes,historiadors i militars russos. Aquesta col·laboració ha comp-tat amb el ferm suport del Comitè de Veterans de l’antigaURSS, organisme oficial d’elevada consideració pública aRússia i el president del qual, el general Gobrov, és un granafavoridor de les nostres activitats.

“El poble espanyol s’ajunta per defensar la seva llibertat” (1938). Gravat, 27 x 19 cm.Autor: Djordje Andrejevic-KunCAT/ ANC Col·lecció de dibuixos i gravats de l’Arxiu Nacional de Catalunya

El cas de la Gran Bretanya és enormement significatiu ivaluós. En els seus arxius públics es conserven centenarsd’històries de vida de brigadistes, metges i altres col·labora-dors de la lluita de la República Espanyola, gravades, transcri-tes i sòlidament documentades. A més, el Regne Unit va rebremés de cinc mil nens de la guerra, generalment bascos, que esvan instal·lar en colònies pròpies amb personal basc, inclosossacerdots catòlics. A la Guerra d’Espanya participaren impor-tants escriptors, periodistes, científics i polítics britànics quevan deixar molts testimonis, com l’educadora Leah Manning ola diputada conservadora Comtessa d’Atoll, entusiastes defen-sores de la legalitat republicana i realitzadores d’una tascahumanitària excepcional a la zona republicana d’ajut als nensi d’organització de la sanitat militar. Els sindicats també vanbolcarse amb l’organització de col·lectes, mítings i altres acti-vitats de suport a la causa republicana i, després de la GuerraCivil, van acollir milers d’exiliats que després farien impor-tants tasques en defensa de la democràcia durant la guerramundial des dels micròfons de la BBC. El col·lectiu dels nensbascos de la Gran Bretanya tenen la clàssica doble identitat detots els nens de la guerra, però almenys han pogut tenir unescondicions de jubilació dignes, malgrat que la seva aventurahumana no és pràcticament coneguda a Espanya. Ja s’han per-dut els textos de les emissions de la BBC per a Espanya, obrade destacats intel·lectuals i que foren escoltades per milers deciutadans espanyols durant la dictadura franquista com a fontd’informació verídica sobre la situació espanyola i internacio-nal. Resten pocs brigadistes vius en condicions de transmetrela seva experiència solidària a les generacions més joves. I al

País de Gales hi ha encara centres miners on es conserva lamemòria dels brigadistes trotskistes que van participar a laGuerra d’Espanya amb nombroses plaques, monuments i altrestestimonis del record d’aquella solidaritat, però la ignorànciaque existeix a Espanya sobre aquest tema fa que tingui unaquasi nul·la influència sobre la memòria històrica d’aquellsfets. Només en rares ocasions s’han publicat a Espanya treballso referències sobre aquests testimonis de solidaritat i els arxiusbritànics han estat poc estudiats a la recerca d’altres fons ambdocumentació sobre aquests testimonis. Res, però, impedeixdigitalitzar aquest important conjunt testimonial per tal que esconegui a Espanya. AGE va plantejar fa anys moltes d’aques-tes possibilitats i encara estem esperant que alguna institucióespanyola tingui interès a portar-les a terme.

Volem també destacar les tasques d’AGE a l’antiga Iugos-làvia, on l’associació va intentar durant molts anys que vin-guessin a Espanya els fons privats dels brigadistes que haviendedicat gran esforç a conservar la memòria d’Espanya i de lasolidaritat dels antifeixistes iugoslaus que van lluitar a la Gue-rra Civil. Iugoslàvia és un país que conserva nombrosos fonsdocumentals de la resistència, ja que va ser un dels pocs delmón, juntament amb Mèxic, que mai va acceptar acords d’es-tat amb el règim franquista i va mantenir el suport al governrepublicà a l’exili fins al final de la dictadura. Hem vist coms’han perdut oportunitats d’obtenir aquests fons originals peldesinterès de les autoritats i ens alegrem que en l’actualitatl’acord que mantenim amb la Generalitat de Catalunya estàaconseguint, per fi, la digitalització de pràcticament tots elsfons oficials conservats a Belgrad que fan referència a Espan-

Alumnes de la casa de nens núm. 2 de Krasnovidova, i nens dels koljozs observant l’avió d’en Sakeev, pilot i heroi de l’URSS.Autor: Desconegut CAT/ ANC Fons Centro Español de Moscú

17

ya, la guerra i la resistència i que tindran com a destinatarifinal l’ANC. Aquests fons se sumen a la documentació lliura-da per Lazar Udoviki (secretari del Comitè de BrigadistesInternacionals Iugoslaus) a AGE, abans de la seva mort, i a ladocumentació lliurada pel Dr. Husinec, fill del brigadistaJosip Husinec, antic internat del camp de presoners de SanPedro de Cardeña.

Aquests tres exemples són il·lustratius de la tasca feta perAGE durant els deu anys d’activitat transcorreguts des de laseva fundació com a filla de l’organització que va fer possiblel’homenatge a les Brigades Internacionals fet a Espanya el1996. Podríem seguir amb els casos de Cuba, Mèxic, Xile,Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Marroc, els EUA i especialment Fran-ça, però creiem que això val com a imatge de la tasca quecreiem que cal dur a terme abans que sigui tard. De cara alfutur, no només ens preocupa la negligència que deixa en l’o-blit aquesta necessària recuperació i, per tant, la incorporacióa la nostra història recent dels documents que recullen la llui-ta per les llibertats a Espanya i la solidaritat amb els nostresciutadans acollits en altres països, sinó sobretot el fet quequelcom que ja és part de la història d’aquests altres països noho sigui de la nostra. Milers de monuments, fons, estudis ipublicacions constaten la presència dels exiliats i de la solida-ritat internacional dels treballadors i demòcrates de tot el mónamb la causa dels republicans espanyols. A tot el món menys,precisament, a Espanya.

En conclusió, què cal fer per tal que la recuperació dedocumentació sobre la nostra història recent pugui fer-se deforma eficaç i útil? Eficaç vol dir que no es perdin documentsni pel desconeixement o menyspreu dels particulars ni per lainsídia o desídia dels responsables de l’arxiu. I útil vol dir queaquesta tasca representi conservar i difondre un conjunt docu-mental coherent i no només col·leccions singulars aïlladesentre elles i del seu context històric i social. Sota aquests parà-metres, fora necessari una sensibilitat social, cívica i, en últi-ma instància, una exigència democràtica molt més activa quela mostrada per la societat fins el moment.

Lluitem perquè els joves prenguin el seu paper en la socie-tat amb aquest tipus d’exigències i, tal com ja està passant,siguin ells els que demanin aquesta barreja de valors democrà-tics i de coneixement de les seves arrels, de la seva història. Latasca de la gent més jove que està lluitant amb força perquè esconegui la veritat històrica sobre els seus pares i avis és exigiraquest aclariment i evitar la pèrdua de més material i testimo-nis. És aquesta nova generació la que reclama, vol saber i esmostra decididament partidària d’aquells valors que no hapogut conèixer, que li han estat negats i dels quals no vol pres-cindir. Aquesta és la raó última de la nostra feina i de la nostralluita per la veritat històrica recuperada. Estem recuperantdocumentació tant per a ells com per a nosaltres, testimonisamb què desconstruir la vella història escrita per la dictadura ireescriure la història, la de tots, feta per tots i vàlida per a totsen una societat democràtica.

Dolores Cabra LoredoSecretària general d’AGE

RELACIÓ DELS FONS INGRESSATS PER AGEA L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

– María Amparo Panabière (126)0,8 m. Publicacions periòdiques. 1931 / 1967– Col·lecció de dibuixos i gravats de l’ANC (130)9 gravats sobre la Guerra Civil Espanyola del brigadista iugoslauDjordje Andrejevic- Kun. 1938– Col·lecció de documents de la transició de Joan i Pelai Pagés (527)8,4 m, 64 cartells i 30 cintes de cassets. 1968-1984– Juan Carrasco Arranz (530)3 m. Documentació personal, escrits i de diverses associacions d’e-xiliats. 1915-1998– Centro Español de Moscú (555)13,8 ml, 2.500 positius fotogràfics b/n, 700 negatius fotogràfics plàstics b/n i 250 negatius fotogràfics de vidre b/n.Documentació de les activitats del centre i altres entitats d’espan-yols a l’antiga URSS. Documentació del Partit Comunista d’Es-panya i de Dolores Ibarruri. 1966-1981– Ateneo Iberoamericano de París (556)0,6 m. Documentació de les activitats de l’entitat. 1957-1987– Colección de documentos del viaje del barco Winnipeg a Chile(565) 26 reproduccions de documentació de 1939– Unión de Excombatientes de la Guerra Civil española (UNEX)(587) 10 m. Anys 80-90 del segle XX– Paulina y Adelina Abramson (615)2,5 m i diversos positius b/n sobre combatents soviètics de laGuerra Civil espanyola 1936-2001– Roland Thackrah (658)0,2 m. Correspondència sobre l’ajut de diverses entitats anglesesals refugiats republicans de la Guerra Civil espanyola. 1935-1949– Vascos Niños de la Guerra Civil 1936-1939 (VASNIGUE)(659) 1,2 m. 1993-2003– Ceferino Palencia Álvarez (686)1,2 m de documentació sobre la seva activitat política al servei dela República i artística durant el seu exili mexicà. 1854-1963– Isabel Oyarzábal Smith (687)0,8 m de documentació sobre la seva activitat feminista i políticaal servei de la República. Escrits i obra publicada. – Col·lecció de documents sobre brigadistes internacionalsiugoslaus participants en la Guerra Civil española (703)0,4 m. Documentació dels brigadistes Laso Udovicki i JosipHusinec. 1936-1974– Colección documental sobre la guerrilla antifranquista (760)0,1 m de documentació i escrits sobre els guerrillers José SalaCapellín i José Moreno Salazar. 1945-1953– Carmen López Landa (761)0,1 m. Escrits i memòries. 1960-1969– Antonio Cordón García (762)0,1 m. Escrits. 1939-1940– Juan Perea Capulino (771)0,3 m. Documentació personal, sobre la seva trajectòria militar al’exèrcit de la República i sobre el seu exili mexicà.1916-1966– Vicente Garcia Moreno (772)0,1 m i 17 positius fotogràfics. Documentació sobre el judici iempresonament de diverses persones. 1939-1974

18

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC MOVIMENT GAI(ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA)

La biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) haelaborat el catàleg del fons bibliogràfic Moviment Gai(Armand de Fluvià i Escorsa). Aquest fons, format per llibresi revistes, ingresà a l’ANC l’any 1998 i està integrat bàsica-ment per la biblioteca, ja tractada, i per la documentació delFront d’Alliberament Gai de Catalunya i del Casal Lambda,dels quals Armand de Fluvià fou impulsor.

Armand de Fluvià va néixer a Barcelona el 1931. El 1970,davant la redacció pel govern del general Francisco Franco dela Ley de Peligrosidad Social (LPRS), per la qual es condem-nava l’homosexualitat, inicià contactes amb persones de Bar-celona, Madrid i París per tal de frenar la promulgació d’a-questa llei. El 1972 formà un grup d'estudi i discussió que vaprendre el nom de Movimiento Español de Liberación Homo-sexual (MELH), el qual es reuní periòdicament entre juliol de1972 i desembre de 1975. El grup desplegà una forta activitattant a escala nacional com internacional participant en diversosesdeveniments de protesta. La mort del dictador i l’impulsdemocràtic i d’aspiració nacional de la societat catalana féu

empènyer el moviment, al desembre de 1975, a refundar-seamb el nom de Front d’Alliberament Gai de Catalunya(FAGC). En els seus inicis, i a causa de les prohibicions, elFront s’organitzà en forma de cèl·lules anomenades Grupsd'Acció Territorial (GATs). A Barcelona un grup de personesdel FAGC van constituir la societat civil Instituto Lambda des-prés de març de 1976. Armand de Fluvià va ser nomenat pre-sident de la junta d'administradors el setembre de 1977, càrrecque va mantenir fins la seva dimissió el juny de 1983.

Entre els anys 2005-2006 es catalogà la biblioteca d’aquestfons amb un total de 2.000 registres catalogràfics. La temàticaprincipal, gairebé monogràfica, de la qual es nodreix el fonsMoviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa) és, tal com el seunom indica, l’homosexualitat. També hi ha moltes novel·lesd’escriptors tan reconeguts com Reinaldo Arenas, Jaime Bailyo Terenci Moix; i de col·leccions tan destacades com La Son-risa Vertical de l’Editorial Tusquets i Rey de Bastos de la bar-celonina Editorial Laertes. Finalment, també inclou obreslegislatives i històriques sempre relacionades amb l’homose-xualitat.

L’ANC és l’únic centre que aplega una col·lecció tan signi-ficativa de temàtica homosexual. A més d’oferir una visió his-tòrica de l’homosexualitat, fruit de la tasca d’investigaciód’Armand de Fluvià, també aplega una extensa obra a favor dela defensa dels drets dels gais, la generada pel MovimientoEspañol de Liberación Homosexual i el Front d'AlliberamentGai, en els anys de clandestinitat i la reunida per l'InstitutCasal Lambda.

Per consultar els fons bibliogràfics de l’Arxiu Nacional deCatalunya podeu accedir a la pàgina web http:// beg.gencat.net.

EL FONS DOCUMENTAL DE JOHN I PETERMONTLLOR

Els germans John i Peter J. Montllor i Puigvert, van néixerals Estats Units, fills de Concepció Puigvert i Budó i de Salva-dor Montllor i Pujal (1886–1928), emprenedor antiquari deSabadell establert a Nova York i Palm Beach (Florida) a les pri-meries del segle passat. Després d’uns anys de retorn a Cata-lunya, el febrer de 1937, empesos per la situació bèl·lica, s’es-tabliren definitivament als Estats Units. John prengué part a laSegona Guerra Mundial, patí els bombardejos alemanys sobreLondres i participà en l’entrada aliada a París. En acabar laguerra treballà a la productora cinematogràfica Paramount Pic-tures Corp. dins el departament d’adaptació en espanyol i por-tuguès per a l’Amèrica Llatina, primer com a assistent de JoanVentura i Sureda (1946-1960) i més tard com a cap (1960-1970). Entre 1970 i 1985 dirigí l’estructura comuna dels depar-taments d’adaptació de les productores fusionades Paramount,Universal Pictures, MGM i United Artists. En companyia delseu germà Peter, inspirà les iniciatives del Centre Català deNova York i d’altres entitats catalanes a la capital nord-ameri-cana (Comitè Català Antifeixista de Nova York). Reivindicà elconeixement de la causa catalana a les Nacions Unides i l’opi-

CAT/ ANC 1- 415. Mostra del fons bibliogràfic Moviment Gai (Armand de Fluvià i Escorsa)

Noticiari19

nió pública internacional. Fou membre del Consell NacionalCatalà, delegat a Nova York d’Estat Català i membre de laComissió Pro Front Nacional de Catalunya.

El fons documental, ingressat a l’ANC durant el mes dejuliol, aplega la documentació produïda i rebuda pels germansMontllor fonamentalment en l’àmbit de la seva activitat asso-ciativa (Casal Català de Nova York) i política (Consell Nacio-nal de Catalunya i Front Nacional de Catalunya). Destaca ladocumentació relativa a l’edició entre 1964 i 1966 de la publi-cació Catalan Newsletter, pensada per a la reivindicació inter-nacional de la qüestió catalana i la lluita antifranquista, querecull un bon gruix d’informació procedent de l’interior deCatalunya. El fons inclou correspondència relativa a les activi-tats polítiques dels editors i amb els seus lectors i subscriptors.Com a recurs d’informació per a la publicació, destaca el recullmolt ampli de publicacions catalanes a l’exili, editades prefe-rentment a París, Mèxic, Santiago de Xile i l’Havana. El fonsinclou documentació personal relativa a la Guerra Civil espan-yola. En conjunt, facilita una aproximació de primera mà al’estudi de l’exili català a Amèrica.

FOTOGRAFIES DE L’ARXIU NACIONAL A L’INTERNATIONAL CENTEROF PHOTOGRAPHY DE NOVA YORK

El Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, depenent delMinisteri de Cultura va presentar durant l’any 2006, l’exposi-ció titulada “Revistas de Guerra 1936-1939”, de la qual va sercomissària Jordana Medelson, professora de la Universitat d’I-llinois i investigadora al nostre arxiu. L’exposició preteniasituar les revistes en el context ampli de l’art i la propagandadurant els anys de la guerra, i investigar sobre el paper que elsartistes van tenir durant aquests anys.

Per a aquesta exposició es va sol·licitar a l’Arxiu Nacionaldocumentació del fons Generalitat de Catalunya (II Repúbli-ca), en concret diverses fotografies del Comissariat de Propa-ganda de la Generalitat que es conserven en els diversosàlbums del Comissariat al nostre arxiu. Aquesta documentacióingressà el juny de 1990 procedent de la Biblioteca Nacionalde Madrid, on havia arribat deu anys abans, després de la des-aparició de la Sección de Guerra Civil Española del Ministerid’Informació i Turisme, secció creada l’any 1965 per aplegartota la documentació fotogràfica relativa a la guerra que es tro-bava dispersa.

Entre el 16 i el 30 d'abril de 2007 s'exposà, amb èxit, lamostra al Centro de Arte Reina Sofia i posteriorment va iniciarel trajecte que la portà entre el 20 de juliol i el 2 de setembreal Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM),dependent de la Diputació de València, i des del 25 de setem-bre fins al 6 de gener del 2008 s’exposarà a l’InternationalCenter of Photography ICP (1133 Avenue of the Americas at43 RD Street) a Nova York.

Si teniu oportunitat podeu visitar aquesta exposició ara ambel títol “Other Weapons. Photography and Print Culture During

the Spanish Civil War” a la mostra conjunta que aquesta insti-tució presenta al llarg del darrer trimestre de 2007 i que incloutambé exposicions sobre dos importants fotoperiodistes: GerdaTaro i Robert Capa (“This is War!, Robert Capa at work”) i elprojecte de Francesc Torres sobre la recerca de les fossescomunes de la Guerra Civil espanyola (“Dark is the Roomwhere we sleep”).

La mostra conjunta vol explorar la Guerra Civil espanyolai en especial el paper del fotoperiodisme durant aquests fetshistòrics, el paper dels artistes i fotògrafs en la producció derevistes i la qualitat i quantitat del material que es va produirdurant aquest període com a mitjà per a la difusió i enriqui-ment de l’art malgrat les lamentables condicions dels anys deguerra.

ELS PRIMERS 20 ANYS DELS JOVES ENDEMOCRÀCIA: EL FONS DEL CONSELLNACIONAL DE LA JOVENTUT DECATALUNYA

L’ANC acaba de publicar l’inventari del fons del ConsellNacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), 1979-1999.Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboracióque des de fa anys l’Arxiu manté amb la Secretaria de Joven-tut, que entre d’altres fruits ha donat el de la publicació de l’in-ventari del fons de l’Escoltisme Català (Col·lecció de Publica-cions de l’ANC núm. 7, 2005).

El CNJC és una entitat de dret públic amb personalitat jurí-dica pròpia. La seva funció és fer d’interlocutor entre la Gene-ralitat i les organitzacions juvenils, promoure l’associacionis-me i la participació dels joves en allò que els afecta i promou-re les relacions amb altres organitzacions juvenils tant d’àmbitlocal com estatal o internacional. Depèn de la Generalitat deCatalunya a través de la Secretaria de Joventut i anualment el

Àlbums i postals del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. CAT/ ANC Fons Gene-ralitat de Catalunya (Segona República).

20

Parlament aprova per llei elsseus pressupostos. Els seusòrgans són: President, Secre-tariat i Assemblea General.Tot i ser un ens de l’Admi-nistració catalana, per la sevacomposició i manera de fun-cionar, cal reconèixer que laseva naturalesa administrati-va és atípica.

Els documents del CNJCsón el testimoni d’una insti-tució evidentment jove: ambuna antiguitat que no arribaals trenta anys, unes tipolo-gies documentals pròpies del’era de la impressió i repro-ducció fàcils i ràpides, ambun funcionament amb unabona part de voluntarisme

que es reflecteix en l’organització de l’arxiu. Pel que fa al contingut destaca, sobretot, la gran riquesa de

temes tractats i de contactes fets arreu del món com correspona les inquietuds que se suposen a la joventut. En ser el testi-moni documental de la primera generació de joves en demo-cràcia després del franquisme, hi trobem alguns noms d’ho-mes i dones que ara exerceixen càrrecs de responsabilitat alcostat, és clar, de molts d’altres que han quedat en l’anonimat.

La publicació inclou una trentena de documents que, a tallde mostra, ensenyen els temes més representatius que enaquests primers vint anys han ocupat i preocupat la joventuta Catalunya: la SIDA, la manca d’habitatge, l’atur i les difi-cultats per trobar feina, l’objecció de consciència, el mediambient, la cooperació internacional, etc. I com s’han abordati defensat des del Consell.

El contingut d’aquest inventari, així com dels altres fonsrelacionats amb moviments juvenils que conserva l’ANC,també és consultable a través del lloc web de l’ANC i accessi-ble des del lloc web del Centre de Documentació Juvenil de laSecretaria de Joventut.

LES ACTES DE LES SESSIONS DEL COMITÈPERMANENT D’INDÚSTRIA DELS MESOSANTERIORS A LA GUERRA CIVIL

L’any 1933, la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec del’execució dels serveis d’Indústria, rebuts arran dels acordsde traspàs aprovats per la Comissió Mixta de l’Estatut deCatalunya els dies 27 de febrer i 7 d’abril de 1933 i posats envigor per decret del 24 d’abril de 1933. Amb tot, els serveiscorresponents no van tenir una estructuració i organitzaciódefinitiva fins un any més tard quan, per un decret de 23 d’a-bril de 1934, van entrar en vigor les Normes generals d’es-tructuració i ordenació dels Serveis d’Indústria a Catalunya.

En aquestes normes s’establia que els òrgans dels Serveisd’Indústria eren: el Comitè Permanent d’Indústria, les Dele-gacions d’Indústria i el Laboratori General d’Assaigs i Con-dicionament. També es manava que, dels tres òrgans esmen-tats, el Comitè Permanent d’Indústria seria l’organismedirectiu i d’inspecció superior dels serveis d’Indústria deCatalunya i que podria promoure i proposar tot allò que con-siderés beneficiós per al desenvolupament i progrés de laindústria catalana, tant si es tractava de matèria legislativacom de matèria governativa. El Comitè estava format perquatre enginyers industrials i un lletrat, i tenia com a presi-dent nat el conseller d’Economia i Agricultura.

Malgrat la importància de l’actuació d’aquest Comitè pertot allò que fa a l’ordenament industrial i econòmic de Cata-lunya durant el període republicà, s’ha conservat molt pocadocumentació de la seva actuació. De fet, fins l’any 2006, al’ANC només hi havia fragments de la correspondència entreel Comitè Permanent d’Indústria i la Delegació d’Indústriade Tarragona, relativa a la dotació, funcionament i qüestionsadministratives de la Delegació. Es tracta de les unitats decatalogació números 5.812, 5.813 i 5.814 del fons Generali-tat de Catalunya (Segona República), datades entre 1934 i1936.

Aquesta documentació s’ha vist ampliada amb l’ingrésd’un volum amb còpies d’actes del Comitè que, juntamentamb un altre volum amb còpies d’ordres i decrets del Depar-tament de Proveïments, va aparèixer barrejat entre els llibresde la biblioteca de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Un copdetectada l’existència d’aquests dos volums, el mes de març de2006 l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà els va lliurar al’ANC, per tal de restituir-los al fons Generalitat de Catalunya(Segona República).

El llibre que ressenyem està enquadernat i conté les còpiesde les actes número 162 a 165, que corresponen a les sessionsd’aquest Comitè que es van fer els dies 30 de març, 9 i 30 d’a-bril i 25 de maig de 1936. Les actes, d’una mitjana d’uns 30fulls cadascuna, estan signades pel president del Comitè —Joan Comorera, conseller d’Economia i Agricultura— i elsecretari, Emili Colom, fet que, malgrat que es tractava decòpies en paper carbó, els dóna la validesa i autenticitat. Pelque fa al seu contingut, són de gran interès per a l’estudi de lapolítica de la Generalitat en matèria d’indústria. Així, les deli-beracions preses en les sessions del Comitè van des de l’apro-vació de factures a projectes d’ordes relatius al Servei de Con-trastació de Metalls Preciosos, passant per projectes de regla-ments sobre autoritzacions i concessions d’instal·lacions elèc-triques, projectes d’ordres relatives a la provisió i selecció depersonal per a la conselleria o a l’autorització d’obertura delaboratoris.

Sens dubte, aquest volum recull part de les còpies de lesactes que es lliuraven a Joan Comorera com a president nat delComitè, en tant que Conseller d’Economia i Agricultura. Aixòho ratifica el fet que el volum porta una etiqueta amb signatu-ra antiga que l’identifica com a pertanyent a la BibliotecaComorera. En aquest aspecte, cal recordar que Joan Comorerai Soler va ser conseller d’Agricultura i Economia en el quart

Portada de l’edició de l’inventari correspo-nent al Fons Consell Nacional de la Joven-tut de Catalunya (CNJC) [1979-1999].

21

govern estatutari, nomenat el 5 de gener de 1934 i cessat el 14d’octubre de 1934, arran dels fets del sis d’octubre, i consellerd’Economia i Agricultura del primer govern estatutari resta-blert i que va actuar entre el 2 de març de 1936 i el 27 de maigde 1936. Per tant, cal creure que aquest llibre conté les còpiesd’actes de les reunions que van tenir lloc sota el seu mandatdurant aquest segon període d’ocupació del càrrec de consellerd’Economia i Agricultura.

Com ja hem indicat, davant la poca documentació rebuda oproduïda pel Comitè Permanent d’Indústria que s’ha conser-vat, creiem que cal remarcar la importància del fet que aquestllibre, tot i ser molt parcial, s’hagi incorporat al fons de laGeneralitat de Catalunya, atès que s’hi recullen les actes delmàxim òrgan en matèria d’indústria en un període breu peròmolt interessant com és el dels mesos anteriors a l’inici de laGuerra Civil.

L’EXPOSICIÓ “PAU CASALS I L’EXILI”

Entre el 5 d’octubre i el 30 de desembre de 2007 es fa l’ex-posició “Pau Casals i l’Exili” a la Vil·la Casals de Sant Salva-dor del Vendrell, seu del Museu Pau Casals. Organitzada per laFundació Pau Casals amb el suport del Departament d’Interior,Relacions Institucionals i Participació, així com del MemorialDemocràtic, està estructurada en tres grans àmbits. El primer,titulat La Guerra Civil, fa referència a l’esclat del conflictementre Pau Casals assajava la novena simfonia de Beethoven,amb la seva orquestra i l’Orfeó Gracienc, per a l’acte inaugu-ral de l’Olimpíada Popular que havia de tenir lloc el 19 dejuliol.

El segon, titulat L’exili, inclou tres subàmbits sobre les acti-

tuds que Pau Casals va mantenir des de la seva sortida de Cata-lunya: Hi ha coses més importants que la música, La vida d’unartista és inseparable dels seus ideals i Sóc català. El materialexposat repassa la instal·lació de Pau Casals a Prada de Con-flent on des del primer dia va rebre peticions d’ajuda que res-pongué tant a títol personal com en col·laboració amb diversesorganitzacions benèfiques. Va romandre a Prada durant la IIGuerra Mundial i l’ocupació alemanya de França, i no fou finsal 1945 que va poder actuar a Anglaterra en un moment en quèla fi de la guerra obria la porta a l’esperança de la fi del règimfranquista. El 1946, decebut per l’actitud d’Anglaterra, va deci-dir no tocar en aquest país ni en cap dels països aliats, compor-tament que el va convertir en símbol de l’exili i de la lluita pací-fica contra la dictadura. A partir d’aquell moment Pau Casalsrecolzà diverses manifestacions de suport a la cultura catalana ide reivindicació de la personalitat i llibertat de Catalunya. Pre-sidí dues vegades els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’e-xili, el 1950 i el 1964, i fou proposat per ocupar la presidènciade la Generalitat a l’exili el 1954, després de la dimissió deJosep Irla, designació que no acceptà. En els anys següents vaampliar l’abast del seu combat contra la dictadura amb el del’assoliment de la pau mundial, lluita que tingué un dels seuspunts culminants en el famós discurs a la seu de les NacionsUnides de 1971. A partir de 1957 traslladà la seva residència aPuerto Rico, terra natal de la seva mare, on morí el 1973.

Finalment, el tercer àmbit titulat 1979: el retorn, fa referèn-

Senyal identificatiu del Comitè Permanent d’IndústriaCAT/ ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

Retrat frontal de Pau Casals, tocant el violoncel amb gorra de llana i pipa.Autor: DesconegutCAT/ ANC Fons Pau Casals (367), uc. 88

22

cia al trasllat de les despulles de Pau Casals a Catalunya, rebu-des pel president Tarradellas el 9 de novembre d’aquell any perser posteriorment traslladades al cementiri del Vendrell, onreposen actualment. Tot el conjunt de l’exposició dóna testi-moni de la lluita de Pau Casals per les llibertats de Catalunya iper la pau mundial a través dels molts testimonis conservats,entre els quals destaquem diversos documents conservats alfons dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Juliol - Setembre 2007

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitatde CatalunyaExpedients d’autoritzacions d’establiments hotelers (1980-1986), 0,2 metres. Base de dades Access amb 22 registres.Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Innovació,Universitat i Empresa. Accés restringit. [fons 1-501, ingrés2122]

Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treballde la Generalitat de CatalunyaExpedients de conciliacions individuals (1990-1991), 170metres. Base de dades Access amb 1.701 registres. Transferitsper l’Arxiu Central del Departament de Treball. Accés restrin-git. [fons 1-243, ingrés 2124]

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’HabitatgeExpedients de qualificació d’habitatges de protecció pública(1958-1978), 51,9 metres lineals. Base de dades Access amb1.830 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques. Accés restringit.[fons 1-707, ingrés 2118]

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç iTurismeExpedients d’autoritzacions d’establiments hotelers (1944-1979), 7,1 metres lineals. Base de dades Access amb 502 regis-tres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Inno-vació, Universitat i Empresa. Accés restringit. [fons 1-500,ingrés 2121]

FONS D’INSTITUCIONS

Junta Electoral de Zona de BarcelonaSobres generats per les meses electorals (2007), 28,8 metres.Relació de continguts de meses dels municipis de Badalona,Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.Transferits per la Junta Electoral de Zona de Barcelona. AccésRestringit. [fons 1-345, ingrés 2112]

ARXIU DE COMPLEMENT

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICAParlament de CatalunyaDocumentació generada i rebuda per l’activitat legislativa i lagestió administrativa del Parlament de Catalunya (1928-1938),1 CD. Base de dades Access amb 179 registres. Accés lliure.[fons 2-93, ingrés 178]

Ingressos23

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Fons Col·lectiu de Capellans Obrers dels Països CatalansDocumentació fundacional i materials de treball de les troba-des de capellans per a la pastoral obrera a escala local, nacio-nal, estatal i europea; monografies, hemeroteca, estudis i docu-ments. 1978 – 2006. 2 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES

Fons comercials i d’empreses de l’Arxiu Nacional de Catalun-ya (miscel·lània)Llibre de major (1947 – 1953), llibre d’inventaris (1971 –1976) i llibre de caixa (1974) de l’empresa Edificaciones yReparaciones, SL 1947 /1976. 0,1 m.

Fons Compañía General de Tabacos de FilipinasLlibre d’actes de la Comissió Executiva (1881 – 1885), Llibred’actes de comissions delegades del Consell d’Administració(1953 – 1965) i Llibres d’actes del Consell d’Administració(1881 – 1888, 1965 – 1980 i 1989 – 1997). Biblioteca de laCompañía. 1626 – 1997. 6,8 m.

Fons Industrias Riva, SAActes del Comitè de Control Obrer; títols de propietat, plànolsi pressupostos de la fàbrica de la Gleva i sobre l’aprofitamentde les aigües del Ter; assegurances; serveis, gestió i retribuciódel personal. 8 plànols. 1872 – 1973. 1,2 m.

Fons SA Cardoner SA Cardoner: documentació de l’accionariat, Juntes d’accio-nistes, Comitè de Control Obrer, relacions amb els poderspúblics i els sindicats, projectes de fàbrica i maquinària, arxiu,tresoreria i proveïment.Cardoner y Compañía, S. en C.: constitució, juntes d’accionis-

tes, relacions amb els poders públics, instal·lacions, asseguran-ces, marques, fiscalitat, tresoreria i serveis de venda. 19091987. 0,4 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS

Fons Família MaluquerExemplars diversos de les revistes “Barcelona”, “Labor”,“Catalunya Comtal” i “Crònica”. Obra de Josep Maluquer iNicolau, titulada “La família Maluquer. Cent cinquanta anysde vida familiar a Catalunya”. 98 cartells de temàtica diversa.1955 – 2007. 0,8 m.

Fons Güell-ComillasLlibre registre de personal de la Compañía Transatlàntica.1881 – 1920.

FONS PERSONALS

Fons Bonaventura Carles AribauDocumentació personal, acadèmica, professional (administra-ció reial i negocis privats) i associativa. 1815 – 1936. 0,1 m.

Fons Joan Cervera i BatariuBiblioteca particular. Segles XIX – XX. 4 m.

Fons Joan Comas i VallsDocumentació relativa als Fets d’Octubre de 1934 i targetapostal rebuda d’Eugeni d’Ors. 1926 / 1953. 0,1 m.

Fons Joan Romeu i FiguerasDocumentació sobre l’activitat personal i familiar, en espe-cial del negoci d’adobament de pells i l’activitat política delpare, Bonaventura Romeu i Mussons, i de l’activitat literàriai artística del germà, Josep Romeu i Figueras; documentació de

“Barcelona Football Club. Champions of Spain. USA Tour 1937”. Opuscle novaiorquèseditat amb motiu de la gira que el Barça va fer als Estats Units d’Amèrica el 1937. Aquest exemplar conté les signatures autògrafes de bona part de l’equip. CAT/ ANC. Fons John i Peter Montllor, uc.101.

Diversos documents que fan part del fons documental de Juan Perea CapulinoFoto: Josep Fernández Trabal

24

la seva activitat com a agent comercial, de les activitats esporti-ves i de lleure i de la seva actuació en defensa de la llengua i cul-tura catalanes. 1791 – 2006. 0,5 m.

Fons John i Peter MontllorActivitat personal i familiar; obra creativa; correspondència;activitat política al Consell Nacional Català i altres organitza-cions; tasca d’edició de “Catalan Newsletter”; dossiers temà-tics sobre Catalunya, la Guerra Civil i el Franquisme; publica-cions periòdiques, preferentment de l’exili català a Amèrica;reculls de premsa i biblioteca. 1916 – 1994. 5,3 m.

Fons Jordi Pou i VidalDocumentació sobre l’exili i el retorn; correspondència políticapròpia i de Joan Masot; activitat associativa al Casal Català deBesiers i diverses associacions polítiques de l’exili; dossierstemàtics i publicacions periòdiques de l’exili.1948 – 2004. 0,5 m.

Fons Josep Puig i CadafalchCarta manuscrita de Josep Puig i Cadafalch adreçada al direc-tor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró, adjunta a 260 segells dela Unió Catalanista i dedicats al doctor Robert. [1900]. 0,1 m.

Fons Juan Perea Capulino (AGE)Documentació de la carrera militar; documentació del cop d’es-tat republicà del 23 de juny de 1926; judici i empresonamental castell de Montjuïc; documentació del Partido RepublicanoDemocrático Federal i eleccions a les Corts constituents de la

República; comandant en cap de l’Exèrcit de l’Est durant laGuerra Civil espanyola; exili a Mèxic; documentació delMovimiento para la Proclamación de la Tercera RepúblicaEspanyola; original de les memòries “Los culpables”; i docu-mentació personal. 1916 – 1966. 0,3 m.

Fons Vicenta García Moreno (AGE)Judici sumaríssim i empresonament a Las Ventas (Madrid) icorrespondència des de la presó; judici sumaríssim i sentènciaa mort de José i Rafael Mota Ortega; documentació identifica-tiva de Juan Recio Carrasco com a refugiat a França. 1939 –1974. 0,1 m.

Fons Victoria de los ÁngelesDocumentació identificativa i de viatge, administració delpatrimoni, programes musicals, contractació d’actuacions,gestió dels drets d’autor, correspondència, reculls de premsa imonografies i revistes. 1943 – 2002. 4,4 m.

Arxiu Particular Ferran Valls i TabernerCorrespondència de diferents sèries, núm. 2086 a 2253. 1909-1991. 0,2 m.

Carta del general Baldomero Espartero, príncep de Bergara, a Jaume Rafecas i Bonastre.Logronyo, 4 d’octubre de 1864.CAT/ ANC. Fons Col·lecció de Manuscrits de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ingrés núm.2150.

Dibuix de Pedro de Buen per il·lustrar la portada del llibre de memòries Los culpables,Tomo II, de Juan Perea. (s/d) CAT/ ANC Fons Juan Perea Capulino (AGE), ingrés núm. 2120

25

COL·LECCIONS

Col·lecció d’Impresos de l’Arxiu Nacional de CatalunyaFormulari d’analítiques de pacients del laboratori del doctorPere Babot i Boixeda, metge analista i membre fundador de laSocietat Catalana de Biologia. [1940 – 1949]. 0,1 m.

Col·lecció de Manuscrits de l’Arxiu Nacional de CatalunyaQuadern de bitàcola de la pollacra goleta Victorina. 1854–1856. Llibre d’escriptures de la casa de Felip Ferrer i Ros. 1670–1857.Documents de la presidència de la Mancomunitat adreçats adiversos destinataris institucionals (3 unitats). 1913 / 1922.Correspondència rebuda per Jaume Rafecas i Bonastre delgeneral Baldomero Espartero i el seu apoderat Pío Castejón.1863 – 1880. 0,1 m.Projectes de l’arquitecte Narcís Josep Maria Bladó per alcementiri, casa consistorial i escoles de Sant Feliu de Torelló;cementiri de Vilada; voreres al carrer de la Riera d’Arenys deMar; rectificació de carrers i places a Cardona; i casa consisto-rial i escoles a Fogars de Tordera. 1863 – 1866. 0,1 m.“Codern de aritmètica per lo ús de Magí Modolell, esparté enel caret de l’Ospital del any 1807”. 1808 – 1831.Llibre de censos que paguen els veïns i terratinents de Seròs alseu senyor el marquès d’Aitona i duc de Cardona. 1732.Carta del general Prim a Manuel Palacios. 1866.

Col·lecció de Pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya144 unitats. 1319 – 1619Venda d’una peça de terra feta per Jaume Morell a Anna d’I-cart i Torelles. 1578.

Col·lecció documental de Francesc CambóEpistolari de Francesc Cambó amb Pere Pascual Salichs iTomàs Rosès. 1910 / 1933. 0,1 m.

Col·lecció documental de la Guerra Civil Espanyola de l’Ar-xiu Nacional de CatalunyaCorrespondència entre Ramon Castells i Lasaosa i MariaRomagosa; correspondència de Ramon Jolís amb la seva famí-lia; carta de P. Piñol a Pepita Querol; i correspondència fami-liar d’emissors no identificats. 1937 – 1938. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES (*)(*) Ingressos Maig – Setembre 2007

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Guies Sant Jordi de Catalunya (611)9 negatius b/n; 2 positius b/n, i 4 positius color sobre les acti-vitats de l’agrupament.

UNEX- Unión de Ex-combatientes de la Guerra Civil españo-la (AGE) (587)83 negatius color; 1 positiu b/n; 52 positius color; 18 postals, i1 cinta de vídeo VHS sobre l’activitat de l’associació.

Cámara de Corredores de Algodón Hilado (752)2 fotografies oficials de Francisco Franco, una d’elles sobre roba.

Congrés de Cultura Catalana (15)25 negatius color; 9 positius b/n; 56 positius color, i 2 fulls decontactes, referents al premi Antoni Bonet d’arquitectura i allliurament d’ajuts, beques i tesis de la Fundació Congrés deCultura Catalana dels anys 1981 i 1982.

Minyons Escoltes Guies-Sant Jordi (612)1 DVD amb la gravació de l’Aplec de l’Esperit al Miracle.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (230)87 negatius b/n; 118 negatius color; 1155 positius b/n; 1403positius color; 74 postals; 68 fotolits; 162 cartells; 785 adhe-sius; 22 cassets i 2 bobines obertes d’àudio, i 30 pel·lícules,del comitè central, comissions sectorials, i organitzacionsterritorials i de base del partit. Inclou material gràfic de dife-rents militants del partit.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESA

Arañó y Cía, SA1 mapa i 88 plànols sobre diferents plantes tèxtils i del patri-moni de la família Arañó. Inclou 9 diplomes de reconeixementa l’empresa.

Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats (716)227 positius b/n; 160 negatius color; 227 positius color; 54 dis-positives sobre actes relacionats amb la companyia. Incloudiplomes, fitxes i plànols corresponents a instal·lacions,maquinaria i utillatge, i a l'aprofitament hidràulic de la Mam-bla (Torelló).

SA Cardoner (776)83 positius b/n d’aparells, instal·lacions, sales i coberts del’empresa, i 103 làmines de dibuixos escolars de Joan i RafaelCardoner.

Serra Feliu, SA (358)18 negatius b/n; 64 reproduccions fotogràfiques b/n i 1 positiucolor, de retrats i activitats de la família.

Industria Riva, SA (595)8 Plànols sobre la planta de la fàbrica a la Gleva i l’aprofita-ment del Ter.

FONS PERSONALS

Jordi Bonet i Armengol (616)5 positius b/n i una reproducció fotogràfica.

Família Maluquer (542)7 negatius b/n; 24 discos del Frente de Juventudes i Falange, i16 audiovisuals (15 en 9,5 pathé baby i 1 en VHS) sobre temà-tica diversa: vida familiar, visita d'Alfons XIII al Canal d'Ur-

26

gell, construcció de l’embassament de Sant Llorenç de Mont-gai i de centrals de Fuerza y Riegos del Ebro, vaga Barcelona1930, inicis vol sense motor a Espanya, etc. Inclou 98 cartellssobre turisme a Catalunya.

Pau Casals (367)69 negatius b/n; 2390 positius b/n; 146 positius color; 42 car-tells; col·lecció de segells; 119 discos; 4 films de 35 mm i 2cintes de vídeo VHS. Ingrés procedent de Washington, sobrel’activitat musical i social de l'insigne músic català.

Antonio Gutiérrez Díaz (116)241 cassets i 2 bobines obertes d’àudio, amb gravacions d’ac-tes i entrevistes a la ràdio i la televisió.

Josep Conangla i Fontanillas (450)172 positius b/n; 1 cartell; 5 dibuixos, i 21 diplomes i títols,sobre l’activitat política i cultural de catalans a Cuba.

Josep Riba i Camprubí (764)22 positius b/n i 1 positiu color, sobre la seva activitat perso-nal. Destaquen fotografies del camp de concentració d’Agde.

Paulina i Adelina Abramson (615)7 positius b/n de les batalles d’Stalingrad i Kursk; 1 disc i 2 plà-nols.

Jaume Rosquelles i Alessan (717)11 negatius b/n; 211 positius b/n; 8 positius color; 1 diploma;1 gravat, sobre la seva activitat personal. Inclou una pel·lículade 30 de maig de 1930 amb la visita d’Alfons XIII a la Fàbri-ca, núm. 12 de la Unión Industrial Algodonera de Barcelona.

Antoni Ribas i Pardigó (701)1 orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelo-na de l’any 1905, integrada per 99 fotografies b/n dels profes-sors i alumnes de la promoció.

Josep Romeu i Figueres (775)2 positius b/n; 4 positius color; 1 cartell; 11 dibuixos; 1 diplo-ma i 12 gravats de diferents temàtiques. Destaquen la fotogra-fia del col·legi del Sagrat Cor de Jesús de 1904 i un diploma-recordatori del naixement de Joan Romeu.

Victoria de los Ángeles (746)11 negatius b/n; 956 positius b/n; 385 positius color, i 10dibuixos, referent a la seva activitat professional com a cantantd’òpera. Hi abunden els retrats.

Jordi Pou i Vidal (770)1 negatiu b/n; 84 positius b/n; 225 positius color, i 15 làmi-nes b/n, sobre l’exili i el retorn de Jordi Pou i Vidal. Inclouimatges de la seva vinculació amb diferents associacions i par-tits polítics: Esquerra Republicana de Catalunya, UNESCO,Institut d’Estudis Catalans, Casal Català de Besiers, etc. Incloureproduccions fotogràfiques de retrats i làmines de FrancescMacià i Lluís Companys.

Josep Maria Vilaseca i Marcet (747)9 Bobines obertes de 6 mm amb enregistraments de diversesponències i col·loquis.

Josep Puig i Cadafalch (737)260 segells postals de la Unió Catalanista i del Dr. Robert, iuna carta manuscrita de Josep Puig i Cadafalch adreçada aVinardell, director de l’escola d’arts i oficis de Mataró.

Venceslau Trepat i Riba (766)25 positius b/n de la seva activitat personal.

Juan Perea Capulino (771)27 positius b/n i 2 positius color de temàtica familiar i sobre laGuerra Civil. Inclou 1 dibuix de Pedro de Buén per il·lustrar elllibre Los Culpables.

Joan Cervera i Batariu (644)1 cartell amb la impressió d'un mapa de Sant Feliu de Codinesde 1836.

John i Peter Montllor (778)4 negatius b/n; 17 positius b/n, i 24 fotogravats sobre els bom-bardejos de Barcelona i Granollers de maig de 1938; fotogra-fies dels catalans als Estats Units a començament del segle XXi durant l’exili, i dues fotografies de detalls arquitectònics.

Joan Colomines i Puig (720)86 diapositives color de temàtica històrica; 37 bobines ober-tes i 54 cassets d’àudio amb gravacions de temàtica literàriai política.

Manuel Folgado Zapata (782)380 plaques estereoscòpiques amb el seu visor, 6 negatiusb/n, 89 diapositives b/n i 206 diapositives color de temàticafamiliar.

COL·LECCIONS

Col·lecció Pau Casals i Defilló844 negatius b/n; 65 dispositives color, i 23 fulls de contactesobre els festivals de Prada de Conflent els anys 1959 i 1961.

Col·lecció de Mapes i Plànols de l’ANC5 plànols de la casa d’Eduard Agustí de Barcelona (1895)

Fotografia de Juan Perea, Jesús Rubio i Fermín Galán, a la presó de San Francisco, pro-cessats per la seva intervenció a la “Santjoanada”. 1926.Autor: DesconegutCAT/ ANC Fons Juan Perea Capulino (AGE). ingrés núm. 2120

27

EXPOSICIONS

"El retorn dels documents confiscats a Catalunya" (versió enformat reduït)

· Les Borges Blanques, del 7 al 16 de setembre.· Vic (Monestir de Sant Pere de Casserres), del 19 al 30 desetembre.· Móra d’Ebre, del 3 al 14 d’octubre.· Sant Pere Pescador, del 19 al 28 d’octubre.· Tordera, del 31 d’octubre al 16 de novembre.

"El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç delsegle XX: les llavors de la revolució"

· Ripollet, del 15 de setembre al 3 d’octubre.

“Donació Josep Franch-Clapers: L'èxode.L'exili”· Prayols (l’Ariège), del 15 al 25 d’octubre. Amb motiu decelebrar-hi “Les 3èmes Rencontres Prayolaises”.

"Col·lecció de cartell de prevenció d'accidents laborals (1925-1937)"

· Tarragona, (Col·legi d'aparelladors i arquitectes tècnics Tarragona) de l’1 de gener al 4 de febrer de 2008.

ACTIVITATS

JuliolIII Mostra internacional de cinema en família

Organitzada per l’Associació CinemaNet i el Grup d’Enti-tats Catalanes de la Família, amb la col·laboració de l’ANC

· Dimecres 4, 18.00 h - “Mary Poppins”· Dimecres 11, 18.00 h - “Atlantis, el imperio perdido”· Dimecres 18, 18.00 h - 5 curtmetratges infantils i juvenils “Fet i amagar” de nous creadors de cinema independent.· Dimecres 25, 18.00 h - “Chicken run”

OctubreCicle de conferències Trets de la Història de Casa

Organitzat per l’Associació d’Amics de la UNESCO Vall doreix-Sant Cugat amb la col·laboració de l’ANC· Dijous 4, 20.00 h - “La Torre Negra”, a càrrec de Domè-nech Miquel i Serra, llicenciat en història· Dijous 18, 20.00 h - “El Castell de Canals”, a càrrec de Juanjo Cortés i García, llicenciat en història· Dijous 25, 20.00 h - “De les mil·lenàries vinyes de Sant Cugat”, a càrrec de Josep Blanes i Plans, dibuixant i perio-dista.

Sessió de Cine-fòrumOrganitzat per l’Associació d’Amics de la UNESCO Valldoreix Sant Cugat amb la col·laboració de l’ANC· Dimarts 30, 19.30 h - “Las llaves de casa”

Inici del curs 2007-2007 de les Aules d’Extensió Universitàriaper a la Gent Gran de Sant Cugat del Vallès.

· Conferències els dimarts i els dijous de 17.30 a 18.45 h.

Desembre7è Festival de poesia de Sant Cugat Activitats paral·leles: ConferènciaOrganitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Asso-ciació d’Amics de la UNESCO de Valldoreix–Sant Cugat ambla col·laboració de l’ANC

· Dimecres 12, 19.30 h - “Poesia i exili”, a càrrec de Sam D. Abrams i Carles Miralles, estudiosos de l’obra d’AgustíBartra i Carles Riba respectivament.

Edita Generalitat de Catalunya,Departament de Culturai Mitjans de ComunicacióArxiu Nacional de CatalunyaC/ Jaume I, 33-5108195 Sant Cugat del Vallèshttp://cultura.gencat.net/anc/A/e: anc.cultura@gencat.net

Direcció Josep M. Sans i TravéConsell de Redacció F. Balada, J. Fernández,

À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez

Coordinació: F. Olivé

Imprès a Printing SúriaTiratge 1.500 exemplarsISSN 1695-9000Dip. Legal B.27.802-2002

Agenda28