Butlletí nº 96 del Parc Natural de la Serra de Collserolawww.parcnaturalcollserola.cat

2 BUTLLETÍ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA, núm. 96

Fer compatibles la conservació i protecció del medi natural, és a dir, la biodiversitat, amb l’ús per al lleure i l’apre-nentatge del ciutadà és i ha estat fins ara l’objec-tiu principal dels gestors del Parc seguint les directrius del Pla especial aprovat el 1987, quan

es va crear el Parc de Collserola. La declaració de Parc Natural, a finals del 2010, implica dis-posar d’un nou Pla especial que s’ajusti a aquesta nova figura i, també, a l’actualitat present. Amb aquest objectiu s’està treballant per presentar a finals d’any les noves línies de gestió del Parc. Però l’objectiu no canvia. Cada dia creix el nombre d’entitats de lleure, espor-tives, educatives, que volen centrar les seves activitats dins de l’àmbit del Parc Natural, cosa que palesa la necessitat d’ordenar i regular l’ús públic del Parc, adaptant i actualitzant les ordenances que fins ara regulaven aquest tipus d’activitats. Si Collserola perd la biodiversitat que li dóna valor i la seva raó de ser, també la qualitat i el valor afegit que aquest aporta a les activitats ciutadanes hi sortiran perdent.

Mantenir l’equilibri necessari per a la super-vivència d’ambdós objectius, la biodiversitat i l’espai de lleure i aprenentatge, és una tasca que ens implica a tots, gestors i usuaris del Parc. En aquests moments de crisi, és quan es fa imprescindible la col·laboració ciutadana per aconseguir-ho. Allà on no arribi el Consorci serà benvingut el cop de mà dels usuaris. Accions tan simples com endur-se’n les deixalles a casa, respectar el mobiliari i les infra-estructures del Parc, entre d’altres, són un bon motiu per començar. Comptem amb vosaltres!

Josep Perpinyà i Palau Vicepresident executiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

EDiTORiAL PRiMERES iMPRESSiONS...

“Amics del Parc de Collserola, disculpeu la tardança d’aquestes línies per agrair-vos el fantàstic ‘passeig de prova’ de divendres 24 de febrer.

Vam arribar amb en Joan i la Merche al Baixador de Vallvidrera, en cotxe, per provar el camí adaptat (queda pendent arribar-hi amb els ferrocarrils, vist que l’estació és adaptada). Feia un dia fantàstic, la primavera treia el nas!

El recorregut és perfecte, ample, llis, diria que fins i tot agradable, doncs té una textura perfecta, vist que no només llisca molt bé sinó que a més és més agradable que l’asfalt, més orgànica. S’endinsa de seguida en el bosc i no hi ha edificacions a la vista; els arbres són magnífics (els pins grans, forts, i els plàtans que hi han quedat de l’antic parc de vil·la Joana, magnífics), i la vegetació abundant. Els ocells són molts, fins un parell de pit-roigs s’acostaren a saludar! i de segur que, de bon matí, s’hi deu veure algun esquirol. En ser tan ampla la pista i amb ‘placetes’ que van puntuant el recorregut fa de bon anar-s’hi aturant i fins hi ha bancs. La costa està molt ben resolta i fa de bon pujar, el pendent es fa prou lleu només, potser cap al final, que hi ha un revolt en què es fa més ‘difícil’, però lleument.

En arribar a la Font Nova, escortada per tres magnífics plàtans, he trobat a faltar una taula i uns bancs, perquè de seguida agafen ganes de quedar-s’hi a llegir, escoltar música,

berenar... Evidentment es fa curt, molt curt perquè justament és ben agradable, donen ganes de seguir… Que es pogués arribar a vil·la Joana, al Centre d’informació, seria perfecte, un objectiu, un premi per rematar un bonic passeig!

Vaig créixer a Vallvidrera, en un carrer sense asfaltar i els diumenges anàvem a buscar aigua a la Budellera, quan encara les garrafes eren de vidre i el raig de la font, en omplir-les feia música, i el camí estava envaït per les falgueres i sovint era relliscós... Des que vaig amb cadira de rodes, no havia tornat a sentir la meva Collserola, aquella dels passejos, els ‘aventis’… Divendres vaig recuperar aquelles sensacions, des de la cadira…

Moltes gràcies!! Arribar fins a vil·la Joana enfilant el bosc, seria un somni avui a tocar, espero!

Enhorabona per la fantàstica iniciativa i la bona execució...

Estic segura que tots els que hi hem passejat quedem a l’espera que s’allargui aquest deliciós camí.

Maria Oliver Marcuello

Gràcies a tu, Maria, per la teva il·lusió i amabilitat!!

Una usuària del Parc ens explica la seva experiència al nou itinerari per a discapacitats

Segueix-nos :Twitter : @parcncollserolaFacebook : Parc de Collserola

ESTiU 2012 3

LA RONDA VERDA TAMBÉ PASSA PER COLLSEROLA

A finals de maig van concloure les obres d’adequació provisional del tram de la Ronda Verda entre la font del Bacallà i el revolt de la paella que en un futur proper enllaçarà a peu i en bicicleta els barris de Montbau i Vall d’Hebron amb el passeig de les Aigües i el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’actuació va consistir en la configuració de la plataforma i la pavimentació amb sauló i tot-u del voral dret de la carretera de la Rabassada que ja s’havia alliberat arran de l’actuació realit-zada el gener de 2010 pel Servei d’infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, que va reduir l’amplada de la carretera amb l’objecte de disminuir la velocitat del trànsit rodat.

En un futur proper es preveu una segona actuació per donar major amplada als trams més estrets d’aquest voral.

Amb anterioritat, al mes d’abril, es va obrir un nou tram del passeig de les Aigües, el que va del portell de Valldaura a Can Ferrer i que també formarà part de la Ronda Verda.

L’obra, sota la tutela dels Serveis Tècnics del Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona, l’ha portat a terme el Consell Comarcal del Barcelonès, el qual assumeix aquesta inversió com a entitat impulsora d’aquest projecte metropolità de circuit de bicicleta.

El projecte compleix les prescripcions del Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo), el qual defineix les vies d’accés al Parc com a element d’extraordinària importància pel que fa a l’accessibilitat dels ciutadans a les diferents àrees del Parc i en definitiva a l’ús que se’n farà. En aquest sentit facilitar l’accés al Parc, a peu i/o en bicicleta, per la Rabassada dóna al vianant l’oportunitat de percebre nous enclavaments paisatgístics i al mateix temps fa una funció distribuïdora en obrir noves possibilitats de lleure en altres llocs del Parc, fins ara més difícils d’accedir.

Un circuit de bicicleta de més de 60 km que lliga la línia de mar, els rius Llobregat i Besòs, i Collserola

un cop conclosa aquesta actuació, el passeig de les aigües oferirà dos trams continus de 10 km cadascun (pl. mireia – vall parc i revolt de la paella/rabassada – torre baró)

4 BUTLLETÍ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA, núm. 96

UN TAST DE FORMiGUES

La troballa més important ha estat P. grassei, considerada com “una joia biològica” en un estat entremig de parasitisme social en què encara conserva algunes obreres. Les poblacions conegudes al sud de França aparentment han desaparegut, i hi ha constàn-cia de dues poblacions recentment detectades a Montjuïc i a Sant Llorenç del Munt, a més de la de Collserola. No hi ha proves per suggerir el seu perill d’extinció, però és altament probable que aquest sigui el diagnòstic final.

Les espècies censades no citades fins al moment i, per tant, el coneixement de les quals és nou són: Camponotus fallax, Lasius lasioides, Lasius brunneus, Lasius neglectus, Plagiolepis

xene, Plagiolepis grassei, Leptanilla revelieri cfr.,

Myrmica specioides, Pyramica cf baudueri,

Stenamma striatulum, Temnothorax angustulus,

Tetramorium meridionale. Les noves incorpora-cions de tàxons són degudes al mostreig de nous ambients que no s’havien considerat fins al moment —ambients oberts de matolls o prats i a les branques dels arbres—, ja que en treballs anteriors només s’havien censat ambients boscosos.

Si es compara el nombre d’espècies trobades a Collserola (54 en total) amb altres àrees, s’observa que al Parc del Montseny i al congost de Mont-Rebei, dos espais naturals gairebé quatre vegades més grans que el de Collserola, s’hi coneixen menys espècies de formigues (51 i 48, respectivament). Per altra banda, a Montesquiu, que té una superfície molt menor a la de Collserola, hi ha 51 espècies. Tot i així, cal dir que una variable important en aquestes comparacions és el rang d’altituds que hi ha en aquests indrets, que configura directament el nombre d’hàbitats diferents que s’hi troben. Un major nombre d’hàbitats genera una diversificació més grans dels insectes que hi habiten. Probablement, però, les diferències en nombre es deuen a un esforç de mostreig desigual.

L’ALziNAR MEDiTERRANi DE COLLSEROLA APLEGA EL CREAF i LA UNiVERSiTAT DAViS DE CALiFòRNiA

Recentment, s’ha realitzat el primer intercanvi entre la UCA Davis NRS (Davis University of California, Natural Reserve System) i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, amb seu a la UAB) en el marc del projecte de col·laboració “Management of Oak-dominated landscapes: lessons from Catalonia and California” (Gestió dels paisatges dominats per l’alzinar: lliçons de Catalunya i Califòrnia), en el qual participa l’Associació internacional de Gestors de Reserves Mediterrànies (MRMiC: Mediterra-nean Reserve Managers international Coopera-tive), i que té com a objectiu promoure l’intercanvi i la creació de coneixements per a la gestió de les àrees protegides en regions amb clima del tipus mediterrani.

L’objectiu principal d’aquests intercanvis és constituir una plataforma que fomenti una recerca profitosa per a la gestió futura dels parcs i reserves naturals de Catalunya i

Un estudi recent realitzat per investigadors de la UAB (Xavier Espadaler i Federico Garcia) ha revelat l’existència de 54 espècies de formigues al Parc de Collserola

Plagiolepsis grassei (reina)

Plagiolepsis grassei (obrera)

Plagiolepsis grassei (reina)

ESTiU 2012 5

La reunió anual de la Comissió d’incendis que se celebra a la seu del Consorci prèvia-ment a l’inici de la campanya de prevenció i detecció d’incendis forestals de l’àrea metropo-litana de Barcelona, va posar de manifest els excel·lents resultats de la campanya de 2011: un total de 10,26 hectàrees de superfície cremada per tot l’àmbit metropolità, cosa que representa la tercera xifra més baixa des de 1990. A Collserola la superfície cremada total ha estat de 2,98 ha repartida en 16 incendis i de les quals només 0,45 ha corresponien a zones arbrades.

La gestió del Dispositiu de Prevenció d’incendis Forestals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a càrrec del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, és l’actuació que comporta el major esforç pressupostari del Consorci. A banda de les actuacions que es duen a terme en l’àmbit del Parc, el Consorci gestiona la xarxa de punts fixos de vigilància en tot l’àmbit dels 36 municipis de l’àrea metro-politana, vigilant una superfície forestal de 26.164 ha.

Califòrnia. La potenciació i conservació dels ambients mediterranis és un tema que afecta tot l’hemisferi nord i en particular els ecosiste-mes de clima mediterrani.

En aquesta ocasió la delegació la compo-nien tres investigadors nord-americans que s’han allotjat a l’Estació Biològica del Parc.

El CREAF assessora i dóna suport científic als gestors del Parc per complir les directrius de la xarxa europea LTER-Europa (Long Term Eco-logical Reseach Network – xarxa de seguiment ecològic a llarg termini) i l’espanyola, LTER Spain, i, arran de la signatura del conveni entre el Consorci i CREAF lel proppassat mes de gener, ambdues entitats co-gestionaran l’Estació Biològica del Parc de Collserola, a Can Balasc.

gairebé la meitat de la superfície cremada es va produir al mes d’octubre, quan la campanya de vigilància ja s’havia donat per acabada

LA COMiSSió D’iNCENDiS ANALiTzA LA CAMPANyA DE 2011 i ES PREPARA PER A LA DE 2012

Al Parc hi ha més de 620 hectàrees de franges de protecció que cal mantenir. El seu objectiu és trencar la continuïtat vertical de la vegetació per evitar la propagació del foc i facilitar l’accés al bosc als bombers. Són treballs de prevenció passiva i es realitzen durant l’hivern.

Tretze torres de guaita, coordinades pel Consorci del Parc, són la base per obtenir una detecció immediata de les columnes de fum produïdes per l’existència d’un foc. El Consorci, manté anualment, 200 quilòmetres de xarxa viària bàsica en un estat òptim per al pas dels vehicles de

6 BUTLLETÍ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA, núm. 96

EL CASiNO DE LA RABASSADA AL MUSEU DE SANT CUGAT

El passat 25 d’abril es va inaugurar l’exposició “El Gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès” al Museu del Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Basada en el llibre del mateix títol de Pere Fàbregas i Carlota Giménez, l’exposició pretén mostrar el com i el perquè d’un dels centres lúdics més cèlebres de la Barcelona de començaments del segle xx i proposa un recorregut per la història mostrant-ne els detalls, les interpretacions, les curiositats.

La inauguració va estar presidida pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, Sr. Xavier Escura i Dalmau, i va comptar amb les paraules dels autors del llibre i, també, comissaris de l’exposició, Pere Fàbregas i Carlota Giménez, els quals van explicar la recerca duta a terme per fer realitat el llibre.

S’han dissenyat dues activitats complemen-tàries per ampliar els continguts de l’exposició, que es podrà veure fins al 25 de novembre.

Us recomanem la visita!

Per a més informació podeu consultar el web del museu: www.museu.santcugat.cat o bé telefonar: 93 675 99 51.

FOTO

gr

aFi

es: P

Ol

Fab

reg

as

ESTiU 2012 7

L’AiGUA DE FARiGOLA TOT HO CONSOLA

La proposta s’emmarcava en el programa d’activitats dissenyat al voltant de l’exposició “Les plantes medicinals de Catalunya” que s’exhibia al Museu de Ca n’Oliver, a Cerdanyo-la del Vallès fins a finals d’abril.

L’itinerari es va fer pels entorns de Can Coll, i en acabar es va proposar una visita guiada a l’exposició del Museu de Ca n’Oliver. L’Esteve Padullés, pèrit agrònom i reconegut expert en el tema, va guiar la passejada durant gairebé dues hores tot comentant les caracte-rístiques i els usos més freqüents de les plantes aromàtiques que anàvem trobant al llarg del recorregut. Malves, plantatges, dents de lleó, borratges, cards o la morella roquera, el pol·len de la qual és l’origen de gran part de les al·lèrgies. També l’arç blanc ben florit, les flors del qual es poden posar a les amanides i tenen sabor d’ametlles amargues, la blenera o cua de guilla, que té uns pèls a les fulles que s’utilitzaven per fer les metxes dels llums d’oli. La farigola, anomenada ‘l’antibiòtic dels pobres’, de la qual els experts recomanen tallar, amb tisores, només les parts florides ja que és una planta que fàcilment és desarrela.

L’èxit de la convocatòria va ser complet. Tant, que la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cerdanyola, Sra. Laura Rodríguez Morera, que també es va afegir a l’activitat, va oferir organitzar ben aviat un altre itinerari per Collserola per atendre les persones que no el van poder fer aquell dia.

Per a més informació podeu trucar a l’Ajuntament de Cerdanyola (tel. 93 580 88 88) o l’Ateneu de Cerdanyola, des d’on es coordina el programa d’activitats (tel. 93 591 41 33). i consulteu el blog de l’Esteve Padullés: estevepadulles.blogspot.com

El proppassat diumenge 15 d’abril, prop d’una cinquantena de persones van participar en l’itinerari sobre plantes medicinals que es va dur a terme al Parc

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

eug

eni s

ierr

a

Oli de ruda

La ruda (Ruta chalepensis) és una mata que viu en indrets secs i assolellats, pedregosos, prop dels horts i camins... Rebrota cada any i floreix a finals de primavera fins a l’estiu. Fa una olor molt intensa i penetrant. És tòxica, afavoreix la menstruació i també és abortiva

1. Talleu a bocinets la ruda fresca (60 g) i aixafeu-la en un morter.2. Col·loqueu-la en un pot de vidre amb un 1/4 de litre d’oli d’oliva.3. Tapeu el pot hermèticament i deixeu-lo reposar a sol i serena durant 40 dies.4. Coleu-lo i guardeu-lo en un lloc fosc.

• Per a les afeccions de la pell apliqueu-lo fent un massatge.

• Per als dolors reumàtics apliqueu-lo sense massatge.

• Per als nervis i el mal de cap, preneu una tassa de xocolata desfeta on s’hagi fet bullir un brot de ruda.

• Per al mal de ventre es menja sopa de pa i ruda.

Hippolyte Coste - Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes, 1901-1906 -

8 BUTLLETÍ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA, núm. 96

TERCERES JORNADES DE LA ViNyA i EL Vi

Les Jornades, d’enguany, es dediquen especialment als espais del vi. Les masies, els cellers, les barraques de vinya i les cuines han estat els protagonistes de les activitats que durant 5 diumenges de maig i juny s’han ofert, de forma gratuïta; tot un seguit de passejades, demostracions, tallers i concursos

El proppassat divendres 27 d’abril, a Can Coll, el centre d’educació ambiental del Parc de Collserola, es va presentar la tercera edició de les Jornades de “La vinya i el vi”. L’acte va anar a càrrec del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Xavier Escura; el director del Museu-Monestir de Sant Cugat, Lluís Campins; la representant de la Cooperati-va L’Olivera, encarregada de la gestió de Can Calopa, Rocío Sánchez; el director del Museu de Cerdanyola, Joan Francés, i la cap d’Ús Públic i Educació Ambiental del Consorci del Parc de Collserola, isabel Raventós.

Les jornades van néixer fa quatre anys, mentre es preparaven, entre els ajuntaments de Cerdanyola, de Ripollet i el Parc de Collsero-la, les activitats per celebrar les Jornades Europees de Patrimoni. El 2010, es va incorpo-rar al projecte el Museu de Sant Cugat i l’any passat la Cooperativa L’Olivera que gestiona la vinya de Can Calopa de Barcelona i en la present edició s’ha afegit l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. i així, any rere any, comptem anar ampliant el grup promotor fins a acabar oferint unes jornades en les quals estiguin representats els nou municipis amb territori al Parc de Collserola.

Va obrir el programa la xerrada “Els espais del vi: masies i cellers”, de l’arquitecte Joan Curós (el 6 de maig al claustre del Monestir de

Sant Cugat), el qual va participar en la redacció del llibre Masies que cal conèixer. Tot seguit, el diumenge 13 de maig, es va visitar el projecte d’explotació de la finca de Can Calopa de la mà de la Cooperativa L’Olivera que desenvolu-pa un model de pagesia dedicada a l’agricultura d’implicació social, amb una llar social que acull dotze persones amb discapaci-tat psíquica que treballen a la finca. Els vins que produeixen tenen, a més a més d’un reconegut prestigi, un valor afegit: són vins amb ànima social!

El diumenge 20 de maig, va ser la finca de Can Ferriol, a Sant Feliu de Llobregat, la que va acollir la passejada-descoberta de les barraques de vinya que encara resten al municipi.

Can Coll, va obrir les seves portes el 3 de juny per oferir diferents activitats entorn el món del vi i dels cellers. Passejades a les vinyes, visites guiades a les instal·lacions vitivinícoles, tallers en els quals es va embotellar el vi de les darreres collites o es va fer un vinagre perso-nalitzat. i també activitats per als més petits.

Finalment, el diumenge 10 de juny, van tancar les jornades les activitats al voltant de “La cuina i els espais del vi” a Cerdanyola al Museu de Ca n’ Ortadó de Cerdanyola. Es van visitar les masies veïnes que encara conserven instal·lacions per ferr el vi i es va fer una demostració sobre la utilitat del vi a la cuina. També vam recuperar el costum de beure amb porró.

Vinya de Can Coll

ESTiU 2012 9

LES MASiES DEL PARC A LA iV FiRA AGRÍCOLA DE VALLViDRERA

Dins del programa d’activitats de la 4a Fira Agrícola de Collserola que es va celebrar el proppassat diumenge 29 d’abril, a Vallvidrera, es trobava la taula rodona “El passat, present i futur de les masies de Collserola”, que va comptar amb la participació d’un representant del Consorci del Parc Natural de Collserola, Ton Ardévol, projectista i responsable de la restauració de la masia de Can Coll.

El debat es va centrar en la convivència de les diferents activitats que duen a terme les masies de Collserola amb el particular entorn del Parc. Aspectes com la conservació de la biodiversitat, l’activitat agrícola, la utilització d’aquestes com a equipaments per part de l’Administració pública..., van focalitzar les intervencions.

L’aportació del representant del Consorci va girar al voltant de la recuperació i restaura-ció a principis dels anys noranta de la masia de Can Coll, ubicada al terme de Cerdanyola del Vallès i actual centre d’educació ambiental del Parc de Collserola. La masia, que data del segle xV i té 236 ha (és la fi nca més gran dins del perímetre del Parc), és de titularitat pública des del 1987. El 1988 va iniciar la seva activitat com a centre d’educació ambiental amb un

programa educatiu adreçat a escoles i altres centres d’ensenyament. El precari estat de conservació que presentava va conduir a la seva restauració i l’any 1992 va obrir les seves portes amb una nova oferta que incloïa l’exposició permanent sobre el món rural “L’home i el medi”. Les obres de restauració van recrear en les diferents plantes de la masia èpoques passades, tant en el mobiliari com en la funció de les estances. Així, a la planta baixa es recreà el món rural del segle xVii, incloent una bona mostra d’explotació vitivinícola, a la planta primera va prevaldre el caràcter de vil·la senyorial del segle xix. Les golfes es van dedicar

al parc de collserola hi ha censades 152 masies de les quals 65 tenen activitat agrícola, 60 són residencials o equipa-ments i les 30 restants estan en desÚs o abandonades

a sala d’actes i a estances per a les activitats escolars. En l’actualitat es conreen prop de 4 ha a banda dels horts, i la resta de la fi nca és forestal. Més de 30.000 persones, entre alumnes i visitants de diumenge, visiten Can Coll cada any.

La resta de components de la taula, representants de masies amb diferents activitats, van exposar les diverses funcions que els masos realitzen al Parc. Des de projectes col·lectius món rural-urbà com Can Masdeu, projectes d’autogestió, cooperatives agràries, explotacions agrícoles, etc.

Des que es va crear el Parc de Collserola, l’any 1987, el seu òrgan gestor ha restaurat, a banda de Can Coll, les masies de Can Balasc (Barcelona), Can Ferriol (Sant Feliu de Llobregat) i Can Baró (Sant Just Desvern)

Can Balasc

Can Coll

10 BUTLLETÍ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA, núm. 96

VOLUNTARiAT AL PARC

A banda del projecte Voluntaris de Collserola, en el marc del qual aquest any participen a títol personal un centenar de persones, també hi ha grups organitzats: entitats o associacions que volen venir, de forma periòdica o puntual, a col·laborar amb el Consorci en la millora i el manteniment del Parc. Aquesta voluntat demostra l’estima que tenen tots per aquest territori. Com a resposta a aquesta actitud, des del Consorci es procura que les actuacions siguin també una bona oportunitat per compartir amb tots ells els valors de Collserola.

A continuació us expliquem les diferents experiències que de moment s’han dut a terme des de gener:

• agrupament Damiàn de Veuster. Des del mes d‘abril fan actuacions periòdiques de manteniment i millora de la zona del Parc compresa entre el funicular de Vallvidrera i el del Tibidabo. Les tasques que duen a terme són: arrencada de plantes invasores (figueres de moro) als marges del passeig de les Aigües, arranjament i neteja d’alguns trams del mateix passeig, i neteja i manteniment de les escales d’accés a la font del Racó.

• secció excursionista del Foment Martinenc. Des del setembre del 2008, aquest grup de Barcelona ve al Parc dos cops l’any a fer el manteniment de la font d’en Güell –a Cerdanyola del Vallès– i els seus accessos.Aquest trimestre van venir el dia 12 de maig.

• associació galanthus. El dia 9 de juny van començar les feines d’arranjament de la font de la Marquesa, juntament amb altres

participants del projecte Voluntaris de Collserola. L’objectiu és que esdevingui un punt d’aigua permanent que permeti la cria d’amfibis, com la salamandra.

• DePaNa. El grup d’Acció Forestal d’aquesta entitat vénen al Parc una vegada per trimestre. Aquest cop va ser el 25 de març i van fer el manteniment dels arbres i els arbusts de les repoblacions fetes a zones cremades. També van fer eliminació de plantes invasores.

També aquesta primavera diferents empreses s’han animat a fer voluntariat ambiental corporatiu al Parc. En aquests casos el programa sempre comença amb una visita a un dels centres de visitants del Parc, on se’ls fa una presentació dels seus valors de Collserola i de la seva gestió, que serveix per emmarcar l’acció que després realitzen.

Aquí teniu la relació de l’activitat d’aquest trimestre:

• empresa Zurich insurance. El 17 d’abril va venir un grup de 24 treballadors/es d’aquesta empresa. Aquest va ser un dels actes

que van realitzar dins la setmana anomenada zurich Global Community Week, i que enguany tenia el lema Making change happen together (Fem realitat el canvi entre tots!). L’actuació va consistir en una arrencada de plantes de diferents espècies al·lòctones invasores als voltants de l’àrea de lleure de Can Cuiàs, a Montcada i Reixac. Abans havien estat a Can Coll.

• empresa riCOH españa s.l.U. Amb motiu de la celebració del Dia mundial del Medi Ambient, el propassat 8 de juny un grup de 27 treballadors d’aquesta empresa van estar primer a Can Coll, i després es van desplaçar fins a la riera de Sant Medir, on van fer arrencada de canya americana, selecció de rebrots i de branques d’àlbers i oms, i recollida de deixalles. El lema de la jornada era Ecoac-tion 2012. Our earth, our tomorrow.

• empresa arbora-ausonia. Està previst que vinguin dos o tres dies del mes de juny i juliol a fer el manteniment de la font de Sant Ramon i voltants.

ESTiU 2012 11

FEDENATUR i EL QUART FòRUM URBÀ DEL PAiSATGE

En el marc de la Capitalitat Verda Europea 2012, de la ciutat de Vitòria, se celebra el 4t Fòrum Urbà del Paisatge. Aquest fòrum va néixer l’any 2005 amb la finalitat d’afavorir la reflexió i l’intercanvi d’expe-riències entorn l’ample concep-

te del paisatge i el seu rol en la planificació de la ciutat i el territori. Enguany el lema del fòrum es titula “Paisatges en xarxa: Vers una infraes-tructura verda urbana integrada a escala bioregional” que enllaça amb la iniciativa de la Comissió Europea d’aprovar enguany el docu-ment estratègic “infraestructures verdes”.

En aquest context del 4t Fòrum, Fedenatur promou en el marc del projecte europeu Periur-ban Parks (interreg iVC), un seminari interna-cional sota el títol “infraestructura verda a la ciutat: El paper dels espais naturals urbans i periurbans”, que compta amb la participació d’especialistes d’Europa i els Estats Units.

Un dels plats forts d’aquesta trobada és la presentació de l’Anella Verda interior de la ciutat de Vitòria que ve a complementar l’Anella Verda exterior que envolta físicament la zona urbana d’aquesta ciutat compacta. Amb aquesta proposta, una vegada més la capital del País Basc se situa al capdavant de les polítiques ambientals de les ciutats del nostre continent.

ELS TURONS DE BUDA (BUDA HiLLS), EL COLLSEROLA DE BUDAPEST

En el marc del projecte Periurban Parks, que té com un dels objectius principals establir intercanvis tècnics entre els 14 socis gestors d’espais protegits periurbans de ciutats europees, ha tocat el torn de conèixer la gestió i protecció del paisatge muntanyós al costat de la capital d’Hongria, Budapest. Així doncs, a començaments del mes de maig el director gerent del Consorci del Parc de Collserola i altres membres de Fedenatur van fer una visita tècnica al Parc dels Turons de Buda on es va poder constatar que, tot i les diferències biogeogràfiques en relació amb la Mediterrània (Hongria pertany a la regió biogeogràfica panò-nica), els reptes i problemes a fer front són molt similars: barriades inserides dins l’espai protegit, alta freqüentació, etc. L’entorn paisatgístic de la ciutat de Budapest al cantó de Buda (marge dret del riu Danubi) té moltes similituds amb Collserola en relació amb Barcelona, ja que és un espai muntanyós que

s’enganxa a la ciutat. Aquest espai natural, del qual cal destacar la presència d’importants coves, és un atractiu més d’aquesta bonica capital europea que té una població molt similar a la de Barcelona.

La zona protegida no es diu parc sinó “Àrea de paisatge protegit” i té una superfície de 10.528 ha. Els objectius principals són preservar els valors únics botànics, zoològics i geològics d’aquestes muntanyes boscoses per mantenir el complex paisatge de boscos i àrees obertes intactes mitjançant la prevenció de les construccions de la zona. L’objectiu és, doncs, mantenir aquest cinturó verd que funciona com el pulmó de la capital prop de Budapest.

Atès que aquesta àrea forma part del Parc Nacional Danubi – ipoly (60.134 ha, creat l’any 1997), la gestió forma part de la Direcció del Park Nacional (Danube – ipoly National Park Directorate), que té així al seu càrrec la zona central d’Hongria, la més poblada i industrialit-zada. Hi ha en total 8 àrees de paisatge protegit i 32 àrees naturals protegides.

A Hongria (93.000 km2 i 10 M d’habitants), a banda d’aquesta organització, hi ha altres organitzacions regionals de l’Estat que tutelen la protecció dels espais naturals fins a cobrir un total de 880.000 hectàrees.

La visita als Turons de Buda va precedir la 9a trobada del projecte Periurban Parks que es va fer a Kosice, la segona ciutat d’Eslovàquia (300.000 habitants). En aquesta visita també vàrem poder comprovar la protecció dels paisatges i ecosistemes del territori muntanyós al voltant d’aquesta ciutat, que tot i tenir unes dimensions més modestes que Barcelona i Budapest, i per tant uns impactes molt menors, té uns objectius molt ambiciosos i una gran qualitat en la protecció.

www.vitoria-gasteiz.org/ceac/

12 BUTLLETÍ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA, núm. 96

Període TMA TM T Tm Tma P PA

Febrer 2012 18.9 10.8 6.8 2.8 -4.2 11.1 15.9Febrer 1971-2000 21.2 11.5 8.3 5.1 -10.0 39.3 77.9

Març 2012 24.3 17.6 13.4 9.1 4.8 33.0 48.9Març 1971-2000 27.9 13.9 10.4 6.9 -3.9 52.1 130.0

abril 2012 21.5 16.4 12.5 8.6 4.9 83.2 132.1Abril 1971-2000 26.9 16.4 12.5 8.6 0.0 51.6 181.6

Plou i fa solDades facilitades per l’Observatori Fabra (432 m). Al web del Parc trobareu més informació.

TMa. Temperatura màxima absoluta / TM. Temperatura màxima mitjana / T. Temperatura mitjana / Tm. Temperatura mínima mitjana / Tma. Temperatura mínima absoluta / P. Precipitació total mes (l /m2) / Pa. Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l /m2)

Consorci del Parc de Collserola Ctra. de l’Església, 92 08017 Barcelona Tel. 93 280 06 72 Fax 93 280 60 74 www.parcnaturalcollserola.cat

Edició:

Dipòsit legal: 18.344-88.

Equipaments Centre d’informació i serveis TècnicsCtra. de l’Església, 92 (Ctra. Vallvidrera - Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52. ci@parccollserola.net. Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari: cada dia de 9.30 a 15 h. Centre d’informació. Bar L’Entrepà: Tel. 93 280 28 40.

Can Coll, Centre d’educació ambiental i Centre de Documentació i recursos educatius (CDre)Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Centre d’Educació Ambiental: 93 692 03 96. cancoll@parccollserola.net. Feiners: visites escolars concertades (infantil, Primària i ESO). Diumenges: obert a tothom de 9.30 a 15 h (juliol i agost tancat).

estació biològica del Parc de Collserola Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona). Tel. 93 280 35 52. Fax: 93 280 60 74. ejordi@parccollserola.net

Àrees de lleurerestaurants a les àrees de lleure: Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65 - 93 668 88 28 (obert tots els dies). Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49 (divendres tancat). La Salut de Sant Feliu: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat) Sant Pere Màrtir (pl. Mireia). Espai Mireia: Tel. 93 473 91 84 (obert tots els dies).

Donen suport a la conservació del Parc:

impr

ès e

n pa

per

reci

clat

CiC

LUS

PRiN

T