Butlletí de l’Església de Solsona...pagana. Maria, en canvi, la immaculada, la sense pecat....

Butlletíde l’Esglésiade Solsona

SETEMBRE - OCTUBRE - NOVEMBRE - DESEMBRE 2019NÚM. 781

Butlletí Oficial de l’Església de SolsonaEdita: Bisbat de SolsonaPl. Palau, 1 - 25280 SOLSONAGràfiques Muval - SOLSONADipòsit legal: L-568-1983Any 2019

Santa Seu 127

Santa Seu

DECRET DE LA CONGREGACIÓ PER AL CULTE DIVÍ I LA DISCIPLINA DELS SAGRAMENTS

Prot. N. 523/19

A instància de l’Excel·lentíssim Senyor Xavier Novell Gomà, bisbe de Sol-sona, amb carta del dia 27 del mes de setembre de 2019, en virtut de les facultats atribuïdes a aquesta Congregació pel Summe Pontífex FRANCESC, concedim i estem totalment d’acord que la memòria facultativa de sant Just, bisbe, ja inscrita en el calendari de l’esmentada diòcesi el dia 29 de maig, pugui ser transferida al dia 28 del mateix mes.

No obstant qualsevol cosa al contrari,

En la seu de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, el dia 5 del mes de novembre de 2019, en la memòria de santa Àngela de la Creu, verge.

Robert Card. Sarah Prefecte

Documents episcopals128

Documents episcopals

HOMILIA EN LA MISSA DEL NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA

Avui celebrem el naixement de la Verge Maria. Acabem d’escoltar la genea-logia de Jesús, aquest reguitzell d’avantpassats, de patriarques, de reis, d’idòlatres, de pecadors, de paganes i prostitutes. D’aquesta descendència pecadora i santa, Déu es va fer home.

El contrast fort en aquesta genealogia es troba en les dones que l’evangeli evoca. Totes menys una són grans pecadores: Tamar i Rahab, dones públiques, Rut, pagana. Maria, en canvi, la immaculada, la sense pecat. Ella, des de la seva concepció fou preservada del pecat original i tota la seva vida va viure en obediència i docilitat a Déu. Déu va fer néixer el seu fill d’una nissaga pecadora, com tota la humanitat. Déu va fer néixer el seu fill d’una noia pura i immaculada, sense participació de marit, com mostra l’evangeli d’avui.

El poble cristià, que ha contemplat Maria en tots els seus misteris, avui celebra el seu naixement. Poc sabem d’aquest moment de la seva vida. Només el nom dels seus pares: els sants Joaquim i Anna. Només el que podem imaginar com a conseqüència de la seva elecció divina: un naixement lluminós, pobre, senzill, piadós i ple de llum. Començaven els preparatius més immediats de la salvació i la llum de Déu començava com una albada en un món ple de foscor i tenebres.

El poble cristià ha ubicat en aquesta festa totes les advocacions marianes trobades. Avui, arreu del país, en cada lloc on es venera una imatge trobada de

Documents episcopals 129

la Mare de Déu, es fa festa. En aquell lloc, fa molts anys, va “néixer” la imatge estimada que ha estat motiu perquè els fidels puguin tenir Maria a prop, la puguin visitar, s’hi puguin emparar i experimentin la seva gràcia protectora.

L’estrofa més coneguda dels goigs de la Mare de Déu del Claustre m’és ocasió avui per a fer notar dues actituds bàsiques per a aquesta trobada amb Maria que és llum en les foscors de la nostra vida: “Un nen anant-hi a jugar, un dia a ses aigües queia, sa mare que mort el creia, així el va sentir parlar: Mareta no us afligiu, ja trobo qui ajuda em dóna, de la ciutat de Solsona, els vostres fills protegiu”. Les dues actituds són la confiança i la necessitat.

***

“Un nen anant-hi a jugar”. Aquí a Solsona, com arreu, la troballa de la Mare de Déu té un denominador comú. És un infant qui la troba. Els pastorets arreu de les muntanyes. Els infants de la Cirosa al Miracle, santa Bernadeta a Lurdes, els tres pastorets de Fàtima, aquells noiets a Medjourgoje. Sempre nens i nenes, noiets i noietes.

La infància i els trets d’aquest moment de la vida fan les persones especial-ment promptes i aptes per al misteri. L’infant és capaç de viure en un món de fantasia, la raó no l’esclavitza. Les coses poden succeir encara que no quadrin amb la raó. La realitat és més rica que allò que la testa pot capir. L’infant no treballa, sinó que juga. No cerca ansiosament la seguretat, sinó que gaudeix i confia. L’infant se sap protegit, s’arrisca perquè sap que té refugi en qui el vetlla i l’estima i, per tant, no té por. Es llança en braços del seu pare perquè està segur que no el deixarà caure. L’infant viu segons el cor i no segons el cap.

És per això que les aparicions i les troballes sobrenaturals han estat fetes als i pels infants. Els adults haurien vist alguna cosa estranya i haurien pensat que tenien una al·lucinació. Els infants van veure la Mare de Déu. Els adults haurien trobat una imatge que algú hauria amagat i n’hauria perdut la memòria, els infants varen trobar una imatge que miraculosament va voler fer-se propera a un poble per a protegir-lo i portar-lo a la fe.


Nosaltres celebrem la troballa de la Mare de Déu del Claustre perquè un nen va anar a jugar allà on ella es trobava. Un nen jugant trobà la que havia de ser Mare i Patrona de la nostra ciutat. Trobà la que havia de configurar una gran part de la nostra cultura i història. Sense aquella troballa probablement Solsona no hauria passat d’un raconet insignificant. No hauria crescut la canònica de Santa Maria, no s’hauria aixoplugat al seu voltant una vila, no hauria estat escollida com a seu episcopal, no hauria esdevingut ciutat ni cap de partit judicial, no hauria estat cap de comarca, no hauria desenvolupat la festa i tota la idiosincràsia popular solsonina.

Sense esdevenir nens, és impossible que ens acostem amb l’actitud adequada a aquesta capella i puguem cadascú fer la nostra personal troballa. Maria del Claustre només es troba si en la nostra vida hi ha un espai per al misteri, per a allò que no cap en el nostre cap. Només si hi ha un espai per a gratuïtat, per a allò que no rendeix ni provoca seguretat. Només hi ha troballa si hi ha confiança, si comptem que hi ha unes mans que ens poden sostenir i que ens alliberen de la por.

Els adults només ens podem fer infants si ens fem petits, si esdevenim confiats. Quan un adult fa la criatura: juga com una criatura, fa una rebequeria o plora perquè no pot aconseguir alguna cosa, tots ens adonem que alguna cosa grinyola. Quan Jesús diu que si no ens fem com els infants no entrarem en el regne del cel, ens posa per model Maria i Josep, que no fan rebequeries, sinó que es fan petits i dòcils, confiats i abandonats a la providència. Maria s’abandona en el seu sí irracional i confiat. Josep és dòcil a la moció de l’àngel que en somnis li revela l’incomprensible.

Es tracta de fer-se petit: de confiar; de venir a aquesta capella i de genolls davant la mare, confiar-li-ho, posar-ho tot a les seves mans, deixar de controlar i manipular, poder descansar. Es tracta d’esperar la seva actuació en el nostre cor i en els cors dels altres. Pensem en el munt de situacions i problemes en els quals com més potinegem més s’emboliquen i s’espatllen: a casa, a la feina, en les amistats... No us sembla que moltes vegades faríem molt millor venint al Claustre per a dir-li a Maria: no puc, no sé què fer, no me’n surto, a les teves mans! Qui ve així, pot trobar-se amb Maria: pot sentir la seva presència maternal i protectora, pot sentir el seu consell alliberador i il·luminador.


Fem-nos petits i venim sovint a conversar i descansar amb la nostra mare.

***

A Solsona, la troballa té un element especial: el miracle. “Un nen anant-hi a jugar, un dia a ses aigües queia, sa mare que mort el creia, així el va sentir parlar: Mareta no us afligiu, ja trobo qui ajuda em dóna...”

El naixement de la Mare de Déu, a Solsona, va acompanyada no només de la candidesa receptiva de la infància, sinó també de la fragilitat necessitada d’un accident, d’un perill de mort.

L’infant, qui sap si esvalotat rere una pilota que rodola dramàticament cap al pou, es llença confiat i cau pel forat. La Mare, a Solsona, amb una pedagogia i una condescendència meravellosa, vol ser trobada no només per un que sigui petit, sinó també pel qui es troba necessitat.

L’infant durant uns instants experimenta el vertigen, s’adona que la festa s’ha convertit en drama i sent com es trasbalsa el seu cor veient-se submergit en unes aigües profundes, fosques i mortals. Com a nen, no té ni temps ni esma per agafar-se als sortints dels murs; ell, com quan cau jugant a la plaça, espera el socors de la seva mare amatent i, oh sorpresa!, unes mans l’acullen a la falda i el salven. Ha trobat qui ajuda li dona.

Maria, a Solsona, es fa: ajuda en la necessitat; sosteniment en la caiguda; falda amorosa en la pena i el desconsol; guarició per als ferits i masegats.

La malaltia, el dolor físic, l’enfonsament psíquic o moral ens fa impotents, necessitats, incapaços de lluitar i d’eixir de la nostra situació. Tots, petits i grans, davant del dolor i la malaltia, necessitem cura, ajuda i consol.

Sovint ens costa fer-nos petits i, per tant, se’ns fa difícil trobar Maria. En canvi, ens és molt més fàcil experimentar fragilitat i necessitat. Qui no està malalt d’alguna cosa? Qui pot dir que no té alguna relació emmalaltida? Qui va sobrat d’estimació o està en paus amb tothom? Qui no viu afeixugat per cap esclavitud o addicció? Qui es val per ell mateix i no necessita de res ni de ningú?


La humanitat no es divideix entre sans i malalts, es divideix entre vulne-rables i addictes. La humanitat està tota ella malalta i es divideix entre els que ho reconeixen i cerquen ajuda i els que no ho volen reconèixer i anestesien el seu dolor amb el consum, el plaer, el domini sobre els altres i totes les addiccions que us pugueu imaginar.

Solsonins, tenim el privilegi que la nostra estimada Mare ha volgut ser tro-bada per un necessitat, per un accidentat. Ella ens espera en els nostres pous, ens sosté en les nostres caigudes, ens guareix en les nostres ferides. Veniu al Claustre i deixeu-vos agombolar a la seva falda. Conteu-li les vostres dificultats i necessitats i deixeu que ella faci un miracle.

***

A Solsona, troba Maria qui es fa petit i qui es reconeix necessitat. A Solsona, troba una mare, una protecció i una ajuda, qui ve a aquesta capella no de visita, sinó a cercar ajuda.

Solsona, 8 de setembre de 2019

HOMILIA EN LA MISSA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

Ahir, solemnitat del naixement de la Mare de Déu, us predicava, en el primer ofici solemne de la festa major, sobre la troballa de la Mare de Déu i sobre les dues actituds necessàries per al cristià per a poder trobar-se avui amb Maria.

Avui, solemnitat de la Mare de Déu del Claustre, a propòsit d’aquest evangeli de l’Stabat mater dolorosa, vull oferir-vos una senzilla reflexió sobre una de les obres principal de Maria en aquells deixebles de Jesús que, després de trobar-se amb ella, l’acullen a casa seva.

Com hem sentit, abans de la mort, Crist, com a darrera missió i encàrrec, va confiar la seva Mare al deixeble estimat i va confiar a Maria tots els seus deixebles,


d’aleshores i de sempre. Joan, el deixeble estimat, va fer ben concret aquest doble encàrrec i va acollir Maria a casa seva.

Acollir Maria a casa és la resposta senzilla i concreta de qui s’ha trobat amb ella. Fixeu-vos-hi. A la casa de tots, a la catedral, hem acollit Maria i li hem concedit l’estança més bella i més digna. Qui més i qui menys, tothom a Solsona, té una estampa, una làmina o una imatge de la Mare de Déu del Claustre. Això, però, no és només una expressió externa d’aquesta acollida. Tenir Maria a la pròpia llar vol dir principalment que ella té un paper en la nostra quotidianitat, que ella és escoltada, que ella pot intervenir en la nostra vida.

Així, doncs, què fa Maria a favor dels qui l’acullen a casa seva? Tornem de nou als goigs: “Puix tant amor ens teniu, per ser la nostra patrona, de la ciutat de Solsona els vostres fills protegiu”.

Maria protegeix els seus fills. I com una mare, els protegeix prevenint, curant i consolant.

***

Prevenint

Les mares, especialment amb motiu del primer fill i sobretot quan són petits, estan sempre vetllant i quan intueixen un perill per al seu patufet, corren i l’agafen, quasi al vol. Sempre estan atentes i pensant a evitar que pugui prendre mal: que travessi el carrer esbojarrat, que s’emparri en una cadira o en una taula i caigui, que es regiri mentre dorm i caigui del llit, que furgui en un endoll i s’enrampi, que engoleixi alguna cosa estranya i s’ennuegui... Aquest instint maternal de prevenir el mal per als fills està especialment viu en la infantesa, però no marxa mai: ni en l’adolescència dels fills, ni en la seva joventut, ni tan sols quan s’esqueren i marxen de casa. Si de nit les mares es despertaven per causa d’un petit gemec del nadó, encara senten quan s’obre la porta de matinada quan els fills joves tornen de sarau. Les mares sempre preveuen els perills i prevenen els seus fills.


Maria és Mare i ens prevé dels perills. Ella, però, bona i respectuosa, cons-cient que sovint les caigudes són el camí més dret cap a una vida autèntica, no s’avança ni fa de veu de la consciència. Ella ens prevé quan nosaltres li expliquem els nostres dubtes, les nostres temptacions. Si davant d’una decisió no voleu errar: apropeu-vos a la seva capella i expliqueu-li el dilema, agafeu amb la mà la medalla que porteu al pit, mireu l’estampa que porteu a la cartera i demaneu-li que amb paraules de mare us previngui.

Maria sempre té una paraula prudent i sàvia. Ella com ningú va escoltar el seu Fill i va guardar en el seu cor totes les seves paraules. Ella és la millor mestra, la millor consellera, la millor guia. Ella resumeix tots els seus consells maternals amb les paraules que va dir a les noces de Canà: “feu tot el que Ell –es referia a Jesús– us digui”.

Ella porta a l’evangeli, ella fa memòria de la Paraula que Déu ens ha adreçat –la vida, paraules i obres de Jesús–: llum per a tothom que vol viure en la veritat i no vol sucumbir en les errades que desgavellen la vida i porten sofriment i desconsol.

Maria protegeix els seus fills, tots els seus devots de Solsona, prevenint, estalviant errades i sofriments.

***

Curant

Hi ha una escena a la pel·lícula “La Pasión” de Mel Gibson que ens és suggerent per a captar aquesta segona dimensió de la protecció que Maria té per a cadascun de nosaltres. Jesús, tal com diu la tradició, es troba amb la seva mare en el Via Crucis. En aquella mirada i aquell gest de la Mare per alleugerir el dolor del seu fill destrossat, Jesús representa que fa memòria de quan era petit i després de caure i fer-se una rascada, Maria, la seva mare, el cura.

Quantes vegades la nostra mare terrena ens ha curat. Les patacades de quan érem petits –traus, ferides, cops i blaus–. Quantes vegades, ens ha vetllat quan teníem febre i ens ha subministrat tota mena de medicines i cures per a fer-nos


marxar el malestar i el dolor. Quantes vegades ens ha portat al metge. No ho sé vosaltres, però jo recordo les primeres experiències de trobar-me malament quan ja m’havia independitzat i em sortia d’anar cap a casa perquè em cuidés la meva mare, de trucar-li perquè m’acompanyés al metge.

Maria ens protegeix curant-nos. Segurament hem visitat més el Claustre a plorar que no pas a demanar llum. Els homes i les dones, des del començament, a causa del primer pecat, tendim més aviat a demanar perdó que a demanar permís. Bé, ara no fem ni una cosa ni l’altra. I així ens va. Qui està malalt i no demana ajuda, no millora, empitjora. Qui pateix una addicció i no cerca remei, cada dia està més enganxat i és més incapaç de sortir-se’n tot sol.

Maria no renya, no despatxa a qui s’apropa afeixugat per les errades i els pecats. Ella atén amb tant o més amor aquell que no li ha permès que el previngui i apareix apesarat per la pena i el dolor. Ella no només escolta. Ella no es limita a permetre que esplaiem el nostre cor i contem allò que ocultem per vergonya o perquè no ens fereixin més i més. Maria no només escolta, no només mira insinuant que potser ens quedem en la superfície i hem de ser més francs i més sincers, malgrat que ens avergonyeixin immensament les nostres misèries més privades. Maria, a més, té un ungüent meravellós que cura totes les ferides, té un remei que torna la salut a qui està malalt a causa del seu pecat. El seu ungüent és el cos i la sang de Jesús que va recollir a la seva falda als peus de la creu. El seu remei és el perdó de Jesús, és l’amor al qual ella es va unir en el misteri redemptor de la creu. Maria, mare de l’Església, ens apropa a les medecines que el seu Fill va deixar en mans de la seva Església: eucaristia i reconciliació.

Has errat. La teva vida va de mal en pitjor. No te’n surts. No somrius si no beus. No experimentes joia quan estàs amb els altres. Penses que, per la misèria de vida que t’ha tocat, millor no haver nascut. Vine a Maria, la mare t’oferirà les medicines que necessites. La mare et mostrarà el seu fill, i els germans del seu fill que avui i aquí administren els seus remeis. Qui conta a Maria les seves xacres es prepara per poder confessar, per poder demanar ajuda, per deixar-se curar, sigui per un miracle extraordinari o pels miracles ordinaris, els que Jesús opera a través de la seva Església. Els que més li agraden a Maria.


Maria protegeix els seus fills esgarriats i ferits, curant, oferint els remeis que guareixen les ànimes malaltes.

***

Consolant

Maria, però, als peus de la creu ni prevé ni cura. Allí, contemplant el sofri-ment de Crist, un sofriment escollit i abraçat per amor al Pare i a la humanitat, ella consola. És present. Dreta, valenta, participant íntimament del sofriment del seu Fill i consolant-lo amb la seva presència.

Potser allò que identifica més la tasca protectora d’una mare és, precisament, la seva capacitat d’unir-se al sofriment dels seus fills i d’estar a la seva vora, fent costat, ajudant a portar el dolor. El pare guia, el pare també cura, però li costa més estar present en el dolor, consolar, sofrir amb el fill. La mare és la que té un cor capaç d’aquesta tercera dimensió protectora que, pel fet de ser més passiva, sembla menys important, però que és fonamental.

La nostra vida no es juga en els encerts o en els errors. Tampoc no es juga en si podem guarir les nostres malalties i pecats. La nostra vida es juga en si som capaços de viure en l’amor. I el camí per arribar a viure en l’amor té com a lliçons claus el fet de saber estimar crucificadament, saber estimar els qui no ens estimen, aconseguir que els qui ens “victimitzen” no ens castrin la capacitat d’estimar.

Conflictes entre germans, entre amics, entre esposos, això és el pa nostre de cada dia. La felicitat es juga en la gestió d’aquests conflictes. La felicitat la troba qui és capaç d’estimar com Jesús en aquests conflictes. I aquesta lliçó no és fàcil. Difícilment l’aprova qui no té al costat algú que sap consolar i estar present exorcitzant les dinàmiques d’odi que volen frustrar les nostres vides. Tots sabem que no té amics ni germans ni esposa o marit qui no ha après a estimar, és a dir, a perdonar. Quan perdonar suposa que t’arrenquen alguna cosa d’aquell cor atapeït d’amor propi, quan perdonar suposa morir a tu mateix, només si tens a la vora una mare que, lluny d’estimular-te a abandonar, et sosté perquè estimis més, pots aconseguir-ho.


Estàs en aquestes lliçons vitals? Has tingut molts exàmens sobre l’amor i de moment els has suspès tots? Vine al Claustre i demana-li a la Mare que estigui al teu costat. Demana-li a santa Maria del Claustre que t’ajudi a suportar la mort del teu ego, de permetre que sigui crucificat i que així aprenguis a estimar.

Maria, sobretot, protegeix els seus fills, consolant, acompanyant en la gran assignatura de la vida: aprendre a estimar com Jesús.

***

Avui acabo la meva homilia d’una manera diferent. Fent-vos un prec molt concret.

Avui que hi som tots, solsonins i visitants, avui que tenim entre nosaltres per primera vegada l’actual president de la Generalitat.

Quan acabem aquest ofici, l’orgue que acompanya les nostres celebracions callarà durant una bona temporada. Avui, si Déu vol, i amb l’ajuda de tots, el sentirem per darrera vegada en els seus límits i en el seu envelliment. Perquè tots els experts en destaquen l’excepcionalitat i malauradament també el mal estat en què es troba. Que no us enganyi l’orella, si el sentim tan bé és gràcies als bons organistes que ens acompanyen en les nostres celebracions. Ells saben els trucs perquè no acabem sentint un guirigall. Després d’anys de somnis, des de fa uns mesos, una comissió impulsada pel capítol catedralici ha iniciat el procés de restauració de l’Orgue de la Catedral de Solsona.

És el darrer orgue històric i monumental que resta pendent de restauració a Catalunya. Una peça que no acabem de valorar, que té un cor del segle XVI i una forma actual del XVIII. Les vicissituds de la història i la cura dels organistes de la catedral han permès que, malgrat tot, hagi sonat fins avui, però les més de 30.000 peces i els 3.165 tubs necessiten urgentment una restauració. Aquesta setmana, Molt Honorable Sr. President, baixo a entrevistar-me amb la consellera de Cultura per accedir a una subvenció de la convocatòria dels ajuts Feder-patrimoni. Aquest mes d’octubre, estimats germans, es presentarà en un acte, al Teatre Comarcal, tot el projecte.


I aprofito, avui que ens acompanyen les nostres autoritats nacionals, locals i comarcals, per a demanar-los que se sumin a aquest projecte tan important per a la nostra catedral de Solsona, però, no ho dubteu, també per a la cultura, la música i el patrimoni de Solsona, el Solsonès, la diòcesi i, en definitiva, de Catalunya.

Avui que es Festa Major, posem aquest projecte i tants d’altres de la nostra ciutat als peus de la Mare de Déu del Claustre.

Solsona, 9 de setembre de 2019

HOMILIA EN LA MISSA DE LA NIT DE NADAL En les vigílies d’aquest Nadal, el Papa ens ha sorprès amb una bonica carta

apostòlica, molt breu i entranyable, sobre el significat i el valor del pessebre. Es titula Admirabile Signum i ens l’ha enviada per “encoratjar la bella tradició de les nostres famílies que en els dies previs al Nadal preparen el pessebre” i per compartir el seu desig que “aquesta pràctica mai no s’afebleixi”, al contrari, “allí on hagués caigut en desús, sigui descoberta de nou i revitalitzada” (AS 1).

Aquesta senzilla, bella i profunda reflexió papal em mou a predicar-vos els evangelis de totes aquestes festes de Nadal a partir dels elements i els personatges del pessebre tal com el Papa els glossa.

Ahir, a la missa del gall vaig comentar: “el cel estrellat en la foscor i el silenci de la nit”; “els paisatges, especialment les ruïnes de cases i palaus antics”; també vaig dir una paraula sobre “les muntanyes, els rierols, les ovelles i els pastors” que avui vull repetir a propòsit de “l’estrella i els àngels”.

Avui, en aquesta missa solemne de Nadal, comento també “els captaires” i “totes les altres figures que no tenen cap relació amb els relats evangèlics”. Reservo Josep i Jesús per al diumenge vinent. Maria per al dia de Cap d’Any. I els reis mags, per al dia de l’Epifania.

***


Quina emoció hauria d’acompanyar-nos mentre col·loquem en el pessebre les muntanyes, els rierols, les ovelles i els pastors! D’aquesta manera recordem, tal com havien anunciat els profetes, que tota la creació participa de la festa de la vinguda del Messies. Els àngels i l’estrella són el senyal que també nosaltres estem cridats a posar-nos en camí per a arribar a la cova i adorar el Senyor.

«Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber» (Lc 2,15), diuen els pastors després de l’anunci fet pels àngels. És un ensenyament molt bell que es mostra en la senzillesa de la descripció. A diferència de tanta gent que pretén fer altres mil coses, els pastors es converteixen en els primers testimonis de l’essencial, és a dir, de la salvació que se’ls ofereix. Són els més humils i els més pobres els qui saben acollir l’esdeveniment de l’encarnació. A Déu que ve a la nostra trobada en el Nen Jesús, els pastors responen posant-se en camí cap a Ell, per a una trobada d’amor i d’agradable sorpresa. Aquesta tro-bada entre Déu i els seus fills, gràcies a Jesús, és el que dona vida precisament a la nostra religió i constitueix la seva singular bellesa, i resplendeix d’una manera particular en el pessebre.

Quin gran contrast entre els habitants de Betlem que tanquen les portes a la visita i els pastors que cerquen il·lusionats “un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora”. Podríem dir que el pessebre ens representa les dues grans actituds vitals davant el misteri de la vida: la indiferència, paradoxalment disfressada de brogit i d’hiperactivitat; i la curiositat, sorprenentment centrada en la contemplació silenciosa.

Els habitants de betlem estan enfeinats i atabalats pel gran nombre de vi-sitants i per les oportunitats econòmiques que els procura. Els pastors, en canvi, dormen al ras vetllant pels ramats. Els homes i les dones d’avui que no som ca-paços d’aturar-nos i de vetllar al ras, de cercar en l’evangeli, despullats d’aprioris i de claus d’interpretació humanes, no podem trobar el sentit de la vida, no podem descobrir que Déu ens ha visitat en la història de Jesús. És impossible que com els pastors, a partir de petits o grans signes, ens apropem a l’evangeli i ens deixem il·luminar per la bellesa del misteri d’un Déu fet home en la pobresa de Betlem, en l’anonimat de Natzaret, en el desconcert de Galilea i en l’escàndol de Jerusalem i en el desbordament d’Emmaús.


***

Tenim el costum de posar en els nostres pessebres moltes figures simbòli-ques, sobretot les de captaires i de gent que no coneixen una altra abundància que la del cor. Ells també són a prop del Nen Jesús per dret propi, sense que ningú pugui foragitar-los o allunyar-los d’un bressol tan improvisat que els pobres al seu voltant no desentonen en absolut. De fet, els pobres són els privilegiats d’aquest misteri i, sovint, aquells que són més capaços de reconèixer la presència de Déu enmig nostre.

Els pobres i els senzills en el Naixement recorden que Déu es fa home per a aquells que més senten la necessitat del seu amor i demanen la seva proximitat. Jesús, «mans i humil de cor» (Mt 11,29), va néixer pobre, va portar una vida sen-zilla per a ensenyar-nos a comprendre l’essencial i a viure d’això. Des del pessebre emergeix clarament el missatge que no podem deixar-nos enganyar per la riquesa i per tantes propostes efímeres de felicitat. El palau d’Herodes és al fons, tancat, sord a l’anunci d’alegria. En néixer en el pessebre, Déu mateix inicia l’única revolució veritable que dona esperança i dignitat als desheretats, als marginats: la revolució de l’amor, la revolució de la tendresa. Des del pessebre, Jesús proclama, amb humil poder, la crida a compartir amb els últims el camí cap a un món més humà i fratern, on ningú no en sigui exclòs ni marginat.

***

Amb freqüència als infants —però també als adults!— els encanta afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. I, no obstant això, aquesta imaginació pretén expressar que en aquest nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura. Del pastor al ferrer, del forner als músics, de les dones que porten gerres d’aigua als nens que juguen…, tot això representa la santedat quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia, quan Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina.

***


Aquest dia de Nadal, abans de seure a taula amb tots els que estimem, mirem les figures del pessebre i pensem a qui ens assemblem. Als pastors, als captaires que cerquen, que es troben a gust amb Jesús? A la bona gent que viu la quotidia-nitat segons l’evangeli perquè se senten protagonistes humils de la història que va començar aquell primer Nadal? Als habitants del palau d’Herodes que viuen en la disbauxa i pendents del plaer? Als atabalats habitants de Betlem que viuen pendents de treballar i fer calerons, indiferents a la vida nova que ens porta aquest Salvador humil nascut enmig d’ells?

Avui, davant del pessebre, mirant l’infant deixem-nos tocar el cor i esde-vinguem pastors i pobres.

Solsona, 24 de desembre de 2019


COL·LECTES MANADES 2020

Decret 09/19. Solsona, 31 d’octubre de 2019

Per tal que hi hagi constància de les col·lectes que han de fer-se a la diòcesi durant l’any 2020, d’acord amb les indicacions de la Santa Seu i el calendari aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola,

Disposo el següent,

1. Les col·lectes manades a la diòcesi de Solsona per a l’any 2020 són les següents:

- Infància missionera, dia 26 de gener- Mans Unides -Contra la fam-, dia 9 de febrer- Seminari, dia 22 de març- Llocs Sants -Terra Santa-, dia 10 d’abril- Clergat Nadiu, dia 3 de maig- Càritas diocesana, dia 14 de juny- Sant Pare, dia 29 de juny- Domund, dia 18 d’octubre- Germanor -Església diocesana-, dia 8 de novembre

2. És responsabilitat de cada rector decidir si es faran dues col·lectes el ma-teix diumenge (una ordinària i una a través del sobre propi de la col·lecta manada) o bé una de sola (destinada exclusivament a la intenció de la col·lecta manada).

3. Des de la cúria diocesana o de les delegacions corresponents, els rectors de les parròquies rebran, amb la deguda anticipació, els cartells, materials i sobres per a cada una de les col·lectes manades.


4. Recordem l’obligació de les parròquies de fer cadascuna de les col·lectes manades establertes en el llistat que acompanya aquest decret.

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona.

+Xavier Novell, Bisbe de Solsona

Per manament del Sr. Bisbe

Júlia Ayala i VilardellSecretària general-cancellera


INICI DE LA VISITA PASTORAL A LA UNITAT PASTORAL PARROQUIAL DE CERVERA

Decret 11/19. Solsona, 13 de novembre de 2019

Atès que el cànon 396&1 del Codi de Dret Canònic estableix que “el bisbe té l’obligació de visitar, en tot o en part, la diòcesi cada any, de manera que almenys cada cinc anys visiti tota la diòcesi”,

Atès que el Directori sobre el ministeri dels bisbes (núm. 166) considera que la visita pastoral és un dels mitjans més apropiats perquè el bisbe es trobi amb tots els seus fidels per tal de conèixer-los, dirigir-los, exhortar-los a viure la fe i la vida cristiana i, també, per comprovar l’eficiència dels serveis pastorals,

Atès que el Concili Provincial Tarraconense (Resol. 124) disposa que la visita pastoral s’adapti als requeriments i a les situacions d’avui i sigui un moment fort i dinamitzador de la comunió i de la missió d’una Església local,

Atès que per decret 25/18, de 9 de novembre de 2018, es van suprimir els arxiprestats i es van establir les unitats pastorals parroquials,

Pel present disposo el que segueix:

Primer: Des del mes de setembre fins al mes de desembre de 2019 faré la visita pastoral a la unitat pastoral parroquial de Cervera.

Segon: Els diumenges se celebrarà l’eucaristia en les parròquies que nor-malment tenen missa dominical; el Sr. Bisbe convidarà els fidels a participar d’una setmana especial, en la qual cada dia al vespre hi haurà un ensenyament, un temps de pregària, l’eucaristia i un àpat fratern; la visita pastoral conclourà amb una missa a la parròquia de referència de la unitat pastoral parroquial.

Tercer: Es visitaran les comunitats religioses, els malalts i les residències geriàtriques que ho demanin.


Quart: El senyor rector de la parròquia de referència contestarà el qüestionari tramès per la Secretaria General referent a les dades bàsiques de les comunitats pa-rroquials, l’acció sacramental i altres dades que en cada cas es considerin necessàries.

Cinquè: En acabar la visita pastoral es comunicaran per escrit les disposicions episcopals conclusives. Se’n conservarà un exemplar a l’arxiu de la parròquia de referència i un altre a la Secretaria General del bisbat.

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona

+ Xavier Novell, Bisbe de Solsona

Per manament del Sr. Bisbe

Júlia Ayala VilardellSecretària general-cancellera

Consell Presbiteral146

RESUM DE LA REUNIÓ DEL MES DE NOVEMBRE

La formació permanent del clergat. Revisió de la nostra tradició a la llum de la nova Ràtio sobre la formació sacerdotal

Es parla i s’analitza la formació del clergat: com està en aquests moments, el que es fa actualment, el que s’ha intentat dur a terme, el que proposa la Ràtio sobre la formació sacerdotal, com valorem el que tenim i quina metodologia hau-ríem d’utilitzar.

- Es constata que actualment com a formació hi ha: el pelegrinatge sacer-dotal, els recessos, els exercicis espirituals, les jornades de formació pastoral i la formació en lideratge.

- Es comenta que el que s’ha intentat dur a terme sense gaire èxit han estat: els dimecres sacerdotals amb el bisbe, els dijous sacerdotals...

- La Ràtio proposa no només formació teològica, sinó l’acompanyament pastoral, la fraternitat sacerdotal, la cura dels capellans grans, els desafiaments...

- S’hauria de prendre consciència sobre la importància de la formació, de la fraternitat tenint en compte les circumstàncies personals de cadascú, comprendre i reconèixer els propis límits, saber acompanyar les persones.

- Es planteja fer una comissió de capellans que pugui analitzar la metodo-logia utilitzada i/o fer una enquesta per conèixer el grau de satisfacció que hi ha en aquests moments.

Consell Presbiteral

Equip de Visió 147

RESUM DE LES REUNIONS

Revisió de la metodologia del treball de l’equip

S’ha revisat la metodologia de l’equip de visió, el treball fet fins ara, les relacions dels membres de l’equip, la periodicitat de les reunions i la conveniència de fer venir un coach que pugui ajudar en el treball d’equip.

Pla d’acció per als treballadors apostòlics

S’ha fet un treball sobre la tasca i funcions dels treballadors apostòlics. S’ha definit quin ha de ser el seu perfil i s’han tingut en compte alguns aspectes com ara la vocació, la maduresa humana, la seva missió i el finançament. S’ha definit un pla de treball que s’haurà de concretar.

Criteris per a un pressupost diocesà en clau de visió

S’ha fet un treball de reflexió sobre les partides diocesanes de cara al pressu-post 2020. S’ha analitzat quines són les partides que van més amb la visió, quines no hi van i quines s’haurien de canviar. Després de l’anàlisi i les aportacions de cadascú, l’ecònoma diocesana prepararà el pressupost i mirarà de tenir en compte alguns dels aspectes analitzats.

Comissió d’acompanyament integral a les parròquies

Aquesta comissió presenta els primers passos fets en referència a un acom-panyament integral de les parròquies que inclogui tots els aspectes necessaris i ordeni totes les propostes.

Equip de Visió

Secretaria General148

NOMENAMENTS

El Sr. Bisbe ha signat els següents nomenaments:

- Mn. Joan Lladó i Vilaseca, rector de la parròquia de Santa Maria de Cas-tellar de n’Hug.

- Mn. Miquel Farràs i Farràs, rector de les parròquies de Sant Martí de Saldes, Sant Serni de Maçaners i Sant Andreu de l’Espà.

- P. Luis Roberto Mejía Salazar, OM, vicari de les parròquies de Sant Ramon de Sant Ramon, Sant Pere de Castellnou de les Oluges, Santa Maria de Freixe-net, Santa Maria de Gàver, Sant Martí de Gospí, Sant Julià del Llor, Sant Jaume de la Manresana, Sant Pere de Montfalcó Murallat, Sant Jaume de Montpalau, l’Assumpció de les Oluges, Sant Jaume de Portell, Sant Miquel de la Prenyanosa, Sant Pere de Sant Domí, Sagrat Cor de Jesús de Sant Guim de Freixenet, M.D. de Sant Guillem de Sant Guim de la Plana, Sant Andreu de Sant Guim Vell, Sant Pere de Santa Fe, Sant Martí de la Tallada, Sant Salvador de Tarroja, Santa Magdalena de Vergós Guerrejat i Santa Maria de Viver de Segarra.

- Sr. Antoni Cid i Briansó, renovació de delegat diocesà del Diaconat Per-manent.

- Sra. Rosa Cases i Grau, renovació de notària-secretària del Tribunal Eclesiàstic.

- Sra. Yolanda Clotet Caraballo, delegada d’Obres Missionals Pontifícies.

Secretaria General

Seminari 149

PELEGRINATGE AMB EL SR. BISBE

Els seminaristes, acompanyats del Sr. Bisbe, van pelegrinar els primers dies de setembre a Baeza, Còrdova i Montilla seguint la ruta de sant Joan d’Àvila, apòstol d’Andalusia i patró del clergat espanyol. El grup va poder pelegrinar, des-cobrir, esbargir-se i pregar. Van conèixer sant Joan d’Àvila i com el seu testimoni de pobresa i entrega al Senyor va convertir tantes persones. Cal destacar el generós acolliment per part de tots aquells que els van acompanyar i els van rebre, gràcies als quals pogueren gaudir d’uns bonics dies de fraternitat.

INICI DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ A BARCELONA

Amb unes solemnes vespres presidides per l’Arquebisbe metropolità de

Tarragona, Mons. Joan Planellas, el dia 2 d’octubre va tenir lloc la festa d’inici del curs 2019-2020 a la seu del Seminari Major Interdiocesà a Barcelona, amb la presència dels bisbes, rectors dels seminaris integrats en l’Interdiocesà i els alumnes.

L’Arquebisbe va demanar a tots que iniciessin el treball i l’acompanyament formatiu de creixement amb il·lusió i esperança, deixant-se guiar per l’Esperit que tot ho fecunda.

Posteriorment va tenir lloc un sopar de germanor amb una acollida especial per al nou Arquebisbe metropolità i per als nous seminaristes que comencen el seu itinerari formatiu inicial.

Seminari Major

Seminari150

VISITA A EMMAÚS RURAL

El dia 13 d’octubre, el Sr. Bisbe acompanyat de quatre seminaristes va visitar la casa Emmaús Rural de Granyena.

En Miquel i la Conxi, amb els seus fills, Èlia i Joan, van rebre els convidats amb un dinar fraternal. En un ambient molt distés alguns dels que viuen a la casa van poder compartir la seva experiència, agraint i explicant com la convivència a la casa els hi havia canviat la vida.

Alguns dels seminaristes no coneixien la realitat d’Emmaús Rural i van quedar gratament sorpresos de veure el que el Senyor estava fent a través d’aquesta petita comunitat.

Protecció de Menors 151

CONCLUSIONS DE LA INVESTIGACIÓ DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA DE PROTECCIÓ DE

MENORS I ADULTS VULNERABLES I DECLARACIÓ OFICIAL DE LA

DIÒCESI DE SOLSONA

En una iniciativa pionera impulsada pel bisbe de Solsona, la Delegació Diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables conclou que, durant els anys 50 i 70, dos capellans del bisbat de Solsona van abusar de vuit menors.

Els dos abusadors són difunts i cap de les víctimes no vol revelar la seva identitat.

El Sr. Bisbe condemna els fets, demana perdó a totes les víctimes, els ofereix ajuda i es compromet a treballar perquè no es torni a produir cap mena d’abús a la diòcesi de Solsona.

CONCLUSIONS

El febrer passat, el Sr. Bisbe es comprometia, en un escrit al Full Diocesà, a obrir una oficina d’atenció a les víctimes d’abusos sexuals a menors i adults vulnerables per part de clergues diocesans, a analitzar els arxius des de l’any 1930 i a fer públics els resultats d’aquests treballs. Aquest compromís fou una de les concrecions a la diòcesi a partir de la nota de la Conferència Episcopal Tarraco-nense, de 12 de febrer, arran de les informacions sobre abusos a menors per part de clergues a Catalunya.

Protecció de menors

Protecció de Menors152

Poc després, el Sr. Bisbe va crear la Delegació Diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables i l’oficina d’atenció a les víctimes d’abusos sexuals. Aquesta delegació està formada per: la Sra. Clara Carbonell i Morago, treballadora social; Mn. Josep Maria Vilaseca i Ribalta, llicenciat en teologia moral; la Sra. Teresa Gené i Camps, psicòloga i mestra; i el Sr. Antoni Cid i Briansó, advocat. Immediatament, varen fer públic una adreça de correu electrònic [email protected] i un número de telèfon -677 830 503.

Aquesta iniciativa fou reforçada, el mes de maig, pel Motu Propio Vos estis

lux mundi, del papa Francesc, que obliga a totes les diòcesis, individualment o en grup, a crear una oficina d’atenció a les víctimes o un mecanisme que faci aquesta funció, abans del dia 1 de juny de 2020 (art. 2&1).

Durant aquests mesos, la delegació ha investigat exhaustivament qualsevol rumor d’abús sexual i ha confiat al vicari general i a un altre prevere la revisió de tots els arxius a la recerca de possibles denúncies contra clergues diocesans1 i, si fos el cas, les passes realitzades per l’ordinari de cada moment.

S’han rebut 4 informacions i s’han investigat 3 murmuracions. Després d’un treball exhaustiu, en el qual la proactivitat de la delegació ha estat decisiva, s’han estudiat 4 possibles casos d’abusos a menors per part de clergues diocesans i, de moment, s’ha conclòs que, durant els anys 50 i els anys 70, dos preveres diocesans, ja difunts, van abusar sexualment de 8 menors, 3 dels quals ja difunts. Ja s’han tancat tres d’aquests casos.

S’han atès tres víctimes. Dues d’elles han estat rebudes pel Sr. Bisbe i l’altra pel vicari general. Totes han revelat l’abús que varen patir en la seva infantesa i el nom de l’abusador. També han expressat els motius del seu llarg silenci i la seva voluntat de no fer pública llur identitat. Tenint present que els abusadors són morts, tots coincideixen que no té cap sentit fer cap més passa.

Les víctimes han rebut amb agraïment: la petició de perdó que els ha estat feta en nom de l’Església; el compromís que es faran públics els fets preservant la seva intimitat i identitat; la promesa que la diòcesi farà el possible perquè els abusadors no rebin mai cap classe de reconeixement i, sobretot, perquè es desenvolupi una

Protecció de Menors 153

cultura i un protocol de protecció dels menors i adults vulnerables; i l’oferta del servei d’acompanyament a les víctimes que té disponible la delegació diocesana.

DECLARACIÓ

El bisbe diocesà, analitzat l’informe rebut de la delegació i commogut per l’encontre amb algunes víctimes i per la lectura de les actes dels altres encontres, en nom propi, del presbiteri i de tota la comunitat cristiana, fa pública la següent declaració:

1. Condemna rotundament els abusos perpetrats pels dos clergues diocesans identificats.

2. Demana perdó sincerament a totes les víctimes. Alhora, demana a tots els

membres de l’Església diocesana que es facin càrrec del dolor i del silenci asfixiant que les víctimes han hagut de patir durant molts anys.

3. Reitera la seva oferta d’ajuda a totes les víctimes, la seva disponibilitat a escoltar i atendre noves revelacions o denúncies i el seu compromís per fer d’aquest bisbat un lloc segur per als infants i els adults vulnerables. Aquesta diòcesi mira de cara la part més fosca de la seva història i vol treballar perquè mai més succeeixi res de semblant en el seu interior.

4. Declara que res del que s’ha descobert fins ara és objecte de judici canò-nic o civil i que no consta en cap cas la responsabilitat de l’ordinari. Queda, però, a la disposició de tots els requeriments que se li puguin demanar i resta obert a ulteriors descobriments o denúncies. El compromís de la diòcesi de Solsona amb la transparència i amb la justícia és permanent i inequívoc.

1 No inclou clergues residents al territori diocesà però sense cap vincle jurídic amb la diòcesi o bé religiosos (clergues o no) que, tot i residir al territori diocesà, no depenen jurídicament de la diòcesi.

Protecció de Menors154

5. Recorda que fa uns mesos la diòcesi es va comprometre a crear una cultura de protecció dels menors i dels adults vulnerables, evitant tota mena d’abús. Ho feia empesa pels casos fets públics a Catalunya i per les indicacions del Sant Pare. Ara, renova aquest compromís moguda per la consciència que a casa nostra també hi ha hagut clergues que han comès delictes gravíssims.

6. Demana a tots els preveres i a la resta de membres de l’Església diocesana una jornada de penitència -dejuni i oració- amb motiu d’aquests fets terribles que acaba de fer públics. La convoca per al dissabte 28 de desembre fins a la participació en l’eucaristia de la festa de la Sagrada Família.

Solsona, 11 de desembre de 2019

Patrimoni 155

Patrimoni

NOVA IMATGE DEL SANT CRIST DE SANT ANTONI DE CERVERA

El dia 15 de setembre, després de molts mesos d’absència, el Sant Crist de l’església de Sant Antoni de Cervera va retornar al seu cambril. El motiu de la seva absència ha estat la seva restauració feta pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

La descoberta del Sant Crist es va dur a terme abans d’iniciar la missa, amb

una breu introducció del rector de Cervera, Mn. Xavier Romero, que va presidir la celebració. En acabar, l’equip tècnic va explicar més detalls dels treballs de restau-ració i, a continuació, varen tenir lloc diferents intervencions, a càrrec de Mn. Lluís Prat, delegat de patrimoni del bisbat, la Sra. Ma. Àngels Solé, directora del centre de restauració, i la Sra. Lourdes Domedel, restauradora responsable de la peça.

PROJECTE DE REPARACIÓ DEL CIMBORI DEL TEMPLE DE SANTA MARIA DE L’ALBA DE TÀRREGA

La parròquia de Tàrrega ha començat el projecte de rehabilitació del cimbori, les façanes i parts de la teulada del temple de Santa Maria de l’Alba. Han presentat els pressupostos i l’aportació que ha de fer la parròquia, que és molt costosa, a part de la subvenció i aportacions que fan Generalitat, bisbat de Solsona i Ajuntament.

Patrimoni156

Han explicat com en les últimes pluges entrà força aigua pel cimbori a l’interior de l’església i, per això, la reparació és molt urgent. S’ha parlat amb tèc-nics municipals i l’arquitecte per veure si es poden accelerar les obres. L’any 2015 ja s’intentà reparar el cimbori, però la subvenció de la Generalitat fou insuficient i només es va poder fer la part alta del campanar. Som ja prop de l’any 2020, i la degradació del cimbori va en augment, com s’ha comprovat darrerament.

BENEDICCIÓ DE LA RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA

DE SANT JAUME DE FERRAN

El dia 28 de desembre, en ocasió de la Festa Major d’Hivern de Ferran, dedicada als Sants Innocents, es va fer la benedicció de la restauració de l’església parroquial de Sant Jaume. La missa va estar presidida pel bisbe de Solsona, acom-panyat pel rector de la Parròquia, Mn. Marià Canal, i altres preveres de la zona. Els cants van ser solemnitzats per la coral Lacetània.

L’església parroquial de Ferran es troba a l’interior del nucli de la població. La part més antiga correspon a la nau d’època medieval, molt modificada, de la qual probablement formava part l’escultura de sant Jaume, relacionada amb el treball escultòric de Jordi de Déu, del segon terç del s. XIV. Ja d’època moderna corres-ponen les diferents ampliacions de la capella del Roser i la capella fonda, aquesta darrera de grans dimensions en comparació amb l’església primigènia.

Des de fa uns anys, la parròquia de Ferran ha treballat amb insistència per poder disposar de l’església rehabilitada. L’actuació ha permès la millora del pavi-ment, el sanejament de la volta de la nau principal i la modificació de la il·luminació. Aquesta rehabilitació es veurà finalitzada amb la col·locació d’una còpia de la imatge gòtica de sant Jaume, que actualment es troba en el Museu Diocesà. Més endavant, en una segona fase, es preveu acabar la restauració amb les obres de la nau lateral.

Notícies de la diòcesi 157

FESTA DE SANT PERE CLAVER A VERDÚ

La parròquia de Santa Maria de Verdú va celebrar la festa de Sant Pere Claver, copatró del bisbat.

La missa fou presidida pel delegat dels provincials dels jesuïtes a Catalunya,

P. Llorenç Puig, i concelebrada pel vicari general i rector de Verdú, Mn. Josep M. Vilaseca, capellans de la unitat pastoral de Tàrrega i una bona colla de jesuïtes.

Durant la festa va tenir lloc la benedicció d’una campana. Mn. Joan Viladot, responsable de la parròquia de Verdú, va ser l’encarregat de beneir-la.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DEL BISBE LASALA A VINARÒS

El dia 20 de setembre es va presentar, a la sala d’actes de la Fundació Caixa Vinaròs, el llibre: “El Bisbe de Solsona Rafel Lasala i l’historiador Domènec Costa i Bafarull. Presència Il·lustrada valenciana a Catalunya” de Ramon Planes Albets, editat pel bisbat de Solsona.

Tot seguit s’inaugurà l’exposició: “Breu història d’una vida exemplar. Rafel Lasala i Locela (1716-1792)”, produïda pel Museu de Solsona i comissariada per l’autor del llibre, per commemorar el centenari de la mort de Lasala i al mateix temps el 425è aniversari de la creació del bisbat de Solsona.

Notícies de la diòcesi

Notícies de la diòcesi158

Enguany l’exposició ha estat traslladada a Vinaròs, vila natal de l’il·lustre per-sonatge, en col·laboració amb la parròquia arxiprestal de la localitat i l’Ajuntament.

La inauguració i la presentació del llibre van comptar amb la presència del bisbe de Solsona i del bisbe de Tortosa, entre altres representants eclesiàstics i civils.

PROFESSIONS DE LES FILLES DEL COR DE MARIA DE CERVERA

A l’església de Sant Agustí, annexa al noviciat del Cor de Maria de Cervera, i en una celebració extraordinària, les novícies Noemí Buitrón Quintana i Flor Ka-rina Rojas Chumbe van fer les seves primeres promeses en la seva vida religiosa.

La celebració fou presidida pel bisbe de Solsona, acompanyat pel rector de Cervera, Mn. Xavier Romero, i altres capellans de Cervera i rodalia.

L’endemà, a l’església del Carme (Hospital), la germana Ynés Navarro Guizado, de la mateixa congregació i habitual en la residència d’avis Mare Güell, va fer les promeses definitives o vots perpetus.

En aquesta ocasió presidí la cerimònia Mn. Eduard Ribera, capellà del no-viciat, juntament amb el rector Mn. Xavier Romero i Mn. Miquel Venque.

TROBADES VOCACIONALS

La trobada vocacional del mes d’octubre va tenir lloc al Seminari de Sol-

sona amb un grup nombrós d’adolescents, alguns seminaristes i col·laboradors, acompanyats de Mn. Marc Majà.

Els nois es van reunir per jugar a futbol, berenar i compartir una estona de pregària i reflexió. En aquesta ocasió, va ser el Francisco Javier, seminarista, el que va oferir una meditació sobre l’esperit aventurer, la font de la felicitat i la santedat, i va convidar els joves a posar-se davant del Senyor i comprometre’s a fer un propòsit durant tot l’any.


En un ambient de silenci i d’oració, en una pregària conduïda, els joves van posar-se en presència de Déu. Alguns d’ells van poder, també, rebre el sagrament de la reconciliació.

La trobada del mes de desembre va consistir en una caminada a Granyena, on

es troba el santuari de la Mare de Déu del Camí i també s’hi ubica l’Emmaús Rural.

Els nois varen començar la caminada a Cervera i en arribar a la casa d’Emmaús Rural van set atesos pel Miquel i la Conxi, el matrimoni encarregat de la casa i de les persones que s’hi estableixen durant un temps.

Tots van viure l’experiència de l’acompanyament als més necessitats, van compartir el dinar fraternalment i van poder conèixer els animals de la granja. L’encontre va finalitzar lloant Déu en l’eucaristia.

ROUTE TO GOD PER A JOVES

El dia 12 d’octubre, a la Nou de Berguedà, va tenir lloc el primer Route to God del curs. Al matí van visitar la Mare de Déu, en la seva advocació de Lourdes, dins del santuari de la Nou. Després, una vintena de joves, acompanyats de Mn. Pablo Beltrán, missioner del Camino Neocatecumenal, de Zàmbia (Àfrica), i Mn. Marc Majà, van pujar al Sobrepuny fent una petita excursió. A la tarda Mn. Pablo va fer una petita meditació mariana i també va explicar la seva vocació i la seva experiència com a missioner. El dia va acabar amb la celebració de l’eucaristia i un sopar de germanor.

El dia 2 de novembre, més de 30 joves es van reunir a la parròquia de Tàrrega. La formació va anar a càrrec de l’Oriol Sabé, treballador apostòlic de la parròquia, que va parlar de com viure les creus de cada dia des de la perspectiva d’un cristià. La xerrada va tenir dues parts: la primera, més testimonial, i la segona basada en les Sagrades Escriptures i el Catecisme. Els joves van participar en la missa, on van col·laborar amb els cants, i en l’adoració, fins a gairebé mitjanit.


El dia 14 de desembre, el tercer Route del curs va tenir lloc al santuari mer-cedari de Sant Ramon, en un format de recés d’Advent. Els joves van estar acom-panyats per Mn. Marc Majà, que va predicar, i Mn. Abel Trulls, que va ajudar amb les confessions. El nom del recés va ser: “Advent, el temps de les promeses”, i va preparar els joves per viure el temps d’Advent com un temps d’espera, d’esperança, per a la vinguda del Senyor la nit de Nadal.

PELEGRINATGE A FÀTIMA DE PORTUGAL

Del dia 10 al 15 d’octubre, un grup de pelegrins de diverses poblacions del bisbat van viatjar a Fàtima de Portugal. Durant el trajecte van passar per Saragossa, on visitaren la Verge del Pilar, i Àvila, on van visitar la capella de santa Teresa. També van passar per Salamanca.

Un cop arribats a Fàtima feren el viacrucis, visitaren el poble dels vidents, les basíliques, participaren en el rosari, la processó de les torxes i les eucaristies. Cal destacar la missa internacional a la plaça amb milers de persones.

De retorn passaren per Mérida, Talavera de la Reina i Saragossa.

COMIAT DE LA COMUNITAT DE CARMELITES MISSIONERES DE NAVÀS

La parròquia de Navàs i la comunitat educativa del Col·legi Sant Josep van acomiadar-se de les Carmelites Missioneres i van agrair tota la seva tasca realitzada al poble de Navàs al llarg de 94 anys.

El dia 12 d’octubre va tenir lloc, a la parròquia de la Sagrada Família de Navàs, una eucaristia presidida pel bisbe de Solsona acompanyat de Mn. Antoni Quesada, rector de la parròquia. Al final de la missa, la comunitat educativa del Col·legi Sant Josep va mostrar una placa que perdurarà a l’escola en record de les germanes Carmelites.


Després d’alguns parlaments, obsequis i moments molt emotius, la jornada va acabar amb un dinar de germanor.

JORNADA DIOCESANA D’IMMIGRACIÓ

La Comissió d’Immigració de Càritas Diocesana de Solsona va organitzar la VI Jornada Diocesana d’Immigració que va tenir lloc el dia 16 d’octubre al santuari del Miracle, on van ser rebuts i acollits pel P. Xavier Poch. Aquest any, com a res-posta a la crida del papa Francesc, la jornada portava el lema “Compartim el viatge - sumem quilòmetres” amb l’objectiu de compartir i conèixer-se fent comunitat.

La jornada tenia un doble objectiu: sumar quilòmetres i compartir el trajecte amb una persona que no coneguessin amb la idea que al final del trajecte s’haguessin pogut conèixer una mica millor, a partir de temes proposats per facilitar el diàleg.

Un centenar de persones de diferents nacionalitats (marroquina, peruana i catalana), entre voluntaris, professionals i participants dels diferents programes de Càritas, van poder gaudir d’un matí de convivència i un dinar de germanor.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE L’ORGUE

DE LA CATEDRAL DE SOLSONA

El dia 19 d’octubre, al Teatre Comarcal de Solsona, es va presentar el pro-jecte de restauració de l’orgue de la catedral. La Comissió de l’orgue va presentar aquesta gala amb el títol “Ventus”, amb la col·laboració musical i artística de diferents grups de la ciutat.

Una quinzena d’artistes i formacions musicals es van unir en un espectacle dedicat al més gran dels instruments. Al mateix temps, el mestre orguener Albert Blancafort va oferir una breu conferència sobre la restauració de l’orgue i la seva particular història.

Amb aquesta gala es va donar el tret de sortida a la campanya per donar a conèixer l’important projecte de restauració i, a la vegada, conscienciar sobre la necessitat de restaurar l’últim dels grans orgues històrics de Catalunya.


Una altra iniciativa de la Comissió de l’orgue és la possibilitat d’apadrinar o regalar un dels 3.195 tubs de l’emblemàtic instrument. La gran quantitat i diversa tipologia de tubs fan que hi hagi un gran ventall d’imports -des de 60 € un tub petit fins a 1.000 € un tub de façana-, fet que facilita que cadascú pugui trobar un regal d’acord amb els seus interessos.

PELEGRINATGE SACERDOTAL A CANTÀBRIA

Del 21 al 25 d’octubre, un grup de dotze capellans acompanyats pel Sr. Bisbe van pelegrinar a Cantàbria.

El primer dia van parar a Tarassona per celebrar la missa i dinar i, cap al tard, van arribar al seminari de Santander, on van hostatjar-se tots els dies. L’endemà van visitar el santuari de Covadonga, un lloc preciós, on van celebrar també l’eucaristia. El mateix dia van dirigir-se al poble de San Vicente de la Barquera.

El dimecres van visitar el monestir de Santo Toribio de Liébana, van celebrar missa i van poder veure el lignum crucis. Aquell dia van anar també a Santillana de Mar i Comillas. L’endemà dijous van visitar l’Alberg de Mn. Ernesto Bústio a Güemes, on van dinar. A la tarda van visitar la ciutat de Santander, la catedral i els sants màrtirs.

L’últim dia van fer el viatge de retorn a casa tot passant per Loiola. Uns bonics dies de convivència sacerdotal.

TROBADA DIOCESANA DE VIDA CREIXENT

El dia 29 d’octubre, Cervera va ser la ciutat acollidora de la quinzena Trobada diocesana de Vida Creixent, amb la participació d’unes cent vuitanta persones. La diada va començar amb un esmorzar de benvinguda a la plaça del Fossar, annexa a l’església de Santa Maria.


A continuació, dins l’església, va tenir lloc l’assemblea general amb els diferents punts de l’ordre del dia. Cal destacar la reelecció de l’actual president, Vicenç Quinquilla, per un període de quatre anys més.

Presidiren l’acte el bisbe de Solsona, el paer de Cervera, el rector de Cer-vera, el consiliari diocesà de Vida Creixent, el president i la secretària de l’entitat.

Va cloure l’acte l’historiador cerverí Armand Forcat amb una conferència dels fets més rellevants de l’antiga història de Cervera i de Santa Maria. Seguidament, es feu un recorregut de l’església de Santa Maria a la de Sant Agustí on se celebrà l’eucaristia presidida pel Sr. Bisbe.

CLOENDA DEL MES MISSIONER EXTRAORDINARI

El dia 2 de novembre va tenir lloc a Solsona la cloenda del Mes Missioner Extraordinari convocat pel papa Francesc. El Sr. Bisbe va convocar les unitats pastorals parroquials de la diòcesi a celebrar aquesta cloenda.

La jornada va començar amb una missa a la capella del Claustre de la catedral de Solsona. L’eucaristia va ser presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada pels rectors de les diferents unitats pastorals parroquials. A l’inici es va entronitzar la imatge de santa Teresa del Nen Jesús, com a protectora i patrona de les missions. En l’ofertori, un representant de cada unitat va oferir una espelma encesa, com a signe de llum.

Després va tenir lloc una jornada de treball amb els rectors i equips de les dotze unitats, a la sala del bisbe Lasala del Palau Episcopal. A través d’unes dinà-miques de treball, els membres dels equips es van anar coneixent, i van compartir la seva visió parroquial i el treball que estan fent. El Sr. Bisbe va compartir la visió diocesana i va interactuar amb els equips, els quals li van poder transmetre les seves inquietuds.


TROBADA DE L’HOSPITALITAT DE LOURDES AL SANTUARI DEL MIRACLE

El dia 3 de novembre, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes va ce-lebrar la seva trobada de tardor al santuari del Miracle, amb la participació de cent tres persones.

Al matí van arribar a l’esplanada del santuari on es retrobaren i comentaren les vivències de cadascun des de l’última trobada al santuari de la Nou. A les 12 del migdia se celebrà l’eucaristia i, al sortir, els monjos del Miracle els obsequiaren amb un petit refrigeri per a tots els presents.

En acabar el dinar, la presidenta de l’Hospitalitat, Sra. Glòria Padullés, dirigí unes paraules d’agraïment a tots els assistents i el consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Joan Casals, els convidà a rebre les relíquies de santa Bernadeta.

BENEDICCIÓ DEL NOU ALTAR I L’URNADE DOS BEATS MÀRTIRS CLARETIANS, A SOLSONA

El dia 7 de novembre va tenir lloc el trasllat, a l’altar nou de l’església del Cor de Maria de Solsona, de les relíquies de dos màrtirs claretians morts per la persecució religiosa del 1936, Julián Villanueva i Josep Vidal, declarats beats en la celebració de la Sagrada Família de Barcelona del 21 d’octubre de 2017.

La cerimònia de benedicció de l’altar i l’urna fou el dia 10 de novembre durant la missa de 12 h de la parròquia, presidida pel bisbe de Solsona.

25 ANYS DE PROFESSIÓ RELIGIOSA AL MONESTIR DE LES ADORATRIUS PERPÈTUES DE BERGA

El dia 22 d’octubre es compliren els 25 anys de professió religiosa de sor M. Mercè de la Divina Misericòrdia i del Cor Traspassat i sor M. Adelina de la


Santíssima Trinitat, monges del monestir de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, de Berga.

La celebració d’aquest aniversari tingué lloc el dia 6 de novembre a la missa de les 7 de la tarda, que fou solemne i concelebrada, presidida pel franciscà P. Josep Gendrau.

VISITA DE LES RELÍQUIES DE SANTA BERNADETA

El dia 16 de novembre van arribar les relíquies de santa Bernadeta a la Residència de Ntra. Sra. de Queralt de Berga. Els avis residents les van esperar a l’entrada i les van acompanyar fins a la capella de la residència, on feren una petita salutació, el res del rosari i veneració. A la tarda es van traslladar fins al convent de les sagramentàries, on el Sr. Bisbe va donar la benvinguda i amb una petita processó anaren cap a l’església, on varen fer la salutació, el res del rosari i la missa, oficiada pel rector de Berga, Mn. Marc Majà. Al vespre, hi hagué una vetlla de pregària, en la qual les germanes, juntament amb fidels de Berga, vetllaren les relíquies tota la nit.

L’endemà viatjaren a Solsona on el rector de la parròquia, Mn. Lluís Tollar, va esperar-les a la porta de l’església del Cor de Maria. Una vegada dins, es va resar una part de rosari i, seguidament, se celebrà l’eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe. El matí acabà amb la veneració de les relíquies.

A la tarda del diumenge viatjaren fins a Tàrrega, on foren rebudes pel rector de Tàrrega, Mn. Josep M. Vilaseca, el consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Joan Casals, i nombrosos sacerdots dels pobles veïns, al santuari de Fàtima. Allà tingué lloc la processó de les torxes pels carrers que envolten el santuari i, arribats a l’església, es resà el rosari i les vespres. Després de la veneració de les relíquies, els nombrosos fidels que les acompanyaren s’acomiadaren.


RECESSOS D’EMMAÚS

Del 22 al 24 de novembre va tenir lloc el Recés Emmaús Dones al Seminari de Solsona, amb la participació de vint-i-tres dones, i del 6 al 8 de desembre es va fer el recés Emmaús Homes amb una participació similar.

La missa de cloenda del Recés Emmaús Dones fou presidida per Mn. Abel Trulls, consiliari del recés, i concelebrada per Mn. Josep M. Vilaseca, vicari general. La missa de cloenda del Recés Emmaús Homes fou presidida pel Sr. Bisbe i conce-lebrada per Mn. Xavier Romero, consiliari del recés, Mn. Josep M. Vilaseca, vicari general, Mn. Lluís Tollar, rector de Solsona, Mn. Abel Trulls, rector de Bellpuig, Mn. Marc Majà, rector de Berga i Mn. Enric, rector de Jorba i caminant.

RECÉS D’ADVENT PER A CAPELLANS

El dilluns 9 de desembre es va celebrar el recés d’Advent per a capellans al Seminari de Solsona. Va ser conduït per Mn. Lluís Simon, prevere de l’arquebisbat de Tarragona, amb el títol: ”La saviesa del cor, camí cap a la pau”. Mn. Lluís, a través de dues meditacions, va anar conduint el recés durant tot el matí.

Al migdia, el recés va continuar amb l’adoració al Santíssim i el res de l’ofici de lectura. Finalment, acabà amb un dinar de germanor.

TROBADA INTERNACIONAL DE TAIZÉ A WROCLAW

Com cada any, alguns joves del bisbat van assistir a la Trobada Internacional de Taizé. Enguany van participar-hi una vintena de nois i noies, acompanyats per Mn. Abel Trulls, rector de la unitat parroquial de Bellpuig.

Les parròquies de Wroclaw on foren acollits els joves van ser Sant Francesc d’Assís, Sant Andreu Bobola i Sant Andreu Apòstol. Als matins feren diferents activitats, com ara les tres pregàries del matí i dinàmiques de grup.


També van visitar la catedral, esglésies de la ciutat i la casa natal d’Edith Stein (santa Teresa Beneta de la Creu), que va néixer a Wroclaw i va morir al camp d’extermini d’Auschwitz.

Van aprofitar-ho per visitar la família del Jacob, seminarista major, que viu al poble de Trzebnica, on hi ha enterrada santa Eduvigis, una reina de Polònia.

L’últim dia, a les onze de la nit, hi hagué una pregària per la pau. La jornada va acabar amb la «Festa de les nacions».

CONFIRMACIONS

El Sr. Bisbe va administrar el sagrament de la confirmació a les següents parròquies:

El dia 13 d’octubre a la parròquia de Santa Maria de Cervera.

El dia 22 de desembre a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga.

Necrologia168

RAMON ANGLERILL I VILAR

El dia 28 de setembre va morir Mn. Ramon Anglerill i Vilar, als 81 anys d’edat. Mn. Ramon Anglerill va néixer a Olvan el dia 10 de gener de 1938.

Va iniciar els estudis eclesiàstics al Seminari de Solsona l’any 1950 i va ser ordenat prevere el dia 22 de juliol de 1962 a Guardiola de Berguedà.

Durant els seus anys de ministeri va servir pastoralment les parròquies de Palau d’Anglesola, Montpol, Timoneda, Saldes, l’Espà i Maçaners.

També va exercir el ministeri en parròquies del bisbat d’Urgell, com a ca-pellà extradiocesà: des de l’any 1970 a Gósol, l’any 1979 a Tuixent, i l’any 2004 a Fórnols de Cadí, Adraén i la Vansa.

Cal destacar que Mn. Josep M. Ballarín va inspirar-se en Mn. Ramon An-glerill per escriure el llibre “Mossèn Tronxo”.

Des de la diòcesi volem agrair a Mn. Ramon tots aquests anys dedicats al

ministeri presbiteral. Preguem per ell i que el Senyor el tingui a la seva glòria. Descansi en pau.

Necrologia

Sumari 169

Sumari SANTA SEU127 Decret de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

DOCUMENTS EPISCOPALS128 Homilia en la missa del naixement de la Verge Maria.132 Homilia en la missa de la Mare de Déu del Claustre.138 Homilia en la missa de la nit de Nadal.142 Decret 09/19. Col·lectes manades 2020.144 Decret 11/19. Inici de la visita pastoral a la unitat pastoral parroquial de Cervera.

CONSELL PRESBITERAL146 Resum de la reunió del mes de novembre.

EQUIP DE VISIÓ147 Resum de les reunions.

SECRETARIA GENERAL148 Nomenaments.

SEMINARI MAJOR149 Pelegrinatge amb el Sr. Bisbe.149 Inici del Seminari Major Interdiocesà a Barcelona.150 Visita a Emmaús Rural.

Sumari170

PROTECCIÓ DE MENORS151 Conclusions de la investigació de la delegació diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables i declaració oficial de la diòcesi de Solsona.

PATRIMONI

155 Nova imatge del Sant Crist de Sant Antoni de Cervera.155 Projecte de reparació del cimbori del temple de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega.156 Benedicció de la restauració de l’església de Sant Jaume de Ferran.

NOTÍCIES DE LA DIÒCESI157 Festa de Sant Pere Claver a Verdú.157 Presentació del llibre del bisbe Lasala a Vinaròs.158 Professions de les Filles del Cor d e Maria de Cervera.158 Trobades vocacionals.159 Route to God per a joves.160 Pelegrinatge a Fàtima de Portugal.160 Comiat de la comunitat de Carmelites Missioneres de Navàs. 161 Jornada diocesana d’Immigració.161 Projecte de restauració de l’orgue de la catedral de Solsona.162 Pelegrinatge sacerdotal a Cantàbria.162 Trobada diocesana de Vida Creixent.163 Cloenda del mes missioner extraordinari.164 Trobada de l’Hospitalitat de Lourdes al Santuari del Miracle.164 Benedicció del nou altar i l’urna de dos beats màrtirs claretians, a Solsona.164 25 anys de professió religiosa al Monestir de les Adoratrius Perpètues de Berga.

Sumari 171

165 Visita de les relíquies de santa Bernadeta.166 Recessos d’Emmaús.166 Recés d’Advent per a capellans.166 Trobada internacional de Taizé a Wroclaw.167 Confirmacions. NECROLOGIA168 Mn. Ramon Anglerill i Vilar.

172

ÍNdEx dElS BUtllEtiNS dE l’aNy 2019

COl·lEGi dE CONSUltORSResum de les reunions...........................................................................................37

CONSEll d’aSSUMPtES ECONÒMiCSResum de les reunions..........................................................................................40

CONSEll PRESBitERalResum de les reunions.............................................................................35, 105, 146 dECREtS dEl SR. BiSBEDecret 01/19. Festes de Sant Josep i Sant Jaume.................................................27Decret 03/19. Supressió de l’associació pública Justícia i Pau.............................28 Decret 04/19. Constitució de la comissió diocesana Justícia i Pau de Solsona.............................................................................................29Decret 06/19. Coordinador de la cúria diocesana.................................................30Decret 06/19 (bis). Coordinador d’altres organismes diocesans...........................31 Decret 07/19. Delegació diocesana de proteccióde menors i adults vulnerables..............................................................................32Decret 08/19. Servei de capacitació i lideratge.....................................................34 Cloenda de la visita pastoral a la parròquia de Cardona i agrupades........................................................................................96Cloenda de la visita pastoral a la parròquia de Súria i agrupades............................................................................................101Decret 09/19. Col·lectes manades 2020...............................................................142Decret 11/19. Inici de la visita pastoral a la unitat pastoral parroquial de Cervera.....................................................................144

dEPaRtaMENt d’ECONOMiaComptes 2018............................................................. ...........................................42Pressupostos 2019.................................. ...............................................................48

173

EQUiP dE ViSiÓResum de les reunions.......... ................................................................38, 107, 147

HOMiliES dEl SR. BiSBEHomilia de les exèquies de Mons. Jaume Traserra i Cunillera, bisbe emèrit de Solsona.................................................. .........................................3Homilia de la missa funeral de Mons. Jaume Traserra i Cunillera, bisbe emèrit de Solsona...........................................................................................8Homilia de la missa del Diumenge de Rams........................................................12Homilia de la Missa Crismal.................................................................................16Homilia de la missa del Diumenge de Pasqua......................................................23Homilia en la festa major de Tàrrega en honor de les Santes Espines.............................................................................79Homilia en la festa de la Mare de Déu de l’Alba de Tàrrega................................82 Conferència Visió i + ...........................................................................................86Homilia en la missa del naixement de la Verge Maria..........................................128Homilia en la missa de la Mare de Déu del Claustre............................................132Homilia en la missa de la nit de Nadal..................................................................138

NECROlOGiaMons. Jaume Traserra i Cunillera.........................................................................70Mons. Isidre Sala i Ribera......................................................................................71Mn. Camil Viladrich i Casas..................................................................................71Mn. Ramon Alsina i Santandreu...........................................................................72Mn. Ramon Anglerill i Vilar..................................................................................168

NOtÍCiES dE la diÒCESiEscola d’Evangelització Sant Andreu Solsona.....................................................58 Exèquies i funeral del bisbe emèrit Jaume Traserra..............................................58Jornada Mundial de la Joventut a Mataró.............................................................59Presentació de la visió diocesana a les unitats pastorals parroquials de Navàs i Puig-reig...........................................................................60Festa del Santíssim Misteri de Cervera.................................................................60Assemblea de l’Hospitalitat de Lourdes................................................................61

174

Comiat de les germanes Josefines de Cardona......................................................62Route to God per a joves.........................................................................62, 114, 159Formació en acompanyament pastoral.................................................................63Elecció de nova priora al monestir de Santa Teresa de Mollerussa......................64Jornada de l’Esperit Sant del curs Alpha...............................................................65Encontre de catequesi: Cateaventura....................................................................65Recés de Càritas per zones....................................................................................65Cicle de conferencies al museu.............................................................................66Festa dels Dolors de Bellpuig...............................................................................66Missa Crismal a la catedral de Solsona.................................................................67Trobades vocacionals.......................................................................................67, 158Missioners del Regnum Christi.............................................................................68Assemblea de Mans Unides..................................................................................68Preparació de la nova visita pastoral.....................................................................68Trobada Interdiocesana de Vida Creixent...........................................................11425è aniversari de l’Escola Arrels de Solsona.......................................................115Vetlla de l’Esperit Sant........................................................................................115Assemblea de Càritas Diocesana........................................................................116Concurs Bíblic.....................................................................................................116Trobada de canonges de Catalunya.....................................................................117Pelegrinatge de l’Hospitalitat de Lourdes...........................................................117Estrena del documental “425 anys: una història de resistència”.........................1171000 anys del priorat de Sant Llorenç de Morunys............................................118Jornades pastorals per a preveres........................................................................118Catecolònies diocesanes i de Tàrrega..................................................................119Curs Josué de formació en lideratge....................................................................119Trobada de l’Hospitalitat de Lourdes a Lourdes de la Nou................................120Exercicis espirituals per a preveres i laics...........................................................120Pelegrinatge a Grècia..........................................................................................121Festa major de les colònies de la Frater...............................................................121Amisol i el bisbat firmen un conveni per a una nova llar-residència......................................................................................122Festa de Sant Pere Claver a Verdú........................................................................157Presentació del llibre del bisbe Lasala a Vinaròs...................................................157

175

Professions de les Filles del Cor de Maria de Cervera..........................................158Pelegrinatge a Fàtima de Portugal........................................................................160Comiat de la comunitat de Carmelites Missioneres de Navàs..............................160 Jornada diocesana d’Immigració..........................................................................161Projecte de restauració de l’orgue de la catedral de Solsona................................161Pelegrinatge sacerdotal a Cantàbria......................................................................162Trobada diocesana de Vida Creixent.....................................................................162Cloenda del mes missioner extraordinari...............................................................163Trobada de l’Hospitalitat de Lourdes al Santuari del Miracle..............................164Benedicció del nou altar i l’urna de dos beats màrtirs claretians, a Solsona..........................................................................16425 anys de professió religiosa al Monestir de les Adoratrius Perpètues de Berga....................................................................164Visita de les relíquies de santa Bernadeta..............................................................165Recessos d’Emmaús...............................................................................................166Recés d’Advent per a capellans.............................................................................166Trobada internacional de Taizé a Wroclaw............................................................166Confirmacions................................................................................................122, 167

PatRiMONiNova imatge del Sant Crist de Sant Antoni de Cervera........................................155Projecte de reparació del cimbori del temple de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega.........................................................................155Benedicció de la restauració de l’església de Sant Jaume de Ferran........................156

PROtECCiÓ dE MENORSPrimeres passes fetes.............................................................................................56Conclusions de la investigació de la delegació diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables i declaració oficial de la diòcesi de Solsona.........................................................................................151

SaNta SEUDecret de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments..............................................................................127

176

SECREtaRia GENERalNomenaments.................................................................................................109, 148Nomenaments parroquials......................................................................................41Altres nomenaments...............................................................................................41

SEMiNaRi diOCESÀActivitats del Seminari Major...............................................................................54Activitats del Seminari Menor en Família.............................................................55Activitats d’estiu..................................................................................................110Canvis importants.................................................................................................110Col·laborem amb el Seminari.................................................................................111Trobades vocacionals.............................................................................................113Pelegrinatge amb el Sr. Bisbe..................................................................................149Inici del Seminari Major Interdiocesà a Barcelona..................................................149Visita a Emmaús Rural............................................................................................150

Butlletí de l’Església de Solsona...pagana. Maria, en canvi, la immaculada, la sense pecat....

Documents

Transcript of Butlletí de l’Església de Solsona...pagana. Maria, en canvi, la immaculada, la sense pecat....