Butlletí autonòmic 16 desembre 2014 csif tarragona

Av.d’Andorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNIÓ PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONÒMIC MÒBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

E-MAIL: [email protected] FAX: 877 441 434

EL “MESSIES” DE L’EXTRA

•

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va presentar el passat dimarts en el Parlament els Pressupostos de la Generalitat per 2015, uns comptes que segons ha dit, "tenen un alt contingut polític", ja que reclama a l'Estat dos grans objectius: un repartiment just dels ingressos i del càlcul de l'objectiu de dèficit, i el pagament de deutes històrics a l'administració catalana.

mailto:[email protected]



Així ho ha explicat en una breu compareixença als mitjans en el Parlament, després de presentar a la presidenta de la càmera catalana,Núria de Gispert, el llapis de memòria que inclou el projecte de Pressupostos de 2015, que preveu uns ingressos de 19.981 milions,unes despeses de 22.481 milions i un dèficit del 0,7%.

Segons Mas-Colell, amb el sistema de finançament actual, el Govern compta amb "2.500 milions d'euros menys dels necessaris per cobrir la despesa", i sobre els comptes de 2015 per partides, la principal és la destinada a salut, seguida per educació.

Així, Mas-Colell ha asseverat que pel Govern, la despesa social segueix sent un objectiu"prioritari", ja que representa el 71,2% dels recursos disponibles.

En aquest sentit, s'ha congratulat perquè el projecte de pressupostos preveu que els empleats públics recuperin les 14 pagues i que els interins tornin a treballar el 100% de la seva jornada i al sou, enfront de la reducció del 15% que han sofert durant els últims anys.

Situació financera "anòmala"

Segons el conseller, "les finances de la Generalitat segueixen immerses en una situació molt difícil".

Després de definir com a "excel·lents" les dades de l'atur del passat mes de novembre que s'han conegut aquest dimarts, Mas-Colell ha augurat que la situació macroeconòmica de Catalunya millorarà.

Així, ha dit que encara que la sortida de la crisi està sent "duríssima, s'apunta una certa recuperació econòmica", encara que aquesta millora no té un impacte en les arques de la Generalitat.

Agenda "atapeïda"

De Gispert ha explicat que es preveu, en el proper mes i mitjà, una "agenda atapeïda"en relació als comptes, que preveuen aprovar definitivament en el ple del 4 i 5 de febrer de l'any que ve. Després de la publicació aquest dimarts del projecte de llei en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), s'obre el termini per presentar esmenes a la totalitat al text fins ahirl dilluns 15 de desembre, i l'endemà passat es preveu el debat respectiu per saber si segueix el seu tràmit parlamentari.




Una vegada superat aquest debat, els grups disposaran d'una setmana més per presentar esmenes a l'articulat, la relació del qual es publicarà en el BOPC a la fi de desembre.

Entre el 19 al 23 de gener es produirà el debat de totalitat de les seccions presupostarias en les respectives comissions, i després de la publicació en el BOPC del dictamen de la comissió, hi haurà tres dies per poder demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutarias, si cap grup recorre al Consell de Garanties, el debat final dels pressupostos es durà a terme el 3 i 4 de febrer juntament amb la llei d'acompanyament, el calendari del qual de tramitació és molt semblat al dels comptes.




CSIF SEGONA FORÇA SINDICAL

SEGUIM CREIXENT!!!C C

Des de la Unio Provincial ens congratulem que cada vegada més els treballadors confien en les nostres sigles i, en les persones, que estem darrere d'elles. Al procés electoral celebrat l’11 de desembre al PORT DE TARRAGONA el nostre sindicat aconsegueix per primera vegada representació i supera en vots en Tècnics i Administratius a CCOO i UGT i queda com a segona força sindical.

Els resultat ha estat el següent:

CSIF 2 delegats UGT 2 delegats

CCOO 1 delegats SPPMB 1 delegats CGT 3 delegats

Seguim treballant amb força per fer del nostre sindicat un

referent per tots els treballadors/es.




CSI-F PRESENTA UNA PROPOSTA PER MILLORAR LES CONDICIONS LABORALS DE LES EMPLEADES

PÚBLIQUES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

CSIF està treballant en una una proposta perquè les baixes per incapacitat temporal derivada de contingència comuna, que pateixin aquelles empleades públiques que siguin víctimes de violència de gènere, siguin complementades al 100%, de tal manera que aquestes dones no vegin minvat el seu salari en cas de travessar alguna malaltia, ja sigui o no derivada de la seva situació de víctima de violència de gènere.

EL GOVERN ESTATAL TREU 8.000 MILIONS DEL FONS

DE RESERVA PER PAGAR LES PENSIONS D'AQUEST MES

• Per fer front al pagament de la doble mensualitat de desembre La Tresoreria General de la Seguretat Social ha realitzat el passat dilluns la disposició de 8.000 milions d'euros del Fons de Reserva de la Seguretat Social, la coneguda com a 'guardiola de les pensions', va informar el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

El gabinet va assenyalar que en aquest mes de desembre la Tresoreria General de la Seguretat Social precisa "d'una important necessitat de finançament per fer




front a l'abonament de dues mensualitats de pensions: ordinari i extraordinari, així com a la liquidació de l'IRPF corresponent a aquests pagaments".

INTERFERÈNCIA HUMANA EN EL SISTEMA CLIMÀTIC

L'Organisme Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) en el seu Cinquè Informe sobre el canvi climàtic (2014: Impactes, adaptació i vulnerabilitat), llança el següent missatge: “S'està produint una interferència humana en el sistema climàtic, i el canvi climàtic planteja riscos per als sistemes humans i naturals”. Si bé és un desafiament a llarg termini, requereix una acció urgent a causa del ritme d'acumulació dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) en l'atmosfera i als riscos associats a un augment de la temperatura en més de 2ºC. Els responsables polítics no han d'ignorar aquest missatge ni demorar les seves accions, ja això augmentaria de forma irreversible els riscos. CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no

està lligat a cap Govern de torn




EL GOVERN DÒNA LEGITIMITAT JURÍDICA AL CESICAT PER A LA PROTECCIÓ DE DADES DE CATALUNYA

El Govern ha iniciat els tràmits per transformar el Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya (Cesicat) en l'organisme amb forma jurídica que s'encarregui de la protecció de dades catalanes. Segons un dels acords de govern aprovats el passat dimarts, el Cesicat serà la nova agència de ciberseguretat catalana "en compliment d'un mandat parlamentari", perquè vetlli per la seguretat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), per coordinar el sector públic i el privat, i per treballar en els plans de seguretat en aquesta matèria. El Govern va donar el passat dimarts el primer pas per fer-ho possible aprovant la memòria prèvia a l'Avantprojecte de llei que transformarà està entitat en organisme que tindrà com a encàrrec donar suport a la Generalitat per "elaborar i executar plans de seguretat".




CATALUNYA PRESENTA UNS COMPTES “POLÍTICS” QUE EXIGEIXEN A L´ESTAT 2.000 MILIONS

El Govern ha presentat un projecte de pressupostos per al proper any d'un "alt contingut polític", amb una diferència entre ingressos i despeses de 2.500 milions d'euros, xifra que confia reduir si l'Estat paga 2.183 milions que sumen algunes dels deutes que ha acumulat amb Catalunya durant els últims anys. CiU, que està en minoria, necessita del suport d'almenys 18 parlamentaris o l'abstenció de dues dels grups principals --ERC o PSC-- perquè els comptes tirin endavant, alguna cosa que ara com ara cap d'aquestes dues forces està disposada a fer.

El projecte de pressupostos que ha registrat en el Parlament el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, preveu per 2015 uns ingressos de 19.981 milions, unes despeses de 22.481 milions --dels quals el 71,2% corresponen a despesa social-- i un dèficit del 0,7% del Producte Interior Brut (PIB).

L'objectiu de Mas-Colell és que bona part del diferencial de 2.500 milions entre despeses i ingressos s'obtingui de l'Estat, i que pagui part del seu "deute històric" que manté amb Catalunya.




Concretament, es demanarà a l'Estat que pagui 789 milions d'euros pel fons de competitivitat, 635 per compensar l'impost de dipòsits bancaris i altres 759 milions amb concepte de la disposició addicional tercera de l'Estatut en 2010, que establia que les inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya havien d'equivaler a la contribució que fa aquesta comunitat al total del Producte Interior Brut (PIB).

Segons Mas-Colell, el Govern és conscient que no pot aconseguir més actius mitjançant externalitzacions i privatitzacions, després que en 2012 es desprengués d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) --operació en els tribunals--, de la concessionària de les autopistes de peatge dels túnels de Vallvidrera i del Cadí, i de diversos immobles al llarg dels últims anys.

Al mateix temps, veu "de justícia" que en 2015, els empleats públics recuperin les 14 pagues i que els interins tornin a treballar el 100% de la seva jornada i al sou, enfront de la reducció del 15% que han sofert durant els últims tres anys.

COMPTES NECESSARIS

Mes-Colell veu necessari que el Parlament aprovi a principis de febrer els Pressupostos de la Generalitat per 2015 hi hagi o no eleccions anticipades a Catalunya.

"En temps de tanta incertesa, és millor que tinguem estructurat el funcionament diari de les finances de la Generalitat", per la qual cosa ha fet una crida a l'oposició a actuar amb "perspectiva de realisme". En nom d'ERC, el diputat Pere Aragonès ha instat al Govern a consensuar un acord polític que inclogui una pròrroga dels comptes --amb l'aprovació de crèdit corresponent que permeti que acabin les retallades per als empleats públics-- i la convocatòria d'eleccions "el més abans possible", amb la finalitat de tenir un mandat democràtic que permeti proclamar la independència en la propera legislatura. El portaveu del PSC en el Parlament, Maurici Lucena, ha titllat de "fantasia" el projecte de pressupostos, que no recolzarà aquest partit, com ha deixat clar des de Brussel·les el seu primer secretari, Miquel Iceta, que ha lamentat que el Govern no hagi acceptat la seva oferta d'acord d'estabilitat i s'ha mostrat convençut que hi haurà eleccions "molt ràpid".




• CSIF TARRAGONA DÓNA SUPORT A LA MARATÓ DE TV3

CATALUNYA BATEGA UN TOTAL DE 8.864.016 EUROS I PUJANT!!!!

CSIF amb la campanya de sensibilització i difusió social sobre les malalties del cor que precedirà l’edició 2014 de La Marató de TV3.


http://www.tv3.cat/videos/5397451

http://www.tv3.cat/videos/5397451



INTERIOR REFLEXIONA SOBRE LA SEGURETAT DE LES PERSONES GRANS I APOSTA PER INCREMENTAR LES

ACCIONES AMB UN PLA INTEGRAL ESPECÍFIC

Desde CSIF considerem que seria convenient la creació d’una jurisdicció especialitzada en delictes contra les persones grans, és a dir, jutjats especialitzats i unitats dins la Fiscalia per fer front als problemes específics de la gent gran. El conseller diu que vol que les persones grans tinguin un rol actiu en la societat i que se sentin segures. Les persones grans constitueixen un dels tres col·lectius més vulnerables de la nostra societat, juntament amb els menors i les dones, i que per això, cal promoure la seva protecció. Des dels Mossos d’Esquadra busquen construir una teranyina entre tots els actors que intervenen amb l’objectiu que hi hagin els menys espais possibles no coberts per garantir la seguretat.




QUANT COBRA UN DIPUTAT ESTATAL?

Cada parlamentari té una assignació fixa 2.813,87 euros al mes més dietes i complements segons el càrrec que ocupa

Segons el Règim Econòmic i Ajudes dels Senyors Diputats, cadascun dels membres de la Cambra baixa té assignat un salari base de 2.813,87 euros al mes. A més d'aquesta quantitat fixa, a totes les seves Senyories els correspon una «indemnització» dedicada a cobrir «les despeses que els origini l'activitat de la Càmera», que suposa 1.823,86 euros més per als diputats de circumscripcions diferents a Madrid i 870,56 euros més per als electes per Madrid. Aquesta quantitat dedicada a cobrir despeses està exempta de tributació.

A part, cobren un complement mensual en funció del càrrec que ocupin dins del Congrés, que oscil·la entre els 600 i els 3000 euros. Per exemple: ser portaveu en una comissió parlamentària es paga a mil euros més; ser president de comissió, gairebé 1.500 euros més cada mes; tot això en concepte de despeses de representació. En el cas del president del Congrés, els vicepresidents i els secretaris sumen fins i tot tres complements cadascun —com a membre de Mesa, per a despeses de representació i per a despeses de lliure disposició—, que oscil·len entre els una mica més de 9.000 euros del president i els menys de 3000 dels secretaris.

La nòmina mitjana dels diputats, si són de fora de Madrid, ascendeix a 5.684 euros bruts al mes, 4.794 euros nets. Si no tenen càrrec en cap comissió i són diputats rasos, llavors guanyen uns 5.245 euros bruts. (Veure taula final amb tots els complements).

A més els parlamentaris tenen una sèrie d'ajudes per cobrir les despeses de transport al mig públic (avió, tren, automòbil o vaixell). Es tracta d'un reemborsament de despesa, és a dir, no es facilita la quantitat anticipadament, sinó que se li abona directament el bitllet a l'empresa transportista. Excepció feta de l'ús del propi automòbil, en aquest cas i prèvia justificació, s'abona 0,25 euros per quilòmetre.

A més, els diputats tenen assignat un bonus taxi o «una targeta de teletaxi» de 3.000 euros. I la quantia de les dietes reportades pels desplaçaments que els Diputats realitzen en missió oficial es xifren en 150 euros per dia en el supòsit de desplaçaments a l'estranger i 120 euros diaris en el de viatges dins del territori nacional. A més el Congrés facilita un iPhone (o BlackBerry, a escollir), iPad (o


http://www.abc.es/economia/20141119/abci-cuanto-cobra-diputado-congreso-201411182002.html



portàtil, a triar) i la resta de les eines tecnològiques que els permeten consultar internet.

Complements mensuals per raó del càrrec:

a) President. - Complement membre de Mesa: 3.064,57 € - Despeses de representació: 3.327,89 € - Despeses lliure disposició: 2.728,57 € b) Vicepresidents. - Complement membre de Mesa: 1.209,60 € - Despeses de representació: 1.010,83 € - Despeses lliure disposició: 707,10 € 07/11/2012 Congrés dels Diputats c) Secretaris. - Complement membre de Mesa: 944,49 € - Despeses de representació: 818,46 € - Despeses lliure disposició: 677,35 € d) Portaveus. - Despeses de representació: 1.741,19 € - Despeses lliure disposició: 926,31 € i) Portaveus adjunts. - Despeses de representació: 1.424,62 € - Despeses lliure disposició: 662,45 € f) Presidents de Comissió. - Despeses de representació: 1.431,31 € g) Vicepresidents de Comissió. - Despeses de representació: 1.046,48 € h) Secretari de Comissió. - Despeses de representació: 697,65 € i) Portaveu de Comissió. - Despeses de representació: 1.046,48 € j) Portaveu adjunt de Comissió. - Despeses de representació: 697,65 €

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÉS AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS PÚBLICS DE

LA GENERALITAT




Hisenda presenta una nova plataforma per realitzar

gestions de manera electrònica

ARRIBA “cl@ve”, LA NOVA FORMA DE RELACIONAR-SE AMB LA

ADMINISTRACIÓ

El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta. EFE

FONT. CINCO DIAS Sol·licitar un certificat que demostri que s'està al corrent de pagament en les obligacions tributàries, confirmar que encara es conserven tots els punts del permís de conduir o accedir a la informació més important de la Seguretat Social és a partir d'ara molt més fàcil, gràcies al sistema Clau. Amb aquest nou mecanisme, s'unifica i simplifica l'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Tal com ha explicat aquest matí el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, l'objectiu d'aquesta iniciativa és que el ciutadà pugui identificar-se davant l'Administració mitjançant claus




concertades (com per exemple, usuaris més contrasenya) sense haver de recordar claus diferents per accedir als diferents serveis. Clau està dissenyat per estalviar temps i diners tants als ciutadans que es relacionen amb l'Administració de manera esporàdica (en explicades ocasions a l'any i per resoldre problemes o gestions puntuals), com a aquells als qui per la seva activitat (empreses o professionals) han de realitzar gestions o tràmits administratius amb molta freqüència. El Ministeri d'Hisenda ha pretès amb aquesta nova plataforma simplificar l'accés a tot tipus d'usuaris, ja que els sistemes que hi havia fins ara, basats en certificats electrònics, són d'ús universal i permeten l'accés a tots els serveis digitals de l'Administració, però la seva utilització pot comportar dificultats per a alguns ciutadans en requerir coneixements tècnics bàsics. Per aquest motiu, Clau neix per unificar tots els sistemes d'identificació i autenticació electrònica en un solament, facilitant als ciutadans un accés únic, més fàcil i senzill als serveis públics per via electrònica. Per poder usar aquest sistema cal registrar-se previament, o bé per internet, al portal informatiu del mateix (http://clave.gob.es), o parcialment en les Oficines de Registre. Inicialment funcionaran com a Oficines de Registre la xarxa d'oficines de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de les Entitats Gestores i Serveis Comuns de la Seguretat Social. Hi haurà dues modalitats en l'ús d'aquestes claus: Cl@ve PIN: Mitjançant aquesta fórmula es podrà accedir als serveis electrònics per mitjà d'una contrasenya, formada per una clau triada pel ciutadà més un codi que rebrà en el seu dispositiu mòbil i que té una validesa molt limitada en el temps. Està orientat a usuaris que accedeixen esporàdicament als serveis. Cl@ve Permanent: Per als ciutadans amb una relació més estreta amb l'Administració existeix aquesta altra fórmula mitjançant la qual l'accés es realitzarà amb un identificador (usuari) i una contrasenya que ha de ser custodiada pel ciutadà. Això sí, quan el tipus de tràmit ho requereixi, se li podrà sol·licitar a l'usuari un codi que s'enviarà al dispositiu mòbil del ciutadà. A més de l'Agència Tributària, el Ministeri de l'Interior, la Direcció general de trànsit i la Tresoreria de la Seguretat Social, juntament amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que són els organismes als quals ja es pot accedir mitjançant aquest sistema, progressivament s'aniran incorporant nous organismes fins a fer-ho extensible a la resta d'Administracions Públiques.




EL GOVERN VA DEIXAR PASSAR EL TERMINI LEGAL PER RECLAMAR ELS 3.400 MILIONS ´REGALATS´A LES

ELÈCTRIQUES La Plataforma per un Nou Model Energètic creu que el Govern actual també té responsabilitat en el cas dels CTC per haver permès que prescrigui i ampliaran la seva denúncia.

La Plataforma per un Nou Model Energètic ha convocat avui als mitjans per aclarir tots els detalls de la seva denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció pels 3.400 milions d'euros no reclamats per l'Estat espanyol a les elèctriques en concepte de Costos de Transició a la Competència (CTC), un import que –segons destaquen- suposaria el major cas de corrupció d'Espanya.

Des de la Plataforma, i arran de la publicació pel diari El País de l'informe de l'Advocacia de l'Estat datat al març del 2008, i de conèixer a través del diari Cinc Dies l'elaboració d'una proposta d'Ordre Ministerial per efectuar la liquidació que mai va arribar a ser publicada ni sotmesa a l'opinió pública, s'insisteix que no haver realitzat la liquidació correspon a una decisió política. En aquest informe l'Advocat General d'Estat exposa amb claredat que sí és procedent la liquidació dels CTC, exigint la corresponent devolució de les sobrerretribucions obtingudes per les elèctriques. Respecte al termini de prescripció, l'advocat de la Plataforma, Piet Holtrop, ha matisat que podria haver-se produït en 2014, ja que la liquidació definitiva que corresponia a l'any 2006, no es va produir fins al 27 de juliol de 2010, per la qual cosa els 4 anys de prescripció als quals es refereix la Llei General




Pressupostària haurien conclòs el 27 el juliol de 2014, això significaria que l'actual Govern podria tenir responsabilitat en els fets. La portaveu estatal de la Plataforma, Cote Romero, ha declarat que el fet cobra especial rellevància davant la situació de pobresa energètica en la qual es troben set milions de persones a Espanya i que l'import “perdonat” a les elèctriques seria suficient per eradicar el component elèctric del problema de la pobresa energètica durant més de 4 anys. En tot cas, Jorge Morales Llaura, expert en sector elèctric i membre de la plataforma, ha recordat que el Govern gaudeix d'eines legislatives que permetrien revertir la situació de forma immediata, amb estalvis en el rebut elèctric d'entorn del 9%, si les centrals elèctriques fossin sotmeses ara a una reforma similar a la soferta pel sector de les renovables (Reial decret 413/2014). Els membres de la Plataforma votaran el dilluns si denuncien el cas en la Comissió Europea perquè les sobrerretribucions poden ser ajudes d'Estat il·legals. En la Unió Europea aquest tipus de delicte no té termini de prescripció, per la qual cosa es podria exigir la devolució a les empreses elèctriques beneficiades que revertiria directament als consumidors.




EL CONGRÉS APROVA LA “REGRESSIVA” REFORMA FISCAL DE RAJOY

El ministre Montoro assegura que les mesures tributàries suposaran una "pujada de salaris" que es notarà en les nòmines de gener Des de CSIF expressem una vegada més el rebuig a la reforma fiscal del Govern, que ha superat el seu últim tràmit per poder entrar en vigor l'1 de gene ja que consideremque fa el sistema tributari més regressiu sense resoldre els problemes d'ineficàcia en la recaptació o frau fiscal dels quals actualment emmalalteix.

Aquesta reforma és una oportunitat perduda per intentar solucionar els principals problemes del sistema (la lluita contra el frau i l'ampliació de les bases imposables), que són els que provoquen que malgrat tenir uns dels tipus més alts de la UE la recaptació estigui entre les més baixes.

El estancament i la desigualtat que caracteritza la situació actual no es resoldran mitjançant aquesta reforma fiscal, sinó tot el contrari, ja que els canvis impulsats regal fiscal al 10% més ric del país mentre consagren "xavalla" per a les rendes mitjanes, els treballadors, els autònoms o les pimes.




EL 34% DELS TREBALLADORS GUANYEN MENYS DE 645 EUROS MENSUALS




ELS TREBALLADORS DEL 2033 DONARAN MÉS IMPORTÀNCIA A L´AMBIENT LABORAL I MENYS AL

SOU Segons l'informe de PricewaterhouseCoopers (PwC), les preferències laborals vindran marcades per les oportunitats de construir una carrera i la formació. Seran independents, emprenedors i menys fidels a les seves empreses. Els treballadors amb un nivell de qualificació mitjà augmentaran entre 2013 i 2033 un 56,3%, mentre els de alta qualificació pujaran un 29,3%.

PER QUÈ EL BUTLLETÍ DE CSI·F?

DONCS PERQUÈ CREIEM QUE ÉS UNA BONA EINA DE DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE LA NOSTRA TASCA EN DEFENSA DELS DRETS DELS EMPLEATS PÚBLICS. NO DEIXA DE SER UN PUNT DE TROBADA ENTRE ELS TREBALLADORS I EL SINDICAT. A MÉS, ENS PERMET, A L’HORA DE REPARTIR-LA PELS CENTRES, TENIR UN CONTACTE DIRECTE I PERIÒDIC AMB ELS EMPLEATS PÚBLICS, FUGINT AIXÍ DE LA PRÀCTICA HABITAL D’ALTRES ORGANITZACIONS QUE NOMÉS ES DEIXEN VEURE PELS CENTRES REPARTINT LLAMINADURES QUAN S’APROPEN ELECCIONS.

AIXÍ MATEIX, AQUESTA ÉS UNA EINA AL SERVEI DE TOTS VOSALTRES A TRAVÉS DE LA QUAL PODEU APORTAR PROPOSTES O QUEIXES DE SITUACIONS DENUNCIABLES PER PODER-LES PUBLICAR. L’ÚNIC QUE ENS MOU A NOSALTRES ES DEFENSAR DE FORMA AFERRISSADA, AMB INDEPÈNDÈNCIA I PROFESSIONALITAT, ELS VOSTRES INTERESSOS.

QUAN ANEM JUNTS, ANEM MÉS LLUNY I HO PODEM FER MILLOR"




MONTORO TORNA A ENGANYAR ALS AUTÒNOMS: ELS

IMPOSTOS NO BAIXEN, SINÓ QUE PUJARAN

És un dels grans titulars que el Govern està venent aquests dies: la nova reforma fiscal, que ara mateix s'està tramitant en el Senat, disminuirà les retencions fiscals dels emprenedors.

Un titular meravellós, quin dubte cap, encara que bastant mancat de debò. Perquè, malgrat les bones notícies que intenta vendre'ns el nostre ministre, Cristóbal Montoro, la veritat és que hi ha dues mesures de la reforma fiscal que no agradaran absolutament gens als més de tres milions d'autònoms que té el nostre país.

1.- La (falsa i tardana) reducció de l'IRPF

La primera és la que ja hem comentat: una reducció en l'IRPF dels treballadors per compte propi. Enfront del 21% d'IRPF que actualment paga qualsevol autònom (un 15% en cas de facturar menys de 12.000 euros/any), en principi el Govern va plantejar que aquest impost baixés al 20% en 2015 i al 19% en 2016. No obstant això, l'última esmena del Grup Popular (PP), que segurament sigui la que s'aprovi, redueix encara més aquesta taxa, portant-la al 19% en 2015 i al 18% en 2016.

Una gran notícia i una significativa rebaixa, veritat? Doncs no. Anem a pams i remetem-nos a l'any 2012. Concretament al mes de juliol, quan l'IRPF dels autònoms espanyols era del 15% (sis punts per sota de l'actual). Va ser llavors




quan el Govern, d'amagatons i sense anunciar-ho en el Consell de Ministres, va decidir pujar aquest impost gens menys que fins al 21% actual.

Sabies que la nova reforma fiscal es va a carregar aquesta deducció a la qual els autònoms espanyols vénen accedint des de fa gens menys que quinze anys?

Ara anem a juny d'aquest 2014, quan el ministre Montoro, en una parenceria de generositat envers els autònoms i emprenedors d'aquest país, va anunciar que l'IRPF baixaria al 19% a partir de l'1 de gener de 2015, en el que es va vendre com un generós esforç del Govern. Però era aquest esforç tan generós? En absolut, senti. Si tornem a juliol de 2012, comprovarem que, en pujar l'IRPF fins al 21%, el Govern ja va dir que era alguna cosa temporal, i que aquest tipus baixaria fins al 19% l'1 de gener de 2014.

És a dir, que la baixada al 19% que Montoro ens està venent aquests dies no només no és nova, sinó que, de fet, arriba amb un any de retard. Però aquesta sembla ser la tàctica del ministre: anunciar la mateixa baixada tres vegades, perquè així sembli que hi ha hagut tres reduccions.

De fet, anem més enllà: una baixada de l'IRPF realment es pot considerar una baixada d'impostos? En realitat podríem dubtar-ho, ja que el pagament de l'IRPF en les factures acaba sent compensat a la declaració de la renda. Com a molt, la qual cosa baixa és el percentatge que els autònoms ens retindrem en cada factura, però, a l'hora de fer la renda, ajustarem comptes amb Hisenda i els ingressos de l'Estat seran exactament els mateixos.

2.- El Govern elimina la deducció per nous empleats

D'altra banda, de la mateixa manera que el Govern ha fet grans esforços per donar a conèixer a l'opinió pública la baixada de l'IRPF, ha fet just ho contrario amb una deducció que s'ha carregat sense compassió. Sabies que, des de l'any 2009, els autònoms que facturen menys de cinc milions d'euros anuals i tenen menys de 25 empleats tenen una deducció fiscal del 20% en els seus rendiments nets si mantenen la seva ocupació o si augmenten la plantilla? I el més important: sabies que la nova reforma fiscal es va a carregar aquesta deducció a la qual els autònoms espanyols vénen accedint des de fa gens menys que quinze anys?

A què no has vist a cap membre del Govern parlar d'això?




“EL VICI DEL MAÓ” REPASSA ELS EXCESSOS DE L'IMMOBILIARI ESPANYOL ENTRE 1997 I 2007

El periodista Lluís Pellicer ha recopilat els excessos del sector immobiliari espanyol entre 1997 i 2007 i les seves conseqüències fins a l'actualitat en el llibre 'El vici del maó´.

• Menéame

En les seves 239 pàgines inclou les històries d'els qui es van convertir ràpidament en grans empresaris del sector gràcies al suport de les administracions i la banca, la qual cosa posteriorment va desembocar en una crisi econòmica general i en la desaparició de les caixes d'estalvis pels riscos desmesurats assumits.

Afegeix les veus d'els qui van alertar de la bombolla immobiliària anys abans del seu esclat --acadèmics i reguladors-- i d'els qui la rebutjaven fins i tot a la fi de 2007 --empresaris del sector, polítics i financers--, així com dades estadístiques, i posa en dubte que després d'aquesta crisi s'hagi après la lliçó, amb exemples recents.

Durant el 'boom', Espanya era el país en el qual el 25% dels habitatges es compraven per ser revenudes al poc temps per més diners i en el qual circulaven una quarta part dels bitllets de 500 euros de la Unió Europea per realitzar pagaments en negre.

'PELOTAZOS'

Pellicer recorda que Banesto va vendre la seva seu a la plaça Catalunya de Barcelona per 61 milions en 2003, que va ser revenuda en 2005 per 89, i en 2006 per 110 milions sense que cap dels propietaris arribés a realitzar cap actuació en l'immoble.

El número 30 de la Gran Via de Madrid va canviar de mans cinc vegades entre 1998 i 2006 i es va encarir un 370%, i l'Hotel Arts de la capital catalana es va


http://www.meneame.net/submit.php?url=http://www.teinteresa.es/catalunya/barcelona/ladrillo-repasa-excesos-inmobiliario-espanol_0_1244875731.html



vendre al juliol de 2006 per 417 milions, quan havia estat comprat cinc anys abans per 288.

Mentrestant, alçaven la veu moviments com a V d'Habitatge, que reclamava el dret dels ciutadans a una llar, al que no podien accedir pels elevats preus que estaven aconseguint els pisos, o que sofrien 'mobbing' per deixar lliures edificis antics i convertir-los en nous 'pelotazos'.

Amb tot, recorda que durant la crisi les administracions han acollit amb els braços oberts iniciatives de macroproyectos com Eurovegas --que va barrejar l'entorn de Barcelona i Madrid per finalment descartar ambdues-- i BCN World --previst per 2017 en la costa de Tarragona--; mentre, encara dura la digestió dels excessos de la dècada del 'boom'

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no està lligat a cap Govern

de torn

Per tant, no tenim les mans lligades amb ningú, i això ens dóna garanties d’imparcialitat en la defensa i

negociació dels drets dels treballadors, tant de manera individual com col·lectiva.

Ni ens domaran, ni ens doblegaran, ni

ens domesticaran!!

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÈS AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS

PÚBLICS DE LA GENERALITAT




CSI-F DEMANA FORMALMENT AL GOVERN I ELS PARTITS QUE IMPULSIN MESURES PER REGENERAR

TAMBÉ ELS SINDICATS

Aposten per reforçar la "funció social" dáquestes organitzacions, fer-les més transparents i millorar la rendició de comptes La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F), sindicat més representatiu en les administracions públiques, s´ha dirigit formalment al Govern i els grups parlamentaris per demanar-los que, a més de negociar mesures anticorrupció i de regeneració de la vida política, estudiïn la conveniència dímpulsar reformes per regenerar també els sindicats. CSI-F s´ha posat en contacte amb els partits amb representació al Congrés i amb el mateix Executiu per demanar-los que estenguin el debat sobre aquesta matèria a l´àmbit sindical. Des del sindicat asseguren ser molt conscients del debat obert a la societat durant els últims anys sobre la qualitat de la democràcia, la utilitat de les institucions i la necessitat dámpliar les vies de participació ciutadana.

HONEST EXERCICI DE AUTOCRÍTICA En aquest context, advoquen per ampliar aquest debat a l´àmbit de les organitzacions sindicals que, igual que la resta de les institucions democràtiques, han patit un "desgast evident" davant els ciutadans. És més, consideren que en aquest moment, tant els poders públics com els agents de la societat civil, entre els quals inclouen, han de "responsabilitat" de prendre mesures que contribueixin a la recuperació de la credibilitat, el reforç de les institucions i el enfortiment de la democràcia. En el cas concret dels sindicats, CSI-F aposta per fer un "correcte diagnòstic del sentir de la ciutadania" i un "honest exercici dáutocrítica" que ha de culminar en ládopció de decisions que permetin traslladar al funcionament dels sindicats les demandes de més democràcia que séstan produint també en l´àmbit polític.

LAMENTABLES CASOS DE CORRUPCIÓ Parlen, per exemple, de prendre mesures per reforçar la "funció social" de les organitzacions sindicals i dámpliar la transparència a l´hora de retre comptes dels diners públics, especialment tenint en compte els "recents i lamentables" casos de corrupció que estan sent investigats en els tribunals i que afecten els sindicats, com el presumpte frau en els cursos de formació o els ERO irregulars




dÁndalusia. Però també volen facilitar la participació ciutadana. I és que, per CSI-F, láctual sistema de representació sindical "no reflecteix la pluralitat de la societat espanyola" i trasllada l ´"àmbit de les relacions laborals el´ bipartidisme ímperant en el terreny de la política" que, des del seu punt de vista, també està "en crisi". Per tot això, han proposat a les forces polítiques que constitueixin un àmbit de reflexió en el marc parlamentari, amb la participació de les organitzacions sindicals, en el qual es puguin discutir també diferents mesures de regeneració democràtica dels sindicats.

CATALUNYA ÉS LA COMUNITAT AMB MÉS TREBALLADORS AFECTATS PER ERO’s AMB

16.108 Catalunya és la comunitat que ha registrat un major nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació (ERE), aconseguint 16.108 implicats a l'agost, un 68,1% menys.

La principal novetat introduïda en la reforma del mercat de treball en relació als ERE i denunciada per CSIF és l'eliminació de l'autorització administrativa anteriorment exigida per procedir a la realització d'acomiadaments col·lectius o de mesures de suspensió de contracte o reducció de jornada per part de l'empresari.

No obstant això, la nova regulació manté la necessitat que es realitzi un període de consultes amb els representants dels treballadors, al mateix temps que s'estableix la intervenció de l'autoritat laboral per garantir l'efectivitat d'aquest període de consultes, però sense tenir aquesta caràcter decisori.

La decisió última serà, doncs, la de l'empresari, i com en el cas dels acomiadaments individuals, si no s'està d'acord, els treballadors hauran d'impugnar-la per la via judicial.




10 CLAUS PER ESTALVIAR DE CARA A LA JUBILACIÓ

1. Haig d'estalviar per al meu retir? Els milions d'espanyols que estan en atur o amb una ocupació precària els pot sonar ofensiu que des d'un banc, una asseguradora (o un periòdic) els parlin d'estalviar per a la jubilació: “si no tinc per arribar a final de mes, com vaig a estalviar?” Desgraciadament, al marge de la mala situació econòmica que travessa Espanya, l'envelliment de la població i la baixa taxa de natalitat van a deteriorar els comptes de la Seguretat Social durant els propers lustres, la qual cosa obligarà a una gradual reducció de les pensions públiques, segons els experts consultats. Valgui un exemple per explicar aquesta bomba demogràfica: en 2012, per cada jubilat hi havia 3,7 treballadors en actiu però per 2032 hi haurà tan sol 2,1 treballadors, segons dades de l'INE. Tant el Govern actual com l'anterior han anat introduint petits canvis en la manera de càlcul de la pensió de jubilació, que han suposat una revisió a la baixa de les perspectives de cobrament. D'una banda, s'ha augmentat el nombre d'anys de salari que es té en compte per calcular la pensió, la qual cosa, en la pràctica, la redueix. A més, la revisió anual de les pensions ja no es farà en relació a l'IPC, sinó tenint en compte un factor de sostenibilitat, que valorarà la salut dels comptes de la Seguretat Social: si van malament, les pensions tindran un límit de revaloració. Per conscienciar als ciutadans d'aquesta situació, el Govern enviarà per carta als majors de 50 anys un càlcul aproximat de la seva futura pensió.




Així doncs, cada vegada sembla més important comptar amb alguna font d'ingressos extra de cara a la jubilació. Els membres del Congrés dels Diputats i del Senat, per descomptat, semblen tenir-ho clar, ja que en 2007 van constituir un segur privat d'estalvi per a parlamentaris i senadors, amb un patrimoni total de 12 milions d'euros. Tan sol dos diputats d'Esquerra Unida van renunciar a aquest producte.

2. Baixaran les pensions públiques? Els plans de pensions privats tenen una baixa penetració a Espanya per una raó molt senzilla: la Seguretat Social ha funcionat molt bé. Els qui es van jubilar en 2012 estan cobrant, de mitjana, una pensió equivalent al 80% del seu últim salari. Est és un nivell d'ingressos més que acceptable per a una persona al voltant de 65 anys (amb la hipoteca pagada i els fills, amb sort, treballant), i explica en bona mesura que l'estalvi privat per a la jubilació amb prou feines hagi pres a Espanya. Tan sols aquells treballadors amb un sou alt han tingut forts incentius per contractar fons de pensions: tenien avantatges fiscals, tenien una major capacitat d'estalvi i, a més, sabien que la pensió màxima que podrien rebre estaria allunyada d'aquest 80% del seu sou. La Seguretat Social fixa un topall de pensió i ara ronda els 2.500 euros al mes, així que molts executius van contractar pensions privades. També ho van fer les grans corporacions (Telefónica, Repsol, BBVA...) així com les Administracions Públiques: gairebé tots els Ajuntaments espanyols tenen un pla de pensions d'ocupació contractada per als seus treballadors. La taxa de substitució mitjana d'Espanya és una de les millors del món. En 2012, tan sol països com Holanda, Àustria o Luxemburg tenien uns nivells comparables, mentre que a Alemanya era del 60% i a Suècia del 40%, la qual cosa els obligava a tenir assegurances privades. Ara bé, el virtuosisme del sistema públic de pensions té una peculiaritat: es basa en un sistema de repartiment. Així, cada any s'utilitza els diners que els treballadors abonen a la Seguretat Social per pagar les prestacions als jubilats. Els problemes econòmics han reduït molt les cotitzacions socials, però aquestes cauran en els propers anys encara més per la bomba demogràfica. Segons diversos càlculs, la taxa de substitució es reduirà al 72% en tan sol 13 anys.

3. Quant cobraré en jubilar-me?




L'import la Seguretat Social paga a un treballador quan es jubila depèn de diversos factors: quants anys porta cotitzant, a quina edat s'acaba la seva vida laboral, quin era el seu sou en els últims anys... a més, del nou factor de sostenibilitat (una correcció que s'aplica a la quantia de la pensió inicial de jubilació en funció de l'esperança de vida de la població). La regla general per poder jubilar-se és haver cotitzat almenys durant 15 anys i, d'ells, com a mínim han d'incloure's dos entre els 15 anys immediatament anteriors a la data de jubilació. L'edat ordinària per jubilar-se era fins a 2013 els 65 anys, però ara es va a anar augmentant progressivament fins a quedar fixada en 67 (per els qui es jubilin en 2020). A més, per poder cobrar el màxim de pensió, ha d'acreditar-se haver cotitzat més de 35 anys (aquesta xifra s'anirà pujant fins als 38 anys). També es va a anar augmentant el nombre d'anys de salari que es té en compte per calcular la pensió. Ara són els 17 anys previs al retir, però pujarà fins a quedar en 25 anys per 2022. El treballador pot jubilar-se anticipadament, sempre que li faltin com a molt quatre anys per aconseguir l'edat ordinària de jubilació i tingui un període mínim de cotització de 33 anys. Això sí, veurà com es redueix la seva pensió. Un cotitzador que es jubili amb quatre anys d'antelació sofreix una rebaixa de la seva pensió d'un 30%. Amb dos anys d'antelació, la rebaixa serà del 14%. Després de les últimes reformes, un treballador de 50 anys que hagi aportat el màxim possible a la Seguretat Social (amb un sou mensual de més de 3.400 euros) cobrarà uns 2.500 euros de pensió. El cotitzador mitjà, amb un sou d'uns 2.000 euros al mes, cobraria uns 1.600 euros. Mentre, el cotitzador que aporta el mínim cobrarà en la seva primera pensió 645 euros. Cal recordar que el salari més freqüent a Espanya és d'1.600 euros, al que correspondria una pensió d'una mica més d'1.200 euros.

4. Quant estalviar i quan començar?

Disposar d'un complement per a la pensió de jubilació és recomanable, fonamentalment per a aquells treballadors que tenen un sou mitjà-alt, ja que seran els que més veuran reduir-se els seus ingressos mensuals quan arribi l'hora del seu retir laboral. Tots els especialistes recomanen començar a estalviar al més aviat possible, ja que així es podrà anar constituint un major patrimoni sense fer un esforç econòmic excessiu. La Guia per a la Jubilació elaborada per la Fundació Mapfre ha realitzat una sèrie de simulacions sobre aquest tema. Així, algú que comenci amb 50 anys i estalviï 100 euros al mes aconseguirà acumular 18.000 euros. Si ho inverteix en un




producte que aconsegueix una rendibilitat anual del 3%, disposarà d'un capital de 22.700 euros. En cas que aquesta mateixa persona comencés a estalviar 100 euros al mes als 60 anys, el capital disponible seria de tan sol 6.400 euros. Els diners que necessitarà una persona de cara a la jubilació depèn de molts factors, alguns dels quals són difícils de calibrar amb molts anys d'antelació: “Tindré una casa en propietat o hauré d'afrontar un lloguer? Necessitaré ajudar econòmicament als meus fills o als meus pares? Voldré mantenir un alt tren de vida, amb viatges i altres despeses altes?” El que és clar és que cada vegada vivim més, amb el que necessitem més diners després de jubilar-nos. El president de l'Institut d'Actuaris Espanyols, Luis María Sáez de Jáuregui, recorda que l'esperança de vida augmenta 4,8 hores al dia a Espanya. Ara està en 82 anys, la qual cosa suposa que qui es jubila té per davant 17 anys de retir. Ara com ara, els diners estalviats pels espanyols com a complement per a la pensió és molt baix. Segons els últims càlculs, el patrimoni que hi ha en plans de pensions tan solament dóna dret als partícips a cobrar, de mitjana, 35 euros al mes.

5. Quin tipus de producte triar?

Els plans de pensions són la fórmula més estesa per planificar l'estalvi de cara a la jubilació. Els seus beneficis fiscals –les aportacions redueixen la base imposable a la declaració de la renda– i l'aposta comercial de la banca per a la seva venda els converteixen en el producte més universal per al llarg termini. La seva fiscalitat els dóna un clar avantatge sobre un altre tipus de productes, encara que no sigui ni molt menys tan atractiva en el moment del reemborsament. Però l'avantatge tributari en el moment de l'aportació, el que suposa el major sacrifici per a l'estalviador, funciona com un gran reclam. Així i tot, els experts assenyalen que per a una planificació financera de cara a la jubilació l'òptim és combinar diferents fórmules d'estalvi, que puguin complementar-se unes amb unes altres i ajustar-se als diferents perfils de risc pels quals pot passar l'estalviador al llarg de la seva vida. Els fons d'inversió, encara que sense benefici fiscal en les aportacions, poden ser una bona alternativa per refugiar-se en temps de volatilitat, ja que permeten traspassos d'un producte a un altre sense tributar. Una altra fórmula són els plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIAS), que funcionen a la manera d'un segur que si es rescata en forma de renda vitalícia al cap d'almenys deu anys queden lliures d'impostos. Les assegurances d'estalvi




són una altra opció, especialment com a complement a un pla de pensions ja en els anys previs al moment de la jubilació. A un termini d'inversió que sol anar de 5 a 7 anys, ofereixen interessants reduccions si es rescaten en forma de renda vitalícia i a mesura que augmenta l'edat del prenedor. Així, els majors de 70 anys que ho cobrin com a renda vitalícia declaren per tan sol el 8% del guanyat. Al costat dels plans de pensions, també apareixen els plans de previsió assegurada (PPA), amb la seva mateixa fiscalitat però amb un rendiment garantit fix.

6. Com triar el millor pla?

Quan es decideix estalviar per a la jubilació a través d'un pla de pensions arriba el moment d'escollir el millor producte. Hi ha plans que inverteixen en Borsa, altres conservadors que solament posen els diners en renda fixa; alguns busquen rendiments amb inversions a tot el món, mentre que uns altres es basen a invertir solament en bons autonòmics. Quin criteri utilitzar per triar? Un dels principis bàsics que citen tots els experts és apostar per la renda variable quan queda molt temps per a la jubilació, i per la renda fixa si queden pocs anys. La idea que subjeu en aquest consell és que, quan falten molts anys per al retir, es pot posar part de l'estalvi en Borsa perquè, encara que sofreix temporalment pèrdues, a llarg termini els mercats tenen habitualment una tendència positiva. Així, els plans de pensions que inverteixen en renda variable han aconseguit una rendibilitat mitjana anual del 6,89% si s'analitzen els últims 20 anys (això sí, si s'analitzen els últims 15 anys, un període que s´inica amb la crisi de les ‘puntocom’ el seu rendiment mitjà anual és de tan sol un 0,91%). Mentre, els plans que inverteixen en renda fixa a llarg termini han aconseguit rentar un 3,79% de mitjana anual en 20 anys (2,44% en 15 anys). Atès que els traspassos de plans de pensions no tenen cap tipus de penalització fiscal, un treballador pot començar en renda variable i buscar el refugi dels plans més conservadors quan li quedin cinc anys per jubilar-se. Les gestores de plans tenen alguns productes dinàmics que fan aquest mateix exercici de gestió (més renda variable al principi i més renda fixa al final), convertint-se en una bona alternativa per a aquells estalviadors que volen desentendre's de la marxa dels mercats financers. Encara que sense oblidar que també es pot perdre diners en la renda fixa. També existeix la possibilitat




d'invertir a través de plans garantits, en els quals la gestora es compromet a restituir almenys dels diners aportats. Aquests productes han aconseguit molt bones rendibilitats en els últims anys, quan les Administracions han pagat molt per finançar-se. No obstant això, les seves perspectives de rendibilitat per als propers anys són dolentes.

7. Quantes comissions pagaré?

A l'hora d'escollir un pla de pensions és fonamental tenir en compte les comissions que va a cobrar-nos la societat gestora que ho administra. Amb els tipus d'interès en mínims històrics, qualsevol despesa de gestió massa alt pot acabar menjant-se tots els guanys. Per tractar d'afavorir als clients que contractin fons de pensions, el Govern ha aprovat una normativa que redueix significativament les comissions màximes de gestió i dipositaria. En el cas de la primera, pansa del 2,5% a l'1,75%, i en el cas de la segona, del 0,5% al 0,25%. Encara que les diferències entre que la gestora ens cobri un 1,2% o 1,75% per administrar el nostre pla de pensions pugui semblar mínima, al llarg d'un període llarg resulta clau. Segons càlculs de INGDirect, aportant 125 euros al mes, durant un període de 35 anys, el client podria guanyar 16.375 euros més en cas que optés per la gestora barata. L'especialista en gestió Martín Huete ha analitzat les comissions de les gestores espanyoles, que cobraven de mitjana una comissió de l'1,73%. Segons el seu estudi hi ha gestores “de luxe”, que cobren comissions cares però aconsegueixen rendibilitats superiors a la mitjana, com és el cas de Fibanc, Aviva Vida o March Gestió. Unes altres, entrarien en la categoria “Buy Vip”, amb comissions inferiors a la mitjana i bones rendibilitats, com Bestinver, Mutuactivos, Renda 4 o Bankinter. Les que caldria evitar són les gestores “cares”, que cobren comissions superiors a la mitjana i ofereixen rendibilitats baixes, com ocorre amb nombrosos grans grups bancaris.

8. Quin és l'avantatge fiscal dels plans?

Els plans de pensions privats permeten la deducció a la base imposable de la declaració de la renda del partícip, encara que amb límits màxims. Per a menors de 50 anys, està en la menor quantitat entre un màxim de 10.000 euros o el 30% de la suma dels rendiments nets del treball. I a partir dels 50 anys inclosos, aquests límits s'amplien a 12.500 euros o el 50%. A més, tots dos límits s'apliquen a la suma de les aportacions a plans individuals i d'ocupació. És a dir, que si es té un pla de pensions de l'empresa i un d'individual, caldrà tenir en compte l'aportació conjunta de tots dos de cara a la




declaració de la renda. Però est serà l'últim any en què estiguin vigents aquestes condicions, ja que els límits actuals es reduiran a partir de 2015, quan entri en vigor la reforma de l'IRPF. Així, l'aportació màxima dels plans de pensions minvarà a 8.000 euros anuals i serà comú a tots els partícips, ja sense distincions entre majors o menors de 50 anys. Aquesta variació planteja la possible conveniència de reforçar les aportacions a plans de pensions aquest any amb tal d'aprofitar al màxim els límits actualment vigents. Almenys serà un element a tenir en compte a l'hora de quadrar la declaració de la renda de 2014. En el costat positiu, la tributació dels plans de pensions es veurà beneficiada a partir de 2015 en el moment del cobrament de la prestació, que tributa com a rendiment del treball. És a dir, al tipus marginal del contribuent. Així, els partícips més acabalats ja no tributaran per un màxim que ara pot arribar al 52% però que amb la reforma i la prevista rebaixa de trams serà com a màxim del 45% en 2016. En definitiva, a partir de 2015 es pagaran menys impostos en rescatar el pla de pensions.

9. A quin guany s'ha d'aspirar?

Un dels principis bàsics que han de complir els productes escollits per estalviar de cara a la jubilació és que obtinguin una rendibilitat suficient com per batre a la inflació. Encara que ara els preus estan en una fase d'estancament, no cal oblidar que si creixen un 3% a l'any mentre el nostre pla de pensions conservador tan solament ho fa un 1%, estarem perdent un 2% anual de poder adquisitiu futur dels nostres estalvis. A diferència dels fons d'inversió, on és habitual que el client busqui altes rendibilitats, en els plans de pensions primera molt més la idea de preservació del capital, ja que en tractar-se d'un producte que no es pot retirar fins a la jubilació, és fonamental que quan arribi el moment el partícip del pla disposi de, almenys, tots els diners que ha anat aportant. Quan s'analitzen les rendibilitats històriques dels fons de pensions, es descobreix que hi ha alguns períodes on aquest tipus de productes no han aconseguit el seu objectiu bàsic. Entre 1999 i 2014, la mitjana de rendiment anual dels plans de pensions registrats a Espanya (descomptant despeses i comissions) va ser del 2,05%, segons Inverco. En aquest mateix període, la taxa d'inflació mitjana va ser del 2,72%. Els qui hagin anat estalviant en plans de pensions just durant aquest període han perdut una mica de poder adquisitiu, de mitjana, encara que més ho haurien fet si haguessin deixat els seus diners en un compte corrent. La




bona notícia és que si s'analitzen períodes més llargs (20 o 24 anys), amb rendibilitats anuals mitjanes del 4,97% i del 3,95%, els plans han aconseguit amb claredat pujar més que els preus.

10. Es pot cobrar abans del retir?

Els plans de pensions, l'instrument més utilitzat per estalviar de cara a la jubilació, es caracteritzen per la seva escassa liquiditat. Una vegada contractats, solament poden rescatar-se a compte –abans de la jubilació– en cas de malaltia greu, desocupació de llarga durada o de defunció del titular. Aquesta dificultat per al rescat prematur queda en part compensada amb l'incentiu fiscal a les aportacions, que redueixen directament de la base imposable del partícip. En definitiva, si es va a tenir un estalvi captiu durant llarg temps, almenys s'incentiva aquesta previsió amb un benefici a la declaració de la renda. No obstant això, la reforma fiscal introdueix una important novetat, ja que es permetrà el rescat anticipat quan hagin transcorregut deu anys des de la contractació del pla. Així, qui ho contracti podrà reemborsar-ho en 2025, sense esperar a la jubilació ni al fet que es doni cap dels supòsits extraordinaris que ara també permeten el rescat. Aquest canvi promet alterar el perfil del pla de pensions com a producte d'estalvi, en el qual ja es podrà invertir amb un horitzó no tan a llarg termini. Es redueixen a més les distàncies respecte als fons d'inversió, que plantegen l'avantatge de permetre els traspassos sense haver de tributar per les plusvàlues acumulades, que es graven en el moment del reemborsament. La possibilitat d'un rescat al cap de tan sol deu anys obligarà per tant a afinar la rendibilitat del pla de pensions, que començarà a competir més directament amb altres opcions en el termini d'inversió a una dècada. La fiscalitat també és clau en el reemborsament si es realitza en forma de capital i no de renda. Si és en capital, es podrà aplicar una reducció del 40% per als guanys corresponents a l'acumulat fins a gener de 2006. El posterior, tributa sense reduccions al marginal.




SEGONS L’OIT

ELS AJUSTOS FISCALS AUGMENTARAN L’ATUR I LES DESIGUALTATS

• Destaca l'exemple d'Europa, on les mesures de consolidació fiscal "han contribuït a incrementar la pobresa o l'exclusió social

• Segons les projeccions de la institució, en 2015 s'espera que l'abast de l'ajust de la despesa pública s'intensifiqui significativament.

• FONT.- EFE

La tendència mundial cap a la consolidació fiscal suposarà un agreujament de la crisi de l'ocupació i l'augment de les desigualtats, segons alerta un informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT) publicat avui.

El text titulat "Tendències polítiques mundials de la protecció social 2010-2015", destaca l'exemple d'Europa, on les mesures de consolidació fiscal "han contribuït a incrementar la pobresa o l'exclusió social, que actualment afecta a 123 milions persones o el 24 per cent de la població de la Unió Europea".

L'informe deixa clar que als països en desenvolupament que no estan invertint




en protecció social, "s'espera que les mesures d'ajust afectin negativament a milions de llars que han hagut d'enfrontar oportunitats de treball més escasses i pitjor remunerades".

A més, l’OIT considera que els ciutadans d'aquests països en desenvolupament sofriran un increment del preu dels aliments i dels combustibles, i un menor accés als serveis públics.

L'estudi es basa en el "Informe mundial sobre la protecció social 2014/15: Construir la recuperació econòmica, el desenvolupament inclusiu i la justícia social" de l’OIT i utilitza les projeccions pressupostàries més recents del Fons Monetari Internacional (FMI).

L'estudi, que analitza les polítiques de protecció social entre 2010 i 2015, mostra que en la primera fase de la crisi (2008-09), en al voltant de 50 països van ser adoptats plans d'estímul fiscal i la protecció social va exercir un paper important en la resposta expansionista.

No obstant això, en la segona fase de la crisi (des de 2010), molts governs van emprendre la consolidació fiscal i la contracció prematura de les despeses, malgrat la necessitat urgent de suport per part de les poblacions vulnerables.

Segons les projeccions de la institució, en 2015 s'espera que l'abast de l'ajust de la despesa pública s'intensifiqui significativament.

Les projeccions de FMI esperen que 120 països, 86 dels quals són països en desenvolupament, contrauran la despesa en termes del Producte Interior Brut (PIB).

L'abast de l'ajust augmentarà constantment fins a afectar a 131 països en 2016.

"A més, una cinquena part de països experimenta una excessiva contracció fiscal, definida com una retallada de la despesa pública per sota dels nivells anteriors a la crisi", alerta la institució.

Les mesures d'ajust inclouen l'eliminació o reducció dels subsidis als aliments i a l'energia; retallades o restriccions en la despesa salarial; una selecció més limitada de les prestacions de seguretat social; i reformes dels sistemes de pensions i d'atenció sanitària.

Els governs estan considerant a més, mesures dirigides a augmentar els seus ingressos, per exemple, augmentant els impostos al consum com l'impost sobre el valor afegit (IVA) dels productes bàsics que consumeixen les llars pobres, destaca el text.




Malgrat aquesta tendència, l’OIT recorda que hi ha països que van en la direcció contrària en estendre els seus sistemes de protecció social, "la qual cosa té repercussions immediates sobre la reducció de la pobresa i de les desigualtats, contribuint així a les estratègies de creixement impulsat per la demanda interna".

"Els governs, els ocupadors, els treballadors i la societat civil han de reunir-se en el marc d'un diàleg nacional a fi de garantir una recuperació socialment responsable, orientada cap al creixement inclusiu, la protecció social i la justícia social", conclou Isabel Ortiz, directora del departament de Protecció Social de l’OIT.

SEGONS DADES D'EUROSTAT

ESPANYA GASTA EN R+D L’1,24% DEL PIB, LLUNY DE LA MITJANA DE LA UE DEL 2%

• En els últims 10 anys, la inversió en R+D a Espanya ha augmentat en 4.100 milions d'euros, en passar de l'1,04% a l'1,24% del PIB.

• Aquest nivell queda molt per sota del registrat a Corea del Sud (4,04%), Japó (3,38%) i Estatats Units (2,81%).

•

La despesa d'Espanya en Recerca i Desenvolupament ascendeix a l'1,24% del PIB (13.052 milions d'euros), encara lluny de la mitjana de la UE, que se situa en el 2,02% del PIB, segons un informe publicat aquest dilluns per l'oficina estadística comunitària, Eurostat, amb les primeres dades corresponents a 2013. La major part de la despesa en recerca a Espanya es concentra en el sector empresarial privat (53%, per sota del 64% de mitjana en la UE), seguit del




sector de l'educació superior (28%, per sobre de la mitjana europea del 23%) i el sector governamental (19%, enfront del 12% de mitjana comunitària).

SEGONS LES DADES D'UN INFORME DEL G20

SI LA CORRUPCIÓ FOS UNA INDUSTRIA SERIA LA TERCERA MÉS GRAN DEL MÓN

• Un informe del grup de treball del B20 assegura que la corrupció suposaria un 5% del PIB mundial, uns tres trilions de dòlars. • L'organització recomana construir un teixit ètic en organitzacions públiques i privades quant al capital humà, o minimitzar la corrupció per reforçar les activitats comercials internacionals.

La corrupció és un punt del més importants de la cita que va tenir lloc del G20, doncs la institució xifra que si la corrupció en si mateixa fos una indústria, seria la tercera més llarga del món i arribaria a aconseguir els tres trilions de dòlars i suposaria un 5% del PIB global. "La corrupció és un problema per a les economies desenvolupades i fins i tot per la dels països emergents" assegura en un informe la institució del G20. Segons aquestes dades, la institució assegura que en el cas de negocis, nous mercats i acords econòmics transnacionals pot suposar riscos però que si hi ha un volum molt elevat de regulacions per frenar la corrupció fins i tot les companyies més fiables tindrien problemes per aquest excés de lleis. En aquest informe que presenta la institució del G20 assegura que la corrupció és una de les traves més importants a l'hora de desenvolupar el comerç exterior, i per això cal treballar durament per la seva eradicació.




Diu la institució que és important fomentar les mesures que vagin en la línia de la protecció del capital humà i fins i tot aposta per programes d'entrenament ètic dels treballadors.

Recomanacions de treball

El grup de treball d'aquesta comissió del G20, que ha elaborat el document sota la figura del B20, ha elaborat una sèrie de recomanacions: harmonitzar les regulacions i incentivar els negocis responsables, reforçar les regulacions espero no sobrecarregar de lleis el sistema, reforçar les mesures del comerç internacional, especialment en països amb majors taxes d'inseguretat, construir un teixit ètic en organitzacions públiques i privades quant al capital humà, o minimitzar la corrupció per reforçar les activitats comercials internacionals.

A Espanya Transparència Internacional aconsella publicar els

viatges de parlamentaris El president de Transparència Internacional Espanya, Jesús Lizcano, ha recomanat al Congrés i al Senat seguir l'exemple de transparència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) publicant a les seves respectives pàgines web els viatges que realitzen els parlamentaris, així com l'objecte i el cost dels mateixos. Lizcano ha fet aquestes declaracions als mitjans de comunicació abans de participar en les Jornades Parlamentàries sobre Transparència que es van celebrar al Congrés en ser preguntat per la polèmica que sobre els viatges dels diputats i senadors s'ha creat arran de conèixer-se la trentena de viatges que el president extremeny, José Antonio Monago, va realitzar a Canàries en la seva etapa com a senador.




ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES

ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.




BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: DKV. ■ Cobertura del 100% de l'import assegurat. ■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació) ■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa). ■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa) ■ Sense límit de sinistres anuals. ■ Sense límit de quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434


mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434



Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!!

Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2014 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

• Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per • FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.





VINE AMB NOSALTRES. CAMINEM JUNTS CAP AL MILLOR FUTUR POSSIBLE

ARA MÉS QUE MAI, CSIF, SINDICAT PROFESSIONAL I INDEPENDENT


Butlletí autonòmic 16 desembre 2014 csif tarragona

Documents

Transcript of Butlletí autonòmic 16 desembre 2014 csif tarragona