Polítiques locals i canvi social

Es fa referència en el Butlletí d’aquest mes a l’episodi greu de sequera que es viu en aquest moment a la península Ibèrica.

En el context d’episodis climàtics extrems cada vegada més habituals, aquesta part d’Europa es veu afectada en temps recents

per una sequera persistent que sembla indicar un agreujament d’aquests fenòmens en el context de l’evolució global el clima, com succeeix amb els huracans en l’àrea del Carib, als que fèiem referència en el comentari editorial del mes passat.

Així mateix, es fa referència en una altra notícia a l’ús de l’aigua depurada en el context agrícola. Ambdós fenòmens apunten cap a la necessitat de millorar les estratègies d’economia circular i de gestió dels residus per avançar en la mitigació i adaptació

en relació amb el canvi climàtic, els efectes del qual ja poden sentir-se i que exigeix tant respostes al nivell més alt, com

pràctiques sostenibles en la gestió diària.

En aquest sentit, l’exemple de l’ús de les aigües procedents de la depuradora de Gavà-Viladecans, una de les quatre

instal·lacions d’aquestes característiques a l’àrea metropolitana de Barcelona, la principal generadora d’aigües residuals de Catalunya, en l’agricultura del Parc Agrari del Baix Llobregat ofereix un exemple de la importància de les polítiques de proximitat

en la millora de l’eficiència ambiental de les nostres societats.

Això, evidentment, pot i ha de complementar-se amb estratègies més enllà de la innovació tecnològica, com la creació d’espais d’autogestió social en el context local, en aspectes clau com els residus, l’energia o l’alimentació. En aquest moment, potser

s’hagin de dipositar més esperances en aquestes micropolítiques que en les grans decisions, molt més sensibles a la captura del regulador i presoneres de dinàmiques d’interessos creats que no van precisament en la línia d’una millora de l’equitat i la

sostenibilitat de la societat planetària.

Octubre 2017

Agenda

Xerrada: “L’assassinat de la Berta Càceres. La persecució de les persones defensores del medi ambient”

Dat i lloc: 16 d’octubre de 2017; Sala de Graus Campus Catalunya URV, Tarragona, Espanya. Organitza: CEDAT – URV

Per a més informació: urv.cat

Acte de Presentació del llibre del Senyor Alejandro Ruiz Lobato “La incidència de la directiva d’emissions industrials en el règim jurídic català de prevenció i control ambiental d’activitats”

Data i lloc: 18 d’octubre de 2017; Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques del Campus Catalunya, Tarragona,

Espanya. Organitza: CEDAT - URV

Per a més informació: cedat.cat

Fòrum d’Ecoturisme, Natura i Sostenibilitat

Data i lloc: 18 i 19 d’octubre de 2017; Barcelona; Espanya Organitza: Generalitat de Catalunya – Taula d’Ecoturisme

Per a més informació: ensforum.cat

La Ecoinnovació i la lluita contra el canvi climàtic per a un futur empresarial més pròsper i sostenible Data i lloc: 19 d’octubre de 2017; Barcelona, Espanya

Organitza: Laboratori Ecoinnovació

Per a més informació: laboratorioecoinnovación.com

III Seminari de Recerca: “Empreses i Drets Humans” Data i lloc: 19 i 20 de octubre de 2017; Sala de Vistes Campus Catalunya URV, Tarragona, Espanya.

Organitza: CEDAT – URV

Per a més informació: cedat.cat

Tarragona

BUTLLETÍ INFORMATIU

Butlletí nº 93, octubre 2017

Editorial

2

Seminari de Recerca “20 anys de la prevenció i el control integrats de la contaminació” Data i lloc: 20 d’octubre de 2017; Huelva, Espanya.

Organitza: Universitat de Huelva Per a més informació: uhu.es

I Congrés Nacional d’Energies Renovables

Data i lloc: 23 i 24 d’octubre de 2017; Madrid, Espanya.

Organitza: Associació d’Empreses d’Energies Renovables APPA Per a més informació: appa.es

XIX Jornades Internacionals en Dret del Medi Ambient – Ordenament del Territori i Medi Ambient

Data i lloc: 25 al 27 d’octubre de 2017; Bogotà, Colòmbia.

Organitza: Universitat Externat de Colòmbia Per a més informació: medioambiente.externado.edu.co

Amsterdam International Water Week

Data i lloc: 30 d’octubre al 3 de novembre de 2017; Amsterdam, Holanda. Organitza: International Water Week

Per a més informació: internationalwaterweek.com

III Fòrum de Restauració Ecològica

Data i lloc: 2 i 3 de novembre de 2017; Madrid, Espanya Organitza: Creant Xarxes

Per a més informació: creandoredes.es

Ecomondo The Green Technologies Expo

Data i lloc: 7 al 10 de novembre de 2017; Rímini, Itàlia Organitza: Italian Exhibition Group

Per a més informació: ecomondo.com

Els municipis i la gestió dels residus

Data i lloc: 13 de novembre de 2017; Barcelona, Espanya. Organitza: Fundació Fòrum Ambiental

Per a més informació: residuosmunicipales.forumambiental.org

Smart City Expo World Congress

Data i lloc: 14 al 16 de novembre de 2017; Barcelona, Espanya Organitza: Fira Barcelona

Per a més informació: smartcityexpo.com

Notícies

Internacional

Quines són les ciutats que tenen major compromís amb la sostenibilitat?

El ràpid creixement de les ciutats, on més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes, ha creat problemes comuns com ara la congestió, manca d'habitatge digne, escassetat de fons per a serveis bàsics, insuficiència d'infraestructures

de comunicació i transport públic , etc.

Quines són les ciutats que tenen major compromís amb la sostenibilitat?

Davant d'aquests reptes, moltes ciutats estan desenvolupant polítiques que

afavoreixen el desenvolupament sostenible en matèria ambiental, social i econòmic, sense prescindir de cap d'ells. És per això, que no només tenen en

compte indicadors econòmics de benestar, sinó que analitzen i gestionen, amb la mateixa importància, altres com l'educació, salut, energia, espais

verds, pol·lució, transport, turisme o ocupació.

Amb base en tres criteris principals -persones, medi ambient i economia- la

consultora Arcadis, especialitzada en medi ambient, infraestructures i disseny, elabora cada any un rànquing de les ciutats més compromeses amb

el desenvolupament sostenible.

Descobreix en aquest rànquing quines ciutats van ocupar el top 10 en l'estudi més recent de 2016:

Munic

Foto: Ambientum

3

La capital bavaresa és amb Berlín i Hamburg un dels centres culturals i econòmics més importants d'Alemanya i, a més, una referència a la transició energètica. El govern local s'ha posat com a objectiu arribar al 100% de generació elèctrica neta per

2025, i per aconseguir-ho tot el teixit empresarial i industrial de Munic ha estat obligat a invertir en energies renovables.

Per la seva banda, la iniciativa Green City posa de manifest l'interès en tornar la ciutat a les persones. Amb més de 1.500 voluntaris, al llarg de tot l'any se celebren actes com rutes ciclistes, plantació d'arbres, mercats amb fins socials, festivals de

carrer, tallers d'educació urbana per als més petits ... I pel que fa a l'economia, Munic és el tercer nucli financer europeu que

més inversors atreu gràcies als seus 22,5 milions de metres quadrats dedicats a espais de treball.

Praga La capital de la República Txeca i la seva àrea d'influència és una de les regions més riques de tota la comunitat, cosa que

contrasta enormement amb la resta del país: els habitants de la capital tenen una renda per càpita que supera en més del

doble a la de la mitjana nacional.

Els seus ciutadans compten a més amb la Green City Guide, un llibre disponible en format tradicional i digital en el qual poden consultar totes les activitats sostenibles que es poden dur a terme a la ciutat de manera temporal i permanent: cicles de

cinema amb rerefons social, cursos de cuina sostenible, cursos educatius, mercats, horts urbans ... Així com una completa guia que conté tots aquells negocis de Praga amb algun aspecte ecològic: lloguer de bicicletes, restaurants, comerç solidari ...

Hamburg

El creixement població d'Hamburg, Capital Verda Europea el 2011, s'ha mantingut a l'alça durant les últimes dècades fins a arribar als gairebé dos milions d'habitants. El gran repte de la segona ciutat d'Alemanya era, per tant, optimitzar el transport

i les seves infraestructures del nucli urbà sense incrementar les emissions, i tant que ho ha aconseguit: tots els ciutadans

tenen a 300 metres o menys alguna parada de transport públic .

A més, el projecte urbanístic HafenCity convertirà el 40% de la superfície urbana de la ciutat dotant-lo de parcs, jardins, i sendes i zones verdes. Aquesta mesura, a part del consegüent benefici ambiental i estètic, servirà també per protegir la ciutat

davant possibles inundacions del riu Elba funcionant com esponja natural en una de les ciutats conegudes com la Venècia del Nord.

Aquest mateix pla està transformat 157 hectàrees del port d'Hamburg, una de les principals zones industrials del continent europeu, en un espai per als habitants; de fet en els dos últims anys s'han construït ja habitatges per a 12.000 persones i

oficines per 45.000 treballadors, moltes de les quals han guanyat premis d'arquitectura sostenible.

Continuar llegint la noticia completa: Ambientum.com (2 d’octubre de 2017)

Témer revoca un polèmic decret que amenaçava l'Amazònia

El president Michel Témer va intentar que a la Reserva Nacional de Cobreix i Associats, a l'Amazònia, es permetés l'explotació minera. Però, la reacció d'ambientalistes i de la comunitat internacional va ser tan contundent que ha hagut de fer marxa

enrere, almenys de moment.

El Govern va anunciar l'extinció total del decret que preveia l'obertura de la Renca, situada entre els Estats del Parà i Amapà,

per a les empreses mineres que busquen a la zona or, cobreix i altres tresors a la regió, que arriba la mida de la Dinamarca. La decisió ha de ser publicada aquest dimarts al Diari Oficial, va confirmar Afonso Benites des de Brasília.

Tot i haver-se fet enrere, entre bastidors ja se sap que el Govern no descarta tornar a debatre la fi de la reserva en el futur.

Així va passar amb la zona protegida de Jamanxim, al Parà, que podria ser extinta, però la decisió va ser avortada davant la pressió general, que va

incloure la protesta del model Gisele Bündchen, fort activista ambiental. Un nou projecte va acabar tornant a la Cambra i ara porta propostes encara més

agressives per a la Jamanxim.

De moment, Témer ha decidit cedir a la pressió i posar fi al decret de la Renca.

El decret ja havia estat suspès per 120 dies des de l'1 de setembre, després de l'enrenou creat per la mesura anunciada el 23 d'agost.

La Renca té nou reserves ambientals i indígenes, que resultarien afectades si

el Govern permet l'entrada d'empreses privades a la zona. El rebuig va ser

enorme i a ell es van sumar els pobles indígenes que hi resideixen, com els Wajãpi. El Govern va arribar a modificar el decret per assegurar la protecció a

aquestes regions.

Font: Noticiasambientales.com (28 de setembre de 2017)

Foto: Noticias Ambientales

4

L’Illa dels Micos, un santuari amazònic per primats maltractats A uns 30 quilòmetres de la ciutat d'Iquitos (Perú) seguint el corrent del riu Amazones, en ple cor de la selva tropical, es troba

l'Illa dels Micos, un autèntic santuari per primats en on animals víctimes de comerç il·legal o maltractaments es recuperen en un espai natural en plena llibertat.

Fundat fa ja 20 anys en una de les milers d'illes que jalonen el majestuós llit del riu, aquest projecte, enterament privat, s'ha

convertit en un dels principals recursos turístics de la regió, on els turistes són alhora espectadors curiosos de la vida de

centenars de micos en llibertat com el principal suport econòmic de la iniciativa.

Només accessible per llanxa i en els moments en què el corrent del riu ho permet, l'Illa dels Micos, d'uns 5 quilòmetres de llarg per 2 d'ample, rep el visitant amb l'inconfusible xerrameca dels centenars de primats que hi viuen i que deambulen i

interactuen lliurement amb els turistes i cuidadors.

Sense por, els animals s'acosten als humans per demanar menjar o

simplement per rebre afecte o ser fotografiats amb total confiança, majoritàriament plenament rehabilitats d'un passat de tràfic il·legal i

maltractament.

"Majorment, els micos que tenim són rescatats de diferents llocs i no

arriben en bones condicions. Alguns vénen amb perdigons de bala, les cames" chancadas "(trencades), infeccions, desnutrició, i se'ls fa una mica

de rehabilitació perquè puguin aquesta tranquils ", va relatar a Efe Aníbal Flors, un dels cuidadors principals del lloc.

Després, els primats són alliberats a l'illa perquè visquin lliures de gàbies i tancaments i en el seu hàbitat natural, amb l'esperança que un dia

puguin ser retornats a la selva. Aquest procés, el del retorn a la natura, encara està en ple desenvolupament, ja que persisteix el problema de trobar un lloc

segur a la selva on quedin lliures dels perills com la tala o la caça furtiva que els va portar al centre de rehabilitació a primer lloc.

A més, tampoc sembla tan clar que els micos, de fins a set espècies diferents, algunes d'elles en condició de vulnerabilitat ambiental, vulguin allunyar-se molt d'un lloc a on l'aliment està assegurat i són de lluny els reis absoluts.

I és que per la seva comoditat, durant els primers anys de vida de l'Illa dels Micos, els responsables es van encarregar de

plantar arbres fruiters a tota l'illa, que ara serveixen per alimentar els animals, i complementar les fruites i llavors que els

treballadors del lloc ofereixen lliurement, creant un paradís per als primats.

Entre altres espècies, a l'illa habiten micos udoladors, micos choros, huapos, titíes, micos aranya, pichicos i soques, així com altres animals com óssos mandrosos.

L'illa està regida per una organització sense ànim de lucre que porta la família de Gilberto Guerra, el seu fundador, i gran part

de les tasques de cura i atenció la realitzen voluntaris que arriben de tot el món a treballar i viure entre els micos.

John, de 26 anys i natural de Washington D.C és un d'aquests voluntaris que va decidir passar part de les vacances en el lloc per la simple raó que li "encanten els micos".

Continuar llegint la noticia completa: Lavanguardia.com (2 d’octubre de 2017)

Caño Cristales, el riu de colors que la fi del conflicte va alliberar Semblaven seus amos. Diuen que Caño Cristalls era el lloc de passeig de les FARC. "El balneari del Mono Jojoy", repeteix el

president Juan Manuel Santos cada vegada que fa a aquest paradís del Meta, una zona que per anys va estar controlada per la guerrilla. Les seves ordres eren obeïdes a la força.

A Maria Martínez li tocava cocinarles. La bona sort de viure a pocs metres del riu semblava un càstig.

"Ells arribaven i havíem de fer el que diguessin. A mi em corresponia fer-los

de menjar. Eren molts ", diu des de la cuina del seu ranxo de fusta. La construcció més propera al "riu més bonic del món", com el descriuen els que

es meravellen quan el veuen. Si fa sol, l'aigua sembla que fos de cinc colors.

És tan cristal·lina que es veuen les plantes aquàtiques, les formacions de roca i la sorra.

L’any passat 15.000 turistes el van visitar. El 2010 tot just 1.500 es van atrevir.

"A la gent li feia por venir", explica Maria, de 84 anys. "Amb el meu marit vam

trobar aquest lloc fa quaranta anys. Ens vam venir cap aquí perquè hi havia

Foto: La Vanguardia

Foto: El País

5

aire i llibertat ". Això creien quan van arribar, però a finals dels noranta el president Andrés Pastrana la va nomenar com a part de la zona de rebuig, territori pel qual podien campar lliurement els ja excombatents, en el fracassat diàleg amb les FARC

i la regió va passar a mans de la guerrilla. "Ells eren els que manaven", explica Epaminondas Bernal, un dels fills de Maria. Els cultius il·lícits que proliferaven a la regió van fer que molts nedaran en diners, però no va ser el cas de la família Martínez. Ells

van haver de viure entre la pressió de l'Exèrcit i la guerrilla. "Ens va tocar estar al mig, no podíem fer-nos a un costat o a un altre. Vivim sempre del que veu ara, del que donés la terra. De blat de moro, iuca, plàtan i malanga ", assegura Bernal.

La Macarena, on s'aterra per partir cap a Caño Cristalls amb carro o en helicòpter, si es tracta d'una comitiva del Govern, era el refugi dels guerrillers. Tots sabien que per aquí vivia el Mono Jojoy. Encara recorden al poble que els dimecres eren cívics

per ordre del guerriller. Alguns comerciants segueixen tancant les seves botigues aquest dia, com ho ordenava Jojoy. És difícil que el poble oblidi el que va viure, tot i que el país intenta passar la pàgina. Aquesta setmana el president Juan Manuel Santos

hi va ser per anunciar la construcció de senders ecològics i ponts per atreure més turistes. Va prometre una inversió propera

al milió de dòlars i va assegurar que no s'encarregarà l'obra a cap privat. La població no permetria que es contamini el riu i espera que el turisme que l'Executiu reclama amb tant entusiasme no afecti la zona.

Caño Cristalls només pot ser visitat quan plou perquè a l'estiu les plantes aquàtiques, Macarenia Clavigera, que donen el color

al riu estan en el seu període reproductiu. "Aquest és un lloc que està per descobrir. No tots els colombians saben que existeix i que és una de les seves joies naturals ", diu Héctor Lizcano de Parcs Naturals. Aquest any han rebut a més de 8.000 turistes,

el 19% de fora del país. Després d'estar dominada per les FARC, la zona va estar en perill fins fa uns mesos per una explotació

minera que pretenien fer prop. Tot i que el permís va ser revocat, serà la població a través d'una consulta la que decideixi si es permet o no la mineria. Sembla que el "no" està assegurat perquè ja han manifestat el seu rebuig a qualsevol treball que

representi un risc argumentant que l'exploració d'hidrocarburs podria afectar el desenvolupament sostenible del lloc.

"Estic segur que el turisme aquí serà el factor més important de prosperitat econòmica i d'ocupació", ha indicat Sants. Segons

el Govern, en els últims mesos les visites han crescut gairebé 3.000% en els departaments que alguna vegada van ser els més castigats per la violència. Però la pau amb la qual intenten seduir els viatgers encara no ha estat suficient per evitar la presència

militar. En el camí que envolta al riu apareixen de tant en tant soldats armats. L'Exèrcit segueix estant aquí per evitar diu un uniformado- que una altra vegada algú s'apoderi de Caño Cristales.

Font: Elpais.com (29 de setembre de 2017)

Japó captura 177 balenes al Pacífic amb "finalitats científiques" Els japonesos van matar 177 balenes al Pacífic, a la costa nord-est de l'arxipèlag, en una missió estival amb "finalitats

científiques", va anunciar aquest dimarts l'agència de pesca japonesa.

Tres vaixells especialitzats van partir com previst al juny i van capturar 43 balenes Minke i 143 rorquals boreals, ha precisat la

mateixa font.

La caça de de balenes és "necessària" per estimar la quantitat de potencials captures a llarg termini, va justificar l'agència, l'objectiu és

"reprendre algun dia la pesca comercial", ha precisat a l'AFP el funcionari

Kohei Ito.

Japó va signar la moratòria de caça de balenes de la Comissió Balenera Internacional (CBI) però afirma que recorre a ella amb fins d'investigació,

al Pacífic així com a l'Antàrtic.

Les organitzacions de defensa dels cetacis denuncien l'argumentació així

com diversos països, que consideren que Tòquio utilitza de manera deshonesta una excepció de la moratòria de 1986.

En 2014 la Cort Internacional de Justícia va ordenar a Tòquio posar fi a la caça en aigües de l'Antàrtic, calculant que no

complien els criteris científics exigits. Japó havia anul·lat la seva campanya d'hivern de 2014-2015 però va reprendre la pesca

a l'any següent.

El Antàrtic va ser escenari de xocs entre els baleners japonesos i els defensors dels cetacis fins que l'organització ecologista Sea Shepherd va anunciar el mes passat que renunciava a hostigar als baleners japonesos al Sud, reconeixent els seus propis

límits enfront de la potència marítima nipona.

Noruega, que considera que la moratòria de 1986 no l'aconsegueix i a la qual es va oposar, i Islàndia són els únics dos països

en el món que practiquen obertament la caça comercial.

Japó intenta per la seva banda provar que la població de cetacis és prou important com per suportar que es reprengui la caça comercial.

El consum de balena té una llarga tradició al Japó on la caça es practica des de fa segles. La indústria balenera va tenir el seu

auge després de la Segona Guerra Mundial, l'animal aportava proteïnes als habitants de l'arxipèlag.

Foto: El Tiempo

6

No obstant això la demanda dels consumidors japonesos va caure considerablement els darrers anys pel que es dubta del

sentit de les missions científiques.

Font: Eltiempo.com (27 de setembre de 2017)

Unió Europea

França invertirà 20 mil milions d’èuros en un pla ecològic

El primer ministre francès, Edouard Philippe, ha anunciat que el seu Govern invertirà 20 mil milions d'èuros en un pla de transició energètica responsable amb el medi ambient elaborat per

l'economista francès Jean Pisani Ferry.

Les autoritats franceses han assenyalat que les construccions residencials són

les responsables d'un 20 per cent de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, per la qual cosa establiran un programa taxat en 9 mil milions d'èuros amb

l'objectiu de renovar unes 75 mil cases per any , o al voltant de 375 mil abans que acabi la legislatura.

L'atenció del pla se centra en reduir a la meitat dels habitatges socials i les residències de mala qualitat de les classes més baixes i transformar, en base

a les normes mediambientals, una quarta part dels edificis del Govern francès.

El programa inclourà la investigació i innovació per combatre el canvi climàtic

i tractarà de donar suport al creixement de les energies renovables en un 70 per cent a partir d'un pressupost de 7 mil milions d'euros.

Font: Noticiasambientales.com (30 de setembre de 2017)

L'eòlica europea té un enorme potencial de creixement a 2030 ja que proveiria el 30% de l'energia del

continent, segons WindEurope

Amb les polítiques adequades, l'eòlica podria proporcionar el 30% de la demanda elèctrica d'Europa el 2030 i el 16,5% el 2020, segons els informes Scenarios for 2030 i Outlook to 2020, presentats aquesta setmana per WindEurope. L'associació

eòlica europea destaca l'enorme potencial de creixement de l'eòlica en el continent en l'horitzó 2020-2030.

La patronal europea indica en el seu informe Scenarios for 2030 que l'energia eòlica podria proporcionar el 30% de l'energia

d'Europa el 2030 (888 TWh d'electricitat) i arribar a un total de 323.000 MW. Això inclouria també la repotenciació o ampliació de la vida d'aproximadament la meitat de la capacitat eòlica existent a la Unió Europea, que va arribar al final de la seva vida

útil abans de 2030.

Alemanya, França i Regne Unit tindrien la major potència instal·lada, amb 85.000 MW, 43.000 MW i 38.000 MW

respectivament. França avançaria al Regne Unit i Espanya per col·locar-se en segon lloc, gràcies a les polítiques que està posant en marxa el nou govern. Espanya, per contra, perd diverses posicions i es quedaria en quart lloc amb 35.000 MW.

Mentrestant, Dinamarca, Irlanda, Estònia i Països Baixos formaran un club

exclusiu de països que proveiran més del 50% de la seva electricitat a partir de l'eòlica en 2030.Aquest creixement suposaria evitar l'emissió de 382 tones

de CO2 anualment i desbloquejar 239.000 milions d'euros d'inversió des 2017

a 2030, el que permetrà a la indústria eòlica mantenir 569.000 llocs de treball europeus fins 2030. També evitaria la importació de 13.200 milions d'euros

de combustibles fòssils l'any.

En base a les previsions de WindEurope de l'escenari més proper de 2020,

el continent europeu podria instal·lar una mitjana anual de 12.600 MW de potència eòlica fins a aquest any, arribant a la xifra de 204.000 MW

instal·lats. D'aquesta manera, l'eòlica seria la principal font renovable d'electricitat a Europa, superant a la hidràulica i subministrant el 16,5% de

la demanda elèctrica europea.

No obstant això, és probable que aquest creixement es concentri en només sis països (Alemanya, Regne Unit, França, Espanya,

Holanda i Bèlgica), que podrien acollir les tres quartes parts de les instal·lacions totals dels propers quatre anys.

Giles Dickson, director general d'WindEurope, afirma que '' l'eòlica està ara fermament establerta com la forma més barata de nova generació d'energia ''. Tot i que les perspectives per al 2020 són incertes, segons Dickson '' la indústria necessita plans

vinculants i ambiciosos d'Acció Nacional sobre Energia i Clima, que proporcionin claredat sobre els volums posteriors al 2020,

el que permetrà que continuïn les reduccions de costos”.

Foto: Noticias Ambientales

Foto: Ecoticias.com

7

Font: ecoticias.com (2 d’octubre de 2017)

BirdLife proposa una nova política alimentària i territorial per a Europa a partir del 2020 Els socis de BirdLife Europa, inclosa SEO / BirdLife, llancen una proposta conjunta per transformar l'actual PAC en una política

europea alimentària i territorial adaptada als reptes actuals i que permeti assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacionals Unides.

La visió de BirdLife es fonamenta en aconseguir un sistema agroalimentari saludable, que respecti la diversitat territorial i productiva en un medi rural on els recursos naturals es manegen de manera sostenible i fomentin la biodiversitat.

La Política Agrícola Comuna (PAC) es va posar en marxa el 1962, quan assegurar el proveïment d'aliments era fonamental en

una Europa marcada per la postguerra. No obstant això, després de nombroses reformes i malgrat alguns avenços, la PAC

actual és una política complexa que en gran mesura aún incentiva un model productiu que deteriora el medi ambient i genera pèrdua de biodiversitat, afecta la salut pública i no respon adequadament a les necessitats i problemes de la majoria

d'agricultors i ramaders.

Per això, tots els socis de BirdLife a la Unió Europea, inclosa SEO / BirdLife, s'han unit per impulsar la transformació de l'actual PAC en una política europea alimentària i territorial, adaptada als reptes de la societat, i que permeti assolir els objectius de

Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacionals Unides.

La proposta de BirdLife, elaborada per contribuir al debat a nivell europeu, es

fonamenta en una visió centrada en un sistema agroalimentari saludable, que respecti la diversitat territorial i productiva en un medi rural on els recursos

naturals es manegen de manera sostenible i fomentin la biodiversitat.

Una visió que, des de la seva publicació al març de 2017, ha estat recolzada ja

per més de 270.000 ciutadans europeus i 600 entitats i que planteja una PAC que sigui:

Justa per als agricultors, ramaders i altres habitants del medi rural.

Ambientalment sostenible, que protegeixi l'aigua, el sòl i l'aire, i la biodiversitat.

Saludable, assegurant la qualitat dels aliments i el benestar de les persones. Responsable, amb els límits naturals i el desenvolupament sostenible al nostre

planeta.

Tal com es recollia en les propostes de BirdLife per al Marc Financer Plurianual (MFP) de la Unió Europea (UE), aquesta

organització aposta per reemplaçar l'actual estructura de dos pilars de la PAC amb inversions que garanteixin resultats per al sector primari, la natura, els contribuents i consumidors. A més de demanar una millora en la governança i la participació en

els processos decisius, BirdLife recull els següents blocs que la futura política alimentària i territorial ha de recollir:

Un pressupost de suport a les inversions per a la transició definitiva a una producció sostenible d'aliments, donant suport al

canvi de model cap a un sostenible des de tots els punts de vista i no depenent d'ajuts públics.

Un pressupost dirigit a promoure una política alimentària sostenible, on s'asseguri l'equilibri en la cadena alimentària, la disponibilitat d'aliments sans i s'elimini malbaratament d'aliments.

Suport horitzontal per a productors per tal de mantenir i promoure un paisatge agrari favorable per a la biodiversitat i la natura.

Un 'instrument per a la biodiversitat i la naturalesa', centrat en els gestors i propietaris agropecuaris i forestals que garanteixin la conservació i restauració de la biodiversitat en les seves explotacions, especialment en la Xarxa Natura 2000, d'acord amb

les directives europees en la matèria.

A Espanya, el 55% de la Superfície Agrària Utilitzada (SAU) correspon a Sistemes Agraris d'Alt Valor Natural (SAVN) i, dels 14

milions d'hectàrees de la Xarxa Natura 2000, un 70% tenen un ús agrari, fet que evidencia l'enorme relació existent entre agricultura i medi ambient. Però aquesta relació en positiu està en risc i la tendència a l'abandó en aquests sistemes és

creixent, mentre es potencia la intensificació cap a models industrials dirigits a l'exportació, amb negatives conseqüències socials i ambientals en molts casos.

Continuar llegint la noticia completa: Lavanguardia.com (2 d’octubre de 2017)

Bones Notícies! Europa s'acomiada del fipronil en l'agricultura #SOSabejas El fipronil és un plaguicida químic que s'utilitza en l'agricultura, però aquest estiu va ser el protagonista d'un nou escàndol

alimentari. Aquesta substància tòxica es va utilitzar il·legalment a les granges de pollastres, provocant la contaminació d'ous i derivats dels ous. Fins al moment, 26 països europeus i 23 països no comunitaris, un total de 49 països, s'han vist afectats.

L'abast de la contaminació amb aquesta substància tòxica mostra com el sistema agroalimentari predominant està a punt del

Foto: La Vanguardia

8

col·lapse i ens està portant cap a un carreró sense sortida. És el moment de deixar d'utilitzar substàncies perilloses i replantejar el sistema agroalimentari.

No obstant això, l'ús indegut i il·legal de fipronil i la següent contaminació dels aliments per al consum humà no és l'única

preocupació. El fipronil també és famós pels danys que provoca a les abelles i altres pol·linitzadors. En el passat, es va utilitzar àmpliament en l'agricultura per protegir els cultius contra les plagues. S'aplicava directament a les llavors abans de la sembra,

però, fins i tot així provocava la intoxicació de les abelles que pol·linitzen els camps tractats amb aquesta perillosa substància

tòxica, bé com els camps veïns. L’ús del fipronil en els cultius representava un clar i inacceptable risc per a les

abelles. Per això, per això a Greenpeace hem pressionant activament perquè es prohibís. El 2013, la Comissió Europea restringeix fortament l'ús del fipronil

en l'agricultura. Com a resultat el seu ús s'ha reduït gradualment i cada vegada

més països de la UE, incloent Espanya, el van deixar d'utilitzar al seu territori.

Des de dissabte passat, 30 de setembre, l'ús del fipronil en els cultius està totalment prohibit a tota la UE, de manera que ha arribat el moment de dir-li

adéu per sempre! Aquesta és una gran notícia per a les abelles, borinots, papallones i moltes altres espècies!

Per desgràcia, el fipronil no és l'únic plaguicida preocupant. Molts altres plaguicides perillosos segueixen en el mercat, amenaçant a les abelles i altres

espècies.

Els neonicotinoides, que també van ser restringits parcialment el 2013, estan ara a l'ull de l'huracà, ja que una aclaparadora

evidència científica demostra que són altament perillosos per a les abelles i altres espècies.

Les dades més recents han demostrat que els neonicotinoides són perillosos fins i tot en condicions reals de camp, no només quan es proven en condicions de laboratori. El març passat, la Comissió Europea va posar sobre la taula una proposta per a

restringir encara més la clotianidina, imidacloprid i tiametoxam, els tres neonicotinoides més coneguts. No obstant això cap decisió o acció ha estat presa, tot i que l'evidència dels seus efectes perillosos indica que haurien de ser prohibits el més aviat

possible.

Eliminar els plaguicides perillosos és una mesura necessària a curt termini, però, no és la solució definitiva: l'agricultura

industrial no és viable, ja que planteja massa riscos per a la salut del planeta i per a la nostra. És urgent adoptar a nivell mundial un nou model agroalimentari. L'agricultura ecològica és la solució. És l'única que ens pot ajudar a afrontar grans

reptes com el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat o la contaminació de l'aigua i proporcionar al mateix temps aliments

sans i sostenibles per a tothom.

La reforma de la Política Agrícola Comuna, que es debatrà pròximament a la UE, és una nova oportunitat per promoure l'agricultura i ramaderia ecològiques, per evitar nous escàndols alimentaris i per aturar el declivi de les abelles i altres espècies.

Font: Greenpeace.org (2 d’octubre de 2017)

La UE manté els subsidis al combustible fòssil tot i els compromisos climàtics La Unió Europea (UE) i els Governs comunitaris segueixen facilitant subsidis al combustible fòssil per valor de 112.000 milions

d'euros anuals, tot i el seu compromís d'eliminar aquests ajuts per al 2020, indica un informe difós avui l'Institut per al Desenvolupament Exterior (ODI, en anglès) i la Xarxa d'Acció Climàtica (CAN).

Aquestes organitzacions van analitzar les dades de la UE i d'onze països comunitaris entre 2014 i 2016, que revelen que continuen donant suport "la

producció i el consum" de combustible nociu per al medi ambient, com el petroli, el gas o el carbó.

Els investigadors assenyalen que el sector més beneficiat per aquests ajuts, amb un 44% del total, és el del transport, que ha rebut uns 49.000 milions

d'euros, el que inclou descomptes fiscals per reduir el preu del dièsel.

Incentius a l'ús del dièsel

ODI i CAN adverteixen que tals incentius promouen l'ús del dièsel quan "cada

vegada són més obvis els costos per a la salut de la pol·lució" causada per aquests vehicles, i obstaculitzen el pas a cotxes menys contaminants, com els

elèctrics. Els autors de "Eliminació gradual: supervisió dels subsidis al combustible fòssil a Europa" diuen que, en el període estudiat, la UE va repartir almenys 4.000 milions d'euros en subsidis a través del seu propi pressupost i les seves agències

d'inversió.

Foto: Greenpeace

Foto: Efeverde

9

Després del transport, els sectors que més ajudes energètiques van rebre van ser les fàbriques i les empreses, amb 15.000 milions d'euros anuals, mentre que el Regne Unit i França van destinar per la seva banda uns 253 milions d'euros a l'any a

l'exploració de nous recursos de combustible fòssil.

Per països, s'assenyala que Espanya dóna suport a la electricitat per combustible fòssil per valor d'uns 470 milions d'euros a l'any, i el sector del transport espanyol rep exempcions fiscals per 339 milions d'euros anuals.

Els autors elogien que el Govern espanyol no ofereix ajudes directes a través de les seves agències públiques a la producció o el consum de combustible fòssil, i es constata que les ajudes a la mineria de carbó són per facilitar la transició del sector.

Compromís 2020

Els investigadors recorden que la Unió Europea té el compromís d'eliminar els subsidis a 2020 i les emissions per combustible fòssil per a la segona meitat d'aquest segle, com a part de l'Acord de París.

"Aquest estudi demostra que els governs europeus i la UE segueixen subvencionant i finançant la dependència del petroli, del

gas i del carbó, promovent un perillós canvi climàtic i pol·lució ambiental amb diners del contribuent", va afirmar la directora de Clima i Energia del ODI, Shelagh Whitley.

Wendel Trio, director de CAN a Europa, va instar la UE a "aturar la subvenció al combustible fòssil" i destinar els seus recursos a finançar la transició cap a una energia més neta.

Font: Efeverde.com (28 de setembre de 2017)

Espanya

Espanya, a un pas de la pitjor sequera de la història: les assegurances es freguen les mans Espanya segueix immersa en un cicle de sequera que s'agreuja davant la falta continuada de precipitacions i amb els

embassaments ja per sota del 40% de la seva capacitat, el que es tradueix en problemes d'aigua per abastir el bestiar i regar els cultius.

Tot i que Espanya és el país amb més embassaments per càpita del món, uns 1.300, "en les últimes dues dècades s'han construït i posat en explotació 214 preses més i, tot i així, segueixen els problemes de proveïment en que el règim de

precipitacions descendeix ", segons Greenpeace.

L’any hídric finalitza amb una precipitació mitjana de 550 litres per metre

quadrat, gairebé 100 litres per sota de la mitjana (640 litres), segons ha avançat Anna Casals, portaveu de l'Aemet. Aquesta situació ha propiciat que aquest

període hagi estat entre "sec i molt sec", encara que, de moment, el comportament de l'any "es troba al límit dels dos estats" i caldrà esperar a les

properes pluges al nord peninsular per diagnosticar, de forma més precisa, l'any

que finalitza, segons apunta Casals.

Casals ha enumerat àmplies zones de Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó i algunes zones de Canàries occidental, zones aïllades d'Extremadura i

interior d'Andalusia, com les regions on l'impacte ha estat més gran, amb un volum de pluges que s'han situat per sota del 75% respecte als seus nivells

mitjans.

L'exemple d'aquest dèficit és molt clar a Galícia: els últims registres de l'estació pluviomètrica de la Corunya reflecteixen una

precipitació, entre l'1 d'octubre de 2016 i el 26 de setembre, de 677 litres per metre quadrat, gairebé 324 litres menys pel que fa a la mitjana del període 1981-2010. Un altre cas semblant passa a l'estació de Santiago de Compostel·la / Labacolla, on la

precipitació en l'últim any és de 911 litres per metre quadrat, 855 litres per metre quadrat menys que la mitjana dels últims

30 anys.

El regadiu com a solució Des del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (Mapama) es defensa l'agricultura de regadiu, que és un

model que "crea ocupació i frena el despoblament", segons la directora de Desenvolupament Rural i Política Forestal del Mapama, Esperanza Orellana .

Orellana remarca que "el regadiu modern és perfectament sostenible" i eficient, i que la política de modernització de regadius és un dels elements més importants del Departament.A Espanya la superfície posada en reg ronda els 3,7 milions d'hectàrees,

el que representa al voltant del 13% de la Superfície Agrària Útil (SAU) i gairebé un 60% de la producció final agrícola nacional, segons dades de la Federació Nacional d' Comunitats de Regants d'Espanya (Fenacore) per incidir en la importància econòmica

del regadiu.

Foto: Te interesa

10

El negoci de les assegurances Les organitzacions agràries Asaja i Unió de Pagesos de Castella i Lleó (UCCL) han denunciat avui un encariment de les

assegurances agràries per a la campanya 2017-2018 mentre es mantenen les mateixes cobertures que ofereixen les pòlisses.

En un comunicat conjunt de les dues organitzacions agràries, davant l'obertura del termini de contractació, s'ha advertit que, tot i la sequera, la resposta en assegurances agràries és "un producte més car que segueix sense respondre a les demandes

del sector".

Continuar llegint la noticia: Teinteresa.es (2 d’octubre de 2017)

Creix el Ecoturisme a Espanya

El turisme de natura creix a Espanya molt per sobre del convencional i ha registrat a més durant els últims anys una forta

internacionalització que s'ha traduït en un creixement exponencial dels estrangers que visiten el país atrets pels seus recursos naturals.

Segons dades de la Secretaria d'Estat de Turisme, l'observació d'aus atrau

uns 50 mil ornitòlegs cada any; la contemplació del llop a unes 3 mil persones només en un lloc (a la Serra de la Culebra, Zamora); gairebé un milió de

persones s'embarca cada any a les Canàries per veure cetacis; i les empreses

que ofereixen visites i activitats a Doñana manegen uns 170 mil clients a l'any.

L'Associació d'Ecoturisme a Espanya distingeix entre ecoturista "genuí o

especialitzat" (que cerca una observació molt especialitzada de fauna o flora),

el "generalista" (va als espais per observar els valors naturals i fer activitats senzilles), els "actius "(practiquen esport o activitats físiques en aquests

espais), els" educatius "(s'inscriuen en activitats d'educació i sensibilització ambiental) o els" contemplatius "(acudeixen al medi rural per descansar i

relaxar-se).

Font: Noticiasambientales.com (2 d’octubre de 2017)

WWF diu que denunciarà les "batudes indiscriminades" de llops que Astúries ha autoritzat

L'organització Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha informat aquest divendres que el Govern del Principat d'Astúries ja ha signat l'autorització definitiva perquè comencin les primeres batudes amb caçadors per "exterminar" al llop en un terç del

territori asturià.

“En el cas que les batudes comencin, WWF denunciarà els fets davant la Comissió

Europea i sol·licitarà una investigació sobre l'ús de fons comunitaris destinats a la ramaderia a les zones on es pretenen aplicar aquesta mesura, per conèixer quines

accions s'han posat en marxa per garantir la coexistència amb el llop i per a la

prevenció de danys ", han advertit a través d'una nota de premsa.

Segons WWF, encara que les primeres "batudes indiscriminades" estaven previstes per al 15 de setembre, la signatura administrativa per posar-les en marxa no ha

arribat fins ara, amb dues setmanes de retard per "la gran incertesa legal que envolta aquesta injustificada mesura". L'organització critica la falta de transparència amb el

qual el govern asturià pretén dur a terme una mesura sobre la qual hi ha "clars indicis

d'il·legalitat". Han explicat que gairebé 40.000 persones de tot Espanya ja s'han sumat a la campanya de WWF i han demanat al president del govern asturià, Javier

Fernández, que no autoritzi les batudes.

Font: Ecoticias.com (2 d’octubre de 2017)

Demanen crear un registre regional de maltractadors d'animals El col·lectiu Deixant Petjada, de protecció dels animals a Albacete ha

presentat un total de 39 al·legacions a la Llei de Benestar, Protecció i Defensa dels Animals de Castella-la Manxa.

Entre elles ha sol·licitat la creació d'un registre on s'inclogui als maltractadors d'animals. "Volem que la gent que sigui sancionada per la via penal o

administrativa quedi registrada en un fitxer perquè les protectores sàpiguen qui són i, per tant, no puguin cedir-los animals".

Foto: Noticias Ambientales

Foto: Noticias Ambientales

Foto: Ecoticias.com

11

Així ho explica Carlos Moreno-Manzanaro, advocat de Deixant Petjada, que assegura que el projecte de Llei sí que contempla la possibilitat que les protectora no cedeixin animals als maltractadors però, en canvi, no inclou la figura d'un registre en què

quedin identificats.

Una altra de les qüestions que han inclòs en forma d'al·legació és la de "mesures cautelars consistents en decomissos d'animals perquè no romanguin amb el presumpte maltractador mentre dura el procediment sancionador", va explicar l'advocat. I és

que, segons va afirmar, el text parla d'aquesta possibilitat però de forma genèrica i el col·lectiu al qual representa vol que es

contempli aquesta via de manera específica.

Font: Noticiasambientales.com (26 de setembre de 2017)

Figueres: "Espanya ha de fer del canvi climàtic una política d'Estat"

L'exsecretària de canvi climàtic de l'ONU que va aconseguir l'Acord de París i actual directora del projecte Missió 2020, Christiana Figueres, ha subratllat que Espanya ha de convertir la lluita contra el canvi climàtic i la transició cap a una economia

baixa en carboni en "una política d'Estat ".

En una entrevista amb EFE celebrada durant una visita a Madrid per reunir-se amb la comissió parlamentària encarregada d'elaborar la futura Llei de

Canvi Climàtic i Transició Energètica, la costa-riquenya incideix que el Govern

d'Espanya "té una gran responsabilitat i una gran oportunitat en aquests moments d'elaboració d'aquesta normativa ".

La llei, que ha de regular la reducció d'emissions dels diferents sectors de

l'economia espanyola i donar compliment als compromisos assumits per

Espanya en el marc de l'Acord de París, ha de ser fruit "d'un gran consens, perquè parlem d'una norma molt a llarg termini, que ha de quedar al marge

de processos electorals i de diferències partidistes ", afirma.

En aquesta línia, recomana a l'Executiu de Mariano Rajoy que "no posi un text de llei sobre de la taula sense haver dut a terme abans una àmplia consulta".

"Crec, a més, que Espanya ha d'aprofitar aquesta llei com una oportunitat per modernitzar el seu sistema energètic, el seu transport, sector residus, edificació i agrícola, entre d'altres", afegeix.

"Espanya té el gran luxe de posseir el doble de capacitat instal·lada del que necessita, a més de la presència d'un ampli rang

de fonts d'energia en el seu sistema elèctric, el que li pot permetre combinar de la manera més adequada per baixar preus,

assegurar la seguretat del subministrament i caminar cap a una matriu energètica cada vegada més neta i menys contaminant ", explica.

Figueres, consellera independent d'Acciona per temes de canvi climàtic, destaca que el Congrés "necessita una visió molt a

llarg termini" en l'elaboració de la Llei de Canvi Climàtic.

Aquesta norma ha d'assegurar, al seu parer, "una major penetració de les energies renovables en el sistema elèctric, així com

fer un ús més intel·ligent de l'economia perquè Espanya pugui tenir un lideratge en la transició cap a un model de desenvolupament baix en carboni ".

Font: Efeverde.com (2 d’octubre de 2017)

Catalunya

El laboratori dels bolets El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya monitoritzes setmanalment l'evolució de les 'collites' a 120 parcel·les. La temporada

ha començat molt fluixa, però els especialistes confien en una recuperació si arriben més pluges.

Unes 120 parcel·les de 100 metres quadrats distribuïdes per tot Catalunya, des dels boscos de Poblet fins a la Cerdanya o el

Berguedà, s'han convertit en un excel·lent laboratori a l'aire lliure on observar el cicle productiu dels bolets: on creixen millor, com els afecta la sequera o el vent i quines són les millors estratègies per afavorir la collita, entre molts altres aspectes. De la

seva anàlisi s'encarreguen investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) sota la coordinació de l'enginyer Juan Martínez de Aragón.

El matí és càlida i assolellada en una de les parcel·les que supervisa el CTFC en el terme municipal de Lladurs, al nord de Solsona. Es tracta d'un terreny dominat per roures i pi roig, però s'observen també aurons, alzines i ginebres. "En aquesta

zona encara no hi ha bolets perquè les pluges a l'agost van ser escasses. Tot va amb retard", explica Martínez de Aragón, mentre col·loca un anemòmetre per analitzar la dispersió de les espores dels bolets en funció de la intensitat del vent.

Visites setmanals

Foto: Efeverde

12

Els científics visiten les parcel·les amb periodicitat setmanal durant uns sis mesos. Recullen els bolets que observen -de tota mena, incloent no

comestibles i no apreciadas- i les traslladen a la seu del CTFC a Solsona per la seva anàlisi. "Les classifiquem per espècie i les pesem acabades de collir i

deshidratades", diu l'enginyer forestal. La campanya comença al juny a les terres altes del Pirineu i conclou al desembre a les serres mediterrànies.

L'exuberant vegetació de Lladurs no dóna mostres de sequera, però "a deu centímetres sota terra falta aigua", incideix Martínez de Aragón. En qualsevol

cas, l'enginyer és optimista: "Confio que en menys d'una setmana la situació canviï gràcies a les tempestes que vam tenir fa uns deu dies". Més que

tendències climàtiques, els bolets estan íntimament lligades a les condicions

meteorològiques dels dies previs: "En dues setmanes de pluja i temperatura propícia, un terreny aparentment sec pot començar a rendir bé», afegeix.

Aquest any, atenent les bones previsions climàtiques, el CTFC calcula que el rendiment mitjà per hectàrea de bosc serà a

Catalunya de 60 quilos de bolets i es situarà en la mitjana de les dues últimes dècades. Un any excepcional, com el 2014, s'arriba a 200 quilos. Per ara, l'únic evident és que l'inici de la present temporada ha estat molt pobre. El moment culminant

de la campanya a les comarques del Prepirineu i la Catalunya central, les de major rendiment, sol esdevenir a mitjans de

octubre.98009000

La retirada selectiva d'arbres pot milloren la producció micològica Després de 20 anys d'anàlisi, les parcel·les han aportat resultats molt interessants. Un és que la producció de bolets augmenta

en els terrenys amb una correcta gestió. Tot i que depèn molt de l'espècie, una de les opcions és reduir l'índex basimétrico,

és a dir, retirar arbres per afavorir l'arribada de la llum a terra i augmentar així la fotosíntesi. "Això és molt evident en la tòfona, que busca espais assolellats, però també en el rovelló", diu Martínez de Aragón. Això sí, afegeix, massa llum pot ser

contraproduent per a altres espècies.

Els aclarits del bosc també augmenten la humitat del sòl i afavoreixen el creixement dels bolets. "Si hi ha molts arbres, la disponibilitat d'aigua al sòl és molt inferior, el que més augmenta el risc d'incendi", prossegueix l'especialista. Durant un treball

de camp en un recinte de pi a Poblet, els investigadors del CTFC van comprovar que la producció de rovelló es va multiplicar

per cinc l'any següent d'haver esclarissat el bosc. A més, insisteix l'especialista, això no afecta la biodiversitat. En canvi, l'eliminació del matoll no afecta substancialment a la producció.

Una altra qüestió són les hordes del cap de setmana. "Més que la gent en si, el problema és que una freqüentació excessiva

pot compactar el sòl i dificultar el creixement dels bolets", explica Martínez de Aragón. Si es gestiona bé, prossegueix, un

mateix racó pot produir el mateix tipus de bolet cinc o sis vegades durant una tardor. Tot i que és un assumpte discutit, alguns experts consideren fins i tot que l'explotació d'un bosc pot incentivar una major producció natural.

Continuar llegint la noticia completa: Elperiodico.com (30 de setembre de 2017)

Aprendre de les experiències dels altres El passat 3 de maig, més de 120 tècnics municipals es van reunir a Mont Sant Benet (Sant Fruitós de Bages) per assistir a una

jornada tècnica per a la millora de la gestió de residus organitzada conjuntament per Ecoembes, Ecovidrio i l'Agència de Residus de Catalunya .

Alguns dels temes que es van abordar en aquestes sessions van ser el paper

de les noves tecnologies per a l'optimització de l'eficiència en la gestió de

residus municipals; el procés creatiu per a dissenyar una campanya publicitària efectiva i la valoració del seu impacte; els reptes en la implantació de

mecanismes de control i la seva aplicació; o la fiscalitat com a eina per a la millora de la gestió dels residus.

Però a més, la jornada va servir per presentar una plataforma en línia sobre innovació i intercanvi de coneixements entre els municipis i els diferents agents

del sector. Aquest lloc web, d'accés lliure, té com a objectiu contribuir a aconseguir les metes fixades per la Comissió Europea per al 2020 en matèria

de reciclatge.

Cercador La pàgina està bàsicament organitzada com un cercador de bones pràctiques, que es poden localitzar en funció de diferents

criteris: la fracció, el tipus d'actuació, la categoria o la zona d'implantació. També hi ha la possibilitat de fer una cerca per paraula clau. Segons Enric Ibáñez, coordinador de Catalunya d'Ecoembes, "la plataforma inclou actualment més de 40

experiències -el 90% catalanes, però també de Navarra, el País Basc, França, Bèlgica o Itàlia- encara que la intenció és que

segueixi creixent de forma dinàmica ".

Foto: El Periódico

Foto: El Periódico

13

Així, els tècnics responsables en la gestió dels residus municipals poden aprendre dels encerts d'altres localitats. Encara que per Ibáñez, "l'ideal seria que també es recollissin algunes experiències que no han funcionat tan bé, però a ningú li agrada

airejar les seves vergonyes", analitza.

La plataforma ofereix la possibilitat d'enviar noves experiències, que són revisades per l'Institut Cerdà i publicades posteriorment.

Font: El Periódico.com (21 de setembre de 2017)

Reg agrícola amb aigua regenerada Quan es visita una depuradora d'aigua residuals sembla increïble que els grans dipòsits que alberguen aquesta aigua bruta,

que prové del clavegueram, pugui arribar a ser aigua neta i llesta per a abocar al cabal que serveix per a reg agrícola, però

així és. A la depuradora de Gavà-Viladecans apliquen un tractament especial a l'aigua ja depurada per optener una qualitat òptima per a la seva posterior reutilització al Parc Agrari del Baix Llobregat.

La depuradora de Gavà-Viladecans és una de les quatre EDAR metropolitanes

que tenen processos que permeten la reutilització de l'aigua, és a dir, també són una estació de regeneració d'aigües (ERA). En aquest cas, l'aigua resultant

del tractament de regeneració es fa servir per al reg agrícola o bé es retorna als

corredors del delta del Llobregat i això possibilita restituir part dels recursos hídrics a la zona, l'ordre de 3 hm3 / any.

Procés de regeneració de l'aigua

El tractament de les aigües residuals per a fins de reutilització d'aigües, té com a fi principal la reducció considerable dels microorganismes patògens, a més de

l'eliminació de males olors o altres substàncies que poguessin tenir un efecte negatiu en la pràctica de la seva utilització, com per exemple, en el cas de regs

agrícoles, els sòlids en suspensió que poden obstruir els filtres dels aspersors i goters.

Per aconseguir aquesta aigua tan neta es necessita un procés de filtració exhaustiu. Per a això utilitzen un tractament de MBR, un tractament de filtració per biomembranes que aspiren l'aigua. El procés consisteix en què l'aigua és aspirada per petits tubs

que disposen d'unes membranes que tenen porus molt fins i permeten netejar l'aigua de tota la matèria orgànica nociva. Posteriorment, a aquesta aigua se li aplica un tractament de desafecció per després bombar aigües amunt del delta del

Llobregat on s'incorpora a un sistema de corredisses naturals que permeten el reg dels camps agrícoles. Jordi Molist, Director

de l'Àrea de proveïment d'aigua de l'ACA, ha assegurat a La Vanguardia que la qualitat d'aquesta aigua és gairebé igual al de l'aigua potable.

Reutilització d'aigua a Catalunya

Catalunya va reutilitzar durant el 2016 un total de 30,5 hm3 d'aigua regenerada, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua

(ACA). Aquest cabal suposa un increment de prop del 4% respecte al 2015. Dels 30,5 hm3 empleats, 19,1 (62%) s'han destinat a usos ambientals; 5,2 (17%) a usos recreatius; 2 (6%) per a usos agrícoles; 3,9 (13%) per a usos industrials; i 0,3 (2%) per

a usos municipals.

El màxim volum d'aigua regenerada es va aconseguir en els anys 2007 i 2008, coincidint amb la greu sequera que va afectar a tot el país i que va comportar un alt volum d'aigua regenerada per a usos ambientals i agrícoles. En els anys següents, que

en general han estat més humits, no ha estat necessària una major producció d'aigua regenerada.

Font: Lavanguardia.com (30 de setembre de 2017)

Un de cada cinc turismes no podrà circular per Barcelona en episodis de contaminació

Entre el 20% i el 25% dels vehicles que circulen per l'àrea metropolitana de Barcelona no porten distintiu ambiental de la

DGT. Són els que emeten més partícules contaminants i que, per tant, tindran la circulació restringida a la zona de baixes emissions en cas d'episodi de contaminació a partir de l'1 de desembre de 2017. Els vehicles amb etiqueta Eco i Zero Emissions

arriben al 4, 3% del parc de vehicles que circula en l'àmbit urbà, en part, per la flota de taxis.

Així es desprèn d'un estudi elaborat per l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). En aquest estudi s'han analitzat els vehicles que circulen en l'àmbit metropolità, zona urbana i vies

ràpides metropolitanes, per saber l'impacte real sobre la qualitat de l'aire. Concretament s'han identificat 176.365 vehicles i

ha mesurat correctament les emissions de més de 92.365 vehicles, mitjançant mostres escollides estratègicament en 31 punts de la metròpolis i distribuïts per obtenir un coneixement complet de la mobilitat metropolitana.

Tenint en compte que el trànsit és el principal responsable de la baixa qualitat de l'aire a les aglomeracions urbanes, els

resultats de l'estudi permetran conèixer millor l'impacte ambiental del parc de vehicles metropolità actual sobre la qualitat de

l'aire, classificant-los per tipus de vehicle, carburant i antiguitat.

Foto: La Vanguardia

14

Aquests resultats permetran avaluar els impactes de les mesures per millorar la qualitat de l'aire de la metròpolis i dissenyar, si s'escau, noves actuacions.

El Dièsel, Combustible Majoritari

Segons l'estudi, els vehicles elèctrics encara són testimonials, però els híbrids comencen a tenir importància en l'àmbit urbà (3,3%). No obstant això, el dièsel

encara és el combustible majoritari, tant en l'àmbit urbà (65%) com en les vies

ràpides (72%), tot i el descens en les vendes de vehicles dièsel. De fet, al juny de 2017, per primera vegada des dels anys noranta les vendes de benzina

superen a les de dièsel.

Segons l'estudi, els vehicles dièsel que circulen per l'àrea metropolitana emeten

més emissions contaminants que els vehicles de gasolina, ratificant així les diferents normatives EURO, que han suposat un descens progressiu sobre les

emissions dels vehicles. En aquest cas, la gasolina, segon combustible més usat a l'àrea metropolitana, representa un 34,3% del total de vehicles.

Un Parc Circulant Envellit

L'antiguitat mitjana de tots els vehicles en vies ràpides és de 8,4 anys, i de 7,9 anys en àmbit urbà. Segons els resultats de

l'estudi i en comparació amb un de similar que es va fer exclusivament al municipi de Barcelona al 2009, el parc circulant s'ha envellit gairebé dos anys a causa de la crisi econòmica. En aquest sentit, a la ciutat de Barcelona s'ha passat d'una antiguitat

mitjana de 5,66 anys el 2009 a 7,5 anys el 2017.

Segons els tipus de vehicle, en l'àmbit urbà els vehicles més antics són els camions i autobusos, amb una antiguitat de 10,3 i

8,8 anys respectivament. Els segueixen els turismes i furgonetes, amb una antiguitat de 8,4 i 7,7 anys, respectivament. D'altra banda, els taxis i els vehicles de serveis només tenen antiguitats mitjanes de 4,2 i 3,5 anys, respectivament.

En comparació amb el 2009, l'estudi també reflecteix que a Barcelona ha augmentat el nombre de vehicles que circulen per

la ciutat, però no estan censats en ella. Concretament, els desplaçaments intermunicipals han passat del 52% el 2009 al 55% aquest any. A la resta de ciutats analitzades, un 46% dels vehicles no estaven censats en el mateix municipi.

Font: Elperiodico.com (27 de setembre de 2017)

Catalunya explica a Europa el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la xarxa de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics.

Catalunya explica a Europa el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la xarxa de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics.

En poc més d'un any ha estès de 39 a 126 els punts de recàrrega ràpida d'accés

públic, distribuïts en 42 emplaçaments

Catalunya ha participat avui en la sessió que la Conferència de les Regions

Perifèriques Marítimes (CRPM) ha celebrat avui a Brussel·les per abordar el 'Clean energy package', és a dir, les mesures proposades per la Comissió Europea per fer

la transició cap a un nou model energètic més net i sostenible.

Catalunya, Bretanya (França), Gävelborg (Suècia), Dinamarca Central, Västra Götaland (Suècia) i Sud Oest de Finlàndia són les regions escollides perquè

expliquin la seva bona tasca en algun aspecte relacionat amb les polítiques

energètiques proposades per la Unió Europea. Catalunya ha estat convidada a exposar el Pla de desenvolupament de la infraestructura de recàrrega pública de

vehicles elèctrics, emmarcat dins del Pacte Nacional per a la Transició Energètica.

Catalunya, representada per l'Institut Català d'Energia (ICAEN), va explicar el

desenvolupament del Pla estratègic per al desenvolupament d'infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC), que en poc més d'un any ha permès estendre de 39-126

els punts de recàrrega ràpida d'accés públic, distribuïts en 42 emplaçaments (s'adjunta nota de premsa amb mapes). Aquest creixement ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Generalitat i el món local, que han dissenyat un sistema d'ajudes

a partir d'una planificació prèvia d'ubicacions estratègiques per cobrir la mobilitat per carretera, en la qual l'ICAEN subvenciona la pràctica totalitat del cost dels equips de 50 kW de potència i la seva instal·lació.

La ubicació d'aquestes noves estacions -que permeten carregar el 80% de la bateria en menys de 20 min- en llocs estratègics de la xarxa viària facilita els desplaçaments interurbans dels vehicles elèctrics en les zones de major mobilitat obligada de

Catalunya, tant en l' àmbit de Tarragona, Barcelona, Girona i Terres de l'Ebre. la cobertura de xarxa ràpida es preveu completar en la convocatòria d'ajuts del 2018, ja que el Govern ha aprovat avançar els diners de l'exercici 2019 a l'2018 per accelerar la

penetració del vehicle elèctric a Catalunya.

Foto: El Periódico

Foto: Generalitat de Catalunya

15

A més, des del passat mes de juny la xarxa és possible utilitzar tota la xarxa amb una única targeta identificativa. Els nous equips que ara s'estan instal·lant es podran activar des del telèfon mòbil, sense necessitat de registres previs.

Pel que fa a la xarxa de recàrrega accelerada, de 22 kW, que permet recàrregues el 80% de la bateria en 2 hores, abans de

finalitzar l'any donarà cobertura a la pràctica totalitat de Catalunya.

A diferència del model de mobilitat actual, la mobilitat elèctrica implica un canvi de paradigma en el qual l'energia per moure

tindrà l'origen a casa de cadascú i les estacions de recàrrega tenen com a funció donar suport als desplaçaments llargs i oferir tranquil·litat als conductors. Per això, no és comparable la xarxa de gasolineres amb la de punts de recàrrega ràpida o

accelerada.

La xarxa ràpida de Catalunya (XarxaRàpidaCat) és una de les més desenvolupades de la tota la Unió Europea. Per això,

Catalunya ja va ser convidada el passat mes de juny a exposar el seu model a les més de 80 agències d'energia de la FEDARENE, associació que agrupa les principals agències europees d'energia.

La implantació del vehicle elèctric és un dels eixos de la transició que ha iniciat Catalunya cap a un nou model energètic més

net, sostenible i democràtic. A partir del vehicle elèctric i de l'autoconsum fotovoltaic, Catalunya pretén aconseguir un model energètic que maximitzi l'eficiència energètica, es fonamenti en el 100% d'energies renovables en 2050 i garanteixi un tracte

just als ciutadans, que es convertiran en el principal motor de la democratització energètica.

La CRPM és un think tank que agrupa 160 regions de 25 països membres de la Unió Europea, i que té per objectiu aportar el

punt de vista de les regions d'Europa per incrementar el nivell de cohesió social, econòmica i territorial de les polítiques comunitàries.

Font: Generalitat de Catalunya (26 de setembre de 2017)

CEDAT

III Seminari de Recerca Empreses i Drets Humans El proper 19 i 20 d'octubre es realitzarà a la Sala de Vistes del Campus Catalunya de la URV el Tercer Seminari d'Investigació

"Empreses i Drets Humans", el qual es realitzarà amb el suport de la Universitat Jaume I l'Institut Català Internacional Per la

Pau.

El seminari comptarà amb la participació de: Dr. Agustín Viguri Perea (UJI), amb la seva ponència: "Drets de la persona, medi ambient i empreses:

Accions de Defensa d'Interessos Col·lectius com a solució a la cruïlla actual

des d'una perspectiva de Dret comparat ", la Sra. Lorena Martínez Hernández (URV), amb la seva ponència:" la democràcia ambiental i l'arbitratge inversor

Estat. Estudi del cas Pac Rim Ltd v. el Salvador "; la Sra. Maria Cervera Vallterra (UV) amb la seva ponència: "Impost Global i Inversió en

Renovables Davant Pobresa Extrema: Crida al Debat"; el Dr. Antoni Pigrau

(URV), amb la seva ponència: "L'estratègia catalana d'empreses i drets humans"; la Dra. M. Chiara Marullo (UJI), amb la seva ponència: "La

protecció dels drets humans en les cadenes de subministraments: els informes de sostenibilitat"; la Dra. Lorena Sales Pallarés (UCLM) amb la seva

ponència: "Cadenes de subministrament: Anàlisi de futur a partir del cas Nestlé"; el Dr. Daniel Iglesias Márquez (URV), amb la seva ponència: "La via

penal en relació amb les vulneracions de drets humans comeses per

empreses: un panorama de la pràctica actual"; la Sra. Núria Reguart Segarra (UJI), amb la seva ponència: "Posicionament de la Cort Interamericana de Drets Humans sobre els drets dels pobles indígenes en les sentències de 8 d'octubre de 2015"; i, el

Dr. Francisco J. Zamora Cabot (UJI) i la Dra. Victòria Cambrer (UJI), amb la seva ponència: "Persecució de l'ètnia Rohingya a Birmània: Una altra perspectiva".

En el marc d'aquest seminari s'efectuarà també la presentació del llibre: Implementing the U.N. Guiding Principles on Business and Human Rights. Private International Law Perspectives, ISDC, 2017; dels editors Francisco Javier Zamora Cabot, Lukas

Heckendorn Urscheler, i Stéphanie De Dycker

Per a més informació: CEDAT URV

Primer Congrés Català de Dret Ambiental "El Canvi Climàtic: Una mirada des de Catalunya"

El Congrés Català de Dret Ambiental vol ser un espai obert de debat i intercanvi entre l'acadèmia, les administracions, els actors econòmics i les organitzacions socials, amb participació internacional.

El Congrés està organitzat pel Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili

(www.cedat.cat) amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Foto: CEDAT URV

16

En la seva primera edició abordarem el tema del canvi climàtic, en col·laboració estreta amb l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Fer front

al canvi climàtic és una de les grans prioritats de la comunitat internacional i és també una prioritat dels poders públics, com ho

demostra l'Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC), de novembre de 2012, que parteix de la constatació que

«l'origen de l'escalfament global i del consegüent canvi climàtic, ja

inqüestionable, és fonamentalment antròpic». I que

«La comunitat científica internacional alerta de la necessitat de mantenir la temperatura global del planeta per sota de l'increment dels 2 ºC des de l'era preindustrial. Per a això és necessari

l'establiment de reduccions significatives de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En cas que aquestes reduccions no

s'assoleixin, caldrà destinar més esforços a l'adaptació dels impactes i, en conseqüència, majors costos. »

En aquest context al gener de 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de llei del canvi climàtic de Catalunya. La Llei 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 de juliol (Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya, Núm. 7426 - 2017.08.03; https://www.boe.es/ccaa/dogc/2017/7426/f00001-00036.pdf).

Convocatòria de comunicacions

Queda obert el termini de presentació de comunicacions i pòsters sobre la temàtica del Congrés, en particular sobre els eixos que es relacionen a continuació:

Les estratègies de mitigació del canvi climàtic

Els reptes de l'adaptació al canvi climàtic

La nova llei catalana sobre el canvi climàtic: anàlisi i perspectives Els reptes en la transformació del model energètic: la transició cap a una economia baixa en carboni

Arguments i actors en la litigació sobre canvi climàtic Les empreses davant el canvi climàtic: responsabilitats, deures i polítiques corporatives

Economia circular i desenvolupament sostenible en el context de la crisi climàtica Les implicacions del canvi climàtic per als drets humans i les migracions

Extractivisme, conflictes socioambientals i justícia climàtica

La ciència i l'evidència del canvi climàtic: una visió científica per a les ciències socials i la política Delictes ambientals, criminalitat transnacional i canvi climàtic

Regulació i instruments econòmics i fiscals per afrontar el canvi climàtic Ciutats i canvi climàtic: reptes i oportunitats

Els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat, l'agricultura i l'alimentació

Canvi climàtic, mobilitat i transport

Criteris i terminis per a la presentació de comunicacions i pòsters

Aquelles persones interessades a presentar comunicacions o pòsters hauran d'enviar un resum de l'objecte (a través de la

intranet del web del congrés) i el contingut de la presentació d'entre 400 i 600 paraules abans del 20 de novembre de 2017, en el qual consti el títol, indicant si es tracta de presentació oral o pòster.

Aquest resum s'ha d'acompanyar amb el nom de qui fa la presentació, la institució a la qual pertany, l'adreça de correu

electrònic i l'eix temàtic al qual s'adscriu la comunicació o pòster. Les llengües de les presentacions poden ser el català, el castellà i l'anglès. Es triaran només 3 comunicacions, de cada un dels eixos temàtics, per a realitzar la presentació oral. La

selecció de les comunicacions es realitzarà per part d'un Comitè Científic amb participació de professors de les universitats

públiques catalanes.

El 15 de desembre de 2017 s'ha de notificar als interessats les comunicacions que han estat acceptades per a la seva presentació oral, acceptades sense presentació oral o acceptades en format de pòster. Els resums acceptats es penjaran a la

pàgina web del Congrés. El format dels pòsters s'indicarà oportunament al web del Congrés. Possibilitat de publicar les

comunicacions acceptades per a la defensa oral a la Revista Catalana de Dret Ambiental

Els que, a més d'efectuar la defensa oral, desitgin optar a que la seva comunicació sigui publicada a la Revista Catalana de Dret Ambiental (www.rcda.cat) hauran de presentar el text complet de la comunicació abans del 31 de març de 2018,

respectant els criteris, format i les normes d'estil de la Revista http://revistes.urv.cat/index.php/rcda/about/submissions#authorGuidelines

Per a més informació: Fundaciónurv.cat Normativa

Unió Europea

Reglament (UE) 2017/852 del Parlament Europeu i del Consell de 17 de maig de 2017 sobre el mercuri i pel qual es deroga el Reglament (CE) nº 1102/2008, (DOUE L137, de 24 de maig de 2017).

Foto: CEDAT URV

17

Per a més informació: DOUE L Núm. 137 de 24 de maig de l’2017 (21 pàgines)

Decisió (UE) 2017/1508, de 28 d’agost sobre el document referència sobre les millors pràctiques de gestió

ambiental, els indicadors sectorials de comportament ambiental i els paràmetres comparatius d’excel·lència per al sector de la producció d’aliments i begudes en el marc del Reglament (CE) 1221/2009.

Per a més informació: DOUE L Núm. 223, de 30 d’agost de l’2017 (35 pàgines)

Espanya

Reial Decreto-Llei 10/2017, de 9 de juny, pel qual s’adopten mesures urgents para pal·liar els efectes produïts per la sequera en determinades conques hidrogràfiques i es modifica el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat

por el Reial Decret Legislatiu 1/2001. Per a més informació: BOE Núm. 138, de 10 de juny de 2017, pàgines 48101 a 48109 (9 pàg.)

Reial Decret 617/2017, de 16 de juny, pel qual es regula la concessió directa d’ajudes per a l’adquisició de

vehicles d’energies alternatives, i per a la implantació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics el 2017 (Pla MOVEA 2017).

Per a més informació: BOE Núm. 149, de 23 de juny de 2017, pàgines 51631 a 51660 (30 pàg.)

Reial Decreto 616/2017, de 16 de juny, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a projectes

singulars de entitats locals que afavoreixin el pas a una economia baixa en carboni en el marc del Programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020.

Per a més informació: BOE Núm. 144, de 17 de juny de 2017, pàgines 50076 a 50141 (66 pàg.)

Llei 4/2017, de 13 de juliol, del Sòl i dels Espais Naturals Protegits de Canàries. Per a més informació: BOE Núm. 216, de 8 de setembre de 2017, pàgines 88273 a 88515 (243 pàg.)

Catalunya

Ordre ARP/122/2017, de 13 de juny, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal a Catalunya

Per a més informació: DOGC Núm. 7393, de 19 de juny de 2017, (33 pàg.)

Llei 16/2017, de 1 d’agost de 2017, del Canvi Climàtic.

Per a més informació: DOGC Núm. 7426, de 3 d’agost de 2017, (36 pàg.)

Jurisprudència

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Tercera), de 13 de setembre de 2017, assumpte C-111/16, pel qual es resol la qüestió prejudicial en relació amb la interpretació del Reglament 1829/2003, sobre

aliments i pinsos modificats genèticament i del Reglament 178/2002, sobre seguretat alimentària.

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Cinquena), de 13 de juliol de 2017, assumpte C-

60/15, que té per objecte la resolució d’un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea de 11 de desembre de 2014, (Saint-Gobain Glass Deutschland/Comissió), relativa a la informació

de determinades instal·lacions de Saint-Gobain, situades en territori alemany, sobre les assignacions provisionals i les activitats i els nivells de capacitat en relació amb les emissions de diòxid de carboni (CO2)

durant els anys 2005 a 2010, l’eficàcia de les instal·lacions i els drets de d’emissió anuals assignats

provisionalment per al període comprès entre l’any 2013 i l’any 2020.

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Primera), de 26 de juliol de 2017, assumptes C 196 y 197/16, que té per objecte la qüestió prejudicial en relació amb la interpretació de l’article 2 de la Directiva

2011/92/UE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi

ambient.

Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia

Espanya

Sentència del Tribunal Suprem de 14 de setembre de 2017 (Sala de lo Contenciós-Administratiu, Secció 3ª,

Ponent: Ángel Ramón Arozamena Laso). Producció d’energia elèctrica, energies renovables, cogeneració i residus.

Font: BOE

Sentència del Tribunal Suprem de 19 de juliol de 2017 (Sala Penal. Ponent: Joaquín Giménez García). Ordenació

del territori.

Font: BOE

Sentència 1298/2017 de 18 de juliol de 2017 de la Secció Cinquena de la Sala de lo Contenciosa Administrativa

del Tribunal Suprem. Autorització Ambiental Integrada.

Font: BOE

18

Sentència de l’Audiència Nacional, de 7 de juliol de 2017 (Sala de lo Contenciós-Administratiu, Secció 1, Ponent: Fernando de Mateo Menéndez). Declaració d’Impacte Ambiental.

Font: Poder Judicial

Sentència 91/2017 del Ple del Tribunal Constitucional, de 6 de juliol de 2017 (Ponent: Alfredo Montoya

Melgar). Competències sobre règim jurídic de les administracions públiques, ens locals, urbanisme i energia.

Font: BOE

Sentència del Ple del Tribunal Constitucional 68/2017, de 25 de maig de 2017 (Ponent: Juan Antonio Xiol Ríos).

Subministrament i Producció d’energia elèctrica amb autoconsum.

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal Suprem de 21 de juny de 2017 (Sala Tercera, Secció 5, Ponent: Rafael Fernández Valverde). Planejament Urbanístic.

Font: Poder Judicial

Catalunya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 9 de febrer de 2017 (Sala de lo Contenciós-Administratiu). Autorització Ambiental. Abocaments.

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 5 d’abril de 2017 (Sala de lo Contenciós –

Administratiu). Abocaments. Planejament Urbanístic.

Font: Poder Judicial

Articles

Cubero Marcos, José Ignacio (2017). El drets d’accés a la informació ambiental i la seva adaptació a la normativa general sobre transparència administrativa. En: “Revista Aranzadi de dret ambiental” No. 37, p. 131-161.

Gouritin, Armelle (2017). L’adopció de la Declaració Americana sobre los Drets dels Pobles Indígenes: Una anàlisi crítica des del punt de vista dels drets ambientals. En: “Anuari Mexicà de Dret Internacional”. Vol. XVII.

Bonatti, Giselle (2017). La corrupció com a factor de violació del dret fonamental al medi ambient. En: “Cadernos de Direito

Actual”. Num. 5. Derr, Victoria (2017). Participation as a supportive framework for cultural inclusion and environmental justice. En: “Revista

International d’Educació per a la Justícia Social”. Vol. 6, Num. 1. Antúnez Sánchez, Alcides Francisco; Ramírez Sánchez, Amed (2017). L’auditoria ambiental al dret públic. En: “Advocatus”

Num. 28.

Publicacions de membres del CEDAT

Jaria Manzano, Jordi; Ávila Santamaría, Ramiro; Campusano Droguett, Raúl; Galdámez Zelada, Loliana; Lucas Garín, Andrea

(2017). Medioambiente, conflictos socioambientales y derechos humanos. En: “Anuario de Derechos Humanos Universidad de Chile”. Num. 13, p. 13-19.

Pallarés Serrano, Anna (2017). Estudio sobre las fortalezas y debilidades de la planificación de montes. En: “Revista en derecho urbanístico y medio ambiente”. Año. 51, Num. 314.

De la Varga Pastor, Aitana (2017). Tendencias y retos pendientes de la inspección ambiental en el actual contexto de

liberalización de las actividades económicas. En: “Revista de derecho urbanístico y medio ambiente”. Año 51, Num. 314. Cocciolo, Endrius; Ricarte, Thays (2017). The Reluctant Fracker, Shale Gas and the Energy Transition towards Sustainability

in Europe. En: “Energy Transitions. Regulatory and Policy Trends”. Vol. 5. Cardesa – Salzmann, Antonio (2017). Monitoring and compliance mechanism. En: Biodiversity and Nature Protection Law

Elgar Encyclopedia of Environmental Law. Vol. III.

Publicacions de recent adquisició

Martín García, Beningno. La protección penal de medio ambiente y su relación con la seguridad pública y los derechos fundamentales. Madrid: Dykinson, 2017 Serrano Tárraga, María Dolores; y otros. Tutela penal ambiental. 3ª. Ed. Madrid: Dykinson, 2017

Sobrido Prieto, Marta. Espacios polares y cambio climático: desafíos jurídico-internacionales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2017 Villán Durán, Carlos; Faleh Pérez, Carmelo. El Sistema Universal de Protección de los Derechos Humanos: Su aplicación en España. Madrid: Tecnos, 2017

El butlletí informatiu és un servei gratuït del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) Par altes o baixes de subscripció, comentaris o suggeriments, escriure a cedat@urv.cat

https://www.facebook.com/CEDAT.URV