BUTLLETÍ NÚM. 41 BUTLLETÍ NÚM. 39 BUTLLETÍ …...per CEAFA amb col·laboració de la Fundació...

BUTLLETÍ NÚM. 39Abril 2016

BUTLLETÍ NÚM. 41SETEMBRE 2017SETEMBRE 2018 · Semestral

per no oblidar qui són”

BUTLLETÍ NÚM. 43

El Centre Alois de Molins a punt d’obrir portes

2 BUTLLETÍ AFA

Serveis que ofereix l’AFA Baix Llobregat

EQUIP DE PROFESSIONALS I COL·LABORADORS

2 BUTLLETÍ AFA

A.- SERVEIS PER A FAMÍLIES• Servei d’Acollida: Recepció, atenció i informació a les persones que

venen per primera vegada.• Servei d’Aj. Tècniques: servei de préstec de material tècnic (cadires

de rodes, matalassos, caminadors, grues, etc.) que facilita l’atenció al malalt.

• Servei d’Assistència jurídica: assessorament professional sobre te-mes legals, incapacitacions, tuteles...

• Servei d’Atenció Domiciliària (SAD): ajuda d’un professional a les famílies en tasques d’atenció directa al malalt: bany, cures, etc.

• Servei d’atenció psicològica: atenció multifamiliar (grups de su-port) i atenció unifamiliar (entrevistes familiars de contenció, infor-mació, suport i elaboració de la malaltia).

• Servei d’atenció social i mediació: Visites individualitzades per va-lorar necessitats i recursos (residències, centres de dia, prestacions econòmiques…).

• Tallers: sobre com cuidar-se per poder cuidar, de relaxació i medi-tació, de musicoteràpia, de reminiscència, de risoteràpia, de nutri-ció...

• Club Jasmín: punt de trobada, reunió i esbarjo en festivitats puntu-als. Excursions periòdiques amb els familiars i malalts.

B.- SERVEIS PER A MALALTS• Aules de memòria: estimulació cognitiva personalitzada a través de

pantalles tàctils i software especialitzat, per a malalts en primeres fases de la malaltia.

• Centres d’estimulació global i descàrrega familiar AloisAlois Prat (Av. Apel·les Mestres 33 Bx., El Prat de Llobregat) Alois Cornellà (Av. Línia Elèctrica 13 Bx., Cornellà de Llobregat)Alois Molins carrer camí àntic de la Santa Creu d'Olorda, s/n.

• Serveis que s’hi ofereixen:• Programa d’Estimulació Multidisciplinari basat en l’estimula-ció cognitiva (individual i grupal), activitats pel Manteniment de les Activitats de la Vida Diària, orientació a la realitat, reminis-cència, tallers de gnosis i pràxies, de manualitats i rebosteria i de musicoteràpia.• Seguiment personalitzat: neuropsicològic, funcional, emoci-onal i d’infermeria.• Sessions de fisioteràpia: rehabilitació i millora de les pèrdues motrius. Exercici físic, gimnàstica passiva, esquema corporal.• Possibilitat de rebre els serveis de: dutxa, pedicura i perruque-ria, menjador i transport adaptat.• Metodologies innovadores i acreditacions distintives del bon tracte:

- Servei de menjador: esmorzar, dinar i berenar. - Hort-jardí terapèutic. El contacte amb la terra, les plantes i les dinàmiques vitals de l’hort tenen múltiples efectes que aporten beneficis en la millora de l’estat general de salut, des

de l’àmbit físic, al social, passant pel cognitiu. - Atenció Centrada en la Persona (ACP): Aquest model assu-meix que els malalts es mereixen ser tractats amb la mateixa consideració i respecte que qualsevol persona mereix, tenint en compte la premissa que tothom té dignitat independent-ment de la malaltia. - Teràpia Assistida amb Animals: L’aplicació d’un programa de Teràpia Assistida amb Animals (en el nostre cas parlem de gossos) redueix l’ansietat, l’agitació i la por, ajuda a socialitzar i a treballar l’aspecte cognitiu. - Espai Cardioprotegit: L’AFA Baix Llobregat ha convertit els seus centres Alois en espais cardioprotegits, instal·lant-hi desfibril·ladors i formant els treballadors en el seu ús.- Protocol de prevenció, detecció i derivació de maltracta-ments amb Alzheimer i/o altres demències: L’AFA Baix Llo-bregat ha editat recentment la primera "Guia de prevenció", detecció i derivació de maltractaments a persones grans amb Alzheimer i/o altres demències. Els protocols establerts en aquesta guia estan implementats en els nostres Centres Alois i en tots els nostres serveis al ususari.- Acreditació de Cures Sense Subjeccions: Els nostres centres compten amb l’acreditació de cures sense subjeccions emesa per CEAFA amb col·laboració de la Fundació Virginia Wolf, que certifica que es treballa amb un model assistencial que fa in-necessàries les subjeccions físiques i/o químiques.- Neuronup: Eina informàtica d’estimulació cognitiva profes-sional amb exercicis de rehabilitació per a Alzheimer que es treballa sobre pissarres electròniques tàctils. - Sales multisensorials: espais interactius dissenyats per esti-mular els sentits i generar experiències que ajudin els usuaris a donar significat a les sensacions que perceben. A través de la il·luminació, les aromes, la música i els sons, les textures, etc. es recrea una atmosfera de calma, seguretat i protecció que convida a l’exploració i al joc i ajuda a la tasca d’estimular congnitivament els usuaris.

C.- SERVEIS PER A LA CIUTADANIA EN GENERAL • Formació: cursos especialitzats, acreditats per la Generalitat, sobre la malaltia d’Alzheimer. Per a cuidadors, familiars i professionals. • Tallers: de relaxació i meditació, de musicoteràpia, de reminiscèn-cia, de risoteràpia, de nutrició.• Informació: sobre tots els aspectes de la malaltia, per a qui la sol-liciti.• Divulgació: xerrades, web, butlletins, conferències, actes de sensi-bilització.

Advocada: Judith SerraAjudes tècniques i magatzem: Carles MartyCompres: Conchita AgüeroComptabilitat: Josep Ma. SanchoComunicació: Xavier RullCoordinació Centre Aloïs Cornellà: Antonia GonzálezCoordinació Centre Aloïs Prat: Isabel MacanazCoordinació Centre Aloïs Molins: Álvaro GonzálezEducadora Social: Laura PuenteFisioterapeuta: Francisca Fito

Gestió, Personal i Comptabilitat: Marta PonceProjectes i captació de recursos: Esther VillegasPsicòlegs Clínics: Mercé Rull, Olga Puig, Laura Calderón, Imma Vegara, Alba Naval, Vanessa Ruíz, Alba Auladell, Cristina Vázquez, Esperança Mar-só, Juana del Olmo, Sílvia Moncho, Irene TorresTerapeuta Ocupacional: Elisabeth FarréTreballadores Familiars: Sonia Mena, Pilar Antón, Rosario Oliver, Haydée López, Sonia Vásquez, Dolors Nebot, Loli Penelas, Meritxell Marty, Sandra Vila i Silvia Borrego.Treballador Social: César Barrachina

Rúbrica Produccions • www.rubricaeditorial.cat • El Prat de L. (Barcelona) • D.L.: B-49.358-2000

Concepció i supervisió del butlletí i autoria dels textos no signats Xavier Rull • Disseny i maquetació Rúbrica Editorial

3 SETEMBRE 2018

L’EDITORIAL

Continuem treballantEl dia 21 de setembre, un any més, la nostra Associació es vesteix de gala per

celebrar la nostra Diada i sortir al carrer per fer-nos visibles més que mai amb

les taules que instal·lem als carrers per donar veu i presència als nostres malalts, que malauradament no

són capaços de representar-se i explicar ells mateixos el què és la malaltia d’Alzheimer, com els afecta

a les seves vides i a la de les seves famílies. Els nostres malalts son persones que senten, que viuen, que

ploren però son incapaços d'explicar tot el sofriment i l'angoixa que comporta la seva malaltia. Tot i

que, a vegades, amb un petó o una abraçada ens poden dir tot el que no saben expressar amb les seves

incomprensives paraules.

Per això, i també per ajudar als seus familiars, sortim al carrer en el Dia Mundial de l’Alzheimer,

per demanar a la societat que ens ajudi amb la nostra tasca a favor dels nostres malalts i de les seves

famílies. Així mateix demanem a la societat científica que incrementi els estudis i les investigacions per tal

d’aconseguir trobar les vacunes, les medicines, els tractaments més adequats per tal d’aconseguir la curació

d’una de les malalties més complexes i més difícils de suportar. Tant pels afectats com per les seves famílies.

A pesar de les noves tecnologies i dels nous avenços aconseguits dins del món farmacèutic i sanitari, de

moment no sembla fàcil trobar remei per la infermetat d’Alzheimer. Esperem que un dia no molt llunyà,

tots aquests estudis i esforços aconsegueixin trobar una solució per guanyar la batalla contra aquesta cruel

malaltia. Costa acceptar que en un món tan avançat, amb tanta investigació científica i tecnològica com el

d’avui dia, no s’avanci amb les investigacions per trobar una medicació, un tractament o una vacuna que

ens permeti guanyar aquesta batalla que, cada vegada més, afecta a més conciutadans.

Mentrestant nosaltres, l’Associació de Malalts d’Alzheimer del Baix Llobregat, continuarem cuidant els

malalts i ajudant a treure a les seves famílies per tal d’aconseguir fer més suportable la vida, tant dels que

pateixen aquesta malaltia, com la dels seus familiars. I ho farem amb serveis i centres com el que estem a

punt d’obrir- després de moltes vicissituds- a Molins, amb l'esperança i la il·lusió de que un dia, no gaire

llunyà, puguem celebrar, tots junts, la victòria sobre el que avui és el nostre gran enemic: la malaltia de

l’Alzheimer.

Maria Rosa Giner QuiñoneroPresidenta

4 BUTLLETÍ AFA4 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 2018

Consulta a la nostra web tots els actes programats per l’AFA Baix

en motiu del Dia Mundial de l’Alzhéimer.www.afabaix.org

Perquè no vem rebre el butlletí d’abril?Hem de demanar disculpes perquè el butlletí 43 hauria d’haver arribat a les vostres llars el passat mes d’abril, segons la nova periodicitat que vem estipular des de fa un parell d’anys. Doncs bé, tot i tenir-lo a punt en el seu moment, la voluntat de tenir-vos informats sobre l’actualitat més recent de l’AFA - i , més concretament, sobre l’obertura del nou Centre de Molins- , sumada a terminis burocràtics que no s’anaven complint, van fer allargar massa l’espera per publicar-lo, fins al punt de que, quan vem saber el que us volíem dir, la publicació del butlletí en aquella data hauria trastocat tot el Dia Mundial de l’AFA. Disculpeu-nos. Per compensar, aquest butlletí té un nou format de 52 pàgines en comptes de les 44 de l’anterior.

21 de setembre, Dia Mundial de l’AlzhèimerEl 21 de Setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, una jornada d’informació i reivindicació per fer visible a tota la societat la problemàtica de la malaltia i les conseqüències que genera tant al malalt que la viu com als familiars que la pateixen.

Des d’AFA Baix Llobregat realitzem una campanya de difusió de la problemàtica i tot un seguit d’actes per tota la comarca per, com cada any, honrar aquesta efemèride i conscienciar i informar la ciutadania en general. Volem fer arribar la nostra veu com a representants de les famílies, exposant les mancances i necessitats que tenen en el dia a dia.

Podeu veure tots els actes programats a la nostra web, i ,els socis, els actes concrets programats al vostre municipi en el fullet que acompanya aquest butlletí.

La història de la imatge del Dia Mundial 2018Si bé darrerament hem triat la imatge que lidera la campanya del Dia Mundial amb un concurs entre alumnes d’una escola de disseny o, darrerament, a l’escola d’art del Prat, enguany hem decidit triar-la d’entre les imatges que ens oferia el dia a dia de la malaltia. Concretament hem escollit la que il·lustra també la portada d’aquest butlletí, una imatge que transmet la tendresa mútua que desprenen nen i malalt, acompanyada d’un eslògan que en fa referència: “De l’oblit només ens queda l’amor”.

Aquesta imatge va ser presa al Centre Alois que l’AFA té a Cornellà, durant un acte inter generacional amb la llar d’infants “Nens i Nenes” que estava a tocar de l’Alois. El nen, n’Ezequiel, anava més a la seva i es relacionava més amb el medi que amb els avis, i en Sigifredo Fontova (l’usuari protagonista de la imatge, que desgraciadament ens ha deixat fa poc) havia tingut problemes de salut

que li dificultaven l’ús del llenguatge. En un moment donat l’Ezequiel es va pujar a la falda d’en Sigifredo i van començar a interactuar tots dos sense paraules i amb aquesta tendresa que mostren les imatges... Va ser un moment màgic que la fotògrafa Rosmi Duaso va immortalitzar i ara volem compartir amb tots vosaltres.

No oblidem que els que obliden també estimen.

5 SETEMBRE 2018

ÍNDEX

L’EDITORIAL Continuem treballant _ pàgina 3

NOTÍCIES _pàgina 6• Resum de les aportacions més destacades de la Conferència

Internacional de l’Alzhèimer.• Zoom: ¿Por qué las mujeres sufren más Alzhéimer que los Hombres?

VELLESA I MODEL SOCIAL _pàgina 10• A quina edat s’és vell?• Històries de tristesa

QUÈ HEM FET A L’AFA? _pàgina 12• Memòria gràfica 2018• La AFA Oyente y ponente en el VII Congreso Nacional del Alzhéimer• Notícies breus sobre l’activitat de l’AFA• La Memòria està de Moda al Prat 2018

POLÍTICA NACIONAL SOBRE L’ALZHÈIMER_pàgina 20• Pensions i llei de dependència

POLÍTICA EUROPEA I TRACTAMENT DE L’ALZHÈIMER _pàgina 22• El poble dels pacients d’Alzhèimer.

CONSELLS PER CUIDADORS _pàgina 24• 6 cosas que hice mal como cuidadora

QUÈ FAREM A L’AFA?_ pàgina 26• El Centre Alois de Molins, a punt d’obrir les portes• Notícies breus sobre el futur proper de l’AFA

EL PODER DEL RIURE! _ pàgina 31

COM TRACTAR UN MALALT D’ALZHÈIMER _ pàgina 32• L’agressivitat en un malalt d’Alzhèimer

L’ENTREVISTA _ pàgina 34• Jordi Clarimón: “Podem tenir certa esperança en una vacuna contra

l’Alzhèimer”

QUÈ HEM FET ALS CENTRES ALOIS? _ pàgina 36• Sales multi sensorials als Centres Alois• Breu repàs visual sobre les festivitats als Centres

PREVENCIÓ _ pàgina 40• Recull d’estudis recents sobre prevenció de la malaltia d’Alzheimer

EXERCITEM LA NOSTRA MENT! _ pàgina 43• Passatemps i reptes per mantenir la nostra ment en forma

LA VEU DEL SOCI_pàgina 46• Escrits i aportacions fetes pels socis de l’AFA

L’ÚLTIM ADÉU _pàgina 49• Un recordatori de tots aquells que ens han deixat recentment

ACTIVITATS FIXES PROGRAMADES DE L’AFA _pàgina 50• Horari i ubicació de les activitats i tallers regulars.

ADMINISTRACIONS I ENTITATS COL·LABORADORES_pàgina 51• Sense ells la nostra feina no seria possible

DELEGACIONS DE L’AFA_pàgina 52• Sense ells i elles tampoc

6 BUTLLETÍ AFA6 6

El més destacat de l’AAIC18, la cita científica sobre l’alzhèimer més important de l’any

Imatge de la 70a assamblea de la OMS.

El passat 26 de juliol passat va acabar la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer d’USA celebrada a Chicago, la que segurament sigui la reunió científica sobre alzheimer més rellevant de l’any. Comptant amb l’assistència de més de 5600 investigadors de 65 estats. Tot i que en aquesta edició es van aportar menys novetats que en anys anteriors, igualment s’hi van realitzar presentacions d’investigacions molt interessants. Tot seguit us sintetitzem les aportacions més rellevants.

Recomanacions per a l’avaluació de la malaltia d’alzheimer i altres demències en atenció primària i en les consultes d’especialitzades

Es van presentar una vintena de recomanacions encaminades a promoure les millors pràctiques en l’atenció a les persones amb deteriorament cognitiu lleu, dirigides a metges i infermers. En destaquem:

• Han de passar per una avaluació cognitiva totes aquelles persones que es queixen de canvis cognitius o que una persona propera o el seu metge informi de canvis cognitius, funcionals o conductuals.

• Les preocupacions no s’han de descartar com “envelliment

normal” sense una avaluació adequada.

• L’avaluació ha d’involucrar no només el pacient i el clínic, sinó que, gairebé sempre, també ha d’involucrar una persona propera (per exemple, un membre de la família o un confident).

Amb aquestes recomanacions es fa èmfasi en la necessitat de detectar el deteriorament cognitiu en la consulta d’atenció primària i en que les queixes dels pacients no s’han de descartar sense fer abans una valoració adequada.

Més enllà dels símptomes cognitius: el tractament dels símptomes conductuals a les persones amb alzheimer.

Que no hi hagi de moment tractaments eficaços alentint el deteriorament cognitiu en les persones amb alzheimer, no vol dir que no hi hagi altres símptomes igual de problemàtics que també mereixen atenció.

Per exemple, els trastorns del son o l’agitació. A l’ AAIC18 es van presentar els resultats d’alguns estudis que precisament avaluaven tractaments per a aquestes alteracions.

Un assaig clínic del Centre de Ciències de la Salut de Sunnybrook, a Toronto,

va trobar que la nabilona, un fàrmac cannabinoide, millorava els símptomes d’agitació en pacients amb alzheimer en fase moderada i severa.

La investigadora que va presentar els resultats de l’estudi a l’AAIC18, adverteix: “Aquestes troballes suggereixen que la nabilona pot ser un tractament efectiu per a l’agitació; però el risc de sedació ha de ser monitoritzat acuradament. Cal un assaig clínic més ampli per confirmar les nostres troballes”.

Un altre estudi va avaluar l’impacte de manipular la il·luminació per millorar les alteracions del son en les persones amb demència.

Segons explica Mariana G. Figueiro, directora del Lighting Research Center a Rensselaer Polytechnic Institute a Troy, Nova York: “Atès que els patrons de llum/foscor són senyals fonamentals perquè una persona determini el moment actual, la llum tènue constant que normalment experimenten les persones que viuen en centres d’atenció residencial pot ser una causa subjacent de les alteracions del patró de son tan comú en aquest segment de població”.

Els investigadors van manipular la il·luminació en els centres residencials on van desenvolupar l’estudi, de manera

7 SETEMBRE 2018

que es va augmentar la intensitat de la llum durant el dia i es va disminuir durant la nit. Van observar que les persones que van rebre la intervenció amb llum van experimentar una disminució significativa de les seves alteracions del son.

Un tercer estudi va avaluar l’impacte del tractament de l’insomni amb els anomenats fàrmacs Z (zolpidem, zopiclone i zaleplon) en les persones amb demència. Els resultats van ser clars: els fàrmacs Z augmenten el risc de fractures en les persones amb demència.

Objectiu: disminuir la pressió arterial per tenir menys risc de deteriorament cognitiu.

Els valors elevats de pressió arterial augmenten el risc de deteriorament cognitiu i demència. Disminuir la pressió arterial disminuirà aquest risc?

Segons un dels estudis més sòlids que s’han fet sobre aquest tema, també presentat en AAIC18, la resposta és sí, almenys en relació al deteriorament cognitiu.

Els investigadors van realitzar un assaig clínic en què van participar més de 9.000 adults grans hipertensos que van ser dividits en dos grups.

En un grup es va administrar un tractament antihipertensiu tradicional (amb un màxim de dos fàrmacs) amb l’objectiu de mantenir la pressió sistòlica per sota dels 140 mm/Hg.

En el segon grup es va administrar un tractament més agressiu amb l’objectiu de baixar la pressió sistòlica a menys de 120 mm/Hg.

Durant 8 anys de seguiment, els investigadors van observar que els pacients en el grup de tractament més agressiu tenien menys risc de deteriorament cognitiu lleu, una condició que moltes vegades precedeix la demència.

En paraules de Jeff Williamson, un dels investigadors responsables d’aquest assaig clínic: “Aquests resultats recolzen la necessitat de mantenir la pressió arterial ben controlada, especialment en persones majors de 50 anys”.

Obrir la barrera hematoencefà-lica per a dur fàrmacs a regions molt específiques del cervell

Tot i que ja s’havien divulgat anteriorment, els resultats no deixen d’impressionar: investigadors canadencs han aconseguit obrir temporalment la barrera hematoencefàlica utilitzant ultrasons focals.

I per què obrir la barrera hematoencefàlica? Doncs per portar fàrmacs que d’altra manera mai arribarien al cervell, a causa precisament de la protecció que representa aquesta barrera natural.

El procediment no té importància només per a l’alzheimer, sinó per a moltes altres malalties relacionades amb el sistema nerviós central.

De moment han estat molt pocs els pacients en els quals s’ha avaluat aquesta tècnica, però els resultats preliminars la mostren com a segura.

Hi ha dos assaigs clínics planificats per seguir avaluant la utilització de

l’ultrasò focal per obrir de forma precisa, i temporalment, una porta al cervell. Tot apunta que és una tècnica que ha arribat per quedar-se.

Ban2401, un fàrmac que dóna “una mica d’aire”

BAN2401 és l’últim fàrmac a guanyar notorietat en el camp de l’alzhèimer, encara que els seus resultats disten de ser brillants.

Aquest medicament, desenvolupat per la companyia japonesa Eisai i Biogen, és un antiamiloide, és a dir, un fàrmac orientat a disminuir les acumulacions de proteïnes tòxiques que s’acumulen en el cervell dels malalts.

I en aquest sentit ho fa molt bé, igual que ho han fet altres fàrmacs anteriorment. El problema és que aquests altres fàrmacs, capaços de disminuir els nivells de proteïnes tòxiques, eren incapaços de generar millores funcionals o cognitives.

I és en aquest últim punt on BAN2401 sembla destacar, lleugerament. Després que a finals de 2017 es trobés que era inefectiu, una anàlisi diferent fet aquest 2018 va reflectir cert alentiment del deteriorament en els malalts als quals se’ls va administrar.

Suficient perquè tota l’atenció se centrés en aquest fàrmac que, a més, torna a donar una mica d’aire a aquells que defensen que en la beta amiloide (el principal component de les plaques senils) està la clau per vèncer la malaltia.

https://www.alz.org , infotiti.com i altres fonts.

8 BUTLLETÍ AFA

De los aproximadamente 50 millones de personas en todo el mundo que viven con demencia y alzhéimer, la mayoría son mujeres. Las mujeres de 60 años o más tienen el doble de probabi-lidades de ser diagnosticadas con alzhéimer que de cán-cer de mama.

La Organización Mundial de la Salud (OMS) dice que la demencia es una de las 10

¿Por qué las mujeres sufren más alzhéimer que los hombres?

los investigadores explora-ron las diferencias biológicas y sociales que podrían ex-plicar por qué más mujeres que hombres desarrollan alzhéimer y otros tipos de demencia.

Un estudio que se presen-tó en la conferencia encon-tró un vínculo entre un me-nor riesgo de demencia y el número de partos que tiene una mujer. Las mujeres con tres o más hijos tenían un riesgo 12% menor de desa-rrollar problemas cognitivos que una mujer con un solo hijo, de acuerdo con los re-sultados iniciales del estudio de casi 15.000 mujeres. Sin embargo, cuando el emba-razo no concluye aumen-ta el riesgo de una mujer, según el estudio de Kaiser Permanente (consorcio es-tadounidense integrado de

atención administrada, con sede en Oakland, Califor-nia). En comparación con las mujeres que nunca per-dieron un embarazo, las mu-jeres con tres o más abortos involuntarios tenían un 47% más de riesgo de demencia.

Este es solo uno de varios estudios en la conferencia que analizan cómo el emba-razo, las hormonas femeni-nas, la edad de la menarquia y la menopausia, e incluso las ventajas cognitivas in-natas de una mujer pueden afectar a su riesgo para la afección.

El rol de la vida reproductiva

El estudio de Kaiser Per-manente, que analizó el nú-mero de nacimientos y el riesgo de demencia, siguió a las mujeres que utilizaron la atención médica de la com-pañía la mayor parte de sus vidas. Esto permitió a los investigadores acceder a los registros médicos de cada mujer entre 1964 y 1973 y luego nuevamente entre 1996 y 2017.

Además de descubrir que los embarazos múltiples protegían contra la demen-cia pero no los abortos múl-tiples, el estudio encontró que las mujeres que eran fértiles solo de 21 a 30 años tenían un 33% más de riesgo de demencia que las mujeres que eran fértiles durante un período más prolongado. También encontraron que

principales causas de muer-te en el mundo para las mu-jeres. Sin embargo, durante muchos años la ciencia no se centró en por qué el al-zhéimer afecta a más mu-jeres que a hombres. En los últimos años, eso ha cam-biado.

En la reciente Conferen-cia Internacional de la Aso-ciación de Alzhéimer en Chicago, Estados Unidos,

La longevitat de les donesTenir una còpia de la variant del gen anomenada ApoE4 confereix un risc de patir la malaltia d’Alzheimer subs-tancialment major en les dones que en els homes, se-gons revela un estudi realitzat per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, a Califòrnia. Les dones que duien al seu genoma la va-riant d’ApoE4 tenien gairebé el doble de probabilitats de progressió a deteriorament cognitiu lleu o malaltia d’Alzheimer que les que no ho tenien.

9 SETEMBRE 2018

las mujeres que comenzaron su primer ciclo menstrual a los 16 años o más tenían un 31% más de probabilidades de tener problemas cogniti-vos que las mujeres que co-menzaron a los 13 años.

El estudio de Kaiser, pero, entra en conflicto con la in-vestigación recientemente publicada que encontró que las mujeres de Corea del Sur y Grecia que han dado a luz cinco o más veces pueden tener un 70% más de pro-babilidades de desarrollar alzhéimer.

“Las mujeres coreanas, griegas y estadounidenses son genéticamente diferen-tes”, dijo el investigador de alzhéimer, Richard Isaacson, que no participó en ningu-no de los estudios. “Hay que tener mucho cuidado al ge-neralizar estos estudios”.

Mejor evaluación cognitiva

Otro estudio presentado en la conferencia se centró en la necesidad de pruebas de de-tección más precisas para el alzhéimer, pruebas que con-siderarían la ventaja innata de una mujer sobre los hom-bres en la memoria verbal.

Las pruebas cognitivas utilizadas para diagnosticar el alzhéimer se centran en gran medida en recordar

listas de palabras, historias y otros materiales verbales. Eso significa que las muje-res que tienen un declive cognitivo leve pueden pun-tuar de manera normal, dijo Maki, impidiéndoles posi-blemente comenzar la me-dicación y hacer cambios apropiados en el estilo de vida. También podría signi-ficar que algunos hombres podrían obtener un falso positivo en la prueba de memoria, dijo, y ser diag-nosticados con cambios en el cerebro cuando en reali-dad son normales.

Pauline Mak, profesora de

Psicología y Psiquiatría de la Universidad de Illinois, descubrió que las mujeres se desempeñaban mejor inclu-so cuando tenían el mismo nivel de enfermedad que un hombre. También se nece-sitaron altos niveles de en-fermedad para eliminar esa ventaja. Esto podría explicar, dijo, por qué las mujeres pa-recen deteriorarse más rápi-do que los hombres después del diagnóstico: están más avanzadas en la enfermedad.

“Se necesita más inves-tigación para aplicar estos resultados a poblaciones más grandes”, dijo Maki, “pero muestra la necesidad de una revaluación de las pruebas que utilizamos para diagnosticar la enfermedad de Alzheimer para que tan-to hombres como mujeres puedan obtener la ayuda que necesitan”.

El rol del estrógeno

Un tercer estudio en la conferencia, presentado por Carey Gleason, del Centro

de Investigación de la En-fermedad de Alzheimer de Wisconsin, analizó estudios más recientes sobre los efec-tos cognitivos de la terapia de reemplazo hormonal, un tema con una historia con-trovertida.

“Necesitamos un enfoque de medicina personaliza-da para la terapia hormo-nal de la menopausia”, dijo Gleason. “Estamos en un momento realmente emo-cionante en términos de comprensión de la comple-jidad de la terapia hormonal de estrógeno y menopausia y cómo todas estas cosas se combinan”.

“No hay una talla única para todos”, coincidió Isa-acson. “Diferentes mujeres necesitarán diferentes in-tervenciones terapéuticas. Esta será la medicina de precisión en su máxima ex-presión”.

Fuente: https:\\cnnespanol.cnn.com

El risc genèticEl nombre de dones amb malaltia d’Alzheimer és molt superior al dels homes, degut, en part, a que les dones, de mitjana, viuen més. Però la major longevitat explica només una part de l’augment de la susceptibilitat de les dones a la malaltia d’Alzheimer. “Fins i tot després de corregir el factor de l’ edat, les dones semblen es-tar en major risc”, afirma l’autor principal de l’estudi, Michael Greicius, professor assistent de Neurologia i Ciències Neurològiques i director mèdic del Centre Stanford per a Trastorns de la Memòria.

10 BUTLLETÍ AFA

Espanya és un dels països amb més vells del món perquè més de 8,5 milions de persones, el 18,4% de la seva població, té més de 65 anys. Però ¿és correcte dir que algú de 65 anys és vell? A quina edat s’entra realment en la vellesa?

“Per comoditat estadística des de fa més d’un segle es treballa amb la idea que la vellesa comença als 65 anys perquè aquest llindar fix coincidia amb l’edat de jubilació, però la realitat és que no deixem de guanyar esperança i qualitat de vida i les persones de 65 anys d’avui no tenen a veure amb les d’abans perquè arriben molt millor a aquesta edat i un diria que els de 65-70 anys actuals són com els de 55-60 anys de generacions anteriors “, afirma Antonio Abellán, investigador del departament de Població del CSIC i director del portal Envelliment en Xarxa.

D’aquí que tant ell com altres investigadors del CSIC hagin decidit obrir un debat sobre la necessitat de redefinir el concepte de vell o, com a mínim, l’edat d’inici de la vellesa. I una de les propostes que plantegen és que l’entrada en la vellesa la marqui un

llindar mòbil vinculat a l’esperança de vida restant, de manera que ser o no ser vell no depengui dels anys que figurin en el carnet d’identitat sinó dels que a un li quedin per viure.

“És cert que a títol individual ningú sap quan es morirà, però l’Administració i les asseguradores sí que tenen taules de mortalitat que ens permeten calcular l’esperança de vida restant a cada edat, i a partir d’aquestes dades podríem fixar que la vellesa comença a una edat prospectiva, per exemple, 15 anys abans de la mort “, comenta Abellán.

Segons aquest criteri, un seria vell en el moment en què la seva esperança de vida, o vida restant, fora de 15 anys. Les estadístiques diuen que actualment aquest moment arriba a una edat d’entre 72 i 73 anys, perquè encara que l’esperança de vida en néixer és de 83 anys, això no vol dir que als 80 sigui de 3 anys, sinó que realment és de 9, 8. “Cada edat té una esperança de vida concreta que va variant amb el temps en funció de com evoluciona la mortalitat, de manera que si establim un llindar de vellesa lligat a ella, l’edat

d’inici serà mòbil però la durada de la vellesa serà fixa , des d’aquest llindar fins a la mort “, explica l’investigador.

I afegeix que la proposta -llançada i altres experts europeus- pretén corregir els inconvenients que planteja l’edat cronològica en una societat en la qual cada vegada arriba més gent i en millors condicions als 65 anys i aquest llindar no reflecteix ja la realitat de la vellesa, mentre que l’edat prospectiva o llindar que fluctua, és una forma de considerar els avenços i progressos en les condicions de vida, de salut i també econòmiques de les persones, i dóna una imatge més optimista de l’envelliment. Perquè canviar la forma de mesurar la vellesa reduiria automàticament les estadístiques de població i la imatge de societat envellida, encara que també podria tenir conseqüències econòmiques i polítiques pel fet que molts serveis i prestacions, des dels relacionats amb la salut fins als financers, van lligats a l’actual llindar de 65 anys.

Abellán adverteix que la fórmula mòbil només seria vàlida per a les societats occidentals desenvolupades i té el problema que els governs poden usar-la per retardar més l’edat de jubilació, mesura que suscita moltes controvèrsies i bastant rebuig en la societat espanyola, el país europeu on major percentatge de persones vol jubilar el més aviat possible.

Demògrafs i sociòlegs apunten que abans d’adoptar mesura política relacionada amb el llindar de la vellesa calen més investigacions sobre com es viuen aquests últims quinze anys previs a la mort i determinar quan s’inicia el procés de discapacitat de molts ancians, si aquesta discapacitat s’està retardant com apunten alguns estudis nord-americans i la gent gaudeix de qualitat de vida durant més anys també al final dels seus dies. “És important saber si els anys dolents, els que es viuen amb xacres i problemes de mobilitat o amb dependència, realment s’estan endarrerint i comprimint, no fos

A quina edat s’és vell?Un grup d’investigadors del CSIC debat substituir la barrera estadística dels 65 anys per un llindar mòbil lligat a l’esperança de vida

11 SETEMBRE 2018

El Govern de Theresa May crea la Secretaria d’Estat per a la Solitud, dirigida de manera especial a ajudar la gent gran. Resulta que la meitat de les persones de més de 75 anys del Regne Unit no només viuen soles sinó que moltes d’elles no es relacionen amb ningú durant setmanes. Més de 9 milions de persones se senten soles sovint i unes 200.000 persones grans del Regne Unit no han parlat amb un amic o un parent en més d’un mes. El 85 per cent dels adults d’entre 18 i 34 anys amb discapacitat també reconeixen viure sense companyia La soledat afecta gairebé la meitat de tots els homes majors de 50 anys. I s’espera que aquesta xifra augmenti en gairebé un 50% en els propers quinze anys.

A Suècia, paradigma de la societat del benestar on a cap persona gran no li falten mitjans econòmics per subsistir, molts moren sols, sovint sense que familiars o veïns s’assabentin de la seva mort fins al cap d’unes setmanes o mesos, perquè fins i tot les factures del lloguer del pis i dels serveis es van cobrant automàticament dels comptes bancaris sense que ningú no els doni de baixa.

Al Japó es parla de fabricar robots humanoides per acompanyar persones solitàries, però, a més, molts ancians delinqueixen perquè els empresonin. Sembla una paranoia, però en un país amb una població molt envellida i amb un alt percentatge de persones amb escassos vincles familiars n’hi ha molts que pensen que a la presó tenen una llar.

També a casa nostra la solitud marca la vida de molta gent gran. No hem assolit aquells nivells però ja hem enfilat el mateix camí i d’aquí pocs anys tindrem problemes d’una envergadura semblant. Molts ancians no reben l’atenció de fills o nets. Ni tant sols les seves visites. La mare Teresa de Calcuta va treballar entre els més pobres del món però va dir que “la solitud i el sentiment de no ser estimat és la pitjor de les pobreses”. Les vides de molts ancians són històries de tristesa, de gran patiment. Algú ha dit que la soledat és estar envoltat de persones i pensar només en la que et falta.

Que els governs no mirin cap a una altra banda i abordin el problema és molt positiu, però en el fons l´actuació se centra a posar diners per oferir alguns serveis i, sobretot, acompanyament pagat. Això pot pal·liar bastants problemes, però no va a les causes de fons. L’acompanyament pagat a la gent gran serà necessari, resoldrà atencions materials i higiene, que no es poca cosa, però no aporta l’amor que la persona necessita. Aquest només ve del reconeixement de la persona i de la família, de la potenciació de la convivència matrimonial i familiar, de no exaltar l’egoisme disfressat de “realització personal” sense adonar-se que aquesta realització no ve de l’èxit professional o social sinó de l’amor interpersonal.

Daniel Arasa / La Vanguardia 27/5/2018

Històries de tristesa

cas que el fet de viure més temps suposi que la gent visqui més temps malalta i en males condicions, amb un cost molt alt en tots els sentits, i que decidim que la vellesa comença als 70 i resulti que a aquesta edat un alt percentatge ja està molt cascat “, reflexiona Antonio Abellán.

Dels informes publicats periòdicament per l’Observatori de Gent Gran a Espanya es desprèn que entre el 70% i el 80% dels actuals grans (persones amb més de 65 anys) són autònoms i independents funcionalment. Perquè de la mateixa manera que alguns defineixen la vellesa amb un criteri cronològic i diuen que comença als 65 anys amb

la jubilació, altres estudiosos marquen el seu inici amb un criteri funcional i estableixen que la persona gran és vella quan és incapaç o està limitada psíquicament i socialment.

A això s’afegeix un tercer criteri, el de la percepció social. Un baròmetre realitzat l’any 2009 pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre aquesta qüestió mostrava que el 28,7% de la població espanyola situa l’entrada a la vellesa passats els 70 anys, mentre que el 25,3% ho fa passats els 65, i el 17,3% entén que el ser una persona gran no depèn dels anys. Però aquesta percepció varia molt en funció de l’edat de l’enquestat. A mesura que es compleixen anys un va retardant

mentalment l’edat a la qual s’inicia la vellesa, com s’indica al gràfic adjunt. Abellán apunta que aquesta percepció es pot veure afectada en el futur per l’evolució de l’esperança de vida. “Ens sembla que cada vegada serem més i més longeus però hi ha tot tipus de teories i no falten les que apunten que els avenços mèdics provoquen que estiguin arribant a edats avançades persones més fràgils”, el que sumat a accidents i noves malalties podria provocar canvis en les taxes de mortalitat. A França, per exemple, ha causat un gran enrenou saber que en el 2015 es va reduir l’esperança de vida per primera vegada en 46 anys.

Mayte Rius, La Vanguardia digital.

12 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 2017

Què hem fet a l’AFA ?

La AFA Baix Llobregat ponente y oyente en el VII Congreso Nacional del Alzhéimer


Entre los días 9 y 11 del pasado mes de noviembre, tuvo lugar en la ciudad de Málaga, el VII Congreso Nacional de Alzheimer organizado por la Confederación Española de Asociaciones de Familiares de personas con Alzheimer y otras demencias (CEAFA). Este congreso, que se organiza cada dos años en diferentes ciudades del Estado, cuenta con la presentación de los últimos avances científicos en cuanto a tratamiento, y las últimas investigaciones en cuanto a la lucha contra la demencia (en cualquiera de sus formas); pero sobre todo tiene cabida la aportación de la

experiencia de todas y cada una de las Asociaciones que integran CEAFA.Es un punto de encuentro y de conocimiento mutuo respecto al trabajo que se lleva a cabo en el resto de Asociaciones de familiares de Alzheimer de España. Un lugar donde se pueden conocer nuevas formas de abordaje de la demencia y donde se crean vínculos que permiten nuevas acciones y nuevas sinergias en torno al cuidado de las personas que padecen la demencia como de las cuidadoras y cuidadores de estas personas afectadas.En esta ocasión nuestra entidad tuvo

una activa participación en el Congreso con la presentación de la conferencia “Prevención, Detección y Derivación del Maltrato a Personas Mayores con Alzheimer y otras Demencias”, a cargo de Esther Villegas (coordinadora y redactora de la guía que lleva el mismo nombre que la ponencia) y de César Barrachina, responsable del área de Trabajo Social de AFA Baix Llobregat.Se trata de un tema controvertido pero que necesita ser abordado y tratado desde la prudencia y la profesionalidad, pero con cierto carácter de urgencia pues el Maltrato es un hecho real que

“Sigo siendo yo”Per norma general, quan es parla d’Alzheimer es fa referència al patiment de qui el pateix, a les dificultats a què s’enfronta la família cuidadora, als recursos necessaris (existents o desitjables), a l’estat de la investigació, etc., tot això enfocat a conscienciar sobre la necessitat i importància de comptar amb una política d’Estat específica d’Alzheimer que abordi , tal i com recomana la OMS, de manera integral el repte sociosanitari que representa aquesta malaltia en l’actualitat. AFABAIX va estar en el primer intent d’esborrany d’aquest programa...era l’any 1998 i seguim encara sense resultats...

Sense renunciar a aquesta finalitat, aquesta setena edició del Congrés Nacional d’Alzheimer CEAFA pretenia fer un pas més i donar rellevància a un eix tan fonamental com “amagat” fins al moment: les persones diagnosticades d’Alzheimer en fase inicial o lleu, la visió, experiència , coneixements, inquietuds, necessitats, opinions ... s’han de tenir en compte a l’hora de planificar qualsevol acció específica en aquesta matèria. D’aquí, el lema triat per aquest VII Congrés: Segueixo sent jo.

se da en los diferentes entornos de las personas mayores con demencia. Tal fue la relevancia de nuestra exposición que a raíz de ésta, algunas asociaciones del resto del Estado han solicitado ejemplares de dicha guía; la cual hemos hecho llegar a todas las AFAS del país.La ponencia fue completada con la aportación del Presidente de la Asociación de Familiares de Alzheimer de Barcelona, el Sr. Alejandro Vilá (abogado) que de forma magistral describió las principales acciones jurídico-legales y las medidas de protección para las personas con demencia que puedan encontrarse en situación de maltrato.El congreso es un excelente escaparate para conocer las acciones de otros profesionales y otras entidades que trabajan día a día con estas personas, así como iniciativas muy potentes de algunas administraciones que persiguen mejorar la calidad de vida de los afectados y sus cuidadores.Ejemplo de esto son algunas presentaciones de gran calidad, como por ejemplo la del Sr. José Antonio López Trigo, presidente de la SEGG, que versaba sobre el complicado abordaje que requiere la enfermedad debido a la heterogeneidad de las personas enfermas, de la evolución de las demencias, de los tipos de demencia, las variables familias cuidadoras y otros elementos cambiantes.Otro ejemplo de buenas prácticas y una propuesta explicada de forma excelente fue la ponencia de Carles Domingo, del área de proximidad y atención al ciudadano de los Mossos d’Esquadra. Ponencia, por cierto, que también despertó un gran interés entre los congresistas.Por mencionar otras presentaciones que resultaron muy interesantes y que se presentaron también de manera brillante fueron el Proyecto Intergeneracional de AFA Elche expuesto por Yolanda Muñoz y Ana Pérez, o la llamativa propuesta de Alzheimer León sobre la formación del personal sanitario de los hospitales y atención primaria, donde participan de forma activa los usuarios y familiares de dicha asociación.Hay otros ejemplos de buenas prácticas que merecen ser mencionados y de los cuales hemos aprendido muchísimo. Para consultar todas las ponencias del congreso se puede visitar la web:

http://www.congresonacionaldealzheimer.org/es/programa-congreso-nacional-alzheimer

Agradecemos la invitación a nuestra entidad por parte de CEAFA para hablar del maltrato a personas con demencia, y particularmente la confianza de nuestra asociación depositada en Esther y en mí para representar a nuestra entidad en el Congreso Nacional de Alzheimer.

Nota: Si quiere acceder gratuitamente a una guía de “prevención,

detección y derivación del maltrato” puede contactar con nosotros a

través de cualquiera de los canales de comunicación habituales.

César Barrachina,Trabajador Social de la AFA

Orígens i finalitats del Congreso Nacional de AlzhéimerDesprés de l’èxit del Congrés Internacional d’Alzheimer, celebrat a Barcelona l’octubre de 2002, organitzat per la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) juntament amb Alzheimer’s Disease Internacional (ADI) i la Conferència Nacional d’Alzheimer (CNA), CEAFA, amb el desig continuar unida a la comunitat científica, terapèutica i cuidadora, decideix organitzar el seu propi Congrés: El Congreso Nacional de Alzheimer.Celebrat cada dos anys, aquest congrés és una de les activitats més destacades de CEAFA i l’esdeveniment de referència per al nostre col·lectiu en tot el territori español, en el que es reuneixen un elevat nombre de professionals.


15 AFA

Día mundial de la Salud, Ferias y conferenciasComo organización dedicada a los enfermos de Alzheimer y sus familiares, la AFA Baix participa en los actos programados en distintas localidades con motivo del Día Mundial de la Salud, ya sea como asistente a los numerosos actos u organizando ponencias o una Carpa de la Memoria como la que montamos en El Prat de Llobregat. Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Boi son otras de las poblaciones en las que AFA está presente durante esta efeméride.Asimismo, la AFA ha estado presente en Ferias locales, como la Fira d’entitats de la Candelera de Molins, en la que se aprovechó para explicar en qué consiste el futuro Centro Alois que abriremos en breve en esa localidad.También hemos organizado varias charlas sobre la problemática del alzhéimer, como la realizada en la Casa de Oficios de Castelldefels o la Residencia Los Sauces de Sant Boi.

Conferència Barcelona PittsburghEl passat mes de maig, professionals de l’AFA varen assistir, convidats per la Fundació ACE, a la conferència Barcelona-Pittsburgh, que la Fundació ACE – Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center y l’ Alzheimer Research Center de la Universitat de Pittsburgh School of Medicine organitzen biennalment a la ciutat comtal.Aquestes dues institucions han treballat des de 1998 per oferir una conferència de qualitat, que respongui als objectius que ja es van plantejar des de la primera edició: reunir un quadre de ponents de reconegut prestigi científic nacional i internacional, elaborar un programa novedós i atractiu, i crear un espai interactiu en relació amb les neurociències clíniques i aplicades, amb l’objectiu final de beneficiar els malalts i les seves famílies.

20 anys de FAFACEl dijous 10 de maig, es va celebrar, amb una jornada divulgativa a la Casa del Mar de Barcelona i sota el lema “20 anys donant suport a les famílies”, el 20è aniversari de la Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer (FAFAC), federació fundada fa dues dècades per, entre d’altres, la presidenta de l’AFA Baix Llobregat, Ma. Rosa Giner.La jornada va comptar amb una conferència inaugural a càrrec de Mercè Boada, fundadora i directora mèdica de la Fundació ACE i sòcia número 0001 de l’AFA Baix Llobregat i va continuar amb un seguit de conferències i taules rodones a càrrec de les diferents AFA’s de que formen part de FAFAC i d’altres entitats com els Mossos d’Esquadra o representants de la mateixa federació o de la confederació espanyola.Com a membres de FAFAC, l’AFA Baix va col·laborar en l’acte amb la interessant ponència “Alzeimer i Síndrome de Down. Dues cares d’una mateixa moneda?” duta a terme per l’Álvaro González, psicòleg i coordinador del nou Centre Alois de Molins, ponència que versava sobre la problemàtica de l’envelliment en persones amb síndrome de Down i la relació amb l’alzheimer i aquesta malaltia.

Aquest any el Rotary club del Prat ha decidit, per unanimitat, atorgar la distinció de la Placa Rotaria a l’ Associació de familiars de malalts d’Alzheimer del Baix Llobregat, en reconeixement per la seva labor d’ajuda i millora de la qualitat de vida del afectats per la malaltia d’Alzheimer del Prat i de la comarca del Baix Llobregat, així com la dels seus familiars i cuidadors, des de que es va fundar l'any 1994.La Placa va ser lliurada per la presidenta del Rotary Club d’El Prat, Yolanda Martínez, a la presidenta de l’AFA Baix Llobregat, Mº Rosa Giner, que en el seu parlament d’ agraïment va particularitzar la incidència, cada vegada més present, que té aquesta malaltia en la nostra societat, també detallà la història de servei de l’Associació des de la seva fundació i els reptes que tenen avui en dia de cara el futur.D’altra banda, Esquerra Republicana de Catalunya del Prat va lliurar també, en el context del 29è sopar de la República

que organitzen anualment en record de la declaració de la República per Lluís Companys, el guardó Josep Gibert a la nostra Associació. Un guardó lliurat en reconeixement - de nou i com no podria ser d’una altra manera- a la tasca de l’AFA vers el malalts d’alzhèimer i l’atenció als seus familiars, que va ser recollit per la presidenta i la tresorera d’AFA, Ma. Rosa Giner i Marta Ponce. L’acte va comptar amb la presencia del diputat comarcal del Baix Llobregat d’ERC al Parlament de Catalunya, Jordi Albert. També hi era convidat Raül Romeva, actualment empresonat per defensar el dret de Catalunya a decidir el seu futur. Per als més susceptibles, quedi clar que rebre aquest reconeixement -ó qualsevol altre d'un partit polític- no canvia el caire apolític de l'AFA Baix Llobregat, una Associació dediacada exclusivament a defensar els malats d'Alzheimer i els seus familiars, pensin com pensin.

Reconeixements a la tasca duta a terme per l’AFA

La octava edición del Premio Solé Tura evoluciona hacia un nuevo formato. Convertido en festival para ampliar programación y actividades paralelas, quiere ser un punto de encuentro que facilite el acercamiento y el debate entre los diferentes actores y disciplinas que tratan aspectos diversos del cerebro. El Brain Film Fest se celebró del 15 al 18 de marzo y, durante estos 4 días, convirtió el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) en un espacio de encuentro dedicado al cerebro en todas sus condiciones, desde las enfermedades que lo afectan hasta su función esencial como acumulador de conocimiento, memoria e identidad. Un festival para mostrar e impulsar la creación y difusión de cortometrajes sobre cualquier aspecto del cerebro, sus increíbles capacidades y también sus patologías. La AFA Baix Llobregat, pues, no podía faltar a la cita y no faltó.

AFA Baix Llobregat, en el Brain Film Fest-Premio Solé Tura


17 AFA

Como cada año, con el fin de ofrecer a nuestros enfermos y sus familiares una salida de hermandad y esparcimiento mientras disfrutamos de entornos especiales y diferentes, programamos para el dia 10 de marzo la salida-calçotada.Visitamos el precioso “Museo de la Vida Rural” de la Espluga de Francolí, para luego ir a comer un completo menú de calçotada en el restaurante El Jardí de Salomó, una casa solariega creada para disfrutar de la gastronomía.Por otro lado, el pasado 22 de abril celebramos la tradicional tómbola solidaria que nuestra Asociación monta en la Jordiada de Can Mercader de Cornellà, en la que vendemos números que siempre tocan. Como cada año, fue todo un éxito!

El novembre de 1997 es va crear al Prat de Llobregat l’Associació Cultural Tot pel Ball. L’objectiu d`aquesta entitat era promoure tot tipus de balls per a tothom, amb la intenció de passar-s’ho bé. A l’any i mig, ja comptava amb 140 socis i amb altres persones que anaven als tallers de ball que es feien durant tot l’any.Aquesta Associació ha estat un col·laborador indispensable en el FESTIB@ALL, el festival de ball que l’AFA organitza anualment per recaptar fons per al manteniment del Centre Alois i els programes d’atenció social directa que du a terme a la ciutat del Prat . Molts recordaran Vicenç Sarsanedes i Claudette Briad - un matrimoni que a més a més de ser parella sentimental eren parella artística- voleiant a dalt de l’escenari.Doncs bé, recentment, aquesta entitat ha decidit dissoldre’s, i ho ha fet lliurant, el passat 13 de desembre, un donatiu a la nostra Associació. Des d’aquestes pàgines volem agrair-vos tot el que ens heu fet gaudir, dalt i a baix de l’escenari.

Sou molt grans.D’altra banda i seguint amb la dansa, l’Associació Balldespí -associació dedicada al foment del ball- organitza anualment una gala solidària en la que la dansa es posa al servei de causes i entitats de caire social. Enguany, la Novena Gala Solidària de Ball organitzada per l’Associació Balldespí amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i l’AFA Baix Llobregat ha destinat la recaptació a l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer del Baix Llobregat, recaptació que anirà destinada al manteniment dels programes que duem a terme a la ciutat. La Gala es va celebrar a la Biblioteca Mercè Rodoreda i comptà amb actuacions d’alumnes i professors de l’Associació Balldespí i de l’Escola Balluga’t.Voldríem agrair també els donatius fets per la Cooperativa Obrera del Prat, la Paradeta de Sant Vicenç (Associació de comerciants), la Unión Extremeña de Sant Boi, l’oficina de Caixabank del Prat i SANITAS a la nostra entitat. Moltíssimes gràcies a tots!!

Solidaritat amb l’AFA

Club Jasmín: Calçotada y Jordiada

La Desfilada “La Memòria està de Moda”, va a tornar a delectar el públic que va omplir de nou el Teatre modern del Prat. Una desfilada que enguany estava ambientada en el món dels musicals cinematogràfics i que, de la mà de les directores Cristina Otaegui i Mercè Rull, va teixir una fina melodia amb de les tendències de moda de les principals marques facilitades pels comerços del Prat i la inestimable aportació dels voluntaris. Una fina melodia per la que ens van tornar a guiar magistralment la Laura Quinto i en Jordi Salas, presentadors oficials de l’acte.

Els espectacles dels CAN-CANs, la veu de l’Alba Martínez i les coreografies de Ceci Muntanyà, Edu

Lacueva i Esther Viladecás van brillar en un Teatre Modern ambientat espectacularment per la ocasió sota la direcció artística de Laia Martínez, amb elements creats pels usuaris del Centre Alois de l’AFA i de l’Esplai. A destacar la confecció dels elements més simbòlics de l’escenografia per part de Carles Marty.

Des d’aquestes pàgines, volem tornar a agrair-vos a tots la vostra inestimable col·laboració i assistència: A les empreses que veu aportar obsequis per sortejar i oferir als desfilants, a les botigues per cedir el vostres vestits, als desfilants per ser-hi i als voluntaris, per fer que aquest magnífic acte sigui possible i cada any millor. Atots, de tot cor, moltes gràcies i fins l’any que ve.

La Memòria està de Moda 2018


19 AFA


Un total de 38.000 persones en situació de dependència van morir durant 2017 sense haver rebut les prestacions o serveis als quals tenien dret, segons el XVIII Dic-tamen de l›Observatori de la Dependèn-cia que alerta que diàriament van morir més de 100 persones en aquesta situació.

Aquest Observatori de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis So-cials assenyala, però, que la majoria dels paràmetres de gestió del SAAD -persones ateses, reducció de llista d›espera, incre-ment de sol·licituds, valoracions i de ser-veis i prestacions entregats- « han millorat «, però» en gran mesura, a base de serveis de baix cost dirigits fonamentalment als dependents ‹moderats› amb Grau I «.

Així, indica que 1.264.951 persones tenien reconeguda la seva situació de de-pendència en finalitzar 2017, 51.018 més que l’any anterior, de les quals 954.831 persones estaven sent ateses en el Siste-ma, 89.267 més que un any abans; un terç d’aquestes persones són dones (65%); el 72,2% són pensionistes, i més de la meitat (54,6%) tenen més de 80 anys.

El dictamen posa de manifest que la llista d’espera de les persones que estaven pendents de rebre una pres-tació ascendia a 310.120 (24,5%) en finalitzar 2017, tot i que són 51.078 menys que un any abans.

No obstant això, aquesta organitza-ció reitera que, a aquest ritme, es triga-ria “més de quatre anys a atendre l’ac-tual llista d’espera” i adverteix que és “especialment preocupant” que gairebé quatre de cada deu persones desateses (120.000 persones), són dependents ‘se-vers’ i ‘grans dependents’.

“Resulta que les persones amb més necessitats d’atenció són les que menys han vist reduir la seva llista d’espera, el que evidencia que les comunitats au-tònomes han optat per atendre aquells que poden reduir la llista d’espera amb menors costos per al Sistema (moderats ) i amb serveis de baix cost “, adverteixen els autors de l’informe.

D’altra banda, el document posa en re-lleu que, “un any més”, la despesa pública es distribueix incomplint el que preveu

la Llei (50% a càrrec de l’estat i l’altra 50% a càrrec de la Comunitat Autòno-ma. “a causa del model de finançament i a les reduïdes quanties del nivell mínim”. Així, assegura que l’Estat aporta el 20% de la despesa pública i les comunitats autònomes el 80% restant.

També assenyala que la “disminució” del finançament a les administracions autonòmiques des de juliol de 2012 fins a desembre de 2016 -reducció del nivell mínim i supressió del nivell acordat-, «su-posa ja una xifra acumulada de 2.700 mi-lions d’euros».

COMUNITATS AUTÒNOMES

En aquesta edició del dictamen hi ha deu comunitats autònomes amb suspens en una escala de zero a deu. Les que obtenen pitjors resultats a nivell global són Catalunya (2,5) Balears (2,14) i Ca-nàries (1,8), que contrasten amb els de Castella i Lleó (9,3), Castella-la Manxa (8, 2) i Andalusia (6,4).

Font: www.ara.cat

Un total de 38.000 dependents van morir el 2017 sense ser atesos, segons l’Observatori de la Dependència

21 PREVENCIÓ

Los pensionistas pierden un 56% más de poder adquisitivo en Cataluña

En Cataluña hay 1,5 millones de pen-sionistas que cobran de media unos 955,32 euros, según un estudio de UGT sobre la pérdida de poder adquisitivo de los pensionistas desde 2010. El 47% de las pensiones están por debajo del Sala-rio Mínimo Interprofesional (708 euros en 2017), de las cuales el 75% corres-ponden a mujeres como María.

La raíz del problema, apuntan sindi-catos y organizaciones, radica en las re-formas de la pensiones llevadas a cabo por los Gobierno del PSOE en 2011 y

Según un estudio de UGT, las pensiones deberían haber crecido 432 euros anuales si se hubiera seguido el ritmo del IPC nacional, 674 euros más según el IPC catalán

el PP en 2013. Esta última ha compor-tado que la subida anual ya no dependa directamente del IPC, sino que se apli-ca el llamado Índice de Revalorización de las Pensiones (IRP), que viene a ser una horquilla de incremento que va del 0,25% a un techo definido por el IPC +0,5%. El Gobierno central decide qué tramo de la horquilla aplica y siempre ha optado por el umbral más bajo: el 0,25% de subida anual.

2,4 euros mensuales más

El problema es que los precios han ido al alza en los últimos años, lo que se ha traducido en una pérdida de poder adquisitivo de los pensionistas. Este año las pensiones aumentarán de media 2,4 al mes, pero según el estudio de UGT,

la subida de-bería ser de 12 euros mensua-les —167 euros anuales— para no perder poder adquisitivo.

En el caso de Cataluña este desfase es mayor. “En Cataluña el IPC ha subido más, lo que se traduce en que los pensionistas catalanes han

perdido más poder adquisitivo”, defien-de Ricard Bellera, secretario de Trabajo y Economía de CCOO. Desde 2010 los precios en Cataluña han subido un 9,7%, cuando la media estatal ha sido del 7,7%, según datos recogidos por UGT. De esta forma, del estudio se desprende que los pensionistas catalanes han perdido un 56% más de poder adquisitivo que los del resto de España. Y es que tomando como referencia el IPC nacional, las pensiones deberían haber aumentado 432 euros anuales en los últimos siete años, según cálculos del sindicato. Pero si se aplicara una subida teniendo en cuenta el IPC catalán, las nóminas serían actualmente 674 euros más elevadas al año.

“Cuando uno proyecta hacia el futuro lo que ve es un desastre social”, se que-ja Carlos Penella, de 66 años y jubilado desde hace seis por motivos de salud. Este ingeniero, con una pensión de 2.500 eu-ros, se sumó a la Marea pensionista para reivindicar unas jubilaciones dignas para su generación y las siguientes. “Hoy co-bro una pensión, pero a lo mejor maña-na no; todo depende de lo que decida el político de turno”, lamenta. “La pensión no es un privilegio, es un derecho. Los jóvenes tienen muy asumido que no co-brarán la pensión, y esto no puede ser”, añade Ricard Bellera.

IVANNA VALLESPÍN Fuente: www.elpais.com


El poble dels pacients d’Alzheimer: un experiment holandès aclamat al mónEs diu Hogeweyk i alberga 152 persones amb un grau avançat de demència senil que viuen amb autonomia

A Weesp, al sud-d’Amsterdam, hi ha una comunitat tancada de 23 edificis decorats en quatre estils; té parcs, un teatre, un passeig comercial, un supermercat, un bar i un restaurant. En aquest lloc, una mena de petit suburbi anomenat Hogeweyk, viuen 152 persones l’exclusivitat de les quals es deu a una cosa que comparteixen: tots tenen un grau avançat de demència senil, sigui per alzheimer o per altres malalties associades.

Hogeweyk és un geriàtric, però res ho revela. Els estris mèdics estan al dipòsit del supermercat, per exemple, o en els rebostos dels apartaments. El bàrman que prepara els glops és un bàrman de veritat, només que, a més, té una especialització secundària en tracte d’ancians malalts. Els professionals de la salut estan en cada racó de la institució, però cap porta bata.

Els pacients segueixen les seves vides tranquil·les, afables, entretingudes, sense la violència de l’entorn més freqüent en els hospicis, que els treu les seves rutines quotidianes.

Eloy van Hal -graduat en ciències del consum que es dedica a productes i institucions de la salut des de 1997- va tenir una idea: deixar de confondre a la gent que ja està confosa. Això -esperava- milloraria el resultat dels seus tractaments.

I ho va fer. El 1993, quan Hogeweyk era encara un asil, el 50% dels pacients rebia medicació antipsicòtica; el 2015, només el 8%, segons ha informat The Economist. Els habitants de la nova vila, que es va posar en marxa el 2008 amb conceptes d’arquitectura i urbanisme que buscaven reproduir la vida de l’holandès mig, li van donar 9,1 punts sobre 10 en una enquesta del

2010, mentre la mitjana del país era de 7,5 punts.

Avui un de cada tres adults arriba al final de la seva vida amb alzhèimer o una altra forma de demència senil. Cada vegada més persones moren d’això: mentre des de 2000 les fatalitats per malaltia cardíaca es van reduir en un 14%, les degudes a aquests trastorns van augmentar en un 89%.

I al món, uns 50 milions de persones pateixen demència, la xifra que augmenta prop de 10 milions cada any. En aquest context, el raonament original de l’administrador de Hogeweyk cobrarà més importància

amb el pas del temps: “Tots aquests residents necessiten tractament mèdic, si. Tots prenen medicació. Tots tenen un grau avançat de demència. Però primer són persones”, va dir. "Aquí viuen persones amb demència, no dements ".

Val Hal va començar el projecte pensant quina mena d’institució voldria ell per als seus pares, i per a si mateix. El seu equip va arribar ràpidament a una conclusió: una que s’assemblés a la normalitat, tot el possible donades les circumstàncies. Per això l’eix havia de ser el benestar del pacient, no la comoditat de la feina de l’staff mèdic.

23 AFA

“Quan un camina per una ciutat no veu un metge al carrer, ni una infermera en plena atenció al client”, va dir a The Times. “Així que per què hauríem de veure’ls aquí? Els geriàtrics tradicionals causen por, estrès i nerviosisme. La gent està en un ambient que no reconeix, amb estímuls negatius i sense el context social que han tingut durant totes les seves vides”.

Un equip d’arquitectes va dissenyar el complex de 23 cases en quatre diferents “estils de vida”: cosmopolita, amant de la natura, de luxe i holandès tradicional. “La gent ha de triar”, va emfatitzar l’administrador a Business Insider. “Hogeweyk li dóna una enorme importància a l’elecció expressa”.

En cadascuna de les unitats viuen sis o set residents i una persona que en té cura, va amb ells a les activitats socials, els ajuda a fer les compres. El supermercat és un entreteniment per a molts. Està situat a un passeig comercial en el que els residents poden usar diners, si volen; en la pràctica només un grapat ho fa, els que conserven més lucidesa i no el senten com un problema extra. El que més solen comprar són dolços.

Poden beure cervesa o vi - i per això hi ha un bar- excepte que demostrin problemes en el consum de l’alcohol. A aquestes alçades no els “farem canviar els seus mals hàbits”, va ironitzar Van Hal. També tenen perruqueria i festes.

Alguns estudis han suggerit que la solitud fa tant de mal a la salut com el tabaquisme, i el doble que l’obesitat. I com els adults ancians són actualment el grup que més tendeix a viure en soledat, Hogeweyk els brinda activitats, des de ciclisme a passeigs, obres de teatre i bingo, perquè surtin a l’aire lliure i interactuïn.

A alguns residents els agrada col·laborar en les tasques del manteniment de les seves cases, com ho feien abans: tenir cura dels jardins, o doblegar les tovalloles exactament amb el seu estil de plec ... la teràpia de reminiscència -una de les bases de la institució, com la teràpia física i el tractament mèdic-pren moltes formes.

Aquest pont entre la vida normal d’una persona i els seus últims anys afectats per una malaltia neurològica com la demència és possible, per ara, només a Holanda, on l’estat fa una forta inversió en la salut dels seus ciutadans. Amb un cost de 6.000€ mensuals

LA AGENDA OLVIDADA... “Hace poco más de tres meses, los siete científicos españoles de mayor relevancia internacional hicieron un llamamiento conjunto. Entre ellos estaba el eminente cardiólogo Valentín Fuster y sus homólogos en la investigación del sida, Bonaventura Clotet, y el cáncer, Josep Baselga. Era una petición simple: que todos los reconocimientos y premios que se les dan en España se traduzcan en inversión y apoyo para la investigación. Menos galardones y más dinero, han querido decir las mejores eminencias del país, las personas que tienen en sus manos encontrar la cura para evitar miles de muertes. Han explicado que el presupuesto en investigación se ha recortado un 30% la última década. La doctora Maite Mendioroz, un referente en alzhéimer, recordó que el coste de hacer un kilómetro de AVE ( 15 millones de euros) es lo que costaría pagar el sueldo a unos 300 investigadores. Su conclusión: “Hay que invertir en personas”.

Extracto de un artículo de Gloria Serra en La Vanguardia.

per pacient , dels quals només aquells amb recursos aporten el 40%, cal un pressupost nacional com l’holandès: el 4,3% del PIB es dedica a l’atenció de les malalties cròniques .

Pots adequar tot un poble per ajudar els pacients amb demència, però si tens un estat que ho vulgui i ho pugui pagar, és clar.

Font: www.infobae.com

La enfermedad de Alzheimer supondrá un coste de entre 7.000 y 7.700 millones de euros para la sociedad catalana en 2050, dentro de 30 años, cuando tendrá 241.600 personas afectadas por este tipo de demencia, según un estudio realizado por Fundación ACE-Barcelona Alzheimer Treatment & Research.

El estudio pone de manifiesto los elevados gastos a los que se enfrenta

la sociedad catalana para asumir los costes directos e indirectos derivados del alzheimer, que ya es el cuarto problema de salud a nivel mundial y se prevé que afecte a más población con el paso de los años. Para afrontar esta epidemia resulta imprescindible adaptar el sistema sanitario, el sistema de servicios sociales y asegurar una mayor inversión en investigación médica.

Fuente: EFE

El alzhéimer costará a la sociedad catalana más de 7.000 millones de euros en 2050.


No buscar segundas opiniones médicasUn punto conflictivo, porque la búsqueda de otras opiniones médicas puede verse como una negación de la realidad del diagnóstico. En algunos casos esa puede ser la causa y, de hecho, la negación forma parte del proceso por el que pasa la mayoría de los cuidadores.

Pero hay casos en que la búsqueda de una segunda opinión médica está aconsejada, por ejemplo, cuando los síntomas, en este caso de demencia, no son los clásicos.

Si hay un diagnóstico de alzhéimer, pero la memoria no está claramente deteriorada, realizar nuevas exploraciones ayudaría a despejar dudas. Puede tratarse

de otras enfermedades neurodegenerativas para las cuales hay que tener precauciones especiales, por ejemplo, con el uso de los neurolépticos en la demencia con cuerpos de Lewy.

No aceptar la ayuda cu-ando me la ofrecían ni

pedirla cuando la nece-sitéUn clásico de las cosas mejorables en los cuidadores. Todo lo hacemos nosotros, porque es nuestra responsabilidad y si no lo hacemos se verá mal ¡Arrgggg! ¡Nooo!

En serio, serás mucho

mejor cuidador si aceptas que necesitas ayuda y dejas a los demás ayudarte. Un cuidador sobrecargado (es decir, el 99. 99 %) es un peor cuidador; alguien que hará las cosas de manera apresurada y se mostrará ansioso e irritable.

Muchas veces nos ofrecen

Cosas que hice mal como cuidadora y ahora comprendo

6 Cosas que como cuidadora pude haber hecho diferente

¿Qué hice mal? Tal vez el título no sea exacto, como cuidadores de personas dependientes hacemos lo mejor que podemos con lo que tenemos a mano. Nuestras decisiones pueden no ser las más óptimas, son mejorables, pero fueron las mejores que pudimos tomar.¿Que hay cosas que creo pude haber hecho de otra forma? Pues sí, hay cosas que ahora comprendo que pude haber hecho de otra manera para bien mío y de la persona bajo mi cuidado. Sobre ellas te hablo aquí por si en algún momento te son de ayuda.

6

Un 80% dels pacients amb Alzheimer són cuidats a casaVuit de cada deu persones amb Alzheimer són cuidades a casa durant les primeres fases la malaltia, segons l’estudi ‘Barreres físiques i Alzheimer’, encara que només el 20 per cent d’aquests espais estan completament adaptats.

S’estima que el 21 per cent d’aquests cuidadors supera els 70 anys i són jubilats que tenen cura del seu cònjuge, segons el document, elaborat per Sanitas i la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA)

25 AFA

ayuda y decimos que no. Otras no la ofrecen, pero ¿sabes qué? Hay que pedirla, sobre todo en el caso de que sean familiares directos, por ejemplo, otros hijos o nietos.

Es importante hacer saber que ser cuidador principal no es sinónimo de asumir de forma exclusiva y total todas las responsabilidades.

No formarmeCuando fui cuidadora to-davía no me había espe-cializado en la atención a adultos mayores y el área de la demencia era algo más bien alejado de mis intere-ses. Tampoco existían los muchos recursos que en la actualidad pone Internet gratuitamente a disposición de todos.Si hubiese buscado más información, si me hubiese educado mejor para desempeñar mi rol de cuidadora, tal vez mucho de los errores de los que ahora te hablo no los hubiese cometido, por ejemplo, el que te menciono a continuación.

Intentar cambiar sus ideas delirantesOtro clásico. Intentamos continuamente que la persona enferma comprenda que lo que dice no tiene sentido, que ese dinero del que tanto habla nunca existió o que su esposo murió hace mucho

Les dones són hereves universals de les cures a la llar de persones dependents, quan n’hi ha, i dels seus fills; sense oblidar les tasques domèstiques, que en la majoria dels casos s’assignen de forma automàtica les mateixes dones o li adjudiquen les circumstàncies familiars.

Set de cada deu cuidadors familiars de persones dependents i malalties com l’alzhèimer són dones; també els professionals sanitaris i d’àrees de les cures són majoritàriament dones.

El perfil de la dona cuidadora és d’uns 50 anys, filla de la persona que té cura, amb estudis mitjans, que va estar sis o set anys ocupant-se de la seva família i que va haver de deixar el seu treball en l’ 11 per cent dels casos, o fer ajustos en la seva vida laboral, el que li passa al 30 per cent.

Al 2017, més de dos milions de dones van treballar a temps parcial, és a dir, una de cada quatre dones.

Quan la parella té fills, les dones són el 92,63 per cent de les persones que demanen excedències (37.531 dones per 2.986 homes), segons dades recollides per l’Institut de la Dona.

I passa una cosa semblant si a casa tenen una persona dependent: el 84,04 per cent de les excedències per cures familiars van ser sol·licitades per dones (8.421 dones per 1.599 homes).

Les cures marquen el futur de les dones i la seva trajectòria laboral, sentenciant-les amb pensions més baixes, denuncien els sindicats.

tiempo, que no lo siga esperando para comer.

¿Qué conseguía? Pues generar ansiedad, tristeza y frustración ¿Ganancia? Ninguna.

Intentar imponer nuevamente nuestra lógica es un camino que solo conduce al fracaso. Cambiar de tema es mucho más afectivo, inténtalo y verás.

Insistir varias personas a la misma vez en que comieraTanta era nuestra preocupación por su rechazo a los alimentos que a la hora de la comida venían hasta tres familiares a intentar que los tomara. Normal que cuando se acercaba ese momento ya estábamos todos bastante alterados. Al final la alimentación se convirtió en fuente de mucho estrés.

Hacer de la comida un momento agradable en un espacio tranquilo es más aconsejable.

No tomar ni un respiroEstá muy relacionado con lo de pedir y aceptar ayuda, pero va más allá. Implica tomar un tiempo para descansar del rol de cuidador, no solo porque tenemos un turno médico o cualquier otro tipo de compromiso.

Tomar un respiro supone aceptar que necesitamos tiempo para nosotros y que lo pedimos y buscamos activamente. Esto pocos, muy pocos cuidadores lo hacen (muchos porque no tienen los recursos) y cuando sí deciden hacerlo es posible que pasen buena parte del

tiempo ansiosos pensando en cómo estará su familiar.

¿Pero sabes qué? Cuando regreses de ese respiro serás mejor cuidador, el respiro es para ti, pero repercute en el enfermo.

Dunia Chappotin

Les dones són hereves universals de les cures

Què Farem a l’AFA?

L’Ajuntament de Molins de Rei i l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat van segellar l’1 d’agost de 2017 l’acord de cessió per 20 anys de la tercera planta de l’antic CAP de Molins per a la construcció d’un centre de dia per a malalts d’Alzhèimer, després de que l’Associació fos la guanyadora d’un concurs públic per la creació d’un centre d’aquestes característiques a la ciutat.

Un any més tard, el 20 de setembre es celebra la inauguració del nou Centre Alois que l’AFA obrirà a Molins de Rei. Un acte que comptarà amb la presència d’autoritats de diferents àmbits i representants de la vida social i associativa del municipi.

Una remodelació a fons

L’Ajuntament de Molins de Rei destinarà l’antic CAP a donar serveis d’atenció sociosanitària a diferents col·lectius i a la ciutadania en general. Per aquest motiu ha destinat cada una de les plantes de l’edifici a un servei especialitzat amb especial incidència en la promoció de la salut i l’atenció a les persones en situació de dependència, i ho fa amb la participació activa d’entitats que tenen un gran arrelament social i històric a la ciutat i que, a més, comptem amb una dilatada experiència en el seu camp d’actuació, com és el cas de l’AFA Baix Llobregat, que el 2019 celebrarà 25 anys al servei dels malalts d’Alzhèimer

i llurs famílies.

La reconversió d’aquest espai donarà resposta a les necessitats dels malalts d’Alzhèimer de Molins de Rei i a les seves famílies i passarà a ser el primer centre de dia d’atenció especialitzada en aquesta malaltia de la vila, dins d’un espai sociosanitari rebatejat com a “Josep Maria Sala” en honor al molinenc que dona nom, gràcies a la seva destacada trajectòria al capdavant de la secció local de la Creu Roja de Molins de Rei, a un premi per a iniciatives socials i humanitaris.

L’estructura, un edifici de 4 plantes, s’ha deteriorat bastant precisament per estar en desús molt de temps, fet que ha fet necessària una important renovació, reestructuració i condicionament de les dependències i, per tant, ha requerit una gran inversió per part de la nostra Associació, inversió que superarà els 250.000€.

Ajudar el malalt i la família

Els Centres Alois de l’AFA Baix Llobregat són centres especialitzats en l’atenció a persones amb malaltia d’Alzheimer o altres demències en fases inicials i moderades, en els que es porta a terme un programa d’estimulació cognitiva multidisciplinar que té com a objectiu principal mantenir i/o

millorar les capacitats dels usuaris i la qualitat de vida tant dels malalts com dels cuidadors i familiars.

El Centre Alois de Molins de Rei compta amb una superfície de prop de 350 m2 i ocupa la planta de dalt de l’edifici, amb un accés directe pel camí antic de Santa Creu d’Olorda. Compta amb 3 sales d’estimulació per adaptar els diferents programes als diferents nivells de capacitats i deteriorament cognitiu dels usuaris, una sala d’estimulació multi sensorial, una sala de fisioteràpia, un menjador i una cuina. A més disposa d’una sala d’estimulació mitjançant el programa GRADIOR i una terrassa de més de 100 metres quadrats amb unes vistes espectaculars.

L’equipament de Molins oferirà, com en els altres Centres del Prat i Cornellà, una àmplia gamma de serveis assistencials de qualitat als malalts, amb l’objectiu de potenciar l’autonomia dels usuaris en totes les activitats. al mateix temps, donarà suport als familiars per ajudar-los a conviure amb la malaltia, i incorporarà totes les innovacions conegudes en l’estimulació cognitiva de malalts d’Alzhèimer a dia d’avui, innovacions que ja apliquem en els altres centres de l’Associació. A més el Centre superarà la ràtio demanada de professionals/usuaris exigida per la normativa.

El Centre Alois de Molins de Rei, a punt d’obrir portesAcabades ja les obres i adaptat l’espai, només resta obtenir els permisos per començar a funcionar amb normalitat.


27 AFA

QUÈ S’HI OFEREIX? El programa d’Estimulació Global Multidisciplinar que es desenvolupa als Centres Alois inclou activitats tant

en l’àmbit cognitiu com en el funcional i emocional:

• Model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP).• Estimulació cognitiva individual i grupal amb les més modernes tecnologies (gradior, neuronup, pissarres digitals).• Manteniment de les Activitats de la Vida Diària. • Protocol de detecció i derivació contra maltractments.• Taller de gnòsies.• Musicoteràpia.• Rebosteria.• Fisioteràpia: Rehabilitació i millora de les pèrdues motrius, exercici físic, gimnàstica passiva, esquema corporal, jocs esportius.

• Seguiment: neuropsicològic, fun-

cional, emocional i d'infermeria.

• Hort terapèutic.

• Orientació a la realitat.

• Reminiscència.

• Estimulació multi sensorial.

• Teràpia amb animals.

• Grups de suport emocional.

• Taller de pràxies.

• Manualitats.

Cal destacar la qualitat professional i humana del personal, que estarà format en l’Atenció Centrada en la Persona, prevenció detecció i derivació de maltractaments, reanimació cardiorespiratòria, estimulació multisensorial i cures sense subjeccions. A més, com tot el personal de l’AFA, estan subjectes al protocol peventiu d’assetjamet sexual i a la normativa de protecció de dades.

A l’espera dels permisos

L’Alois de Molins ja té una considerable llista d’espera, però no podrà començar a funcionar amb normalitat fins que els lents processos burocràtics que ens han de concedir els permisos pertinents

concloguin. Esperem que s’agilitzin aviat per poder començar a ajudar els malalts i familiars que necessiten aquest nou recurs que oferirem a la ciutat i rodalies. Us informarem tan aviat en tinguem notícies.

En els últims anys l’associació ha treballat molt durament per continuar creixent i atendre les nombroses famílies que precisen d’un centre més a prop de casa per lluitar contra la problemàtica de l’Alzhèimer. L’objectiu és que el centre creixi i es consolidi convertint-se en un referent per a la comarca igual que ho han aconseguit els altres dos centres situats al Prat i Cornellà de Llobregat. Volem ser el que hem aconseguit ser amb els altres

centres: un centre pioner, modern, que tingui els mitjans més avançats possibles i amb professionals formats en les més avançades metodologies en la lluita contra l’Alzheimer i altres demències.

Ens omple de satisfacció, doncs, que després de molts esforços, entrebancs i maldecaps, aquest projecte que tant temps i recursos ha requerit estigui ja a punt d’obrir les portes. El nou Centre Alois ja és una realitat.

Podeu fer les vostres consultes i reserves de plaça a través del mail: [email protected] o a través del telèfon 636.310.096

Altres serveis: • Dutxa.• Servei de càtering: esmorzar, dinar i berenar.• Podologia.• Perruqueria.

Los Grupos de Apoyo Emocional y Ayuda Mutua (GSAM) tienen por objetivo facilitar espacios de encuentro entre personas cuidadoras que se encuentran en situación similar, para que puedan compartir sus necesidades y preocupaciones y también sus vivencias y sus conocimientos. Se pretende reducir el impacto negativo del cuidado que, a veces, pueden experimentar los cuidadores y cuidadoras no profesionales, y mejorar la calidad de vida de las personas en situación de dependencia.El apoyo a los familiares con un enfermo de Alzheimer tiene como objetivo, por un lado, dar información y orientación a las familias sobre la enfermedad y los cuidados y tratamientos que debe recibir el enfermo, y por otro, acompañar en el proceso de duelo que supone el deterioro del enfermo.

Con ello, se pretende conseguir que el enfermo esté bien atendido tanto en los aspectos médicos, como en los aspectos familiares y, a la vez, que la tarea del cuidador se pueda hacer de forma saludable, es decir, evitando los sobreesfuerzos y la sobrecarga que

L’AFA és una Associació d’àmbit comarcal que, al néixer a Cornellà de Llobregat, ha anat creixent des del sud del Baix Llobregat, on la densitat de població també és més alta i d’on eren les fundadores de l’entitat. Amb el temps, l’AFA ha anat evolucionant i assolint la musculatura suficient com per oferir serveis i prestacions de qualitat més enllà del seu entorn inicial, tenint molt present que l’alzheimer no fa distincions geogràfiques i que és una malaltia que

fa que els familiars i malalts necessitin un suport considerable.

En aquest context, recents trobades entre l’Ajuntament d’Abrera – a qui des d’aquestes pàgines volem agrair el respecte, interès i gestió de la situació- i la nostra entitat, han posat de manifest l’existència d’un nombrós grup d’afectats per la malaltia en aquesta ciutat. D’entre aquests familiars, l’Esther Union i l’Aroa i l’ Antonio Conejero han decidit tirar del carro i

assumir el que serà la nova delegació de l’AFA Baix Llobregat a Abrera per donar un servei de proximitat a les famílies que es troben amb aquesta problemàtica, comptant, al mateix temps, amb tota la capacitat, estructura i experiència acumulada per l’AFA al llarg de més de 24 anys vetllant pels malalts d’Alzheimer i llurs famílies.

Podeu contactar amb ells a través del mail [email protected]àcies i que feu molt bona feina!

habitualmente se manifiesta en forma de síntomas: estrés, ansiedad, depresión, aislamiento, etc.

La metodología de trabajo se concreta en la atención multifamiliar (grupos de apoyo) y la atención unifamiliar (entrevistas familiares de contención, información, apoyo y elaboración de la enfermedad).

Este nuevo Grupo de Apoyo de Castelldefels, de periodicidad quincenal e iniciado en febrero, se suma a los que ya realiza actualmente la Asociación en otras localidades de

la comarca: Sant Vicenç dels Horts, Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà (2), Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat i Sant Boi.

También está planificado iniciar, en breve, un grupo de apoyo en Esparreguera, os mantendremos informados sobre la fecha de inicio del mismo.

Para apuntarse a este nuevo Grupo de Apoyo, póngase en contacto con la delegada de la AFA Baix Llobregat en Castelldefels: Alba Naval, 616 197 571 / [email protected]

Nova delegació de l’AFA a Abrera

Nuevo Grupo de Apoyo de la AFA para familiares, en Castelldefels


29 AFA

A partir de este mes de septiembre, gracias a un acuerdo alcanzado con el ayuntamiento de esta localidad, la Afa contará con un nuevo despacho de atención al público en la localidad de Sant Vicenç dels Horts, en el que poder atender a las familias, socios y socias y personas que necesiten orientación sobre la enfermedad de Alzheimer o los servicios que la AFA puede ofrecer para paliar los estragos de esta enfermedad. El despacho se halla ubicado en La Foneria (Carrer del Claverol, 6-8) y el horario de atención será los miércoles de 11 a 12 de la mañana. También estamos en conversaciones para abrir sendos despachos en Abrera i Esparreguera. Esperamos poder tenerlos todos operativos ya en octubre. Os mantendremos informados.

Nuevo despacho de atención en Sant Vicenç dels Horts

Cursos monogràfics sobre la malaltia d’Alzheimer i la cura de persones amb demènciaL’AFA Baix Llobregat realitza periòdicament cursos monogràfics d’ampli espectre sobre l’alzhèimer, destinats a cuidadors, familiars i professionals de l’atenció sanitària.

Recentment hem realitzat noves edicions del Curs Monogràfic sobre aquesta malaltia a Castelldefels i a Vilanova i la Geltrú (de la mà de l’AFA de Vilanova), i en tenim de programats dos més: un a Esparreguera (18 hores repartides entre els dijous que van del 2 d’octubre al 13 de desembre), i un altre a Abrera, les dates del qual encara estan per concretar. El curs està pensat per a que professionals experts en els seus àmbits expliquin la problemàtica de la malaltia de l’Alzheimer des del seu vessant, millorant i ampliant els coneixements dels alumnes sobre les seves característiques i tractaments. Es pretén també aportar estratègies per

afrontar les situacions més conflictives, al mateix temps que ens assegurem de donar la millor qualitat de vida als afectats per la demència i aprenem a cuidar-nos per a poder cuidar.

De cara al futur més proper, tenim programada una nova edició del curs monogràfic a la ciutat d’Esparreguera, curs que es celebrarà durant els dijous que hi ha entre el 2 d’octubre i el 13 de setembre. El curs serà de 18 hores totals de duració (2 per dijous, de 17 a 19h) repartides en diferents sessions temàtiques que podeu consultar al díptic del curs que trobareu a la secció agenda de la nostra web.

Quan envellim el deteriorament de les facultats físiques e intel·lectuals acaba afectant a la capacitat de recordar, però si es realitza una adequada estimulació de les funcions cognitives del malalt, el cervell es capaç de crear i establir unes noves connexions neuronals, que substitueixin l’àrea cognitiva atrofiada.Els nostres tallers de memòria estan dirigits a malats d’Alzheimer que es troben en una fase inicial o lleu de la malaltia, amb l’objectiu d’aconseguir que els malats mantinguin o recuperin habilitats i hàbits perduts a causa del deteriorament. Oferim també tallers grupals dirigits a gent gran amb problemes de memòria

lleus amb l'objectiu d'exercitar la ment. Les sessions estan conduïdes per psicòlegs experts en deteriorament cognitiu, creant un espai que potencia la memòria i ajuda a cada usuari a trobar la millor manera de retenir la informació. L’objectiu general és frenar l’avançament del deteriorament de la memòria mitjançant la realització de teràpies d’estimulació cognitiva i el foment de la relació.

Els nostres tallers ja fa temps que es realitzen a Castelldefels, Cornellà, El Prat de Llobregat, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat i St. Joan Despí, però en breu -estem pendents de confirmar dates i horaris- començarem a fer-los a Sant Vicenç, Esplugues i Abrera. Esteu pendents de la web de l’AFA per saber les dates d’inici dels tallers d’estimulació cognitiva en aquestes poblacions!

Ampliem els tallers d’estimulació cognitiva

Nueva normativa de protección de datosAFA Baix Llobregat fue una de las entidades pioneras en prestar atención y aplicar la normativa de protección de datos. Teniendo en cuenta la sensibilidad de los datos que recopilamos para poder atender a los usuarios de nuestros centros y orientar a las familias, y viendo la emergente problemática que la era digital conlleva, AFA Baix Llobregat formó a sus profesionales para poder, desde febrero de 2014, cumplir con la ya antigua Ley Orgánica de Protección de Datos 15/99. Habiendo pasado con buena nota las pertinentes auditorías sobre el cumplimiento de la misma, en estos momentos estamos acabando de reajustar las anteriores medidas para garantizar la privacidad de los datos que usamos para poder cumplir con nuestra función según la nueva normativa europea, el Reglamento General de Protección de Datos 2016/79 del Parlamento Europeo. Recordarles que pueden ejercer sus derechos ARCO (acceso, rectificación, cancelación y oposición) a través de nuestro mail ([email protected]), así como los nuevos derechos que otorga la nueva normativa: derecho al olvido y a la portabilidad de datos.


31 AFA

El poder del riureQuan érem petits rèiem una mitjana de 300 vegades al dia, hàbit que hem ant perdent amb el pas dels anys fins a reduir-lo a una mitjana de 20 vegades al dia en la edat adulta. Aquest canvi d’ ”humor” no resulta gaire adequat per al nostre organisme. Quan riem, el nostre organisme allibera una gran quantitat d’endorfines, hormones produïdes pel sistema nerviós i responsables, entre altres coses, d’alleujar el dolor, disminuir l’ansietat i donar-nos una agradable sensació de benestar. Per això, després d’una bona estona rient ens sentim relaxats, igual que passa després de la pràctica de qualsevol esport (un altre gran generador d’endorfines). De fet, tres minuts de riure equivalen a uns 10 minuts d’exercici aeròbic.Riure és saludable:

-Les endorfines que genera el riure són una mena de sedant natural. Per aquest motiu es fa servir en teràpies de convalescència i per millorar el sistema immunològic.

-Quan riem introduïm el doble d’aire als pulmons amb la conseqüent oxigenació extra de l'organisme. Mentre riem estem movent gairebé 400 músculs de la cara, el coll i l’abdomen. El seu efecte tonificant i rejovenidor està més que provat.

-Riure provoca un efecte de massatge sobre la columna vertebral i les cervicals on solen acumular-se totes les tensions. -També estimula la melsa i elimina toxines de l’organisme. En moure el diafragma s’origina un massatge

intern que facilita la digestió i ajuda a reduir els àcids grassos i les substàncies tòxiques.Sis motius per riure:

1 – Millora la salut física i mental.

2 – S’adquireix una actitud més positiva en la vida.

3 – Allibera bloquejos emocionals.

4 – Potencia la motivació i l’entusiasme.

5 – Millora la relació amb els altres.

6 – Redueix l’estrès.

Una bona sessió de rialles a casa, a la feina o en un taller de risoteràpia, produeix efectes molt beneficiosos en el nostre organisme, tant físics com mentals. Tot seguit, un seguit d’acudits per ajudar-vos a fer salut!

- Venía por la oferta de trabajo...

- ¿Habla usted inglés?

- Sí señor...

- ¿Nivel?

- Level...

- ¿Ha visto usted como toca mi hijo el violín? ¿Qué le parece su ejecución?

- Hombre, ejecutarlo me parece excesivo, pero dos guantazos ya le daba...

¿Qué le dice una impresora a otra?

¿Esta copia es tuya o es impresión mía?

- ¿Este vino, de dónde es?

- De Islandia, creo.

- ¿No pone la ciudad?

- Tetravrik.

- Cariño, ¿quieres que los dos pasemos un fin de semana perfecto?

- ¡Vale!

- Pues nos vemos el lunes...

- Cuánto dura la batería del móvil?

- Depende de la autonomía.

- No sé...Pongamos Galicia, por ejemplo

- El mes pasado contraí matrimonio.

- Contraje.

- No te jode! No iba a ser con chándal!

- Pues hoy he echado un partido de basket con los amigos.

- ¿y cómo habéis quedado?

- Por Whatsapp.

- Mamá, ¿qué haces en frente de la computadora con los ojos cerrados?

- Nada, hijo, es que Windows me dijo que cerrara las pestañas...

- ¿Qué tal? ¿Nervioso?

- Sí, un poco...

- ¿Es tu primera vez?

- No, ya había estado nervioso antes...


La agresividad no es un síntoma inherente al alzhéimer, la mayoría de los enfermos nunca llega a desarrollar un comportamiento agresivo, aunque sí es verdad que la prevalencia de estas conductas es significativa.Se estima que alrededor de un 20% de los enfermos que aún permanecen en la comunidad manifiestan comportamientos agresivos, y este número escala hasta el 50% entre aquellos que ya están en una institución.

No hay una fase de agresividad en el Alzheimer específica, sino que esta es más común en las fases moderadas y avanzadas. También se sabe que la agresividad Alzheimer, que puede ser física y/o verbal, no surge de la nada, sino que generalmente tiene un desencadenante ambiental o en las propias condiciones de salud del enfermo.

Por ejemplo; ¿sabías que los delirios son uno de los mejores predictores que hay de los comportamientos agresivos en las personas con demencia? Cuando un enfermo tiene delirios, algo que puede pasar sin que los familiares sean muy conscientes de ello, las posibilidades de un comportamiento agresivo se disparan.

¿Qué podemos hacer en el manejo de la agresividad en las personas con demencia?

Si te preguntas cómo tranquilizar a un enfermo de Alzheimer, te tengo una noticia que te puede desilusionar: no existen recetas mágicas, el alzhéimer y las demencias en general son el resultado de un cambio tan radical en el cerebro que el manejo de sus síntomas es en extremo complejo.Más que pasos específicos, hay

estrategias que pueden guiarnos sobre cómo tratar a una persona con demencia agresiva:

Identifica la causa: puede ser difícil, lo sabemos, hemos estado donde tú estás ahora. Pero por la causa empiezan las soluciones. Piensa:¿Se pone agresivo a partir de determinada hora del día?¿Delante de x persona?¿Cuando tiene alguna infección o lleva días con estreñimiento?¿Cuando le cambias su rutina?¿Cuando tú estás más alterada?

Adelántate a la causa: si logras identificar la causa o el desencadenante de episodios de agresividad alzhéimer, evítalo en la medida de lo posible, si no puedes, entonces prepárate. Para esto último te puede ser de ayuda la siguiente idea.

Identifica lo que ayuda a evitar o a extinguir episodios de agresividad: es importante que vayas siendo consciente de todos los elementos que rodean la agresividad, incluyendo aquello que logra calmarle ¿Empezar a caminar? ¿Cantar? ¿Poner la tele? Lo que sea, ten a mano un recurso.

Cuida tu reacción: ¿Qué sucede cuando alguien te grita? A mi al menos me provoca una especie de reacción en espejo y mi primer impulso es gritar también ¿Por qué los enfermos de alzhéimer van a ser diferentes? Cuida cómo reaccionas ante los comportamientos del enfermo, puedes estar contribuyendo a que aparezcan episodios de agresividad.

¡Espera!…respira: sí, muy relacionado con lo anterior. Antes de reaccionar, espera unos segundos, respira, sal de la habitación si es necesario. Que tu respuesta sea planificada, no fruto del momento. Es difícil, pero con un poco de práctica y esfuerzo se logra.

Distrae: siempre lo decimos, distraer es una de las técnicas más efectivas para abordar las alteraciones del comportamiento en las personas con alzhéimer. Cambia su foco de atención, auxíliate de esas cosas que anteriormente mencionamos, las que le gustan. Algo tan sencillo como preguntarle por un tema sobre el que le encanta hablar puede hacer que se calme.No discutas: decir al enfermo que no, que él no tiene razón, que son imaginaciones suyas, que nadie se está burlando de él ni le está robando no va

15 Ideas para manejar la agresividad en el alzhéimer

33 AFA

La síndrome vespertina és un conjunt de símptomes que ocorren en un moment determinat del dia i que poden afectar persones amb demència en edat avançada. Segons la Alzheimer‘s Association, es presenta en el 20% de les persones amb aquesta malaltia.

Una investigació publicada a la revista Nature va mostrar que hi ha un circuit en el cervell de ratolins que vincula el ritme circadià i l’agressivitat. Els investigadors han

desenvolupat eines proteiques especials capaços de controlar les cèl·lules del cervell que causen el comportament.

“Hem demostrat que el rellotge circadià en ratolins està estretament vinculat a un centre d’agressió del cervell per un circuit cel·lular. El cervell humà té aquests mateixos grups de cèl·lules que travessen el circuit”, diu Timothy Lynagh, professor assistent al departament de disseny de Fàrmacs i Farmacologia

de la Universitat de Copenhaguen, un dels autors de l’estudi.

El descobriment és particularment rellevant per als pacients d’Alzheimer que experimenten agressivitat durant la nit, és a dir, síndrome vespertí. Amb aquest coneixement es poden dur a terme més estudis per enfocar farmacològicament aquest circuit i atacar les cèl·lules que fan que les persones siguin agressives al final del dia.

a funcionar. No discutas, distrae y evita la confrontación.

No intentes razonar ni que asuma tu lógica: su lógica ya es la del alzhéimer y no tiene nada que ver con la tuya. Si bien es verdad que explicar con frases cortas y sencillas lo que se va a hacer ayuda a disminuir los niveles de ansiedad, ya entrar en el terreno de que el enfermo asuma tu lógica es batalla perdida.

Juega con el ambiente: ¿El ruido le molesta? ¿O estar muchas horas sentado en el sillón sin hacer nada le provoca inquietud? ¿Tal vez un poco de música le hace estar más calmado? ¿Hay mucha luz? ¿Poca? Por ensayo y error ve encontrando aquellos estímulos ambientales que favorezcan su tranquilidad.

Realiza actividad física: en especial caminar. A ambos les vendrá bien.

Realiza otras actividades que aporten dinamismo a su vida: ver fotos y vídeos antiguos, realizar estimulación cognitiva, conversar sobre su vida pasada ¡bailar! Apóyate en las cosas que antes le gustaban y no impongas nada. Obligarlo a hacer determinadas actividades es peor.

Crea una rutina: generalmente a los

enfermos de alzhéimer los cambios de rutina no le sientan bien. Crea una rutina diaria, así tú ganarás en pericia y é/ella en seguridad.

No olvides los sentidos: la mayor parte de las recomendaciones que hemos dado en este artículo están orientadas a personas en fase leve moderada de la enfermedad. Para fases más avanzadas el uso de los sentidos es fundamental. Puedes darle masajes en las manos o acariciar su rostro, esto generara tranquilidad.

Tampoco ignores el poder de una mascota: ¿no has visto el rostro de una persona con alzhéimer cuando se le acerca un perro? Es enternecedor.

Si tienes mascota, usa ese vínculo a tu favor. Recuerda que el tiempo que pasa en actividades que le generen bienestar, es tiempo que no está disponible para la agresividad.

Seguridad ante todo: generalmente la agresividad en el alzhéimer es verbal, pero en otras ocasiones va a más y llega a ser física. Es importante que ambos estén a salvo. Ten a mano un número de teléfono al que puedas acudir en caso en que las cosas se salgan de las manos (repetimos, es raro). Es posible que necesites salir de la habitación, dejarle que se calme y después regresar con ¿una sonrisa y una merienda?

Fuente: www.infotiti.com

LA SÍNDROME VESPERTINA


-¿Qué conclusiones se han extraído de la reunión?

-Que analizar el genoma, interpretarlo, es extremadamente complicado. Secuenciar es fácil, pero interpretar es extremadamente difícil. Hemos detectado puntos del genoma que pueden ser interesantes, pero son conclusiones muy preliminares que tendremos que ir siguiendo con los años para estar realmente seguros de que son significativos para la enfermedad de Alzheimer. Esperamos que en un año o un año y medio podamos haber concluido estos dos proyectos y tengamos una respuesta. Saber qué genes están más implicados en la enfermedad nos hará entender las bases biológicas, lo que servirá para diseñar nuevos fármacos.

-¿En definitiva, analizan

Los días 9 i 10 d’abril, en el Hospital de Sant Pau de Barcelona se hizo una reunión pionera que ha reunido a cuarenta expertos en Alzheimer de toda Europa. Durante dos días, se han reunido miembros de la Alzheimer Disease Exome Sequencing Consortium (ADES) y de la European DNA Bank for Deciphering the Missing Heritability of Alzheimer ‘s Disease (EADB). Han hablado de dos proyectos que, mediante el análisis de miles de datos compartidos entre investigadores de todo el mundo, deben servir para averiguar cuáles son las bases genéticas de la enfermedad, que todavía es una incógnita para la comunidad científica. Hablamos de las conclusiones de estas jornadas y del estado de la investigación sobre el alzhéimer con Jordi Clarimón, el jefe de la Unidad Genética en enfermedades neurodegenerativas del IIB Sant Pau.

Jordi Clarimón: ‘Podem tenir una certa esperança amb la vacuna contra l’Alzheimer’

el genoma de numerosos pacientes con Alzheimer para averiguar qué tienen en común y poder atacar la enfermedad por este punto común?

-Exacto. El genoma con que naces te predispone y protege de muchas enfermedades y con estudios como estos queremos averiguar qué genes tienen o pueden tener efecto en la predisposición y protección de estas afecciones. No sabemos qué hallazgos haremos. Quizá necesitamos más muestras o quizás vemos que con esta muestra podemos interpretar la arquitectura genética del Alzheimer. Todo esto lo sabremos a corto o medio plazo.

-¿En una enfermedad en la que la influencia genética oscila entre el 60% y el 80%, un estudio

como éste es central?

-Los datos son correctos, pero creo que, a veces, nos deslumbran. La genética tiene importancia en la enfermedad de Alzheimer, pero explica una parte r e l a t i v a m e n t e pequeña. Es una

enfermedad muy compleja y no sabemos cómo el ambiente modifica el efecto genético. No se puede decir que se trate de una enfermedad genética. Los genes no determinan el riesgo, pero sí que lo modifican. Yo siempre me alejo del determinismo genético.

-Se sabe, sin embargo, que variantes genéticas como la apoE4 influyen en el Alzheimer ...

-Sí. El apoE4 es una variante genética que se sabe, desde los años noventa, que tiene influencia en la enfermedad. Quién la tiene, tiene más riesgo de cogerla. En la reunión, hemos hablado de varios genes que pensamos que pueden influir, pero en el caso de esta variante se sabe seguro. Cualquier persona que viva hasta ochenta y cinco años tiene un 15% de posibilidades de tener Alzheimer. Si se tiene esta variante genética en el genoma, el riesgo pasa del 15% al 25%. Además, si la persona tiene la mala suerte de haber heredado dos copias del apoE4 (una por parte del padre y una por parte de la madre), las posibilidades de tener Alzheimer suben al 50%. Se calcula que el 15% de la población catalana tiene esta variante. Aparte, menos de un 1% de los casos son genéticos en el sentido de que los genes tienen una mutación que

35 AFA

origina el desarrollo de la enfermedad con total seguridad. Después hay formas más comunes, como el caso de la apoE4, que predisponen al desarrollo la enfermedad, pero no la aseguran. Además, hay genes con un efecto menor que modulan el riesgo de desarrollarla. Pero no tienen tanta influencia ni fuerza como la apoE4. Conocemos veinte de estas variantes genéticas moduladores y con proyectos como este queremos descubrir más. Queremos tener más piezas para completar el puzle e interpretar la arquitectura genética del Alzheimer.

-¿Es posible saber si se tienen estas variantes genéticas?

-No tiene ningún sentido clínico. Informar a una persona de que tiene la variante de la apoE4 y las otras variantes moduladoras es muy desaconsejado. Por más que un paciente sepa que es portador del apoE4, esta información no es importante porque no se puede saber si tendrá alzhéimer ni, en este caso, cuando lo tendrá. Además, tampoco hay tratamiento, no hay ninguna vacuna.

-¿Y eso cómo se detecta?

-De dos maneras. La primera es la neuroimagen. Se pone un trazador que señala que hay segregación de la proteína que segrega el alzhéimer y, aunque no haya manifestación clínica, significa que la enfermedad se desarrolla. También se diagnostica con la pulsión lumbar: se toma líquido cefalorraquídeo y se analizan y valoran unas determinadas proteínas. De estas maneras, se puede saber que la persona comienza a desarrollar la enfermedad, pero no se sabe cuándo se manifestarán los primeros síntomas. Ahora se ve el Alzheimer como un continuo que dura veinte años o más y que no necesariamente se debe diagnosticar cuando hay demencia. Pero, insisto, saber antes de tiempo que se tiene la enfermedad no sirve de gran cosa. Sería diferente si los fármacos experimentales (la famosa vacuna contra el alzhéimer) fueran efectivos. Si funcionan, probablemente, estos individuos que ya tienen la enfermedad dentro serán los primeros de beneficiarse.

-¿Cómo está esta línea de investigación?

-La vacuna del alzhéimer debe servir para evitar que se acumule una proteína (la proteína precursora del beta-amiloide) que todos los pacientes con la enfermedad acumulan en el cerebro. Los tratamientos en fase experimental atacan esta proteína y hacen que el sistema inmunitario la reconozca y la elimine.

-¿Avanza este tratamiento?

-Hoy tengo más esperanzas que años atrás. Antes, esta investigación avanzaba a perdigonazos, pero ahora se hace más cuidadosamente y algún dato preliminar que hemos oído en algún congreso hace tener bastantes esperanzas. Soy cauteloso con estas cosas, pero en estos momentos podemos tener cierta esperanza.

-¿Qué habría que hacer para avanzar más rápidamente?

-Más inversión. En Estados Unidos invierten mil millones de dólares anuales en la investigación contra el alzhéimer. Además, al ser inversión pública, los genomas secuenciados son abiertos a todos. En Europa, el funcionamiento es diferente porque cada uno tiene sus datos y el acceso es más complicado. Ahora hemos incluido la secuenciación de los americanos a los datos europeos. En Estados Unidos existe la conciencia de que es una enfermedad muy importante que tiene un tratamiento casi más caro que el cáncer y es por eso que han aumentado de cuatrocientos millones de euros anuales la inversión para el Alzheimer.

-¿Y aquí?

-El estado español invierte este año 115 millones en toda la investigación biomédica (no únicamente en el alzhéimer, sino también en el cáncer, las enfermedades cardiovasculares y las infecciones, por ejemplo). El estado español invierte el 1,2% del PIB en investigación y desarrollo y Cataluña un 1,4%. Pero la media europea es del 2% y la de los Estados Unidos del 2,6%. El estado español ha disminuido la inversión en I + D de un 35% desde 2010. En cambio, el gasto militar será de 8.000 millones de euros este año!

-Sin embargo, ¿hay razones para ser positivos?

-Sí, en el Hospital de Sant Pau, por ejemplo, se investigan mucho todos los tipos de demencias, no sólo el Alzheimer. Cada una tiene unas bases biológicas diferentes de las otras y por ello es importante que sean bien diagnosticadas. El Hospital de Sant Pau es un referente europeo en este campo, por lo que la reunión se ha hecho aquí. Podríamos trabajar mejor, pero, si, además de crecer la inversión pública, aumentara también la filantropía. Los países anglosajones tienen la costumbre de dar mucho dinero a la ciencia. Aquí, a pesar de iniciativas como el Maratón de TV3 o la Fundación La Caixa, esta cultura no es tan extendida y la filantropía sólo abarca el 1% del total de dinero destinado a la investigación.

Font: https://www.vilaweb.cat // traducción al castellano: X. R.

Les sales multisensorials o sales snozelen, són espais interactius dissenyats per estimular els sentits i generar experiències que ajudin els usuaris a donar significat a les sensacions que perceben. A través de la il·luminació, les aromes, la música i els sons, les textures, etc. es recrea una atmosfera de calma, seguretat i protecció que convida a l’exploració i al joc.

En aquests espais creem ambients accessibles físicament i cognitiva que fomenten l’estimulació dels sentits, la interacció i la comunicació. Són ambients relaxats i agradables, on les persones estan en un estat molt positiu. Així mateix, hi ha diferents elements molt estimulants que fan que les persones es puguin concentrar en activitats senzilles que permeten treballar aspectes com la memòria, la comunicació, el desenvolupament

Estimulació multisensorial als Centres Alois de l’AFAAl llarg d’aquest any, i amb la mateixa voluntat de sempre d’oferir als nostres usuaris les més noves i eficaces teràpies, hem implementat en els nostres Centres Alois l’estimulació multi sensorial generada en ambients específics, teràpia que està especialment indicada per a persones que tenen alzhèimer o un altre tipus de deteriorament cognitiu.

En els nostres centres Alois ja hem començat a treballar amb aquesta tècnica innovadora i està sent tot un èxit. Els nostres professionals van rebre una molt bona formació que els va donar les eines per poder treure-li el màxim partit als diferents recursos que ofereix la teràpia. Les sales snozelen ens han permès arribar de manera més adient a les persones dels Alois amb un grau de la malaltia una mica més avançat i que d’una altra manera ens era més complicat fer-ho. Seguirem treballant dia a dia per consolidar aquest mètode com un més dels que tenim als nostres centres que són referència.

cognitiu i fins i tot aspectes relacionats amb la fisioteràpia o la logopèdia. És un espai ideal per connectar amb un mateix, amb l’entorn i amb els terapeutes.

Tots els sentits reben informació de l’ambient (llum, vibracions sonores, etc.) que ens envolta i aquestes dades es converteixen en impulsos nerviosos que arriben al cervell, on s’interpreten com sensacions significatives. Però l’envelliment provoca canvis en la part del cos relacionada amb les sensacions i modifica la forma en què els sentits (gust, olfacte, tacte, vista i oïda) donen informació. D’aquesta manera, aquests sentits es tornen més lents i maldestres i es necessita major quantitat d’informació sensorial per apreciar la sensació.

Segons els experts, aquests canvis sensorials poden tenir un gran impacte sobre l’estil de vida i poden suposar problemes de comunicació i interrelació social, ja que tot el que coneixem del món prové de la interpretació dels missatges rebuts pels sentits. Per tant, l’estimulació sensorial

pot ajudar a aquestes persones a entrar en contacte amb el seu entorn i a entrenar les cèl·lules nervioses principals del nostre cervell perquè segueixin receptives als estímuls.

Millores en casos d’Alzheimer

Sens dubte, dins de la geriatria, les sales multi sensorials adquireixen un paper protagonista com a teràpia en casos d’alzhèimer, demència o parkinson perquè en tots ells hi ha una dificultat per part del malalt per percebre, comprendre o controlar les habilitats psicomotrius, aspectes que pot millorar l’estimulació sensorial, doncs està estretament relacionada amb el desenvolupament de l’activitat cerebral i dels processos cognitius.

La demència, en totes les seves variants, provoca l’alteració de les capacitats cognitives, conductuals i emocionals. I l’estimulació sensorial permet abordar aquests tres aspectes.

Hem de tenir en compte que quan la demència o l’Alzheimer han assolit un

Què hem fet als Centres Alois


37 AFA

cert nivell és molt difícil per al pacient comprendre el seu entorn i comunicar-se. Per això, estímuls tan bàsics com un canvi de color, una imatge o una llum en moviment poden ajudar a que aquesta persona decideixi què és el que prefereix d’aquest entorn. Aquesta possibilitat d’elecció millora la seva confiança, l’autocontrol, la concentració i estableix un punt de comunicació.

Així mateix, permet treballar les emocions. Per exemple, els receptors de l’olfacte envien missatges directament als centres més primitius del cervell, on s’estimulen les emocions i els records. I tampoc s’ha d’oblidar que mitjançant aquestes sales es poden treballar habilitats motrius, tàctils, auditives, visuals, etc. i avaluar la fase de la malaltia i la seva evolució en els pacients que van a ser tractats.

En els casos d’Alzheimer les possibilitats de l’espai han de ser ajustada a les necessitats específiques

de cada persona. Depenent de la fase del procés de la malaltia en la qual es troben, es treballa amb objectius concrets i formes de treball adaptades a cada situació.

Segons els sentits que es vulguin estimular, podem realitzar la següent classificació del material d’estimulació:

- Visual: fibra òptica, llum ultravioleta, tubs de bombolles, discos d’efectes amb el seu projector.

- Tàctil: panells de textures, caixes amb diferents productes de diferents mides, formes i textures.

- Olfactiva: difusor d’aromes.

- Gustativa: mossegadors i mastegadors.

- Auditiva: panells musicals, instruments, música ambiental, sofà amb vibració al compàs de la música.

L’estimulació pot ser controlada,

manipulada, intensificada o reduïda, presentada de forma aïllada o combinada, pot interactuar de forma activa o passiva i pot provocar la percepció de motivacions, interès, oci i relaxació de forma terapèutica o lliure.

La possibilitat de controlar l’entorn per obtenir una resposta del mateix, és el que converteix a les sales multi sensorials en instruments bàsics a tenir en compte. Perquè encara que l’estimulació sensorial es pot i s’ha de treballar en totes les activitats quotidianes -com ara el tacte i la visió a través del contacte d’estris que sol manejar o l’olfacte i el gust en el moment del menjar- també és cert que, de vegades, és molt difícil que aquestes persones percebin i organitzin bé la informació en els entorns naturals i, en canvi, en un ambient més relaxat i amb estímuls controlats es poden aconseguir més objectius de la intervenció.

Vàries fonts

Aplicació del programa REMI al centre Alois del PratEl programa REMI pretén contribuir a la prevenció del deteriorament cognitiu en persones grans amb dependència, així com a la reducció dels símptomes en aquelles que ja el tenen. El seu disseny, basat en la Teràpia de Reminiscència, ha estat una iniciativa de la Fundació Salut i Envelliment (FSiE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. A l’AFA Baix Llobregat hem volgut col·laborar en aquest projecte, el centre Alois del Prat ha estat centre pilot i ha dut a terme les sessions del protocol del programa REMI amb un gran èxit entre els participants.

El programa REMI proporciona una bateria d’eines i recursos per dur a terme una intervenció grupal basada en la teràpia de reminiscència. D’una banda, inclou una guia i un protocol d’intervenció flexible, amb orientacions i recomanacions per una bona implementació. D’altra banda, subministra un ampli conjunt de recursos audiovisuals, especialment seleccionats com estímuls potents pels records i emocions de fets vitals del passat de les persones grans.

Alvaro Gonzalez Psicòleg Alois Prat i Laura Puente Terapeuta Alois Prat

Tot seguit us presentem un petit recull d’imatges per resumir les celebracions i activitats més cridaneres que es duen a terme als Centres d’Estimulació Global Alois de l’Afa Baix Llobregat.

Què hem fet als Centres Alois


39 AFA


Actitud positiva

*Un estudi dirigit per investigadors de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Yale a New Haven (EUA) mostra que la gent gran que manté unes creences positives sobre la seva edat tenen una probabilitat molt inferior de patir alzhèimer.

Els resultats van mostrar que, amb independència d’altres factors ja identificats que influeixen en l’aparició de la malaltia, el risc de desenvolupament d’alzhèimer es va reduir en més de la meitat en els portadors de la variant genètica ‘ApoE4’ en funció de si mantenien una actitud positiva -risc de l’2,7% - o negativa -6,1% - sobre l’envelliment.

Plurilingüisme

*Un estudi d’investigadors canadencs que van analitzar l’historial clínic de 91 malalts de demència monolingües i 93 bilingües va concloure que els bilingües havien començat el deteriorament cognitiu als 75,5 anys de mitjana i els monolingües, als 71,4 anys. En aquest sentit, els investigadors van concloure que parlar diverses llengües actua com a reserva cognitiva.

Els estudis més recents sobre factors de risc de l’alzhèimerTot i sabent que es pot demostrar qualsevol cosa amb un estudi -i més en un món que prioritza el vendre al benestar-, us volem oferir tota la informació possible sobre els factors de risc que la ciència va descobrint. Cal ser conscients que, a vegades, en segons quins mitjans de comunicació, investigacions bàsiques realitzades en cultius cel·lulars o en animals d’experimentació, són presentades com la solució definitiva per a la malaltia sense ser-ho. A continuació, us fem una breu exposició sobre els estudis més recents que tenen relació amb la prevenció de l’Alzheimer.

Tè verd

*El principal component del te verd (el gal·lat de epigalocatequina (EGCG)), impedeix la formació de plaques responsables del desenvolupament de l’Alzheimer, segons un estudi.

Diversos estudis ja han vinculat el consum de te verd amb un risc reduït de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, però els mecanismes subjacents a aquest vincle no estaven clars. Ara, una investigació liderada pel departament de química i biologia química de la Universitat de McMaster (Canadà) revela com: a través d’un compost del te verd que altera la formació de plaques senils.

“The 90+study”

L’estudi, denominat “The 90+ Study” ha seguit durant anys a més de 1700 superlongeus buscant les claus de tanta vida. La investigació va mostrar una vegada més que l’edat és el principal factor de risc de l’Alzhèimer: el 40% d’aquestes persones va desenvolupar demència.

Les dades relacionades amb les persones que no van desenvolupar demència que criden l’atenció: Realitzen més activitat física,tPassen menys hores davant de la televisió i, destaquen, tenen un nivell educatiu més elevat.

Alcohol i alzhèimer

Investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Rochester (Estats Units) han demostrat que uns nivells baixos de consum d’alcohol poden ajudar a reduir la inflamació del cervell i ajudar a eliminar toxines, incloses les associades amb la malaltia d’Alzheimer.

41 AFA

“Se sap que la ingesta perllongada de quantitats excessives d’etanol té efectes adversos sobre el sistema nerviós central, però en aquest estudi hem demostrat per primera vegada que, en dosis baixes, pot resultar beneficiós per a la salut del cervell”, ha destacat Maiken Nedergaard , principal autor de l’estudi que publica la revista ‘Scientific Reports’.

Intenten crear aliments amb genisteïna per prevenir l’alzhèimer.

El centre tecnològic Ainia i l’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva) estan treballant conjuntament en el disseny i desenvolupament d’aliments funcionals a partir de la genisteina, una substància vegetal obtinguda de la soja amb propietats que podrien prevenir la malaltia d’Alzheimer.

Segons un comunicat d’Ainia, existeixen evidències epidemiològiques que mostren que la incidència d’aquesta malaltia en la població és menor en països que inclouen en la seva dieta diària dosis elevades de genisteïna, una substància química d’origen vegetal present en plantes com la soja, el kudzu, el llúpol o el trèvol vermell.

L’alcoholisme triplica el risc de demència i duplica el perill de contraure Alzheimer.

Així ho confirma una nova investigació realitzada a partir de dades exhaustives d’hospitalitzacions a França entre 2008 i 2013. L’estudi va establir una clara relació entre l’alcoholisme i aquestes malalties. Els resultats es publiquen a The Lancet Public Health.

Un consum excessiu d’alcohol, corresponent a sis gots o més al dia per als homes i quatre gots per a les dones,

està associat a una triplicació del risc de contraure algun tipus de demència.

A més a més, segons ha evidenciat un treball realitzat per investigacions de la Universitat d’Illinois a Chicago, alguns dels gens afectats pel consum d’alcohol eliminen la proteïna beta amiloide, la qual contribueix al dany neuronal i cognitiu i, per tant, al desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer,

L’exercici aeròbic frena el deteriorament cognitiu de pacients amb alzhèimer

Científics de la Universitat de Connecticut a Storrs (Estats Units) han descobert que l’exercici aeròbic pot resultar efectiu per retardar o frenar el deteriorament de la funció cognitiva que pateixen els pacients amb Alzheimer, després d’una revisió de diferents investigacions sobre aquest tema.

En el seu treball, els resultats del qual publica la revista ‘Journal of the American Geriatrics Society’, van avaluar les dades de 19 estudis realitzats entre 2002 i 2015 que van mesurar l’impacte de l’activitat física en la capacitat cognitiva de 1.145 persones ja diagnosticades o amb un elevat risc de patir aquest tipus de demència.

Extractes de remolatxa per prevenir i tractar l’alzhèimer

Investigadors de la Universitat del Sud de Florida a Tampa (EUA) han descobert que la remolatxa conté un compost que, anomenat ‘betanina’ és molt eficaç a l’hora d’evitar que els pèptids beta-amiloide s’uneixin formant aquestes devastadores plaques.

Com explica la directora d’aquesta investigació , «les nostres troballes suggereixen que la betanina, compost que s’obté de l’extracte de la remolatxa, és un inhibidor molt prometedor d’algunes reaccions químiques específiques que tenen lloc al cervell i que es troben directament implicades en la progressió de la malaltia d’Alzheimer ».

El colesterol cerebral influeix en l’alzhèimer

El colesterol cerebral, una molècula normalment associada a les malalties cardiovasculars, podria tenir influència en el començament i la progressió de l’alzhèimer, segons un estudi publicat a la revista Nature Chemistry.

Un equip internacional, encapçalat per experts de la Universitat anglesa de Cambridge, va trobar que en el cervell el colesterol actua com a catalitzador que activa la formació d’un grup tòxic de la proteïna beta-amiloide, que és vital en el desenvolupament de la malaltia d’alzhèimer.

L’estudi subratlla, però, que no està clar si els resultats puguin tenir influència en la dieta contra el colesterol.

42 BUTLLETÍ AFA

La pressió arterial, un altre factor de risc.

Un estudi dirigit per la directora mèdica de Rush Memory Clinic, va descobrir evidències com que la pressió arterial pot ser un dels molts factors que contribueixen a l’envelliment dels processos cerebrals, incloent-hi la formació de lesions i característiques distintives de malalties com l’alzhèimer.

Associen l’alzhèimer amb una dieta alta en carbohidrats.

Investigadors de l’Escola de Salut Publica de l’Imperial College de Londres han seguit els progressos de cinc mil persones durant deu anys i conclòs que els que tenen el sucre en la sang més elevat pateixen d’un declivi més ràpid de les seves capacitats cognitives, al marge que aquest nivell de sucre en sang els faci o no tècnicament diabètics.

La aspirina

Un equip d’investigadors del Centre Mèdic Rush University, a Chicago, han establert una associació entre l’aspirina i un menor risc i prevalença d’aquesta patologia neurodegenerativa. El treball demostra que el consum continuat de dosis baixes d’aquest medicament podria suposar una nova via per reduir la prevalença de l’Alzheimer, però compta amb un dels majors

impediments perquè la notícia ocupi les portades de tots els mitjans de comunicació del món: de moment, només ha aconseguit demostrar el seu paper protector en ratolins.

La memantina evita un dels inicis hipotètics de l’alzhèimer en ratolins.

En el camp de l’alzhèimer s’hipotetiza que el fet que les neurones dels malalts comencin un cicle cel·lular (que no completen, doncs moren abans) és una de les causes de la malaltia, o almenys un mecanisme que contribueix a la seva evolució. En aquest estudi essencialment es va mostrar -en teixit obtingut de ratolins i en ratolins vius- que disminuint els nivells de calci que entren a les neurones -cosa que han descobert que fa la fa la memantina- es pot evitar que aquestes cèl·lules nervioses entrin en un cicle cel·lular que porta al deteriorament cognitiu. En el cas d’aquesta investigació no només és un experiment en animals, sinó que es basa en una hipòtesi no comprovada sobre l’origen de l’Alzheimer.

Demostren en ratolins que la melatonina podria ajudar a tractar l’alzhèimer.

La investigació duta a terme per científics catalans, espanyols, brasilers i australians ha demostrat que la melatonina pot tenir un efecte protector a mesura que el cervell envelleix, el que podria reduir el risc de desenvolupar alzhèimer i, en el cas d’aquells que ja estan afectats per la malaltia, podria protegir contra la degeneració de les neurones.

L’experiment es va fer amb ratolins de 6 mesos, uns sans i altres amb alzhèimer. La investigadora de l’IIBB Coral Sanfeliu ha explicat que tots els ratolins van mostrar millora en el seu comportament general de benestar i d’aprenentatge.

Diverses fonts

43 PASSATEMPS

Enigmes i reptes per estimular la mentEl cervell necessita reptes mentals que requereixin esforç màxim per poder obtenir recompenses. Es per això que us proposem aquests reptes. No us deprimiu si no trobeu la solució dels més complicats, l’esforç que heu emprat en intentar trobar-la ja haurà valgut cognitivament la pena! Ànims!

1.- Quantes vaques ets capaç de trobar en aquesta imatge?? 2.-Ejercicio de memoria:

En este ejercicio de memoria tu reto consiste en recordar el mayor número de palabras posible después de leerlas durante 2 minutos. Cuando acabes escribe en una lista todas las que hayas podido memorizar:

Caballo JineteVaca TigreZoológico Jaula Cacahuetes MonoFlamenco PelícanoMorsa DelfínTortuga Ave Elefantes PerroChimpancé Gato Orangután Correa3.-Sopa de letras:

Encuentra las siguientes palabrasABASTO ADEUDOAFAMAR AIROSOALBARIZA APIANARAPROBAR ASESORATONO BACHEARBORRON BOTOX CABREAR CASTIZOCHEMA COMUNCORINTO DERROCHEDIASEN ELECTRONEMBASTAR ESPOLONFANECA FILFAHACKER MOAINIETO OTITISPITCHER RAPSODIAREBUFO REGIOSABAÑON SOEZSALUBRE SIESTASOSPECHA SURIMITIPO UMBRIOUSURA UVA

4.-Mots encreuats

“Les persones que resolen passatemps com mots encreuats, autodefinits o altres jocs que involucrin paraules tenen un cervell més jove que el que correspon a la seva edat, segons un estudi anunciat a la Conferència Internacional de l’As-sociació d’Alzheimer 2017. Experts de la Facultat de Medicina de la Universitat d’Exeter i del Kings College de Londres (Regne Unit) van analitzar dades de més de 17.000 persones majors de 50 anys en tasques relacionades amb l’atenció, el raonament i la memòria. Van comprovar que els que feien aquest tipus de passatemps responien amb capacitats pròpies de persones deu anys més joves en les proves de velocitat de raonament gramatical i precisió de memòria a curt termini.”

Ergo aquí teniu, rejoveniu el vostre cervell!

HORIZONTALS1. Penso i repenso sobre la vida i la mort1. Tornava a fumar després d ’ h a v e r - h o deixat2. Persona que guarda les oques2. Proveint dels mitjans de defensa necessaris3. Que no li passa desapercebut3. Lavatives3. Coure al laboratori4. El millor número4. Mogudes, les ales, però sense volar4. Rotació física5. La primera és nova de trinca5. Surto5. Monu-ments per a sacrificis cultuals6. Ha equivocat el bon camí6. Consonant que sempre fa befa6. Los Angeles6. En guàr-dia7. Fa el seu niu d’amor7. Posa cura en tot el que fa7. Tres amb catorze8. Que té el caràcter d’una teoria científica8. Adobar la terra amb fems9. Dibuixen les línies9. Entitat popular catalana10. El fa qui paga les consumicions10. Brodat en relleu10. I ben beneït11. Dues de casa11. Posa a punt el piano11. Enverinar, amargar12. Romà molt solitari12. De les aigües subterrànies12. Al final del carreró12. Iode13. Sota el patronat del rei13. Les danses més belles de les que es fan i es desfan14. Que dona el seu nom a un poble14. Preparant quelcom per dinarVERTICALS1.-Te’n faré un, d’edifici notable1. No pas molt2. Habita en pisos per moblar2. Àries de curta durada2. Comencen al-guna època3. Dia, mes i any3. Instruments que afaiten i amb raó3. Venc a terminis4. Xuta a Sicília4. Rosegaran tot el formatge5. El berenar dels londinencs5. Calculo l’arrel qualdrada d’un nombre5. Semblant al gat6. Exposo a l’acció de l’aire6. Relativa al conjunt dels espais celestes6. Un miler de romans7. Enmig del canal7. Que excel·leixen per tots els seus mèrits8. Mig diàmetre8. Relatiu a les relacions entre el sòl i les plantes8. Embarcació esquimal9. Untar o endolcir amb mel9. Marges de la carretera9. Tros de carn encara sense fer10. Senyals del pas d’un animal10. Que fa patir gana a algú10. Dit amputat11. Alguns de vosaltres11. Jugadores de bàsquet en potència11. Ultrapassa nivells ordinaris12. Rei decapitat12. Un menjar de gallines12. Llevadora13. En ceràmica, que té incisions13. Llenguado molt menut13. Preposició en vena14. Desocupació forçosa14. Rotació postal o telegràfica14. Deplorable

Font:www.elpuntavui.com


45 PASSATEMPS

6.- Reto de lògica

En la planta baja de una casa hay tres interruptores idénticos. Uno, y solo uno de ellos, controla la lámpara -una bombilla de esa an-tiguas colgada del techo, que no había presupuesto para arreglar la buhardilla- que está en el ático. El enigma es averiguar qué control es el que está vinculado a la bom-billa. Cómo lo harías?

La regla es que se pueden mani-pular los interruptores cuantas ve-ces se quiera, pero únicamente se permite subir una vez las escaleras para ver si la bombilla está encen-dida o apagada. Desde la planta baja es imposible ver ni la luz ni su reflejo.

5.- Encuentras el perro entre tanta vaca?

7.- Encuentra el camino para llegar al centro del laberinto! 8.-Sudokuuuu!!

Solucions

6.-Se activa una de las palancas y se deja unos minutos (3,4,5) encendida. Luego se apaga y se enciende otra que se deja conectada mientras subimos al ático.Si al llegar

a la parte superior de la casa nos encontramos con la bombilla dando luz ya sabemos que llave es la correcta. Si está apagada, tendremos que tocar el cristal. Si está

caliente, la solución al problema es el interruptor que hemos encendido primero y que hemos dejado un rato funcionando. Si está fría, la conclusión es que la respuesta

correcta es la clavija que nunca hemos tocado.


La malaltia d’alzheimer vista pels nens

La Veu del Soci

Amb la pròpia experiència he pogut copsar el que representa pels nens i adolescents aquesta dura malaltia. Si als adults els afecta, als adolescents i als més petits encara els afecta molt més.

Ells no poden entendre que aquell avi o àvia que fins ara els explicava coses, que compartia moments de l’escola i de la seva vida en general, ara es troba immers en el món d’aquesta trista realitat i hagin perdut la seva personalitat.

Quan un avi ha tingut la sort de conviure a prop dels seus nets, aquests li tenen una estimació especial, i quan arriben a aquest punt d’aquesta dura malaltia ho noten molt. Es fan preguntes sense respostes, perquè no entenen què està passant, i l’impacte que reben és molt gran.

A mida que passen els dies i els anys, es van adaptant i, alguns nens, sobretot els més adolescents ho van assumint poc a poc, els fan companyia i els tracten amb un especial “carinyo”

La meva nena petita, la Mina, als 10 anys va fer un petit escrit referent a aquesta malaltia que pateix el seu avi, i que la ha vist i viscuda de prop com tots els altres nets.

Esther Badosa Padilla

Al meu avi:Canvis, discussions, tristesa i llàgrimes. Ho provoca tot, excepte un somriure.

No pots parlar amb ell i si ho fas, t’ho nega o sinó, canvia de tema, vol marxar, es confon, no sap qui ets...

Et crida si alguna cosa li vols negar, no el pots fer seure...

A vegades l’has d’obligar, però també l’has de mimar.

Ja no és el teu avi, pare o marit. Et sap greu, creus que hi pots fer alguna cosa, però no pots. Ho intentes tot però és impossible. Plores, plores i només plores, perquè ja no és qui era abans, però el segueixes estimant i desitges que res hagi passat.

Que els anys tirin enrere i que puguis veure el seu somriure, que puguis parlar amb ell i que sàpiga del que esteu parlant.

Que ja no tingui Alzheimer i puguem jugar tots junts.

Que li expliquis una endevinalla i la pugui resoldre.

Que pugui ser ell mateix i no algú que no et recordi.

Mina Badosa, 10 anys


47 LA VEU DEL SOCI

Al meu pare:Ell no voldria veure’ns així.

Cada dia que passa, et fas més petit, però més gran en el record. Vas perdent capacitats, vas deixant de ser el pou de saviesa i experiència, exemple d’esforç i esperit de lluita.

Ets com un infant desorientat en mig d’un mar de rostres que no et diuen res, perdut i sense saber com trobar-te. Ets com un nen, amb cos feixuc de malaltia, que viu dins d’un món que no és real, en el qual ningú més que tu mateix hi pot entrar.

Diria que et sents molt sol, però no ho sé del cert.

No és just. És. I no val la pena preguntar-se el “perquè”, ni mirar enrere, ni encallar-nos en les picabaralles que tu i jo teníem sovint, ja fa uns quants anys.

Ara tot allò es minimitza, es difumina i mirant el passat, des de la relativa maduresa que crec que tinc, des de la visió que només la maternitat et dóna, mirant el camí recorregut al teu costat, hi veig molt amor i protecció, potser massa, però sempre amb molta estima i grans intencions.

Ningú ens ensenya a ser pare. L’amor als fills és incondicional. És un aprenentatge vital que flueix en el temps. És així i prou. Seré aquí. Al teu costat. Perquè ho vull i ho necessito.

Perquè malgrat tot...

Potser tu no saps qui soc.

Jo sé qui ets i qui has estat.

EL MEU PARE. UNA PERSONA BONA

UA GRAN PERSONA.

UN TREBALLADOR CONSTANT.

UN AMANT DE LA FAMÍLIA, LA MUNTANYA I LA FOTOGRAFIA.

UN MALALT D’ALZHEIMER.

Esther Badosa Padilla

“T’agrada escriure? Ens vols explicar alguna experiencia personal? Alguna reflexió? Potser un dubte? Has trobat un article interessant que vols donar a conèixer a la resta de socis? T’agradaria que parléssim d’algun tema en concret ? Alguna imatge entranyable? Queixes? Denúncies? Vols donar la teva opinió sobre...? No t’ho guardis per a tu sol! Participa a la secció “La Veu del Soci” enviant-nos el que vulguis a l’adreça electrónica: [email protected] amb “escrit butlletí” com a “assumpte”.

O bé envia’ns una carta a l’adreça c. Eusebi Soler núm 1, 1r, 1a del Prat de Llobregat. Esperem els vostres correus!

47 LA VEU DEL SOCI


Mi padre no escribe versosYa se ha olvidado su manoY ahora escribo yo por élEstos versos de regalo.

Hoy escribo por mi padreSobre lo que estamos viendoLa historia que él ya olvidóY que se está repitiendo

Con versos escribiríaNo lo olvides, por favorNo hay ganancia en la peleaNi aún para el ganador

La soberbia es el trofeoQue envenena al vencedorY el rencor es el venenoQue alimenta al perdedorAl final los dos perdieronOlvidaron el amor

Si quieres hacer del mundoUn lugar mucho mejorHoy escribes tú la historiaQue sea una historia de amorEn verso nos contaríaLo que la verdad encierraLa verdad es el amorEl engaño es la guerra

Por amor naciste libreLibre eres para amar El amor influye en todosY abarca todo lugar

Jesús nos dijo hace tiempoDos mil años hace yaSi amas sólo lo tuyo¿Qué recompensa tendrás?Si amas sólo al que te ama¿Qué es lo que haces de más?

La vida vale la penaSi la vives con amorNo te inciten viejas guerrasA vivir con el rencorNi dinero ni bandera

A vivir con desamorNunca dices si te dicenQue vives bajo opresiónQue es no amar a tu hermanoLo que oprime el corazón

Nunca olvides lo importanteNo equivoques la elecciónTan solo el amor sinceroHace libre el corazón

Si te hirieron con ofensasCúrate con perdón

Conserva vivo el amorNo lo pierdas peleandoNo cometas ese errorSi quieres salir ganando

Con sus versos nos diríaNo equivoques la elecciónSi quieres paz en el mundoQue tu voto sea de amor

Que no necesita urnasTan sólo buen corazónUna bandera blancaUna palabra de amor

En cualquier idiomaDe cualquier naciónque nos una a todosBajo el mismo sol

Si anhelas la libertadEscoge amor por banderaEs la única elecciónQue no conoce frontera

No es buena cancón de guerraNi división por banderaCanta de amor la canciónHaz del amor tu banderaQue se oiga en todo el mundoQue envuelva la tierra entera

Los que se fueron diríansi pudiéramos escuchar

El propósito de la vidaEs sólo aprender a amarAdrián nos lo enseñóNo lo olvidéis por favorQue estamos todos unidosNo existe separación

Aunque seamos diferentesTu eres igual que yoParte de un mismo todoParte de un mismo Dios

Y él nos quiere ver unidosUnidos por el amor

No lo olvidemos nuncaEstamos de paso en la tierraY sólo nos llevaremoslo que nuestro corazón encierra

Conservemos estos versosVivos en el corazónY no lo olvidemos nuncaLa libertad es amor

Mi padre no escribe versos ahora es libre de verdadYa se olvidó de todoDe todo, menos de amar

Mi padre no escribe versosSu mano ya se olvidóAhora sólo escribe besosCon su propio corazón

Mi padre no escribe versosNoventa años cumplióEl ya aprendió que la vidase trata sólo de amor

Mi padre no escribe versosPor amor, lo hice yo.

Juana Bravo socia nº 1972

Mi padre no escribe versos


49 MALALTS I CUIDADORS

L'últim adéu“Recentment ens han deixat:• Antonio Blanco Llopis – EL

Prat de Llobregat• Teresa García Berenger – El

Prat de Llobregat• Antonio García Pérez- El Prat

de Llobregat• Margarita Portillo – El Prat de

Llobregat• Jesús López González. El Prat

de LL.• Carmelo Hernández

Hernández- El Prat de Ll.• Encarnación Gómez Durán-

El Prat de Llobregat• Dolores Baena Mata.- El Prat

de Llobregat• Francisco Barragán Esteve- El

Prat de Llobregat• Josefa Muñoz- El Prat de LL. • Fernando Garcia.- El Prat de

Llobregat• Angeles Richarte – El Prat de

Llobregat• Ramon Comas Casanovas-

Prat de Llobregat• Jose Martínez Ruiz- Prat de

Llobregat• Leonor González Pastor-Prat

de Llobregat• Maria Vallés Vilà - Prat de

Llobregat • Tomás Risco Ginés- Prat de

Llobregat• Sigifredo Fontova Salas-

Hospitalet de Llobregat. • Maria Nirella i Miquel-

Cornellá de Llobregat• Tomás Cobo Cobo- Cornellà

de Llobregat• Encarnación Gavalda Ayet-

Cornellá de LL• Cecilia Pagan Perez- Cornellá

de Llobregat • Francisco Buzón Suarez-

Cornellà de llobregat• Jordi Antolín Sanchez-

Cornellà• Angeles Ruiz- Cornellà• Pilar Pons-Cornellà• Antonia Santa Maria

-Cornellà-• Maria Linares Villagrasa – St.

Feliu de Llobregat• Natividad Casas Cusco- St.

Feliu de Llobregat• Josefa Ayuso Santiago- St.

Feliu de Llobregat

• Jaume Vidal Vallés- St. Feliu de Llobregat

• Eulalia Marin Balletbo- St. Feliu de Llobregat

• Carmen Guijarro Alhama- St. Feliu de Ll.

• Jaume Selleres Curuzalaegui- Sant Feliu de Llobregat

• Encarna Jimenez Castillo- Sant Boi de LL

• Gonzalo Oste Goma- San Boi de LL

• Maria Miranda Diaz -Sant Boi de Ll.

• Miquel Pellicer Esteve- Molins de Rei.

• Eulàlia Montmany Teixidó- Molins de Rei.

• Ramón Paüls Ris- Molins de Rei

• Angel Carro- Molins de Rei• Montserrat Vives Rovira- St.

Joan Despí• Alberto Rubio Muñoz, Sant

Andreu de la Barca • Eudald Sadurní Bouffard – La

Palma de Cervelló• Celso Mejuto Ferreiro-

Corbera de LL.

Mª Teresa Verdejo TralleroCornellà

“Has sigut una bona persona. Ens

has demostrat que la grandesa de

la vida no consisteix només en

fer grans coses, projectes i conquistes, sinó en saber

ser útil ajudant els altres en el dia a dia, amb una

actitud positiva i col·laborant en la mesura de les teves

possibilitats.

Descansa en Pau i gràcies per haver estat al nostre costat

quan ho hem necessitat. Ha estat un plaer tenir-te com

a amiga i col·laboradora de l’AFA Baix Llobregat.”

Lolita Echauri LarayaPrat de llobregat

“El teu record ens acompanyarà

sempre, perquè una persona

com tu es difícil d’oblidar.

Estem segurs que estaràs entre

els àngels i a prop de Déu ja que t´has guanyat un

lloc al seu costat.

Volem agrair-te tot l’amor que ens has donat.

Descansa en pau”

Miguel Sancho Hinojosa- ( pare del Josep Mª ) Sant Boi de Llobregat

“Fuiste un hombre generoso y solidario , amigo de

tus amigos. Ha dejado un gran vacío y te echaremos

de menos. Ha sido para nosotros un honor contar con

tu amistad y estima. Descansa en

paz.”

José Antonio Puente Gallego -El Prat de Llobregat

“La seva ausència deixarà un buit molt difícil de

superar. El seu record perviurà sempre entre tots elsls

que el vàrem conèixer. Descansi en Pau.”

49 AFA

50 BUTLLETÍ AFA

fixes programades a les diferents poblacions:ACTIVITATS

Població i espai Horaris

Sant Feliu de Llobregat Dimarts 16 a 19h.

Abrera A partir d'octubre, horaris per concretar

Sant Boi de Llobregat, Unón Extremeña

Dijous17,30 a 19 h

Sant Boi de llobregat, Can Massallera

Dilluns 16-19h

El Prat de Llobregat, C.C. Jardins de la Pau

Dimarts 15,45-18,45 h

Sant Boi de llobregat, Can Massallera

Divendres16 a 17,30 h

El Prat de Llobregat, C.C. Lo gaiter de Llobregat

Dilluns 15-16:30h

El Prat de Llobregat, Residèn-cia Penedés

Dimarts 11-12 h

Cornellà de Llobregat, Centre Cívic Garcia Nieto

Dijous 16-19h

Sant Joan Despí, Les Planes Dimecres 15'30-17h

Molins de Rei Dijous16 a 19 h.

EL Prat de Llobregat. Esplai La Caixa

Dimarts 15,45-17,15 /17,15-18,15h

El Prat de Llobregat. C.C. Remolar

Dijous16'30-18h


El Prat de Llob. C.C. Jardins de la Pau

Dimecres15 a 16:30h

Castelldefels, Casal de Cultura

Dimecres16 a 17h

San Boi de Llobregat, Can Masellera

Dimecres de 16:30 a 17:30 i de 17:30 a 18:30

TALLERS DE MEMÒRIAEls nostres tallers de memòria estan dirigits a malats d’Alzheimer que es troben en una fase inicial o lleu de la malaltia.

MUSICOTERAPIALa Musicoteràpia és una disciplina que pot beneficiar als malalts d’alzhèimer i altres demències i ajudar també els seus cuidadors.


Sant Vicenç dels Horts QuinzenalDilluns de 15 a 16:30

Sant Joan Despí QuinzenalDilluns de 15,30 h a 17 h.

Cornellà de Llobregat, Garcia Nieto

QuinzenalDilluns de 15,30 h - 17 h

Cornellà de Llobregat, Centre Alois

QuinzenalDilluns 17,30 a 19 h

Sant Feliu de LLobregat QuinzenalDilluns de 17,30 a 19 h

El Prat de Llobregat, Jardins de la Pau

Quinzenal Dimecres de 16 a 17,30 h

Castelldefels, Casal de cultura

Quinzenal Dimecres 16 a 17,30 h

Sant Boi de LLobregat, Can Masellera

Quinzenal Dijous 17 h a 18,30 h

GRUPS DE SUPORT El suport als familiars amb un malalt d’Alzheimer té com a objectiu, per una banda, donar informació i orientació a les famílies sobre la malaltia i les aten-cions i tractaments que ha de rebre el malalt, i per l’altra, acompanyar en el procés de dol que suposa el deteriorament del malalt.

Pallejà Dijous 16-17h

Molins de Rei L'últim dijous de cada mes, de 10 a 11h.

Meditació i risoterapia (Prat de Llob. C.C. Lo Llobregat de les flors)

Cosultar horaris

"Actes que cal apuntar a l’agenda":

-“La Memòria està de Moda” a Cornellà de Llobregat: 21 d’octubre a l’Auditori de Cornellà

Administracions i entitats col·laboradoresGeneralitat de CatalunyaDepartament de Treball, Afers socials i família

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Ajuntament de CervellóBenestar Social

Ajuntament Sant Andreu de la Barca

xarxa de municipis

52 BUTLLETÍ AFA

Abrera - 08630Sra. Aroa Conejero Tel. 606.161.446Sra. Esther Unión Tel. 687.087.817

Castelldefels - 08860Sra. Alba NavalC. Rafel Casanovas, 33 Tel. 616.197.571

Cervelló - 08758Sra. Lolita GardielCasal Municipal dels Avis C. Major s/nTel. 93.660.02.53 • 93.660. 16. 15

Cornellà de Llobregat - 08940Sra. Clara AvellánAv. Sant Ildefons s/n, entresol (Mercat Municipal)Tel. 93.375.59.25 • 686.453.680

El Prat de Llobregat - 08820Sra. Mercè Rull GinerC. Eusebi Soler, 1, 1r 1aTel. 93.379.00.22 • 639.819.440

Esplugues de Llobregat - 08950Sra. Mercè Martínez PérezCentre Municipal Puig CocaPetit Parc de l’Amistat, s/n, 08950 Espulgues de LlobregatTel. 670.214.511

Martorell - 08760Sra. Mercè RullTel. 639.819.440

Masquefa - 08783Sra. Ma. Rosa GinerTel. 630.037.556

Molins de Rei - 08750Sra. Pilar MasFederació Obrera Centre Cultural i CívicC. Jacint Vergaguer, 48Tel. 661.050.927

Olesa de Montserrat - 08640Sra. Mercè AlertC. Francesc Macià, 88, 1er. 1a.Tel. 93.778.30.33

Pallejà - 08780Sra. Mercè EstellerCastell de Pallejà • Av. GeneralitatTel. 93.663.20.44

Sant Andreu de la Barca - 08740Sra. Imma VegaraTel. 617.131.854

Sant Boi de Llobregat - 08830Sr. César BarrachinaCan Massallera • C/ Mallorca, 30Tel. 93.379.00.22 • 659.886.714

Sant Feliu de Llobregat - 08980Sra. Victòria LópezCasal Municipal de la Gent Gran • C/ Pi i Margall, 43Tel. 93.666.06.53 • 639.822.311

Sant Joan Despí – 08970Sra. Joana FonollosaCentre Antonio MachadoPassatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)Tel. 680.567.297

Sant Just Desvern - 08960Sra. Rosa Rosc/ Roquetas, 33, 2n. 3a.Tel. 600.882.888

Sant Vicenç dels Horts – 08620Sra.Isabel EscolanoTel. 93.656.37.32 • 608.238.264

Torrelles de Llobregat - 08629Sra. Meritxell MartyTel. 639.822.311

Centre Alois PratAvinguda Apel·les Mestres, 33

baixos 1a08820 El Prat de Llobregat

Tel. 93.370.45.29

Centre Alois CornellàAv. Línea Elèctrica 13, baixos 08940 Cornellà de Llobregat

Tel. 93.375.59.25

CENTRES ALOIS

BUTLLETÍ NÚM. 43 • SETEMBRE 2018 C. Eusebi Soler, núm. 1 · 1r 1a08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 379 00 22 Entitat declarada d’Utilitat Pública .com/afabaixllobregat.afa @AFABAIXLLOB

Correu electrònic: [email protected]: www.afabaix.org

@afabaix

DELEGACIONS AFA BAIX LLOBREGAT

Centre Alois MolinsC. Camí Antic de la Santa Creu

d’Olorda s/n,08750 Molins de Rei

Tel. 93.688.96.99

BUTLLETÍ NÚM. 41 BUTLLETÍ NÚM. 39 BUTLLETÍ …...per CEAFA amb col·laboració de la Fundació...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ NÚM. 41 BUTLLETÍ NÚM. 39 BUTLLETÍ …...per CEAFA amb col·laboració de la Fundació...