LL''IINNFFOORRMMAATTIIUU DD''AARRXXIIVVEERRSS SSEENNSSEE FFRROONNTTEERREESSwww.arxivers.org Segon semestre 2014

SSUUMMAARRII

És evident que la causa de la defensa delsdrets humans aplega totes les persones debona voluntat. Per tal de garantir aquestadefensa, les societats avançades s’han dedotar dels mecanismes adients,genèricament: una legislació que determiniquins són els drets de les persones, i enpenalitzi les vulneracions.Al l larg de la història, i en el més actual dia adia, han estat i són nombrosos els casos enque han existit i existeixen flagrantsvulneracions dels drets humans en general;en aquest sentit, sembla obvi que els arxius,en tant que testimonis de l’activitat depersones, entitats i institucions, esdevenenelements clau per a conèixer aquestesvulneracions i per a determinarresponsabil itats.A partir d’aquesta realitat, cal reflexionarsobre aquest paper dels arxius i sobre elsdiferents aspectes que el poden fer efectiu oimpossible.En primer l loc, cal convenir que, per tal degarantir l ’existència d’arxius sense buits

documentals, esdevenen imprescindibles,almenys, dos requisits bàsics: els recursosnecessaris en infraestructura i equipament ila presència de professionals arxivers amb ladeguda formació. Ambdós components hande ser part integrant d’un sistema d’arxiusnormalitzat.Altrament, els arxius no poden exercir aquestpaper sense la necessària transparència enl’accés als fons que contenen. Aquest esdevéun punt clau, ja que un bon sistema d’arxius,correctament dotat, però amb gransrestriccions d’accés a la informació queaporten els documents, deixa de ser úti l en ladefensa dels drets de les persones, al menysen la mesura del nivel l d’aquestesrestriccions. Essent veritat que calenmecanismes de control d’aquest accés, pertal de garantir el bon ús de la informaciósensible i les dades personals, cal establ iramb criteris històrics i jurídics l ’abastd’aquestes restriccions; quan aquests criterissón polítics, l ’accés està en mans delsgoverns de torn que, en general, no són

EDITORIALARXIUS, ARXIVERS I DRETS HUMANS.

Ricard Ibarra

ASF INFORMALA WEB ARXIUS DE LES DICTADURES D’AMÈRICALLATINA, OBERTA AL PÚBLIC. Pedro Larrègle.

ARXIUS I ARXIVERSSER [@RXIVER] SOCIAL. J. L. Muñoz.

L'OBSERVATORI EUROPEU DE MEMÒRIES DE LA

UB. Jordi Guixé.EL PROJECTE DE LLIBRE BLANC SOBRE L'ACCÉS

ALS ARXIUS I LA MEMÒRIA HISTÒRICA.CCMHSXX

PARLEM DE PROJECTESLA CUBA CATALANA. SOCIETAT DE BENEFICÈNCIA

DE NATURALS DE CATALUNYA A L’HAVANA.Alexis Labrador.

AsF S'IMPLICAREUNIÓ DEL CONSELL PLENARI DE LA CAA.

Núria Carreras.

ACTES DE DIFUSIÓARXIUS I DRETS HUMANS. EL CAS DE L'AHPN

DE GUATEMALA.SESSIÓ D'ASF A L'ESAGED-UAB.

ACORDS DE LA JUNTA D'ASFPRINCIPALS ACORDS DE LES JUNTES D'ASF.

EEDDIITTOORRIIAALL..AARRXXIIUUSS,, AARRXXIIVVEERRSS II DDRREETTSS HHUUMMAANNSS..

1

ARXIU HISTÒRIC DE LA POLICIA NACIONAL DE GUATEMALA (AHPN)

El Butl letí d'AsF aratambé a:

".

precisament entusiastes de ladesclassificació. Valgui com a exemple que al’Estat espanyol és encara vigent la Ley 9 de5 d’abri l , de secretos oficiales, modificada perla preconstitucional Ley 48 de 7 de octubrede 1 978, que acoll int-se a la defensa i laseguretat de l ’Estat, esdevé una barrerainfranquejable per accedir a documentació japlenament històrica, que difíci lment podràaportar res que en comprometi aquestsàmbits.D’altra banda, pel que fa al col· lectiud’arxivers en general, segurament seriaconvenient una actitud més dinàmica en lademanda de canvis en la legislació vigent ien els recursos de que disposen els arxiusper a fer possible que puguin portar a termeel paper que els està reservat en lasalvaguarda dels drets de les persones i elconeixement d’una memòria històrica sensebuits ni tergiversacions. No és un tema fàcil ,considerant la diversitat de situacions queconviuen dins el panorama arxivístic estatal.Tot i que esporàdicament es donen iniciativesindividuals d’arxius i d’associacionsprofessionals, s’hi troba a faltar una línia detreball que, semblantment a la demandad’una formació superior especial itzada enforma de grau, centri els seus esforços en ferconèixer aquest rel levant paper dels arxius, ireclami de les administracions competentsels canvis i els recursos necessaris per apoder-lo portar a terme.AsF està compromesa en aquesta empresades de la seva creació l ’any 1 998, recolzantdiversos projectes a nivel l internacional i , desde 201 3, també la iniciativa d’un grupd’entitats, dins l ’àmbit estatal, organitzats enuna “plataforma”, que busca la creació d’unaComissió de la Veritat per a esclarir l ’activitatde la dictadura franquista. Un dels principalseixos de la reclamació d’aquesta plataformaés la mil lora de la transparència i l ’accés alsarxius públics. Els dies 4 i 5 d’abri l de 201 4,aquesta entitat va organitzar les Jornades Elpapel de los archivos en la defensa de losderechos humanos y la memoria histórica, enles quals vàrem participar activament.

Així mateix, s’ha impulsat des de la segonameitat de 201 3 i al l larg de 201 4 una sessiódivulgativa itinerant sobre la importància delsarxius en la defensa dels drets humans,adreçada a la societat en general i ambvocació d’arribar al lí on sigui possible. Com amodel per exemplificar aquest paper delsarxius s’ha uti l i tzat el cas de l’Arxiu Històricde la Policia Nacional de Guatemala. Hem dedir que la rebuda d’aquesta iniciativa ha estatraonablement bona, i que fins al moments’han realitzat un total de 8 sessions, a Valls,Tarragona, Lleida, Barcelona, Vandellòs,Roda de Berà, Girona i Sabadell .Està previst donar continuïtat a aquesta líniade treball i seguir apostant per fer la màximadifusió del rel levant paper dels arxius en ladefensa dels drets de les persones, tot iexplicant altres exemples que facin aquestarelació més entenedora.Tots els professionals arxivers que considerinels arxius com a referents en la defensa delsdrets humans en general, han de saber quetenen en AsF un instrument per podercanalitzar aquest interès, ja sigui a través dela tasca solidària en projectes puntuals o enactivitats de difusió més genèriques. Confiemen el vostre suport.

Butlletí 25

2

Segon semestre 2014

Ricard IbarraPresident d'AsF

Ricard Ibarra a les Jornades organitzades per la Comissió de laVeritat sobre arxius i Drets Humans. Enllanç al vídeo.

SEGUEIX-NOS A

Ha passat un any des de la presentació delProjecte d’organització i accés als documentsi arxius dels règims repressiusd’Iberoamèrica, a la Casa Amèrica deCatalunya.En aquella ocasió, com recordaran aquellsque ens acompanyaren, l ’ Imma Moratal la i enRamon Alberch, responsables del projecte,ens van mostrar l ’ ingent treball que des del2005 aquesta empresa ha generat. D’aquestsresultats se’n presentaren de quantitatius,com les set-centes descripcions arxivístiquesde quaranta fons i de set països, peròsobretot de qualitatius, per la importància quehan suposat per a la nostra organització: laprimera experiència d’AsF en la coordinaciósimultània d’equips de treball a diferentspaïsos; l ’extensió progressiva de l’àmbit delprojecte del Con Sud a l’Amèrica Llatinahispana i finalment al Brasil ; la consolidacióde la xarxa d’AsF amb associacions estatalsa l ’Argentina, Bolívia, Brasil , Colòmbia,Equador, Mèxic, Perú, Xile i l ’Uruguai; larecerca sobre fonts de testimoniatge de lesviolacions dels Drets Humans a arxius de totamena d’institucions americanes i lacontribució en l’àmbit d’ investigació de laMemòria Històrica i contra la impunitat delscrims contra la humanitat. I tot això en elcompliment del compromís d’AsF amb “lasalvaguarda i recuperació del patrimonidocumental [. . . ] garantia dels drets humans,individuals i col· lectius”, tal i com recull elprimer dels objectius de la nostra associació,declarats en els Estatuts.Finalment, i no menys important, es vapresentar la web Arxius de les Dictaduresd’Amèrica Llatina en què s’ofereix el conjuntde dades aplegades, i que va néixer amb laambiciosa vocació d’acabar esdevenint uncens dels fons que documenten lesvulneracions dels Drets Humans aIberoamèrica el passat segle. La web, queportava operativa un parel l d’anys com a einaper a la recoll ida de les descripcions ques’anaven produint, s’anuncià de properaobertura al públic en general. Tanmateix

l ’obertura quedava supeditada a l’aprovaciódel Consell Internacional de Coordinaciód’AsF Internacional i a la correcció de petitesdeficiències tècniques detectades. La decisiódel Consell es va incl inar per posar la web adisposició del públic tan aviat com fospossible, com a manera d’insuflar-la de vida.La web no és un producte acabat, en primerl loc perquè esperem que els seus contingutscontinuïn creixent - queden molts fons perdescobrir i tractar-, i en segon lloc perquè totprojecte de gestió de continguts digitalsnecessita un cert rodatge. En aquest sentit,una decisió encertada en quant a la sevaideació va ser la seva implementació amb ungestor de continguts tan versàti l i flexible comDrupal©.

El disseny de la pàgina d’Inici de la web és eld’un Portal en què es dona informaciógeneral del projecte i accés als recursos ambell associats. Bàsicament, el cos d’aquestapàgina dona accés als recursos per a ladescripció, les descripcions arxivístiquesmateixes, una “hemeroteca digital”automatitzada, galeries d’imatges dediferents intervencions i una bibl iografia (iwebgrafia) sobre Arxius i sobre violacionsdels Drets Humans. Gràcies a un conveniamb la Facultat de Dret de la Universitat deBarcelona, el 201 3 el projecte va podercomptar amb la col· laboració d’un becari, enMarc Castel ls, per al recul l de la webgrafia.Una barra superior permet enl laçarràpidament a les pàgines de Descripcionsarxivístiques, Autoritats, Institucions i a laresta de recursos, així com al contacte ambl’Administrador de la pàgina. Aquesta eina denavegació és constant a totes les pàgines,com ho són també el quadre de diàleg decerca ll iure (que opera sobre el camp títoldels continguts) o el típic accés a la pàginad’inici a través del logo d’AsF Internacional.Cal tenir present que en realitat la web del

AASSFF IINNFFOORRMMAA..LLAA WWEEBB AARRXXIIUUSS DDEE LLEESS DDIICCTTAADDUURREESS DD’’AAMMÈÈRRIICCAA LLLLAATTIINNAA,,

OOBBEERRTTAA AALL PPÚÚBBLLIICC..

3

Butlletí 25 Segon semestre 2014

SEGUEIX-NOS A

projecte és una potent base de dades deDescripcions Arxivístiques, i la resta decontenidors no poden considerar-se més quecomplements d’aquestes, com de seguidaexplicarem.Les Descripcions Arxivístiques s’estructuren isón conformes a ISAD(G) i s’hancomplementat amb la indexació de nomspropis, l locs i temes, aquests darrers en baseal Tesauro sobre Derechos Humanos deMireya Yépez Cruz (Universidad AndinaSimón Bolívar, sede Ecuador: Quito, 2004).Predominen entre els fons els d’associacionsde víctimes i famil iars de víctimes i de l ’àmbitde la defensa dels Drets Humans i laMemòria Històrica, però també hi ha fonssindicals, universitaris, eclesiàstics i pol icials,i la profunditat de descripció varia des delnivel l de fons en uns pocs casos fins a launitat documental en bona part d’el ls.Respecte a la complementarietat de la restade continguts i en relació a l ’estructura dedades, s’ha d’assenyalar que lesdescripcions d’Autoritats (a la nostra web,productores de fons, en base a la normaISAAR-CPF) i d’Institucions (tenidores defons arxivístics, conforme a ISDIAH), sóntaules “pares” requerides per a la validació denoves Descripcions Arxivístiques, servint pera la normalització, control i qual itat de ladescripció dels agents participants en laproducció i gestió dels conjunts documentals.

Les Descripcions Arxivístiques es despleguenen cinc vistes que es mostren en pestanyes:

• Un primer l l istat a manera de quadre defons.• Un ll istat en cascada per ordre alfabètic inivel l de descripció.• Un l l istat amb camps de cerca perassumpte i per descriptors.• I dues pestanyes per a les l l istes dedescriptors de Nom i Lloc uti l i tzats.

Una sisena pestanya anomenada “La mevall ista” serveix de registre d’activitat als usuarisidentificats com editors. La navegació entre

registres es realitza gràcies als quadres quees despleguen a la columna de la dreta decada registre, en què es presenten lesentrades corresponents als nivel ls superior iinferior de descripció, quan existeixen.Aquesta vinculació recursiva entre registrespermet fer possible la descripció del generala l ’específic, i estalviar redundànciesd’informació en l’acte de descriure.

En tractar-se d’un format web es poden obrirmúltiples registres a la vegada, en diferentsfinestres o pestanyes del nostre navegador.Però això no és tot, ja que les possibi l itats depresentar i recuperar dades són moltes més,gràcies als sistemes d’etiquetatge, a leseines de navegació i cerca específiques decada tipus de pàgina i a la possibi l itatd’ordenar per atributs els registres que espresenten en taules.Ara caldrà fer créixer i madurar aquesta basede dades, el que de ben segur comportarà unesforç continuat per part dels diferents equipsimplicats a l ’empresa, tant d’aquí com del’Amèrica Llatina. És obligatori agrair lacol· laboració i finançament del Ministeri deCultura, el Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació i del Memorial Democràtic,que han fet possible el naixement d’aquestprojecte. Finalment, recordar que al congrésinternacional Girona 201 4: Arxius i IndústriesCulturals, que es celebrarà de l’1 1 al 1 5d’octubre, es farà una presentació d’aquestaweb davant de la comunitat arxivísticainternacional.

4

SEGUEIX-NOS A

Pedro LarrègleVocal de Comunicació d'AsF

Butlletí 25 Segon semestre 2014

AASSFF IINNFFOORRMMAA

ASOFAMD Arxiu Fotogràfic. AsF Bolívia.

En els últims anys estempresenciant un nou model decomunicació basat en lateoria dels sis graus deseparació, segons la qual totala gent del planeta estàconnectada a través de no

més de sis persones, em refereixo perdescomptat a les xarxes socials. D'aquestamanera, i partint d'un interès comú, qualsevolpersona pot interrelacionar-se amb una altra,sempre i quan parl in un l lenguatge o idiomacomú. A simple vista, sembla molt recurrentficar-se en aquest món, al qual mil ions depersones tenen un accés còmode a unaquantitat extensa i diversa d'informació.

Quin paper tenen els arxius en aquestmitjà?

En principi, ha costat incorporar-se, seguint lalínia tradicional de l 'arxivística de caminar unpas per darrere de la resta de professionalsde la documentació en labors de difusió. Elsnostres centres, mantenen el trist estatus deser poc valorats per la societat perdesconeguts, en molts casos, quant a lesfuncions que realitzen els arxivers i elcontingut que alberguen, la qual cosaocasiona una reculada a l'hora de posar-se aldia. No obstant això, oferim gran potencialper a la seva divulgació, ja que disposem dequantiosa matèria primera, molt bé aprofitadaen canvi per revistes professionals d'històriaa través d'aquests mitjans 2.0 amb lapublicació de fotografies històriques, però enla majoria dels casos sense citar la font deprocedència de les seves imatges, la qualcosa aprofundeix més en la nostra ferida.Partint d'aquestes premisses, si som expertsrastrejadors d'informació en suport paper, perquè no aprofitem les eines que Internet posaa la nostra disposició? Els avantatges per aun arxiu resulten immenses, compartim elnostre contingut documental i publ icitem lesactivitats culturals; estalviem costos per laseva gratuïtat, no totes però si la immensamajoria; exigeix un personal mínim i a canvirebem una visibi l itat que d'una altra maneradependria de la major o menor proximitatamb la premsa o de les institucions de lesquals depenguem, estalviant intermediaris, jaque som nosaltres els que directamentpromocionem, si se’m permet, la nostraimatge.

Difusió historicista

Un dels errors comuns en dirigir la nostrapolítica de difusió és que el destinatarisegueixi sent el mateix que abans del'arribada de les xarxes socials, em refereixoa investigadors i companys de professió.Evidentment, la visió historicista en difondrepot semblar lògica a primera vista, pelcontingut documental dels nostres centres,però mantenir aquesta línia ens allunya delsciutadans. Siguem sincers, els gestorsnomés canvien la seva política de gestió enel nostre benefici amb ajudes, o recursoshumans i materials, quan afecta als dretsdels ciutadans, per tant, orientar única iexclusivament tots els nostres esforços acol•leccions temàtiques implica que moltsusuaris segueixin veient els arxius com a“museus de segona o tercera fi la” ambpapers exposats en vitrines, per tant pocatractius, ja que, en principi, no afecten alsseus interessos.Hem de canviar la mental itat i posicionar elsarxius dins de les xarxes socials com adefensors i garants de drets, doncs en ellsposseeixen les institucions públiques elsantecedents necessaris per fonamentar ijustificar les seves decisions davant elsciutadans, en honor de facil itar el complimentdel deure transparència que té l 'Administracióen la seva relació amb la societat. Com acontenidors d'aquesta informació, elsciutadans poden reivindicar i exercir els seusdrets legítims, però en molts casosdesconeixen el procediment i el l loc al queacudir. Els arxivers haurien de canalitzar aaquest tipus d'usuaris cridant la seva atenció,precisament amb aquestes eines de baixcost, orientant als futurs cl ients amb unmissatge clar de centres garants de drets,premissa indispensable per oferirtransparència. La imatge de centre històricresulta massa còmoda, és més diria queil · lusòria, sembla que atraiem com a gestorsde la memòria, però no convencem, al notransmetre la ingent quantitat de dades quecustodiem en els nostres arxius, quant adefensors de drets. Com va dir l 'altre dia elcompany Vicenç Ruiz Gómez “cal sortir de lazona de confort professional… o repensar laprofessió en el seu context” (@arsnotariae,29 juny 201 4). Són pocs els professionalsque tracten d'experimentar amb aquest altrerol, el dels drets.

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS..SSEERR [[@@RRXXIIVVEERR]] SSOOCCIIAALL..

5

Butlletí 25 Segon semestre 2014

@JLMUNOZR

L'Associació d'Amics de l 'Arxiu HistòricProvincial de Guadalajara el passat 9 de junyamb motiu del Dia Internacional dels Arxiusva buscar un humil Trending Topic amb elhashtag #orgul loarchivero, ressaltantprecisament la importància d'aquestscontenidors de dades com a defensors dedrets, mostrant l 'ofici d'arxiver en si a altresciutadans, ja que unaimatge val més que 1 40caràcters –en el cas deTwitter-. Però, sens dubte,el mil lor exemple deconstància per defensarels drets dels altres aEspanya i altres païsosho constitueix Arxiverssense Fronteres Espanya,a l 'hora d'afrontar projectes de cooperació isol idaritat de l 'àmbit de l 'arxivística i elpatrimoni documental, amb un lemaindiscutible “conservem els arxius pergarantir els drets humans”, emprant per aaixò eines com Facebook, Twitter, Youtube orecentment Instagram.

Twitter i els arxius

La següent taula orientativa mostra els perfi lsd'alguns centres presents en aquesta xarxasocial, amb un xifra realment ridícula de 32arxius. Sembla clar que queda molt per fer,encara que les possibi l itats de guany enusuaris siguin molt probables, especialmentperquè seria l 'usuari el que comparteix el

nostre contingut entre altres ciutadans, i noarxivers entre arxivers i/o erudits.

Conclusions

- Encara que no s'ha recoll it en aquest estudi,la major participació dels arxius a les xarxessocials i en particular de Twitter correspon als

propis professionals delsector, que realitzenlabors de difusió dels seuspropis centres i uns altresamb el seu compteparticular, la qual cosadeixa ben clar que existeixvoluntat de transmetrecontinguts, però lesinstitucions de les quals

depenen no acompanyen. Associacions com@amigosahpgu (Associació d'Amics del 'Arxiu Històric Provincial de Guadalajara amb2.344 seguidors), @asociacionACAL(Associació d'Arxivers de Castel la i Lleó amb1 .226 seguidors) o @arxiversl leida (Grup deArxivers de Lleida amb 860 seguidors)compten amb un públic fidel, especialmentper l 'actual ització de continguts i activitats.- Els arxius municipals l ideren el rànquing decentres amb presència en Twitter, així mateixobservem que geogràficament Catalunyaestà al capdavant.- Els arxius privats en general no semblenparticipar molt d'aquesta guisa, probablementl imitats per vincular la seva presència a lesajudes del Ministeri d'Educació, Cultura iEsport en matèria d'arxius.- Per descomptat els arxius històricsprovincials, universitaris o estatals, estan aramateix fora de joc, sense amb prou feinespresència, perdent visibi l i tat i dinamisme.- El problema més freqüent és l 'escassetat detemps i de personal, ja que produeixdescoratjament; al que pot unir-se la falta deformació de molts companys, encara que apoc a poc es va solucionant amb l'assistènciaa cursos sobre Xarxes Socials. Dels comptescreats, observem la falta d'actual itzaciód'algunes, que fins i tot durant mesosromanen inactives, provocant la consegüentfugida de seguidors.- Finalment, simplement ressaltar un fet,Twitter suposa una excel· lent eina perdifondre continguts, però amb un missatgeclar, l l igat als drets de les persones i perdescomptat a la seva memòria. En la varietatestà la virtut.

6

Butlletí 25 Segon semestre 2014

José Luis Muñoz RomanoCap de secció de l 'Arxiu Central de la

Secretaria d'Estat d'Educació

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS

Els arxius en els combats per lahistòria.

Entre els combats per la història, el del ’accés als arxius és dels més antics. Persituar-nos en el que ens interessa, posemcom a exemple l 'Ordre del Ministeri deJustícia franquista en plena Guerra Civi lperquè en els registres civi ls s’el iminessind’ofici les anotacions sobre lescircumstàncies de certes defuncions (BOE1 0/6/1 938). Segons això, un “passejat” oafusellat per Consell de Guerra noapareixeria mai registrat com a tal – és a dir,com assassinat o víctima d'una “justícia al 'inrevés” – sinó com mort per “ferides perarma de foc”, “traumatisme cranial” oexpressions semblants. Abans encara, el capde l'Exèrcit del Nord, el General Mola, haviaprohibit als jutjats de primera instància que esfessin autòpsies als cadàvers trobats en larereguarda, obl igant a inhumar-los “el mésràpidament possible”. Es registraven aixímoltes vegades com a “cadàver desconegut”,víctimes de la repressió feixista perfectamentidentificades. De tot això, tenim provadocumental fefaent.Veiem així com és pràctica pròpia de règimscriminals com el franquista, la gestió d'unamemòria col· lectiva oficial encaminada aafermar el seu domini i aconseguir legitimitat igarantir la seva impunitat ocultant certs fets,alhora que s’exalten uns altres mitjançant lapropaganda. La confiscació manu militari dedocuments de personalitats i organitzacionsrepublicanes i d'esquerra és un altre aspected'aquesta política, que va portar a la formacióde fitxers massius per al control i eventualrepressió dels dissidents i opositors.Ara bé, els règims dictatorials en el tràngol dela seva desaparició busquen, en primer l loc,el iminar les petjades de la seva acciópassada, destruint o ocultant les mostres dela seva executòria. Ho va intentar laWehrmacht, per exemple, que vadesmantel lar els principals camps d'exterminia Polònia abans que acabés la I I GuerraMundial; ho va intentar la Stasi que va tractard'el iminar els seus arxius repressius, salvatsnomés a última hora per la mobil itzaciópopular; i ho va intentar, sens dubte, elMovimento Nacional que en la perspectiva

d'un canvi polític i social va procurar al lunyarla seva documentació dels investigadors. Peraquest motiu des del Ministeri de laGovernació es va ordenar la destrucció delsarxius del Movimento i per això encara avui,gairebé vuitanta anys després, l ’ investigadores troba amb dificultats per accedir adeterminats documents del règim de Franco.

Durant la Transició postfranquista va bri l larper la seva absència una política de lamemòria democràtica i social, i ni tan sols esva plantejar la depuració dels aparel ls del 'Estat i l 'obertura dels seus arxius secretscom havia succeït a Portugal per exemple. Iaixò va tenir com a resultat una penúriaarxivística que, com es va assenyalar en1 979 en un col· loqui entorn Els arxius per a lahistòria del segle XX en el qual van participarautors com Tuñón de Lara, Miguel Artola oÁngel Viñas, es va afirmar que “només quans'obrin les portes a la consulta dels arxius delfranquisme es podrà superar la historiografiasuperficial que sobre aquesta època s'estàfent a Espanya, basada en assajos d’índolesociològica, psicològica o cultural. No hi hafins ara una història autèntica delfranquisme”.

Segon semestre 2014Butlletí 25

7

EELL PPRROOJJEECCTTEE DDEE LLLLIIBBRREE BBLLAANNCC SSOOBBRREE LL''AACCCCÉÉSS AALLSS

AARRXXIIUUSS II LLAA MMEEMMÒÒRRIIAA HHIISSTTÒÒRRIICCAA..

ARXIU DE L'STASI.RECONSTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ DESTRUÏDA.

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS

Vint anys després, Francisco Espinosa, undels investigadors més tenaços, parlavad'una “carrera d'obstacles”, després d'haverrecorregut més de cent arxius i registres civi lsdemanant que “d'una vegada per sempre esdelimiti el patrimoni documental i es regulil ’accés als arxius sense traves nidiscriminació de cap tipus i que solamentcalgui superar les dificultats plantejades perla pròpia recerca”. (La Guerra civi l a Huelva,1 996).El franquisme sociològic va buscar conquistaruna situació d'impunitat i d'obl it forçat de lesvíctimes, fins i tot obstacul itzant el dol i lesatencions famil iars que la nostra civi l itzaciójueucristiana atorga als difunts. La vaimposar per la coacció en el seu moment i lava intentar preservar entre les generacionssegüents mitjançant aquesta espècie dedomini diferit sobre els seus papers. Haguésestat d'esperar una acció més decidida delssuccessius governs democràtics, desmuntantaquest si lenci així com desenvolupantpolítiques públiques de la memòriademocràtica. I , igualment, duent a termeaccions encaminades en la cerca de laVeritat, de la Justícia i de la Reparació de lesdesenes de milers de víctimes dels crims delfranquisme. Però no va anar així, més enllàde tardanes i escasses compensacionseconòmiques i d'una Llei de MemòriaHistòrica no menys tardana i insuficient.

Per una nova política arxivística. ElDiagnòstic.

Encara que, en general, ha mil lorat la dotaciói la gestió de molts arxius i s'han elaboratnormes legals per facil itar l 'accés a ells, nofalten traves i problemes de tot tipus. Fins itot hi ha greus casos d'involució com eltrasl lat arbitrari de l 'Arxiu del Ministeri d'Afersexteriors a l 'Arxiu Històric Nacional i a l 'ArxiuGeneral de l 'Administració, o el veto a ladesclassificació de 1 0.000 documents delMinisteri de Defensa, tirant mà de la Llei deSecrets Oficials de 1 968 i sense donarjustificació alguna. Aquests són tres delscasos més coneguts, però es poden exposaraltres desenes d’exemples.En nombroses ocasions s'han denunciataquesta situació: l 'Equip Nizkor, diferentsassociacions d'historiadors i arxivers i fins itot el propi Ministeri de la Presidència en2007 han declarat com la situació és “moltdistant del que seria desitjable”. AmnistiaInternacional en un Informe titulat El desastredels arxius assenyalava que lesinadequades condicionsd'emmagatzematge, la deterioració,l'absència de personal arxiver a càrrec, lafalta de recursos per a la catalogació [...]

així com l'arbitrarietat en els criteris perfacilitar l'accés són característiquescomunes d'alguns dels arxius mésrellevants per a les víctimes de la Guerracivil i del Règim franquista.Aquesta problemàtica determina que noestiguin assegurats plenament els drets de laciutadania a la memòria individual i col· lectivai a “comprendre el passat i documentar elpresent per preparar el futur” (Declaraciód'Universal sobre els arxius de 2010,UNESCO).

Conscient de tot això, la CàtedraComplutense “Memòria Històrica del segleXX” (CCMHSXX) ha assumit el compromísd'estudiar i analitzar la problemàtica del 'accés als arxius a Espanya, amb l'objected'aportar un programa encaminat a resoldre-la. Tal com s'enuncien en el ManifestL'Accés als Arxius i la Memòria Històrica delsegle XX – la primera versió del qual va ferpública la CCMSXX al maig de 201 4 –s'indicaven com a problemes essencials:

FONS VETATS O SENSE DESCRIURE.A més dels ressenyats en aquest document,l larga és la l l ista de documents al lunyats dela recerca: els arxius policials, els de laGuàrdia Civi l , els de els serveis secrets, elsde Zarzuela, etc. Uns altres es trobenpendents de descripció o manquen de lescondicions adequades per a la seva consulta.Seria el cas de la documentació d'alguns delsantics governs civi ls (si es conserven),d’expedients penitenciaris…

DOCUMENTACIÓ EN MANS INDEGUDES.“Espanya és un país amb molts arxius privatsals quals no hi ha accés, perquè,habitualment, els dirigents polítics [...]guarden al seu domicili i no en els arxiusadministratius gran part de la documentacióque es genera durant la seva gestió” vaafirmar ja en 1 980 Javier Tusell . No hacanviat la situació. Es tolera sense més unasituació que contravé clarament el queestipula la Llei de Patrimoni Històric de 1 985de forma sistemàtica.

Butlletí 25 Segon semestre 2014

8

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS

CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.

UNA NORMATIVA LEGAL DESMANEGADAI OBSTACULIZADORA.És paradoxal que la multipl icació de normeslegals reguladores del dret a la informació, noes tradueixi en la mil lora de l 'accés als arxiusi que, de vegades, sigui la coartada perimpedir o dificultar en la pràctica el que espredica en els principis. Per començar,segueix en vigor una Llei de Secrets Oficialspreconstitucional, que permetdiscrecionalment al Govern vetar ladesclassificació de documents i això sensecap tipus de motivació explícita. Ens trobema més amb abundants normativesautonòmiques diferents que estableixen, alseu torn, diferents terminis de consulta dedocuments en cada cas. I no sembla que larecent Llei de Transparència pugui arribar afacil itar l 'actual situació, en establir futuriblesl imitacions en l 'accés a la documentació delsorganismes públics.

ABSÈNCIA D'UNA POLÍTICA ARXIVÍSTICAGENERAL.A la vista d'aquesta situació, succintamentdescrita, resulta evident que la políticaarxivística no ha recaptat una atencióadequada entre els responsables del poderexecutiu i legislatiu fins avui, si bé es podrienexceptuar les gestions d'alguns governsautonòmics més motivats per les demandesde la memòria i història democràtiques. A lesinèrcies ideològiques i polítiques procedentsdel franquisme s'ha unit una falta desensibi l itat política i ètica, respecte delsvalors relacionats amb la l luita democràticaantifranquista, la resistència i, en general, elrespecte a totes les víctimes dels règimstotal itaris i genocides del segle XX.

El Llibre Blanc sobre l'accés alsarxius a Espanya.

La CCMHSXX es planteja una campanya deconscienciació pública entorn d'aquestaproblemàtica, la qual s’abordarà entorn detres tasques successives: en primer l loc, lasuma de suports personals i col· lectius al

Manifest ja citat, la primera versió del qual esva llançar al maig de 201 4; en segon terme,la recopilació quantitativa i qualitativa sobrela praxi quotidiana d'investigadors, ciutadans,arxivers i associacions memorial istes… queens permetin esbossar un estat de la qüestióen forma de Llibre Blanc sobre els arxius.Això es portarà a terme a partir de lainformació que es recopilarà mitjançant unQüestionari que serà accessible a la pàginaweb de la CCMHSXX al setembre de 201 4; ifinalment, articularem les propostes legals,tècniques o d'un altre tipus que permetinsuperar aquesta problemàtica descrita, per aaixò també tindrem en compte els principis ipropostes de la UNESCO, el ConsellInternacional d'Arxius o AmnistiaInternacional.Es tracta de difondre aquesta problemàtica id'aconseguir un ampli consens entremoviments ciutadans, arxivers iinvestigadors, que obligui als poderslegislatius i governatius a garantir l 'accés alsarxius i els drets ciutadans amb ellrelacionats. Assumim que la gestió delsarxius és una tasca de tots, com diu laDeclaració Universal sobre els Arxius, aixícom que constitueix un element clau en unademocràcia avançada i participativa. Ensconsta que Arxivers sense Fronteres (AsF)assumeix plenament aquests principis ireivindicacions, per la qual cosa esperem laseva col· laboració i agraïm la seva invitació auti l i tzar el seu Butl letí per divulgar-los.

9

Segon semestre 2014Butlletí 25

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS

Grup de Treballd'Arxius­Càtedra Complutense“Memòria Històrica del segle XX”

Butlletí 25 Segon semestre 2014

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS

EELL NNOOUU OOBBSSEERRVVAATTOORRII EEUURROOPPEEUU DDEE MMEEMMÒÒRRIIEESS

((EEUURROOMM)) DDEE LLAA UUNNIIVVEERRSSIITTAATT DDEE BBAARRCCEELLOONNAA..

L’Observatori Europeu de Memòries és unprojecte de treball transnacional, ambmúltiples eixos, sobre les polítiques públiquesde memòria. És un projecte de recerca peròtambé de difusió i gestió de les memòriespúbliques l l igades als confl ictes del segle XXi altres períodes històrics que tenen unaprojecció pública de memòria al segle XXI . Elprojecte nostre va començar l ’any 201 2. Lavoluntat de la Fundació de la Universitat deBarcelona i les nostres experiènciestransnacionals, van coincidir en dos projectesen curs que han estat val idats i consensuatsamb l’Agència Executiva d’Educació,Audiovisuals i Cultura de la ComissióEuropea.

• 201 2-1 4: The European democraticmemory: beyond Nazism and Stalinism. Undebat sobre les resolucions del Parlamenteuropeu en matèria de memòria, com perexemple la “European Day ofRemembrance for Victims of Stalinism andNazism”. I l ’aproximació a diversespolítiques europees de memòria recoll intl ’opinió d’experts, pol itics, institucions isocietat civi l . L’aproximació ha estattotalment transversal sobre casos tant localscom regionals, nacionals i internacionals.• La fase actual del projecte és la creació del’European Observatory on Memories.Una xarxa per analitzar i compartir lesdiferents experiències memorials sota elparaigües d’universitats, organitzacionsmemorials i associacions.

Entre moltes altres, la voluntat del ’Observatori és abordar sense complexes nipressions polítiques, la complexitat temàticade la memòria al segle XXI . Lesconseqüències del nazisme i l 'estal inisme, lal luita per la democràcia durant la dictadurafranquista a Espanya; les guerres civi ls, lareivindicació dels drets civi ls; els movimentspro democràtics a l 'Europa de l'Est durant laGuerra Freda; els processos dictatorials itransicionals en països d’Amèrica i d’Europa,els confl ictes relacionats amb ladescolonització del segle XX, el tractamentmemorial en confl ictes no resolts o sobre lavictimització o el terrorisme i les netegesètniques, entre molts d’ altres. Per tant,sembla evident la necessitat d'establ ir unaxarxa de memòria europea tenint en compte irespectant la diversitat de memòries,cadascuna amb les seves particularitats.Europa ha entrat al segle XXI amb una

càrrega memorial i històrica marcada pelpassat “segle de les Catàstrofes” el segle XX.No ens ha d’estranyar doncs, que el seglearranqués amb un boom memorial, el que joanomeno la dècada de la memòria o delrecord que a Espanya i Catalunya està bendefinida per la dècada 2000-201 0. I ara, en lamajoria de països on la memòria, sensedeixar de ser confl ictiva i transgressora, estàassumida pels poders públics, arribem a unaetapa de competència de memòries o potserde saturació, per uti l i tzar termes queanalitzen autors com Ricoeur o RégineRobin.

La dècada actual, 201 0-2020, és sens dubteplena d’oportunitats, però també és unadècada d’anàlisi , d’observança,d’aprenentatge i de treball transnacional.Aquesta és la reflexió que ens va motivar aimpulsar veritablement l ’Observatori.Europa és el mil lor exemple de la multipl icitatde memòries. Aquestes, configuren la nostrarealitat democràtica actual i el mapasociopolític de l ’Europa del present. El mateixconcepte d’Europa és una juxtaposició imultipl icitat memorial construïda dia a dia.Aquesta riquesa, posada en comparació ambprocessos paral· lels, com els que hem vistd’Amèrica ens permet afirmar que ladiversitat memorial hauria de marcar lespolítiques públiques de memòria a escalaeuropea.

1 0

Sense ignorar ni obl idar el gran pes de lesconseqüències del nazisme i l ’estal inisme entermes de construcció de relats democràtics,altres processos com les l luites contra elsfeixismes, les dictadures, els drets civi ls, elsprocessos de pau i justícia, els movimentsdemocràtics a l ’Est, les resistències i lesl luites per les l l ibertats, també han engendratuns valors transformadors que no poden sercategoritzats en un segon nivel l . Les històriesnacionals, sempre estan molt mésconnectades del que un es pensa, peròacceptar i treballar des de la multipl icitat i ladiversitat ens evitaria entrar en el joc de lacompetència memorial i per tant, lacompetència sobre els subjecte víctima.

És difici l , o bé impossible fer-ho sense unaperspectiva totalment transnacional. Per aixòtambé som un projecte multidiscipl inari itransversal. Tot tipus d’especial itatsacadèmiques hi són representades (art,arquitectura, història, antropologia,sociologia, ciència política, treball amb novestecnologies, etc.) I comptem amb una sòlidaxarxa de persones i professionals que ja hantreballat a diferents nivel ls sobre tots aquestsaspectes en relació a la memòria i a la sevatransmissió o patrimonial ització.Per això, repeteixo, la importància del treballen xarxa, transnacional i multidiscipl inari, queserà coordinat horitzontalment perl ’Observatori però nodrit i impulsat amb elsuport dels seus socis.Igualment, l ’Observatori Europeu deMemòries té la voluntat d’exercir de pontentre la transnacionalitat Europea il ’americana, així com la de països queformalment no pertanyen encara a la UnióEuropea però que són i han estat Europa,tals com els països balcànics.Aquest treball l ’ intentarem portar a terme através de l’anàl isi , estudi, difusió i creaciód’iniciatives memorials existents o noves,però també sobre l ’observança d’obl its il lacunes. Algunes de les accions ja han estatendegades –amb l’ajut de l ’EACEA-, com perexemple, les entrevistes en diferents regions

d’Europa; la publicació del primer volumd’una obra col· lectiva que agrupa articles dedivulgació sobre els nostres socis ipresentacions de casos concrets però quetenen una significació major dins el nostreprojecte.La nova pàgina web ens ajudarà a difondreperò també a treballar en xarxa. On cada socitindrà el seu espai d’ interació, podremuti l itzar i abocar recursos digitals, topogràfics,documentals o de reflexió. L’ instrument per adesenvolupar i gestionar tot aquest treball dememòria és l ’Observatori Europeu deMemòries i la seva seu és a la FundacióSolidaritat de la UB.

Socis universitaris de l’ObservatoriEuropeu de Memòries: FundacióUniversitat de Barcelona – EUROM -; GrupMemòria i Societat, Universitat de Barcelona;Càtedra de la Memória Histórica, UniversidadComplutense de Madrid; LABEX: Lespassées dans le présent; Stituto Storico deModène (I tàl ia); Universidad de Santiago deCompostela; CRHISM, Universitat dePerpingnan; ISOCAC, Universitat Rovira iVirgi l i ; Brighton Research in Memory,Brighton university i Université de Tall inn.

Socis institucionals de l’ObservatoriEuropeu de Memòries: IC MEMO(International Committee of MemorialMuseums for Remembrance); Museum ofFree Derry (Irlanda del Nord); Maison d'Izieu.Mémorial des enfants juifs exterminés(França); Finnish-Russian Citizens Forum(Finlandia); Istituto nazionale per la storia delmovimento di l iberazione (I tàl ia); StiftungTopographie des Terrors (Alemania);Associació Conèixer Història (Catalunya,Espanya); KZ-Gedenkstätte Mauthausen(Aústria); The Museum of Occupations(Estònia); Gedenkstätte Wewelsburg 1 933-1 945 (Alemanya).

Segon semestre 2014Butlletí 25

AARRXXIIUUSS II AARRXXIIVVEERRSS

11

Jordi Guixé,Director de l 'Observatori Europeu

de Memòries de la UB.

PRESONERS ANTIFEIXISTES DE MAUTHAUSEN SALUDANT ELSSOLDATS DELS EUA EN EL SEU ALLIBERAMENT.

La realització d’aquestes pràctiquess’emmarquen en el conveni de col· laboracióentre Arxivers sense Fronteres i la FundacióUniversitat Autònoma de Barcelona, a travésde l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió deDocuments, per avançar en la descripció dela correspondència digital itzada de laSocietat de Beneficència de Naturals deCatalunya a la Habana.A finals dels anys 90, es va iniciar ladigital ització del fons històric de la Societatde Beneficència de Naturals de Catalunya(d’ara endavant SBNC). Les tasques dedigital ització es van dur a terme inicialmentamb un escàner de sobretaula i, fins que nofou possible dotar l ’entitat de l ’equipamentnecessari, la descripció de lacorrespondència es va efectuar de la maneratradicional, amb fitxes i l l istats mecanoscrits.Els darrers anys s’ha automatitzat una partde l ’ inventari mecanoscrit (7.760 registres),però resta encara pendent l ’automatització degairebé el 50% dels registres i la revisió del’ inventari.En aquest conveni de col· laboració lestasques encomanades van ser la continuacióde l’automatització de la descripció de lasèrie correspondència digital itzada de laSBNC a L'Havana, la revisió de l’ inventari jaautomatitzat, la identificació de ladocumentació que no fos estrictamentcorrespondència, i l ’elaboració d’unaproposta de classificació d’aquesta.Aquestes tasques es van realitzar en unperíode de dos mesos, des de mitjans demarç fins a mitjans de maig de 201 4, deforma telemàtica i en un horari de 4 o 5 horesdiàries treballades, conformant un total de200 hores tal i com estipulava el conveni decol•laboració.Cal destacar la grata experiència que m’heemportat en realitzar el tractament d'aquestasèrie, ja que he pogut conèixer una part de lahistòria dels immigrants catalans a Cuba. Lesdificultats que van poder patir, la seva laborassistencial com a societat de beneficència,les seves grans festes de les Estrenes o les

relacions i col· laboració amb altresinstitucions benèfiques que sorgiren a Cuba,com per exemple l ’Associació Vasco-Navarrao la Sociedad de Beneficencia de deNaturales de Andalucía y sus Descendientes,entre d’altres.Les primeres setmanes de tractar el fons vanser adaptatives, ja que desconeixia alsprotagonistes d’aquelles cartes i les activitatsque podria realitzar una institució d’aquesttipus de manera profunda. Els dubtes quem’anaven sorgint a l ’hora de tractar ladocumentació van ser resoltes per la mevacoordinadora del projecte, Sara Folch, queem va ajudar a esvair totes lesproblemàtiques que m’anava trobant a midaque anava avançat en l ’automatització. Altemps, ja vaig conèixer mil lor el fons i vaigcontextual itzar la Societat a través dels dosl l ibres que em va passar la mevacoordinadora i que narren la història de laBeneficència des dels seus inicis al 1 840 finsa 1 990. Amb aquests dos l l ibres titulats ElSegle d’Or de la Beneficència Catalana aCuba, i la informació de les pròpies cartes ialtres tipologies documentals vaig submergir-me en els diferents esdeveniments que esnarraven sobre l ’actuació de la Societat all larg del temps.

A més de continuar l ’automatizació del’ inventari també vaig començar a identificaraltres tipologies documentals que nopertanyien ben bé a la sèrie correspondència,entre aquestes vaig identificar les diferentscròniques que la Societat va produir i quedeixaven constància de les diverses activitatsque realitzava, en són exemple les cròniquescitant als socis i interessats a les missesmensuals reglamentàries a l ’Ermita deMontserrat. També, cal destacar una gran

Segon semestre 2014Butlletí 25

1 2

PPAARRLLEEMM DDEE PPRROOJJEECCTTEESS..LLAA CCUUBBAA CCAATTAALLAANNAA..

SSOOCCIIEETTAATT DDEE BBEENNEEFFIICCÈÈNNCCIIAA DDEE NNAATTUURRAALLSS DDEE CCAATTAALLUUNNYYAA AA LL''HHAAVVAANNAA..

FONS DE LA SBNC

quantitat de retal ls de premsa de l’època queinformava sobre els diferents actes i activitatsque la Societat anava realitzant, sóncaracterístics els que parlen sobre lapreparació i celebració del Centenari de laBeneficència al 1 940, o les celebracions delsFestivals de les Estrenes, festivals benèficsque tenien la missió de recaptar fons pelsmés necessitats, les celebracions de la Diadade Catalunya o les festes d’abri l , festes enhonor als patrons de Catalunya Sant Jordi i laVerge de Montserrat.Apart de la documentació pròpia de laBeneficència també vaig identificarinvitacions a actes i festes d’altresBeneficències que també s’havien establert aCuba. Documentació pertanyent a la sèriesocors com per exemple vals i xecs d’ajudaeconòmica que s'havien realitzat complint lafunció assistencial de la SBNC, tambédocumentació relacionada amb el Consolatd'Espanya, que era qui s'encarregava derepatriar als immigrants catalans que nohavien tingut la sort o la fortuna de començaruna nova vida a Cuba, era el Consolat quis'encarregava amb els fons obtinguts de laBeneficència de realitzar aquests viatges detornada a casa. A més a més, trobemcertificats laborals, arrendaments depropietats de la SBNC, condolences itargetes d’agraïment i també esqueles delssocis difunts.Per deixar constància de les problemàtiquesque varen sorgir a l ’ inventari es va realitzarun registre d'incidències. Una de lesincidències que anava trobant sovint era ambla codificació, al ser un projecte coordinatamb la seu de la SBNC a Cuba i Arxiverssense Fronteres, aquest tipus d’incidènciesnomés podia registrar-les per tal de tenirconeixement d’aquestes, ja que la meva feinanomés era una petita part d’un gran projecte i

no podia realitzar canvis que afectessin aaltres fases d’aquest. La problemàtica amb lacodificació que em vaig trobar era que al’hora de donar-l i un codi, en comptes de fer-ho per unitat documental o document, hohavien fet per ful l , és a dir, hi havia diferentscodis de registre que pertanyien a un únicdocument, en aquest sentit, al no poderactuar, el que es va fer es registrar-ho com aincidència. Altres tipus d’incidències que emvaig trobar era que hi havia codis buits, és adir, que no tenien imatge digital itzada, peraltre banda, també em vaig trobar ambdiferents documents que tenien el mateixcodi, i també alguna que altre digital itzacióincorrecta o repetida. Totes aquestesincidències varen quedar al registre del’ inventari per facil itar la feina a lacoordinadora o la persona que s’encarreguésde la següent fase del projecte. Final itzatl ’automatització de l’ inventari, es van marcartots aquells registres que no pertanyien a lasèrie correspondència en color groc i es vaproposar classificar aquesta documentació.La proposta de classificació de ladocumentació no pertanyent a la sèriecorrespondència es va classificar en lessèries d’Actes, Memòries, Caixa, PanteóSocial, Socors, Legislació, Propietats iActivitats.La Societat de Beneficència continua estanten actiu i amb més de 1 50 anys d’història ésuna de les institucions més importants per aconèixer els vestigis catalans a Cuba. Caldestacar també la importància del seu fonshistòric que s'ha mantingut al l larg del temps ique àdhuc havent sofert la destrucció d'unapart, encara manté un gran volumdocumental que ens permet conèixeraspectes de la història de Cuba i delscatalans que es van arrelar a l ’ i l la. Destacarl 'oportunitat d'haver pogut realitzar eltractament documental de la sèriecorrespondència de la SBNC i així podercontinuar adquirint experiència professionaldins el món de l'arxivística i aprenent d'unamanera empírica i pràctica.Aquesta ha estat la meva experiènciatreballant una part del fons digital itzat de laSocietat de Beneficència de Naturals deCatalunya, una de les més importantssocietats que van aflorar a Cuba i que vaproduir un fons documental de talenvergadura i riquesa que és part fonamentalper la història social de Cuba i dels catalansfora de Catalunya.

Alexis Labrador Camúñez,Becari ESAGED del

projecte Casals Catalans.

Segon semestre 2014Butlletí 25

1 3

PPAARRLLEEMM DDEE PPRROOJJEECCTTEESS

Alexis Labrador

Segon semestre 2014Butlletí 25

El dissabte 1 2 d’abri l es va celebrar a Madridla reunió del Consell Plenari de la CAA ambla participació de Jul ia Rodríguez enrepresentació d'AsF.En aquesta reunió es va aprovar l ’actaanterior i seguidament es va informar de lesaccions i decisions adoptades pel ComitèExecutiu, de les quals destaquem:En primer l loc, la presidenta de la CAA,Graciela Fernández, va comunicar laparticipació de la Coordinadora en el comitècientífic del Congrés Arxius i IndústriesCulturals, que tindrà l loc a Girona entre eldia 11 i 1 5 d’Octubre. El la mateixa serà laque representarà a la CAA en la tascad’avaluar les comunicacions que espresentin.Per altra banda, es va decidir formar un grupde treball per a l ’actual ització de la web i laseva gestió, sota la coordinació de FernandoDíaz Fariña que comptarà amb l’assistènciade l’àrea de comunicació de l’Associaciód’Arxivers de Canàries. Així mateix, es vaproposar que la web s’enl lacés ambFacebook i Twitter (@Archiveros.NET) per talque les xarxes socials s’al imentin de lesnotícies que es pengin en la web i fer-nemajor difusió.

Un dels punts importants va ser el tractamentde la subvenció del Ministerio corresponent al ’exercici 201 4. Inicialment s’havia destinat arepartir-la entre les associacions, però enaquesta reunió es va decidir destinar-la a unajornada organitzada per la Coordinadora,atès que el pressupost de formació sol•l icitatper les associacions era molt elevat ienguany la subvenció havia tornat adisminuir. Fins al tancament d’aquest butl letí,la Coordinadora encara no ha rebut l ’ ingrésdels diners de la subvenció.

La proposta temàtica de la jornada és entorna les associacions i la seva problemàtica, i lainvitació a participar-hi s’ha estès a lesassociacions del món iberoamericà,aprofitant l ’assistència de moltes d’el les alCongrés de Girona. Per tant, aquestesjornades estan previstes pels dies 1 0 i 1 1d’octubre.Un altre punt que es va aprovar va ser lesnormes de presentació i tràmit de lessol· l icituds de subvenció, document necessariper unificar criteris i mil lorar el procésd’atorgament de la subvenció nominativa, isobre el qual es va començar a treballar en lareunió anterior.Així mateix, es van aprovar els pressupostoselaborats per l ’any 201 4 en el qual s’ inclou laparticipació econòmica per part de lesassociacions, de 50€ així com intentar obteniringressos extraordinaris.

En la línia de la defensa de la professió enquè la nova junta es va comprometre, laCoordinadora s’ha adherit al comunicat queva fer l ’Associació d'Arxivers Valencians coma protesta per la deixadesa del GovernValencià amb l’arxiu de la RadiotelevisióValenciana, un cop tancada la cadena i, peraltra banda, també al comunicat d’Acal(Asociación de Archiveros de Casti l la y León)per donar suport als professionals del ArchivoGeneral de la Guerra Civi l , davant de laimputació del seu director per part d’unciutadà que l’ha denunciat per donar accés ala documentació.

AASSFF SS''IIMMPPLLIICCAA..RREEUUNNIIÓÓ DDEELL CCOONNSSEELLLL PPLLEENNAARRII DDEE LLAA CCOOOORRDDIINNAADDOORRAA

DD''AASSSSOOCCIIAACCIIOONNSS DD''AARRXXIIVVEERRSS ((CCAAAA))

Núria Carreras,Vicepresidenta d'AsF.

1 4

Divendres 1 7 de gener de 201 4, a les 1 9 h.Equipament cultural "Ca la Torre" de Vandellòs,Presentada per :­ Ricard Ibarra: President d’AsF.­ Fina Solà: Representant d’AsF en el ConsellConsultiu Internacional de l ’AHPN de Guatemala.

Amb la col· laboració de:

Dil luns 28 d'abri l de201 4, a les 1 9:30.Casal Municipal LesMongesPresentada per:­ Ricard Ibarra:President d’AsF.­ Fina Solà:Representant d’AsF enel Consell Consultiu

Internacional de l ’AHPN de Guatemala.

Amb la col· laboració de:

Dijous 8 de maig de 201 4. 1 8:30 h.Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona.Presentada per :­ Nuria Carreras: Vicepresidenta d’AsF.­ Fina Solà: Representant d’AsF en el ConsellConsultiu Internacional de l ’AHPN de Guatemala.

Amb la col· laboració de:

Dimarts 1 7 de juny de 201 4 a les 20 h.Casal Pere Quart de Sabadell .Presentada per:­ Joaquim Carné: Regidor de Cultura.­ Joan Comasòlivas: Director de l 'AHS.-­ Raül Aguilar: Vocal Junta d’AsF.­ Fina Solà: Representant d’AsF en el ConsellConsultiu Internacional de l ’AHPN deGuatemala.

Amb la col· laboració de:

AARRXXIIUUSS II DDRREETTSS HHUUMMAANNSS::EELL CCAASS DDEE LL''AAHHPPNN DDEE GGUUAATTEEMMAALLAA..

AACCTTEESS DDEE DDIIFFUUSSIIÓÓ..

1 5

Segon semestre 2014Butlletí 25

ÚÚLLTTIIMMEESS SSEESSSSIIOONNSS RREEAALLIITTZZAADDEESS::

ACTES REALITZATS AMBLA COL∙LABORACIÓ DE:

VVAANNDDEELLLLÒÒSS RROODDAA DDEE BBEERRÀÀ

GGIIRROONNAA SSAABBAADDEELLLL

Com ja es costum, aquest any també hem fetuna visita a l 'Escola Superior d'Arxivística iGestió de Documents (ESAGED-UAB) perimpartir una sessió sobre els objectius d'AsF iels nostres projectes.

La rebuda, com sempre, ha estat molt bona,tant per l 'equip de l 'Escola com per part del 'alumnat, que es va mostrar molt interessaten les nostres activitats.

AACCTTEESS DDEE DDIIFFUUSSIIÓÓ

1 6

Butlletí 25 Segon semestre 2014

Gemma Alonso explicant els objectius d'AsF.

Raül Aguilar explicant el projecte de l 'Arxiu Nacional del Sahara.

SSEESSSSIIÓÓ DD''AASSFF AA LL''EESSAAGGEEDD­­UUAABB..

Aquest any l’Assemblea General Ordinària deSocis d’AsF s’ha celebrat, el 5 de jul iol , a laSala d’Actes de l’Arxiu Històric Provincial deTarragona amb el President, Ricard Ibarra,com a amfitrió.L’Assemblea es va complementar amb unavisita guiada a l’Arxiu Històric Provincial deTarragona i, en acabar, amb un dinar i unavisita de tarda a alguns dels indrets mésmacos d’aquesta ciutat declarada Patrimonide la Humanitat.

AASSSSEEMMBBLLEEAA DD''AASSFF..AASSFF CCEELLEEBBRRAA LLAA SSEEVVAA AASSSSEEMMBBLLEEAA AANNUUAALL AA

LL''AARRXXIIUU HHIISSTTÒÒRRIICC DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA..

Butlletí 25 Segon semestre 2014

1 7

Assemblea d'AsF a l'Arxiu Històric de Tarragona.

Foto de grup després de l 'Assemblea.

www.arxivers.org

AASSSSEEMMBBLLEEAA DD''AASSFF

Butlletí 25 Segon semestre 2014

1 8

AACCOORRDDSS DD''AASSFF..

PPRRIINNCCIIPPAALLSS AACCOORRDDSS DDEE LLAA JJUUNNTTAA DD''AASSFF..

Junta del 22 de gener de 2014.

AsF InternacionalEl Delegat d’AsF Internacional i membre dela Junta, Ramon Alberch, assisteix a la reunióper explicar les últimes novetats d’AsFInternacional. Aprofitant que part de la Juntad’AsF és nova, també fa un repàs de lacreació, evolució i funcionament d’AsFInternacional. Exposa que va tenir l locl ’assemblea general del Consell Internacionalde Coordinació d’AsF Internacional, en elqual es va procedir a renovar els càrrecsdirectius. Davant l ’absència d’alternatives, elresultat va ser la continuïtat d’AsF Espanya ala Presidència, amb AsF Perú a laVicepresidència i AsF Mèxic a la Secretaria.La reunió es va realitzar virtualment per tal deminimitzar la despesa. R. Alberch fal l iurament de l’Acta de l’Assemblea.

Junta del 12 de febrer de 2014.

Casals CatalansLa dotació econòmica d’enguany per alprojecte de casals catalans és de 5000€. Elsvocals Sara Folch i Pedro A. Larrègle hanplantejat una proposta per destinar aquestimport a 2 projectes de casals catalans:

­ Cuba: destinar 2400€, on s’inclouen lesdespeses d’un cooperant (1 5 dies), elpagament del sou de la persona que treballaa l ’arxiu, i les despeses de transport dematerial .

­ Argentina: destinar 2600€ a fer prospeccióde la documentació dels casals catalans deBuenos Aires i Rosario. En aquest imports’ inclouen les despeses del cooperant (1 5dies) viatjant en temporada baixa, elpagament del sou d’una persona al’Argentina durant 2 mesos fent mitja jornadaper fer la feina que hagi generat laprospecció i les despeses en infraestructuraper fer el projecte.Després de l’aprovació per part de la junta dela proposta plantejada, tots dos vocalsprepararan la documentació a complimentarper sol· l icitar la subvenció al Departament deCultura de la General itat.

Web d’AsFEl grup de comunicació, amb l’acord de la

junta, decideix elaborar una proposta dedisseny del web d’AsF, per tal de poderrenovar-la dins l ’any 201 4.

Qüestions diverses, precs i preguntes- El president, Ricard Ibarra, proposa que elVocal de comunicació Pedro A. Larrèglepresenti al Congrés de Girona. “Arxius iIndustries Culturals” la web del Con Sud,amb el títol “Arxius i portals web”. El límit detemps per presentar la comunicació és el 28de febrer.

Junta del 19 de març de 2014.

En aquesta reunió és presentat el noumembre de la Junta, Aurel i Álvarez, nouVocal de recursos.

Arxiu Nacional SahrauíEl Vocal del projecte, Jordi Amigó, exposa ala Junta alguns aspectes de com es potplantejar la campanya de micromecenatgeper aconseguir el motor del cotxe que fa unsanys es va enviar a l ’Arxiu Nacional de laRASD per poder fer les transferències.Seguint el que ja s’ha parlat en reunionsanteriors, la plataforma escoll ida per fer lacampanya és Mi grano de arena.La Vocal de Comunicació, Maria Ayet,recomana, entre d’altres coses, crear unprotocol per la campanya demicromecenatge i un blog.

Casal de l’Havana. Cuba.Ha estat seleccionat com a becari delprojecte l ’alumne de l’ESAGED AlexisLabrador, el qual ha iniciat la revisió de ladocumentació de la sèrie deCorrespondència. Per ara s’han pogutdetectar alguns problemes amb les dades

1 9

Segon semestre 2014Butlletí 25

recoll ides de la documentació. La

documentació de la sèrie de Socors està sent

revisada per la Secretària, Gemma Alonso,

però de moment tan sols s’ha fet un primer

contacte amb la documentació.

Jornades d’AsF

La Junta acorda per unanimitat posposar a

l ’any 201 5 la realització de les VI I Jornades

d’AsF, que tocarien a final de 201 4.

Considerant que aquest any hi ha la

Conferència Anual d’Arxius a Girona, el mes

d’octubre, i que la reducció de subvencions

que s’ha sofert, porta a prioritzar el

manteniment de suport als projectes de

cooperació. La Tresorera, Montse Cervera,

remarca que com més anticipadament

preparem les Jornades, els costos seran més

econòmics.

Estat comptable

La Tresorera, Montse Cervera, informa que

enguany el pressupost quedaria repartit de la

següent manera:

Qüestions diverses, precs i preguntes

El Vocal de Publicacions, Raül Aguilar, i la

Secretària Gemma Alonso, expliquen a la

Junta el desenvolupament de la sessió de

presentació d’AsF a l’ESAGED.

Junta del 30 d'abril de 2014

Qüestions diverses, precs i preguntes

Participació a les Jornades "El papel de los

archivos en la defensa de los derechos

humanos y la memoria histórica" que van

tenir l loc els dies 4 i 5 d’abri l a Madrid. El

president d’AsF, Ricard Ibarra, hi va intervenir

en l ’última sessió del dia 5 amb una

conferència que portava per títol: “¿Es viable

una comisión de la verdad en España?.

Comenta que a les sessions anteriors es va

parlar de temes no estrictament arxivístics,

com per exemple el de les foses comunes, la

transparència o l ’accessibi l itat. Comenta

també que són temes molt interessants que

es podrien tenir en compte per a les

Jornades de l’any vinent.

La intervenció del Ricard Ibarra va posar de

rel leu el desconeixement que molts arxivers

tenen sobre la problemàtica de la

transparència i l ’accés a la informació. El

dossier de la comunicació serà accesible

desde la web d'AsF.

Butlletí 25 Segon semestre 2014

20

AACCOORRDDSS DD''AASSFF

Assemblea General: es proposa celebrar lapropera Assemblea General el dissabte 5 dejul iol . Es decideix celebrar-ho en dissabte pertal de donar la possibi l itat que també hiassisteixin els socis que no viuen aCatalunya o fora de Barcelona. A més, elVocal Jordi Amigó proposa que perquè siguiuna jornada més atractiva i assisteixin méssocis, es combini l ’Assemblea amb una visitaguiada en un lloc d’interès històric i un dinaropcional. La Junta hi està d’acord i esdecideix celebrar-la a Tarragona (Assembleaa l’Arxiu Històric + visita cultural a la ciutat +dinar).

Junta del 4 de juny de 2014

Casal de l’Havana. Cuba.El becari, l ’alumne de l’ESAGED AlexisLabrador, acaba la revisió de ladocumentació de la sèrie deCorrespondència. Gemma Alonso acaba larevisió de la documentació de la sèrie deSocors. Està previst poder fer l ’entrega

d’aquesta documentació a l ’ANC al mes desetembre.

Activitats de difusió de l’AHPN deGuatemala.En els últims mesos s’ha projectat eldocumental “La Isla” i altres audiovisualssobre el cas de l’arxiu a poblacions comRoda de Berà, Girona o Sabadell . L’activitates mantindrà al l larg de l’any.

Edita:Arxivers sense Fronteres

Adreça:c/ Rocafort 242, bis, 3a08029 BarcelonaTel.: (34) 93 301 20 34NIF: G-61 898755

Web: www.arxivers.orga/e: asf@arxivers.org

Coordinació i disseny:Raül Aguilar Cestero

Dipòsit Legal: GI-1 .31 8/2001ISSN: 1 578-8709

Butlletí 25 Segon semestre 2014

21

EDITAT AMB LA COL∙LABORACIÓ DE:

CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ AACCTTUUAALL DDEE LLAA JJUUNNTTAA DD’’AASSFF..

AACCOORRDDSS DD''AASSFF

Presidència:Ricard IbarraVicepresidència:Núria CarrerasSecretaria:Gemma AlonsoTresoreria:Montse CerveraVocalia de Publicacions:Raül AguilarVocalies de Comunicació:Maria Ayet

Pedro LarregleVocalies de C:Sara FolchJordi AmigóVocalia de Recursos:Aureli ÁlvarezVocalia de Projecció Estatal:Jul ia Rodríguez

Delegat d’AsF Internacional:Ramon Alberch