Butlletí 2010

Butllet 2010

31

sumari

Prtic

3Nota necrolgica: Mavi Dolz

6Memria dactivitats 2009

8Textos

Antoni M. MargaritDenise Boyer

Mnica Terribas

29Informaci econmica

50 Composici dels organismes de la FCCC

53

3prtic

El curs passat vrem inaugurar un nou format en el butllet de la Fundaci que el fa ms prctic i atractiu. En el nmero present hi hem introdut encara unes petites millores en aquesta mateixa lnia, per la novetat ms destacada s que hem eliminat el butllet especial dedicat a la Conferncia de Primavera, perqu ha estat incorporada en aquest nmero regular sobre la Memria dActivitats, la qual cosa vol dir que enguany noms apareixer un butllet.Aquest nmero no sinicia, tanmateix, amb la Memria dActivitats, sin amb una nota luctuosa sobre la inesperada mort de la nostra collaboradora Mavi Dolz que en el nostre Patronat represent durant molts anys Acci Cultural del Pas Valenci i que en lactualitat era una persona clau en la gesti de lInstitut Ramon Llull. Precisament aquesta dolorosa

circumstncia incid en el retard en la concessi del Premi Internacio-nal Ramon Llull, que no es pogu fer pblic fins a loctubre. Del sentiment que tots els companys de Mavi Dolz hem experimentat per aquesta prdua tan sensible per a la cultura catalana nhem volgut deixar constncia encapalant el desplega-ment daquest butllet amb la seva nota necrolgica.Els nostres lectors trobaran com sempre en la Memria dActivitats de 2009 tots els esdeveniments promoguts per la Fundaci Congrs de Cultura Catalana durant aquest perode. Ens referirem en primer lloc al Premi Internacional Ramon Llull, que enguany ha recaigut, amb tot mereixement, en una illustre collaboradora de la Fundaci: la professora Denise Boyer, fins ara directora del Centre dEstudis Catalans de Pars. En aquest cas, doncs, la satisfacci de la FCCC ha

prtic

4 5

estat doble. El discurs de presentaci de la guardonada an a crrec del professor Antoni M. Badia i Margarit, membre de lInstitut dEstudis Catalans, i tamb gran amic de la Fundaci. El discurs del Dr Badia fou un brillant allegat en qu destac els mrits professionals i acadmics de la Dra Boyer, que, segons ell, lhan convertida en una primera figura en el camp de les lletres catalanes, no sols per la seva monumental i penetrant tesi doctoral sobre la poesia de Salvador Espriu, sin per la varietat de temes literaris catalans que han ocupat la seva atenci. El discurs de grcies de Denise Boyer fou un testimoniatge intellectual i hum extraordinari: segons les seves paraules, tot el que he pogut fer i el que confio poder fer ms endavant per la llengua i la cultura catalanes sempre ser poc en comparaci amb el que dec a un pas que amb el temps he arribat a considerar com a meu, que mha aportat tanta riquesa intellectual i humana que no puc imaginar una vida ni professional ni personal que no hi hagus estat lliga-da, cada vegada ms estretament.Tamb fou molt celebrada la Conferncia de Primavera, encarregada a Mnica Terribas, directora de Televisi de Catalunya, no sols per linters del tema i la seva brillant exposici, sin tamb per un motiu ms circumstancial: el fet que la conferncia es don

a la Sala de Columnes del Collegi dAdvocats. En efecte, sense cap intenci de desmerixer els locals dels cursos anteriors, sens dubte ben idonis, la circumstncia dhaver-se pronunciat la conferncia de 2009 als locals de lICAB ha resultat molt satisfactria per a la FCCC, ja que ha estat com recuperar una collaboraci que fou decisiva per a la posada en marxa del Congrs de Cultura Catalana (1975-1977), del qual la nostra Fundaci s marmes-sora i hereva. La conferncia de M-nica Terribas sobre Els mitjans de comunicaci als territoris de parla catalana fou seguida amb molta atenci per tots els assistents no sols per linters del tema i la fora dels seus arguments, sin tamb perqu grcies a ella saclariren nombroses qestions presentades nebulosament o amb parcialitat en algunes informacions perio-dstiques. Per tot plegat, el text de Terribas que el lector trobar en la part central daquest butllet mant la seva vigncia, malgrat el pas recent cap a la TDT.Al mes de novembre, la FCCC va promoure dos actes duna especial significaci. Duna banda, a Perpiny tingu lloc un seminari sobre El paper de lensenyament del catal en ls social de la llen-gua, en el qual participaren representants del mn de lensenyament darreu del domini lingstic: Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears,

Catalunya del Nord i Andorra. Daltra banda, a Figueres capital de la cultura catalana de lany 2009 sorganitz una jornada a porta tancada, coincidint amb el 25 aniversari de la I Conferncia Econmica de la Mediterrnia Nord-Occidental, que la FCCC havia impulsat en el seu moment. Durant aquesta jornada els experts convocats van deliberar sobre loportunitat de celebrar una nova conferncia internacional de les mateixes o semblants caracterstiques.Resten altres activitats que mereixerien un comentari el premi Ferran Soldevila, el projecte Scriptorium, lObservatori de la Llengua Cata-lana, el Cercle XXI, la promoci exterior de la cultura catalana..., per el fet que la descripci que en fa la Memria ja s prou explicita mestalvia dentrar-hi en detall.No voldria acabar aquest Prtic sense referir-me a un projecte que comenar a prendre cos a lany 2010 amb motiu del 30 aniversari de la primera reuni del Patronat de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana. Des daqu demanem als socis i als collaboradors de la Fundaci la seva activa participa-ci en les accions previstes per a aquesta efemride. Tant de bo que aquests moments crtics que amb tantes dificultats estem travessant

i que en laspecte econmic con-dicionen del tot els propsits i les actuacions de la FCCC siguin al ms aviat possible superats, perqu la nostra entitat pugui desenvolu-par plenament les seves funcions i encaminar-se als seus objectius en les millors condicions, tasca neces-sria avui ms que mai per al b del pas i de la cultura catalana. Francesc Vallverd President de la FCCC

Abril 2010

prtic prtic

6Nota necrolgica:

Mavi Dolz

La professora i activista valenciana Mavi Dolz va morir inesperadament el dia 1 de maig de 2009 a Barcelona. Vinculada a la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barce-lona des del 1986, era cap de lrea de Llengua i Universitats de lInstitut Ramon Llull, amb la responsabilitat de portar lensenyament del catal a tot el mn. Dolz havia representat moltes voltes a Acci Cultural del Pas Valenci i sempre havia estimulat els intercanvis entre Valncia i Barcelona. Va ser una de les instigadores de la formaci de lInstitut Interuniversi-tari Joan Llus Vives, acompanyant laleshores rector de la UAB, Carles Sol, i va promoure lEspai Pas Valenci, que aplega els valencians que viuen al Principat. Nascuda a Valncia lany 1961, Mavi Dolz era llicenciada en Filologia Hispnica (Secci: filologia catalana) per la Universi-tat de Valncia i doctora en filologia catalana per la Universitat Autnoma de Barcelona lany 1991 amb la tesi Premsa i llengua. Ciutat de Valncia 1836-1936. Dolz era

tamb membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils, havia estat delegada del rector per a estudiants de la UAB i vicerectora dafers culturals de multilingisme de la UOC. Com a investigadora, havia format part de dos equips de recerca del grup Llengua i Media de la UAB, que analitzaven la qualitat lings-tica dels espais i gneres televisi de Televisi de Catalunya. El 2001 va fundar, amb el professor Xavier Gir, el grup de recerca Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes, vinculat al Departament de Perio-disme i Cincies de la Comunicaci de la UAB. Va publicar nombrosos articles i ponncies a revistes cien-tfiques i a publicacions vries sobre lanlisi del discurs als mitjans de comunicaci. La Fundaci Congrs de Cultura Catalana, de la qual Mavi Dolz fa alguns anys, havia format part del Patronat, representant Acci Cultural del Pas Valenci, vol deixar constncia daquesta prdua tan sensible per a la cultura catalana i per als Pasos Catalans. Ms que mai el seu record ens obliga a ser fidels als seus ideals compartits per tots nosaltres.

memria dactivitats

2009

8 9

Pau Viciano, guanyador del Premi Ferran Soldevila 2009

gestors de la batllia de Castell (1366-1500) (2000), Senyors, camperols i mercaders. El mn rural valenci al segle XV (2007), Regir la cosa pblica. Prohoms i poder local a la vila de Castell (segles XIV-XV) (2008) i Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valncia (segles XIV-XV) (2008). Aix mateix, sha interessat per la dimensi ideolgica de la historiografia i pels usos poltics de la histria en llibres com La temptaci de la memria (1995, Premi Joan Fuster dAssaig), Des de temps immemorial (2003, Premi Llorer dAssaig) i El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (2005). s membre del consell de redacci de les revistes de pensament LEspill i El Contemporani, i de la revista

dinvestigaci Afers. Fulls de Recerca i Pensament.El lliurament del Premi es dugu a terme, com ja ve essent habitual, en el marc de la 59a Nit de Santa Ll-cia Festa de les Lletres Catalanes, organitzada per mnium Cultural. Enguany, la cerimnia es dugu a terme al Centre Cultural de Caixa Terrassa de la ciutat de Terrassa, la nit de lonze de desembre de 2009.Publicaci de lobra guanyadora del 2008La instauraci del franquisme al Pas Valenci, dAndreu Gins, obra guanyadora de la vint-i-sisena convocatria del Premi Ferran Soldevila, sha publicat a travs del Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia.

Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memries i Estudis Histrics Va ser lany 1984 que la Fundaci Congrs de Cultura Catalana convoc per primera vegada el Premi Ferran Soldevila. Enguany, el premi, que busca estimular els estudis histrics en els seus vessants poltic, social, econmic i biogrfic en el context dels Pasos Catalans, arriba ja a la seva vint-i-setena edici. El premi denguany va ser convo-cat durant el mes dabril, amb el suport i la collaboraci de la revista lAven, el Museu dHistria de Catalunya i el Servei de Publica-cions de la Universitat de Valncia. El jurat el componien distingits historiadors com b sn els senyors Joan B. Culla, Agust Alcoberro,

Sebasti Serra, Antoni Furi, Josep Fontana, Josep Maria Salrach i Joan Francesc Mira. El Premi est dotat amb 6.000 euros i implica la publicaci de lobra guanyadora per part de Publicacions de la Universitat de Valncia. Enguany, el total dobres presentades que optaven al Premi va ser de deu. Finalment, el Jurat, decid unni-mement datorgar el XXVI Premi Ferran Soldevila a lobra: Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del Pas Valenci a lEdat Mitjana de la qual s autor, Pau Viciano. Pau Viciano, nascut a Castell de la Plana lany 1963, s doctor en Histria per la Universitat de Valncia, especialista en el mn rural medieval i autor dobres de recerca com Catarroja: una senyoria de l Horta de Valncia en l poca tar-domedieval (1989, Premi Benvingut Oliver), Els cofres del rei. Rendes i

memria dactivitats 2009

Premis


10 11

Premi Internacional Ramon LlullEl Premi Internacional Ramon Llull, s una iniciativa nascuda al s de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana amb la collaboraci cientfica de lInstitut dEstudis Catalans, lany 1984. Amb la voluntat de fer ms ress i daportar nous suports al reconeixement de laportaci dels catalanfils i entitats, el Premi Internacional Ramon Llull, en les seves primeres bases, homenatj: 1. El coneixement duna obra individual, escrita en qualsevol

llengua i que hagi significat un notable coneixement de la reallitat histrica i/o cultural catalana.2. Una instituci estrangera que shagi dedicat a la promoci de la cultura catalana en el seu pas3. La dedicaci constant a traduir obres catalanes a qualsevol llengua4. Laportaci terica duna persona de qualsevol pas del mn que hagi significat una important contribuci al coneixement i la defensa de les cultures o tnies sense estat propi. Actualment el Premi Internacional Ramon Llull, es convoca de manera conjunta amb lInstitut Ramon Llull. Lobjecte del Premi ha canviat


en les seves bases den de la primera edici. El premi t per objecte reconixer: a) El conjunt duna obra individual duna persona estrangera, escrita en qualsevol llengua, i que hagi signi-ficat un notable coneixement de la realitat histrica i cultural catalana, o una instituci estrangera que shagi dedicat a la promoci de la llengua i la cultura catalanes al seu pas. b) Laportaci terica o prctica duna persona de qualsevol pas que hagi significat una important contribuci al coneixement, reconeixement, promoci o defensa duna o ms cultures i nacions sense estat. La dotaci econmica del Premi s de 10.000 euros i el guard es concedeix alternant anualment lobjecte del premi. El jurat del Premi Internacional Ramon Llull, est integrat per les segents persones: A proposta de linstitut Ramon Llull: Isidor Mar, Joan Francesc Mira, Joaquim Molas i Sebasti Serrano A proposta de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana: Montserrat Guibernau, Flix Mart, Miquel Strubell, Marc Taxonera Els presidents de les dues entitats, alternen anualment la presidncia de torn del Jurat.

Els guardonats en les edicions del Premi des dels seus inicis han estat: I (1986) Anglo-Catalan Society;II (1987) Pierre Vilar;III (1988) Robert Ignatius Burns;IV (1989) Joseph Gulsoy;V (1990) Per Denez;VI (1991) Bob de Nijs;VII (1992) Deutsch-Katalanische Gesellschaft;VIII (1993) Klman Faluba;IX (1994) Vytautas Landsbergis;X (1995) Arthur Terry;XI (1997) North American Catalan Society;XII (1999) Marie Claire Zimmermann;XIII (2001) Jocelyn N. Hillgarth;XIV (2004) Giuseppe Tavani;XV (2005) Paul Preston;


Denise Boyer recollint el guard

12 13

XVI (2006) Tilbert Ddac Stegmann.XVII (2007) Alan Yates.XVIII (2008) Michael van WalXIX (2009) Denise Boyer Enguany, el Premi Internacional Ramon Llull, es va demorar en el seu lliurament davant la sobtada i malaurada defunci duna de les nimes del Premi, la senyora Mavi Dolz, aqu ja ens hem referit en una nota necrolgicaEl 17 de juliol, els membres del Jurat es reuniren per tal de deliberar al reds de la figura que enguany seria guardonada amb el Premi Internacional Ramon Llull. El mateix dia 17, es coneixia la no-tcia que la senyora Denise Boyer senduia el guard per la seva tra-jectria acadmica ales universitats dOrleans i de Pars IV-Sorbonne, les seves traduccions i estudis i la seva dedicaci com a Directora del Centre dtudes Catalanes de Pars. Denise Boyer, havia sigut catedrti-ca de literatura contempornia de la Universitat dOrleans. Amb una llarga trajectria, Denise Boyer, ha treballat intensament lobra de Sal-vador Espriu, que, per altra banda, fou el tema central de la seva tesi doctoral Loeuvre en vers de Salva-dor Espriu. Essai de systmatique

El lliurament del guard es dugu a terme al Palau de la Generalitat el dijous dia 22 doctubre de 2009. En un acte presidit pel Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Llus Carod Rovira; i amb el director de lInstitut Ramon Llull, senyor Josep Bargall, i el president de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, senyor Francesc Vallverd. La glossa denguany, fou a crrec del profesor Antoni M. Badia i Mar-garit. La presentaci del Doctor Badia i el discurs de la professora Boyer sn reproduits a lapartat textos(pgines 29 a 40)

Com ja ve essent habitual, cada any, la Fundaci Congrs de Cultura Catalana organitza una conferncia al voltant duna temtica establer-ta en lordre del dia dels debats dactualitat. Aix doncs, el passat 2009, la conferncia es realitz sota el ttol: Els mitjans de comunicaci als territoris de parla catalana, aquesta fou a crrec de la Directora de Televisi de Catalunya,

la senyora Mnica Terribas. La conferncia es desenvolup a lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona, fou seguida amb gran inters pel pblic que omplia la sala. Lacta es conclogu amb un debat ben animat. A lapartat Textos ha estat reproduda la transcripci daquesta conferncia (pgines 41 a 48).

La conferncia de primavera de la Fundaci Congrs de

Cultura Catalana

Mnica Terribas durant la seva intervenci

14 15

La Jornada de Tardor a Perpiny El passat 20 de novembre, la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, amb el suport i la collaboraci de lInstitut

Franco Catal Transfronterer, la Universitat de Perpiny i la Casa dels Pasos Catalans, organitz una jornada de debat al reds de lensenyament de la llengua catalana.

Les jornades de tardor de la Fundaci


Imatge grf ica de la jornada de Perpiny


Daquesta manera, reunrem experts tals com: Pere Mayans, Cap del Servei ds i Immersi de la Llengua de la Generalitat de Catalunya Rita Peix, formadora de catal dadults de la Universitat de Perpiny Al Baylac, Professor de la Universitat de Perpiny Maria Isabel Cerd, dObra Cultural Balear Mriam Almarcha Pars, Mestra de Conferncia de la Universitat de Perpiny Jaume Fullana i Gerard Fullana, en representaci de lEscola Valenciana Joan Becat, professor de la Universitat de Perpiny

XI Jornades de tardor a FigueresLa 2a Conferncia Econmica de la Mediterrnia Nord-Occidental a debatCoincidint amb el vint-i-cinqu aniversari de la 1a Conferncia Econmica, impulsada per la Fundaci, i aprofitant la nova dinmica que sest gestant al voltant de leix mediterrani occidental, la Fundaci va voler plantejar en una sessi a Figueres, coincidint amb el fet que aquesta ciutat presidia la capitalitat de la cultu-ra catalana de lany 2009, sobre loportunitat o no de celebrar i impulsar un segon Congrs al voltant daquesta rea i daquesta temtica.

Alguns dels assistents a la jornada de Figueres

16 17

Quant als objectius, si b es va deixar obert per la seva complexitat, s que es va arribar a un cert acord de procurar posar en com (coope-raci) la gran quantitat dentitats i institucions disperses que impulsen activitats vinculades a larc mediterrani. Per tant, sembla que el congrs hauria danar encaminat a articular aquestes xarxes que hi ha repartides pel territori, de manera que la seva cooperaci i posada en com serveixi per donar un impuls clar a la zona en qesti. Un exemple clar don emmirallar-se seria la Baltic Sea Regions; la BSR s una plataforma model de cooperaci i desenvolupament dels territoris que comparteixen el mar Bltic.

La iniciativa ha rebut suport de la Comissi Europea.Les jornades es dividirien en tres grans mbits, lacadmic, el socio-econmic i linstitucional, i es desenvoluparia al llarg de dos dies i mig, molt probablement a la ciutat de Barcelona.Pel que fa al pressupost, la idea s que, a partir de la finalitzaci daquesta primera part, saniria a visitar la Generalitat de Catalunya i la Comissi Europea, que sn en definitiva, les institucions que clara-ment podrien estar interessades en lorganitzaci daquest esdeveniment.Quant al calendari, tot sembla indi-car que es celebraria cap a la meitat de lany 2011.La jornada es va celebrar a porta

tancada, com sol ser habitual en aquest acte concret que organitza la Fundaci, i va ser participada per una dotzena despecialistes, que re-presentaven als diferents mbits que es podrien veure implicats en el cas que sarribs a celebrar aquest segon congrs de cara al 2011. Concretament hi havia representants acadmics, dinstitucions europees privades, dinstitucions econmiques de leix mediterrani, dinstituts de recerca europeus, dinstitucions culturals representants dels Pa-sos Catalans, aix com de gremis dempresaris catalans.La jornada es va dividir en dues sessions, la primera, que coincidia amb la primera part del dia, va

servir per posar damunt de la taula idees i reflexions al voltant dun document guia que prviament shavia treballat per poder avanar duna forma ms rpida i eficient al voltant de la temtica. La segona part, durant la tarda, va ser la part del dia que es va dedicar a posar en com les idees i extreuren, en la mesura del possible, conclusions al respecte.Pel que fa al desenvolupament i acords que es van prendre durant la jornada, tot seguit us en fem una valoraci:Sobre loportunitat de celebrar-ne una segona edici, lacord va ser unnime, i es va considerar que era dalt inters i oport convocar-ne una segona tongada.


Imatge de la jornada de Figueres


18 19

Els traductors han estat lex Riba i vuit professors del Departament dEstadstica i Investigaci de la UPC.

Premi Pau Vila de recerca al medi geogrfic dels Pasos CatalansEl Premi Pau Vila s convocat conjuntament amb lInstitut de Cincies de lEducaci de la Universitat de Barcelona i t com a objecte aquelles obres, guies, manuals i treballs de recerca no publicats que es proposin contribuir al coneixement del medi geogrfic i natural duna escola o dun territori, dins dels Pasos Catalans. Dins del concepte de medi geogrfic i natural sentn tot all incls en la geologia i la geografia, sense oblidar els aspectes relacionats amb el respecte a la natura i la sostenibilitat.El premi est dotat en 3.000 euros, i el jurat est format per Sara Blasi, Mart Boada, Miquel Siguan, Jaume Terradas, Teresa Till, Joan Vil i Miquel Strubell.Lobra guanyadora pot ser publicada, en format paper o electrnic per les dues entitats coorganitzadores, lInstitut de Cincies de lEducaci i la Fundaci Congrs de Cultura Catalana.

Observatori de la Llengua CatalanaLObservatori de la Llengua Catalana, entitat que rep el suport directiu i econmic de la Fundaci, t com a propsit la creaci dun organisme independent, que tingui un ampli consens en la societat catalana i amb la major solvncia i rigor acadmic possible, per tal de fer un seguiment i una avaluaci de la llengua catalana, tant pel que fa al seu s social com pel que fa al marc legal en qu es desenvolupa.Objectius de lobservatori: Disposar duna veu autoritzada que amb criteris de rigor acadmic pugui assumir el paper de referent tcnic pel que fa a la defensa de la llengua catalana, en el marc de la legislaci nacional, estatal i inter-nacional, per tal dorientar i donar arguments jurdics a les institucions i entitats que treballen a favor de la llengua catalana. Avaluar la situaci i levoluci de ls social de la llengua catalana en tots els seus mbits. Elaborar i difondre un infor-me anual sobre la situaci de la llengua catalana, tant pel que fa al seu s social com pel que fa a lacompliment de la legislaci vigent (nacional, estatal, internacional). Aquest informe inclouria, si fos


Projecte Scriptorium El projecte Scriptorium va nixer de la necessitat de publicar i traduir al catal llibres de textos universitaris sobre matries cientfiques i tcni-ques. A partir de la publicaci del tercer llibre de la collecci, la Introducci a la Microbiologia de J.L. Ingraham i C. A. Ingraham, el 1999, la Fundaci Alsina i Bofill i el Vicerectorat de Poltica Lingstica de la Universitat de Barcelona, juntament amb Publica-cions de la Universitat de Barcelona endegaren diferents accions per continuar la collecci. Els seus esforos durant els anys 2000 i 2001 no van tenir resultats prctics a causa de lalt cost de les traduccions i publicacions propostes i de la manca del finanament adequat. Finalment, a principis de 2002, i entre daltres iniciatives sorgides, tres entitats catalanes sense nim de lucre: Fundaci Joaquim Torrens

i Ibern, la Fundaci Alsina i Bofill i la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, es posaren en contacte amb lInstitut dEstudis Catalans per tal de donar un nou impuls al projecte Scriptorium i continuar amb la traducci al catal i posterior publicaci dobres dalt inters per a les diferents branques cientfiques i tcniques dels estudis superiors del nostre pas. Estadstica per a cientfics s la cinquena obra que sha editat del projecte Scriptorium, i segona de lany 2008. Els curadors de la traducci de lobra al catal han estat Manuel Mart-Recober, Doctor Enginyer Industrial, Catedrtic dEstadstica i Investigaci de la UPC , i de Joaquim Casal, Doctor Enginyer Industrial, Catedrtic dEnginyeria Qumica de la UPC i membre de la Secci de Cincies i Tecnologia de lIEC.

Actes parallels amb altres entitats


20 21

la poltica lingstica a Catalunya per Jordi Argelaguet, professor de Cincia Poltica Poltica lingstica, lmits i responsabilitats per Elvira Riera, filloga Intervenci versus llibertat per Antoni Milin, Catedrtic de Dret Administratiu Els lmits estan en les raons per Joan Vergs, professor de Filosofia de la UdGObservacions des de la doble minoritzaci a crrec de Guillem Calaforra, professor de Filologia de la Universitat de Valncia En la segona part es formul una tertlia oberta per dos ponents, Josep Anton Fernndez, coordinador de la Plataforma per la Llengua, i Rafael Torner, membre del Cercle XXI. Per altra banda, lObservatori, durant el 2009, tamb ha reiniciat ledici del Catalan Language News, un butllet electrnic en angls sobre la realitat de la llengua catalana per a intentar ser un contrapunt de les informacions i opinions que referits al catal apa-reixen molt sovint en els mitjans de comunicaci espanyols i estrangers. Cada butllet s treballat per una entitat i posteriorment tradut a langls.

Lobservatori particip tamb en el Cicle de Conferncies de Llengua i Societat organitzat per mnium Cultural del Baix Camp i la UOC, amb la intervenci de Miquel Strubell, professor de sociolings-tica de la UOC, on pronunci la conferncia Llengua i Identitat.

Cercle XXIEl Cercle XXI s una iniciativa nascuda al s de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, que actualment funciona de forma autnoma, tot i que rep el suport econmic de la Fundaci.Cercle XXI t com a objecte lagrupaci de lingistes i gent propera a aquesta sensibilitat, per treballar per la defensa de la llengua catalana a la xarxa.Les seves principals activitats sn: Publicar el butllet del Cercle XXI www.cercle21.cat/butlleti. Tots els nmeros poden ser consultats des del web. Fins ara els temes tractats han estat: Butllet 0: Espai comunicatiu catal (11.11.2002)Butllet 1: Immigraci i llengua catalana (23.04.2003)Butllet 2: El futur del catal es juga en ls oral (27.05.2004)


el cas, propostes de reforma i millo-ra de la legislaci vigent. Fer un seguiment de laplicaci de la Carta europea de llenges regionals o minoritries, i presentar els corresponents informes davant el Comit dexperts i el Consell dEuropa. Fer un seguiment de les accions de denncia o la presentaci dinformes, queixes o propostes davant de les instncies pertinents, fetes per administracions o entitats catalanes respecte a lacompliment de les diverses legislacions, na-cionals o internacionals, que fan referncia a la llengua, aix com ladequaci de les normatives i ac-tuacions governamentals als tractats i convenis internacionals. Assessorar, a nivell dinforme, els organismes pblics i institucions que ho sollicitin. Coordinar-se amb altres organis-mes de caracterstiques semblants, especialment de lestat espanyol pel que fa a la Carta europea de llen-ges regionals o minoritries.Memria dactivitats 2009Amb el Dossier nmero 12 Dicta-men sobre la constitucionalitat de lestatut dautonomia de Catalunya del 2006 en temes lingstics, es don el tret de sortida a les activi-tats que lObservatori de la Llengua Catalana efectuaria al llarg de lany 2009. La presentaci del dossier

es va dur a terme el 21 dabril amb una conferncia a crrec de la doctora Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i autora del dossier. Posteriorment, sedit el segon Informe sobre la situaci de la llengua catalana 2005-2007, coordinat per la doctora Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i per Natxo Sorolla, sociolingista i membre de la Xarxa Cruscat de lIEC. La presentaci daquest tingu lloc a la seu de lInstitut dEstudis Catalans el dia 11 de juny de 2009. En el marc de lInforme sobre la situaci de la llengua catalana, es sign un protocol amb lInstitut dEstudis Catalans i la Xarxa Cruscat per a la realitzaci dun tercer Informe corresponent al perode 2008-2009 i es valor la possibilitat que linforme passi a tenir una freqncia anual. Les ja habituals jornades que anualment convoca lObservatori enguany es van dur a terme a Barcelona, el 27 de novembre a la seu del Ciemen sota el ttol: Hi ha lmits a la poltica lingsti-ca?. La jornada sestructur en dues parts; una primera amb la interven-ci de quatre ponents que, amb forma de conferncia van tractar sobre;


22 23

les activitats i laltra per a difondre iniciatives dinters. Cada 3 setmanes ens reunim a la seu dmnium de Barcelona per fer el seguiment de les activitats en preparaci, i per debatre noves propostes dacci

El Cercle XXI en dades:Som una setantena de membres. El Butllet virtual t 1878. El web del Cercle XXI ha rebut un total de 10.249 visites reals el 2009, ms del doble que lany passat.


Any Total visitants Visitants per dia Visites

2008 4.525 13,5 44.193

2009 10.249 28,1 95.882

Butllet 3: La negaci de la repressi contra la llengua catalana (08.03.2005)Butllet 4: El catal a la universitat. Anlisi i propostes per a la normalitzaci social de la llengua catalana a la universitat (01.02.2006)Butllet 5: Rplica en 10 punts a lespanyolisme lingstic (28.12.2007)Butllet 6: La nova immigraci i la llengua catalana (30.09.2008)Butllet 7: Ls interpersonal del catal (27.12.2009)El 25 de febrer de 2009 sorganitz a la seu dmnium la Presentaci del Butllet nm. 6 del Cercle XXI: La nova immigraci i la llengua catalana.Aquest nou monogrfic del Cercle XXI se centra en un tema dactualitat, la nova immigraci i la llengua, que de vegades sembla tab per als catalans. El butllet incorpora des de la visi dun clssic com Paco Candel a crrec de Rafel Torner- fins a la perspectiva ms contempornia i sense embuts, de la m de Patrcia Gabancho, a ms daltres aportacions de gran inters. Van intervenir-hi Patrcia Gabancho, periodista i autora dun dels articles, Rafel Torner

i Marta Torres, lingistes i membres del Cercle XXI. Celebrar sopars amb persones significades, que convidem a parlar lliurement, de manera informal, sobre la seva visi de la situaci de la nostra llengua i, ms en gene-ral, sobre lestat de la nostra naci. Enguany ens han visitat Mnica Terribas, directora de TVC; Oriol Amors, secretari dImmigraci.En ocasions anteriors hem sopat amb laleshores director de TV3, Joan Oliver; Miquel Calada, director de Rdio Flaix; Vicent Sanchis, director de lAvui; Eduard Voltas, editor i actual Secretari de Cultura; Llus Cabrera, promotor dels Altres Andalusos; el periodis-ta especialitzat en temes poltics, Francesc-Marc lvaro; Sebasti Alzamora i Joan F. Mira, escriptors; Vicent Partal, periodista digital, Miquel Pueyo, secretari de Polti-ca Lingstica; Mnica Terribas, directora de TV de Catalunya, i Alfons Lpez Tena, promotor del Cercle dEstudis Sobiranistes i vocal del Consell General del Poder Judicial. Puntualment, fem accions a travs dInternet adreades a la mobilit-zaci del pblic sensible al tema lingstic. Aix, hem difs diverses iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes que shan dut a terme a Internet. Utilitzem dues llistes de correu: una per coordinar


Visitants, per any, al web de Cercle XXI

24 25

plenria al voltant de la imatge de Joan Maragall com a bourgeois extraordinaire. Aquesta primera jor-nada del congrs va concloure amb una presentacin de lobra de teatre Trueta de la dramaturga catalana ngels Aymar, qui juntament amb Montserrat Roser i Puig (Univer-sity of Kent), va parlar del procs de creaci daquesta obra de teatre basada en la vida de Josep Trueta i Raspall, luniversal metge i cirurgi catal. Montserrat Roser i Puig, per la seva banda, ens va parlar de les di-ficultats que implica la traducci de Trueta a langls, que ella mateixa ha preparat per a la versi teatral en an-gls daquesta obra. Les ponents van il.lustrar la seva xerrada amb una en-certada selecci descenes daquesta obra que t previst representar-se tamb a algunes universitats angleses lany vinent.La segona jornada del congrs, dissabte 14 de novembre, va co-menar amb una sessi dedicada a la imatge de Barcelona i de lespai urb des de tres perspectives ben diferents: Josep-Anton Fernndez (Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona) va parlar de la visi simblica de Barcelona en Barce-lona: Un mapa, del director catal Ventura Pons. Tot seguit, Robert A. Davidson (University of Toronto) va desenvolupar aquest tema amb el seu treball Barcelona is Different, mentre que Anna Vives (University of Leicester) va tractar el vessant potic daquesta imatge en la poesia

de Joan Salvat-Papasseit, Carles Salvador i Carles Sindreu.A dos quarts de dotze, lAnglo-Cata-lan Society va celebrar el seu Annual General Meeting i, a continuaci, es va servir un pat. Desprs de lpat, es van reprendre les ponncies amb la intervenci dEva Bru (University of Birmingham qui analitz el paper del cos com a conflicte discursiu a Mirall trencat (1974) de Merc Rodoreda. En segon lloc, Montserrat Lunati (Cardiff University) va oferir una penetrant ponncia sobre el dol i la creativitat a lobra dImma Mons Un home de paraula (2006). En darrer lloc, Stewart King (Monash Univer-sity, Australia) va completar aquesta sessi amb una acurada anlisi de les obres de Teresa Solana Un crim imperfecte i Drecera al parads.A les quatre de la tarda va tenir lloc una cordial trobada entre el Centre Catal dEsccia (CCE) i lAnglo-Catalan Society. Josep Saval, presi-dent del CCE i dues membres del comit directiu, ens van parlar del paper que un centre com aquest t a Edimburg. El CCE, que ja s pre-sent a Edimburg des de fa 11 anys, ofereix un ampli recull dactivitats culturals i socials que van des de la celebraci del dia de Sant Jordi fins a lorganitzacio de diversos tallers educatius amb jornades gastron-miques catalanes i cursos de ball de sardanes, entre daltres activitats.Per continuar la jornada, a dos quarts de sis de la tarda, dos autobusos van


La promoci exterior de la cultura catalana

Anglo Catalan Society LV Congrs de lAnglo-Catalan Society The University of Edinburgh, Es-ccia, 13-15 novembre 2009 El LV Congrs de lAnglo-Catalan Society va celebrar-se entre els dies 13 i 15 del passat mes de novem-bre a la University of Edinburgh i va tenir com a seu ledifici de St. Leonards Hall, un meravells exemple darquitectura baronial es-cocesa del segle XIV, que va prestar un marc incomparable al desenvo-lupament dels actes del congrs.El LV congrs va inaugurar-se divendres 13 de novembre a dos quarts de tres amb unes paraules de benvinguda per part de lamfitri i organitzador del congrs, Josep Saval. A dos quarts de quatre va comenar la primera sessi amb la participaci de Kathryn Crameri (University of Sydney) que va pre-

sentar el seu treball Independence without Nationalism: Esquerra Re-publicana de Catalunya and 2014. A continuaci, Jordi Cornella-Detrell (Bangor University) ens va parlar de lexili i canvi que va experimentar la societat catalana dels anys 60 i de les visions com-plementries que hi aporta lestudi de les obres Mister Evasi de Blai Bonet i Seas de identidad de Juan Goytisolo. Aquesta primera sessi la va tancar Jordi Lrios (Queen Mary, University of London) qui va oferir-nos una molt interes-sant ponncia sobre el paper de la modernitat com a decadncia i la temptaci del feixisme en les obres de Josep Pla i Lloren Villalonga.Desprs daquesta primera sessi i dun breu descans, es va presentar la Joan Gili Lecture daquest con-grs, que enguany va anar a crrec del distingit catalanista britnic professor Geoffrey Ribbans, qui ens va oferir una magnfica sessi


26 27

Centre dtudes Catalanes de ParsEl 8 de novembre de 1977 sinaugurava al carrer de la Sainte Croix de la Bretonnerie de Le Marais a Pars, el Centre dEstudis Catalans, amb el patrocini del President de la Universitat Pars IV-Sorbonne i de la iniciativa conjunta de professors i investigadors, aix com de diverses entiats catalanes, com ara mnium Cultural. Ledifici s un antic hotel del segle XVII, que pertany al patrimoni de la ciutat de Pars i fou restaurat grcies al patrocini catal. La seva faana est adornada amb un baix relleu que representa Sant Jordi, patr de Catalunya; obra del gran escultor catal, Apelles Fenosa. El centre nasqu amb una triple vocaci: universitria, cultural i cientfica. Actualment, el centre acull una biblioteca amb ms de 14.000 volums referents als Pasos Catalans aix com un important fons de premsa en catal i tamb nombrosos llibres del Fons Camb de Pars. La mateixa biblioteca, disposa dun servei de prstec a domicili. El Centre s nucli dactivitats ms que destacables, tan pel que fa a la seva constncia com pel seu contingut, dalt inters. Aix doncs, i gaireb de forma setmanal, el Centre organitza

activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes. Per altra banda, el Centre imparteix classes de catal a diferents nivells. Tot seguit, trobaran una mostra Aquestes, son noms algunes de les activitats que el Centre ha realitzat al llarg de lany 2009: Presentaci de lEspai desert de Perer Gimferrer i lectura de poemes pel mateix autor Lectura dramtica de fragments de lobra en catal de Neus Vila i Adrian Claret, en collaboraci amb lInstitut Ramon Llull Taula rodona: La literatura Catalana en els seus accents Conferncies de Ramon Dachs, Josep Miquel Ramis i Llaneras, Pere Gabriel i Sirvent Exposici sobre lart conceptual catal VIIIa edici de les Jornades Andorranes organitzades per lAmbaixada del Principat dAndorra Exposisi de lArt Conceptual Contemporani Andorr, amb la presncia de S.e. Juli Vila Coma, ambaixador del Principat dAndorra.


portar a tots els assistents al congrs a visitar el Parlament escocs. Quan hi vam arribar, ens van rebre Kenneth Gibson, membre del Parlament esco-cs i representant del Scottish Natio-nalist Party i Xavier Solana, Cap de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya a Londres. Tots dos ens van fer una magnfica visita guiada per linterior de ledifici dissenyat per larquitecte catal Enric Miralles i que es va inaugurar el 2004. Al llarg daquesta visita, els assistents al congrs vam tenir moltes oportunitats dintercanviar impressions amb els re-presentants escocesos sobre la situaci poltica a Catalunya i a Esccia. En acabar aquesta visita, vam concloure aquesta segona i intensa jornada amb el sopar anual del congrs.Diumenge 15 de novembre, ltima jornada del congrs, va encetar-se amb un treball de Colleen Culle-ton (University of Buffalo), qui va aportar una innovadora perspectiva a la sessi amb el seu treball Visca la terra! and Long Live the River: The Symbolic Value of Water in Contemporary Catalunya. A con-tinuaci, Sergi Mainer (University of Edinburgh) va oferir-nos una interessant xerrada al voltant de la trasplantaci geogrfica de Bretan-ya basada en les obres de Guillem de Torroella, Faula (c.1370-75) i Roman de Fergus (c.1200-50) de Guillaume le Clers. La sessi va acabar amb una ponencia de Claudi Blaguer (Universitat de Perpiny) sobre les relacions occitanocatala-

nes a la Catalunya del Nord dena el segle XX.Com cada any, el congrs es va clausurar amb el tradicional RIMAT (Readings in Memory of Arthur Terry), que enguany va anar a crrec de Jordi Lrios i Christo-pher Whyte, poeta i traductor escocs, qui, juntament amb Jordi Lrios, ens va llegir una meravello-sa selecci de les seves traduccions de poemes de Gabriel Ferrater, Francesc Parcerissas i Maria-Merc Maral a langls i al galic.Abans de concloure aquest infor-me, val a dir que des daquest LV congrs es van desplegar no tan sols una srie dexcel.lents contribucions dels ponents que hi van participar, sin tamb tot un seguit dactivitats que van deixar constncia de la incidncia que t lestudi de temes catalans a terres anglfones. Aix mateix, la participaci dassistents al congrs va superar la dedicions anteriors, amb un destacat nombre de lectors de catal i destudiants de catal de la University of Edinburg i daltres universitats britniques. Lxit daquest congrs no ha sigut de cap manera una fita casual, sin que podem afirmar que s resultat del treball i entusiasme de tots els participants que cada any ens trobem als congressos de lAnglo-Catalan Society i de la desintere-sada col.laboraci dentitats com la Fundaci Congrs Cultura Cata-lana, col.laboraci per la qual us estem molt agrats.


29textosI.

Presentaci de Denise Boyer XIX Premi Internacional Ramon Llull, a crrec dAntoni M. Badia i Margarit

II.

Discurs de grcies per lobtenci daquest premi a crrec de Denise Boyer

III.

Transcripci de la conferncia Els mitjans de comunicaci als territoris de parla catalana a crrec de Mnica Terribas

Senyors que presidiu, senyores i senyors que escolteu: espero i desi-tjo que acceptareu que les meves primeres paraules en aquest acte siguin una confessi que us faig amb tota sinceritat: poques vegades mhe trobat amb una situaci tan afable, tan atractiva i tan plcida com la present, en els seus tres in-gredients: 1) la simpatia que sento per lInstitut Ramon Llull i per la Fundaci Congrs de Cultura Ca-talana, que mhan cridat a interve-nir-hi i que els en retorno grcies efusives; 2) el tema de la nostra cultura catalana, que estimem ms a mesura que ha de compartir tants triomfs com tristeses i que, malgrat tot, ha dreat la meva vida per-sonal i professional, i 3) laparent comiat, que (com veurem), no ser comiat, sin la feli prossecuci de la volenterositat de qui avui ens revelar les brillants mostres de vida que li inspira la vella Lutcia, a mitjan curs del Sena. Daquest riu, potent, pacient i munificient,

encara recordem 1) que, segles fa, el nom de Ramon Llull (avui present entre nosaltres) ja hi ressonava en boca catalana del fams pensador i teleg, i 2) que, just passat fa poc ms dun segle, difonia (aix mateix a casa nostra) una vida artstica que tamb es reflect prdigament en terres de llengua catalana, a lhora de fer-se-la seva. I b, sembla que ja tenim un escenari histric i enginys que ser un bon marc per a lacte que sest fent present en aquesta sala. Un acte que anir a crrec dun sol personatge. (Els altres noms en serem joiosos puntals.) Avui he vingut a parlar de la professora Denise Boyer, de la Universitat de Pars IV- Sorbo-na, a la qual, a partir dara mateix, em referir sense el determinatiu que precedeix el seu nom. Per qu? Perqu es tracta dun adjectiu que, malgrat retratar universitriament la nostra invitada, si lhagussim dacompanyar amb tots els altres eptets que li escauen, jo em faria

I. Presentaci de Denise Boyer

Textos

30 31

pesat amuntegant mots que ms mestimo que els qui mescolteu els aneu desxifrant a mesura que descriur el personatge. I aix tots majudareu en la meva tasca: junts inventariarem la major part de qualitats que han fet que lInstitut i la Fundaci alludits lhagin escollit per al Premi Internacional Ramon Llull denguany. I penseu, encara, que noms parlar de la seva obra catalana, la que ens afecta ms directament. Qui s, doncs, i qu ha fet, la nostra nova collega de les dites institu-cions? En aquest punt es posa en joc un angelet misteris, lajut del qual he esmentat manta vegada com a decisiu en situacions clau de la nostra histria. Denise Boyer, enduta per lafici a les lletres, rep la seva formaci a lInstitut dEstudis Ibrics de la Universitat Pars IV-Sorbona. s clar que a Pars t diverses possibilitats. All obt, el 1966, la licence despagnol, amb alguna assignatura de llat i de portugus, per cap de catal, ja que aleshores no nhi havia. Daltra banda, ella, nascuda a Pars i amb arrels familiars a la Bretanya, als 18 anys, tot just comenada la carre-ra, ja havia fet un primer sojorn a Barcelona, que la sedueix i li marca una empremta que ser indeleble. Imagino que, aleshores, potser ni ella mateixa hauria endevinat quina seria la seva vida professional.

Ser breu en la relaci de ttols acadmics obtinguts i de places docents aconseguides per Denise Boyer. A la llicncia despanyol (1966), ja citada, seguiren el Diplme dtudes suprieures despagnol (1967), lAgrgation despagnol (1968) i el Doctorat dtat (1994). Daquest darrer, molt diferent del doctorat de casa nostra (com ho mostra que fos ob-tingut prop de trenta anys desprs de la llicncia), en tornar a parlar. Quant a les places docents ocupa-des per ella, foren les segents: 1) a la Universitat de Pars IV-Sorbona: Assistante (1970), Matre-as-sistant (1981), Matre de conf-rences (1984); 2) a la Universitat dOrlans: Professeur (1996), i 3) retornada a la Universitat de Pars IV-Sorbona: Professeur de langue et culture catalanes (2003-2009) i Directrice (2003-2009) du Centre dtudes Catalanes. Les dues darreres mencions assenyalen la jubilaci de Na Denise. Arribat el moment present, reconec que jo he passat un cert temps dubtant entre si lamentar o alegrar-me daquesta jubilaci. Tingueu pacincia, fins a la fi de la meva dissertaci. Escol-teu-me atents i, si puc, un dia o altre ja us preguntar qu en penseu. Mentrestant, activa com li ho demanaven lexercici del mes-ter docent i la seva vocaci a la recerca (tasques que, com sabeu, ja li corresponien per bvies raons professionals), Denise Boyer es

Textos

trob involucrada en un procs que trasbalsaria en sentit positiu el funcionament de tot all que es referia a la llengua i a la cultura catalanes a la dita Universitat de Pars-Sorbona. No cal dir que la trasbalsada no era ella sola, sin tot el personal (docent, discent, ad-ministratiu i subaltern) de la casa. Per ms que no puc desviar-me del tema que mha dut aqu, lafer s prou important perqu hi dediqui uns minuts. Comeno pel final: lany 1977 fou creat un Centre dtudes Catalanes, destinat a la Universitat de Pars IV-Sorbona. El seu objectiu era de reunir-hi lensenyament de catal, el qual, malgrat continuar pertanyent a la gran unitat dEtudes Ibriques et Latino-amricaines (castell, catal, portugus i llat) quedaria installat en el nou edifici. He dit que comenava pel final, per no fer-vos glatir davant la incertesa que jo mateix suggeria en alludir a un canvi. Ara, per, us en dir molt breument la iniciativa, la histria i el desenlla. Durant llargs anys, un grup dillustres catalans, exiliats a Pars, sollicitaren, i per fi obtingueren que lAjuntament de Pars ceds a la Universitat parisenca un htel (o s un edifici noble, antic), amb la condici que hi fos installat un cercle cultural i docent de catal (per a organitzaci, ensenyament, recerca, biblioteca, exposicions, etc.). Shi afegiria que la innovaci fos completada amb

la creaci duna ctedra de Catal a la Sorbona, una ctedra formal i de la mateixa categoria de qualsevol plaa universitria. I tot sort b. Em permetreu que us digui que jo vaig sser el primer a ocupar aques-ta ctedra de la Sorbona, en els seus primers dos anys dactivitat (cursos 1974-1975 i 1975-1976). I si em veig obligat a dir-vos-ho ara s perqu, en els canvis dimpressions que solen tenir els professors (quan aprofiten les pauses entre classe i classe o en acabar la feina del dia, o en altres ocasions semblants), fou aix que ens conegurem Denise Boyer i jo (sense imaginar aleshores que aquella relaci de carrer es convertiria, en el temps, en un veri-table amistat que almenys culmina avui amb tanta solemnitat). I encara no he acabat. De totes maneres, els meus dos primers cursos destrena encara els vaig professar a lInstitut Hispanique (al Barri Llat), perqu, com diuen els francesos, la refec-ci de ledifici destinat al Centre Catal dur molt de temps. Recor-do que, mentre jo vaig romandre a Pars, sovint mhavia acostat a la nova casa en obres, tot passejant: la casa era plena darquitectes, de pa-letes i de manobres, mentre que els professors i els estudiants frisaven per establir-shi. A la inauguraci del vell htel, ja restaurat per a fer duniversitat, jo vaig anar-hi exprs des de Barcelona, acabada la meva estada catalano-parisenca. Era el novembre de lany 1977.

Textos

32 33

A propsit, ara voldria assajar descrutar el procs intern que ha menat Denise Boyer, en el decurs de bon nombre danys de treballs mentals i de concentraci textual, a convertir-se en all que avui tothom li reconeix: una primera figura en el camp de les lletres catalanes. I con-fesso que potser tots els qui estem reunits en aquesta sala (naturalment menys ella, que deur somriure, si jo, desprs de tant pensar-hi, no ho encerto), dic que potser tots anem a la deriva en voler interpretar a les palpentes qu cal entendre de tot all que ella escriu. Assagem, doncs. Fa uns moments, us he dit que tornaria a parlar de la tesi doctoral (una thse dtat) de Denise Boyer: tingueu-ne en compte tres circumstncies. 1) El ttol: Loeuvre en vers de Salvador Espriu. Essai de systmatique. Es tracta duna reca-pitulaci, dun assaig sobre el tema, un essai que, com a tal, exigia temps i maduresa. 2) Lextensi: t 876 pgines (quan encara no shi afegia, com avui, un bon plec de papers sobrers, noms per cridar latenci del tribunal), i el control: el director era Maurice Molho, coneixedor de la matria i exigent en judicar-la, i primer director que fou del Centre dtudes Catalanes de lUniversit de Paris-Sorbonne. 3) El temps: ja ho he remarcat abans: entre la llicenciatura (1966) i el doctorat (1994) transcorregu una trentena danys, que cal imaginar plens de dubtes, consultes, correccions i

addicions, com a resultat de noves troballes de lautora, de converses amb collegues i de discussions amb el director de tesi. A tots aquests anys de lelaboraci de la tesi (de sabut tema espriu), cal afegir-hi que Denise Boyer concep, escriu, analitza i publica, per damunt de tot, treballs sobre Salvador Espriu. Qu nhem de pensar, daix? Que dins ella exis-teix una coincidncia cronolgica i temtica (de dues dotzenes danys gaireb nets respecte al tema), entre all que la fa expressar-se i madurar com a escriptora (aspecte teric) i all que la fa crixer i concretar com a estudiosa (aspecte prctic). Podem parlar, doncs, duna Denise Boyer Espriuana. El fet que en ella pess de manera bastant exclusiva all espriu no havia de prejutjar res amb vista al seu futur personal. Al contrari. Si em permeteu un exemple tan lluny don som com fcil de comprendre, dir: el millor conductor dun cotxe duna marca concreta s el que millor podr conduir els cotxes de qualsevol altra marca. Lexcellent etapa espriuana de Na Denise fou, per a mi, la millor garantia que ella estava en cam de convertir-se, com deia fa un moment, en una primera figura en el camp de les lletres catalanes. I s aix el que ha succet. En efecte: sense oblidar-se, ni de bon tros, de Salvador Espriu (a qui retorna una vegada i altra i

Textos

sobre qui organitzar colloquis i jornades), Denise Boyer amplia el seu camp, que ja s ensems potic i hum. Mhe allargat molt fins ac i ara madono que no podr dir tot all que em semblava que convenia que digus. Un exemple caracte-rstic ns Narcs Comadira, une posie qui dit des choses (1989) i si dic que s caracterstic s perqu implica 1) una srie de poesies, 2) una relaci i una amistat entre ella i el poeta i 3) visites a dojo entre ambds en els viatges della a Bar-celona i dell a Pars. Remarquem que tal doble fenomen, potic i hum, es repeteix en la vida de De-nise Boyer. S, es repeteix i senllaa amb un tret tpicament peculiar seu (i idiosincrtic i tot): els viatges a les terres catalanes, sobretot a Catalunya i, no cal dir-ho, a Barce-lona. Mentre molts collegues seus arrufen el nas davant la convenin-cia dacudir a actes fora del pas on els demanen, ella fa festa davant loferta i no diu mai que no. De vegades les vingudes de la nostra amiga a Barcelona ja tenen un data fixa (sempre calculades de manera que no perdi ni una hora de classe). Respectar el seu silenci i noms far pblic un dia de lany en qu trobareu Na Denise a Barcelona, ullant a les parades de llibres: aix passa cada any indefectiblement, per Sant Jordi. Encara que ja sigui amb el temps molt just, no voldria acabar la meva intervenci davui sense buidar

tot el sac. Accepteu si us plau, que nextregui les darreres molles, que no oblidar mai, com a coix de tantes obres notables seves, que jo estimo com les ms valuoses. Men-tre Denise Boyer atenia les seves llions de cursos als estudiants i les seves exhalacions literries que sestenien en el mn dels lletrafe-rits, passaven els dies, els mesos i els anys. I sesdevingu que un bon dia qued vacant la direcci del Centre dtudes Catalanes de la Universitat de Pars Sorbona. Amb aquest motiu, Denise Boyer en fou elegida Directora (2003). s clar que lin quedaren afectades les seves activitats docents i literries, per la veritat s que no hi que-daren tant com tots temem i que la nostra collega emprengu una tasca de reorganitzaci de la casa que feia molta falta i que li permet de deixar, en sis anys (i no sense di-ficultats sovint greus), una situaci molt satisfactria i molt ajustada. No som pocs els qui hi descobrrem un nou aspecte de la Directora Boyer i, per la seva banda, ella treball molt dacord amb totes les institucions, les de Frana i les de Catalunya. Tamb en aquest terreny, els qui ens mo-vem prop della nhem aprs molt. Denise i jo hem arribat a lextrem que, si jo dubto alguna vegada sobre el nombre dun any, o el nom dun carrer o duna persona de casa nostra, la manera ms cmoda desvair el dubte s de preguntar-li-ho a ella. Sacaben els dubtes.

Textos

34 35

Textos

Abans, en comenar, ens ha quedat una pregunta sense resposta. Ho recordeu? s de plnyer o de ben rebre la jubilaci? (Sentn en el sentit que la jubilaci s ineludible.) Jo no prenc part en el joc (car ja fa un quart de segle que mhi trobo i mhi diverteixo). I Na Denise, qu hi diu? Sembla dir-hi que, alliberada del llast de moltes noses, se li obriran les portes de la vida que no enganya. Estimada Denise Boyer. Moltes grcies per tot el que has fet i moltes grcies per tot el que fars.Antoni M. Badia i Margarit

Barcelona, 22 doctubre de 2009

Textos

II. Discurs de grcies de Denise Boyer

Comenar per agrair-vos de tot cor el gran honor i la gran alegria que representa rebre el Premi Internacional Ramon Llull en la seva dinovena edici, i ms pensant que la primera persona fsica guardonada va ser el francs Pierre Vilar; que latorguen preci-sament les dues entitats que ms ajuden el Centre dtudes catalanes de la Sorbona, lInstitut Ramon Llull i la Fundaci Congrs de cultura catalana; i per fi, que el rebo en aquest Palau de la Generalitat que vaig descobrir com a Diputa-cin fa quaranta-cinc anys, quan calia molta fe i optimisme per a imaginar que una nova Generalitat podria mai lliurar un premi Ramon Llull a les entitats i persones estrangeres que haguessin contri-but al reconeixement internacional de la realitat histrica i cultural catalana. Distinci aquesta, entre entitats i persones, que en el meu cas perd bona part de la seva justificaci, ja que tot el que he fet

ha estat en el marc dalgunes entitats sense el suport de les quals res no mhauria estat possible, de manera que em per-metreu dassociar a aquest premi, a part de les persones que dir a continuaci, no noms la Sorbona sin tamb les universitats, biblioteques, fundacions, instituts i centres destudi del pas que com explicar he freqentats al llarg de tants anys.Si aquest premi em sembla immerescut, s que igual que alguns en el pecat porten la penitncia, sempre he trobat que jo en la feina ja portava la recompensa, ja que tot el que he pogut fer i el que confio poder fer ms endavant per la llengua i la cultura catalanes sempre ser poc en comparaci amb el que dec a un pas que amb el temps he arribat a considerar com a meu, que mha aportat tanta riquesa intellectual i humana que no puc imaginar una vida ni

36 37

professional ni personal que no hi hagus estat lligada, cada vegada ms estretament. Per aix el que ms aprecio daquest guard, a part de la manifestaci destima que representa, s locasi de donar les grcies pblicament a Catalunya i retraar litinerari que em por-ta a ser aqu avui entre vosaltres. Aix darrer potser ser la primera vegada en la meva vida que ho far realment de bon grat, ja que generalment ho faig per contestar una pregunta que sempre mirrita una mica: com jo, francesa de socarrel, mhe pogut interessar per una llengua i una cultura entre cometes regional, i identificar-mhi fins al punt dafirmar la seva qualitat de nacionals? Pregunta que sobreentn, s clar, que el catal s una llengua com destar per casa que a ning no li passaria pel cap aprendre com a llengua estrangera. La contraprova s que poques vegades mhan pre-guntat per qu mhavia interessat pel castell, que s que deu ser una llengua de deb.No us sorprendr gaire dient que leducaci feroment jacobina de la primria i la secundria franceses no em predisposava gens a sentir cap inters per cap naci sense estat: el mateix concepte semblava una aberraci. Desgraciadament, i em sap molt de greu dir-ho, tampoc no mhi predisposava la carrera dhispanista que vaig seguir desprs a la Sorbona dels anys seixanta, ja que lensenyament universitari

tendia a considerar, exactament com lensenyament oficial espanyol, que la unitat dEspanya datava dels Reis Catlics, tot i que calia admetre que hi subsistien alguns focus de regionalisme o particularisme com ara el catal. Si al descobrir Barcelona el setembre del 64 ja sentia curiositat i inclinaci per Catalunya, per, era per dos motius extraacadmics: perqu sabia que era un focus de resistncia al franquisme, i desprs perqu magradava lnica frase de catal que sabia, que per una casualitat que em plau interpretar com a signe del dest, era Nosaltres sols, presentada en un compendi de cultura hispnica de lany 1959 (i reeditat durant molts anys), com a devise sparatiste catalane. Aquest lema minspirava una sim-patia probablement nascuda, per dir-ho en paraules dEspriu, a qui sap quines pregoneses de lobscura sang, concretament de la sang bretona de la banda materna: sempre havia sabut que a dins de lEstat francs existien daltres llengues i daltres cultures, encara que sistemticament arraconades per no dir aixafades per la Tercera Repblica, molt ms efica en aquest aspecte que la Restauraci espanyola, en la mesura que havia aconseguit ladhesi ntima de la majoria a les regions perifriques. Per un altre signe del dest, els primers mots que vaig aprendre van ser pau i por, ja que lany 1964, quan

Textos

vaig veure a la plaa de Catalunya els immensos cartells que celebra-ven, alguns els 25 aos de paz, daltres els 25 anys de pau, en la meva ingenutat i ignorncia vaig pronunciar la paraula pau a la francesa, por, amb lxit que podeu imaginar.Daquella primera estada tamb data la meva primera lectura en catal, que no recordo si era el Serra dOr o un llibre sobre Montserrat, per s que el vaig comprar durant la meva visita al monestir. Daten el descobriment entusiasta del romnic i el gtic catalans, de la sardana (que aviat arribaria a ballar passablement), el desig de conixer la llengua i la cultura en el seu sentit ms ampli, i encara ms el desig, una mica boig val a dir-ho, dintegrar-me aqu. No cal dir que a ms de boig era un desig totalment desinteressat, ja que era molt lluny dimaginar que arribaria a ensenyar catal a la universitat francesa. Els quatre anys de carrera que em quedaven fins a les opo-sicions, aix com els dos anys densenyament secundari que van seguir, els vaig dedicar en part a aquest aprenentatge parallel, per no dir clandest, de la llengua escrita, que no em va costar gaire, de la parlada, que em va costar Du i ajuda, tot dedicant-me a lestudi solitari de la Gramtica catalana del Dr Badia, la de Gredos natural-ment, de lany 1962, de la Histria de Catalunya de Ferran Soldevila

(en la seva edici de 1963), i vist el meu inters per la poesia, de tres antologies: les dues de Joan Triad: Antologia de la poesia catalana 1900-1950 (1951), Nova antologia de la poesia catalana 1900-1964 (De Maragall als nostres dies) (1965) i lantologia Poesia Catalana del Segle XX de Castellet i Molas (1963), per citar noms les lectures ms importants. Entre aquelles desco-bertes tan desordenades com apassionades tamb va ser fonamental la de la nova can, i precisament a travs della dalguns poetes, en particular de Salvador Espriu: primer lAssaig de cntic en el temple (la seva Vaca cega, que deia ell) cantat per la Guillermina Motta, i desprs les Canons de la roda del temps cantades per Raimon. En aquell aprenentatge el fet de viure a Pars no representava noms inconve-nients: encara conservo, entre els LP daquella poca, el disc de la cantant Mara, editat a Frana i ms que probablement introbable aqu, on cantava, a ms dalgunes canons populars com el Cant dels ocells, o el Rossinyol, La Santa Espina i algunes estrofes dels Se-gadors. I al Casal de Catalunya de Pars, aleshores dirigit per Ambrosi Carrion, i on la majoria dels socis eren refugiats de la guerra, vaig assistir a alguns actes culturals i poltics que mhan quedat gravats a la memria, com ara una conferncia den Bosch Gimpera,

Textos

38 39

o la vetllada de Cap dAny del 1968 presidida pel president Tarradellas. Era una manera de seguir una mica uns esdeveniments i moviments dels quals mhauria estat difcil informar-me a Catalunya mateix.Aquella primera etapa de la meva biografia catalana es va tancar lany 1970, quan vaig tornar a la Sorbona com a assistante (alguna cosa com professora lectora, pel que tinc ents), on precisament acabaven de crear un embri densenyament de llengua i literatura catalanes (prova que les coses havien canviat una mica des dels meus anys destudiant), i les classes que em van confiar em van imposar lagradable obligaci daprofundir i sistematizar els meus coneixements. Tamb vaig tenir loportunitat de preparar una tesi sobre un tema catal, lobra potica de Salvador Espriu. Una obra que s un dels grans motius dagrament a Catalunya, ja que mhi sentia i mhi sento una afinitat profunda, nascuda a qui sap quines pregoneses no pas de lobscura sang, sino de lobscur psiquisme; pregoneses que no vnen al cas, s clar, per els que tractem de literatura, tots sabem que si ens acostumen dinteressar i agradar una muni descriptors, sn pocs els que ens parlen realment, i sempre rebem com una mena de miracle el desco-briment duna obra que ens fa dir, com lenamorament segons Roland Barthes: cest a, s aix. A part que ms prosaicament, aquesta forma denamorament facilita i amenitza

considerablement lrida feina de recerca, que s el que em va passar.La dedicaci a lensenyament del catal em va permetre de conixer i tractar, primer el Dr Badia quan va fer durant el curs 1973-1974 una conferncia mensual a lInstitut Hispanique sobre temes de filologia i lingstica catalana, i a continuaci va ser nomenat Professeur Asso-ci durant els cursos acadmics 1974-1975 i 1975-1976; i desprs de la fundaci del Centre, lany 1977, al seu consell anual, el pare Marc Taxonera, en Joan Triad, en Ramon Pla, per parlar noms de les persones amb qui he continuat mantenint una relaci fins avui dia. Era locasi de sentir comentar els esdeveniments que succeen a Catalunya durant aquells anys se-tanta, que minspiraven una barreja destupefacci i dentusiasme (i tamb, val a dir-ho, una certa angnia que tot se nans en orris dun dia a laltre), com ara la Fundaci de lAssemblea de Catalunya, la restauraci de la Generalitat, el retorn del Presi-dent Tarradellas, lEstatut de Sau, lEstatut dAutonomia de Catalunya Encara recordo amb orgull el que em va dir per aquells anys un amic i collega hispanista francs: Ja em costa de comprendre el naciona-lisme normal, per el que has fet tu, que s adoptar el nacionalisme daltri, no men s avenir. Vaig mi-rar dexplicar-li, no s si amb massa xit, que s difcil identificar-se amb

Textos

una cultura com la catalana sense aspirar al ple reconeixement de Catalunya com a naci, i en confiana us dir que aquest nacionalisme una mica particular no ha fet ms que reforar-se amb el pas dels anys.Per altra banda, la preparaci de la tesi suposava una freqentaci assdua de la biblioteca de Catalunya i de la Universitat, de lhemeroteca de la casa de lArdiaca, i a partir del 1987 del Centre de Documentaci i Estudi Salvador Espriu dArenys de Mar, dirigit per lamiga Montserrat Caba, que em va ser de gran ajuda. No tot eren hores destudi, per, ni domplir fulls i fulls dapunts (les fotocpies encara no eren una prctica corrent), i si cada estada representava un progrs en la re-cerca, tamb en representava un en un procs de catalanitzaci al qual contribuen, a part dels coneixe-ments llibrescos, colloquis i congressos (tinc un record entranyable del Segon Congrs de la Llengua, lany 1986, i de la meva intervenci a Alzira), de pas-seigs per la ciutats, de concerts i teatres, cinemes, visites de museus, de trobades amistoses amb la famlia Badia-Cards, Narcs Comadira i Dolors Oller, Carme Arnau, Carles Duarte Arran la lectura de la tesi, el gener del 1994, va venir una primera ctedra, la dOrlans, en un

departament dHispniques poc sensible a la diversitat cultural de lestat espanyol, on noms durant dos anys vaig poder introduir, amb lajuda de la meva collega i amiga Mnica Gell, que ara mha succet en la ctedra de la Sorbona, un modest ensenyament de catal. Tanmateix, van ser anys especialment fecunds en contactes, en particular amb la participaci al congrs de lAssociation Franaise des Catalanistes sobre Els Pasos catalans i el Mediterrani, lany 1999, i al colloqui de lAILLC a la Sor-bona lany 2000: un parntesi o gaireb parntesi de set anys pel que feia a lensenyament, per no pas per a la recerca en el domini catal, ni per les estades a Barcelona.Tot i aix, va ser una gran satisfacci, encara que tenyida duna certa preocupaci davant lamplitud de la tasca, tornar a la Sorbona, lany 2003, per a ocupar-hi la ctedra de llengua i cultura catalanes i la direcci del Centre dEstudis Catalans. Aix volia dir, a ms de lensenyament i la recerca, quantitat de responsabilitats administratives que ja sabia que no sempre serien fcils dassumir. Entre classes i seminaris, conferncies i jornades destudi, exposicions i concerts, direccions i tribunals de tesi, reunions de treball, en par-ticular a lInstitut Ramon Llull i lInstitut dEstudis Catalans, sense comptar les traduccions dels amics

Textos

40 41

Narcs Comadira, August Bover, Josep Maria Benet i Jornet, han estat sis anys especialment intensos, que si no han estat exempts de mal-decaps i dificultats, mhan donat el gran privilegi de treballar en el que ms em podia interessar i motivar, la difusi de la cultura catalana a la Sorbona i fora della, en un ambient de confiana i estima mtua, amb responsables que ni aqu ni all no mhan negat mai una ajuda ni un consell. Les estades gaireb men-suals a Barcelona han estat ocasions de reforar els vincles personals que tenia amb el pas i de fer-mhi amics nous, com ara, per citar noms els ms prxims, Joan Mart, Pere Gabriel i Margalida Toms, Jordi Castellanos, Josep Maria Benet i Jornet, Josep Moran i Montserrat Pags.Si em considero com deia pagada amb escreix del que he pogut fer pel pas, s que el procs de catala-nitzaci iniciat fa ms de quaranta anys se nha trobat considera-blement accelerat, aprofundit i consolidat, a tal punt que no fa gaire, un dia que deia a un dels amics que acabo de citar (trobo ms bonic deixar-lo en lanonimat): Ja saps com midentifico amb les coses daqu, em va contestar: No s que thi identifiquis, s que hi ets. Si s cert el que deia Alfred deVigny que no hi ha vida ms plena que la que realitza a ledat madura un pensament de joventut, qu dir de mi, a qui aquest pas ha perms de

realitzar, no ja un pensament de joventut, sin aquell somni boig que deia abans, de ser-hi, de ser-ne, i a ms, de poder servir-lo dins de les meves possibilitats. I com us pagaria mai la riquesa poc comuna que representa tenir dues llenges, dues cultures, dues ciutats, dues menes damics, i finalment, dues nacions? Per tot aix, i a tots vosaltres, moltes, moltes grcies.Denise Boyer

Textos

III. Els mitjans de comunicaci als territoris

de parla catalana

Televisi de Catalunya s i ha estat sempre un servei pblic amb vocaci darribar a tots els pasos de parla catalana, per proveir tots aquells qui compartim una llengua i una cultura de la inversi que tots plegats fem en la nostra televisi, que avui ja s un servei multicanal que inclou TV3, 324, el canal cultural 33, el servei als nostres nens a travs del K3 [des de loctubre de 2010, Super3] i en un futur, daltres oportunitats que sobren en aquest escenari. I aquesta vocaci no ha canviat, no sha alterat, no sha mogut dels objec-tius i lambici fundacional de casa nostra. Ara b, el marc tecnolgic, poltic i legal s que ha canviat i ha condicionat aquest objectiu.Televisi de Catalunya, quan territoris de parla catalana com les Illes i el Pas Valenci no pensaven a tenir una televisi prpia, va creuar les fronteres territorials del que la Constituci

anomena Comunitats Autnomes amb els seus programes. Aix es va fer en una situaci dallegalitat. I ha estat lescenari que durant tots aquells anys ens ha perms una comuni comunicativa amb la gent daquests territoris, tamb de la Catalunya Nord i de la franja de Ponent i, ms tard, tamb mitjanant acords amb lAlguer. Ara b, cal ser conscients que ens movem en un terreny inestable, no protegit jurdicament, que ha obert causes i problemes a les iniciatives que tant Acci Cultural del Pas Valenci com lObra Cultural Ba-lear han tingut a b posar en fun-cionament perqu aix fos possible. Aquest risc, per, les institucions poltiques del nostre pas no volen que es torni a donar. Lescenari de la Televisi Digital Terrestre ens obli-ga a replantejar-nos la relaci tecno-lgica i les possibilitats demetre els canals a travs de lanalgic en aquests territoris. Lespai disponible en els mltiplex s

Textos

42 43

limitat: tenim dos mltiplex pblics on hem dincloure els canals de servei pblic i la reciprocitat amb els territoris de parla catalana. Alhora, aquesta reciprocitat obliga a respectar el marc legal de ladquisici de drets demissi de produccions en el marc de negoci duns anys en representa la FORTA, la Federaci dOrganitzacions de RTV Autonmiques. Aix ens ha perms histricament que la nostra televisi pogus competir amb les televi-sions dabast estatal en la compra de grans esdeveniments esportius dalta competici i en les produc-cions nord-americanes de sries i pellcules de referncia. Aquestes relacions comercials possibles, a preus assequibles per al nostre pressupost, han fet possible que, amb laliana de les televisions pbliques autonmiques, es disposs de productes a un preu raonable dacord amb els nostres pressupostos. Els acords histrics de TV3 amb les majors en soli-tari no eren sostenibles, i grcies als acords conjunts sha pogut mantenir una oferta slida. Aix doncs, la temporada 2009-2010, la FORTA, juntament amb TVE i amb un operador de televisi de pagament, ha pogut obtenir durant tres anys els drets demissi de la Lliga de Campions. Ara b, aquest producte s compartit amb la resta demissors autonmics, i TV3 est obligat a no lesionar els interessos

dIB3, per exemple, en lexplotaci daquest mateix producte al seu territori. Aix ha provocat la sig-natura dun conveni de reciprocitat que condiciona lemissi de TV3 a les Illes. NO respon a la manca de voluntat de TV3 el fet de no adquirir els drets lingstics a tot el territori de parla catalana, sin al marc audiovisual actual que ha de permetre crixer una televisi a les illes amb les seves especificitats i el seu potencial. Ja no som a lescenari dels anys 80; lhem superat i el marc audiovisual s ara ms complex i ms competitiu. Tamb per a ells. s per aix que Televisi de Cata-lunya ha fet un esfor per a crear un canal propi, adequat a tots els territoris de parla catalana, que no lesioni els interessos daquestes televisions amb les que compartim riscos i aventures econmiques. TV3CAT s el resultat de la creaci duna cadena coherent amb aques-tes limitacions legals, pensada per fer arribar arreu tota la producci de la qual disposem drets, i que no compartim ms enll. Mai TV3 ha pogut emetre els partits de futbol o les grans pellcules a lAmrica Lla-tina, als Estats Units ni a la resta del mn. Senzillament, no t els drets dexplotaci ms enll del nostre territori. La situaci amb qu ho hem fet fins ara a les Illes, per exemple, era dinseguretat jurdica. Mantenir aquesta situaci posava en risc el creixement de la resta de televisions autonmiques que tenim

Textos

a la vora i que, en principi, haurien de tenir la vocaci de treballar per la nostra llengua i la nostra cultura. TV3CAT cont tots els elements que considerem essencials del nostre servei pblic, inclosos con-tinguts de la nostra oferta del K3-33.Deia que lespectre demissi no s illimitat. No podrem emetre, desprs de lapagada analgica, tots els canals de TDT que Televisi de Catalunya oferir als espectadors daqu. Tenim prevista la creaci dun canal noms dedicat als nostres nens i adolescents, el 33 estar dedicat a la nostra indstria cinematogrfica, als documentals i a la cultura. Tenim un canal de notcies, i aspirem a poder oferir la programaci esportiva minoritria al costat de la resta de competi-cions. Tot aix ha de configurar una oferta de canal mltiple de servei pblic que no podr emetres tal com sona a les Illes, al Pas Valenci, a la Catalunya Nord i a la Franja, en digital, senzillament perqu els espais de canals dels seus mltiplex disponibles no ho permeten. Per aix era essencial treballar per configurar un canal que comprengui tot all que creiem que cont els elements essencials de Televisi de Catalunya en un sol canal. TV3CAT s un nou canal de TVC pensat per aix. No tenia com a propsit limitar la nostra oferta all. Qu ms voldrem poder tenir la possibilitat legal i econmica per

a adquirir els drets lingstics per a tots els territoris de parla catalana! Per la relaci amb la FORTA, que ha tingut i t molts avantatges per a nosaltres, ens obliga a respectar la capacitat de negoci i dexpressi de la resta de cadenes. TVC no ha perdut la seva voluntat de servir aquests territoris amb la nostra producci. Ben al contrari, sha hagut dadaptar a la legalitat vigent per mantenir en el futur digital les seves emissions en aquests territoris. Altrament, no haurem dedicat els darrers quatre mesos a constituir una graella automatitzada que permets una oferta coherent i dacord amb els acords de reciproci-tat ja signats amb IB3. La realitat poltica dels Pasos Catalans no existeix. Existeix una realitat cultural, lingstica i de sentiment, per que no permet alterar el marc legal eternament com hem fet fins ara. La moti-vaci que als anys 80 va dur TV3 a aquests territoris es mant. La capacitat de fer-ho, tecnolgica i jurdicament, sha alterat i nosaltres ens hem vist forats a adaptar-nos al nou escenari, complex i diferent en cadascun dels mbits dels que estem parlant, condicionats a ms a ms per voluntats poltiques molt diferents i per regulacions estatals diverses, com s el cas de la Cata-lunya Nord on els canals digitals estan fortament centralitzats per lEstat francs i la capacitat per po-der emetre en aquells territoris est

Textos

44 45

sotmesa a la inexistncia dun canal de TDT pblic que ens obligar a buscar un acord, amb el vistiplau del Conseil Suprieur de lAudiovisuel francs, perqu contempli com a servei de diversitat lingstica les emissions de TV3CAT en aquells territoris, extrem que encara, en aquests moments s una incgnita per a tots.Insisteixo, doncs, i perqu quedi clar a tothom, que TVC desitjaria poder emetre tots els seus canals a tots els territoris on es parla el catal. Aquest desig xoca amb la realitat del negoci audiovisual, la gesti dels drets, la realitat econmica de la nostra televisi i la disponibilitat de canals digitals per a poder-ho fer. Lapagada analgica arribar labril del 2010 i hem destar preparats perqu aquests territoris rebin com a mnim TV3CAT, una graella de televisi de producci prpia que contempli tot all del qu tenim drets audiovisuals per a poder eme-tre fora del territori de Catalunya, aqu i a la Xina. I aix, contrria-ment al que es diu, inclou una gran part de la programaci de TV3, perqu tenim la sort de tenir un primer canal amb un alt percentatge demissions, de produccions prpies o associades.A ttol illustratiu, la programaci davui de TV3CAT ha comenat com en el cas de TV3, amb Els Matins i desprs el TVist. Tot seguit, els TNs, Cuines, El cor de la

ciutat i El Club. Fins aqu, tot igual. A partir daqu, durant noms una hora i mitja, mentre a TV3 fem la srie Rex, a TV3CAT hem confegit una oferta basada en el K3 pensada en els ms petits, amb el nou pro-grama Tags una de les apostes de la temporada- el contenidor Club Sper 3 un dels bucs insgnia de Televisi de Catalunya, que ja al Principat es veu pel K3- i linformatiu infantil InfoK. Tot seguit, TV3CAT torna a emetre el senyal de TV3, amb Bocamoll, Espai Terra, el Telenotcies Vespre, lexits Polnia i la nostra aposta pels dijous al vespre, Infidels. Ms tard, mentre a TV3 emetem una srie ameri-cana i una pellcula, a TV3CAT oferim programes del prime time del 33, com Temps daventura o linformatiu cultural nima.En definitiva, els espectadors de TV3CAT poden estar perfecta-ment informats amb Els Matins o els Telenotcies, els nens poden seguir divertint-se amb el Sper3, i tothom pot estar entretingut amb El Club, Polnia o Infidels i, a ms, estar al corrent de les ltimes nove-tats pel qu fa a msica, llibres i art.Aquesta s la programaci a dia davui que ens permet emetre amb garanties arreu. No podem adaptar tots els canals a aquests condicio-nants, perqu ens obligaria a tenir uns canals mutilats per ra de drets (dibuixos animats, retransmissions esportives, pellcules, documen-

Textos

tals) que estan subjectes a con-tractes. Un cas evident s el de la Lliga de Campions o la Frmula 1, drets als quals han accedit IB3 i Canal 9. Ells han invertit en aquest producte; nosaltres tamb. Emetre-ho en simultani els resta capacitat de negoci, i ells a no-saltres, tot i que per la potncia histrica de TV3, aquest perjudi-ci no seria recproc. TV3 t una implantaci per tradici molt ms potent en aquests territoris que a la inversa. s per aix que es va arribar a lacord de reciprocitat. No s sens dubte la soluci ptima per aquells per qui TV3 i els seus serveis sn la televisi que volen tenir, la que volen veure, i la insa-tisfacci de no poder rebre tota la nostra producci, aliena o no, crea evidentment un malestar que ente-nem. Per no hi ha raons de manca de voluntat, sin condicionants que ens hi obliguen per llei i per capa-citat tcnica. Qualsevol altra lectura respon a la voluntat de penjar a la nostra televisi una actitud de regressi que en absolut respon a la vocaci de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals.Hi ha un punt que ens juga a favor encara. La incapacitat daplicar la territorialitzaci a Internet: lanomenat geoblocking. Tancar territorialment a la xarxa pel territori catal. Mentre aix no sigui possible, Internet ser, quan disposem de drets per a lexplotaci daquests productes a la xarxa,

un espai de transgressi territorial de la nostra oferta per compensar la prdua dels canals de televisi. Per aquesta s una finestra que tamb acabar regulant-se terri-torialment, perqu ja ara collideix amb els interessos comercials de les televisions quan exploten el mateix producte i es pot veure la nostra cursa arreu per Internet amb la capacitat comercial que aix implica.Tenint en compte tot aix, la situa-ci dels canals de TVC als territoris de parla catalana s la segent:A la Franja de Ponent, TVC ja ha iniciat les gestions per mantenir les emissions actuals. En aquestes comarques, el senyal analgic de TVC arriba en algun cas des de Catalunya pel desbordament natu-ral del senyal, i, en daltres, grcies als acords signats amb ajuntaments per installar repetidors a les seves localitats. Segons els nostres res-ponsables tecnolgics, a la Franja no haurem de tenir problemes per arribar a acords per emetre TV3, ja que sha estat parlant amb respon-sables de la televisi aragonesa i estan predisposats a mantenir les nostres emissions a la Franja. De moment, TVC ja ha fet el llistat dels reemissors que agafen el senyal de TVC i el reemeten perqu continun fent-ho amb la TDT.Com en el cas balear, en cas darribar a un acord formal entre els dos executius, i entre TV3

Textos

46 47

i la corporaci pblica aragonesa, el senyal de TVC que emetria el mltiplex de la televisi aragonesa seria el de TV3CAT. Aix no treu, per, que a la Franja se segus veient el senyal de tots els nostres canals que els arriba des de Catalunya.A les Illes Balears, com saben, les emissions de TVC es realitzen en el marc del conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear el 22 de gener de 2009, i que dna cobertura legal a les emissions de les dues televisions en els dos territoris. El conveni preveu, a ms, que aquesta reciprocitat es pugui aplicar a un segon canal de Catalunya i a les Illes Balears. Aix s, com diem abans, els governs catal i balear es comprometien en aquest conveni a respectar els drets demissi que adquireixin o hagin adquirit per les televisions respectives.Aix, tant TVC com TVIB, inten-taran, sempre que sigui possible i dinters pels dos operadors, i en el cas que existeixi coincidncia en els drets demissi, excloure en el senyal que semeti pels canals de laltra comunitat, continguts de producci aliena o desports dels quals ambdues entitats en disposin drets i els continguts siguin en catal. Daquesta manera, es pretn evitar la duplicitat en lemissi de continguts i prioritzar els drets de cada operador en el seu territori. Aix explica, per tant,

linici de les emissions de TV3CAT a les Illes aquest dilluns dia 1 de juny.En el cas de la Catalunya Nord, com viem abans, ens trobem que lEstat francs, a travs de lAgncia Nacional de Freqncies (ANF), va desactivar el 19 de febrer un repetidor que permetia veure els quatre canals pblics de Televisi de Catalunya en TDT a Perpiny i altres municipis de la plana del Rossell i del Baix Vallespir, a la Catalunya del Nord. El repetidor es va installar el juliol del 2008 de forma irregular. Fins ara, les emissions analgiques seguien una dinmica semblant a la de la Franja: semetia des del Principat i, alhora, alguns ajuntaments reemetien el senyal per ampliar la cobertura.Com que aquestes emissions han perviscut durant molts anys, cal pensar que el Conseil Suprieur de lAudiovisuel no tindr inconve-nient perqu continun en el marc de la TDT. Aix, el Govern catal negocia amb lEstat francs perqu les emissions en TDT de TVC es puguin veure a la Catalunya Nord, malgrat que sembla que la saturaci de lespectre radioelctric a Frana s ms elevat que el nostre. Com en lanterior cas, si es produeix un acord formal entre administracions al marge del que el desbordament natural del senyal pot fer arribar a la Catalunya Nord- el senyal tampoc no podria incloure aquells progra-

Textos

mes pels quals TVC no disposi de drets ms enll del nostre territori administratiu estricte pel qual dis-posem de la llicncia demissi.I, per ltim, ben conegut s el cas del Pas Valenci. Des de 2007, el Govern valenci ha demanat autoritzacions judicials per tancar els repetidors dAcci Cultural que feien arribar el nostre senyal a les llars valencianes. Per aquesta via, la Generalitat Valenciana ha aconseguit tancar els repetidors de la Carrasqueta, Alginet i la Llosa de Ranes. Mentrestant, els dos governs catal i valenci- shan mostrat oberts a arribar a un acord de reciprocitat, per demanen les freqncies necessries al Ministeri que, alhora, diu que shan de posar dacord els dos governs prviament. Com a mostra de bona voluntat, el Govern catal va demanar a la Cor-poraci Catalana de Mitjans Au-diovisuals que situs Canal 9 entre les seves emissions i des de lagost de 2008, Canal 9 semet en el segon mltiplex de TVC i arriba a prop del 60% de la poblaci catalana.Aix mateix, el febrer de 2009, tant el Congrs com el Senat, han apro-vat dues mocions diferents instant al Govern espanyol a garantir la reciprocitat de TV3 i Canal 9 abans que acabi lany.Poc desprs, a les Corts Valencia-nes, el PP va rebutjar una moci perqu es garantissin les emissions de TV3 i el 33 al Pas Valenci.

Cal fer notar que TVC emet Canal 9 i no el senyal internacional de TVVi. s una situaci, almenys fins ara, de provisionalitat, ja que caldria veure qu passa en el moment en qu hi hagi un conveni entre administracions que possibiliti la reciprocitat.Amb tot aix, per exemple, TV3 no pot emetre la Frmula 1 per les Illes Balears. Duna banda, perqu IB3 en t els drets demissi en catal per aquest territori. En cas que no fos aix, haurem de veure si La Sexta que disposa dels drets per tot lestat, en algunes comuni-tats en exclusiva i en altres en rgim compartit- podria disposar o no de lexclusiva a les Balears.El cas de la Frmula 1 s el de lanomenada finestra lingstica, que tamb va servir per la final de la Copa del Rei de futbol. Amb un acord amb TVE, TVC va emetre el partit entre el FC Barcelona i lAthltic de Bilbao en catal per a Catalunya. Per la finestra lin-gstica noms et permet emetre esdeveniments en catal per a Ca-talunya que una altra cadena estatal emet en castell per tot lestat.Es regeix al territori pel qual semet, ja que els drets es compren i es venen aix ho fixen les majors nord-americanes i tamb es fa en la compra-venda de drets esportius en funci del territori pel qual es disposa duna llicncia per emetre.

Textos

48 49

Per tant, es podria plantejar TVC comprar drets per tot el domini lin-gstic a partir dels acords demissi que tingui ms enll del Principat? Una resposta gens fcil atenent a la llicncia de qu disposa, per que caldria explorar atenent a les possi-bilitats de reciprocitat.En la hiptesi que els espectadors dels territoris de parla catalana noms poguessin accedir a un determinat contingut que t drets demissi per TV3, la televisi pblica catalana shauria de plante-jar la compra dels drets per aquests territoris? Aquesta situaci no sha donat fins ara i, encara que es dons, caldria veure la legalitat de la mesura, donat que la nostra llicncia demissi s per a Catalunya i caldria comptar amb el vistiplau

de les cadenes amb qu sha arribat a un acord de reciprocitat.Amb aix, en definitiva, TVC mant lambici demetre per tots els territoris de parla catalana, per els condicionants poltics, jurdics i econmics que han anat canviant els ltims 25 anys no sempre faciliten aquesta missi amb la qual segueix compromesa la televisi pblica de Catalunya. Si no fos aix, no sentendria la nostra voluntat darribar a acords de reciprocitat.Mnica TerribasDirectora de Televisi de Catalunya

Textos

informaci econmica

50 51

informaci econmica

Despeses

Ingressos

Ingressosnancers

Subvencions

Quotescollaboradors

Aportacions privades

33%

36%

9%

22%

Serveis diversos

Jornades i conferncies

Premis

Ajudes a entitats

Despesadestructura 20%36%

22%8% 14%

informaci econmica

Variaci dingressos i despeses respecte al 2008El volum total dingressos de lany sha mantingut prcticament invariable. Si b hi ha hagut una davallada de lentrada de fons pro-cedents de les aportacions pbli-ques via subvencions, aquesta sha compensat per la notable millora del rendiment del fons financers de la Fundaci.Pel que fa a les despeses, lestructura per partides tamb sha mantin-gut en la mateixa lnia, tot i que, enguany, al no haver-hi hagut el Premi Miquel Casals Colldecarrera,

sha pogut tancar amb un resultat positiu.Aquest resultat positiu (7.000 aproximadament), serviran per poder fer front a lany 2010, doncs est previst que el fons dingressos per la via de subvencions siguin prcticament nuls.Aquest resultat positiu de lany 2009 servir per impulsar dos nous projectes que la Fundaci vol tirar endavant durant lany 2010 i 2011. Lun, la celebraci dels 30 anys de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, i laltre, la II Confern-cia Econmica de la Mediterrnia Nord Occidental, a celebrar cap a la primavera de 2011.

53

composici dels organismes

de la FCCC

PresidentFrancesc Vallverd i Canes Secretria Montserrat Casals i Genover Patrons vitalicisMarc Taxonera i Comas Agust Bassols i Pars Miquel Bes i Calzadilla Josep Espar i Tic Gregori Mir i Mayol Patrons nats Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona Acci Cultural del Pas Valenci Obra Cultural Balear Patrons electius a ttol personal Joan Amors i Pla Joan Albaigs i Riera Jaume Bassa i Pascual Enric Casals i Genover Josep Cruanyes i Tor Ricard Guerrero i Moreno Montserrat Guibernau i Be

Butlletí 2010

Documents

Transcript of Butlletí 2010

BUTLLETÍ INFORMATIU Butlletí nº 13, maig de 2010 · Tanmateix, ni la legislació ni l’activitat dels actors jurídics en aquest àmbit sembla haver afectat significativament

Butlletí de Sumaris Revistes de Comunicació juliol-agost 2010

Butlletí Gener 2010

Butlletí gener / febrer 2010

Butlletí núm. 19 · 2010-02-16 · Butlletí del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Butlletí núm. 19 Febrer 2010 Seguiment d’Activitats, Publicacions i Projectes Àrea

BUTLLETÍ BUTLLETÍ BUTLLETÍ AAGENDA 21 ESCOLAR GENDA 21 ... · -1- butlletÍ butlletÍ butlletÍ aagenda 21 escolar genda 21 escolar genda 21 escolar núm.60660060 desembre 2012

Butlletí Núm. 278 278... · 2010. 7. 5. · butlletí de la federació catalana de cineclubs maig 2010 butlletí núm. 278 maig / juny 2010 sumari noticies des de la federaciÓ

Símile: Butlletí del COBDCV nº3 Juny 2010

Butlletí 22 Novembre del 2010)

Butlletí Amics dels Goigs 134, 2010

Butlletí 2010 2011

Símile Butlletí del COBDCV n6 Nov-Dec 2010

Butlletí 1er trimestre 2010

Butlletí 20 (Juliol del 2010)

Butlletí 2 (maig 2010)

BUTLLETÍ DE NOVETATS ESTIU 2010 - mataro.cat · Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró Butlletí de Novetats – Estiu 2010 - 2 - Llibres per a pares i mares (FF) .....64

Graella RadioCaldes 19-20 - Enacast · Caldes en concert/ Casa Nostra BealeStreet/ Fórmula musical BealeStreet Recaldejat Recaldejat Butlletí Butlletí Butlletí Butlletí Butlletí

Butlletí ED Agost 2010

Butlletí Fundació Josep Carreras - Hivern 2010

Butlletí Municipal Març 2010