, ^ ~ ^ ^

Amb aquesta portada de l'Esteve Barceló, el que pretenem més que res, és fugir de qualsevol tipus de classisme. Sempre, s'ha relacionat la Pesta Major amb els firaires la plaça, él campanar, l'envelat,......i han esset aqu els tòpics temes que s'han representat a la portada del programa de la Festa. Però, i perquè no pot ésser aquesta finestra solitària i vella, a qualsevol racó del poble, un símbol de la Festa Major ?.

Volem aclarir, i creiem que el contingut ho demostra, que ' no pretenem fer cap mena d'antagonisme amb el programa de F.M. que el G.E.Bell^üatí edita.

També deixem constància que estem tramitant la legalització, definitiva del Butlletí, i esperem aconseguir-ho, .por a po­der consolidar-lo, doncs•creiem que la vida cultural llagos terenca, ho nocebsita. Tal com dèiem en el número zero, re­cordem que aquestes planes estan obertes.a tothom, es a dir, suggerències, opiniona, col·laboracions, crítiques,......

Voldríem aclarir que la portada del núm. 1 "Llagostera Pro Estatut", era cedida per Sebastià Gispert^

SUMARI Pòrtic Recordant altres Festes,amb Sebastià Gispert Plana de Gresca,per Tevepito. Fem la Pesta Popular,per J.B. Problemàtica Ecològica : . Introducció . Sol Solet (1^ Part) per Joaquim Reverter.

. Les Rieres, per Elena Roget Temes Locals per R.Brugulat. Dibuixos de J.Lois. El Ple Secció Infantil Esport Infantil Col.laboracions : . Reflexions Sanitàries per J.Turró Goula.

. Jean Paul -iSartre, ha mort per G.A.LL.

. Acudits d'en Ramon

. Un poble que viu d'esque­nes a la cultura.,..LL.N.

. Aigua, per Amadeu

. La "New Wave" de X.Nogué

. Ironies do la Vida, j.v.b. Successos.

NOTES

El Gol.lectiu de Redacció, vol respectar la llibertat d'expressió i la diversi­tat d'opinions.

El Gol.lectiu de Redacció no es responsabilitza ne­cessàriament de les opi­nions dels col.laboradors, ni os compromet a que tots els escrits rebuts siguin publicats.

Tanmateix s'acceptaran tr£ balls signats amb pseudò­nim, però el col.lectiu ha d'ésser sabedor del nom del autor.

Llagostera, maig del lO&í "Butlletí d'Informació Local" N2 2 - ••' Dirigit pel : Col.lectiu de Redacció

Editat per : L'Associació de Veïns -Apartat 54 -LLÀGOSTE:

\mi\m. . - j omb

j / \ím ííSïís ^^fn^r Ens trobem davant la Festa iïlajor. Per a uns quants, dies de festa,

per a les senyores, diüs de jornada intensius a la cuina, ja que tots sabem ffom és la Festa Major. Solament però, recordem la de l'any passat o la d'uns quants anys enrera, a la majoria ens sembla que sempre ha esset igual. Degut a la curiositat de fer una mica d'història, ens hetn posat en contacte amb una de les persones que millor pot informar-nas sobre la Festa lYlajor de molts anys enrera, ja que el senyor Sebastià Gispert, allí estaue amb la seva col·laboració a l'organització de la Festa. D'aquGsta manera anem a casa seva i ens rep amb una gran simpa­tia i amabilitat, ensenyant-nos abans de començar, tot de curiosos ob­jectes i fins-i tot la seva cas^ que té una curiosa semblança amb la seva personalitat. Una casa feta ffa 30 o 35 anys però amb una moderní-ssima arquitectura i decoració, igual que la seva persona, un senyor de 82 anys però amb l'esperit d'un xicot de 18 i l'experiència de Ir vida passada,

: Comencem a parlar de la Festa amb documents i anècdotes curiasns d'aqüell temps. Tenim davant nostre un fabulós arxiu vivent. D'aques­ta manera comencem a saber com era la Festa fa molts anys,

; En un principi la finalitat de la Festa (Ylajor era el poder-sf rpj i nir' tota la família, al menys un cop a l'any-, doncs no hi havia els me.; ; dis de comunicació que hi ha ara.

Es feia una gran festa gastronòmica, de quatre o cinc plats dife­rents, que arribaven a convertir-se en una veritable gola. Eren molt típics els tipus de plats segons la classe social de la gent, que es. compósaverTi des de sang i perdiu pels més pobres, fins a pollastre pelo' més rics, passant per oca, conill, vedella..., pels de la classe mitj£i, na^iperò això sí, tots amb una veritable abundància. " • -

De les tres tramades del.Passeig, la gent només es passejava per les;dues primeres, fins i tot, alguns anys solament n'ocupaven una, ja que IS gent anava pel carrer Alameda on, al final, hi havia un ca'fè j , molJt típic: "A Can Cassimiro" , . No es van començar a recórrer totes tT\:ú tramades fins que vingueren els autoaB de xoc i s'instal·laren al finalj del Passeig,

La majoria de les activitats del poble les organitzava una cornin-si6 de joves voluntaris que s'encarregaven de tot l'assumpte econòmic; llogat envelat, orquestres, taquillers, porters, etc.,. La majoria- Jo joves d'aquesta comissió eren de pagès, per això hi havia diferència d'opinions amb els del poblo, que va acabar amb la separació en dos. grups que feien l'envelat pel seu compte. En aquest temps a Llagostera hi i/a haver dos envelats, el del poble i el de pagès, que editaven ca­dascun d'ells el sBU programa de festejos. Al anar agafant més' força els joves del poble, la comissió dels de pagès va aner desapareixent.

'D'envelats se'n han fet a molts llocs diferents·Un any es va fer a la plaça de Dalt, altres a la plaça d'en Romeu, a la del Carril, a la del final del Passeig, a una que hi havia al carrer del l/inyot. Tan, bé un ai y es va fer al Gassino i fins i tot, l'any 1920, es van poder" aconseguir els permisos necessaris per muntar-lo a la plaça de Catalu­nya, ja que es va formar una comissió amb molta força que ho va logror després d'haver de superar molts impediments.

I

Durant tota la xerrada que vam tenir ens va anar explicant tot de detalls, costums i anècdotes curi Q>3 d'aquell temps que fan ado­nar-nos de lüs diferències, amb la Pesta Major d'ara.

-Per poder entrar a l'envelat, el jove havia de c\implir una s_è rie de condicions. Havia d'anar ben vestit: americana, coll, corbata i sabates, sense tot això no li era permesa l'entrada. Era costum es­trenar la roba per la festa i anar a la barberia a fer-se pentinar abans d'entrar a l'envelat. La noia no tenia cap regla en el vestua­ri, solament que fos un vestit decent.

-Totes les parelles ballaven amb una gran separació, sinó era així es considerava una parella de baixa categoria.

. -Una cosa quo era molt sagrada era que el noi per qualsevol discussió plantés a la noia al mig del ball i marxés; si es donava algun d'aquest casos, l'éndemà era. el tema del dia en els llocs ti-Pics de cotilleigs (modistes, botigues, etc^,.) El donar, "carbassa" per part de la noia també era mal vist.

-Quan una parella ballava molts balls seguits eca^senyal de començament de festeig, cosa que es c-mentava. Però també era molt "típic que lesparelles que començaven a festejar, dicidissin per mu-"tu acord anarcadascú pel seu compte mentres durava la learia Major, da que eren molts els forasters i tenien més requesta que'els del poble. Les parelles com^-romesses sempre ballaven ells dos ò amb co­neguts de confiança.

-Les sessions de ball es dividien en dues parts, i sempre se-S^íen el mateix ordre de ballables que oren: vals, americana, xotis, polca, massurca, rigordon, americana i vals, després es feia la mit­ja part i es tornava a seguir oi mateix ordre d'abans de la segona part. Al cap d'uns, anys es;, suprimí el rigordon per un tango o un Es-quüti, ja quo eren més moderns* ^

-Va diorar uíi,. temps q.uò es donaven uns carnets a 1 entrada per poder apuntar el vall i la.paraJíl-a que tocava ballar.

-Quan el noi anava a buscar la seva parella per ballar, ella li donava un mocador per possar-se'l a la mà i aixi no li embrutia el vestit. Molt coneguda era l'imartge del porrer, que al mig de la Piata, amb una porra molt llarga guardava l'ordre.

-Alguns anys es va fer éi ball del ram i el pollet, en el que ^s subasta,toeiï aquest objectes i el noi que gúanyaba tenia dret a ba­llar un bairStot sol .àjnb la seva parella, regalant-li després el pr£ ^i aconseguit. ' , ,

-Abans d'haver-ri l'electicítat s'havia d ilujninar 1 envelat s b llums d' acetilè o de gas.

-El cost de l'envalat era realment sorprenent comparant-lo amb el d'ara. Concretament l',any Í9l6 el seu lloguer va costar 150 Ptes., l'hostalatge dels músic 163,- Ptes, i lesoTquostres d'onze mussics cobraren 350 Ptes.. D'activitats que no fossin d l'envelat no és que se'n fessin gaires] però alguns anys s'havia fet al camp de futbol, •teatre,per els nens, atletisme, concurs de sardanes,...

-També es solien trobar per les Poste Majors els comediants ambulants, que muntaven el seu espectacle al carrer, passant després el platot, aixi com pobres i mutilats que demanaven caritat.

-Els caballitos, per rodar en un principi havien de empènyer Kianualment i mes tard no feien amb vm cavall.

COL.LECTIU DE REDACCIÓ

-3-

FEM OUE LA NOSTRA FESTA 3GUÍ POPULAR' Parlar en aaíiesxs noetres temps de Festes Populars, pot resultar fins.

s- cert punt, una nica abstracte i poc concret. Amb això no vull pas negar les iniciatives i es-orços de certs gr. ps

0 entitats que volen dur a terme aqu.- sta feina. Tampoc sdc partidari de canvis radicals i crec que els esquemes de li societat avui dia fan més difícil aquesta tasca. Però, és veritat :iae moltes vegedes no to-iiom pot gaudir amb la -mteixa intensitat dels actes d una Pesta Major.

3 'ací bd, el que hagi agafat aquest llapis i vulgui incidir de -ane-•a general en alguns punts que; cal tenir en oomp-üe. , '' -,

Primer de tot, penso que la Pesta Major La de ésser oberta .-,x_poble a b la particimciò d'aquests i sense cap tipus de diferències ni pri­vilegis.

Una altre.quúestid que cal remarcar, és que els actes que en la fes­ta s'inclouen han de ser sempre a l'abast de tothom.

•Per altre banda; també crec que en una Pesta com la nostra, no hi pot mancar la presència i manifestació de la nostra cultura catalana, tants anys oblidada

iPem un pas endavant cap al desenrotllament cultural de^manera cons­cient i crít ica. ÏÏs aquesta, la base i el guiatge d un poble, la que ens portarà per camins viables i de progrés.

Torno a repetïr, que no séc partidari de radicalismes sols pretenc ^Oïiar una nova òptica, que ajudi a aconseguir un millor desenvolupament <ieis assumptes socials i culturals de la nostra vila. ^^^„^^,.^ , ^^

'E :. ..:.ne. i mesureu vosaltres mateixos- detalladament, cl programa i ac-'•'••: ^at» de J.C nostra Pesta Major i traieu-ne conclusions.

^ Aquest mes.' a"n"fve"Il"gen;r;i, informeme sobre ^ ' f ? f i L ' r ï e r ; ^ ' ' r e ! " agran desaprofitada. En quant al tema Jocal parlem de i s rie^

cordant-lGs amb nostàlgia, observant el seu presenx ci _^_,.x -,.g possibilitats de salvaíid. Dins les múltiples respostes de perquè les rieres són Í r u t e s Í S h ; una qúe concerneix molt directament a la ges-

oruxes, n ni :m ^ ^ Llao-ostera, fa anys que en tenim tió municipal; manquen DEPUKADOREo. . ^^^^^Z ;^l ,„ r-ipra Gotarra t erò instni Tol n ir. Aa la 'Torre, al costat de la riera irotarra, però instal.iada una, al pla de la 10 - ®' o-o^resla. L'altra banda peJr,' és ^o funciona, i per ara, sembla que no s arrcgia. J. t-rcera totalment insuficient car pràcticament no arriva a cobrir una tercera .53»+ , ' inbuiicienx, ax y instal·lació és costosa, però dins P^rt del poble. Suposem que 1%^^^!;. J^.^f i^^^dablement encapçala la 1 3 necessitats més urgents del ^ f ^^^^Ji^'^J^^ent, cal recordar que el s i h J ^ . ' ' " " ^ ' ^"^ ^"^^Í™^V^^?'!i ' ;a i \ u e i ^ n a ^art del nostre sumi-suipsòl de Lla^-ostera és pobre d aigua, i y. '- uw x >. n^^+^ liia.o^xeid, «o y c.nhsòl de la riera Gotarra, com aq.uell nistre surgeix, precisament, del suDSOi ue o-^^i diu, ens bcbem la nostra pròpia merda.

, t.ns DCDcm id. lu ,^;l^,,-^cns del poble, seria un bon pas per a Una bona denuració dels desgua- sos utso. JJVU-I- ' . , f; Z. la nateja de I?s rieres, que junt a.ib un civisme ciutadà (no les feu ^or^/ir d^bocadors! ' ), potser ens faria r«cuperar,en part, la seva missió: portar les aïgues plu;ials i de la muntanya alhora, convertir-les en un Paissatge bonic i acollidor.

SOL SOLET (r- PART)

Avui dia sentim a parlar molt sovint d'energies tóbès (o' alter­natives) i energies dures.- Potser poques vegades ens l·iem' parat Q."'^£>^n^ sar, quin és el signifioct real d'aquest termes. Així doncs, Í5S molt important que tinguem clar tot el que pot comportar, per a la nostre vida, l'ús de les unes o de les altres, tant si uS mira a nivell e-cològic com econòmic i fins i tot polític, ; - Abans d'entrar en el tema de l'energia solar (que tractarem m_(5s

a -fons en un proper n-dmoro) , hem cregut convenient veure una mica per soibre, la .diferència que hi ha entre els dos tipus d'energies i el per què s'estudia més cada dia, l'aplicació de les toves com a compltrm.nt i; fins i tot,com a substitutes de les dures.

Per ENIJÏGrIES DURii-S entenem les que ens proporcionen lúrani, el • petroli , gas...

-Son fonts d'energia no renovables, que en un determinat núme­ro d'anys deixaran de donar-nos el seu servei. Actualment aixd ho po­dem verure amb la crisi energètica provocada pel petroli,

-Les energies dures es basen en una elevada tecnologia que no­saltres no podriem assolir, per aixd, com a conseqüència estan contro­lades per les multinacionals.

-Són una font constant de pol.lúcid (quimica, tdrmica, radioac­tiva), com ho estem veient amb l'energia nuclear:

.Contaminacid radioactiva, acumulable a tots els organismes vi­us.

• .Pol.lúcid temiica produïda per la necessària refrigoracid de lee centrals, deguda a les altes temperatures de la fissid nu-

; cléar dins els reactors» Com que el fluid que s'utilitza per a aquesta refrigeracid ds l'aigua dels rius, quan s'augmentia

V ia seva temperatura es destrueix l'equilibri biològic do rius i mars.. ; ^ ' ,

; «També; dal -toíiir molt en compte un tipus de ..po.lúcid quc> ds de­guda kls residus radioactius,

i -Aquest tipus d'energies dures incrementan la centralitzacid i dbnen pas al control per part de les grans companyies i multinacionals, i -Produeixen una progressiva destruccid i degradacid del medi ^nbient i, com a conseqüència, la de totes los espècies vives.

-Crearan un mdn superindustrialitzat i reforçaran 1^actual 30ci£ tat tecnocràtica,

D'',aquGSta manera podríem anar citant molts punts desfavorables d'aquest tipus d'energia anomenada dura. Però, i les energies toves o alternatives, què sdn?, què ens ofereixen?.

Per ENüRGIES TOVES o sistemes energètics alternatius, podem en­tendre tot tipus d'energia que sigui renovable: la solar, la del vent (eòlica), la de l'aigua...

-Parlant de l'aigua, direm que es pot aprofitar la diferència de temperatura entro la superfície i les profunditats. Tambd os pot u-tilitzar l'energia generada per Ids msoreos i per les ones del mar.

Quan s'aprofita la diferència de temperatura rep el nom d^ener­gia marctormica i un exemple el tenim en el programa de la O.T.E. C. {0_ cean Thormal Energy Conversion) d'EE.UU,, on es preveu que es produ^i_ xin 1 milió de kW/h. por l'any 1985 1 10 milions de KW/h. pel 1990. Per aquest any en curs, en una d^aquestes centrals experimentals s 'es-pera una produccid de 1000 K? /H. L'energia ojxo ^TOVÓ'-^O- l'yò marcies s'anomoncL maremotriu i'a .la central

_

•aroiotrlu d» Ranoe (França), inaugurada l'any 1966, sa'n treu una produoeid de 500 milions de Kw. a l'any. i< .ïïn altre iipus d'energia tova es la geotèxioioa que es basa en utiliisar l'energia calorífica de la terra.

.Zaabé hi ha l'energia que ens proporciona el gas metà, que s'o^ t^ de la fermentació dels detritus orfi^ics (vegetals i animals) i també dels excrements humans. £1 metà es pot aplicar a sistemes de < x^frlgeraeid, d'iluminacid, motors d'explosid, calefactors o simple­ment a l'tb domèstic.

^a-^tuta, encara que tots hàépim vist i comprovat la seva utili­tat com « ele ei t de calefacció a la cuina, llars i estufes, no es 'a servir fï«qiientment tmb el màxim rendiment en què es podria uti-lltsar, per exemple com a mitjà de calefacoi<5 central d'una casa.

Els avantatges q.ue ens proporcionen aquest tipus d'energies to­ves sdn nombrosos i, entre altres, citarem els segOents:

-Ho Bón sistemes que pol.lucionen i tampoc sdn perillosos en eX seu funoionàmentf

-Alguns ni tan sols necessiten coneixements tècnics massa oie­n t s , doncs la seva tecnologia no éa gems sofisticada i el posar-ho •n funcionament no suposa unes inversions d'elevat capital, ben al contrari, poden estar « l'abast de col·lectivitats locals i, fins i ^otf de persones a nivell individual. Per tot això podem afixmar que «oudueix a la descentralitzacld i a l'tUí autònom en les diferents •Ues. D'aquesta manera es promou un tipUs de societat que tinlui «•rta autosuficiència i mes possibilitats d'autOÉÇstló* ^ _ ^ ^

rBa quant a Wtilització dels recursos naturals, es contribuirà • un dlverslfloacld dels sistemes 1 alxo provocarà una diaminucid dels problemes d'abastament energètic, doncs cada comimitat, locali­tat, ooMíca 0 pals, podrà fer servir el sistema <l?«^*?f^í "^,\^^ aiB seus recursos naturals 1 així disminuiran considerablement leg '•Ines de producdd, conversid Idlstnbucltf de 1 energia.

-Bs basen en la gratuïtat de la matèria primera, Ja que Pjr^a la Produceld de l'energia s'utUltaon els recursos naturals, contrària-••ht a la dependència ecímòmlcà que suposen els sistemes de tecnolo-gla dura í

-Porien cap a un respecte>1 medi ambient, al «J*^J^ *^P« J?e « o «uftosen. en cap cas, el deteriorament o destrucció ecològloa d o-í Itisat, c^trarlement, lÜna vegada més, a3 s interessos dels que pro­mouen les energies dures, que no s'aturen davant la destrucoKJ gene-3=^lt9ada de les nostres comarques. |

AMB CEWEItoi^ SOLAà üPafcüEH L^ MüO^íy^

Això ho podeai oomprovar en aquest angoixos programa d'explota­ció d*! Mineral d'urani a Catalúi?^ que agafa un territori aproxi-i|At da 1600 lona, mén o manya la meitat de la mzperflcie de la noatra tarral

F0IÍU de Gu 1x0(0

C»rT«AL £11 fMJCCrc

^Sluí aatpoaat d'un&manera general, què ena ddna o£idaacun d^jiquete tipna d'energies, per fer-noe la idea de quin éa el que realment ens intereasa m4» a noaaltres.

Si desitgeu m<a infozmaoiò podeu trobar-la a les segOente publi-oaoionat

"^Oeiaier del Col·lectiu Ecologista de (rirona**. Comitè Antinuclear de Girona.

«''BatUetina d'infozmacid sobre energia nuclear*. B.I.E·H· ' Comitè Antinucliar de Catalunya.

•«éTlsta "El Ecologista". -Extra d '"Alfslfa". Critica ecològica y altexuatiraa.

Art. La cara Oculta de la Eaergfa. £d. Ajoblanoo S.A. •j^ctva d'"Ajoblanco" dedicat a les Energies lliures.

^Ai^im yroper ntbero tractarem mém concretament el tema de i:'e-nergia SolÍMr.

- Joaquim Rever^r*

r S 11IÍJ]ÍS Ben conc-guda ós per nosaltres la riera Gotarrà, que baixant

recull los aigües do la Banyaloca que procedent del costat de Pane­res ens arriva ja en tres ramificacions, tal com constatem al anomej nar-la per "les tres banyaloques".

Me pregunto però, si d'aqui uns anys els petits del poble se­guiran coneguent cadascun d'aquells indrets que s'havien fet tan T.ostres tot pescant carbessudos o seguint oi tant estimat "vaixell" que deixàvem corre aigtles avall.

. Quants cops he sentit explicar les divertides banyades en a-quella górga o en aquella altra fondària, llocs en els que ara s'hi =r^ja des do la coneguda llauna de Coca Cola fins a la sabata aque­lla que ens feia riure ingènuament quan en el "TBO" veiem l'aire c£| ,foi del pescador que la treia tot ponsat-se que ora un peix. Avmi 'això s'ha convertit en uns realitat que ens pesa.

Cada dia necessitem mds l'aiguas l'ús domèstic, la modemit2a| Cid en el indn agrícola, la indústria, fins i tot l'aigua com a font d'energia, i incongrciament cada dia tenim menys cura d'ella fins el punt de que les nostres rieres juguen el paper d'abocadors d'escom­braries. '-'••:• ^

Es veritat que cada dia son mds els perillsque 1 aigua (no­saltres) s'ha d'encarar: els hidrocarburs, els pesticidos utilit­zats en l'agriciiltura, productes de manteniments, residus de la in­dústria, però a darrera d'això hi ds aquell qui ho utilitza; no tin dria rad d,c sor aquesta por pols temps veniders a qua ens referim al parlar del "aiiy 2000", perquè els nous doscubriments tals com la tècnica de reciclatge, etc. podrien (si s'utilitzessin) acostar-nos cap a la natura un cop mds en aquells casos en que m^.grat la nostre cura se destruïssin els nostres enviroBS.

Qui Contamina? A Aquesta pregunta se'ns dibuixen com a con­testa justificant, aqueiles fabriques amb xemeneies fumejajít que embruten l'aigua alhora que oi aire, prrò hi ha mes que aixo. Les uostros rieres no atravessen cap zona•industrial d aquesta mena i •encara^que si l'Onyar del qual elles en sdn afluents.

Seria inexacte i enganyador jutjaria importància do la conta minacid de l'aigua solament en els casos extrems o per accidents catastròfics d'aquells que parlen els diaris. Abans que trobem pei­xos panxa amunt, les aigües passen per una serie de degradacions de les que en som culpables i rebedors alhora. Tambd nosaltres, te-nim una petita indústria, granges, i diferents instalacions creado-res de residus dels que cal desfer-sen, però: En compte!. No ho «em de manera perjudicial!. Perjudicial com son aquells pots de deter­gents, empolles, i altres coses que es veuen tot sovint amb "..dicz

canones por banda.,."; Los nostres rieres ja no son considerades com nostres amb

aquell caire afectiu. La deixadesa,1 l'inconsciència i el descuit han fet que aquests llocs deixessin de ser cl que eren. Però mirant hd, encara s'hi troba alguna que altra fulla fresca que es bada sotare l'aigua lluitant per no ser ombrutida i mes i tot, per no morir. Es cert que hi ha indrets on que le ciment i d'altres han fet aquest procds de reòuperacid impossible però aquest encara que nombrosos, 3dn això: indrets d'una inmensitat que es perd. (...i ens perdem!). No deixem morir el que no hd es del tot!.

Elena Rofret

CANVI DE"METGE :TITUXAB I; NOU DISPgNSARI MUNICIPAL.

Bes de" el passat dia 21 d'Abril.,, f-unciona en els baixos de l'Hospital Mxmicipal, ai carrer Joan Maragall n? 17, el dispensari mèdic, atès pel nou metge titular del poble Sr.«Jordi Turró Goula, que té el seu domicili particular al carrer Sant Feliu ne 42.

L'horari de visite-s al dispensari és; cada dia a partir de 2/4 de 10 h, del mati. ;

MAJORETTES DE LLAGOSTERA.

Dins les Pestes de Primavera de Blanes, el passat dia 20 d^A bril es va fer el II concurs regional de Majorettes de Catalunya'^ amb la participació d'uns 26 grups de tot Catalunya,.entre ells,i el grup de Majorettes de Llagostera, que van resultar guanyadores amb un premi en metàlic de 40.000,- Ptes., a més d'un altre trofeig. Qu_e daíen en segon i tercer lloc els grups de Breda i Mollet del Vallès respectivament.

El diumenge següent l'Ajuntament de la Vila, els M va fer un homenatge a la Plaça de Catalunya, que va resultar molt aninlat. Pri­mer es va féi* una desfilada del grup de Majorettes del del Col.légi Ntra. Sra, Del Carme, passant pel carrer dels Consellers fins a la Plaça, on van fer una exhibició, essent molt aplaudides. Després la Sra. Alcaldessa va fer un petit parlament i va entregar unaplàca con memorat'iva al grup. Seguidament i com a clàenda- de l'acte, es va ;fer una ballada, de sardanes amb l'actuació de la Cobla Figueres,

SARDINADA AL CASAL. ^

El passat dia 4 de maig'es va celebrar al Casal Parroquial la "IS Sardinada al Casal", amb el següent programa d'actes: a la 1 h. Sardanes d'ambientació, a les 2 h. dinar de Germanor, amb el següent menú: de primer plat "Entremesos del Casal", de 2on. "Sardines a la Brasa", "Postres","pa","vi","aigua mineral", i "cafè". L'assistència Va ésser molt nombrosa (es calcula que.entre 200 i 300 persones), malgrat que ©1 temps no va acompanyar-hi gaire, ja que a l'hora dél diniai* va començar a ploure, i es va tenir que acavar la jornada i el dinar dins el local del Casal. A les 5 h, de la tarda i continuani; amb els actes previstos, per cloure la jornada es va fer una sessió de cinema que com cada di\Amenge es ve fent al Casal, amb força assi_s tència de públic, amb la projecció de pel·lícules'molt entretingudes per a la mainada i que també divertiren als grans que els acompanya ven,

"LA PEPA MACAV

Una altra conseqüència positiva de l'homenatge a l'Aiguabella ha estat queel grup d'Amics del Teatre de Llagostera, ha seguit re­presentant l'obra "LA PEPA MACA". Així el dia 3 de maig l'interprer taren dins la Setmana Cultural de Vidreres, amb l'assistència d'uJies 100 persones. I el passat di'a 10, es desplaçaren al Prat de Llobre­gat, on participaren en un Concurs de Teatre, com a únics represen­tants de Girona. Des d'aqui voldríem animar-loè per què es prepare-r ssin més obres, car no hi ha espectacle, alhora més artístic i popu­lar en quant a contacte amb el públic, que el teatre.

10

1-1

^mli^ m

? r' z. MAIG 80

Aab nc^b rosa as^istòncí^·a ' Ï ÍG públic?, f i n s al . punt do qUo m o l t e s pcrsonCíS es.^-^ari^hBv^gariiflfe quedar drotcír^i va començar c l p l e d e l d i a 2

a •è maig|,, amfe^'T^i^e^rSt^-'Ord^ dia i amb ois rumors, que ja fel .Q. £un0 dics ,qiié ccMrien pol poble, do que l'alcaldessa presentaria iÉ&·.iSÇV& düaiSBid. ?;; •'• En' primer lloc , una vegada mds, el tema do l'Hospital. E n a -quosta ocasid es va llegir un informe encarregat per la Junta a un • agent de la Propietat Inmobiliaria,,. sobre la procedència i titulari-. tat de la finca do l'Hospital. P'en't un resum, el contingut de l'in­forme venia a ser el següent; '

La ^ n c a va dsscr adquirida G1 1789 pel rvdo. Josep Baiaida i ja en tomp^'d"'aquest senyor os to coneixement do que va començar a f\;incions(;r,.iÍbÍBr a jfeospital de pobres y enfermos de la villa de Ll;agp£. tera". Eh* t * í&du'% ertament ho va deixar a un tal Ponolledas, perquè-•• ho administx:<5s com a fundació benèfica sempre que li fos possibl-'e. À, quest va di-lposar/que ands passant als seus soccesors amb els matoi-xos precep^si: ^,,.\

Cali|er oonèfkr que la finca, estava inscrita en el registre de la propietí|í;B-'nom d^^-l'Hospital amb la qual-cosa quedava reconeguda la seva p gbrta itàt' ;5:tirídica. .\? i

A Jfeaitiï··t el, 1924 l'Ajuntament hi j^^rticipà amb ajudes ^ ^~. ^ vcncions i A kuríta qjiedà obligada a rendir comptQs una vegada àT,l'a ny. Però à^ 3*96^ "el^^'consistori va inscriure la finca a nom.de.'VAjuji, tamcht, fijàaci-èQahtTsijÈt institucid amb èaractor autònom i. essent-l·''Ajyn tament 1'en%iíit <"feÍÉ ar. La conclusil final, segons l'informe,'ds que lçgalmeilt-.^S^!^^4ÍS;'ara) la flncé està a nom de l'Ajuntament, p£ rò moralment Ofiy^piGtàt corrospoü-'a ija Junta de l'Hospital^ i 1"A-juntas^gnt així'*Íio hauria de considerar' perquè es complis cl desig dol fundaïior. * - '•

La consellera copiunista demanà que no s'admetds un informe tan parcial i subjotíu'(que assigna a la actual Junta el dret d'crigir-so en hereus del Pimdador), i proposà que el secretari en fds un altre on h$ constessin do manera imparcial, totes les dades de quò os dis­posa'i les que ell puguds tiíobaj?. Propos^ta que va dssoï- aceptada por unanimitat. : .,r·<''-;<i-*'^'^

Seguidament en 1'altre punt do l'ordre, però continuant amb el mateix fema, ois socialistes'vaii reiterar la seva proposta de formar una comí^^é", int^gi^^dai pe#:íi opï'a»0iS a-tns dels partits i do la Junta de l'Hos^tal^v.per'dy'ribar'^ fons d^ iH'assumpte i redactar si fds falta un^*7alVíete estatuts, a fi i.cfoGtp de poder solucionar d'-una vegada ei^/problèma, • ,

Lsfe'majgi'ia tjaaiibd era partidària de no deixar-ho mds sobre la taula, però c^-hi''semblava que no feia falta cap com.issid i volien esperar a VGU^;> l'iníoime/del sacretari avans do decidir res. Van guanyar la volàcid. .Í; •••, '•»,.

A continmacid es'rpassà a llegir la cprrespondòncia, propostes i sol.liciliuts, entre I G B que cal destacar:

-Escrit de la Deïegacid del í|itt%stòri do Cultufà, .informant de 103 normes a semir per legalitzar les publicacions de tipus pe­riòdic i demanant que s'informii de les que hi ha al poble.

-Escrit de GESESA demanant que es tramiti el reòurs presentat

«1 MDPÜ ptr a l'apro.it·m·nt d. l'aigua <i· i !» Í^SÏ^^Ï^:- 1 ü e i --A propoata dt la conaellera da Sanitat a aproTà ma « > l . l l o i -

tud d'ajuda a l ' Ins t i tu t Nacional de l a Salut per a aquipament dal

""'^ ' ^ X ^ ; par . l a p a a . m · or · .p i í d'unHuaau f A^^ultura i CostiMa^^ípanent da l'Ajuntament Igaationat per una Te^i^^inta-

daytaa donacions d'»íiuea* •ama, rer UBIUÍ-UBX·

! ''^"^ ' i ^ í ^ s t t ' I i r r · s o c i a l l B t . . d ' i r l c i » «I- tràmit. ( « v» - i x i a I d. 3 « i r . ) p!r X ^ T ^ n t .rr««r. d. d«rr.ra l e s E.cole. , u , po-

' ''"° 'sS^^íi^íU •l.rp^di'^óolon.. S«.t. I.ab.l S.A. . p.r-

t l » , prerros. p.- l'ao..»»* ^^^ P ^ ^ ^ ^ . ^ ^ ^ i ^ ^ ^ t ^ ^ i , ^ ' «lue Oficialment con;»ta qyxe e» de 1 A3umí«Be«i'. prorroésa da 6 meaao». la ©«neralitat per l'Aaaocia-

-infoime dal recur. P^»!»*^* * J^S^Í^dal 1 ^ aproT«.t cio da Vains de la Canyera contra la ^^^^^^ la in»tal.laci<5 da le. P ^ f •^· ^^.^cld í ira la premancld i ex-l

-Informe del conveni aml> la ï^^^^^^·^irL-^era li toca par-tincid d'incendi», en el que l'^íuntament da Lla^atera^l w^^ tioipar «mb el carburant, tenir a punt 10 voluntària 1 un grup aa

bosquetana. .«^^ot. «l aacretari llagl la carta Al final de tot, el.'tema «"P^^^f'^íj^Haíí tambíV S aava ra-

d. dimiaaid da l'alcaldaaaa «^ I ^ ^ J / ^ ^ Í ^ ^ ^ l>impÍLaaT« a aquell n ^ o M al carrac da consellera. L unió moi*u qw> J- r -- -í ta daeiaaid , segons la carta, eran la incompatibilitat amb la aava feina particular, Aca- bada aqui la sesaid, l'alcal-'i· •n funcions va convocar se­guidament un ple extraordinari per tractar del tema. EL sacra t»ri informà que segona íea Lleis actuals el consistori b£ •la da quedar enterat de la v£ luntat da dimitir per comunicar -bo a la íunta Electoral da zo­na. Deapres es podrà fer efec­tiu el nomenament dal següent óe la llista da C.iU. Una vega cl» «igui incorporat al consis­tori aa podrà procedir a l'e-lecoid dal nou alcalde. Aixi va finalitear una de lea se-asiona méa fipretadaa dals úl­tims masaoa.

—o» ).o·«o—a—o—o—o —o— •> V. X «« «Te extraordinari, amb tres punts i

El 7 de maig, es ^'^^'^^^ I^^t»onio. . la Diputació -Aproraoié acta »Í«Í»'^·-j!rtSaíM.ent d. l«»lla.- Beàanar a per redactar 0* 2* • *»=* ,** "ïí'r^oer lee otree de conatrucoií la aeneralltat ««í^»^^* " " ^ ^ Ï Í ca^reii «a^lx.Ricard CaaadeMmt. da voravies, asfaltats,eto« flexs oai ox , Cementiri, Pòcafarinà.

COL·LECTIU DE REDACCIÓ.

^i\C3w

:!

l'CCD© ÍMFAIMTIIIL

2on, (mra d^E.G.B.

QUE PENSEN LES HENES DELS KENS? -Són lletxoe, tontoa i "xulos", -Són guapofl 1 tonen im oard-otar molt "bé".

-S^n dolents.

3er. curs d^E.G.Bf

QüS PENSEN LES NENES DELS NENS^ -Són tontpB i lletxoe 1 piquen molt, -?an enrenou, ee barallen. -Van brute 1 desmanegats. -Són mal educats. -Són pesats i fan el burro.

QUE PENSEN ELS NENS DE LES NENES? -Són covardes i presumides, a mi no m'agraden.

-són "oaprètxoses·*, són molt guapes. -Són meuidones, dolentes , romàntiques i "xules".

QUE PENSEN ELS NENS DE LES NENES? -Són trebcü-ladores i boniques. -N'hi ha de tontes i d'altves sim­pàtiques.

"THoméa Juguen a nines i a sa l tar a coarda.

-són xibates i dèbils.

4art. curs d'E.G.B.

QUE PENSEN LES NENES DELS NENS? *^6n persones com nosaltres. "fornia som amlos 1 no novios. -Són poo estudlosps i moguts. -2fi'agraden i somiu amb ells. -Diuen peoats i són atrevits i burros.

QUE PENSEN ELS NENS DE LES NENES? -Són netes, treballadores i maques, -són empipadores i mandones. -Són cregudes i es barallen amb els -4ïO saben jugar a Futbol.

5è orars d'B.G.B.

QUE PENSEN LES NEKES DELS NENS? -Són "porqulssons" i travlessos, des­cuidats 1 es fan el ••aaohote··. -A la olassé, els nens estan dividits en novios.

-Van en plan "lulo" i son brutos.

QÏÏE PENSEN ELS NENS DE LES NENES? -Són molt finolls, presumides i xiba*-tes. -Són mandones i protestones. -Són bones^però els hi agrada insultar.

- X IK-JM • I

6 a curs a't.a.-n.

^ E PENSEN LES NENES DELS NÉNS''"' ' -Es creuen superiors i seiapre es fan 1 important -Amables- i: Simpaties. -Xulos', mal'educats i^^imberros. -^on. més nerviosos que les nenes ^ per això sempre s'estan bara­llant, s'' han de saber tractar. -Piuen males parà,ules, parlent ma-4-ament. -íiaurien de tenir en compte que no som tan fortes i no ens podem de­fendre coní'ells. ~9 c?a u té vji caràcter diferent, ^ hi- a de bons i de dolents.. .

Zl- urs d'E.fT.T .

QUE p;a·?SEI-T LES NENES DELS NENS? -Sori bèsties i aprofitadors, però •"3on bons. -Només saben fer guarrades i bro­des pesades. •~3einpj.e vah en "patrulla". "Sempre volen ser els primers,amb tot. •

• i -QlJjr'S d'B.G.B.

^ PENSEI T LES NENES DELS, NENS? •"•an coses perquè et fixis amb ells com demostracions de força, de a-r ;' Teviment, agilitat.-..., sempre es Hrallen^ , < len eeaer superior a les n.oles.

f ^ cers i simpaties. -Maxistes i xulos. •"Són igual que les noies, no hi ha ^iferencia. Sempre pensen en l'es mateixes por •lueries". "

QUE PENSEN- ELS T-NENS DE LES NENES? T^ón igual que els nens no hi ha diferencia. -Simpàtiques., coquetes, guapes. -Són molt "fiçLOlis" i ordenades, -Xafarderes, mandones ,i presumides -Sempre volen jugar amb ventatge, -Sempre parlen i son molt rares. -No tenen força. ,.• -Ens agraden molt perquè sense ne­nes seria molt avorrit.... . .,

gUE PENSEN ELS NENS DE LES NENES-?' -Són •unes amigues més que a vega- i des t'ajuden a ser mljllor,. '. i -Saben cuidar la casa i son molt ! guapes. -són agradables i simpàtiques, i també, delicades. -Són los que fan el llit, van a comprar, i no ha de ser així, hem de ser tots iguals. ..;.....::.

QUE PENSEN ELS NENS DE LES NENES? -Són xafarderes, capritxoses i presumides. -Sempre van engrup,traman secrets. -No són com s'ha dit el sexe dèbil. perquè sempre fan el que es propo­sen. -Als nois només ens agraden físi­cament. -Són molt pilotes.. -Llestes. -També són guapes, coquetes 1 a-tractivea.

n E S P O R T

Amb aquesta plana 3'intenta cobrir bàssicanent l'informació i resultats que hi hagin dins l'asport infantil i a nivell d'escola. En quan a n'el futbol i en les diferents categories, mirarem de par lar-ne el proper mes, com també de que semble, -per fi !!, que s'e . tè, creant el Consell Municipal d'Esports. -Esperem que d'una Vegada es' solventi la falta d'atenció que hi ha" en vers l'esport, amb ex­cepció del . futbol,'a Llagostera.

EQUIPS ,: (Entrenats per l'ENRIC TOLOSA SERRAT) HALTEROFÍLIA TÈCNICA : Joan Carles García,Antoni Pérez,Josep Mar

tinea, Jordi Rabert, Àngel Moreno, Victor Cano, HALTEROFÍLIA.PES i Jesús Calvo,Lluis Ciurana,Josep Ml.Rodríguez,

Josep F.Sànchez,Pere Cisterna, Joan Pedraza, Santi Roig,. Emili Vi­cens, Joan Montiel, Joan Capallera. ',

BALONMÀ : Jordi Comas,Santi Navarro,Josep Lloveras,Josep Molero, Joan Ramirez,Lluis C.Gómez,Robert Collell,Francesc Pico, David Gar;r cí^.Carles Rodriguez^,Pere PelegMna,Josep Vilà,Narcis Llinàs, Carles

Resultats.* Fase classificació escolar : C.N.Montserrat "B" 9 - C.N.Lacustaria 10. C.N.Lacuétaria 22 - C.N.Montserrat "B" 8

Copa Federació Balonmà •U.E.Sarrià Ter 23 - C.N.Lacustaria 14

" 18 - " 1 1

BÀSQUET IvïASCULI ; Joan Ortiz,Jordi Dilmer,Josep Ll.Postigo, Joan Fco.Córdoba,Antoni Pérez,Albert Molero, Josep Ante.Mateo, jau me Coll, Antoni Malagón, Xavier Serrat. • . •

Anexa Magisteri 21 - C.N.Lacustaria 22 " " " -38 - •• 27

Maristes Girona 36 -· " 20 BÀSQUET FEMENÍ : Núria Maurici, Marta Julià, Nicol Bartomeu,

Joana, Bermejo, Pilar Bayé, Pa'quita Ortiz, Elena Martí, Carme Gbr-gas,Carme Roig, Isabel Mayol,'Ester Rabert.

Resultats: Domi^iiques P.M."B" 10 r C.N.Lacustaria 14

Vilagran Nòguerv H.N.Carmelitas

10 -45 -18 -

4 7 18

EQUIPS : (Entrenats per JAUME RIGAU (pare)) -:: '.; HOQUEI INFANTILS : Jaime Rigau (fill) ,Eduart Vert:,Joan Casas,

Lluis Nuell,Jos'ep' Ll.Postigo,Josep Campos,Xavier V^rdalet, Resultats.: ,':. ,. • 2'" . n^ r,

lacustaria 10 - Cassanenc 2 ;,Pi^eres 3 - Lacustaria 3 Cassanenc 7 - Lacustaria 5

HOQUEI ALEVINS : Manuel Moreno, Manuel Acero, Joaquim Bayé, Joan Puig,Josep-Puool, Dani Rodas. ' •' -

Resultats í •-• •' :.. „ ^ -, ' -, •.Lacustaria 2 - Cassanenc. 10. ;: ..'Figueres "A"9 - Lacustaria.; 4 ..••/Cassanenc 11 - L a c u s t a r i a ^ 2 \'':•,

"^TÍE^r

Soc el nou He estat s 3 les Opps

j: Llagostera 'isito en

I hospital, Estic fent lliu re, el ^^t i tamb la tasca s

Aprofitant algunes re

REFLEXIONS SANITÀRIES;

Inetge titular d'A.P.D. (Asisténcia pública domiciliaria) is anys a Peralada com a metge titular interí. He anat siciona, les he aprovat, i ara he escollit la plaça de •

el nou consultori-municipal ubiqüitat en els baixos del cada mati a les 9'30 hores, llevat el dimecres, contactes amb els tècnics sanitaris locals: el metge farmacèutic, el veterinari, la practicanta, la llevado-B amb els veïns, a fi de recollir informació, coordinar anitària, i mirar de treballar en equip.

aquest butlletí d'informació local, faig en veu alta flexions sobre la sanitat local.

Tots sabeJTi que a Llagostera tenim greus dèficits sanitaris, tan en la quantitat com en la qualitat dels serveis; Ara bé, a l'hora d'intentar una aptoximació a qualsevol problema del tipus sanitari, ens cal aturar-nos i preguntar-nos; Que ente­nem per salut??. Ben segur que tothom no té el mateig concepte de salut, iSerà salut, l'absència de malalties ?, o de malalts ?, o de minus-valits físics o psíquics ?. ^Es la salut, el benestar físic, men­tal i social ?. ÍES la salut un dret individual i també de la comunitat ?, ^Es la salut una parcella del poder de tècnics sani­taris ?, No és pas fàcil donar una definició completa de la salut,

3o faig meva la definició de salut, que Va donar el Congrés de lletges i Biòlecs de Llengua Catalana reunit a Per-Pinyl l'any 1976, i que diu així: "Salut és aquella manera de viu-^a que és autònoma, solidària i joiosa," » qué bé a dir-me de nou aquesta definició de salut ?, Doncs, d'entrada em parla de que la salut és una manera^de viure, es a dir la forma de vida, i per tant la salut és un procés dinàmic,com la "lateixa vida, I» qué més em diu?. Doncs em diu que la salut és una manera de Viure, amb tres qualitats determinades i concretes: autonomia, solidaritat i joia,

iytonomia vol dir, dret a estar ben informat, a conèixer, a ser ' ritic, a tenir la llibertat d'escollir el que més em convé com a persona, ig.lidarla wni Hir, ajudar als altres. Fer créixer la justícia, viu-^e tots en pau, dominar la naturalessa i en ella la malaltia, ss una tasca fonamentalment solidària,

lojoaa- wni Mir.^ anar establint una relació positiva amb nosaltres "lateixos i amb tot el que ens envolta. Relació positiva com el ben-ésser que espressa la paraula joia, ^a tinc definida la salut'. Prou reflexió sanitària per avui.

A re-veure, jordi Turró Goula, metge.

-17-

.

Jean -Pau l S a r t r e , va né ixe r 1^any 1905 a P a r í s . Orfe de p a r e , u i -\jia amb e l s seus av/is materns i . l a s ev / amare . E l s seus e s t u d i s p r i m a r i s van t r a n s c ó r r e r e n t r e p r o f e s s o r s p a r t i c u l a r s i algunesB e s c o l e s .

L'any 1925 v/a i n g r e s s a r ,a l ' e s c o l a normal per a es t u d i a r f i l o s o ­f i a . El 1929, épl acabaf e l s é^studis , coneix a Simone de Beauv/oir, que es j c o n u e r t i r a en l a séua companya.per a t o t a l a v i d a .

L'any 1948, e l l /a t ica va i n c l o u r e l e s seves obres en l a l l i s t e de ls l l i b r e s p r o h i b i t s j Al; cap de: lifi iarryS, a l 19.64j se l i o f e r e i x el ; premi Nobel de L i t e r a t u r a , premi que Sar ' t re va r e f u s a r , "Considerava; que a q u e s t ' p r e m i no e r a més que l à p ' o l i t i c a c u l t u r a l .de : l a d r e t a Éurp--pea.": . ' 'Serà membre e s t r a n g e r de l 'Acadèmia Americana d ' A r t s , - e l 1946^ del t r i b u n a l I n t e r n a c i o n a l de Crims de Guerra de l a fundació " R u s s e l l " . P e r i o d i s t e c r e sdo r de l a r e v i s t a "Les temps modernes" (amb t e n d è n c i e s mao i s t e s ) de 1970 a 1974, Arr iba a assumir, e l c à r r e c de d i r e c t o r en e l d i a r i "La cause du peuvple".

En t re l e s seves nombr'ases obres ca l d e s t a c a r ; La nàusea (1938) , ; Les mosques i El s e r i e l no r e s (1943) , A p o r t a t ancada (1945) , lYlortjs sense s e p u l t u r a (1946 ) , Les mans b r u t e s (194G), C r í t i c a .de l a raó d i a ­l è c t i c a (1960) , Els mots { 1963) , e t c . . . ',

I "L'EXISTENCIALISIVIE^ DE SARTRE"; \ . V L" e x i s t e n c i a l i sme afirma que 1 ' e x i s t è n c i a p r e c e d e i x l ' s i s s è n c i a .

L'home no és cap s u b s t à n c i a que es p'ugui de te rmina r o b j e c t i vament. L'ba ffie es un exist*e!nt.: S a r t r e defe.nsa un existenci .al i -sme ateu' . "Les i d e e s 1 í'o·namèhtals .les" exposa en l'.t).bra; L ' éx i s t ' ehc i a l i sme és u.h: humanisme. Gn artíiuesta objra vol- de ixa r c l a r dos punts s ,-. '' ' • (1) El seu . e x i s t e n c i a l i sme no' 'és una f i l o s o f i a que p o r t i - a i à i n - ;

ajccio, j a ^ue d e f i n e i x l 'home per a c c i ó ; l 'home és e l conjunt de l s seus a 'c tes , no és res més que l a seva v i d a .

; (2) Perisa que e l seu e x i s t e n c i a l i s m e és una d o c t r i n a o p t i m i s t a , , j a qilie ..el, d e s t í de l 'home e s t à en e l l ma te ix . Ningú no. neix h e r o r o cqv.ard.

! L ' e x i s t e n c i a l i s m e de S a r t r e p a r t e i x de l a s u b j e c t i v i t a t , - pense que eri e.l punt d ' a r r a n c a d a no hi pot haver' caJD més v e r i t a t que "Pens'b, p e r -t a n t e x i s t e i x o " . Aquesta és- l a r v e r í t a t de l a c o n s c i è n c i a que es captf a s i ma te ixa , i S a r t r e pensa que l ' e x i ' s t e n c i a í i sme és l ' ú n i c a t e o r i a que do na d i g n i t a t a l ' h o m e . ,

"L'EN-SOI" i e l "POUR-SOI": Aquest dos conceptes els tracta en l'obra. El ser i el no-res, i

son fonamentals en el seu pensament. ; a)"En-soi" (en si)í Es el que és, però no es tot el ser, són les

coses, el món, és a tot arreu i omplo la subjectivitat. Pertanyen a 1' "eh-soi" tots els objectes físics, psíquico-físics i psíquics. Les nos tres reflexions també pertanyen a l'"en-soi",

b) "Pour-soi" (per a si)rEs llibertat absoluta, es constitueix a sí mateixa, serà la consciència transparent i no és res més que ella mji teixa. Queda reddjïda al no--res. Dona a l'"en~soi" el que aquest com a pur fRt no té: significació. Per tant també podem dir que ho és"tot". Perquè és conciència de tots els objectes^ des del moment que el "pour-soi" passa a tenir consciència de si mateix^ deixa de ser "consciència" per a ser part de l'"en-soi".

"DEU" : El c r i s t i a n i s m e r e p r e s e n t a per a S a r t r e i d ' a l t r e s a u t o r s e x i s t e n ­

c i a l i s t e s , una absènc ia d ' e l e c c i ó , un determinisme que neoa l a iiihaT.+·-·t

i l'evolució de l'home. L'existencialisme ateu de Sartre diu: "Si déu no existeix hi ha

al menys un ser en que. l'existència prec&deix a l'.essència'i Això uol dir que existeix abans de poder-lo definir per cap con­

cepte. Aquest ser és l'home o com deia Heidegger, la realitat humana. No hi ha naturalesa humana perquè no hi ha un déu per a concebre-la, L home no és definible perquè comença per no ser fes,-

Déu és l'absurd, l'impossible unió entre "Pour-soi" i "En-soi",

"LA LLIBERTAT"; Sense Déu, no hi ha determinisme, per tant l'home és llibertat,

hi ha un futur per fer. Sartre diu: "L'home està condemnat a ser lliu-| Està condemnat perquè no s'ha creat a sí mateix, ts lliure perquè quan és al món, és responsable de tot el que fa.|

home ha d'inventar l'home a cada instant.

re"

L

"LA iïlORAL" ; L'home ha de fer la seva moral. Sartre compara la moral amb l'o­

bra d'art: és creació. No es pot dir"a priori",el que s'ha de fer, L home es fa quan elegeix la seva moral, i amb aquesta elecció té un compromís. Quan l'home s'escull, ho fa en relació amb els altres; a la vegada, elegeix tota la humanitat. Està creant al mateix temps la Imatge de com creu que ha de ser l'home, i d'aixo li ve l'angoixa,

"L'ANGDIXA": Es deguda a la responsabilitat de l'home quan se'n adona que no

as solament qui eligeix ser, sinó que al mateix temps elegeix tota la humanitat. L'angoixa va lligada a l'acció,;*

"EL 30 I L'ALTRE"; El punt d'arrancada és "penso, per tant existeixo", aquesta é§j,:

la veritat absoluta; per això, cada •ITÍÓIIÍJB. es percep només a sí matéï'x. Sartre diu que per el "jo penso" ens captem %.nosal' ^ ^ mateixos, pe­rò en front de l'altre. L'altre és tan cert ccf!*" nosaltres m ateixos,, l'home descobreix els altres com a condició de la seva pròpia existèn-| " ia. El que és l'home, ho és als ulls dels altres,

L'home vol constantment la seua llibertat; quan hi ha compromís, l'home està obligat a voler la llibertat dels altres i al mateix tempaj la seva,

Sartre ha dit: "LUnfern són els altres". Pensa que el "jo" i "1' altre" són dues llibertats que s'enfronten i tracten de paralitzar-se niútuament amb la mirada.

i El 15 d'Abril, la.vida de Sartre _:,,8'apagava com temps abans ho ha-j \ ia fet la llum dels sèi#;í: lls. , -r' -:

lYlalgrat això, homes com ell no moren mai, perdura la seva petja com aportació a la filosofia i com a profunda valoració de la digni­tat dC l'home,

C.A,LL.

-19-

^UDi-nS ISEN RAMO'W

L quines cares., j /

• ' LLAGOSTiCRA, Ull POBLd QJJïl V r J B'JÍ'SÍ.TTJJÍÜXÜ'JÜ A luB. - -

CULTURA. A L'íDSPÜRT I A Lli Iia''_OxfriAÇI.PjL

HG pogut contomplar de molt a prop, al llarg del temps que vaig formar part de la Jimta-.. de l'Associacid de Pares d'Alumnes de les Jiscolcs Nacionals i també en l'any ciuc porto a l'actual Consistori, com un poble pot viure sense reaccionar quan li parlen de cultiira i onsenypjnant, així quan el volen informar sobre temes referits a llurs -LÍlls i ondemds coses que afecten a la població en general. i

Mentre vaig pertànyer a la Junta " de l'ear^entada Associació en iotes les assemblees generals que es celebraren i assistien uns 30 o ' 35 pares que representaven, quasi els cincents aliimnes que formen la matricula de les üscoles Nacionals. Igualment passava^ i passa, en les conferencias dirigides expresamont als pares per assabentar-los àols problemes, i possibles solucions, que es poaon presentar als seus fills. Malgrat que aquestes conferencies estabcn donades per persones qualificades i de reconeguda vàlua cuS-tural i tècnica. Però en canvi

I s'ha pogut comprovar que quan es fan actes folclorics, encara que si-Suin americans, 1'assistòncia ós massiva.

Referent als esports cal assenyalar en primer lloc la gran sort, •<lue varòm tenir en temps passats (no massa 11-unyants, tres o quatre ^^s) un profcBGorat que es va interessar per la seva promoci<5 i es. " aren aconseguir importants fites (guanyar campionats i trofeus pro­vincials). Però el desencan.t de col·laboradors i professorat va dsser fívident; ni els pares ni les autoriàats vàrem tenir la visid i picar­dia de recollir aquella sembra profitosa.

Ara pot passar el mateix, doncs novament s'ha aconseguit encarri­lar l'esport a l'escola i malgrat que les autoritats, tomporalment, Se'n ocupen, els pares no responen com es mereixen els seus fills i la seva ajuda i suport és minima. La intenció, del organitzadors és de que Pispessin, un cop acabin l'E.G.B. , d'un' esbarjo adequat en quant hi ha Sin les instal.lacions necessàries.

I la cultura en general, .... què?,Va de mal en pitjor, i una mos-" re la tenim en una de leSi pOque;s coses realitzades a nivell d'Ajunta­ments el cicle de Teatre. Al llarg de les quatre represantacions por-" a-des a terme l'as'Wst^'ncia va ésser escassisima i la seva acollida , per part del poble va palesaír una total inhibició cultural.

Hom diu que lòsperança estava posada en les noves persones que fobnem part de l'Ajuntament democràtic, estem d'acord que aquesta ós . ^^a mds do les nostres responsabilitats i com a tal l'hem d'asiomir, Petó: ós una responsabilitat solament de les autoritats? I els pares? i Ql poble en general?. Cal q.ue sigui una responsabilitat compartida i que nlngd pot eludir ni escamotejar. I el dia de domà els nostres Ulls ens en poden demanar comptes.

Si no reaccionem aviat i no eanviem aquesta societat tan malogra-^a i no podem promocional la cTiltura i l'esbarjo, el passat regim (?) h.aurà aconseguit novament el seu objectiu.

Si no desitgem ósser informats això ens pot conduir al caciquisme ^ue lóa cl. que feia tambó l'antic règim (?)

! Ciutadans de Llagostera fem un esforç! Entro tots desterrem aques_ "ta inhibició cult\iral! Erradiquem al caciquisme! Fem un poble nou amb"" l'ajuda de tots!, m • I.T -n r,

Lluís Nooll Creus.

Anava menjant; un lloc molt tranquil; sense moviments sobtats; sols els núvols endrapaven ràpids el cel, per alliberar-lo tot se­guit; nomós baladrajava la ràdio, com una font metàlica, un murmuri de paraules regalaven de la finestra del local, cap a terra mullant ela

peus dels que allí estayem. El dia feia crèdula Xa primavera i per primera vegada a 1'any

dinava a fora; un home, en un altra taula, va fer-se notar i gesticu lava molt i arrugava cl front mds que no pazJlava i cridava mds que no gesticulava; va fer callar els canaris de la gàbia.

La ràdio seguia el seu ofici impersonal disparant informacions reunions, discursos, converses, pronòstics; tot ere gotes del mateix: raig, tot aigua de la font; desastres, misèries ', fires i festes es , succeïen com les lines centrals de l'autopista, no puc saber com vaig donar-©cCn compte; era com seguir una gota determinada del raig, veure-la bellugar diferent de les altres i pcrdre-la de vista en el : desaigua; però aquella noticia tampoc va embussar la font; mds o menys deia aixi: " A Iran dos aparells voladors xoquen", "A Iran un intent dercscat Nortamericà per alliberar uns segrestat a l'Embaixa-da", "A Iran 8 soldats morts en 1'acció d'alliberament". l a conti­nuació on el mateix to: "Lleugera alça del Dòlar deguda a aquesta acció".

Vaig estossegar vai xic sense perdre de ma la forquilla ni em-bruà j la-taula; no recordo si menjava o bd estava bevent però se­gur que l'aigua de la font em va fer mal; cl raig de noticies impor- \ tèrrit passava ja por altres esferes informatives. Vaig pensar: "Es­pero que no li canviïn els papers que td a la ma per la Biblia, per­què de la mateixa manera que destrueix Jcricò, construirà Jerusalem, aquest locutor".

Vuit morts que fan pujar el dòlar; vuit que ja no sdn, ansrven a una aventura al·lucinant i nomds varen inflar el raig de la ràdio i una mica els dòlars. Un nou concepte econòmic-: el "Petro-dolar" dona pas al "mort-dolar". Diuen que es detecta, on estudis fets, u-na gran insensibilitat de la gent per les tragèdies. No cal estudiar gaire; només engeguem la ràdio i escoltem el que vuit persones ja no sentiran.

Amadeu.—..^

LA "NEW WA VE' Los afíos 70, en general, han sido i uy proliferes musicalmen-

te. Hemos prosenciado la dosmembracidn del nuevo rock fàcil y sim­ple con el que nos deleitaban los Beatles, y visto sus diversas ma-nifestaciones desde los extremes màs sofisticades y complicades de bandas como los Pink Floyd, hasta la sencillez acompafíada de agre-sividad y no sin cierto espiritu de rebeldia de los grupos "Punk" pasando por el "Heavy Metal" o rock duro de los Led Zèppelin, o el sihfonismo de los Yes, Camel, E.L.O. , Gdnesis... Las nuevas crea-ciones màs o menes exitosas e intentes fustrados han sido múltiples però siempre con el rock como motivacidn, Este rock ha convivido con otros generós heredados que sobroviven hablendo sufrido cierta evp-lucidn como el "country". Tambien no podria dejar de mencionar a la llamada miisica-disco con un impresionatc triunfo en la pasada dèca­da (rocordemos la ficbrc de Travolta); y por lo tanto, aprovechando por las multinacionales para fines comcrciales. Personalmonte, pien so que su exito se dobid, y se debe, màs a su ritmo chabacano, a la publicidad montada a su alrcdedor, que a la calidad musical mèLs bien lamentable y decepcionante.

Así que, como todo aquello que aburre, falto de originalidad; he aqui a la miisica-disco autodestruycndose, y, producto de un can-sancio, nace la "Now Wake" o Nueva Ola^ no como algo sdlido y concr£ to sinó que es la síntesis de varies estiles.

A fines de los 70, en Inglaterra, pais do reconocida reputa-cidn musical, como reaccidn a la disco-music y al l^nguaje rockero

=21» •

iemasiado àmpuloüo, se VUJIVC a lo simplo, al dosenfado de Iso "E-unk" , ycro transformado , habiondo pcrdido su agrcsividad, sü.üviblcncia" , ^ nando on calidad y conscrvando la fuerza, la vitalidad quo siempre los oaractorizd^ A estc "punk" suaviaado, unos Ic han-anadido G1 "reggao" ,'jamaicano, o incluso ddbilv.3 dosis du disco sogün las dircccionds de cada ^rupo. Tomando, pues, un poco de todo , con las raíccs en el "punk" , la "New Wake", junto a úna nueva tendència a los anos 60, se abro n como la musica que definirà esta d(5oada, l£i generacidn de los 80. La mayoria do sus bandas como The Police , pioneres de esta música 0 Elvis Costollo, de los mejores, procedon Idgicamcnte del "Punk". Pe­rò otras empezardn con un "rock'n'roll" agresivo, luego pasaron a Dis­co y terminaren en la "Now Wake" .quo tantas posibilidades ofrecia. Tal os cl caço do "Blondic". Otros grupos adem^s de les mencionades son: c'oc Jr-kson, Teh Beat, The Tourists, The Pretenders, entro les mas pe-j'ü.l-rGS. En U. S.A. tonibidn ha.y una versión do la "New Wake" rcprosen-ida por les "The EJiack". Terminard planteando esta pregunta: Estamos om'.vrjos ya dentro de utij. nueva gcncracidn musical tan decisiva como ';jLe la de Les Beatles, 0 es una moda mds, un nuevo invento de las mul" Tinacienales discograficas para fin.;s comercialos? El tiempo lo deci-oirfí...

XAVIER NOGUÉ

ironíGs de la vida RADIO, TELaVISlO. CIUEIll

Com que aquest mes tenim poc espai, férem una mica de repàs a n aq.uests mitjans d'oci, d.e distracció, de ooncienciació, de consurnisrae, de transformació, d adulteració».,,, -Hesuinin formes de cormaiiicació que incideixen desmesuradaiiient en la vida de cada dia, i mes on concret la del "centro".

La ïíADIO que fou el primer, permet al mateix temps escoltai>-la i fer altres coses, un bon invont en la seva època, però actualment està molt desplaçada per la comoditat de l'imatge. No obstant, el moviment de srups marginals aicib "Ondes Lliures", es pot consi_ dorar una experiència important.

La TiSLEVISlO, sense voltes : és un producte manipulat i controlat, parcial, amb un en-foc consumista cent per cent, amb prograiaació molt fluixa en general, dominada pels productes "yaïiquia"| ajab poca collita propiaj els programes culturals gairabó es des-oonoixen, i sovint.quan algú fa un treball mínimament decent, s'ol fa desapareijcar. 0 ^é com "La Clave" aquest excel,lent progTama que nomós s'aguanta degut a la personali­tat d'on J,LBalbin, oi sou director-preaentador, que ha aconseguit reunir un bon equip de col.labora.dors, 2n resuia la calitat de la T,V,3,(tot sigui dit) ós totalment medio­cre i nefasta, a més les dues úniques cadenes estan sota el mateix control. ïés endevant mirarem de parlar sobre el famós informe de l'auditoria d'Hisenda, de la 'elevisió Catalana i del que mínimament creiem que tindria que ésser la televisió,

•'•1 CINEMA ós un camp mós ampli, mes treballat, a on hi podem apreciar grans obres, bé "irant oi montatge, constracció, arabicntacifi, fotògrafia,....o bó els tomos, psicolS-Cins, socials, testimoni, humor, -Tcunbó hi ha però, la part fluixa, films do íonsvim "far-iícst almericnse", fins a l'actual "eròtic-pomogràfic", olassificats "3"

I ('íac puedo horir la scnsibilidad del espootad.or...).Cosa q.uo darrerament a Lla^oate3?a, I 03 sol donar cada dijous, i dissorfeiamont (?) està comprovat que ós en el dia en qaò

-a taquilla és iiós bona. També un altre dia hem do parlar de la incoherència qxie una 1 -ocietat estat ariament oultiiral i recreativa, tingui de fer películes "S»'. D'altro

cuiïda toiiibé éb ió de tenir en compte, la gran acceptació quo tenen, ..i», ..?,-Per aosr-bar, com apuntava un amic, podriera fer els"oscaxs del ijous" ! A n'el "que siurt mós -atisfet, a n'ól "assisteix a cada sessió", a n'ól que "intenta passar desapercebut" a n'ól quo"no pot prescindir do la senyora" dic "ól" perquè clar, imperen ois. homes,.-Deu ésser que l'erotisme, només és cosa d'homes ? . . . . ,

joan ventura brugulat 16 de maig I98O

-22-

HEPATITIS, UN (-REU PROBLEBfiA.

STolire l ' a r r l lKica de l nou metges Segona rumoroE, secibla que aquesta ha. e s t a t oportuna, s o b r e t o t a r a que aque l l temut v i r u s de l 'Hepa­t i t i s n ' e s t à fen t de l e s seves ,

I es veu qúe s ' e s t à d i v e r t i n t força , j a que són v a r i s e l s c a ­sos que 8 'han donat en e l poble ,

Aix6 fa que l a feixia no manqui a cap dels enca r rega t s de l a s a ­l u t pdbl ioa ; però de t o t e s maneves, v a l jaés preveure que curesr , pe r taa^en compte a l anar pe l s c a r r e r s , ; e l v i r u s •• acecha" .

CARRBfi GANIXt CÍÍOTS, POPÍATS, RECS

Tots sabem l ' a f i c i d del jovent à l a moto, que sentim " a t o t drap p e l c a r r e r . Però e l que no sabíem és que e l s velxia del c a r r e r Ganix t o t a p r o f i t a n t que tenen un e i r e u i que podríem q u a l i f i c a r de d i f í c i l , a davant, mateix de l a po r t a , j a s ' . naven a f i c i o n a i t a l a idea d 'òrgan zar un'campionat t o t doiiant v o l t e s a l a "manzana".

Però ve t aquí que quan e l c i r c u i t e s tava a r r i b a n t a uns l í m i t s de pe: fecc id quasi i n i g u a l a b l e s a algii s« l i va acudi r que se podia asYal tar e l c a r r e r i penjar una pancartA de-maneuit- ho a ix í*

•Una a l t r e o p o r t u n i t a t pe r l ' è í l o c a l perduda ( s i s ' a s f a l t a ) .

-23- -i.