* Crisi econmica i despesa militar* La pau tamb s possible al Pas Basc * Tornen les bombes de dispersi?

* Crisi econmica i despesa militar* La pau tamb s possible al Pas Basc * Tornen les bombes de dispersi?

101Butllet Hivern 2012

][Butllet Hivern 2012

Per Comenar

Notcies

2 Fundaci per la Pau

La Fundaci per la Pau s una ONG nascuda el 1983 que treballa per un mn en pau. A travs duna opini pblica cada cop ms informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible leradicaci de la violncia com a forma de relaci entre les persones i els pobles.

Steve Goose, president de la Cluster Munition Coalition, va dir aquestes paraules el 25 de novembre de 2011. Aquell dia acabava a Ginebra la reuni de la Convenci sobre Certes Armes Convencionals (CCW per les sigles en angls), amb el contundent rebuig de la proposta feta pels EUA daprovar un protocol que debilitaria el Tractat de prohibici de les bombes de dispersi.

Si shagus aprovat -assegura Goose- aquest protocol hauria donat cobertura legal i poltica a aquells que volen continuar fent servir unes armes que ja han causat molt sofriment hum.

La reuni de la CCW es va celebrar del 14 al 25 de novembre. Durant quinze dies, el tema que va centrar la polmica va ser lintent dels EUA, amb el suport

daltres pasos, daprovar un protocol que permets a la CCW regular ls de les bombes de dispersi, deslegitimant aix la Convenci aprovada el 2008 i recolzada per 111 pasos, que prohibeix ls, la

producci, lemmagatzematge i el comer de totes les bombes de

dispersi.

Sortosament, ms de 50 pasos van dir que no hi havia consens per adoptar aquest nou protocol.

Promogut pels Estats Units, Rssia, la Xina

lndia, Israel i alguns altres pasos, el protocol contemplava

la prohibici de les bombes de dispersi produdes abans de 1980 i donava una autoritzaci legal especfica per usar totes les altres bombes de dispersi. Aix hauria incls la gran majoria dels seus arsenals de molts milions dunitats. Gaireb tots aquests tipus de bombes han provocat un gran dolor a civils en conflictes de la passada dcada a lAfganistan, lIraq, el Lban i

Gergia i van ser prohibides el 2008 per la Convenci de bombes de dispersi.

Laliana integrada per Noruega, ustria, Mxic i uns 50 pasos ms, aix com diverses agncies de les Nacions Unides, el comit internacional de la Creu Roja i la coalici dONG CMC, van combatre eficament la proposta del protocol de la CCW. A ms de destacar el dany humanitari que podria haver provocat el protocol, laliana va expressar la seva preocupaci pel que representava una regressi en la llei humanitria internacional que podia haver establert un precedent ja que, per primera vegada, les nacions haurien aprovat un instrument internacional amb normatives ms febles que un altre sobre el mateix tema que shavia adoptat amb anterioritat.

s remarcable i gratificant que tants pasos hagin prioritzat les preocupacions humanitries per davant daltres interessos i que resistissin les pressions de les principals potncies militars. Conclou Goose.

La prohibici de les bombes de dispersi, fora de perill

La ciutadania rebelLes revoltes ciutadanes al nord dfrica i a lOrient Mitj han marcat lany que sacaba. Totes diferents. Totes iguals. La ciutadania aixeca un mur de dignitat i de rbia contra les dictadures i exigeix canvis profunds que miren cap a la democrcia. Al mateix temps les democrcies admeten sense cap embut, estar sotmeses a la dictadura dels mercats financers. El projecte europeu trontolla.

El 15-M, Occupy Wall Street, o les mobilitzacions a Rssia, sorgeixen com a reacci cvica que reclama ms i veritable democrcia. A ligual que Tahrir, tenen capacitat de crida i de propagaci. Ms i millor democrcia, demolici de lentramat financer que ho impedeix. La denncia s aplaudida i la metodologia noviolenta celebrada. s tamb senyal subtil duna

revoluci que sest covant? Pronosticar s fcil; tan com equivocar-se. Quan la ciutadania es mobilitza ho fa impulsada per un conjunt heterogeni de raons. Algunes

sn daquelles que el cor t i la ra no coneix, com apunta Pascal. No sabem qu passar per el que

ja sha fet no passar sin que sacumular.

Els canvis histrics sn conseqncia dun procs. I s, es perceben senyals que sha iniciat un procs contra la darrera (per ara) dictadura. Una dictadura sense rostre, annima,

difcil de comprendre i de combatre. Una dictadura que, com totes, salimenta de silenci i

covardia i que, com totes, acabar caient.

Alfons Banda, coordinador del Comit Internacional de la Fundaci per la Pau

s un gran dia per aquells que es preocupen per la protecci dels civils.

Foto: Gemima Harvey

Butllet Hivern 2012

ConflictesLa pau tamb s possible al Pas Basc

Des del 2009 hem anat seguint amb inters i profunditat levoluci del conflicte al Pas Basc.

Hem vist els gestos de lesquerra abertzale que, desprs danys de submissi a una estratgia militarista, ha anat reafirmant-se en la voluntat dactuar per vies estrictament poltiques.

Hem vist els comunicats i posicionaments dETA on, ms enll de la retrica, ha anat confirmant ladu a la violncia.

Hem vist el guiatge de Brian Currin i el suport de Lokarri en tot aquest procs. Ara es veu com la feina que hi ha hagut al darrere de la Declaraci de Brusselles, el Grup Internacional de Contacte o la Conferncia de Sant Sebasti han estat ben tils: de fet, lacompanyament internacional sempre s clau en un procs daquest tipus.

I en lmbit civil i personal, hem vist coses que, precisament per la seva enorme dificultat, sn un bon germen de la necessria reconciliaci que sha danar construint: les primeres converses entre exmembres dETA i vctimes o familiars de vctimes de la violncia.

Durant tot aquest temps hem sentit a dir massa vegades que tot aix no anava enlloc. A la Fundaci per la Pau per estvem convenudes i convenuts, per la informaci que tenem, que aquesta vegada la cosa era seriosa. Si ara fa un any, al nmero 98 del butllet, us anuncivem novetats imminents que es van acabar produint, ara celebrem poder compartir amb totes i tots vosaltres que, efectivament, som davant de ladu definitiu de la violncia al Pas Basc. I s que avui podem dir, no com a desig sin com a descripci dun inici, que la pau tamb s possible al Pas Basc.

Fundaci per la Pau 3

Cronologia dun segon any clau(continuaci de la que va aparixer al butllet 98)

10 de gener de 2011: ETA fa un nou comuni-

cat on (esmentant lAcord de Gernika, docu-

ment demanant la fi de la violncia subscrit per

diverses forces poltiques abertzales) explicita

que lalto el foc s permanent, general i verifi-

cable.

7 de febrer de 2011: Es presenten a Bilbao els

estatuts de Sortu, una nova fora poltica de

lesquerra abertzale on sexplicita el rebuig a

qualsevol acci violenta, tamb dETA.

26 dabril de 2011: ETA comunica que posa fi

a lextorsi econmica de lempresariat.

6 de maig de 2011: El Tribunal Constitucional

reconeix el dret de Bildu (coalici creada des-

prs de la illegalitzaci de Sortu) a presentar-

se a les Eleccions Municipals.

23 de setembre de 2011: El collectiu de pre-

sos dETA (EPPK) subscriu lAcord de Gernika

i beneeix el procs i lestratgia marcada per

lesquerra abertzale.

30 de setembre de 2011: Ekin, lorganitzaci

poltica dETA que participava a lesquerra

abertzale, es dissol.

17 doctubre de 2011: Sant Sebasti acull

una conferncia internacional (amb Kofi Annan

i Gerry Adams, Gro Harlem Brutland i Jona-

than Powell entre daltres) on es demana a

ETA la fi de la violncia i als governs espanyol i

francs la disponibilitat al dileg.

20 doctubre de 2011: ETA aplaudeix les

conclusions de la Conferncia Internacional

i anuncia la fi definitiva de la seva activitat

armada.

Novembre de 2011: En una entrevista a Gara,

ETA explicita que la seva decisi s de carcter

unilateral, admet que el trencament de la treva

del 2006 no va ser ben rebut per la seva prpia

base social i reconeix a lesquerra abertzale

limpuls de tot aquest procs.

Butllet Hivern 2012

Propostes de pau

4 Fundaci per la Pau

Carta oberta al futur President del Govern, sobre la crisi econmica i la despesa militar

Sr. President,

Som conscients que assumir lencrrec de presidir el Govern central en un context de grans dificultats econmiques, de distanciament entre la ciutadania i la poltica i en el qual haur de donar respostes convincents als mltiples reptes actuals. La ciutadania viu perplexa davant la sensaci que els governs del mn democrtic sacaben ple-gant a unes exigncies que no emanen del sentir popular sin duns interessos econmics globals. Exigncies que, enmig de lopacitat i la desregulaci, acaben beneficiant a uns pocs. Aix, sembla difcil evitar que la gent pensi que paga els plats trencats duna festa en qu no va decidir ni el menjar ni els convidats. Una globalitzaci econmica sense regulaci ens ha condut a una democrcia acorralada pels mercats i de precria credibilitat. La comunitat internacional, ms enll de reaccionar amb mesures urgents davant el que esdev, ha descometre una revisi a fons dels acords, mecanis-mes i estructures en qu es fonamenta lactual sistema econmic. Si, com sembla, sopta per reduir la despesa pblica i les inversions, no podem assistir impas-sibles a la retallada de prestacions socials, sanitries i educatives totes elles sempre fonamen-tals per encara ms en un context de crisi que comporta ms precarietat a bona part de la poblaci-, o a la inversi en cincia i innovaci. s essencial generar un altre sistema econmic que pugui ser ms just, sostenible, productiu i slid. No assistirem impassibles a la reducci dinversions i despeses crucials per al benestar i la pro-tecci de la qualitat de vida, mentre es continua mantenint una descomunal despesa militar.Sabem que no s un cas especfic dEspanya. Els principals pasos del mn, encapalats pels Estats Units, mantenen una immensa maquinria bllica. Si tenim en compte les greus manques que afecten la majoria dels habitants del planeta, el desenvolupament daquest desmesurat arsenal constitueix un autntic insult. Lamentablement, aquest model es projecta amb fora i els pasos emergents sesforcen a copiar els mateixos models. Per aix, lincrement de la despesa militar, la producci de nous sistemes armamentstics o ladquisici de noves armes en el mercat internacional sn pautes habituals de molts pasos. Cal recordar que, tal com apuntava el recent Informe del SIPRI, la despesa militar mundial, malgrat els quatre anys de crisi econmica, va pujar arreu del mn un any ms, fins arribar a lescandalosa xifra d1,6 bilions de dlars. Mentre, els Objectius del Millenni que ens recorden les urgents necessitats que haurem datendre si volem reduir les amenaces que la fam, la falta de salut o deducaci suposen per a la poblaci mundial-, segueixen incomplint-se any rere any. Es tracta duna poltica errnia propiciada pels grans productors darmament, que confon seguretat amb militarisme. Com es pot aprovar que per plantar cara a suposades amenaces militars sinverteixin tants diners i per evitar riscos reals que lleven la vida a milions de persones, acceptem impassibles que no existeixen mitjans? En el cas espanyol, vam comprovar amargament algunes decisions de successius governs, que sempre hem considerat errnies per que ara, a ms, estan impactant greument sobre leconomia. Sha decidit participar en grans projectes armamentstics (avi de combat europeu Eurofighter, carros de combat Leopard, etc.), sense valorar si eren realment necessaris i es cor-responien amb una visi global i moderna de la seguretat. En qualsevol cas, amb independncia de la seva convenincia, han constitut un desastre financer.

Butllet Hivern 2012

Fundaci per la Pau 5

Dedicar ms de 16.000 milions deuros, el 2011, a la despesa militar tenint e

n compte totes les

partides, no noms el que gestiona el Ministeri de Defensa- ens sembla una des

ra. Les possibles

missions internacionals, argument habitual per justificar una alta dotaci en ar

mes als exrcits,

no precisen aquesta enorme despesa i, en concret, ladquisici o fabricaci dar

mes, imposades

per la pertinena a lOTAN s increble que la UE no sigui encara autnoma

en matria de

seguretat- i que, en bona mesura, sn prpies de conflictes pretrits.

Quan fa 14 mesos publiquem en aquestes mateixes pgines larticle Crisi, desp

esa militar i

desarmament (El Pas, 2 dagost de 2010) volem alertar sobre la greu crisi e

conmica i la

necessitat destablir unes prioritats adequades a lhora de plantejar-se retallad

es de la despesa

pblica. Durant aquests mesos hem vist com la crisi econmica saguditzava se

nse que les

mesures dausteritat hagin arribat a la despesa militar.

Per alhora hem estat testimonis de dos fenmens de gran transcendncia.

Duna banda, milers i milers de dones i homes del mn rab han dit Prou! H

an cridat al mn

que tamb volen viure amb dignitat, aspirar a la justcia i gaudir de la llibertat

. Han fet tronto-

llar, i caure en alguns casos, dictadors que lamentablement, contaven amb el su

port interessat

de bona part de les democrcies occidentals. Amb les modernes tecnologies de

la informaci i la

comunicaci, que permeten la lliure expressi i la participaci no presencial, el

s ciutadans ja no

noms seran contats en les eleccions. Haurien de contar tamb desprs. Poden

influir i decidir. I

han de fer-ho.

Daltra banda, a Espanya irrompia amb fora el moviment del 15 M, internacio

nalitzat mesos

desprs amb la mobilitzaci del 15 0. Unes mobilitzacions sorgides de la discon

formitat i la

indignaci de moltes persones davant la degradaci de la qualitat de vida, la p

rdua de capacitat

democrtica de dirigir leconomia i lallunyament de la poltica de les seves au

tntiques respon-

sabilitats.

Per tot el que hem dit, ens sembla que protegir la despesa social i dirigir les pos

sibles retallades

cap a la despesa militar s una mesura que enforteix la democrcia, millora el

benestar i envia a

la ciutadania un missatge positiu, al prioritzar lagenda social en un context de

crisi aguda.

Sr. President: li agrairem que tingui en compte aquestes reflexions i suggerimen

ts.

Signen aquest article:

Federico Mayor Zaragoza, president Fundacin

Cultura de Paz, i

Santiago lvarez Cantalapiedra, director CIP-

EcosocialJordi Armadans, director Fundaci per la P

au

Alfons Banda, coordinador Comit Internacional

Fundaci per la Pau

Manuel Dios Diz, president Seminario Galego de

Educacin para a Paz (SGEP)

Vicen Fisas, director Escola de Cultura de Pau

de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB)

Rafael Grasa, president Instituto Catal

Internacional per la Pau (ICIP)

Carmen Magalln, vicepresidenta Asociacin

Espaola de Investigacin para la Paz (AIPAZ)

Manuel Manonelles, director UBUNTU i

Fundacin Cultura de Paz Barcelona

Vicent Martnez Guzmn, director honorfic

Ctedra UNESCO Filosofia Pau de la Universitat

Jaume I de Castell de la Plana

Xavier Masllorens, president Fundaci per la Pau

Manuela Mesa, presidenta Asociacin Espaola

de Investigacin para la Paz (AIPAZ)

Beatriz Molina, directora Instituto de la Paz y

los Conflictos Universidad de Granada

Arcadi Oliveres, president Justcia i Pau

BarcelonaPere Ortega, president Federaci Catalana

dONG per la Pau

Gorka Ruiz Santana, president Foro Asociaciones

de Educacin en Derechos Humanos y por la Paz

del Pais Vasco

Just abans de les eleccions generals del mes de novembre, setze persones vinculades amb diverses associa-cions, entitats, universitats i institucions de pau van adrear el segent article al futur president del Gov-ern espanyol. Es va publicar en diversos mitjans electrnics.

Avui ja sabem qui s el nou president per la carta mant la mateixa vigncia.

Butllet Hivern 2012

Jornades

6 Fundaci per la Pau

XX Trobada de Barcelona, Desmuntant el negoci de la guerraEls dies 29 i 30 de setembre i 1 doctubre de 2011 es va cele-brar la XX Trobada de Barcelona, organitzada per la Fundaci per la Pau i Justcia i Pau. Les sessions es van convocar sota

el ttol Desmuntant el negoci de la guerra i es van fer al Cen-tre de Cultura Contempornia de Barcelona.

Conferncia inaugural: Superar la guerra per construir la pau

Qu, qui i com treu beneficis de la guerra?

Fer front al negoci de la guerra: campanyes internacionals

Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundacin Cultura de Paz, Espanya

Ens trobem en un moment en qu, per primer cop, es

poden produir canvis molt importants. Lauge tecnol-

gic que permet construir una democrcia ms repre-

sentativa, lincrement de la participaci femenina en

els discursos contra la guerra i el torrent dinformaci

que dominen els joves que els permet apreciar el que

tenen i conixer les precarietats que existeixen en

altres llocs. Es tracta de construir ciutadans del mn.

Frida Berrigan, membre de la War Resisters Leage, USA

Malgrat la crisi, EUA no ha redut el pressupost

militar. Per curiosament la inversi en educaci i

sanitat s que sha vist congelada. Qui rep aquests

diners? Empreses com Lockheed Martin, Boeing,

General Dynamics o Northrop Corporation es si-

tuen com les principals beneficiaries, entre daltres.

Tot aquest entramat es reflecteix en la posterior

inversi daquestes corporacions en les campanyes

dels candidats al congrs dels EUA, assegurant-se

aix el vot a favor dels seus interessos.

A Amrica Llatina hi ha dues postures vers el militaris-me. Una visi tradicional, representada per Colmbia, Xile o Mxic, pasos que es vinculen als EUA en la seva poltica militar. I una altra visi com a conseqncia

dels canvis de governs cap a rgims progressistes que han buscat noves formes dentesa sense una reducci de la despesa militar i utilitzant lantiimperialisme nord-americ com a excusa per seguir gastant en armes.

Lexys Rendn, activista i investigadora per la pau i els drets humans, Veneuela

Colin Archer, secretari general de lInternational Peace Bureau (IPB), Sussa

La despesa militar anual s d1,6 bilions de dlars i

noms un 20% daquesta quantitat seria suficient per

poder eradicar la pobresa mundial. Per qu sincrementa

la despesa militar, fins i tot en poca de crisi? La pri-

mera justificaci dels governs europeus i nord-americ

s la lluita contra el terrorisme, per el que realment es

percep s la concepci de la fora militar com a forma

duni per part dels pasos, el que els dna prestigi.

Wendela de Vries, membre de lStop Wapenhandel, Pasos BaixosEuropa practica dues tendncies: la primera, amb motivacions poltiques, intenta consolidar la defen-sa de la seva prpia indstria armamentstica per

aconseguir formar un bloc fort, mentre que la sego-na, amb motivacions econmiques, busca aproxi-mar-se al nivell de la indstria nord-americana.

Sabies que...Pau prov del nom ll

at femen pax que deriva de larrel

pac que trobem en els verbs pacisco, pacis

cor (estar

dacord, estipular), com tamb en el nom

pactio que

significa acord, comproms, contracte.

De fet, originriament, pax significava senz

illament acord,

contracte, tractat; per tant, un tractat de

pau era

lentesa entre dues parts en desacord, esp

ecialment entre

dues parts belligerants i, per tant, era la p

au, labsncia

de guerra, la reconciliaci desprs de la ba

ralla pblica o

privada.

Tamb en la mitologia romana hi havia u

na deessa ano-

menada Pax que era justament la deessa d

e la pau durant

el regnat de

lemperador

August. El

seu temple

es deia Ara

Pacis.

Un gran concert!El dia 20 de novembre, 400 persones van omplir lesglsia del Sagrat Cor de Jess de Barcelona per assistir al concert que els TwoCats pel Gospel van oferir a benefici de la Fundaci per la Pau. Des daquestes planes volem agrair als TwoCats la seva generositat, al Collegi Casp que ens ceds lespai i a tots els que hi vareu assistir, la vostra collaboraci. Moltes grcies!

Alcaldes per la PauDel 7 al 13 de novembre va tenir lloc a Granollers la 8a Con-ferncia executiva de lorganitzaci Alcaldes per la Pau. En el marc daquesta trobada, el dia 8, el director de la Fundaci per la Pau, Jordi Armadans, juntament amb altres representats dentitats de la societat civil, va participar en el dileg Ciuta-dania i construcci de pau. Els ponents van exposar el treball que es fa des de les diferents organitzacions i des dels munici-pis en la construcci de pau.

Sessi per la pau al Parlament EuropeuEl 9 de novembre, va tenir lloc al Parlament Europeu, a Brusselles, la taula rodona La Uni Europea com a fora armamentstica, organitzada pel Grup de lEsquerra Unitria Europea i lEsquerra Verda Nrdica. Els participants van ana-litzar levoluci del complex armamentstic i industrial europeu i el paper de la UE com a fora militarista a lexterior de les seves fronteres. El director de la Fundaci per la Pau, Jordi Armadans, va fer una ponncia sobre la manca de regulaci del comer darmes a nivell mundial.

Edita: Fundaci per la Pauc/ Casp, 31, 2n, 1a A08010 BarcelonaTel. 93 302 51 29www.fundacioperlapau.orgPresident: Xavier MasllorensDirector: Jordi ArmadansCoordinaci: Lourdes Vergs

Consell de Redacci: Jordi Armadans, Lourdes Vergs, Toni ViaderMaquetaci: Toni ViaderImpressi: Grfiques AlpresFoto portada: WiroDipsit Legal: B-50326-2007

Butllet fet amb el suport de:Butllet Hivern 2012

En breu

Fundaci per la Pau 7

Ajudans a construir una Cultura de Pau

> Nom i cognoms > NIF> Adrea > Codi postal > Poblaci> Telfon > Correu electrnic

Vull collaborar amb la Fundaci per la Pau, mitjanant les aportacions que indico a continuaci(marca amb una x les teves aportacions o b escriu la quantitat que desitgis) 12f 30f 60f _____ f

Cada mes per domiciliaci bancria (omplir dades) Cada 2 mesos per domiciliaci bancria (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliaci bancria (omplir dades) Un cop lany per domiciliaci bancria (omplir dades) Una sola vegada per domiciliaci bancria (omplir dades) Una sola vegada per tal adjunt Una sola vegada amb ingrs al compte* de la Fundaci

Domiciliaci bancria> Banc / Caixa > Titular del compte o llibreta

> Compte / llibreta Entitat Oficina Control Nmero compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaraci de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: Fundaci per la Pau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona*El nmero de compte de la Fundaci per la Pau s: Caixa de Catalunya 2013-0616-88-0200477680

Abans de fer-me soci, vull rebre ms informaci Signatura del titular del compte / llibreta

Parlant de pau amb...

Butllet Hivern 2012

La Carme Sue (Les Borges Blanques, 1961), s professora dangls de lIES Brugus de Gav i vicepresidenta de la Fundaci per la Pau. s una bona conei-xedora del conflicte del Prxim Orient i ha viatjat en diverses ocasions a Palesti-na. s autora del blog Ahimsa.

http://www.ahimsasempre.blogspot.com

Aquesta tardor, Palestina ha estat admesa com a membre de la UNESCO. Quin significat t per al poble palest aquesta decisi? s una injecci despe-rana?

Des del meu punt de vista t un alt valor simblic que un organisme internacional hagi reconegut un pas que de moment no s Estat com a membre de ple dret. Sobretot ha representat una injecci de moral per als palestins que tantes vega-des shan sentit menystinguts pels orga-nismes internacionals. Tamb s cert que el president de lAP ha sabut jugar una carta important per recuperar prestigi com a lder davant del seu poble. Segu-rament molt palestins i palestines tenen lesperana que aquest sigui noms el primer pas de molts altres que seguiran.

Un proper pas podria ser ladmissi com a membre de ple dret a lONU?

Tot i lesperana que ha despertat en molts palestins i palestines penso que formar part dun organisme per a leducaci, la cincia i la cultura no com-promet gaire ning, en canvi ser membre de ple dret de lONU ja s una altra

cosa. Mentre el Consell de Seguretat no sigui reformat i continu el dret de vet per part de qualsevol dels seus membres, veig molt poques possibilitats que la sollicitud de Mahmud Abbas arribi a bon port.

La reacci de lEstat dIsrael de no transferir els impostos a lAutoritat

Palestina i de tirar endavant nous assentaments a Cisjordnia ha estat contundent. Per, i la reacci de la societat civil israeliana, quina ha estat?

La major part de societat israeliana viu desquena a la realitat quotidia-na del poble palest. Em ve al cap aquella imatge dels tres micos: un es tapa els ulls, laltre les orelles i el tercer la boca. Per, afortunadament, tamb hi ha una minoria sorollosa que demana posar fi a la poltica dels assentaments, que veu com el prin-cipal escull per aconseguir un acord de pau amb els palestins. s cert que molts israelians i israelianes protes-ten contra els assentaments no tant perqu estiguin contra locupaci sin pel tracte de favor que reben per part del govern. No hi ha una veu unnime entre la societat civil israeliana per existeixen organitzacions com Gush

Shalom, ICHAD, La Coalici de Dones per la Pau, IPCRI i altres que denuncien el que passa

Quin hauria de ser el paper, la posici de la comunitat internacional per poder desencallar aquest conflicte?

Clarssimament deixar de fer servir una doble moral, que duna banda reconeix el dret del poble palest a tenir un estat propi i condemna segons quines accions del govern dIsrael, per duna altra no satreveix a exigir-li que compleixi amb la legalitat internacional. Ho fa en altres parts del mn on sapliquen sancions econmiques, per exemple. En el cas dIsrael, tot queda en una esbroncada. Una posici forta, valenta i coherent ajudaria a desencallar el conflicte. No oblidem que la Uni Europea s el primer soci comercial dIsrael.

Semblava que el president nord-ameri-c, Barak Obama, insuflaria un aire nou que permetria apropar posicions, llimar diferncies. Ha estat realment aix?

Ho semblava s, i segurament ho volia i ho vol, per mentre la poltica dels EU vers Israel no canvi i tenir-lo com a aliat,

costi el que costi, per raons estra-tgiques passi per davant de la voluntat dexigir-li un gir en la seva poltica vers el poble palest, no veig cap canvi substancial entre Barak Obama i els seus predecessors.

Quan un conflic-te s tan llarg, lassetjament tant dur i les posicions tan enfrontades, creus que la no violncia t cap pos-sibilitat de marcar el cam?

Crec que s lnic cam que pot ajudar el poble palest; ls de la violncia no resol mai els conflictes i a nivell local els palestins estan utilitzant mtodes no violents com les mani-festacions setmanals que es duen a terme en molts pobles per denunciar el traat del mur de separaci o lexpropiaci de terres. Alguns potser pensaran que aix que dir s agosarat, per lacci per part de lAP de demanar ser membre de Nacions Unides va ser un acte de desobedincia civil, tot i que Israel ho va qualificar dacci unilateral.

Un desig...

Un canvi substancial de les polti-ques de la comunitat internacional vers Israel, aix com una opini pblica israeliana ms posicionada i activa a favor duna resoluci justa del conflicte.

Carme Su