Butlletí Informatiu - Núm. 454 Abril / Maig / Juny 2014 · 2014-06-16 · Abril / Maig / Juny...

Butlletí Informatiu - Núm. 454Abril / Maig / Juny 2014

Oriol Cardona.Copa del Mòn d’Esquí de Muntanya

Apar

tat 1

24 -

Carr

er d

el P

uig,

6 -

1782

0 BA

NYOL

ES (P

la d

e l’E

stan

y) Te

l 972

57

52 1

2 - F

ax 9

72 5

7 52

12

e-m

ail:

cent

reex

bany

oles

@gm

ail.c

om -

web:

http

://ww

w.ce

ntre

excu

rsio

nist

aban

yole

s.or

g

2 Centre Excursionista de Banyoles

Sí senyor, Eleuteri!(Del país, és clar)

El passat cap de setmana del 22 i 23 de febrer,

la Secció d’Excursionisme Clàssic va visitar les

Terres de l’Ebre amb la intenció principal de

mantenir el contacte amb els companys de El

Pinell de Brai i conèixer una mica més les seves

contrades i tradicions.

Fórem una colla de 40 i la majoria ens vam des-

plaçar en autocar, un mitjà molt recomanable

per la seva seguretat i comoditat. Vam arribar

a les comarques tarragonines cap a mig matí i

l’Eleuteri ja ens esperava al lloc concertat i de la

manera indicada. És a dir, al trencant per anar

a les ruïnes del Castellet de Banyoles amb la

boina posada i acompanyat de la seva família i

alguns amics. Efusives salutacions. Des del maig

de l’any passat que no ens vèiem! Comencem a

gaudir amb la visita guiada a càrrec d’un guia

arqueòleg de la contrada. Comentaris amens i

emotius. Les ruïnes del Castellet de Banyoles

són testimoni d’un dels poblats ibèrics més im-

portants de la península, datat al segle IV aC. Un

topònim ben escaient per a nosaltres i, per tant,

un lloc de visita obligada.

Passades la una del migdia ens vam dirigir al po-

ble dels amfitrions. En una àrea de pícnic, àmplia

i assolellada, ens vam agrupar cap a 100 per-

sones pel dinar popular i de germanor. I sabeu

quin menú? Doncs una clotxa, tot i que l’Eleuteri

ens va explicar que alguna persona gran de El

Pinell ha comentat que en aquesta vila se’n diu

mordassa. Doncs ens vam cruspir una mordassa

cadascú. I sabeu en què consisteix? Ara us ho

intento explicar. Primer us heu d’imaginar unes

barbacoes cobertes i disposades l’una la costat

de l’altra. Quan vam arribar-hi totes funcionaven.

Veïns i veïnes del poble coïen el menjar: cabe-

ces d’alls, tomates, botifarres negres, salsitxes i

arengades (en diuen sardines). Una bona col-

lecció d’ingredients per a cada menjaire. La grà-

cia però, és que tot plegat s’havia de ficar a dins

de mig pa rodó de quart, buidat de molla...sí,

tot a dins i força banyat d’oli (del país, és clar)

i llavors la molla a sobre i ja teniu la capsa tan-

cada i ben farcida. Quina feinada a queixalar!

Boca oberta al màxim i anar fent mossegades

a l’entorn del pa fins a descobrir-ne el deliciós

farcit de combinat. Ens van explicar que aquesta

menja, en temps reculats, era típica per anar al

tros, al camp. Tot seguit ens serviren taronges

de Xerta per “fer baixar” i llavors una menja en-

cara tan original com la del “primer plat”: fulles

de borratges arrebossades i regades de mel (del

país, és clar). Les morraines( així les anomenen)

són plantes de fulla ampla que surten de manera

natural pels camps i horts.

Després de l’afartament va venir la gresca. Una

rotllana de grallers i timbalers (sense fer galls)

provocaren un reguitzell de balls tradicionals( la

jota del país, és clar) ben animats i espontanis

que varen mobilitzar tant la gent banyolina com

pinellenca.

El següent capítol també fou una novetat per a

nosaltres. Tingué lloc un campionat de bitlles

(birles, com en diuen allà) que és un jóc molt tra-

dicional en aquelles comarques. Cada any s’or-

ganitzen campionats itinerants tipus lliga. Doncs

per a nosaltres ens prepararen una competició

de tarda. No és pas que els forasters féssim mal

paper però alguna bitlla desviada o alguna altra

que va fer figa sí que la vam protagonitzar. Van

separar la competició entre la gent del sud i la

del nord. Això va ser una sort i va fer possible

que recollíssim algun premi. Competir contra

“professionals” d’allà baix hauria volgut dir fer el

Núm. 454 3

ridícul. Els trofeus foren ampolles de vi( del país,

és clar) de la marca Simona elaborat ecològica-

ment per una família de El Pinell la qual les lliurà

com obsequi.

Encara quedava l’element sorpresa pel mateix

dissabte. I grossa que va ser la sorpresa perquè

poc ens pensàvem que ens tenien preparada

una obra de teatre amb ells de protagonistes. Sí,

es veu que ja l’havien representat durant l’any

passat i tingué molt d’èxit a la vila fins al punt

de programar-ne 6 sessions. La van recuperar i

durant els dos últims mesos la van anar refres-

cant per tenir-la apunt per a la nostra visita. De

l’àrea de pícnic a peu cap al local social que es

troba ben bé al mig del poblet. Per cert, un local

petit però molt digne, familiar i acollidor. Amb

un escenari prou ampli i una exposició de fo-

tografies històriques on es veuen les importants

destrosses a la vila causades pels bombardejos

de la Guerra Civil. Contrastà la comèdia que fou

molt entretinguda i divertida. Ens vam fer un

bon tip de riure amb els típics embolics entre

parelles que arriben a extrems increïbles. Un in-

gredient especial és que gaudírem de la parla i

accent d’aquelles comarques( la parla del país,

és clar). Un moment especial va ser quan va

entrar en escena el “nostre” Eleuteri, fet que va

provocar les exclamacions i aplaudiments dels

assistents. No portava la boina del matí, ni la

barretina morada de l’endemà... l’home anava

disfressat d’autèntic fatxenda i va fer un bon pa-

per. L’abundós públic vam obsequiar amb molts

aplaudiments als actors i actores que tan bona

estona ens van fer passar.

El nostre lloc de pernoctació fou el poblet de

Rasquera on ens havíem instal·lat dos anys

enrere. I amb això vull dir que ja el coneixíem

abans de ser famós per intentar legalitzar planta-

cions de marihuana. Projecte frustrat, tanmateix.

Però d’això no en vam sentir ni a parlar. Vam

ubicar-nos a sopar i a passar la nit a Ca Manxol.

Una casa de colònies ben gran, ben arreglada i

amb un tracte molt professional. Un bon sopar

de bacallà (abadejo, com en diuen a la terra)

cuinat amb panses i prunes que hi cantaven els

àngels. I nosaltres també vam cantar un parell

o tres de cançons. Després d’una diada tan in-

tensa no sé com vam tenir forces per a aquesta

revifalla. Va ser un bon somnífer.

El diumenge ens va tocar caminar de valent per

la serra de Tivissa. Rere els passos de l’Eleuteri

vam patir i gaudir d’una caminada de 6 hores

efectives de marxa, 1000 metres de desnivell

acumulat en pujades i uns 18 km. Quasi res!

I s’ha de dir que el terreny era de mal trepig,

rocallós. Vam sortir del mateix poble de Tivissa

enfilant camins i corriols fins al cim de la Tos-

sa, el més alt de la muntanya. Les vistes que

obtenim són molt dilatades, perquè us en feu la

idea us diré que per una banda tenim el Delta

de l’Ebre i per l’altra s’albiren diversos massissos

del Pirineu aragonès. Ens expliquen que la gent

d’abans i de la Terra Alta, dels pirineus d’hivern

en deien els “Ports nevals”. Vam resseguir la

serra de Tivissa que té forma de ferradura. Des-

tacaré els marges de paret seca que ratllen de

soca arrel i fins al cap de les serres,els vessants

de la muntanya. Valgue’m Déu! Quina feinada!

Pedra sobre pedra! Per sobreviure! Per guanyar

un lloc per a un oliver, ara mort. Tot tan aban-

Eleuteri molt ben acompanyat i organitzant el campionat de “Birles”


donat fa una llàstima!. Però no deixa de ser im-

pressionant. L’ermita de Sant Blai també és lloc

d’obligada aturada. Entorn molt ben adequat i

correcte. Arribem a Tivissa a les 7 del vespre.

Ens acomiadem dels nostres companys de El Pi-

nell i els agraïm la seva gentilesa. Ens tornarem

a veure al Pla de l’Estany l’any vinent!

Dies després encara recordem, hi ho farem

durant molt de temps, les vivències i sensaci-

ons viscudes aquell cap de setmana. Dos dies

radiants, de sol, de cel blau, d’ametllers florits(

amelers, com en diuen a la terra) que pinten el

tapís de la Ribera d’Ebre. Dos dies radiants per

les vistes des dels cims de Tivissa, radiants pels

Ermita de Sant Blai i els caminaires de la Serra de Tivissa

somriures de la gent, els nostres somriures. Vull

destacar la radiant coordinació duta a terme per

l’Eleuteri, radiant. A preparar tota la programació

hi ha va haver una feinada descomunal. És cert

que un bon equip de gent hi va ajudar però el

mèrit principal és el d’un home(del país, és clar)

que és capaç de remoure mig poble i a gent de

fora per tal de lluir allò que és seu per fer-ho

també nostre. Un home lligat a la terra, un home

d’empenta, de caràcter, gentil, voluntari, treba-

llador i d’un coratge admirable. Moltes gràcies

Eleuteri, sí senyor!

Quim Oliver Tarradas “xari”

Març de 2014

Núm. 454 5

La colla de bojos i boges del Podall en són els

culpables. Sí, hi han destinat força jornades du-

rant els últims anys. Les nevades del març de

2010 van ser el contratemps més important.

Quan ja havien recuperat molts metres, els de-

sastres del temporal de neu van omplir el camí

d’aulines caigudes. I tornem-hi! Com aquell que

és boig! Bé, de fet ja ho és de boig “El boig del

podall” o “La boja pel podall” En aquest sentit

també s’ha d’utilitzar el femení.

L’arrencada del camí, a sota a Can Congost fins a

Els Reposadors, ja estava estassada de quan es

va guanyar el camí per anar a Rocacorba a peu.

A partir dels Dinerets va començar la feina. El

camí de Rocacorba marxa de pla cap a Jaldeus

i el de Biert puja cap al collet de Can Gelada, un

tram de vessant bac que va ser força de bon ne-

tejar. No direm el mateix per la banda del solell.

És a dir, baixant del collet cap a Biert. Els aritjols

hi acampen arreu. A la poca estona es troba Ca

n’Esteve. El camí passava per davant la casa. Era

lògic, doncs, arribar a un acord amb els propie-

taris per desviar-lo. Hi hagué una bona entesa i

es va fer passar uns pocs metres més avall, per

les feixes i així queda més allunyat de l’edifici per

guardar la intimitat dels habitants. Abans d’arri-

bar a Biert es pot visitar el Pou de Glaç i encara

abans,es travessa el rec de Can Mitjà. Com que

és un racó molt humit i oferia perill de patinar

per travessar el curs d’aigua s’hi va instal·lar un

pontet de ferro. Això va ser el passat 15 de de-

sembre de 2013, el mateix dia que es va acabar

d’obrir el camí fins a la pista de sota Biert. Per

celebrar-ho es va organitzar un àpat de Nadal

a les dependències del Santuari de Rocacorba.

Escudella i carn d’olla, torrons a dojo i una posta

de sol magnífica. Tot plegat va fer que la colla

del Podall recuperés les forces gastades i ja està

apunt per continuar recuperant la part entre Bi-

ert i Rocacorba. D’aquesta manera té la intenció

de completar un itinerari circular per pujar i bai-

xar de l’emblemàtic santuari.

De moment ja es pot gaudir del camí de Biert.

Un camí vell com n’hi ha pocs als nostres vol-

tants. Sinuós i amb reblincoles, estret i enfonsat.

Fet que demostra la seva antiguitat i que ens ha

de fer recordar els biertencs que cada dimecres

baixaven a mercat a Banyoles. Per dir adéu al

mercat passaven per can Magrill i llavors es veu

que les burres feien les esses del camí... totes

soles!

La Colla del Podall

El camí de les Burres de Bierto dels biertencs, ja és obert

Bojos i boges pel Podall i la nova palanca al rec de Can Mitjà


Excursionistes Radicals Garrotxins,El Retorn (I)

Escrit del Coral

De: Joan Constans <[email protected]>

A: [email protected], “Quim Oliver \”Xari\”

Data: 27-12-13 21:51

Hola,

Suposo que, malgrat no n’hàgim creuat cap comentari des del sopar a l’hostal de Sadernes, us volta pel magí la idea de donar forma a l’escrit del Coral. Almenys aquest ha estat el meu cas, heus aquí ma perbocada inaugural:

“La meva primera sensació del que va ser la travessa és la d’un retorn. Un retorn tranquil, sense la urgència del desig. Com retrobar-se amb un antic amor de joventut al cap de molts anys. Un amor que se’ns mostra d’una bellesa plena, madura. Una sensació agradable però sense passió. Amb molta tendresa. Caliu sense flama. L’excursió va ser una lenta i dolça abraçada d’amor reposat.

Tret d’un petit ensurt rodolant, tot va anar com estava previst. L’estada al refugi va ser més acollidora del que ens temíem. El temps va ser esplèndid, dolç.

Tot tan bonic i plàcid que es fa molt difícil de novel·lar.”

Xari, vas dir de fer servir aquests mateixos correus com a base de l’escrit, no? Josep, sé que vas pro-posar un títol a Sadernes però no el recordo, quin era?

Joan

RE: Escrit del Coral

De: Josep Casals Micaló <[email protected]>

A: [email protected], [email protected]

Data: 27-12-13 23:01

Sí Joan, vam quedar així i també hi he pensat. L’endemà mateix vaig escriure això (veurem si és aprofitable):

“Sorprenentment (o no), ahir, a la nostra taula, tot sopant, es va parlar molt de dones i poc de Bruixes, o si de cas indirectament (utilitzant les segones com a qualificatiu de les primeres).

Avui el record de les coses importants ja sura, reposat i potent alhora. Des de la plana, en aquest nou dia clar, veig el Comanegra i el Sant Marc, pressento el puig de les Bruixes, i voldria ser allà dalt. Un altre cop! Envoltat de magnífiques vistes panoràmiques i d’excursionistes encantats.

La Dolors pregunta: “És que no en teniu mai prou? Vols dir que no esteu malalts?”

Ben mirat, no ho podria negar. I això que encara no sap que m’abraço amb emoció als roures cente-naris o als excursionistes septuagenaris, que veig llums de colors a la posta de sol, o que quan miro el refugi de Sant Aniol no em sembla una ruïna... Potser sí que aquesta golafreria per trepitjar la Terra

Núm. 454 7

Aspra no és normal.

Si ho miro amb perspectiva, jo abans no era així. Crec que la mutació comença quan m’ajunto amb una colla d’Excursionistes Radicals Garrotxins que m’ho han encomanat.”


De: “Quim Oliver \”Xari\”” <[email protected]>

A: Josep Casals Micalo, [email protected]

Data: 28-12-13 20:18

Bon vespre,

Tres apunts ràpids des del Pallars:

- El record immediat de la sortida el tinc molt clar: una pedra traïdora rodola Escaladuix avall i els crits d’una companya em rebenten els timpans i em desfan el cor. “El que no passa en un any passa en un instant”. Soms conscients dels perills de la muntanya i aquesta vegada els vam tenir ben a prop.

-Per mi va ser “el Retorn al Coral”. No pas del tot nostàlgic però sí amb la reflexió del pas del temps. Cinc anys no passen en va. Les comparacions són inevitables i una sorgeix per sobre de les altres: “ens fem vells”.

- Joan, de ben segur que es pot novel·lar i en podrien sortir personatges ben interessants però d’ERGs ben pocs. Tot i els símptomes redactats per en Josep, crec que es pot considerar una espècie en perill d’extinció com la gent retratada per Vayreda. Sovint m’agrada comparar els garrotxins de la Punyalada amb algú de la colla i m’imagino que ens acompanyen en el nostre camí. No sé si eren ERGs, penso que no. Vayreda sí que n’era un d’autèntic.

Ho deixo aquí, però continuaré...

Ah! per cert, tot seguit us copio el correu que m’ha fet arribar un dels participants a l’excursió. Sabeu que no aconsegueixo recordar-lo? Li he seguit la beta. I ell sembla que també té ganes d’allargar-la.

xari, Guàrdia de Noguera

“colossals morrots de penya viva apuntant-se els uns als altres com proes de fantàstics barcos en combat”

ERG’S Prenent vistes de Canigó


e: excursió del Coral

De: [email protected]

A: [email protected]

Data: 27-12-13 15:22

Amic Chari,

Temps ençà que volia conèixer aquesta, per mi, estranya gent que fèieu gran glossa d’una terra que tants de sos fills hem maleïda; vós que us donàveu la pena de rebre soleiades i greus fadigues per a esbrinar els secrets de ses balmes i vores, afraus i raconades, prenent nota dels remors de les seves selves, de la braó de les cascates, dels cants dels aucells i fins dels lladrucs de les bèsties del bosc, com de les paraulades dels terrelloners que, a voltes, no són gaire més que lladrucs de bestioletes; vós que encara sou capaç de fer descobertes que us plauran en qualsevulla raconada.

Ara que he trescat amb vosaltres, sense ser-ne per un i sense entendre el vostre capteniment, perme-treu que us expliqui les meves impressions?

Salut, que dieu vós.

Fwd: Re: Escrit del Coral



Data: 29-12-13 19:41

Ostres! Quin llenguatge! Era aquell senyor gran que portava una motxilla més vella que ell? De Besalú va dir que venia, no?

Xari, veig molt vàlids els teus apunts:

El primer podria ser una reflexió ben bonica del moment present. Quan un petit gest o succés agafa de cop tanta importància, el pas normal del temps s’atura i se’ns permet veure tot el significat de la vida com en una revelació. Jo no el faria tan tràgic. Sempre m’ha agradat la part màgica de la vida.

El segon, el retorn, el “ens fem vells”. Sí, jo també vaig tenir aquesta sensació. Lliga amb el paisatge daurat de tardor, amb el que deia al principi: “un amor calmat, madur”. I és que jo pensava en una Coralí madura, pleneta, amb corbes contundents, encara amb un bon polvo, serena, una mica de-senganyada, de tornada, generosa, acollidora, encara una mica maliciosa. Dolça com un moscatell envellit a les daurades rouredes de Ribelles!

ERGs, ERGs, ERGs, m’agrada el reconeixement de la mutació que fa en Josep.

En fi, us torno la pilota.

Joan

Núm. 454 9




Data: 29-12-13 22:07

Ei! Ens està sortint una mica trist i nostàlgic, no? Què tal si ho deixem en què “ens fem grans”?

El senyor a qui us referiu, si és el que em penso, no era pas de Besalú, no. Pels voltants d’Albanyà va dir que vivia. Hi vaig estar parlant una bona estona. Semblava molt assolat, caminava amb el pas lent, tossut i savi d’una mula. Sense parar mai i sense queixar-se...i això que ja deu passar de llarg dels setanta. Coneixia tots els camins, es veu que de jove hi havia estat voltant molt per aquests verals. Però alguna vegada devia prendre mal perquè li vaig veure el començament d’una cicatriu espantosa al pit.

L’altre dia em demanaves el títol...

“Excursionistes Radicals Garrotxins, el retorn”.

És força cinematogràfic i va més en la línia de novel·lar, que diries tu Joan, però reuneix la referència a dos valors de la sortida: la recuperació d’un clàssic i la radicalitat garrotxina que proposa. Tal com vaig dir durant el sopar, la “radicalitat” no ve de l’excursió, per la seva dificultat, perill o situacions extremes. Ve de les persones (d’alguns excursionistes), per la seva gran estimació, coneixement, fam de divulgar i trepitjar l’Alta Garrotxa en la seva integritat. I, és clar, també ve d’aquest paisatge indòmit.

Però a més, recuperem una expressió afortunada que va néixer amb la primera anada al Coral.

Salut!

JOSEP



A: ‘Joan Constans’<[email protected]>, ‘Josep Casals Micaló’<[email protected]>

Data: 30-12-13 20:37

Amics ERGs,

Vatua! Quin nivell més alt que gasteu!

Veig que per tu Joan la Coralí és l’Alta Garrotxa? Per a mi també... però no vull perdre la imatge de la noia jova i bella que enamora al primer ERG que passa.

Ara caic amb en Bardals!... Sí, aquell home gran. Escardalenc, una mica mal girbat, amb els cabells llargs, blancs, escadussers i esborrifats. Nas llarg, fi. Amb cara de bon home i amb un somriure franc, un xic trist, als llavis i també als ulls. Va ser en Pitu qui el va portar, no sé de què el coneix. Sí que escriu bé, us en passo un altre correu.

Fins ara!

xari





Data: 29-12-13 13:14

Amics,

Heu’s aquí com som trobada la terra que guarda els records de ma jovenesa: records que, en mes llarguíssimes hores de trista soledat, anava clavant en papers, amb l’esperança que així deixarien en pau la meva ànima atribolada.

Sols resten allí, immutables com allavors, aquelles gegantines carcanades, patentitzant un etern mi-racle d’equilibri; aquells espadats fora de plom, amb les basamentes rosegades per l’acció traïdora i sorda de l’aigua; aquells mateixos immensos còdols abalançats sobre d’avencs, com badalls d’infern, i aquells colossals morrots de penya viva apuntant-se els uns als altres com proes de fantàstics barcos en combat; uns cairuts i rogencs, altres verdosos i negres, i alguns rematats en esperons de contorns epilèptics i recargolats com renecs de condemnat.

No puc escriure joiós si n’estic trist. Més en sóc content d’haver trescat amb vosaltres.




Data: 30-12-13 21:16

D’acord, potser no dóna per a una novel·la, però que consti que hi ha tema:

“La confraria dels “Excursionistes Radicals Garrotxins”, els ERGS, emprèn una nova gran aventura, travessant la Terra Aspra per trobar el Sant Coral. Se les hauran amb tot tipus de proves i perills: cui-taran bac d’Escales amunt empaitats per espectres de caçadors sords i cecs; a Escaladuix, hauran de trobar el senyal que els obri camí per les perilloses parets de pedra movedissa; a Beget, uns aprendran de les sàvies paraules del “Bruixot que apaga el sol a les tres de la tarda”, però d’altres estaran a punt de perdre’s per l’encís d’una rossa sirena d’aigua dolça; a Coll de Malrem, maldaran per desxifrar uns misteriosos senyals de llum crepuscular i provaran de comunicar-s’hi amb la dansa dels seus frontals des de les profunditats boscoses; travessaran sigil·losament un poble fantasma i les fagedes èlfiques de Coma Negra, sota la sinistre mirada de les Tres Torres; al Cim de les Bruixes, seran captivats pel panorama impossible d’un aquelarre visual on l’imaginari s’acobla amb el real; a Cosiànima, desfaran l’encanteri que no permetia al castell ressorgir de les seves cendres, com l’au fènix; i amb les últimes forces, encara abatran bèsties infernals destructores de ponts i camins.

El final, com sempre, és al principi. Tornaran, sans i estalvis, amb les mans buides, però sabent que el tresor és dins seu. I ningú dirà res, per poder tornar a buscar-lo l’any següent. L’hostalera Coralí, arrodonida i complaent, els acollirà a Sadernes, on es refaran gràcies a les seves atencions.”

Estem fent un brain-storming (perbocada del magí, Joan?) que ja veurem com encaixa. Si més no, és divertit.

Salut!

JOSEP

Núm. 454 11

Re: Escrit del Coral


A: “Quim Oliver \”Xari\”” <[email protected]>

CC: ‘Josep Casals MicalX’<[email protected]>

Data: 30-12-13 22:34

Hola,

Aquests primers encenalls són aprofitables, i quina enveja em fa com escriu aquest Bardals! Potser podríem incloure els seus correus a l’escrit.

Jo no veig la sortida com una gran epopeia, com l’Odissea. Torno a dir que la veig com un retorn tranquil, plàcid. En aquest sentit, un dels moments més especials de l’excursió és quan vam arribar a Sant Aniol després de tota la caminada. Era com arribar a casa. Com tornar a casa. Fins i tot vam obrir el calaix de la cuina on guardem les galetes i el vi ranci per a les visites. El camí fins a Sadernes era debades.

Xari, no parlo per mi, però sé que encara hi ha alguns garrotxins radicals que no veuen amb bons ulls la reconstrucció del refugi. Temen que un cop funcioni, la merda de les comunes baixi riera avall. Què els hi podries dir per convèncer-los?

Salut,

Joan

RE: Re: escrit del Coral



CC: “’Quim Oliver \”Xari\”’” <[email protected]>

Data: 31-12-13 22:18

Companys,

Aquests dies us escric una mica més a córrer, sense massa temps...Estic de vacances...Però em comprometo a repassar les vostres aportacions quan sigui a casa i a respondre a les vostres preguntes.

Un parell d’hores per acabar una altra anyada. Qui sap si se celebra Nit de Cap d’Any al Coral? Qui sap si hi donaven importància la gent de cent anys enrere? Una festa de cap d’any a Talaixà!!! A sant Aniol? Sopar de gall i porc i llenya al foc! Acordions! Balls engrescats i arramblades entre hereus i pubilles, cares vermelles i brindis amb porrons plens de vi negre, sortir a trepitjar la neu amb espardenyes de beta, i dotze mil dringades al campanar veí, i el rector que s’afegeix a la disbauxa. I l’endemà a les sis del matí a treure els fems de les vaques...

Us imagineu poder-ho veure per un forat? Veure la gent, la nostra gent, la veritable gent dels camins trescats?

Nit de Cap d’any i ja he sopat!

Reprenc el fil quan sigui a casa. Feliç any companys!

xari


Guàrdia de Noguera-Pallars Jussà

Nota: Us deixo l’últim correu rebut d’en Bardals. Per cert, hi vaig tenir una llarga i enriquidora xerrada a fora l’hostal, a Sadernes. Mentre esperàvem per sopar, em va explicar que algú li havia demanat que escrivís sobre uns fets ocorreguts per aquestes contrades, però de cop va tallar el fil quan va notar que jo l’escoltava amb un interès creixent. Després em va fer una forta abraçada que em va commoure perquè transmetia un agraïment molt sincer. Semblava un comiat per sempre.




Data: 30-12-13 18:43

Amics,

Tocat un poc de la vostra dèria, volguí, a les acaballes de la meva vida, reveure per darrera volta molts d’aquells llocs que em foren tan familiars; volguí refrescar mos records, grats i esblaimats uns, com somnis d’infant, i altres vius i punyents com dagues.

Després de passejar per uns i altres llocs, tornava a casa llassat i amb l’ànim més abatut que abans. Me semblà talment que aquella terra patia del meu propi mal, i que, igual que mon cos, s’arrossegava pel camí del cementeri. Ja no és aquella terra jovençana i rumbosa com una núvia bosquerola que jo havia coneguda.

Recordí l’ermita buida. Estiguí buida quasi tota l’estona. La Mare de Déu del Coral, sola, quieta i digna sobre el seu pedestal, recordava les llargues cues de feligresos, pelegrins i devots que, fins fa ben poc, la visitaven. Amb aquell respecte, aquella devoció, aquell silenci, i el bes. Pensí... Què ha passat? Què ha canviat que tot ha desaparegut? Quins temps són aquests?

No sé què busquí en aquest retorn a la meva estimada i alhora maleïda terra, potser desfer el temps i els fets, recuperar la joventut i l’amor. No ho sé. Infeliç de mi...

Adéu siau! Gràcies per portar-me amb vosaltres!

Re: excursió del Coral


A: [email protected], [email protected], [email protected]

CC: [email protected]

Data: 05-01-14 22:34

Hola, colla de “madipuntocoms”,

Us pensàveu que no m’ho explicarien que prepareu un escrit sobre l’anada al Coral?

Qui us va...! Sembleu una ramat de mascles en zel, tots quatre (i això que algun ja no té edat), gallejant per veure qui piula més bé i s’emporta els favors de l’hostalera Coralí.

Ah! I guanya en Bardals... qui’l va parir com garla!

Núm. 454 13

El que us passa és que esteu enamorats d’aquestes garrotxes perdudes i encara no ho sabeu!

Si voleu que vus ho digui, no sé si tan l’una com les altres mereixen tants esforços.

Adéu badocs!

Pitu

(continuarà...)

NOTA.- Benvolguts lectors, per la segona part d’aquest escrit, si ho desitgeu, també ens podeu fer arribar els vostres correus amb les impressions de l’excursió. Però ens agradaria centrar el tema en debatre sobre la visió que teniu l’Alta Garrotxa, i com hi pot incidir el refugi de Sant Aniol.

Josep Casals i MicalóJoan Constans NiergaQuim Oliver Tarradas “xari”

“Dolça com un moscatell envellit a les daurades rouredes de Ribelles!”

ERG’S Al puig de les Bruixes

C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)

Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]

Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació

14 Centre Excursionista de BanyolesCastell d’Espasens

Una tarda de l’hivern de 1998, en el transcurs d’una trobada entre diversos companys, un dels temes de conversa va ser comentar el bon treball que s’estava fent a les Gavarres de conservació i inventari del patrimoni arquitectònic i natural d’aquella zona.

Vam creure que, a la nostra comarca, es podia realitzar una tasca semblant. El primer pas a fer, i seguint el mateix camí de la gent de les Gavar-res, era donar a conèixer, per alhora conèixer-los millor nosaltres, la diversitat de paratges naturals i d’elements arquitectònics que es troben al nos-tre voltant, de vegades força desconeguts. Així, amb Miquel Rustullet, Miquel Aguirre i Albert Batchellí, vam començar a realitzar les primeres sortides per la comarca.

Un anunci posat a la revista L’Ham era el mitjà utilitzat per difondre les activitats. L’aventura de donar a conèixer la comarca del Pla de l’Estany va començar el gener de 1999 amb la visita a l’església i el castell de Ravós i a la sínia en el

pou de Can Xicot.

L’estiu de 1999, vam tornar a trobar-nos per re-

conduir el tema. Les sortides, fins llavors, havien

tingut prou èxit, ja que l’assistència mai no havia

baixat de 15 o 20 persones, però calia fer un

altre pas endavant.

A cap de nosaltres no ens agradava la idea de

crear una entitat nova. Crèiem que, a la comar-

ca, ja n’hi havia d’altres que podien assumir la

tasca que havíem iniciat. Les activitats que rea-

litzàvem tenien una vessant excursionista i una

altra de cultural. Per això vam anar a parlar amb

el Centre Excursionista de Banyoles i amb el

Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, enti-

tats a les quals alguns de nosaltres ja estàvem

vinculats, per si els interessava que duguéssim a

terme aquesta tasca dins de les seves programa-

cions. Totes dues van respondre molt positiva-

ment i a partir de la tardor de 1999 les activitats

ja s’anunciaven a l’empara dels dos centres.

Conèixer el Pla de l’Estany

Núm. 454 15

El reguitzell de matinals no va tenir aturador du-

rant set anys i la darrera sortida d’aquesta prime-

ra etapa es va fer el tres d’abril del 2005. En total

s’havien fet cap a una cinquantena de sortides

per tot l’àmbit geogràfic de la comarca.

Durant aquesta primera etapa, cada any també

es va realitzar alguna tasca de neteja o de recu-

peració d’un element patrimonial. Es van des-

brossar els voltants dels pous de glaç més ben

conservats de la comarca, el de Palol de Revar-

dit i el de Serinyà; es va arranjar i senyalitzar el

pont vell sobre el Marmanya; es va desbrossar i

senyalitzar el camí d’accés a la interessant font

de Cal Bacallà i també es va netejar de vegeta-

ció el pont de sant Andreu del Terri, en aquella

ocasió amb la col·laboració dels escaladors del

Centre Excursionista.

A la primavera d’aquell 2005, amb en Miquel

Rustullet (per motius de feina en Miquel Aguirre

i l’Albert Batchellí ja feia força temps que s’havi-

en vist obligats a deixar el projecte) vam decidir

descansar un temps i suspendre temporalment

les sortides.

Durant el 2006 i el 2007, i a instàncies de la

Dolors Pinatella, es va iniciar una curta segona

etapa de sortides matinals i culturals per l’àmbit

geogràfic del Pla de l’Estany.

Després d’un nou parèntesi de dos anys, el 31

d’octubre del 2010, Miquel Rustullet, Josep Ma-

ria Massip i Jordi Gallofré van iniciar amb molta

empenta l’actual tercera etapa de sortides ma-

tinals per conèixer el Pla de l’Estany. I ja porten

quatre temporades oferint unes visites guiades

molt ben preparades i que tenen un gran èxit

de públic: l’assistència oscil·la entre les 50 i les

135 persones.

Al llarg d’aquestes tretze temporades s’han fet

conferències, audiovisuals, excursions...S’han

visitat molins, fonts, castells, ermites i esglési-

es, masies fortificades, jaciments arqueològics,

pous de glaç, forns de calç... La comarca del

Pla de l’Estany és petita, però no per això deixa

de ser interessant. Si anem amb els ulls oberts,

i a més tenim el privilegi que ens acompanyin

persones que ens fan participar dels seus co-

neixements amb les seves explicacions, gràcies

a les matinals per conèixer del Pla de l’Estany

podrem descobrir una comarca diferent, gairebé

podríem dir que nova, uns indrets que sovint ens

poden passar desapercebuts.

Joan Pontacq Seguranyes

Cova de VentatjolSan Miquel Sesvinyes


El passat diumenge dia 26 de gener es va ce-

lebrar una jornada festiva i cultural al poble de

Montagut. A dos quarts de 12 del migdia i a

l’església de la mateixa localitat hi va haver un

concert a càrrec del COR PAÍS MEU, una for-

mació polifònica que va néixer l’any 2009 i que

és hereva del Cor de l’Aula de Música Tradici-

onal i Popular del Departament de Cultura de

la Generalitat de Catalunya. La dirigeix Ramon

Manent. Actuen sense direcció aparent i el seu

treball es basa en el repertori tradicional i po-

pular. L’actuació que presentaren tracta d’una

rondalla menorquina que porta per títol: La ron-dalla de sa núvia d’Algendar. Una representa-

ció que combina el cant coral amb la recitació

de la mateixa rondalla. El públic assistent, que

gairebé va omplir el temple, va quedar ben sa-

tisfet de veure un espectacle tan original i en un

marc tan bonic com és el romànic de l’església

de Montagut.Com a introducció al concert en

Quim Oliver, president dels Amics de Sant Aniol,

va explicar el que s’ha aconseguit a Sant Aniol

i el que es té previst pel 2014. Va destacar que

el fet d’haver realitzat la

primera fase de les obres

a l’any 2013 ha estat molt

important perquè vol dir

que s’ha demostrat que el

que semblava un projec-

te utòpic ha començat a

ser una realitat. D’alguna

manera es demostra la

decisió ferma que a Sant

Aniol no hi haurà ruïna si

no que, en un futur, lluirà

de manera digne i estarà

al servei dels visitants.

Tot seguit i en el Casal Cultural es va dur a terme

un dinar popular. El menú el van preparar veïns

i veïnes del poble i cal destacar el tast de dife-

rents rostits que van cuinat diverses senyores,

cadascuna a la cuina de casa seva. La col·lecció

de cassoles feia molta patxoca ja que en el dinar

s’hi van asseure 114 persones. Va completar la

menja; amanides, embotit casolà, postres, cafè

i ratafia. La sobretaula es va allargat i, petits i

grans van acabar cantant un rosari de cançons

populars que van engrescar a tothom. Es va

dedicar una cançó en petit homenatge a dues

persones assistents molt vinculades a Sant Ani-

ol. La Maria Vila, de 82 anys, veïna de Monta-

gut i que va viure al molí de Sant Aniol i a en

Joan Surroca, de 83 anys i membre del Centre

Excursionista de Banyoles que va treballar vo-

luntàriament en la primera restauració del refugi

de Sant Aniol i el manteniment del seu entorn

durant molts anys.

La jornada va ser organitzada pels Amics de

Sant Aniol d’Aguja i hi van col·laborar la Parrò-

Jornada festiva en benefici de Sant Aniol d’Aguja

Concert de “El cor país meu” a l’església de Montagut

Núm. 454 17

Sant Aniol d’Aguja

quia de Montagut i l’Ajuntament de Montagut i

Oix.. Tots els beneficis obtinguts entre el concert

i el dinar aniran destinats a la rehabilitació del

refugi de Sant Aniol. Moltes gràcies!

Amics de Sant Aniol d’Aguja

Montagut, diumenge dia 26 de gener de 2014.

Moment de cants i gresca al Centre Cultural de Montagut, després del dinar

Camps de treball a Sant AniolUn any més la secció juvenil del centre “La Traça” torna a fer camps de treball a Sant Aniol!!! A més aquest 2014 s’inicia una nova activitat amb nois i noies de 1r i 2n d’ESO, els I campaments a Sant Aniol.

III Camps de Treballa Sant Aniol 2014

Dates: del 20 al 30 d’agost

Preu: 110 €. Inclou menjar, activitats i sa-marreta dels amics de Sant Aniol. No inclou assegurança FEEC ni quota de soci del CEB (ambdós necessaris).

Tots els participants han d’estar federats (mínim cobertura C) i ser socis del Centre Excursionista de Banyoles.

Edats: Nascuts el 1997, 1998 i 1999

Inscripcions a la secretaria del Centre del 15 de maig al 15 de juliol

I Campaments a Sant Aniol 2014

Dates: de l’1 al 6 de setembre

Preu: 70 €. Inclou menjar, activitats i sa-marreta dels amics de Sant Aniol. No inclou assegurança FEEC ni quota de soci del CEB (ambdós necessaris).

Tots els participants han d’estar federats (mínim cobertura C) i ser socis del Centre Excursionista de Banyoles.

Edats: Nascuts el 2000 i 2001

Inscripcions a la secretaria del Centre del 15 de maig al 15 de juliol

+ informació: [email protected]

o bé contactant amb els monitors: Pau- 618 858 617 / Lluís- 636 686 384


L’ànima de “La Caixa” Fa costata l’ànima de Sant Aniol

Nota de premsa

L’Obra Social ”la Caixa” col·labora amb la restauració del refugi de Sant Aniol d’Aguja

• “la Caixa” ha destinat 500 milions a la seva Obra Social l’any 2013 per sisè any con-secutiu

• Aquesta quantitat posiciona a “la Caixa” com la primera fundació privada a Espanya per volum de pressupost i com una de les més importants del món

Girona, 2 de gener de 2014.- L’Obra Social ”la Caixa” a Girona reafirma el seu compromís

Us fem saber una bona notícia: l’Obra Social de

“La Caixa” dóna suport al projecte “PER UN RE-

FUGI AMB COS I ÀNIMA” endegat per la nostra

Associació. Per a més detalls us copiem tot se-

guit la nota de premsa que ha elaborat el Depar-

tament de Comunicació i Obra Social ”la Caixa”.

Els Amics de Sant Aniol fem públic el nostre

agraïment davant d’aquest suport tan important

que ens empeny a treballar encara amb més il-

lusió per Sant Aniol.

Josep Blanch (Director Banca d’Institucions de Cai-xa Bank a Girona. i Quim Oliver “xari” president dels Amics de Sant Aniol, en el moment de la for-malització del suport de l’Obra Social ”La Caixa”.

Núm. 454 19

Sant Aniol d’Aguja

NOTA: Es pot veure la llista total dels Amics-col·laboradors de Sant Aniol, Mecenes i aportadors de material a la pàgina web del Centre, entrant a Amics de Sant Aniol dins l’apartat de “Seccions”. Així mateix i trobareu informació de quines són les aportacions de mecenatge.

Nous Amics

Altres MecenesAgrupació Excursionista de Palafrugell

Tecnicopia

Lopez Vicente Jaime

Altres col·laboradorsAssociació Nil·la de Cooperació per al Desenvolupament Humà

Gerència Caselles i Sans, SL. Corredoria d’Assegurances.

Guanter Salart Montse

Carbo Viruete Joan Carles

Figueras Vila Joan

Nonell Planas Albert

Rocha Sànchez Imma

Ros Juanola Jordi

Alsius Suñer Esteve

Ferrer Cabeceran Clara

Alsius Ferrer Andreu

Alsius Ferrer Clara

Alsius Ferrer Irene

Batchellí Carandell Oriol

Batchellí Carandell Cristina

Teixidor Soler Tomàs

Masgrau De Teixidor Neus

a la comarca de la Garrotxa, realitzant una col·laboració de 10.000 euros a l’Associació d’Amics de Sant Aniol per restaurar l’edifici de l’antiga rectoria de Sant Aniol, que es troba en un estat ruïnós.

La iniciativa consisteix, en una primera fase, a consolidar l’estructura de l’edifici i refer la coberta. La recuperació d’aquest refugi dignificarà el paisatge rural de Sant Aniol i es recu-perarà un edifici històric, seu natural de la cohesió social d’ambdues bandes de la frontera, part del patrimoni de tots.

La idea de l’associació és acabar condicionant l’antiga rectoria com a refugi excursionista, una funció que ja havia tingut abans de la seva degradació.

Departament de Comunicació i Obra Social ”la Caixa”


Programa Aplec de Sant Aniol d’Aguja8 de juny de 2014

9.30 h Trobada a l’ermita de Sant Aniol i pujada fins al collet de Clarioles per tal de rebre els amics de la Catalunya Nord.

10:00 h Concentració al collet de Clarioles i inici de l’històric pelegrinatge fins a l’ermita, encapçalat per la imatge de Sant Aniol.

10:30 h A l’interior de l’església, missa o celebració de la Paraula, Besamans del Sant i Cant dels Goigs.

Tot seguit i al prat de la Font:

• Acompanyament de ELS GRALLERS DE MONTAGUT• Encantament de coques• Elecció de la pubilla i l’hereu de l’aplec d’enguany• Ballada de sardanes• Sorteig de diferents quadres i manualitats, gentilesa de varis artistes col·laboradors,• Sorteig d’un obsequi, d’entre tots els participants que vagin amb vestimenta de l’època de “la Punyalada.”• Dinar de germanor• Cançons i balls tradicionals• Jocs de cucanya per a tothom• Tradicional “CANT DELS ADÉUS”.

L’organització es reserva el dret d’alterar la programació si per causes diverses així ho creu oportú.

Aspectes organitzatius que cal tenir en compte

• ARROSSADA POPULAR: venda de tiquets el mateix dia a Sant Aniol i fins a les 12 del migdia. Cal portar plat, gots coberts...

• Es prepararà un foc per a qui necessiti coure el dinar.

• L’organització convida anar vestit de l’època de “la Punyalada” (mínim una peça).

• Durant el transcurs de la diada, hi haurà servei de bar i una parada amb productes dels Amics de Sant Aniol

• Durant tota la diada, a l’interior de l’Església, es podrà visitar una petita exposició fotogràfica.

• Recordem que l’accés de vehicles a partir de Sadernes és restringit. Demanem que els cotxes s’omplin al màxim es deixin als amplis aparcaments de Sadernes. Gràcies.

• Aquest any es podran veure les primeres obres realitzades al refugi durant el 2013

Grallers i en Manelic de Pera al Collet de Clarioles, aplec 2013 abans de ploure!

Núm. 454 21

Amb l’objectiu de cada any de portar el nostre Pessebre a un indret diferent de les nostres muntanyes, en especial als menys freqüentats, enguany vàrem decidir portar-lo en aquest lloc emblemàtic, però alhora una mica oblidat, de l’alta Garrotxa. Així el passat dia 15 de desembre vàrem sortir, com és costum, a les nou del matí des de Correus. Vàrem agafar la carretera que va d’Oix a Beget i deixàrem els cotxes al trencant de Pera. Cal dir que és una anada pèssimament se-nyalitzada, i que en general aquest és un defecte bastant comú a tot el territori però aquí especi-alment punyent. Segurament, com deia Graziel, tots els catalans tenim un rei al cos i ens costa de veure les nostres mancances, i aquesta n’és una de grossa, i hauríem de prendre exemple dels nostres veïns francesos i també dels arago-nesos, que aquesta assignatura l’han superada amb nota alta.

Agafem un corriol que ens porta als erms del Bestracà, d’on surt una pista precària plena de basses que se salven per uns desviaments que nosaltres bategem com a variants, i que ens porta a l’alçada del Coll de Bes-tracà. Des d’allà, i sense cap senyal, però ja a la vista del Mas i Ermita de Sant Andreu de Bestracà, hem de baixar als prats i enfilar-nos per on podem fins a empalmar amb la pista que surt del Coll Sa-mergol i que ens portarà fins a l’esmentada masia i a l’ermita. Arribem al mig-dia, fem parada i fonda, petit refrigeri i tot seguit agafem el camí que, es-

sent ja més ben marcat amb senyals vermells i pilons de pedres, ens porta fins a la Serra del Bestracà i des d’allí, per un corriol accidentat, fins al Puig-Castell i Sant Julià.

El dia és magnífic. A davant nostre i a l’esquerra el Pirineu amb el Costabona: a davant mateix el Comanegra i a la dreta el Puig de les Bruixes i el Sant Marc, a sota nostra la vall d’Hormoier tota blanca de gelada, impressionant!!!. Aprofitem la paret del castell i en una finestra col·loquem el Pessebre ben reforçat amb pedres tot voltant, molsa als peus i a darrere branquinyols formant arbres, un conjunt formidable. Cantada de na-dales i tot seguit tornada pel mateix camí fins a Sant Andreu, on aprofitem el sol per fer un dinar reconfortant, cafè i una becaina.

A les cinc, i ja amb el sol de baixa, emprenem la tornada fins a Oix, on al bar i a la vora del foc tots junts comentem la sortida i prenem begu-des. Després cap a Banyoles hi falta gent.

Secció Veterans i gent tranquil·la

Pessebre al Bestracà


El diumenge 19 de gener, a les nou del matí, sor-tim de Correus. El plugim que cau ens fa pensar que amb el mal temps no hi haurà tants de xaves a la frontera del Coll de Bracons: i quin error! perquè veiem amb sorpresa un autocar amb 42 barcelonins, i també descobrim que a l’indret hi ha instal·lat un “xiringuito” amb begudes, entre-pans i cafè. Comentem tot fent broma que ben aviat s’instal·laran firaires amb “cavallitos i autos de xoc”, però, és clar, estem en un país petit i densament poblat i això fa que les muntanyes

estiguin saturades i, si no tenim cura, ben aviat també degradades. Inevitable, però una llàstima!

Sense perdre temps enfilem la pujada amb els 42 de l’autocar tot darrere, però que per sort van a un altre indret i al cap de poc ja ens deixen. Amb boira arribem a la Font Tornadisa, on es-morzem i, sense perdre temps, seguim i arribem a dalt del Puigsacalm. Tot emboirat i amb una mica de neu, per sort ens hi trobem ben sols, i al cap de poc arriben tres noies d’Olot acompa-nyades d’un noi gallec, molt simpàtics, que ens fan les fotografies de rigor a tota la colla. Espe-rem que la boira afluixi una mica i podem veure una petita estona la vista, però poc després no-vament es tapa amenaçadorament. Baixem fins als voltants de la Font Tornadisa i dinem tran-quils amb molta fred. Tan bon punt acabem una nevada ens complica la tornada. Arribem al Coll de Bracons i tranquil·litat: l’autocar ja ha marxat i el “xiringuito” està tancat. Ara sí que torna a ser l’indret tranquil d’abans.Tornem cap a casa amb boira i pluja, però contents perquè malgrat el mal temps hem pogut fer la sortida.

Excursió al Puigsacalm

Diumenge dia 16 de febrer, a les 9 del matí, sortim de Correus. Som deu persones més dues d’Olot que ens esperen a Camprodon. El dia és plujós però no ens desanimem i amunt fins a l’aparcament de la Font Nova de Camprodon, allà ja ens espera la Llucieta i el seu home. Ha començat a ploure, per tant capelines i cap a dalt! Agafem un camí ample a l’esquerra amb una placa indicadora de Sant Antoni, al cap de poc un corriol a l’esquerra sense marcar (el que hem comentat altres vegades; una greu mancan-ça de les nostres muntanyes, deficient senyalit-

zació). Però com que la ruta de més amplada sembla la correcta la seguim fins que comença a baixar, la qual cosa indica que havíem d’aga-far el corriol sense marcar de l’esquerra. Per no tornar enrere pugem i tirem a l’esquerra per un indret molt enfangat i costerut, però sortosament trobem el camí correcte al cap de poc. A partir d’aquí ja està marcat amb senyals vermells. La pujada és molt dreta i la pluja no ens deixa en cap moment. Arribem a la Collada dels Malalts i al cap de poc ja trobem l’ermita de Sant Antoni, a 1367 metres, magníficament restaurada, tota de

Sortida a les ermitesde Sant Antoni i el Remei

Núm. 454 23

pedra. Però no podem gaudir de la vista perquè està tot tapat. Sortosament, malgrat que tot està tancat, a l’entrada de l’esglesiola hi ha un petit porxo on ens podem aixoplugar, i a peu dret fer un mossec, una mica estrets. Com que el dia no s’aclareix decidim tornar sense arribar a l’encara llunyana ermita del Remei. Agafem una pista per evitar el camí costerut i que essent de baixada, amb el fang, seria perillós. Només de deixar el recinte de Sant Antoni arriba un nombrós grup de barcelonins, unes 31 persones, que de ben segur no podran aixoplugar-se perquè són mas-sa pel petit porxo.

Continua plovent, però com que la pista es fa de bon transitar anem baixant sense problemes i, ja molt avall, la deixem i agafem un camí a l’esquerra que ens portarà fins al monument que hi ha a l’indret d’en Cèsar August Torres. Allí fem les fotografies de rigor i cap avall per la ruta de les fonts. La primera que trobem és la del Boix, després la de Sant Patllari (malgrat

el mal temps m’agrada provar-ne l’aigua), seguim fins a arribar al Golf i després arribem a la car-retera que porta a la urbanització de Font Rubí, que té al mateix encreuament l’última font, la del Botàs. En una bassada al mateix costat de la deu, l’amic Massip ens fa notar unes taques negres a l’aigua que no són res més que ous de granota, mentre la Dolors, la seva dona, ja ens havia fet notar també no feia gaire que a la vo-rera del camí de baixada hi havia gran quantitat de “lliris de neu”.

Arribem a una urbanització de les afores de Camprodon i d’allà a l’aparcament de la Font Nova, on tenim els cotxes. Com que segueix plo-vent decidim anar fins a la Colònia Estavenell al bar de Can Marcé per dinar aixoplugats, però en arribar-hi el trobem tancat, segons indica fins a les quatre de la tarda i, com que són les dues, decidim arribar fins a Sant Pau de Seguries a veure si trobem algun bar per poder dinar. Per sort a la carretera en trobem un de regentat per una parella molt jove que ens acull i ens prepara una taula llarga per a menjar; demanem begu-des i unes tapes calentes, i en un ambient de companyonia podem dinar amb tranquil·litat i secs. Després cafè amb una mica d’anís, sobre-taula i en acabar, com que el temps no millora, cap a Banyoles, contents perquè de nou, mal-grat el mal temps, hem pogut fer l’anada.

Rafel Cuenca i Juncà


Reproduïm l’editorial de la revista núm 24, de Mountain Wilderness de Catalunya, donada la seva actualitat i la importància que aquest tema contrau en el món excursionista.

EDITORIALLa xarxa de camins i corriols a les muntanyes és ingent. Tant vastament difosa, tant freqüent és la seva presència que potser no li atorguem la re-llevància que li pertoca. Ens trobem davant d’un patrimoni d’una antiguitat i valor molt variable, però amb el patró comú d’ésser vies de comuni-cació concebudes quan la gent es desplaçava a peu o en mitjans no motoritzats.

Ja fos per realitzar activitats que avui estan en declivi, ja fos per a accedir a indrets que han perdut -en part o del tot- la seva funcionalitat original, o ja fos per unir pobles que han patit la despoblació, els camins s’estengueren per les muntanyes, deixant una treballada petja.

Els rudimentaris mitjans disponibles condiciona-ven el traçat i l’ús dels materials. Així, els ca-mins resultants eren necessariament adaptats als contorns del relleu. Els itineraris espigolaven les oportunitats de la geografia amb un encant i una precisió que avui ens meravella per la seva lògica i per la seva senzilla elegància.

Amb l’abandó de les formes tradicionals de vida, els camins també van iniciar un procés de de-

cadència. Ignorats en el disseny de noves infra-estructures o pistes forestals alguns han estat directament esborrats, altres llangueixen sota bardissars, o es descalcen al pas de torrentades o trialeres en una llarga derrota. Aquest patrimo-ni bé mereix un xic més d’atenció. I se’l mereix per la història que expliquen, per la cultura rural que traspuen, per l’enginy i la saviesa dels seus recorreguts o bé per la seva bellesa.

És evident que difícilment es podrà actuar en els milers de quilòmetres que subjauen arreu, però sí que cal treballar per una major sensibilitat social i reconeixement d’aquesta riquesa de d’empe-drats, marrades i graons. D’acord als nous temps i als nous hàbits, noves funcionalitats comple-mentaran els usos tradicionals. Els antics camins esperen ser redescoberts per copsar les possibi-litats que esguarden. La silenciosa porta que ens endinsa a les muntanyes, a les olors, a la desco-berta, a l’exercici o a la feina espera ser reoberta.

La valoració dels camins ha de servir d’antídot a mal hàbits o actuacions barroeres que compor-ten la destrucció dels antics traçats. Com dèiem al principi els patrimoni és immens i variat, i per tant molt difícil de sotmetre a un únic patró d’ac-tuació. Així doncs, d’entrada caldrà una cosa tant senzilla i difícil alhora com cura i considera-ció. Només és pot cuidar allò que s’estima. Des de Mountain Wilderness de Catalunya apostem per la protecció i restitució dels antics camins com a patrimoni viu a valorar, conservar i usar. En aquest sentit, l’ús dels camins ja sigui amb els usos lligats al sector primari o bé d’altres de caire excursionista, turístic o de recerca no deixa de ser posar en valor un potencial de les zones de muntanya. No n’hi ha prou en difondre’ls cal una bona tasca de recuperació i manteniment, i per això hi ha les administracions però també hi som la societat. Els camins estan integrats al pai-satge i a la tradició, i són una aposta no agressiva de canalitzar el flux d’usuaris i futurs visitants a les muntanyes. A Catalunya no existeix una le-gislació que incideixi i cuidi d’aquest patrimoni. Seria bo començar a posar fil a l’agulla.

Camins a preservar

Núm. 454 25

L’Esquí de muntanya és una modalitat de mun-tanya que combina l’alpinisme i l’esquí. Podríem dir que consisteix en anar a fer muntanya amb esquís. Els esquís fan que el cos no s’enfonsi en la neu profunda, i després permeten un descens ràpid des del cim.

El muntanyenc utilitza els mateixos equipaments bàsics de l’esquí i de l’alpinisme o l’escalada.

La diferencia amb l’esquí alpí es troba principal-ment en la fixació: la fixació permet separar el taló de l’esquí per pujar. Sota la taula s’hi aplica una tira de material sintètic anomenada “pell de foca”, que només deixa lliscar l’esquí en un sen-tit únic, el de la marxa. És a dir, “la pell de foca” fa que l’esquiador pugui lliscar endavant, però no endarrere i així pot anar pujant.

Des de fa temps l’esquí de muntanya ha tingut un vessant competitiu.

Dos socis del Centre Excursionista de Banyoles, en Nil i l’Oriol Cardona Coll, fa unes quantes temporades que es dediquen a l’esquí de mun-tanya de competició. Formen part de la selecció catalana i de l’espanyola d’esquí i de muntanya. Actualment, juntament amb en Kilian Jornet i en Marc Pinsach són la punta de llança d’aquest esport en el nostre estat.

Aquest hivern, i estem a mitja temporada, els dos germans estan obtenint uns grans resultats. En Nil ha estat campió absolut d’Espanya de cronoescalada ( a Spot) i 16è sènior en els Cam-pionats d’Europa celebrats a Andorra. L’Oriol ha quedat campió d’Europa júnior i ha obtingut una medalla d’or en una prova de la Copa del Món.

Per molts anys a tots dos!

Avui, l’Oriol ens explica en primera persona les seves experiències. Un altre dia serà en Nil qui ens faci cinc cèntims de les seves vivències.

Durant aquestes quatre setmanes m’han passat un munt de coses impressionants, inesperades, fantàstiques… Hi ha hagut de tot, curses bones, curses dolentes, alegries, decepcions… i sobre-tot moltes il·lusions. Ha sigut un mes que recor-daré molt de temps.

Tot va començar el 18 de gener, quan a Suïssa vaig pujar al podi per primera vegada a la prova Individual, acció que vaig repetir l’endemà a la Cronoescalada.

Una setmana més tard, a Courchevel, els dies 1 i 2 de febrer, les meves expectatives no es van complir quan, afectat per un fort constipat, vaig arribar a meta en 4rt. i 5è lloc en la Individual i la Cronoescalada, respectivament. Degut al refre-dat, al mal de coll i a l’acumulació de mucositat el ritme que vaig portar durant el recorregut va ser més lent del que hauria volgut. Les cames no em responien i anava perdent posicions a mesu-ra que passava el temps.

Malgrat el desànim dels primers moments, i con-siderant el meu mal estat físic durant el cap de setmana, després de moltes estones de reflexió vaig arribar a la conclusió que els meus discrets resultats només havien estat un contratemps i que tenia una setmana per recuperar-me bé.

Va ser al cap d’uns dies, quan es va fer oficial

Esquí de muntanyade competició


que la tercera prova de la Copa del Món a Itàlia,

la Pitturina Sky Race, s’aplaçava una setmana

per raons meteorològiques, que vaig respirar

més tranquil ja que l’atzar em concedia dues

setmanes per millorar la meva condició física.

El divendres 7 de febrer es disputaven els

Sprints. Mai abans no hi havia pres part a nivell

europeu i per tant no sabia quin podria ser el

meu lloc a la classificació final. En la categoria

júnior només es feien dues voltes al circuit. A la

primera els corredors sortien individualment en

intervals de 30 segons i es classificaven els 6 mi-

llors temps per disputar la final. La meva primera

sorpresa va ser assabentar-me que havia obtin-

gut el millor temps en aquesta volta classificatò-

ria. Em vaig sorprendre molt i m’imaginava que

al final les coses no anirien tan bé. La veritat és

que el fet de competir sis esquiadors a la vegada

em feia respecte.

A la línea de sortida no sabia com encarar la

cursa, quina tàctica utilitzar... Imagino que va

ser per tot plegat (dubtes, incertesa...) que em

vaig situar en l’última posició fins a la meitat del

recorregut. En no tenir problemes tècnics i aug-

mentar el ritme d’una manera considerable du-

rant el tram a peu, em vaig col.locar segon i vaig

arribar a dalt al canvi primer. Quaranta segons

més tard, el temps just de la baixada, ja havia

guanyat el meu primer or a la tercera prova de la

Copa del Món d’Esquí de Muntanya de la tempo-rada 2013-2014. Increïble!

L’endemà, a la prova Individual, vaig aprofitar alguna errada tècnica a l’inici de la cursa del meu rival italià, Federico Nicolini, per situar-me al capdavant de la carrera. Vaig aconseguir man-tenir la distància que ens separava durant els 1300m.+ i la vaig conservar fins al final. Apretant les dent de valent a l’última pujada intuïa una altra victòria, molt propera, però no va ser fins el moment de creuar la meta que la vaig veure clara. Fantàstic!

El resum d’aquest cap de setmana rodó van ser dues medalles d’or a la tercera prova de la Copa del Món, que em situaven en segon lloc de la classificació general, a 5 punts del primer.

I sense gairebé descansar, una setmana més tard, ja tornàvem a competir. Els passats 14 i 16 de febrer es va disputar a Andorra el Campionat d’Europa d’Esquí de Muntanya, el plat fort de la temporada, el cap de setmana pel qual ens hem estat entrenant durant tot l’any, els “Europeus”.

El divendres va tenir lloc la Vertical a Arinsal, una pujada de 750m.+ amb un pendent força regular, ni massa pronunciat ni molt planer. Va ser una cursa molt ajustada en la qual vaig acon-seguir la segona posició, tot i no haver estat al 100%. Medalla de plata. Genial!

El diumenge, la Individual. Per a mi córrer a An-dorra és com córrer “a casa”. Acostumat a com-petir a l’estranger, on no et coneix ningú, l’escalf dels ànims d’amics, familiars i coneguts em va transmetre un plus d’energia que de ben segur em va ajudar a aconseguir el primer lloc.

La meteo no era favorable i per molt que em conegués les baixades anava perdut, igual que tots. La neu, però, era bona. N’havia caigut un pam la nit anterior i, malgrat que feia vent a les parts superiors, la temperatura durant la cursa va ser agradable. Nevava feblement i la boira im-pedia la bona visibilitat del relleu. Tot i això em

Núm. 454 27

vaig situar al capdavant de la prova des de la meitat del recorregut i vaig mantenir i augmen-tar la distància amb els meus rivals fins a creuar l’arc d’arribada.

Va ser una sensació única, irrepetible, extraordinà-ria! Acabar una cursa, mirar al teu entorn, veure’t envoltat de gent que coneixes i et recolza, dels “teus”, sentir el teu nom pels altaveus i pensar... “Campió d’Europa!!!” no té preu. L’èxit esportiu més gran aconseguit fins ara. Espectacular!!!

Molt intenses també van ser les emocions expe-

rimentades al llarg de la prova, notar la força que es genera dins teu i que t’anima a no defallir, a no afluixar el ritme; la percepció que et fa veure com pot arribar a costar car qualsevol petit error i quina recompensa tan gran pots aconseguir si no el comets.

I tota aquesta barreja de sensacions tan podero-ses, tota la tensió viscuda i acumulada van trans-formar-se en un sentiment magnífic en creuar la meta... una ALEGRIA INDESCRIPTIBLE!!!

Oriol Cardona i Coll

Les nostres seccions

Secció excursionisme clàssic i Amics de Sant Aniol d’Aguja

Dissabte, 26

RUTA DE LES ERMITES DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

Ben entrada la primavera ens disposem, com cada any, a seguir els passos dels companys Joan Surroca i Paco Torres que ens guiaran per camins del romànic ripollès. No us la perdeu!

Itinerari: Sant Joan de les Abadesses,el Guixer, coll d’en Saquer, sant Antoni, collet de Que-rós, can Guillamet, Plana Freda, coll d’Home Mort,Torrents, santa Llúcia de Puigmal, coll d’Aulinencs, la Ferreria, sant Ponç d’Aulina, pla de Can Petit, Can Mic, Brolla de Can gorra, collet de Can Gorra,Can Barrera, la Teuleria, pont de Parella, santa Magdalena de Parella,el Marquès, central el Reixac, el Pujol, la Batllia, el Janpere, molí de Malatosca, barri de l’Estació, Sant Joan de les Abadesses.

Horari previst: unes 7 hores de caminada. Recor-regut: 28 km. Relativament amb poc desnivell.

Guiatge: Joan Surroca i Paco Torres. Confirmeu l’assistència com a molt tard el dimecres dia 23 d’abril. Gràcies!

MES D’ABRIL

Diumenge 6

REUNIÓ PER L’APLEC A SANT ANIOL A SANT LLORENÇ DE CERDANS

Cada any té lloc una trobada dels Amics de Sant

Aniol, específica per a preparar l’aplec. Aques-

ta vegada toca a Sant Llorenç de Cerdans. Els

companys del “Peu Alegre” ens organitzaran la

reunió i la visita a la seva vila. Ens hi quedarem

tot el dia i això vol dir que hi dinarem. Pel dinar

cal que us apunteu com a molt tard el dimecres

dia 3 d’abril. Gràcies!

Contacte: [email protected]


MES DE MAIG

Diumenge, 11

HELICÒPTERING SORPRESA A SANT ANIOLS’està preparant una jornada d’helicòptering sor-presa a Sant Aniol. Volem que sigui una diada ben especial, original i festiva. No us la perdeu! Com que és sorpresa ja us l’anunciarem més en-davant. De moment guardeu-vos la data!!!

Contacte: [email protected]

Dimarts, 13

CLUB DE LECTURA LA PUNYALADAActivitat conjunta del Club de Lectura de la Bi-blioteca Comarcal del Pla de l’Estany i el Centre Excursionista de Banyoles.

A les 7 dels vespre al Museu Darder tindrà lloc el Club de Lectura sobre la novel·la “La Punyala-da” de l’olotí Marià Vayreda i publicada el 1904. Podeu demanar el llibre a la Biblioteca Pública de Banyoles. Demaneu-lo unes setmanes abans per tal que tingueu temps de llegir-la. Conduirà el Club de Lectura en Jaume Vila, llicenciat en Filologia Catalana, professor de secundària i es-pecialista de la Punyalada. Podrem intercanviar comentaris i escoltar la seva xerrada.

Diumenge, 18

ELS ESCENARIS DE LA PUNYALADA A SANT ANIOLActivitat conjunta del Club de Lectura de la Bibli-oteca Pública del Pla de l’Estany i el Centre Ex-cursionista de Banyoles. Complementa el Club de Lectura del dimarts dia 13.

El Centre guiarà l’excursió fins al paratge de Sant Aniol comentant alguns dels escenaris de la novel·la que anem trobant i situant-ne d’altres que queden pels voltants. També es llegiran al-gunes lectures escollides.

La jornada vol ser un acte d’exaltació de La Pu-

nyalada, del territori de l’Alta Garrotxa i de la lec-tura. Hi sou tots convidats!!

Podrem dinar d’un arròs “aniolenc” al prat, tot rememorant la festa tradicional del sant, i qui sap si també ens visitaran els trabucaires?

Per l’àpat cal apuntar-se com a molt tard el di-mecres dia 14. Us heu d’inscriure als locals del Centre Excursionista de Banyoles, de manera presencial, efectuant una trucada,o enviant un correu electrònic. Gràcies! El preu del dinar serà de 10 euros aproximadament. Amb aquest im-port es contribuirà al projecte “Per un Refugi amb Cos i Ànima” que consisteix en la recupera-ció del refugi de Sant Aniol. També us en farem cinc cèntims. Vocal: Quim Oliver “xari”

Diumenge, 25

MATINAL DE TREBALL A ROCACORBA. La colla del Podall no té aturador

Treballs de manteniment en diversos punts del camí de Rocacorba. Depenent de la gent desti-narem un grup a recuperar camí per anar des de Biert a Rocacorba. Fins a Biert ja està net. Dinar de germanor a les dependències del Santuari. Cal que us apunteu, com a molt tard, el dimecres abans. Només us cal trucar a secretaria. Mercès!

Dissabte, 31de maig i diumenge 1 de juny

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT

Continuem amb dues etapes més de la travessia que ens ha de portar cap a la Franja de Ponent. Totes dues en ple Berguedà i a les envistes del senyor Pedraforca i serres veïnes.

9a etapa: Malanyeu a VallcebreItinerari: - Malanyeu - grau de de les Orenetes - cingles del Reu - grau de la Llet - collada de Sant Isidre - riu Llobregat - la Consolació - Sant Corne-li de Cercs - grau dels Boigs - pla de la Borromba i Vallcebre. 6 h efectives de marxa - 18 km i prop de 1000 m de desnivell en pujada.

Núm. 454 29

10a etapa: Vallcebre a L’Espà Itinerari: Vallcebre - grau de Vallcebre - forat Negre - l’Esdavella - coll de Pradell - barranc de les Llobeteres - refugi d’Ensija - la Gallina Pela-da - Roca Blanca - font del Portet - Cal Quel - la Farga - L’Espà. 7h 15 min efectives de marxa - 19km i 1400m de desnivell en pujada.

Guiatge de les dues etapes: Ramon Feixas

Es tracta de dues etapes que demanen una cer-ta exigència física. Cal estar en bona forma.

Informacions i inscripció: És una sortida que necessitarem el servei d’autocar i d’un allotja-ment de la zona. Informeu-vos del cost total en el moment d’inscriure-us. També és possible que pels dinars de dissabte i de diumenge hi hagi l’opció de dinar d’hostal. Qui no ho vulgui se’l pot portar de motxilla.Us heu d’apuntar a la secretaria del Centre Ex-cursionista de Banyoles com a molt tard el dia 12 de maig. Paga i senyal de 25 euros. Gràcies!Reunió informativa el dimecres dia 28 a 2/4 de 10 del vespre als locals del Centre. Projecte conjunt: Centre Excursionista de Ba-nyoles i Centre Excursionista d’Olot.

MES DE JUNY

Diumenge, 8

APLEC DE SANT ANIOL D’AGUJA

Trobareu més detalls en una altra pàgina d’aquest butlletí i durant les setmanes prèvies sortirà el programa habitual amb informació de-tallada. No us perdeu aquesta festa tan bonica. Enguany amb l’ingredient afegit de poder veure la primera fase d’obres realitzades al refugi du-rant el 2013.

Dissabte, 14

CIM DEL PLA DE PUJALS O COSTA PUBILLA

Us proposem una volta pel prepirineu del Ripo-llès, concretament per la serra de Montgrony, on

per aquestes dates, la primavera es trobarà al seu apogeu. La fita principal és el Cim de Costa Pubilla de poc més de 2000 metres però també gaudirem del fantàstic romànic de Sant Pere de Montgrony i del vells camins de peregrinatge i transhumància.

Itinerari: Mare de Déu de Montgrony - St. Pere de Montgrony - el Malpàs - refugi de les Plane-lles - font de Coma Ermada - Cim del Pla de Pu-jals o Costa Pubilla( 2053m) - coll de la Bena - collet de Meians - refugi de l’Espluga - coll de Merola - coll de l’Arç - Santa Magdalena - Mare de Déu de Lorda - Gombrèn - la Creueta - coll de Jou - Mare de Déu de Montgrony.

Possibilitat opcional de quedar-se a sopar al restaurant del Santuari de Montgrony. Ho con-firmarem en la informació prèvia de l’excursió. Caldrà apuntar-se a secretaria com a molt tard el dimecres dia 11 de juny. Gràcies!

Vocal: Quim Oliver “xari”

Dissabte, 28

TRAVESSIA D’ULL DE TER A TOÈS

Excursió organitzada pel Grup de Jovent de Bor-gonyà. Una travessia clàssica i impressionant que ens ha semblat anunciar-vos-la per si és del vostre interès. En aquest cas us heu de posar en contacte amb:

Narcís Burch 972 575 288

Francesc Vila 972 594 276

Places limitades per rigorós ordre d’incripció -pagament (15 €)- el preu pot incrementar-se si l’ocupació de l’autobús és baixa.

AVANÇ PEL MES DE JULIOL

Dissabte, 5 i diumenge, 6

AL COR DEL CAPCIR

L’any 2006 vam iniciar una sèrie d’excursions per la zona de l’Arieje, Andorra i del Capcir que


ens ha portat a visitar quasi tota la totalitats dels refugis guardats d’aquestes zones.

Enguany repetirem el refugi d’en Beis situat a 1954m al bell mig del cor del Capcir.

Sortirem de l’estació d’esquí de Formigueres per anar als estany de Camporrells i tot seguir, seguint el Tour del Capcir i el GR10 dirigir-nos cap a la Bollosa i al Pic de la Grava, per després baixar cap al refugi d’en Beis en règim de mitja pensió.

Al segon dia farem camí cap a la Portella d’Es-panya per tot seguit pujar al Puig de la Portella Gran, al Puig Peric i al Petit Peric.

Excursió d’alta muntanya, trepitjant terrenys in-estables, forts pendents i amb passos aeris de grimpada on caldrà fer servir les mans, amb uns desnivells molt importants (962 m de pujada i 1103 m de baixada i un recorregut de 20 kms amb unes 7 hores efectives de marxa el primer dia i 1303 m de pujada i 1162 m de baixada i un recorregut de 15 kms i 7 hores efectives de marxa el segon dia).

Cal estar en possessió obligatòriament de la tarja de federat mínim modalitat C, i estar ben entrenat per poder fer l’excursió sense problemes. Depe-nent de la meteorologia futura, pot haver-hi algu-na pala de neu.

Paga i senyal de 20 € en el moment de fer la inscripció a la secretaria del Centre. Per raó de la capacitat de places del refugi, es respectarà l’or-dre d’inscripció una vegada feta la paga i senyal.

ATENCIÓ: La data màxima per inscriure’s és el di-vendres 23 de maig.

Reunió preparatòria el dimarts 1 de juliol a dos quarts de deu al Centre.

Guiatge i organització: Joan Coll i Dolors Hugas.

ABRIL

Diumenge, 27

EL FLUVIÀ

Aquest mes anirem a descobrir un territori que tenim a tocar de casa i que molt sovint és des-conegut. Resseguirem el riu, veurem rescloses, boscos de ribera i boscos mediterranis, alguna església antiga, camins de mala petja i camins de bicicletes.

Hora de sortida: a les nou, des del Condis, a Ba-nyoles. Els de Girona, a les 8, des de Fontajau.

El dinar serà de carmanyola.

MAIG

Diumenge, 25

UNA PUJADA PER LA SELVA

Sortirem d’Anglès per anar cap a Santa Bàrbara, al carener que separa la vall del Ter-Brugent, de la plana de la Selva

Hora de sortida: a les nou, des del Condis, a Ba-nyoles. Els de Girona, a les 9, des de Fontajau.

El dinar serà de carmanyola o brasa. Si l’edifici és obert, mirarem si hi podem coure el dinar.

JUNY

Diumenge, 8


Vegeu el programa general del CEB.

Secció colla depa sucat amb oli

Núm. 454 31

ABRIL

Diumenge 27

EXCURSIÓ AL PIC DE LES BRUIXES I AL SANT MARC

Anirem amb cotxe fins a les Basses de MonarsSortida a les 9 del matí de Correus.

Vocal: Rafel Cuenca (Tel. 629 350 631)

MAIG

Diumenge 25

SORTIDA AL TAGA

Anirem amb cotxe fins al Coll de Jou.Sortida a les 9 del matí de Correus.


JUNY

Diumenge 8


Anirem amb cotxe fins a Sadernes.

Hora der sortida per determinar.


21 d’abril

FIRA DEL COP D’ULL A LA PLAÇA DE LES RODES

Continua amb normalitat i aprofitament aquest 33è curs de la nostra Escola, amb els Tallers de Pintu-ra, Ceràmica i Bonsai a ple rendiment i només pendent d’encetar el 16è CLICS DE FOTOGRA-FIA, que es farà cada dijous dels propers mesos d’abril i maig: encara esteu a temps de apuntar-vos-hi, no us els perdeu perquè val la pena!

No en va diuen que el temps passa volant, i així novament ens trobem a prop de finalitzar aquest curs de l’Escola de Belles Arts! La cloenda es farà el dimecres dia 4 del proper mes de juny, a les vuit del vespre, però ja des d’ara mateix es-tem treballant pel nou curs 2014-2015 amb el ferm propòsit de millorar encara més la qualitat dels nostres tallers.

Volem agrair als professors el seu entusiasme i dedicació i als alumnes la seva confiança en la nostra Escola. També un sincer agraïment al nostre Ajuntament, en especial a la Regidoria de Cultura, pel seu imprescindible suport, i que sempre ha estat total.

En el proper butlletí corresponent al període juliol/setembre us hi adjuntarem un programa detallat del nou curs, que esperem començar el dimecres 1er d’octubre d’enguany.

Us hi esperem!!!.Rafel Cuenca i Juncà

Vocal de l’Escola de Belles Arts

ESCOLA DE BELLES ARTS DEL C.E.B.

Seccióde Fotografia

El passat 9 de febrer va tenir lloc la sor-tida d’hivern de la secció a Lloret de Mar. Vam visitar el cementiri projectat per Joaquim Artau i Fàbregas, i construït entre 1896 i 1901, on es troben grans panteons i escultures modernistes.


collir anar al restaurant i sembla que el lloc a tots ens va anar prou bé.

Ja tenim la programació del curs de fotografia en la seva 16ena edició, que se celebrarà du-rant els mesos d’abril, maig i juny, tots el dijous, a la sala d’actes del Centre. Voldria agrair al Sr. Quim Vidal la seva col·laboració a través de l’empresa Mapel Tagisa.

El proper 8 de maig hi ha programada una sorti-da nocturna didàctica a càrrec de Miquel Casa-gran, que s’ha ofert per explicar-nos els princi-pals secrets d’aquesta modalitat fotogràfica.

La secció de fotografia del Centre col·labora un any més en el 9è concurs de fotografia orga-nitzat per l’Associació de Comerç i Turisme de Banyoles. El tema del concurs és OMBRES I LLUMS.

ABRIL

Divendres, 25 d’abril del 2014

A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, projecció de la pel·lícula “EXCURSIÓ A LA VALL D’ARAN I AL PIC D’ANETO”, filmació en color realitzada l’any 1961 per els nostres consocis en Miquel Félez i en Francesc Masgrau.

No us la perdeu, promet ser molt curiosa.

MAIG

Divendres, 9 de maig del 2014

A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, projecció de l’audiovisual “NORD ENLLÀ”, resum d’una estada estiuenca al nord d’Alemanya, a càr-rec d’en Joan Surroca.

Segur que us sorprendrà descobrir ciutats, pobles i paisatges ben diferents dels nostres, en un país que, malgrat les devastacions de les guerres i la posterior reconstrucció moderna, conserva un pa-trimoni històric i cultural extraordinari.

Aquesta projecció s’havia programat inicialment per al 29 de novembre del 2013, però es va haver d’ajornar per raons tècniques.

Divendres, 30 de maig del 2014

A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, projecció de l’audiovisual “L’ÍNDIA DEL SUD, ELS AVATARS DEL SUBCONTINENT”, a càrrec d’en Paco Torres.

Un recorregut des de Mumbai, la porta de l’Índia, travessant els estats de Maharashtra, Karnataka, Kerala i Tamil Nadu fins a Madràs.

Una sobredosi d’exotisme i costums molt diferents dels nostres, que esperem sigui del vostre gust.

Després ens vam dirigir a la platja i vam fer un trosset del camí de ronda, tot esperant l’hora d’anar a dinar. Aquesta vegada, com moltes d’altres, també vam es-

Audiovisuals

Núm. 454 33

Informacions de secretaria

El passat dia 7 de febrer, al no presentar-se cap altre llista a les eleccions que es varen convocar per finalització de mandat, automàticament es va renovar. Així doncs, la Junta del Centre ha renovat per 6 anys més. FELICITATS A TOTS.

El dia 10 de febrer es va fer l’Assemblea de so-cis, amb un molt escàs nombre de socis pre-sents. Entre altres coses, es van repassar les activitats dels 2013; es va aprovar l’estat de

comptes on cal destacar que hi va haver un su-peràvit de 2.198 euros. També es van explicar les propostes que hi havia de cares al 2014 i el pressupost pel present any, que preveu uns ingressos i despeses de 20.437 euros. També es va ratificar la Junta Directiva, les normes per a les sortides del Centre, i l’adhesió a Floraca-talana. Esperem que l’any vinent tinguem més socis a l’Assemblea.

Quasi a punt de tancar l’edició d’aquest butlletí, ens hem assabentat de la notícia tristíssima de la mort del bon amic Àngel Fusellas i ens ha semblat que li havíem de dedicar el nostre record.L’Àngel va ser d’aquelles persones que es posen generosament allà on faci falta donar un cop de mà d’una forma desinteressada: manaies, cavalcades de reis, escoltisme, excursionisme, activitats benèfiques…, se’l podia trobar a tot arreu.Va formar part de la junta del nostre Centre una bona colla d’anys, des de començaments dels anys 80. Va ser-ne vicepresident i tresorer. Va col·laborar en moltíssimes activitats. Durant un temps va organitzar al seu voltant un grup de joves, anomenat Jovent-2, que va participar a la vida associativa, recreativa i cultural de la nostra entitat. En conservem records ben agradables de tot plegat.En nom de tota la junta i dels nostres consocis, volem expressar el nostre més sincer condol a la família de l’Àngel i fer-los arribar el nostre recolzament en aquests moments tan tristos.

Important: si estàs federat, en cas d’accident, cal trucar abans de 7 dies al 902 300 350. Passats aquests dies, l’assegurança no es fa càrrec de res.!

JUNY

Divendres, 13 de juny del 2014

A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, projecció audiovisual “ANNAPURNA BIKE CIR-CUIT” a càrrec d’en Joan Bosch “Lato”, en Joan Planas, en Marc Mañas i la Lídia Vergés, membres

del Club BTT Defenestrats de Besalú.

Es tracta de la volta clàssica al massís de l’Anna-purna, al Nepal, però realitzada amb les bicicletes de muntanya, incloent-hi la travessa al coll del Tho-rung La, de 5.416 m, això sí, amb la bicicleta a coll!

Sempre n’hi ha de valents…

EN RECORD DE L’ÀNGEL FUSELLAS


Resu

m d

’act

ivit

ats

MES D’ABRIL

Diumenge, 6REUNIÓ PER L’APLEC A SANT ANIOL a SANT LLORENÇ DE CERDANS. Trobada dels Amics de Sant Aniol, específica per a preparar l’aplec: - Secció excursionisme clàssic -

Divendres, 25Projecció audiovisual “EXCURSIÓ A LA VALL D’ARAN I AL PIC D’ANETO”, Sala d’actes del Centre

Dissabte, 26

RUTA DE LES ERMITES DE ST. JOAN DE LES ABADESSES -Secció excursionisme clàssic-

El Fluvià. Anirem a descobrir un territori que tenim a tocar de casa. - Colla del Pa Sucat amb Oli-

EXCURSIÓ AL PIC DE LES BRUIXES I AL SANT MARC. Anirem amb cotxe fins a les Basses de Monars - Secció de veterans i gent tranquil·la -

MES DE MAIGDivendres, 9 Projecció audiovisual “NORD ENLLÀ”. Sala d’actes del Centre

Diumenge, 11 HELICÒPTERING SORPRESA A SANT ANIOL - Secció excursionisme clàssic-

Dimarts, 13 CLUB DE LECTURA LA PUNYALADA. -Secció excursionisme clàssic-

Diumenge,18ELS ESCENARIS DE LA PUNYALADA A SANT ANIOL. Complementa el Club de Lectura del dimarts dia 13. -Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 25

MATINAL DE TREBALL A ROCACORBA -Secció excursionisme clàssic-

Una pujada per la Selva. Sortirem d’Anglès per anar cap a Santa Bàrbara. -Colla del Pa Sucat amb Oli-

Sortida al TAGA. -Secció de veterans i gent tranquil·la-

Divendres, 30Projecció audiovisual “L’ÍNDIA DEL SUD, ELS AVATARS DEL SUBCONTINENT”. Sala d’actes del Centre

Ds, 31 de maig i dg, 1 de juny

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT. 9a etapa: Malanyeu a Vallcebre. - Secció excursionisme clàssic –

MES DE JUNY

Diumenge, 8APLEC DE SANT ANIOL D’AGUJA. - Seccions Excursionisme clàssic, Colla del Pa sucat amb oli i Veterans i gent tranquil·la-

Divendres, 13 Projecció audiovisual “ANNAPURNA BIKE CIRCUIT”. Sala d’actes del Centre

Dissabte, 14 CIM DEL PLA DE PUJALS o COSTA PUBILLA -Secció excursionisme clàssic-

Dissabte, 28 TRAVESSIA D’ULL DE TER A TOÈS. Organitza: Grup de Jovent de Borgonyà.

AVANÇ PEL MES DE JULIOL

Ds, 5 i dg, 6 AL COR DEL CAPCIR -Secció excursionisme clàssic-

Núm. 454 35

Ermita de Sant Maurici de CalçErmita de Sant Maurici de Calç

És una petita església del segle XI, que segons l’època pertanyia a la parròquia de Santa Maria

de Porqueres o a la de Miànigues. Actualment fora de culte, presenta un estat de deixadesa.

Amb la torre de Calç, un bonic exemple de mas fortificat, formen un sol conjunt. Ja a l’any 958

es documenta l’indret com a Villa Calvos, possiblement del topònim “Calvus”, terreny pelat. Des

de la carretera a Pujarnol està ben senyalitzat el trencall per anar-hi fent un curt tram de pista

de terra.

EDITA:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 124Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected] BANYOLES Dipósit legal: GI 900/1986President: Salvador Coll i Comerma

Nota de la redacció: Les opinions manifestades en els articles publicats, són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per la Junta del Centre Excursionista.

Faig nevat. Foto: Quim Oliver “xari”

Butlletí Informatiu - Núm. 454 Abril / Maig / Juny 2014 · 2014-06-16 · Abril / Maig / Juny...

Documents

Transcript of Butlletí Informatiu - Núm. 454 Abril / Maig / Juny 2014 · 2014-06-16 · Abril / Maig / Juny...