Butlleti ateneu

http://www.ateneuarenyenc.com

01

Butlletide l’Ateneu Arenyenc

Octubre de 2014

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

EEl mes de setembre passat, l’Ateneu Arenyenc va celebrar els 130è aniversari de la seva fundació.Des d’aquell 9 de setembre de 1884, més de quatre generacions han cregut en el que semblava unsomni. I hi han treballat. El somni d’aquells homes que, reunits al Café d’en Flos, estaven con-vençuts que promoure, i acollir la cultura i el civisme, a través d’una associació popular oberta atothom; cercar la promoció i formació no elitista; la democràcia mitjançant el debat intel·lectual; la di-vulgació científica, literària, artística, esportiva, i l’esbarjo creatiu, tot això contribuiria en definitiva amillorar la convivència a la nostra vila i des d’una opció apolítica, solidària, amb consciència i volun-tat de poble, seria capaç de contribuir amb força a la defensa dels drets humans, la democràcia i apotenciar els valors i la catalanitat del nostre poble. Des d’aleshores, amb alts i baixos, superant mo-ments difícils, canvis imposats per uns i altres i la natural evolució de costums i hàbits, amb perse-verança, treball, voluntat de sacrifici i generositat de molts homes i moltes dones, el que semblava elsomni passatger d’un reduït grup de vilatans, ha esdevingut realitat i s’ha anat consolidant ambforça de generació en generació. Mentre altres entitats del país, per raons diverses, desapareixien,el somni de l’Ateneu Arenyenc ha perdurat i l’entitat ha sobreviscut.La voluntat de continuïtat, la resistència i la capacitat de lluita, representen el gran mèrit de totsaquells que ens han precedit. La intuïció que tan sols l’adaptació als canvis garantia la continuïtat, lavalentia d’avançar-nos-hi si era necessari, ens han portat sens cap mena de dubte, no tan sols acomplir aquest 130è aniversari, sinó a allò encara mes important: contribuir a millorar la convivènciaa la nostra vila, i fer-la més solidària.Però encara no hem acabat. Hem de continuar. Una vegada més la societat arenyenca ens imposaun nou repte: ens demana una visió més àmplia i actual. Obrir les portes a un nou concepte si volemrecuperar el paper capdavanter que ens correspon en la dinamització cultural i social de la nostravila i encarar el futur amb garantia. Us animen i encoratgem a participar i a continuar aquesta granaventura que començà fa 130 anys perquè, amics, el futur ja ha començat. El futur és avui.

Josep Manuel Nogueras, president de l’Ateneu Arenyenc.

ditorial

Sopar del 130è Aniversari de l’Ateneu Arenyenc

Butlletí Ateneu_Butlletií Ateneu 24/09/2014 18:37 Página 1


02Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Activitats del

darrer trimestre

Conferències:Organitzades per l’Assemblea Nacional Catalanai amb el suport i col·laboració de l’AteneuArenyenc, han tingut lloc les conferènciessegüents:Dia 11 de juliol: Mattew Tree va parlar sobre eltema: Catalunya, el país ocult d’Europa. La per-cepció que es té de Catalunya a la resta d’Eu-ropaDia 5 de setembre. El P. Hilari Raguer desen-volupà el tema “ Ser independent no és pecat” Dia 6 de setembre: Patrícia Gabancho: va par-lar de “Les dones del 1714”Totes tres conferències van aplegar un nombróspúblic amb interessants qüestions i preguntes alfinal. Campionat de Dòmino:Campionat Sant Zenon-2014Parelles masculí: Campións: Domingo Parra iEvaristo Bea2ns. Francisco Garcia i Julià Ibañez3ers. José Mª Murillo i Joan GomezParelles mixtes: Campions: Josep Estrada i Anna VelascoBillar:El campionat “llampec” recentment celebrat ha fi-nalitzat amb els següents resultats:Campió: Jordi GrauperaSubcampió: Josep Mª Gilabert3er. Classificat: Evaristo BeaSardanes: La secció de sardanes de l’Ateneu,organitza en col·laboració amb l’Ajuntament, lesaudicions estiuenques de la plaça de l’església il’aplec d’Arenys. Participa en diferents aplecs iballades de sardanes comarcals, i visita i actuaen diferents residències geriàtriques d’Arenys iCanet.Com cada any, cada dissabte a la tarda de 6 a7,30 s’ensenya a ballar i comptar sardanes a laSala d’actes de l’Ateneu. Enguany el curs

començarà el dissabte 4 d’octubre i durarà fins el22 de juny. Són unes sessions molt concor-regudes i amb molt bona acceptació. No cal dir,que tots hi sou convidats. Us hi esperem!Escacs:Com cada any, per la festivitat de Sant Roc, esva celebrar el torneig de “Partides simultànies.”Aquest any el mestre convidat va ser l’interna-cional Sr. Poyatos, que va tenir vint taulers con-trincants. També amb motiu del 130è aniversaride l’Ateneu, s’organitzaren unes partides “rapi-des”. El resultat fou: Millor jugador per punts,Marc Arnijas. Equip campió: CanetSegon classificat: Ateneu ArenyencTercer classificat: Arenys de MuntExposició de fotografies:Amb el títol “ Fotografies del vell Arenys” s’hapenjat a la que Joan Pons anomenava “la salad’exposicions de l’Ateneu” la darrera col·leccióque estava preparant. És una exposició pòs-tuma, que destil·la els sentiments romàntics,nostàlgics i amb els tocs d’humor tal com enstenia acostumats. L’Ateneu vol agrair a la sevafamília el fet d’haver-nos facilitat presentar aquestes fotografies. Ball: És, de ben segur, l’activitat més antiga iemblemàtica de l’Ateneu, i ara adaptada alsnous temps continua tenint-t’hi un pes important.Cada dissabte, a partir de dos quarts d’onze dela nit fem ball amb música en directe. I a partirdel 5 d’octubre, un diumenge cada quinze dies,música-disc. Veniu-hi, passareu una bona es-tona ja sigui ballant, escoltant música o conver-sant amb amics. Val la pena.Onze de setembre, Diada Nacional deCatalunya: Ofrena floralL’onze de setembre, Diada Nacional deCatalunya: L’Ateneu, com és natural, ha fet la tradicionalofrena floral. El Sr. Josep M. Nogueras, presi-dent de l’entitat, acompanyat del Sr. JoaquimCassà, soci numero dos i la senyoreta RoserMaresma, com a membre més jove de la juntadirectiva, han efectuat l’esmentada ofrena.També cal fer constar que a la reunió de juntacelebrada el 31 d’agost passat un dels acordspresos per unanimitat fou: Aprovació del docu-ment d’adhessió de l’Ateneu Arenyenc a la con-vocatòria de la consulta del proper 9 denovembre.




PONS RIBOTarts gràfiques

Riera Bisbe Pol, 81. Carrer de l’Església, 3208350, Arenys de Mar . Telèfon 93 792 17 96

[email protected]

EA principis de juliol d'aquest any varemcomençar a parlar i definir la necessitat de teniruna política de comunicació amb els nostressocis i simpatitzants que s'ajustés als nostresdies i a les tecnologies del mon d’avui. De-cidírem activar les xarxes socials de l'AteneuArenyenc i obrir-nos al món a través d'un webque a distància de pocs clics pogués acostar elsoci a totes les activitats de la societat. El nostreweb: www.ateneuarenyenc.org va començar a estar operatiu el dia 19 de juliol

l web de l’Ateneu

de 2014 i fou dissenyada per Pere Planells, elqual s'encarrega també del seu manteniment.Una societat com l'Ateneu Arenyenc, fundada el1884, mereixia enfocar el futur d'una altra man-era i aquesta nova Junta Directiva, entre elsseus propòsits, sense perdre les arrels que de-fineixen els ateneus del nostre país, optavasense dubtes per una comunicació adaptada altemps actual. També els socis i simpatitzants ens poden con-tactar a través del nostre facebook en aquestaadreça:www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts .A la que puguem, tenim la intenció de connectar-nos amb els socis i simpatitzants a través detwitter i youtube, aplicació aquesta darrera, enquè tenim intenció de publicar totes les conferèn-cies i debats filmats o qualsevol activitat d'interèsgeneral que s'hagin celebrat a les nostres de-pendències.Esperem poder estar a l'alçada del que s'esperad'una entitat social, en aquest temps i momenthistòric que vivim.

Marià Roig

Pressupostos sense compromísTel. 678 78 69 19

08350, Arenys de Mar

pintura en generalToni

Disseny gràfic, Pere Planells

Carns a la brasa, bons embotits amb pa amb tomaquet. Menú diari (3 opcions)

Bateigs, comunions, dinars d’empresa,reunions, etc.

Riera Pare Fita, 117. Tel. 93 792 99 19Arenys de Mar

Activa’t, fes-te soci de l’AteneuArenyenc


130èhttp://www.ateneuarenyenc.com


Amb motiu de la celebració del 130è aniversari de l’Ateneu, l’entitat va organitzar un seguit d’actes iactivitats per festejar aquesta efemèride.El primer acte tingué lloc el dia 6 al matí. Trobada motorista organitzada per la secció Penya Arenys.El dia 12, divendres, presentació del llibre “1714 entre dos focs” El dissabte dia 13, de 10 del matí fins a la una del migdia, “Blues”, taller a càrrec d’Anna Gonzàlez.El mateix dia, a quarts de sis de la tarda, amb una cercavila de nans i gegants des del Calisay finsdavant l’Ateneu, s’inicià la festa d’aniversari. Més tard, audició de sardanes i seguidament un soparamb socis de l’ateneu, veïns del carrer i simpatitzants. Fou un gran sopar a càrrec dels cuinersJoan Majó i Josep Pou, i amenitzat pel Combo de l’escola de música anomenat “ ELS KOMPLI-CATS” En acabar el sopar el conjunt ARIA prengué el relleu per iniciar el ball.Assistiren al sopar 204 socis i familiars que, juntament amb els veïns i amics sobrepassaren els 350comensals. La gresca s’allargà fins passades les dues de la matinada. Tothom en sortí content isatisfet.Cal fer esment que amb el sorteig d’una colla de lots facilitats pels comerciants del carrer d’AnselmClavé es fes una rifa a benefici de Càritas. Es recolliren 250 € els quals ja s’han ingressat al comptede l’esmentada entitat.El diumenge dia 14, al matí al Passeig Xifré i organitzat per la secció corresponent, es jugaren unespartides ràpides d’escacs. (Podeu veure els resultats en la secció d’escacs d’aquest butlletí) Tambéal mateix lloc es féu una demostració del joc d’Scrabble.A les 11, a la sala d’actes de l’Ateneu, tingué lloc un emotiu acte d’homenatge a Joan Pons, soci,amic i fins no fa gaire temps membre de la Junta Directiva, mort recentment. Amb música a càrrecde la Miriam Marí i de la Coral l’Esperança i parlaments d’Hug Palou, Joan Miquel Llodrà, i RamonVerdaguer presentats tots ells per en Josep M. Cano. L’estima que en Joan s’havia conreat feu quel’acte fos molt concorregut.Finalment, es féu el repartiment de premis dels campionats d’escacs i billar que s’havien celebrat re-centment així com un aperitiu d’aniversari ofert a tots els socis de l’entitat. Redacció

aniversari de la fundació de l’Ateneu Arenyenc

Ofrena floral de la presidència i representaciósocial, el dia 11 de setembre.

Instal·lació i reparacióde Fontaneria i Electricitat

Javier MartinTel. 619 02 37 39

Per trobar-se. Per trobar-s’hi bé !




Curs Objectiu ProfessorCatalà

Català

Català

Català

Anglès A

Anglès B

Anglès CItalià

Escacs

Informàtica

Informàtica

Pintura

Dibuix

Cabaret

Claqué 1

Claqué 2

Cuina

Dansa

Dansa

Sardanes

Català a partir de lectura de textos

Descripció, narració i correcció d’estil

Pràctiques del joc Scrabble

Per a nouvinguts (no és necessari cap coneixement previ)

Anglès bàsic primer nivell

Segon nivell

Tercer nivell

Converses en italià

Aprenentatge per a nens

Bàsic per a adults

Especial segons necessitats

Taller de Dibuix i Pintura

Inicial de dibuix artístic

Formació d’actors i actrius de CABARET

Claqué bàsic per a principiants

Nivell mitjà

Altern de cuina catalana i estrangera

Dansa relaxant

Moviment lliure

Escola sardanista

Introducció

Miquel Colomer

Teresa Montmany

Quim Cucurull

Astèria Parra

Brian Dohrety

Meritxell Costa

Meritxell Costa

Nella Roselva Bighinatti

Metri Santamaria

Joan Bosch

Joan Bosch

Federica Tenas

Federica Tenas

Marta Móra

Marta Móra

Marta Móra

Teresa Bruceti Arenys Viu i Conviu

Marisa Barba

Anna Marin

Agustí Ruzafa

Carme Porcel

Nota.- Per a informació de qualsevol curs, a la secretariade l’Ateneu o per telèfon o mail. Per a més informació esconvoca una reunió informativa pel dilluns 6 d'octubre ales 7 de la tarda a la sala d'actes de l'Ateneu.

Recordem a tots els socis que vulguin tenir descomptes en entrades del Teatre Principal quehan de comprar-les a les oficines de l'Ateneu, o bé pertelèfon 93 795 83 36 o bé al correu electrònic [email protected] ; d'aquesta manera tindran un 5% dedescompte.

Els cursos de l Ateneu

Francès

http://www.ateneuarenyenc.org


Ehttp://www.ateneuarenyenc.com


“La gent d’Arenys - mireu si és cas- som cadascun a sa manera, qui és alt o és baix, qui és magre ogras, qui té un ofici o una carrera. Som com tothom, poc més, poc menys, però se’ns coneix quesom d’Arenys”. Amb aquestes paraules, que són l’inici de la seva poesia “La gent d’Arenys”, el pareVenanci afirma rotundament la seva admiració per tots aquells que d’ençà llur naixement o arribada,han fet estada i vida en el nostre areny. I és que ésser d’Arenys no és qualsevol cosa. És l’aire? Ésel cel net i clar, és la Riera que amb la seva empenta per arribar aviat al barri de mar abraça qual-sevol vilatà ja integrat i li dóna la benvinguda? Feu la prova! Pregunteu si, a Arenys, la gent s’hi troba bé, si plau el nostre tarannà moderat, si el ni-vell per les coses del saber i de l’esperit dóna una quota acceptable d’interès. Pregunteu també perles diverses i variades activitats de les associacions de tota mena que formen l’entramat de basedamunt el qual s’asseu tota la nostra vida vilatana. Doncs bé, si parlem dels trets distintius d’Arenys, hem de citar el paper cabdal que va tenir en l’activ-itat marinera i en la construcció de vaixells que es desenvolupà durant el segle XIX al llarg del nostrelitoral, des d’El Masnou fins a Lloret. En aquella època, la construcció d’un vaixell era tot un esdeveniment. Hem de tenir en compte que laprimera tasca a fer era la constitució d’una societat mercantil participada per tots els interessats en elnegoci. S’iniciaven els contactes i negociacions fins a tenir els membres necessaris. Per formar partde l’equip calia tenir la qualitat de treballador, ser honrat, discret per guardar notícies o acords, curósi exacte en l’assentament de materials comprats per ésser venuts a destí (Cuba, per exemple). Caliaseguir un registre fidel dels llibres de comptabilitat, fent els apunts comptables en uns Dietaris ons’anotaven dia a dia tots els moviments comptables i incidències que podien succeir al llarg del vi-atge. Els transports més freqüents eren de cereals, roldor, carbó, la fusta dels boscos d’Arenys -que eramolt estimada per la seva qualitat-, i altres com la terrissa i ceràmica. Aquesta mena de transportemprava un tipus de navili d’una capacitat de càrrega de 200 a 500 quintans catalans i navegavenmés enllà dels ports de Catalunya, Mallorca o València. Aquesta activitat va provocar una immigracióde francesos i gascons que es van fondre amb els autòctons. Tant és així que molts van traduir elseu nom al català. Quan algú volia un veler, o bé el podia encarregar a les drassanes o bé el podia comprar de segonamà. Si s’havia de fer nou, el navilier -l’home del negoci- l’encarregava als mestres d’aixa directors deles drassanes. El temps que tardaven a fer-lo depenia del tonatge. Un veler de tres pals el feienaproximadament en un any. Si les drassanes de Blanes van ser les més importants de Catalunya, les d’Arenys ocupaven la se-gona posició. A Blanes hi va haver tres drassanes, dues a càrrec d’en Josep Vieta i una altra a càr-rec d’en Ramon Vieta, i s’hi van construir prop de 119 vaixells. Les drassanes d’Arenys, ubicadesprop del Mont Calvari, van ser dirigides pel mestre d’aixa Salvador Busquets i s’hi van construir unes106 naus, entre fragates, bricbarques, bergantins rodons i goletes de tres i de dos pals, pollacres-rodones, pollacres-goletes i barques de mitjana. Un tret característic de les construccions d’Arenysera el vano de popa, semicircular, allargat i caigut pels costats. A títol comparatiu podem dir que, a Lloret, s’hi van construir un total de 71 vaixells i al Masnou, uns34.La fragata era el veler més gran i també el que tenia un aparell més complicat i complet. Amb trespals (Trinquet, Major i Mesana), el seu port era d’unes 400 a 700 tones. Pel tonatge i pel tipusd’arboradura, a continuació venia el bricbarca o corbeta, de tres pals i amb una capacitat de 300 a500 tones. Si bé el bergantí-goleta de tres pals tenia una capacitat de 300 a 400 tones, el bergantí oel bergantí rodó tenia dos pals i una capacitat de 200 a 300 tones. Quant als bergantins, encara ensfalta citar el bergantí-goleta de dos pals i una capacitat de 250 a 300 tones.

ls vaixells d’Arenys de Mar (I)




Entre altres construccions podem esmentar: la pollacra rodona, la pollacra corbeta o bricbarca o lapollacra goleta de dos o tres pals, el bergantí pollacra, el pailebot, la balandra, la goleta i la barca demitjana. Les drassanes s’ubicaven directament a la platja i les persones aficionades a les construccionsnavals, sempre que volien, podien entrar-hi i passar-hi llargues estones observant i comentant el pro-grés diari de les tasques amb els operaris. Al costat de les drassanes pròpiament dites hi havia el dipòsit del fustam necessari per a la construc-ció del vaixell. Aquest dipòsit ocupava un espai considerable i formava una muralla de troncs deroure i pi que obligava la gent de la població a fer molta marrada per arribar a la vora del mar, i pri-vava també de veure’l des de les cases que donaven a la platja. (Continuarà)

Joan Bibolas i Llinàs

F ja d’immersió i Eugeni Xammar (1888-1973),el periodista que ens va explicar el món -cos-mopolita dels de veritat-, continua essent ungran desconegut a les aules del país. A dife-rència d’ell, prenem encara massa precau-cions quan es tracta de les coses deCatalunya. Xammar que, quan des de Madridarribava a Barcelona, mai no tenia la impres-sió d’haver canviat de ciutat ni de país, sinóde món. I que mai, mai, no havia llegit La Van-guardia Española. Aquesta Exposició delPalau Robert durarà fins al 31 de gener 2015.Em demano si aquest primer quatrimestre decurs hi haurà professors que hi portaran elsseus alumnes. Primer a visitar-la, és clar, peròdesprés, ja a classe, que aquesta visita servísper llegir en veu ben alta encara que siguintan sols fragments dels seus textos modèlics.Tant de bo que ho fessin. Fóra un bon senyal.

http://miquelcolomer.cat

Demà comença el nou curs escolar i començatambé, al vespre, l’Exposició Xammar al PalauRobert de Barcelona. I segurament té raó CarlesCabrera en afirmar que, quan les classescomençaven a primers d’octubre, els nois sortienmés ben preparats i que el problema d'ara ésl’ESO i, sobretot, la lletra menuda que comporta.Tantes actituds, tants valors i tantes normes. Itantes competències, i com més bàsiques millor.És l’estudi el que compta, el que hauria decomptar. I l’esforç i la disciplina i el rigor. I tambéel respecte i l’obediència que tant es troben a fal-tar. Fer estimar l'estudi. I les formes. Seduir,commoure, convèncer, ja ho he dit altres veg-ades. Potser el boom actual d’això dels “tallers”d’escriptura és una mostra i una conseqüènciad’aquestes mancances que dic. Lectura i escrip-tura a l’escola. Imitació dels models, aquest és el“taller”. No hi havia “tallers” d’aquesta menaabans de l’ESO. El taller era per als aprenentsde fuster o de mecànic, per exemple, i van seruna gran cosa, no dic pas que no. Tampoc non’hi havia quan el curs començava a l’octubre.Llegíem i ens feien fer els corresponents dictats iredaccions. I acabàvem, si més no, no fent faltesd’ortografia ni de puntuació (ens suspeniensense contemplacions si en fèiem). Era al’escola on tot això s’aprenia. ¿I ara? Ara el queen general hi ha és el caos de la burocràcia i lapaperassa inútils. I les opinions de la pantomimaen què tot s’ha anat convertint. I tants anys

ÓRA UN BON SENYAL

(diumenge, 14 de setembre 2014)

Activa’t, fes-te soci de l’Ateneu




Un plaer estiuenc

Els mesos d’estiu destaquen, entre altres coses,per la quantitat d’actes de tot tipus que es pro-gramen, des de l’ajuntament fins a la més petitaentitat, col·lectiu o grup. Només cal fullejar elprograma de Sant Zenon o de Sant Roc peradonar-nos-en: espectacles de tota mena, fires atot el llarg de la Riera, festivals de jazz, festes decarrer, balls, sardanes i variades actuacions enllocs no habituals o creats expressament peraquests dies, com pot ser la biblioplatja. Especialment encertats i adients, tant per l’èpocacom pel lloc escollit són els concerts que amb eltítol de “Música a la Gruta” se celebren des defa set o vuit anys al parc de Lurdes. Són uns concerts creats amb la finalitat dedonar una oportunitat d’actuar a músics locals orelacionats amb Arenys. Els va iniciar l’ajunta-ment, tot i que en els darrers anys l’escola mu-nicipal de música s’ha fet càrrec de la sevaprogramació i organització.Gràcies a aquest acord, endemés dels grupsmusicals d’Arenys, podem gaudir escoltant altresformacions en les quals hi participen músics quesón professors de l’Escola Carles G. Vidiella o hitenen una certa relació; tots ells aporten el seutoc de qualitat i una varietat musical i coral que,d’altra manera, seria difícil d’aconseguir. Hi haactuacions de grups de música clàssica, barroca,violinistes, pianistes, música de guitarra, flauta,percussió, cant coral o individual; també hi

participen grups més innovadors que ens ajudena descobrir noves modalitats en el camp de lamúsica i que els espectadors acostumen a valo-rar-ho com una agradable sorpresa.Per a mi però, el més destacable és el lloc on esfan aquests concerts: La Gruta de Lurdes. Sem-bla que darrerament s’ha posat de moda enaquest país celebrar els concerts d’estiu en llocsespecials, no gaire habituals: esglésies antigues,castells mig abandonats, etc. A Arenys no ensha calgut; un dels indrets més bonics, més em-blemàtic, estimat i poc aprofitat és el de la grutade la Verge de Lurdes, espai que una devota dela Mare de Déu de Lurdes, la Sra. Dolors Dillet iPalet, va comprar i fer acondiciar com a lloc derecolliment i pregària. És un lloc agradable, estupend, ben cuidat, en-dreçat i poc utilitzat: alguns actes litúrgics al’estiu, l’aplec de la sardana fins fa uns anys ipoca cosa més; gràcies a l’estructura i a la con-cavitat de la gruta la seva sonoritat, tot i ser unespai a l’aire lliure, és molt acceptable i per tantun encert utilitzar-lo per a aquesta activitat. Per això, les nits dels dissabtes d’agost -tret d’al-guna què les condicions climatològiques obli-guen a canviar-ne el lloc- asseure’s a l’es-planada, amb la gruta com a marc de fons i unail·luminació adequada a l’acte, escoltar el con-cert programat és un gran plaer del qual podemgaudir cada estiu els arenyencs.

Lluís Montmany i Pau

LIQUIDACIÓ DE MOBLES ANTICSJULI ABAD Carrer de les Margarides, 32. 08350 Arenys de Mar

GESTORIA ARENYS, S.L.Riera Pare Fita, 63-A. Tel. 93 792 04 50. Fax, 93 795 72 88

08350 Arenys de Mar. [email protected]

Successor A. Ribas. Construccions, S.L.Bisbe Vila Mateu, 19-21. Tel. 93 792 11 39




Salvador Espriu l’any 2013

Quan l’any passat, el 2013, la Generalitat de Catalunya va acordar commemorar el centenari delnaixement de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 10 de juny de 1913) feia 28 anys del seuenterrament a Arenys de Mar el dia 23 de febrer de 1985. Poc després de la mort de l’escriptor, elCentre de Documentació i Estudi Salvador Espriu -un organisme autònom de l’Ajuntament d’Arenysde Mar dirigit per Montserrat Caba - va iniciar, conjuntament amb l’ajut de la Diputació deBarcelona ¡ Edicions 62, la publicació de l’Edició Crítica i Documentada de les seves obres. A datad’avui hi ha un total de 15 volums publicats i en manquen 3, fet que permet afirmar que l’anàlisi del’obra d’Espriu compta amb l’eina més adequada com ho és una edició crítica de molt alta qualitat. Amés, el Centre d’ Arenys de Mar publica des de l’any 2006 un anuari de títol “lndesinenter” on els mi-llors especialistes catalans i internacionals aprofundeixen en l’obra de l’escriptor.Al llarg de l’any Espriu s’han dut a terme esdeveniments culturals reeixits i s’han publicat llibres demolt d’interès. Agustí Pons ha escrit una extensa biografia de títol “Salvador Espriu, transparent” edi-tada per Proa el mes de gener de 2013 amb l’ajut financer de “La Caixa”; Ramon Balasch ha publicatel darrer llibre de Salvador Espriu de títol “Ocnos i el parat esglai” també amb l’ajut de “La Caixa”; is’ha realitzat la magnifica exposició sobre la vida i l’obra de l’escriptor al Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona (CCCB) de la qual n’ha sortit l’edició del llibre “Espriu”. L’ escriptor compromès,el místic, el gran sarcàstic, a cura de Julià Guillamon, publicat per Galáxia Gutenberg. L’any Espriutambé ha propiciat una edició en tres volums de l’obra completa de l’escriptor: “Prosa”, “Poesia” i“Teatre” a càrrec de l’editorial “labutxaca”, una edició que és considerada definitiva ja que és la quedonen per bona els estudiosos aplegats al voltant del Centre de Documentació i Estudi Salvador Es-priu d’Arenys de Mar. Mereix destacar-se la feina d’excel·lent qualitat feta per Rosa Delor, SebastiàBonet Espriu (nebot del poeta), Caries Miralles, Victor Martínez-Gil, Gabriella Gavagnin, Olivia Gas-sol, Glòria Casals, Joan R. Veny-Mesquida entre altres, en relació a l’edició i interpretació deis textosde Salvador Espriu.Un altre deis llibres publicats l’any 2013 que val la pena esmentar és el del professor Caries Mirallestitulat “Sobre Espriu” que en l’edició de Publicacions de la Universitat de Barcelona aplega tots elsarticles i estudis que Miralles, poeta i catedràtic de filologia grega, ha anat publicant sobre Espriu, undels poetes que més ha estudiat, com també J.V. Foix i Carles Riba.Una biografia reeixida: la d’ Agustí PonsIgnasi Aragay, en comentar la biografia imprescindible d’Agustí Pons esmentava amb encert quel’any 2013 molts catalans hem trobat un Espriu més pròxim, més enllà de l’home reconcentrat ques’amaga darrera un personatge esquemàtic i rere una obra feta per a la posteritat, fins i tot més queper al present. “Aquell nen que als 12 anys ja havia llegit El Quixot i la Bíblia; l’insubornable amicdeis seus amics (Rosselló-Pórcei, Amália Tineo, Mercé Muntanyola, Lola Solá); el senyor jove i elsavi amb cara de nen que es va construir un món a mida arrelat en el sentiment de pèrdua; l’antire-volucionari durant la República que acabaria esdevenint emblema de l’esquerra liderada pel PSUCen la Transició; el ciutadà exigent sobretot amb ell mateix i heterodox sobretot també cap endins; l’a-passionat per la Cábala, l’antic Egipte i el coneixement de llengües (castellà, gallec, basc, italià, francès, alemany, grec, hebreu, àrab, caló); l’hipocondríac amable i distant ...; tots aquests Espriusels trobareu a biografia d’Agustí Pons que marida l’home i l’escriptor en totes les seves facetes:poeta, autor teatral i narrador”.L’any Espriu ha permès copsar la fenomenal altura intel·lectual d’un autor que sentia intensament eldesig de ser i de voler ser a través de la carnalitat de la llengua. Com diu Aragay, “Si un cos va esti-mar, va ser el de la llengua catalana i tot el que representava. D’aquesta manera, el superdotat jovelaic, anticlerical i antinoucentista acabaria convertint-se en pilar de la continuïtat cultural, inclosa lainclosa la continuïtat d’un fondo sentiment religiós i la d’un projecte de país que havia volgut institu-cionalitzar el Noucentisme”. L’any Espriu ha permès valorar “l’intel·lectual que clamava per l’aïllament




però que al mateix era un gran tafaner; elseguidor devot de Fabra —com un català més,obedient- però des de la llibertat de modelar lallengua com si fos un fill propi; el ciutadà que noaccepta la medalla d’Alfonso X el Sabio alhoraque no para de fer pròlegs i presentacions per atota mena d’iniciatives cíviques; el pensador quetenia un fons de pessimisme ontològic i en qui,tanmateix, mai no va minvar la passió per construir l’obra ni va escatimar el compromís dereconstruir el país”.

Miquel Rubirola i Torrent

Al caliu de la cuina

Mentre l'estiu s'allunya per donar la benvingudaa la tardor, de mica en mica, anirem deixant pasals productes que la nova temporada ens ofe-reix. És un bon moment per gaudir de la natura i ob-servar tots els canvis de colors i tonalitats queagafen alguns arbres, mentre d'altres perdentotes les seves fulles. Tot plegat fa que la tardortingui un encant especial. Quan penso en la tardor, sempre em vénen alcap les castanyes, potser perquè els meus avismaterns eren de Gualba i sempre n'anaven acollir pels boscos del Montseny. Un cop netes,cuites i pelades, en feien el plat que us ofereixoa continuació.A tots els néts ens agradava molt, i jo encara pertradició i plaer dels de casa, el continuo cuinant.

COSTELLA AMB CASTANYESINGREDIENTS: castanyes, costella de porc,ceba, farina, vi dolç, sal, sucreELABORACIÓ:Torreu les castanyes, peleu-les i poseu-les a bu-llir fins que s'estovin. Saleu lleugerament lescostelles de porc, fregiu-les i reserveu-les.Feuun sofregit amb la ceba, i quan estigui rossaafegiu-hi una culleradeta de farina, vigilant queno s'enganxi ni es cremi. Tot seguit, poseu-hiaigua calenta i una culleradeta de sal i sucre.Afegiu-hi les castanyes i les costelles, deixantque facin xup-xup i que es vagin coent lenta-ment. Aneu sacsejant la cassola de tant en tant perquè no us enganxin. Al cap d'una estonaposeu-hi una mica de vi dolç i continueu-ne lacocció fins que les costelles estiguin toves.

Nota.- Si voleu fer aquest plat fora detemporada, podeu utilitzar castanyes seques, les

quals haureu de posar en remull el dia abans;l'endemà feu-les bullir una hora aproximada-

ment.M. Carme Puig i Juncà

Daniel Rovira. Mobil: 686 211 599Carrer Josep Llimona, 15. Blanes (Girona )

mail: [email protected] web: www.tstorneos.com




Entrevista a MIQUEL COLOMER I TOMÀS

La Junta Directiva de l’Ateneu ha nomenat fa poca en Miquel Colomer portaveu, coordinador ge-neral i responsable dels cursos de formació i ac-tivitats culturals que organitza l’entitat.

Fins no fa gaire, l’Ateneu era sinònim de ball,sardanes, billar, cartes i dòmino. De tant entant alguna conferència i para de comptar.Des de l’entrada de la nova junta, cursos adojo, conferències, activitats noves... ¿A quèes deu aquest canvi? ¿És tasca de l’Ateneu? I tant que és tasca de l’Ateneu. I de l’entusiasmei la passió del President i la seva junta. Passió ientusiasme que s’encomanen.Observant el programa del nou curs, hi trobouna gran varietat temàtica: cultural, de lleure,d’art, de cuina.... ¿Hi ha públic per a tot això?Bé, està per veure. Els cursos de l’any passatvan funcionar molt bé i van tenir una acceptació iuna valoració molt positives per part dels qui s’himatricularen. Enguany hi ha d’haver encara (avuiés 17 de setembre) una convocatòria pública perexplicar els diversos continguts i objectius decada curs i esperar a veure com aniran les inscripcions. Tant de bo sigui tot un èxit.Només per a socis, o obert al públic en gen-eral?Socis i públic en general. Tothom que hi estiguiinteressat.A part dels continguts, també cal que el pro-fessorat tingui certes garanties...Naturalment, això és fonamental. I no noméscertes, cal que siguin experts de la matèria queels correspon.Ara hi ha el que hi ha, ¿sorgiran novesofertes?Diria que l’oferta d’aquest curs 2014-15 quedaràja completa des del moment que es faci pública.Per als cursos que vénen, tant de bo que hihaguessin noves ofertes i suggeriments. Estaria

la mar de bé, per exemple, poder programar ses-sions relacionades amb el cinema. La porta ésoberta per a tot el que pugui interessar. Volemque l’Ateneu, a banda de conservar tot el quesigui ball, sardanes, billar, cartes, dòmino, siguitambé centre de debat i discussió civilitzada, lliure i antidogmàtica. I ens plauria d’allò més in-teressar-hi els segments més joves de lapoblació. Que hi participin i aprofitin l’espai dequè disposem per dur-hi a terme les seves pro-postes i els seus interessos. I també, per què nodir-ho, que se’n facin socis, és clar.

Redacció

servei i neteja del maresmeCarrer Doedes, 51, 1r

Tels. 93 795 82 20 - 93 792 00 73Fax: 93 792 28 63

08350, Arenys de Mar




Sardanes del dia del sopar d’Aniversari de l’Ateneu Arenyenc i la festa del Carrer Anselm Clavé, altrament dit Ample..


Butlleti ateneu

Documents

Transcript of Butlleti ateneu