BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 241, maig 2007

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

SERENASERENANOTENota’n l’estil

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

A v. J o a n X X I I I , 1 4 9 3 5 5 5 1 3 3 2 · 6 7 8 9 2 5 7 0 5e l M a s n o u

Blas AznarServei de reparació DVD, TFT, LCD, Vídeo, HifiInstal·lacions de TDT

3

Aquest mes de maig tenim una nova cita electoral davant les urnes en la versió méscasolana: les eleccions municipals, les que ens són més properes i avaluables, lesmés entenedores i de fàcil digerir, perquè, tot sigui dit, un municipi és el tipus d’ad-ministració que més s’assembla al d’una administració familiar, en la qual no s’hi valestirar més el braç que la màniga i és necessari arribar a final de mes (o de mandat)sense prendre mal; ni s’hi poden assumir projectes que sobrepassin la capacitat reald’ingressos de tota la unitat familiar (els contribuents); és l’administració en la qual calque tots els membres vagin a una i consensuïn la presa de decisions sense queningú no tiri pel dret, alegrement; on tothom es coneix les virtuts i els defectes, sensemaquillatge. I, d’aquests afers, els masnovins, els vilatans rasos, en sabem prou.D’ençà del 25-M del 2003 han passat volant quatre anys i ara toca sospesar i pre-guntar-nos què han representat per al Masnou aquests quatre anys, què s’ha fet i quèha quedat per fer de tot aquell plec de promeses i propostes amb què tots els partitsens van enlluernar durant la campanya electoral, quines millores reals s’han produïtper a un major benestar dels masnovins, com ha respost la totalitat de membres delconsistori, tant els qui han tingut la paella de govern pel mànec com els qui han devetllar des de l’oposició?... Que cadascú en tregui les pròpies conclusions.Segons paraules del mateix alcalde, Sr. Eduard Gisbert, en l’editorial d’El MasnouViu núm. 17, “…quatre anys, en un primer mandat, és poc temps per poder dur aterme el nostre ambiciós programa”. Deu ser cert que un període de quatre anys nodóna per a gaire, especialment per a obres de gran envergadura, però creiem que síque dóna per mostrar el tarannà i les directrius que menen el govern, les prioritatsd’actuació davant les mancances més immediates, les polítiques en matèria deseguretat, de retribucions, de personal, de serveis, de recaptació impositiva, etc., etc.Sense ànim d’entrar en valoracions ni fer una anàlisi exhaustiva d’aquest primer man-dat de govern tripartit, hem vist materialitzar l’escola bressol pública, l’oficina d’aten-ció ciudadana (OAC), la recollida selectiva de matèria orgànica, la construcció d’habi-tatge social, l’ampliació i millores a l’escola pública i alguns jardins públics, la impli-cació de la societat civil en projectes educatius com el PEM i el PAC, etc., etc.Com a projectes tot just iniciats o en vies d’inici tenim el Mercat Vell, la segona plan-ta de l’edifici dels Vienesos, els jardins del Països Catalans, el CAP d’Ocata, etc.D’altra banda segueixen sense resoldre mals endèmics com la N-II, el parc Vallmora,el sector de l’Estampadora (l’entorn de Can Xala), la neteja dels carrers, la supressióde barreres arquitectòniques, etc.El proper 27 de maig tots som convidats a participar, a fer confiança a alguna de lesformacions polítiques o agrupacions que s’hi presentin, de les quals haurem tingutprou informació a través dels actes de presentació, mítings i altres tipus de comuni-cació. Com a signe de responsabilitat cívica seria bo que la implicació dels mas-novins fos generosa i superés el 62,97% d’ara fa quatre anys.El 27 de maig ens esperen les eleccions municipals, les més casolanes. Som-hi,doncs!

El President

GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'asso-ciacions de la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals -Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Vas Apol·linar, com els que s’utilitzaven enèpoca romana. Els duien els viatgers tant per beurea les fonts que trobaven pel camí com per saber lesdistàncies entre les ciutats que hi havia a la ViaAugusta.

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9. Apartat de correus 10Adreça electrònica: gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.orgTel. 93 540 39 29. 08320 El Masnou

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

LES MÉS CASOLANESEditorial

Sumari37

1012121314151619212323242930

EDITORIAL ........................................................................................................BÚSTIA OBERTA ..............................................................................................MORIR DE COTXE Joan Camps......................................................................ARRAN DE SÒL Pledebuit ..............................................................................CORAL XABEC Rams Enric Badal .................................................................A CONTRACOR Ramon Serra i Roca ...............................................................MIREN Joan Maresma i Duran .........................................................................EL CREPUSCLE DELS GRANS VELERS Josep Condeminas ......................HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ..............................................................PARLEM DE LLIBRES Enric Cirici ..................................................................SALVADOR BARBER I MARFÀ -In memòriam- Jordi Godàs ......................TEATRE CAPITAL R.M. Isart i M.J.R. Lucas ..............................................MÒBILS PERILLOSOS Víctor Domingo ..........................................................SUPERSTAR UN ASSAIG GENERAL Lluís Valls i Marí....................................GENT DEL MASNOU INFORMA ......................................................................GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany.........................................

L’HUMOR I ELRIURE, FONTSDE BENESTAR,

SEGONSFIDEL AMAT.(MES DE JUNY) CONFERÈNCIA-

COL·LOQUIDISSABTE 9 DE JUNY

A LES 19h A LASALA D’ACTES

Organitza:GENT DEL MASNOU

Sant Miquel, 15. El MasnouTel. 93 540 10 25

Mestres Villà, 33. El MasnouTel. 93 555 02 40

NÚRIA FLOi n t e r i o r i s m e

Sant Miquel, 5Tel. 93 555 04 00

Sant Miquel, 44Tel. 93 540 97 55

Moda d’estiu

PAULAb o u t i q u e

Sant Miquel, 6.Tel. 93 555 15 38

Sant Miquel, 10-12Tel 93 540 34 36

Reparació en generalde l’automòbil

Mecànica. Xapa Electricitat

Sant Miquel, 8 1r 4t.607 29 31 43

CENTRE VETERINARI ELMASNOUUrgències

93 555 73 52

Horari de dilluns a dissabtede 10 a 1 i de 2/4 de 5 a les 8

Sant Miquel, 9 El MasnouTel 93 555 73 52

9 3 5 4 0

L’Associabenvingud

instal·lat Finques

Roba i complementsper a nenes i nens

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCI

11anEl nostre projeS e t e m b r e : s o p a r r e v

Projectes i rehabilitació

de la llar

Centre Professional de l’EmmarcatMarcs a midaExposicions - FiresEmmarcats de museuMiralls de banyMiralls muralsOlis, grabats, Làmines

Ptor. Domènech Farré, 393 540 33 39

Fotografia panoràmica del Masnou de Ramon Boadella, tamany 150X17 cm Preu: 60e tel 93 5

Sant Miquel, 15Tel. 93 555 64 24

Sant Miquel, 3393 555 80 31 · El Masnou

CiclesVidal

Venda · Lloguer ·Reparació ·Accessoris

Passem a recollir a domicili la seva bicicleta

per reparar

Fontanills, 3Tel. 93 540 37 18

el Masnou

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola i oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitatsBelles arts

Esmorzars • Dinars Copes

BAR REST

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIAIGLESIASFiscalLaboralComptabilitatAssegurancesGestió immobiliària

www.expofinques.comLi venem el seu pis en 21dies o bé li comprem al

COMPTAT!!93 540 50 80AIXEQUEM HIPOTEQUES IEMBARGAMENTS. FINANCEMEL MILLOR TIPUS D’INTERÈS

Roger de Flor, 31, amb st. Miquel93 540 50 80 · El Masnou

LA JOGUINERIA DEL MASNOU

Fontanills, 25 93 540 52 43

La millor selecció dejoguines per

a regal i aniversari

0 3 4 3 6

ció dóna la a al comerçal sector:

s MesLloc

ANTS DEL CARRER SANT MIQUEL

1nysecte és millorar

D I S S E N YE N C R I S TA L L

✦

Més de 50 any enl’artesania del vidre

Sant Miquel, 24 · El Masnou93 555 69 92

Joaquim

v e t l l a d e S t . M i q u e l

Ceigrup

93 555 69 03i m m o b i l i a r i e s

propera apertura alcarrer St. Miquel

www.meslloc.com

Finques

Meslloc

555 80 06

1r. de Maig

FESTALOCAL

2a. Pasqua

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTIC

S DE

L MAS

NOU 24 hores al seu servei

Maig 2007

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

Juny 07

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraAymarViaynaOcataFàbregasFàbregasFàbregasRieraAymarViaynaAymarRieraRieraFàbregasRieraViaynaFàbregasOcataOcataOcataFàbregasRieraAymarViaynaOcataViaynaViaynaFàbregas

OcataAymarViayna

RieraFàbregasFàbregasFàbregasAymaOcataRieraFàbregasViaynaViaynaDominguezOcataRieraFàbregasViaynaAymarAymarOcata

dimartsdimecresdijous

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

293031

123456789

101112131415161718

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGASOCATARIERAVIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

7

AGRAÏMENTLa família Mercader-Marívol agrair les nombrosesmostres de condol rebudesen ocasió de la mort dePaquita Marí Juanola, es-posa i mare. En momentsde dolor, el vostre suport haestat molt estimable.Gràcies.

Vicenç, Rosa i Vicenç----------------------------------------

FER CAMPANASenyor President,Carles Maristany, a l’articlepublicat al butlletí del prop-passat mes d’abril Avui tam-poc no farem campana,llançava una preguntatemptadora: Algú potaclarir-me la relació entre“Fer campana” i no anar al’escola d’amagatotis?La qüestió plantejada m’hafet rumiar i he trobat unahipòtesi que potser ésacceptable; a ell i als lec-tors, els toca jutjar-nel’encert.A la façana de les escoles hihavia una campana amb laqual el mestre cridava elsalumnes a classe. Ara ve lahipòtesi: l’alumne que s’es-capa de la tasca escolar éscom la campana que esqueda fora de l’escola, mal-grat haver avisat que caliaentrar-hi. Potser hi va haveruna frase intermèdia Fer decampana. I, d’aquesta, enderivaria l’actual Fer cam-pana.Algú, a qui ho he consultat,m’ha apuntat un altre possi-ble origen: les campanestoquen anunciant una festa.

Fer campana, doncs, seriafer festa. Francament, hoveig una mica més compli-cat, però no la descarto pas.Hacer novillos deu fer refe-rència a anar a córrer pelcamp com un jònec, com untoret, en comptes d’anar aescola, és clar, o potsertorejar-se la classe. Enfrancès la frase també térelació amb córrer per lamuntanya, ja que en diuenFaire l’école buissonnière, ibuisson és un esbarzer ouna mata en general i buis-sonnier vol dir silvestre; enanglès en diuen To play tru-ant, o sigui fer el mandrós(ja veieu que no és unameravella d’imaginació!).Acabo dient que en ale-many en diuen Die Schuleschwänzen, que vol dir jubi-lar-se de l’escola, tenir l’ale-gria de deixar d’anar al’escola, com el gos queremena la cua de satisfac-ció.Qui més en sàpiga, quemés hi digui.Atentament,

Esteve Pujol i Pons---------------------------------------

ENS HEM D’OCUPARDELS OKUPES

Davant de realitats socialscada cop més presents enel nostre entorn com ladelinqüència urbana, la mul-ticulturalitat o la immigracióallò que no podem acceptardels nostres go-vernants ésque mirin cap a un altrecostat i es rentin les mansconfiant que tot es resoldràd’una forma o altra.

Quelcom així és el que fal’Ajuntament del Masnouamb el fenomen okupa.Sense ànims de crimina-litzar-lo ni de provocar ani-madversió contra els seusmembres, sí que convéreflexionar sobre l’alarmasocial que pot suposar per amolts veïns i veïnes veurecom un grup de personesentra en una casa que no ésseva –però que sí pot serteva– i s’hi instal·len com sires. I després, intenta fer-los fora!!Que l’accés a una vivendadigna sigui un dret fona-mental per a tothom no potimplicar que per fer-lo efec-tiu es vulnerin sistemàtica-ment altres drets com el dela propietat privada. Nopodem jugar amb el patri-moni de persones que hanhagut de treballar moltsanys per tenir el que tenen ique ara veuen amenaça-des les seves propietatsdavant la passivitat del’Ajuntament que, en nomd’un fals discurs de neoes-querres, no assumeix lesseves obligacions amb elsque sí que paguem els nos-tres impostos i procuremmantenir actituds cíviques irespectuoses que con-tribuexen a la bona con-vivència.

Cristina---------------------------------------

FEINA BEN FETATenir somnis és bonic per simateix. Però quan es té vo-luntat i les capacitats perdur-los a terme, aquestssomnis passan a ser unrepte. El tipus de desafia-ment que ha dut l’ésserhumà a conquerir tot allò quesemblava impossible; fins itot el viatge més llargcomença amb un sol pas. Eltemps vola com les esta-cions.Ja han passat quatre anysd’un primer pas d’un llarg

viatge d’un govern d’esquer-res. Un govern que ha deixatde somniar per acceptar elsreptes que tenia al davant.Assumir el desafiament,enpenyent la paraula dona-da i traduint l’entusiasme il’energia amb fets reals. Fentuna breu parada, miremenre-re; veiem la gran quan-titat de feina feta. Sol solet,segon ambulatori, pisos deprotecció, augment delsparcs, millores d’infra-estruc-tures i més, molt més.Sempre hem cregut en ladita molt sàvia que diu: “Elmón no és una herència delsnostres pares, és el préstecdels nostres fills”.Entenem que el progrés nopot passar per sobre de lespersones ignorant els seusanhels i les seves inqui-etuds. Creixem amb les per-sones i per les persones; lesoficines de la gent gran od’atenció al ciutadà (OAC)en són un exemple. Tambécreiem en la gran força quetenen el diàleg i l’entesaentre les persones, per aixòs’ha creat el Pla d’Acció delCivisme (PAC). També s’hafet una gran aposta pel con-sum i les energies (con-tenidors de reciclatge, reco-llida orgànica, fanals de baixconsum...). Què dir del nos-tre litoral arreglat i equipatper disfrutar-lo, un litoral queés insígnia d’un poble orgu-llós i mariner?Tot plegat són reflexions enveu alta de gent d’esquerres,que en una parada del camíhem pensat en veu ben alta.Hem de seguir caminant,perquè el repte sempre con-tinua. No ens impulsa resmés que tenir el Masnou queens mereixem i ensestimem. Seguirem creantrotllanes de gent i vessantrius de tinta. Quan això passiens vindrà al cap una frasedel doctor Pere Tarrés: “Si ungrup de persones possenpassió i entusiasme en tot el

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALSAutomatismes Enric S L

Polígon Buvisa. C/ Indústria 14 · Tel. 93 555 93 88 / 609 83 55 22 · 08329 TEIÀ

DEMANEU-NOS INFORMACIÓ SENSE CAP COMPROMÍS

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

SEREM A LA FIRA DE SANT PONÇ DE TEIÀ ELS DIES 12 I 13 DE MAIG

Aprofiteu els últims mesos Descomptes molt interessants

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

C / l a G a r r o t x a , 4 ( p a s s a t g e ) 9 3 5 4 0 1 3 2 9 e l M a s n o u

Llanes i cotons per fer mitja. Tenim totes lesnovetats i colors per a aquest estiu… i recorda: si

et venem la llana, et guiem el jersei! L a b o r s d e g a n x e t . Fi l s i t o t a c l a s s e d e

m a t e r i a l s p e r f e r p u n t e s d e c o i x í . B r o d a t s a m à q u i n aA r r a n g e m p e c e s d e v e s t i r.

Horari: Dilluns i dijous de 10 a 1 i de 5 a 8. Dimecres de 10 a 1. Divendres de 5 a 8. Dimarts i dissabte tancat

9

que fan aconseguiran que elresultat del seu esforç siguimés gran, més lloable i mésdigne”.Pau i salut per tots, absoluta-ment tots.Xavier Castañer i Miquel Pérez

--------------------------------------------

SOBRE LA NETEJA ALMASNOU

He vingut al Masnou enrecerca de qualitat de vida.En un poble costaner, ambplatja, tranquil, proper aBarcelona i ben comunicat,s’hi deu viure molt bé, vaigpensar. Efectivament, nom’equivocava: només em-padronar-me ja tenia al cor-reu una amable carta del’Alcalde donant-me labenvinguda i un Masnou Viuque presentava una ofertasocial i cultural envejable. A500 metres de casa, hi teniauna bústia, contenidors dereciclatge i una parada debus. Tot comoditats, elMasnou prometia. Peròaquella sensació de postalidíl·lica va ser un miratge. Els contenidors de reci-clatge estan inserviblesperquè mai no es buiden is’hi passegen rates pelcostat. L’autobús gairebé nopassa, cosa que ens obligaa agafar el cotxe. A lesparets hi ha grafits; als car-rers, excrements de gos i ales cases deshabitades,okupes!Senyors del Consistori, empoden dir on van a parar elsimpostos que paguem? Onés la policia per frenar l’in-civisme? On és el servei deneteja i el de reciclatge? Onsón els pipicans pels gos-sos? Amb quina regularitat ifreqüència passa el trans-port públic? On és la

sostenibilitat de la qual pre-sumien al Masnou Viu? Dedebò que això és ser d’es-querres i progressista?

Martí García-------------------------------------

PERILLOSA INEFICÀCIASr. President,Unes quantes vegades aldia passo per la Plaça delsCavallets (Pl. Marcel·linaMonteis).Com vostè ja deu saber, ésuna plaça molt utilitzadapels infants del veïnat, pelsalumnes del CEIP Ocata iper a la celebració de nom-broses festes i activitatsmunicipals.Bé doncs, des de fa mesosdos fanals de la plaça estantrencats per la seva base iels serveis munipals s’hanlimitat en un cas a encintarel fanal trencat i en l’altre, amés d’encintarla, l’han pro-tegit amb tres tanques delservei de manteniment delnostre Excel·lentísim Ajun-tament. I jo em preguntoquè passaria si uns vailets–entremaliats com són–desprecintessin els fanals ies produís un fatal accident.Déu no ho vulgui!On són els agents cívics iels municipals i fins i tot elsmateixos regidors i elmateix alcalde? Perquèqueda prou clar que elsserveis de manteniment hanmanifestat la més absolutaineficàcia i irresponsabilitat.Em preocupa que l’actualgovern tripartit –amb unaclara visió electoralista i demàrqueting– només pensi aposar primeres pedres d’o-bres faraòniques, amb cos-tosos finançaments, quedesprés haurem de pagar i

mantenir entre tots els vila-tans, i es cuidin tan poc delspetits detalls, que són elsque veritablement facilitenla vida als ciutadans.Estem imitant Barcelona enla construcció d’un “Pobleaparador”, pretesamentmolt maco, però poc pràctici car de mantenir.En els temes de manteni-ment, hem de suspendreclarament el nostre consis-tori ja que només cal veurecom estan les parets degrafits, o els bancs i jar-dineres del Passeig Marí-tim i tants altres punts queseria massa llarg de rela-cionar.Tremolo de pensar que siamb l’increment de plantillaque ha fet el govern muni-cipal tenim aquests resul-tats, què passarà quan s’in-coporin a l’ús diari novesinfraestructures i serveis.Davant el baixador d’Ocatatambé hi ha cables encin-tats a la vista de tothom.

Albert-------------------------------------

MERCAT VELLSr. President,Hauria d’estar sorprès perl’escrit publicat el passatnúmero 238 de Gent delMasnou per part de MàximFàbregas i Añanos, por-taveu del GM i d’ICV-EA;però, malauradament, enlloc de sorprès esticemprenyat.Diu que “l’execució del pro-jecte del Mercat Vell ésesperat per tot el municipi”.Sembla ser que tota la collade gent que vam protestarde paraula i per escrit através de Gent del Masnouno formem part del municipi,perquè no recordo que hihagi hagut escrits demanantque es tiri endavant aquestprojecte, sinó més aviat total contrari. I si hi ha hagutalgun escrit a favor, diriaque ha estat en minoria dels

qui hem estat en contra.Sembla que un edifici queem penso que va ser con-struït a mitjan segle XIX i queha diferenciat l’aspecte dela nostra façana des del marno té cap valor arquitectònicni cultural. Sembla ser queper tenir un valor arquitec-tònic s’ha de tractar d’unGaudí o similars, perquè enaquesta vila s’estan ender-rocant edificacions de mésd’un segle per simples idescarats interessos urba-nístics.És clar que l’excusa delsostre de fibrociment (és latraducció adient del “fibro-cemento” castellà, ja que“Uralita” és un nom comer-cial i no un producte, per sino ho sabia) queda forçaecologista, però de bensegur que, si s’ho hagues-sin proposat, el podrienhaver substituït per algunaltre material no tòxic comunes simples teules amb elreforç que correspongués al’estructura. Amb això s’hau-ria mantingut una edificacióque fins i tot podríem con-siderar emblemàtica, ja queno he vist cap altra edifi-cació similar a les pobla-cions que ens envolten.Resulta que ara volen fer“45 places d’estacionamentque poden contribuir aimpulsar el comerç existenta la zona i facilitar l’aparca-ment per als veïns...”.Aquestes places seran zonablava per recuperar la inver-sió o seran realment per alpoble? I ja posats, és certque hi ha el projecte de feruna gran superfície del tipus“Corte Inglés”, “BarcelonaGlòries” o “Mataró Center”al darrere d’on hi ha elCaprabo, entre el Masnou iPremià? Si és així, comesperen potenciar el co-merç del Masnou?, perme-tent més grans superfíciesque tanquen el petit boti-guer? Aclareixi’ns-ho, si us

Ve de la pàg. anterior

10

Si les autoescoles impartissin en-senyament per aconseguir la mortviolenta, la Setmana Santa seria elpunt àlgid de la seva màxima produc-tivitat i la seva propaganda podriabasar-se en el nombre de víctimesassolides per alumne i el seu mèritqualitatiu segmentar-se per alumnesque han causat víctimes immolant-seen l’accident, alumnes que hancausat víctimes i n’han sortitindemnes sense cap rascada,alumnes que només s’han fet mal ellsmateixos i alumnes aspirants queencara no han participat en cap acci-dent on hi hagi hagut ferits o morts. No és que jo estigui en contra de lanormativa establerta per donar llicèn-cia a conductors novells que nosaben conduir, només sóc crític en laproliferació, cada vegada més nota-ble, de conductors novells i veteransque, al marge de les seves habilitatsal volant, no saben conduir-se. Diguiel que digui l’autoritat competent, lesautoescoles, en lloc d’impartir classesper aprendre a conduir, es limiten aensinistrar els alumnes a passar l’e-xamen que permet assolir el carnetde conduir. Per això penso que l’au-

toritat competent ens hauriad’estalviar la cançó enfadosa institu-cional que, en un primer estadi con-sisteix a anunciar-nos el descobri-ment de l’enèsima trobada que evi-tarà els accidents. Feu memòriacronològica dels últims vint anys: quesi el cinturó homologat, que si el caschomologat, que si la ITV, que si lavelocitat, que si l’alcohol, que si el

telèfon mòbil, que si el carnet perpunts; i ara ens amenacen del perilldel GPS (Global Positioning System),que no és més que una esplèndidabrúixola per evitar que el bon conduc-tor no perdi el nord. El problema és greu, ja que darrerede cada invent institucional, lamaquinària propagandista del governtriomfalista de torn ens anticipa les

plau. Perquè, si és així, jaes poden anar oblidant depotenciar res que no siguil’”Institut Català de Col·lo-cació”.Volen fer “un altre pas sub-terrani al port esportiu ipodrà ser utilitzat pertothom, tingui o no pro-blemes de mobilitat”. Anema veure. No hi ha un pas al’alçada de la Plaça de laLlibertat amb ascensor i tot?Queda maco dir que hopodrà utilitzar tothom.Només faltaria que fos unpas privat!Volen fer una gran plaçapública de 800 m2. Serà deciment com la que es va fera l’antiga plaça dels cava-llets o aquesta vegada s’ho

treballaran una mica i faranun lloc on doni gust d’estar?A més a més, en una plaçadescoberta, a l’estiu no hiha qui hi pugui estar, ni tansols els 45 vehicles quepodran aparcar-hi.Diuen tenir dos projectes:un, comprar estructures quepermetin cobrir diferentsespais públics, i l’altre,construir una nau polivalentde més de 1500 m2 al costatde la nova fàbrica DOGI. Ésa dir, al camí del Mig, alsafores del poble.Anem a veure. Primer: lasolució no és anar ambcarpes perquè era un temaja resolt, però ens agradariasaber què ens costaran alpoble aquestes noves

estructures metàl·liques tanxules que volen comprar. Ino només el cost de lesestructures, sinó el cost imanteniment de muntatge idesmuntatge en cada acti-vitat, perquè això tambés’ha de pagar i de ben segurque de la nostra butxaca.Segon: volen potenciar ambaparcaments la zona on ésel mercat vell, però per feractivitats públiques hauremd’anar als afores del poble,o el que és el mateix, enllocd’estudiar com fer les activi-tats al més al centre de laVila possible per facilitar-nel’accés a tothom, se’n vancamí de Premià. Això ja emquadra més amb aquellsrumors que es vol fer aque-

lla zona comercial abansesmentada. Volen potenciarfer les activitats popularsfora del centre, més a propde les grans àrees comer-cials (si ningú no ho des-menteix per escrit, és clar).Curiós mètode per poten-ciar el comerç del poble: enun futur, les activitats alsafores; mentrestant, estruc-tures que valen una pastaper cobrir unes necessitatsque ja estaven solu-cionades amb l’antic MercatVell, que han enderrocatamb descarats interessosurbanístics.

Un masnoví emprenyat

MORIR DE COTXEPer Joan Camps i Ortiz

11

mil i una extrapolacions estadístiquesde la bondat que aportarà la novaimposició o prohibició. Vet aquí lamania del poder democràtic quenomés sap coartar, prohibir o imposarigual que fan els dèspotes. Aleshoresens tenen tot un any a l’expectativa ila majoria de ciutadans crèduls(il·lusos diria jo), passem per alt totesles ofenses: la del cost de lesautopistes, el mal estat de les car-reteres alternatives, la senyalitzaciócontradictòria de la velocitat, la insufi-ciència de vies de circulació i la cons-tant amenaça del Gran Germà, elradar. Però, ai mare!, els arriba laSetmana Santa i se’ls apilen elsmorts a la carretera, cosa quedemostra que el dispendi i tot allò queens han dit tot l’any no ha servit deres. Em preguntareu: ha estat perfalta de lògica o perquè tot era menti-da? Escolliu de totes dues la que ussembli; però, com que jo me’nguardaré ben bé prou d’insinuar quel’autoritat competent diu mentides,intentaré fer-ne una anàlisi basadauna mica en la lògica, però sobretoten el sentit comú.Hi ha dues normes de conducciórespecte a la velocitat que ja erenvigents quan fa quaranta-tres anysvan donar-me el carnet de conduir ique per si soles eviten tots els acci-dents a excepció de les fallesmecàniques, les distraccions i lescauses majors alienes al mateix con-ductor. La primera diu que quan cir-culem prop d’una vorera de vianants,la velocitat màxima l’imposa el pasode peatón, el xano-xano que diríemnosaltres, o sigui que circular a cincquilòmetres per l’hora a vegades potser perillós. La segona és aquellanorma d’or coneguda que mana man-tenir la distància en metres del cotxedel davant igual al quadrat de la dese-na part de la velocitat en quilòmetres,llei que és aplicable també al radi devisibilitat sense obstacles que tinguiel cotxe davant; o sigui, si vas a 90(9x9=81) cal tenir 81 metres de car-retera visible i lliure de vehicles,vianants, etc. Òbviament aquestanorma objectiva cal aplicar-la tambéals revolts i a les rasants de visibilitatlimitada. En conseqüència, cada ve-

gada que un cotxe ha de reduir lavelocitat en funció del disc de prohibi-ció i no de la distància lliure que té aldavant, està conduint irracionalment i,si té cotxes al darrere, està entorpintel trànsit d’una manera innecessària ifins tot causa una situació de perill,donat que els cotxes, quan van encaravana, gairebé mai no circulensota la regla d’or de mantenir la dis-tància lliure o del cotxe del davant. Nofa gaire que un jutge va atenuar lapena a un infractor que havia circulata 260 quilòmetres per l’hora amb l’ar-gument que no havia causat cap acci-dent; no conec les dades exactes delcas, però si el conductor havia assolitla vertiginosa velocitat en una rectaamb més de 676 metres de visibilitat,com podria ser a l’autopista delsMonegros al migdia sense cap cotxea l’autopista, segur que era moltmenys perillós que la majoria decotxes petits que veiem circular perl’autopista a 120 per hora, reglamen-taris, en un dia de pluja. Aquí cal unapregunta a l’autoritat competent:Quan plou, què fa el Gran Germàradar? Aplica la mateixa norma quequan la calçada és seca?, o potser éstan llest aquest Gran Germà que apli-ca el factor corrector de reciprocitat alperill afegit per la pluja? Si és SÍ, nosé de ningú a qui hagin denunciat peranar al límit de velocitat en dia depluja; si la resposta és NO, resultaque la limitació de velocitat ens l’es-tan imposant en funció del perill quanl’asfalt és mullat, la qual cosa ensporta a la conclusió que l’autoritatcompetent ens fa circular al 80% de lavelocitat màxima segura, atès que enaquest clima mediterrani els senyalsens limiten la velocitat per als diesexcepcionals de pluja. Al llarg de lameva vida he conduït poc més d’unmilió de quilòmetres, molts d’ells perEuropa, i he vist conductors que,impacients davant d’un semàfor ver-mell, en no veure-hi perill se’lsaltaven i mai no han causat cap víc-tima. Quina falta de civisme, quinabarbaritat, direu! Però també heconegut conductors que, tenint elsemàfor en verd han atropellat unvianant i l’han mort? És clar!, és quetenia el verd!, justificareu? Jo respec-

to els semàfors vermells, però pucassegurar-vos que en un test vulgard’intel·ligència que indagués unmínim de sentit comú, aquestssegons conductors complidors desemàfors mai no haurien d’haverassolit l’aptitud legal de conduir.Un dia l’autoritat competent reconeix-erà que els accidents de trànsit esprodueixen per la combinació dedues úniques lleis: la Llei de probabi-ilitats i la Llei del mal parit d’enMurphy. Per comprovar-ho noméscaldria una extrapolació estadísticadels accidents que es donen en elscircuits de Fórmula 1 per nombre decotxes i quilòmetres recorreguts i ve-rificaríem que és exactament elmateix percentatge d’accidents, unpunt amunt un punt avall, que el quees dóna a totes les carreteres delmón. Si es tractés de reduir al coefi-cient d’accidents per quilòmetre queté l’aviació civil, aleshores que siguinles escoles que ensenyin a conduiren lloc d’instruir per afanar el maleïtcarnet. Ja sé que un ensenyamenteficient per a l’aptitud mitja dels aspi-rants a conductor sortiria per sobreels dotze mil euros per barba, un ullde la cara; és per això que, demoment, hi ha menys aviadors queconductors d’automòbil i menys acci-dents d’aviació.No nego que l’ús del casc i el cinturó,l’abstinència d’alcohol i el telèfonmòbil, l’amenaça del carnet per puntsi el bon ús del GPS salven algunesvides, però aquesta Setmana Tràgicai les que vindran tenen causes moltmés profundes i greus; doncs pregun-to a l’autoritat competent com es potautoritzar a conduir un cotxe a unpare o a una mare de família que téun treball incert i que aviat perdrà lacasa perquè no pot pagar els interes-sos creixents de la hipoteca? Aquestai altres preocupacions que incideixenen la majoria de ciutadans sí que sóndistraccions de pes que els inca-paciten per sortir a la carretera.Mentre l’autoritat competent autoritzihipòcritament la venda de cotxes quecorren a més 250 km/h, ens hauria dedeixar tranquils i deixar-se de fer undiscurs tan pesat i tan ple debajanades.

Un any més la Coral Xabec, de Gent del Masnou,col·laborà en la cerimònia tradicional i religiosa deDiumenge de Rams.

L’1 d’abril de 2007, dia de temps incert, obrírem el cel pera la benedicció de palmes, palmons i rams de llorer tot can-tant El sisè dia; aquest salm musicat per mossèn AlbertTaulé –renovador del repertori musical cristià– acollí tot elpoble reunit a la plaça de l’església de Sant Pere.Mentre tothom anava entrant a l’edifici del temple vàreminterpretar la sàvia arquitectura barroca del Coral A Vósvull acostar-me de la “Passió segons Sant Mateu” deJohann Sebastian Bach.En un bon clima de participació a la celebració el tenorJoaquim Julve s’estrenà amb encert cantant el salm Déumeu, per què m’heu abandonat? i dirigint la resposta delpoble; la directora, Montserrat Llagostera, acompanyà amborgue els salms i les pregàries; i el baix Joan Casals dirigíalguns cants del ritual.Al moment de l’Evangeli la Coral Xabec entonà el temaPater, dimitte illis de Joseph Haydn, preciós fragment del’obra “Les set darreres paraules de Jesús a la Creu”.Quan s’arribà a l’ofertori cantàrem un fragment de l’StabatMater de Franz Schubert, d’una notable bellesa romàntica.La cerimònia seguí endavant i, després d’una interpretacióde Haydn a càrrec del quartet de corda, fidel acompanyantde la Coral, arribàrem a la comunió i tinguérem el plaer decantar Misericordias Domini i també l’Ave Verum deWolfgang Amadeus Mozart.La festa religiosa acabà amb el cant de Gloria Patri deGiovanni Pierluigi da Palestrina.I un cop a l’escalinata, cantàrem la marxeta de Picassentque porta per títol Xumba, xumba i procedírem a fer lestradicionals fotografies de la Coral Xabec el Dia de Rams.

Al cel s’anunciava la benvinguda pluja que humitejariaCatalunya bona part de la Setmana Santa i que faria bro-tar el verd esponerós de la primavera.

12

Arran de sòlPer Pledebuit

Les ratlles d’aquest mes en què diu la dita que cada dia unraig, però no diu de què, les faig un cop ha passat el queen dieu “setmana santa”, mot que abans només utilitzavenels creients cristians, però que ara fa servir tot déu. El casés fer festa, i si pot ser marxar lluny o molt lluny del lloc deresidència, millor que millor.Bé, del que vull parlar és que amb aquest batibull mentalque us porteu, jo, un pobre ca, que l’única religió que prac-tica és la de la natura (sol, lluna, vent, aigua, terra, etc.),ben diferent de la vostra, basada en uns sers imaginaris,m’he fet un embull de cal déu.Del que vull fer comentari és que no entenc el vostre món,en el sentit que vosaltres li doneu, el qual, a partir de laprimera pregunta que us faré, la cabdal, tinc el magí fet ungarbuix, ple d’enigmes, que agrairia que algú em poguésaclarir. EN QUIN MÓN VIVIU?• On es canvia fins i tot la celebració del dilluns de la se-gona pasqua, la granada, ja que coincidiria amb un cap desetmana d’eleccions i, és clar, podria causar abstenció(només per això?), ja que molts (segons els manaies) sen’anirien fora.• On d’un cap de setmana en què el dia festiu s’escau endilluns (o dissabte) en dieu pont.• On també s’han de canviar celebracions familiars, o d’al-tres, ja que, si coincideix en un cap de setmana llarg,tothom (o quasi) se’n va.• On és més prioritari sortir, o anar a la segona residènciao tercera abans que estar per segons quins deures fami-liars o socials.• On molts miren sense veure, llegeixen sense assabentar-se del que diu, caminen per on els plau sense vigilar res,etc.• On molts arrosseguen els peus pels carrers, sense rumb,només per matar el temps, quan tantes coses de profitpodrien fer (si en sabessin, és clar).• On molts no es posen la roba segons la climatologia sinósegons les tendències de la moda (ara se’n diu així).• On (per la moda), encara que faci fresca o fred, vanensenyant ronyons, melic, etc.• On (per la moda) encara que faci calor, porten botes alteso una mena de mitjons sense peu, que sembla que endiuen suadores, arrossegant per terra.• On de tot tipus de senyals, bancs, papereres, etc. endiuen ara mobiliari urbà.• On (els manaies) feu tota mena de campanyes per cons-cienciar el poble, però que aquest és passa pel folre ... o elparrús.

I no acabaria mai, per tant ho deixo, afegiu el que vulgueu.Apa, bup, bup.

La coral Xabec i el Diumenge de RamsPer Enric Badal

Fot

ogra

fia d

e Jo

rdi I

gles

ias

El vell soterrani era ple de fum i l’aire tufejava de ranci. Lesnervioses i primes mans de pianista lliscaven amunt i avalldel got llarg ple de gintònic. Com qui no vol la cosa, la sevament no podia centrar-se en aquell so enèrgic que brolla-va de l’escenari com un torrent. Bé, bop en estat pur i ellallà enmig intentant aclarir-se el cervell de totes lescabòries que el perseguien sense treva, repetint-se unavegada darrere l’altra com un mantra psicotròpic que aque-lla tortura mental no tenia aturador i ni tan sols l’alcohol deldivendres a la nit en un fosc i tètric garito podia centrar-lo.La banda de jazz va deixar de tocar, hora de plegar per aells va pensar, quina sort que tenen, perquè ara li toquendues hores d’actuació amb una guitarra que s’ofega, queja no té res a dir, o potser sí, la tristesa extrema sempre hadesenvolupat bons temes de blues i ell d’això del so delsnegres de Chicago, que van deixar les velles guitarresacústiques en el més profund del Delta del Mississipí, i vanendollar-se amb Gibsons i Fenders dels seus patrons delnord, ell, de tot el tema, en sabia molt.La seva veu ressonava per la sala rebotant per les parets,escopint versos tremolosos d’amors trinxats per dones pèr-fides, i homes violents i masclistes que els donavenhòsties fins que se’n cansaven o se’ls acabava el beure.Bé, tòpics al cap i a la fi, però que a voltes tenien una sor-prenent actualitat. Els seus dits recorrien el mànec de laguitarra amb una velocitat esfereïdora, com si tinguéspresa per acabar. Les cerveses queien una darrere l’altraen una absurda competició amb el baterista de la banda,que cada vegada accelerava més les seves entrades i con-vertia els tristos blues en corredisses rocanrol·leres.Després de la primera hora de concert, enfila d’esma elpassadís fins a la petita cambra que feia les vegades delloc per a cites ràpides i oficialment de magatzem per alsinstruments. Fuma agafat al cigarret amb desesperació,intentant buscar solucions en la columna de fum que s’en-laira dispersa fins a la petita finestra a prop del sostre.Uns lleus instants de pau són trencats pel toc-toc a ladespintada porta. Un home ben plantat amb pinta demafiós (ja sabeu, com els dolents de les pel·lícules de sèrieB) se li acosta fins a cau d’orella i li escup: Tu, guitarrista,ja saps el que has de fer, no?Un quequeig patètic és la sola resposta d’un homenet queestà perdent l’aplom per moments. El tipus dur fa unalleugera pujada d’ulls demanant una resposta coherent. Elcol·locat guitarrista fa que sí amb el cap i l’altre es dóna persatisfet.A la segona part del concert, la petita banda de bluesacompanya una cantant protegida del propietari del local.La noia s’esforça tant com pot, però no té el mateix talentque al llit, i la seva veu de cupletista de segona divisió famalbé la mitja dotzena de temes estàndards que interpreta.Ell segueix tocant sense parar l’escala pentatònica que

funciona molt bé en la majoria de temes, però està fartd’aquesta merda de vida, tocant en un local on nol’escolten, amb un parell de músics que fa temps que hanperdut la passió imprescindible per a la seva feina, amb unmafiós a qui deu un munt de diners per culpa de les sevesflaqueses i que vol trencar-li tots els dits de la mà esquer-ra si no afluixa els calés que li van deixar, amb els corre-sponents i exagerats interessos. I la seva exdona, que aracanta i fa de meuca per a l’amo del local, refregant-li per lacara la seva poca capacitat per guanyar diners i la sevapoca intel·ligència tocant una música que ja ningú no volescoltar. I és molt dur acompanyar-la a la guitarra mentrebelluga el cul i la cabellera rossa tenyida, davant lesmirades lascives d’un públic mes delerós de cuixa que demúsica. I el podrit amo del local, que no en té prou de ras-pallar-se la seva ex davant dels seus morros i pagar-li unamisèria pel seu talent, sinó que a sobre ven tota mena depsicotròpics adulterats als quatre crios que gosen entraren aquest fotut local.El darrer tema escampa les notes per l’aire i el guitarrista,amb un posat de perdedor local, s’acosta amb parsimòniafins al micròfon, que encara reté com un eco distant l’olorde perfum barat de la que en altres temps havia estat elseu gran amor. Amb cara de boig explica un acudit hor-rorós a la sorpresa clientela, que comença a insultar-loamb cares amenaçadores. Ell, com si res, es treu una pis-tola de la butxaca i, abans que la gent tingui temps de fugirespantada, es vola el crani.

PD. L’informe de la policia diu que un home sense papersi d’edat indeterminada s’ha volat el crani amb una quaran-ta-cinc i que seguiran els tràmits de rigor.

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Sèrie negra

13

14

Deien els avis que els amics de debòes poden comptar amb els dits de lesmans i que, segur, et sobren dits. Nosé si això és veritat. De totesmaneres, quan hi ha problemes,maldecaps, tristor, sí que és elmoment dels amics o dels vincles desang, aquests molt difícils de trencar,sobretot de pares a fills i no al con-trari. Potser és perquè diuen quel’ésser humà comença a tenirmemòria a partir dels vuit anys… Considero –o vull pensar– que al llargd’aquests anys fora de la vila he fetbons amics. Tal vegada sigui que aixòd’estar a l’estranger sigui com unparèntesi, o com la mili, on un feiaamics de debò. De la gent que apre-cio del poble tampoc no em pucqueixar, tot i que no escrigui correuselectrònics. L’excusa barata és quetinc una adreça de correu a la feina i,com que haig de contestar un muntde correus –moltes vegades estúpids,ja que la informació que em demanenes troba a Internet– no tinc ganes –enarribar a casa– de posar-me davantd’una altra pantalla i escriure uneslínies que sí, aquestes, seriennecessàries per conservar allò quedeia Plató: “No deixis créixer l’herbaen el camí de l’amistat”. A la Miren, la considero una bonaamiga, bona gent que m’ha donatmés d’un cop de mà quan anaven maldades en algun moment del camí. Lavaig conèixer a Beirut el ja mig borrós2002, quan jo feia poc temps que hivivia. Ella treballava amb mi. A Beirut–d’on guardo molts bons records– eradifícil fer amics del país i la gent de lafeina, d’ONGs, de l’AECI vam fer unabona pinya. El 2003 va venir al poble,el 2004 la vaig veure a Madrid, on viu,el 2005 va venir a Rio al desembre,ens vam veure a Madrid pel gener ipel gener d’aquest any va venir aGirona.Tot i que no ens veiem gaire i tampocno ens escrivim gaire, sempre que he

anat a Espanya ens hem vist, o aMadrid o a Barcelona.Aquesta vegada, a Rio, durant laSetmana Santa passada va veniracompanyada del seu xicot, el Gabri,un paio molt trempat, que és profes-sor i que vaig conèixer el 2006 per-sonalment. Tot i que van venir aquí, aRio, una setmana –poc temps per aun viatge d´unes deu hores– vamtenir temps de parlar del passat, degent de Beirut que hem vist i que nohem vist, dels nostres pares, de larelació amb les nostres parelles,d’amics comuns que han desa-paregut, de Rio, d’Espanya, derecords, de l’existència.Quan van arribar, la Talita era fora, a

Colòmbia, i jo havia de treballar.Quan la Talita va arribar i jo vaig tenirles minivacances de Pasqua –a Brasilnomés el Divendres Sant– vam poderanar a Parati. Tots cinc. El Pablo, el fillde la Talita, també va venir-hi. Devegades em sento identificat ambaquest vailet, fill únic rodejat de gentgran. També jo a la infantesa em rela-cionava amb gent gran, perquè era elbenjamí de cosins i germanes ialgunes vegades sortia amb els paresi els oncles. De fet sempre m’ha sem-blat interessant escoltar i parlar ambgent d’altra època, més interessantque relacionar-me amb els meusiguals.He estat en aquest lloc, a Parati, tres

MIRENPer Joan Maresma i Duran

Carrer de Parati

Gabri, Talita, Pablo i Miren

15

vegades en aquests ja quasi tresanys que porto a Brasil, i gairebésempre al març o a l’abril. Una ciutatpetita, al sud de Rio –al llindar de l’es-tat de São Paulo–, colonial, amb car-rers empedrats, edificis antics, naturadesbordant, on es menja bé. Tot i queja coneixia el lloc, no em fa mandrarepetir. De fet, mai no m’ha fet man-dra repetir i no em desagrada, al con-trari. A l’Acròpolis, no sé les vegadesque hi vaig pujar. A Baalbeck –untemple romà que es troba a la vall dela Bekaa, al Líban– no sé les vegadesque hi vaig anar. Al Corcovado, ja

tampoc no sé les vegades que hi hepujat. Paisatge igual però diferent,llum, colors, temps, companyiaincomparables.Ara em toca a mi tornar la visita.Espero veure la Miren i el Gabri perNadal i poder passar-hi una bonaestona. Per cert, per Rio, per casameva (he acollit i m’han acollit; elsgrecs ho anomenaven filoxenía, l’a-mistat vers l´estranger; l’hospitalitatés sagrada) ha passat gent que vaigconèixer a Grècia i gent que vaigconèixer al Líban. Curiosament,encara no ha vingut ningú del poble… Un racó de Parati

El passat 14 d’abril, commemoracióde la proclamació de la república,vam inaugurar oficialment unaexposició on es remembren lesgestes del marins i persones, origi-naris del Masnou, que van a anar afer les amèriques.A la presentació, van assistir-hil’Alcalde, Sr. Gisbert, la Tinentad’Alcalde, Sra. Giol, i representants deles principals famílies dels capitans devaixell i industrials i comerciants que vanescriure la història dels últims 150 anysdel nostre poble en versió marina,industrial i comercial.Cal remarcar que el nostre vocal Sr.Muray va fer una presentació passantpel recorregut de les principalsfamílies de marins: els Maristany, elsPagès i els Millet; no es va deixar capaspecte de la importància que va tenirper al nostre poble la marina de velaamb els seus homes emprenedors,que van portar a l’Amèrica productesde fabricació de Catalunya i d’allàmatèries que podien ser utilitzadesper la nostra indústria de transforma-ció. Crida l’atenció que, com a mostrade l’intercanvi, hi hagi per un costat elvi, desconegut a l’Amèrica, i les mon-getes i els tomàquets, desconeguts ales nostres contrades.És molt curiós com a mesura quealgú s’interessa pels temes quoti-

dians que han estat canviant durant eldecurs dels anys, que als qui vivimavui ens interessa cada vegada mésconèixer com vivien i quins cavis hasofert la vida de les persones, seguintsempre amb interès les diferènciesque hi ha hagut a mesura que hanpassat els anys. És molt curiós que ens pensem que elpa amb tomàquet hagi estat sempreuna menja normal a la nostra terra,quan descobrim que els tomàquetsvan venir d’Amèrica; pensem com ésde curta la memòria de la gent actual;no cal dir que el mateix passa amb lespatates, el cacau, etc.També va ser alliçonador el fet deveure com els catalans, a mesura queanaven fent negocis a les amèriques,també n’hi havia que s’hi quedaven is’agrupaven i creaven els casals ones mantenien els costums de laPàtria, es ballaven sardanes, escreaven les corals, es retia home-natge als patriotes i mantenien elscostums per a llurs fills.Aquestes exposicions institucionalssón sempre molt alliçonadores i calremarcar que en Joan Muray sappreparar tots els ingredients per tal defer-les amenes i interessants; semprehi ha un fil conductor que ens permetlligar tot el contingut de l’exposició, laqual cosa es d’agrair per fer les expli-

cacions més entenedores.Aquesta exposició és d’un contingutmolt interessant, ja que abraça lesexperiències de molts vilatans queamb el seu esforç van fer fortuna i vancrear empreses i negocis, a partd’escampar la nostra cultura arreu.

CRÒNICA DE L’EXPOSICIÓ:“LA PETJA DELS MASNOVINS A LES AMÈRIQUES”Per Jordi Godàs

16

A començaments de la dècadadels noranta del segle XIX, PauEstapé i Maristany (el Masnou1845-1918) va començar aembotellar l’aigua de les deus“Els Bullidors”, de Caldes deMalavella, comarca de la Selva,amb el nom de “VichyCaldense”, que va durar poc, ipassà a denominar-se “AGUAXALA” fins al 1912, quan vaprendre el nom que ha arribatfins als nostres dies, el d’“AguaImperial” (1).El nom que ens interessa i quedóna peu a aquestes històriesés sens dubte el de “XALA”,sobrenom o motiu d’aquestabranca dels Estapé del Masnou.Amb aquest nom, “Xala”, a lanostra vila encara hi ha, a mésde la família Estapé, l’antigafàbrica de filatures i teixits (2), lacasa familiar o pairal, del carrerde Mn. Jacint Verdaguer, 51(aleshores c/Huertas y Fuentes,50), on hi ha una porta que duuel nom d’“Agua Xala” (3) i elpanteó familiar al CementiriMunicipal.La fàbrica fou iniciada l’any1846 (4), especialment per a lafabricació de veles de lona per avaixells, i després també féulones per a l’exèrcit, la marina,l’aviació, sanitat, etc. Aquestaempresa va existir fins a l’any1914, que passà a ser “LaIndústria Lonera, S.L.”, fins al1931; després fou “Ballvé, S.A.”fins al 1961, i finalment, fins al1989, fou “Hilma, S.A.”, quetancà el cicle. En una part del’antiga fàbrica hi va haver alsdarrers anys l’empresa d’estam-pats “La Estampadora”.

La població d’on sorgeix l’AiguaXala, Caldes de Malavella, téels seus orígens al paleolíticsuperior, però fou al segle I d.C.quan es va romanitzar, quan vaadquirir la importància termalque ens ha arribat. El seu nomromà, com a estació termal, fou“Aquis Voconis” i posteriorment,ja com a municipi, “AquaeCalidae” (5).En temps medieval, al lloc deles termes, s’hi aixecà un castell

anomenat de Caldes. I, en unaltre turó de la població actual,s’hi aixecà el castell deMalavella. Amb aquests dosnoms, com podeu deduir, es vaconvertir la població en Caldesde Malavella. A mitjan segle XIX es convertí enciutat balneari, amb diferentsestabliments, i cap a finals delmateix segle se’n va començara embotellar l’aigua.Pau Estapé i Maristany, a més

Per Joan MurayHistòries de la vila

AGUA XALA “Els Bullidors”(el “Vichy Caldense” o “Agua Imperial”)

de Pau ESTAPÉ i MARISTANY

Primera pàgina del llibre “Agua Xala”

17

tre pàgines, n’hem extretsalguns trossos, els consideratsmés descriptius per al tematractat, que traduïts a la nostrallengua diuen així:...la deu d’aquesta aigua per-tany a la regió hidroelèctrica piri-nenca, ...emergeix en una propi-etat anomenada Pati del’Hospital, que Pau Estapé iMaristany posseeix al veïnat deSant Gerard, de la vila deCaldes de Malavella......aquesta vila, rica en aigüestermals, es troba confirmada perles construccions romanes atocar d’Els Bullidors, on hi ha

de propietari industrial tèxtil (alMasnou) i de la deu d’“ElsBullidors” amb l’aigua Xala (aCaldes de Malavella), fou tambéalcalde de la vila del 29/11/1885al 8/8/1886, i de l’1/7/1897 al’1/7/1899. I fundador de laCasa Benèfica, coneguda popu-larment com “l’Assilu”, que vafundar l’any 1898, primer ambseu al c/Adra i després al c/SantFelip fins al trasllat a la seuactual, del carrer de BuenosAires.I ara anem al tema d’aquesteshistòries, el de les “Aguas Xala”,de la deu d’“Els Bullidors” deCaldes de Malavella. Aigua dela qual l’any 1904, en temps dela propietat de Pau Estapé,feren un estudi exhaustiu elsdoctors Norbert Font i Sagué,Ramon Codina i Länglin,Francesc Novellas i JosepPresas, que es va publicar aBarcelona.La portada de la publicació diuaixí:“AGUA XALA del Manantial “ElsBullidors” de Caldas deMalavella (Gerona).Antes denominada VichyCaldense. Propiedad de PabloEstapé y Maristany. Declarada

minero-medicinal y autorizadapor Real Orden de 30 de Juliode 1902.Memoria Científico-Histórica,Análisis químico, cualitativo ycantitativo y Estudio terapéuti-co.Por los Sres. D. Norberto Font ySagué, Pbro., D. RamónCodrina y Länglin, D. FranciscoNovellas y D. José Presas,respectivamente.Barcelona. Tipografía deModesto Berdós. Calle de lasMolas, 31. 1904.

D’aquest llibre, de setanta-qua-

Vista de les termes romanes del Puig de Sant Grau, lloc on es troba la deu “ElsBullidors”, a Caldes de Malavella.

Mapa de la “Laietània” en temps de l’emperador August. Cap a la meitat i a mà dreta, hi ha Aquis Voconis (Caldes deMalavella).Torre de can Pere Grau, al Camí Ral.

18

i XX, o sigui entre aproximada-ment el 1890 i l’any 1912,l’Aigua Xala va ser envasadaamb aquest nom, de la deu “ElsBullidors”, que el masnoví PauEstapé i Maristany havia adqui-rit.A partir del 1912, quan “AguaXala” va canviar de nom i esreconvertí en “Agua Imperial”,

no va perdre’n la propietat lafamília Estapé, ja que en unAnuari del 1928, del Masnou, hitrobem una entrada que diu:“Aigües Minero-Medicinals:Agua Imperial, de la deu ElsBullidors, propietat de S.A.Agua Xala, d’en TeodorEstapé”.

Per tant, veiem que, si més no,a la data de 1928 les aigüesXala seguien vinculades,encara que amb un altre nom, ala família Estapé.El seu nom, a Caldes deMalavella, hi segueix vinculattot i el pas dels anys, no noméscom a antic propietari de la deu“Els Bullidors” sinó tambéurbanísticament, ja que es con-serva una casa, anomenadaara “Casa Rosa”, que fouconeguda com a casa Estapé.

NOTESAquestes aigües el 1979 es fusio-naren amb una altra denominació,les de “San Narciso”, i crearen unanova societat, seguida d’una altra, iactualment de Nestlé Waters.Fàbrica coneguda des de sempreamb el motiu familiar, encara dem-peus, però dins d’un projecte d’en-derroc per canvi urbanístic (el mal

piscines i dipòsits d’aquellaèpoca......la deu d’Els Bullidors surt dela roca a nivell de terra i és con-duïda per una canonada deferro fins a un dipòsit de formaoctogonal, del qual sorgeixen1.300 litres per hora i té quatreaixetes (dues per embotellar)....en ser introduïda (l’Agua Xala)al mercat, amb aquest nom, diuque a molts no els diria res,però per a Pau Estapé iMaristany sí, ja que era comuna mena de blasó, un to deglòria, ja que era el nom ambquè era coneguda d’anys ipanys la seva casa pairal (alMasnou)....Els Bullidors, des del 1840,quan foren aprofitats per alsBanys Nous i fins quan elsadquirí Pau Estapé (dècadadels noranta del segle XIX),havien quedat en un estat la-mentable, només aprofitats pelsveïns de Caldes. Estapé vaposar tots els mitjans per serenvasada i venuda l’aigua iobtingué les corresponentsanàlisis i permisos (expedientdel 1900)....primer fou comercialitzadaamb el nom de “VichyCaldense”, per R.O. de 30 dejuliol de 1902. Després, perproblemes amb la denominaciófrancesa de Vichy, es denominà“Agua Imperial”. Aquest fet, queanys més tard, s’ha repetit, vademostrar la debilitat de lesautoritats en no defensar elsinteressos d’aquí, alhora quereafirmava la importància de ladeu d’Els Bullidors....també diu que el propietari(Pau Estapé) va procurar quel’aigua fos envasada amb elmàxim d’escrupolositat i permitjà dels aparells més moderns(d’aleshores) i passava de ladeu a l’ampolla sense tenir con-tacte amb l’aire atmosfèric iconservant la temperatura origi-nal de 58º de sortida.

Per tant, a cavall dels segles XIX

Vas Apol·linar, com els que s’utilitza-ven en època romana. Els duien elsviatgers tant per beure a les fonts quetrobaven al camí com per saber lesdistàncies entre les ciutats que hihavia a la Via Augusta.

Fàbrica “Can Xala” en una imatge de 1846. Una pintura de Rosa Ma. Mirallessobre un dibuix de l’arquitecte masnoví Miquel Garriga i Roca. Observeu queencara no hi ha el ferrocarril.

19

Web Gateway:Authority LookupWeb oficial de Caldes de Malavella“Centenari de la Casa Benèfica. ElMasnou 1998.Gran Enciclopèdia CatalanaGeografia Comarcal de Catalunya

conegut com a “ProjecteEstampadora”, nom que li donarenper ser el d’una empresa d’estam-pats que només ocupava un petitsector de l’antiga fàbrica XALA).Casa també coneguda amb el nomd’una altra família d’industrials (dellanes i sedes), els Humet, quehavien comprat i que hi residirenmolts anys). Ara està amb okupes.L’any de 1846 aquesta fàbrica esdeia “Josep Sensat”, però ha estat, iés, coneguda popularment com“Can Xala”; aquell inici s’escaudotze anys després de la cèlebredesamortització dels béns del’Església a tot l’estat espanyol, fetque lliga amb el supòsit que es creuque la fàbrica fou aixecada sobre unantic convent.El terme Aquis Voconis correspon al’actual terme municipal de Caldesde Malavella i ja està esmentat alsfamosos Vasos Apol·linars d’època

romana, els quals servien alhora de“mapa” del trajecte de la ViaAugusta, que anava de Gades(Cadis) a Roma, on eren llançats ales termes de Vicarel·lo abans d’en-trar a Roma, i en agraïment al déuApol·lo per haver tingut un bonviatge. Aquests vasos portaveninscrits els noms de les poblacions iels mil·liaris que hi havia entrepoblacions. Abans d’Aquis Voconishi havia Seserres (?), i després javenia Gerunda (Girona).Vegeu butlletí de Gent del Masnoud’agost del 1989.

FONS CONSULTATS“Agua Xala”, estudi editat el 1904per Tipografia de Modesto Berdós,de la memòria feta pels Drs. Font,Codina, Novellas i Presas.Arxiu Històric Municipal del MasnouJordi Humet i Argemí

Vista de la casa de Can Xala (també coneguda com ca l’Humet), al c/ JacintVerdaguer, 50, quan hi vivia la família de fabricants Humet (ara amb okupes).

ACLARIMENT a :“Gabriel PLA i SANJUAN,el 24/3/1939... da y trans-fiere voluntariamente (?) alAyuntamiento deMasnou...

Un cop publicades les històriesdel passat mes d’abril refe-rents a Gabriel Pla “Bilonet”,hem tingut accés a una novainformació referida a ell i altemps de guerra, que creiemque cal esmentar, ja que dónamés claredat al relat. És la següent:Gabriel Pla, un cop finida laguerra (1936-39) (o si més no,al Masnou, ja que les tropesdel nou règim, les del generalFranco, havien entrat a la nos-tra vila el 27 de gener), estrobava detingut a la presó deMataró, junt a setze masnovinsmés, i en foren trets perFrancisco Pagès “Ceset”.Havia estat detingut pel fetd’haver estat confiscat el seuautomòbil per milicians de laCNT-FAI. Per aquest motiu ellfou a qui va costar més quealliberessin.I el fet que posteriorment foscastigat a escombrar carrersdel Masnou era degut al xan-tatge (xantatge fet per mitjà decàstigs o pagaments) que lifeia algú de dretes, és clar, ique estava dins el nou règim.Càstig que acabà també en“Ceset” quan se n’assabentà.Així es comprèn millor el fet, unfet obscur, com la majoria delsd’aquell temps, i que tantadesconfiança fa encara de par-lar-ne després de transcor-reguts seixanta-vuit anys.

20

Durant tot el mes de maig podeu passar pel local social de Gent del Masnou, de 6 a 9 del ves-pre, a fer donació de qualsevol objecte o andròmina que sigui aprofitable. Recordem que ésindispensable que no siguin de gran volum i que, sobretot, estiguin en bon estat d’ús i con-servació: llibres, tasses, copes, ampolles, joguines, discos, gerros, etc., etc. i que es posarana la venda, a preu supereconòmic, el dia del festival. Tota la recaptació serà lliurada a DISMA.DISMA i nosaltres us agraïm per endavant la col·laboració i generositat

Petits encants de Gent del MasnouXXVIII Festival DISMA 10 de juny 07

Gent solidària

Gent del Masnou

Sense la prospecció, sense imaginació, sense la il·lusió pelprogrés, una societat no camina. No es mou del punt on lesgeneracions precedents l’han deixat. El dilema entre laconservació i el progrés ha estat la llei que ha dividit lahumanitat en dues parts ben diferenciades: els conser-vadors i els progressistes. És evident que cada persona ésuna barreja de totes dues actituds en diferents propor-cions. I això passa des que la persona és conscient d’ellmateix i del que l’envolta.En el seu llibre Gaia 2148, l’Antoni Ferrero planteja,segons la meva interpretació, una posició imaginativa,llargament i profundament treballada durant anys de lec-tura i reflexió. I això tant des del punt de vista de la històriade Gaia com de l’Univers i de la Vida i presenta aquestsdos aspectes d’una manera didàctica i força entenedora.Tenim entre nosaltres i en els temps passats un gran nom-bre de pensadors i intel·lectuals de la història del present idel passat, els cultivadors de la saviesa (diríem que la per-vivència dels grecs). Tenim també tècnics i tots aquells quehan participat en un treball ben fet, eficient, de qualitat.Tenim també els que creuen en la utopia, en el futur de l’e-conomia, en les idees fantasioses, amb voluntat de rea-litzar-les com els renaixentistes que volien volar. Dic tot això perquè el llibre de l’Antoni va d’això: del passati el present cap al futur, de la imaginació i del somni d’unavivència que ell situa en l’any 2148. És una prospeccióimaginativa basada en molta lectura, reflexió i en un noupunt de partida. No és cap bogeria, és la maduració d’anysque l’han portat a fer-se una idea de futur; i segur queaquest horitzó, que ell avança, seguirà i serà progressiufins a la fi. Ell ho recolza en una gran fe en la prospecció, quelcomque porta incorporat a la seva natura. Per prosperar calprendre determinacions d’avançada i per això cal fer unaracionalització de les perspectives de futur i això és el que

Parlem de llibresPer Enric Cirici

en el pla intel·lectual exerceix en la Introducció del seu lli-bre, amb pretensions globals i de preocupació vers unarealitat actual sòcio-política mundial embolicada. Ell sempre camina més avançat que el present i aquestaimaginació estudiada del futur és el mèrit i l’aportació delseu llibre. Potser algú pot trobar una fantasia desbordadade l’avenir. I què? Sempre el somiador ha passat entre elsconservadors com a foll. Però sense aquesta gent que pre-veuen el futur, amb els marges d’error que després els fetsrecondueixen, la societat estaria a les cavernes. És cert que només amb visionaris tampoc no arribaríemenlloc, però Ferrero és també un producte grecoromà queel completa. En la nostra societat fa falta tothom. Ens fanfalta els clàssics, els tècnics i els engrescadors de novesidees. Com a contrast podeu observar altres cultures quesota el meu punt de vista tenen dificultats. El llibre de Ferrero sovint està emmarcat en el terreny dela utopia, del futurible, de la observació de les intuïcions demolts mestres, que ell recull i destria intel·ligentment.Això és Gaia 2148.

21

CAMP D’ESTIU 1959

EL SALT(Sant Pere de Riu)

(Reproducció de la ressenya escritapel Gat Enèrgic, cap de Pat. Llops.Extret del llibre de fusta de l’al·ludit)

Dia 13.- Sortim de l’estació d’Ocata ales 7h. i 40 minuts del matí en direc-ció a Pineda, sortim en Casals,Cardona, Barber, Duran, Soler,Ernest, Eudald, els dos germansSaltor, Casimiro i jo. El dia abans hansortit en Rossell i en Grané. El dia hasigut molt mogut i hem fet lesinstal·lacions.

Dia 14.- A les 7h. toca el corn, gim-nàstica, bany, després prenem la llet,després aixequem faldons, traiemmantes i rentem plats, esmorzem. Ales 12h. bany, a les 3h. dinar, pàn-xing, jocs fins a les 8 del vespre,sopar, vetlla i silenci.

Dia 15.- A les 6h. toca el corn, gim-nàstica, bany, aixequem faldons ianem a missa a Sant Pere de Riu, laresta del dia igual, bany, dinar, pàn-xing, jocs, sopar, vetlla i silenci.

Dia 16.- A les 6h. toca el corn, diu-menge, gimnàstica, bany, arreglem latenda. En Sagré ha pujat i ve a lanostra patrulla i marxem a missa.Després de la revista i esmorzar,dinar i pànxing. Un dels germansSaltor i jo anem fins a Orsavinyà; hiarribem a 2/4 de sis i tornem a ser alSalt a les 6 h., sopar, vetlla i silenci.

Dia 17.- A les 7h. toca el corn, gim-nàstica, bany, prendre la llet i a les 8h.marxem en direcció al Montnegre, ensortida d’exploració per Pats.; en unamotxilla portem el dinar per a tota laPat., quan som a mitja muntanyaveiem el mar, que és fantàstic, aOrsavinyà ens atrapen els Esquirols,esmorzem junts i després continuem iper fi veiem els castanyers; en arribaral coll veiem el Vallès i davant nostreel Montseny amb boira a la sevafalda. Prenem el camí dels casta-nyers, que és molt llarg, però per fiarribem a Can Preses i a la 1h. ens

Parlar d’en Salvador és punyent, araque físicament ja no és entre nos-altres; la meva relació amb ell va serintensa i en una època en què, en serun adolescent jo i ell un nen encara,la nostra amistat va ser fruit de larelació i la companyonia que ens vafer cercar el futur buscant la felicitat,la formació i gaudir de la vida que elsjoves de quinze i setze anys vampoder trobar en temps de post-postguerra (anys del 1957 al 1964).Sempre recordo que, quan el Cap deSecció el va assignar a la mevapatrulla, la Llops, vaig veure un nenmés aviat esquifit que volia ser escol-ta, encara que no sabia què significa-va ser escolta; vaig pensar que emposaven una càrrega i que hauria defer de mainadera; però la seva vitali-tat, malgrat la seva poca corpulència,el va fer destacar com a personad’empenta, com més tard, quan vaser més gran, va demostrar.D’anècdotes, n’hi ha un munt, tant desortides de Patrulla com de Secció,jocs de ciutat i un gran etcètera. Peròem referiré a la colla, en especial a unCamp d’Estiu: el de l’any 1959, queva significar un bon grau de millora enrelació al grup de nens, adolescents ijoves que ens vam trobar per fer unaconvivència del 13 al 19 d’agost.

SALVADOR BARBER I MARFÀ (In memòriam)Per Jordi Godàs

En Salvador, en primer pla, en la sevaèpoca de llobató, juntament amb lapatrulla

Vista insòlita de l’ermita de Sant Martí del Montnegre; al fons, el Montseny. Any 1959

22

banyem a la bassa gran. Desprésanem a Sant Martí del Montnegre. Ales 2h. comencem a fer el dinar:patates fregides i una truita. Haventdinat rentem plats i ens encaminemcap a Orsavinyà. Jo agafo el meubordó de castanyer. En Cardona,Soler i Sagré s’han avançat molt.Nosaltres trobem una drecera i ellshan anat fins a Orsavinyà. Quanarribem al campament hi trobem enCassi. Després haig d’anar a la casai, quan torno el sopar, ja és fet,sopem, vetlla i silenci.

Dia 18.- Ens llevem a les 7h., gim-nàstica, bany, revista, fem jocs, dinar,fem pànxing i es presenta una senyo-ra, que és de la casa (propietat) i ensdiu que marxem d’allà. Li diem quedemà marxarem. Mentrestant a latarda preparem el foc de consell per al’última nit, sopem i fem vetlla, a les10h. a dormir, però el silenci no esfarà fins a 2/4 d’una. En Cassi m’a-visa que l’altra Pat ens vol gastar unabroma, tots dormen menys jo, quevigilo, a l’estona jo també m’ador-mo… em desperta en Sagré, tenim latenda al damunt, la muntem i silenci.Però la ràbia la porto a dintre.

Dia 19.- Ens llevem, gimnàstica idutxa, desmuntem tendes i, un coptot desmuntat i plegat, marxem. Elcamp d’estiu s’ha acabat, però enquedarà el record.

Cal tenir en compte el llenguatged’aquell temps i que no sabíem niescriure en la nostra llengua, ini-ciàvem el camí i era preferibleescriure malament que fer-ho encastellà.Per a l’adolescent que va escriureaquest relat (16 anys d’aquellstemps) encara anar a Barcelona erauna aventura. Estar vuit dies a lanatura era una veritable batalla per lamillora personal; no hi havia res albosc, sols els estris que podíem por-tar al damunt, llums de petroli per alvespre. Canvi d’horari per viure ambla llum solar i sopar -amb llum natu-ral.Fer fotografies era un caríssim recurs

molt escàs, per aquesta causa ésmolt apreciat poder trobar fotografiesde les sortides ja que se’n feienpoques i de tema molt escollit.Les sortides i els campaments eren (isón) per als escoltes tot un grapatd’experiències vitals ja que és l’homedavant la natura i aprendre a sortirdels temes sense poder trucar a laporta del costat.Cal dir que les rondalles, anècdotes isituacions diverses que es viuen enun campament, no totes han estatreflectides en aquest escrit, però elsque hi vam ser sí que recorden quePat. vol dir patrulla, que els faldonseren els de les tendes, que es feiarevisió de la netedat del terreny ques’ocupava, l’ordre en què es devienposar les motxilles ben endreçades,que als qui arribaven tard els pen-javen l’esquellot (el Cap de Pat. elportava). El mal caràcter del capellàde Sant Pere de Riu. La magníficavista en pujar cap al coll delMontnegre. La mala gaita que vaposar el cap de Pat. a qui vandesmuntar la tenda l’últim dia i comtots els altres es van posar al davantde la seva perquè ja la veien volantpels aires. Les vetllades fent rotllanaal foc (llavors en podíem fer), amb elscants, els acudits, les reflexions iactuacions.Amic Salvador, cap on estiguis vaginaquests records que tu vas viure ambels qui ens vam trobar al Salt, com arecord teu.

Instal·lació dalt d’uns arbres en el campament dell Salt al Montnegre. Dibuix extretdel llibre de fusta de Joan Casals.

Fotogradia de la patrulla en el campament del Salt.

23

MÒBILS PERILLOSOSPer Víctor Domingo

El passat 14 d’abril al vespre, després desolucionar els típics problemes de con-nexió informàtica, el doctor en enginye-ria electrònica i comunicacions,Sr.Eusebi R. Vidella i París, ens vadonar una lliçó teòrica i pràcticasobre les ones electromagnè-tiques sota el títol: La telefonia mòbil, un perillper a la salut?Amb coneixements profunds iacompanyat de presentacions en pan-talla, d’una manera clara i molt entenedora, ens va ferentrar en el món de les ones, de les diferents classes i dela legislació que les afecta. Des del simple cable elèctric,passant pels petits transformadors que tots tenim a leshabitacions de casa, aparells de calor, microones de cuina,televisors, informàtica, etc., fins arribar als aparells quefuncionen sense fils.Aquests aparellets que tots portem a la butxaca, a labossa, posem a la tauleta de nit, els “mòbils”, treballenamb ones electromagnètiques, les quals no solamentvénen de les antenes-base situades als turons o edificisalts, sinó que el mateix “mòbil” les emet. La potència de lesones és variable, depenent de l’emissor. La Unió Europeava dictaminar que el màxim de potència emesa havia deser de 4W/m2. Els científics aconsellaven que no passésde 2W/m2. Avui recomanen que es baixin les potències a0,001 W/m2. Molts països han legislat quantitats diferents:

Espanya..................................... 4 Catalunya................................... 2 Suïssa ................................... 0,01Rússia ................................0,0001

La distància de seguretat des de les antenes ha de ser de20 metres, d’acord amb una escala progressiva fins a 1000metres, proporcional a la potència de l’antena.Ens va indicar diverses normes d’ús. Per exemple: encaraque estigui apagat, no hauria d’estar a menys de 20 cmdel nostre cos; cada vegada que hi parlem, després de“penjar” hauríem d’estar uns 15 minuts fins a tornar a par-lar-hi per desintoxicar d’ones el nostre cap; els infants nol’haurien d’utilitzar fins acabat el temps de creixement.Després de la molt aplaudida conferència, va respondre ales preguntes, algunes d’angoixades, dels oients i es vaacabar amb un agradable col·loqui sobre temes relacionatsamb les ones electromagnètiques.Temàtica molt interessant, que ens fa pensar a tots que elsavenços tecnològics s’han de tractar amb molt derespecte, ja que els efectes sobre l’ésser humà tardentemps a descobrir-se.

Una Arcàdia dirigida per Ramon Simó, un text de TomStoppard, enceta el mes, el dia 3 i fins al 17 de juny de 2007(TNC, Sala Petita). Ambdós formaran, evidentment, un tàndemimpecable. Situada a Sidley Park, la mansió que els Coverlytenen al camp, l’obra oscil·la com un pèndol entre diversos pols:l’ordre i el caos, la raó i la intuïció, el neoclassicisme i el roman-ticisme, la matemàtica i la poesia, l’atzar i la causalitat.El dissabte 5 i diumenge 6 podem fer un parèntesi. Deixem depensar en la capital del país i anem a Mataró(cultura.mataro.cat/teatre). El Teatre Monumental (c/ Riera,169) acull un clàssic, una Antígona dirigida per Oriol Broggi.Tindreu ocasió, llavors, de veure actuar un dramaturg ben inter-essant de la nostra terra, en Pau Miró (Barcelona, 1974), i unagran actriu, la Clara Segura.Fins al 13 de maig hi ha temps d’anar a la Sala Muntaner. Elmuntatge Somnis de somnis, dirigit per Pep Tosar, a partir deltext d’Antonio Tabucchi, i amb interpretació de Pere EugeniFont, Norbert Martínez, Toni Bravo, Ceccilia Ligorio, AnnaCarné i Maria Lorea arriba a la seva recta final. Uns textosbreus ens permetran anar apropant-nos en mig d’una boirinaonírica a les emocions del món dels artistes: Freud, Leopardi,Maiakovski…Un parell de propostes diferents. Menys oficials. Dintre del cir-cuit més off, alternatiu més enllà del circuit alternatiu oficial. Elsdies 7, 14, 21 i 28 de maig l’Antic Riereta Teatre (c/ ReinaAmàlia, 3, ben a prop del Mercat de Sant Antoni) presenta unretrat burlesc de l’ésser humà, amb direcció de la rapsoda MarNicolás: La encantadora historia de San Rodolfo del Encanto. Iaquest mateix teatre de petit format acull els dies 2,9,16,23, i 30de maig Dos dioses, un treball d’alumnes de teatre sota ladirecció de P.A.Angelopoulos que defineixen com una comèdiafuturista i ben embolicada. Consulteu el web del recinte:www.lariereta.esEl 20 de maig desapareixem de la capital. Un text deliciós, fa-bulós, de Werner Schwab, Les presidentes, ens reclama aSant Feliu de Guíxols, tot i moure’ns en l’àmbit amateur. Elweb www.teatreamateur.com assenyala que el Teatre AuditoriMunicipal acull a les 6 de la tarda aquesta posada en escena,que farà el grup La K-Mama de Calafell. L’Erna és una pen-sionista obsessionada a estalviar. La Grete és una dona frívolaque es refugia en l’amor de la seva mascota. La Mariedl és unadona amb una ocupació favorita: desembussar els vàters. Eltext s’ho val:benzina o tren!Recordem queaquest text fouportat a escenaper CarmePortaceli dintredel Grec 98 alTeatre Lliure.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. IsartFotos de

Ma. Josep R. Lucas

Amunt i avall

Ramon Simó

24

JORGEPUIGORIOLSALA, S.A.CASA FUNDADA EL 1862

Blanqueig i acabat de teixits de lli, cotó i

les seves mescles

Pg. de la Riera, 193 555 06 66

Teià

Pg. de la Riera, 8693 540 06 01

Teià

Pg. de la Riera, 7793 540 46 37677 70 45 90

Teià

Pg. de la Riera, 13093 555 35 18

Teià

Menús diarisCarta selecta

FLORS I PLANTESCORONES

CASAMENTS

Bassols, 16-18 local 4Davant del Parc de Can Godó

93 540 17 04609 38 43 35

Teià

GABINET JURÍDIC

TEIÀ

ASSESSORIA

Jurídica

Fiscal

Penal

Laboral

Trànsit

RESTAURANTEnric

Fórmules magistralsAnàlisis preventives

HomeopatiaPlantes medicinals

Dietètica infantilDermofarmàcia

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀ

Ramon Llull, 12 · Teià 93 555 37 00

GOLF PITCH&PUTTDE 18 FORATS

13 PISTES DE TENNIS• 3 PISTES DE PADLE

PISCINA,RESTAURANT,

ÈXIT, ÈXIT, ÈXITPer Lluís Valls i Marí

Tractamentd’aigües

Instal·lacionsLampisteriaElectricitatReg per aspersióDescalcificacióOsmosi - PiscinesProductes

Pg. de la Riera,6 93 540 33 93 · Teià

Pg. de la Riera, 7493 555 10 32

Teià

Menú diari

No és fàcil parlar d’una cosa amb poques paraulesquan en tens moltes per dir; però ho intentaré enaquesta crònica sobre l’òpera rock JesucristSuperStar un assaig general, que es va fer a Teiàels passats 21, 22, 28, 29 d’abril i 1 de maig. No dirénoms, primer per falta d’espai i segon perquè, enometre’n algun, cauria en falta de respecte ja quel’èxit ha estat gràcies a tots; del primer a l’últim.Aquesta posada en escena, per primer cop en catalài a Catalunya, tan brillantment assumida pel grup deteatre Teiatre i representat a la sala La Flor de laPalma, ha posat en lletres majúscules el nom delpoble en el llibre d’honor del teatre musical i no pro-fessional. Em considero, com tants milers de perso-nes de tot el món, un entusiasta d’aquesta gran obrai, si us haig de ser sincer, anava a veure-la amb unamica de por; considero que és un gran repte per aqualsevol director teatral decidir tirar endavant unaòpera d’aquesta envergadura, però ja en els primerscompasos de l’Obertura vaig veure que el directormusical sabia el que es feia i els seus companysd’orquestra també. Judes, amb un excés d’amor perJesús, li vol fer entendre que està equivocat, però elpoble, sempre entusiasta amb els líders, porta elRabí cap a un final fatal. Les cançons anaven passant amb una ondulant delí-cia, Maria Magdalena, amb el pes responsable dedues peces clau, estima el Messies amb una porinconeguda i pura, mentre els apostols i seguidorsrecolzen tots els temes musicals d’una manera su-blim, enèrgica i engrescadora. El Natzarè suplica i noentén la feblesa i ignorància de l’home, però els sa-cerdots ja saben el que han de fer, mentre Pilats se’nrenta les mans i Herodes sols escolta el poder i elcapital.L’espai del teatre, massa petit, però els efectes dellum i so, els muntatges de vídeo i tot el desplega-ment de gent amb gran il·lusió i expectativa handonat un resultat magnífic i molt digne. Crec que unesforç tan gran caldria conduir-lo i fer-lo accessiblecom a mínim per a tot el Maresme. Valdria la pena depensar-hi. I per acabar, només puc donar les gràciesa tothom que hi ha participat per oferir-nos un bonís-sim espectacle. Moltes gràcies.

26

força ambient, hi hauràcantada d’havaneres i unrom cremat a les 8 delvespre.

Sembla un programacomplert, voleu afegir-hialguna cosa més?Sí, vull agrair a tots elsexpositors i col·laboradorsla participació i, evident-ment, fer una crida a totesles lectores i lectors deGent del Masnou perquèvinguin a gaudir de la fira ide la festa.

denomina Teià /CellaVinaria. Els CAT tindranuna imatge corporativapotent i hi haurà un espaide venda de productes delpaís i d’ artesania catalana,espai de degustació deproductes de la zona i unespai audiovisual al voltantd’un episodi rellevant de lahistòria o del patrimoni deCatalunya, que en aquestcas serà la producció devins dels romans.

I això es reflectirà en laFICOEM?Doncs sí. Aprofitant que esvan trobar diverses mo-nedes romanes, entre lesquals un sexterci de l’em-perador Trajà, la societatTECNO DESIGN, a pro-posta de l’Ajuntament, haconstruït un encuny (prem-sa) per reproduir aquestamoneda que té 2000 anysd’antiguitat. L’encuny avuiestà en el tallers de l’em-presa esperant la seva ubi-cació definitiva en el futurCAT. No obstant, tindremmonedes en el estand del’Ajuntament i en podremveure també fotografies,però la màquina no hi seràperquè pesa quarantatones i no és fàcilmenttraslladable.Comercialment, què es

podrà trobar a la fira?Qui ens visiti hi podrà tro-bar aquest any en ali-mentació productes caso-lans com formatges, em-botits, coques, anxoves,olives, encortits, seleccióde vins, etc, etc.; l’ artesa-nia. la trobarem de vidre,de ferro, de pedres pre-cioses, de roba, de jar-dinerìa, etc. i novetatsindustrials en seguretat,domòtica i transport demudances entre altres.Una òptica oferirà serveisgratuïts com a promoció.I per als amants del cava iels coleccionistes, la placacommemorativa serà deles caves Mont Ferrand.

I quant al programa d’ac-tivitats?El dia més ple és el diu-menge perquè fem la tradi-cional trobada de pun-taires, l’exposició i passeja-da de vehicles antics i ladels col·leccionistes deplaques de cava, a part deles actuacions dels alum-nes de les escoles demúsica i dansa. Aquest anyhem pensat potenciar eldissabte amb una cercavilaal matí a càrrec de l’agru-pament Mintaka i, a part de‘l’habitual espectacle infan-til de tarda, perquè hi hagi

Com es prepara la Fico-em-Sant Ponç ?Com cada any l’hempreparat amb il·lusió i comsempre intentem aportaralguna novetat. Aquestany, a part del tradicionaltrenet des del pàrquing, hihaurà com a novetat unservei gratuït de bus queanirà i tornarà cada mitjahora, des del parc de canGodó, on celebrem la fira,fins al celler de Vallmora, lafamosa joia arqueològicadel temps dels romans“Cella Vinaria”, que estemrecuperant.El bus, el podran agafartambé els veins delMasnou que s’acostin alceller romà, que està a untir de pedra del barri delsblocs. Cal només travessarel pont de l’autopista i elceller romà és a tocar.

Fa molt temps que s’estàparlant d’aquest cellerromà; hi ha alguna nove-tat més al respecte?I tant. En el número 10, delmes de març de la revistainfo Catalunya, la Gene-ralitat informa que impul-sarà una xarxa d’11Centres d’Acollida Turís-tica, els CAT, i precisamentel primer que es construirài en serà una prova pilot es

Fira Comercial i Empresarial. Teià 12 i 13 de maigLa fira posarà a la venda la reproducció d’un sexterci d’època, que es va trobar a Vallmora en l’excavació del celler romà “CellaVinaria”. El regidor de Promoció Econòmica de Teià, Josep M. Gallés, ens en parla.

Cara i creu de la reproduc-ció del sextèrci trovatdurant les excavacions

Consulta de dietistaDermofarmàciaCosmèticaOrtopèdiaAlimentació especial

Almeria, 11, el Masnou93 540 89 55www.bellafarma.com

PARAFARMÀCIA

MUDANCESGUARDAMOBLES ERRA

TERCERAGENERACIÓ AL SERVEI DE MUDANCES

902 157 791www.mudances-erra.com

* Mudances locals i nacionals* Elevador muntamobles* Personal especialitzat al seu servei* Servei de guardamobles* Pressupostos sense compromís

Antoni Ramonet

AutomòbilsRIJOR, sl

República Argentina, 29 (cantonada av. J.F. Kennedy)

93 540 42 05 El Masnou

Servei oficial al Masnou, Alella i Teià

terrafoc

metall93 555 76 40

Adriana

FICO

EMFIR

A DE ST. PONÇ·12-13DEMAIG·

TEIÀ 07

Tot per a la cuinaTallers de cuina

St. Felip, 45 · 93 540 97 41

Club de Tennis BARCELONA-TEIÀRamon Llull, 12 · 93 555 37 00

ESTADA D’ESTIU 2007Inscripció oberta per a socis............................1 de maig

Inscripció oberta per a no socis repetidors ............11 de maigInscripció oberta per a no socis ................................. 14 de maig

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALSAutomatismes Enric S L

Polígon Buvisa. C/ Indústria 14 · Tel. 93 555 93 88 / 609 83 55 22 · 08329 TEIÀ

DEMANEU-NOS INFORMACIÓ SENSE CAP COMPROMÍS

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Fotografia de la piscina en un esplai d’estiu als jardins de l’escola El Petit Vailet

Horari: de 9 - 9,30 del matí a 5 - 5’30 de la tarda. Adreçat a nens/es de 3 a 8 anys.Programa: teatre, piscina cada dia, ping-pong, treballs manuals i sortides.Servei de transport

El Petit Vailet: Ventura i Gassol, 29 el Masnou 93 555 57 11Vailets: Av. dels Cedres.10, Alella 93 555 09 00 (darrere el camp de futbol del Masnou)

Del 25 de juny al 26 de juliol

esplai d’estiu 2007Del 25 de junyal 26 de juliol

FESTA MAJOR

DEL MASNOU 2007

GRAN GIMCANA FAMILIAR

DIUMENGE 1 DE JULIOL

Recorregut a peu pel terme urbà del Masnou

Equips de dues persones com a mínim

Inici a les 10 del matí. Final i lliurament de premis als

equips guanyadors a la 1 del migdia.

Inscripcions de l’1 al 27 de juny,

de 6 a 9 del vespre,

al local social de

GENT DEL MASNOU c/Dr.Agell, 9

APUNTEU-VOS-HI! US DIVERTIREU!

Organitza: Vocalia Recreativa de

GENT DEL MASNOU

Activitat adscrita al PEM

(projecte educatiu del Masnou)

Hi col·labora: Ajuntament del Masnou

Curs Bàsic deFOTOGRAFIA

Héctor Zampaglione(a.F.I.A.P.)

• Curs teòric i pràctic:-Nivell bàsic i avançat

• Classes individuals i col·lectives:-Màxim quatre persones

• Durada tres mesos:-Clase setmanal de 2 hores- Inici, dia i hora a convenir.

Informació i inscripció:679 06 72 29 – 93 555 96 28

www.hectorzampaglione.com

29

L’ENDEVINALLA

No és Déu i està pertot arreu:dalt del cel i dins la terra, pel gran mar, rius i llacs,al pou, a la taverna,al safareig i a la cisterna.

RESPOSTA:

Fins al 4/5“LA PETJA DELS MASNOVINS A LES AMÈRIQUES”

Del 5 al 25 de maig“AQUELL MASNOU”... Imatges fotogràfiques antigues(segles XIX i XX)

Del 26/5 al 15/6“40 PINZELLS X 40 ARTISTES”, alumnes de l’escolad’art de Queralt Viladevall.

Exposicions

i n f o r m aGent del Masnou Visita cultural a

Can Teixidor juny 07Masia de Can Teixidor: Diumenge 17 de junyInscripcions: al local social de Gent del MasnouPlaces limitades: no hi seran admeses les per-sones que no s’hi hagin inscrit prèviament.Lloc de trobada: a les 10 del matí, a la porta dela masia.

Col·leccionismeTROBADES MENSUALS D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA(cada segon dimecres de mes, de 19 a 21 horesal local social)Properes trobades: 9 de maig del 2007 • 13 de juny del 2007

L’HUMOR I EL RIURE, FONTS DE BENESTAR, SEGONS FIDEL AMAT.(MES DE JUNY): CONFERÈNCIA-COL·LOQUIDISSABTE 9 DE JUNY A LES 19h A LA SALA D’ACTESOrganitza: GENT DEL MASNOU

Riure és quelcom natural en l’ésser humà, és una capacitatinnata, però cada cop riem menys i desaprofitem així una ina-preciable font de benestar.Què s’esdevé en el nostre organisme quan riem? En què i comens beneficien l’humor i el riure?Fidel Amat, psicòleg, ens descobrirà els secrets de l’humor i elriure i els seus fonaments científics, perquè tant l’humor com elriure són temes seriosos. Davant d’una broma o un acuditriem, però sabem què ens està passant en aquest instant?CURRÍCULUMFidel Amat és psicòleg, doctor en Ciències Penals per la uni-versitat argentina J.F.Kennedy (Buenos Aires), màster en dro-godependència per la universitat de Deusto (País Basc),exsecretari d’Estat del Govern de la província de Buenos Airesen matèria d’assistència i prevenció de les addiccions, expro-fesor de Recursos Humans de la Universitat Politècnica deCatalunya, psicòleg de Ferraro Consulting en les àrees desalut i recursos humans, conductor dels tallers “La força delriure” per a cuidadors de malalts d’Alzheimer i executius.

PLA

QUES

CAVA

Conferència26 i 27 de maig,

7a. ACAMPADA ESTELARAcampada estelar al càmping

El Vedado a Vallromanes (ctra. del Masnou aGranollers, km 7, tel. 93 7529026).

Preu adults 22 ¤. Nens menors de deu anys 14 ¤.Esmorzar i dinar a càrrec de l´organització. Podeu

retirar el comprovant a la Caixa de Catalunya, passeigde Romà Fabra núm 11, del Masnou,

c/ 2013-0768-70-0200503468Tel 93 540 38 53

Més informació: Xavier Noguer: 93 555 54 36Joan Martínez 93 540 22 26

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

L’aigua

30

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

Sortiu de dubtes, la caca és bona. Pregunteu-ho. Tants milionsde mosques d’arreu del món no poden pas equivocar-se.Si et compres un pot de pol·len amb els granets daurats, peròentremig dels daurats n’hi ha de negres, pots prendre’ltranquil·lament. Les abelles no s’equivoquen com les mosques,encara que també siguin conegudes com a «mosques de lamel».

TRENCADISSESUna parella pot rompre o trencar el vincle conjugal, un acord,l’amistat, un tracte, la paraula donada, les relacions, el gel;però l’aigua…, les aigües, tan sols les pot trencar ella.

L’AMOR I LA PELAEls avis cuiden i passegen els seus néts i se senten cofois i util-itzats; l’amor és l’amor.Els peruans i d’altres hostes forans passegen i cuiden els aviscercant una ocupació remunerada. La pela és la pela, aquí i allà.

“THALIBANHJA”En aquest país, si les fèmines poguessin caminar lliurement,traginant sobre la testa un fardell, una gerra amb aigua o bé l’a-costumat feix de llenya, fins i tot els fills agafats de la mà, sensel’obligació d’anar tapades amb el “burca”, míster “Bin” nopodria passejar-se inadvertit, amb la metralladora penjada sotal’aixella, per tot el país, sense cridar l’atenció. Pensem-ho: potalgú emprar aquesta peça per fer de les seves?

LES EDATS DE L’UNIVERS I DE L’HOMEA la prehistòria: l’edat de pedra, de bronze, del ferro. En la nos-tra, la contemporània: la dels metalls pesants, cars, fins i totperillosos. Vegem-ho: darrerament portem les dents d’or, elscabells de plata i una minsa, petita resta, és de plom.Tot l’altre, en un gran percentatge, aigua i calç (com elspaletes), ja que l’ànima, en ser etèria, no pesa.

EN LA BARRA DEL BAR– Potser hauries preferit en Mas en lloc d’en Montilla?– Per ser-te franc, m’agrada molt més el “Moriles”.– Cambrer, una altra ronda, si us plau…, sí, sí, de “Moriles”.

GEPS DE TRESORERIASi un geperut es compra una americana ja feta, “prêt a porter”,la vora li pujarà pel darrere i li baixarà pel davant, i això és lleig.Si un sastre li fa l’americana a mida, procurarà que això nopassi i dissi-mularà el defecte tot al possible.En les auditories, penso que pot passar, segons com, cosasemblant; tot a la recerca de la solució més adient en cada cas,per tapar, mai millor dit, el “gep” ocasionat. Ja que això, mésque lleig, és un frau.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

CONGRUENTSI CONTRADICTORIS

Vols fer teatre?T’agradaria descobrir el que ets capaç

d’expressar amb el teu cosi la teva veu?

Ets dels qui agradajugar a ser un altre?

No ho dubtis.Vine i… actua!Cursos de teatre per a

nens, joves i adults

627 63 00 82 (Oriol Colomer) 676 33 41 44 (Aina Ripol)

CANTID S

L A C A N T A D AAD T

Perquè ells també canten.

I Festival de PrimaveraDissabte 26 de maig del 2007

a les 7 de la tarda a la pl. dels Cavallets

Hi intervindran entre d’altres els 7 can-didats a l’alcaldia del Masnou i ens

mostraran els seus dots artístics.És una trobada per passar-nos-ho bé.

Ho organitza:Hi col·laboren:

e l m a s n o u

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/.Par lament de Cata lunya.28 e l Masnou 630 16 33 26

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

WWW.ELMASNOU.COMinfo@elmasnou.com

el seu negoci@elmasnou.com ?http://www.elmasnou.com/el seu negoci ?

Creació i manteniment de pàginesServei de traducció Català / English

Servei de promoció ”Banners publicitaris”

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ceigrup 93 555 69 03i m m o b i l i a r i e s

- Administració de comunitats de propietaris- Advocats especialistes en dret immobiliari

Fontanills, 13 • 08320 el Masnouwww.meslloc.com

Finques MesllocLligoña Cayetano

Admin. 4772 Col. 2102