Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa · LOPD. Formació. C/ Vergés Paulí, 2 43500 Tortosa...

Butlletí Oficialdel

Bisbat de Tortosa

OCTUBRE 2017

Venda d’Equips, TPV’s, Consumibles i Accessoris. Servei Tècnic. Aplicacions a mida. Internet i Xarxes. LOPD. Formació.

www.gis.cat

C/ Vergés Paulí, 2 43500 — Tortosa

Telèfon: 977 588 082 Correu-e: [email protected]

ANY CLVIII - TOM CXXX

Octubre 2017 Núm. 10

Butlletí OficialD E L

BISBAT DE TORTOSA

435

Bisbat

Sr. Bisbe

El mes del RosariPARAULES DE VIDA – 1 d’octubre 2017)

En el marc de l’any jubilar marià que estem celebrant en la nostra diòcesi, al començament del mes d’octubre, que en la tradició de l’Església llatina ha estat dedicat a la devoció del sant rosari, us vol-dria proposar una breu reflexió sobre la importància d’aquesta forma de pregària per a la vida de l’Església.

Actualment estem vivint un moment de dificultats en la transmis-sió de la fe. Aquestes s’experimenten tant en el si de les famílies com de les comunitats cristianes. És important que tinguem present que, a diferència d’altres èpoques, el fet d’haver nascut en una família cristiana no assegura una continuïtat en la vivència de la fe. Avui aquesta ja no es transmet per herència, per la qual cosa les famílies cristianes han de pensar que la primera vivència de la fe, amb el que això implica d’iniciació a l’oració, s’ha de viure dins de casa. Tal vegada una de les causes del poc èxit de molts pares en la transmis-sió de la fe als fills és que, encara que certament s’han preocupat de què la visquen en la parròquia, en el col·legi o en els grups juvenils, s’han abandonat els moments d’oració en família. L’oració del rosari ha sigut un instrument que ha ajudat a les famílies a viure i mantin-dre’s unides en la fe, i que ha facilitat que aquesta es transmeta de generació en generació. Una comunió de fe que ha mantingut també les famílies més unides. En aquest moment de dispersió per la pre-sència invasora de les noves tecnologies, que envaeixen la vida fami-liar i potencien la incomunicació entre els seus membres, la pregària en comú ajuda també a una major cohesió entre ells.

En la història de l’espiritualitat cristiana han existit molts mestres d’oració que han recomanat la repetició d’una breu jaculatòria com

436

a mètode per a interioritzar uns sentiments o per a viure en unió amb Déu. L’oració no és més autèntica quan més paraules s’utilitzen, sinó quan amb més autenticitat es viu des del cor. Aquesta característica està també present en el rés del Rosari. La repetició de la salutació de l’àngel i de les paraules que li va dirigir Elisabet a Maria en el moment de la visitació, quan es fa des del cor, provoca en nosaltres un afecte a la Mare del Senyor, perquè ens introdueix en la grandesa del misteri de la seua persona. Quan algú estima una altra persona no es conforma de dir-li-ho una vegada, sinó que troba la seua alegria a expressar-li eixe amor. La repetició ajuda a la interiorització i a créixer en l’afecte.

La meditació dels misteris del sant rosari, que són fonamental-ment esdeveniments de la vida del Senyor, ens introdueix també en el misteri de Crist despertant en nosaltres el desig de seguir-lo com autèntics deixebles seus. Sabem que la millor deixebla del Senyor ha sigut sa mare. Resar el rosari significa deixar-se acompanyar per Maria en el seguiment del Senyor. Qui es deixa guiar per ella no es perd en el camí.

Que Maria ens aconsegueixi a tots la benedicció de Déu.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Créixer en la comunió (III)PARAULES DE VIDA – 8 d’octubre 2017)

Un dels reptes més importants que tenim en el moment actual és trobar camins per enfortir els processos de transmissió de la fe a les generacions futures. És cert que encara avui molts pares dema-nen els sagraments d’iniciació cristiana per als seus fills, i que un nombre considerable d’adolescents i joves reben el sagrament de la confirmació. Però no podem tancar els ulls davant d’una realitat que és preocupant: l’interès a rebre els sagraments moltes vegades no va acompanyat per un interès en què s’inicien en la vivència de la fe, amb la qual cosa la continuïtat en els processos catequètics, una vegada s’han rebut els sagraments, és molt dèbil. Això afecta també la pastoral juvenil: hi ha realitats en la nostra diòcesi i grups de joves

437

que participen regularment en distintes accions eclesials, però seria convenient un major coneixement mutu.

Davant d’aquesta situació, en les orientacions pastorals per als pròxims tres anys se’ns invita a revisar tres àmbits de la vida eclesi-al: en primer lloc la pastoral familiar. Els primers que tenen la missió de transmetre la fe als fills, com a conseqüència del compromís que van adquirir quan els van presentar a l’Església perquè reberen el baptisme, són els pares. És urgent que en els processos de preparació al matrimoni i en els moviments de pastoral familiar es reflexione i s’acompanye a les famílies perquè puguen realitzar millor aquesta missió. Avui la família cristiana s’està convertint en una realitat mi-noritària. És necessari reforçar la seua identitat perquè visquen la fe amb alegria i sense cap tipus de complexos.

Els catequistes són fonamentals en la transmissió de la fe. Per a molts cristians han sigut els qui de fet els han introduït en el coneixe-ment de Crist i en la vida de l’Església. Perquè puguen complir bé la seua missió han de comprendre la fe que transmeten i han de ser un referent per als xiquets i joves, per la seua vinculació a la parròquia i per la seua vida espiritual. La necessitat de catequistes no ha de portar-nos a descuidar la seua formació. La fe comuna s’expressa en un llenguatge comú que es troba en els nostres catecismes. Animar als catequistes a què cuiden la seua formació i acompanyar-los en la vivència de la fe ha de ser una prioritat fonamental en les nostres parròquies i comunitats cristianes. Alhora que els agraeixo el servei a l’Església que estan fent, els vull animar que no deixen de prepa-rar-se per a transmetre millor la fe.

Al llarg de l’any tenim en la nostra diòcesi moments de trobada de les distintes realitats de pastoral d’infància i joventut. A més, en la Pentecosta de l’any 2018 acollirem la celebració de l’Aplec de l’Esperit. Són moments de comunió que fan un gran bé als joves que participen en ells, perquè experimenten que no estan sols en el seu desig de seguir Jesús. És important que durant aquest curs animem a tots a participar en aquestes trobades i que les preparem bé. Poden ser una oportunitat per ajudar a tants joves a avançar en el seguiment de Crist.

Amb la meua benedicció i afecte.


438

DOMUND 2017: La missió en el cor de la fePARAULES DE VIDA – 15 d’octubre 2017)

Diumenge que ve celebrarem en tota l’Església la jornada mun-dial de les missions, més coneguda com el dia del Domund. Fins fa unes dècades la idea de la missió despertava entusiasme entre els cristians, i la celebració d’aquest diumenge mobilitzava els catòlics de totes les edats. Actualment hem de reconèixer que per a molts és una jornada que passa desapercebuda. I açò no hauria de ser així, perquè, com ens ha recordat el papa Francesc en el seu missatge d’enguany, la missió està “en el cor de la fe cristiana”. Qui ha cone-gut Crist, ha trobat l’alegria i l’esperança i, per això, desitja que tots els homes puguen arribar a conèixer-lo i estimar-lo, i s’alegra de què això siga realitat. La missió no és, per tant, un element secundari en la vida de l’Església. Aquesta és missionera per naturalesa: “si no ho fóra (ens diu el papa Francesc), no seria Església de Crist”.

La missió no pretén fer una església més poderosa ni més forta humanament parlant; tampoc propagar una ideologia religiosa o una proposta ètica sublim. Es tracta d’oferir al món allò que més neces-sita: al mateix Jesucrist. L’Evangeli és una persona. Quan aquest s’anuncia, Jesús es converteix novament en contemporani nostre. Com a Bon samarità continua curant les ferides sagnants de la hu-manitat, i com a Bon pastor busca sense parar els qui s’han perdut per camins tortuosos i sense meta. Tot home, especialment aquells que pateixen i estan sense esperança, necessiten de Crist, que és Camí, Veritat i Vida.

Si tots els homes conegueren i estimaren Jesús, segurament el nostre món seria millor: hi hauria més justícia, més pau i amor entre els homes. El Regne que va començar amb Ell, seria més visible en el nostre món. La missió ens recorda que Jesucrist, i no el poder o els diners, és el camí de l’Església, perquè és el tresor més gran que aquesta pot oferir a la humanitat. En Ell, i no en altres coses, està el poder transformador de l’Evangeli. L’anunci de Crist és el camí més net i generós per a la transformació del nostre món. Ajudar a les missions és una forma de treballar per un món més digne de l’ésser humà.

La jornada del Domund ha de ser per a tots els catòlics un dia d’oració per aquells que, moguts per un gran amor a Jesucrist i als germans, han deixat la seua casa i la seua terra i han entregat la vida a la causa del Regne de Déu. La vocació missionera exigeix no tin-

439

dre por de donar-ho tot per Crist, perquè es té la certesa que sempre ens dóna molt més del que nosaltres li puguem donar a Ell.

Els missioners generalment viuen la seua missió en un context de pobresa. Necessiten per això la col·laboració i la solidaritat de tots els catòlics. La nostra generositat amb ells és una forma de compro-mís amb la causa de l’Evangeli. Que la jornada del Domund d’en-guany ens ajude a fer que la passió per la missió no s’apague en el cor de l’Església.


Créixer en la comunió (i IV)PARAULES DE VIDA – 22 d’octubre 2017)

En setmanes anteriors hem comentat dos objectius de les orien-tacions pastorals diocesanes: la necessitat d’avançar en la coordina-ció de la vida eclesial i de reforçar les estructures que asseguren la transmissió de la fe.

Avui vull comentar un tercer objectiu d’aquestes orientacions que guiaran la vida de la nostra diòcesi en els pròxims tres anys: que tots aquells que en nom de l’Església s’han compromès en el servei als més pobres i necessitats, a més de rebre una formació “tècnica” per a realitzar millor la seua tasca, puguen créixer en una espiritua-litat de la misericòrdia. Un objectiu que hauran d’intentar posar en pràctica especialment les associacions i institucions eclesials que es dediquen a les activitats socials i caritatives.

Els motius que ens han portat a incorporar aquest objectiu són diversos. El primer té a veure amb el jubileu de la misericòrdia que, convocat pel papa Francesc, vam clausurar el novembre de l’any passat. Llavors el Papa ens va recordar que, encara que acabés l’any jubilar, la porta de la misericòrdia no es tancava en l’Església; ni la misericòrdia de Déu amb els pecadors, que “és eterna”; ni el com-promís de ser misericordiosos amb els pobres, que és la manifesta-ció humana de l’amor de Déu amb els més necessitats.

En la nostra diòcesi ha quedat un signe que ens ajuda a mantindre viu el record d’aquest missatge jubilar: celebrar una trobada anual dels voluntaris en el servei social i caritatiu de l’Església. És una

440

ocasió per conèixer-nos mútuament, reflexionar junts sobre el nostre compromís i animar-nos en la tasca comuna. La inclusió d’aquest tercer objectiu pretén que mantinguem viu l’esperit d’aquesta cele-bració tan volguda pel papa Francesc, i que ha de donar un estil a la nostra vida eclesial.

Un altre motiu és què en la formulació de l’objectiu parlem d’un creixement en la “espiritualitat” de la misericòrdia. L’Església no és una ONG. La seua missió consisteix a fer present l’amor i la gràcia victoriosa de Déu per al món. I açò s’ha de percebre en totes les seues activitats, incloses les de les institucions caritatives. L’eficàcia no pot ser el criteri decisiu a l’hora de revisar el nostre treball, sinó la transparència de la identitat cristiana, que s’ha de percebre tant en el que fem, com en el mode de fer-ho.

El papa Benet XVI, en l’encíclica Deus caritas est ja va insistir en la necessitat d’una formació espiritual en els voluntaris de caritas i de les institucions cristianes. El papa Francesc, en la carta mise-ricòrdia et mísera, amb motiu de la clausura de l’any jubilar, ens ha invitat a crear una cultura de la trobada amb els més necessitats basada en les obres de misericòrdia, que són, diu el Papa, “artesa-nals”, perquè el decisiu no és l’ajuda material, sinó arribar al cor de les persones. Açò només ho pot fer qui entén el seu compromís com una proximitat a qui pateix, qui sap que junt amb les obres de mise-ricòrdia corporals estan les espirituals i qui en la pregària es deixa abraçar pel cor amorós del Pare per estimar de la mateixa manera als seus germans.



Dies d’esperançaPARAULES DE VIDA – 29 d’octubre 2017)

El començament del mes de novembre, amb la celebració de la solemnitat de tots els sants i la commemoració dels fidels difunts, està marcat pel record dels germans que ens han deixat. Encara que

441

els cristians hem de pregar perquè tots se salven, espontàniament recordem amb especial afecte aquelles persones que han passat per la nostra vida, que ens han estimat i de les quals Déu s’ha servit per a mostrar-nos el seu amor de Pare i revelar-nos la nostra condició de fills seus: els pares, familiars, amics, sacerdots que han sigut impor-tants en les nostres vides, creients el testimoni dels quals ha estat un exemple per a la nostra fe… Sens dubte el que cadascuna d’aquestes persones ha significat per a nosaltres ens ve a la memòria.

Per a ajudar-los a viure cristianament aquests dies els vaig a re-cordar dos esdeveniments de la vida de Sant Agustí, que ell mateix conta en les seues Confessions. En el llibre V, capítol XIII el sant bisbe d’Hipona narra que quan encara no era cristià, en arribar a Milà va visitar el bisbe Ambròs, el qual el va rebre paternalment. “Jo (diu Agustí) vaig començar a estimar-lo; al principi no certa-ment com a doctor de la veritat…, sinó com a home benvolent amb mi”. No obstant això, mirant la història de la seua vida quan havia arribat a la fe, el record del gran bisbe de Milà el mou a tornar-se cap a Déu amb unes paraules que amaguen una profunda gratitud: “A ell era jo conduït per tu sense saber-ho, per a ser per ell conduït a tu sabent-ho”.

El record dels difunts, que aquests dies vivim d’una manera més intensa, hauria de caracteritzar-se per aquesta gratitud nascuda de la fe. Mai ha d’esborrar-se en el nostre cor l’afecte a ells pel seu amor envers nosaltres. Però sobretot, hauria de ser un record ple d’agraï-ment a Déu perquè, al llarg de la nostra vida, se serveix de les perso-nes que ens va posant en el camí per a conduir-nos a Ell.

El segon episodi el trobem en el llibre IX, capítol XI. Quan de tornada a la Pàtria estan esperant en el port d’Òstia per a embarcar, sa mare emmalalteix greument i, sentint que s’acosta l’hora de la mort, els diu a ell i al seu germà: “enterreu aquí la vostra mare”. Agustí ens descriu la seua reacció i la del seu germà: “Jo callava i frenava el plor, mes el meu germà va dir no sé quines paraules, amb les que pareixia desitjar-li com a cosa més feliç morir en la pàtria i no en terres llunyanes”. La resposta de santa Mònica ens mostra el cor d’una dona creient: “enterreu aquest cos en qualsevol part, no us amoïneu gens per tenir-ne cura; sols us demano una cosa: que us recordeu de mi davant l’altar del Senyor onsevol que vos trobàreu”.

La memòria dels nostres germans difunts ha de ser un record creient i, per tant, orant. No consisteix només en què nosaltres els

442

portem a la memòria, sinó en demanar a Déu que Ell també es recor-de d’ells per a portar-los al goig de la seua presència.



El mes del Rosario(PALABRAS DE VIDA – 1 de octubre 2017)

En el marco del año jubilar mariano que estamos celebrando en nuestra diócesis, al comienzo del mes de octubre, que en la tradición de la Iglesia latina ha estado dedicado a la devoción del santo rosa-rio, os quisiera proponer una breve reflexión sobre la importancia de esta forma de oración para la vida de la Iglesia.

Actualmente estamos viviendo un momento de dificultades en la transmisión de la fe. Éstas se experimentan tanto en el seno de las familias como de las comunidades cristianas. Es importante que tengamos presente que, a diferencia de otras épocas, el hecho de haber nacido en una familia cristiana no asegura una continuidad en la vivencia de la fe. Hoy ésta ya no se transmite por herencia, por lo que las familias cristianas han de pensar que la primera vivencia de la fe, con lo que ello implica de iniciación a la oración, se debe vivir dentro de casa. Tal vez una de las causas del poco éxito de muchos padres en la transmisión de la fe a los hijos es que, aunque ciertamente se han preocupado de que la vivan en la parroquia, en el colegio o en los grupos juveniles, se han abandonado los momentos de oración en familia. La oración del rosario ha sido un instrumento que ha ayudado a las familias a vivir y mantenerse unidas en la fe, y que ha facilitado que ésta se transmita de generación en generación. Una comunión de fe que ha mantenido también a las familias más unidas. En este momento de dispersión por la presencia invasora de las nuevas tecnologías, que invaden la vida familiar y potencian la incomunicación entre sus miembros, la plegaria en común ayuda también a una mayor cohesión entre ellos.

En la historia de la espiritualidad cristiana han existido muchos maestros de oración que han recomendado la repetición de una bre-ve jaculatoria como método para interiorizar unos sentimientos o

443

para vivir en unión con Dios. La oración no es más auténtica cuando más palabras se utilizan, sino cuando con más autenticidad se vive desde el corazón. Esta característica está también presente en el rezo del Rosario. La repetición del saludo del ángel y de las palabras que le dirigió Elisabeth a María en el momento de la visitación, cuando se hace desde el corazón, provoca en nosotros un afecto a la Madre del Señor, porque nos introduce en la grandeza del misterio de su persona. Cuando alguien ama a otra persona no se conforma con decírselo una vez, sino que encuentra su alegría en expresarle ese amor. La repetición ayuda a la interiorización y a crecer en el afecto.

La meditación de los misterios del santo Rosario, que son fun-damentalmente acontecimientos de la vida del Señor, nos introduce también en el misterio de Cristo despertando en nosotros el deseo de seguirle como auténticos discípulos suyos. Sabemos que la me-jor discípula del Señor ha sido su madre. Rezar el rosario significa dejarse acompañar por María en el seguimiento del Señor. Quien se deja guiar por ella no se pierde en el camino.

Que María nos alcance a todos la bendición de Dios.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

Crecer en la comunión (III)(PALABRAS DE VIDA – 8 de octubre 2017)

Uno de los retos más importantes que tenemos en el momento actual es encontrar caminos para fortalecer los procesos de trans-misión de la fe a las generaciones futuras. Es cierto que todavía hoy muchos padres piden los sacramentos de iniciación cristiana para sus hijos, y que un número considerable de adolescentes y jóvenes reciben el sacramento de la confirmación. Pero no podemos cerrar los ojos ante una realidad que es preocupante: el interés en recibir los sacramentos muchas veces no va acompañado por un interés en que se inicien en la vivencia de la fe, con lo que la continuidad en los procesos catequéticos, una vez se han recibido los sacramentos, es muy débil. Esto afecta también a la pastoral juvenil: existen rea-lidades en nuestra diócesis y hay grupos de jóvenes que participan

444

regularmente en distintas acciones eclesiales, pero sería conveniente un mayor conocimiento mutuo.

Ante esta situación, en las orientaciones pastorales para los próximos tres años se nos invita a revisar tres ámbitos de la vida eclesial: en primer lugar en la pastoral familiar. Los primeros que tienen la misión de transmitir la fe a los hijos, como consecuencia del compromiso que adquirieron cuando los presentaron a la Iglesia para que recibieran el bautismo, son los padres. Es urgente que en los procesos de preparación al matrimonio y en los movimientos de pastoral familiar se reflexione y se acompañe a las familias para que puedan realizar mejor esta misión. Hoy la familia cristiana se está convirtiendo en una realidad minoritaria. Es necesario reforzar su identidad para que vivan la fe con alegría y sin ningún tipo de complejos.

Los catequistas son fundamentales en la transmisión de la fe. Para muchos cristianos han sido quienes de hecho les han introducido en el conocimiento de Cristo y en la vida de la Iglesia. Para que puedan cumplir bien su misión han de comprender la fe que transmiten y deben ser un referente para los niños y jóvenes, por su vinculación a la parroquia y por su vida espiritual. La necesidad de catequistas no debe llevarnos a descuidar su formación. La fe común se expresa en un lenguaje común que se encuentra en nuestros catecismos. Ani-mar a los catequistas a que cuiden su formación y acompañarles en la vivencia de la fe ha de ser una prioridad fundamental en nuestras parroquias y comunidades cristianas. Al mismo tiempo que les agra-decezco el servicio a la Iglesia que están haciendo, les quiero animar a que no dejen de prepararse para tranmitir mejor la fe.

A lo largo del año tenemos en nuestra diócesis momentos de en-cuentro de las distintas realidades de pastoral de infancia y juventud. Además, en Pentecostés del año 2018 acogeremos la celebración de L’Aplec de l’Esperit. Son momentos de comunión que hacen un gran bien a los jóvenes que participan en ellos, porque experimentan que no están solos en su deseo de seguir a Jesús. Es importante que durante este curso animemos a todos a participar en estos encuentros y que los preparemos bien. Pueden ser una oportunidad para ayudar a tantos jóvenes a avanzar en el seguimiento de Cristo.

Con mi bendición y afecto.† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

445

DOMUND 2017: La misión en el corazón de la fe(PALABRAS DE VIDA – 15 de octubre 2017)

El próximo domingo celebraremos en toda la Iglesia la jornada mundial de las misiones, más conocida como el dia del Domund. Hasta hace unas décadas la idea de la misión despertaba entusiasmo entre los cristianos, y la celebración de este domingo movilizaba a los católicos de todas las edades. Actualmente hemos de reconocer que para muchos es una jornada que pasa desapercibida. Y esto no debería ser así, porque, como nos ha recordado el papa Franisco en su mensaje para este año, la misión está “en el corazón de la fe cristiana”. Quien ha conocido a Cristo, ha encontrado la alegría y la esperanza y, por ello, desea que todos los hombres puedan llegar a conocerlo y amarlo, y se alegra de que esto sea una realidad. La mi-sión no es, por tanto, un elemento secundario en la vida de la Iglesia. Esta es misionera por naturaleza: “si no lo fuera (nos dice el papa Francisco), no sería Iglesia de Cristo”.

La misión no pretende hacer una iglesia más poderosa ni más fuerte humanamente hablando; tampoco propagar una ideología re-ligiosa o una propuesta ética sublime. Se trata de ofrecer al mundo aquello que más necesita: al mismo Jesucristo. El Evangelio es una persona. Cuando este se anuncia, Jesús se convierte de nuevo en contemporáneo nuestro. Como Buen samaritano continúa curando las heridas sangrientas de la humanidad, y como Buen pastor busca sin descanso a quienes se han perdido por caminos tortuosos y sin meta. Todo hombre, especialmente aquellos que sufren y están sin esperanza, necesitan de Cristo, que es Camino, Verdad y Vida.

Si todos los hombres conocieran y amaran a Jesús, seguramente nuestro mundo sería mejor: habría más justicia, más paz y amor en-tre los hombres. El Reino que comenzó con Él sería más visible en nuestro mundo. La misión nos recuerda que Jesucristo, y no el poder o el dinero, es el camino de la Iglesia, porque es el tesoro más grande que esta puede ofrecer a la humanidad. En Él, y no en otras cosas, está el poder transformador del Evangelio. El anuncio de Cristo es el camino más limpio y generoso para la transformación de nuestro mundo. Ayudar a las misiones es una forma de trabajar por un mun-do más digno del ser humano.

La jornada del Domund debe ser para todos los católicos un dia de oración por aquellos que, movidos por un gran amor a Jesucristo y a los hermanos, han dejado su casa y su tierra y han entregado su

446

vida a la causa del Reino de Dios. La vocación misionera exige no tener miedo a darlo todo por Cristo, pues se tiene la certeza de que siempre nos da mucho más de lo que nosotros le podamos dar a Él.

Los misioneros generalmente viven su misión en un contexto de pobreza. Necesitan por ello la colaboración y la solidaridad de todos los católicos. Nuestra generosidad con ellos es una forma de com-promiso con la causa del Evangelio. Que la jornada del Domund de este año nos ayude a que la pasión por la misión no se apague en el corazón de la Iglesia.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

Crecer en la comunión (y IV)(PALABRAS DE VIDA – 22 de octubre 2017)

En semanas anteriores hemos comentado dos objetivos de las

orientaciones pastorales diocesanas: la necesidad de avanzar en la coordinación de la vida eclesial y de reforzar las estructuras que aseguran la transmisión de la fe.

quiero comentar un tercer objetivo de estas orientaciones que guiarán la vida de nuestra diócesis durante los próximos tres años: que todos aquellos que en nombre de la Iglesia se han comprometido en el servicio a los más pobres y necesitados, además de recibir una formación “técnica” para realizar mejor su tarea, puedan crecer en una espiritualidad de la misericordia. Un objetivo que deberán inten-tar poner en práctica especialmente las asociaciones e instituciones eclesiales que se dedican a las actividades sociales y caritativas.

Los motivos que nos han llevado a incorporar este objetivo son diversos. El primero tiene que ver con el jubileo de la misericordia que, convocado por el papa Francisco, clausuramos en noviembre del año pasado. Entonces el Papa nos recordó que, aunque terminara el año jubilar, la puerta de la misericordia no se cerraba en la Iglesia; ni la misericordia de Dios para con los pecadores, que “es eterna”; ni el compromiso de ser misericordiosos con los pobres, que es la ma-nifestación humana del amor de Dios para con los más necesitados.

En nuestra diócesis ha quedado un signo que nos ayuda a mante-ner vivo el recuerdo de este mensaje jubilar: celebrar un encuentro anual de los voluntarios en el servicio social y caritativo de la Igle-

447

sia. Es una ocasión para conocernos mútuamente, reflexionar jun-tos sobre nuestro compromiso y animarnos en la tarea común. La inclusión de este tercer objetivo pretende que mantengamos vivo el espíritu de esta celebración tan querida por el papa Francisco, y que debe dar un estilo a nuestra vida eclesial.

Otro motivo es que en la formulación del objetivo hablamos de un crecimiento en la “espiritualidad” de la misericordia. La Iglesia no es una ONG. Su misión consiste en hacer presente el amor y la gracia victoriosa de Dios para el mundo. Y esto se debe percibir en todas sus actividades, incluidas las de sus instituciones caritativas. La eficacia no puede ser el criterio decisivo a la hora de revisar nues-tro trabajo, sino la trasparencia de la identidad cristiana, que debe percibirse tanto en lo que hacemos, como en el modo de hacerlo.

El papa Benedicto XVI, en la encíclica Deus caritas est ya insis-tió en la necesidad de una formación espiritual en los voluntarios de caritas y de las instituciones cristianas. El papa Francisco en la carta misericordia et misera, con motivo de la clausura del año jubilar, nos ha invitado a crear una cultura del encuentro con los más nece-sitados basada en las obras de misericordia, que son, dice el Papa, “artesanales”, porque lo decisivo no es la ayuda material, sino llegar al corazón de las personas. Esto solo lo puede hacer quien entiende su compromiso como una cercanía al que sufre, quien sabe que junto a las obras de misericordia corporales están las espirituales y quien en la plegaria se deja abrazar por el corazón amoroso del Padre para amar del mismo modo a sus hermanos.


Días de esperanza(PALABRAS DE VIDA – 29 de octubre 2017)

El comienzo del mes de noviembre, con la celebración de la so-

lemnidad de todos los santos y la conmemoración de los fieles di-funtos, está marcado por el recuerdo de los hermanos que nos han dejado. Aunque los cristianos debemos orar para que todos se sal-ven, espontáneamente recordamos con especial afecto a aquellas

448

personas que han pasado por nuestra vida, que nos han amado y de las cuales Dios se ha servido para mostrarnos su amor de Padre y revelarnos nuestra condición de hijos suyos: los padres, familia-res, amigos, sacerdotes que han sido importantes en nuestras vidas, creyentes cuyo testimonio ha sido un ejemplo para nuestra fe… Sin duda alguna, lo que cada una de estas personas ha significado para nosotros nos viene a la memoria.

Para ayudarles a vivir cristianamente estos días les voy a recordar dos acontecimientos de la vida que San Agustín, que él mismo cuen-ta en sus Confesiones. En el libro V, capítulo XIII el santo obispo de Hipona narra que cuando todavía no era cristiano, al llegar a Mi-lán visitó al obispo Ambrosio, quien le recibió paternalmente. “Yo (dice Agustín) comencé a amarle; al principio no ciertamente como a doctor de la verdad…, sino como a un hombre afable conmigo”. Sin embargo, mirando la historia de su vida cuando había llegado a la fe, el recuerdo del gran obispo de Milán le mueve a volverse hacia Dios con unas palabras que esconden una profunda gratitud: “A él era yo conducido por ti sin saberlo, para ser por él conducido a ti sabiéndolo”.

El recuerdo de los difuntos que estos días vivimos de una manera más intensa, debería caracterizarse por esta gratitud nacida de la fe. Nunca debe borrarse en nuestro corazón el afecto a ellos por su amor hacia nosotros. Pero sobre todo, tendría que ser un recuerdo lleno de agradecimiento a Dios, porque a lo largo de nuestra vida, se sirve de las personas que nos va poniendo en el camino para llevarnos a Él.

El segundo episodio lo encontramos en el libro IX, capítulo XI. Cuando de regreso a la Patria están esperando en el puerto de Ostia para embarcar, su madre enferma gravemente y, sintiendo que se acerca la hora de la muerte, les dice a él y a su hermano: “enterrad aquí a vuestra madre”. Agustín nos describe su reacción y la de su hermano: “Yo callaba y frenaba el llanto, mas mi hermano dijo no sé qué palabras, con las que parecía desearle como cosa más feliz morir en la patria y no en tierras lejanas”. La respuesta de santa Mónica nos muestra el corazón de una mujer creyente: “enterrad este cuerpo en cualquier parte, ni os preocupe más su cuidado; solamente os ruego que os acordéis de mí ante el altar del Señor dondequiera que os hallareis”.

La memoria de nuestros hermanos difuntos ha de ser un recuerdo creyente y, por tanto, orante. No consiste solo en que nosotros los

449

traigamos a la memoria, sino en que pidamos a Dios que Él también se acuerde de ellos para llevarlos al gozo de su presencia.


Activitats del’Excm. i Rvdm. Mons. Enrique Benavent i Vidal,

bisbe de TortosaOctubre 2017

2.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria diocesana.

3.- Despatxa assumptes en la cúria.

4.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria.

Tortosa, Seminari: presideix la reunió del consell de presbi-teri diocesà.

5.- València, palau arquebisbal: assisteix a la reunió dels bisbes de la província eclesiàstica valentina.

6.- Despatxa assumptes en la cúria diocesana.

Parròquia Sant Pere, de Cinctorres: en el marc de la visita pastoral a l’arxiprestat Els Ports-Maestrat, presideix la cele-bració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confir-mació a un grup de joves.

7.- Vinaròs, parròquia l’Assumpció de Maria: presideix la cele-bració de l’Eucaristia en la jornada d’espiritualitat de l’Ado-ració Nocturna diocesana.

Visita a un capellà malalt.

Parròquia Santa Maria Magdalena, de Caseres: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

10.- Despatxa assumptes en la cúria i es reuneix amb el consell d’assumptes econòmics.

450


Parròquia Santa Bàrbara, de Santa Bàrbara: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.


Residència episcopal: es reuneix amb el consell episcopal.

Parròquia Sant Bartomeu, de Riba-roja d’Ebre: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

15.- Parròquia la Nativitat de Maria, de Cabacés: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

Monestir Sagrat Cor de Jesús, d’Amposta: presideix la cele-bració de l’Eucaristia en la festivitat de Santa Teresa d’Àvi-la.

16.- Tortosa, col·legi Santa Teresa: presideix la celebració de l’Eucaristia amb la comunitat de religioses teresianes, el personal docent i els alumnes.

Jesús, centre d’espiritualitat Sant Enric d’Ossó: presideix la jornada de formació del clergat diocesà.


18.- Alacant, bisbat: participa amb una xerrada per a la formació permanent dels preveres de la diòcesi d’Oriola-Alacant.

19-20.- Salamanca, Universitat Pontifícia: participa amb una confe-rència sobre “Jesucrist i l’experiència moral”, en les XLIX Jornades de Teologia que es celebren amb el títol “pensar la moral cristiana a los 25 años de la encíclica Veritatis Splen-dor”.

21.- Barcelona, basílica de la Sagrada Família: concelebra l’Eu-caristia de beatificació de 109 màrtirs claretians de la guerra civil de 1936.

Parròquia Sant Joan Baptista, de Campredó: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

451

22.- Sant Mateu, monestir de Santa Anna: presideix la celebració en la qual Sor Maria del Corazón de Jesús fa la professió solemne en aquesta comunitat contemplativa de religioses Agustines.


Visita a un capellà malalt.

24-25.-Barcelona, Seminari: participa en la reunió dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya.

25.- La Pobla de Benifassà, monestir Santa Maria de Benifassà: presideix la celebració de l’Eucaristia amb la comunitat de religioses cartoixanes.

Barcelona, Ateneu Universitari Sant Pacià: assisteix a la inauguració oficial del curs 2017-18.



Parròquia l’Assumpció de Maria, de Vinaròs: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

28.- Tortosa, seminari: participa en la jornada d’inici de curs dels catequistes de la diòcesi.

Parròquia Sant Miquel, de Deltebre: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

29.- Parròquia l’Assumpció de Maria, de Deltebre: presideix la celebració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.


Tortosa, Patronat: participa en l’acte organitzat per la Fun-dació Manyà, aquest any amb la conferència del Dr. Pere Lluís Font sobre “Cristianisme i cultura moderna”.


452

Administració general

Carta als sacerdots, religiosos/esi responsables d’associacions, confraries, fundacions

i tota mena d’entitats d’Església, de la diòcesi de Tortosa

Benvolguts,

Després de rebre l’informe i recomanacions de la pwc (auditora) sobre l’estat econòmic del nostre bisbat i les parròquies en relació a la fiscalitat i, d’acord amb la normativa diocesana, de la Conferència Episcopal i del Codi de Dret Canònic, deixeu que d’una forma es-quemàtica us recordi algunes coses en aquestes línies.

1.- Tota entitat de l’Església catòlica establerta a la diòcesi de Tortosa, tingui el NIF del Bisbat o un de propi, té l’obligació de presentar al bisbat, dins del termini establert (en general, un mes després de tancar l’exercici), els comptes anuals i el pressupost del curs següent per tal que des del bisbat, s’aprovin, es doni el vist i plau o es doni per assabentat, segons correspongui a cada entitat.

Les parròquies presenten els comptes d’acord amb el progra-ma comptable que té establert el bisbat i que està homologat al pla comptable de la Conferència Episcopal; les altres entitats poden te-nir el seu programa, però haurà d’adequar-se al mencionat pla.

Junt amb el tancament de comptes, tota entitat haurà de presentar al bisbat la fotocòpia de les llibretes en els darrers apunts del banc, o sigui, la conciliació amb les llibretes bancàries.

2.- Tota entitat que durant l’any haurà de fer una despesa extra-ordinària –o sigui, no contemplada en els pressupostos aprovats pel bisbat- (compra, venda o una inversió financera), i que arribi o superi els 10.000€, haurà de demanar permís d’acord amb els pro-pis estatuts, si en té, i d’acord amb el formulari i requisits que estan establerts; es poden demanar al bisbat.

L’aprovació es regirà pels següents criteris:

453

– a.- de 10.000€ a 60.000€ s’hauran de presentar almenys dos pressupostos un dels quals haurà de tenir l’aprovació del Consell d’economia (format pel Sr. Bisbe, el Vicari General, el Secretari General i l’ecònom diocesà).

– b.- de 60.000€ a 150.000€ s’hauran de presentar almenys tres pressupostos un dels quals haurà de tenir l’aprovació del Consell d’Assumptes Econòmics.

– c.- de 150.000€ a 1.500.000€ s’hauran de presentar almenys tres pressupostos un dels quals haurà de tenir l’aprovació del Consell d’Assumptes Econòmics i del Col·legi de Con-sultors. A partir d’aquesta xifra s’ha de demanar permís a la Santa Seu.

3.- Per fer lloguers, cessions o convenis de propietats mobles o immobles de titularitat diocesana cal demanar permís al bisbat i presentar una proposta documentada. Cal documentar, encara que sigui de molt de temps, si encara no estan: tot lloguer, cessió o qual-sevol altre tipus de relació que tingui amb tercers.

4.- Es necessita preparar un llistat complert i detallat de totes les propietats mobles i immobles.Des del bisbat s’està preparant la llista, segons l’arxiu viu diocesà, de les propietats i el seus estatus en el Registre de la propietat i en el Cadastre per anar actualitzant les dades. Aquesta llista la rebrà cada entitat a fi de completar-la, corregir-la o donar-li conformitat.

5.- Segons el “Protocol de mesures de prevenció de blanqueig de capitals” de la Conferència Episcopal, per a rebre donatius cal iden-tificar totes les persones que els facin, sol·licitant el nom, cognoms i el DNI i portar un registre que a principis d’any s’ha de comunicar al bisbat. De les persones jurídiques cal demanar fotocòpia del NIF.

No es poden acceptar, en efectiu, donatius que superin els 1000€ i es recomana que aquest tipus de donatius els recullin dues persones.

Mai es poden tornar per transferència bancària donacions rea-litzades en efectiu o aquelles rebudes per banc però ja declarades a hisenda com a donatiu.

La millor manera de rebre donatius és per transferència bancària o mitjançant la web www.donoamiiglesia.es allí estan totes les par-ròquies de la diòcesi i presenta moltes opcions per a fer donatius.

454

En el llibret “Nuestra Iglesia” hi ha un butlletí d’inscripció per a socis; val la pena presentar-lo i recordar els avantatges econòmics que suposa tot donatiu.

6.- Per poder treballar (paletes, electricistes, fontaners, ferrers…) en qualsevol lloc es necessita que presentin a la propietat –en aquest cas a vosaltres- dos certificats: a) certificat d’estar al corrent del pa-gament de la Seguretat Social i b) el certificat d’alta a la Se-guretat Social dels treballadors que realitzaran l’obra. Si no tenim aquesta documentació, no els podem deixar treballar fins que no ens la presentin.

Agraint la vostra atenció, resta a la vostra disposició per a qual-sevol mena de dubtes o ajuda que necessiteu,

Tortosa, 05 d’octubre de 2017

Rev. Víctor Manuel Cardona EixarchEcònom Diocesà

Davant meu, Rev. Francisco García Monforte Canceller-Secretari General

1. Resum de les principals col·lectes de l’any 2016

Col·lecta Euros

Mans Unides: Campanya contra la Fam ......................... 165.186,95Caritas Diocesana - Dia Nacional de la Caritat .............. 20.581,33Germanor ....................................................................... 28.129,24Missions .......................................................................... 121.085,88Sants Llocs ...................................................................... 6.444,93Seminari Diocesà - Col·lecta Sant Josep ......................... 40.490,88

455

2A. Resultats Ordinaris.Administració General del Bisbat, 2016

BIBAT DE TORTOSA - ADMINISTRACIÓ

IMPORT %

APORTACIÓ DELS FIDELS 578.569,01 22,23%Col·lectes, donatius i suscripcions 433.163,05 16,64%Ingressos per serveis 145.405,96 5,59%

RENDES DEL PATRIMONI 217.735,81 8,36%Rendes de béns immobles 176.464,08 6,78%Ingressos financers 41.271,73 1,59%

1.806.844,87 69,41%De la Conferència Episcopal Espanyola 1.754.603,08 67,40%Subvencions públiques i privades 47.941,79 1,84%Altres ingressos 4.300,00 0,17%

TOTAL INGRESSOS 2.603.149,69 100,00%

IMPORT %

PERSONAL 1.025.241,45 43,70%Retribució i assignació a prevers 844.304,62 35,98%Retribució i assignació a seglars 59.529,02 2,54%Seguretat Social 121.407,81 5,17%

1.175.283,01 50,09%Compres pel culte 56.253,16 2,40%Conservació d'edificis i equips parroquials 113.541,05 4,84%Altres despeses de funcionament 178.189,08 7,59%Activitats pastorals i assistencials 827.299,72 35,26%

125.803,36 5,36%Aportació a Conf Episco Espanyola i 98.273,00 4,19%Aport. Solidàries per accions socials i d'Església Unida27.530,36 1,17%

20.008,27 0,85%Tributs, despeses financeres 20.008,27 0,85%

TOTAL DEPESES 2.346.336,09 100,00%

256.813,60

RESULTAT ORDINARI

RESULTAT ORDINARI

APORTACIÓ PER ASSIGNACIÓ TRIBUTARIA I SUBVENCIÓ PER ACCIONS CONCRETES

DEPESES

CONCEPTE

ALTRES

FUNCIONAMENT I ACTIVITATS DELS EQUIPAMENTS DIOCESANS

COMUNIÓ DE BÉNS

2016INGRESSOS

CONCEPTE

456

2B. Resultats Extraordinaris.Administració General del Bisbat, 2016

IMPORT %

INGRESSOS EXTRAORDINARIS 55.316,53 100,00%Vendes de patrimoni 2.027,20 3,66%Altres ingressos extraordinaris 53.289,33 96,34%

TOTAL INGRESSOS EXTRAORDINARIS 55.316,53 100,00%

IMPORT %

DESPESES EXTRAORDINÀRIES 171.121,88 100,00%Obres extraordinàries i adquisició de béns 1.983,44 1,16%Amortització obres remodelació Seminari 169.138,44 98,84%

TOTAL DEPESES EXTRAORDINÀRIES 171.121,88 100,00%

-115.805,35

RESULTAT DE L'EXERCICI 141.008,25

DEPESES

CONCEPTE

INGRESSOS

CONCEPTE

2016

RESULTAT EXTRAORDINARI


457

3A. Resultats Ordinaris.Parròquies i Capítol Catedral, 2016

BIBAT DE TORTOSA - ADMINISTRACIÓ, PARRÒQUIES I CAPÍTOL CATEDRAL

IMPORT %

APORTACIÓ DELS FIDELS 2.353.961,57 52,38%Col·lectes, donatius i suscripcions 433.163,05 9,64%Col·lectiu i donatius de les parròquies 1.666.397,93 37,08%Ingressos per serveis 145.405,96 3,24%Ingressos per serveis de les parròquies 108.994,63 2,43%

RENDES DEL PATRIMONI 333.096,83 7,41%Rendes de béns immobles 176.464,08 3,93%Rendes de béns immobles de les parròquies 112.143,85 2,50%Ingressos financers 41.271,73 0,92%Ingressos financers de les parròquies 3.217,17 0,07%

1.806.844,87 40,21%De la Conferència Episcopal Espanyola 1.754.603,08 39,04%Subvencions públiques i privades 47.941,79 1,07%Altres ingressos 4.300,00 0,10%

TOTAL INGRESSOS 4.493.903,27 100,00%

IMPORT %

PERSONAL 1.049.706,12 25,01%Retribució i assignació a prevers 844.304,62 20,12%Retribució i assignació a seglars 59.529,02 1,42%Seguretat Social 121.407,81 2,89%Despeses de personal de les parròquies 24.464,67 0,58%

2.365.961,41 56,37%Compres pel culte 56.253,16 1,34%Compres pel culte a les parròquies 76.423,40 1,82%Conservació d'edificis i equips parroquials 113.541,05 2,71%Conservació d'edificis i equips parroquials de les parròquies 159.787,90 3,81%Altres despeses de funcionament 178.189,08 4,25%Despeses de funcionament parròquies 331.819,47 7,91%Activitats pastorals i assistencials 827.299,72 19,71%Activitats pastorals i assistencials de les parròquies 622.647,63 14,84%

734.068,90 17,49%Aportació a Conf Episco Espanyola i Tarraconense 98.273,00 2,34%

RESULTAT ORDINARI

2016INGRESSOS

CONCEPTE

APORTACIÓ PER ASSIGNACIÓ TRIBUTARIA I SUBVENCIÓ PER ACCIONS

DEPESES

CONCEPTE

FUNCIONAMENT I ACTIVITATS DELS EQUIPAMENTS DIOCESANS

COMUNIÓ DE BÉNS

Aportacions solidàries per a la Diòcesi 608.265,54 14,49%Aport. Solidàries per accions socials i d'Església Unida 27.530,36 0,66%

47.161,23 1,12%Tributs, despeses financeres, etc. de les parròquies 20.008,27 0,48%Tributs, despeses financeres, etc. de les parròquies 27.152,96 0,65%

TOTAL DEPESES 4.196.897,66 100,00%

297.005,61

ALTRES

RESULTAT ORDINARI

458

3B. Resultats Extraordinaris.Parròquies i Capítol Catedral, 2016

IMPORT %

INGRESSOS EXTRAORDINARIS 993.073,20 100,00%Vendes de patrimoni 2.027,20 0,20%Altres ingressos extraordinaris 53.289,33 5,37%Ingressos extraordinaris parròquies 937.756,67 94,43%

TOTAL INGRESSOS EXTRAORDINARIS 993.073,20 100,00%

IMPORT %

DESPESES EXTRAORDINÀRIES 1.134.984,02 100,00%Obres extraordinàries i adquisició de béns 1.983,44 0,17%Obres extraordinàries i adquisició de béns parròquies 963.862,14 84,92%Amortització obres remodelació Seminari 169.138,44 14,90%

TOTAL DEPESES EXTRAORDINÀRIES 1.134.984,02 100,00%

-141.910,82

RESULTAT DE L'EXERCICI 155.094,79

CONCEPTE

DEPESES

CONCEPTE



2016INGRESSOS

459

4. Aportacions de les parròquies.Exercici 2016, per arxiprestats

Pag.1/10Resultats econòmics de l'any 2016

Totes les parròquies

Data impressió: 18/10/2017 12:10Data i signatura

ARXIPRESTAT RIBERA D'EBRE-PRIORATID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

011 Sant Joan BaptistaASCÓ 619.83 315,36 635,86 158,96 173,98 1.780,03

016 Sant Joan BaptistaBENISSANET 438.44 102,12 855,73 213,93 77,49 1.600,03

017 La Nativitat de MariaBISBAL DE FALSET, LA 105.64 200,00 574,54 143,64 26,66 1.029,36

021 La Nativitat de MariaCABACÉS 149.74 255,10 412,49 103,12 35,50 926,00

026 La Nativitat de MariaCAPÇANES 174.31 270,00 1.046,00 261,50 62,99 1.779,94

036 Sant Llorenç, diaca i màrtirCOLLDEJOU 84.52 170,72 489,70 122,42 30,00 880,45

042 Sant Miquel, arcàngelDARMÓS 55.03 160,00 268,62 67,16 20,00 559,80

044 Sant Martí, bisbeFIGUERA, LA 68.4 13,50 134,70 33,68 13,00 249,59

045 L'Assumpció de MariaFLIX 1405.81 514,00 2.732,40 683,10 253,97 5.308,13

045.1 Obres Parròquies insòlidumFLIX 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

051 La Nativitat de MariaGARCIA 216.55 261,00 1.030,95 257,74 52,83 1.775,75

052 Sant Martí, bisbeGINESTAR 361.83 80,00 505,16 126,29 87,09 1.088,01

054 Sant Lluís, bisbeGUIAMETS, ELS 136.41 411,51 555,39 138,85 19,50 1.234,37

064 Sant Miquel, arcàngelLLOAR, EL 55.34 20,00 247,80 61,95 26,00 400,02

065 Sant Miquel, arcàngelMARGALEF 63.44 50,00 836,40 209,10 26,00 1.172,25

066 L'Assumpció de MariaMARÇÀ 249.76 362,50 861,31 215,33 69,49 1.708,43

070 Sant Bertomeu, apòstolMASROIG, EL 220.89 123,43 631,53 157,88 35,50 1.125,06

072 La Nativitat de MariaMIRAVET 322.11 167,49 621,65 155,41 66,49 1.268,73

073 Sant RocMOLAR, EL 125.83 180,00 430,88 107,72 26,00 845,26

075 Sant Joan BaptistaMÓRA D'EBRE 1657.57 605,00 2.727,71 681,93 309,97 5.650,66

076 Mare de Déu del RemeiMÓRA LA NOVA 1086.04 792,50 1.719,91 429,98 126,65 3.937,88

081 L'Assumpció de MariaPALMA D'EBRE, LA 175.86 290,00 674,75 168,69 65,66 1.339,79

092 Sant Joan BaptistaRASQUERA 330.17 75,00 377,17 94,29 45,50 856,09

094 Sant Bartomeu, apòstolRIBA-ROJA D'EBRE 505.09 135,50 1.837,29 459,32 124,49 2.960,68

460




106 Sant DomingoSERRA D'ALMOS, LA 121.18 38,00 495,12 123,78 26,00 779,84

109 Sant Jaume, apòstolTIVISSA 523.69 376,70 1.206,35 301,59 133,49 2.437,08

111 Sant Jaume el Major, apòstolTORRE DE L'ESPANYOL, LA 304.44 163,85 426,63 106,66 71,49 1.012,19

118 Sant Joan BaptistaVILELLA BAIXA, LA 86.07 30,00 778,30 194,58 19,50 1.091,23

124 Sant Joan BaptistaVINEBRE 203.18 110,00 805,50 201,38 27,50 1.306,92

70.1 Mare de Déu de les PinyeresMASROIG, EL 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Total RIBERA D'EBRE-PRIORAT 7.877,74 6.273,28 23.919,85 5.979,96 2.052,73 46.103,55Pag.3/10Resultats econòmics de l'any 2016



ARXIPRESTAT TERRA ALTAID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

009 Santa Maria MagdalenaARNES 216.86 85,00 329,20 82,30 47,00 716,98

013 Sant Miquel, arcàngelBATEA 751.7 1.158,50 2.339,90 584,98 171,98 4.856,72

013.1 Ermita Ntra. Senyora del PortalBATEA 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

020 Sant Blai, bisbeBOT 325.83 100,00 756,21 189,05 56,49 1.362,42

028 Santa Maria MagdalenaCASERES 140.13 67,00 406,40 101,60 19,50 706,60

038 Sant Pere, apòstolCORBERA D'EBRE 412.4 288,50 1.757,84 439,46 97,49 2.913,21

043 Sant Andreu, apòstolFATARELLA, LA 457.04 273,00 1.824,37 456,09 232,01 3.151,11

050 L'Assumpció de MariaGANDESA 994.55 479,69 4.572,57 1.143,14 182,48 7.173,53

057 Sant Joan BaptistaHORTA DE SANT JOAN 458.59 145,00 1.861,64 465,41 133,99 2.972,91

085 Sant Llorenç, diaca i màrtirPINELL DE BRAI, EL 423.25 230,00 1.619,36 404,84 248,31 2.841,11

086 Sant Antoni, abatPOBLA DE MASSALUCA, LA 187.06 241,12 477,00 119,25 46,66 1.033,68

088 Sant Bartomeu, apòstolPRAT DE COMPTE 82.97 100,00 125,20 31,30 0,00 322,88

120 Sant Llorenç, diaca i màrtirVILALBA DELS ARCS 308.16 115,43 1.152,57 288,14 113,32 1.915,99

Total TERRA ALTA 3.806,83 3.283,24 17.222,26 4.305,57 1.349,23 29.967,13




ARXIPRESTAT RIBERA D'EBRE-PRIORATID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

011 Sant Joan BaptistaASCÓ 619.83 315,36 635,86 158,96 173,98 1.780,03

016 Sant Joan BaptistaBENISSANET 438.44 102,12 855,73 213,93 77,49 1.600,03

017 La Nativitat de MariaBISBAL DE FALSET, LA 105.64 200,00 574,54 143,64 26,66 1.029,36

021 La Nativitat de MariaCABACÉS 149.74 255,10 412,49 103,12 35,50 926,00

026 La Nativitat de MariaCAPÇANES 174.31 270,00 1.046,00 261,50 62,99 1.779,94

036 Sant Llorenç, diaca i màrtirCOLLDEJOU 84.52 170,72 489,70 122,42 30,00 880,45

042 Sant Miquel, arcàngelDARMÓS 55.03 160,00 268,62 67,16 20,00 559,80

044 Sant Martí, bisbeFIGUERA, LA 68.4 13,50 134,70 33,68 13,00 249,59

045 L'Assumpció de MariaFLIX 1405.81 514,00 2.732,40 683,10 253,97 5.308,13

045.1 Obres Parròquies insòlidumFLIX 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

051 La Nativitat de MariaGARCIA 216.55 261,00 1.030,95 257,74 52,83 1.775,75

052 Sant Martí, bisbeGINESTAR 361.83 80,00 505,16 126,29 87,09 1.088,01

054 Sant Lluís, bisbeGUIAMETS, ELS 136.41 411,51 555,39 138,85 19,50 1.234,37

064 Sant Miquel, arcàngelLLOAR, EL 55.34 20,00 247,80 61,95 26,00 400,02

065 Sant Miquel, arcàngelMARGALEF 63.44 50,00 836,40 209,10 26,00 1.172,25

066 L'Assumpció de MariaMARÇÀ 249.76 362,50 861,31 215,33 69,49 1.708,43

070 Sant Bertomeu, apòstolMASROIG, EL 220.89 123,43 631,53 157,88 35,50 1.125,06

072 La Nativitat de MariaMIRAVET 322.11 167,49 621,65 155,41 66,49 1.268,73

073 Sant RocMOLAR, EL 125.83 180,00 430,88 107,72 26,00 845,26

075 Sant Joan BaptistaMÓRA D'EBRE 1657.57 605,00 2.727,71 681,93 309,97 5.650,66

076 Mare de Déu del RemeiMÓRA LA NOVA 1086.04 792,50 1.719,91 429,98 126,65 3.937,88

081 L'Assumpció de MariaPALMA D'EBRE, LA 175.86 290,00 674,75 168,69 65,66 1.339,79

092 Sant Joan BaptistaRASQUERA 330.17 75,00 377,17 94,29 45,50 856,09

094 Sant Bartomeu, apòstolRIBA-ROJA D'EBRE 505.09 135,50 1.837,29 459,32 124,49 2.960,68

461




ARXIPRESTAT MONTSIÀ-TINENÇAID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

008.1 L'Assumpció de MariaAMPOSTA 1880.54 576,00 3.424,95 856,24 418,26 6.779,88

008.2 Sagrat Cor de JesúsAMPOSTA 3182.78 220,00 1.839,70 459,92 341,97 5.407,81

008.3 Sant JosepAMPOSTA 1036.75 32,60 1.918,71 479,68 248,28 3.508,67

033 Sant Bartomeu, apòstolSÉNIA, LA 1953.47 120,00 2.192,20 548,05 464,45 4.887,48

048 Sant Bartomeu, apòstolFREGINALS 171.21 120,00 612,37 153,09 24,00 1.046,43

049 Sant Llorenç, diacaGALERA, LA 313.74 235,50 655,84 163,96 41,00 1.347,29

053 La Transfiguració de JesúsGODALL 305.68 47,46 558,23 139,56 54,99 1.044,79

067 Sant Marc, evangelistaMAS DE BARBERANS 292.97 150,00 529,26 132,32 59,99 1.105,95

068 Mare de Déu del RoserMASDENVERGE 401.55 102,70 1.073,95 268,49 63,33 1.829,70

096 Sants JoansROSSELL 459.21 90,00 1.127,90 281,98 80,99 1.948,24

098.1 La Santíssima TrinitatSANT CARLES DE LA RÀPITA 3115.2 402,50 4.618,79 1.154,70 678,77 9.346,91

098.2 Sant Josep ObrerSANT CARLES DE LA RÀPITA 1119.25 278,21 2.430,92 607,73 177,48 4.389,75

101 Sant Joan BaptistaSANT JOAN DEL PAS 80.18 50,00 173,83 43,46 1,50 332,93

104 Santa Bàrbara, màrtirSANTA BÀRBARA 1242.71 225,00 2.231,30 557,83 231,64 4.239,94

114 Sant Lluc, evangelistaULLDECONA 1888.29 500,00 3.356,77 839,19 357,46 6.564,06

115 Sant Antni de PàduaVALENTINS, ELS 110.6 30,00 189,40 47,35 8,00 363,23

116 L'Assumpció de MariaVALLIBONA 50.07 30,00 296,49 74,12 0,00 440,67

119 Mare de Déu de la CintaPOBLE NOU DEL DELTA 75.22 0,00 1.315,23 328,81 0,00 1.704,21

Total MONTSIÀ-TINENÇA 14.143,54 3.209,97 28.545,84 7.136,46 3.252,11 56.287,92

462




ARXIPRESTAT BAIX EBREID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

004 La Nativitat de MariaALDOVER 332.34 120,00 699,60 174,90 56,49 1.316,87

005 Sant Agustí, bisbeALFARA DE CARLES 161.87 57,70 315,86 78,97 51,99 634,02

010 El Sagrat Cor de JesúsRAVAL DE CRISTO, EL 558.76 100,00 494,70 123,68 33,33 1.198,72

015 L'Assumpció de MariaBENIFALLET 346.33 75,00 426,58 106,65 40,30 925,58

018 Mare de Déu de l'OlivaBÍTEM 431.62 127,00 584,67 146,17 123,99 1.327,12

024 Sant Joan BaptistaCAMPREDÓ 447.43 197,18 564,91 141,23 75,99 1.337,25

040 L'Assumpció de MariaXERTA 474.4 250,00 1.426,40 356,60 73,99 2.486,51

060 Sant FrancescJESÚS 1259.14 694,81 1.119,20 279,80 192,81 3.293,94

082 La Nativitat de MariaPAÜLS 263.75 120,00 453,80 113,45 54,99 953,24

093 Sant Antoni, abatREGUERS, ELS 265.3 30,85 353,66 88,41 39,00 724,16

095 Sant Antoni de PàduaROQUETES 1816.33 1.000,00 2.451,31 612,83 427,96 5.945,16

108 Sant Miquel i Sant BenetTIVENYS 367.1 230,00 812,46 203,12 70,99 1.610,25

112.1 Sant Crist- CatedralTORTOSA 893.14 282,50 2.251,60 562,90 226,64 4.038,16

112.2 Mare de Déu dels ÀngelsTORTOSA 872.91 78,00 1.178,95 294,74 117,99 2.368,01

112.3 Mare de Déu dels DolorsTORTOSA 1716.16 809,00 5.207,79 1.301,95 315,97 9.007,63

112.4 Mare de Déu del RoserTORTOSA 2133.78 475,00 5.100,44 1.275,11 297,64 8.855,22

112.5 Sant Blai, bisbeTORTOSA 1600.8 300,00 3.563,73 890,93 337,97 6.373,27

112.6 Sant Jaume, apòstolTORTOSA 949.25 155,35 565,84 141,46 146,65 1.768,70

112.9 Ermita Mare de Déu de la ProvidènciaTORTOSA 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

122 La Divina PastoraVINALLOP 168.11 45,00 137,36 34,34 0,00 351,19

Total BAIX EBRE 12.046,82 5.147,39 27.708,87 6.927,22 2.684,70 54.514,99

463




ARXIPRESTAT DELTA-LITORALID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

003.1 Sant RamonALDEA, L' 1317.9 157,50 1.069,90 267,47 248,31 2.797,50

003.3 Ermita Mare de déu de l'AldeaALDEA, L' 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

006 La Purificació de MariaAMETLLA DE MAR, L' 1988.85 250,00 2.088,64 522,16 250,81 4.702,69

007 Sant Joan BaptistaAMPOLLA, L' 771.23 132,00 1.829,70 457,43 140,99 3.177,09

008.11 Casa d'acollida AmpostaAMPOSTA 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

023.1 Sant Jaume, apòstolCAMARLES 770.92 117,00 869,82 217,45 273,31 2.094,31

023.2 Sant Joan BaptistaCAMARLES 372.68 75,00 324,82 81,21 59,99 839,17

032 Sant Miquel, arcàngelDELTEBRE (La Cava) 2476.2 200,00 1.732,48 433,12 406,63 4.753,18

058 Sant Pere, apòstolHOSPITALET DE L'INFANT, L' 1239.61 200,00 3.782,87 945,72 204,48 6.124,76

061 L'Assumpció de MariaDELTEBRE (Jesús i Maria) 1187.8 110,00 1.058,67 264,67 323,30 2.706,87

069 Sant JaumeMASRIUDOMS 69.64 40,00 245,18 61,30 4,50 406,69

074 Sant Llorenç, diaca imàrtirMUNTELLS, ELS 209.73 20,00 462,70 115,68 48,23 814,39

084 L'Assumpció de MariaPERELLÓ, EL 806.26 145,18 1.758,61 439,65 188,65 3.177,10

089 La Nativitat de MariaPRATDIP 269.33 40,00 1.653,71 413,43 32,00 2.354,60

099 Sant Juame, apòstolSANT JAUME D'ENVEJA 997.03 50,00 1.023,97 255,99 283,97 2.411,56

117 Sant andreu, apòstolVANDELLÒS 359.97 130,00 779,62 194,91 64,99 1.457,49

Total DELTA-LITORAL 10.269,72 1.666,68 18.680,70 4.670,17 2.530,15 37.817,42

464




ARXIPRESTAT ELS PORTS-MAESTRATID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

025 Sant Miquel, arcàngelCANET LO ROIG 370.82 99,50 417,15 104,29 121,49 1.039,09

030 L'Assumpció de MariaCASTELLFORT 98.2 28,00 1.657,55 414,39 21,00 2.199,50

031 L'Assumpció de MariaCATÍ 352.22 55,00 1.657,83 414,46 57,99 2.467,05

034 L'Assumpció de MariaCERVERA DEL MAESTRE 279.6 131,00 579,24 144,81 89,99 1.168,72

035 Sant Pere , apòstolCINCTORRES 216.24 90,00 814,60 203,65 51,99 1.333,24

039 L'Assumpció de MariaXERT 364.93 307,50 1.468,50 367,13 105,49 2.540,56

041 El SalvadorXIVA DE MORELLA 32.71 0,00 250,75 62,69 6,50 346,11

046 L'Assumpció de MariaFORCALL 232.67 102,50 931,94 232,98 66,33 1.519,89

055 Sant Bartomeu, apòstolHERBÉS 47.28 25,00 295,00 73,75 0,00 431,57

059 Sant Bartomeu, apòstolJANA, LA 325.21 250,00 1.031,61 257,90 209,31 2.008,99

071 Mare de Déu de les NeusMATA, LA 78.94 35,00 430,52 107,63 13,00 649,30

077.1 L'Assumpció de MariaMORELLA 948.94 1.100,00 3.451,70 862,92 198,31 6.372,09

078 Ntra. Sra. del PópuloOLOCAU DEL REI 67.16 10,00 98,80 24,70 26,00 213,23

079 L'Assumpció de MariaORTELLS 34.88 35,00 288,72 72,18 0,00 423,80

080 L'Assumpció de MariaPALANQUES 27.75 20,00 111,58 27,89 0,00 181,67

087 L'Assumpció de MariaPORTELL DE MORELLA 110.29 20,00 186,42 46,60 26,00 367,25

097 La Purificació de MariaSALZADELLA, LA 324.28 225,50 501,49 125,37 92,99 1.204,78

100 Sant Jaume, apòstolSANT JORDI 270.26 75,33 251,26 62,82 37,00 642,61

102 Sant Mateu, apòstolSANT MATEU 698.3 269,50 1.433,60 358,40 225,98 2.846,12

103 Sant Rafael, arcàngelSAN RAFAEL DEL RIO 194.81 65,00 237,02 59,26 51,99 569,12

107 Mare de Déu del PilarTÍRIG 231.74 65,00 802,67 200,67 124,99 1.378,72

110 Sant Bartomeu, apòstolTODOLELLA 66.85 30,00 165,20 41,30 1,50 291,48

113 L'Assumpció de MariaTRAIGUERA 592.24 267,50 1.300,26 325,07 177,98 2.544,60

121 Sants JoansVILLORES 39.22 30,00 292,57 73,14 0,00 427,09




125 L'Assumpció de MariaSORITA 64.68 55,00 277,06 69,27 0,00 453,07

125.2 Santuari Mare de Déu de la BalmaSORITA 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Total ELS PORTS-MAESTRAT 4.856,18 3.391,33 18.933,05 4.733,26 1.705,83 33.619,65

465




ARXIPRESTAT BAIX MAESTRATID. PARRÒQUIA Q. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

001 Sant Joan BaptistaALCALÀ DE XIVERT 2160.44 523,40 8.450,09 2.112,52 460,79 13.275,15

001.2 Cofraria Mare de Dèu dels DesemparatsALCALÀ DE XIVERT 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

002 Sant Miquel, arcàngelALCANAR 2695.37 361,36 1.597,74 399,44 574,94 5.089,78

002.2 Ermita Mare de Déu del RemeiALCANAR 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

014.1 Sant Bartomeu, apòstolBENICARLÓ 3866.73 797,30 7.978,44 1.994,61 829,92 14.693,65

014.2 Santa Maria del MarBENICARLÓ 1776.3 470,00 4.439,09 1.109,77 113,66 7.553,55

014.3 Sant Pere, apòstolBENICARLÓ 1921.5 501,65 3.340,37 835,09 250,47 6.464,79

022 Sant Llorenç, diacaCÀLIG 660.48 300,00 1.973,65 493,41 103,49 3.398,94

022.2 Santuari Mare de Déu dels SocorsCÀLIG 0 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

027 Sant Pere, apòstolCASES D'ALCANAR, LES 408.99 175,00 876,92 219,23 47,00 1.645,33

083 Mare de Déu del SocorsPEÑÍSCOLA 1932.35 512,64 4.773,91 1.193,48 380,96 8.406,87

105 Santa Maria MagdalenaSANTA MAGDALENA DE POLPIS 324.28 95,00 828,60 207,15 72,99 1.463,17

123.1 L'Assumpció de MariaVINARÒS 3983.6 821,00 14.675,22 3.668,81 847,25 23.199,16

123.3 Sant Maria MagdalenaVINARÒS 2708.39 600,00 3.690,12 922,53 434,62 7.813,99

Total BAIX MAESTRAT 17.950,74 5.157,35 52.624,16 13.156,04 4.116,09 93.004,38




RESUM TOTAL D'APORTACIONSQ. Sem. C. Germ. F. Comp. C. Rect. Aranc. TOTAL

RIBERA D'EBRE-PRIORAT 7.877,74 6.273,28 23.919,85 5.979,96 2.052,73 46.103,55TERRA ALTA 3.806,83 3.283,24 17.222,26 4.305,57 1.349,23 29.967,13MONTSIÀ-TINENÇA 14.143,54 3.209,97 28.545,84 7.136,46 3.252,11 56.287,92BAIX EBRE 12.046,82 5.147,39 27.708,87 6.927,22 2.684,70 54.514,99DELTA-LITORAL 10.269,72 1.666,68 18.680,70 4.670,17 2.530,15 37.817,42ELS PORTS-MAESTRAT 4.856,18 3.391,33 18.933,05 4.733,26 1.705,83 33.619,65BAIX MAESTRAT 17.950,74 5.157,35 52.624,16 13.156,04 4.116,09 93.004,38

70.951,56 28.129,24 187.634,73 46.908,68 17.690,83 351.315,05

466

5. Fons diocesà per al sosteniment del clergat. Entrades i sortides 2016

907.905,96108.725,68

6.507,071.105,43

0,0061.157,14

1.085.401,28

594.129,05108.725,6851.354,8119.523,1376.230,0026.968,30

876.930,97

208.470,31

208.470,31208.470,31

513.219,11

Misses-intencionspersacerdots

AportacionsFundacionsalfonsdecompensació

TOTALENTRADES

SORTIDESPagamentmínimvitaldiocesà

GratificacióperanexosSacerdotsmalaltsi/onecessitats

AportacionscapellansalfonsdemissesAportaciócapellansnovanormativaalfonsdemisses

Seguretatsocialpatronaldelssacerdots

TOTALAPLICACIONS

PATRIMONIDELFONSA31/12/2016

DespesesvariesTOTALSORTIDES

SUPERÀVIT

APLICACIONSFonsDiocesàdecasesrectoralsilocalsparroquials

FONSDIOCESÀPERALSOSTENIMENTDELCLERGATDIOCESÀ2016

ENTRADES

Interessosprocedentsd'inversionsdelFonsdeReservadelFDSC

FonsComúInterdiocesàSubvencióseguretatsocialdelaC.E.E.

467

6 . Mans Unides - Campanya contra la fam.Recaptació Campanya 2016

2016R E S U M Euros

Parròquies, Convents i Activitats 143.471,95 €Ajuntaments 14.857,00 €Donatius diversos Tortosa 2.684,59 €Diputació de TarragonaAltres donatius (Cabaces 2.000) 4.173,41 €

TOTAL RECAPTACIÓ DIRECTA 165.186,95 €

RECAPTACIÓ INDIRECTA EurosSocis 39.969,31 €Bisbat (Correus i fotocopies) 200,00 €

Població Parròquies Socis AjuntamentsAlcalà de Xivert 10.157,92 € 300,00 €Alcanar 725,67 € 158,12 €Alcoceber 2.658,05 €Alfara de Carles 99,25 €Aldea, L' 276,00 € 108,32 €Aldover 450,00 €Ametlla de Mar, L' 240,00 € 65,03 €Ampolla, L' 2.662,50 € 486,10 € 2.000,00 €Amposta 12.143,00 € 1.538,16 € 1.857,00 €Arnes 150,50 €Ascó 4.252,70 € 60,00 € 1.000,00 €Batea 100,00 €Benicarló 21.701,88 € 9.320,19 € 2.000,00 €Benifallet 530,00 € 120,00 €Benissanet 89,22 €Bisbal de Falset 270,00 €Bitem 145,00 €BotCabacés 161,00 € 220,00 €Calig 601,25 €CamarlesCampredó 253,65 €Canet Lo Roig 130,11 €Capçanes 500,00 €Caseres 47,50 €Cases d'Alcanar 221,70 €Catí 860,00 €Cervera Maestre 169,00 €Colldejou 780,00 € 120,20 €Corbera d'Ebre 175,20 € 35,00 €CornudellaDarmósDeltebre (Jesús i Maria) 50,00 €Deltebre L.C. 284,20 €Fatarella LaFiguera, LaFlix 773,50 € 190,00 €Freginals 85,00 €Galera, La 495,00 €Gandesa 1.779,43 € 623,84 €GarcíaGinestar 45,00 € 210,36 €Lloà, El 35,00 €GodallGuiamets, Els 299,00 €Hervès 320,00 €Horta Sant Joan 120,20 €Hospitalet de l'Infant 645,00 € 246,21 €Jana, La 210,00 €Jesús 925,00 € 436,52 €Margalef 50,00 €

2016

2016RECAPTACIÓ CAMPANYA

DELEGACIÓ DE TORTOSA

468

Població Parròquies Socis Ajuntaments2016

Mas de Barberans 210,00 €Masdenverge 253,30 €Masriudoms 84,00 €Mata de Morella, La 116,00 €Miravet 97,46 € 95,00 €Molar, El 275,00 €Mora d'Ebre 9.662,00 € 2.282,26 €Mora la Nova 2.591,00 € 314,00 €Mora N.Tivissa (Arxiprestat Tombola) 9.686,04 €Morella 9.012,00 € 355,25 € 2.100,00 €Masroig 220,10 € 180,00 €Ortells 40,00 €Palanques 30,00 €Palma d'Ebre, La 300,00 €Paüls 140,00 €Peñiscola 850,41 €Perello, El 70,00 € 50,00 €Pinell de Brai 1.677,00 €Pobla de Massaluca, La 177,70 €Prat de Compte 85,00 € 120,00 €Pratdip 53,00 €Rasquera 45,00 €Reguers, Els 64,15 €Riba-Roja 203,00 €Roquetes 1.200,00 € 859,45 € 1.000,00 €Rosell 400,40 €Salsadella 1.472,50 €S. Carles de la Ràpita (Stma. Trinitat) 1.376,28 €S. Carles de la Ràpita (Sant Josep) 2.441,60 € 942,56 €Sant Jaume d'EnvejaSant Jordi 1.821,25 € 700,00 €La Senia 5.663,50 € 80,10 € 4.200,00 €Sant Mateu 1.180,91 € 360,00 €Sant Rafael del Riu 180,00 €Santa Bàrbara 2.850,00 € 860,38 €Santa Magdalena Pulpis 735,00 € 32,76 €Tirig 258,37 €Tivenys 125,00 €Tivissa 821,27 € 2.175,00 €Todolella 30,00 €Torre de L'Espanyol 224,88 €Xiva de MorellaTraigera + Canet Lo roig 350,50 €Ulldecona 5.677,00 € 627,79 €Vilella Baixa 31,00 €Vandellós 418,65 € 240,00 €Villalba dels Arcs 177,32 € 40,00 €Villores 60,00 €Vinallop 25,00 €Vinaròs 9.817,00 € 3.107,48 €Vinebre 150,00 €

Tortosa casc, parrò, convents i col·legis 5.497,38 € 9.846,78 €

XertXerta 670,00 €Zorita 370,00 €TOTAL 143.471,95 € 39.969,31 € 14.857,00 €

469

2016R E S U M Euros





2016



2016R E S U M Euros





2016



470

Parròquia ImportAlcalà de Xivert-St Joan Bpta 5.010,42

Alcanar-St Miquel 285,99

Aldea 206,00

Ametlla de Mar-Purificació de Maria 160,00

Amposta 2.456,31

Arnes-Sta Maria Magdalena 125,00

Ascó-St Joan Bpta 259,37

Benissanet-St Joan Bpta 120,50

Bítem-MD Oliva 195,00

Càlig-St Llorenç 405,25

Campredó-St Joan Bpta 224,17

Canet Lo Roig-St Miquel 123,30

Cases Alcanar-St Pere 125,00

Catí-Assumpció 240,00

Fatarella-St Andreu 105,00

Gandesa-Assumpció 304,00

Garcia-Nativitat de Maria 152,50

Herbés-St Bertomeu 75,00

Hospitalet Infant-St Pere 224,00

Jesús-St Francesc 140,00

Lloar-St Miquel 20,00

Masdenverge-Verge del Roser 357,26

Masroig-St Bertomeu 69,00

Miravet-Nativitat de Maria 141,08

Molar-St Roc 85,00

Móra Ebre-St Joan Bpta 200,00

Móra Nova-MD del Remei 100,00

Ortells-Assumpció 40,00

Palanques-Assumpció 20,00

Parròquia ImportAlcalà de Xivert-St Joan Bpta 5.010,42

Alcanar-St Miquel 285,99

Aldea 206,00

Ametlla de Mar-Purificació de Maria 160,00

Amposta 2.456,31

Arnes-Sta Maria Magdalena 125,00

Ascó-St Joan Bpta 259,37

Benissanet-St Joan Bpta 120,50

Bítem-MD Oliva 195,00

Càlig-St Llorenç 405,25

Campredó-St Joan Bpta 224,17

Canet Lo Roig-St Miquel 123,30

Cases Alcanar-St Pere 125,00

Catí-Assumpció 240,00

Fatarella-St Andreu 105,00

Gandesa-Assumpció 304,00

Garcia-Nativitat de Maria 152,50

Herbés-St Bertomeu 75,00

Hospitalet Infant-St Pere 224,00

Jesús-St Francesc 140,00

Lloar-St Miquel 20,00

Masdenverge-Verge del Roser 357,26

Masroig-St Bertomeu 69,00

Miravet-Nativitat de Maria 141,08

Molar-St Roc 85,00

Móra Ebre-St Joan Bpta 200,00

Móra Nova-MD del Remei 100,00

Ortells-Assumpció 40,00

Palanques-Assumpció 20,00

Paüls-Nativitat de Maria 282,00

Peñíscola-MD dels Dolors 839,46

Pinell de Brai-St Llorenç 305,00

Roquetes-St Antoni de Pàdua 61,36

Rossell-Sts Joans 75,00

Sant Carles-Santíssima Trinitat 246,87

Sant Carles-St Josep Obrer 236,80

Sant Jordi-St Jaume 79,25

Sant Rafael del Riu-St Rafael 121,00

Santa Bàrbara-Sta Bàrbara 184,00

Sorita-Assumpció 80,00

Tivenys-St Miquel i St Benet 145,00

Torre Espanyol-St Jaume 192,13

Tortosa-MD del Roser 312,50

Tortosa-MD dels Àngels 110,00

Tortosa-MD dels Dolors 947,50

Tortosa-Santiago 55,84

Tortosa-St Blai 100,00

Tortosa-St Crist-Catedral 913,00

Traiguera-Assumpció 198,00

Ulldecona-St Lluc 300,00

Vandellòs-St Andreu 40,00

Vilalba dels Arcs-St Llorenç 54,70

Villores-Sts Joans 60,00

Vinaros-Sta Maria Magdalena 1.057,87

Parròquies no identificades 1.614,90

20.581,33

7. Càritas diocesana.Recaptació de la col·lecta del dia del Corpus, 2016

471

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T R

IBER

A D'

EBRE

-PRI

ORAT

ASCÓ

375,

6137

5,61

1.65

40,

30BE

NISS

ANET

154,

36

154,

361.

247

0,12

BISB

AL D

E FA

LSET

, LA

240,

0024

0,00

216

1,11

CABA

CÉS

193,

0020

00,0

021

93,0

032

66,

73CA

PÇAN

ES 2

015

438,

0043

8,00

CAPÇ

ANES

0,00

411

0,00

COLL

DEJO

U 20

1511

3,00

11

3,00

COLL

DEJO

U

0,00

172

0,00

DARM

ÓS14

0,00

140,

0011

01,

27FI

GUE

RA, L

A 25

,13

25,1

311

80,

21FL

IX60

0,00

600,

0012

00,0

03.

795

0,32

GAR

CIA

273,

0027

3,00

559

0,49

GIN

ESTA

R 50

,00

50,0

081

90,

06G

UIAM

ETS

, ELS

201

526

8,01

26

8,01

GUI

AMET

S , E

LS

0,

0029

20,

00LL

OAR,

EL

2015

80,0

080

,00

LLOA

R, E

L20

,00

20,0

011

00,

18M

ARÇÀ

201

519

5,00

195,

00

M

ARÇÀ

0,00

611

0,00

MAR

GAL

EF40

,00

40

,00

108

0,37

MAS

ROIG

, EL

2015

114,

30

11

4,30

MAS

ROIG

, EL

116,

62

11

6,62

534

0,22

MIR

AVET

120,

2012

0,20

774

0,16

MOL

AR ,

EL24

0,00

24

0,00

293

0,82

MÓR

A D'

EBRE

P

arrò

quia

0,00

5.57

80,

00

Col

·legi

San

ta T

eres

a50

0,00

125,

00

A

nòni

ms

793,

3279

3,32

TOTA

L M

ÓRA

D'EB

RE50

0,00

125,

000,

0079

3,32

793,

325.

578

0,14

MÓR

A LA

NOV

A97

2,50

972,

503.

190

0,30

PALM

A D'

EBRE

, LA

215,

00

215,

0037

10,

58RA

SQUE

RA50

,00

50,0

085

80,

06RI

BA-R

OJA

D'EB

RE

0,

001.

195

0,00

SERR

A D'

ALM

OS, L

A

0,00

252

0,00

TIVI

SSA

0,

001.

398

0,00

TORR

E DE

L'E

SPAN

YOL

, LA

173,

4217

3,42

676

0,26

VILE

LLA

BAIX

A, L

A

81,2

0

81,2

020

20,

40VI

NEBR

E

0,

0044

90,

00TO

TAL

ARXI

PRES

TAT

5788

,35

125,

000,

0033

93,3

286

81,6

726

318,

000,

33

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T TE

RRA

ALTA

AR

NES

109,

0010

9,00

474

0,23

BATE

A

0,00

1.97

50,

00BO

T18

0,00

180,

0063

00,

29CA

SERE

S11

5,00

115,

0026

70,

43CO

RBER

A D'

EBRE

175,

6017

5,60

1.13

60,

15FA

TARE

LLA,

LA

449,

50

449,

501.

051

0,43

GAN

DESA

656,

48

656,

483.

091

0,21

HORT

A DE

SAN

T JO

AN

0,00

1.21

90,

00PI

NELL

DE

BRAI

704,

0070

4,00

1.07

60,

65PO

BLA

DE M

ASSA

LUCA

, LA

16

5,50

12

0,00

285,

5035

40,

81PR

AT D

E CO

MPT

E

0,00

164

0,00

VILA

LBA

DELS

ARC

S20

0,18

200,

1868

20,

29TO

TAL

ARXP

REST

AT27

55,2

60,

000,

0012

0,00

2875

,26

12.1

190,

24

Pági

na 1

8. R

ecap

taci

ó de

les

col·l

ecte

s pe

r a

Mis

sion

s, p

er a

rxip

rest

ats,

201

6

472

COM

PTES

MIS

SIO

NS

2016

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T R

IBER

A D

'EBR

E-PR

IORA

TA

SCÓ

375,

6137

5,61

1.65

40,

30BE

NIS

SAN

ET15

4,36

15

4,36

1.24

70,

12BI

SBA

L D

E FA

LSET

, LA

240,

0024

0,00

216

1,11

CABA

CÉS

193,

0020

00,0

021

93,0

032

66,

73CA

PÇA

NES

201

543

8,00

438,

00

CA

PÇA

NES

0,00

411

0,00

COLL

DEJ

OU

201

511

3,00

11

3,00

COLL

DEJ

OU

0,00

172

0,00

DA

RMÓ

S14

0,00

140,

0011

01,

27FI

GU

ERA

, LA

25

,13

25,1

311

80,

21FL

IX60

0,00

600,

0012

00,0

03.

795

0,32

GA

RCIA

27

3,00

273,

0055

90,

49G

INES

TAR

50,0

050

,00

819

0,06

GU

IAM

ETS

, ELS

201

526

8,01

26

8,01

GU

IAM

ETS

, ELS

0,00

292

0,00

LLO

AR,

EL

2015

80,0

080

,00

LLO

AR,

EL

20,0

020

,00

110

0,18

MA

RÇÀ

201

519

5,00

195,

00

M

ARÇ

À

0,

0061

10,

00M

ARG

ALE

F40

,00

40

,00

108

0,37

MA

SRO

IG, E

L 20

1511

4,30

114,

30

M

ASR

OIG

, EL

116,

62

11

6,62

534

0,22

MIR

AV

ET12

0,20

120,

2077

40,

16M

OLA

R , E

L24

0,00

24

0,00

293

0,82

MÓ

RA D

'EBR

E

Par

ròqu

ia

0,

005.

578

0,00

C

ol·le

gi S

anta

Ter

esa

500,

0012

5,00

Anò

nim

s79

3,32

793,

32TO

TAL

MÓ

RA D

'EBR

E50

0,00

125,

000,

0079

3,32

793,

325.

578

0,14

MÓ

RA L

A N

OV

A97

2,50

972,

503.

190

0,30

PALM

A D

'EBR

E , L

A21

5,00

21

5,00

371

0,58

RASQ

UER

A50

,00

50,0

085

80,

06RI

BA-R

OJA

D'E

BRE

0,

001.

195

0,00

SERR

A D

'ALM

OS,

LA

0,

0025

20,

00TI

VIS

SA

0,00

1.39

80,

00TO

RRE

DE

L'ES

PAN

YO

L , L

A17

3,42

173,

4267

60,

26V

ILEL

LA B

AIX

A, L

A

81,2

0

81,2

020

20,

40V

INEB

RE

0,00

449

0,00

TOTA

L A

RX

IPR

ESTA

T57

88,3

512

5,00

0,00

3393

,32

8681

,67

2631

8,00

0,33

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T TE

RRA

ALTA

A

RNES

109,

0010

9,00

474

0,23

BATE

A

0,

001.

975

0,00

BOT

180,

0018

0,00

630

0,29

CASE

RES

115,

0011

5,00

267

0,43

CORB

ERA

D'E

BRE

175,

6017

5,60

1.13

60,

15FA

TARE

LLA

, LA

449,

50

449,

501.

051

0,43

GA

ND

ESA

656,

48

656,

483.

091

0,21

HO

RTA

DE

SAN

T JO

AN

0,

001.

219

0,00

PIN

ELL

DE

BRA

I70

4,00

704,

001.

076

0,65

POBL

A D

E M

ASS

ALU

CA ,

LA

165,

50

120,

0028

5,50

354

0,81

PRA

T D

E CO

MPT

E

0,00

164

0,00

VIL

ALB

A D

ELS

ARC

S20

0,18

200,

1868

20,

29TO

TAL

AR

XPR

ESTA

T27

55,2

60,

000,

0012

0,00

2875

,26

12.1

190,

24

Pági

na 1

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T R

IBER

A D'

EBRE

-PRI

ORAT

ASCÓ

375,

6137

5,61

1.65

40,

30BE

NISS

ANET

154,

36

154,

361.

247

0,12

BISB

AL D

E FA

LSET

, LA

240,

0024

0,00

216

1,11

CABA

CÉS

193,

0020

00,0

021

93,0

032

66,

73CA

PÇAN

ES 2

015

438,

0043

8,00

CAPÇ

ANES

0,00

411

0,00

COLL

DEJO

U 20

1511

3,00

11

3,00

COLL

DEJO

U

0,00

172

0,00

DARM

ÓS14

0,00

140,

0011

01,

27FI

GUE

RA, L

A 25

,13

25,1

311

80,

21FL

IX60

0,00

600,

0012

00,0

03.

795

0,32

GAR

CIA

273,

0027

3,00

559

0,49

GIN

ESTA

R 50

,00

50,0

081

90,

06G

UIAM

ETS

, ELS

201

526

8,01

26

8,01

GUI

AMET

S , E

LS

0,

0029

20,

00LL

OAR,

EL

2015

80,0

080

,00

LLOA

R, E

L20

,00

20,0

011

00,

18M

ARÇÀ

201

519

5,00

195,

00

M

ARÇÀ

0,00

611

0,00

MAR

GAL

EF40

,00

40

,00

108

0,37

MAS

ROIG

, EL

2015

114,

30

11

4,30

MAS

ROIG

, EL

116,

62

11

6,62

534

0,22

MIR

AVET

120,

2012

0,20

774

0,16

MOL

AR ,

EL24

0,00

24

0,00

293

0,82

MÓR

A D'

EBRE

P

arrò

quia

0,00

5.57

80,

00

Col

·legi

San

ta T

eres

a50

0,00

125,

00

A

nòni

ms

793,

3279

3,32

TOTA

L M

ÓRA

D'EB

RE50

0,00

125,

000,

0079

3,32

793,

325.

578

0,14

MÓR

A LA

NOV

A97

2,50

972,

503.

190

0,30

PALM

A D'

EBRE

, LA

215,

00

215,

0037

10,

58RA

SQUE

RA50

,00

50,0

085

80,

06RI

BA-R

OJA

D'EB

RE

0,

001.

195

0,00

SERR

A D'

ALM

OS, L

A

0,00

252

0,00

TIVI

SSA

0,

001.

398

0,00

TORR

E DE

L'E

SPAN

YOL

, LA

173,

4217

3,42

676

0,26

VILE

LLA

BAIX

A, L

A

81,2

0

81,2

020

20,

40VI

NEBR

E

0,

0044

90,

00TO

TAL

ARXI

PRES

TAT

5788

,35

125,

000,

0033

93,3

286

81,6

726

318,

000,

33

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T TE

RRA

ALTA

AR

NES

109,

0010

9,00

474

0,23

BATE

A

0,00

1.97

50,

00BO

T18

0,00

180,

0063

00,

29CA

SERE

S11

5,00

115,

0026

70,

43CO

RBER

A D'

EBRE

175,

6017

5,60

1.13

60,

15FA

TARE

LLA,

LA

449,

50

449,

501.

051

0,43

GAN

DESA

656,

48

656,

483.

091

0,21

HORT

A DE

SAN

T JO

AN

0,00

1.21

90,

00PI

NELL

DE

BRAI

704,

0070

4,00

1.07

60,

65PO

BLA

DE M

ASSA

LUCA

, LA

16

5,50

12

0,00

285,

5035

40,

81PR

AT D

E CO

MPT

E

0,00

164

0,00

VILA

LBA

DELS

ARC

S20

0,18

200,

1868

20,

29TO

TAL

ARXP

REST

AT27

55,2

60,

000,

0012

0,00

2875

,26

12.1

190,

24

Pági

na 1

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T R

IBER

A D'

EBRE

-PRI

ORAT

ASCÓ

375,

6137

5,61

1.65

40,

30BE

NISS

ANET

154,

36

154,

361.

247

0,12

BISB

AL D

E FA

LSET

, LA

240,

0024

0,00

216

1,11

CABA

CÉS

193,

0020

00,0

021

93,0

032

66,

73CA

PÇAN

ES 2

015

438,

0043

8,00

CAPÇ

ANES

0,00

411

0,00

COLL

DEJO

U 20

1511

3,00

11

3,00

COLL

DEJO

U

0,00

172

0,00

DARM

ÓS14

0,00

140,

0011

01,

27FI

GUE

RA, L

A 25

,13

25,1

311

80,

21FL

IX60

0,00

600,

0012

00,0

03.

795

0,32

GAR

CIA

273,

0027

3,00

559

0,49

GIN

ESTA

R 50

,00

50,0

081

90,

06G

UIAM

ETS

, ELS

201

526

8,01

26

8,01

GUI

AMET

S , E

LS

0,

0029

20,

00LL

OAR,

EL

2015

80,0

080

,00

LLOA

R, E

L20

,00

20,0

011

00,

18M

ARÇÀ

201

519

5,00

195,

00

M

ARÇÀ

0,00

611

0,00

MAR

GAL

EF40

,00

40

,00

108

0,37

MAS

ROIG

, EL

2015

114,

30

11

4,30

MAS

ROIG

, EL

116,

62

11

6,62

534

0,22

MIR

AVET

120,

2012

0,20

774

0,16

MOL

AR ,

EL24

0,00

24

0,00

293

0,82

MÓR

A D'

EBRE

P

arrò

quia

0,00

5.57

80,

00

Col

·legi

San

ta T

eres

a50

0,00

125,

00

A

nòni

ms

793,

3279

3,32

TOTA

L M

ÓRA

D'EB

RE50

0,00

125,

000,

0079

3,32

793,

325.

578

0,14

MÓR

A LA

NOV

A97

2,50

972,

503.

190

0,30

PALM

A D'

EBRE

, LA

215,

00

215,

0037

10,

58RA

SQUE

RA50

,00

50,0

085

80,

06RI

BA-R

OJA

D'EB

RE

0,

001.

195

0,00

SERR

A D'

ALM

OS, L

A

0,00

252

0,00

TIVI

SSA

0,

001.

398

0,00

TORR

E DE

L'E

SPAN

YOL

, LA

173,

4217

3,42

676

0,26

VILE

LLA

BAIX

A, L

A

81,2

0

81,2

020

20,

40VI

NEBR

E

0,

0044

90,

00TO

TAL

ARXI

PRES

TAT

5788

,35

125,

000,

0033

93,3

286

81,6

726

318,

000,

33

DO

MU

ND

INF.

MIS

S.C

LER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LH

AB.

€/H

ABAR

XIPR

ESTA

T TE

RRA

ALTA

AR

NES

109,

0010

9,00

474

0,23

BATE

A

0,00

1.97

50,

00BO

T18

0,00

180,

0063

00,

29CA

SERE

S11

5,00

115,

0026

70,

43CO

RBER

A D'

EBRE

175,

6017

5,60

1.13

60,

15FA

TARE

LLA,

LA

449,

50

449,

501.

051

0,43

GAN

DESA

656,

48

656,

483.

091

0,21

HORT

A DE

SAN

T JO

AN

0,00

1.21

90,

00PI

NELL

DE

BRAI

704,

0070

4,00

1.07

60,

65PO

BLA

DE M

ASSA

LUCA

, LA

16

5,50

12

0,00

285,

5035

40,

81PR

AT D

E CO

MPT

E

0,00

164

0,00

VILA

LBA

DELS

ARC

S20

0,18

200,

1868

20,

29TO

TAL

ARXP

REST

AT27

55,2

60,

000,

0012

0,00

2875

,26

12.1

190,

24

Pági

na 1

473

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

BAR

XIPR

ESTA

T M

ONTS

IÀ-L

A TI

NENÇ

AAM

POST

A

L'A

ssum

pció

430,

5063

,20

36,0

652

9,76

6.54

50,

08

Sag

rat C

or

2690

,00

120,

0010

0,00

29

10,0

010

.409

0,28

S

ant J

osep

805,

0080

5,00

4.08

10,

20

Col·

legi S

agra

t Cor

470,0

047

0,00

TOTA

L AM

POST

A43

95,5

012

0,00

163,

2036

,06

4714

,76

21.0

350,

22FR

EGIN

ALS

130,

0013

0,00

405

0,32

GALE

RA, L

A27

5,00

275,

0080

00,

34GO

DALL

0,

0067

30,

00M

AS D

E BA

RBER

ANS

125,

0024

0,00

365,

0061

90,

59M

ASDE

NVER

GE38

1,00

38

1,00

1.10

60,

34PO

BLA

DE B

ENIF

ASSA

R0,

0012

60,

00PO

BLE

NOU

DEL

DELT

A0,

0016

20,

00RO

SSEL

L10

0,00

10

0,00

1.04

10,

10SA

NT C

ARLE

S DE

RÀP

ITA

S

antís

sima T

rinita

t53

2,71

532,

7110

.665

0,05

S

ant J

osep

71

1,66

71

1,66

4.33

80,

16TO

TAL

SANT

CAR

LES

1244

,37

0,00

0,00

0,00

1244

,37

10.6

650,

12SA

NT JO

AN D

EL P

AS

100,

0010

0,00

164

0,61

SANT

A BÀ

RBAR

A67

5,00

600,

0012

75,0

03.

821

0,33

SÉNI

A, L

A

0,

005.

893

0,00

ULLD

ECON

A90

0,00

200,

0046

35,0

057

35,0

06.

460

0,89

VALE

NTIN

S, E

LS

0,00

280

0,00

VALL

IBON

A0,

0087

0,00

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T83

25,8

732

0,00

163,

2055

11,0

614

320,

1357

675,

000,

25

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

BAR

XIPR

ESTA

T DE

LTA-

LITO

RAL

ALDE

A , L

' 201

528

7,50

28

7,50

ALDE

A , L

'18

0,00

240,

0042

0,00

4.37

60,

10AM

ETLL

A DE

MAR

, L'

250,

0025

0,00

7.30

30,

03AM

POLL

A, L

'41

3,00

41

3,00

3.47

90,

12CA

MAR

LES

0,

003.

514

0,00

DELT

EBRE

-LA

CAVA

28

0,00

120,

0040

0,00

7.89

50,

05DE

LTEB

RE-JE

SÚS

I MAR

IA

0,

003.

963

0,00

HOSP

ITAL

ET D

E L'I

NFAN

T12

38,3

0

12

38,3

05.

003

0,25

LLIG

ALLO

0,00

744

0,00

MAS

RIUD

OMS

0,

0012

80,

00M

ONTE

LLS

, ELS

0,

0050

70,

00PE

RELL

Ó , E

L24

3,02

243,

023.

155

0,08

PRAT

DIP

47,0

047

,00

685

0,07

SANT

JAUM

E D'

ENVE

JA

0,

003.

048

0,00

VAND

ELLÓ

S22

0,00

22

0,00

916

0,24

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T31

58,8

20,

000,

0036

0,00

3518

,82

44.7

160,

08

Pági

na 2

474

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

BAR

XIPR

ESTA

T M

ONTS

IÀ-L

A TI

NENÇ

AAM

POST

A

L'A

ssum

pció

430,

5063

,20

36,0

652

9,76

6.54

50,

08

Sag

rat C

or

2690

,00

120,

0010

0,00

29

10,0

010

.409

0,28

S

ant J

osep

805,

0080

5,00

4.08

10,

20

Col·

legi S

agra

t Cor

470,0

047

0,00

TOTA

L AM

POST

A43

95,5

012

0,00

163,

2036

,06

4714

,76

21.0

350,

22FR

EGIN

ALS

130,

0013

0,00

405

0,32

GALE

RA, L

A27

5,00

275,

0080

00,

34GO

DALL

0,

0067

30,

00M

AS D

E BA

RBER

ANS

125,

0024

0,00

365,

0061

90,

59M

ASDE

NVER

GE38

1,00

38

1,00

1.10

60,

34PO

BLA

DE B

ENIF

ASSA

R0,

0012

60,

00PO

BLE

NOU

DEL

DELT

A0,

0016

20,

00RO

SSEL

L10

0,00

10

0,00

1.04

10,

10SA

NT C

ARLE

S DE

RÀP

ITA

S

antís

sima T

rinita

t53

2,71

532,

7110

.665

0,05

S

ant J

osep

71

1,66

71

1,66

4.33

80,

16TO

TAL

SANT

CAR

LES

1244

,37

0,00

0,00

0,00

1244

,37

10.6

650,

12SA

NT JO

AN D

EL P

AS

100,

0010

0,00

164

0,61

SANT

A BÀ

RBAR

A67

5,00

600,

0012

75,0

03.

821

0,33

SÉNI

A, L

A

0,

005.

893

0,00

ULLD

ECON

A90

0,00

200,

0046

35,0

057

35,0

06.

460

0,89

VALE

NTIN

S, E

LS

0,00

280

0,00

VALL

IBON

A0,

0087

0,00

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T83

25,8

732

0,00

163,

2055

11,0

614

320,

1357

675,

000,

25

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

BAR

XIPR

ESTA

T DE

LTA-

LITO

RAL

ALDE

A , L

' 201

528

7,50

28

7,50

ALDE

A , L

'18

0,00

240,

0042

0,00

4.37

60,

10AM

ETLL

A DE

MAR

, L'

250,

0025

0,00

7.30

30,

03AM

POLL

A, L

'41

3,00

41

3,00

3.47

90,

12CA

MAR

LES

0,

003.

514

0,00

DELT

EBRE

-LA

CAVA

28

0,00

120,

0040

0,00

7.89

50,

05DE

LTEB

RE-JE

SÚS

I MAR

IA

0,

003.

963

0,00

HOSP

ITAL

ET D

E L'I

NFAN

T12

38,3

0

12

38,3

05.

003

0,25

LLIG

ALLO

0,00

744

0,00

MAS

RIUD

OMS

0,

0012

80,

00M

ONTE

LLS

, ELS

0,

0050

70,

00PE

RELL

Ó , E

L24

3,02

243,

023.

155

0,08

PRAT

DIP

47,0

047

,00

685

0,07

SANT

JAUM

E D'

ENVE

JA

0,

003.

048

0,00

VAND

ELLÓ

S22

0,00

22

0,00

916

0,24

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T31

58,8

20,

000,

0036

0,00

3518

,82

44.7

160,

08

Pági

na 2

475

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

BAR

XIPR

ESTA

T EL

S PO

RTS-

MAE

STRA

T

CANE

T LO

ROI

G 13

4,20

134,

2076

00,

18CA

STEL

LFOR

T 0,

0021

50,

00CA

TÍ

0,00

787

0,00

CERV

ERA

DEL

MAE

STRE

0,

0064

40,

00CI

NCTO

RRES

375,

00

375,

0045

40,

75FO

RCAL

L

405,

0047

00,0

051

05,0

050

094

,54

HERB

ERS

110,

00

110,

0054

2,04

JANA

, LA

170,

00

170,

0073

30,

23M

ATA,

LA

160,

0016

0,00

181

0,06

MOR

ELLA

7730

,00

23

72,7

210

102,

722.

544

3,97

OLOC

AU D

EL R

EI

0,00

118

0,00

ORTE

LLS

0,

0036

0,00

PALA

NQUE

S

0,00

300,

00PO

RTEL

L

0,00

222

0,00

SALZ

EDEL

LA

0,00

801

0,00

SANT

JORD

I 11

2,70

1300

,00

1412

,70

1.07

81,

31SA

NT M

ATEU

201

514

21,6

214

21,6

2

SA

NT M

ATEU

201

3-14

-15

857,

2085

7,20

SANT

MAT

EU11

77,5

011

77,5

02.

031

0,58

SANT

RAF

AEL

DEL

RIU

0,

0051

20,

00SO

RITA

170,

0017

0,00

129

1,32

TÍRI

G 36

5,00

36

5,00

497

0,73

TODO

LELL

A

35,0

035

,00

140

0,02

TRAI

GUER

A31

2,80

120,

0043

2,80

1.53

10,

28VI

LLOR

ES

0,00

420,

00XE

RT15

5,00

155,

0081

90,

19XI

VA

500,

0050

0,00

3813

,16

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T14

191,

020,

000,

0084

92,7

222

683,

7414

.896

1,52

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

B A

RXIP

REST

AT B

AIX

MAE

STRA

TAL

CALÀ

DE

XIVE

RT25

85,6

00,

000,

0018

0,00

2765

,60

7.23

30,

38AL

CANA

R 83

8,88

0,00

1762

,43

2601

,31

8.34

40,

31BE

NICA

RLÓ

P. S

ant B

erto

meu

201

515

62,0

8

15

62,0

8

P. S

ant B

erto

meu

19

43,9

010

54,1

0

2998

,00

12.9

610,

23

P. S

anta

Mar

ia de

l Mar

0,

006.

645

0,00

P

. San

t Per

e83

3,70

432,

40

1266

,10

6.91

50,

18

Col

·legi

Mes

tre F

ranc

esc

38,0

038

,00

C

ol·le

gi M

arué

s de B

enica

rló22

5,00

225,

00

Col

·legi

Mes

tre E

duar

do12

8,00

128,

00

Col

·legi

Con

solac

ió11

15,5

011

15,5

0

Con

frarie

s San

t Ber

tom

eu30

0,00

300,

00

Int

erpa

rroqu

ial

40,0

069

2,32

732,

32

TO

TAL

BENI

CARL

Ó61

86,1

814

86,5

00,

0069

2,32

8365

,00

2652

1,00

0,32

CÀLI

G 41

0,20

0,00

0,00

410,

202.

080

0,20

CASE

S D'

ALCA

NAR

, LES

272,

5037

4,50

647,

001.

293

0,50

PENÍ

SCOL

A 68

9,24

0,00

72,1

276

1,36

7.45

70,

10SA

NTA

MAG

DALE

NA D

E P.

0,00

0,00

830

0,00

VINA

RÒS

P. L

'Ass

umpc

ió

3838

,00

3838

,00

18.6

750,

21

P. S

anta

Mag

dalen

a 11

50,0

011

50,0

09.

662

0,12

C

ol·le

gi C

onso

lació

51

4,40

514,

40

H

ogar

San

Seb

astiá

n 27

0,00

270,

00

Int

erpa

rroqu

ial27

48,5

030

0,00

3048

,50

TO

TAL

VINA

RÒS

8520

,90

0,00

0,00

300,

0088

20,9

028

.337

0,31

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T19

503,

5014

86,5

00,

0033

81,3

724

371,

3782

095,

000,

30

Pági

na 3

476

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

BAR

XIPR

ESTA

T EL

S PO

RTS-

MAE

STRA

T

CANE

T LO

ROI

G 13

4,20

134,

2076

00,

18CA

STEL

LFOR

T 0,

0021

50,

00CA

TÍ

0,00

787

0,00

CERV

ERA

DEL

MAE

STRE

0,

0064

40,

00CI

NCTO

RRES

375,

00

375,

0045

40,

75FO

RCAL

L

405,

0047

00,0

051

05,0

050

094

,54

HERB

ERS

110,

00

110,

0054

2,04

JANA

, LA

170,

00

170,

0073

30,

23M

ATA,

LA

160,

0016

0,00

181

0,06

MOR

ELLA

7730

,00

23

72,7

210

102,

722.

544

3,97

OLOC

AU D

EL R

EI

0,00

118

0,00

ORTE

LLS

0,

0036

0,00

PALA

NQUE

S

0,00

300,

00PO

RTEL

L

0,00

222

0,00

SALZ

EDEL

LA

0,00

801

0,00

SANT

JORD

I 11

2,70

1300

,00

1412

,70

1.07

81,

31SA

NT M

ATEU

201

514

21,6

214

21,6

2

SA

NT M

ATEU

201

3-14

-15

857,

2085

7,20

SANT

MAT

EU11

77,5

011

77,5

02.

031

0,58

SANT

RAF

AEL

DEL

RIU

0,

0051

20,

00SO

RITA

170,

0017

0,00

129

1,32

TÍRI

G 36

5,00

36

5,00

497

0,73

TODO

LELL

A

35,0

035

,00

140

0,02

TRAI

GUER

A31

2,80

120,

0043

2,80

1.53

10,

28VI

LLOR

ES

0,00

420,

00XE

RT15

5,00

155,

0081

90,

19XI

VA

500,

0050

0,00

3813

,16

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T14

191,

020,

000,

0084

92,7

222

683,

7414

.896

1,52

DOM

UND

INF.

MIS

S.CL

ER.N

AD.

MIS

S.DI

OTO

TAL

HAB.

€/HA

B A

RXIP

REST

AT B

AIX

MAE

STRA

TAL

CALÀ

DE

XIVE

RT25

85,6

00,

000,

0018

0,00

2765

,60

7.23

30,

38AL

CANA

R 83

8,88

0,00

1762

,43

2601

,31

8.34

40,

31BE

NICA

RLÓ

P. S

ant B

erto

meu

201

515

62,0

8

15

62,0

8

P. S

ant B

erto

meu

19

43,9

010

54,1

0

2998

,00

12.9

610,

23

P. S

anta

Mar

ia de

l Mar

0,

006.

645

0,00

P

. San

t Per

e83

3,70

432,

40

1266

,10

6.91

50,

18

Col

·legi

Mes

tre F

ranc

esc

38,0

038

,00

C

ol·le

gi M

arué

s de B

enica

rló22

5,00

225,

00

Col

·legi

Mes

tre E

duar

do12

8,00

128,

00

Col

·legi

Con

solac

ió11

15,5

011

15,5

0

Con

frarie

s San

t Ber

tom

eu30

0,00

300,

00

Int

erpa

rroqu

ial

40,0

069

2,32

732,

32

TO

TAL

BENI

CARL

Ó61

86,1

814

86,5

00,

0069

2,32

8365

,00

2652

1,00

0,32

CÀLI

G 41

0,20

0,00

0,00

410,

202.

080

0,20

CASE

S D'

ALCA

NAR

, LES

272,

5037

4,50

647,

001.

293

0,50

PENÍ

SCOL

A 68

9,24

0,00

72,1

276

1,36

7.45

70,

10SA

NTA

MAG

DALE

NA D

E P.

0,00

0,00

830

0,00

VINA

RÒS

P. L

'Ass

umpc

ió

3838

,00

3838

,00

18.6

750,

21

P. S

anta

Mag

dalen

a 11

50,0

011

50,0

09.

662

0,12

C

ol·le

gi C

onso

lació

51

4,40

514,

40

H

ogar

San

Seb

astiá

n 27

0,00

270,

00

Int

erpa

rroqu

ial27

48,5

030

0,00

3048

,50

TO

TAL

VINA

RÒS

8520

,90

0,00

0,00

300,

0088

20,9

028

.337

0,31

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T19

503,

5014

86,5

00,

0033

81,3

724

371,

3782

095,

000,

30

Pági

na 3

477

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16DO

MUN

DIN

F. M

ISS.

CLER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LHA

B.€/

HAB

ARXI

PRES

TAT

BAIX

EBR

EAL

DOVE

R15

5,00

15

5,00

940

0,16

ALFA

RA D

E CA

RLES

106,

0510

6,05

395

0,27

BENI

FALL

ET

70,0

0

70,0

070

30,

10BÍ

TEM

160,

0016

0,00

1.17

00,

14CA

MP-

REDÓ

26

8,11

17

2,12

440,

231.

206

0,37

JESÚ

S78

5,00

100,

0024

0,00

1125

,00

3.76

80,

30PA

ÜLS

115,

0011

5,00

596

0,19

RAVA

L DE

CRI

ST

120,

0012

0,00

1.95

10,

06RE

GUER

S, E

LS10

7,75

10

7,75

669

0,16

ROQU

ETES

1092

,00

600,

2816

92,2

86.

336

0,27

TIVE

NYS

135,

0015

0,00

285,

0087

60,

33TO

RTOS

A

P

. San

t Cris

t10

0,00

10

0,00

1.99

00,

05

P. E

ls Àn

gels

335,

00

335,

002.

616

0,13

P

. Els

Dolo

rs80

0,00

80

0,00

6.27

80,

13

P. E

l Ros

er66

5,00

66

5,00

8.32

60,

08

P. S

ant B

lai42

0,00

420,

005.

098

0,08

P

. San

t Jau

me 2

014

290,

3029

0,30

P

. San

t Jau

me

0,

002.

058

0,00

P

. San

t Per

e

0,00

389

0,00

T

empl

e de l

a Rep

arac

ió19

2,50

90,0

028

2,50

C

ol·le

gi D

. Sag

rada

Fam

ília

616,

5070

6,72

13

23,2

2

Col

·legi

el T

empl

e

219,

2221

9,22

F

unda

cions

100,

10

100,

10

Anò

nim

s / S

ubsc

ripto

rs 20

1511

0,00

11

0,00

A

nòni

ms /

Sub

scrip

tors

500,

0060

0,00

88

57,0

999

57,0

9

TO

TAL

TORT

OSA

4029

,40

1715

,94

0,00

8857

,09

1460

2,43

26.7

550,

47VI

NALL

OP40

,00

40,0

036

40,

11XE

RTA

325,

0010

00,0

013

25,0

01.

250

1,06

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T73

88,3

118

15,9

40,

0011

139,

4920

343,

7446

.979

0,43

INTE

RESO

S11

,40

0,00

0,00

33,5

444

,94

ANÒ

NIM

S59

43,2

2JU

BILE

U CA

TEQ

UIST

ES36

4,87

H

ERÈN

CIA

PER

MN

JAVI

ER O

BÓN

9306

,65

APO

RTAC

IONS

BIS

BAT

2015

105,

0015

70,0

0AP

ORT

ACIO

NS F

ORA

BIS

BAT

0,00

30,0

00,

0041

11,3

241

41,3

2

TRAM

ÈS D

IREC

TE A

MAD

RID

90,1

510

0,00

2000

,00

0,00

2190

,15

(Pro

visio

nal)

TOTA

L DI

ÒCE

SI61

317,

6842

42,3

121

63,2

053

362,

6912

1085

,88

284.

798

0,43

Pági

na 4

478

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16DO

MUN

DIN

F. M

ISS.

CLER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LHA

B.€/

HAB

ARXI

PRES

TAT

BAIX

EBR

EAL

DOVE

R15

5,00

15

5,00

940

0,16

ALFA

RA D

E CA

RLES

106,

0510

6,05

395

0,27

BENI

FALL

ET

70,0

0

70,0

070

30,

10BÍ

TEM

160,

0016

0,00

1.17

00,

14CA

MP-

REDÓ

26

8,11

17

2,12

440,

231.

206

0,37

JESÚ

S78

5,00

100,

0024

0,00

1125

,00

3.76

80,

30PA

ÜLS

115,

0011

5,00

596

0,19

RAVA

L DE

CRI

ST

120,

0012

0,00

1.95

10,

06RE

GUER

S, E

LS10

7,75

10

7,75

669

0,16

ROQU

ETES

1092

,00

600,

2816

92,2

86.

336

0,27

TIVE

NYS

135,

0015

0,00

285,

0087

60,

33TO

RTOS

A

P

. San

t Cris

t10

0,00

10

0,00

1.99

00,

05

P. E

ls Àn

gels

335,

00

335,

002.

616

0,13

P

. Els

Dolo

rs80

0,00

80

0,00

6.27

80,

13

P. E

l Ros

er66

5,00

66

5,00

8.32

60,

08

P. S

ant B

lai42

0,00

420,

005.

098

0,08

P

. San

t Jau

me 2

014

290,

3029

0,30

P

. San

t Jau

me

0,

002.

058

0,00

P

. San

t Per

e

0,00

389

0,00

T

empl

e de l

a Rep

arac

ió19

2,50

90,0

028

2,50

C

ol·le

gi D

. Sag

rada

Fam

ília

616,

5070

6,72

13

23,2

2

Col

·legi

el T

empl

e

219,

2221

9,22

F

unda

cions

100,

10

100,

10

Anò

nim

s / S

ubsc

ripto

rs 20

1511

0,00

11

0,00

A

nòni

ms /

Sub

scrip

tors

500,

0060

0,00

88

57,0

999

57,0

9

TO

TAL

TORT

OSA

4029

,40

1715

,94

0,00

8857

,09

1460

2,43

26.7

550,

47VI

NALL

OP40

,00

40,0

036

40,

11XE

RTA

325,

0010

00,0

013

25,0

01.

250

1,06

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T73

88,3

118

15,9

40,

0011

139,

4920

343,

7446

.979

0,43

INTE

RESO

S11

,40

0,00

0,00

33,5

444

,94

ANÒ

NIM

S59

43,2

2JU

BILE

U CA

TEQ

UIST

ES36

4,87

H

ERÈN

CIA

PER

MN

JAVI

ER O

BÓN

9306

,65

APO

RTAC

IONS

BIS

BAT

2015

105,

0015

70,0

0AP

ORT

ACIO

NS F

ORA

BIS

BAT

0,00

30,0

00,

0041

11,3

241

41,3

2

TRAM

ÈS D

IREC

TE A

MAD

RID

90,1

510

0,00

2000

,00

0,00

2190

,15

(Pro

visio

nal)

TOTA

L DI

ÒCE

SI61

317,

6842

42,3

121

63,2

053

362,

6912

1085

,88

284.

798

0,43

Pági

na 4

COM

PTES

MIS

SION

S 20

16DO

MUN

DIN

F. M

ISS.

CLER

.NAD

.M

ISS.

DIO

TOTA

LHA

B.€/

HAB

ARXI

PRES

TAT

BAIX

EBR

EAL

DOVE

R15

5,00

15

5,00

940

0,16

ALFA

RA D

E CA

RLES

106,

0510

6,05

395

0,27

BENI

FALL

ET

70,0

0

70,0

070

30,

10BÍ

TEM

160,

0016

0,00

1.17

00,

14CA

MP-

REDÓ

26

8,11

17

2,12

440,

231.

206

0,37

JESÚ

S78

5,00

100,

0024

0,00

1125

,00

3.76

80,

30PA

ÜLS

115,

0011

5,00

596

0,19

RAVA

L DE

CRI

ST

120,

0012

0,00

1.95

10,

06RE

GUER

S, E

LS10

7,75

10

7,75

669

0,16

ROQU

ETES

1092

,00

600,

2816

92,2

86.

336

0,27

TIVE

NYS

135,

0015

0,00

285,

0087

60,

33TO

RTOS

A

P

. San

t Cris

t10

0,00

10

0,00

1.99

00,

05

P. E

ls Àn

gels

335,

00

335,

002.

616

0,13

P

. Els

Dolo

rs80

0,00

80

0,00

6.27

80,

13

P. E

l Ros

er66

5,00

66

5,00

8.32

60,

08

P. S

ant B

lai42

0,00

420,

005.

098

0,08

P

. San

t Jau

me 2

014

290,

3029

0,30

P

. San

t Jau

me

0,

002.

058

0,00

P

. San

t Per

e

0,00

389

0,00

T

empl

e de l

a Rep

arac

ió19

2,50

90,0

028

2,50

C

ol·le

gi D

. Sag

rada

Fam

ília

616,

5070

6,72

13

23,2

2

Col

·legi

el T

empl

e

219,

2221

9,22

F

unda

cions

100,

10

100,

10

Anò

nim

s / S

ubsc

ripto

rs 20

1511

0,00

11

0,00

A

nòni

ms /

Sub

scrip

tors

500,

0060

0,00

88

57,0

999

57,0

9

TO

TAL

TORT

OSA

4029

,40

1715

,94

0,00

8857

,09

1460

2,43

26.7

550,

47VI

NALL

OP40

,00

40,0

036

40,

11XE

RTA

325,

0010

00,0

013

25,0

01.

250

1,06

TOTA

L AR

XIPR

ESTA

T73

88,3

118

15,9

40,

0011

139,

4920

343,

7446

.979

0,43

INTE

RESO

S11

,40

0,00

0,00

33,5

444

,94

ANÒ

NIM

S59

43,2

2JU

BILE

U CA

TEQ

UIST

ES36

4,87

H

ERÈN

CIA

PER

MN

JAVI

ER O

BÓN

9306

,65

APO

RTAC

IONS

BIS

BAT

2015

105,

0015

70,0

0AP

ORT

ACIO

NS F

ORA

BIS

BAT

0,00

30,0

00,

0041

11,3

241

41,3

2

TRAM

ÈS D

IREC

TE A

MAD

RID

90,1

510

0,00

2000

,00

0,00

2190

,15

(Pro

visio

nal)

TOTA

L DI

ÒCE

SI61

317,

6842

42,3

121

63,2

053

362,

6912

1085

,88

284.

798

0,43

Pági

na 4

479

9. Resum dels Comptes dels Monestirs de Clausura 2016

Ingressos totals Sortides totals Superàvit total 8.128.033,75 805.778,91 7.322.254,84

Crònica diocesana

Celebració del dia mundial de l’Alzheimer

Com tots els anys, AFATE, l’Associació de Familiars d’Alzhei-mer de les Terres de l’Ebre, celebrà el Dia Mundial dedicat a aquesta malaltia. El lema d’aquest any fou: “SEGUEIXO SENT JO”. El dia 16 de setembre, a les 9’45 h. tingué lloc a la Cambra del Comerç de Tortosa, la presentació a càrrec de l’Il·lm. Sr. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, i del sotspresident de CEAFA, Sr. Josep Gasulla. Tot seguit el Sr. Jesús Rodrigo, director executiu de CEAFA va fer una xerrada sobre: “Pla Nacional de l’Alzheimer, cada cop més a prop”. Des-prés d’un descans, l’altra xerrada: “Alzheimer: persona, família i en-torn”, a càrrec de la Sra. Eulàlia Cucurella, presidenta d’Alzheimer a Catalunya. Finalment la Sra. Anna Algueró, presidenta d’AFATE, va fer l’acte de cloenda.

El dia 19, a les 11 h., també a la Cambra del Comerç de Tortosa, fou la presentació de les “polseres identificatives”, per tal d’ajudar les persones quan es desorienten a causa de la malaltia. A la taula presidencial hi era el neuròleg, Dr. Josep Zaragoza, la psicòloga, Sra. Silvia Rosell i el Caporal dels Mossos d’Esquadra, Sr. Manel Carbó. Cadascú va fer una xerrada molt interessant centrada amb aquesta malaltia, d’acord amb la seua especialitat. Finalment, la Sra. Anna Algueró donà les gràcies als tres ponents i manifestà el gran suport que estan portant a terme els Mossos d’Esquadra col·laborant des de l’any 2008 amb la malaltia, especialment quan es tracta de persones que es desorienten i es perden, ja que segons dades dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya en desapareixen cada any unes tres mil, però gracies a les polseres identificatives, un 98% són retorna-des a les famílies.

480

Com a cloenda dels actes celebrats amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, el divendres 22, es celebrà a les 18 h. una Eucaristia a la parròquia Mare de Déu dels Dolors de Tortosa, recordant els afectats per aquesta malaltia que han passat ja a la Casa del Pare. Fou presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i conce-lebrada per Mn. Rafel Prades.

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué: L’Evangeli que acabem d’es-coltar ens porta a una esperança i sembra bones actituds. Que feia Jesús quan predicava? Quan es trobava amb persones que patien i necessitaven que algú els donés esperança, els anunciava la Bona Nova del Regne de Déu i es sentien confortades en les seus angoi-xes. I, què hem de fer nosaltres? Quan sabem que una persona passa per la prova de la malaltia o algú de la seua família, hem de sembrar esperança. De vegades davant el sofriment sembla que ens deixem vèncer per la temptació. L’Evangeli ens parla de Maria Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis. Era una persona sense esperan-ça, pero quan va sentir el Senyor, se li va obrir un nou horitzó i una llum d’esperança. Quan ens trobem en aquestes situacions, pensem en sant Pau que li demana a Timoteu: “Tu, home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud”. Davant les actituds negatives, l’home que té posada l’esperança en Déu, manifesta la seua fe quan practica les virtuts positives. Aquestes actituds són necessàries quan algú experimenta en la seua família aquesta malaltia, que és la situació de màxima po-bresa. Llavors experimentem que no som els amos de la nostra vida, però el Senyor ens diu: “Feliços els pobres en l’esperit; el Regne del cel és per a ells”. En aquesta situació de màxima pobresa, és el moment del màxim amor de Déu. Que la Mare de Déu ens anime i ens console a seguir amb fe el camí de la nostra vida. Que així sigue.

Durant l’acció de gràcies després de la comunió, la Sra. Carme Brull de l’Ametlla de Mar, cantà l’Ave Maria de Schubert. En acabar l’Eucaristia el Sr. Enric Panisello, músic i terapeuta dels tallers de l’Alzheimer de Tortosa, acompanyat de la guitarra, cantà algunes cançons de Serrat, de Lluís Llach i de Joan Salvat. I per finalitzar, vam compartir un berenar.

Tots hem conegut i coneixem persones que han passat per aques-ta prova de dolor. Que el Senyor ens ajudi a saber acompanyar i comprendre els malalts d’Alzheimer i que doni fortalesa a les se-ues famílies per poder conviure amb aquesta malaltia. Maria Joana Querol Beltrán

481

Commemoració acadèmica de la mort de Mossèn Manyà

El dia 30 d’octubre, se celebrà a l’Espai Patronat de Tortosa els 41 anys de la mort del sacerdot, teòleg i pedagog, Joan Baptista Ma-nyà Alcoverro. Hi eren presents el Sr. Bisbe, el Vicari General, el President i membres de la “Fundació Fe i Cultura Joan B. Manyà” i un bon nombre d’assistents per retre-li homenatge.

Inicià l’acte el Sr. Conrad Duran, qui després de saludar els as-sistents presentà el músic Sr. Rosend Aymí qui interpretà dues pe-ces d’un compositor italià de l’època de Bach. Després de gaudir d’aquesta audició musical tan magistralment interpretada, el Sr. Du-ran presentà el Dr. Pere Lluís Font, donant lectura a la síntesi del seu curriculum. Nasqué al Pallars Sobirà l’any 1934. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident del patronat de la Fundació Joan Maragall, membre de la secció de filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans, Premi “Creu de Sant Jordi” l’any 2003, doctor honoris causa per la universitat de Lleida, etc. Entre les seues obres destacà: “L’estatut de la filosofia de la religió”, “Introducció a la lectura de Pascal”, “Història del pensament cristià”, “Cristia-nisme i modernitat. Inculturació moderna del cristianisme”. Preci-sament en aquesta obra es basà la seua conferència: “Cristianisme i cultura moderna”.

El Dr. Pere Lluís Font en primer lloc donà gràcies a la Fundació per la invitació que se li havia fet, tot recordant el Dr. Manyà, sa-cerdot, gran teòleg, pedagog i fidel i amant de la seua terra. Inicià la conferència dient que la cultura moderna s’ha anat construint al marge de l’església catòlica i àdhuc algunes vegades ha fet una críti-ca molt dura del cristianisme, tanmateix és possible la seua incultu-ració moderna. La inculturació és l’aclimatació del cristianisme a la cultura moderna, que s’ha generalitzat sobretot després del Vaticà II. La cultura és un conjunt d’esquemes de la naturalesa humana i del món que permeten una comunicació en una època determinada. Tota religió és culturalment immanent i la cultura és una preconcepció de la fe.

En el cristianisme apareix primer una inculturació semítica i des-prés greco-romana. La inculturació occidental del cristianisme va des del segle II fins al XV. Podríem parlar d’una inculturació mo-derna emergent; la cultura moderna s’ha anat construint a Europa des del renaixement, el qual produeix una sèrie de fets que no són determinants, però marquen una empremta en la història. Als segles

482

XVII i XVIII va haver-hi una revolució intel·lectual i als segles XIX i XX una revolució política i social. La cultura moderna es caracte-ritza per l’emancipació com a objectiu, la racionalitat com a mètode i la secularització com a música de fons, que seria com la pèrdua del monopoli de l’església catòlica.

A partir dels anys seixanta tenim la postmodernitat amb els trets de la revolució feminista, la revolució digital, la globalització, la consciència ecològica, etc. Aquesta cultura no està orientada a l’amor de Déu, tanmateix el cristianisme ha de mirar amb bons ulls el progrés de la cultura. Hi ha diversos graus d’acceptació de la cul-tura: la postura integrista que va contra la cultura moderna i adopta una actitud de resistència davant els mètodes històrics - crítics. El restauracionisme que admet un progressisme social i la receptivitat crítica que perd la por a la cultura moderna.

Hi ha unes qüestions sobre les quals els cristians hauríem de tenir unes idees molt clares: Distingir entre l’essencial i l’accessori. Què creiem i què no creiem. Per què creiem? Hem d’estar disposats a do-nar raó de la nostra esperança. Tenir les idees molt clares entre la raó i la fe. Compatibilitat amb la ciència i amb els aspectes transversals de la cultura moderna. Ser capaços de revisar les representacions que tenim en la imaginació. Admiració lleial de l’hermenèutica de la bíblia històrico- crítica. Revisió d’alguns temes morals.

Acabà llegint un decàleg que ell mateix va confegir: Per què sóc cristià?

1. Per haver estat educat en la fe cristiana2. La fe cristiana ha donat fruits de santedat3. El cristianisme només és possible en una vessant teista4. El cristianisme és la coronació del monoteisme5. La figura de Jesús és extraordinària6. El Déu de Jesucrist és com el pare i la mare que ens estimen

més que nosaltres mateixos7. És completament impossible que Déu s’hagi equivocat8. Hi ha una resposta possible a l’existència d’un Déu cristià9. Existeix una possible resposta a totes les crítiques morals del

cristianisme10.La fe cristiana és una aposta avantatjosa en aquesta vida

Tot seguit el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, va cloure l’acte. En primer lloc digué unes paraules d’agraïment a la “Fundació fe i cultura Mn. Manyà”, un gran teòleg en el seu temps. Agraí al Dr.

483

Pere Lluís Font la seua exposició. Li digué: “és molt important que a la universitat pública hi hagi persones com vostè. En l’àmbit ecle-sial de vegades es veu que la cultura moderna està tancada al cris-tianisme. Moltes coses que ens ha dit donarien peu a grans debats. Recordant el text de sant Pere: «Els cristians han de donar resposta a la fe amb delicadesa i respecte». Vostè ha fet això. Moltes gràcies”.

Finalment el Sr. Conrad Duran agraí a la Fundació Manyà la ce-lebració cada any d’aquest acte cultural en memòria de mossèn Joan Baptista Manyà Alcoverro. Maria Joana Querol Beltrán

Recull de notíciesPublicades al setmanari “Vida diocesana”

Més d’octubre

Festes a la Tinença de Benifassà.

A l’estiu, majoritàriament, es celebren les festes patronals a molts pobles de la nostra diòcesi. Són dies per refermar la germanor i el sentit de ser poble en clau de festa. Cada poble venera el seu patró, i com no, també la Tinença de Benifassà s’omple de gent per passar l’estiu i celebrar les festes en els seus respectius pobles.

El diumenge 4 de juny celebràvem amb tota solemnitat la Pente-costa, al Coratxar. L’11 de juny vàrem celebrar al Boixar Sant Ber-nabeu, i la setmana següent, diumenge del Corpus celebràvem la festa de la Santíssima Trinitat al Ballestar. El dia 23 de juliol era el torn a Fredes, celebrant missa i processó en honor a Sant Abdó i Sant Senen. Diumenge 30 de juliol, el Coratxar celebrava el seu patró Sant Jaume, apòstol. L’eucaristia va ser presidida pel Sr. Bis-be, Mons. Enrique Benavent. Cal dir que en ambdós festes que es van celebrar al Coratxar vam poder admirar la creu processional de plata i esmalts, atribuïda a Santalinea (s. XIV - XV) que ha estat restaurada pel Servei de Restauració Provincial de Castelló, i que ara es troba al museu de Morella, essent de moment la dipositària. Després de la subhasta que es fa de lots, es va pujar la creu a l’es-glésia i s’inicià l’eucaristia. Després de l’eucaristia i d’un piscolabis tornàvem cap a casa.

484

Més festes. La setmana següent, 6 d’agost, festa de la transfigu-ració del Senyor, el Ballestar torna a estar de festa celebrant Sant Salvador. Continuen les festes de la Tinença a la Pobla de Benifassà amb la festa major del mes d’agost dedicada a la Mare de Déu As-sumpta al cel. A la Pobla celebrem també Sant Antoni al gener i una benedicció de terme el pimer dia de maig.

No em vull oblidar-me de Castell de Cabres, com a poble de la Tinença. La primera festa la vam celebrar el mateix diumenge de Pasqua en honor a Sant Vicent Ferrer. Aquest any hi ha hagut una festa afegida: el 17 de juny, per primera vegada després de 81 anys, es va poder organitzar una romeria a l’ermita de Sant Cristòfol. Er-mita situada prop del Coratxar. Des de l’any 1936 que no s’havia pu-jat. Aquest any, fruit de la iniciativa de l’alcaldessa i la comissió de festes, es va poder fer la desitjada romeria i una eucaristia a les runes de la mateixa ermita. Ja per finalitzar, afegir que el 3 de setembre es celebrarà Sant Llorenç, al poble. Així són les festes a la Tinença de Benifassà. Mn. Xavi Margalef

Vallibona reviu la seua històriaamb una mirada agraïda al passat.

Quan un poble petit com Vallibona, en ple mes d’agost en que tothom està de vacances, es convocat a l’església, amb la presència del Sr. Bisbe de la Diòcesi i nombroses autoritats autonòmiques, provincials, comarcals i veïnals, això és més que un fet, això és un símbol, símbol de festa, de festa grossa.

El diumenge 13 d’agost, don Enrique Benavent, Bisbe de Torto-sa, beneí “l’exposició-centre d’interpretació” d’una quarta part de les taules i bigues de fusta decorades, amb unes característiques que les fan, a criteri dels experts, úniques, i que durant set segles han format part del primer sostre mudèjar de l’església parroquial de l’Assumpció, de Vallibona. Les altres tres quartes parts estan encara en el lloc corresponent.

L’església de Vallibona té dos sostres, “el que veiem” i “el que no veiem”. En el sostre que veiem, en entrar a l’església, se’ns mostra una sumptuosa, encara que deteriorada, vestidura barroca construï-da en el segle XVIII. I en el sostre que no veiem s’amaga un tresor d’una vàlua inestimable en l’àmbit artístic i patrimonial, “un dels

485

millors sostres pintats medievals de la península ibèrica”, com diu Arturo Zaragozá

La celebració tingué tres parts: Començà amb la santa Missa pre-sidida pel Sr. Bisbe i concelebrada per Mn. Joan Andrés, rector de la parròquia, Mn. Víctor Cardona, ecònom diocesà, i Mn. Paco Vives, fill del poble. Fou una Missa molt solemne, amb una gran partici-pació de tot el poble que omplia l’església de gom a gom i cantava amb emoció.

En la segona part tingueren lloc els discursos dels representants de totes les entitats que han fet possible aquesta recuperació: El Bis-bat de Tortosa, la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló, l’Ajuntament de Vallibona i la Parròquia. El Sr. Bisbe tancà els par-laments amb unes paraules d’alegria, satisfacció i d’agraïment.

I no podia faltar la paraula de l’arquitecte Arturo Zaragozá, àni-ma d’aquesta restauració, que al seu temps ja havia fet la tesi docto-ral sobre aquest sostre medieval. Repartí un opuscle de 50 pàgines, del que n’és l’autor, titulat: “L’Església parroquial de Vallibona i els sostres pintats medievals valencians”, editat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

A continuació –i tercera part- tots els assistents van poder visi-tar, per grups, l’exposició dels treballs realitzats, que podien seguir amb les explicacions del mateix Arturo Zaragozá. Alguns mitjans de comunicació com Canal Nord, Canal 21, Mundo, Notícies, Vinaròs News … han elogiat el treball realitzat i han valorat el tresor que s’amaga i del que ara una petita part es pot veure en l’exposició in-augurada. Mn. Paco Vives

Els delegats de missions de Catalunyaes troben a la Seu d’Urgell.

Els delegats de missions de les diòcesis catalanes, encapçalats pel bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent i pel delegat diocesà d’Urgell, Mn. Jaume Soy, van celebrar la seva trobada anual per a programar el curs al Seminari de la Seu d’Urgell entre el dilluns 28 i el dimecres 30 d’agost. A la trobada hi va poder assistir D. Anasta-sio Gil, Director Nacional de les Obres Missionals Pontifícies de la Conferència Episcopal Espanyola.

Dimarts dia 29 els delegats van rebre la visita de l’arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, qui amb Mons. Benavent, i jun-

486

tament amb els delegats de Missions de Catalunya, assistiren a la conferència que impartí el missioner combonià P. Antoni Calvera sobre “l’animació missionera avui”.

Els delegats van dur a terme altres reunions de treball i aprofun-diment sobre el treball missioner i també van poder conèixer la rea-litat de la ciutat de la Seu d’Urgell i del Principat d’Andorra, visitant el santuari de la patrona la Mare de Déu de Meritxell. Delegació de Missions

Iniciativa a l’Ampolla.

Durant els mesos d’estiu l’Ampolla s’omple de gent que venen a passar les seves vacances entre nosaltres. Enguany, des de la par-ròquia, vam prendre la iniciativa d’oferir a tots els qui ens visitaven uns moments de pregària comunitària. Cada setmana, els dimarts i els dijous, mitja hora abans de Missa es creava un ambient d’oració. Els dijous eren dedicats a l’exposició del Santíssim, pregària litúr-gica de les vespres i moment d’adoració. I els dimarts s’oferí una pregària d’estil Taizé. La lectura de l’Evangeli i el comentari per a la reflexió personal eren acompanyats de pregàries espontànies i tot entrellaçat pels coneguts cants repetitius que ajudaven a la medita-ció. Es finalitzava amb una oració del Germà Roger.

Molts turistes han descobert aquesta manera senzilla de trobada amb el Senyor així com també alguna gent del poble que no ha deixat de venir. Hi ha qui ens ha demanat el full de cants per emportar-se’l a casa i poder continuar la seva pregària amb els cants apresos de Taizé i uns altres ens han animat a continuar aquesta iniciativa du-rant l’hivern. De totes maneres l’objectiu s’ha acomplert, el d’oferir espais per trobar-se amb el Senyor. Mn. Eduard Falcó

Morella celebra l’Anunci.

A Morella el diumenge 27 d’agost vam celebrar “l’Anunci”, el moment de partida del proper sexenni. La festa va començar amb l’Eucaristia presidida pel nostre bisbe, Mons. Enrique Benavent.

Parlar de l’anunci és parlar de la preparació del proper sexenni al mes d’agost de 2018. Serà el núm. LIV. Són molts anys, moltes les

487

accions de fidelitat, moltes les vegades de recordar els orígens, sem-pre per actualitzar-los i viure’ls com s’ha de fer en cada moment.

Els orígens cal situar-los a finals de l’any 1672. En aquell temps els morellans es van trobar perduts, no sabien com resoldre el gran problema de la pesta que els afectava. La solució només podia passar per la Mare de Déu de Vallivana. Els jurats ho demanaren i, reunida la confraria del Roser, es decidí portar la imatge de la Mare de Déu a Morella el dia 31 de desembre. Tant gran va ser el canvi en la salut dels malalts que ja el dia 7 de gener, dia de Sant Julià la situació era totalment diferent: la pesta havia estat superada i la salut recuperada.

Els morellans del segle XVII van veure la intervenció de la Mare de Déu de Vallivana en la solució dels seus mals, en la curació de la pesta, i ho van demostrar el mes de gener amb celebracions d’agra-ïment i, fent, al mes següent, un “vot sexennal” consistent en la ce-lebració d’un solemne novenari a la Mare de Déu de Vallivana cada sis anys.

Esperem que la celebració del “Sexenni LIV” mantingui la fide-litat festiva i de compromís cap als més necessitats, com la Mare de Déu ens va ensenyar. Eduard Blasco

Peregrinació de la parròquia de Santa Bàrbaraal santuari de Fátima.

La parròquia de Santa Bàrbara, Montsià, per 15è any, ha orga-nitzat la peregrinació parroquial que, enguany, l’ha dut a visitar la parròquia de Santa Bàrbara, de Soria, i el santuari de la Mare de de Déu de Fàtima, en el centenari de les aparicions i en el seu Any Jubilar (1917 - 2017).

El grup integrat per persones de Santa Bàrbara, el Mas de Barbe-rans, Masdenverge, Ulldecona, Amposta i Morella, ens vam dirigir el 8 de setembre cap a Sòria on vam celebrar l’Eucaristia a la seva església de Santa Bàrbara. Després vam anar a Salamanca on vàrem fer nit i visitar la seva Catedral. Al vespre ens dirigírem a Fàtima on vam poder gaudir de tres dies meravellosos. Durant aquests dies férem la missa a la capella de les aparicions i participàrem al rosari i processó de les candeles. Tota una manera de retrobar-nos amb la fe que ens regalen els tres pastorets! A. Arasa

488

Germanor.

En una visita a una comunitat parroquial a la Chiquitania (Bolí-via) un dels aspectes que més ens van cridar l’atenció va ser el fet que Càritas Diocesana de Ñuflo de Chaves s’estava encarregant de la reconstrucció de les cases destruïdes per unes inundacions catas-tròfiques que havien passat en una de les zones de la Prelatura. Els diners per la reconstrucció pervenien d’ajuts internacionals i arriba-ven a través del govern bolivià. Com era possible que Càritas, una entitat d’Església, s’encarregués de la coordinació d’aquelles obres, si els diners pervenien d’ajuts oficials?

La resposta és molt senzilla: en aquella zona del món l’Església és l’única entitat fiable perquè no destina els diners al propi enri-quiment; a més a més, es multipliquen els efectes beneficiosos que acabaven tenint aquells diners. Els religiosos i les religioses són les úniques persones de les que es fien els governants bolivians. Per això, en aquest cas, van confiar la delicada missió de dirigir la re-construcció de diversos pobles, a càritas, una institució eclesial.

Aquesta anècdota és només una de les moltes que podríem com-partir, també en trobaríem a les nostres terres, i ens ha de portar a comprendre que l’Església Catòlica ha d’estar present a tot arreu i tots hem de procurar col·laborar perquè hi sigui.

Els missioners que són allà es mantenen gràcies als ajuts de l’Es-glésia alemanya i d’altres països europeus. La gent de Bolívia no té els mitjans per mantenir la seua Església i és des de fora com ho poden aconseguir.

Entre nosaltres també és necessària la presència de l’Església Catòlica, no cal demostrar-ho, prou que ho sabem, però no podem oblidar que és necessari que tots els creients ens responsabilitzem del seu manteniment a nivell pastoral i econòmic.

Si el fet de ser responsables en el manteniment de la nostra Es-glésia ha de ser permanent, durant el mes de novembre ho hem de te-nir molt més present que durant la resta de l’any. El dia 12 se celebra el dia de Germanor, el dia en el que se’ns recorda especialment que tots ens hem de comprometre en el dia a dia de l’Església.

489

Santo Padre

Carta del Santo Padre Franciscocon ocasión del centenario

de la promulgación de la Carta Apostólica “Maximum Illud”sobre la actividad desarrollada por los misioneros en el mundo

Al venerable HermanoCardenal Fernando FILONIPrefecto de la Congregación para la Evangelización de los Pueblos

El 30 de noviembre de 2019 se cumplirá el centenario de la pro-mulgación de la Carta apostólica Maximum illud, con la que Bene-dicto XV quiso dar un nuevo impulso al compromiso misionero de anunciar el Evangelio. Corría el año 1919 cuando el Papa, tras un tre-mendo conflicto mundial que él mismo definió como una «matanza inútil» [1], comprendió la necesidad de dar una impronta evangélica a la misión en el mundo, para purificarla de cualquier adherencia colonial y apartarla de aquellas miras nacionalistas y expansionistas que causaron tantos desastres. «La Iglesia de Dios es católica y pro-pia de todos los pueblos y naciones» [2], escribió, exhortando tam-bién a rechazar cualquier forma de búsqueda de un interés, ya que sólo el anuncio y la caridad del Señor Jesús, que se difunden con la santidad de vida y las buenas obras, son la única razón de la misión. Así, haciendo uso de las herramientas conceptuales y comunicati-vas de la época, Benedicto XV dio un gran impulso a la missio ad gentes, proponiéndose despertar la conciencia del deber misionero, especialmente entre los sacerdotes.

Esto responde a la perenne invitación de Jesús: «Id al mundo en-tero y proclamad el Evangelio a toda criatura» (Mc 16,15). Cumplir con este mandato del Señor no es algo secundario para la Iglesia; es una «tarea ineludible», como recordó el Concilio Vaticano II [3], ya que la Iglesia es «misionera por su propia naturaleza» [4]. «Evange-lizar constituye, en efecto, la dicha y la vocación propia de la Iglesia, su identidad más profunda. Ella existe para evangelizar» [5]. Para responder a esa identidad y proclamar que Jesús murió en la cruz y

490

resucitó por todos, que es el Salvador viviente y la Misericordia que salva, «la Iglesia –afirma el Concilio– debe caminar, por moción del Espíritu Santo, por el mismo camino que Cristo siguió, es decir, por el camino de la pobreza, de la obediencia, del servicio y de la inmolación de sí mismo» [6], para que pueda transmitir realmente al Señor, «modelo de esta humanidad renovada, llena de amor fraterno, de sinceridad y de espíritu pacífico, a la que todos aspiran» [7].

Este empeño de Benedicto X, de hace casi cien años, así como todo lo que el Documento conciliar nos enseña desde hace más de cincuenta años, siguen siendo de gran actualidad. Hoy, como enton-ces, «la Iglesia, enviada por Cristo para manifestar y comunicar la caridad de Dios a todos los hombres y pueblos, sabe que tiene que llevar a cabo todavía una ingente labor misionera» [8]. A este res-pecto, san Juan Pablo II observó que «la misión de Cristo Redentor, confiada a la Iglesia, está aún lejos de cumplirse», y que «una mirada global a la humanidad demuestra que esta misión se halla todavía en los comienzos y que debemos comprometernos con todas nues-tras energías en su servicio» [9]. Por eso él, usando unas palabras que deseo ahora proponer de nuevo a todos, exhortó a la Iglesia a un «renovado compromiso misionero», convencido de que la misión «renueva la Iglesia, refuerza la fe y la identidad cristiana, da nuevo entusiasmo y nuevas motivaciones. ¡La fe se fortalece dándola! La nueva evangelización de los pueblos cristianos hallará inspiración y apoyo en el compromiso por la misión universal» [10].

En la Exhortación apostólica Evangelii gaudium, que recoge los frutos de la XIII Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos, convocada para reflexionar sobre la nueva evangelización para la transmisión de la fe cristiana, quise presentar de nuevo a la Iglesia esta urgente vocación: «Juan Pablo II nos invitó a reconocer que “es necesario mantener viva la solicitud por el anuncio” a los que están alejados de Cristo, “porque esta es la tarea primordial de la Iglesia”. La actividad misionera “representa aún hoy día el mayor desafío para la Iglesia” y “la causa misionera debe ser la primera”. ¿Qué sucedería si nos tomáramos realmente en serio esas palabras? Simplemente reconoceríamos que la salida misionera es el paradig-ma de toda obra de la Iglesia» [11].

Lo que quería decir entonces me parece que sigue siendo abso-lutamente urgente: «Tiene un sentido programático y consecuenci-as importantes. Espero que todas las comunidades procuren poner los medios necesarios para avanzar en el camino de una conversión

491

pastoral y misionera, que no puede dejar las cosas como están. Ya no nos sirve una “simple administración”. Constituyámonos en to-das las regiones de la tierra en un “estado permanente de misión”» [12]. Con la confianza en Dios y con mucho ánimo, no tengamos mi-edo de realizar «una opción misionera capaz de transformarlo todo, para que las costumbres, los estilos, los horarios, el lenguaje y toda estructura eclesial se conviertan en un cauce adecuado para la evan-gelización del mundo actual más que para la autopreservación. La reforma de estructuras que exige la conversión pastoral solo puede entenderse en este sentido: procurar que todas ellas se vuelvan más misioneras, que la pastoral ordinaria en todas sus instancias sea más expansiva y abierta, que coloque a los agentes pastorales en cons-tante actitud de salida y favorezca así la respuesta positiva de todos aquellos a quienes Jesús convoca a su amistad. Como decía Juan Pablo II a los Obispos de Oceanía, “toda renovación en el seno de la Iglesia debe tender a la misión como objetivo para no caer presa de una especie de introversión eclesial”» [13].

La Carta apostólica Maximum illud exhortó, con espíritu proféti-co y franqueza evangélica, a salir de los confines de las naciones para testimoniar la voluntad salvífica de Dios a través de la misión universal de la Iglesia. Que la fecha ya cercana del centenario de esta carta sea un estímulo para superar la tentación recurrente que se esconde en toda clase de introversión eclesial, en la clausura autor-referencial en la seguridad de los propios confines, en toda forma de pesimismo pastoral, en cualquier nostalgia estéril del pasado, para abrirnos en cambio a la gozosa novedad del Evangelio. También en nuestro tiempo, desgarrado por la tragedia de las guerras y acechado por una triste voluntad de acentuar las diferencias y fomentar los conflictos, la Buena Noticia de que en Jesús el perdón vence al peca-do, la vida derrota a la muerte y el amor gana al temor, llegue tambi-én con ardor renovado a todos y les infunda confianza y esperanza.

Con estos sentimientos, y acogiendo la propuesta de la Congre-gación para la Evangelización de los Pueblos, convoco un mes mi-sionero extraordinario en octubre de 2019, con el fin de despertar aún más la conciencia misionera de la missio ad gentes y de retomar con un nuevo impulso la transformación misionera de la vida y de la pastoral. Nos podremos disponer para ello, también durante el mes misionero de octubre del próximo año, para que todos los fieles lleven en su corazón el anuncio del Evangelio y la conversión misi-onera y evangelizadora de las propias comunidades; para que crezca

492

el amor por la misión, que «es una pasión por Jesús, pero, al mismo tiempo, una pasión por su pueblo» [14].

A usted, venerado Hermano, al Dicasterio que preside y a las Pontificias Obras Misioneras confío la tarea de preparar este evento, especialmente a través de una amplia sensibilización de las Iglesias particulares, de los Institutos de vida consagrada y las Sociedades de vida apostólica, así como de las asociaciones, los movimientos, las comunidades y otras realidades eclesiales. Que el mes misionero extraordinario sea un tiempo de gracia intensa y fecunda para pro-mover iniciativas e intensificar de manera especial la oración –alma de toda misión–, el anuncio del Evangelio, la reflexión bíblica y te-ológica sobre la misión, las obras de caridad cristiana y las accio-nes concretas de colaboración y de solidaridad entre las Iglesias, de modo que se avive el entusiasmo misionero y nunca nos lo roben [15].

Vaticano, 22 de octubre de 2017Domingo XXIX del tiempo ordinarioMemoria de san Juan Pablo IJornada Misionera MundialFrancisco

[1] Carta a los jefes de los pueblos beligerantes, 1 agosto 1917: AAS IX (1917), 421-423.

[2] Benedicto XV, Carta ap. Maximum illud, 30 noviembre 1919: AAS 11 (1919), 445.

[3] Decreto Ad gentes, sobre la actividad misionera de la Iglesia, 7 diciembre 1965, 7: AAS 58 (1966), 955.

[4] Ibíd., 2: AAS 58 (1966), 948.[5] Pablo VI, Exh. ap. Evangelii nuntiandi, 8 diciembre 1975, 14: AAS 68 (1976),

13.[6] Decreto Ad gentes, 5: AAS 58 (1966), 952.[7] Ibíd., 8: AAS 58 (1966), 956-957.[8] Ibíd., 10: AAS 58 (1966), 959.[9] Carta enc. Redemptoris missio, 7 diciembre 1990, 1: AAS 83 (1991), 249.[10] Ibíd., 2: AAS 83 (1991), 250-251.[11] Francisco, Exh. ap. Evangelii gaudium, N.15: AAS 105 (2013), 1026.[12] Ibíd., 25: AAS 105 (2013), 1030.[13] Ibíd., 27: AAS 105 (2013), 1031.[14] Ibíd., 268: AAS 105 (2013), 1128.[15] Ibíd., 80: AAS 105 (2013), 1053.

493

Tarraconense

Beatificació de 109 Claretians màrtirs a Barcelona

El dia 21 d’octubre a la Basílica de la Sagrada Família de Barce-lona el Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, va beatificar en nom del papa Francesc un nom-brós grup de religiosos claretians, màrtirs de la persecució religiosa que sofrí Espanya durant la Guerra Civil (1936-1939). Encapçalen aquesta gloriosa llista de testimonis el P. Mateu Casals, l’estudiant Teófilo Casajús i el germà Ferran Saperas, que vessaren la sang per Jesucrist i l’Església.

El Cardenal Amato a la seva homilia posà en relleu com els màr-tirs són lluminosos per a tota l’Església i la humanitat perquè arriben al cim de l’amor que és donar la vida. Ells ens orienten als cristians d’avui per donar testimoni de la nostra fe amb humilitat, esperit de sacrifici i seguiment de Crist Crucificat, per la vida del món. L’ar-dent amor a Maria Immaculada que Sant Antoni Maria Claret incul-cà en els seus fills donà fruït en aquest gran grup de 109 màrtirs la gran majoria dels quals provinents de les Diòcesis catalanes.

A la solemne celebració hi va participar el Cardenal Omella, l’Arquebisbe Pujol, el Nunci Fratini, els Bisbes de Catalunya i molts Bisbes provinents d’Espanya, d’Amèrica i d’Àfrica, de l’Orde clare-tià, així com el P. General dels Claretians Vattamattam i molts Pro-vincials, i una multitud de pelegrins, entre ells, molts familiars dels nous Beats, que ompliren la Basílica de la Sagrada Família.

Reunió 224ade la Conferència Episcopal Tarraconense a Barcelona

El dia 24 d’octubre de 2017 va tenir lloc la reunió n. 224 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. La reunió fou presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i hi van assistir tots els seus membres. Per primer cop hi van participar els nous

494

auxiliars de l’arquebisbat de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell. També, els bisbes han felicitat Mons. Sebastià Tal-tavull pel seu nomenament com a bisbe de Mallorca, que prendrà possessió d’aquesta seu el proper 25 de novembre.

Després de reflexionar sobre la situació social que està vivint el país, van tractar diverses qüestions proposades a l’ordre del dia, de litúrgia, treball envers les drogodependències, amb la presència de representants del CECAS, la propera escaiença del nº 2000 de la revista Catalunya Cristiana, i la situació de la pastoral penitenciària a Catalunya, entre d’altres.

L’endemà, els bisbes van participar a la inauguració oficial del Curs 2017-2018 de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona, que agrupa les facultats de Teologia, Filosofia i “Antoni Gaudí” i diversos In-situts.

El Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià,Cardenal Joan Josep Omella,

inaugura el curs d’aquesta institució universitària

Barcelona, 25 d’octubre de 2017. El Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Jo-sep Omella, ha inaugurat aquest migdia el curs 2017-2018 d’aquesta institució universitària, que integra les facultats de Teologia, de Fi-losofia i l’Antoni Gaudí, i els instituts superiors de Litúrgia, Teo-logia Fonamental i Ciències Religioses. L’acte, que s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha comptat amb la presència dels bisbes de les diòcesis catalanes. També hi ha estat presents el rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Joan Elias, i el rector de la Universidad Eclesiástica San Dámaso de Madrid, Dr. Javier Prades.

El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Dr. Armand Puig, ha fet un balanç del seu desplegament progressiu: “L’Ateneu es va convertint en una institució necessària per al conjunt de les diò-cesis catalanes, que comença a donar els primers fruits i que n’anirà donant molts més. Sant Pacià es converteix en una plataforma aca-dèmica però també en un espai de reflexió pastoral que pot contribu-ir a una acció més travada de cara a l’evangelització”.

El curs 2016-2017 s’han produït tres exemples de la sinergia en-tre l’Ateneu i les realitats pastorals promogudes per la Conferència

495

Episcopal Tarraconense (CET). En primer lloc, la creació de la Cà-tedra de Teologia Pastoral, per voluntat expressa de la CET, amb la finalitat de dur a terme una reflexió pastoral des de la teologia i que assenyali pistes d’acció pastoral.

En segon lloc, a principi del curs 2016-2017 l’Ateneu va posar en marxa el Diploma de Música Sacra, que té una durada de dos anys acadèmics. La intenció d’aquest Diploma és fer pujar el nivell musical de les celebracions litúrgiques dominicals, tant pel que fa als directors de cants o de cors com als organistes que hi intervenen.

En tercer lloc, va creixent la col·laboració amb professors experts en el tema de Patrimoni Cultural de l’Església. Les perspectives de col·laboració entre la Facultat Antoni Gaudí i el Secretariat Interdio-cesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat i l’excel·lent inicia-tiva que és Catalonia Sacra, obren moltes possibilitats de futur. Tam-bé aquí es constata la necessitat de promoure directors de museus, arxivers, guies de turisme religiós i experts que garanteixin el futur del gran patrimoni que la història ha llegat a l’Església, i ho facin amb una preparació fornida des de dintre de l’Església.

Precisament, en una línia semblant, el curs 2016-2017 s’ha ca-racteritzat per altres iniciatives que es mouen en el camp de la litúr-gia. Obert als professionals de la música, s’ha preparat la primera edició del Màster en Patrimoni Musical Litúrgic, que l’Ateneu i la Universitat de Barcelona proposen conjuntament, i que començarà el curs 2018-2019. Aquest Màster és fruit del conveni-marc signat amb la Universitat de Barcelona el setembre de 2016, que inclou també un acord ampli de reconeixement de cursos de la Facultat Antoni Gaudí i un gran congrés internacional, que es durà a terme el mes de gener de 2018, amb el títol Què va ser el 1968? Una lectura mig segle després.

Finalment, el Dr. Armand Puig ha recordat que el curs 2016-2017 l’Ateneu ha estat admès en les associacions internacionals Federació Internacional d’Universitats Catòliques i la Federació d’Universitats Catòliques d’Europa. Són dues institucions vinculades amb la Santa Seu que promouen el treball conjunt i els projectes compartits.

El secretari general de l’AUSP, professor Miquel Ramon Fuen-tes, ha apuntat les dades de l’alumnat de cadascuna de les Facultats Eclesiàstiques que constitueixen l’Ateneu, que són 636, entre els quals s’inclouen els que són alumnes inscrits puntualment en algun dels cursos, simposis o conferències impartits en les diverses insti-tucions acadèmiques que formen l’Ateneu.

496

El Dr. Jaume González Padrós, professor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, ha impartit la lliçó inaugural del curs, titula-da “In spiritu et virtute Liturgiae. Romano Guardini-Joseph Ratzin-ger”. Ha explicat que “l’anomenat «Moviment Litúrgic», que va ser un corrent tant intel·lectual (teològic) com pastoral, a l’interior de l’Església, a redós d’alguns monestirs benedictins europeus, va ser l’intent de sortir d’una comprensió tòpica de la litúrgia a fi de trobar el seu sentit més genuí, la personalitat més autèntica a la llum de la Paraula de Déu i de la Tradició”. El Dr. González Padrós ha destacat el paper important de Romano Guardini en la Litúrgia: “Guardini viu aquells primers moments de l’esmentat Moviment en contacte amb el món benedictí alemany, i en dates molt primerenques refle-xiona sobre la litúrgia des de la filosofia i la teologia. Tant és així que, l’any 1918 publica el ja clàssic L’esperit de la litúrgia, que s’ha convertit en un referent necessari per a tots els estudiosos de la ma-tèria”. Arran dels primers llibres que el jove estudiant seminarista Joseph Ratzinger llegeix hi ha, precisament, el de L’esperit de la litúrgia de Guardini. Des d’aleshores, Ratzinger romandrà fidel se-guidor del seu pensament teològic arran de la sagrada litúrgia”. “En aquesta línia –ha afegit el Dr. González-, el teòleg i cardenal l’any 2000 publicarà un llibre, volgudament quasi homònim: L’esperit de la litúrgia. Una introducció”.

Per acabar, el Dr. González Padrós ha dit que amb els mestres Guardini i Ratzinger, així com amb aquells que els van precedir, i els que continuen el seu camí, “clamem per una celebració litúrgica au-tèntica, espiritual i digna de Déu, vital per a una vida cristiana en co-munió amb Déu i els germans, i també vital perquè el món cregui”.

L’arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu, Joan Josep Omella, ha clos l’acte agraint al Dr. González Padrós la lliçó inaugural i ha declarat inaugurat el curs 2017-2018.

497

Noticiari i comunicats

Absències i presències de la Mare de Déual Nou Testament

Dintre el marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, erigida l’any 1.617 pel bisbe de Tortosa Lluís de Tena i amb motiu de l’Any Ju-bilar Marià, sol·licitat per Mons. Enrique Benavent Vidal i concedit pel Papa Francesc, a través de la Penitenciaria Apostòlica, tingué lloc a la Cambra del Comerç de Tortosa el 29 de setembre la confe-rència a càrrec del Vicari General i Degà del Capítol Catedral, Mn. José Luís Arín Roig: “Absències i presències de la Mare de Déu al Nou Testament”.

Hi eren presents el Prior, el Primer Majordom i el Comissari de l’Arxiconfraria, confrares, presidenta de la Cort d’Honor, alguns regidors i molts tortosins i tortosines. Inicià l’acte el Sr. Francesc Viñes Albacar, Primer Majordom. Després de les salutacions va fer una valoració molt positiva de totes les activitats que s’han fet al llarg d’aquest Any Jubilar Marià, que finalitzarà el dia 8 de desem-bre, solemnitat de la Immaculada Concepció. Queda una conferèn-cia a càrrec de Mn. Josep Alanyà, que tindrà lloc el dia 1 de desem-bre. El Sr. Viñes va transmetre en nom de l’Arxiconfraria, el seu agraïment i comunicà que ara més que mai falta l’ajuda necessària per a la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a la fornícula de la façana principal de la nostra Catedral. Tot seguit presentà amb un extens curriculum el conferenciant, Mn. José Luís Arín Roig, molt conegut per tots.

Mn. Arín ens digué que era per a ell un plaer parlar de la Mare de Déu, amb les seues absències i presències al Nou Testament. Amb la devoció a la Mare de Déu ens resulta més fàcil imaginar que llegir fidelment l’Evangeli i escoltar-lo en actitud de pregària. Parlà de les absències i presències de la Mare de Déu, no a l’època del Nou Testament, sinó al conjunt literari que coneixem com a Nou Testa-ment. Escrits en principi per a cada Comunitat, aviat van circular els quatre evangelis que coneixem dels quals sant Irineu de Lió digué: “Res es pot suprimir i cap altre se li pot afegir”. L’Església vivia en

498

un context d’església perseguida, però amb vivències fermes de qui formava part de la Comunitat i qui no: eren comunitats guiades per l’Esperit.

A mesura que els apòstols anaven morint, era necessària una ga-rantia escrit sobre les paraules i obres del Senyor. Al voltant dels anys 65–67 apareix el primer evangeli de Marc i després el de Mateu i Lluc.

Sant Justí destaca el pas de la tradició oral garantida pels apòs-tols, a la tradició escrita en els evangelis i ens diu que a l’Eucaristia es llegeixen “les memòries dels apòstols”, els quals als anys 40, es-sent els mateixos, ja no eren iguals que quan convivien amb Jesús: llavors un el va trair, un altre el va negar, uns altres el van abandonar; ara amb dinàmica martirial els apòstols confessaven la seva fe en el Senyor garantint la fidelitat dels escrits evangèlics.

Al segle IV es passà de l’església perseguida que es jugaven la vida, a l’església protegida que, amb el creixement nombrós de ba-tejats, es prestava a confusió. En el concili de Trento, davant el con-flicte de la Reforma protestant es precisà molt bé la fe dels cristians catòlics.

Hi ha realitats que no estan a l’Evangeli i es poden acceptar? Les que no xoquen amb l’Evangeli. El criteri d’acceptació és la concor-dança amb la Paraula inspirada, paret mestra de la nostra fe, i amb la Tradició viva de l’Església.

I encara així hi trobem absències: l’Encontre del Ressuscitat amb la seva Mare als evangelis no hi surt. Per què? De fet els deixebles no van trobar el Ressuscitat, sinó que va ser el Ressuscitat qui va anar a trobar els deixebles: p.ex. els d’Emmaús que abandonen Jerusalem; Tomàs, l’incrèdul: “Si no li veig a les mans la marca dels claus… no creuré pas”. És normal que dins aquest esquema d’aparicions del Ressuscitat a incrèduls reticents no hi sigui la Mare de Déu.

Quines són les absències garantides de la Mare de Déu?– L’Anunciació (Lc 1, 26-38). Tot i que “tots pensaven si

Joan Baptista no fóra potser el Messies” (Lc 3,15), Jesús és immensament superior a Joan. Déu envià el seu Missatger a una noia, Maria, la “plena de gràcia”, la qui va donar el seu “sí” no tant a un projecte explicat sinó a Déu mateix, únic autor del Projecte salvador. Maria va dir: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixen en mi les teves paraules”.

499

– La Visitació (Lc 1, 39 s). En la Visitació de Maria a la seua cosina Isabel (que durà tres mesos), Maria proclamà el Mag-nificat, recull de frases de l’Antic Testament amb to de Nou Testament. De la mateixa manera que el programa de Jesús són les Benaurances, el programa de Maria és el Magnificat.

– Les noces de Canà (Jn 2, 1-12). Jesús ens dóna un vi de salvació com mai abans se’ns hi havia donat. La primera que detecta que no tenen vi és Maria i diu: “No tenen vi”. Maria digué als servidors: “Feu tot el que ell us digue”. Maria ja havia dit tot el que podia dir. Podríem dir que aquestes pa-raules són el seu testament espiritual.

– Maria al peu de la Creu (Jn 19, 25-27). Jesús li encomana a Maria, sant Joan. Jesús li digué: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teua mare”. Maria en la maternitat és irrepetible i en l’escolta de la Pa-raula de Déu és imitable.

Mn. Arín acabà la conferència dient-nos que l’actitud fonamental davant la Paraula de Déu és la Lectio Divina:

– Què diu? Quin missatge té la Mare de Déu de la Cinta? “Feu tot el que ell us digue”

– Què em diu? Si no hi ha escolta de la Paraula, el missatge no serveix per a res

– Què li dic? Què li diríem a la Mare de Déu de la Cinta? Po-dem dir-li que som uns privilegiats.

– Posar-ho en pràctica. Com més present tinguem a Jesús, més hi tindrem a la Mare. Maria està al servei del missatge de Crist i ella és la que ens porta al seu Fill. Maria Joana Que-rol Beltrán

500

Gràfica Dertosense, s.l.Cervantes, 21 - 43500 Tortosa Dipòsit Legal: T. - 22-1958

SumariBISBATSr. BisbeParaules de vida: El mes del Rosari .......................................................................................... 435 Créixer en la comunió (III) ........................................................................... 436 DOMUND 2017: La missió en el cor de la fe .............................................. 438 Créixer en la comunió (i IV)......................................................................... 439 Dies d’esperança ........................................................................................... 440 El mes del Rosario ........................................................................................ 442 Crecer en la comunión (III) .......................................................................... 443 DOMUND 2017: La misión en el corazón de la fe ...................................... 445 Crecer en la comunión (y IV) ....................................................................... 446 Días de esperanza ......................................................................................... 447Activitats de D. Enrique Benavent Vidal, bisbe de Tortosa. Octubre 2017 ..................................... 449

Administració General del BisbatCarta als sacerdots, religiosos/es i responsables d’associacions, confraries, fundacions i tota

mena d’entitats d’Església, de la diòcesi de Tortosa ................................................................ 452

Comptes de l’any 2016Resum de les principals col·lectes de l’any 2016............................................................................. 4542A. Resultats Ordinaris. Administració General del Bisbat, 2016 .................................................. 4552B. Resultats Extraordinaris. Administració General del Bisbat, 2016 .......................................... 4563A. Resultats Ordinaris, més Parròquies i Capítol Catedral, 2016 ................................................. 4573B. Resultats Extraordinaris, mes Parròquies i Capítol Catedral, 2016 ......................................... 4584. Aportacions de les parròquies. Exercici 2016, per arxiprestats ............................................... 4595. Fons diocesà per al sosteniment del clergat. Entrades i sortides 2016 ..................................... 4666. Mans Unides-Campanya contra la fam. Recaptació Campanya 2016 ..................................... 4677. Càritas diocesana. Recaptació de la col·lecta del dia del Corpus, 2016 ................................... 4708. Recaptació de les col·lectes per a Missions, per arxiprestats, 2016 ......................................... 4719. Resum dels comptes dels Monestirs de clausura, 2016 ........................................................... 479

Crònica diocesanaCelebració del dia mundial de l’Alzheimer ..................................................................................... 479Commemoració acadèmica de la mort de Mossèn Manyà .............................................................. 481Recull de notícies publicades al setmanari “Vida diocesana”. Octubre........................................... 483

SANTA SEUSant PareCarta del Santo Padre Francisco con ocasión del centenario de la promulgación de la Carta Apos-

tólica “Maximum Illud” sobre la actividad desarrollada por los misioneros en el mundo ...... 489

TARRACONENSEBeatificació de 109 Claretians màrtirs a Barcelona ......................................................................... 493Reunió 224ª de la Conferència Episcopal Tarraconense a Barcelona .............................................. 493El Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Cardenal Joan Josep Omella, inaugura

el curs d’aquesta institució universitària .................................................................................. 494

NOTICIARI I COMUNICATSAbsències i presències de la Mare de Déu al Nou Testament .......................................................... 497

D i s p o n i b l e

D i s p o n i b l e

D i s p o n i b l e

Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa · LOPD. Formació. C/ Vergés Paulí, 2 43500 Tortosa...

Documents

Transcript of Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa · LOPD. Formació. C/ Vergés Paulí, 2 43500 Tortosa...