2007

www.cebadalona.org

C e n t r eE x c u r s i o n i s t ad e B a d a l o n a

FFoottoo ppoorrttaaddaa:: Bretxa Peyte (Manel Orbay)

CCeennttrree EExxccuurrssiioonniissttaa ddee BBaaddaalloonnaa

C/ Sant Anastasi 14 2on

Tel. 933 894 397

www. cebadalona.org

AAqquueesstt bbuuttlllleettíí hhaa eessttaatt iimmpprrèèss eenn ppaappeerr rreecciiccllaatt

Butlletí 2007 .3

SumariEditorial ............................................................ 5

SeccionsAlta Muntanya ............................................. 7Bicicleta de muntanya .............................. 14Escalada ................................................... 18Senderisme ............................................... 22Tennis de taula .......................................... 30

ArticlesPedals de Foc. Una part del Pirineuen BTT ....................................................... 32David Campany

Expedició al Pamir .................................... 38Pito Costa

Un fet important per la nostra entitati per Badalona .......................................... 42Jaume Suñol

53 Caminada de Regularitat per laserralada de Marina .................................. 44

Festa del Badiu ......................................... 47

Escalada teràpia psicològica ................... 49Jordi Renom

Khan Tengri ............................................... 50César Armengod

Perú:Muntanyes d’insomi, país decontrastos ................................................. 54Jordi Bel

Besiberri. Punta Passet ............................ 58Jaume Suñol

Els Eristes ................................................. 62Manel Alfambra

L’àlbum del C.E.B. ......................................... 64

Breus .............................................................. 66

Adherit a la Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya i a laFederació Catalana de Tennis de Taula.Medalla d’Or de Repoblació Forestal.

Membres de la JuntaPPrreessiiddeenntt:: Josep Montes

VViicceepprreessiiddeenntt:: Josep Martínez

AAddmmiinniissttrraacciióóSSeeccrreettaarriiaa ii TTrreessoorreerriiaa:: Sílvia Ribas

Teresa Lagunas

SSeecccciioonnssEEssccaallaaddaa:: Rafel Vicente

AAllttaa MMuunnttaannyyaa:: Joan Pera

SS eennddeerriissmmee:: Santi Cebrián

Jaume Suñol

BBiicciicclleettaa ddee mmuunnttaannyyaa:: Martí Montanyà

TTeennnniiss ttaauullaa:: Lluís Ferrer

CCoommuunniiccaacciióóBBuuttlllleettíí:: Quim Carreras

PPààggiinnaa wweebb:: Martí Montanyà

Lluís Pujol

SSeerrvveeiissDDooccuummeennttaacciióó:: Jaume Suñol

MMaanntteenniimmeenntt:: Llorenç Molero

MMaatteerriiaall ttèèccnniicc:: Joan Oliveras

Rafel Vicente

Canonge Baranera, 2C 08911 Badalona (Barcelona) 934 643 213

4. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .5

Bona Feina¡¡¡¡Com cada any pels volts de l’estiu, arriba el moment de passar revista a les activitats realitza-des durant la temporada i com no, la ferragosa tasca de preparar una nova edició del butlle-tí. Document per un altre banda, d’elevada importància, ja que, és el lloc on any rere any s’es-criu la història de l’entitat.

El temps passa inexorablement per tothom i no ho fa menys per la Junta. Aviat farà quatre anysdes que vaig tenir l’honor de ser escollit president del centre i és hora de fer balanç de la feinafeta, així com de plantejar nous reptes de cara al futur més immediat.

No seria difícil elaborar una llarga llista de fites aconseguides, ni enumerar les activitats realit-zades: cursets de formació en escalada, alpinisme, o iniciació a la muntanya, o bé els pro-grames quadrimestrals, les curses de regularitat, actualment dins de la Copa Catalana, lapàgina web o la tornada a la festa del Badiu. Ni tampoc parlar del capítol de gestió. on ambunes comptes sanejades hem pogut organitzar la secretaria, la gestió de socis, etc.

No seria just però, apropiar-me d’uns mèrits que són de tots els que d’una manera o altre i diarere dia, han contribuït a fer-ho realitat. Crear un bon ambient, un “bon rotllo”, ha estat potserel gra de sorra més significatiu aportat al llarg d’aquest mandat.

No puc dir que hagi estat fàcil, ni que tot han estat flors i violes, però si que les satisfaccionssuperen amb escreix els mals moments viscuts. Serveixin doncs aquestes línies per llançar unagraïment sincer a tots vosaltres per la feina feta, tot afirmant que independentment del resul-tat de la propera assemblea, ha estat un privilegi ser el president del Centre Excursionista deBadalona.

Han quedat coses al tinter per les que caldrà continuar treballant amb empenta. El nou localal carrer de la Costa, promès en massa ocasions per l’ajuntament, n’és una d’elles. La recer-ca d’una fórmula per atreure gent més jove n’és una altre. Caldrà continuar reflexionant sobreel paper que ha de jugar el centre en la societat i anar adaptant progressivament els serveis il’oferta a les noves demandes.

Bé, no vull acabar aquesta editorial sense recollir l’acte realitzat durant el passat mes de juliolal Museu, on es va celebrar el retorn a Badalona del fons arqueològic espoliat el 1940 al’Agrupació Excursionista de Badalona, rendint un sincer homenatge a les persones fundado-res de l’agrupació. Acte que va servir per posar de relleu, un cop més, el paper que inicial-ment l’Agrupació, i posteriorment el Centre Excursionista, ha jugat en la història de la nostraciutat. Gràcies a en Jaume Sunyol ho hem pogut documentar per a la memòria de tots.

Moltes gràcies.

Josep MontesPresident del C.E.B.

Editorial

6. Butlletí 2007

seccions

Així com la passada temporada les condi-cions hivernals per a la pràctica de l’altamuntanya i de l’esquí varen ser excel·lents,aquest any la neu ha sigut la gran absent.Sembla que el progressiu escalfament delplaneta sigui una de les causes d’aquestadisminució progressiva de la innivació alsPirineus. Només algunes pistes d’esquí, acompte d’un dispendi energètic gegantí, hanestat capaces de mantenir les pistes enfari-nades, dibuixant línies sobre prats d’herbaverda.

Gràcies a les webs i fòrums d’intercanvi d’in-formació sobre les condicions de les dife-rents zones, canals i cascades, els més afa-mats d’activitat han pogut tenir accés aconèixer els pocs indrets on poder fer algu-na sortida. Llocs que, per un altre banda,han estat abarrotats de cordades mentre lescondicions s’han mantingut. La cara i la creude les noves tecnologies!

Seguint la línia dels darrers anys, des de lasecció d’alta muntanya hem continuat orga-nitzant activitats de formació, amb l’objectiu

principal de millorar la seguretat i la tècnica,alhora d’abordar qualsevol activitat de mun-tanya.

CCuurrss ddee PPrrooggrreessssiióó ppeerr VViieess FFeerrrraaddeess

Aquesta acció formativa ha estat la primeraque s’ha realitzat a Catalunya. L’incrementprogressiu de practicants d’aquesta modali-tat, ha fet necessari el disseny d’un progra-ma i continguts específics dels coneixe-ments que han d’adquirir els practicants d’a-questa activitat. Aquest curs s’ha realitzatamb la col·laboració de la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalunya.Concretament ha estat un curs de promociótutelat per l’Escola Catalana d’Alta Muntanyai impartit per l’instructor Josep Vergara. Aixímateix, el curs ha format part del programaDona i Esport, subvencionat per laGeneralitat, i on les dones van tenir la ins-cripció gratuïta.

El nombre d’inscrits va ser de 9 persones, onles “Xicotetes” dominàvem àmpliament.

El curs, desenvolupat entreel 31 d’octubre i el 14 denovembre de 2006, consta-va d’un apartat teòric, realit-zat al local de l’entitat i d’u-nes sortides pràctiques. Elmaterial, les tècniques deseguretat i la progressió pervies ferrades, van constituirels temes tractats. Les sorti-des pràctiques es van des-envolupar a Montserrat, ambla remuntada del la canalJoc de l’Oca i la ferradaTeresina. I a Oliana, ambl’ascensió de la ferradad’Oliana.

Alta Muntanya

Butlletí 2007 .7

Curs de progressió per vies ferrades.

8. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .9

seccionsseccions

Centre han realitzat aquest estiu del 2007. ElKorzenevskaya (7105m), a la serralada delPamir, al Tajikistan, duta a terme per en PitoCosta i en Quim Aymerich. I el Khan Tengri(7010m), a la serralada del Tien-Shan, alKazakhstan, assolit per la ruta Solomatov dela cara nord, participada per en CésarArmengod, conjuntament amb companysd’altres entitats. Ambdós articles estan inclo-sos a les pàgines d’aquest butlletí i narrenles vivències viscudes prop d’aquestsgegants. En qualsevol cas, des de la direc-ció del centre els hem de felicitar per l’activi-tat realitzada.

El mes de març vàrem visitar la ferrada deCentelles, complementant les pràctiques delcurs. A les sortides de la secció, quan acon-seguim ser més de vuit, fem una festa. Enaquest cas n’erem 12, els que atrets pelfamós pont de mico, ens hi vàrem atrevir.

El descens de les Faixes Tancades, ambunes espectaculars vistes del delta del’Ebre, mentre es concatenen una desena deràpels, o bé una escapada de cap de setma-na a Andorra per descobrir les ferrades deSant Julià o Canillo, han estat altres activitatsrealitzades.

Al final d’aquests paràgrafs s’adjunta un llis-tat d’altres activitats realitzades durant latemporada per membres de la secció.Aquest reprodueix les ressenyes publicadesa la pàgina web del centre, on es pot trobarinformació pràctica i concreta de cada unad’elles. A la pàgina webwww.rocsandpics.net també podeu trobarexperiències d’alguns dels nostres com-panys.

Com ja hem esmentat en altres ocasions,l’activitat pròpiament alpina es desenvolupaen cordades de 2, 3 o 4 persones a tot esti-rar. Així mateix comporta una formació,experiència i nivell de compromís, que sovintfa molt difícil -i a la vegada molt arriscat-,el

fet de programar sortides col·lectives d’a-questa disciplina. És per això que, a l’igualque en l’escalada, les activitats de la secciós’han de presentar com un sumatori d’activi-tats individuals.

Mereix el nostre comentari la sortida realitza-da el passat mes de juny al Midi d’Ossau, ondesprés d’un grapat d’hores i un descensentretingut (amb caiguda de pedres i dificul-tats en la recuperació de cordes inclosa), esva assolir el cim d’una de les puntes d’a-questa bonica muntanya.

O bé l’exploració de la paret nord delPedraforca, amb les Vies Estasen i Omedes,que ens van permetre descobrir la grandio-sitat d’aquesta paret. Infranquejable a primercop d’ull, hi vàrem haver de marxar corrents,degut a una tempesta prop del final de lamateixa via Omedes. Hi haurem de tornarper acabar-la!

La nord del Perdut, una altre clàssica, o bé lacresta Peiraforca al Roc Colom, a la vall deCampcardós, feta per dos cordades al llargde la temporada.

JJoorrnnaaddeess dd’’IInniicciiaacciióó aa ll’’EEssccaallaaddaa eenn GGllaaçç

La temporada passada, alguns dels habi-tuals de la secció ja vàrem detectar la neces-sitat d’aprendre a moure’ns amb certa facili-tat en el gel. Als corredors de neu, és habi-tual trobar ressalts de gel per superar, i tot ique tothom fa el que pot, és necessari tenirels recursos suficients per fer-ho amb lamàxima seguretat.

Diuen que a vegades mengem més amb lavista que amb l’estómac. Bé doncs, tot i lespèssimes condicions de neu d’aquesta tem-porada, ens vàrem embrancar en l’organit-zació d’unes jornades d’iniciació a l’escala-da en glaç.

El curs va constar d’una sessió teòrica, rea-litzada al Centre, i un cap de setmana depràctica. El soci i amic César Armengod(alpinista i instructor de l’ECAM, EscolaCatalana d’Alta Muntanya) va ser el director

del curs. Pito, Fede, Maria, Ferran, Núria iPep vam ser els cursetistes. Material espe-cífic d’escalada en glaç, ús de piolets tèc-nics, grampons, cargols de gel, posició, pro-gressió, etc., van ser alguns dels continguts.La manca de neu ens va portar a la Coma del’Orri, on en un ressalt d’uns 15 metres, vampassar el dia posant en pràctica els coneixe-ments adquirits. Malauradament, el maltemps i la nevada, que no havia caigutdurant tota la temporada, ens va impedirgaudir de les pràctiques adequadament.

L’activitat alpina dels habituals de la seccióha estat extensa i variada. No cal repetir quela manca de neu ha condicionat el tipusd’activitat desenvolupada, tot i que ningús’ha quedat a casa per aquesta raó.

Són destacables les dues expedicions acims de més de 7000 metres, que socis del

Cresta Peiraforca-Roc Colom

Curs de progressió per vies ferrades.

10. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .11

seccionsseccions

Robiñera i Cañon de Añisclo. Abril 07.

Punta de las Olas. Gener 07.

Cilindro de Marboré. Gener 07.

Via Estasen (Pedraforca). Novembre 06.

Pic Alt del Griu ( 2.876). Octubre 06.

CCuurrsseess ddee MMuunnttaannyyaa

Seguidament farem un recull de les cursesmés destacades, on membres de l’entitathan participat durant aquesta temporada.Déu ni do quines cames!

17/9/06 Cursa de muntanya TAGA 2040(R.Molina, Marc V., Martí.M.). Copa CatalanaCurses muntanya FEEC 2006. 23kms.

01/10/06 Mitja Marató Sant Llorenç delMunt (R.Molina, Martí.M.). 22kms. CopaCatalana Curses muntanya FEEC 2007.

12/11/06 Cursa de muntanya de Tivissa(Martí.M.). 23kms.

03/12/06 Cursa de Muntanya Castell deBurriac (Marc F., Martí M.). 22kms. CopaFEEC 2007.

25/3/07 Cursa de Muntanya EL Puigneulós(Ricard, Marc V., Martí M.). 18kms. CopaFEEC 2007.

20/5/07 Cursa de muntanya de Berga(Martí M.). 24kms.

04/6/07 Cuita el Sol (Marc F., Martí M.).4kms. Copa FEEC 2007.

29/7/07 Triatló de muntanya de Malgrat(Pedro G., Martí M.). 500m, 14kms, 5kms.

19/8/07 Carrera pedestre de Javierrelatre(Martí M.). 7,2kms. Copa Alto Gállego.

08/9/06 Burriac Atac (R.Molina, Martí.M.).Copa Open FEEC 2007. 15kms.

En Jordi Patau ha participat aquest any a lesestades de Joves Alpinistes, que la federa-ció organitza anualment als Alps. Gran opor-tunitat per introduir-se al món alpí i agafarexperiència tot culminant diversos quatremils.

Continuem destacant l’activitat solitària d’enPep Giralt que, any rere any, amb el seu pro-jecte d’assolir tots els 2900’s del Pirineus,ens fa descobrir a través de les seves res-senyes a la web, indrets fabulosos on per-dre’ns.

També mereix menció la frenètica activitatdels nostres socis de Rocs&Pics: en Dario,en Juanma, na Guiller, n’Anabel o bé enJoan. Tots ells amb més o menys intensitat,no paren d’encadenar cims dels Pirineus. Aaquest ritme la llista de 3000’s aviat quedaràexhaurida.

També és destacable la visita a lasDolomites per part d’en Ferran i na Maria, onhan aconseguit diverses escalades i hanresseguit les sempre magnífiques vies ferra-des.

No voldríem deixar en l’oblit l’accident quees va produir a la Cresta d’en Ferran, el 19de maig de 2007, on en el transcurs d’unaactivitat on participaven diversos socis del’entitat, en Kiko, un company de les terresde Lleida, hi va perdre la vida.

A continuació, s’acompanya un llistat d’algu-nes ascensions que destaquem aquestatemporada:

Eristes Nord, Central i Sud. Setembre 07.

Pic d’Escobes (2.781). Juliol del 07.

Midi d’Ossau. Juny 07.

Cresta Peiraforca-Roc Colom. Juny 07.

Pic Balaïtous i Gran Facha. Juny 07.

Via Omedes (Pedraforca). Juny 07.

Roca Colom (Circ de Concros). Maig 07.

Cara Nord del Mont Perdut. Maig 07.

Ordesa.

Ascenció amb raquetes al Puigpedrós.

12. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .13

seccionsseccions

tida, que repetim any rere any per les matei-xes dades, ens serveix per observar aquestfet. No sabem si és ben bé un efecte de l’a-nomenat canvi climàtic, que ara està tan demoda, però que els muntanyencs ja fa anysque l’observem i en parlem. Per a nosaltres,tot això no és nou. En tot cas, a veure si l’anyvinent podem fer l’activitat que últimamentestàvem acostumats.

Algunes de les ascensions i travesses quedestaquem aquesta temporada són les quees detallen a continuació:

Coll de Noucreus-Noufonts (març del 2007).

Tuc dera Pincela i travessa Boca Sud-BocaNord amb ascensió al Tuc de Mulleres (marçdel 2007).

Volta als Besiberris amb ascensió alBesiberri Sud i Tumeneja Nord (maig del2007).

Aneto i Maladeta (maig del 2007).

EEssqquuíí ddee MMuunnttaannyyaa

Aquest ha estat el pitjor any per fer esquí demuntanya, des que em dedico a fer aquestaactivitat. Un autèntic desastre! La poca inni-vació a les serralada dels Pirineus i fins i totals Alps, ens han deixat amb les ganes de feruna de les activitats de muntanya que consi-dero més gratificants. Quan va arribar elnovembre esperàvem les primeres nevadesque no van arribar. Per Nadal, ja acostumatsd’altres anys a les condicions insuficients peresquiar, uns pedalejàvem i els altres escala-ven a l’espera d’aquestes nevades que no esvan produir fins avançada la temporada i encomptagotes. Només a la zona dels Pirineusmés atlàntics van gaudir de nevades impor-tants fins a cotes baixes i van poder esquiaren cims on, normalment, no és freqüentesquiar-hi. Massa lluny per a nosaltres! I més

encara pels que no ens agrada massa ferllargues quilometrades el cap de setmana.Tot i això, les poques excursions que hem fethan estat en molt bones condicions. Fins elmes de març no ens calcem els esquisos i hofem amb una neu excepcional: el dissabtefem el Tuc dera Pincela i el diumenge una tra-vessa cinc estrelles, la que enllaça la BocaSud del Túnel de Viella amb la Boca Nord, totascendint al Tuc de Mulleres. El descens, perla vall del riu Nere, amb una neu espectacu-lar! La millor sortida de la temporada. Duessortides més de primavera conclouen laminsa activitat d’aquesta temporada. Dos iti-neraris que repetim últimament degut a laseva varietat i elegància. La primera, al refu-gi de la Restanca, on fem la volta al massísdels Besiberris. La segona, per variar, l’Anetoi el corresponent descens per Aigualluts i laMaladeta: una autèntica festa col·lectiva!Cada any trobem menys neu a final de tem-porada, que acostuma a ser a mitjans delmes de maig. La referència de la neu que tro-bem al Pla d’Aigualluts en aquesta última sor-

Pep MontesPito Costa

Fotografies: Ascens i descensdel Tuc de Mulleres.

14. Butlletí 2007

seccions

on passem la nit en una mena de refugialberg portat per una catalana. L’endemàtornem a Alquezar on s’havien quedat elscotxes i cap a casa. Els dies passen volant

El 28 d'octubre anem amb el Paco, la Neus,i el nostre nano muntat al carro adaptat per aBtt, a fer la Via verda del Ferro, que surt deRipoll i ens porta fins al Carregador deToralles. Uns 7km. Un cop aquí, com la sorti-da ens queda curta, decidim enfilar directa-ment cap a Ogassa, on arribarem fentalguns pendents forts per una pista bastantbona. Al final ens sortiran uns 20kms.

Al desembre '06 teníem previst anar a laSerra de Montsant (per segona vegada),però finalment les previsions meteorològi-ques no ens van permetre sortir, i vam feruna volta per la Serra de Marina.

Pel gener, amb poc fred i sense rastre deneu als Pirineus, fem una volta per la nostraestimada Serra de Marina. Aquest cop ensarribem al Castell de Burriac, que ja feiatemps que no hi anàvem. És una ruta quesempre ens emociona per la singularitat delCastell, però dura per la distància i els tren-

cacames que es succeeixen. Al final, segonsper la banda que s'hi pugi, tocarà arrossegarla Btt un bon tros a peu. La tornada, la vamfer mig per muntanya, mig per carretera.

El maig, just abans de les nostres festes, ensarribem de Badalona fins a Collserola, totpassant per Torre Baró, amb una ronda perla part alta d'aquesta Serra. Ens surten uns45kms tornant pel Besòs. La sortida la vamfer pujant pel riu i després d’embolicar-nosuna mica pel polígon Borjas i Canyes i elbarri Can Sanjoan de Montcada, vam acon-seguir travessar pel nou pont per a bicis,cotxes i vianants de Montcada, que ens per-met travessar per sobre del nus d'autoviesque surten de BCN. D'aquí ja ens vam enfi-lar per les carreteres abruptes de Torre Baró,cap al Parc de Collserola. En aquest punt, elmés alt de la part est de la serra, el Pep ensva deixar per motius professionals. Nosaltresvam seguir fins a coronar la carretera queporta al Parc del Tibidabo. Des d'aquí vamanar descendint per la part del darrera(nord). Ara si, gaudint de la part més obagade la Serra amb corriols i pistes, entre l’es-pès i humit bosc de la zona de Sant Cugat.La part final la vam repetir baixant per Torre

El que tenim en comú la majoria dels ciclis-tes que ens trobem els dijous al local, és lainquietud per anar més enllà de pedalar. Iper això, tots ens hem format i hem practicaten tot allò relacionat amb el manteniment i lamecànica de la bicicleta. Aprofitant aquestesperit, hem fet el segon curset de mecàni-ca bàsica de la bicicleta per a no iniciats.Amb aquest, ja és el segon curs que impar-tim per professors del mateix centre. A ellsels hi volem agrair la seva col·laboració. Elprimer curs fou organitzat conjuntament ambl'Ajuntament de Badalona, dins del progra-ma de la Setmana per la mobilitat sosteniblei segura. En aquest curs varen participar sisalumnes. En el segon hi van assistir cincpersones. Ambdós es van dur a terme a lesinstal·lacions del Centre Cívic de Dalt La Vila.A l’aula vam fer les classes teòriques ambuna bicicleta que ens va servir per il·lustrartot allò que s’anava explicant. També es vanensenyar les eines bàsiques per a fer unbon us i manteniment de la bicicleta (claumúltiple, extractor bieles, tronxa-cadenes,

etc..). En el pati interior del Centre Cívic esvan fer unes pràctiques utilitzant les bicicle-tes dels propis alumnes. En concret, es vanetejar una de les bicicletes, es van ajustarels canvis de marxa d'una altra i es van revi-sar l’ eix i rodaments de la roda posterior.Tenim la intenció de fer noves edicions d’a-quest curs; per tant si esteu interessats, oteniu coneguts que n'estiguin, ens ho feusaber per tenir-ho en compte alhora de fer laprogramació quatriemestral del CEB..

I ara revisem una mica la temporada

El pont del Pilar ens dóna quatre dies perendavant, els quals aprofitem per marxarcap a la serra de Guara , un lloc que ja feiamolt de temps que se’ns havia posat entrecella i cella. Passem dos dies al campingd’Alquezar, des d’on fem un parell de sorti-des per camins poc transitats, on les vistessobre el Monte Perdido i el Cilindro jaemblanquinada ens acompanyen. Després,tot ciclant, anem cap el poble de Rodellar,

Bicicleta de muntanya

seccions

Butlletí 2007 .15

Sortida per la serralada de Marina Rura del Ferro

16. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .17

seccions

Caldrà que plogui aquesta tardor!. D'aquíbaixem pel coll dels Cirerers i la urbanitzacióCan Corbera fins al golf de Vallromanes, tra-vessem la carretera de Font de Cera i enfi-lem per Vallromanes cap al capdamunt de laSerra Litoral de nou. Decidim arribar-nos finsa l'Ermita de Sant Mateu i passem per la fontdel mateix nom, que també està seca. Uncop dalt del pla de l’Ermita baixem per lacarretera d'Alella i pel camí del mig fins aBadalona.

Com a complement al resum, us volemdonar a conèixer algunes de les pàginesweb que nosaltres consultem per a obtenirinformació, tant de mecànica com de rutesque, segur, us interessaran:

RRuutteess

http://www.feec.org/central.php a l'apartatd'enllaços.http://www.rutasbike.com/http://www.amigosdelciclismo.com/http://www.belmontebtt.com/ --> amb GPSper a novellshttp://www.bttmontseny.cjb.net/

Palau Robert: http://www10.gencat.net/pro-bert/AppJava/cerca.jsphttp://www.viasverdes.com/http://www.pedalades.com/

A la pàgina web de "Amics de la bici", hi tro-bareu també força informació i enllaços atota mena de pagines relacionades amb laBicicleta (associacions, mecànica, normati-ves, rutes...).http://www.amicsdelabici.org/

MMeeccàànniiccaa

http://www.bikezona.com/manual/mecani-ca01.asp?seccion=MAhttp://www.bikeweb.org/escuela/mecanica.pdf

Baró i, un cop a Santa Coloma ens vam divi-dir. La Núria directe cap a casa i els altrespel riu.

Pel juny, el diumenge 17 abans de la cocade Sant Joan, anem a la Vall de l'Avencó, alMontseny on fem uns 35kms amb parada aCollformic. Arribem amb cotxe a Aiguafreda,al barri de l'Avencó. Tot creuant la riera perun pont que hi ha en un berenador a l'inici dela vall, resseguim la pista que, suaument,remunta la riera del Pujol. Hem de creuaralguna cadena. Quan la pista comença aguanyar alçada més seriosament, veiem elprimer rètol que adverteix: "Brau perillós".Seguim remuntant la pista i passem perdavant del mas El Pujol. No hem de perdre lapista (compte amb una cruïlla poc evident,hem de seguir cap a l'esquerra). La pistafinalitza en una altra de més ample, ambgrava. Recorrem el darrer quilòmetre, deforta pujada. Accedim a un petit coll que,posteriorment, ens porta fins a Collformic.Reposem forces i comencem a recórrer elPla de la Calma. Passat el Collet del Terrúshem de girar a la dreta i començar a baixarper un camí argilós. A voltes, la pista es perd

i hem d'anar a buscar les masies que, debaixada, es van veient. Acabem en una pistaampla, plena de grava (atenció amb les apu-rades de frenada). La volta finalitza a lamateixa vall de l'Avençó. Circuit força reco-manable.

Per les vacances, com sempre, fem unapausa en les nostres sortides oficials, icadascú, campi qui pugui. Uns cap aIslàndia, altres cap al sud de França, algunstravessen tota la serralada litoral de Torderaa Santa Coloma, i els més valents la traves-sa integral dels Pirineus. La qual trobareuexplicada en la nostra pàgina web, dins lasecció de Btt.

Tot i això les vacances s'acaben com cadaany i comencem de nou una temporada, la07-08, amb ganes i forces renovades. La pri-mera matinal és per la Serra de Marina fins aVallromanes, fent el recorregut a l’inrevés delsentit habitual. Aquest cop pugem pel dipò-sit, i anem cap al coll de la Conreria, prenemla pista en direcció a la font de la Teula i des-prés d'uns trams forts amunt i avall, arribema la font d'en Gurri, que està totalment seca.

Núria GómezMartí Montanyà

En direcció a Igmir (Marroc) Pista propera a Espot

seccionsseccions

reix el Centre.

El proper curs d’escalada es realitzarà en elsmesos de setembre i octubre i s’han triatllocs nous a les zones del Maresme,Montserrat i Tarragona, que ben segur feranmes atractives i divertides les activitats d’a-quest curs.

Una altra activitat que ha portat a terme lasecció d’escalada del Centre és un cursd’escalada en roca de nivell III o d’escaladaen artificial, realitzat la primavera d’enguanyi coordinat per en Joan Pera com a instruc-tor. Ha sigut un curs de dificultat sostingudaja que s’han emprat claus, empotradors,ploms, friends, ganxos i estreps, amb objec-tius com pujar per parets extraplomadespossant tot el material disponible i sobretot,el correcte muntatge de reunions amb segu-retat.

Aquest curs va servir també per que en JoanPera acabés les pràctiques com a instructorde l’E.C.A.M. Els participants varen ser:

Ferrán Llansó, María Hernández, JordiPatau, Pep Montes, David Meya, MireiaJurado i Salvador Jurado. Les zones depràctiques varen ser La Trona de Bertí(Centelles), Montserrat i Vilanova de Meià.

EEssccaallaaddaa aall cciimm ddee llaa MMòòmmiiaa

El dia 21 d’Abril d’enguany, la secció d’esca-lada del Centre va organitzar una escaladaal cim de la Mòmia, pedra mítica deMontserrat, a la que varen participar 14escaladors entre veternans, molt veterants iamics. L’activitat va ser coordinada per enJoan Pera, inclòs el brindis. La via normal vaser ascendida per en Rafel Vicente, FerránLlansó, Jose Mª Belmonte, María Hernández,Joan Pera, Nuria Gómez, Pep Montes, JoanOliveras, Francisco Jurado, Esther Sanz,Manel Alfambra i Joan Talarn, i en FrancescSuñol i en Jordi Puig van pujar per la víaPirenàica.

Enguany , cal destacar la important activitat que ha fet elgrup d’escalada. S’han obert cuatre vies noves a Malanyeu,amb els noms de Francesc Suñol, oberta en sol-litari desd’abaix per l’amo i senyor de la zona de Malanyeu i queporta , naturalment, el seu nom. La via de E-piri-mountains,oberta des d’abaix per en Francesc Suñol i en RafelVicente (el nom de la via correspon al que té la tenda deBadalona, que ens va cedir gratuïtament el material perobrir-la) i la via de la Montse Curto, oberta des d’abaix, pri-mer per en Francesc Suñol i posterior col·laboració d’enRafel Vicente, dedicada a la Montse, la dona d’enFrancesc. Per últim, la primera via Badalona a Malanyeu,oberta des d’abaix per en Francesc Suñol i en Rafel Vicenteen homenatge a la nostra entitat.

Malanyeu val un cap de setmana per gaudir de tranquilitati bon menjar. I a qui li agradi escalar ara té moltes alterna-tives gràcies al CEB. De ben segur que totes les piades ques’escriguin a dalt de les vies en els pots de galetes que empossat, reflectiran l’agraïment de les persones que estimenla natura i que gaudeixen de l’aventura que ofereix l’esca-lada en un paratje paradissiac com es Malanyeu.

Però això no acaba aquí. Enguany tenim al Centre cuatremonitors més d’escalada: en David Meya, en Pep Montes,la María Hernández i en Ferrán Llansó, i que juntamentamb en Rafel Vicente, monitor de l’any passat, i en JoanPera, instructor, el Centre disposa de cinc monitors i un ins-tructor en escalada, per portar a terme la formació de futursescaladors, que cada any participen en els cursos que ofe-

Butlletí 2007 .19

Escalada

Foto: Lo Fornal de Vulcà. Enclusa d’Agulles Montserrat)

Escalada a la Mòmia (Montserrat)

20. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .21

seccionsseccions

CCuurrss dd’’eessccaallaaddaa

Com cada any s’ha realitzat el curs d’escala-da en roca en el que han participat 14 curse-tistes: Albert Cañabate, Rebeca Turmo,Belén Rufián, Anabel Barbero, Ana IsabelHernández, Esther Sanz, Eva Muñoz, SaraSobrón, Francisco Jurado, Santi Jurado,Oscar Madrona, Meritxell Puig, Jordi Bel,Sílvia Ribas, monitors i col-laboradors: Joan

Oliveras, Joan Alujas, Joan Boter, Joan Pera,Francesc Suñol, Ferrán Llansó, MaríaHernández, Jordi Puig, Pep Montes, JoeJones, David Meya, Xavi Acosta, MarcRocaspana i Rafel Vicente. Les zones visita-des varen ser Cèllecs, Montserrat i Vilanovade Meià.

Rafel VicenteJoan Pera

Curs d’escalada

Curs d’escalada

Via Llibertat provisional (Montserrat)

Via Llibertat provisional (Montserrat)

Butlletí 2007 .23

seccionsseccions

ric que du a terme la nostra entitat. Ens vandemanar la nostra col·laboració per tal d’or-ganitzar un seguit de caminades per la serrade Marina. L’èxit d’aquesta activitat ensencoratja a continuar en les successives edi-cions.

Recorregut per senders

Per segon any consecutiu, un grup de socisde la nostra entitat han acomplert amb 50dies de marxa, els 1.179 quilòmetres delrecorregut a peu del Camí de Sant Jaume deGalícia, sortint des de la nostra ciutat.

Actualment aquests socis, que tot s’ha de direstan jubilats, pensen realitzar el GR 92 ialtres PR.

Altres socis realitzen innombrables sortidescurtes per la Serralada de Marina i també laclàssica Badalona-Montserrat.

Com cada any, es va realitzar la 53Caminada de Regularitat amb una elevadaparticipació. Aquest any, per primera vega-da ha estat inclosa al calendari oficial demarxes de la FEEC.

Excursions de dificultat mitjana

L’autodenominat grup XX (xino-xano), fidel ala seva tradició, segueix organitzant ascen-sions i travesses pels Pirineus Central iOriental i altres massissos del nostre país.Aquest grup té la particularitat, d’intentarintegrar als seus equips, a tantes personescom ho desitgin i tinguin un mínim de condi-cions físiques necessàries, en l’esperançaque els nouvinguts, prenguin la torxa delrelleu..

Una bona part de la seva activitat, la dedi-quen a més d’altres excursions, al programadels 41 Sostres Comarcals de Catalunya,que poc a poc es va assolint.

AAccttiivviittaattss ddeellss vveetteerraannss

Aquest grup organitza mensualment uns sor-tida de “senderisme” a les serralades delnostre entorn. Són excursions de curt tiratgeque ens permeten continuar gaudint delgoig de caminar i dels bons moments que técompartir una afició.

Igualment, una colla d’aquests disposatsveterans ha format el grup de reforestació,

Degut a que moltes excursions no constenals nostres arxius, fer un escrit cronològic iprecís del que ha dut a terme la Secció deSenderisme durant la última temporada foraun treball difícil per manca de dades, injustamb alguns socis que realitzen la tasca deforma anònima i lluny de la disciplina explíci-ta de la nostra societat. Però com que enshan demanat, si més no, un comentari super-ficial d’allò que en tenim constància, ens hiposem.

Un cop més, a l’intentar descriure l’activitatrealitzada pels membres d’aquest “calaix desastre” denominat Secció de Senderisme,ens trobem amb la dificultat que els seuslímits d’actuació no estan clarament definits.Com en comentaris anteriors ja vam intentardefinir-los una mica, i no volem pecar dedogmàtics. Que cadascú se situi com creguioportú en aquesta secció.

Excursions de contingut cultural

S’ha procurat mantenir les essències de l’es-perit excursionista i una prova d’això, són lesmagnífiques excursions que realitza el grupels “Climents”, on els més veterans de casanostra, adaptant les excursions a les sevescapacitats físiques, han sabut omplir-les decompanyia i contingut cultural, tant en laseva vessant històrica, com de coneixementdel medi natural. Al final d’aquesta secciós’adjunta un resum de l’activitat més signifi-cativa dels Climents, altrament ditsVeterents.

Excursions per a programes oficials aliensals de la nostra entitat

La Generalitat “Palau Robert”, i l’Ajuntamentde Badalona reconeixent la tasca de difusióvers el coneixement del medi natural i histò-

Senderisme

22. Butlletí 2007

Sortida per la Costa Brava

Sortida dels veterans a Pedret

24. Butlletí 2007

seccions

•Excursió a Alquézar i els barrancsdels voltants, situats al Somontano de la Sierra de Guara.

Si algun soci desitja realitzar alguna excursióno programada, us preguem que acudiu anosaltres al Centre i us tractarem de com-plaure.

SSoorrttiiddeess FFaammiilliiaarrss aammbb nnaannooss

Que falta molt per arribar.... ?Que ja hi som ?Tinc set, tinc molta set, m’estic morint de set.

Sabeu? Quan vas a trepitjar pedres, sorra,herba o neu amb els nens et trobes ambmoltes sorpreses.

Entre elles, la més important : vius la muntan-ya amb els seus ulls, la respires amb el seu

nas, la disfrutes amb les seves rialles , ambels seus jocs sempre fantàstics.

Si, és una muntanya diferent, és una muntan-ya viva, MÀGICA..

Aquesta màgia fa que tot i les dificultats perarribar al cim, al gorg, tot i el bitxets que dor-men amb nosaltres al vivac, tot i la calor o elfred i el mal que ens fan les botes visquemuna aventura molt especial envoltada d’a-mics. Perquè els amics que fas caminatentre boscos i tarteres també són màgics...

Volem compartir amb tots els que ens llegiuaquesta experiència i animar-vos a que ensacompanyeu, a que gaudiu d’aquesta mun-tanya màgica perquè tots ho hem viscut enalgun moment de la nostra infància, no?

Heu mirat mai en el forat d’un faig a veure sitrobeu un follet?

Estic cansat, no vull continuar... , i ara hemde baixar...

amb l’objectiu de col.laborar amb el progra-ma de voluntariat ambiental de l’Ajuntament.Cada primer diumenge de mes, al voltant delberenador de Can Ruti, hem estat fent tas-ques de manteniment, reg, desbrossada isenyalització dels arbres que s’han anatreforestant a la zona fruit de les successivesfestes de l’arbre.

Com s’ha esmentat amb anterioritat, tot apro-fitant l’experiència dels excursionistes en laconducció de grups a la muntanya, el Centreha portat a terme unes caminades, proposa-des per la Regidoria de Medi Ambient, quesón molt exitoses. Són sortides matinalsadreçades als ciutadans de Badalona. Enshan permès gaudir de les nostres muntan-yes i també conèixer el patrimoni cultural imedi ambiental que envolta la nostra ciutat.

Aquest any els veterans hem fet les següentssortides:

-Conca de Teià i Sant Mateu-Riells . Vall del Tenes-Pou de glaç – ermita de Cabanyes -Trilogia de les ermites (Rutes guia

des Palau Robert )-Serra dels Bufadors (El Ripollès)-Sant Quirze de Pedret (El Bergadà)-Serralada Litoral – Sant Mateu-Sot de l’Infern (El Montseny)

PPrrooppeerreess aaccttiivviittaattss

A les reunions informals dels dijous a la saladel Centre, es fixaran les dates idònies per atots els que hi vulguin concórrer, si més no,per a les següents sortides:

•Ascensió a Las Peñas de Herrera,situades a l’est del massís del Moncayo.•Ascensió al Costa Cabirolera, situat a la Serra del Cadí. 41 SCC•Excursió circular Collbató-Monestirde Montserrat-Collbató.•Recorregut parcial del GR 92, (a realitzar en vàries etapes) des de Port Bou a Badalona.•Sortides “per fer cames”, per la Serralada de Marina, Montseny, St. Llorenç, etc.

Carme Dimas i Raymí

Santi Cebrián

Excursió número 24 organitzada pel Grup de Veterans del Centre.Pont medieval de Pedret i edificació pre-romànca de Sant Quirze.

seccions

Butlletí 2007 .25

Els Carcaixells

26. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .27

seccionsseccions

EL FELIUET - Bicletada pel Gironès.Francament, el nostre país no progressaadequadament. No recomanable i menysamb nanos. No ens hi vam trobar còmodes,el camí està molt fet malbé. Obres, cotxespel mig... Vam començar-lo a Llagostera ifins a St. Feliu de Guixols.

LA CARTOIXA- caminada tranquil·la voltanttot el perímetre de la Cartoixa. És una bonamanera de fer descobrir als nanos el quetenim a tocar de casa.

ESTIU 2007

BANYADORES - el Maresme. Una matinald’escalada... la cosa promet.

VILANOVA DE MEIÀ. TORRENT DELBARRANC - Aquesta vegada l’objectiu erael de baixar un riu. Uns quants vam aprofitarper fer càmping el dissabte. La resta vanarribar el mateix diumenge. La proposta noera fàcil. D’entrada, ens calien neoprenspels nanos. Vam patir un dia de moltíssimacalor i, tot hi la complexitat de la sortida, lameitat de l’expedició va assolir l’èxit. La carade satisfacció de la canalla (perdó delspares) no es podia explicar.

I ara ve el fi de festa. No podíem i no volíem

acabar aquest any d’una altramanera.

Vam tornar al MATAGALLS.Però aquesta vegada a fer unvivac sota el cim.

Dissabte a les set de la tardainiciàvem la pujada des deColl Formic. Els grans feiaanys que no portàvem unesmotxilles tan grans. Que si elssacs , les màrfegues, el sopar,l’esmorçar, roba d’abric...

Poc abans d’arribar al cim, enun planell vam muntar el campament. Mentreel sol es ponia nosaltres preparàvem elsopar, esteníem les màrfegues i els sacsamb la canalla , i primer una, després duesvam començar a conptar estels. Tot i que ala matinada la temperatura ens va baixarfins els 11 graus, els nanos vam dormir lamar de bé.

L’endemà arribada al Matagalls per acabarbaixant cap a Sant Marçal.

Ha estat si fa no fa una sortida per mes.Algunes de senzilles, d’altres no tant, peròen totes hem buscat allò que les fes atracti-ves per la canalla. Que els vingués de gust ala Maria, la Sara, la Berta, la Nuria, l’Ondina,la Winona, l’Etna, la Gala, la Nerea, l’Itziar, enGuillem, l’Helena i d’altres... I sabeu que?Doncs que gairebé sempre han acabat tro-bant el follet màgic dins el forat d’un faig.

Això últim ens motiva a continuar buscantnoves propostes per fer-nos gaudir petits igrans i per descomptat, per augmentar elnombre dels amics màgics que dormensomiant sota els estels.

Fent una primera repassada ràpida s’emdibuixa el mapa pel que ens hem mogutaquest últim any en les diferents sortidesfamiliars: Montseny, Vall d’Aro, Vilanova deMeià, Conreria, Plana de Lleida, Gironès,Maresme.

Sense voler fer-nos pesats us en farem cinccèntims.

TARDOR 2006

CASTELLETS – De Sant Marçal a lesAgudes. Comencem forts. Excursió prouconeguda per tots, és un itinerari per anartranquils i disfrutar-lo, portant curaamb els nanos és molt factible i lasensació que tenen de fer unagran excursió els és molt motiva-dora. La mitjana d’edat dels nanosés de 7 anys (aquesta és la ques’ha mantingut al llarg de les sorti-des)

MATAGALLS – Des de Coll Formic, passant per Sant Segimon. Ésuna caminada llarga, però estem ala tardor i per tant trobem un boscde colors esplèndids, catifes defulles que son la delícia de lacanalla, boires juganeres que ensacompanyen tot el dia, i a més

quan ja baixem del cim el dia estàcaient i ens regala una posta desol rera Montserrat – impresio-nant..

PRIMAVERA 2007

CARCAIXELLS d’en Dalmau – (Valld’Aro) Ens trobem en un paratgepoc conegut però molt bonic.Estem a tocar del poble de Solius.Aquí s’hi amaga una caminadaper sobre d’unes agulles de gra-nit, amb algun passama en elspassos mes delicats, que ens fa

gaudir molt. També ens trobem amb un pontpenjant “quin yuyu”.

MOLLERUSSA – ARBECA - Bicicletada cir-cular amb cassola de cargols per dinar.

No sé si van ser els cargols però al final deldia el comptaquilòmetres en marcava 30.Qui diu que els nens es cansen? Al llarg delrecorregut vam estar envoltats pels campsde fruiters florits. Els colors us els podeuimaginar: rosats , blancs , grocs ... la nostraruta seguia paral·lela al canal d’Urgell. És lamillor època i tot l’itinerari és absolutamentpla.

Montse GàlvezFede Casanovas

El Feliuet

Sortida a Vilanova de Meià

Vivac al Matagalls

28. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .29

seccionsseccions

pis de Badalona i Santa Coloma–. Val lapena fer una visita al poblat ibèric, del queactualment en té cura el CentreExcursionista Puigcastellar de Santa Colomade Gramenet, el qual segueix amb les exca-vacions de poblat.

16 minuts. Sant Onofre. És l’ermita més pro-pera al monestir que queda en peus.Aixecada el segle XVII, conserva les carac-terístiques arquitectòniques d’estil gòtic,igual que el monestir, encara que d’unaèpoca més tardana. Atalaia perfecte de laplana badalonina, Santa Coloma i part deBarcelona. La vista de tramuntana s’esténfins Sant Llorenç del Munt, Montserrat i lapart occidental dels Cingles de Bertí.Agafant el camí de baixada, tornem a enlla-çar amb el que porta al collet de Vallençana–direcció llevant–, fins arribar al coll deRodasoques on emprendrem el descenssuaument.

25 minuts. Font de can Mas i les masies deCanyet. Passem per la gran Casa de canOliver, can Pujol, can Grapa i can Nadal per

arribar finalment a la carretera BV-5011 queens portarà a l’església de Canyet, punt desortida i arribada de l’excursió.

ASPECTES D’INTERÈS

•Claustre de Sant Jeroni

•Atalaia de la ciutat des de Sant Onofre

•Masies de Canyet

RRuutteess gguuiiaaddeess ddeell PPaallaauu RRoobbeerrtt

El passat dijous 19 d’abril d’enguany, vamorganitzar conjuntament amb el PalauRobert, una caminada de descoberta de laserra de Marina. Com ja sabeu, aquest és unprograma publicitat arreu dels països cata-lans i obert a la participació de qualsevolpersona interessada. En Jaume Suñol, con-juntament amb els incondicionals de la colladels veterans, van guiar i dinamitzar l’activi-tat.

TRILOGIA DE SANT JERONI DE LA MUR-TRA

Recorregut: església del Sant Crist deCanyet, torrent de Sant Jeroni, Sant Jeroni dela Murtra, pujada directa a Sant Climent,collet de les Ermites, serrat de les Ermites,cim de Poià, coll de Rodasoques, torrentPregon, església de Canyet.

Dificultat: FàcilTemps: 2h20’ de marxaBellesa/interès: 9/10

L’Itinerari segueix la pista lògica que sortintde l’església de Canyet porta al Monestir deSant Jeroni de la Murtra, ampla, fàcil i sensepèrdua possible, fins arribar al mateix

Monestir.

22 minuts. Sant Jeroni de la Murtra. Monestirmonumental del segle XVI, abandonatdurant molt de temps a partir de la gran cre-mada del 1835. Actualment resta habitat, i sibé no es fa gran cosa per restaurar-lo almenys es té cura de la conservació i mante-niment de les parts que resten encara enbon estat.

7 minuts. Ermita de la Miranda. Antiga estan-ça del Monestir edificada per a ser habitadaper monjos de l’ordre de Sant Jeroni.Totalment enrunada, queden les parets late-rals però sense sostre. Fou construïda ambdues plantes, oratori a la part baixa i habitat-ge a dalt. Tornant uns metres camí enreratornem a agafar l’itinerari de camí ample queporta a l’ermita de Sant Climent. La pista éscosteruda i fa diverses ziga-zagues enfilant-se cap al serrat de les ermites. Un corriolatrevit permet pujar-hi directament.

20 minuts. Sant Climent. La vista de la Vall deBetlem és àmplia pel costat de migdia. Aponent queda a tocar del poblat ibèric delPuigcastellar, situat al cim del Turó del Pollo.Entre aquest cim i Sant Climent resta el collde les ermites –zona fronterera dels munici-

Sant Climent La Miranda (1930)

Jaume Suñol i Sampere

Butlletí 2007 .31

seccions

taula (ping-pong) en la seva XII edició.

Aquest torneig, es un petit homenatge delsjugadors de tennis de taula de l’entitat cap alseu entrenador i mestre.

Els partits disputats varen ser les finals deles diferents categories, ja que durant tot elmes anterior, s’havien jugat els diferents par-tits corresponents a la classificació i elimina-tòries dels diferents grups, que estavenagrupats en dues categories: Joves iSeniors. El torneig Social, no es va poderdisputar, ja que no hi va haver cap inscrip-ció.

I com a cloenda i després de les finals, vahaver el lliurament dels obsequis a tots elparticipants i als jugadors més regulars de lacompetició de lliga 2006/2007, acabant ambun petit berenar.

PARTICIPANTS:

A la categoria de “Joves” varen jugar 6 juga-dors i es va repetir la final de l’any anterior,però diferent resultat, ja que el guanyador vaser en Joan Caralt que va vèncer a GuillemMartí.

A la categoria “Absoluta” varen jugar 18jugadors, arribant a la final en Pere Navarroi en Josep Mª Nolis, sent el guanyador enPere Navarro, després d’un partit molt dispu-tat.

30. Butlletí 2007

seccions

Aquesta temporada, els equips no varenassolir els objectius marcats a l’inici de latemporada.

Els resultats varen ser els següents:

DIVISIÓ D’HONOR CATALANA

A aquesta categoria l’equip va estar lluitanttota la temporada per no baixar de catego-ria, cosa que no es va assolir.

De totes formes, es va classificar per a lafase d’ascens a 2a Nacional i va quedar 4rten la lligueta, cosa que fa que l’equip, el pro-per any jugui a aquesta categoria.

En aquest equip varen jugar al principi enMarc Serra, en Toni Martínez i en PereCarmona, però a mitat de temporada, enMarc Serra va fitxar pel Calella, per tal depoder jugar els campionats de Catalunya id’Espanya de la seva categoria (Sub.21).Així doncs, va tenir que acabant jugant enJoan Redón, que estava a l’equip dePreferent, sent aquest últim jugador el mesregular en la competició.

PREFERENT

Respecte a la categoria de “Preferent”, l’e-quip de l’entitat tan sols va assolir la terceraposició de la seva lliga, quedant a les portesde fer la fase d’ascens a la Divisió d’Honor.Els jugadors d’aquesta categoria varen seren Jordi Serra, en Pere Navarro, en Josep M.Nolis, l’Isaac Llopis, en Carles Nieto i enFerran Roca, sent el jugador mes regular enJoan Redón, tot hi haver jugat la part final dela temporada a la Divisió d’Honor.

2a PROVINCIAL

A la categoria de “Segona Provincial”, l’e-

quip va estar format pels més petits de l’en-titat. Tot i que en els primers partits van estarrecolzats per en Jordi Serra i en Lluís Farrés,no varen poder mantenir la categoria, bai-xant a tercera provincial.

L’equip va estar format per en Joan Caralt,en Samuel Cañizares, l’Adrià Pueyo enFrancesc Nieto, en Guillem Martín i en LluísGarcía. Al final de la temporada es va incor-porar en Ricard Pueyo a l’equip. El jugadormés regular de la competició va ser enSamuel Cañizares.

Normalment en aquesta categoria, els juga-dors dels altres equips son jugadors experi-mentats, i els nostres encara que lluitin cadapunt, per la seva joventut, l’acaben perdent.

EDATS

Respecte a la categoria d’edats “Juvenil iInfantil”, el Centre aquest any tant sols hapogut tenir un equip a aquesta categoria. Elsjugadors han estat en Joan Caralt, l’AdriàPueyo, en Samuel Cañizares i en FrancescNieto, sent el jugador més regular en JoanCaralt.

VETERANS

Per últim, a la categoria de “Veterans”, l’e-quip va quedar tercer de la Lliga, no assolintles places d’ascens. Aquest equip ha estatformat per en Pere Navarro, en Josep M.Nolis, en Lluís Farrés, en Jordi Serra i enRafael Moreno, sent el jugador més regularen Josep M. Nolis.

XII TORNEIG “FACUNDO LAGUNAS”

Com cada any, el passat 26 de maig a partirde les sis de la tarda, es va celebrar elTorneig “FACUNDO LAGUNAS” de tennis de

Tennis de taula

Equip de 2ª Nacional.

Butlletí 2007 .33

articles

Idealment, s’ha de passar la primera nit almateix refugi de Conangles. D’aquestamanera, a primera hora del matí podrem ini-ciar el nostre recorregut. Teòricament, la rutatranscorre en paral·lel a la carretera N230. Elnostre company Pito Costa, però, ja ens vaadvertir de les dificultats d’aquest primertram, en que en algunes ocasions resultacomplex seguir el recorregut. S’han de tra-vessar alguns barrancs arrossegant la bici-cleta i, a vegades, és ben bé que s’ha forçatla ruta per no haver de trepitjar l’asfalt. Elscomentaris del nostre company, juntamentamb altres advertències que s’han penjat ainternet, ens fan decidir per realitzar els pri-mers 20 kilòmetres per la carretera. En 20minuts arribem a Vilaller. Estic convençutque la vàrem encertar. Només calia escoltaralgunes lamentacions d’altres companysque també realitzaven el circuit i varen“assaborir” els primers kilòmetres pel trajec-te oficial.

Un cop a Vilaller, s’ha de girar a l’esquerrapel carrer que indica el “road-book” i comen-çar a pujar el coll de Serreres. El sender“pica” fort, però les cames encara estanforça fresques i superem, sense especialsdificultats, aquest primer accident geogràfic(4 km al 9,3%). Una vegada superada la part

final del port, que transcorre per un boscforça bonic, se’ns obre l’accés a la Vall deBoí. La baixada és força ràpida. La pistaestà en molt bones condicions i és ample isense dificultats. Arribem a Llesp on podemdescansar i menjar una mica.

Des de Llesp remuntem un parell de kilòme-tres per la carretera que condueix a Barruera(L-500). Abans d’arribar-hi, agafem un tren-call a la dreta i comencem a pujar cap alspobles d’Iran, Irgo i Igüerri. De fet, el que enstrobem són petits nuclis rurals on és forçadifícil poder trobar-hi algun habitant. Això sí,el que no hi falta és l’omnipresent promotorade segones residències explotant elsterrenys d’aquests llogarrets. Superem el collde Sant Salvador i continuem fins al poble deGotarta. En aquest punt hem d’estar atents al’hora de girar a l’esquerra per un carrer,quasi al final del poble. Ens aturem en unabeurador per recuperar forces i emplenarles cantimplores. La ruta continua de baixa-da, ara per una pista estreta, que ens con-dueix cap al poble de Malpàs. Del poble noen veiem gaire més del que sembla unacasa de colònies. Ens topem una altra vega-da amb una carretera asfaltada que agafemcap a l’esquerra, de baixada. Un kilòmetremés enllà, girem una altra vegada cap a l’es-

32. Butlletí 2007

articles

La Pedals de Foc és el nom comercial querep una ruta circular d’uns 220 km que esrealitza en bicicleta tot terreny (btt). El puntde sortida es situa al reformat i confortablerefugi de Conangles, a la boca sud del túnelde Viella, i finalitza en aquesta ciutat desprésde recórrer extraordinaris paratges de lescomarques de l’Alta Ribagorça, el PallarsJussà i Sobirà i la Vall d’Aran.

Aquest circuit ja fa alguns anys que s’hapopularitzat per l’impuls que ha rebut delsmateixos organitzadors de la Carros de Foc,la famosa travessa dels refugis de la zonad’Aigüestortes-Sant Maurici. De fet, l’empre-sa que el va donar a conèixer (www.pedals-defoc.com) ofereix la possibilitat de partici-par-hi de manera organitzada, encarregant-se de tota la part logística (reserva de llocsper dormir, transport de material, desplaça-ment a través del túnel de Viella) i, a més,facilitant tota la documentació necessàriadel recorregut. Això sí, és obligat passar peruna sèrie de controls de pas si es vol optar

al premi final: el mallot oficial de la Pedals deFoc. En el nostre cas, vàrem decidir realitzarel circuit per lliure. Mitjançant el cercadord’internet “Google” és possible trobar dife-rents allotjaments propers a la ruta on pas-sar-hi la nit i força informació de gent quecomenta la seva experiència del recorregut.Si sou aficionats a l’ús del GPS, també éspossible descarregar-se el “track”.

La distància que s’ha de recórrer i el desni-vell que s’ha de superar (més de 5.000m)obliguen a repartir la ruta en diferents eta-pes. Nosaltres vàrem optar per dividir tot elrecorregut en 3 jornades, d’uns 80 km cadauna, aproximadament. Els qui exhibiu unamillor condició física us podeu plantejar elrecorregut en 2 jornades (hi ha “animals”que ho fan en menys de 24h !!). D’altrabanda, els que vagin més limitats físicament,crec que paga la pena invertir-hi 4 dies.

Pedals de Foc. Una part del Pirineu en BTT

Pujada a St. Salvador.

34. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .35

articles

querra, direcció Castellars. Encarem una deles pujades més dures del recorregut. A l’al-çada de Casa Abadia decidim posar peu aterra i descansar una mica. Aquest hostalpot ser una bona opció per aquells que deci-deixin fer tot el circuit en 4 jornades ja que enaquest punt ja hem pedalat uns 60 km, apro-ximadament. Després del merescut descansreiniciem el tram de pujada que resta perassolir el Coll de Peranera (9 km al 7%). Lasorpresa, però, és que s’acaba l’asfalt i enstrobem amb una pista de grava que encaraendureix més la pujada. Des del coll podemveure el petit llogarret de Sas i la suau puja-da al coll que haurem de realitzar. Abans d’a-rribar-hi, però, seguint la mateixa pista pas-sarem per l’abandonat poble d’Erta. Un delsatractius d’aquesta ruta és la possibilitat depoder conèixer aquests petits racons delPre-Pirineu on difícilment se’ns podria ocó-rrer arribar-hi amb qualsevol altre argument.Després d’accedir al Coll de Sas, baixemràpidament cap a Les Esglésies. Com quel’hostal del poble ja el tenien ple quan vàremtrucar per reservar lloc, vàrem optar perl’hostal de Buira, a uns 3 o 4 km. Sorpresa:són de pujada. Aquí va finalitzar la nostra pri-mera etapa, després d’unes 10 hores de

bicicleta i uns 85 kilòmetres recorreguts.

L’endemà, a primera hora del matí, baixadacap al poble de Les Esglésies i remuntadafins a trobar la cruïlla que dóna accés al collde l’Oli. Les cames s’han recuperat de l’es-forç i la pujada per la carretera asfaltada nosembla excessivament dura. A la meitat depujada aquesta esdevé pista ampla i lesrampes s’endureixen considerablement. Uns200 m abans d’accedir al coll, s’ha d’aban-donar la pista i prendre un corriol difícilmentciclable. Els darrers 10 minuts haurem d’a-rrossegar la bicicleta. Arribem al Coll de l’Oli.Deixem enrere l’Alta Ribagorça i iniciem eldescens cap a la Vall Fosca (Pallars Jussà).Els primers trams només són ciclables perals més tècnics. Nosaltres preferim assegu-rar el tret i ens ho prenem amb calma.Finalment, arribem al fons de la vall, ontambé es comença a observar, i molt, lapressió de les immobiliàries. A l’alçada de laTorre de Capdella, abans d’iniciar l’ascens altemut coll del Triador, ens proveïm de que-viures i descansem una mica. Després de3,5 km més per la carretera, a l’alçadad’Espui, agafem una pista a mà dreta icomencem els 12 km de pujada fins al punt

Pujada al coll de Triador.

36. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .37

articlesarticles

gran tonatge que “condiciona” el paratge,baixem fins al llogarret de l’altre marge delNoguera Pallaresa, Borén. Comencem aremuntar la carretera de la Vall de l’Alt Àneu.El darrer nucli habitat és Alòs d’Isil. L’asfalt,però, segueix éssent present fins a les pistesd’esquí de fons de Bonabé. En aquest puntcomença la pista forestal, ample i en suaupujada, que ens portarà fins a l’entrada natu-ral de la Vall d’Aran, l’ermita i refugi delMontgarri. Pedalar per aquest indret, envol-tat de boscos i amb la constant presènciadel riu, és una experiència inoblidable, acon-sellable per a tots aquells afeccionats a labicicleta tot terreny. A quarts de dotze arri-bem al Montgarri. Descansem i prenem unrefresc per finalitzar el darrer tram de pujadafins a Pla de Beret. Les pistes araneses ensreben amb un espectacular aiguat. Compodem, ens aixopluguem i intentem minimit-zar les conseqüències de la forta pluja.Després de 30 minuts, el sol torna a treure el

nas i ens permet iniciar la baixada de Pla deBeret. Passada una corba molt tancadad’esquerra, prenem, a la dreta, l’antiga pistad’accés a Pla de Beret (GR-211). La pistabaixa fins a Bagergue i, per corriols interiors,recorre els pobles de la vall fins a Viella. Al’alçada de Bagergue es pot proposar unaalternativa per aquells a qui encara els quediun raconet de força. Es tracta de pujar lapista del Collet de Varradós i baixar, per l’al-tra vessant, fins al poble d’Arròs. Ens manca-ria remuntar 5 o 6 km fins a Viella.

A la capital aranesa finalitza el nostre reco-rregut. Cansats i xops (ens va tornar a plou-re abans de finalitzar el recorregut) dema-nem que ens acompanyin a la boca sud deltúnel per recuperar el cotxe i tornar a casa.Vàrem compartir l’experiència en Pep, laNúria, en Jordi i en David.

més alt del nostre recorregut. Amb paciènciai els ronyons adolorits arribem al coll delTriador. Canviem de Pallars i canvia eltemps. Desconeixent que una mica mésavall ens podríem haver aixoplugat en unacabana en força bones condicions, aguan-tem l’aiguat al mateix coll. En aquest punt ésbàsic no confondre’s i agafar la pista de bai-xada cap a Llessuí. Sense perdre gaire alça-da hem de resseguir la pista cap a l’esque-rra, fins arribar al Coll de la Portella. La pistaplaneja amb tendència a guanyar desnivell.Les vistes sobre el Pallars Sobirà resultenextraordinàries. Respirem una mica a l’alça-da del refugi de Quatrepins i després enca-rem la darrera pujada fins al coll de la Creude l’Eixol. Iniciem la rapidíssima baixada perles pistes d’esquí d’Espot vigilant els perillo-sos tallants d’aigua (més d’un ha tingut unensurt per ensopegar-hi). S’arriba al conco-rregut poble d’Espot on molts dels com-panys de travessa s’hi queden a sopar i dor-mir. Nosaltres, però, preferim continuar fins aSon. Sortim del poble per la carretera princi-pal i després de baixar un parell de kilòme-tres girem a l’esquerra, en pujada. Les forcescomencen a anar justes i fins a Son hi ha unparell de trams que s’enganxen una mica. Amés, torna a ploure. A quarts de set arribem,

ben xops, a Casa Masover, on soparem ipassarem la nit després de pedalar 75 kmdurant 11 hores.

Teòricament, la 3a etapa s’ha d’iniciar bai-xant fins gairebé a València d’Àneu. Els com-panys de Casa Masover, però, ens recoma-nen prendre un corriol, més o menys tècnic,que surt de darrera de l’església de Son ievitar, així, perdre nivell. Els hi fem cas. Elcorriol, després d’un darrer tram molt dretque hem de fer arrossegant la bicicleta, ensporta fins a una pista més ampla. La resse-guim de pujada, fins arribar al final. Entrem albosc del Gerdar, una de les extensions d’a-vets més espectaculars d’Europa, on la llumdel sol difícilment pot travessar la part mésalta dels arbres i, per tant, hi ha una mancatotal de vegetació de sotabosc per on cami-nem (l’organització de la Pedals de Foc obli-ga a realitzar aquest tram a peu). L’escenariés extraordinari. Després de creuar l’avetar,per la pista del refugi del Gerdar, accedim ala carretera de la Bonaigua. Descendim 3 kmi agafem l’accés a Sorpe. En una font a l’en-trada del poble, omplim bidons i desprésacabem de creuar el poble. Per un senderen no massa bones condicions, difícil delocalitzar per la presència de maquinària de

David Campany

Conangles

38. Butlletí 2007

articles

Expedició al Pamir del Vorobieva (5691m.) i al Pic dels 4(6299m.), que si no fos perquè té els dosgegants del Comunisme (7495m.) iKorzenevskaya (7105m.) al seu costat, seriaconsiderat un cim de molta més importància.Una ascensió de molta categoria!

El 6 d’agost ens preparem per fer l’atac alKorzenevskaya. En Quim està fotut. Li hanreceptat antibiòtics i 4 o 5 dies de repòs.Prenc la decisió d’atacar el cim amb en Rafai en Pedro i, de tornada, amb en Quim recu-perat, podem tornar a intentar-ho. La logísti-ca de l’ascensió la tenim pensada de lasegüent manera: el primer dia arribarem alCamp 1 (5300m.), el segon dia ens agrada-ria arribar al Camp 3 (6300m.), tot i quetenim l’opció de quedar-nos al Camp 2(5800m.). Personalment, sóc un detractord’aquest camp, brut i mal ubicat i massa pro-per al Camp 1. Amb una bona aclimatació,sóc totalment partidari d’arribar al Camp 3 elmateix dia. D’allí atacarem al cim.Dissortadament, el dia que sortim del Camp1 en direcció al Camp 3, ja per cordes fixes,en Pedro prefereix quedar-se a dormir alCamp 2 degut al cansament. Aquesta jorna-da de retard ens fa perdre un dia excel·lentper a fer cim, ja que tots els expedicionarisque el dia següent surten del Camp 3 acon-segueixen coronar. Dies per-fectes meteorològicamentparlant. El dia següent en arri-bar al Camp 3, la meteorolo-gia canvia i passem dues nitsde tempesta. Dies de incomo-ditat a la tenda, de fondreneu, de mal d’esquena idonar massa voltes a tot ple-gat. Dos jornades d’intensvent i neu que ens fan replan-tejar l’atac al cim. Només ensqueda una ració de menjar,per a repartir entre tres.Podem aguantar un dia mésamb la inseguretat meteorolò-gica, però amb força expedi-

cionaris al Camp 3 per obrir traça, o bé tor-nar al Camp Base a descansar i provar unnou atac, encara amb prou temps com per acometre’l. En Rafa i jo estem disposats a tor-nar-ho a intentar, però en Pedro no s’hi veuamb forces. Si baixa ja no tornarà a pujar.Així doncs, la solució esdevé senzilla. EnRafa i jo baixarem al Camp Base i provaremun altre atac i en Pedro es quedarà un diamés esperant la millora. Coses de l’atzar, eldia següent millora el temps i la bona combi-nació amb els expedicionaris fa que puguinobrir una bona traça i assolir el cim.

Mentrestant, en Quim, ja recuperat decideixcomençar l’atac al cim amb en Sasha, unguia rus. Cal aprofitar el bon temps i el dia 14d’agost arriben al cim. Després, un descensforça dur degut al sobtat canvi de temps.Quan arriben al Camp 3, coincidim amb enQuim. Malauradament, en Rafa no s’ha vistmotivat per fer una nova temptativa i he deci-dit suprimir un dia de descans i provar unnou atac en solitari, com més aviat millor, aveure si podria coincidir amb en Quim.Arribo, així doncs, al Camp 3 directament delCamp 1, tot i que la intensa nevada quecoincideix amb el descens del cim d’enQuim, fa que hagi d’obrir traça penosamenta partir del Camp 2. Arribo esgotat, però

Aquest estiu, l’amic Quim Aymerich i jomateix hem decidit anar al cim delKorzenevskaya (7.105m.), a la serralada delPamir, al Tajikistan.

Perquè al Korzenevskaya? Primer de tot per-què, personalment, volia viure l’experiènciade fer una expedició, en el sentit de situar-teen un Camp Base d’alçada, i des d’allí pre-parar tota la logística i aclimatació, bé sia enestil més purament clàssic o alpí, per a dur aterme l’ascensió al cim. Segonament, per-què tenia ganes de fer una cota de 7000metres. Després de fer cims de 3.000, 4.000,5.000 i 6.000 metres, crec que la progressióanava en aquesta direcció. Els permisos perassolir aquestes cotes arreu del món sóncars i al Pamir és on ens surt més a compte.En tercer lloc, el Korzenevskaya s’ajustava

molt a les nostres característiques: no és uncim tècnicament senzill, però tampoc estemparlant d’una dificultat molt elevada, fora delnostre abast.

El 22 de juliol volem cap a Dushanbe, capi-tal del Tajikistan. Ciutat lletja i gris, típicaherència del comunisme. D’allí volem ambbimotor fins a Jirkital i d’allí al Camp Baseamb helicòpter, a 4360 metres. A Dushanbehem coincidit amb un parell d’andalusos, enRafa i en Pedro, i la bona sintonia fa quesiguem un sol bloc a partir d’aquell mateixmoment.

Passen els dies al Camp Base i amb ells elsprimers mals de cap provocats per l’alçada,i les diarrees, que conviuran amb nosaltrespel que resta del viatge. Aclimatem al cim

articles

Butlletí 2007 .39

Ascendint el Korzenevskaya. Camp 3.

Ascendint el Pic dels 4.

40. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .41

articlesarticles

feliç, quan m’assabento que en Quim haobtingut el premi de l’ascensió.

Els propers dies puc dir que em torna a per-seguir la mala sort. No n’hi hagut prou ambhaver de retardar el primer atac al cim i coin-cidir amb el canvi meteorològic, o amb erraramb la decisió de no esperar un dia més alCamp 3. El 15 d’agost resto sol al Camp 3,aguantant la nevada i amb la traça del grupd’en Quim totalment esborrada. Tot un diadins la tenda qüestionant-me constantmentquè collons estic fent aquí. Al vespre arribaun company de Madrid, en Nacho, i m’anun-cia l’arribada de quatre francesos pel diasegüent. Això m’anima i el 16 d’agostcomenço a obrir traça, si més no, pensant enun atac pel dia següent. M’enfonso constant-ment entre el genoll i la cintura.Aconsegueixo fer uns tres-cents metres dedesnivell amb tres hores. Esgotador esforçque queda diluït en poques hores, quantorna a nevar intensament. A la tarda, latraça que m’ha costat tant de fer ja està com-pletament esborrada. Tot i això, no desistei-xo i quedem amb els francesos per sortir el

dia següent a les cinc del matíper fer un nou atac al cim. Somsis persones al Camp 3 i benorganitzats ho podem aconse-guir. Em passo la tarda dins latenda, veient la intensa nevadai desfent neu per hidratar-me.

El 17 d’agost a les quatre delmatí ja estic despert. Estànevant. Psicològicament ja noem veig capaç de tirar enda-vant amb aquesta muntanya.Ho he estat intentant els únics5 dies, dels 12 últims, que nos’ha pujat al cim. Desisteixo.Baixo cap al Camp Base ambla decepció de no haver acon-

seguit pujar fins a dalt, però amb el conven-ciment de que no he pogut fer-hi més.

L’experiència d’aquesta expedició ha estatsensacional, increïble i m’ha fet canviar lamanera de concebre l’activitat d’alta mun-tanya. Una experiència brutal que trigaréanys en tornar a repetir, doncs no és el tipusd’activitat que més em motiva. Una activitatmassa estàtica: massa hores al Camp Baseaclimatant i descansant; massa hores inactiua la tenda, esperant el bon temps i aguan-tant gebrades i vents; massa dies menjantmés que malament; massa dies beventaigua de neu, amb gust de recremat i de llei-xiu; massa dies orinant en una ampolla deGranini i dormint en un sac humit del gebre;massa dies mesurant el desgast en l’activitatd’aclimatació pensant en l’objectiu final;massa energies concentrades en un solobjectiu, per acabar en mans de l’atzar.Aquesta ha estat la meva gran sorpresa! Jaet pots trobar físicament bé i estar ben acli-matat, però si no hi ets el dia adequat i elmoment oportú...ho tens molt complicat.

Pic Comunisme

Pito Costa

Butlletí 2007 .43

articles

pietat del Museu de Badalona ni del’Agrupació ni del Centre, sinó patrimoni detots els badalonins, que sense excepciótenen el dret ciutadà de gaudir, vetllar i con-servar la seva pròpia història.

Ha estat un treball llarg, dificultós i ple desuspicàcies tècniques i de pertinença, queel departament d’Arqueologia del Museu deBadalona ha sabut resoldre perfectamentde comú acord amb el Museu d’Arqueologiade Catalunya, fins aconseguir que aquestretorn s’hagi fet realitat.

Es tracte d’un material que s’integra a lesposteriors excavacions, que durant elsúltims anys s’ha anat trobant en les prospec-cions arqueològiques del municipi, encaraque podríem considerar que són els queteníem fins ara als expositors i vitrines elsque s’han d’afegir al que avui hem recupe-rat, per ser aquest material el primer en ori-gen del nostre Museu de Badalona.

Testimonis directes varen estar presents al’acte de retorn d’aquestes peces, els que enuna època valuosa foren servidors incondi-cionals de l’Entitat vetllant també per aques-tes troballes. Són els darrers representantsque, afortunadament, han arribat a tempsper donar testimoni de l’acabament d’unllarg cicle, que ningú més a propòsit que ellspodia tancar.

Gràcies, Francesc Cairó i Garcia, Jaume Camprubí i Serchs, Antoni Deulofeu i Arquer, Marcel Giró i Marsal, Modest Giró i Marsal, Horaci Sampere i Giró Joan Soler i Rovira

i prop de tres-cents més, que ja sols restenen el record de l’Entitat.

42. Butlletí 2007

articles

El material espoliat el 1940, consistent en tro-balles arqueològiques que la nostra Entitatpreservava com a Museu de Badalona, tornaaltra vegada a la ciutat el 25 de juliol de 2007per engruixir el patrimoni del Museu deBadalona, del que ja en formava part.

Havien passat 67 anys, 8 mesos i 28 diesdes que va desaparèixer l’AgrupacióExcursionista i el primer Museu de la Ciutat.Algú em pot dir, home potser tampoc calpuntualitzar tant. Senyors, és que no estemparlant d’un fet convencional d’aquellaèpoca, sinó d’un fet injust sense cap ni peus,on un bon nombre de badalonins havienposat il·lusió en el treball de reunir tot el quefos possible sobre la història de la nostra ciu-tat, i ho havien arribat a aconseguir l’any1933 amb la posada en marxa del primerMuseu.

Per tant, quan les coses són injustes, quanels fets campen de la ma de les represàlies,i quan s’espera que un dia tot s’acabi, escompten els dies amb els dits de les mansde tota la gent que es va veure desil·lusiona-da i estafada, esperant que un dia torni totaltra vegada al seu lloc.

Les coses no són sempre a gust de tothom,ja ho sabem, però quan aquest tothom sónels que tenen la facultat inapel·lable perpoder manar, les coses acaben sent definiti-vament a gust d’aquests. (Que és el que vapassar el dia 3 de març del 1940, la desapa-rició del Museu i l’Agrupació). Ara, teòrica-ment tot torna al seu lloc. Així ho veiemnosaltres, els que hem continuat aquí des-prés dels anys, els que no hi vàrem partici-par directament en aquelles dates. Però resja no és igual, i si no que ho preguntin alsFont, Cuyàs, Abril, Domingo, Milian, Oriol,Carreras, Giró, Duran, Saturi, Garriga, Py,

Cairó, Costa, Soler, Camprubí, Sampere, i lainacabable llista dels que es van esforçar,amb il·lusió, per iniciar el Museu, estimulatssempre per Francesc Prat Vila, autènticmotor i ànima de l’Agrupació i del Museu.Avui simplement, tot torna al seu lloc d’ori-gen, sols per restituir el pecat imperdonabled’omissió. Nosaltres n’estem contents, elsque queden de l’Agrupació Excursionista iels seguidors del Centre Excursionista n’es-tem contents, però no il·lusionats com hoestaven els seus fundadors, que varenpagar el seu treball amb l’escarni moral i físicd’allò que encara no s’ha restituït, ni espodrà restituir mai, perquè forma part de lahonorabilitat de les persones, foren menys-preats i humiliats sense cap justificació.

Dels que ens van precedir, la majoria ja noestan entre nosaltres, de 300 associats al’Entitat només mitja dotzena són testimonispersonals de l’època. Els que falten noméshi són en el record, Per tots ells es celebràl’acte de rebuda de les peces arqueològi-ques procedents del Museu Arqueològic deCatalunya, on durant tot aquests anys hanestat ubicades. Per això s’hi convidarentambé els seus familiars més pròxims, no peruna gentilesa, sinó perquè creiem que enmemòria dels seus pares tenien tot el dretd’estar-hi presents, perquè els qui tocava jano hi podien ser.

El Museu, l’Agrupació i el CentreExcursionista es donen les mans felicitant-semútuament pel darrer treball portat a termepel personal de d’aquest Museu: la recupe-ració de les peces arqueològiques espolia-des l’any 1940, que foren ingressades alMuseo Arqueológico Provincial de Barcelonai reconegudes oficialment al seu inventariquatre mesos més tard: peces romanes ipeces ibèriques, que no han estat mai ni pro-

Un fet important per la nostra Entitat i per Badalona

Jaume Suñol Sampere

Butlletí 2007 .45

articles

53ena Caminada de Regularitat per laserralada de Marina El diumenge 19 de novembre, el CentreExcursionista de Badalona va organitzaraquesta tradicional activitat de més de migsegle d’història, que enguany era novetat ala Copa Catalana de Marxes TècniquesRegulades i que ha introduït al circuit la tèc-nica de la “regularitat lliure”. Aquesta tècnicavalora la regularitat del pas, sense establiruna velocitat determinada, sinó deixantescollir el ritme o velocitat de pas a cadaequip; per valorar-ho, s’escull un tram isegons la velocitat feta en aquell, s’extrapo-la a la resta de trams, tenint en compte elsdesnivells del terreny i penalitzant les des-viacions a la resta de trams.

Tot i tenir limitada la participació a 100equips, es van acceptar 107 inscripcionsdintre del termini establert, dels qual 102equips es van classificar, dades que elsorganitzadors valoren com un èxit absolut.

L’inici de la caminada va ser a les vuit delmatí, darrera l’Hospital de Can Ruti, i ensportava per les faldes del Turó de l’Homecap a dalt de la carena, passant pel Coll deMontalegre i les cases del Turó del Reig, perdesprés davallar per la banda oest del Turóde la Creu cap a la Conreria, on estava situatl’avituallament de l’esmorzar.

Des d’aquí, tot fent un bucle i endinsant-nosal terme municipal de Sant Fost de

Campsentelles, passant per entranyablesracons al voltant de les fonts de la Dinamita,Sunyera, Sant Domènec, retrobàvem elcamí pel que havíem vingut, per desfer-lo acontinuació. Cap al final ens desviàvem capel Coll de Fra Rafael, resseguint el Turó delmateix nom, per arribar de nou al punt desortida, on la organització havia instal·lat ungran cartell amb els possibles resultats,segons la velocitat portada en el tram com-près entre el control 4 i 5, hi havia preparatun refrigeri pels participants.

A l’igual que les anteriors edicions, durant lacaminada els participants tenien l’opció derealitzar fotografies per tal de participar en elconcurs de fotografia de la caminada.

Tots els participants van rebre com a obse-qui una samarreta commemorativa de lacaminada, a més de l’esmorzar i avitualla-ments habituals.

A l’acte de lliurament de premis, celebrat eldissabte 25, vàrem comptar amb la presèn-cia del Regidor d’Esports de l’Ajuntament deBadalona. La projecció d’un muntatgeaudiovisiual amb els millors moments de lacaminada va obrir l’acte. Com ja és tradicio-nal després de l’entrega de trofeigs, es varealitzar un sorteig de material esportiu aixícom llibres i mapes de muntanya i finalmentun refrigeri per tots els assistents.

articles

CLASSIFICACIÓ

CLASSIF. EQUIP NOMS ENTITAT PUNTS1 82 Lorca, Juan Brocal, Josep P.Fondista Badalona 32 86 MASSANA CUADRAS, XAVIER ORTEGA DONATE, AUREA A.E. TALAIA 33 62 Faidella, Jordi Jose Vargas Palomo,Carlos Andres CEC 34 73 Rodes Navarro, Mª Angeles Cinca Casanovas, Miquel CEC 45 70 Gazquez Montes, Marta Ramos Garcia, Natalia 46 35 Zudaire Sanz, Jesus Cotelo Cerdan, Teresa C.E.Molins de Rei 47 98 OLIVERES RAFOLS, Roc GUERRA RIBO, Ferran 48 54 COLL, Josep COMA, Toni CE AVINYO 49 59 CRESPIERA BADIA, Abert VALENTI MALVIEDRO, Sonia CE AVINYO 410 33 VILADRICH CASAS, Joan COSTA JIMENEZ,JOSEP Ma. CE AVINYO 411 36 ALTARRIBA CASELLES, Jordi COSTA CAIXACH, Atila CE AVINYO 412 88 MESA, Claudia RUBIO, Xavier Foment Excursionista 413 55 DOMINGO, Roger Garcia, Ricard Foment Excursionista 414 9 Rufian Ariza, Belen Hernandez olivar, Ana 415 89 MONROS AUDI, Antoni GIL LAGE, Elisenda CM l’Hospitalet 416 102 Escorihuela Ventura, Arnau Escorihuela Nebra, Ricard 417 74 HERMS, Valenti RUBIÓ, Montse CE AVINYO 418 48 CARRERAS, Jaume CARRERAS, Casimir CEB 519 91 Moros Vela, Santiago Español Suarez, Maria José CE Parets 520 26 Tejedor estrada, RogerTejedor boixaderes, Jaume CEB 521 14 Sanchez Sianes, Xavier Martínez Segovia, Eva CEM 522 25 TALAVERA SANCHEZ, Juan GARCIA GARCIA, Francisco 523 28 MARCO RIERA, JOAN VADIM RIERA RIEZU, TERESA MARIA C.E. Els Blaus 524 69 Gazquez Corregidor, Pedro Montes Carretero, Ana 525 96 OLIVERES PI, Joan ROCKI, Mark 526 52 CODINA, Joan GALANTE ESTEVEZ, Manel CE AVINYO 527 77 ISERN GONZÀLEZ, MARIA MARCO PÉREZ, FERMÍ C.E. Els Blaus 528 13 Salvador bertolin, Joaquin Vinyoles Rovira, Roser 529 47 Cañabate Martínez, Albert Abarca, David 630 46 Camprubí i Solà, Pere Hernandez, xavier 631 2 PLANAS BERTRAN, JOSEP MUELA ALMENDROL,ROSER A.E. TALAIA 632 30 Vicente Martin, Marta Serra Marco, Antonio 633 81 López, Fernando Puigüelo, Justo P.Fondista Badalona 634 61 EXPÓSITO BURGOS, Francisco MAGALLÓN, Basilio Salesià Badalona 635 64 FONTS OLIVA, Manel COROMINAS MORRAL, Pilar CE AVINYO 636 31 VILA SANCHEZ, Pere SABATER, Sergi 637 44 Camacho Salazar, Julian Camacho Tejedor, Oriol CEC 638 6 Gurri Sala, Dolors Camprubi Gurri, Adrià CEC 639 11 SAGARRA MAS, ANTONI OLTRA VILAPLANA, ELISEU A.E. TALAIA 640 18 SERRANO ALCALÀ, Antonio REGORDAN RUIZ, Miguel Angel 641 19 SERRANO ALCALÀ, Gregorio MARTÍNEZ GARCIA, Maria Rosa 642 90 Montanya Fibla, Ferran Gol, Rita 643 23 TOLL TORRES, Rosa FARGAS VILA, Jordi CE AVINYO 644 71 GOMEZ, Mabel SALA, Alejandro Foment Excursionista 645 83 LUQUE, Alejandra DOMINGUEZ, Oscar Foment Excursionista 646 65 Forcadell Escouffier, Albert Querol Sans, Eva 747 27 Ureña Martinez, Paqui Perez Palma, Trini CEB 748 66 Garcia Arellano, XavierLopez Rodriquez, Jose Antonio 749 29 VALL CAMPRUBI, Avelina MILL SEUBA, Jordi CE AVINYO 750 79 LLOBET MASSANÉS, Miquel FERNANDEZ FERNANDEZ, Q. CE AVINYO 751 8 ROSSELL, Victor GIMENEZ, Marcos Foment Excursionista 752 68 Gazquez Montes, Daniel Gazquez Huertas, Eric 853 34 Villar Colomer, Jordi Colomer, Rosa CEB 854 20 Sobron Hayes, Sara Larrañaga Recio, Lander CEB 855 104 Galbalda, Juanjo Galbalda, Alejandro 856 24 Surra Parcet, Enric Belmar, Toni 857 105 Aznar Garcia, Eugenio Aznar Toledano, Ruben 858 7 Ros, Susanna Ros, Albert 859 80 LÓPEZ RUIZ, José LÓPEZ VALLE, Eliseo Foment Excursionista 860 37 Bartoli, Juan Lillo, Francisco P.Fondista Badalona 861 42 Calvo Mota, David Villanueva Cordovés, Laura P.Fondista Badalona 962 39 Blanco Duelt, Angel Segura Martínez, Carlos 9

46. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .47

articlesarticles

Per segon any consecutiu, després d’unllarg període d’absència, el passat mes demaig vàrem participar a la festa del Badiu.Activitat organitzada per l’associació deveïns del centre i desenvolupada al Parc deCan Solei dins del marc de la festa major deBadalona.

Un monolit de 6 metres d’alçada i 3 caresequipades amb preses d’escalada i un llargpont de mico van servir de reclam als cente-nars de persones que, any rere any, visitenaquesta festa. La cua permanent que duranttot el dia vàrem mantenir davant de la nostraparada va ser poc menys que esgotadora.Calculem que més de 300 nanos van disfru-tar d’aquesta activitat, que entre altresobjectius té el de donar a coneixer les activi-tats que es desenvolupen al centre. Cal afe-

gir que el muntatge del pont de mico, totauna aventura pels que varem dedicar les pri-meres hores del dia a lligar i tensar les cor-des, va fer les delícies dels mes petits, queespantats per la verticalitat del monòlit vandisfrutar d’allò més.

Cal agrair a la federació les facilitats que ensvan proporcionar per aconseguir gaudir delrocòdrom utilitzat. Així com a la vintena desocis que van ajudar desenvolupar l’activi-tat. Algunes de les tasques, i especialment lade posar i treure l’arnés a tots els partici-pants requereix d’un esforç, no sempre prouvalorat.

La televisió de Badalona, així com el diari elPunt del Barcelonès, es van fer un ampliressò de l’activitat.

Festa del BadiuCLASSIF. EQUIP NOMS ENTITAT PUNTS63 103 Sellarès Teixidor, Jofre Sellarès Tresserra, Jaume 964 21 SOLDEVILA BARBOSA, Joan CASTAN SAHUN, Mercedes 965 93 MUNTADAS MIRANDA, Joan MUNTADAS PELÁEZ, ISAAC G. E. CAMPDEVÀNOL 966 92 MULA AYZA, Gemma MULA SISÓ, Francesc BUFALA 967 38 BELL PERA, Jordi RIBAS MORE , Silvia BUFALA 968 87 Medioaldea, Antonio Guerrero, Gabriel P.Fondista Badalona 969 12 SALA, Olga MORA, Moises Foment Excursionista970 10 Ruiz garcia, Ana Ferrer Barrera, Maria Rosa CEB 971 51 Castillejo, Amparo Ruiz, Juan C.Ciclista Betulo 972 43 Calvo Mota, Ismael Bigas Salgado, Lourdes 1073 85 Martínez, Pau Guntin, Aurea P.Fondista Badalona 1074 101 Salvador Rodriguez, Joanot Salvador Vila, Pere CEB 1075 94 MUÑOZ FERNANDEZ, Eva Fernádez, Jose Ignacio 1076 1 GARCIA TORRECILLAS, Miguel GIMENEZ PICAS, Jose Mª CEB 1077 22 SOLSONA RUIZ, Núrria FERRER MUÑOZ, Consol 1078 56 ESCALÉ MANUBENS,Ma.ANGELS VILASECA, Remei CE AVINYO 1179 40 BONILLA BALAGUER, BEGOÑA Gispert Bayer,Esther 1280 32 VILA, Teresa GRANADOS, Lourdes 1281 75 Hernadez Sanchez, Daniel Rios Ortiz, Sergio 1282 15 SANTACANA CUADRADA, LL.E. VICENTE MARTIN, ESTHER CEB 1283 76 Ingelmo,Ulpiano Rodriguez, Francisco P.Fondista Badalona 1384 112 SANTACANA VICENTE, CRISTINA CANALS ROIG, SARA 1385 63 Ferran Garrido, Jordi Blasco Anton, Pepito CEB 1386 67 Garcia Sevilla, Antonio Diez Fernandez, Alicia 1487 72 GROGUÉS MATEU, Mercé BORDAS CARNÉ, Xavier 1488 84 MARTÍNEZ GÀMEZ, Mario MARTÍNEZ HERNANDEZ, Paula 1489 41 CAIRO I TEJEDOR, Montserrat ASENSIO I GIRALT, Llatzer 1490 99 Oriol Salvans, Julia Oriol Rodon, Judit CEB 1591 97 OLIVERES RAFOLS, Marc ROCKI, Rebeca 1692 17 SEGLAR, Javier DEL RIO, Jorge Foment Excursionista 1693 4 RIERA RIEZU, CRISTINA MIRALLES BASSEDA, RAMON C.E. Els Blaus 1694 100 Salvans Rodon, Joel Oriol Salvans, Pau 1795 95 MUÑOZ-RAMOS TRAITER, Gregori MUÑOZ-RAMOS , Pau 1796 50 Galvez ,Montse (FEDE) Garcia, Andrea CEB 1897 78 JURADO JIMENEZ, Francisco SANZ IBARZ,Esther 1898 45 Campany Cabañero, Josep Maria Herrero Aragonés, Concepció CEB 1899 16 COLL ARTÉS, RAMON FERNÁNDEZ VESALO, ÁNGELA 18100 49 CASANOVAS,Maria (FEDE) PUJOL, Berta (FEDE) CEB 20101 5 RIERA, Vinona (FEDE) MERITXELL (FEDE) CEB 71102 3 PUIG FERRER , Meritxell GRANADA, Pep CEB 118

CLASSIFICACIÓ PER ENTITATS

CLASSIFICACIÓ ENTITAT PUNTUACIÓ

1 CE AVINYO 122 CEC 133 Foment Excursionista 144 A.E. TALAIA 155 CEB 176 P.Fondista Badalona 177 BUFALA 188 C.E. Els Blaus 26

1r CLASSIFICAT CENTRE EXCURSIONISTA DE BADALONA

18 48 CARRERAS, Jaume CARRERAS, Casimir

PREMI AL PARTICIPANT DE MENYS EDAT

5 2 68 Gazquez Huertas, Eric 7 ANYS

PREMI AL PARTICIPANT DE MÉS EDAT

30 46 Camprubí i Solà, Pere 73 ANYS

48. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .49

articlesarticles

A la vida d’un escalador, segur que algunavegada conversant amb algú que no s’enfilaper les parets, haurà sortit la pregunta deperquè escalem. És fàcil intentar explicar-hocom una activitat esportiva a la muntanya,amb la peculiaritat això sí, de tenir vistespanoràmiques i privilegiades de tot allò queens envolta, clar. És evident que és totalmentcert això, però l’únic motiu és només realitzaresport amb el buit al darrera, el què ensimpulsa una setmana rera l’altre a deixar-nosels dits a la roca?. O hi ha també algunacosa més profunda en la nostra ment, queens té inmersos en una addicció psicològi-ca a l’adrenalina i a trobar-nos en situacionscompromeses, en que el fet de posar-nos aprova sembla que estigui per sobre del solfet de passar un bon dia realitzant una acti-vitat esportiva desafiant la gravetat.

Segur que com qualsevol altre esport, laqüestió mental hi juga el paper principal i l’è-xit és el tresor més anhelat, és el resultatdesitjat de tant treball i dedicació, ja siguientrenament físic com treball psíquic.

El fet de triomfar i poder fer una via difícil enla qual ens hem estat motivant durant unsdies (potser fins i tot mesos) i en la qual elfet només de pensar-hi ens intimidava iremovia l’estómac, fent-nos ressorgir lespors i les inseguretats més interiors , ensgenera doncs, un estat de benestar i satis-facció personal que ens fa sentir més realit-zats i en camí cap els nostres propòsits.Quins són aquests propòsits, direu?. Doncssuposo que millorar com a persona i arribara tenir el control interior, demostrant-nos anosaltres mateixos, que som capaços d’a-frontar els reptes que tant respecte ensgeneraven. Crec que no hi ha un final estric-te en els propòsits, sinó més aviat un camí aseguir cap a ser la persona que desitgemser . En aquest camí però, trobarem molts

obstacles a superar però un dels més obs-curs serà el de l’ego, ja que al mateix tempsque triomfem, o al contrari fracassem, lanostra autoestima es creix o es decau i aquíés on nosaltres hem de fer d’àrbitres delssentiments que es generen dins nostre i nodeixar que cap es dispari i pugui transfor-mar-se en un aspecte negatiu en la cons-trucció de la persona que volem ser.

L’èxit s’ha de veure com un regal, però nocom un objectiu, ja que l’important és veureque estem lluitant i avançant cap al nostrepropòsit. Per tant l’autoestima ha d’estar lli-gada a aquest avanç i no tant al triomf, jaque potser se n’aprèn més en un fracàs queno en un triomf. Per exemple el cas en elqual hem hagut de prendre la decisió de bai-xar-nos d’una via. ja sigui perquè no hemestat a l’alçada de la dificultat i això ens hadonat una lliçó d’humilitat o perquè el tempsno estat favorable, donant-nos també unalliçó de paciència i resignació. Així doncs, noacabar la via potser ha estat més positiu jaque ha generat un estat dins nostre més enri-quidor que no pas l’eufòria, tant gratificant,això sí, que es té quan es triomfa.

Està clar però, no ho puc negar, que el fet detriomfar amb els objectius, o sigui fer les viesdesitjades, també és una senyal que anemen el camí de la superació i creixement, peròque en tot cas no és el propòsit final.

L’escalada , així doncs, entre moltes altrescoses, és també el camí per seguir avançanten aquest propòsit de millorar com a perso-na i poder arribar a tenir un major controldins d’aquest gran món interior d’emocions ipensaments que tenim dins nostre.

Escalada teràpia psicològica

Jordi Renom

50. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .51

articlesarticles

rar un dia a la espera de bones condicions iel dia 16 d’agost amb un fort vent i obrinttraça, però amb el cel seré, vàrem sortir totsquatre cap el cim.

Aquest tram és també molt vertical i equipatamb moltes cordes fixes. Aquí cadascúpujava segons les seves forces. Finalment el

Pedro acompanyat per unitalià i jo una hora i mitjamés tard, arribàvem al cim.

Pel camí havien girat cua elPaco i el José amb proble-mes pel fred i el cansa-ment.

Malauradament, el Pedro,ja de baixada, es desco-breix congelacions a quasitots els dits de les mans,dificultant moltíssim el des-cens.

El dia següent, decidimbaixar el Pedro i jo per la cara Sud, molt mésfàcil (encara que més llarga i molt perillosaper les esquerdes i risc d’allaus); mentre elscompanys José i Paco, baixen pel Nord,desmuntant els camps d’alçada.

Desprès de 10 hores i 1900 m de baixadavàrem arribar al camp Base Sud d’una altra

“...El Khan Tengri és una magnífica muntan-ya amb un bell nom...”

Amb aquesta frase descriuen els habitantsde la zona la seva muntanya.

A l’antiguitat, escriptures de mapes xinesos,ja l’assenyalaven i l’anomenaven “Príncepdels Esperits”. Té una estructura piramidal, ila seva bellesa és comparable a la d’altrescolosos del planeta, com el K2, l’Alpamayo,el Matterhorn, l’Ama Dablam o el NandaDevi.

Arguments com aquests així com la dificultattècnica i l’alçada d’aquesta muntanya, ensvan fer escollir el Khan Tengri com a terrenyde joc per a la nostra aventura d’aquestestiu. També van ser determinants els èxitsen el Pic Lenin de l’any passat i el de ja faalguns anys sobre el Pic Korzenevskaya,que ens van permetre anar agafant expe-riència i bagatge sobre muntanyes de 7.000m.

La ruta triada va ser la Solomatov de la caraNord.

EEll TTiieenn--SShhaann

La ciutat d’Alma-Ata (Almaty), antiga capitaldel Kazakhstán, és la porta d’accés a laserralada del Tien-Shan. Des de fa moltssegles es coneix l’existència d’aquestaserralada anomenada amb una paraula xine-sa que vol dir “Muntanyes Celestials” i ques’allarga 1600 Km., formant una àrea de fron-tera entre la Xina i la C.E.I.

En realitat, aquesta cadena és el principid’un gran recorregut de prop de 8.500 Kmque, en forma d’arc, recorre el centre d’Àsia,formant successius sistemes de serralades:El Pamir, l’Indukush, el Karakorum, el Garwal,i l`Himàlaia, on es troben les majors altitudsde la terra.

CCrròònniiccaa ddee ll’’eexxppeeddiicciióó

El dia 1 d’agost arribàvem al camp base,situat a 4000 m a la morrena de la glaceranord Inylxek. El temps anava intercalant diesd’intenses nevades i fort vent amb d’altresd’una meteorologia més benigna. De totamanera, aquests dies també s’acostumavena espatllar per les tardes i el vent era presentquasi bé en tots.

I així vàrem anar equipant el camp 1 a 4.800m i el camp 2 a 5.600 m, amb un predominide terreny mixt, i ajudats per les cordes fixesexistents en els trams més verticals. I així,pujant i baixant al camp base anàvem acli-matant fins que el dia 13 d’agost vàrem sor-tir del camp 2 per arribar al camp 3 a 5900m, després de pujar al Pic Txapajev de6.100m i tornar a baixar al coll Noroest.Aquest camp té la peculiaritat de realitzar-seen coves de gel, la qual cosa et permet nohaver de pujar la tenda i, a més, et donamolta més seguretat en cas de forts vents iintenses nevades. A les coves vàrem espe-

Khan Tengri 7.010 m

Cara nord del Khan Tengri

52. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .53

articlesarticles

agència, on ja estaven avisats de la nostraarribada i el Pedro va rebre les primeresatencions mèdiques.

Tres dies desprès, evacuat amb helicòpterfins Karkara i amb tot terreny fins Almaty, elPedro viatjava en avió cap a Barcelona, onahores d’ara es recupera molt favorablementde les congelacions, després de visitarperiòdicament als especialistes deSaragossa, i amb una mica de sort salvaràtots els dits.

Avui, quan ja fa més un mes d’aquella expe-riència, encara conservo l’encant d’aquellsdies. Un gran somriure continua il·luminant elmeu jo interior.

Constato la vella dita que diu que fins que nohas baixat de la muntanya, l’aventura no haacabat. Es parla molt de fer el cim, però finsque no has tornat, tu no tens la muntanya; ésla muntanya qui et té tu.

També reflexiono sobre les motivacions que

fan que em posi en situacions en les que elrisc, la tensió i la concentració són tnt esti-mulants. També miro d’analitzar allò quebusco a la muntanya i el que trobo.

En aquesta ocasió, he trobat companyeris-me d’altíssima qualitat, contacte amb unanatura salvatge i excitant, capacitat de supe-ració i descobriment del límits insospitats dela persona.

No hi ha muntanya que valgui ni un troçet dedit (ja sabem que de muntanyes hi ha mol-tes, i de dits només tenim 20), però esticsegur que Pedro estarà d’acord amb mi enque ara som més rics i savis que quan vàremmarxar, que hem crescut com a persones ique tenim unes més fortes relacions perso-nals.

César Armengod i equip expedició

Butlletí 2007 .55

articles

Desprès de xerrar una estona vam decidirque marxàvem cap a la Vall de Ishinca perintentar assaltar l’Urús, l’Ishinca i si podia serel Tocllaraju. Així que vam comprar tot el quenecessitàvem per 5 o 6 dies a 4.300 m onfaríem el campament base. Vam quedar d’a-cord amb el Jimy, un taxista, que ens acom-panyaria fins a dalt d’una pista a 3.500 m, idesprès, des d’allà podríem contractar unesmules que ens ajudarien a pujar els petatesfins al campament base.

El dia següent, sobre las 10 començàvem acaminar cap al campament base de Ishinca.Ens quedava per endavant 800 m de desni-vell amb una distància de 7 km. Això vol dirque el camí era força pla, però la dificultats’amagava en l’altura. Feia 6 dies que haví-em sortit de casa i per molt entrenament quepugéssim haver fet, caminar a 4.000 m eracansat. Amb més pena que glòria, anàvempujant deixant enrera prats de blat sortejatper algun eucaliptus, per endinsar-nos enuna vegetació de caràcter molt àrid, noméscolorejat per algun arbust. Desprès de 6hores, el Roger de 4; vaig arribar al campa-ment base. Aquella nit vam sopar, vamcomentar la pujada i vam decidir que el dia

següent pujaríem capa l’Urús, fins onpoguéssim, per anar-nos aclimatant.

I així va transcorre elsegon dia a la Valld’Ishinca. Pujant fins auns 5.000 m, on vamestar aturats unes 2hores per aclimatar elcos i per desprèspoder baixar, descan-sar e intentar pujar eldia següent l’Urús.Però les dues nit a4.300m havien sigutmassa dures i el matísegüent, jo no estava

per masses floritures. Necessitava baixaravall perquè m’estava començant a posarmalalt. Tot i així li vaig dir al Roger que tiresamunt, jo l’esperava i desprès baixàvem capa Huaraz. La baixa cap a Huaraz va tenirdues cares, una amable, la representava elRoger desprès d’haver fet el cim; i una notan, d’un servidor, que marxava d’aquellaVall cansat, trist, sense cap cim a la butxacai pensant que aquelles muntanyes erenmassa dures.

Però desprès de 2 dies de descans aHuaraz tot va canviar, les ganes van tornaramb molta mes força, no podia deixar perdreun viatge com aquell lamentant-me que eramassa dur fer muntanya. Així que amb l’aju-da del Roger i amb moltes ganes de fer algu-na cosa maca, ens vam posar a parlar dequin seria el nou projecte que emprendríem.

Desprès de reflexionar varies propostes,vam pensar que el millor era dedicar un diaa intentar pujar al Pastoruri, un 5.300, que espuja fàcilment; i tenir un segon dia per pre-parar tot el material i per fer l’assalt al Pisco.

I així ho vam fer, vam pujar al Pastoruri amb

54. Butlletí 2007

articles

Tot va començar el dia 8 de Juny surtin capal Pirineu, tenia una idea que em rutllava pelcap des de feia força temps. ¿Perquè nopodia proposar al Roger d’anar a Perú enllocd’anar als Alps com quasi cada any?. Laveritat és que em feia molta il·lusió poderanar a la Cordillera Blanca a fer muntanya.Així que, un cop a Benasque vaig anar direc-ta a buscar al nostre amic Roger. Tots elesforços van ser inútils, estava fent de con-trol en el Rally del CEC i aquella nit la passa-ria dormint a sota un roc en el massís“Turbon”. Que hi farem - vaig pensar, el tru-caré la setmana que bé. I així ho vaig fer, eldilluns a corre-cuita vaig agafar el telèfon i elvaig trucar!!!!

- Eiii nano que tal ?- Bé. Com anat el Rally ?- Molt bé

Escolta, tinc una proposta, et be de gustanar a la Cordillera Blanca aquest estiu?

Doncs m’agradaria molt!!!!!!

I així va ser com ens vam engrescar amb elviatge cap a Perú. Els dos no teníem ni ideade organitzar un viatge d’aquesta magnitud,però les ganes ens podien en aquellsmoment, així que vam buscar un bitllet avió,vam fer els petates i cap al lindo Perú!!!

El viatge d’anada va ser tot un descobrimentpels dos: aeroports, menjars d’avions, con-trols de duanes, taxistes desesperat per queutilitzéssim els seus serveis, ciutats, carrers iformes de viure a les que costava d’adaptar-se en menys de 48h. Però desprès de 2 diesde viatge (Barcelona, Caracas, Lima) i duesnits en hotels de mala mort ja ens trobàvemamb els petates a l’ombro i disposats a sor-tir de Lima direcció Huaraz, la capital de

l’Andinisme. La sortida de Lima va ser bes-tial, mai a la vida havia tingut el cor en unpuny per el que estava veient, duríssim perun europeu mig aposentat en una societattranquil·la.

Desprès de 8 hores de autocar ja estàvem aHuaraz, juntament amb uns companys enCarles i l’Alícia (que vam conèixer a l’autocari que posteriorment faríem muntanya junts).Vam buscar un hotel on dormir la primera nit.

Al posar-nos ha dormir, vam dir: ¡¡¡ Per Fi !!.La primera part del viatge l’havíem passatamb èxit, estàvem a Huaraz. Amb el materiala les nostres mans i plens de projectes eil·lusions per a complir.

Perdoneu que no us hagi presentat Huaraz.Huaraz a 3..090 m és el poble més gran dela regió del Ancash. A la seva esquena s’es-tén la Cordillera Blanca i davant seu, te laCordillera negra d’on en l’actualitat s’estàextraient or. Per el que fa al poble es carac-teritzava per uns carrers plens a totes hores,gent oberta disposada a conèixer la vellaEuropa per paraules d’un occidental. I soroll,molt de soroll, clàxons de taxistes tot el diaen busca de algun client que li permetipagar el taxi que s’han comprat amb tots elsestalvis de la família.

Amb les idees posades en fer tres 5.000 idos 6.000, el dia següent, ens vam llevar, hiha mesura que va anar passant el dia i des-près de consulta la oficina de guies i de con-versar amb dos catalans de collons (enRamon i en Francesc), vam veure que el pro-jectes que havíem pensat des de Barcelonaeren del tot impossibles, degut que aquestany hi havia més neu de la normal i molts deseracs per caure, així que el que tocava erareplantejar-se tot de nou.

Perú: Muntanyes d’insomni, país decontrastos

56. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .57

articlesarticles

sim fet ja que amb el tres dies successius elcel va estar tapat.

Ja eram a 5000m preparats per afrontar elsegüent pic. Pel Roger el quart 5000 i per ami el tercer. Desprès de dormir com dostroncs, a les 6 ens va tocar el despertador,per començar a preparar-nos per pujar elNevado Ishinca a 5400m. Aquest cim ens vaagradar molt, ja que al estar físicamentadaptats vam poder gaudir del veritableespectacle de la natura amb forma de covesde gel, seracs imponents i esquerdesespectacular.

Amb unes 3 o 4 hores vam ser a dalt perpoder celebrar-ho, fer-nos unes quantesfotos i gaudir una vegada més de la vistaque oferien els cims de la Cordillera Blanca.En aquesta ocasió podíem veure muntanyescom el Tocllaraju (tapat), l’Urús (on el Rogeruns dies abans havia fet un ascensió en soli-tari) o bé l‘imponent Ranrapalca.

Aquell mateix dia vam baixar fins al campa-ment base i del campament base a Huarazper arribar a l’Hotel i dutxar-nos, afaitar-nos ipoder anar a sopar com uns senyors. Ja queens ho mereixíem desprès del dies que por-tàvem fent muntanya.

Sopant vam contar els dies i vam veure queencara ens donava temps de poder afrontarun nou 6.000 m, aquest cop es deiaChopicalqui 6.380 m però desprès de tantsdies allunyats de la nostre gent i desprès detanta muntanya, els nostres caps estavenmés a Catalunya que no pas amb algun nouprojecte. Ja que com tot projecte a les mun-tanyes de Perú requereix entregar-se ambcos i anima. Tot i així vam muntar les motxi-lles i al matí següent cap al Chopicalqui.

Aquest cop vam dir-nos que si fèiem la mun-tanya la faríem pels nostres propis medis aixíque no vam contractar cap guia i amb lesmotxilles de 35 quilos a l’esquena ens vam

posar a caminar cap al campament morrena,saltant-nos el campament base. Desprèsd’una hora de camí passàvem pel campa-ment base on hi havien un francesos quebaixaven aquell mateix dia de fer el cim.Nosaltres vam seguir dues hores més capamunt, però com deia abans, si el cap diuavall i les forces ja no hi són, caminar a 4500es converteix en un calvari. Així que amb unparell de mirades ens vam dir que ja havíemfet prou i que aquella nit la dormiríem tran-quil·lament al campament base per el diasegüent poder baixar tranquil·lament fins aHuaraz.

Per davant ens quedaven uns dies que vanser vistos per dos primes diferents, el delRoger amb ganes de tornar a estar amb elsseus i acabar un viatge que al final se li va ferllarg i per altre banda una visió totalmentdiferent, sense ganes de deixar enrera unarealitat que fins feia 20 dies desconeixiacompletament. Em resistia a pensar queamb cosa de 4 dies tornaria a estar en unasocietat que només va amb preses, que totés competivitat, que la gent ja no riu i aque-lles muntanyes i tota aquella gent estarien ames de 10.000 quilometres.

Però a la vida com a la muntanya s´ha d’anarcap on et porta el camí i el camí ara ens por-tava cap a casa, cap al nostre país,Catalunya.

un obrir i tancar d’ulls, cosa que a mi em vafer marxar totes les pors sobre l’altura. Vamfer les compres pertinents d’aigua i queviu-res, que necessitaríem el tres dies que pen-sàvem dedicar al Pisco, i vam marxar cap ala Vall de Langanuco des d’on es comença-va el treking.

S’ ha de dir que el Pisco no és una muntan-ya espectacular, però les seves vistes del’Artesonraju, Chopicalqui o delsHuascarans entre d’altres, fa que l’ascensióvalgui realment la pena. Per tal de poder-lafer, es necessiten entre dos i quatre diessegons l’adaptació del cos a la altura.Nosaltres amb l’experiència tinguda a la Valld’Ishinca, vam pensar que el millor era dedi-car els màxims esforços per fer una pujadaràpida per que com menys temps estigués-sim en altura, menys desgast tindríem. I aixího vam fer, desprès d’un primer dia d’aproxi-mació al campament base, venia l’hora de laveritat, la de tirar amunt i no pensar en resmés que no fos en arribar a dalt, dedicar totsels esforços en fer la següent passa, lasegüent glopada d’aire per arribar a un cimque sempre guardarem en el nostre record,per l’esforç que ens va costar, per la emocióque vam sentir,..., per tot. L’ascensió no vaser difícil, ja que ho vam fer per la vessantmés fàcil, però el que si que requeria eraestar fort mentalment ja que el saltar-nos elcampament d’altura feia que l’ascensió esfes molt mes llarga i passés de ser de 5hores. Un horari normal des de el campa-ment d’altura, a 7 h. des de el campamentbase. Però la veritat és que al Pisco vamestar fantàstics, vam sortir del campamentbase i desprès de serpentejar per unamorrena inacabable i de remuntar fins el collque separa el Pisco dels Huandoys, nomésens quedava l’últim llom fins al cim, persituar-nos a dalt amb menys de 6 hores,impensable.

La baixa va ser força dura, ja que las forcesno estaven per masses contemplacions,

però amb 4 hores tornàvem a ser en el cam-pament base, feliços i encara sense valorarel que havíem acabat de fer. Ara amb pers-pectiva i temps es valora molt més.

Van passar dos dies, un per baixar del cam-pament base a Huaraz i l’altre per descansari recuperar forces; i ja tornàvem a estar pen-sant en tornar a pujar, com som!!!!!

Ara, ens volíem enfrontar amb un 6.000 m,teníem moltes ganes i desprès del Pisco enstrobàvem força convençuts de que podiacaure un 6.000. El que no sabíem quin. Alfinal ens vam decantar per el Tocllaraju, a lamateixa vall d'Ishinca.

Aquest cop la pujada va ser fulminant, ambtant sols tres hores eram al campament based’Ishinca plantant la tenda i preparant lamotxilla per pujar fins el campament d’alturadel Tocllaraju. Però las coses es van torçar,el temps va empitjorar de forma que ens vafer replantejar la nostra aventura de nou. Amés a mitja tarda, vam haver de sortir com abojos muntanya amunt, a rescatar tres per-sones que feia mes de 4 hores que no esmovien de lloc i que ningú movia un dit peranar-los a buscar. Per sort, van arribar bé alcampament base i vam poder dormir totstranquils.

Al dia següent, el dia d’aproximació fins elcampament d’altura, cap dels dos teníemforces per fer res, desprès de fer un esprintde 4300m a 4900m en menys de 50 minuts.Però amb un silenci que es podien tallar vamposar-nos les motxilles i amb la ajuda d’unportador d’altura, que havíem contractat aHuaraz. Vam començar a pujar cap al cam-pament base de l’Ishinca situat a 5.000 m onpassaríem la nit.

A final vam avortar la possibilitat delTocllaraju, degut a que volíem sortir amb unaltre cim a la butxaca, i si apostàvem pelTocllaraju el més segur és que no l’hagués-

Jordi Bel

58. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .59

articlesarticles

en Celestin, assolir-lo el 1882 saltironant pre-càriament per aquesta cresta dentegada degranit, amb dificultats de tercer grau.

És el punt més meridional de la muntanya,punxegut, solitari, que en arribar al lloc mésalt s’agermana amb els núvols apunt pertocar el cel, i que amb una curta estirada decoll hi arribaria. Al davant hi té elComaloformo, compartint ambdós una enta-llada bretxa que els separa, potser amb uncop de roc tocaria el cim, però la travessaPasset–Comaloformo requereix un esforçtècnic a considerar, cal portar corda.

Quietud, serenor, silenci absolut, els tran-seünts de motxilla solen anar a altres puntsmés alts del massís, menyspreant aquestgermà petit. Millor.

A migdia, el Besiberri sol ser visitat per laboira que entra arrossegada pels vents delnord.

–Boira, boira. No et dones compte de l’inú-til de la teva presència?.

Allà baix, al fons de la vall, a tocar l’estanyGemenes de Baix, surten uns lladrucs quasiimperceptibles d’un gos d’atura que s’esca-rrassa per comprimir el ramat del seu amodins un tancat improvisat de troncs prop delplanell del Pla de la Cabana, l’anomenadaPleta del Pi.

Tornant cap avall, mitja dotzena de vaquesque pasturen prop de la font del Pla de laCabana, on l’herba és més verda, miren dereüll –que és com solen mirar les vaques–desconfiant del foraster, movent cerimonio-sament la cua per intentar, sense gens d’èxit,foragitar el moscam impertinent que festejaels culs llaminers d’aquest bestiar. Prop de lafont hi ha la cova del Pla, a tocar el camí quepuja a l’estany Gemenes, pot servir d’aixo-pluc però desconfieu perquè no es pot com-parar pas amb una tenda iglú.

Els animals segueixen remugant mentre ungosset petaner s’esgargamella bordant alseu voltant tractant de fer valer la seva pocaautoritat. De tant en tant una vaca que perdla paciència li dona un cop de peu que el farodar uns quants metres avall. Però ell tornaseguidament a la seva feina, que per aixòrep els beneficis de l’amo.

El planell del Pla de la Cabana és un altiplàa 1900 metres, que Déu va crear per plantar-hi les tendes, a recer de la tramuntana quellisca per la gelera dels Besiberris i baixafresca cap al sud. Camp base alternatiu d’a-quest itinerari. S’hi puja bé des de lesTermes romanes de Boí. Planteu la tendacap al tard, perquè els forestals controlen elsacampadors furtius.

Dades a considerar

La Punta Passet no és un cim per passarells.Es pugi per on es pugi la corda no farà nosa.A la part alta l’itinerari és més aviat intuïtiu.

En el descens, des del cim fins al Pla de laCabana, una hora i mitja. Del Pla de laCabana a Caldes, pel barranc de la Sallent,s’hi arriba amb tres quarts ben bons, potsermenys, si aneu a pas de cabirol.

Mil cinc-cents metres de desnivell separenles cotes màximes, entre el cim Passet i Boí.És un altre dels Tres Mil començat i acabat apeu de cotxe, per qui tingui ganes de suar.

Només hem calculat la baixada. La remunta-da dependrà de les cames, que si ho feuamb entusiasme hi poden caure unes quatrehores. L’ascensió no pot defraudar als apas-sionats d’una ruta alpina, pirinenca perexcel·lència.

Com deia un entusiasta col·leccionador decims pirinencs, “a cada nova cartografia emdóna la impressió que totes les muntanyess’abaixen, catalogant i descatalogant alça-

L’alba s’està trencant. Xiula el vent, tramun-tana al matí, xaloc ahir a la tarda. Aquesta ésla música monòtona del bosc, perquè avuiplou i els ocells no canten.

En acabar el bosc, s’estenen els pendents icontraforts careners amb amples camps defalgueres i carlines que van disminuint ambfrondositat a mesura que el terreny s’enlaira.Més amunt, acabades les falgueres, encarasobresurt alguna carlina aïllada faltada deforça per acabar de créixer, fent esforçosimpotents per obrir-se pas pel mig de lespedres. Un rajolí d’aigua a la pleta del Pi,ben aprofitat pels pastors de la comarca ésl’última font que es troba. Cal omplir la can-timplora i fer provisió com els camells; de tor-nada, si s’aixeca el dia, el sol serà fort i mol-tes vegades les abelles tenen reunió comu-nitària al voltant del rajolí. Possiblement elforaster no fora ben rebut.

El Besiberri és un massís relativament jove,si el comparem amb la resta de muntanyesdels Pirineus, dos-cents milions d’anys pelcap baix, era mesozoica (secundaria), les

muntanyes frontereres sobrepassen els cinc-cents. La roca granítica, per tant, es mantéferma i permet ascensions agosarades.

Pujant, el terreny perd frondositat, i mésamunt sols hi ha herba arranada, són lesclàssiques pendents enterrossades dematerials mig recoberts pel prat, que tambéaniran aïllant-se per deixar pas als rocsesmicolats, simètricament allargassats i mal-mesos per la força destructora de la pluja,les glaçades i els llamps. Prop del cimnomés la roca sola, fragmentada, fetabocins, forma la tartera que ja no s’acabaràgairebé fins a d’alt.

Un exèrcit incontrolat de mosques fa vida alsprats, prop de l’estany Gemenes de Baix,perquè s’alimenten de les restes orgàniquesgenerosament escampades pels ramats.Oportunament, semblen trobar plaer enseguir l’excursionista muntanya amunt,volant insistentment al seu voltant comsatèl·lits impertinents, que l’acompanyen finsallà on faci falta.

El coll d’Avellaners és l’antípoda del coll dela Peyta, dues escletxes que senyalen elsconfins extrems de la geografia central delsBesiberris. És estret, diminut i pedregós,però permet plantar-hi una tenda per progra-mar un assalt al cim a punta d’alba. Aquestque us escriu així ho ha fet, evidentment nova dormir.

El cim de la Punta Celestin Passet, 3002metres, desert, sobri, aixeca la testa peldamunt de tota la riquesa forestal que té sotad’ell. La part més alta que domina la vall estàdesproveïda d’ornaments materials. No li fanfalta perquè els té tots al seus peus. És elpunt més elevat de la carena del Besiberridel sector sud, l’últim queixal que tanca lacresta dentada dels tres mils. Déu n’hi do,

Besiberri. Punta Passet 3.002 m

60. Butlletí 2007

articles

des no arribaré a saber mai quants tresmilshe fet en ma vida”.

Siguin quines siguin les estadístiques, laPunta Passet ha estat considerada des desempre un cim de tres mil metres. No hi hares més relatiu que el resultat de mesurarmuntanyes, fins hi tot l’Everest és motiuqüestionable cada vegada que els ginys

tecnològics pretenen aportar nous resultatsde la seva l’alçada. El fet és que no existei-xen aparells que mesurin directament l’alturade les muntanyes amb la precisió que cal-dria. La Punta Passet seguirà sent un TresMil començat a peu de carretera.

Jaume Suñol i Sampere

Quadre d’alçades

Besiberri Nord Sud Comaloformo Passet

3004 3028 3028 3003 Club Alpin Français (1929 – 1933)3014 3030 3030 3002 Institut Geogràfic i Estadístic (1951)3014 3030 3030 3002 Editorial Montblanc CEC (1971)3014 3030 3033 3002 Instituto Geográfico Catastral (1985)3015 3017 3033 2929 Institut Cartogràfic de Catalunya (1996)3015 3024 3029 2998 Servei Cartogràfic de l’Exèrcit (1998)

Una part de la cresta dels Besiberris.

62. Butlletí 2007 Butlletí 2007 .63

articles

Durada: 10-12 hores

Dificultat: Alta

Desnivell: Acumulat prop de 4.000 metres.

DDeessccrriippcciióó ddee ll’’iittiinneerraarrii

Ja feia temps que no sortia i em van invitar aanar a pujar els Eristes, nom que nomésassociava a una vall. Vaig donar una ullada ainternet i sense haver paït massa a on ensadreçàvem em vaig decidir a fer la sortida.M’agrada sortir de tant en tant sense haverde fer la feina de buscar lloc i acompan-yants, però és ben cert que ho vaig fer igno-rant on em posava.

Com autèntics consumidors de muntanya,com diu un bon amic meu, vàrem sortir undivendres a mitja tarda, un heterogeni grupde deu temeraris muntanyencs, per fer unasortida llampec en un dissabte. Una vegadaarribats al Pla d’Urgell vàrem agafar l’auto-pista transversal sense peatge dels depre-dadors dels Pirineus o sigui Balaguer,Alfarràs, Benabarre, Graus i amunt direccióBenasc fins arribar a Castejón de Sos onvem fer “parada y fonda” al confortablealberg de “El Pájaro Loco” que no és genscar i és una bona base d’operacions per ferdiferents ascensions per la zona de l’entorndels Aneto-Posets. La intensa jornada, de laquè a continuació faig cinc cèntims, comen-çava amb el toc de diana a dos quarts decinc de la matinada.

Sortint de Castejón de Sos hi ha una desvia-ció cap al poble de Chia, i una vegadacreuat aquest petit poble, hi ha una pista deterra i sorra que es troba en un estat forçaacceptable. Aquesta costeruda pista calseguir-la al llarg d’ aproximadament dotzequilòmetres. Hi ha trams d’aquest camí que

es troben fets de formigó.

Dos-cents metres abans d’arribar al coll deSahún, a uns 2.000 metres d’altura, surt a ladreta una pista de muntanya, punt on deixa-rem el cotxe. Tot seguint aquest camí faremun desnivell de baixada d’uns dos-centsmetres i en 45 minuts arribarem a la casca-da del barranc de Surri, prop d’una cabanaparidera d’un gran ramat d’ovelles. Mirantfrontalment la cascada, a la dreta, surt uncorriol que la supera i ens porta a una zonade pastures. Una mica més amunt trobaremun replà de gespa, prop d’un primer ibón iamb poc temps arribarem a l’ibón deBarbarisa (2.315 m). Finalment, bastant mésalt, trobarem un quart anomenat ibón glaçatde Barbarisa o Chelau, que és el que tancael circ muntanyenc, refugi de petits ramatsd’isards.

El circ està tancat per grans parets i semblaimpossible poder superar aquella barrerarocallosa. Vorejant l’últim ibón per la dreta caltrobar les fites que s’enfilen per la gran paretque tenim al davant. Una llarga grimpadacondueix fins a una xemeneia força perillosaon cal anar amb molt de compte degut a laroca descomposta i on és recomanable por-tar el casc posat per a evitar accidents.Finalment arribarem al petit coll que facilita elpas a l’altre vessant, vall de l’Aigüeta de laVall que presenta grans desprendiments.

Aquest estret i rocós pas es troba enmig del’Eriste Sud i el Central. A partir d’aquestmoment és qüestió d’estudiar molt bé laforma més econòmica d’estalvi de forces perfer l’ascensió dels tres Eristes. Una possibili-tat és vorejar, cap a la dreta, per buscar elllom de l’Eriste Sud. Una vegada a dalt espot baixar prop del coll fent un ràpel d’unsquinze metres, anant en compte ja que ladesgrimpada per a arribar al punt del ràpel

és molt aèria. Hi ha tot unseguit de cintes posadesa una roca per fer l’an-clatge de seguretat i bai-xar. Evidentment es pottornar enrere pel mateixcamí del llom del cimsud.

Per buscar el punt d’inicide la pujada al cimCentral cal anar a un petitcoll molt proper al primeri passar a l’altre vessantamb vistes a l’ibónChelau, posteriormentcal anar girant una micaa la dreta per una xeme-neia, també ben perillo-sa, i en pocs minuts s’arriba al cim. Cal tor-nar per la mateixa xemeneia al coll i tornarde nou a la vall de l’Aigüeta de la Vall.

Per fer l’aproximació al cim nord s’ha de flan-quejar cap a l’esquerra enmig de grans des-preniments i anar perdent altura a mesuraque ens aproximem al cim Nord, en un pas-seig bastant feixuc. De mica en mica s’had’anar buscant l’inici de la pujada, cal giraruna mica a l’esquerra per la part oposadadel cim i seguidament començar el llargascens, no excessiu, però com que ja és eltercer cim les cames comencen a fer figa perla manca de forces. Aquest tercer cim és unmagnífic mirador sobre el massís del Posets-Espadas. Una mica cap a la dreta es potveure la serralada Aneto-Maladeta i a l’es-querra el gran massís del Monte Perdido-Cilindro-Marboré, Vignemale i la vall dePineta.

Si es vol fer un circuit ambiciós de tornada,haurem de girar cua enrere passant de nouper davant dels Eristes Central i Sud, vore-jant tot l’ampli circ i buscar un llunyà coll quepassa a l’altre vall que també hem d’anarvorejant cap a la dreta. En menys de dues

hores arribarem al coll de la Ribereta, quecau sobre la part inicial de l’ibón llarg deBarbarisa, i a partir d’aquest punt es tornapel mateix sender de pujada, camí dels pratsi baixant cap el salt d’aigua i la cabana perarribar de nou a la pista, que en forta puja-da, ens portarà al cotxe.

Una alternativa molt diferent podria ser pujarel coll de la Ribereta (200 metres de desni-vell) i anar pujant a l’esquerra per les crestesde la carena, dos cims abans delComajuana, tots tres per sota dels 3.000metres, fins enllaçar amb l’Eriste Sud, fer elràpel, etc...

Haurem fet una jornada llarga, dura i tambéespectacular amb panoràmiques molt atrac-tives sobre la part central del Pirineu, vallsproperes i sobretot unes vistes sobre unseguit d’ibons d’aigües de color verd i blaudormint sobre un bressol de blanquesroques caigudes dels cims.

articles

Els Eristes

Vall de Millares amb Viadós al fons.

Manel Alfambra

Via Vixente iñoxente (Riglos)

Cresta Peiraforca-Roc Colom

Via Estasen (Pedraforca)

Ferrada a Centelles

Curs d’escallada.

Fondue.

Fondue.Festa del Badiu

Via SAME. Contrafort de l’Ànec

Ascenció al Bessiberri Sud

Curs d’escalada

Sortida a la Costa BravaErmites de Badalona

L’àlbum del C.E.B.

Caminada de Regularitatt

Caminada de Regularitatt

66. Butlletí 2007

breus

FFoonnddeeuu

El dissabte 21 d’abril es va celebrar el tradicional sopar anual del centre. Una fantàstica expo-sició dels targetons que anualment es dissenyen per recordar l’esdeveniment va servir per fer-se resó de les 34 edicions amb les que compta aquest sopar. Enguany durant el sopar es vanprojectar pel·lícules i diapositives de les diferents activitats ralitzades durant l’any. Tanmateix,es van projectar imatges de diverses edicions de la festa de l’arbre, al l’ermita de Sant Onofre,filmades durant els anys 60 i 70.

Breus

PPeerree FFaauurraa BBaarrttrroollíí ††

Ens ha deixat per sempre el soci número 2 de la nostra Entitat.

En Pere Faura ja formava part del Centre quan aquest encara portava el nom d’Agrupació.Quan l’entitat fou dissolta imperiosament després de la guerra Civil, en Faura, junt amb altressocis, es mantingué fidel a l’activitat excursionista i Alta Muntanya, esperant el moment opor-tú de restablir de nou l’Entitat. Vuit anys després feien viable la nova legalització del Centre.Gràcies a ell i als que es mantingueren units amb el mateix ideal, hem arribat a consolidar elCentre més enllà de les noces de platí, camí sens dubte del centenari.