Butlleti ANC num 45 01anc.gencat.cat/web/.content/anc/Butlleti_ANC/Butlletins/ANC45.pdf · passat,...

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 45 / octubre 2016

Núm

ero

45

Oct

ubre

201

6

LA PRESÈNCIA INTERNACIONAL DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

L’Arxiu Nacional de Catalunya és la institució arxivísti-ca que té una major presència internacional gràcies a la execució del programa de salvament d’arxius conservats a l’estranger.

Des dels seus orígens, l’ANC és el centre d’arxiu català que té encomanada la responsabilitat de recuperar el patri-moni documental català conservat a l’estranger, una tasca que ja va començar l’any 1982 quan ingressà el fons de Jo-an Massot conservat a Perpinyà. Des d’aleshores, ha realit-zat un nombre ampli d’operacions de salvament d’arxius relacionats amb la migració i els exilis del segle XX. Les operacions de repatriació de fons procedents de la diàspora són generalment complexes, atès que, a banda de les nego-ciacions amb els seus titulars i els aspectes jurídics contrac-tuals, cal atendre totes les incidències del transport i els sempre ferragosos tràmits duaners. L’ANC ha repatriat ar-xius procedents de França, Anglaterra, Estats Units, Mèxic, Veneçuela, Colòmbia, Xile i Argentina. Els darrers ingres-sos, per esmentar alguns exemples, són el fons de l’escriptor Josep Maria Murià –conservat a Mèxic pel seu fill– i el del polític exiliat a l’Argentina Fivaller Seras, que inclou la important documentació del Comitè Llibertat de Buenos Aires. Aquest grup va realitzar una important tasca de propaganda i suport a Catalunya durant la República i la Guerra Civil.

Un aspecte molt important d’aquesta tasca d’atenció als arxius conservats a l’estranger és el suport als centres i casals catalans estesos arreu del món, alguns dels quals conserven documents a partir de les primeres dècades del segle XX. Amb aquest objectiu, l’ANC va signar un conveni de col·laboració amb el Consell de les Comunitats Catalanes a l’Exterior el mes d’abril de 2000. En alguns casos aquests fons documentals poden retornar físicament a Catalunya. Això pot passar quan les entitats acaben el seu recorregut i ja no poden mantenir els arxius i biblioteques. Així, l’ANC va ingressar l’any 2008 el fons de l’Associació Casa Nostra, de Suïssa, una entitat que actualment està recopilant els arxius dels altres centres i casals de la Federació Helvètica amb vistes al seu proper ingrés al nostre centre. Tanmateix, un bon nombre de casals de gran tradició mantenen les seves activitats i no es plantegen la cessió dels seus arxius. En aquests casos la millor opció és la reproducció dels fons documentals, una tasca que ja va començar l’ANC amb la microfilmació de l’arxiu del Montepío de Montserrat de Buenos Aires i la digitalització de les primeres sèries l’important fons aplegat per la

S U M A R I

Editorial La presència internacional de l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 1

Temes El quart acte de restitució als seus titulars de fons i documents pro-cedents de Salamanca/ 2 La col·lecció d’auques i soldats del Fons Pere Grañén i Raso/ 13 Restauració de les auques del fons Pere Grañén i Raso/ 26 La censura franquista en el teatre: notificació d’autorització i censura de representacions teatrals/ 30

Noticiari En línia més de 848.000 imatges dels documents confiscats a parti-culars du-rant la Guerra Civil a Catalunya i retornats a l’Arxiu Nacional/ 37 La documentació de la Comissió Jurídica Assessora de la Genera-litat de Catalunya durant la Sego-na República en línia/ 38 El Casal català de Montevideo/ 39 L’empresa Feliu i Corbera/ 40 L’ingrés de dos arxius patrimoni-als: Can Carreras de Cabanes d’Empordà i Casa Ventós de Sant Cristòfol les Fonts (Olot)/ 41 El passat mes de setembre l’Arxiu Nacional de Catalunya va parti-cipar al Congrés Internacional d’Arxius celebrat a Seul/ 44 La catalogació del fons bibliogrà-fic Antoni Gutiérrez Díaz/ 46 La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya estrena un nou ser-vei de préstec personal extern/ 47

Treballem en... «Obrint dades a l’Arxiu Nacional de Catalunya», una proposta de reutilització de la informació de l’ANC/ 48

Publicacions/ 65

Ingressos/ 67

Agenda/ 70

Editorial

2

Temes

Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Catalunya a l’Havana. En l’actualitat, l’ANC té establerta una col·laboració estable amb Arxivers sense Fronteres, que ha permès la digitalització in situ dels fons documen-tals de l’Orfeó de Mèxic i el Casal Català de Montevi-deo i que continua el projecte iniciat amb l’esmentada Sociedad de Beneficiencia de l’Havana. La catalogació i la digitalització es du a terme amb el personal del pro-pi centre i amb voluntaris i les còpies es conserven i di-fonen a l’ANC en la seva web. Aquest programa és su-fragat pel Departament de Cultura (direcció general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni) i per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Interna-cionals i Transparència.

Un altre aspecte molt important ha estat l’ampliació del radi d’actuació a l’exterior a l’exili en general. En aquest àmbit és fonamental el conveni de col·laboració signat l’any 1999 amb l’Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE), que ha permès el salvament de fons tan importants com el Centro Español de Moscú, Paulina i Adelina Abramson (voluntaris soviètics a la guerra ci-vil espanyola) i Brigadistes internacionals iugoslaus i cubans. Aquest conjunt de fons atorguen una dimensió internacional al patrimoni documental de l’ANC, que en alguns temes, com el dels Nens de la Guerra, esdevé un centre de referència. Dimensió internacional i abast universal, atès que els fons provinents de l’exili intro-dueixen l’investigador en la perspectiva dels grans te-mes de la història mundial del segle XX que malaura-dament tenen encara gran actualitat. El salvament d’aquests fons documentals es podria considerar una valuosa aportació de l’ANC i dels arxivers catalans a la preservació de la memòria viva contemporània.

EL QUART ACTE DE RESTITUCIÓ ALS SEUS TITULARS DE FONS I DOCUMENTS PRO- CEDENTS DE SALAMANCA

El passat 4 de juliol l’Arxiu Nacional de Catalunya procedí, en un acte públic solemne celebrat a a la seva seu, al lliurament material, al seu mig centenar de titulars reconeguts, de 30 fons documentals i 47 grups de documents, rebuts entre 2008 i 2014 per la Generalitat de Catalunya de mans del Ministeri de Cultura espanyol. Es tracte del material conservat de les confiscacions dutes a terme durant la Guerra Civil a Catalunya a trenta-cinc persones, una família, una empresa, sis associacions culturals i esportives, tres entitats religioses, deu associacions polítiques de reraguarda, dotze centres republicans i partits polítics i nou sindicats d’oficis i entitats afins.

El lliurament es va dur a terme en el marc del quart acte públic de restitució que organitza l’ANC, després dels celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015, on han pres part bona part dels partits polítics i sindicats afectats, així com els particulars més actius en la reclamació històrica de la restitució. L’arxiu avança, doncs, en el procés de restitució dels arxius i documents que la Generalitat de Catalunya, en justa reparació moral, té el mandat legal des del 2005 de retornar a les persones i entitats que patiren confiscacions, principalment a l’acabament del conflicte bèl·lic, i que foren finalment acumulats a Salamanca, amb finalitat repressiva, a partir del 1939.

Imatge 1. Carnet de militant del PSUC de Carme Roure Canosa

(CAT ANC 1 – 0886 UC 11155)


3 Com a resultat de la difusió pública dels noms de les

persones afectades per dites confiscacions, de la intensa recerca realitzada al llarg de l’any 2015 (amb la col·laboració d’altres arxius locals, ajuntaments, enti-tats de memòria i diversos particulars) i de la campanya a les xarxes socials i al web del centre oberta l’estiu passat, l’ANC ha identificat més de la meitat dels pos-sibles titulars d’aquests fons i documents, i continua i continuarà treballant per identificar-ne tots els hereus. Amb aquest barrer acte, en el qual es van lliurar docu-ments amb un volum equivalent a gairebé cent mil imatges digitalitzades, que representen prop d’un 10% del total de documentació confiscada a particulars re-tornada fins ara a Catalunya pel Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat ha formalitzat la restitució del 95,6% del total d’arxius i documents rebuts. Dels cin-quanta titulars beneficiaris dels fons i documents resti-tuïts trenta-vuit resideixen a Catalunya, cinc a Mèxic, quatre a França, dos a Espanya i un al Brasil. En el cas de les persones i famílies, en la major part de les opor-tunitats es tracta de néts dels afectats per les confiscaci-ons, però també han recuperat la seva documentació al-guns fills, nebots i besnéts.

La pluralitat de les entitats, persones i famílies que han participat d’aquesta part del procés de restitució, aplegats a aquest quart acte de restitució, resta prou pa-lesa en un ràpid repàs: hi trobem personatges política-ment rellevants (consellers, ministres, diputats, alcaldes i regidors), militants anarquistes i afiliats de base a d’altres partits i sindicats republicans, treballadors pú-

blics i mestres al servei de la República, testimonis de soldats anònims i de les condicions de vida a la rere-guarda, fons patrimonials i empresarials, documentació dels partits i entitats republicanes, d’organitzacions i plataformes de suport i assistència des de la reraguarda, presa a les cooperatives agràries, a associacions recreatives, culturals i esportives i, fins i tot, confiscacions de confiscacions a entitats religioses.

Els personatges políticament més rellevants

En l’acte va procedir a la restitució de fons i documents als descendents d’alguns polítics destacats del primer terç del segle XX. És el cas de les nétes del president del Parlament Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), advocat i militant d’Estat Català, que participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou president del Parlament (1933), conseller primer i president del consell executiu del govern de Lluís Companys (1936), a qui es restituïren disset monografies de la seva biblioteca personal. Cal fer notar també, per la seva s ignif icació, la documentació de la ministra de Sanitat (1936-1937) i escriptora anarquista Frederica Montseny Mañé (1905-1994) (una monografia), del seu company Josep Esgleas i Jaume (una carta rebuda del comitè executiu del POUM, el març de 1938), i els seus pares, Joan Montseny Carret (correspondència, preferentment referida a publicacions, de 1932-1938) i Teresa Mañé Miravet (cartes bescanviades amb diversos militants anarquistes el 1933). El nét de la primera ministra del govern espanyol es desplaçà des de França per recollir la documentació dels seus familiars.

Imatge 2. Llibreta de notes del soldat Jaume Crivellé Abelló (CAT ANC 1 – 0886 UC 10929)

Imatge 3. Llibre dedicat a Frederica Montseny Mañé (CAT ANC 1 – 0886 UC 11011)

4 També es restituí documentació bibliogràfica de

Lluís Nicolau d’Olwer (1888-1961), que per disposició de la seva família ha estat reintegrada al fons personal del polític i acadèmic, que es conserva des de principis dels anys vuitanta del segle XX a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans. Nicolau d’Olwer, escriptor, fou fundador d’Acció Catalana (1922), regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés i minis-tre d’Economia del govern espanyol (1931). Fem men-ció també de la documentació lliurada a la néta del ju-rista i membre del nucli fundador d’Esquerra Republi-cana de Catalunya Joan Lluhí i Vallescà (1897-1944), qui participà en la redacció de l’Estatut de 1932, fou conseller d’Obres Públiques al govern del president Macià i de Justícia fins els Fets d’Octubre de 1934; també fou ministre de Treball del govern espanyol, en-tre maig i juliol de 1936. La documentació que es resti-tuí a la seva família i que pel seu desig serà conservada a l’Arxiu Nacional, inclou sobretot correspondència po-lítica del període 1932-1939.

La restitució inclogué una carta tramesa al diputat socialista al Parlament de Catalunya i membre del se-cretariat general de la UGT Joan Fronjosà i Salomó

(1892-1972) i una monografia procedent de la bibliote-ca personal del també diputat al Parlament i fundador d’Esquerra Republicana Joan Sauret i Garcia (1899-1985), nomenat secretari general de sanitat i membre del consell executiu d’ERC durant la Guerra Civil i successor el 1957 de Josep Tarradellas com a secretari general del partit. Finalment, cal fer notar també les monografies restituïdes als hereus dels alcaldes republi-cans de Gelida i Malgrat de Mar, respectivament, Joan Bertran i Llopart (1897-1971), militant de la Unió de Rabassaires, designat l’abril del 1937 conseller de pro-veïments de l’Ajuntament de Barcelona, i Francesc Ar-nau i Cortina (1889-1974), també escollit diputat al Parlament de Catalunya el 1932; es restituí igualment una monografia dedicada al regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona (1936) i subsecretari del Ministeri d’Instrucció Pública (1937), l’anarquista i president del Consell Nacional de l’Escola Unificada de Catalunya (CENU) Joan Puig i Elías (1898-1972), l’hereu del qual resideix avui al Brasil.

Militants anarquistes

Com a representats del moviment anarquista, a més de la citada Frederica Montseny, destaca molt especialment la documentació d’Eusebi Carbó Carbó (1883-1958), mestre, i militant anarcosindicalista d’origen empordanès; director de “Solidaritat Obrera” (1934-1935), col·laborà amb Francesc Macià en els Fets de Prats de Molló i durant la Guerra Civil viatjà a Nova York per encàrrec de la Generalitat amb l’objectiu de guanyar el suport a la causa republicana dels grups anarquistes italians de la ciutat; se’n conserva correspondència política (particularment, amb organitzacions i militants francesos, italians i portuguesos) i diverses monografies amb dedicatòries dels autors. Han rebut la documentació les seves besnétes, residents a Mèxic, conjuntament amb una carta rebuda del seu avi, Proudhon Carbó Garriga (1904-1996).

És també prou rellevant la figura d’Albert Carsí Lacasa, enginyer i geòleg d’origen valencià, maçó, republicà federalista i finalment anarcosindicalista, casat amb Pilar Blasco Ibáñez, germana menor de l’escriptor. Membre des del 1931 del sindicat de professionals liberals de la CNT, durant la Guerra Civil forma part amb Joan Puig Elías de la direcció del CENU; s’han restituït a la seva hereva diverses monograf ies de la seva bibl io teca personal , correspondència amb organitzacions republicanes i cartes de condol rebudes arran de la mort de Vicente

Imatge 4. Carta de felicitació del Centre Federal d’Esquerra Republicana de Molins de Rei a Joan Lluhí i Vallescà (CAT ANC 1 – 0886 UC 831)


5 Blasco Ibáñez el 1928. En l’àmbit de l’acció sindical, entre els fons restituïts hi ha dos documents del dirigent del sindicat de perruquers de la CNT Barcelona Camilo Almo Mayos, del qual l’Arxiu Nacional conserva tam-bé el seu expedient com a reclús a la Model després de dos judicis als tribunals militars franquistes; també du-es cartes de Martín Laviña i Torroella (1884-1939), lli-breter anarquista de Palafrugell mort al camp d’Argelers, que han estat incorporades per volntat dels seus descendents a l’Arxiu Municipal de la vila empor-danesa.

Afiliats de base als partits i sindicats republicans

La restitució inclogué també les llicències de tinen-ça d’armes de caça lliurades pel Casal Català de l’Esquerra de l’Eixample d’Esquerra Republicana a Jo-sep Maria Jou Puchulutegui i Jordi Jou Jou, pare i fill, poc després de la revolta de juliol de 1936; el carnet d’afiliat a l’agrupació de Barcelona ciutat de la Unió Republicana de Catalunya (1938) de Mariano Martí Verdejo (1904-1976); una carta tramesa al reusenc Marcial Badia Colomer (1906-1986), actiu militant so-cialista i col·laborador de les publicacions locals del PSUC durant la Guerra Civil, que emprengué el camí de l’exili a l’Argentina; i també de Reus, el testimoni de la militància al Centre Republicà d’Acció Catalana (1935) de Josep Miquel Pàmies.

Treballadors públics i mestres al servei de la República

Entre els fons i documents objecte d’aquest quart acte de restitució cal fer notar també els d’alguns funcionaris com ara Josep Torre de Mer Sanromà, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, nomenat el maig de 1937 per formar part dels Tribunals de Justícia a

Barcelona; s’hi conserva un certificat d’afiliació i de bona conducta expedit pel Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la UGT (1937); l’han recuperat els seus famil iars , res idents a Mèxic. També rebé la documentació (poders electorals de 1931) la família, també establerta al país centreamericà, de Ricard Balcells Pinto, militant socialista que durant la Guerra Civil treballà com a diplomàtic al Ministeri d’Estat.

Diversos arxius i documents confiscats corresponien a docents en actiu durant els anys anteriors al conflicte: els mestres foren un dels objectius predilectes de la repressió franquista. És el cas del fragatí Llorenç Cabós Badia, pedagog racionalista molt destacat, del qual se’n conserven 63 unitats documentals des de finals del segle XIX fins el 1938, amb l’ordre de desterrament arran de la Setmana Tràgica (1909), abundant documentació professional, correspondència familiar, una llicència d’armes i diverses publicacions (la majoria dedicades pels seus autors) relacionades amb el món de l’ensenyament. Mestre per oposició i director d’escola des del 1916, fou membre des del 1921 de la junta de l’Associació Barcelonesa de Mestres Oficials i durant la Guerra Civil dirigí el Grup Escolar Pablo Iglesias de Barcelona, abans d’emprendre el camí de l’exili a França.

La restitució va incloure també la documentació de Josep Masclans Pascual, president de l’Associació de Mestres Nacionals del Partit d’Igualada i mestre de Vallbona d’Anoia; en concret, cartes i retalls de premsa de l’Associació de Mestres i de particulars, dels anys 1928-1932. La restitució del fons ha permès completar

Imatge 5. Carnet d’afiliat a la Unió Republicana de Catalunya de Mariano Martí Verdejo (CAT ANC 1 – 0886 UC 11011)

Imatge 6. Publicació del fons Llorenç Cabós Garcia (CAT ANC 1 – 0886 UC 748)

6 l’arxiu del productor, que la família va dipositar en 2013 a l’arxiu municipal de Vallbona d’Anoia. Cal des-tacar, així mateix, la documentació (carnets d’afiliada a diverses organitzacions) de la mestra lleidatana Carme Roure Canosa (1915-2004), afiliada a la UGT, la Jo-ventut Socialista Unificada (JSU) i el PSUC i secretària de finances del comitè de Lleida del Socors Roig Inter-nacional, exiliada a l’acabament de la Guerra Civil a la Unió Soviètica (on féu de mestra a les colònies infan-tils) i Mèxic.

Testimonis de soldats anònims i de les condicions de vida a la rereguarda

L’acte de restitució va aplegar també documentació de persones anònimes el testimoni de les quals, però, també va ser confiscat amb finalitats repressives: és el cas de Jaume Crivelle Abelló, soldat de la Figuera (Priorat), de qui s’han recuperat una llibreta de notes i tres fotografies, de 1936-1938. També la documentació de Lluís Mas Pons, advocat i mestre de primer ense-nyament mobilitzat que fou secretari en propietat de l’Ajuntament de Manresa, del qual se’n restituí a la fa-mília la sol·licitud d’ingrés al cos jurídic militar el 1938 i els documents justificatius.

Entre els documents restituïts hi trobem també la sol·licitud d’incloure els familiars a una targeta de subministrament d’economat adreçada a Manuel Solans Fandos el desembre de 1938; el passi de lliure circulació atorgat pel Departament de Seguretat Interior de la Generalitat a Miquel Ranera Casademunt (1937); o una carta rebuda de l’empresa col·lectivitzada Ácido Carbónico Natural de Girona pel petit fabricant de gasoses de Castellfollit de la Roca (1938) Esteve Vilanova Viñas.

Fons patrimonials i empresarials

També foren restituïts durant l’acte alguns arxius i grups de documents que procedien de famílies que foren objecte de confiscacions, fos directament, fos pel fet que havien dipositat la seva documentació temporalment a mans d’advocats i procuradors que defensaven els seus interessos jurídics i van caure a mans dels confiscadors mentre eren dipositades als seus despatxos professionals. És el cas dels documents de la família Bosch, dedicada al comerç transatlàntic durant

Imatge 7. Sol·licitud d’ingrés al Cos Jurídic Militar de Lluís Mas Pons (CAT ANC 1 – 0886 UC 10989)

Imatge 8. Passi de lliure circulació atorgat pel Departament de Seguretat Interior de la Generalitat a favor de Miquel Ranera i Casademunt (21 de gener de 1937) (CAT ANC 1 – 0886 UC 11151)


7 la segona meitat del segle XIX i que comptà com a fi-gura destacada amb l’alcalde de Barcelona Ròmul Bosch i Alsina, president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1900-1904 i 1906-1923. La documenta-ció restituïda ateny principalment al seu heretament i el patrimoni dels seus fills, els Bosch Catarineu, a l’Eixample de Barcelona, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sant Miquel d’Olèrdola i Vi-lafranca del Penedès.

La restitució va incloure també la corresponent a la confiscació feta a l’immoble del carrer Casp de Barce-lona a la família Caparà i que conté documentació de la vídua d’Isidre Caparà Arenas, Joana Marquès Julià. Es tracta de factures i pòlisses corresponents a l’immoble, juntament amb escriptures d’herències, societats i patri-moni a la ciutat de Barcelona. Per voluntat de la famí-lia, ha estat reintegrada amb la resta del fons familiar

que ja es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empor-dà (Figueres). Així mateix, la família Palomera ha re-cuperat la documentació patrimonial (1779-1799) con-fiscada relativa a Cecília Palomera Puigbó, del mas Pa-lomera de d’Aranyonet, a Gombrèn (Ripollès).

Finalment, es restituí també als descendents del seu creador la documentació procedent de la Fàbrica J. Ral Escofet, en concret, una relació del personal de l’empresa durant el període en què fou col·lectivitzada, corresponent al maig de 1938, així com una escriptura de venda de maquinària (1927) de l’industrial barceloní Pedro Rovira Rovira. Destaca també l’arxiu patrimonial, de béns immobles i societats industrials d’Enric Crehuet Roig, el creador a Barcelona el 1914 d’Industrias Crehuet, una de les primeres de fabricació de cacau en pols.

La documentació dels partits i entitats republicanes Resulta prou transcendent, atesa la història

atribolada del partit, la restitució a la Fundació Andreu Nin, constituïda per una part dels seus darrers militants, de la documentació confiscada que havia estat produïda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Es tracta de 46 monografies i de correspondència editorial de les publicacions “La Batalla”, “Nueva Era” i “L’Hora”, articles i poemes enviats per a la seva publicació, fitxes d’afiliats i una carta als ministres de Justícia i de la Governació denunciant un assalt de la policia al Comitè Pro Presos, tot plegat del període 1933-1939. Aixa mateix, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) rebé la documentació procedent del Comitè Pro Supressió Impost d’Utilitats de Catalunya, un ens impulsat per l’entitat sindical el 1933 amb l’objectiu de reclamar l’eliminació dels trams inferiors de l’impost; es tracta de diverses cartes d’associacions i organitzacions polítiques i sindicals i de dues credencials de representació. Així mateix, es restituïren a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) tres volums de monografies dels anys trenta del segle XX, identificats amb el segell de la secció femenina del partit.

Organitzacions i plataformes de suport i assistència des de la reraguarda

L’esclat de la Guerra Civil provocà que les organitzacions, partits i sindicats preexistents, en la mesura que fos possible, ateses les seves profundes diferències ideològiques, convergissin en la creació de plataformes conjuntes d’ajuda a l’esforç de guerra i a la promoció dels valors antifeixistes. D’aquest moviment van néixer diverses entitats de la confluència, principalment, de quatre organitzacions encara exis-

Imatge 9. Relació de treballadors de la fàbrica J. Ral Escofet, fàbrica col·lectivtzada (CAT ANC 1 – 0886 UC 10946)

8 tents avui i que seran les que, conjuntament, han rebut la restitució: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Unió General de Treballadors (UGT).

És el cas, per exemple, del fons del Socors Roig In-ternacional (SRI) de Catalunya, format per 2.845 uni-tats documentals, que inclou rebuts i justificants d’aportacions i donatius, correspondència, actes de constitució i reunions de comitès locals, carnets i rela-cions d’afiliats, sol·licituds d’ingrés (especialment, de soldats) i expedients de grups de combatents. Es tracta, sense dubte, de l’organització més rellevant d’ajut a la reraguarda a la Catalunya de la Guerra Civil. El Con-grés de Solidaritat, celebrat per l’entitat a Barcelona el 28 i 29 d’agost de 1937, va remarcar-ne el caràcter pro-pi: “Ja que totes les seccions del SRI escampades arreu del món, fan sobresortir llur caràcter nacional, manifes-tem que la nostra Secció, per les seves característiques netament nacionals, seguint l’exemple dels altres po-bles, com França (Socors Popular de França), com Mè-xic (Socors Roig de Mèxic) i tants d’altres, hem de fer servir aquest denominatiu en tots els aspectes, tan exte-riors com interiors, sota el nom de Socors Roig de Ca-talunya, Secció del SRI, sense que això signifiqui cap canvi de nom, sinó fer sobresortir la nostra personalitat nacional, però sempre baix l’anagrama SRI”.

Els partits i sindicats esmentats van rebre també de manera conjunta la restitució d’una vuitantena de fitxes de sol·licitud d’ingrés de militants de l’Aliança Nacio-

nal de la Dona Jove (ANDJ), plataforma unitària fundada el 1937 (entre d’altres, amb l’impuls de Teresa Pàmies), la primera presidenta de la qual fou Montserrat Martínez Ventura, d’ERC. També és el cas d’alguns documents de la Comissió Popular d’Ajut a Tots els Fronts, creada conjuntament pels principals partits i sindicats antifeixistes amb l’objectiu d’oferir suport als combatents, que aplega sis documents dels anys 1936-1938. Finalment, com a plataforma sindical conjunta formada a les terres de Lleida, la CNT i la UGT han rebut i dipositat per a la seva conservació i difusió al nostre centre, dos carnets d’afiliats a la Unió Local de Sindicats de Lleida (1936).

La documentació que restituïda directament als partits i sindicats.

El partit degà de la política catalana obtingué la restitució de la documentació de diverses seus, entitats territorials i partits que s’integraren en el procés de formació d’Esquerra Republicana de Catalunya, a partir dels primers mesos de 1931, algunes de les quals havien estat creades al segle XIX. És el cas del Centre Republicà d’Igualada (llibres d’actes i correspondència, de 1893-1926), el Centre Republicà Nacionalista del Vendrell (reglament i correspondència, de 1889-1939), el Centre Unió Republicana de Valls (reglament, convocatòries i actes de reunions, certificats d’acords, llistat de membres de la Junta Administrativa, llibre registre de cotització de socis, rebuts de quotes mensuals, sol·licituds d’ingrés, carnets i relacions d ’ a f i l i a t s , mo d e l d e t í t o l d ’ a c c i ó d e s o c i , correspondència, estats de comptes, factures i rebuts de

Imatge 10. Acte de constitució del Grup de Combatents Independència (Socors Roig de Catalunya) (CAT ANC 1 – 0886 UC 181)

Imatge 11. Fitxa d’ingrés a l’Aliança Nacional de la Dona Jove (CAT ANC 1 – 0886 UC 1221)


9 despeses, relacions de subscriptors voluntaris, escriptu-res d’obres, memòria d’activitats, publicacions i anun-cis d’activitats, de 1886-1939), el Comitè Federal Re-publicà de Valls, amb seu a l’entitat anterior (el seu fons inclou convocatòries i actes de sessions, relacions d’afiliats, documentació electoral, estat de comptes, l’acta de constitució del Comitè de Conciliació Repu-blicana de Vilallonga del Camp, exemplars dels diaris locals i documentació bibliogràfica, de 1888-1901), la Unió Federal Nacionalista Republicana de Valls (amb un llibre registre i cèdules del cens d’afiliats, i actes de votació i d’escrutini general, dels anys 1901-1910), el Centre Català Republicà de Vallfogona de Balaguer (una carta tramesa de 1936), el Centre de Joventut Re-publicana de Vilaverd (reglament de l’entitat, de 1911) i el Centre Federal de Tarragona (una notificació judi-cial de juliol de 1938).

És el cas també del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE), escissió de 1933 finalment reinte-grada a ERC; es van restituir cartes de la secretaria ge-

neral amb delegacions de districte del partit i d’altres organismes, relacions d’afiliats, donatius i interventors electorals de diverses localitats i districtes de Barcelo-na, corresponents al període 1932-1938. Esquerra ha rebut també la documentació d’una entitat impulsada pel partit en temps difícils com ara el Comitè Pro-Empresonats i Perseguits 6 d’Octubre, del qual el Mi-nisterio de Cultura va lliurar gairebé dues-centes fitxes de detinguts en sol·licitud de subsidis, que constituei-xen un testimoni viu de la repressió aplicada pel Govern espanyol després del Fets d’Octubre de 1934.

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha rebut la documentació procedent de les confiscacions fetes al comitè executiu i la secció barcelonina de la Unió Socialista de Catalunya (USC), partit fundat el

1923 com a escissió del PSOE que participà en la fundació del PSUC el 1936; conté una relació d’afiliats, l’autobiografia d’un militant, un carnet i una sol·licitud d’ingrés de militant i un permís de propaganda electoral, corresponent als anys 1933-1936. El mateix partit rebé també la documentació d’organitzacions afins com ara l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica (AUS) a Catalunya (481 unitats), que inclou e l s e s t a t u t s , so l · l i c i t uds d ’ i ng ré s , c a r ne t s , correspondència, relacions d’afiliats i actes de constitució de seccions locals, com ara les de Tarragona, Tortosa i Ripoll; o la de l’organització d’enquadrament infantil i juvenil comunista, depenent de la Joventut Socialista Unificada (JSU), Amics dels Pioners, que integra 6 sol·licituds d’ingrés de 1937-1938. També es restituïren al PSUC dos documents de l’editorial de la JSU, coneguda amb el segell Edicions Nova Joventut de Barcelona.

La Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Catalunya ha rebut i dipositat també a l’ANC la documentació de la seva organització creada en suport a la lluita antifeixista, la Solidaritat Internacional Anti-feixista (SIA) de Catalunya, que inclou els estatuts

Imatge 12. Títol de soci del Centre Unió Republicana de Valls (CAT ANC 1 – 0886 UC 2696)

Imatge 13. Carnet d’afiliat de la Unió Socialista de Catalunya (USC) (CAT ANC 1 – 0886 UC 10840)

10

nacionals i locals, relacions d’afiliats de diferents agrupacions, correspondència, avals, credencials de delegats, butlletes d’adhesió, carnets i fitxes d’afiliats. El SIA s’organitzà a Catalunya durant la segona meitat de 1937 sobre l’estructura dels militants anarquistes al territori i, de fet, damunt les estructures de la CNT-FAI, les Joventuts del partit i d’altres entitats afins. La CNT ha rebut també una monografia procedent de la Federación Estudiantil de Conciencias Libres de Barcelona (FECL), així com documentació de diverses agrupacions locals d’oficis integrades en algun moment al sindicat, com ara la Sociedad de Camareros, Cocineros y Similares de Valls (de la qual es restituí un llibre d’actes de reunions dels òrgans de govern del període 1928-1936) i la Sociedad de Obreros Curtidores la Unión Proletaria de Igualada (llibre d’actes també dels òrgans rectors dels anys 1912-1923).

Finalment, en el cas de la Unió General de Treballa-dors (UGT) de Catalunya, ha estat objecte de restitució de la documentació de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), fundada el 1934 a l’entorn de la Unió Socialista de Catalunya i integrada a l’esclat de la Guerra Civil dins la UGT. El fons aplega els estatuts, correspondència de la comissió executiva amb sindicats i particulars, cartes de la federació local de Barcelona a organitzacions i associacions, actes de notificació de nomenament de delegats i d’adhesió de diversos sindicats, credencials, el reglament del Sindicat d’Obrers de la Fusta de Badalona, i altra documentació procedent del comitè executiu i de les federacions locals (1934-1936). A la UGT es restituí també la documentació de sindicats afiliats com ara una de les entitats que participà en la

seva fundació, la Sociedad de Estucadores de Barcelona (reglament, actes de reunions, informes i propostes sobre les bases de treball i organització interna, dels anys 1901-1936) i la Unión de Cerealistas de Tarragona (el llibre d’actes de reunions de la Junta

Directiva, 1936-1937),

integrada al sindicat setmanes després de l’esclat de la Guerra Civil. La documentació confiscada a les cooperatives agràries

Una part de la documentació restituïda en aquest quart acte celebrat el mes de juliol, de notable valor per al coneixement de les condicions de vida durant la Guerra Civil al món rural, correspon a confiscacions dutes a terme a cooperatives agràries. És el cas del Sin-dicat Agrari Cooperatiu de Lleida, del qual es restituí un volum equivalent a 17.000 imatges digitals, que cor-respon a relacions i fitxes d’afiliats, quotes de socis,

Imatge 14. Sol·licitud d’ingrés als Amics dels Pioners (CAT ANC 1 – 0886 UC 10848)

Imatge 15. Targeta postal d’ajut a la Solidaritat Internacional Antifeixista de Catalunya) (CAT ANC 1 – 0886 UC 181)


11 targetes de racionament, fitxes registre de compres a nom d’afiliats, autoritzacions expedides per la Conse-lleria de Proveïments de l’Ajuntament de Lleida per a l’adquisició d’aliments, certificacions de la farina reser-vada als afiliats, comprovants de compres, contractes per al conreu de finques i declaracions de collites, dels anys 1934-1938. Al mateix titular ha estat restituïda també la documentació identificada (una relació d’afiliats de 1935) del Sindicato Oficial Sociedad Agrí-cola y Práctica de Lérida. L’entitat receptora ha diposi-tat tota aquesta documentació a l’Arxiu de la Paeria de

Lleida. Finalment, dins aquest apartat, la Cooperativa del Camp de Llardecans ha rebut la documentació del Sindicato Aceitero de Llardecans, del que n’és hereu (actes de reunions i fulls registre d’afiliats, de 1935). La documentació d’associacions recreatives, cultu-rals i esportives

Una part de la repressió derivada de les confiscaci-ons es concentrà també en entitats sense caire directa-ment polític però imbuïdes de l’esperit republicà majo-ritari a la societat catalana dels anys trenta. Entre les que constituïen un punt de relació local hi trobem d’encara actives, tot i els avatars polítics i econòmics, com ara el Centre Popular Catalanista de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al qual s’han restituït dues monografies; l’Ateneu Santjustenc de Sant Just Desvern, que ha recuperat documentació de comptabilitat de la seva secció d’assistència social

durant la Guerra Civil (1937); o el Centro Aragonés de Barcelona, al qual ha estat restituïda correspondència referent a evacuats i refugiats aragonesos durant el confl ic te (1938) . Mereix especial a tenció la documentació de l’Associació Obrera de Concerts (AOC), l’entitat fundada pel mestre Pau Casals el 1926 amb l’objectiu d’apropar l’accés a la música a la classe obrera, a la pagesia i als estudiants; la restitució va incloure el llibre d’actes de reunions dels òrgans de govern celebrades entre l’abril de 1930 i el gener de 1937, així com correspondència relativa a la celebració

d’activitats musicals. La Fundació Pau Casals ha dipositat aquesta documentació a l’Arxiu Nacional, juntament amb la resta de l’arxiu personal del mestre. En l’àmbit esportiu, destaca la restitució del llibre d’actes de reunions dels òrgans de govern (1933-1936) de l a U n i ó A t l è t i c a N u r m i d e Barcelona, c lub adscr i t a la Federació Catalana d’Atletisme (FCA), que acaba de complir els seus primers cent anys d’existència i h a ap l eg a t u n a r x i u r i c i imprescindible per conèixer la h i s t ò r i a d ’ a q u e s t a a c t i v i t a t esportiva al nostre país. La FCA ha recuperat també una carta tramesa al BCD Avanti , entitat de la Barceloneta (Barcelona) amb una secció atlètica prou rellevant durant els anys de la Segona

República.

Entitats religioses, confiscacions de confiscacions Entre els arxius i documents lliurats pel govern es-

panyol es trobaven també alguns que van ser confiscats a establiments religiosos durant les primeres setmanes posteriors a l’esclat de la Guerra Civil i que a principis de 1939 l’exèrcit franquista devia tornar a confiscar a les seus dels partits o sindicats on havien anat a parar. És el cas del llibre d’actes de la comunitat (1928-1936) del Col·legi de les Germanes de la Consolació de l’Ametlla de Mar, centre d’ensenyament de la congre-gació fundada per santa María Rosa Molas a Tortosa el 1858, una de les petites escoles que van regentar durant el primer terç del segle XX a diverses poblacions del Baix Ebre. Un cas semblant és el de l’Església de Nos-tra Senyora de la Victòria de Barcelona, propietat de la

Imatge 16. Llibre d’actes de l’Associació Obrera de Concerts (CAT ANC 1 – 0886 UC 69)

12 Companyia de Jesús, de l’arxiu de la qual han estat res-tituïts ara 63 documents dels segles XVIII i XIX, que han estat reintegrats al fons de l’església del Palau que es conserva des de l’any 2011 a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Finalment, també ha estat restituïda docu-mentació d’entitats associatives cristianes que van ser objecte de doble persecució: és el cas de diversos car-nets d’afiliats lleidatans de la Federació de Joves Cristi-ans de Catalunya del període 1931-1936, segons sem-bla, confiscats al principi del conflicte i mai retornats pels vencedors, els quals perseguiren també els mili-tants de l’organització; han estat lliurats a la seva suc-cessora, l’actual Federació de Cristians de Catalunya.

Miquel Pérez Latre

ANNEX : ELS FONS I DOCUMENTS OBJECTE DE RESTITUCIÓ Entitats, empreses, partits i sindicats – Aliança Nacional de la Dona Jove – Amics dels Pioners – Associació Obrera de Concerts (AOC) – Associació d’Amics de la Unió Soviètica (AUS) de

Catalunya – Ateneu Santjustenc – BCD Avanti de Barcelona – Centre Català Republicà de Vallfogona de Balaguer – Centre Federal de Tarragona – Centre de Joventut Republicana de Vilaverd – Centre Popular Catalanista (Sant Andreu de

Palomar – Centre Republicà d’Igualada – Centre Republicà Nacionalista del Vendrell – Centre Unió Republicana de Valls – Centro Aragonés de Barcelona – Colegio de las Hermanas de Nuestra Señora de la – Consolación de l’Ametlla del Mar – Comissió Popular d’Ajut a Tots els Fronts – Comitè Pro-empresonats i perseguits 6 d’octubre – Comitè Pro Supressió Impost d’Utilitats de

Catalunya – Comité Republicano Federal de Valls – Edicions Nova Joventut de Barcelona – Església de Nostra Senyora de la Victòria

(Barcelona) – Fàbrica J. Ral Escofet – Federació de Joves Cristians de Catalunya

– Federación Estudiantil de Conciencias Libres de Barcelona

– Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE) – Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) – Sindicat Agrari Cooperatiu de Lleida – Sindicat Oficial Societat Agrícola i Pràctica de

Lleida – Sindicato Aceitero de Llardecans – Sociedad de Camareros, Cocineros y similares de

Valls – Sociedad de Estucadores de Barcelona – Sociedad de Obreros Curtidores la Unión Proletaria

de Igualada – Socors Roig Internacional de Catalunya (SRI) – Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) – Unió Atlètica Nurmi de Barcelona – Unió Democràtica de Catalunya (UDC) – Unió Federal Nacionalista Republicana de Valls – Unió Local de Sindicats de Lleida – Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya

(UGSOC) – Unió Socialista de Catalunya (USC) – Unión de Cerealistas de Tarragona Persones i famílies

Camilo Almo Mayos, Francesc Arnau Cortina, Mar-cial Badia Colomer, Ricard Balcells Pinto, Joan Bertran Llopart, Família Bosch, Llorenç Cabós Badia, Eusebi Carbó Carbó, Proudhon Carbó Garriga, Albert Carsí Lacasa, Joan Casanovas Maristany, Enric Crehuet Roig, Jaume Crivillé Agulló, Josep Esgleas i Jaume,

Imatge 17. Comunicació de l’ordre de desterrament del mestre Llorenç Cabós després de la Setmana Tràgica (30 d’agost de 1909) (CAT ANC 1 – 0886 UC 11516)


13 Joan Fronjosà Salomó, Josep Maria Jou Puchulutegui i Jordi Jou Jou, Martín Laviña Torroella, Joan Lluhí Ba-llesca, Teresa Mañé Miravet, Joana Marquès Julià, Ma-riano Martí Verdejo, Lluís Mas Pons, Josep Masclans Pascual, Josep Miquel Pàmies, Joan Montseny Carret, Federica Montseny Mañé, Lluís Nicolau d’Olwer, Ce-cília Palomera Puigbó, Joan Puig Elías, Miquel Ranera i Casademunt, Carme Roure Canosa, Pedro Rovira Ro-vira, Joan Sauret Garcia, Manuel Solans Fandos, Josep Maria Torre de Mer Sanromà i Esteve Vilanova Viñas. LA COL·LECCIÓ D’AUQUES I SOLDATS DEL FONS PERE GRAÑÉN I RASO (*)

La col·lecció d’auques i soldats del fons Pere Gra-ñén i Raso de l’Arxiu Nacional de Catalunya està for-mada per cinc àlbums facticis, quatre d’auques i un de soldats, dels quals s’ha dut a terme la descripció per do-nar-la a conèixer, i permetre una fàcil consulta. El re-cull consta d’un total de mil cent vuitanta-set unitats de catalogació.

Abans d’entrar a comentar els àlbums creiem oportú fer unes consideracions generals entorn la tipologia do-cumental més nombrosa que són les auques.

“Una auca es caracteritza per ser un full imprès amb quaranta-vuit vinyetes quadrades (40x40mm) reparti-des en vuit fileres de sis en les quals es narra, descriu o explica una historia o tema. Les vinyetes o rodolins són les imatges on es representen les escenes que venen complementades per un text de lectura ràpida, i el preu econòmic les van fer extremadament populars”1. Els te-mes tractats són molt heterogenis, de manera que tot el que puguem imaginar és susceptible de ser tractat en una auca. La varietat infinita de temes és la que fa que, trobem, per exemple: d’història, literatura, religió, es-pectacles de tot tipus, indumentària, llegendes populars, noticiaris, toros, moral, mitologia, vides de sants, festes majors, oficis, processons, animals, jocs infantils, per-sonatges grotescos, escenes pintoresques, etc.

Les auques són un tipus de producció impresa que s’inicia segons Amades a finals de segle XVII, té el seu esplendor durant tot el segle XIX, i decau a principis de segle XX2. Les auques es venien a les llibreries dels impressors que normalment n’eren els seus productors. Però també, era habitual, donat el seu caràcter popular, que es venguessin de forma ambulant per a carrers i places, per persones cegues a un públic humil que per

un mòdic preu les podien adquirir. Durant les tasques de descripció s’han hagut de tenir

en compte diferents factors. Un d’ells ha estat la dificultat de datar els exemplars en els que no hi figurava l’any d’edició. Un altre ha estat el fet que els mateixos boixos es reutilitzessin contínuament en diferents edicions fins que la matriu, o sigui la fusta quedava inservible. Aquest aspecte ens enllaça amb el tercer factor que són les tècniques d’art gràfic que s’utilitzaven per a produir aquesta documentació. La tècnica utilitzada en els inicis és la xilografia, per això parlem dels boixos, o sigui la matriu de fusta que es re-

ANC-1-160-N-1 Pseudo-auca de 54 rodolins

ANC-1-160-N-84. La Tuna

14 utilitzaven fins a fer-los inservibles. Les mateixes au-ques eren editades any rere any, i també, posteriorment per diversos impressors. En aquest cas també es dona que hi ha auques molt semblants perquè imiten expres-sament una de més antiga. Després, l’evolució de les tècniques de reproducció fa que sigui la litografia la tècnica utilitzada per la facilitat del dibuix ,i perquè la matriu de pedra té una gran durabilitat.

El nom de les auques en català segons Amades “prové dels primitius jocs de l’oca (...) caselles que després van evolucionar cap a altres representacions gràfiques més complexes, que posteriorment van incor-porant un text que permetia anar més enllà del format original per a explicar històries”3. El noranta per cent dels exemplars estan escrits en castellà.

En nom de les auques en castellà “aleluya”, segons apunten, té l’origen en “els crits dels venedors ambu-lants anunciant la seva venta, també és una paraula molt lligada a les processons sobretot de setmana santa on es cridava: “Aleluyas finas aleluyas; aleluyas que va a pasar Dios!” les quals es retallaven i es llençaven a l’aire en alguna processó o, sobre els assistents a l’església el dissabte sant quan durant la missa es deia ‘aleluya’ paraula que s’havia omès durant tota la qua-resma”4. A part d’aquestes consideracions religioses hem de dir que la temàtica dels exemplars narra tot ti-pus d’històries per a ser recitades, llegides, i escoltades per un públic popular majoritàriament illetrat. Per això les auques més enllà de la vessant material també van són considerades com un mitja de comunicació, que s’apunta com a precursor del modern còmic, però la di-ferència és que a les auques sempre hi ha una vessant vulgar, i una moralitat latent. També és una tipologia documental perfecte per aprendre a llegir, i donar a co-nèixer tot tipus de sabers, amb històries populars i ame-nes dirigides a tot tipus de públic. Des del punt de vista dels usos tal i com apunta Jean F. Botrel “la majoria són per a un públic infantil, però evidentment les que tenen fins polítics i periodístics són per consum d’un públic adult”5.

En el nostre anàlisi dels cinc volums facticis provi-nents del fons Grañén i Raso hem de dir, que en princi-pi, els propis volums aporten poca informació sobre la col·lecció. Tan sols contenen uns fulls solts que funcio-nen com a índex, en els que hi ha un escrit copiat del llibre Imatgeria popular catalana. Les Auques a la cap-çalera, on es llegeix:

“Aquesta col·lecció d’auques de quatre volums de rodolins numerats i una de soldats. Col·lecció comen-çada per Joan Cardona i Vert, mestre el qual visqué fins

l’any 1921. Abans, però es desfeu de la col·lecció iniciada cap al 1870, la qual per mediació del llibreter en Jaume Andreu, passà al poder de Pere Grañén Bueso, l’avi nostre, i d’ell al nostre pare, Pere Grañén Olivé” 6.

Aquesta explicació extensa però poc entenedora ens és un indici de l’existència de dos grups de documents, i de més d’un col·leccionista. Aquesta és una hipòtesi que coincideix en gran part, quan descrivim els docu-ments. Un primer col·leccionista seria segons l’escrit, Joan Cardona que inicià la seva col·lecció l’any 1870. Un altre col·leccionista fou el llibreter Jaume Andreu i Font (1850 -1904)7, que la passà (o la va vendre) a Pere Grañén Bueso (1858-1921) farmacèutic i aquest als seus descendents, Pere Grañén Olivé (1889-1960), i fi-nalment Pere Grañén i Raso que es qui feu la donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

A primer cop d’ull els àlbums facticis es diferencien per l’enquadernació. Els dos primers, i l’últim, estan enquadernats de diferent manera respecte els àlbums tres i quatre. Els àlbums 1, 2 i 3 tenen unes tapes de co-lor marron, mentre que els 3 i 4 estan enquadernats amb unes tapes groguenques, i dins dells quals hi figura la factura dels treballs d’enquadernació on diu:

“La Hormiga de Oro S.A. 30 de sept. 1958 Sr. Grañén Raso, Pedro – 1 tomo RODOLINS, coser montar con hojas

blancas, y encuadernar en lomo de cuero. – 1 tomo RODOLINS; repasar y arreglar hojas.” La diferència externa dels volums es correspon

també a l’interior. En primer lloc pels segells de propietat que trobem marcant cadascun dels exemplars, amb els noms dels col·leccionistes que els han posseït. Una marca de col·leccionista és la de Joan Cardona que apareix en el revers només en cinc exemplars del volum 1 i 6 del cinquè de soldats, amb el cognom manuscrit Cardona.

L’altra marca de propietat és el segell: “Procedent de la Col·lecció Andreu” que apareix sempre al costat del segell dels Grañén: “COL·LECCIÓ Pere Grañén Bueso (3-X-1858)–(6-VIII-1921) // Pere Grañén Olivé (3-II-1889)–(27-VII-1960)” (aquests dos segells de tinta blava marcada amb un tampó) es localitzen en el revers de quasi tots els documents del primer, segon i cinquè àlbum factici. En canvi, en el tercer i quart, la majoria dels exemplars només tenen el segell de la família Grañén, la qual cosa és un signe clar de les diferents procedències de la col·lecció, atès que anuncia explícitament la col·lecció Andreu per una banda, i la de la família Grañén de l’altra. La diferencia física dels segells es corrobora amb els criteris d’organització i


15 presentació dels àlbums. Dit d’una altra manera, el cri-teri a partir del qual el col·leccionista agrupa la seva col·lecció és una convenció personal que cada individu decideix segons la seva pauta de col·leccionista. És en aquest punt que veiem clarament que el criteri de Jau-m e A n d r e u , c o m a l l i b r e t e r ( p e r i o d i s t a , i col·leccionista) en els volums facticis u, dos i cinc fa prevaldre l’ordre dels impressors que produïen aquesta tipologia documental. Les auques, un producte gràfic de gran èxit popular que es posava a la venta a les lli-breries dels mateixos impressors que les produïen. De fet, ordenar la col·lecció per impressors és la manera més natural de presentar aquest corpus de fulls solts de temàtica tant variada. Una visió de conjunt com la que trobem en els dos primers àlbums és la idònia per plan-tejar el seu estudi, la qual cosa creiem que van fer els estudiosos Joan Amades, Pau Vila i Joan Corominas atès que en el seu llibre sobre les auques publicat per l’editorial Orbis l’any 1931, hem comprovat com en el seu “Catàleg d’Auques” l’ordre es correspon de forma calcada amb l’ordre i la cita dels impressors de les au-ques que trobem dins el nostre primer àlbum factici. En definitiva creiem que Amades, Vila i Corominas, a part d’estudiar i citar altres fons i col·leccions d’auques com la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Històric de la Ciu-tat, entre d’altres, van tenir davant el primer àlbum fac-tici. I és a partir d’aquest recull que van elaborar el ca-tàleg que complementa l’estudi de la imatgeria popular catalana, centrant-lo en les auques. Aquest mateix pro-cedir el trobem a l’estudi de soldats, que és el nostre cinquè volum.

Primer àlbum factici

El primer volum recull les auques editades majorità-riament a Catalunya, ordenades cronològicament de més antiga a més moderna. El total de tres-cents cator-ze exemplars s’han descrit en dues-centes noranta-sis unitats de catalogació (UC). La diferència es deu a què s’han localitzat sèries d’estampes les quals s’han des-crit com a sèrie, i no com a exemplar solt, com per exemple les processons de setmana santa (UC 12), la processó de dijous sant (UC 14), o la processó de diu-menge de rams (UC 15), o l’auca dedicada a la beatifi-cació de Sant Josep Oriol (UC 31) que ocupa dos fulls.

Les primeres auques del volum són les editades per la impremta i llibreria valenciana de Ildefonso Mompié (UC 3), i de la Estampa de Pau Roca de Manresa (UC 9 i UC10).

A continuació ja tenim les impremtes barcelonines, entre les que destaquen la Imprenta de Ignacio Estivill

(ca.1768-?), impressor localitzat al carrer Bòria i del que contemplem els exemplars ‘Artes y oficios’ (UC 19) o ‘Vida de la mujer borracha’ (C 22) i ‘Historia de los dioses’ (UC 29).

També hi ha auques singulars que sobresurten per la temàtica representada, però sense peu d’impremta, com és el cas de la ‘Visita de Carles IV i la Reina Mª Luisa a Barcelona de l’any 1802’ (UC 18), o les que narren les populars històries de les ‘Fábulas de Esopo’ (UC 34) o la titulada ‘Baladrers’ (UC 60) que representa tot tipus de venedors ambulants i que la trobem reeditada anys més tard.

A continuació comencen les auques de l’editor barceloní José Clara amb seu al carrer Bou de la plaça Nova, del qual es conserven una relació d’exemplars que van del núm.4 titulada ‘Lo rellotge del Montseny’ (UC 75) al núm.15 amb el títol de ‘Don Quijote de la Mancha’.

Seguidament ve el recull de la casa Bosch del carrer Bou de la Plaça Nova, amb el nom de la impremta d’Antonio Bosch, i la impremta dels seus successors que es presenten amb el nom de Sucesores de Antonio Bosch. La col·lecció de la casa Bosch està quasi sencera del núm.1 ‘Vida del valiente General D. Joan Prim, Marques de los Castillejos’ (UC 87) al núm. 117 ‘Vida de los santos San Antonio Abad y de Padua’ (UC 195), i finalment, els números solts núm. 201 ‘Cinco

ANC-1-160-N-22. Vida de la mujer borracha

16

semanas en globo’ (UC 196) al núm. 208’La Isla Misteriosa’ (UC 200) ambdues auques literàries.

Una altra és la Impremta de Antonio Llorens que es-tava ubicada al carrer de la Palma de Santa Catalina, de la qual tenim la relació d’auques que van del núm. 1

‘Historia de D. Perlimplin’ (UC 204) al núm. 68 ‘Vida de la niña buena / Vida de la niña mala’ (UC 270).

I finalment, passem a les auques editades per l’editor gironí Miquel Homs, ubicat al carrer de la Cort R e i a l a mb u n co n j un t q u e v a d e l nú m. 5 0 ‘Estravagancias del mundo’ (UC 272) al número 58 ‘Historia del enano Barrabas’ (UC 280), a més de les soltes dels núm. 60, 68 i 69, i la núm. 30 ‘Galeria religiosa’ (UC 285).

El segon àlbum factici

El segon àlbum presenta un total de tres-cents onze exemplars que van de la (UC 297) a la (UC 628). La peculiaritat més destacada del volum és la d’agrupar les al·leluies amb dos criteris diferenciats. Un segueix el del primer volum, o sigui s’ordenen per impressors aquesta vegada de Madrid. I l’altre criteri té a veure amb l’origen dels exemplars que tenen la peculiaritat d’haver estat extrets/retallats de publicacions periòdi-ques.

El primer grup, el d’impressors madrilenys, es caracteritza per ser un conjunt de documents molt homogeni en el format, però variadíssim en les temàtiques representades. Entre els seus editors/ impressors/ llibreters tenim els noms de Marés, Minuesa i Hernando, entre d’altres noms que comentarem tot seguit. Per conèixer aquests tres primers ha estat cabdal l’article de Jean-François Botrel que fa un petit estudi sobre aquestes cases. Per això creiem important citar abans que res, la nota del propi Botrel, en la que presenta aquets tres editors i el panorama madrileny de l’edició d’aquesta producció impresa:

“En tiempos de intensa migración hacia Madrid, el impresor catalán José María Marés y Roca, nacido el 11-IV-1804 y afincado en Madrid desde 1831 según P. Fernández (1992, 230), y hacia 1842 según Amades (1931) (su impreso más antiguo es de aquel año), empieza a publicar pliegos de aleluyas en 1845 en una c iudad s in tradic ión al respecto y que, por consiguiente, tiene que « nodrir-se en els seus començos de l’auca catalana» (Amades, 1931). Más detalles sobre la vida y actividad de este editor de pliegos de cordel se encontrarán en Estepa (1998) y Botrel (1998). Hacia 1875, después de su muerte continúa reimprimiendo la serie su consocio (desde 1868) Manuel Minuesa (impresor que ya en 1855 im-prime por cuenta de Marés la Historia de Simbad el marino y el 8-V-1861 compra el edificio de Juanelo, 19 (cf. Fernández, 1992), con algunas innovaciones. Des-

ANC-1-160-N-270. Vida de la niña buena y la mala

ANC-1-160-N-87. Vida del general Prim


17 pués de la muerte de Manuel Minuesa (el 14-III-1875, a los 70 años), a partir de 1876, se asocia la casa Mi-nuesa con el sucesor de Bosch, Pedro Vidal (Bou de la Plaza Nueva, 13 en Barcelona) y, a principios de 1880, se encuentra la imprenta de su hijo, Manuel Minuesa de los Ríos, en Miguel Servet, n.º 13. Adquirirá después la propiedad del fondo la casa Hernando (Cf. Botrel, 1993), la cual añadirá a su vez algunos números y ac-tualizará otros, a partir de otro fondo: el del Depósito de aleluyas y romances de Tabernillas, 2” 8.

El primer recull d’al·leluies que presenta complet el segon àlbum és el la de Imprenta de Marés y Compañia que va del núm. 1 al 104. Aquesta casa segons els pro-pis peus d’impremta tenia dues ubicacions, una que es-tava a “calle de la Encomienda” i l’altre a la “Plazuela de la Cebada” dos punts de venta molt propers, en el barri madrileny de Lavapiés.

Marés fou l’impressor introductor de les auques a Madrid, que segons Amades “no va perdre el contacte amb Catalunya i cada any visitava els impressors Ignasi Estivill i Bastinos a casa dels quals s’allotjava. També apunta que la inspiració de les seves al·leluies és fran-cament catalana, no tant sols per la tipologia sinó per molts dels temes i per la col·laboració dels nostres di-buixants i gravadors, i també literats”9. Les al·leluies de Marés que tenen una temàtica molt semblant a les au-ques barcelonines la podem admirar, per exemple a l’auca núm.1’El mundo al revés’ (UC 297), o a l’exemplar número 4 titulat ‘Vida de un aprendiz de zapatero’ (UC 300), també a la caricaturesca núm. 6 ‘Vida de Don Perlimplin’ (UC 302), o la núm. 8 ‘Vida del hombre y la mujer borrachos’ (UC 304).

Els exemplars d’autoria catalana presenten els dibuixos de Ramon Puiggarí i gravat dels xilògrafs com per exemple Miquel Cabanach a l’auca núm. 10 ‘Vida de la mujer buena y la mala’ (UC 306), o la divertida ‘Historia de Bertoldo, Bertoldino y Cacaseno’ (UC 314). Un altre xilògraf català és Josep Noguera a qui veiem al núm. 73’Escenas grotescas contempo- ráneas’ (UC 369). Un altre és el Celestí Sadurní que trobem en el núm. 75 ‘Historia de Napoleon III, emperador de los franceses’ (UC 371). També hi ha exemplars del dibuixant Tomàs Padró que participà, per exemple, a l’auca núm. 76 ‘Vida de un necio y un sabio’ (UC 372), i la núm. 86 ‘Los Pobres de Madrid’ (UC 382). Tots aquests xilògrafs i artistes barcelonins són els que treballen per les impremtes de Barcelona que hem vist en el primer àlbum factici.

Deixem la impremta Marés per passar a comentar la impremta Ferrer y Compañia ubicada al carrer de la

Magdalena de Madrid. D’aquesta casa l’àlbum conté cinc exemplars que van numerats del núm.1 al 5. El pe-tit recull és representatiu perquè es correspon amb els coneguts ‘Aleluyas de teatros’. I com a mostra tenim la núm. 3 ‘Historia sucinta y fiel de los novios de

ANC-1-160-N-300. Vida del aprendiz de zapatero

ANC-1-160-N-403. Los novios de Teruel

18 Teruel’ (UC 403) que representa l’obra teatral homòni-ma de l’escriptor romàntic Juan Eugenio Hartzenbusch. Un altre exemple, és l’auca núm. 5 dins el grup ‘Aleluyas de espectáculos públicos’ titulada ‘Toros de punta’ (UC 405).

Les al·leluies que coneixem només per la ubicació són uns exemplars en què l’única referència de publica-ció és el nom del carrer: ‘Imprenta, Colegiata, 6’ o ‘Venta al por mayor, Colegiata, 6’. Aquest grup d’auques del núm. 1 ‘Vida de Juan soldado’ (UC 406) a la núm. 26 ‘Santos’ (UC 431). La majoria dels exem-plars són litografies, entre les quals destaca la divertida història de l’auca núm. 6 ‘Aventuras del caballero del pan pringado’ (UC 411) o la núm. 10 ‘El general Cataplum’ (UC 415) , o l’al·leluia núm. 18 titulada ‘Vida de Juan Palomo’ (UC 423).

Els exemplars de Manuel Minuesa són les al·leluies amb el peu d’impremta ‘Despacho de M. Minuesa, Jua-nelo, 19’, com la núm. 27 t i tulada ‘Escenas matritenses’ (UC 434). La resta d’exemplars en els peus d’impremta només hi figura el nom del carrer ‘Despacho, calle Juanelo, núm. 19’10, entre les que des-taquen l’auca núm. 33 ‘Madrid pintoresco’ (UC 436), la núm.101 ‘Revolución de Madrid en Julio de 1854’ (UC 445), i la destinada a un públic infantil ‘Juegos de la infacia’ (UC 440).

Una altra casa de la que també només coneixem pel peu d’impremta és la del nom ‘Depósito de aleluyas y romances, Tabernillas, 2’. D’aquesta, l’àlbum recull només sis exemplars. Per exemple, la núm. 45 ‘La tia Marizápalos ó la reina de la brujas’ (UC 464) o la ‘Historia de Perico el tonto’ (UC 463).

Les al·leluies de la casa Lit. Boronat (–entenguem establiment litogràfic Boronat–) és un recull de vint-i-set estampes litogràfiques, estampades en negre sobre fulls de colors groc, lila, blau, verd i també l’habitual blanc. Aquest grup d’auques va del núm. 114 al núm.164 (amb algun salt entremig). Les històries repre-sentades narren les biografies d’uns personatges diver-tits, grotescos o tràgics. Per exemple, la núm. 114 ‘Las desdichas de un cesante’ (UC 477) o la núm.118 ‘Historia amarga en verdad de un hombre-calamidad’ (UC 481), al costat de les divertides vides ‘Historia de Bartolillo’ núm.120, o la núm.124 ‘Historia de Don Pepito Zascandil’ (UC 488), i la núm.139 ‘Historia de la Fea Matea’.

Dins el segon àlbum, com apuntàvem més amunt, hi ha un segon grup d’exemplars als que hem de considerar caricatures, les quals procedeixen de publicacions periòdiques, que fa que els exemplars

s’agrupin per la revista de la que formaven part. Aquesta és una tipologia documental que l’hem de

diferenciar de les anteriors perquè tot i semblar auques, són caricatures. També les hem de veure com a uns documents que formaven part d’una publicació. Aquest és un aspecte important perquè són uns fulls extrets del context pel que van ser creats, o sigui fora de la publicació originària, i per tant, en la majoria de casos, en els revers llegim els articles de la publicació.

El nexe comú a tot aquest recull de fulls solts és que formen part de la premsa satírica de finals de segle XIX, sobretot, la publicada durant el govern liberal de Mateo Sagasta. Durant aquest període, tal com apunta Valeriano Bozal en el seu estudi sobre l’art gràfic del segle XIX a Espanya, “en 1885 se promulga la ley de Policía de Imprenta, inspirada por Sagasta, de carácter mucho mas liberal, que enlaza con la de 1868 y perdura ya durante toda la restauración”11. Abans de passar a analitzar el nostre recull hem d’entendre quin era el context de la premsa a l’època, atès que és gran part de la tipologia documental que conté l’àlbum, i que segons Bozal, “a partir de 1885 el desarrollo de la prensa fue considerable, consolidando su destacada posición como primer medio de comunicación de masas y el principal instrumento ideológico. Los restantes medios tradicionales, desde el romance cantado hasta la aleluya pasan a ocupar lugares muy secundarios cuando no desaparecen casi por completo, limitándose a repetir fórmulas ya utilizadas de escaso o nulo valor creador”12.

El primer recull de caricatures de l’àlbum és una sè-rie o col·lecció publicada a Madrid de cinquanta exem-plars anomenada ‘Aleluyas de «El Cardo»’. Els primers exemplars es publicaven a part, sense cap tipus de pu-

ANC-1-160-N-517. Nuestros grandes hombres


19

blicitat que posteriorment sí incorpora, i tot seguit tam-bé veiem com el full passa a formar part de la revista publicant-lo a les pàgines centrals, com veiem al núm. 2 ‘Vida y hechos de Mateo, liberal, riojano y feo’ (UC 512) o, la caricatura núm. 7 titulada ‘Nuestros grandes hombres’ (UC 517) obra del dibuixant madrileny Ra-mon Cilla que retrata de forma caricaturesca els polítics del moment, entre ells: Mateo Sagasta, Manuel Bece-rra, Segismundo Moret, Germán Gamazo, Antonio Cánovas, Francisco Romero Robledo, Francisco Silve-la, Raimundo Fernández Villaverde, Alberto Bosch Fustegueras, Emilio Castelar, Francesc Pi, Nicolás Sal-meron, D. Álvaro de Figueroa Torres, Marqués de Ce-rralbo i el Baron de Sangarrén, entre d’altres.

La critica i sàtira política és una característica que sempre està present en aquests fulls, i la podem admirar per exemple a ‘Impuestos municipales – que arreglan los Concejales’ (UC 528), o la ‘Plaza de toros política’. La crítica social i sàtira davant els nous costums socials la veiem amb títols com ‘Telefonerías’ (UC 521) i ‘Aleluyas veraniegas’ (UC 534).

Les revistes joco-series que apareixen en el segon àlbum són les publicacions editades a Madrid i Barce-lona, entre elles els títols: ‘La Mosca’13, ‘¡Veran Uste-des!’, ‘La Avispa’, ‘La Broma’,’ Lo Mestre Titas’, ‘La Campana de Gràcia’, ‘El Motín’ i ‘Don Quijote’. Les caricatures dins les publicacions ocupaven la primera pàgina, o l’última, i també les centrals. El fet d’haver estar arrancades de la publicació original fa que quedin descontextualitzades, i per tant, ha estat una dificultat afegida datar i identificar els fulls de l’àlbum. Per això i en la mesura en que ens ha estat possible, quan sabíem el títol de la publicació de la qual havia format part,

gràcies als repositòris digitals de premsa històrica com ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), Heme-roteca Digital, i la Biblioteca Virtual de Prensa Histó-rica hem pogut localitzar la data exacta, i saber el nú-mero de la revista del qual havia estat arrancat l’exemplar. Malgrat que la nostra descripció es basa en el full solt, que és el que conserva la col·lecció del fons Grañén. Per exemple, la caricatura ‘El Maestro de Escuela’14 que era la pàgina 2, del número 11 publicat el dia 17 de març de 1889 de la revista El Motín. Periódico satírico semanal15.

El tercer àlbum factici

Aquest àlbum conté un número menor d’exemplars, un total de cent noranta-set fulls que van de la (UC 629)

a la (UC 826), els quals es presenten enganxats sobre un paper més gruixut, que dona cos al tipus de paper més prim propi de les auques. La manera de presentar els exemplars també canvia atès que s’agrupen per temàtiques. Aquest tipus de recull ofereix una visió de conjunt que valora el tema representat per sobre de l’impressor productor o l’any d’edició, i per tant, el re-sultat és el d’un grup molt heterogeni. Els documents en aquesta ocasió però, també, es divideixen en dos grups ben diferenciats, un és el que té format d’auca, mentre que l’altre està format per estampes soltes i sèries.

ANC-1-160-N-534. Aleluyas Veraniegas

ANC-1-160-N-575. El maestro de escuela

20 Comencem l’anàlisi amb les estampes soltes, entre

les que destaquen les endevinalles de temàtica religio-sa, com la de l’impressor Dámaso Santarén de Vallado-lid (UC 630). Una altra temàtica d’estampes soltes són les que tracten de temàtica política, totes però, sense peu d’impremta. Entre elles, per exemple, l’amnistia general concedida per Ferran VII (UC 640), o l’exaltació del regnat d’Isabel II (UC 645). Les estam-pes de figures retallables estaven dirigides especial-ment a un públic infantil com per exemple ,“Estatuas de los Dioses e ídolos” (UC 654) i “Ginetes anti-guos” (UC 655), o la que representa “Los niños con el maestro en el campo” (UC 646). A més de jocs infan-tils com l’oca o naips de la baralla espanyola (UC 656). Entre aquest grup d’estampes soltes també hi ha exem-plars com la “Quaresma” representada amb forma de figura femenina de set peus carregada amb un cistell ple de verdures en una mà, i un bacallà sec a l’altra (UC 650). També trobem sèries d’estampes amb una varietat temàtica molt gran, com podem comprovar en les sèries xilogràfiques de tema taurí que descriuen di-ferents moments relacionats amb el món del toreig. Una altra sèrie molt destacada és la que representa la visita de Ferran VII i la reina Maria Josefa Amalia a Barcelona l’any 1828, en què es representen les carros-ses de les desfilades que hi va haver per celebrar la vi-sita reial de l’any 1828 (UC 642.1–UC 642.4)16.

La segona tipologia documental d’aquest tercer àlbum és la que té format d’auca. Dins aquest grup hem de tenir en compte de diferenciar les auques pròpiament dites, d’aquells exemplars que han estat ex-trets d’alguna publicació periòdica i semblen auques. Comencem per les auques, o sigui les que tenen qua-ranta-vuit vinyetes i un petit vers al peu de cada imatge, i que trobem agrupades per temàtiques, entre elles: – Festes de la Mercè, i Fires i festes de Barcelona: 8

exemplars, entre elles vegeu la que duu el títol ‘¡Eh, Usted... ¡Las fiestas de la Merced!’ (UC 658), o l’auca ‘Programa il·lustrat de las firas y festas de Barcelona 1877’ (UC 660).

– “Auca del foraster”: 4 exemplars, vegeu (UC 662). – Visita del Papa de Roma: 2 exemplars, vegeu el títol

‘Jubileo de S.S. León XIII’ (UC 667). – Peregrinació a Roma: 6 exemplars, per exemple

‘Los peregrinos a Roma. Y su llegada a Barcelona’, vegeu (UC 669).

– Temes d’història: 5 exemplars entre els que destaca el títol ‘L’os blanch y la mitcha lluna’ (UC 675) que representa el conflicte de la guerra russoturca (1877-1878).

ANC-1-160-N-649. El joc de l’oca

ANC-1-160-N-650. La vella quaresma


21 – Temes varis : 36 exemplars, entre ells ‘Auca de un

espiritista’ (UC 681) – Espectacles: 8 exemplars vegeu la ‘Auca del célebre

nautich lo capità Pau Boyton’ (UC 686) – L’exposició universal de Barcelona de l’any 1888: 2

exemplars vegeu, ‘Auca de la exposición. Primera parte y en verso’ (UC 709), o l’exemplar bilingüe ti-tulat ‘Auca bilingüe de la exposició universal de Barcelona 1888. Vista dels principals edificis y la arrivada de’ls forasters...’ (UC 723).

– Centenari de Cristòfol Colom: 1 exemplar “Historia de Cristóbal Colón” (UC 724). Els exemplars extrets de publicacions periòdiques

són també un grup força nombrós, i proper a les carica-tures que veiem anteriorment. Els títols de les revistes i diaris satírics dels que han estat retallats els exemplars

són: ‘Lo Nunci’ setmanari editat 1877 a 1883, de caràc-ter humorístic17. ‘La Tramontana’ de 1881 que té el subtítol ‘Periodich vermell-salut pública-interesos po-pulars-Arts y lletras18. ‘La Campana de Gràcia’ set-manari publicat de 1870 a 1934 de caràcter satíric, re-publicà i anticlerical19. Els altres títols que conté l’àlbum són els ‘El Mochuelo’, i ‘La Esquella de la Torratxa’(2) setmanari humorístic republicà, de gran incidència política i influència popular (1872-1939)20, i per últim, el títol ‘La Tomasa’ aparegut a Barcelona el

1872-1907 Setmanari català, humorístic i literari21. Les caricatures en blanc i negre solien anar col·locades a les pàgines primera i última.

La tasca realitzada amb aquests fulls solts, a part de descriure pròpiament l’exemplar, ha estat la de buscar el número del que havia estat extret el nostre exemplar. Això vol dir que novament quan coneixem el títol de la publicació, i aquesta es trobava digitalitzada hem fet la cerca per tal de localitzar-lo i saber el número, la data i l’any de la seva publicació. Aquest aspecte és important perquè la majoria provenen de setmanaris publicats durant un llarg període de temps, de manera que si no es localitzava l’exemplar digitalitzat era molt complicat poder-lo datar. Aquesta vegada la majoria són de revistes catalanes antigues per la qual cosa la cerca s’ha fet principalment al repositori ARCA22.

El quart àlbum factici

Aquest és el menys voluminós dels cinc, amb un total de seixanta-vuit exemplars d’auques que van de la (UC 827) a la (UC 895). També és l’únic volum en el que hi ha el nombre més gran d’auques repetides, malgrat que, en algunes ocasions són exemplars que s’assemblen molt, però que en realitat no són la mateixa auca, bé perquè l’editor és diferent, o perquè la ciutat tampoc és la mateixa, o en unes hi ha vers al peu de cada vinyeta i en altres no, o simplement, s’estampen en papers de color diferent. En altres ocasions, en canvi, aquestes casuístiques no es donen, i ens trobem amb exemplars exactament iguals als ja descrits, per la qual cosa se’ls ha considerat còpies.

La característica més comú del quart àlbum, tal i com vèiem en el tercer és la varietat temàtica. Entre els exemplars que semblen repetits però que no ho són trobem el títol ‘Edificios antiguos notables de Barcelona’ imprès per la Viuda de Antonio Llorens (UC 848), i ‘Edificios notables de Barcelona’ sense peu d’impremta i estampat sobre un paper de color verd (UC 849). Aquest dos fulls reediten ‘Edificios notables de Barcelona’ publicat amb el número 41 per la impremta Llorens (UC 245). Els tres exemplars presenten el mateix tema: quaranta-vuit vinyetes numerades en al que es representen els edificis monumentals de Barcelona amb el nom escrit al peu de cada imatge. I en la última vinyeta presenta la signatura del xi lògraf “Noguera” (Josep Noguera) que possiblement també la dibuixà.

Les auques de temàtica històrica també es reediten, com per exemple, ‘Historia de la guerra de África’ (UC 864) publicada sense peu d’impremta, la

ANC-1-160-N-709. Auca de la Exposición

22 qual creiem que reedita l’auca anterior dedicada també a la Guerra d’Àfrica publicada per l’impressor Llorens amb el número 38 (UC 242), i en la que a l’última vi-n y e t a t r o b e m l a s i g n a t u r a d e l x i l ò g r a f “Sadurni” (Celestí Sadurní).

Un altre exemple d’aquest tipus és ‘Història del Ge-neral Cabrera’ (UC 865) sense peu d’impremta, que reedita l’auca de la impremta Llorens publicada amb el número 15 (UC 218). Les dues representen en quaran-ta-vuit rodolins i dos versos a cadascun els esdeveni-ments més rellevants de la vida del general carlí Ramon Cabrera i Grinyó. Aquesta és una auca dibuixada per Ramon Puiggarí i xilografiada per Josep Noguera.

Entre el grup d’auques originals trobem les que te-nen finalitats publicitàries, com per exemple, l’auca de les ‘Coques de Vilafranca’ (UC 888) editada pel forn d e S a n t J o a n , o t a m b é l e s d e l ‘ S a l o n d e Proyecciones’ (UC 887). N’hi ha una de molt peculiar

amb format d’auca creada per l’associació “Arca de Noé” amb motiu del sorteig de la loteria de Nadal (UC 889).

En definitiva, aquesta és una col·lecció que reuneix uns exemplars sense un criteri clar, com en els dos primers àlbums, sinó, com una mostra genèrica dels temes possibles dins aquesta producció impresa tant popular.

El cinquè àlbum factici El cinquè volum té el mateix tipus d’enquadernació

que els dos primers àlbums. Els documents que el formen són una col·lecció de sèries de soldats en rengles, alguns dels quals presenten el títol a la capça-lera, i estan estampats en blanc i negre, però la majoria estan acolorits a mà amb la tècnica anomenada a la tre-pa o estergit.

Les sèries de soldats tal i com vèiem en els dos pri-

ANC-1-160-N-865. Història del general Cabrera

ANC-1-160-N-888. Les coques de Vilafranca

ANC-1-160-N-889. Participació de loteria de Nadal amb forma d’auca.


23 mers àlbums d’auques, també estan ordenats per im-pressors que són els responsables de la seva producció, i que els posaven a la venta a les seves llibreries. Tam-bé veiem que són les mateixes impremtes de Barcelona i Madrid que hem vist en els dos primers volums, o si-gui que les mateixes cases es dedicaven també a la producció de fulls de soldats.

La varietat d’exèrcits és la característica més relle-vant de l’àlbum, entre ells podem veure’n una represen-tació: – ‘Ejército español. Coraceros de Madrid’ (UC 1016). – ‘Infantería rusa’ (UC 1174). – ‘Ejército español. Lanceros’. (UC 1118). – ‘Alabarderos de Isabel segunda’. (UC 972). – ‘Batallón de infantería en parada’ (UC 980). – ‘Ejercito español.=Artillería rodada / Voluntarios de

Cuba y de Cataluña’ (UC 978). – ‘Tercio vascongado en la Guerra de África’ (UC

1010). Els fulls de rengle que trobem en primer lloc són els

que no tenen peu d’impremta. Aquest és el grup d’exemplars més antic, amb un total de setanta-nou fulls que van de la (UC 897) a la (UC 976).

El segon lloc l’ocupen les sèries de soldats editades a Barcelona les quals comencen per la casa de Antonio Bosch/Imp. de Narciso Ramirez y C.ª, amb una crono-logia que va del 1866 a 1871, segons l’any d’edició

dels propis exemplars i que va de la (UC 977) a la (UC 994).

Una altra casa de és la de Juan Llorens, de la Palma de Santa Catalina, i va del número 1 al número 30 que es corresponen amb la (UC 998) a la (UC 1021). La diferència entre exemplars i unitats de catalogació es dèu a què alguns que s’han descrit dins una única unitat de catalogació.

Entre les impremtes de Madrid també trobem les cases ja conegudes, entre les quals figura: la Imprenta Colegiata, 6 representada amb quatre exemplars dins la (UC 1022). A continuació, la impremta que coneixem pel nom: ‘Venta al por mayor, Encomienda 19, Madrid’. És la de la ubicació que gràcies a les auques sabem que es correspon amb la casa Imprenta de Marés y Compañía. Els altres noms d’aquesta editorial que també trobem en els peus d’impremta són el ‘Depósito de aleluyas y romances, Encomienda 19 pral., Madrid’. La sèrie de soldats d’aquesta casa va numerada i presenta un total de 21 exemplars23.

Finalment tenim els exemplars que presenten el nom sencer ‘Imp. de José María Marés, plazuela de la Cebada’ però amb el nom de l’altra ubicació, són un grup de 6 fulls de soldats de rengle que van de la (UC 1045) a la (UC 1050). La majoria d’aquests exemplars tenen la característica d’estar acolorits a mà, amb la tècnica anomenada a la trepa o estergit que apliquen el color a les figures i donen vida al conjunt de les files. Entre ells hi ha un parell d’exemplars que tenen la sig-natura del dibuixant, que signa simplement amb les ini-cials SEM. Aquestes sigles es corresponen segons apunten amb el dibuixant “pseudònim de Gustavo i Va-leriano Domínguez Bécquer. Altres han ampliat l’autoria d’aquest pseudònim a altres dibuixants como

ANC-1-160-N-941. Rengles de soldats

ANC-1-160-N-978.2. Voluntaris de Cuba i Catalunya a l’exèrcit espanyol (1869)

24

Ortego”24. L’última impremta de l’àlbum de soldats és la bar-

celonina ‘Lit.de Paluzie’ (entenguem establiment lito-gràfic), darrera el qual hi pot haver el fundador de l’editorial Esteve Paluzie i Cantalozella (1806-1873), o el seu fill Faustino Paluzie (1833-1901). Per la data d’edició d’algun dels exemplars 1971, és més probable que l’editor sigui el fill.

Els fulls de reng d’aquesta casa són un total de cent trenta-tres exemplars amb numeració pròpia. La tècnica utilitzada és sempre la litografia. La majoria són estam-pes en blanc i negre que posteriorment s’acolorien a mà, amb la mateixa tècnica a la trepa o estergit) que hem vist en els exemplars xilogràfics de les altres cases editorials. Posteriorment, la tècnica litogràfica evoluci-ona i utilitzen la cromolitografia per a editar exemplars en color. La impremta Paluzie presenta els fulls en el format vertical tradicional, amb quatre, cinc o sis files amb la representació de deu o dotze figures de soldats a cadascuna. Però també, trobem exemplars que tenen un format horitzontal amb una sola fila de figures representatives de diferents exèrcits, personalitats polítiques, o reis.

Per acabar, la col·lecció Grañén i Raso és un conjunt valuós per l’ampli recull de la producció impresa que durant el segle XIX va tenir un abast tant popular, format per auques, premsa satírica i soldats. Aquesta popularitat és un tret distintiu i característic de les auques i les altres tipologies que també és desfavorable per a la seva conservació per diferents factors. El primer és el paper, la qualitat del qual a vegades és un veritable problema degut a l’alt grau d’acidesa. El segon factor seria el propi ús dels exemplars, atès que era un tipus de material adreçat a jocs, o per a un públic infantil, o també per a ser retallat en determinats actes

religiosos. Un altre factor desfavorable és el fet de pas-sar de moda com a producte d’edició, i per tant la seva facilitat de destrucció i pèrdua. Pel que fa a aquest punt

ANC-1-160-N-1054.

ANC-1-160-N-1174. Infanteria Russa

ANC-1-160-N-1173. Infanteria Polaca


25 la idea de preservació del col·leccionista és el factor de-cisiu per a conservar aquesta documentació formada per auques, caricatures i sèries de soldats, algunes sen-ceres, que pertanyien a determinades impremtes.

En definitiva, el valor de la col·lecció és doble per veure per una banda el full individualitzat, i també per altra la visió de conjunt que permet visualitzar la pro-ducció de determinades impremtes, i poder-la comparar amb les altres cases que durant la mateixa època es de-dicaven a produir aquesta tipologia documental. Les auques, els soldats i les caricatures que formaven part de publicacions periòdiques eren un material amb unes finalitats puntuals i un temps finit, en el que la degrada-ció era el resultat segur o una característica evident del pas del temps. En aquest sentit ha estat essencial haver mantingut els exemplars enquadernats, a més de ser clau per a garantir l’estat de conservació d’aquest tipus de material tant fràgil.

Meritxell Verneda Ribera

Notes (*) La col·lecció d’auques del fons Pere Grañen i Raso va ser des-

crita integrament durant l’any 2015 i restaurada i digitalitzada el 2016. Totes les imatges estan associades i es pot consultar mit-jançant la intranet de l’Arxiu Nacional de Catalunya i també pel cercador d’arxius a Internet.

1. Descripció extreta de la descripció de l’extraordinària col·lecció d’’Aleluyas’ de la Biblioteca Fundación Joaquín Díaz de Valla-dolid. Els exemplars de la col·lecció els hem pogut consultar d i g i t a l i t z a t s a : C o l e c c i ó n d e A l e l u y a s < h t t p : / /www.funjdiaz.net/biblio0.php > (Consulta: 08/10/2015).

2. AMADES, Joan. (1983) “Les auques”, dins Apunts d’imatgeria popular, p. 69.

3. AMADES, Joan; COLOMINAS, Joan; VILA, Pau. (1931). Imatgeria popular catalana. Les auques, Vol. I i II.

4. Fundación Joaquín Díaz. Els exemplars de la col·lecció els hem pogut consultar digitalitzats a: Colección de Aleluyas < http://www.funjdiaz.net/biblio0.php > (Consulta: 08/10/2015).

5. BOTREL, Jean-François (2007). “La serie de aleluyas Marés, Minuesa, Hernado”, p. 1-18. A Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, [en línia]: <http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcp5612 ,> (Consulta 19/10/2015).

6. AMADES, Joan; COLOMINAS, Joan; VILA, Pau. “Iniciació auculògica. Els col·leccionistes”, dins Imatgeria popular cata-lana. Les auques, Editorial Orbis, 1931, Vol. I i II, p. 190-191.

7. BASSEGODA i HUGAS, B. (2010) “Jaume Andreu i Font (1865-1904) el periodista i llibreter, col·leccionista de gravat”, El col·leccionisme d’art a Barcelona al segle XIX. A: Ànimes de vidre: les col·leccions Amatller: Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Barcelona, p. 26.

8. BOTREL, Jean-François. “La serie de aleluyas Marés, Minuesa, Hernado”, p. 1-18, a Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,

2007.[en línia]: <http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcp5612 ,> (Consulta 19/10/2015)

9. AMADES, Joan; COLOMINAS, Joan i VILA, Pau. (1931), ‘Catalanitat de l’auca madrileña’, dins Imatgeria Popular cata-lana. Les auques, p. 176-179.

10. La sèrie d’al·leluies identificada amb el peu d’impremta ‘Despacho de Juanelo, núm , 19’ són els números 30, 33, 45, 49, 50, 64, 75, 77, 93, 89, 101, 102, 104, 110, 111-116. Vegeu, les (UC 435)–(UC 454).

11. BOZAL, Valeriano. (1979) ‘La prensa satírica.13.1. La legislación’, dins La ilustración gráfica del siglo XIX en Espa-ña, p. 171.

12. BOZAL, Valeriano. (1979) ‘La prensa satírica.13.2. El auge de la prensa’, op. cit. p. 179.

13. http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/mosca81

14. Les dades editorials han estat extretes de la catalogació de la Bi-blioteca Nacional de España: <El Motín (Madrid)> (17/3/1889), núm. 11, Hemeroteca Digital: <http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001142137&page=2&search=&lang=es>

15. Biblioteca Nacional de España [Hemeroteca digital]. “El Motín. Madrid: ISSN 1889-8904, Publicada del 10/04/1881 al 27/12/1924. Del n.1 al n. 76, aparece con el subtítulo “periódico satírico semanal”. El 10 de abril de 1881, al calor de las tímidas medidas liberalizadoras de la prensa a los pocos días de llegar al poder los liberales del Partido Fusionista, convirtiéndose en la revista republicana más importante de la época dorada de la prensa satírica española, así como, junto a Las dominicales del libre pensamiento (1883-1909), de la anticlerical, tal como se-ñala Javier Domingo. En una época de florecimiento de las so-ciedades masónicas, librepensadoras y laicas, a las que será también afín, criticará la función autoritaria y adormecedora de la propaganda y de las actividades caciquiles eclesiásticas, en palabras de José Álvarez Junco”.

16. La descripció de les carrosses i desfilades que veiem en aquestes quatre estampes la podem llegir a l’obra editada a Barcelona titulada Máscara real para la noche del 6 de enero de 1828, Barcelona: Impr. de la Viuda de D. Agustín Roca, 1828.

17. “Publicà 300 números. Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure. Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i F. Pelagi Briz, entre d’altres. Apel·les Mest res en fou e l d ibuixant més habi tua l . Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner. Cf. ‘Lo Nunci’, Gran enciclopèdia catalana, [ e n l í n i a ] , < h t t p : / / www.enc ic lo ped ia . ca t / EC -GE C -0046617.xml>, (Consulta: 18/11/2015).

18. “La Tramontana se diferencia del resto de la prensa joco-seria por su tendencia claramente popular, que le lleva a apoyar el anarquismo”. Vid. ‘cap. 13.3. La prensa joco-seria’ dins, Valeriano BOZAL. La ilustración gráfica del siglo XIX, Madrid: 1979, p. 189.

19. “L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espa-nyola i de La Campana de Gràcia. Primer en sortiren quatre nú-meros solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Grà-cia, suspesa governativament. El 16 de gener de 1879 reapare-gué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat. Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana. L’Esquella, se-gona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3.097, del 6 de gener de 1939. Hi col·laboraren gairebé

26 tots els caricaturistes, il·lustradors i humoristes catalans de qua-tre generacions”. Cf. ‘La campana de Gracia’ dins, Gran enci-clopèdia catalana [en línia], < http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0013905.xml> (Consulta: 18/11/2015).

20. “L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espa-nyola i de La Campana de Gràcia. Primer en sortiren quatre nú-meros solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Grà-cia, suspesa governativament. El 16 de gener de 1879 reapare-gué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat. Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana. L’Esquella, se-gona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939. Hi col·laboraren gairebé tots els caricaturistes, il·lustradors i humoristes catalans de qua-tre generacions “. A:’L’Esquella de la torratxa’. A :Gran enci-clopèdia catalana, [en línia], http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0025044.xml , (Consulta: 18/11/2015).

21. La Tomassa dirigit primer per Simó Alsina i Clos –s’encarregà de la part artística Ramon Escaler–, posteriorment en foren di-rectors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas. Hi col·laboraren, entre d’altres, Conrad Roure, A. Bori i Fontestà, F. Ubach i Vinyeta, etc. Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907. A partir del 1890 publicà anualment un Almanac. Cf. Gran enciclopèdia catalana [en línia], http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066377.xml (Consulta: 17/11/2015).

22. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), Biblioteca de Catalunya. Títols. [en línia]: http://www.bnc.cat/digital/arca/index.php?fname=textos/titols.htm, (Consulta: 17/11/2015)

23. Exemplars editats per ‘Venta al por mayor. Encomienda 19’ Madrid, són els següents: núm. 6, núm. 11, núm. 12, núm. 15, núm. 16, núm. 17, núm. 18, núm. 20, núm. 24, núm. 27, núm. 30, núm. 31, núm. 32, núm. 33, núm. 36, núm. 37, núm. 38, núm. 41, núm. 42, núm. 43 i núm. 19.

24. Aquesta referència prové d’un registre localitzat a la Biblioteca Nacional de España, que apunta aquesta possibilitat entorn la identificació d’aquest pseudònim que també trobàvem com a di-buixant en algunes ‘aleluyas’ la UC 411, UC 415, UC 470.

RESTAURACIÓ DE LES AUQUES DEL FONS PERE GRAÑÉN I RASO

El fons Pere Grañén i Raso de l’Arxiu Nacional de

Catalunya conté entre la seva documentació 5 volums de reculls d’auques, es tracta de 3 volums titulats Ro-dolins, 1 volum titulat Auques i un últim volum anome-nat Soldats. Aquests llibres són un amplíssim recull d’auques de temàtiques diverses majoritàriament de la segona meitat del segle XIX amb alguna incorporació posterior d’exemplars del segle XX.

Al taller de restauració de l’Arxiu Nacional de Cata-lunya s’ha dut a terme la restauració d’aquests 5 vo-lums, que en total contenen 1.187 auques de procedèn-cies i anys diversos. Aquest fet implica tenir una gran varietat de papers segons les diferents impremtes que les publicaven, ja que cadascuna utilitzava el paper que creia més convenient en cada impressió. La majoria de papers però són d’una qualitat molt baixa, doncs es tracta de documentació pensada per al consum popular a un preu molt econòmic i no estaven pensades per per-durar en el temps.

Estem parlant doncs de papers de pasta mecànica que conten fibres provinents de la fusta. Aquest tipus de paper conté lignina, que és una substància de la fusta que li dóna la duresa i la resistència típica a aquest material, i que en el paper és una qualitat poc desitjable. La lignina fa que el paper envelleixi més ràpid i que es torni fosc, trencadís i àcid. En el procés de fabricació d’aquest tipus de pastes, n’hi ha un de concret que és el desfibrat de la fusta, que treballa molt la fibra per trencar-la i convertir la fusta en pasta de paper, i dóna com a resultat les característiques fibres curtes que fan que el paper resultant sigui de baixa qualitat.

Les característiques físiques i les problemàtiques de conservació dels 5 volums són molt similars. A continuació s’analitza la restauració del volum Rodolins número 2 com a exemple de la restauració.

Descripció de l’obra

Enquadernació de mitja pell en un estat regular de conservació. El llom està folrat de pell marró fosc; les cobertes de cartró gruixut estan folrades amb paper jaspiat de color marró fosc de base amb aigües de color ocre, negres i vermellosos; i les cantonades estan reforçades amb pergamí. En el llom hi ha gofrat amb or el títol i el número de volum, sis franges horitzontals dobles repartides de manera simètrica i tres petits ornaments. La pell està molt gastada en el queix i


27 sobretot en el cap i el peu del llom on s’ha arribat a trencar i s’ha desencolat de les cobertes. El paper de les cobertes està molt gastat i ratllat. Les cantonades de pergamí estan gastades i mig desencolades.

Les guardes són fulls de color blau grisós que s’han trencat en la part del llom i han perdut la funció d’enllaç de la coberta amb el bloc del llibre. Les primeres dues au-

ques s’han trencat pel llom i estan soltes. Algunes auques al llarg del llibre es trobaven parcialment desenganxades del llom.

El bloc del llibre està compost per una gran varietat de papers. Tots són papers d’un gramatge fi i tots de baixa qualitat. Els papers es troben envellits, s’han enfosquit, es troben rígids i trencadissos. Les parts perimetrals dels fulls estan molt trencades i es segueixen trencant cada ve-gada que es manipulen degut al mal envelliment. També hi ha taques de diverses naturaleses (foxing, humitats, co-les). La majoria de fulls són d’un color marronós, però n’hi ha alguns de colors. També hi ha auques retallades de diaris.

Alguns fu l l s han es ta t repara t s amb c in tes autoadhesives de diferents tipus (plàstiques o de paper)

Fotos 1 i 2. Cobertes i llom abans de la intervenció

Foto 3. Auca interior. Posterior d’una auca procedent d’un retall de

diari

Foto 4. Auca reparada amb cinta autoadhesiva per la part posterior

28 que tot i que han permès que es conservés el conjunt del full, han provocat taques importants.

Cada auca està segellada per la part posterior amb el segell identificatiu de la col·lecció a la que pertany.

Les tintes negres són tintes d’impressió greixoses de bona qualitat que es conserven correctament. Hi ha algu-nes auques amb tintes de colors d’impremta en un bon es-tat de conservació.

Al final del llibre hi ha algunes auques de finals del se-gle XX impreses en paper gruixut amb un acabat brillant que estan adherides als fulls del llibre amb cintes autoad-hesives.

Intervenció de restauració Neteja en sec

S’ha fet una neteja en sec de les cobertes i el llom amb goma tova. Els fulls del llibre no presentaven gaire brutícia, així que només ha calgut netejar els marges d’alguns fulls on s’havia acumulat una mica de brutícia i pols. Consolidació i reintegració del bloc

Degut a l’estat precari de totes les pàgines del llibre ha calgut fer una intervenció full per full per poder do-nar estabilitat a les pàgines per tal de poder ser manipu-lades amb seguretat.

S’han utilitzat tres tipus de coles segons cada paper:

midó de blat, Tylose MHB300 al 3% en aigua i Klucel al 5% en etanol. Majoritàriament s’ha utilitzat la Tylose MHB300 que dóna una adherència correcta, però en casos puntuals en que aquesta cola podia fer una taca o no adheria prou, s’ha optat per utilitzar les altres coles.

El paper japonès utilitzat per a la consolidació ha estat el Tengujo Kashmir de 9 gr. que té una tonalitat groguenca i que s’ajusta perfectament a la tonalitat dels fulls del llibre. Per a la reintegració de llacunes s’ha optat pel paper japonès Arakaji de 32 gr. que és molt versàtil i que s’adapta al gruix del paper del llibre. Es va decidir no tenyir el paper japonès per tal de seguir

amb la política de conservació del centre d’afegir la menor quantitat de productes oxidants possible a les peces que amb el temps podrien perjudicar els originals. Els marges laterals dels fulls, sobretot els inferiors, estaven molt trencats i es va decidir consolidar aquestes parts amb tires senceres de paper japonès per tal d’evitar posar una gran quantitat de fragments i també pensant que seria un reforç extra per a evitar més trenca- ments en futures manipula- cions. Cal pensar que el simple fet de passar les pàgines provo- cava el trencament del paper. Ha calgut encolar algunes a u q u e s q u e e s t r o b a v e n d e s e n c o l a d e s e n a l g u n fragment del llom. En aquests casos s’ha fet una pestanya de

paper japonès Arakaji i s’ha encolat amb Tylose MHB300.

En les dues auques del principi s’ha fet una pestanya de dalt a baix per tal de poder-les unir al bloc del llibre. S’ha utilitzat paper japonès Arakaji i cola Tylose MHB300.

Les cintes autoadhesives s’han retirat mecànicament amb ajuda del bisturí. Les restes de cola s’han extret amb goma crepé.

Les auques modernes de la part posterior encolades amb cintes autoadhesives als fulls del llibre s’han desencolat mecànicament amb ajuda del bisturí i s’han tornat a encolar amb xarneres de paper japonès Arakaji per tal que fessin de màrtir entre l’auca i el paper, o per

Foto 5. Auca moderna adherida als fulls del llibre amb cintes autoadhesives


29

tal de fer la funció de frontissa en aquells casos que n’hi havia més d’una per pàgina i calia aixecar-ne una per veure la de sota.

Aplanat

Hi havia algunes pàgines que estaven doblegades i amb secs. S’ha aplicat humitat de manera puntual i controlada i s’ha forçat l’assecatge amb espàtula calenta.

Enquadernació

Finalment s’ha procedit a restaurar el llom de pell i les co-bertes. S’ha consolidat la pell del llom amb midó de blat, i s’han encolat les parts desenco-lades amb cola A34K3 al 50% amb engrut. Les parts perime-trals del cartró de les cobertes estaven gastades i defoliades. S’ha aplicat cola de midó de blat entre els fulls per tornar-li la consistència de bloc. També s’ha encolat el paper que folra les cobertes en aquelles parts q u e e s t a v a a i x e c a t . L e s cantonades de pergamí estaven aixecades i s’han encolat amb midó.

Conclusions

L’es ta t de conservació d’aquestes auques era crític. El paper estava en un punt greu de

degradació que s’agreujava c a d a v e g a d a q u e e s manipulava. En aquest procés de restauració s’ha procurat d o n a r c o n s i s t è n c i a a l’enquadernació i sobretot als ful ls per tal de poder ser manipulats amb garanties. L’estat de conservació de les o b r e s h a r e q u e r i t u n a intervenció exhaustiva de tots els fulls dels llibres. Com a m e s u r a a d d i c i o n a l d e conservació, un cop restaurats han estat digitalitzats per tal d ’ e v i t a r a l m à x i m l a

manipulació posterior dels llibres ja que, tot i estar restaurats, segueixen essent uns documents fràgils. La consul ta de la còpia digita l permetrà que la manipulació futura dels originals sigui únicament puntual i permetrà la conservació de les auques per al futur.

Ha estat un procés lent i laboriós que ha permès estabilitzar l’obra i assegurar-ne la conservació a llarg termini.

Montserrat Florensa Flix

Foto 6. Auques modernes encolades amb xarneres de paper japonès Arakaji

Foto 7. Cobertes restaurades

30 LA CENSURA FRANQUISTA EN EL TEATRE: NOTIFICACIONS D’AUTORITZACIÓ I CENSU-RA DE REPRESENTACIONS TEATRALS

Durant el passat estiu, l’Arxiu Nacional de Catalu-nya ha ampliat la descripció del fons ANC1-318 Dele-gació Provinc ia l a Barcelona de l Minis ter i d’Informació i Turisme. Concretament, s’han descrit les Notificacions d’autorització i censura de represen-tacions teatrals dels anys 1966-1977, ingressades a l’ANC a finals de 1981. En total 2.784 unitats de cata-logació de documentació en suport paper que ocupen set arxivadors (0,7 m).

Entre d’altres dades, a la catalogació hi consta: el tí-tol de l’obra, l’autoria, la data i el lloc de representació (bàsicament el municipi) i el número d’expedient. Ben aviat l’instrument de descripció serà consultable des del cercador Arxius en línia i és previst digitalitzar els ori-ginals per tal que l’any vinent també siguin consulta-bles des del cercador.

Com arriba la censura al teatre?

El 19 de juliol del 1951 es publicava el Decret llei que reorganitzava l’Administració central de l’Estat. Entre els nous ministeris, es crea el Ministeri d’Informació i Turisme (MIT), competent en la regula-ció, el foment i la censura de premsa, teatre, cinemato-grafia i radiodifusió.

Amb Arias Salgado com a ministre, per Decret

d’organització de 15 de febrer de 1952, es crea la Di-recció General de Cinematografia i Teatre encarregada de controlar l’activitat cultural, política, “moral”, artística i administrativa dels espectacles públics no esportius. A través de les delegacions provincials, la DG de Cinematografia i Teatre estendrà les seves competències arreu de l’estat.

Durant la dècada següent, trobem diferents disposicions que afecten el cinema, el teatre, la premsa i altres espectacles, la majoria de les quals concentrades en regular l’autorització i l’entrada del tipus de públic als espectacles no esportius. Però tot i que en un inici el MIT no es va dotar d’organismes específ ics exclusivament per al control de l’activitat teatral, cal ressaltar l’Ordre de 16 de febrer del 1955, la qual regula les autoritzacions i les llicències d’espectacles de revista.

Amb l’ordre de 21 de setembre de 1962, ara sota el ministre Manuel Fraga, es crea i es regula un organisme específic per a la supervisió dels espectacles teatrals. Es tracta del Servei d’Inspecció d’Espectacles Públics, dins de la DG de Cinematografia i Teatre.

El Decret 2761/1962, de 8 de novembre, reorganitza la direcció general i unifica totes les disposicions anteriors. D’ara en endavant trobem els Serveis de Teatre estructurats en dues seccions: la Secció de Llicències i Inspeccions, encarregada d’autoritzar i inspeccionar les obres de teatre i els espectacles públics; i la Secció de Foment del Teatre, responsable

Disposicions BOE Data

1 Decret Llei de 19 de juliol de 1951, pel qual s’organitza l’Administració Central de l’Estat 201 20/07/1951

2 Decret de 15 de febrer de 1952, orgànic del Ministeri de Informació i Turisme 55 24/02/1952

3 Ordre de 30 de novembre de 1954, per la qual es dicten normes sobre l’assistència de menors als espectacles públics no esportius

348 14/12/1954

4 Ordre de 16 de febrer de 1955, per la qual es regulen les autoritzacions i llicències per la representació de revistes i espectacles de revista

67 08/03/1955

5 Ordre de 21 de setembre de 1962, per la qual es regula el Servei d’Inspecció d’Espectacles Públics 236 02/10/1962

6 Decret 2761/1962, de 8 de novembre, de reorganització de la Direcció General de Cinematografia i Teatre 269 09/11/1962

7 Ordre de 16 de febrer de 1963, per la qual es constitueix la Junta de Censura d’Obres Teatrals 58 08/03/1963

8 Ordre de 6 de febrer de 1964, per la qual s’aprova el Reglament de Règim Interior de la Junta de Censura de Obres Teatrals i les normes de censura

48 25/02/1964

9 Decret 64/1968, de 18 de gener, de reorganització del Ministeri d’Informació i Turisme 18 20/01/1968

10 Decret 836/1970, 21 de març, pel qual es modifica el Decret 64/1968, de 18 de gener, de reorganització del Ministeri d’Informació i Turisme

80 03/04/1970

11 Ordre de 27 d’Octubre de 1970, per la qual es reorganitza la Junta de Censura d’Obres Teatrals 275 17/11/1970

12 Decret 2532/1974, de 9 d’agost, sobre refosa de disposicions orgàniques del Ministeri d’Informació i Turisme 220 13/09/1974

13 Reial Decret-llei 24/1977, d’1 d’abril, sobre llibertat d’expressió 87 12/04/1977

https://goo.gl/LUHyE4

http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1951/201/A03446-03446.pdf

http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1952/055/A00851-00853.pdf

http://boe.es/datos/pdfs/BOE/1954/348/A08228-08229.pdf

https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1955/067/A01562-01562.pdf

https://www.boe.es/boe/dias/1962/10/02/pdfs/A13861-13861.pdf

http://www.boe.es/boe/dias/1962/11/09/pdfs/A15898-15899.pdf




https://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1970-363





31 de premis, subvencions, concursos, festivals i altres ti-pus de certàmens teatrals.

Un any més tard, es crea la Junta de Censura d’Obres Teatrals, òrgan depenent del Serveis de Teatre (Ordre de 16 de febrer de 1963). L’ordre 6 de febrer de 1964 dota aquesta junta d’un reglament de funciona-ment intern i articula la tramitació que els responsables de les companyies teatrals havien de seguir per aconse-guir l’autorització d’un espectacle.

Amb el canvi de ministre, ara sota Sánchez Bella, diverses disposicions a inicis dels anys setanta reorga-nitzen aquest òrgan i modifiquen el reglament anterior, la més significativa de les quals fou l’Ordre de 27 d’octubre de 1970. En ella, els delegats provincials es veuen dotats de més competències alhora de visionar les obres sotmeses a censura durant els assaigs generals i les pautes per establir-hi les qualificacions.

Per Decret 2532/1974 es reorganitza el MIT i la Junta es denominarà Junta d’Ordenació d’Obres Tea-trals, amagant la connotació “censura” però heretant les mateixes competències de control que la seva anteces-sora.

Amb la fi del franquisme, el Reial-Decret Llei 24/1977 d’1 d’abril elimina de la legislació espanyola la pràctica articulada de censura en totes les manifesta-cions culturals.

Com era el procediment de censura?

La legislació que marcava el procediment adminis-tratiu de la censura teatral estava influenciada per la pròpia naturalesa del teatre. De la mateixa manera que li succeïa al cinema, els espectacles patien un doble procés de censura: textual i visual.

Per una banda, s’havia d’analitzar i, si calia, censu-rar el text literari; i d’altra banda, era també essencial inspeccionar la representació sobre de l’escenari. La feina d’anàlisi textual la feia la Junta de Censura a Ma-drid; mentre que la tasca de supervisar la representació era competència dels Serveis d’Inspecció de les delega-cions provincials. En aquesta sèrie es conserven els do-cuments generats per un continu degoteig de notificaci-ons, formularis, dictàmens, oficis o recursos que ana-ven i venien de Madrid a Barcelona.

Per poder procedir segons la legislació, i dictaminar una qualificació final, tots els agents implicats (els cen-sors a Madrid i els delegats i inspectors provincials) ha-vien d’estar informats de tots els passos i les resoluci-ons. A més a més, els propietaris dels teatres estaven obligats per llei a exigir a les companyies les autoritza-cions de la Junta de Censura. No existia la possibilitat

de representar una obra de manera legal si no entrava i sortia autoritzada d’aquests canals d’inspecció.

Les companyies havien de presentar sol·licitud al MIT si volien aconseguir les autoritzacions per una obra determinada. Les peticions anaven acompanyades de còpies del text literari i documentació relacionada (esbossos del vestuari, partitures i lletres de les cançons, dibuixos de la decoració i de l’escenari, plànols de l’escenografia, etc). Un cop aquests documents arribaven als censors de la Junta, s’incoava l’expedient associant un número a l’obra de teatre i s’iniciava l’estudi de tota la documentació. En darrer terme, es dictaminava una resolució i s’efectuaven els talls i supressions acordats.

Aquest dictamen de la qualificació era enviat a través d’un formulari de notificació a les delegacions provincials encarregades, en els casos que així s’especificava, de supervisar el visionat de l’assaig general i d’afegir una aprovació del visionat a la qualificació inicial. Les delegacions provincials també eren les responsables de fer complir aquelles disposicions de censura textual estipulades des de Madrid i que estaven identificades en aquests formularis de notificació.

Els expedients contenien: les instàncies de sol·licitud de l’obra per a ser representada; el formulari-informe del o dels censors segons la guia de censura; els llibrets de l’obra amb els textos, els esbossos de l’escenografia i el vestuari; i altra correspondència interna, notes i oficis diversos entre Madrid i les províncies.

De tota aquesta tipologia documental, el fons de l’ANC conté bàsicament els formularis de notificacions complimentats pels censors des de la Direcció General a Madrid i enviats a la Delegació Provincial de Barcelona.

L’objecte principal d’aquests formularis era informar als censors de la capital catalana de les resolucions dictaminades sobre un text teatral i els passos que havien de seguir per fer la inspecció visual de l’assaig general. De les més de 2.700 unitats documentals, aquests informes sumen un 90% del total. L’altre 10% està format per diferents tipologies, com ara comunicacions als responsables de les companyies i oficis interns.

En els formularis de notificació i censura s’hi pot llegir el títol, l’autor original, la companyia teatral, dades bàsiques per identificar les obres. També hi pot constar el teatre on es volia fer la representació i el municipi. Com veiem en el següent gràfic, les ciutats

32 de Madrid i Barcelona són les que apareixen en la ma-joria dels expedients, amb un 42% i 25% respectiva-ment. Dels altres municipis que s’han identificat (63 municipis), la majoria, 47, són poblacions catalanes, mentre que tan sols s’han identificat 16 de resta de l’estat espanyol. Finalment, a un 21% de les notificaci-ons no hi consta la ubicació i un 5% conté altres dades com el concepte “gira” o “diversos municipis”.

Desconeixem el perquè hi ha documentació d’obres teatrals que, en principi, no s’havien de representar a Catalunya. Potser l’òrgan central a Madrid enviava els formularis a les delegacions provincials per tal que els tinguessin en compte com a referent de censura en ca-sos similars.

En aquestes notificacions, també és possible desco-brir-hi tot el ventall d’aspectes censurables que

s’aplicaven. Per començar, es notificava el dictamen, que a gran escala era o “Autoritzada” o “Prohibida”.

Les que obtenien l’autorització, podia variar segons la tipologia de públic o l’escenari: autoritzada per a majors de 14 o 18 anys, autoritzada per un número limitat de representacions, o autoritzada per a sessions de cambra, les quals eren representacions en format més reduït i en teatres o festivals especialitzats. Altres expedients autoritzaven les obres només per a ser representades en un festival determinat.

Una informació que acompanya aquesta qualificació és la notificació als delegats provincials de la necessitat de visionar una obra determinada en un assaig.El formulari deixa taxativament clar que l’autorització restava en mans dels inspectors de la delegació després de supervisar l’assaig. En tots aquests expedients s’hi pot llegir: “La vigencia de la autorización otorgada al texto literario, queda supeditada a la aprobación por los Servicios de Inspección, previo visado general de la

Autorització i censura de l’obra “Una casa de... Cuento”. Text en català. Autoritzada per majors de 18 anys, pendent del visionat de l’assaig general. 23.6.1970. CAT ANC1-318-T-811/ Fons Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Informació i Turisme

Municipis identificats 2.784 notificacions d’autorització i censura de representacions teatrals

dels anys 1966-1977

42%

25%

2%

1%

5%

5%

20%1. Madrid (Madrid) - 1195

2. Barcelona - 699

3. Sitges - 47

4. Sabadell - 21

5. Altres municipis - 133

6. Gires - 129

7. No consta - 560

https://goo.gl/Wdo0uC


33 puesta en escena, realización etc.” o bé “A reserva del visado general”.

Aquesta visualització analitzava el vestuari dels ac-tors i de les actrius (sobretot en els espectacles de revis-ta), els tons que utilitzaven, la gesticulació, la decoració i altres aspectes de la posada en escena.

Altres qualificacions esporàdiques que hi apareixen són: autoritzada només després del visionat de l’assaig, autoritzada per a una companyia o autoritzada amb ex-cepcions geogràfiques. En aquests informes també s’autoritzava l’emissió radiofònica, pràctica molt habi-tual d’aleshores.

Domina la qualificació “Autoritzada per a majors de 18 anys” seguida de les que s’autoritzaven per a tots els públics. Les dues qualificacions sumen més del 80% del total de les notificacions.

E l s a s p e c t e s q u e d e t e r m i n a v e n e l t i p u s d’autorització eren tots aquells elements que s’allunyaven dels cànons ortodoxos i rígids del règim: les ideologies polítiques contràries al franquisme, tot allò que es desviava de la moralitat religiosa i s’apropava a la llibertat de culte, l’alliberament sexual o e l t rencament dels comportaments socia ls preestablerts. L’exemple del Festival de Teatre de Sitges

De la desena de festivals que s’han identificat, el certamen de teatre que més vegades apareix és el Festival de Teatre de Sitges, en més de 40 expedients, un 1’6% del total; seguit de Ciclo de Teatro Latino, amb un 0’2%. Conseqüentment, el municipi de Sitges s’ha identificat com el tercer municipi que apareix en major quantitat, després de Madrid i Barcelona.

També cal ressaltar la presència del festival sitgetà degut a la importància d’aquest certamen en el

Prohibició de l’obra “La Madre” de Bertold Brecht, versió de León Mames, companyia Grupo de Teatro Independiente Catarsis. 26.8.1969. CAT ANC1-318–T-533/ Fons Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Informació i Turisme

Tipus de Qualificació Total %

Autoritzada per a majors de 18 anys 1.917 69

Autoritzada per a tots els públics 324 12

Autoritzada per a majors de 14 anys 270 9,5

Autoritzada per a sessions de cambra 130 4,5

Prohibida 86 3

Autoritzada per a ser representada en un festival 23 1

No consta el tipus de qualificació 18 0,5

Altres qualificacions 16 0,5

Total 2.784 100

Notificacions d’autorització i censura de representacions teatrals dels anys 1966-1977

https://goo.gl/lUADy3

34 panorama teatral de finals del franquisme. Va ser creat l’any 1967 en aquesta població del Garraf, i va tenir una continuïtat fins el 2004. Està considerat el primer festival teatral de l’estat espanyol i va ser gestat per ini-ciat iva de l’Ajuntament del municipi amb la col·laboració del mateix Ministeri d’Informació i Turis-me; paradoxalment, el mateix òrgan que després prohi-bia i censurava les obres que s’hi representaven. Fou concebut a mode de concurs, i les companyies que hi participaven eren procedents de tot l’estat.

El festival va adquirir fama i reputació entre els dra-maturgs més punyents i experimentals del moment. Oferia representacions úniques, amb permisos que el MIT no hagués autoritzat mai per ser representats en al-tres escenaris. Era la única plataforma alternativa on els dramaturgs del Nuevo Teatro podien exposar les noves creacions. La majoria d’obres que s’hi podien veure eren considerades transgressores, inèdites, seguint l’estètica del Teatro Experimental del moment.

Els arguments de les obres a Sitges s’estructuraven al voltant de la crítica social darrera d’una història me-tafòrica, al·legòrica; tot i que pel que observem en la documentació, la censura hi aplicava igualment talls i supressions quan es creuaven els límits permesos.

En total s’han identificat 53 obres de teatre represen-tades a Sitges –la majoria en el context del Festival de Teatre– que van passar els processos de censura durant els anys 1967-1968 i 1970 -1975.

De totes les obres localitzats a Sitges, la qualificació per a ser representades només durant el aquest festival és la predominant, amb 38. Mentre que les prohibides sumen 10. Finalment, hi ha 5 d’autoritzades al municipi de Sitges, però que no consten com a representacions específiques dins del festival.

Dels dramaturgs identificats en aquest escenari, cal destacar la presència de Lorenzo Piriz i Carbonell, director autòcton de Sitges i representatiu d’aquesta vitalitat teatral sitgetana. Altres dramaturgs presents a la documentació durant dels anys 1968 i 1975 i que van passar censura en el marc del Festival de Sitges són els següents: Manuel Pérez Casaux, Jesús Campos García, Fernando Macias García, Maria Aurèlia Capmany i Joan Brossa.

Segons les crítiques del director de la secció Musica, Teatro y Cinematografia de La Vanguardia, Antonio Martínez Tomás, podem saber que les notificacions conservades del Festival de Teatre de Sitges no sempre es corresponen amb les obres que es van representar en les diferents edicions. Per exemple, de l’edició que es va celebrar l’any 1969, amb 7 representacions, no es

conserva cap notificació. Tanmateix, aquesta sèrie també ens aporta

informació sobre aquelles obres que en un primer moment volien ser representades en aquest festival i eren presentades als canals de censura, però que per motius diversos no es van arribar a representar mai (perquè no van ser seleccionades, per falta de coordinació entre la organització i les companyies, per

Autorització i censura de l’obra “Conferencia de Paz” d’Hermó- genes Sainz. Autoritzada només per a sessions de cambra durant el Festival de Teatre de Sitges. 28.9.1971 CAT ANC1-318-T-1035/ Fons Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Informació i Turisme

https://goo.gl/MlOF2k


35 manca de pressupost, etc).

Per tant, si contrastant la difusió d’obres representa-des durant el Festival de Teatre de Sitges i els formula-ris de notificació i censura que es conserven a l’ANC, s’han detectat llacunes documentals, podem estimar que la sèrie no conserva la totalitat de les notificacions de les obres que van passar pels canals de censura entre el 1966 i el 1977.

Amb tot, les 2.784 unitats catalogades constitueixen una font més per estudiar la censura franquista en les espectacles teatrals.

Alba Gràcia Panyella

Representacions teatrals identificades a Sitges

Any Qualificació Títol de l’obra Companyia Autor original

1967 Autoritzades per a majors de 18 anys Tot queda lluny Produccions Santos-Vals Antonio Santos Antolí

1968 Autoritzada FTS El gorrionillo ─ Emilio Granero Sancho

1968 Autoritzada FTS El hombre del clavel verde ─ Enrique Pavón

1968 Autoritzada FTS La decoración del hogar ─ José Arias Velasco

1968 Autoritzada FTS Los muñecos ─ Luis Riaza Garnacho

1968 Autoritzada FTS Los tres reinos ─ Carlos Boves

1968 Autoritzada FTS Versos de arte menor por un varón ilustre

─ Alberto Miralles

1968 Prohibida El gran pontifical ─ Miguel Romero Garcia

1970 Autoritzada FTS per a majors de 18 anys La dulce soledad Alarife Santiago Paredes

1970 Autoritzades per a majors de 18 anys Aventura sense títol Producciones Santos Antonio Santos Antolí

1971 Autoritzada FTS per a sessions de cambra Conferencia de paz Tabanque Hermógenes Sainz

1971 Autoritzada FTS per a sessions de cambra Érase una vez... (o puede que dos) Grupo Canon Ramón Pachón

1971 Autoritzada FTS per a sessions de cambra Proceso, anatemización y quema de una bruja en un ensayo general

Grupo Akelarre Ramiro Pinilla i José Javier Rapha

1971 Autoritzada FTS per a majors de 18 anys El temps escènic ─ Joan Brossa

1971 Autoritzada FTS per a majors de 18 anys L’ombra de l’escorpí ─ Maria Aurèlia Capmany

1972 Autoritzada per a majors de 14 anys La marcolfa Pequeño Teatro Dario Fo

1972 Autoritzada FTS La ,ujer y el ruido ─ Diego Salvador Blanes

1972 Autoritzada FTS per a majors de 18 anys Humanae vitae show ─ Juan José Perez Garcia

1973 Autoritzada FTS ¿Es aquí dónde ha muerto mi hermano?

─ Jesús Campos

1973 Autoritzada FTS El desván de los machos y el sótano de las hembras

─ Luis Riaza

1973 Autoritzada FTS Estamos solos ─ Rafael Algarra

1973 Autoritzada FTS Introducción a la melancolía de un jardín sangriento

─ Jordi Serret

1973 Autoritzada FTS La familia de Carlos IV ─ Manuel Pérez Casaux

1973 Autoritzada FTS La fantástica Claudia ─ Benjamin Soifer

1973 Autoritzada FTS La lluvia ─ Jesús Campos

1973 Autoritzada FTS La viuda de los grillos ─ Juan Peñalver

36

Representacions teatrals identificades a Sitges

Any Qualificació Títol de l’obra Companyia Autor original

1973 Autoritzada FTS Que culta es Europa y que bien arde ─ Jesus Campos

1973 Autoritzada FTS Rallye internacional ─ Jesús Campos

1973 Autoritzada FTS Aquel Arresanbenito Teatro Universitario de Murcia

Teatro Universitario de Murcia

1973 Autoritzades per a majors de 18 anys La mujer del mar Teatro Experimental de Sitges

Lorenzo Piriz Carbonell

1973 Autoritzades per a majors de 18 anys La rebelión de los aburridos Teatro Experimental de Sitges

Lorenzo Piriz Carbonell

1973 Prohibida Caos ─ Rafael Algarra

1973 Prohibida El trapecio ─ Lorenzo Piriz Carbonell

1973 Prohibida Furor ─ Jesús Campos

1973 Prohibida La Noria ─ Florentino Huerga

1974 Autoritzada FTS Alejandro Malaspina ─ Rafael Algarra

1974 Autoritzada FTS Campanada sin eco ─ Fernando Macias

1974 Autoritzada FTS Fedra ─ Versión de Domingo Miras

1974 Autoritzada FTS La Virgen roja ─ Adolfo Celdrán

1974 Autoritzada FTS Las hermosas costumbres ─ Manuel. P. Casaux

1974 Autoritzada FTS Los círculos ─ Luis Riaza

1974 Autoritzada FTS Nacimiento, pasión y muerte de... por ejemplo tú

─ Jesus Campos Garcia

1974 Autoritzada FTS Primeras materias ─ José María Prim

1974 Autoritzada FTS Teólogos ─ Eduardo Fournier

1974 Autoritzada FTS Tomar providencia ─ Alberto Miralles

1974 Autoritzada FTS Un nicho amueblado ─ Jesus Campos García

1974 Prohibida Etc. Etc. ─ Ramón Badosa

1974 Prohibida Savonarola ─ Lorenzo Piriz Carbonell

1974 Prohibida Seis días de septiembre ─ Jorge Diaz

1974 Prohibida Urbano Grandier ─ Manuel de Pinedo

1975 Prohibida La buena vida ─ Fernando Macias Garcia

1973 Autoritzada FTS PXJ-18 ─ Lorenzo Piriz Carbonell

1973 Autoritzada FTS Por un mundo mejor ─ Antonio Toha


Noticiari

37

EN LÍNIA MÉS DE 848.000 IMATGES DELS DO-CUMENTS CONFISCATS A PARTICULARS DU-RANT LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA I RETORNATS A L’ARXIU NACIONAL

Des de finals de setembre de 2016 estan disponibles a

Arxius en Línia les imatges associades a la descripció dels documents requisats a Catalunya pels organismes re-pressius durant la Guerra Civil a particulars, partits polí-tics, sindicats i associacions diverses, i que en aplicació de la Llei 21/2005 de Restitució a la Generalitat de Cata-lunya i fruit dels acords de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, han ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalu-nya, procedents del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, en diferents restitucions produï-des des de l’any 2008 fins el 2014.

El Departament de Cultura, a través de l’Arxiu Na-cional de Catalunya ha dut a terme, des de l’any 2006, la identificació dels documents confiscats a particulars, completant-ne la descripció i procedint a la seva digitalització.

Si bé són diversos els fons dels privats identificats (associacions i entitats, persones físiques, partits i sindicats), excepcionalment i de manera provisional l’ANC els agrupa tots en el Fons 1-886 Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. Al portal Arxius en Línia hi ha disponible la descripció de 19.164 unitats de catalogació del fons acabat d’esmentar.

Les pautes i criteris sobre la digitalització dels documents han estat consensuats sempre entre els representants del Ministeri i els de la Generalitat i s’ha dut a terme el control de qualitat de les imatges resultants de la digitalització i esmenat les incidències

Edicions del Festival Teatre de Sitges

Total obres representades (1)

Obres representades

amb autorització de censura (2)

Obres NO representades

però amb autorització de

censura (2)

Obres prohibides No representades

no autoritzades (2)

Total de notificacions d’autorització i censura

(2)

1967 · I Festival de Teatre 6 0 1 0 1

1968 · II Festival de Teatre 7 5 1 1 7

1969 · III Festival de Teatre 7 0 0 0 0

1970 · IV Festival de Teatre 6 0 2 0 2

1971 · V Festival de Teatre 7 5 0 0 5

1972 · VI Festival de Teatre 7 1 2 0 3

1973 · VII Festival de Teatre 6 5 10 3 18

1974 · VIII Festival de Teatre 8 6 5 5 16

1975* · IX Festival de Teatre 8 0 0 1 1

TOTAL 62 21 22 10 53

* L’edició de 1975 es va celebrar el gener del 1976 per qüestions d’organització interna (1) Font: La Vanguardia (A.M. Tomás) (2) Font: ANC fons 1-318 Notificacions d’autorització i censura de representacions teatrals dels anys 1966-1977

Dedicatòria de l’autor del llibre titulat “Pomell de Dedicatòries”, Pascual Martínez Sevilla, a Albert Carsí Lacasa. Maig de 1934. CAT / ANC1-886-T-11551 /Fons Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya.

http://dom.cat/11q1

http://dom.cat/11q3

http://dom.cat/11q3

38 que s’hagin pogut produir tant en el procés de foliació i/o reproducció dels documents com en el moment d’indexar els fitxers digitals resultants.

La Generalitat n’ha assumit els costos dels quatre projectes de digitalització que entre 2008 i 2013, han permès reproduir la documentació particular objecte de retorn.

Després d’anys de treball ara es dóna accés a 848.133 imatges que reprodueixen un total de 17.274 unitats documentals.

Val a dir que a banda del total de descripcions i imatges associades acabades de mostrar, a Arxius en Línia també hi ha disponible la descripció de 1.890 uni-tats de catalogació més d’aquest fons. Les 110.344 imatges que les reprodueixen no estan disponibles a In-ternet per raons d’accés.

Enric Terradellas i Prat

LA DOCUMENTACIÓ DE LA COMISSIÓ JURÍ-DICA ASSESSORA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLI-CA EN LÍNIA

Enguany s’ha finalitzat la digitalització de la docu-mentació de la Comissió Jurídica Assessora de la Ge-neralitat de Catalunya durant la Segona República i s’han associat les imatges resultants al catàleg en línia que descriu els documents ingressats a finals del 2013 pel Tribunal Superior de Justícia i l’actual Comissió Ju-rídica Assessora.

La Comissió Jurídica Assessora és un òrgan consul-tiu històricament vinculat a la formació del dret català i a la garantia del seu compliment. Fou creada l’any 1932 sota el mandat del president Macià i dissolta l’agost de 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil. L’any 1978 fou restablerta pel president Tarradellas i, actualment, després de successives revisions de la seva estructura i funcions, continua en actiu com a l’alt òrgan consultiu del Govern, tal com la defineix l’Estatut.

La documentació que conserva l’ANC correspon a la generada per la institució d’època republicana. El 24 d’octubre de 1932, poc després de l’aprovació de l’Estatut, el Govern provisional de la Generalitat va crear una Comissió Jurídica Assessora com a òrgan col·legiat dependent del Departament de Justícia i Dret, format per juristes de reconegut prestigi nomenats lliurement pel Govern, a proposta del conseller de Justícia i Dret. La seva funció principal era l’elaboració dels avantprojectes de llei que el Govern de la Generalitat li encomanés, i també els que per iniciativa pròpia estimés convenient preparar. Els prioritaris, encarregats pel mateix decret de creació, eren els de les normes institucionals bàsiques que havien de desplegar l’Estatut: Constitució interna, Llei municipal, Llei reguladora del Tribunal Superior de Catalunya, Llei electoral i Llei Civil Catalana. A més de la funció prelegislativa, prioritària, el Decret també li atribuïa funcions consultives, en tant que facultava la Comissió per emetre els informes jurídics que el Govern li sol·licités. Ni els avantprojectes ni els informes jurídics eren vinculants.

El fons documental de la Comissió Jurídica, format per 199 documents descrits, comprèn tot el període d’activitat de la institució, entre l’octubre de 1932 i l’agost de 1936. Conté la documentació administrativa de l’organisme i la generada per les funcions que li van ser pròpies, especialment la legislativa, a la qual va

Productor Unitats de catalogació disponibles

a la xarxa

Imatges dispo-

nibles a la xarxa

03.19 - CNT - FAI - JJLL de Catalunya 8.720 306.683

03.07 - CADCI - Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

1.220 267.056

03.34 - UGT - Unió General de Treballadors de Catalunya

4.152 141.800

01.18 - SIA - Solidaritat Internacional Antifeixista de Catalunya

125 29.412

01.23 - SRI - Socors Roig Internacional de Catalunya 420 25.620

03.27 - Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida 57 16.868

03.26 - PSUC-JSUC - Partit Socialista Unificat de Catalunya - Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya

686 15.031

03.21 - ERC - Estat Català – JEREC 234 11.512

02.28 - Lloret i Ordeix, Pere (1877-1967) 84 8.084

01.08 - Centro Asturiano de Cataluña 168 6.043

01.14 - Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)

34 2.480

03.25 - POUM - Partit Obrer d’Unificació Marxista 17 1.316

04.01 - Documentació solta d’associacions i entitats diverses

56 1.156

01.01 - Associació d’Amics de la Unió Soviètica (AUS) de Catalunya

52 1.014

Altres productors 1.249 14.058

TOTAL 17.274 848.133

Total d’unitats de catalogació i imatges associades del Fons 1-886 disponibles a Arxius en Línia i agrupades pels productors amb més imatges associades

http://anc.gencat.cat/web/.content/anc/Butlleti_ANC/Butlletins/ANC38.pdf


39

dedicar la major part de la seva activitat. Es poden con-sultar en línia els documents de constitució i organitza-ció interna, documentació de secretaria, relacions de membres de la Comissió i de les seves seccions, les di-etes dels seus membres, les actes de les sessions, cor-respondència, les ponències, informes i dictàmens jurí-dics en resposta a les consultes plantejades pel Govern i els expedients d’elaboració dels avantprojectes de llei. La Comissió va presentar setze avantprojectes de llei, tant en matèria de dret públic com de dret privat, dels quals nou es van convertir en lleis aprovades pel Parla-ment; algunes de fonamentals en el nou ordenament ju-rídic català, com les abans esmentades. I va començar a preparar quatre avantprojectes més que no va arribar a presentar.

El conjunt ingressat a l’ANC també aplega un petit grup de 26 documents produïts entre el juny de 1937 i el novembre de 1938 per la Comissió Tècnica Assesso-ra. Fou un òrgan consultiu de caràcter tècnic, creat per Ordre del conseller de Justícia de 24 de maig de 1937 amb la funció d’informar totes les qüestions que li fos-sin sotmeses per la Conselleria. Estava integrada per jutges i magistrats designats lliurement pel conseller

de Justícia i presidida pel president del Tribunal de Cassació de Catalunya.

A diferència de la tasca realitzada per la Comissió Jurídica Assessora, centrada en el desenvolupament le-gislatiu de l’Estatut, la funció fonamental de la Comis-sió Tècnica fou la d’informar sobre l’adequació al marc constitucional i estatutari de la legislació dictada durant el període revolucionari en l’àmbit de la justícia, en un període de paràlisi de l’activitat parlamentària, de crisi i guerra. Així, el fons inclou correspondència i, especial-ment, els informes i dictàmens sol·licitats pel conseller sobre temes com l’avortament, el divorci, l’adopció, els matrimonis entre milicians, confiscacions, el registre de difunts posterior al 19 juliol de 1936 i altres matèries regulades excedint en principi el marc competencial de la Generalitat.

Els documents d’ambdues Comissions i altres de relacionats sumen un total de 234, el catàleg dels quals està disponible en línia, així com les 2.626 imatges digitals que els reprodueixen, que es troben associades a les respectives descripcions.

Maria Utgés Vallespí

EL CASAL CATALÀ DE MONTEVIDEO

El passat 27 de setembre va tenir lloc a la seu de la

Casa Amèrica de Barcelona la presentació del tractament del fons documental del Casal Català de Montevideo. Aquest projecte ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració entre Arxivers sense Fronteres (AsF) i el Casal Català de Montevideo. L’any 2006 Arxivers sense Fronteres va fer un estudi de prospecció per conèixer l’abast de la documentació a tractar, però no va ser fins el 2012 quan es varen iniciar els treballs d’ordenació, catalogació i digitalització que finalitzaren el 2014. Va ser aquest mateix any, quan Arxivers sense Frontera va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya la còpia digital per fer-ne difusió.

Aquesta emblemàtica entitat es va constituir l’any 1926, arrel una escissió del Centre Català de Montevideo. El grup format per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluís Castelló va fundar aquesta entitat cultural i recreativa catalana. Aquesta associació agrupava la major part de la població catalana resident a Montevideo. El seu objectiu era i és la pervivència de les tradicions i costums de la nostra terra amb la celebració de festes com la nit de Sant Joan, la diada de

Ofici del conseller de Justícia i Dret de la Generalitat, Pere Comas, al president de la Comissió Jurídica Assessora, Joan Maluquer, en-comanant l’elaboració d’un avantprojecte de llei sobre els contractes de conreu. Barcelona, 2.12.1932. CAT / ANC1-1-T-11262 Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

http://bit.ly/2heZT3N

http://bit.ly/2hgiaP1

40 Sant Jordi. Oferia al soci l’accés a una biblioteca amb obres catalanes i participar en activitats com el grup de teatre, l’esbart dansaire o classes de llengua catalana. El 1936 organitzà el Congrés de Catalans de les Repú-bliques del Plata. Arran de l’afusellament del president Companys es constituí un comitè d’homenatge que or-ganitzà les commemoracions anuals i va promoure la inauguració d’una plaça amb el nom de Lluís Com-panys, amb un monument de l’escultor Joan Serra. Col·laborà activament en l’organització dels Jocs Flo-rals de la Llengua Catalana dels anys 1949 i 1963. Des de 1954 es publica la revista Manelic, integrament en català, portantveu de les activitats de l’entitat.

El fons documental aplega la documentació genera-da per l’activitat administrativa i social pròpia de l’entitat com: l’acta fundacional, les actes de sessions de les diferents assemblees, de les comissions directi-ves, la gestió de la despesa, la correspondència emesa i rebuda, i sobre tot, cal destacar la producció de publica-cions periòdiques, la gestió dels recursos informació on l’arxiu gràfic reflexa les activitats pròpies de l’associació. L’instrument de descripció, juntament amb la documentació més emblemàtica, és consultable a través del nostre lloc web o a través del portal Arxius en línia. Cal tenir present que tota la documentació és d’accés lliure, excepte aquella, que segons la legislació vigent resta exclosa de la consulta durant el termini de 50 anys d’ençà la creació del document atès que conté dades personals que poden afectar la seguretat, l’honor, la intimitat o la imatge de les persones.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al finança-ment del Departament de Vicepresidència de la Gene-ralitat de Catalunya.

Pilar Frago Pérez

L’EMPRESA FELIU I CORBERA L’ANC ha finalitzat les tasques d’identificació i

descripció dels documents textuals del Fons Corbera y Feliu. S.A. ingressats a l’arxiu, en règim de donació, a l’octubre de 2012. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació prou rica a l’estudi d’una empresa fa-miliar del sector tèxtil, filatura d’estam, activa durant bona part del segle XX, a un centre fabril tan rellevant com la ciutat de Sabadell. Així mateix, conserva docu-mentació interessant per el coneixement dels processos de col·lectivització d’empreses durant la Guerra Civil Espanyola. Cal destacar el llibre d’actes del Consell

d’Administració (1902 – 1952), font important per a l’estudi de la evolució no només econòmica sinó també política i social a les primeres dècades del segle XX. Els guanys o les pèrdues, d’aquesta empresa centenària, van molt lligats als diferents episodis històrics.

Corbera y Feliu, S. en C. fou constituïda el 1901 per Bernardo Corbera i Puñet (mort el 1943) i Leandro Feliu i Casas, com a gerents i socis col·lectius, i Jaime Corbera i Tiana, com a soci comanditari, ubicada al carrer Escola Pia número 96 de Sabadell. La seva activitat industrial se centrà en la fabricació de filatures d’estam i llana, teixits i aprests de teixits. El 1920 abandonà la societat Jaime Corbera i Tiana i a partir de 1922 foren sòcies comanditàries també Teresa Llibre i Mercedes Matalonga i Marcet; a la mort de la primera, s’incorporà Carmen Bros i Pinosa. El balanç de la societat oferí uns beneficis líquids modestos durant els anys vint (d’entre 4.316 pessetes el 1922 i 71.416 el 1930) que incrementà força durant els anys de la Segona República, quan se superaren les dues-centes mil pessetes, acumulades al fons de reserva de la societat. El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, tanmateix, l’empresa tancà l’exercici amb unes pèrdues de 42.716 pessetes. El desembre d’aquell any la societat Corbera y Feliu fou col·lectivitzada i els antics propietaris i els treballadors proposaren conjuntament com a director Josep Feliu i Llibre (mort el 1951), altre fill d’un dels creadors de l’empresa, mentre els socis Bernardo Corbera i Puñet i Mercedes Matalonga i Marcet fugien a Sant Sebastià. Amb la victòria franquista, l’empresa fou descol·lectivitzada i tornà a mans de tots els antics socis: el 1941 situà els beneficis al nivell anterior a la guerra i el 1946 els triplicà. El 1942 la societat amplià el seu capital fins als dos mi l ions c inc mi l pesse tes . Duran t e l s anys immediatament posteriors les dificultats de la postguerra se centraren, principalment, en l’obtenció de matèria primera i Corbera y Feliu intentà revifar la seva activitat amb la importació de maquinària alemanya. El 1953 agafà el relleu en la direcció la tercera generació de la família, amb Leandre Feliu Bros, nét de Leandre Feliu i Casas. El 1956 l’empresa es transformà en societat anònima i traslladà la seva seu social a Barcelona, mantenint Leandre Feliu i Bros com a gerent de la nova societat. A partir de 1960, però, la difusió i implantació de les fibres artificials representà un competidor poderós i creixent que provocà la crisi del tèxtil tradicional a Catalunya. L’empresa hagué de tancar les portes finalment el 1974.

El fons conté la documentació generada i rebuda per


41 l’empresa Corbera y Feliu, S.A. (abans S. en C.) en el desenvolupament de les seves activitats pròpies. Inclou documents de la constitució de la societat al 1901, els expedients de col·lectivització i de descol·lectivització i de la dissolució de la societat; els llibres d’actes del Conse l l d ’Adminis t rac ió ; i un gran nombre d’escriptures sobre modificacions estatutàries, d’augment de capital, nomenament de gerents, conve-nis i atorgaments de poders. Inclou accions i correspon-dència de l’accionariat; també estudis tècnics sobre la filatura d’estam; informes, memòries econòmiques i correspondència de direcció. Conté també plànols i contractes d’assegurances; actes d’inspeccions de tre-ball; inventaris i balanços; butlletins d’afiliació a la Se-guretat Social, comunicats de baixa i indemnitzacions als treballadors per la dissolució de l’empresa.

S’ha descrit la documentació textual a nivell d’unitat documental simple i composta, donant com a resultat un primer tractament arxivístic de 26 registres informàtics.

Jordi Domingo Sánchez L’INGRÉS DE DOS ARXIUS PATRIMONIALS: CAN CARRERAS DE CABANES D’EMPORDÀ I CASA VENTÓS DE SANT CRISTÒFOL LES FONTS (OLOT)

Durant els mesos de maig a juliol de 2016, l’Àrea de Fons Històrics ha dut a terme in situ els treballs de clas-sificació, descripció, instal·lació i ingrés efectiu al centre d’aquests dos importants arxius patrimonials de la Catalunya Vella, actualment a mans, respectivament, de les famílies de Puig i Teixidor de Ventós. En concret, el primer va ingressar a títol de comodat per part dels senyors María del Carmen Arbolí Desvalls i Antoni Maria de Puig Arbolí, el dia 2 de juny de 2016. El segon, sota la mateixa fórmula jurídica, de part del senyor Borja de Ventós i Teixidor, el dia 8 de juliol de 2016.

L’heretat anomenada Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torra construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès del lloc. A base d’establiments, compra-vendes i herències, els Corcoll van acumular un patrimoni notable; en aquest camí, heretaren a través dels Torroella el patrimoni de la família Boxadós, mercaders de Peralada, consistent en terres a Cabanes i a d’altres poblacions del

vescomtat de Rocabertí. Una part de les terres de Can Carreras eren alou dels vescomtes de Rocabertí, senyors de Cabanes, i de diversos monestirs, com el de Santa Maria de Vilabertran, Sant Feliu de Cadins i el priorat de Santa Maria de Lledó. Pel matrimoni de Gràcia Viu Corcoll amb Rafael Prat, notari de Banyoles (1609), els Prat els succeïren en la propietat de l’heretat de Cabanes. La pubilla d’aquest matrimoni enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, l’hereva dels quals, va contraure matrimoni el 1694 amb el donzell Francesc de Carreras i Beguer, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del Sis-cents i la Guerra de Successió.

Els Carreras esdevingueren així senyors del patrimoni de Cabanes, al qual donaren el nom que ha

perdurat fins avui. L’any 1738 la pubilla Rosa de Carreras i Avinyó aportà tota l’herència al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot. Els Conill, família principal d’Olot, descendents de pagesos habitants al Mas de les

Imatge 1. Ubicació original del fons Can Carreras de Ca-banes d’Empordà

42 Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts, el 1494 tenien un fill hostaler, foren més tard paraires, farmacèutics i finalment juristes. A finals del segle XIX, una nova pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, transportà tot el patrimoni d’Olot a la família de Puig, pel seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich. Els de Puig, actuals propietaris de Can Carreras, originaris de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà), havien rebut abans tot el patrimoni de la família Rich (que incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries), cavallers originaris de Jafre. En resum, la família de Puig ha estat la destinatària final dels patri-monis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa.

Una vegada ha estat objecte d’un primer tractament el fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà ocupa 2,2 m i ha estat encabit en 22 unitats d’instal·lació de docu-mentació textual, i aplega, a més, 502 pergamins que, en aquests moments, es troben en procés de restauració. La seva descripció ha donat lloc a 113 unitats i és con-

sultable en els aplicatius en línia de l’Arxiu Nacional. El fons, constituït per la documentació aplegada histò-ricament a Can Carreras de Cabanes d’Empordà, inclou una trentena de llibres, protocols i llibretes, entre els quals el llibre mestre de l’arxiu de Can Carreras, confe-git a la segona meitat del segle XIX, així com tres pro-tocols de la notaria de Sant Miquel de Fluvià dels segles XIV i XVII, llibres de notes, àpoques, comptes i rendes dels Prat, els Corcoll, els Conill i els Carreras, el llibre d’escriptures dels Auguer de Cabanes, els llibres d’actes de casa Forest i de les famílies Conill, Prats i Corcoll, un registre d’àpoques de la universitat de Cabanes i un recull titulat “Bons costums y avisos per a salvar-se”.

La documentació aplegada en lligalls es distribueix en quatre blocs, corresponents, respectivament, als pa-trimonis Rich (Forest i Rubies), Carreras, Conill i de Puig. Entre la dels Rich hi trobem documentació genea-lògica; testaments, inventaris i capítols matrimonials; militar, del tinent coronel Narcís de Rich i Forest; es-criptures de comptes, vendes de terres, censals, debitoris i canvis, escriptures del patrimoni dels Rubies a Bellcaire d’Empordà, del Mas Rich de Vilamalla, del Mas Manyà de Santa Coloma de Farners i dels Forest a la ciutat de Girona; documentació eclesiàstica; i plets patrimonials. Pel que fa als Carreras, hi trobem documentació genealògica; militar i política (de Francisco de Carreras i Beguer); d’herència; llibres de notes, comptes i rebudes; i documentació judicial. Del patrimoni Conill, hi aplega escriptures dels seus béns a Cabanes, Olot i Sant Cristòfol les Fonts; poders; llevadors de terres arrendades i comptes d’administració; privilegis rebuts i documentació religiosa; correspondència; i documentació judicial. Del patrimoni de Puig, el fons inclou notes i àpoques de censals, testamentaria, títols acadèmics, documentació política i professional, de participació en societats mercantils, correspondència i documentació religiosa. Finalment, el fons incorpora documentació fragmentària de la qual se’n desconeix la procedència exacta, on hi destaquen un dietari d’operacions militars contra els francesos (1655-1658), un cerimonial de la vila d’Olot (segle XVII) o la petició dels veïns de Cabanes que no fos enderrocada l’única torre de defensa del poble (1716). En el seu conjunt el fons facilita un coneixement detallat de l’evolució d’un patrimoni agrari remarcable a les terres de l’Empordà i la Garrotxa.

El mas Ventós és una extensa heretat agrícola, alou dels senyors del castell de Sant Aniol de Finestres, situ-ada en la parròquia de Santa Maria de Finestres, al ter-me jurisdiccional del castell de Santa Pau. Apareix es-mentat per primera vegada en un pergamí de 1280, que

Imatge 2. Ingrés del fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà


43 conté la venda dels drets de domini directe sobre uns colomers anomenats "Rocasses", atorgada per Ponç de Santa Pau a favor de Guillem Murrià. A finals del segle XV els Ventós, senyors útils del mas homònim, van ad-quirir el domini útil del mas Murrià, que consta com a rònec i deshabitat. Un element clau de la seva prosperi-tat fou la compra dels batllius del priorat de Finestres l’any 1529. El 1552 el procurador del baró de Santa Pau va confirmar el dit mas Murrià a Joan Ventós. En quan al mas Ventós, torna a aparèixer l’any 1554 en el document de confirmació i reducció de les tasques que Pere de Cella i de Tafurer, senyor del castell de Sant Aniol, va atorgar a Miquel Ventós. En aquest document consta que els Ventós pagaven 2 sous i 9 diners per la redempció dels mals usos i que el mas tenia 30 vessanes de conreu i 60 vessanes de bosc. Els Ventós van realitzar contínues adquisicions de noves terres. L’any 1581 Benet Ventós, fill del dit Miquel Ventós i hereu del mas Ventós de Santa Maria de Finestres, entrà per matrimoni en el mas Papagalls de la vall de Sant Martí, parròquia de Santa Pau, i des d’aleshores els Ventós afegiren el cognom Papagalls al propi. Aquesta família s’orientà ben aviat cap a la capital de la Garrotxa, on van comprar una casa en el carrer dels Crivillers l’any 1601 (una propietat ampliada amb la compra de cases veïnes en anys posteriors).

Els anys 1637 i 1642 els Ventós compraren el mas Lladó del veïnat de Sant Martí, parròquia de Santa Pau, una heretat veïna del seu mas de Papagalls. Arran de la compra del mas Soler, abans Puig, de la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts, terme d’Olot, per Joan Ventós i Papagalls, l’any 1684, els Ventós traslladaren la seva residència a la dita parròquia. El 1723 compraren el mas anomenat Casademont del Bosc, parròquia de Meià, i ampliaren el patrimoni a Sant Cristòfol les Fonts amb la compra del mas Boixeda als Santaló. El 1734 també adquiriren el mas Massandell en la parròquia de Santa Maria de Batet. L’enllaç matrimonial de Josep Ventós i Solà amb Maria Àngela Frigola, filla del cavaller Narcís de Frigola i Folcrà i hereva del patrimoni Frigola de Navata i Folcrà de Sant Joan de les Abadesses, l’any 1755, convertí els Ventós en hisendats, tot i que en molts documents encara s’anomenaven pagesos. L’any 1797 es féu el casament de Maria Rosa Santaló, filla i hereva del doctor Bonaventura Santaló i Martí, amb Josep Ventós i Frigola. Aquest enllaç aportà als Ventós un important heretatge a la Vall de Bianya compost per masies,

delmes i batllies de saca en diverses parròquies del terme. El fill i hereu d’aquest matrimoni, Ignasi Ventós i Santaló, casà amb la pubilla Teresa Salavert, hereva del patrimoni Salavert que incloïa l’heretat Casa Tàpies de Badalona. D’aquesta ma-nera, els Ventós esdevingueren amos dels quatre patrimonis Ventós i Papagalls, Frigola, Santaló i Salavert i, sense perdre la residència a Olot, es convertiren en una de les famílies propietàries més pròsperes de la Catalunya Vella.

Una vegada realitzada la unió dels patrimonis Ventós, Frigola i Santaló, la família encarregà l’or-denació de l’arxiu al prevere Pau Ferrer, qui la va acabar l’any 1783. Aquesta ordenació ha servit de base per al tractament arxivístic del fons, encara que, ateses les vicissituds familiars, ha estat pro-fundament alterada amb posterioritat. Axí, el fons Casa Ventós de Sant Cristòfol les Fonts (Olot), com a resultat de la intervenció duta terme, té un volum total actual, en el moment del seu ingrés a l ’Arx iu Nac iona l , de 5 ,2 m (52 un i t a t s d’instal·lació) de documentació textual en paper, a la qual cal afegir una extraordinària col·lecció de 854 pergamins, ara en procés de restauració, el primer dels quals datat el 1156. La descripció del fons ha donat com a resultat la creació de 175 unitats de catalogació plenament consultables en línia.

Pel que fa al seu contingut, en síntesi, el fons inclou

Imatge 3. Ubicació original de la documentació del fons Casa

44

els títols de propietat, censals i hipoteques dels diferents elements del patrimoni Ventós (Mas Ventós i Batllia del priorat de Finestres, masos Papagalls i Puig de Santa Pau; masos Soler, Boixeda i Lladó de Sant Cristòfol les Fonts, Can Tàpies de Badalona i finques de Batet de la Serra), Frigola (Mas Frigola de Navata, Mas Masó de Festús a Llanars, heretat les Cabanyes de Camprodon i Cavallera, Mas Saiol de Vilallonga i Mas Puig de Sant Pau de Segúries) i Santaló (batllia de Pinoses del monestir de Sant Joan de les Abadesses; delmes i masos de la Vall de Bianya; i batlliu, delmes i masos de la Vall d’en Bas). A més dels títols de propietat i de la transmissió hereditària del patrimoni, hi trobem abundant documentació administrativa, integrada per correspondència, arrendaments, plets i documentació judicial i àpoques i rebuts fiscals. En quant a la di-mensió pública, sobresurt la documentació de la Guerra del Francès i de les Guerres Carlines a les comarques de la Garrotxa, l’Empordà i el Ripollès, així com la do-cumentació política de diferents membres de les famíli-es Ventós i Santaló que van ser regidors d’Olot al llarg del segle XVIII. Referent als Frigola, destaquen, com a documents singulars un relat d’època de la mort i exè-quies de Joan II, de l’arxiver reial Pere Miquel Carbo-nell (1479) i un llibre de cartes reials i escriptures del vicencanceller del Consell d’Aragó Simó Frigola (segle XVI). La documentació eclesiàstica consisteix gairebé tota en benifets, causes pies i fundacions familiars. Fi-nalment, el fons inclou documentació d’interès local, relativa als municipis d’Olot i Sant Cristòfol les Fonts i una col·lecció de cadastres i amillaraments dels dife-rents termes on la família tingué les seves propietats. En

conjunt el fons, marcat per pèrdues importants com a conseqüència de les guerres dels segles XIX i XX, conté un gruix coherent d’informació sobre la trajectò-ria de les diferents famílies i patrimonis, i també sobre la història local i comarcal dels territoris on els Ventós, els Frigola i els Santaló foren grans propietaris i hisen-dats.

En definitiva, la documentació de Can Carreras de Cabanes d’Empordà i de la Casa Ventós de Sant Cristò-fol les Fonts (Olot) facilita un interessant recorregut per la història econòmica, social i política de dos rellevants patrimonis locals de la Catalunya vella des del segle XIII fins el XIX. Es tracta, doncs, de fons molt repre-sentatius del tipus d’arxius patrimonials essencials per al coneixement de la història agrària de Catalunya.

Josep Fernández Trabal Miquel Pérez Latre

EL PASSAT MES DE SETEMBRE L’ARXIU NA-CIONAL DE CATALUNYA VA PARTICIPAR AL CONGRÉS INTERNACIONAL D’ARXIUS CELE-BRAT A SEÜL

Organitzat pel Consell Internacional d’Arxius i sota

el lema Arxius, Harmonia i Amistat, aquesta edició va reunir més de 2.000 participants de 190 països.

Imatge 4. Detall de la ubicació original de la documentació de la Casa

Ventós

Imatge 5. Tractament arxivístic in situ de la documentació de la


45

Pilar Reverté, com a representant del Servei Didàctic de l’ANC i membre del CESIRE, hi va presidir una taula rodona, on també hi van participar els senyors Christophe Barret, responsable adjunt del Servei Educatiu dels Archives nationales de França i Rodrigo Sandoval, Coordinador del Programa de Archivos escolares del Instituto de Historia de la Uni-versidad Católica Pontifícia de Chile.

Amb el títol “Els conflictes bèl·lics ensenyats des d’ambdós costats de la frontera a través dels docu-ments d’arxiu. Els casos de França-Catalunya i Xile-Perú” , la comunicació va exposar la col·laboració ini-ciada entre les tres institucions que, des d’un posiciona-ment pedagògic compartit, promouen la utilització dels documents –en tant que font– i l’aplicació de la recerca, com una metodologia d’ensenyament-aprenentatge que permet confrontar discursos històrics divergents i aprofundir en el concepte de memòria històrica, alhora que afavoreix el desenvolupament de l’esperit crític.

Partint de la pregunta Com poden els arxius contribuir a la construcció de les identitats i a l’edificació d’una ciutadania responsable? es van presentar el projectes realitzats, en relació al tractament didàctic d’un conflicte històric a partir d’un treball

transfronterer i amb implicació de diferents institucions d’arxiu, com un exemple de col·laboració que permet millorar la qualitat de l’oferta didàctica feta des dels arxius i donar, per tant, un millor servei als usuaris. E n e x p l i c a r e l s f o n a m e n t s pedagògics d’aquests projectes, es van posar en relleu, de manera especial, els beneficis educatius del treball intercultural que, en afavorir l a presa en cons iderac ió de diferents perspectives, prepara als joves per viure en un món global, des de la comprensió de l’altre. Els casos presentats s’estructu-ren –per al cas dels europeus– entorn de la història de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i de l’exili republi- cà a França i, per al cas de Xile-Perú, entorn als temes educatius relacionats amb la valoració dels arxius d’una escola secundària, els fons de la qual van

ser repatriats des de Perú a Xile en 1929, en virtut dels acords que van posar fi a la Guerra del Pacífic .

L’Arxiu Nacional de Catalunya hi va presentar específicament el dossier Els Refugiats Espanyols a França (1939-1945), títol que comparteix també el dossier elaborat pels Archives nationales de França amb qui ha desenvolupat la proposta de manera coordinada, amb l’objectiu de realitzar uns materials que es puguin treballar de manera complementària, tot facilitant el contrast de la informació, a partir de documents produïts –i conservats- des d’ambdós costats de la frontera.

Editats en les llengües d’ambdós països, es posen a l’abast dels alumnes en format digital, a traves de les respectives Webs.

Com a conseqüència del treball conjunt realitzat per la presentació d’aquesta comunicació, s’ha constatat la bona sintonia i la coincidència, tant dels objectius, com dels plantejaments didàctics i metodològics entre les tres institucions representades, pel que fa als respectius serveis didàctics, i s’ha afermat la voluntat de continuar col·laborant i desenvolupant nous projectes conjunts.

Pilar Reverté Vidal

Dues imatges de la taula rodona, al Congrés del CIA/ICA a Seül

46 LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ (*)

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic Antoni Gutiérrez Díaz.

Antoni Gutiérrez Díaz va néixer a Premià de Mar el 1929 i va morir a Terrassa el 2006. Estudià medicina i s’especialitzà en pediatria, destacant també en l’activitat política iniciada ja en la seva època d’estudiant. Va ingressar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) l’any 1959 i va desenvolupar una intensa activitat clandestina en el si del partit durant el franquisme, fet que va provocar el seu empresonament durant el període 1962-1965 i el 1973.

El IV Congrés del PSUC el nomena secretari gene-ral (1977-1981 i 1982-1986). També va ser diputat al Congrés dels Diputats a Madrid de 1977 a 1978, conse-ller de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 1977 i 1980), i diputat i portaveu del seu grup al Parlament català a les legislatures de 1980 i 1984.

Destacà com a defensor de l’eurocomunisme i va ésser diputat al Parlament Europeu per la coalició Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya, en les elec-cions dels anys 1987, 1989 i 1994. Entre els anys 1995 i 1999 ocupà la tercera vicepresidència del Parlament Europeu.

A títol pòstum li va ser atorgada la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

El fons bibliogràfic Antoni Gutiérrez Díaz està constituït per 1.245 exemplars (1.200 monografies i 45 publicacions periòdiques) i és una part complementària del fons documental que conserva l’ANC.

L’abast cronològic comprèn des de la segona meitat del segle XIX, amb una sèrie d’obres de teatre que per-tanyen a la col·lecció Singlots poétichs ab ninots (1866-189-?), fins a l’any 2004, aproximadament. Cal tenir en compte, però, que la majoria del fons bibliogràfic és posterior a l’any 1950 i que predominen les obres cor-responents a les dècades dels 70 i 80 del segle XX.

La llengua predominant de les obres que s’inclouen en aquest fons és el castellà, tot i que degut a les cir-cumstàncies polítiques, alguns dels exemplars foren editats a l’estranger, a Moscou (Editorial Progreso), a Mèxic (Editorial Grijalbo), i a Belgrad (Editorial Ju-goslavenske Ravija), principalment. La segona llengua que predomina és el català, també destaquen els llibres en italià, la majoria sobre Gramsci (obra, estudis, etc.) i en francès. Per contra, el fons gairebé no inclou obra en anglès.

La temàtica del conjunt d’obres que reuneix el fons, és un reflex de la figura i el pensament d’Antoni Gutiérrez Díaz. S’inclouen monografies relacionades amb el marxisme com ara El Marxismo soviético de Herbert Marcuse (1967), El marxismo en España (1984), amb el socialisme Socialisme i qüestió nacional de Joan Comorera (1977), El Socialismo en España: 1833-1868 de Jordi Maluquer de Motes (1977) i amb el moviment obrer El resurgir del movimiento obrero de Nicolás Sartorius (1975), Trabajadores de E. J. Hobsbawm (1979), entre d’altres.

També es conserven obres escrites per alguns personatges vinculats al PSUC com ara Gregorio López Raimundo, Rafael Ribó o Alfonso Comín, a més d’obra escrita sobre ells.

Del conjunt del fons destaquen especialment les obres relacionades amb Lenin, Marx i Gramsci, escrites per ells o que fan referència a la seva vida, obra o pensament. Per exemple: Marxismo y terrorismo de Karl Marx, F. Engels y V. I. Lennin (1975), Gramsci de Palmiro Togliatti (1972), Il Risorgimento de Antonio Gramsci (1977), Lenin de G. E. Zinov’ev (1968), La comuna de Paris de Lenin (1967) i Karl Marx: sa vie, son oeuvre (1973).

Per altra banda el fons inclou també obra literària, sobretot escrita en català, del gènere policíac i col·leccions sobre literatura catalana i universal, com ara: Les millors obres de la literatura catalana (1978-1983), Les millors obres de la literatura universal (1981-1984), entre d’altres.

Quant a la col· lecció hemerogràfica, està constituïda tant per diaris com per revistes.

En l’apartat de diaris, destaquen Mundo Obrero (diari oficial del Partido Comunista de España) sobretot exemplars que comprenen els anys 1966 i 1980, i la seva revista Mundo Obrero semanal amb números del període 1978 a 1984. També es conserven exemplars de Treball (del Partit Socialista Unificat de Catalunya),


47 del que destaquen sobretot els números del període 1975 a 1982.

Mereixen una menció especial els números dels diaris cubans Granma (núm. del 13 i 15 de novembre de 1986) i Juventud rebelde (núm. del 13 i 14 de novembre de 1986); i el nicaragüenc Barricada (núm. 2564 i 2568-2570 de 1986), relacionats tots tres amb la visita de Felipe González a Amèrica Llatina aquell mateix any.

La col·lecció de publicacions periòdiques també inclou diverses revistes relacionades amb Europa i en diferents llengües com per exemple: Europa verde y social, Europa de les nacions, Europa a debat o Euro-pa oggi.

Un altre aspecte a destacar és el fet que el fons in-clou llibres dedicats pels seus autors, com per exemple: Escrits: cinquanta anys d’acció, 1937-1988 de Gregori López Raimundo (1988); Sobre el fet nacional: Catalu-nya, Països Catalans, Estat Espanyol de Rafael Ribó (1977); Cuba: entre del silencio y la utopía d’Alfonso Comín (1979) o pels artistes Josep Niebla, Miguel Jun-cadella o Antoni Tàpies.

Finalment, el fons conserva també alguna obra del propi Antoni Gutiérrez Díaz com ara: – Europa ante sus Regiones: La política regional

comunitaria y el papel de las regiones y los munici-pios en la Unión Europea d’Antoni Gutiérrez Díaz, coordinat per Sergi Martí... (1994).

– Crònica de l’antifranquisme a Catalunya: apunts de memòria de Joan Colomines; amb pròleg d’Antoni Gutiérrez Díaz (2003).

– El PSUC i l’eurocomunisme de Gregori López Rai-mundo i Antoni Gutiérrez Díaz (1981).

– Josep Tarradellas, Antoni Gutiérrez Díaz conversa transcrita per Xavier Febrés (1986). La catalogació del fons bibliogràfic Antoni Gutiér-

rez Díaz permet oferir als investigadors i a la resta de ciutadans en general, un conjunt bibliogràfic que ens apropa, sobretot des d’un punt de vista intel·lectual i d’inquietuds ideològiques, a la personalitat d’uns dels polítics catalans més destacats de la història contempo-rània del nostre país. També constitueix un recurs in-formatiu de primer ordre per a l’estudi de la història dels moviments socials entre els segles XIX i XXI.

Per consultar els registres catalogràfics d’aquest fons podeu accedir a través de la web de l’Arxiu Nacional de Catalunya: http://anc.gencat.cat/ca/coneix/Fons-i-colleccions/Biblioteca/, o bé mitjançant l’enllaç directe al catàleg de la Biblioteca de l’ANC dins el catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la

G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a ( B E G ) : h t t p : / /catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat/search~S6*cat, o també directament a través del catàleg de la Biblioteca de l’ANC dins del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC):http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/X

Rosa Maria Cruellas i Serra (*)Aquesta notícia s’ha elaborat tenint en compte les aportacions de Sandra Fonseca Palacios, autora de la catalogació del fons bibliogràfic Antoni Gutiérrez Díaz, realitzada en el marc d’una col·laboració amb la Biblioteca durant el segon semestre de l’any 2016.

LA BIBLIOTECA DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA ESTRENA UN NOU SERVEI DE PRÉSTEC PERSONAL EXTERN

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha

incorporat el Servei de préstec personal extern. Fins ara el servei de préstec era únicament intern, adreçat al personal de l’arxiu i també interbibliotecari, amb altres biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya.

Amb la introducció d’aquest nou servei l’objectiu és doble: per una banda, contribuir a la millora dels serveis del centre facilitant als investigadors i als ciutadans, que ho sol·licitin, l’accés i la consulta dels fons bibliogràfics fora del nostre recinte; i per l’altra, optimitzar els recursos d’informació bibliogràfics de la nostra institució.

La Biblioteca ha elaborat la Normativa interna del Servei de préstec personal extern on s’inclouen els tipus de documents objecte de préstec i els documents exclosos; les condicions i la durada del préstec i el procediment de sol·licitud.

Aquest document juntament amb el “Formulari de sol·licitud” estan a disposició dels usuaris a la nostra Web. Biblioteca de l’ANC: http://anc.gencat.cat/ca/serveis/Prestec-bibliografic/

Us recordem que podeu accedir al Catàleg de la Biblioteca de l’ANC a través dels enllaços següents: – Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la

Generalitat de Catalunya: http://catalegclassicbeg. cultura.gencat.cat/search~S6*cat

– Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC): http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/X

Rosa Maria Cruellas i Serra

http://catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat/search~S6*cat


http://anc.gencat.cat/ca/serveis/Prestec-bibliografic/

http://anc.gencat.cat/ca/serveis/Prestec-bibliografic/



48 «OBRINT DADES A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA», UNA PROPOSTA DE REUTILIT-ZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L’ANC

Aquest article és un resum del treball final del Màster en Gestió Documental, Transparència i Accés a la Informació de l’ESAGED, dirigit per Remo Suppi i defensat el setembre de 2016. Algunes de les dades relatives al número de conjunts de dades publicats als diferents portals que s’esmenten al llarg del treball poden haver variat. El treball original es pot consultar íntegre a RECERCAT

Context i justificació

Durant la segona dècada de l’actual segle XXI han irromput amb força una sèrie de conceptes i tendències marcats amb paraules com dades obertes (open data), dades massives (big data), transparència o participació ciutadana que han assenyalat l’inici d’una nova era en la gestió i utilització de la informació.

Les dades i la informació continguda en aquestes han passat a tenir un paper primordial en la societat ac-tual i han facilitat l’apoderament del ciutadà. Si fins fa uns anys el tractament i ús de les dades quedava reduït en entorns de gestió i govern, l’obertura en la provisió i el flux de les mateixes n’ha permès la seva reutilitza-ció, generant nous continguts i serveis que han permès que el ciutadà pugui incrementar la seva capacitat de triar, actuar i construir una nova realitat social en la que és un actor actiu consumint i generant nova informació.

El moviment open i la cultura lliure han condicionat l’entorn digital de gestió i publicació de la informació tal i com se la coneixia fins ara i han precipitat l’adopció de diferents accions encaminades a ordenar i legislar tot allò relacionat amb la reutilització de la informació.

Així, la Unió Europea regula, des de l’any 2003 i mitjançant la Directiva 2003/98/CE (modificada per la Directiva 2013/37/UE), la reutilització de la informació del sector públic, mentre que l’estat espanyol ho fa des de l’any 2007, a partir de la Llei 37/2007 (modificada per la Llei 18/2015), que té en compte que la informa-ció generada des de les instàncies públiques ofereix una enorme potencialitat i és de gran interès per a les em-preses, que poden contribuir al creixement econòmic i a la creació de llocs de treball, i per als ciutadans, com a element de transparència i guia per a la participació de-mocràtica.

Amb tot, la Reutilització de la Informació del Sector Públic (RISP) és l’objectiu principal de la iniciativa Open Data, que consisteix a posar la informació del

sector públic disponible i en formats estàndard oberts, facilitant-ne el seu accés i permetent-ne la seva reutilització tant a empreses com a particulars. Val a dir que les dades obertes no només tenen perquè ser governamentals o d’institucions públiques, sinó que també ho poden ser d’empreses privades o fruit de la col·laboració entre les primeres i les segones.

Els arxius, com a ens de caràcter públic i dipositants f ina ls de la documentac ió generada per les administracions públiques, no poden ser aliens a aquesta nova realitat i han d’adoptar una actitud proactiva en la promoció i la difusió, “en obert”, dels seus instruments de descripció.

Les institucions arxivístiques disposen de dades correctament estructurades, de qualitat, certes, contextualitzades i autèntiques i poden oferir als ciutadans grans volums d’informació reutilitzable, és a dir, fitxers de dades que puguin ser descarregats pels ciutadans i que aquests en puguin explotar el contingut segons els seus interessos.

Si bé la presència a Internet dels arxius ha augmentat molt significativament en els darrers anys, posant a l’abast dels usuaris la descripció dels fons i documents que custodien i facilitant-ne l’accessibilitat, ara és el moment de fer un pas més, de guanyar visibili-tat i de posar en valor la feina que es fa des dels arxius, adoptant un paper més actiu i incorporant el gran vo-lum de dades que s’hi gestionen als portals de dades obertes que ja existeixen o “obrint” la informació que es facilita actualment a les pàgines web dels arxius per tal que pugui ser reutilitzada. En definitiva, fer que els instruments de descripció que elaboren els serveis d’arxiu esdevinguin dades obertes.

L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) és la institu-ció encarregada d’aplegar, conservar i difondre el patri-moni documental de Catalunya. Amb la voluntat d’afavorir la consolidació d’una societat lliure, oberta i democràtica assegura l’accés dels ciutadans als docu-ments que s’hi custodien, garantint-ne els seus drets i el control per part dels mateixos de les actuacions dels po-ders públics.

Un dels serveis principals que ofereix l’ANC és el de permetre la consulta pública i gratuïta dels seus ins-truments de descripció i fons documentals, essent la se-va pàgina web i l’aplicatiu Arxius en Línia la porta principal d’accés a les descripcions que l’Arxiu posa a disposició dels usuaris, havent quedat relegat a un se-gon terme el servei d’atenció més tradicional, és a dir, el de tipus presencial. Això es així perquè, com moltes institucions arxivístiques, l’ANC ha fet un gran esforç

Treballem en...

http://www.recercat.cat/handle/2072/271335

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2003:345:0090:0096:ES:PDF


https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-19814-consolidado.pdf


http://anc.gencat.cat/ca/inici/

http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/numRegistresAvan.do


49 en els últims anys per permetre la recuperació de la in-formació en línia, posant a l’abast de qualsevol ciutadà les descripcions dels fons i documents conservats per la institució.

Malgrat això, i tal i com s’acaba de comentar, el context actual fa que l’ANC hagi d’anar més enllà, bo i oferint la possibilitat als seus usuaris de reutilitzar la in-formació continguda en els inventaris i catàlegs que es-tan disponibles en línia per tal de facilitar la feina als investigadors en les seves recerques o afavorint la crea-ció de nous productes que puguin ser d’utilitat per la ciutadania en general.

Objectius del treball

El treball presentat té la voluntat, d’una banda, de plantejar les claus teòriques que han de permetre als ar-xius aportar les seves descripcions a través de portals de dades obertes i RISP per tal que la seva informació pugui ser reutilitzada en qualsevol àmbit, ja sigui la re-cerca, la difusió o, fins i tot, l’explotació econòmica; i de l’altra, fer un cas d’estudi valorant la viabilitat d’implantar un projecte de dades obertes en una institu-ció arxivística com l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El treball s’estructura en els següents apartats: – Marc teòric i estat de la qüestió: en aquest primer

punt s’analitza el concepte de dades obertes; els seus formats més habituals; com s’obren dades i quines són les avantatges de fer-ho; es descriu breu-ment el concepte Linked Open Data i la Web Se-màntica; se cita la legislació relativa a la reutilitza-ció de la informació; s’expliciten les plataformes existents que permeten la publicació de dades en obert; es mostren iniciatives governamentals d’obertura de dades i d’institucions arxivístiques que ja estan oferint els seus instruments de descripció en format obert; i es fa una explicació del protocol OAI-PMH i l’Open Archive Initiative i de les oportunitats que ofereix aquest protocol als arxius1.

– En el segon gran apartat del treball es parla sobre la història, missió, visió i valors de l’Arxiu Nacional de Catalunya; com s’organitza; quins serveis ofereix; quins són els tipus de fons que s’hi custodien; com és la seva pàgina web; quines són les característiques principals del seu cercador; quina ha estat l’evolució del seu sistema informàtic; i es mostren indicadors d’activitat de l’ANC entre els anys 2011 i 2015.

– Finalment es fa un plantejament de projecte d’obertura de dades per l’ANC justificant-se, amb

demandes reals rebudes per l’Arxiu, l’oportunitat d’oferir la informació que hi ha a Arxius en Línia en formats oberts i plantejant la viabilitat de dur a terme un projecte d’aquest tipus en una institució com l’ANC. En aquest últim apartat del treball es mostren els resultats d’una prova de concepte realitzada sobre la plataforma CKAN2 d’un conjunt d’arxius que descriuen fons custodiats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Què s’entén per dades obertes Dades obertes o open data és un terme que es

refereix a l’exposició pública d’informació de manera adequada per al seu accés i lliure reutilització per la ciutadania, empreses i altres organismes. És un moviment que parteix de la base que la informació de l’administració és patrimoni de tots els ciutadans i que aquesta informació els ha de ser retornada.

Dades obertes comprèn tant les dades que el sector públic exposa públicament, com el privat, essent més adequat parlar d’obertura d’informació del sector públic o open government data pel primer cas.

Aquest últim concepte es va definir d’una forma clara l’any 2007, després de celebrar-se una reunió d’experts a Estats Units on es discutia com el govern podia obrir les dades que tenia emmagatzemades elec-trònicament per al seu ús públic. D’aquesta reunió en va sorgir una llista de 8 principis bàsics que, d’aplicar-se, potenciaria l’ús públic de les dades del govern. Aquesta llista de 8 principis bàsics seria ampliada, l’any 2010, fins a 10 principis per la Fundació Sun-light. Aquests principis són els d’integritat, originalitat de les dades, disponibilitat, facilitat d’accés, accessibi-litat de les dades a través d’ordinadors, publicació de les dades en formats oberts, no discriminació, reducció al màxim de la imposició de “termes de servei”, perma-nència de les dades al llarg del temps i eliminació dels costos derivats de l’ús d’aquestes dades.

Amb tot, es pot afirmar que el concepte dades ober-tes fa referència a dades que poden ser utilitzades, reu-tilitzades i redistribuïdes lliurement per qualsevol indi-vidu, facilitant la interoperabilitat entre dades que per-meti obtenir-ne de noves que possibilitin la generació de nous serveis i productes o simplement nova infor-mació. Tot plegat amb la voluntat de facilitar la vida als ciutadans i permetre guiar-los en la presa de decisions.

Formats més habituals de dades obertes

Una de les característiques més importants de les dades obertes és que els seus formats siguin oberts, és a

50 dir, que no es necessiti cap eina propietària per poder-hi accedir. Aquests formats també han de ser llegibles per ordinadors i modificables.

Els formats més utilitzats en open data són: – JSON (JavaScript Object Notation) – XML (Extensible Markup Language) – HTML (HyperText Markup Language) – RDF (Resource Description Framework) – CSV (Comma-Separated Values) – Office Open XML.

Com obrir dades

Segons els autors del manual “The Open Data Handbook”, existeixen 3 regles fonamentals per transformar les dades en obertes: – Simplicitat: començar amb un conjunt de dades pe-

tit, senzill i ràpid. – Rapidesa: publicar les dades tan aviat com sigui

possible. Això generarà confiança, compromís, fia-bilitat i expectació.

– Gestionar dubtes i temors: aclarir els dubtes que pu-guin sorgir dins la mateixa institució o organització el més ràpidament possible, per evitar malentesos i desconfiança. A la vegada, i segons els mateixos autors del manu-

al acabat de citar, existeixen 4 passes principals per a la creació de dades obertes: – Tria del conjunt de dades: per fer-ho es poden tenir

en compte una sèrie de consideracions com ara: – Preguntar-se si és factible publicar determinades

dades. – Preguntar a la comunitat (potencials usuaris

d’aquestes dades) per obtenir una idea de la de-manda que hi pugui haver.

– Avaluar el valor que poden tenir les dades a obrir.

– Mirar què estan fent i quines dades estan obrint altres institucions similars.

– Ús d’una llicència oberta: utilitzar algunes de les llicències alineades amb la definició open.

– Posar el conjunt de dades a disposició de tothom qui hi estigui interessat: en un format obert i llegible per ordinador per facilitar-ne la seva reutilització. Així, es pot oferir la informació en format pdf però s’ha de tenir en compte que si es facilita en aquest format la informació serà fàcilment comprensible pels humans però difícilment reutilitzable per un ordinador. En aquest punt també cal valorar si les dades es pengen a la mateixa pàgina web de què disposa la institució, si s’utilitzen portals on és

possible publicar-los de manera gratuïta o si es desenvolupen aplicacions (API’s) per mostrar determinada informació.

– Fer detectable el dataset publicat: assegurar que la gent pugui trobar la font del material. Per fer-ho, e x i s t e i x e n e i n e s a I n t e r n e t d i s s e n y a d e s específicament per fer més detectables les dades. Una de les més prominents és Datahub, un catàleg i magatzem de bases de dades de tot el món que facilita a les organitzacions publicar materials i als usuaris trobar-los.

Per què obrir dades Les dades obertes, i en especial les dades obertes

dels governs o institucions públiques, són un gran recurs degut a la qualitat i gran quantitat d’informació que contenen. Les administracions públiques, en l’exercici de les seves funcions, recullen gran quantitat de dades que contenen informació molt valuosa que, combinada amb altra informació i reutilitzada, pot aportar valor i facilitar la vida dels ciutadans, obtenint aquests últims un retorn de la informació que puguin haver cedit a les administracions.

A més, molta de la informació governamental és pública per llei (a excepció d’aquella que conté dades de caràcter personal especialment protegides i aquella no accessible perquè salvaguarda interessos públics) i, en conseqüència, pot ser oberta i posada a disposició dels ciutadans.

En el sector públic, tenir accés a les dades de l’administració garanteix, entre d’altres, la transparèn-cia i control democràtic, l’eficiència, la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear valor, la participació o l’autoapoderament del ciutadà.

Es pot afirmar que l’obertura de dades per part de les administracions públiques té una potencialitat enorme, transformant, amb petites inversions, les dades de què disposen les institucions públiques en informació útil pel ciutadà i la pròpia administració, i fomentant la genera-ció de nous models de negoci basats en la informació, que es traduiran en riquesa i nous llocs de treball.

Plataformes de publicació de dades obertes

Les plataformes de publicació de dades són una pe-ça clau a l’hora de donar el suport tecnològic necessari en una estratègia de dades obertes per part de qualsevol administració o organisme públic. Es pot optar per des-envolupar una plataforma personalitzada ajustada a les necessitats de la institució, o bé optar per productes que ja estan preparats per al seu ús immediat.

https://datahub.csail.mit.edu/www/


51 Sigui quina sigui l’alternativa per la qual s’opti, la

plataforma hauria d’incloure: – El catàleg de dades: amb suport per a metadades i

compatibles amb estàndards.– Serveis de dades que simplifiquin l’accés a les da-

des i en millorin l’experiència d’ús: cerca, classifi-cació o visualització de les dades per fer-les mésamigables en serien alguns exemples.

– Serveis informatius: descripció de la iniciativa, do-cumentació i ajuda per l’usuari, termes d’ús i llicèn-cia o estadístiques d’ús de la plataforma.

– Serveis per la comunitat: comentaris, idees, suggeri-ments, peticions de dades o integració amb les xar-xes socials.No totes les administracions tenen capacitat per des-

envolupar les seves pròpies plataformes de dades ober-tes. Una alternativa molt vàlida és la de recórrer a pla-taformes open source creades per tercers. La idea de programari open source o de codi obert se centra en la premissa que al compartir codi, el programa resultant tendeix a ser d’una qualitat superior a la del software propietari, a banda de ser més ètic, al ser possible la se-va compartició. Amb tot, el software de codi obert ofe-reix accés al codi font (per modificar-lo, corregir-lo o afegir-hi més prestacions), és gratuït (ja que el software es pot obtenir lliurement) i evita els monopolis del sof-tware propietari.

Existeix una àmplia comunitat que manté i desenvo-lupa programari de codi obert, entre la que s’hi troba l’organització sense ànim de lucre Open Source Initia-tive (OSI), fundada l’any 1998 per Bruce Perens i Eric S. Raymond i dedicada a promocionar aquest tipus de programari.

La opció de recórrer a plataformes de codi obert té l’avantatge de simplificar el procés però l’inconvenient de no poder personalitzar i adaptar del tot la plataforma a les necessitats concretes de cada administració.

Algunes de les plataformes d’aquest tipus són CKAN (Comprehensive Knowledge Archive Network), disponible de forma gratuïta com a software lliure i utilitzada per moltes institucions per publicar les seves dades en obert (Regne Unit, Itàlia, Noruega o Buenos Aires, entre d’altres); o DKAN, clon de CKAN però basada en la plataforma Drupal.

Legislació relativa a la reutilització de la informació Tant a nivell europeu com a nivell de l’estat

espanyol existeixen directives i normes que regulen les principals qüestions relacionades amb les dades obertes. Totes elles estan orientades a promoure

l’obertura de dades per part de les administracions i a garantir l’accés dels ciutadans a la informació pública i la seva reutilització. Directives europees:

– Directiva 2003/98/CE: estableix un conjuntmínim de normes que regulen la reutilització iels instruments pràctics que facil i t in lareutilització dels documents existents conservatsper organismes del sector públic dels Estatsmembres.

– Directiva 2013/37/UE: modifica la Directiva del’any 2003 i té per objectiu facilitar la creació deproductes i serveis d’informació basats en lareutilització de dades del sector públic, garantintl’ús, en diferents països de la UE, de dades delsector públic a empreses i ciutadans i promourela lliure circulació de la informació i lacomunicació, garantint la protecció de les dadespersonals, la propietat intel·lectual i industrial idotant a tot el conjunt de la seguretat jurídicanecessària per a la reutilització de dades.

Lleis a nivell de l’estat espanyol:– Llei 37/2007: aquesta llei considera que la

informació generada des de les instànciespubliques és de gran interès i pot tenir moltapotencialitat per les empreses, que podencontribuir al creixement econòmic i a la creacióde llocs de treball, i per als ciutadans com aelement de transparència i guia per a laparticipació democràtica. Aquesta última normadisposa un marc general mínim per a lescondicions de reutilització dels documents delsector públic.

– Llei 18/2015 per la que es modifica la Llei37/2007: incorpora a l’ordenament jurídic espa-nyol els canvis introduïts per la directiva europeasobre reutilització de la informació del sector pú-blic de l’any 2013 i obliga a les administracions iorganismes públics a autoritzar la reutilitzaciódels seus documents, amb excepció d’aquells quesiguin d’accés restringit. També promou l’ús deformats oberts i llegibles per màquina i fomental’ús de llicències obertes, de manera que la reuti-lització de la informació del sector públic plante-gi les mínimes restriccions possibles.

Altres lleis de l’estat espanyol vinculades amb la Reutilització de la Informació del Sector Públic (RISP) són: – Reial Decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regu-

la l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit

https://opensource.org/

https://opensource.org/

https://data.gov.uk/

http://www.dati.gov.it/

http://data.norge.no/

http://data.buenosaires.gob.ar/

http://data.buenosaires.gob.ar/




https://www.boe.es/boe/dias/2015/07/10/pdfs/BOE-A-2015-7731.pdf

http://www.boe.es/boe/dias/2010/01/29/pdfs/BOE-A-2010-1331.pdf

52 de l’Administració Electrònica.

– Llei 19/2013 de Transparència, Accés a la Informa-ció Pública i Bon Govern, on, en el seu article 5.4, es demana que la informació que es faciliti per les administracions públiques sigui preferentment en formats reutilitzables.

– Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Generalitat de Catalunya. En els articles 5, 6e i 16 s’estableix que tota la informació del sector públic susceptible de ser obtinguda pels ciutadans, tant la que s’ha de difondre per publicitat activa com la que es lliuri a demanda específica d’un ciutadà, s’ha de lliurar en suport o mitjans informàtics que en permetin la reutilització.

Iniciatives governamentals d’obertura de dades Organitzacions governamentals d’arreu del món han

desenvolupat portals a Internet on publiquen dades de caràcter públic amb l’objectiu de fomentar l’ús i la reu-tilització de la informació procedent de l’administració. En la majoria de casos les dades estan agrupades en ca-tàlegs de dades i estan disponibles en diferents formats.

Així, i a nivell mundial, es podrien destacar els por-tals de dades obertes del Govern Federal dels Estats Units d’Amèrica (https://www.data.gov/), amb 183.444 conjunts de dades; el del govern australià (https://www.data.gov.au/), amb 8.170 datasets publicats; o els del Banc Mundial (http://data.worldbank.org/) i les Na-cions Unides (http://hdr.undp.org/en/data).

A nivell europeu destacarien el portal de dades obertes del Regne Unit (https://data.gov.uk/), amb 38.933 datasets, o el Portal de Dades Obertes d’Europa (http://data.europa.eu/euodp/en/data), punt d’accés únic a una gran varietat de dades de les Institucions europees i altres organismes de la UE. En aquest últim portal també s’hi poden trobar relacionats els enllaços que porten a tots els portals de dades obertes dels estats membres de la Unió.

A nivell de l’estat espanyol, el Govern Central de Madrid aprova l’any 2005, i emmarcat dins del Plan Avanza, la primera línia d’actuació a nivell estatal dedicada específicament a impulsar l’obertura d’informació del sector públic. Quatre anys més tard, l’any 2009, neix el Projecte Aporta, amb l’objectiu de fomentar una cultura favorable a l’obertura de dades públiques, facilitar que les administracions la puguin dur a terme i impulsar el mercat de la reutilització de la informació pública. L’any 2010, i impulsat pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i el Ministeri

d’Hisenda i Administracions Públiques, el Projecte Aporta posa en marxa el Catàleg d’Informació Pública, el primer accés únic a nivell estatal a les fonts de dades disponibles del sector públic estatal i amb prop més d’11.000 catàlegs de dades de diferents administracions públiques de l’estat espanyol.

La Generalitat de Catalunya també disposa d’un portal de dades obertes amb un catàleg de 1.491 datasets. El portal, gestionat des de la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, publica dades procedents de diferents organismes públics de la Generalitat i té la voluntat d’agrupar totes les iniciatives de dades obertes de la Generalitat en un únic catàleg.

Experiències d’institucions arxivístiques en obertura de dades

Tot i que el moviment open data en el món dels arxius és encara incipient, ja hi ha algunes institucions arxivístiques que han fet les primeres passes en l’alliberament de les seves dades i estan començant a oferir els seus inventaris i catàlegs en formats oberts per tal que la informació continguda en aquests pugui ser reutilitzada per qualsevol persona o institució que hi estigui interessada.

A continuació s’enumeren algunes de les iniciatives d’aquest tipus que estan duent a terme centres arxivístics d’arreu del món: – NARA (National Archives and Records Adminis-

tration dels Estats Units d’Amèrica): des de l’any 2013 els Arxius Nacionals nord-americans estan tre-ballant per implementar polítiques de dades obertes tal i com estableix l’Ordre Executiva EO136423 i posen a disposició dels ciutadans que ho desitgin conjunts de datasets en diversos formats (xml, csv, pdf i html). Es pot accedir a tot l’inventari de dades obertes dels NARA en format json o accedir de manera individual a cadascun dels conjunts de dades obertes publicats. Aquests conjunts de dades obertes, un total de 49 datasets, estan disponibles al portal de dades obertes dels Estats Units d’Amèrica (http://catalog.data.gov/organization/nara-gov). Entre aquests, i a tall d’exemple, s’hi pot trobar un conjunt de dades que proporciona informació sobre més d’11.000 propostes d’esmenes constitucionals introduïdes al Congrés dels Estats Units des de 1787 fins al 2014. Es pot descarregar el fitxer en format csv o previsualitzar-lo.

A banda de l’aportació d’aquests 49 conjunts de



http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6780/1395384.pdf

http://datos.gob.es/content/proyecto-aporta

http://datos.gob.es/catalogo

http://catalog.data.gov/dataset/amending-america-proposed-amendments-to-the-united-states-constitution-1787-to-2014


53

Figura 1: vista del portal de dades obertes dels EEUU amb els conjunts de dades aportats pels NARA

Figura 2: conjunt de dades relatiu a les persones allistades a les Forces Canadenques durant la 1a Guerra Mundial aportat pels Arxius del Canadà al portal de dades obertes del país.

Figura 3: resultats obtinguts d’una cerca realitzada al cercador dels National Archives del Regne Unit. Es pot apreciar la possibilitat d’exportació dels resultats obtinguts.

Figura 4: resultats obtinguts d’una cerca feta al cercador de l’Arxiu d’Arganda del Rey. Es pot apreciar la possibilitat d’exportació dels resultats obtinguts.

Figura 5: pàgina web de l’Arxiu Municipal de Girona on s’ofereixen diferents inventaris i catàlegs dels fons de l’Arxiu en format csv.

Figura 6: conjunts de dades corresponents a totes les descripcions que els diferents arxius aragonesos posen a l’abast de qualsevol persona a l’Aragón Open Data.

54 dades al portal de dades obertes del govern nord-americà, un aspecte molt interessant que ofereix el catàleg en línia dels NARA és la possibilitat d’exportar els resultats que s’obtenen a partir de qualsevol cerca que es faci en diferents formats, molts dels quals oberts i aptes per la seva reutilitza-ció (csv, json o xml). Es poden exportar tots els re-sultats obtinguts d’una cerca o seleccionant-los un a un. A la vegada, es pot optar per descarregar la des-cripció completa de qualsevol unitat de descripció o un resum.

– LAC (Library and Archives Canada): institució fe-deral canadenca encarregada d’ingressar, preservar i fer accessible el patrimoni documental del Canadà. L’any 2011 aquesta institució es va unir a la iniciati-va de govern obert del Govern del Canadà, publi-cant al portal de dades obertes del país dos conjunts de dades: la relació de les més de 600.000 persones que es van allistar a les Forces Expedicionàries Ca-nadenques durant la Primera Guerra Mundial com a soldats, infermeres o capellans i la descripció de més de 40.000 mapes, plànols i gràfics que formen part del patrimoni cartogràfic canadenc.

Des d’aquell moment la LAC ha anat alliberant els conjunts de dades que són més consultats pels seus usuaris, fins arribar al total de 84 datasets que hi ha publicats actualment al portal de dades obertes del Canadà.

– TNA (The National Archives del Regne Unit): els Arxius Nacionals britànics són els encarregats de fixar les normes relacionades amb la gestió de la informació de tot el Regne Unit i treballen amb la voluntat de proporcionar el marc pràctic adequat per fomentar la reutilització de la informació del sector públic britànic.

Les descripcions dels documents custodiats pels Arxius Nacionals del Regne Unit es poden consultar en línia a través de la seva pàgina web. Són un total de 32 milions de descripcions de documents custodiats en més de 2.500 centres arxivístics d’arreu del territori britànic. Tot el contingut que es publica en aquesta pàgina web està disponible sota la Open Government Licence v3.0 4, excepte quan s’indica el contrari. Això fa que la majoria dels resultats obtinguts mitjançant qualsevol cerca que es realitzi es puguin exportar en format oberts (csv, html o xml).

Així per exemple, si es fa una cerca avançada en el catàleg en línia dels Arxius Nacionals del Regne Unit i es busquen els documents relacionats amb

Barcelona entre els anys 1925 i 1949, s’obtenen 252 descripcions de documents. Els resultats obtinguts es poden filtrar per data del document, fons documental o col·lecció a què pertany, subjectes, nivell de descripció, règim d’accés al document (obert, restringit o retingut) o data en què la descripció es va pujar a la web. Tots els resultats obtinguts es poden exportar i descarregar en csv, html o xml. Aquest procés d’exportació té una limitació: només es poden descarregar en formats oberts les 1.000 primeres descripcions dels resultats obtinguts. Val a dir que el cercador que ofereixen els TNA als seus usuaris és realment espectacular.

A més de permetre la descàrrega de la majoria de les descripcions dels documents en format oberts, els TNA ofereixen un recurs molt interessant: és el The National Archives Labs. És un portal web pensat per involucrar l’usuari dels Arxius Nacionals del Regne Unit en el desenvolupament de noves idees i maneres de presentar la informació que contenen els instruments de descripció que la institució posa a disposició de l’usuari a través de la seva pàgina web principal. És una mena de banc de proves on enginyers, desenvolupadors i un equip d’investigació dels Arxius Nacionals mostren què es pot fer amb les dades de què disposa l’arxiu i en demana l’opinió als usuaris. També és un lloc que mira de buscar la implicació de nous agents per tal que desenvolupin les seves pròpies aplicacions amb les dades de la institució. Els projectes que tenen èxit en aquest banc de proves són pujats a la pàgina web principal dels Arxius Nacionals.

A banda de les possibilitats que ofereix el catàleg en línia dels TNA en relació a la reutilització de la informació, la mateixa pàgina web té un apartat destinat a la transparència. La informació que consta en aquest apartat és la mateixa (o similar) a la que els Arxius Nacionals Britànics aporten al portat de dades obertes del govern britànic (https:/ /data.gov.uk/), on hi ha un total de 39 datasets publi-cats per la institució. Aquí s’ofereix informació com ara dades sobre l’ús de l’electricitat a l’edifici de l’Arxiu Nacional, en què gasten els diners els Ar-xius Nacionals, quantitat de documents servits als usuaris o quantitat de documents digitalitzats i quants d’aquests es posen a disposició dels usuaris en línia.

– Arxiu d’Arganda del Rey: una de les experiències més emblemàtiques d’obertura de dades a l’estat es-panyol és el cas de l’Arxiu d’Arganda del Rey.

https://catalog.archives.gov/advancedsearch

http://open.canada.ca/data/en/dataset/6a6e6a79-9e2a-48cc-99ec-163da26d15e9?_ga=1.33100600.705280695.1464708186

http://open.canada.ca/data/en/dataset/6a6e6a79-9e2a-48cc-99ec-163da26d15e9?_ga=1.33100600.705280695.1464708186

http://open.canada.ca/data/en/dataset?organization=lac-bac

http://discovery.nationalarchives.gov.uk/

http://discovery.nationalarchives.gov.uk/

http://discovery.nationalarchives.gov.uk/advanced-search

http://discovery.nationalarchives.gov.uk/advanced-search

http://labs.nationalarchives.gov.uk/wordpress/

http://www.nationalarchives.gov.uk/about/our-role/transparency/

https://data.gov.uk/publisher/the-national-archives


55 L’any 1999 va ser el primer arxiu de l’estat espa-nyol en crear un catàleg obert que donés accés a tot-hom qui volgués consultar els seus registres descrip-tius i a les seves imatges associades. Els anys 2006 i 2012 va renovar la seva pàgina web apostant, en aquest últim cas, per la filosofia open i les utilitats de la web 3.0.

El seu actual sistema de gestió està basat en el concepte d’arxius oberts utilitzant el protocol OAI-PMH (Open Archives Initiative – Protocol for Meta-data Harvesting)5 que permet la lliure descàrrega, distribució i enllaçat de dades normalitzades i es-tructurades. El seu major potencial és que permet la recol·lecció automatitzada de fitxers en format xml amb esquemes normalitzats, facilitant la seva poste-rior reutilització, intercanvi i explotació sense cap mena de barrera financera, tècnica o semàntica.

El sistema es basa en una solució low cost open/linked data, usant datasets gestionats en un reposi-tori OAI-PMH desenvolupat íntegrament amb recur-sos propis i amb software open source, amb la qual cosa possibilita la seva transferència tecnològica. El fet que l’arquitectura del sistema giri al voltant del protocol d’arxiu oberts per a la recol·lecció de meta-dades OAI-PMH fa que la disponibilitat, accessibili-tat i reutilització dels diferents catàlegs de dades in-crementi exponencialment.

A banda, l’Arxiu d’Arganda del Rey ha vinculat els descriptors de les seves bases de dades a vocabularis controlats com Geonames6 (descriptors geogràfics), Dbpedia7 (matèries) i VIAF8 (persones), enriquint aquestes dades, millorant la navegació per la seva pàgina web i fent possible les cerques multilingües. Així, el projecte es pot relacionar amb la web semàntica.

– DARA (Documentos y Archivos de Aragón): el portal Dara és un projecte cooperatiu obert a tots els arxius aragonesos per donar accés a través d’internet als arxius i documents de la Comunitat Autònoma d’Aragó. Forma par t del SIPCA (Sis tema d’Informació del Patrimoni Cultural Aragonès) i està integrat per més de 60 arxius públics i privats que depenen de diferents administracions (Govern d’Aragó, diputacions, comarques i ajuntaments), associacions, fundacions pr ivades i a l t res institucions.

Per tal de poder ser punt de reunió dels arxius aragonesos, aquests últims treballen amb un format comú, anomenat EDARA (Estructura de Dades dels Arxius Aragonesos), que permet l’intercanvi de

registres. L’EDARA està realitzada a partir de l’estructura de la ISAD (G) però amb la vista posada als formats xml, més en concret en l’EAD (Encoded Archival Description).

A data 20 de març de 2016 disposava de més de mig milió de referències documentals que descriuen un total de 500 fons i entre les que s’inclouen unes 150.000 fotografies i més de 15.000 volums de protocols notarials.

Els arxius aragonesos, a través del DARA, posen a disposició de tots els ciutadans les descripcions disponibles al portal en formats de dades obertes (csv, json i xml). I ho fan publicant al portal de dades obertes del Govern d’Aragó, l’Aragón Open Data, el conjunt de dades corresponents a totes les descripcions que els DARA tenen.

– Arxiu Municipal de Girona: coincidint amb l’Open Data Day de l’any 2016, l’Arxiu Municipal de Girona s’hi adherí per primera vegada, amb l’obertura de les dades disponibles sobre el patrimoni documental que s’hi preserva. Sobre el total del fons s’ofereix en obert (en format csv) la informació bàsica de 125 fons i col·leccions, 31 inventaris i 75 catàlegs.

Pel procés d’obertura de dades s’han exportat les dades disponibles a les guies, inventaris i catàlegs en format csv. L’estructura de les dades es correspon a la descripció arxivística normalitzada i, conseqüentment, la informació dels fons, inventaris i catàlegs està alineada. A la mateixa pàgina web de l’arxiu s’explicita aquesta estructura i es faciliten instruccions als usuaris de com descarregar les dades i poder treballar amb elles.

Proposta d’obertura de dades a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Tenint en compte, d’una banda, la importància i les avantatges que suposa pel ciutadà disposar de dades estructurades i en format obert i, de l’altra, el paper que juga l’ANC dins del sistema arxivístic català, en el darrer apartat del treball es presenta l’anàlisi i el disseny d’un projecte d’obertura de dades per l’Arxiu Nacional de Catalunya que permeti millorar les prestacions que ofereix l’ANC als seus usuaris.

Així, s’exposa com es mostra actualment la informació dels instruments de descripció de l’ANC a Internet (Arxius en Línia), s’analitzen les possibles mancances del cercador, es mostra, a partir de peticions reals fetes a l’Arxiu, com disposar de dades en obert és una demanda a l’alça, i s’intenta demostrar com el fet

http://www.sipca.es/dara/

http://opendata.aragon.es/

http://opendata.aragon.es/

http://opendata.aragon.es/catalogo/documentos-y-archivos-de-aragon-dara

http://www.girona.cat/sgdap/cat/dades_obertes.php

http://www.girona.cat/sgdap/docs/dades_obertes/dades_taula.htm

56 d’oferir els instruments de descripció de l’ANC en for-mats reutilitzables no suposaria una inversió massa ele-vada ni en recursos humans ni econòmics, ja que dita inversió es realitza en el moment de descriure els docu-ments i elaborar els inventaris i catàlegs que l’Arxiu ja ofereix a la ciutadania, i no en el moment de canviar el format amb el que es presenten. Finalment, es mostren els resultats obtinguts d’una prova de concepte feta so-bre la plataforma open source CKAN de 9 conjunts de dades que es proposen com a primer pas d’obertura de dades a l’Arxiu Nacional de Catalunya, motivant les ra-ons per les quals s’han triat aquests 9 datasets per fer la prova de concepte.

Arxius en Línia i algunes de les seves mancances

Si bé Arxius en Línia assoleix els objectius bàsics de la descripció arxivística en línia (facilitar l’accés als documents des de qualsevol lloc i en qualsevol mo-ment; i permetre, en molts casos, consultar les imatges associades a les descripcions), tenint en compte el con-text en què ens trobem i per tot el que s’exposa en el treball, l’aplicatiu té una sèrie de mancances per l’usuari. Les més rellevants potser serien: – Manca d’un espai personal de l’usuari que possibili-

ti desar cerques que s’han fet amb anterioritat, selec-cionar unitats de descripció, imprimir-ne la descrip-ció, agrupar-les per temes o per rangs de dates ex-tremes i, fins i tot, poder fer comandes a reprografia d’aquells documents que estiguin digitalitzats i tin-guin la seva imatge associada.

– Impossibilitat de veure en pantalla unitats de des-cripció que pertanyin a diferents fons i poder-les se-leccionar en funció del fons, les dates extremes, el seu nivell de descripció o l’arxiu on es localitzin.

– Impossibilitat d’ordenar els resultats de les cerques per rellevància, identificador o títol.

– No permet compartir les cerques realitzades a través de twitter, facebook, linkedin o gmail.

– Impossibilitat d’exportar els resultats obtinguts en formats oberts (csv, json, pdf o xml) i descarregar-los al propi maquinari per poder-los reutilitzar. Aquest darrer punt està estretament relacionat amb

la temàtica del present treball. Qualsevol usuari hauria de poder descarregar-se les descripcions que hi ha dis-ponibles a Arxius en Línia per reutilitzar-les i poder millorar les seves pròpies bases de dades, creuar-les amb altres dades de què pugui disposar i estalviar temps de manera considerable.

S’ha de tenir en compte que, tal i com es mostra actualment la informació a Arxius en Línia, l’usuari, si

vol treballar amb alguna de les dades que consten a les descripcions, ha de tornar a picar la informació que s’hi mostra o haver de copiar i enganxar els resultats obtinguts de les cerques.

Disposar de formats reutilitzables: una demanda a l’alça

En els darrers mesos l’Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut més d’una sol·licitud en aquesta línia.

Així per exemple, el mes d’octubre de l’any 2015 l’Arxiu Nacional publicava, en format pdf, la Guia de la sèrie documental Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) 1939-1980, resultat de 10 anys de tasques de tractament i descripció arxivística dels expedients judicials militars instruïts a Catalunya durant la dictadura franquista i que es conserven a la seu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. A la guia, a banda de quedar explicitat l’abast i contingut de la sèrie segons les normes internacionals de descripció arxivística, s’hi incloïen diversos resums estadístics (per edat, sexe, lloc de naixement i lloc de residència, entre d’altres) sobre les persones processades.

La publicació va tenir una molt bona acollida per part dels investigadors i ciutadans en general i molts mitjans de comunicació se’n van fer ressò.

Un d’aquests mitjans, el “Punt Avui”, es va posar en contacte amb l’Arxiu Nacional de Catalunya per demanar si podia disposar de les estadístiques que es presentaven a la guia en un format més reutilitzable per publicar-les al seu diari i desenvolupar altres productes a partir de les dades. La persona que es va posar en contacte amb l’Arxiu volia ordenar les dades de manera diferent a la que apareixien a la guia i volia elaborar un mapa de persones represaliades a Catalunya per demarcacions. Amb el format amb el que estava la guia (pdf) li era difícil reutilitzar la informació sense perdre temps.

Des de l ’Arxiu Nacional es va respondre afirmativament a la sol·licitud que feia aquest mitjà i se li va passar la informació que apareixia a la guia en format xls.

Per aquelles mateixes dates Òmnium Cultural organitzava un acte en memòria de les víctimes del franquisme. Els organitzadors de l’esdeveniment es van adreçar a l’Arxiu Nacional de Catalunya per poder dis-posar en un format més reutilitzable la relació de perso-nes executades a Catalunya a partir d’un procediment judicial militar que apareixia a la guia. L’Arxiu Nacio-nal va respondre afirmativament a la sol·licitud i el 20

http://anc.gencat.cat/web/.content/anc/documents/arxiu/GUIA_SUMARISSIMS.pdf


57

Figura 7: portada de la Guia Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) publicada per l’ANC

Figura 8: quadre comparatiu de persones executades i represaliades a Catalunya que apareix a la pàg. 86 de la guia.

Figura 9. Mapa de persones represaliades i executades a les comarques de Lleida elaborat pel “Punt Avui” a partir de les dades mostrades a les figures 8, 10 i 11 d’aquest article i pertanyents a la Guia Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Edició de Lleida del Punt Avui del 08/11/2015

58

Figura 10: primera pàgina de la relació de persones executades que apareixen a la Guia Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) publicada per l’ANC

Figura 11: última pàgina de la relació de persones executades que apareixen a la Guia Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) publicada per l’ANC

Figura 12. Plafó mostrat en el decurs de l’acte en memòria de les víctimes del franquisme organitzat per Òmnium Cultural del 20/11/2015, amb els noms de les persones executades pel franquisme extrets de la Guia Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) publicada per l’ANC


59 de novembre, en el transcurs de l’acte davant de la Pre-só Model de Barcelona, es va poder veure un immens plafó amb el nom de les persones executades pel fran-quisme a Catalunya que apareixien a la guia.

Finalment, aquest mateix 2016, un altre usuari de l’Arxiu que estava realitzant un estudi sobre concessi-ons mineres, va demanar poder disposar d’un arxiu en format excel amb les dades dels expedients de mines del fons 1-641 de l’ANC, de la zona del Berguedà. Ne-cessitava les mateixes dades que apareixien a Arxius en Línia (número d’expedient, municipi, nom de la mina o data de petició de la concessió, entre d’altres) i es volia estalviar la feina de picar-les de nou. L’Arxiu Nacional de Catalunya també va donar una resposta afirmativa a aquesta demanda de l’usuari i se li va facilitar un excel amb la informació que sol·licitava.

Definició d’un projecte d’Open Data per l’Arxiu Nacional de Catalunya

En aquest darrer apartat del treball s’intenta mostrar com les eines informàtiques que s’utilitzen a l’Arxiu Nacional de Catalunya possibiliten que la conversió de la informació que hi ha a GANC i a Arxius en Línia, en formats reutilitzables, sigui relativament senzilla i ràpida.

Així doncs, es defineix un projecte d’obertura de da-des per l’ANC, proposant, com a prova de concepte, l’obertura de 9 instruments de descripció que estan dis-ponibles actualment al portal Arxius en Línia. Aquests 9 instruments de descripció es corresponen amb les unitats de descripció de 9 fons gestionats per l’Àrea dels Fons de l’Administració (AFA) de l’ANC sobre els que més consultes es fan a Arxius en Línia. Els fons són: – ANC1-1 – Generalitat de Catalunya (Segona Repú-

blica): catàleg del fons generat pel Consell Executiu i els òrgans centrals dels departaments de la Genera-litat de Catalunya durant la segona república (1931-1939). Estan disponibles en línia 17.210 unitats de catalogació.

– ANC1-715 – Junta de Museus de Catalunya: catàleg del fons que descriu la documentació generada per la Junta de Museus de Catalunya entre els anys 1891 i 1985. Estan disponibles en línia 6.979 unitats de catalogació.

– A N C 1 - 8 1 8 – P r e s i d e n t F r a n c e s c M a c i à (documentació institucional): catàleg del fons gene-rat pel gabinet del President Francesc Macià entre els anys 1931 i 1933. Estan disponibles en línia 12.592 unitats de catalogació.

– ANC1-398 – Reial Audiència de Catalunya: catàleg del fons generat per la Reial Audiència de

Catalunya entre els anys 1534 i 1849. Estan disponibles en línia 5.794 unitats de catalogació.

– ANC1-633 – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya: catàleg del fons generat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya entre els anys 1979 i 1999. Estan disponibles en línia 3.534 unitats de catalogació.

– ANC1-57 – Institut Escola: catàleg del fons generat per l’Institut Escola entre els anys 1931 i 1939. Estan disponibles en línia 1.124 unitats de catalogació.

– ANC1-511 – Generalitat de Catalunya (Exili): catàleg del fons generat per la Generalitat de Catalunya a l’exili. Estan disponibles en línia 443 unitats de catalogació.

– ANC1-886 – Llei 21/2005 de restitució a la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a : c a t à l e g d e l a documentació que fou requisada per les tropes franquistes a particulars, sindicats, partits polítics i altres entitats de Catalunya al finalitzar la guerra civil espanyola i que fou retornada a la Generalitat en virtut de la Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya. Estan disponibles en línia 19.164 unitats de catalogació.

– ANC1-547 – Agència Catalana de l’Aigua: catàleg del fons generat per l’Agència Catalana de l’Aigua entre els anys 1845 i 1999. Estan disponibles en línia 5.452 unitats de catalogació. Aquests conjunts de dades que es proposen utilitzar

per fer la prova de concepte d’obertura de dades (i que, en un futur, es farien extensibles a la resta de fons documentals de l’ANC amb aquestes mateixes característiques), estan disponibles a Arxius en Línia, amb la qual cosa la seva descripció és lliure i accessible per qualsevol ciutadà.

Amb tot, no s’està oferint informació que atempti ni contra la intimitat ni altres drets privats legítims de les persones, ni que perjudiqui aspectes com, entre d’altres, la seguretat pública, la investigació, o la sanció d’infraccions penals, administratives o disciplinàries, aspectes previstos a la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents i a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i que en limitarien el seu accés. A la vegada, tampoc s’entra en col·lisió amb cap dret de propietat intel·lectual que en pugui restringir la seva obertura, reutilització i redistribució. Termes d’ús i llicències de les dades que es proposen oferir en obert

http://dom.cat/110d

http://dom.cat/1105

http://dom.cat/1106

http://dom.cat/1107

http://dom.cat/1108

http://dom.cat/1109

http://dom.cat/110a

ANC1-886%20%E2%80%93%20Llei%2021/2005%20de%20restituci%C3%B3%20a%20la%20Generalitat%20de%20Catalunya:%20

http://dom.cat/110c

60 Les dades relatives als instruments de descripció

que l’Arxiu Nacional de Catalunya oferiria en obert no haurien de tenir cap tipus de restricció i les persones que en fessin ús podrien fer-ne el que volguessin, ja que l’objectiu de la seva obertura seria poder-les reuti-litzar en qualsevol àmbit, ja sigui la recerca, la difusió o, fins i tot, la seva explotació econòmica. Amb tot, les dades estarien lliures de patents, copyright, i no estari-en subjectes a drets de privacitat, seguretat o privilegis que puguin estar reglades per altres normes.

En general doncs, se n’hauria de permetre la seva reproducció, distribució, comunicació pública i trans-formació per fer obres derivades, per a tothom i sense cap tipus de limitació temporal, i sempre que no es con-tradigués amb la llicència o avís que pogués tenir algun dels instruments de descripció en obert oferts i que se-ria la que prevaldria.

Malgrat tot, sí que s’haurien de seguir unes condici-ons mínimes per reutilitzar les dades: – Que el contingut de la informació no sigui alterat. – Que no es desnaturalitzi el sentit de la informació. – Que se citi la font. – Que s’esmenti la data de l’última actualització.

Finalment, es podria instar a les persones que utilit-zessin les dades amb qualsevol de les finalitats citades, a posar en coneixement de l’ANC els projectes derivats de l’ús dels conjunts de dades, per tal que se’n pogués fer difusió i s’incentivés el seu ús per part de nous actors.

Els formats en què es proposa oferir les dades

Per tal que les dades que s’oferirien en obert per part de l’Arxiu Nacional de Catalunya complissin els principis de l’Open Data, aquestes haurien d’estar en formats no propietaris. És a dir, i tal i com queda expli-citat al llarg del treball, no poden dependre d’una em-presa o d’una eina propietària d’una empresa.

Per tant, els formats en què s’oferien les dades en obert de l’Arxiu Nacional de Catalunya serien xlsx, csv i xml.

Plataforma sobre la que s’ha fet la prova de concepte

La plataforma seleccionada per fer la prova de con-cepte amb els 9 conjunts de dades és CKAN, platafor-ma open source utilitzada per nombrosos governs, or-ganitzacions i comunitats arreu del món per desenvolupar els seus portals de dades obertes.

Els passos seguits per fer-ho són els que es descriuen a continuació: – S’han analitzat els camps que es posen a disposició

de l’usuari a Arxius en Línia de cada unitat de catalogació. Aquests camps són:

Nom de l’arxiu Codi i nom del fons Tipus de fons Descripció del nivell de procedència Descripció del nivell de classificació Codi de referència de la unitat de catalogació Nivell de descripció Títol de la unitat de catalogació Cronologia Descripció de la unitat de catalogació Observacions

– S’ha fet una consulta a GANC_Llistats9 per cadascun dels fons amb els que es volia fer la prova a CKAN per treure’n un llistat en format Access amb els mateixos camps que visualitza l’usuari a Arxius en Línia10.

– S’han exportat les dades de cadascuna d’aquestes bases de dades a xlsx i a xml.

– Els fitxers xlsx s’han passat a csv. – S’han pujat els conjunts de dades resultants a la

demo de CKAN dins la organització “Prova TFM”. Per pujar les dades a CKAN és molt senzill. S’ha d’entrar a la plataforma com a administrador i dins la organització creada (en aquest cas se l’ha anomenat “Prova TFM”) prémer la icona “Afegir conjunt de dades”. Quan es fa, s’obre una pantalla on es pot consignar el títol del conjunt de dades (seria el nom de l’instrument de descripció), la seva descripció i altres metadades relacionades amb el conjunt de dades que es puja: etiquetes, llicència sota la que es posen les dades, enllaç al recurs i nom i correu electrònic de l’autor o persona que manté el dataset, entre d’altres. En el moment de pujar les dades, i malgrat es pugui consignar aquesta informació de manera manual, la plataforma reconeix automàticament el format dels fitxers.

Resultats de la prova de concepte realitzada sobre CKAN

Des de la pantalla inicial per l’organització “Prova_TFM” a CKAN es pot seleccionar qualsevol dels conjunts de dades pujats a la plataforma i, en cas de ser l’administrador i com s’ha dit abans, agregar conjunts de dades.

Com a usuari també es poden fer filtres de selecció dels conjunts de dades d’una organització a partir d’etiquetes, formats o tipus de llicències dels conjunts de dades.

En el moment de seleccionar qualsevol dels con-junts de dades que es mostren a la pantalla principal per


61

Figura 13: Visualització de la pantalla inicial per la organització Prova_TFM a CKAN. A la part esquerra es pot visualitzar la possibilitat de seleccionar conjunts de dades que duguin associades determinades etiquetes, segons els formats o llicències d’ús de les dades.

Figura 14: Visualització de la informació en el moment de seleccionar qualsevol conjunt de dades (en aquest cas Fons ANC 1-398 / Reial Audiència de Catalunya

Figura 15: Visualització del conjunt de dades per

ser descarregat a CKAN

62 cada organització, es pot visionar la descripció vincula-da a aquest fons (s’ha fet constar en aquest camp la in-formació que apareix a la fitxa del fons a Arxius en Lí-nia), accedir als diferents formats del conjunt de dades que hi ha disponibles i veure les dades de creació i últi-ma actualització del dataset, i la persona responsable de pujar-lo i el seu mantenidor.

Com a exemple, a la figura 14 es mostra la informa-ció que es veuria en pantalla en cas de seleccionar el Fons 1-398 / Reial Audiència de Catalunya.

Per descarregar qualsevol dels conjunts de dades disponibles, només s’ha de seleccionar el format que més interessi a l’apartat “Dada i recursos”. En fer-ho, i tal i com es mostra a la figura 15, s’obre una pantalla on consta: una url des de la que, prement sobre ella, es pot descarregar el conjunt de dades a la màquina de l’usuari; un resum del conjunt de dades; la font del recurs; i una visualització estructurada de les dades que formen el conjunt.

A partir de la prova de concepte feta a CKAN s’ha pogut comprovar les funcionalitats d’aquesta plataforma open source: – Permet pujar-hi dades en diferents formats oberts i

de manera fàcil i intuïtiva. – A partir de la consignació de determinades

metadades per part del publicador de les dades, l’usuari final pot navegar a través d’etiquetes, formats i llicències d’ús de qualsevol dels conjunts de dades disponibles.

– L’usuari es pot descarregar a la pròpia màquina qualsevol dels conjunts de dades de qualsevol organització que hi publiqui dades en obert.

– La plataforma permet filtrar dades o elaborar gràfics a partir de les mateixes, per avaluar així les possibilitats d’explotació que ofereixen les dades publicades sense haver-les de descarregar prèvia-ment.

– Permet a les organitzacions que hi publiquen dades mostrar les possibilitats d’aquestes últimes a partir de visualitzacions prèviament elaborades (com ma-pes o gràfics).

Valoració de la prova de concepte i ús de CKAN per obrir dades de l’ANC

Com s’ha anat exposant en l’apartat anterior del tre-ball, CKAN és una plataforma open source que permet pujar gran quantitat de dades amb força facilitat. Per l’usuari final és senzill accedir-hi i molt intuïtiu descar-regar aquestes mateixes dades.

Tenint en compte que les dades que conformen els

inventaris i catàlegs que l’ANC posa a disposició dels seus usuaris estan estructurades i, en un primer moment i abans de ser migrades a GANC i a Arxius en Línia, estan en un format (access) relativament fàcil d’exportar a formats oberts, la plataforma CKAN po-dria ser un bon mitjà per, en un primer estadi, publicar dades obertes de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Així, a la pàgina web actual de l’ANC es podria in-formar a l’usuari de la possibilitat que té de descarre-gar-se en formats oberts les descripcions que l’Arxiu posa a la seva disposició a Arxius en Línia, oferint un enllaç que redirigís al mateix usuari al portal de dades obertes de l’ANC, desenvolupat amb CKAN.

Com a aspecte a millorar, i comprovant com queda la informació a CKAN amb els diferents formats i en determinats camps de cada registre, es podria plantejar la possibilitat d’oferir la informació en obert i contin-guda en les unitats de descripció dels inventaris i catà-legs d’una forma més estructurada. Així per exemple, s’ha pogut constatar com en el moment d’exportar a csv la informació que hi ha en els camps DESCRIPCIÓ o OBSERVACIONS de les unitats de catalogació de determinat fons o sèrie, en algunes d’elles la informa-ció pot no quedar del tot ben representada, ja que en aquests camps hi ha salts de línia, barres i punts que poden distorsionar la representació del contingut que hi ha en aquests camps. En aquests camps hi consta con-catenada informació que en la fitxa de primers tracta-ments de l’ANC està distribuïda en diferents camps. A l’hora d’oferir la informació en formats oberts es po-dria optar per no concatenar aquestes dades als camps esmentats i mantenir-la als camps originals de la fitxa de primers tractaments per tal que l’usuari final pogués treballar millor amb les dades. Això faria que, per exemple, l’usuari no hagués d’aïllar els topònims que poguessin constar al camp DESCRIPCIÓ ja que ja els t indria en un camp independent. Amb tot, es continuaria oferint a Arxius en Línia la informació distribuïda amb etiquetes en els camps DESCRIPCIÓ i OBSERVACIONS però al portal de dades obertes de l’Arxiu es podria donar la informació d’una manera més estructurada i aïllada.

La inversió, tant en recursos econòmics com humans, per dur a terme un projecte de dades obertes per l’Arxiu Nacional de Catalunya no seria molt elevada ja que el volum més gran de feina la realitzen els arxivers quan descriuen la documentació que es custodia a l’Arxiu o en el moment que es revisen i sistematitzen les dades contingudes en els instruments de descripció que els diferents arxius centrals


63 departamentals de la Generalitat de Catalunya fan arribar a l’Àrea dels Fons de l’Administració de l’ANC. És evident que hi hauria d’haver una feina de disseny del portal de dades obertes de la institució, però una eina com CKAN facilitaria aquesta tasca.

En un futur, caldria plantejar-se la possibilitat de redissenyar Arxius en Línia, oferint la opció, des del mateix portal, d’exportar la informació a formats reutilitzables. Però fins que no arribés aquest moment, l’ús de CKAN com a plataforma per oferir en formats reutilitzables les descripcions que l’ANC posa a disposició dels seus usuaris a la xarxa seria una molt bona alternativa.

Enric Terradellas Prat

Notes 1. L’Open Archive Initiative és una iniciativa nascuda a finals dels

anys 90 que proporciona l’arquitectura i les especificacions tèc-niques necessàries per tal que productors i distribuïdors de con-tinguts oberts posin a disposició d’agregadors de continguts, conjunts de metadades sobre els documents que emmagatzemen amb l’objectiu de fer-los visibles i accessibles als investigadors. Vindria a ser una proposta d’integració i interoperabilitat entre repositoris d’informació que permet la creació de catàlegs col·lectius a través de l’ús de normes i estàndards internacio-nals, amb una metodologia senzilla i de fàcil implementació. L’arquitectura del sistema s’articula entorn del protocol d’arxius oberts per a la recol·lecció de metadades (OAI-PMH).

2. CKAN és una de les plataformes open source més importants per implementar portals de dades obertes. És una solució com-plerta que permet l’accés a les dades obertes i que proporciona eines que agiliten la publicació, compartició, cerca i ús d’aquestes.

3. Ordre Executiva EO 13642 signada pel president dels Estats Units d’Amèrica, Barack Obama, el 9 de maig de 2013, que or-dena que totes les agències nord-americanes hauran d’implementar els requeriments de l’open data i la informació que generin haurà de ser llegible per ordinador i en formats oberts per defecte (a excepció d’aquella que no pugui ser con-sultable per raons de confidencialitat i seguretat). Tot plegat amb la voluntat d’impulsar la innovació en el govern i en el sec-tor privat.

4. La Open Government License for Public Sector Information permet a qualsevol persona o organització copiar, publicar, dis-tribuir, transmetre, adaptar i explotar la informació publicada a la pàgina web dels Arxius Nacionals britànics sense cap tipus de restricció. En resta exclosa la informació que contingui dades personals o estigui protegida per drets de propietat intel·lectual. La llicència està pensada i desenvolupada com una eina per tal que els proveïdors d’informació del sector públic posin a dispo-sició de la ciutadania la informació pública de la que disposen

sota una llicència oberta per tal que se’n permeti la seva reutilit-zació.

5. 5. El protocol d’arxius oberts per a la recol·lecció de metadades (OAI-PMH) permet que cada comunitat pugui mantenir esquemes de metadades propis malgrat hagin d’incorporar estàndards com Dublin Core, Europeana Semantinc Elements o Europeana Data Model. El protocol té tres característiques bàsiques: simplicitat; normalització, al basar-se en estàndards àmpliament utilitzats a internet com són el protocol http (Hipertext Transfer Protocol) per a la transmissió de dades i ordres, i xml (Extended Markup Language) per a la codificació de les metadades; i recol·lecció, existint agregadors de continguts que recullen periòdicament totes o part de les metadades exposades en els diferents OAI per poder desenvolupar serveis de valor afegit. Hi ha dos classes de participants en el marc OAI-PMH: proveïdors de dades (entitats que proporcionen les metadades dels documents que gestionen) i proveïdors de serveis (recol·lectors o agregadors de continguts i que agafen les dades amb l’objectiu d’incorporar-los valor afegit i oferir-los als usuaris finals).

6. Geonames és una base de dades geogràfica, gratuïta i accessible a través d’Internet sota una llicència Creative Commons Reco-neixement 3.0. Conté més de 8 milions de noms geogràfics que corresponen a més de 6,5 milions de llocs existents.

7. Dbpedia és un projecte, iniciat per investigadors de la Universi-tat Lliure de Berlin i de la Universitat de Leipzig, l’objectiu del qual és l’extracció automàtica de dades i contingut a partir de la informació creada des del projecte Viquipèdia. Aquesta infor-mació estructurada s’entrellaça amb altres bases de coneixe-ment i es fa disponible a la Word Wide Web.

8. El Virtual International Authority Field o VIAF és un registre d’autoritats d’abast internacional, dissenyat per poder accedir als principals fitxers de noms i autors en l’alfabet i la llengua preferits per cada usuari. Disposa de més de 20 milions de fitxes i la seva finalitat és la d’enllaçar tots els fitxers nacionals d’autoritats en un únic fitxer d’autoritats en línia.

9. GANC Llistats és una eina interna de l’Arxiu Nacional de Cata-lunya que va contra la informació que hi ha a GANC (l’aplicació informática de l’Arxiu Nacional de Catalunya). És una base de dades en format Access i amb diverses taules que permet extreure llistats i fer filtres amb les dades que hi ha a GANC.

10. Aquesta consulta va contra totes les unitats de catalogació que hi ha a GANC amb els filtres següents: número de fons (es se-lecciona el que interessa) i unitats de catalogació accessibles a Arxius en Línia (que la condició sigui que sí que són accessi-bles a Internet).

Bibliografia consultada ALEIXANDRE-BENAVENT, R., FERRER.SAPENA, A.,

PESET, F. “Acceso a los datos públicos y su reutilizaci-ón; open data y open government”. El profesional de la información, vol. 20, núm. 3 (2011): 260-269.http://eprints.rclis.org/ 20997/2/92741636q145x727.pdf / 61(Consulta 30 de maig de 2016).

https://www.openarchives.org/

http://www.oaforum.org/tutorial/english/page3.htm

https://www.whitehouse.gov/the-press-office/2013/05/09/executive-order-making-open-and-machine-readable-new-default-government-

http://www.nationalarchives.gov.uk/doc/open-government-licence/version/3/

http://eprints.rclis.org/20997/2/92741636q145x727.pdf

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (Editorial). “El fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya a internet”. Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 2 (2002): 1-3. (Consulta 8 de juny de 2016). http://anc.gencat.cat/web/.content/anc/documents/arxiu/ANC02.pdf.

CASTAN, A.; PETIT, C.; UTGÉS, M. “El nou cercador web de l’Arxiu Nacional de Catalunya”. Butlletí Arxius, núm. 57 (2009): 9-13. (Consulta 22 de juny de 2016). http://continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius57.pdf.

DIETRICH, D. , GRAY, J . , MCNAMARA, T. , POIKOLA, A., POLLOCK, R., TAIT, J. i ZIJLSTRA, T. “The Open Data Handbook”. Consulta 30 de maig de 2016. http://opendatahandbook.org/guide/en/.

DE LOS RÍOS, N. “Gobierno Abierto”. Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, núm. 35 (2013): 139-150( C o n s u l t a 6 d e j u n y d e 2 0 1 6 ) . h t t p : / /www.arxivers.com/index.php/documents/publicacions/revista-lligall-1/lligall-35-1/1354-08-gobierno-abierto/file.

FERRER, J., MAGRINYÀ, A., SERNA, E. “Arxius en línia: una realitat en transició cap el Portal d’Arxius Catalans”. Ponència presentada al Congrés d’Arxius i Indústries Culturals, Girona, 11-15 octubre, 2014. Consulta 9 de juny de 2016. http://www.girona.cat/web/ica2014/ponents/textos/id211.pdf.

GÓMEZ DUEÑAS, L.F. La Iniciativa de Archivos Abier tos (OAI) , un nuevo paradigma en la comunicación científ ica y el intercambio de información. Revista Códice, núm. 5 (2005): 4-25.

MALAMUD, C. et al. Open Government Data Princi-ples.2007. Consulta 25 de maig de 2016. https://public.resource.org/8_principles.html.

MATAS i BALAGUER, J. “Notes sobre les lleis de transparència”. Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, núm. 38 (2016): 22-44. (Consulta 6 de juny de 2016).

WONDERLICH, J. “Ten Principles for Opening Up Government Information”. 2010. Consulta 25 de maig de 2016. http://sunlightfoundation.com/policy/documents/ten-open-data-principles/.

64

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 45 / octubre 2016 Juny - Setembre

Publicacions

65 50 anys de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Jordi :

1963-2013 : Esplugues de Llobregat, abril 2015 / [autor: Agrupament Escolta i Guia Sant Jordi]. Es-plugues de Llobregat : Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, 2015. 253 p.

ALÍA MIRANDA, Francisco. La Agonía de la Repúbli-ca : el final de la guerra civil española (1938-1939) / Francisco Alía Miranda. Barcelona : Crítica, 2015. 343 p. (Crítica contrastes)

BALCELLS, Albert. Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 / Albert Balcells. Barcelona : Rafael Dalmau, 2015. 373 p.

BAÑOS, Ramon de. La Bellesa de la màquina : fotogra-fia industrial de Ramon de Baños : 1890-1980 / [textos: Anna Fors, Mercè Tatjer, Norbert Tomàs]. Sabadell : Fundació Gas Natural Fenosa. Museu del Gas, 2014. 302, [36] p.

BENAVENT, Júlia. La Urbanització del Raval de Barce-lona a final del segle XVIII : clavegueram, empe-drats i societat : edició de documents inèdits de Francisco de Zamora a la Real Biblioteca / Júlia Benavent ; pròleg de Manel Guàrdia. [Barcelona] : Fundació Agbar, 2015. 245 p. (Col·lecció Aigua i Història ; 1)

CALLAU, Tomàs. Marcel·lí Perelló : una vida perseve-rant per la independència / Tomàs Callau i Jordi Miró. Barcelona : Llibres de l’Índex, 2016. 467 p.

CINGOLANI, Stefano Maria. La Formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) / Stefano M. Cingolani ; presentació : Jaume Sobrequés i Callicó. Barcelona : Generalitat de Ca-talunya. Departament de la Presidència : Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2015. 313 p. (El Fet identitari català al llarg de la història ; 1)

Conservación de documentos analógicos y digitales / Martha E. Romero Ramírez, coord. Donostia-San Sebastián : Nerea, cop. 2015. 255 p.

DALMAU, Antoni. Pecats capitals de la història de Ca-talunya : avarícia / Antoni Dalmau. Barcelona : Co-lumna, 2015. 203 p.

El Món d’ahir de Joan Estelrich : dietaris, cultura i ac-ció política / edició a cura de Xavier Pla. València : Publicacions de la Universitat de València, cop. 2015. 324 p. (Assaig ; 42)

ESCULIES, Joan. Pau Casals : la carta secreta de Tar-radellas i Prieto / Joan Esculies. Barcelona : Base, 2016. 119 p. (Base històrica)

ESPINO LÓPEZ, Antonio. Miquelets i sometents al front de l’Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714) / Antonio Espino López. Barcelona : Rafael

Dalmau, 2009. 109 p. (Episodis de la història ; 352) FARRÀS, Andreu. Els Güell : la història d’una de les

famílies més influents a Catalunya els últims dos segles / Andreu Farràs. Barcelona : Edicions 62, 2016. 318 p., [4] f. de làm.

FIGUERES, Josep M. Lluís Companys : de la revolució social al nacionalisme / Josep M. Figueres. Barcelona : Base , 2015. 182 p. (Base Històrica ; 131)

FONS I DUOCASTELLA, Clara. La Caputxinada : frares compromesos amb el país i la llibertat / Clara Fons i Duocastella. Barcelona : Mediterrània, 2016. 127 p.

GRACIA ALONSO, Francisco. Pensar la universitat : escrits de Pere Bosch Gimpera / Francisco Gracia Alonso. Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2015. 418 p.

GONZÁLEZ, Manuel. O tots o cap : Laforsa, una vaga que va fer història / Manuel González Fernández, Simón Ródenas Martos, Esteban Cerdán Francés. Manresa : Tigre de Paper, 2015. 207 p. (Urpes: les armes del tigre)

GUILLAMÓN, Agustín. Los Comités de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) : de los cuadros de defensa a los comités revolucionarios de barriada, las patrullas de control y las milicias populares / Agustín Guillamón. 4a ed., corr. y aum. Barcelona : Aldarull, 2013. 349 p.

GUMÀ I ESTEVE, Ramon. Del petit taller a la gran fàbr ica / Ramon Gumà i Es teve , amb la col·laboració de: Lourdes Mena i Sanmartí. [Barcelona] : Rafael Dalmau, 2015. 117 p. (Patrimoni industrial. Temes ; 4)

HERNÀNDEZ, F. Xavier. Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714 : uniformes, equipaments i organització / text: Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart ; il·lustració i documentació: Francesc Riart ; assessorament: Giancarlo Boeri. Barcelona : Rafael Dalmau, 2007. 350 p.

Història del turisme a la ciutat de Barcelona : destinació BCN / Saida Palou Rubio (coord.). Barcelona : Efadós ; Arxiu Històric de la Ciutat, 2016. 278 p.

HUERTAS, Guillem. La Barcelona d’ahir : el llegat fotogràfic dels Brangulí / Guillem Huertas. Barcelona : Edicions 62, 2011.155 p.

Inversors, banquers i jueus : les xarxes financeres a la

66 Corona d’Aragó (s. XIV-XV) / editors: Pau Cateura Bennàsser, Jordi Maíz Chacón, Lluís Tudela Villalonga. Palma : Documenta Balear, 2015. 189 p.

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona / Santiago Alcolea ...[et al.] ; Josep M.Rué, Arxiu Servei d’Informació i Publicacions. Barcelona : Universitat de Barcelona, 1994. 189 p. (Edicions institucionals)

MARTÍN I BERBOIS, Josep Lluís. Josep Maria Ainaud de Lasarte : un humanista al servei de Catalunya / Josep Lluís Martín i Berbois. Barcelona : Base, 2015. 185 p. (Base històrica ; 124)

MONTANER, Maria Carme. El Mapa com a eina de go-vern : centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014) / Carme Mon-taner. [Barcelona] : Diputació de Barcelona : Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2015. XII, 91 p.

NADAL I FARRERAS, Joaquim. Testimoni de càrrec : vint anys al servei de Catalunya, 1993-2012 / Joa-quim Nadal i Farreras. Barcelona : Proa, 2014. 771 p., [16] p. de làm. (Perfils ; 95)

PAGÈS, Pelai. Justícia i Guerra Civil : els tribunals de justícia a Catalunya (1936-1939) / Pelai Pagès i Blanch. Barcelona : Base, 2015. 286 p. (Base histò-rica ; 132)

PASCUAL I DOMÈNECH, Pere. El Ferrocarril a Catalunya (1848-1935) : una història de la seva explotació / Pere Pascual i Domènech. Vic : Eumo, 2016. 2 vol.

PLANELLAS-WITZSCH, Mark. El Somriure de Catalu-nya : un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles / Mark Planellas-Witzsch Dörfler ; [pròleg d’Heribert Barrera]. Barcelona : Dux, 2008. 243 p. (Duxelm ; 7)

POZO GONZÁLEZ, Josep Antoni. Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936 : el Go-bierno de la Generalidad ante el Comité Central de Milicias Antifascistas y los diversos poderes revolu-cionarios locales / Josep Antoni Pozo González. Se-villa : Espuela de Plata, 2012. 415 p. (Colección Es-paña en armas ; 23)

RIQUER I PERMANYER, Borja de. Cambó en Argentina : negocios y corrupción política / Borja de Riquer. Barcelona : Edhasa, 2016. 574 p. (Ensayo)

ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Los Últimos días de la Ca-taluña republicana / Antoni Rovira i Virgili ; tra-ducción, prólogo y notas de Andreu Navarra. Barce-lona : Base, 2016. 221 p. (Base hispánica ; 46)

SERRA I SELLARÉS, Francesc. Cardona (1705-1714) : la resistència a l’interior / Francesc Serra i Sellarés ; [pròleg d’Agustí Alcoberro]. Barcelona : Rafael Dalmau, 2014. 367 p., [4] f. de làm. (Bofarull ; 20)

Sobre el franquisme i Catalunya : homenatge a Borja de Riquer i Permanyer / Carme Molinero, Manel Risques, Francesc Vilanova (coord.). El Papiol : Efadós, 2015. 250 p.

SOLER I RASPALL, Enric. Pantocràtor : seguint les passes de Puig i Cadafa lch i la "Miss ió arqueològica de 1907" / Enric Soler i Raspall. [Barcelona] : Tushita, cop. 2016. 328 p., [16] p. de làm. (Pas a pas ; 3)

TORTAJADA, Antoni. El Viatge de Companys / Antoni Tortajada i Eloi Vila. Barcelona : Rosa del Vents : TV3, 2015. 173 p.

VALLS MONTÉS, Rafael. Historia y memoria escolar : Segunda República, Guerra Civil y dictadura franquista en las aulas (1938-2008) / Rafael Valls Montés. [València] : Universitat de València, DL 2009. 170 p. (Història i memòria del franquisme)

VENTEO, Daniel. Barcelona i l’Hospital del Mar : de l’Hospital d’Infecciosos al Parc de Salut Mar / Daniel Venteo. Barcelona : Parc de Salut Mar : Amics de l’Hospital del Mar, 2015. 205 p.

VIDAL I JANSÀ, Mercè. Enric Prat de la Riba i les arts : recull epistolar 1911-1916 / Mercè Vidal i Jansà. Girona : Curbet, 2014. 267 p. (Acant ; 3)

VIDAL I OLIVERAS, Jaume. Galerisme a Barcelona : 1877-2012 : descobrir, defensar, difondre l’art / Jaume Vidal Oliveras. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Art Barcelona, Associació de Galeries, 2012. 307 p.


67 ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Departament d’Economia i Finances de la Generalitat

de Catalunya Expedients de modificacions pressupostàries (1994-1999), 16,9 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6.945 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament de la Vicepresidèn-cia i d’Economia i Hisenda. Lliure accés, amb res-triccions, accés parcial cal excloure dades protegi-des. [Fons 203, ingrés 3622]

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Ge-neralitat de Catalunya Expedients del Registre industrial. (1969-1998), 60 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 5.204 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Empresa i Coneixement. Lliure ac-cés, amb restriccions, accés parcial cal excloure les dades protegides. [Fons 296, ingrés 3653]

FONS DE INSTITUCIONS Junta Electoral Provincial de Barcelona

Actes d’escrutini de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, eleccions a Corts Generals del 20 de desembre de 2015 i del 26 de juny de 2016. 6,4 m. Relació sumària de contin-gut en paper. Transferits per la Junta Electoral Pro-vincial de Barcelona. Lliure accés amb possibles restriccions excepcionals. [Fons 314, ingrés 3620]

Junta Electoral Provincial de Barcelona Sobres 1 i 3 de les meses electorals dels municipis de la demarcació de Barcelona de les eleccions a Corts Generals del 26 de juny de 2016. 100,8 m. Fitxer Excel amb 6.421 files. Transferits per la Junta Electoral Provincial de Barcelona. Accés restringit, sense perjudici d’accés parcial. [Fons 314, ingrés 3621]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Comitè Llibertat (Buenos Aires)

“Manifest del Comitè Llibertat de Buenos Aires” en el qual, amb motiu de l’aprovació de l’Estatut de 1932, que considera producte de la imposició, referma el seu posicionament favorable a la independència de Cata-lunya. 1932. 0,1 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS

Fons Llinatge Regàs-Cuyàs Índex de classificació antic; genealogia del llinatge Regàs fins al seu entroncament amb els Cuyàs i notes familiars i genealògiques; certificacions de baptisme, matrimoni i òbits; capítols matrimonials; testaments i llegats; privilegis de ciutadà honrat i cavaller; permís d’arma de foc, certificat de serveis militars i diploma de batxiller; títols de propietat, expropiacions, contribucions, exempcions, censos i censals d’heretats a Massanes, Sant Andreu de Ramió (Fogars de la Selva), Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), Vidreres, Hostalric; correspondència; documentació de diversos plets; documents familiars relatius a la guerra anglo-espanyola de 1796-1802, la Guerra del Francès i l’incendi de la Casa Regàs amb motiu de la primera carlinada (1836); documentació de la rectoria i església de Sant Esteve de Massanes, causes pies, misses anuals, butlles, indulgències i autentificacions de relíquies; impresos i documentació relativa a altres famílies. 1500 – 1818. 0,5 m.

Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà Llibre mestre, protocols de la notaria de Sant Miquel de Fluvià, llibres d’actes, notes, àpoques, comptes i rendes dels Prat, els Corcoll, els Conill i els Carreras; documentació en lligalls distribuïda en quatre blocs, corresponents, respectivament, als patrimonis Rich (Forest i Rubies), Carreras, Conill i de Puig; documentació fragmentària: hi destaquen un dietari d’operacions militars contra els francesos (1655-1658), un cerimonial de la vila d’Olot (segle XVII) o la petició dels veïns de Cabanes que no fos enderrocada l’única torre de defensa del poble (1716). 502 pergamins. 1256 – 1957. 2,2 m.

Fons Arxiu del Palau-Requesens Documentació de l’església de Nostra Senyora de la Victòria del Palau (Barcelona): llicències per a la celebració de diverses festes i processons; i llicència del bisbe de Barcelona autoritzant el culte de les relíquies a l’església de Nostra Senyora de la Victòria. 1787 – 1888. 0,1 m.

FONS PERSONALS Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner

Documentació de diverses seccions, números 4409 a 4440. 1916 – 2013. 0,1 m. Documentació de diverses seccions, números 4441 a 4461. 1913 – 1990. 0,1 m. Documentació de diverses seccions, números 4462 a 4473. 1913 – 1935. 0,1 m. Documentació de diverses seccions, números 4474 a

Juny - Setembre

Ingressos

68 4483. 1926 – 1942. 0,1 m.

Fons Francesc Ferrer i Massagué Beca al Seminari Conciliar de Barcelona; documenta-ció d’allistament; d’alumne de l’Escola Popular de Guerra de Barcelona; ordres de la 143 Brigada Mixta de la 44 Divisió; certificats de l’internament al Camp de Concentració d’Horta (1939); documentació de re-clusió i alliberament provisional i definitiu de la Presó Model (1942-1945); de l’activitat professional com a pintor industrial; d’afiliació a organitzacions clandesti-nes: carnets i credencials i un bonus de la llibertat de l’Agrupación de Fuerzas Armadas de la República Es-pañola (AFARE) i de Liberación Nacional Republica-na (LNR); opuscle biogràfic de Manuel Pla i Carrera. 1925 – 1975. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de

l’Arxiu Nacional de Catalunya Carta autògrafa del general Baldomero Espartero adre-

çada a Joan Àngel, en la qual li agraeix l’interès per la seva persona i l’estima i adhesió del liberal poble català. Inclou el sobre de la missiva i una transcrip-ció mecanoscrita lliurada pel donador. 1865. 0,1 m.

Cartes de temàtica literària trameses per Salvador Es-priu a l’advocat i polític Lluís Massot i Balaguer (3 unitats). 1939 – 1945. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola Ordres d’operacions, plànols i fotografies del Cos de

l’Exèrcit de Navarra (gener 1938 - març 1939). 1938 – 1939. 0,1 m.

Documentació de la Sociedad de Camareros, Cocine-ros y Similares de Valls: Llibre d’actes de reunions celebrades entre el 30 de gener de 1928 i el 8 de ju-ny de 1936. 1928 – 1936. 0,1 m.

Documentació de la Sociedad de Obreros Curtidores La Union Proletaria de Igualada: Llibre d’actes de reunions celebrades entre juny de 1912 i juliol de 1923. 1912 – 1923. 0,1 m.

Documentació de la Sociedad de Obreros Federación Estudiantil de Conciencias Libres (FECL) de Bar-celona: “Palabras de un Educador” (monografia). 1931 – 1939. 0,1 m.

Documentació de la Unión de Cerealistas de Tarrago-na: Llibre d’actes de reunions de la Junta Directiva celebrades entre el 25 d’agost de 1936 i el 6 de ge-ner de 1937. 1936 – 1937. 0,1 m.

Documentació de la Unió Socialista de Catalunya: Au-tobiografia de l’afiliat Marià Martínez Cuenca i ex-

tracte del text; carnet d’afiliat; permisos a dos com-panys perquè rebin cartells de propaganda electo-ral; relació d’afiliats; i sol·licitud d’ingrés d’Enric Revert Arandes. 1933 – 1939. 0,1 m.

Documentació d’Amics dels Pioners: Sol·licitud d’ingrés de Josep Barreiro Quesada, Domènec Blanch, Vicenç Belmonte Rovira, Mercè Miró Farré, Ignasi Domedell Pallarès i Adolfo Domín-guez Santamaría. 1937 – 1938. 0,1 m.

Documentació d’Edicions Nova Joventut de Barcelo-na: carta de Josep Claramunt sobre el criteri dels llibres editats i la tramesa de propaganda; i rebut del lliurament de llibres. 1938. 0,1 m.

Documentació del Comitè Pro Supressió Impost d’Utilitats de Catalunya: cartes d’associacions i or-ganitzacions polítiques i sindicals; credencial de Josep Crucet Lardiès; i credencial de Josep Martí-nez Martinell. 1933 – 1934. 0,1 m.

Documentació d’Esteve Vilanova Viñas: Carta de l’empresa col·lectivitzada Ácido Carbónico Natural de Girona. 1938. 0,1 m.

Documentació de la Comissió Popular d’Ajut a Tots els Fronts: Cartes sol·licitant la col·laboració a la Comissió d’Ajut Urgent a la Guerra i sobre la tra-mesa de delegats; còpia d’una carta enviada a la Comissió Nacional Pro-campanya d’Hivern i que acompanya un informe; i informe incomplet rela-cionat amb un organisme català. 1936 – 1938. 0,1 m.

Documentació de la Unió Local de Sindicats de Llei-da: Carnets d’afiliats. 1936. 0,1 m.

Documentació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove: Sol·licituds i fitxes d’ingrés. 1937 – 1938. 0,1 m.

Col·lecció bibliogràfica de la família Ciurana 38 exemplars de monografies històriques de dret,

història i geografia i 7 volums relligats de “Joventut. Periòdich catalanista” (1900-1906). In-clou edicions originals de l’“Stilus capibreviandi” de Francesc Solsona (1561) i de la Compilació de les Constitucions catalanes de 1704. 1561 – 1937.

Col·lecció documental de Juan Manuel Giral d’Arquer i Quintana Col·lecció factícia de documents històrics diversos a-

plegada pel productor al llarg de la seva vida; una part està integrada per fons de famílies i persones espanyoles i catalanes, algunes nobles i altres no, i la resta són agrupacions de documents referides a propietats immobiliàries, institucions i poblacions; pe l s eu vo lu m des t aca l a documen tac ió corresponent a la família Canals, barons de Vall-roja; d’Antoni Carsí, patró de naus de Vilanova i la


69 Geltrú; la família Sivatte; dels Santander de Ciria (Sòria); la família Niubó, burgesos honrats de Cer-vera; dels Guardiola de Barcelona; de les famílies Arrufat i Ginart de Celrà; i el monestir d’Alguaire. 1557 – 1946. 2,5 m.

Col·lecció documental de Francesc Cambó Carta a l’advocat i polític Lluís Massot i Balaguer.

1940. 0,1 m. Col·lecció Pau Casals i Defilló

Programes del Festival d’Israel de l’any 1970 i una carta del donant (3 unitats). 1970. 0,1 m.

Correspondència entre Josep Mercader Vidal, visitador de duanes a la Jonquera, i Pau Casals (5 cartes) i retalls de premsa de l’acte de donació a la Fundació Pau Casals (5 unitats). 1943 / 2012. 0,1 m.

Còmic biogràfic sobre Pau Casals (en francès, es des-coneix l’editor i l’autor). [1950 – 1970]. 0,1 m.

Segells originals de l’emissió amb motiu del centenari de Pau Casals editats per l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell (50 unitats), segells del cente-nari de Pau Casals editats per Correos de España (25 unitats); imatges de l’acte de presentació del segell de Correos de España el 29 de desembre de 1976 (2 positius color); articles, programes de con-certs i activitats relacionades amb Pau Casals i el Vendrell (fotocòpia); i proposta davant de l’Ajuntament del Vendrell de recol·locació de la placa original en honor a Pau Casals a la seva casa nadiua (1977) (fotocòpia). 1974 – 1977. 0,1 m.

Article biogràfic sobre Pau Casals publicat al número 3209 de la revista “Blanco y Negro” (3 de novem-bre de 1973) (traducció de Ramon Lluís Acuña del text original d’Albert E. Khan), pàgines 90-104). 1973. 0,1 m.

Article “Pau Casals i Guadalajara”, publicat al número 74 del “Butlletí d’Informació Catalana” del Centre Català de Guadalajara, el març de 1967. 1967. 0,1 m.

Article “Sant Salvador del Vendrell rinde homenaje al catalán universal”, publicat a “La Vanguardia” el 18 de novembre de 1976, amb motiu de la inaugu-ració del Museu. 1976. 0,1 m.

Article de Barry Farrell, “Serenade to Ninety Years of Greatness”, publicat al “Life International” magazi-ne, el 12 de desembre de 1966, amb fotografies de Gjon Mili. 1966 / 2016. 0,1 m.

Articles originals de notícies en premsa de la inauguració del monument dedicat a Pau Casals a l’Espluga de Francolí (20-21 de gener de 1975) (7 unitats). 1975. 0,1 m.

Partitura original de la instrumentació per a gran or-

questra de la “Sardana de violoncels” feta per Enric Casals amb dedicatòria autògrafa de l’autor a Anto-ni Ros Marbà datada el 1982. 1982. 0,1 m.

Cartes originals rebudes per Pau Casals del seu amic i violoncel·lista Rudolf von Tobel (240 unitats). 1930 – 1973.

Article “Casals” de Miguel Álvarez Acosta, publicat a la revista “Bellas Artes. Órgano del Instituto Na-cional de Bellas Artes” de Mèxic el febrer de 1956. 1956. 0,1 m.

Títol d’aportació per valor de 50 pessetes per a la con-tribució al pagament dels impostos successoris del violoncel de Pau Casals impulsada per Sardanistes de Catalunya. 1976. 0,1 m.

Imatges de la pintura al·legòrica titulada “Nunca lle-gará el ocaso” de Francisco Ten Peris (3 positius b/n i 2 positius color). Inclou un retall de premsa amb informació sobre el quadre i un exemplar original de la revista “Elite” del número 2510, 2 de novem-bre de 1973, de Lucy Gómez. 1972 – 1973. 0,1 m.

Col·lecció facsímil de dibuixos del primer festival Bach-Casals de Prada de Conflent (1950) de l’artista Zygmunt Schreter. [1950-1970]. 0,1 m.

Targetó d’agraïment per la felicitació amb motiu del seu norantè aniversari adreçat al senyor Joan Palos, de Terrassa (còpia). 2015. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES I GRÀFICS

Francesc Ferrer i Massagué

8 positius b/n de caire personals i familiars. Família Reventós

119 plaques de vidre negatives de temàtica familiar.

70 EXPOSICIONS

“Josep Franch-Clapers : l’èxode-l’exili”

Lloc: “Maternitat suïssa d’Elna”, Route de Bages, 66200 Elna (França) Dates: De l’11 de juny – al 2 d’octubre, 2016

“Els ‘Niños de la Guerra’ expliquen la seva vida, ex-

pliquen la teva història” Lloc: Seu del Memorial Democràtic de Catalunya.

Carrer, Peu de la Creu, 4, 08001-Barcelona. Dates: del 21 de juny al 18 de setembre de 2016.

Exposició que narra les vicissituds dels 2895 nens i nenes d’Espanya que, entre el març de 1937 i novem-bre de 1938 van ser evacuats cap a la Unió Soviètica per a protegir-los de la Guerra Civil espanyola. Al país d’acollida van viure la Guerra Mundial i no varen po-der retornar a Espanya fins a la dècada de 1950. Molts dels seus descendents actualment són ciutadans de Rús-sia. L’enfocament de l’exposició és vivencial, atès que mostra els records dels nens i de les nenes evacuats a la URSS a partir dels seu propi testimoni, ja sigui amb re-lats autobiogràfics o amb els dels mestres que els varen atendre, cartes, fotografies i dibuixos.

El conjunt és un mosaic viscut i vistós de la vida d’aquells nens.

El comissari de la mostra és Juan Barceló que la va dissenyar-la i va establir els continguts per encàrrec de l’associació «Archivo, Guerra y Exilio (AGE)» a partir del fons documental del Centro Español de Moscú, conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Activitat relacionada :

Projecció de la pel·lícula Els nens de Rússia (2001) de Jaime Camino, presentada per Esteve Riam-bau, director de la Filmoteca de Catalunya, i taula rodo-na posterior amb la participació de dos Nens de la Guerra. Lloc: Filmoteca de Catalunya, Plaça de Salvador

Seguí, 9, 08001-Barcelona

Data: 14 de setembre a les 18:30 hores, Organitzen: Arxiu Nacional de Catalunya, Archivo, Guerra y Exilio (AGE) i Memorial Democràtic de Catalunya. Col·labora: Filmoteca de Catalunya

“Els ‘Niños de la Guerra’ expliquen la seva vida, ex-

pliquen la teva història” Lloc: Cinemateca Sèrbia / Belgrad Dates: 20 setembre 2016–13 novembre 2016

“Els ‘Niños de la Guerra’ expliquen la seva vida, ex-pliquen la teva història”

Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona / Bellaterra

Dates: 16 novembre 2016–12 desembre 2016 “Cartells de la Guerra Civil a Catalunya” Lloc: Arxiu Municipal-Ajuntament del Morell / El

Morell Dates: 2 novembre 2016–21 novembre 2016 CONGRESSOS

“Archives, Harmony and Friendship” CIA/ ICA Congress 2016, (Congrés del Consell

Internacional d’Arxius, 2016) Lloc: Seül, Corea Dates: 5-10 setembre

Edita: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

Direcció: Francesc Balada

Consell de Redacció: Àngels Bernal, Rosa Cruellas, Josep Fernández, Gemma Goicoechea, Ingrid Gómez, Imma Navarro i Francesc Olivé. Coordinació: Francesc Olivé

ISSN: 2013-2484 Dip. Legal: B. 27.802-2002

Web: http://www.anc.gencat.cat https://twitter.com/arxiunacional A/e: [email protected] https://www.facebook.com/ArxiuNacional

Agenda

https://www.youtube.com/watch?v=oLlde6xDTbI

https://www.youtube.com/watch?v=oLlde6xDTbI

Butlleti ANC num 45 01anc.gencat.cat/web/.content/anc/Butlleti_ANC/Butlletins/ANC45.pdf · passat,...

Documents

Transcript of Butlleti ANC num 45 01anc.gencat.cat/web/.content/anc/Butlleti_ANC/Butlletins/ANC45.pdf · passat,...