Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Edicte€¦ · ració dels drets del nen de 1959 i la...

Edicte

Vist que en data 10 de juny del 2004, elGovern va aprovar el Protocol d’actuacióen casos d’infants en perill (PACIP), i esva signar la declaració anomenadaPreàmbul per part de:

President del Consell Superior de laJustíciaMinistra de Salut i BenestarMinistre de Justícia i InteriorMinistre d’Educació, Cultura, Joventuti Esports

Vist que en data 6 d’abril del 2005, elGovern va aprovar la Comissió Nacionalde la Infància (CNI) per tal de vetllar perla correcta aplicació i seguiment d’a-quest Protocol;

En data 5 de maig del 2005, el Governaprova la publicació íntegra en el ButlletíOficial de Principat d’Andorra del Proto-col d’actuació en casos d’infants en perill(PACIP) i de la declaració anomenadaPreàmbul, amb la finalitat de donar lamàxima divulgació, a la població en ge-neral i als professionals que intervenenen l’àmbit de la infància.

Cosa que es fa pública per a coneixe-ment general.

Andorra la Vella, 5 de maig del 2005

Marc Forné MolnéCap de Govern

Protocold’actuació en casosd’infants en perill (PACIP)

Índex1. Preàmbul2. Introducció3. Metodologia4. Definició i tipologia dels maltracta-ments5. Principis generals i rectors d’actuació6. Funcions i circuits segons el nivelld’intervenció7. Comissió de seguiment8. Recomanacions i propostes9. Annex

1. Preàmbul

La Constitució del Principat d’Andorraproclama com a principis inspiradors de

l’acció de l’Estat andorrà (articles 4, 5 i 6),el respecte i la promoció de la llibertat, laigualtat, la justícia, la tolerància, la defen-sa dels drets humans i la dignitat de lapersona.

Tanmateix, en el seu art. 6.2 proclamaque “Els poders públics han de crear lescondicions per tal que la igualtat i la lli-bertat dels individus siguin reals i efecti-ves”.

En l’article 13.2 es proclama que “elspoders públics promouran una políticade protecció de la família, element bàsicde la societat”, mentre que en l’article13.3 es proclama que “els cònjuges tenenels mateixos drets i obligacions. Els fillssón iguals davant la llei, amb indepen-dència de la seva filiació”.

En l’apartat dels drets fonamentals dela persona i de les llibertats públiques(article 8), queda reflectit el dret de totapersona a la integritat física i moral i el fetque ningú pot ésser sotmès a tortures o apenes i tractes cruels, inhumans o degra-dants.

Per tal de donar compliment als princi-pis rectors de la Constitució, i atès que laConvenció sobre els drets de l’infant ésvigent al Principat d’Andorra des de l’1de febrer de 1996, des de la Secretariad’Estat de la Família s’ha impulsat l’ela-boració d’aquest protocol per tal d’esta-blir uns criteris unificats per garantir alsinfants (entès com a tot ésser humà d’en-tre 0 a 17 anys) el respecte de tots elsseus drets, tenint en compte el seu inte-rès superior.

Amb aquesta finalitat, s’ha creat ungrup de treball format per diversos pro-fessionals, que ha estat l’encarregat d’e-laborar i redactar aquest protocol,posant un èmfasi especial en les recoma-nacions del Comitè sobre els drets del’infant, que anima el Principat d’Andor-ra a realitzar un treball per garantir unaprotecció millor de les víctimes infantils.

Segons l’apartat 40 de les recomana-cions sobre els drets de l’infant dirigidesal Govern d’Andorra, el Comitè sobre elsdrets de l’infant recomana, d’acord ambl’article 19 de la convenció, que l’Estatandorrà:

“Realitzi estudis sobre violència do-mèstica, maltractament i abús, in-cloent-hi l’abús sexual, dins de la

família, i sobre intimidació a l’escola,per tal de valorar l’extensió, l’abast i lanaturalesa d’aquestes pràctiques.”

“Dugui a terme campanyes de con-scienciació per prevenir i combatrel’abús infantil, amb la participació delsinfants.”

“Avaluï el funcionament de les estruc-tures existents i formi els professionalsque es dediquen a aquesta mena decasos”.

“Investigui de forma efectiva els casosde violència domèstica, maltractament iabús, incloent-hi l’abús sexual, dins lafamília, a través d’una investigació i unprocés judicial que siguin sensibles ambl’infant per garantir una protecciómillor de les víctimes infantils, incloent-hi la protecció del dret a la intimitat.”

“Prohibeixi la pràctica del càstig cor-poral en la família i dugui a terme cam-panyes d’informació destinades, entrealtres, a pares, infants, funcionaris en-carregats del compliment de la llei, fun-cionaris judicials i professors, en quès’expliquin els drets de l’infant en aquestaspecte i fomenti l’ús de formes alternati-ves de disciplina, d’una forma con-seqüent, en la dignitat humana del’infant i de conformitat amb el conveni,especialment amb els articles 19 i 28.2.”

A l’hora d’elaborar aquest protocol,s’ha tingut en compte, partint de la defi-nició genèrica d’infant, el fet que aquestés un ésser particularment vulnerable, ique té uns drets que cal respectar. Es re-coneix la importància de la família com acèl·lula de base de la societat (escenaride la socialització primària de l’infant),així en el cas que aquests drets no esti-guin garantits és obligació i responsabili-tat de tots els membres de la societat,garantir el compliment d’aquests drets,tenint una especial cura a l’hora de pre-servar el dret a la intimitat de l’ infant víc-tima.

S’ha de tenir en compte, que la unitatfamiliar forma part de l’esfera privada. Latendència actual de les polítiques públi-ques és la regulació social i el respecteper l’àmbit privat. Així, l’Estat ha d’inter-venir per garantir el benestar de tota lapoblació i especialment, la infància entots els àmbits.

2258 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 41 - any 17 - 11.5.2005

Aquest protocol s’anomena Protocold’actuació en casos d’infants en pe-rill (d’ara en endavant, PACIP).

Parlem d’infants en perill perquè in-clou tant els infants efectivament mal-tractats com els infants que tenen risc deser-ho. Diferenciar el risc del maltracta-ment efectivament comès és sovintdifícil; així, la noció de perill permet anarmés lluny d’aquesta separació teòricaatès que un infant que ha estat maltractatcorre el risc de tornar-ho a ser i un infanten risc corre el risc de ser maltractat.

Un altre fet important que preveu elconcepte de perill és que el maltracta-ment, com tota patologia, té una històrianatural que cal conèixer per poder re-muntar i actuar des de l’inici ja que el seutractament pot ser llarg, difícil i aleatori.

Cal fer èmfasi en el fet que la preven-ció és bàsica, ja que ens permet evitarpassar de la situació de risc a la situacióde maltractament.

El PACIP neix amb la voluntat de seruna guia de treball, que ha de servir perfacilitar als professionals dels diferentsàmbits, el tractament d’infants en perill.

Per tots els motius exposats, els mem-bres implicats en l’elaboració del Proto-col d’actuació en casos d’infants enperill accepten donar-hi compliment,respectant els principis i acords ques’han establert, garantint-ne la divulga-ció i l’aplicació correcta i duent a termeel seguiment posterior.

2. Introducció

L’ésser humà, és un dels pocs éssersque requereix les atencions i les curesdels seus progenitors fins a una edatavançada, i necessita de forma mésperllongada en el temps, de l’aprenen-tatge i l’acompanyament dels progeni-tors per tal d’anar adaptant elsconeixements d’aquests fins a convertir-se en una persona autònoma i indepen-dent, contràriament a altres éssers.

Així, els infants són persones especial-ment vulnerables que cal protegir davantde qualsevol situació de perill. Cal tenirpresent la responsabilitat compartida iineludible de la societat i dels progeni-tors davant el benestar i la protecció a lainfància.

Al llarg de l’evolució humana s’handonat diferents situacions de perill queels infants han anat superant amb l’ajudadels progenitors, familiars, amics, etc.que els fan créixer com a persones.Aquestes vivències, anteriorment, erenviscudes pels mateixos infants com a fetsinherents al seu aprenentatge. Tot i així,la mateixa evolució humana ha ocasio-nat variacions en el concepte d’infant ide família.

En el decurs de la història, la família haevolucionat adoptant diferents formes,passant de la família comunitària tradi-cional de principis del segle XX, al nuclifamiliar més restrictiu amb què ens tro-bem actualment, amb una evolució tam-bé dels lligams familiars. Actualment,l’infant és altament valorat en tots els es-trats socials i, contràriament a la per-cepció anterior, ja no és un recurshabitual ni acceptat socialment utilitzarel càstig físic com a demostració d’auto-ritat.

Al llarg del segle XX, diversos agentssocials han afavorit encara més aquestaconcepció. Diferents professionals (met-ges, pedagogs, psicòlegs, treballadorssocials, mestres d’escola, etc.) van iniciarun treball de conscienciació en tots elsàmbits i factors que incidien en el desen-volupament dels infants. Fruit d’aquesttreball es van elaborar lleis i conven-cions diverses, entre les quals: la Decla-ració dels drets del nen de 1959 i laConvenció sobre els drets de l’ infant de1989.

La Constitució d’Andorra, aprovada el14 de març de 1993, en el seu article 1proclama que “Andorra es constitueixcom un estat de dret, democràtic i so-cial”, fet que ha comportat l’elaboraciód’un marc legislatiu en matèria de pro-tecció dels infants, la Llei qualificada del’adopció i de les altres formes de protec-ció del menor desemparat de 1996, laLlei qualificada de la jurisdicció de me-nors, de modificació parcial del Codi pe-nal i de la llei qualificada de la justíciade 1999, entre altres, així com l’adhesió adiferents convenis i instruments interna-cionals, com són, el Conveni relatiu a laprotecció dels infants i a la cooperació enmatèria d’adopció internacional vigental Principat des de l’1 de maig de 1997, laConvenció sobre els drets de l’infant vi-gent al Principat des de l’1 de febrer de

1996, el Protocol opcional a la Conven-ció sobre els drets de l’infant relatiu a lavenda d’infants, la prostitució infantil ila utilització d’infants en la pornografiavigent al Principat des del 18 de generdel 2002 i el Protocol opcional a la Con-venció sobre els drets de l’infant relatiu ala participació d’infants en conflictes ar-mats vigent al Principat des del 12 de fe-brer del 2002, per tal de garantir a l’infantun estat de benestar basat en el respectede tots els seus drets.

Atesa la voluntat dels poders públicsde garantir la protecció als menors i da-vant el convenciment que l’infant ha decréixer en un àmbit familiar en un am-bient de felicitat, d’amor, de respecte, d’estabilitat i de comprensió per al desen-volupament integral de la seva persona,es considera convenient establir el pre-sent protocol.

Els objectius són:

Protegir l’infant davant qualsevol si-tuació de perill.Garantir la coordinació entre totes lesinstitucions.Alleugerir l’impacte ocasionat a l’in-fant quan la situació d’agressió ja s’haproduït, duent a terme un seguimentadequat de l’infant víctima i del seunucli familiar.

Al mateix temps, no es pot ometre l’as-pecte preventiu i de detecció com a ei-nes que ens ajudaran en les diferentssituacions de perill en què aquests in-fants es puguin trobar.

El grup de treball creat per elaboraraquest protocol ha estat format per pro-fessionals de l’àmbit judicial, policial,educatiu, social i sanitari amb l’objectiude definir tots els aspectes que incidiranen la detecció, l’actuació, el tracta-ment i el seguiment de l’infant en pos-sible situació de perill, i analitzar iproposar les mesures més adequadesdins d’una perspectiva pluridisciplinària.

3. Metodologia

Davant l’evolució de la societat, de lapresa de consciència de l’infant i del seureconeixement com a persona, es fa ne-cessari poder considerar qualsevol mal-tractament a un infant com unaresposta inadaptada a les seves ne-

Núm. 41 - any 17 - 11.5.2005 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2259

cessitats i al seu desenvolupamentcorrecte.

D’acord amb aquesta evolució, i teninten compte les polítiques socials actuals,s’ha cregut convenient elaborar aquestprotocol, partint de la premissa que éscompetència de l’Estat, prevenir, detec-tar i actuar en aquests casos en què elsdrets de l’infant són vulnerats, iniciantparal·lelament campanyes de prevenciói de sensibilització vers la població i in-cloent la participació dels infants dinsd’aquestes campanyes, donant respostaa la recomanació 40 del Comitè sobre elsdrets de l’infant.

A l’hora de constituir el grup de treballencarregat d’elaborar aquest protocol,s’ha considerat necessari incloure totesles institucions implicades en la inter-venció directa en els casos d’infants enperill, tenint en compte les diverses fasesdel procediment d’actuació i els di-ferents àmbits de la mateixa actuació.

Institucions, serveis, àrees i departa-ments implicats:

BatlliaBatlles de menorsBatlle instructorSecretaria de la Secció de Menors

Ministeri fiscalFiscal adjunt

Tribunal de CortsMagistrat

Ministeri de Justícia i InteriorÀrea de Medicina Forense

Metge ForenseServei de Policia.

Sot-cap de la Unitat d’InvestigacióPsicòleg del Departament de Preven-ció i Orientació Social

Ministeri d’Educació, Cultura, Joventuti EsportsDirector de sistemes educatiusÀrea d’Inspecció i Avaluació Educativa

Inspector de l’Escola Maternal i Pri-mera Ensenyança

Àrea de JoventutCap de l’àrea

Ministeri de Salut i BenestarSecretaria d’Estat de la FamíliaÀrea d’Atenció Social Primària

Cap de l’àrea2 treballadors socialsPsicòleg

JuristaÀrea d’Atenció Social Especialitzada

Treballador socialCentre d’Acolliment d’Infants La Ga-vernera

Director del centre

Aquest grup de treball ha anat consen-suant les diferents definicions i tipolo-gies sobre maltractament i definint elsprincipis generals d’actuació i d’inter-venció en els dos supòsits següents:

1. Incertesa o sospita de maltracta-ment.2. Certitud o evidència raonable demaltractament.

Així mateix, dins de cada supòsit, s’handiferenciat tres nivells d’intervenció:

Nivell 1: Resposta d’urgènciaNivell 2: Resposta preferentNivell 3: Resposta posposada

Resposta d’urgència. S’ha de realitzaruna intervenció urgent, de manera im-mediata, al rebre la notificació del cas.

Resposta preferent. La intervenció s’hade dur a terme en un termini màxim de48 hores des del moment en què es repla notificació.

Resposta posposada. Cas en què elsprofessionals tenen suficient informacióper valorar que no existeix risc immediatper a la salut i/o la seguretat de l’ infant ique aquest risc no augmentarà si es man-té la situació, sense que hi hagi previ-sions de canvi. En aquest cas, s’had’iniciar la fase d’intervenció i valoració,i s’ha d’establir un pla de treball conjunt,amb la família, l’infant i els professionalsde totes les institucions implicades.

Posteriorment s’han establert uns cir-cuits d’actuació amb l’objectiu d’interve-nir de manera ràpida i àgil, tenint encompte els principis de mínima interven-ció i de l’interès superior de l’infant, enrelació amb totes les situacions de perillen què es poden trobar els infants.

Per tal de definir aquests circuits, s’hatingut en compte el nivell de respostanecessari segons la urgència i segons elsprofessionals que hi intervenen. Així,s’han detectat 4 circuits, que són:

BatlliaMinisteri FiscalPolicia

Àrea d’Atenció Social Primària (Minis-teri de Salut i Benestar)

Aquest quatre circuits, s’han reduït atres àmbits, que són:

Àmbit judicial (Batllia i Ministeri Fiscal)Àmbit policial (Policia)Àmbit social (Àrea d’Atenció SocialPrimària del Ministeri de Salut i Benestar)

Cal destacar que hi ha altres organismeso institucions que poden rebre denúncies,tot i que aquests han de contactar als pro-fessionals d’algun dels 4 circuits.

4. Definició i tipologia delsmaltractaments

Situacions en què es pot trobar l’in-fant:

Infant fora de perill: la seva condiciód’existència no representa cap perill pelque fa a la seva salut, la seva seguretat, laseva educació, la seva moralitat o la sevamanutenció.

Infants en perill: conjunt de nens mal-tractats i en risc.

Infant maltractat: que és víctima deviolència física, crueltat mental, abússexual, negligències greus que tenenconseqüències sobre el seu desenvolu-pament físic, psicològic i social.

Infant en risc: que coneixen condi-cions d’existència que poden posar enperill la seva salut, la seva seguretat, laseva moralitat, la seva educació o la sevamanutenció, però, que malgrat això, noestà maltractat.

Arran de les diverses sessions del grupde treball, s’ha consensuat la següent de-finició:

“Un infant pot ésser maltractat per ac-ció (quan és objecte de violència física,psíquica i/o sexual) o per omissió(quan es deixen de prestar aquelles aten-cions necessàries per al seu correcte de-senvolupament), tant per part dels adultso les institucions responsables, com perpart d’altres infants o per qualsevol altrapersona”.

Així mateix, s’han consensuat elssegüents tipus de maltractaments:

Maltractament físicMaltractament per negligència i aban-donament


Maltractament prenatalMaltractament psicològic o emocionalMaltractament sexualAbandonament emocionalSubmissió quimicofarmacèuticaMaltractament institucionalExplotació laboralExplotació sexualCorrupció de menorsSíndrome del bebè sacsejat (SBS)

Maltractament físic: Qualsevol accióno accidental que provoca en l’infantdanys físics, malalties o trastorns psi-cològics.

Maltractament per negligència i aban-donament: Qualsevol situació en la qualles necessitats bàsiques de l’infant (ali-mentació, higiene, atenció mèdica, edu-cació, vigilància, seguretat, etc.) no sónateses, ja sigui de manera temporal, ja si-gui de manera permanent, per cap delsmembres del grup amb qui conviu.

Maltractament prenatal: Aquelles si-tuacions en què la dona en estat de ges-tació omet, per raons diverses(conductes adictives, etc.), les atencionsque el seu estat requereix, amb risc deperjudicar el fetus.

Maltractament psicològic o emocio-nal: Aquelles situacions en què, mitjan-çant actuacions o privacions, esprovoquen sentiments negatius vers lapròpia autoestima de l’infant, alhora quelimiten el seu procés de creixement i so-cialització (menyspreu continuat, refúsverbal, insult, intimidació discriminació,etc.).

Maltractament sexual: Aquella situacióen la qual un infant és utilitzat a través del’engany, la intimidació, la violència, etc.per satisfer els desitjos sexuals d’una al-tra persona, ja sigui participant o presen-ciant activitats de naturalesa sexual, i pera les quals l’infant no està preparat ni técapacitat per consentir (incest, violació,tocaments, seducció verbal, masturbacióen presència d’un infant, pornografia,explotació sexual, etc.).

Abandonament emocional: Aquella si-tuació en què l’infant no rep l’afecte, l’es-timulació, el suport i la protecciónecessaris en cada estadi de la seva evo-lució i que inhibeix el seu correcte de-senvolupament. Existeix una falta deresposta a les expressions emocionals de

l’infant o als seus intents d’aproximacióo d’interacció.

Submissió quimicofarmacèutica o sín-drome de Münchausen per poders: A-quelles situacions en què l’infant éssotmès a qualsevol tipus de droga, sensenecessitat mèdica, que l’incapacita per aldesenvolupament de l’autonomia, la re-sistència o el control; pot ser causat perl’anomenada “síndrome de Münchausenper poders”, que es dóna quan per tras-torn psíquic dels pares o persones queen tenen cura, se simulen malalties a l’in-fant, se’l sotmet a contínues explora-cions mèdiques o a ingressoshospitalaris, al·legant símptomes ficticis.

Maltractament institucional: Qualsevolnorma jurídica, procediment, actuació oomissió procedent dels poders públics obé derivada de l’actuació individual delprofessional, relacionada directament oindirectament amb el món de l’infant,que pot generar situacions, per acció i/oomissió, que impedeixin i/o perjudiquinel desenvolupament de l’infant.

Explotació laboral: Aquelles situa-cions en què s’utilitza un infant per a tre-balls (pot anar des de la duresa física finsa la utilització passiva o activa per a lamendicitat) incomplint la normativa i enels quals s’obtenen qualsevol tipus deguanys.

Explotació sexual: Aquelles situacionsen què l’infant és obligat o induït, a acti-vitats de prostitució i/o pornografia.

Corrupció de menors: Aquelles situa-cions en què s’indueix el menor a con-ductes delictives que se li premien(prostitució, robatoris, accions agressi-ves, tràfic de drogues, etc.).

Síndrome del bebè sacsejat (SBS): A-quelles situacions en què se sacseja ambforça un nadó o un infant petit causant-lilesions cerebrals. Els casos més severspoden tenir un desenllaç fatal. Els infantsque sobreviuen després del maltracta-ment, tenen seqüeles greus permanents,siguin problemes neurològics, físics o decomportament, i que requeriran sensdubte serveis especialitzats de per vida.

5. Principis generals i rectorsd’actuació

Els principis pels quals es regeixaquest protocol són:

Principis generals:

CorresponsabilitatSocietat activaPrevencióSubsidiarietatParticipacióSolidaritatCompetències públiquesCoordinació i optimització de recursosAutonomiaSeguiment, control i avaluacióTransversalitat

Principis rectors:

Garantir l’interès superior de l’infant idels seus dretsProtecció de l’infantCoordinació i optimització del recur-sos existentsAgilització de les actuacions professio-nalsConfidencialitat

6. Funcions i circuits segonsel nivell d’intervenció

Funcions

En iniciar la intervenció prop d’un in-fant víctima d’una situació de perill, iamb la posada en marxa dels circuitspreestablerts, s’inicia una intervencióprofessional multidisciplinària, quecompta amb la participació de tots elsprofessionals que intervenen en algunade les parts del procés i que desenvolu-pen funcions específiques en el seu àm-bit d’actuació.

Cal tenir en compte que únicaments’especifiquen les funcions relacionadesamb la pràctica i la intervenció directa.

Ministeri de Salut i BenestarPrevenir situacions de perill.Garantir la protecció dels infants i elrespecte dels seus drets.Realitzar una acció preventiva i de de-tecció de les situacions de perill delsinfants.Detecció, valoració, diagnòstic, tracta-ment social i seguiment dels infants ensituació de perill i de les seves famílies.Derivació en funció de la urgència alServei de Policia.Elaboració, en els casos necessaris, depropostes per a l’adopció de mesuresde protecció vers els infants, a la Co-


missió Tècnica d’Atenció al Menor i/oa l’autoritat judicial.Derivació a d’altres recursos.Gestió i tramitació de recursos i ser-veis.Coordinació amb institucions judi-cials, policials, educatives, sanitàries,sociosanitàries, etc.Programa d’infància en perill: segui-ment dels menors sota mesura de pro-tecció.Comissió Tècnica d’Atenció al Menor;proposta a l’autoritat judicial de lesmesures de protecció més escaients(manteniment al medi, acolliment enfamília extensa, acolliment en famíliaaliena, centre residencial, centre dedia, centre a l’estranger o qualsevol al-tre recurs que es pugui crear en un fu-tur).

Ministeri FiscalVetllar pel compliment de la llei.Rebre denúncies sobre situacions deperill.Dirigir l’acció del Servei de Policia entots aquells tràmits anteriors a la inter-venció de la Batllia.En l’àmbit civil:

Participa en tots els processos en quèhi ha infants afectats.

En l’àmbit penal:Si l’agressor és adult, exerceix l’acciópenal i civil, el batlle sol·licita l’a-dopció de mesures de protecció res-pecte a la víctima.Si l’agressor és menor, sol·licita l’a-dopció de mesures sobre l’agressorper tal de garantir la seva educació iresocialització.

BatlliaLes funcions que es desenvolupen des

de Batllia per a l’infant víctima són:

Funció judicial de protecció de l’infantamb aplicació de mesures provisio-nals.Funció d’instrucció i judici de l’agres-sor.En aquells casos d’incertesa o sospitade perill:

Funció d’investigació (batlle instruc-tor).

En aquells casos de certesa o evidèn-cia raonable de perill:

S’incoa un procediment penal i/o ci-vil, adoptant les mesures necessàries

en benefici de l’infant i aquelles queconcerneixen el processat.

Servei de PoliciaInvestigació de tots els casos d’infantsvíctima que es troben o han estat en si-tuació de perill.Detenció dels presumptes autors delsdelictes.Transmissió dels resultats de la investi-gació als organismes judicials per a es-tablir, si ho consideren necessari,mesures de protecció.El psicòleg del departament de pre-venció i orientació social, a demandadel Departament de Menors, pot ela-borar una primera anàlisi del contextsociofamiliar de l’infant i del seu estatemocional.

Ministeri d’Educació, Cultura, Joventut iEsports

Prevenir situacions de perill vers elsinfants (vetllar per l’aplicació de lanormativa vigent, fer i coordinar lesenquestes necessàries per conèixer si-tuacions de risc).Detectar situacions de perill respecteals infants (col·laboració i assessora-ment amb altres àrees més directa-ment en contacte amb les víctimes:equips docents, equips directius,equips psicopedagògics, enquestesper confirmar casos).Fer accions i propostes de millora res-pecte a aquestes situacions (proposar,coordinar i supervisar plans d’accionsconcrets, establiment i supervisió demesures específiques, acompanya-ment i/o assessorament a les personesen contacte amb les víctimes, impulsarel seguiment per part dels professio-nals de circuits de coordinació, millo-rar la formació dels professionalsdocents, fer campanyes d’informació,editar material divulgatiu).

Àrea de Medicina Legal i ForenseLa seva principal funció és l’assessora-

ment medicolegal mitjançant les valora-cions físiques i psicològiques delsinfants que presumptament són o hanestat víctimes de maltractament. Sempreactua a requeriment de l’autoritat judicialo del Servei de Policia.

Després de la seva intervenció, hand’elaborar un informe forense, on cons-tin les consideracions i conclusions me-

dicolegals de l’exploració així com lesrecomanacions a seguir (avaluació i/ocontrol social, psicològic, etc.).

En el cas que de les actuacions, se’ndesprengui una instrucció judicial, es potconvocar els professionals de l’Àrea deMedicina Legal i Forense, perquè hi in-tervinguin com a perits.

Tribunal de CortsEl Tribunal de Corts no té funcions en

matèria de detecció i prevenció de situa-cions d’infants en perill. En el cas de fetsdelictius executats sobre menors,aquests fets seran jutjats pel Tribunal deBatlles o pel Tribunal de Corts, depenentde la seva gravetat, sent les seves resolu-cions i sentències susceptibles de recursd’apel·lació per davant de la instànciaimmediata superior, Tribunal de Corts iTribunal Superior de Justícia.

Circuits

Aquest protocol identifica uns circuitsd’actuació per tal d’intervenir, amb lamàxima eficàcia, en totes aquelles situa-cions de perill que puguin afectar els in-fants.

D’acord amb els dos supòsi tssegüents:

A. Incertesa o sospita de maltracta-mentB. Certitud o evidència raonables demaltractament

S’han establert quatre circuits d’inter-venció (Batllia, Ministeri Fiscal, Policia,Àrea d’Atenció Social Primària del Minis-teri de Salut i Benestar), tenint en comp-te el nivell de resposta necessari i l’àmbito els professionals que intervindran.

En qualsevol dels dos supòsits i sem-pre que es notifica una possible situacióde perill als diferents professionals, laprimera actuació a realitzar és valorar lasituació i estudi concret en què ens tro-bem, per tal de determinar la gravetatdel perill i si aquest perill és immi-nent o no.

Per realitzar aquesta primera valora-ció, cal tenir en compte altres factorscom:

La gravetat del comportament del mal-tractador (el tipus, la intensitat, lafreqüència i la durada del maltracta-ment).


La capacitat de l’infant per protegir-se(autonomia, autodefensa, demandad’ajuda a l’exterior), atès que, commés petit és l’infant, més vulnerableés.

Definició dels circuits

Qualsevol persona, institució o orga-nisme pot detectar una situació de perillrespecte a un infant. La Llei qualificadade modificació del Codi de procedimentpenal, del 10 de desembre de 1998, en elseu article 36, estableix que:

“Tota persona que presenciï la co-missió d’un delicte perseguible d’ofi-ci o en tingui coneixement, estaràobligada a denunciar-ho, per escrito verbalment davant de l’autoritatjudicial o de la policia. L’autoritatjudicial, el Ministeri Fiscal i el Serveide Policia, han de rebre sempre lesdenúncies verbals o escrites ques’interposin.”

Així mateix, segons el Codi penal, del’11 de juliol del 1990, en el seu article283, es proclama que:

“La persona que no denunciï o noposi en coneixement de l’autoritat,els delictes perseguibles d’ofici com-presos en el Títol III del llibre segonamb l’exclusió dels del capítol V d’a-quest codi, incorrerà en la pena desis mesos de presó.”

Tot i que les denúncies es poden pre-sentar a altres institucions o organismes,únicament s’han previst dins el circuit,aquells organismes que intervenen di-rectament en el procés o en la valoracióde la situació de perill.

Poden existir altres receptors dedenúncies que no intervindran, peròque faran la corresponent derivació,amb valoració prèvia de la situació, alsprofessionals pertinents.


Al llarg del procés d’elaboració d’a-quest protocol, s’ha treballat amb la idead’agilitar els tràmits en les intervencionsprofessionals i tenint en compte el prin-cipi de mínima intervenció, és per aquestmotiu i amb aquesta finalitat que s’acon-sella, en aquells casos més greus (mal-tractaments, abús sexual, etc.) fer lesdenúncies directament al Servei de Poli-cia, ja que són els professionals encarre-gats de dur a terme les investigacionspertinents en la majoria dels casos querequereixen un nivell I o II de resposta.

En els nivells I i II poden intervenir elMinisteri Fiscal, la Batllia i el Servei de Poli-cia, mentre que en un nivell III intervenenels professionals de l’Àrea d’Atenció SocialPrimària del Ministeri de Salut i Benestar.

Atesa la diversitat d’institucions que po-den rebre denúncies relacionades amb si-tuacions de perill vers els infants, s’haacordat establir els circuits d’acord al nivellde resposta, en funció de la urgència i se-gons els professionals que intervenen.


Nivell I / Nivell II

Ministeri Fiscal

L’actuació s’inicia a través d’unadenúncia, d’una demanda de Batllia o d’ofici.

Dins dels circuits, exerceix diferentsfuncions segons l’àmbit d’aplicació: àm-bit civil o penal. L’elecció d’un o l’altredependrà de la situació de perill en quèes trobi immers l’infant, o de les lleis quecalgui aplicar segons la situació concre-ta, ja que es poden donar lleis d’àmbitpenal o lleis d’ordre civil.

En el moment en què el Ministeri Fis-cal rep una denúncia sobre una situacióde perill vers un infant, el fiscal adjunt deguàrdia (amb un horari de 24 horesdiàries, durant tots els dies de l’any)efectua una primera valoració (fase dedetecció), examinant, triant i classificanttotes les informacions rebudes.

Una vegada seleccionada la informa-ció, el fiscal adjunt de guàrdia, el quall’examina i decideix si és d’ordre civil openal i si cal adoptar mesures civils deprotecció vers l’infant. Aquesta interven-ció és immediata amb una valoració pri-ma facie.

En la fase d’instrucció, el fiscal potsol·licitar al batlle de guàrdia l’adopcióde mesures de protecció respecte l’infantvíctima.

En la fase de judici i execució de sen-tència, el Ministeri Fiscal pot interessarl’aplicació de la pena condicional quali-ficada al compliment de qualsevol de lesobligacions previstes a l’article 215 delCodi de procediment penal.

Tota intervenció del Ministeri Fiscal,queda legitimada pels propis procedi-ments i per la Llei del Ministeri Fiscal.

Batllia

Les denúncies que arriben a la Batlliad’Andorra poden venir derivades d’altresinstitucions com el Ministeri Fiscal, el Mi-nisteri de Salut i Benestar o el Servei dePolicia, així com per altres institucions iorganismes o particulars.

En el cas que la denúncia arribi a tra-vés del Servei de Policia, (en el cas d’unsupòsit constitutiu d’un il·lícit penal) esdonarà sempre després de la investiga-ció d’aquest servei i l’emissió de l’in-

forme o la posada a disposició judicialdel presumpte autor, i previsiblement, elbatlle de guàrdia, prendrà les mesuresde

protecció vers la víctima que consideriescaients segons la informació que se litraspassi.

Sempre que el batlle ho cregui oportú,podrà realitzar totes aquelles actuacionsnecessàries per forjar-se el seu propi cri-teri respecte la situació concreta. ElBatlle valorarà la urgència de cada unade les situacions que es puguin donar.Serà també el Batlle, juntament amb elMinisteri Fiscal, qui adoptarà les mesuresde protecció vers la víctima que es consi-derin oportunes segons el Codi de pro-cediment penal.

En el cas que la denúncia arribi a tra-vés dels professionals de l’Àrea d’Aten-ció Social Primària del Ministeri de Salut iBenestar, s’intentarà que aquests profes-sionals, facilitin el màxim d’informaciópossible.

En el supòsit de considerar el maltrac-tament com a pertanyent a l’àmbit civil, idesprés de l’informe dels professionalsde l’atenció social, el batlle convocaràels diferents implicats i els interlocutorsnecessaris juntament amb el MinisteriFiscal i procedirà a adoptar les mesuresde protecció segons la urgència de la si-tuació.

Cal tenir en compte que en tot tipus decircumstància, el batlle adopta, en pri-mer lloc, les mesures urgents (processa-ment de l’autor i protecció vers lavíctima), podent posposar aquelles queno revesteixin caràcter urgent en mèritsdel pla de treball que estableixin els pro-fessionals de l’atenció social per al segui-ment del cas en concret.

Servei de Policia

Les denúncies que arriben al Servei dePolicia, poden venir derivades per qual-sevol servei, organisme o institució o perparticulars. Així mateix, tant la Batlliacom el Ministeri Fiscal poden oficiaraquest servei perquè iniciïn la investiga-ció pertinent.

Per engegar la seva intervenció, el Ser-vei de Policia requereix unes dades bàsi-ques com ara: la identitat de la víctima idel presumpte autor dels fets, el tipus de

maltractament o altres dades relaciona-des amb els fets (testimonis, domicilis,etc.).

La investigació s’inicia amb la recollidad’informació i l’anàlisi d’aquesta infor-mació, alhora que es realitza una en-questa a nivell d’arxius del Servei dePolicia i externa segons cada situacióconcreta (escola, metge, etc.).

Paral·lelament es realitza la recerca iprotecció de la víctima, amb les actua-cions següents:

Visita al Servei de Medicina Legal i Fo-rense (en el cas de lesions físiques,s’ha d’elaborar un àlbum fotogràfic, sies considera necessari).En el cas que s’aconselli, derivació alsserveis especialitzats necessaris.Presa de declaració de la víctima teninten compte el seu estat mental i la sevaedat (si es valora necessari, pot assistira la declaració la psicòloga del depar-tament de prevenció i orientació socialdel Servei de Policia).Adopció de mesures provisionals deprotecció a la víctima.Denúncia o declaració per part del re-presentant legal de la víctima i declara-ció dels testimonis.

Es continuarà amb la investigació, larecerca de proves materials i/o preserva-ció dels llocs dels fets fins a la recerca delpresumpte agressor i la presa de la sevadeclaració; es pot donar fins i tot la de-tenció del presumpte agressor.

Posteriorment a totes les actuacionsanteriorment esmentades s’elabora undossier judicial i es tramet el conjunt dediligències policíaques practicades al’autoritat judicial.

Àrea d’Atenció Social Primària(Ministeri de Salut i Benestar

En el moment de tenir coneixement,de manera directa o indirecta, d’una si-tuació de maltractament, de nivell I o II,els professionals de l’atenció socialprimària han de recollir tota la informa-ció possible de l’infant i de la sevafamília, veure els antecedents familiars sin’hi ha, i fer una primera valoració se-gons la prioritat o urgència en la respostai conseqüentment derivar al Servei dePolicia, a la Batllia o al Ministeri Fiscal.


Si la situació denunciada procedeixd’una institució, organisme o servei, elsprofessionals de l’atenció social han defer la funció d’informació i assessora-ment als responsables de la institució,organisme o servei, els quals haurand’activar i formalitzar la denúncia corres-ponent.

Si la denuncia prové d’un ciutadà, elsprofessionals de l’atenció social hand’actuar mantenint l’anonimat del de-nunciant, i després de verificar la situa-ció denunciada, si es detecta unasituació de perill, cal derivar el cas al Ser-vei de Policia, a la Batllia o al MinisteriFiscal, en funció del tipus de maltracta-ment constatat.

En el supòsit de no tenir elements sufi-cients i/o de trobar-se amb impedimentsper realitzar una valoració que descartiuna situació de perill, es derivarà el cas ala Batllia o al Ministeri Fiscal per sol·lici-tar l’obertura de la investigació correspo-nent que descarti o no, la situaciódenunciada.

En el cas que el treballador social deparròquia no valori situació de perill, ennotificacions de nivell I o II, s’ha d’infor-mar de la situació a la Comissió Tècnicad’Atenció al Menor, la qual pot demanar,un seguiment i tractament social, el tan-cament de l’expedient, o la intervencióde Batllia.

Nivell III

Àrea d’Atenció Social Primària delMinisteri de Salut i Benestar

Una vegada s’iniciï aquest circuit, elsprofessionals han de recollir tota la infor-mació possible dels fets, veure els ante-cedents familiars i fer-ne una primeravaloració.

Per a aquesta valoració, caldrà recollirinformació de tots aquells professionalsque poden haver intervingut prop del’infant, com ara el metge de capçalera,el mestre de l’escola o el professor de lesactivitats extraescolars, etc...

En tots els casos en què sigui possible,s’ha de recollir la informació en un in-forme escrit, adjuntant en el dossier elsinformes emesos pels altres professio-nals que han intervingut amb l’infant.

Una vegada feta la valoració, s’ha d’es-tablir un pla de treball amb l’infant i lafamília de l’infant, conjuntament ambtots els professionals que intervenen enel cas.

En el pla de treball s’establirà una tem-poralitat, amb la finalitat de valorar l’evo-lució i el compliment del pla de treballper part dels diferents membres.

S’ha d’informar la Comissió Tècnicad’Atenció al Menor, adjuntant un in-forme social, còpia del pla de treball icòpia dels informes emesos per altresprofessionals, la qual pot:

Indicar al treballador social que conti-nuï el tractament social informant pe-riòdicament aquesta Comissió del’evolució de la situació.Demanar informes complementarisper tal de dur a terme un diagnòsticmés acurat.Proposar a la Batllia, si es consideraoportú, la mesura de protecció adap-tada a les necessitats de l’infant.En els casos en què no hi ha hagut in-tervenció de la Batllia, davant l’evolu-ció favorable de la si tuaciósociofamiliar del menor, la Comissiópot proposar arxivar l’expedient.

En els casos de famílies sobre lesquals, s’ha incidit sense obtenir cap re-sultat positiu, es notificarà la situació a laComissió Tècnica d’Atenció al Menor, laqual sol·licitarà i proposarà a la Batllia,les mesures de protecció corresponents.

Altres institucions o organismes:

En aquest apartat incloem qualsevolpersona, organisme o institució que de-tecti, havent fet prèviament una valora-ció, una situació de perill respecte a uninfant (Ministeri d’Educació, Cultura, Jo-ventut i Esports, particulars, etc.).

L’actuació d’aquests organismes seràla derivació i/o notificació de la situacióa algun dels quatre organismes anterior-ment esmentats, amb la finalitat queaquests facin les actuacions pertinentssegons els circuits establerts prèviamentper a cada cas.


Denúncia que arriba a l’Àrea d’Atenció Social Primària

(1) Per tal d’agilitar el procés d’intervenció es prioritza realitzar la denuncia al Servei de Policia donat que tenen la funció de realitzar lainvestigació(2) Veure circuit del Servei de Policia(3) Veure Circuit de la Batllia i de la Fiscalia��


Denúncia que arriba a la Batllia i Fiscalia

(1) Veurecircuit de l’Àrea d’Atenció Social Primària (MSB)


Denúncia que arriba al Servei de Policia

(1) No es detecta situació de perill ni es constata cap maltracte.(2) Es detecta problemàtica de tipus social que requereix de tractament social. Es derivarà a l’Àrea d’Atenció Social Primària. Veurecircuit AASP.(3) El Servei de policia té capacitat per decidir l’ingrés d’un menor al CAI quan es valori mesura de protecció amb caràcter d’urgèn-cia. Mesura que serà comunicada a Batllia.(4) Derivació directa a l’AASP.


7. Comissió de seguiment.

Els participants en el grup de treball dela primera fase seran els encarregats dedur a terme el seguiment del protocol.S’ha previst la participació d’un repre-sentant de cada ministeri, institució i/oorganisme que ha intervingut a la prime-ra fase.

Amb aquesta Comissió de seguimentes pretén valorar l’ aplicació correcta aixícom la validesa en el treball diari del pro-tocol, aportant-hi, si escau, les modifica-cions necessàries, per tal d’adaptar-lo ala realitat del país i a les necessitats quepuguin anar sorgint.

Es preveu fer dues reunions anuals deseguiment.

8. Recomanacions ipropostes.

Vers la població en general:

Cal fer campanyes de divulgació i depromoció referents a la prevenció isensibilització sobre maltractament ainfants, vers la població en general iels professionals.Cal sensibilitzar la població de l’obli-gatorietat de denunciarCal fer campanyes informatives per re-comanar que es facin les denúncies alServei de Policia, ja que la seva inter-venció és més ràpida.

Als professionals:

Cal fomentar la formació en temesd’infants en perill per a tots els profes-sionals que actuen en el camp de lainfància.

En totes les fases del procediment, caltenir en compte:

L’edat de l’infant, utilitzant un llen-guatge planer i entenedor en les di-ferents actuacions.Que cal coordinar les actuacions i ac-tuar de forma ràpida tenint clar l’objec-tiu de la intervenció; evitant actuar, deforma precipitada i desorganitzadaatès que podria perjudicar l’infant.Que si s’ha d’adoptar una mesura deprotecció urgent, és important garantira l’infant tant la protecció física com laprotecció psíquica, oferint-li unes con-dicions que li permetin elaborar a pos-

teriori el traumatisme i recuperar-sepsicològicament.Que en els casos en què els informeses contradiuen, els professionals im-plicats s’haurien de posar d’acordsense haver de convocar l’infant.Que l’infant pugui estar acompanyat iassessorat per un professional(psicòleg, educador, etc.) durant totesles fases del procés.

En la declaració judicial de l’infant:

Cal evitar fer repetir declaracions del’infant sobre els mateixos fets, llevatque sigui imprescindible. S’han de co-ordinar totes les parts implicades pertal que puguin ser presents i que així ladeclaració quedi validada.Cal adequar una sala amb un mirallunidireccional o amb càmeres de TVper tal que totes les parts puguin pre-senciar la declaració, evitant que l’in-fant es trobi amb moltes persones.

Si s’utilitzés aquest procediment, seriabo que l’infant declarés únicament enpresència de dues persones, les qualsefectuarien les preguntes de totes lesparts implicades.S’ha de poder gravar la declaració del’infant en vídeo i cal que pugui consti-tuir una prova en el judici.

En la fase d’instrucció:

Cal practicar una sola vegada les pro-ves pericials, amb els perits designatspel batlle i amb la conformitat de totesles parts implicades.

En el judici:

Cal evitar l’enfrontament entre l’agres-sor i l’infant, preservar la intimitat del’infant celebrant el judici a portes tan-cades i, en cas que es consideri conve-nient per l ’ interès de l ’ infant,garantir-li la protecció visual davantde l’agressor.Fer els judicis a primera hora del matí,evitant a l’infant temps d’espera, i si éspossible, que sigui el primer a decla-rar.L’infant hauria de declarar en una salaadequada, utilitzant un llenguatge pla-ner i evitant certs formalismes que nominven drets i garanties (la toga,distància física amb el tribunal, etc.).

9. Annex

9.1. Indicadors9.2. Models de recollida de documentsi informació9.3. Telèfons d’interès (recursos)

9.1. Indicadors de detecció i valoracióA. Indicadors:

Signes en què es reconeix la presenciad’un perill o d’una protecció sobre l’in-fant.

A l’hora d’avaluar s’ha de tenir encompte els indicadors de recursos, tantdel menor com de la família, així com elsfactors associats. Els indicadors de recur-sos i els factors associats ens ajuden aacurar i a valorar de manera més precisala intensitat del perill que pot patir l’in-fant.

Tipus d’indicadors1. De risc: Dades que concerneixen elrisc de maltracte efectivament patit perl’infant.2. De recursos: competències de l’in-fant o de la família que és poden acti-var per modificar o resoldre el perillque amenaça l’infant.

B. Factors associats:

Circumstancies generals que podeninfluir a l’hora d’avaluar els maltractes operill encorreguts per l’infant.

A.1. Indicadors de risc referents al me-nor

A.1.1. Signes físics

1. Presencia d’hematomes i contusionssospitoses2. Presencia de cremades sospitoses3. Presencia de marques, ferides i alo-pècia traumàtica.4. Retràs del desenvolupament psico-motriu important5. Hipotrofia estaturo -ponderal6. Raquitisme, anèmia, enanisme so-cial7. Infants amb aspecte descuidat

manca d’higiene personalno portar la roba adequadamal estat de la pell i del cabell

8. Menors amb mancances a nivell d’a-limentació ( s’observa que no realitzenels àpats necessaris, roben menjar...)9. Menors amb problemes de salut notractats


10. Antecedents d’hospitalitzaciósospitoses11. Retràs en la demanda de cures12. Demanda de cures excessives

A.1.2. Trastorns de comportament

L’infant maltractat pot presentar 2 for-mes de comportament oposades

a) Tristesa13. Passivitat14. Inhibició15. Depressió16. Tancament en si mateix17. Menor amb molta submissió18. Inseguretat19. Baix nivell d’auto-estima20. Pors brusques i incontrolables delsadults21. Regressions

b) Agitació22. Inestabilitat psico-motriu23. Agressivitat dirigida a altres infants24. Agressivitat dirigida a si mateix(autolesions)25. Menors sovint subjectes a acci-dents (por ser degut a infants incapa-ços de construir-se límits o bé infantsque tenen accidents per manca de vi-gilància)26. Canvi recent i brusc de comporta-ment27. Afeccions psico-somàtiques diver-ses (en pre-adolescents o adolescents)28. Trastorns de la són

A.1.3. Indicadors que es detecten dinsl’àmbit escolar

29. Absentisme30. Irregularitat d’horaris31. Desmotivació escolar32. Interès desmesurat per la escola33. Fracàs escolar34. Menors que no volen fer esport siés tenen que canviar35. Menors amb un pudor excessiu36. Menors amb tendència a l’exhibi-cionisme37. Menors que no participen a sorti-des i activitats de l’escola38. Menors amb cansament crònic(nens que solen adormir-se a classe)39. Menors amb problemes de con-centració i d’atenció importants40. Menors difícils que provoquen i/opertorben la classe41. Infants que no volen anar a casa42. Infants que no fan els deures

43. Infants que temen les vacances iels caps de setmana i que desprès deles mateixes tornen en pitjors condi-cions emocionals o materials

A.1.4. Indicadors conductuals

44. Robatoris45. Mentides46. Fugues47. Intents de suïcidi48. Inestabilitat i violència49. Consum d’alcohol o de tòxics50. Conductes de risc en adolescents(promiscuïtat sexual sense protecció,infraccions del codi de la circula-ció...en general aquelles conductesque poden posar la seva vida en perill)51. Menors que formen part de grupsamb comportaments asocials

A.1.5. Transtorns del comportamentalimentari

52. Anorexia53. Bulimia amb vòmits54. Obesitat

A.2.1. Indicadors de recursos referentsal menor

1. Menor comunicatiu2. Menor que no dubta en demanarajuda3. Menor intel·ligent4. Desig de millorar5. Menor integrat a nivell escolar i so-cial6. Menor amb un projecte de futur rea-lista7. Menors que són conscients de laseva situació social8. Menors que tenen un adult referentestable

A.1. Indicadors de risc referents a lafamília

A.1.6. Història i característiques so-cio-familiars

1. Història dels progenitors ( Històriesde maltractes familiars )2. Progenitors amb impossibilitat dededicar-se a l’infant per diversos mo-tius3. Famílies amb algun progenitor em-presonat4. Famílies on algun altre fill ha pre-sentat problemes de comportamentimportant5. Famílies on s’observen canvis sovin-tejats de parella

6. Famílies que passen per un procésde separació7. Família tancada i aïllada socialment8. Famílies amb una important inesta-bilitat laboral i problemes econòmics9. Progenitors amb excessius horarislaborals i/o incompatibles amb l’aten-ció dels menors10. Famílies prematures11. Progenitors d’edat avançada12. Famílies que ja tenen algun fill sotala protecció dels Serveis Socials

A.1.7. Condicions d’habitatge

13. Manca d’habitatge14. Habitatge insalubre15. Manca d’espai

A.1.8. Problemàtica dels progenitors

16. Famílies amb un dels progenitorsque té diagnosticada una malaltiamental greu17. Famílies amb algun progenitor queté diagnosticada o és sospita una ma-laltia d’alcoholisme i/o altres drogode-pendències18. Estats depressius crònics d’un delsmembres de parella19. Descompensació neuròtica post-partum20. Maltractes fetals ( consum detòxics, maltractament del pare enversla mare, embaràs sense control )21. Famílies on algun dels seus mem-bres mostra conductes violentes22. Progenitors autoritaris, rígids i des-confiats

A.1.9. Actituds dels progenitors en re-lació al menor

23. Famílies que mostren indiferènciaen relació a l’estat de la salut de l’infant24. Famílies que mostren intolerànciaen relació als problemes o necessitatsdel menor25. Famílies amb dificultats per enten-dre les necessitats del menor26. Progenitors amb principis educa-tius rígids i amb exigències despropor-cionades a l’edat de l’infant27. Progenitors immadurs que depe-nen afectivament de l’infant28. Absència de vigilància i de controldels infants per part dels pares29. Vigilància i control desmesurat so-bretot en adolescents


30. Progenitors que sistemàticamentdesvaloritzen, ridiculitzen i comparende forma desavantatjosa el menor31. Progenitors que mostren por delsseus propis fills32. Progenitors que prioritzen les se-ves necessitats materials en lloc de lesdel menor33. Famílies desvinculades de l’escola34. Famílies que tracten els fills de ma-nera desigual35. Famílies que senten el seu fill comuna propietat

A.2.2. Indicadors de recursos referentsa la família

1. Desig dels pares de col·laborar ambels serveis2. Capacitat dels pares d’entendre elproblema3. Capacitat dels pares de reconèixerels seus errors4. Capacitat d’un dels progenitors aprotegir l’infant (o bé d’algun altreadult)5. Capacitat dels pares de modificaractituds6. Capacitat dels pares de buscar re-cursos

B. Factors associats

1. Edat de l’infant2. Freqüència i durada dels maltractes3. Sexe de la víctima4. Edat de l’abusador5. Proximitat relacional entre l’infant il’abusador6. Prematuritat (bebès que han estaten incubadora i això ha pogut dificul-tar el lligam pares fills)7. Infants que han viscut temps fora decasa8. Monoparentalitat9. Família no integrada socialment isense familiars i amics del país10. Famílies amb un baix nivell in-tel·lectual

9.2. Models de recollida de documentsi informació.

Núm. 1: notificació d’una situació deperill vers un menorNúm. 2: recull de dades al rebre ladenúnciaNúm. 3: denúncia presentada davantdel Ministeri de Salut i Benestar


Document núm. 1


Document núm. 2


Document núm. 3


9.3. Telèfons d’interès (recursos)

Batllia d’Andorra Tel 870730Av. Tarragona, 62Ed. Les ColumnesAndorra la Vella

Fiscalia General Tel 870720Av. Tarragona, 62Ed. Les ColumnesAndorra la Vella

Servei de Policia Tel 872000Ed. Administratiu de l’ObachEscaldes-Engordany

Ministeri de Salut i Benestar Tel 860345 –829346Àrea d’Atenció Social PrimàriaÀrea d’Atenció Social EspecialitzadaAv. Príncep Benlloch, 30, 4tAndorra la Vella

Treballadors socials d’atenció primàriaubicats a:

Centre d’Atenció Primària de Canillo,Tel. 853050 - 851050Centre d’Atenció Primària d’Encamp,Tel. 832214 - 831711Centre d’Atenció Primària del Pas de laCasa, Tel. 755370Casa Pairal d’Ordino, Tel. 835905Edifici del Quart de la Massana, Tel.838727Centre d’Atenció Primària d’Andorra laVella, Tel. 867001Centre d’Atenció Primària de SantaColoma, Tel. 725636Centre d’Atenció Primària de Sant Juliàde Lòria, Tel. 842460Centre d’Atenció Primària d’Escaldes-Engordany, Tel. 828984

Preàmbul

Considerant que la dignitat dels in-fants, el seu desenvolupament com apersones, la seva llibertat i la integritatfísica, psíquica i moral, són béns espe-cialment protegits;

Considerant que els infants són perso-nes especialment vulnerables, que tenenuns drets que cal respectar i que cal prote-gir-los davant qualsevol situació de perill;

Considerant que els atacs a la integritatfísica, psíquica i moral produïts en l’àm-bit de la infància constitueixen un seriósatemptat a la dignitat de qui els pateix, iresulta intolerable, per una societat de-

mocràtica, la reiteració d’aquestesconductes;

Considerant que des del Govern d’An-dorra i des de les institucions i els organis-mes del Principat s’ha manifestat la voluntatdecidida d’actuar en l’àmbit de la infància, iseguint els principis rectors de la Constitu-ció andorrana, de la Convenció sobre elsdrets de l’infant, i de les Recomanacions delComitè sobre els drets de l’infant;

Considerant que sempre que hi hagiuna violació dels drets fonamentals deles persones, els poders públics i elsagents socials han d’intervenir per de-fensar-los, i garantir molt especialment laprotecció dels menors;

Considerant l’interès superior de l’infant;

Els sotasignats del present Protocol d’ac-tuació en casos d’infants en perill (PACIP):

President del Consell Superior de laJustíciaMinistra de Salut i BenestarMinistre de Justícia i InteriorMinistre d’Educació, Cultura, Joventuti Esports

Declarem que:

Per tal d’eradicar la problemàtica so-cial dels maltractaments als infants caltreballar la prevenció, la sensibilitza-ció, la detecció, la intervenció, la deri-vació i la inserció des de tots elsorganismes públics.

Els poders públics i les institucions iels organismes han de vetllar perquès’estableixin plans i programes d’accióen cadascun d’aquests aspectes i per-què es compleixin en els seus terminisi condicions d’aplicació.

Les parts implicades han d’entendre laproblemàtica social des d’una perspecti-va interdisciplinària que requereix unesforç continuat de col·laboració i con-sens, sempre orientat a aportar solu-cions i alternatives als infants víctimes,garantint el seu interès superior.

Ens comprometem a:

Complir els mecanismes i procedi-ments establerts en el present Protocold’actuació en casos d’infants en perill(PACIP), amb l’objectiu de protegir al’infant davant qualsevol situació deperill, donant una atenció sistèmica,integral, estructurada i consensuada;

Respectar els principis, els acords, lesrecomanacions i propostes que s’hanestablert, garantint-ne la seva divulga-ció i correcta aplicació.

Participar en l’aplicació, el seguiment il’avaluació periòdica del Protocol d’a-cord amb els sistemes de gestió i els ins-truments de recollida d’informació per talde conèixer i fer un seguiment de l’evo-lució de la situació, detectar altres neces-sitats i proposar plans i accions que hidonin una resposta efectiva;

Col·laborar i proposar les millores ade-quades del Protocol i de les actuacionsque se’n derivin amb el propòsit d’asse-gurar a l’infant en perill una atencióeducativa, social, sanitària, judicial ipolicial, de caràcter interdisciplinari, dequalitat i orientada a l’eficàcia.

Marc Vila Riba Mònica Codina TortPresident del Consell Ministra de Salut i BenestarSuperior de la Justícia

Josep Maria Cabanes Dalmau Xavier Montané AteroMinistre de Justícia i Interior Ministre d’Educació,

Cultura, Joventut i Esports

Andorra la Vella, 10 de juny del 2004

Edicte

1. Objecte: adjudicació definitiva

2. Òrgan contractant

a) Identitat: Ministeri d’Agricultura iMedi Ambientb) Data de l’acord del Govern: 5 demaig del 2005

3. Dades de l’adjudicació

a) Identitat de l’adjudicatari: Pirenaicab) Denominació del treball: Adquisi-ció de patates de sembra certificada,per als titulars d’explotacions agràriesc) Preu cert: 8.352,92 eurosd) Partida pressupostària: 300-PROJ

0009-22170e) Forma d’adjudicació: adjudicaciódirectaf) Modalitat de la contractació: ordinària

Cosa que es fa pública per a coneixe-ment general.

Andorra la Vella, 5 de maig del 2005

Marc Forné MolnéCap de Govern


Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Edicte€¦ · ració dels drets del nen de 1959 i la...

Documents

Transcript of Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Edicte€¦ · ració dels drets del nen de 1959 i la...