Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la...

Número 4 / Octubre 2007

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

Associació per a laRecuperació de laMemòria Històricade Mallorca

www.memoriadelesi l les.org

Sumari·Editorial:· Ha arribat l’hora p.2

·Denúncia:· Els màrtirs d’Espanya

p.5

·Tribuna oberta:· Els drets dels morts p.5

· Dignificació de la fosadel cementiri de Palmap.3

· Els símbols franquistes:una qüestió d’opinió? p.4

· Intencionalitat iplanificació de larepressió franquista p.6

· Quina és per tu laveritat de les víctimesde la repressiófranquista? p.8

· Què vol dir equidistar?p.9

· La novel·la històricamallorquina i lamemòria històrica:Josep Massot i Muntaner iles infermeres de la CreuRoja assassinades aManacor p.10

Encara queden molts de símbols franquistes als carrers i places de Mallorca.

Sols fa més de trentaanys que esperam queun govern democràticprengui la iniciativa i

ens restitueixi allò que enspertany. Sols fa més de trentaanys que esperam identificari excavar els indrets on estanenterrats els nostres morts ique se’ns retornin per poderenterrar-los al costat de laresta de família. I en elscasos que no sigui possible,volem que es dignifiqui ellloc on estan i s’hi honori laseva memòria. Fa únicamentmés de tres decennis que es-peram que s’eliminin delscarrers i places de la nostra

terra totes aquelles referèn-cies als botxins del règim dic-tatorial.

Hem tengut més de trentaanys de paciència democràti-ca, i ara que ha arribat l’ho-ra volem que el govern faciallò que ha de fer. I no ambla boca petita del qui fa lescoses a posta de sol o abansde l’estel de l’alba. Nosaltresja hem sofert massa malife-tes a les hores de fosca. Nodemanam misericòrdia,volem justícia. I la justícia vairremissiblement lligada a ladignitat en les maneres defer. A nosaltres no ens tremo-len gens ni la veu, ni el pols

a l’hora de plantejar les nos-tres reivindicacions. Sols de-manam que als nostres go-vernants tampoc els tremoliel pols a l’hora de fer el quehan de fer. La legislatura an-terior vàrem haver de sofrirl’ofensa de què el el partitmajoritari al Parlament esnegassin a reconèixer l’exis-tència de les víctimes de larepressió franquista.

Ara ha arribat l’hora deles víctimes de la repressiófranquista. Ha arribat l’ho-ra de la veritat, la justícia i lareparació. I és el que dema-nam. ❚

2

ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA

EditorialHa arribat l’hora!

Homenatge als Presos del Camí i del Castell de BellverMotiu: Retre un homenatge a aquells homes que en règim detreballs forçats feren el camí de Bellver i també als qui pati-ren presó al mateix castell.Dia: Dissabte 20 d’octubre a partir 12 hores.Lloc: Primerament es descobrirà una placa i es farà un acte al’entrada del Bosc de Bellver, on s’inicia el camí que construï-ren els presos que sofriren treballs forçats .Seguidament es pujarà al Castell i es retrà homenatge al pre-sos al pati interior.(Aquest programa es provisional en el seu contingut, pel que fa aldia i a l’hora és la que ha facilitat l’Ajuntament de Palma que ésqui organitza l’acte amb la col·laboració de Memòria de Mallorca).Exposició “Porreres 1936-1939, Imatges de la Guerra”a càrrec de Bartomeu Garí i Simó Tortella.Dia: Divendres 26 d’octubre a partir 18 horesLloc: Saló d’actes de l’ajuntament de Porreres

Presentació del llibre “La Guerra Civil a Porreres, desfilades de dia, afusellaments de nit” de l’historiadori membre de MdM Bartomeu GaríDia: Diumenge 28 d’octubre a partir 20 horesLloc: Saló d’actes de l’ajuntament de Porreres

AGENDA DELS PRÒXIMSACTES DE L’ARMHM.Han col·laborat a aquest número:Antònia Mercadal, Baltasar Moyà,

Josep Suárez, Leni Jordà, Manel

Suárez, Marçal Isern, Mª Antònia

Oliver, Miquel López Crespí, Rosa

Maria Mas

Disseny i maquetació:Blas Guevara

Coordinació: Joan Vallespir

Temps de la Memòria és el

butlletí trimestral de l’ARMHM.

La publicació no es fa

responsable de les opinions dels

seus col·laboradors.

Per posar-se en contacte

amb nosaltres:

[email protected]

Crèdits:

Una de les demandesque l’associació va pre-sentar a l’audiènciaque Aïna Calvo, bat-

llessa de Palma, ens va concedirel passat dia 18 de juliol, va serla dignificació de la fossa del ce-mentiri de Palma on es trobenles restes de les víctimes assassi-nades per la repressió franquis-ta. Cal recordar que el 18 de ju-liol fou declarant pel Conselld’Europa, dia internacionalcontra el franquisme.

A aquesta reunió Memòriade Mallorca demanà que s’iden-tifiqués la fosa i es posés unaplaca amb el nom de cada unade les víctimes al lloc on forenenterrades. L’acreditació d’a-quest fet es faria mitjançantfonts orals o documentals*.

Com molts de vosaltressabeu, la nostra intenció eraque es posessin noves plaques alBosc de la Memòria. Aquestainiciativa ha quedat aturada demoment, ja que moltes de laspersones que ens ho varen de-manar tenen els seus familiarsenterrats al cementiri de Ciutat.Això no vol dir que no es facimés endavant, sobre tot pen-sant en aquelles persones queen aquests moments desconei-xem on es troben les seves res-tes, i també en els familiars deles víctimes que no tenen unajuntament valent i disposat acomençar, i ja es ben hora, unprocés de normalització demo-cràtica.

Ja ens hem reunit amb elsresponsables del cementiri,

acompanyats de la regidora decultura de Palma, NandaRamon. Tenim tant el seu com-promís, com el de Aïna Calvo.L’associació agreix la seva im-plicació per recuperar una partde la història oblidada de la ciu-tat de Palma i el procés per co-mençar a reparar al mal que elsbotxins i repressors franquistesferen a les víctimes i als seus fa-miliars, no sols amb els assassi-nats dels seus essers estimats,sinó també negant-los el dret aun enterrament digne.

Encara no podem posar unadata per la finalització del pro-jecte, en aquest moment estam

en la fase inicial. Podeu estarsegurs de que l’associació faràtot el possible perquè ben aviatsigui una realitat i perquèaquets lloc es converteixi en unespai d’homenatge als que tre-ballaren i lluitaren per la de-mocràcia i la llibertat. La histò-ria els negà un enterramentdigne, però ells no perderen maila dignitat.

Per raons humanitàries i dejustícia social és necessaria ladignificació del lloc on foren en-terrats i la creació d’un espaifísic, on els seus familiars i la so-cietat en general, els pugem re-cordar amb orgull i públicament.

* L’Associació Memòria de Mallor-ca està realitzant un estudi al re-gistre civil i al cementiri de Palma,així com també, registrant testi-monis. Si teniu informació oral odocumental al respecte i ens hovoleu fer arribar seran ben rebuts.Els familiars de les víctimes vospodeu informar a l’associació. ❚

Dignificació de la fosa del cementiri de Palma.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 4 / Octubre 2007

3Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Per Maria Antònia Oliver,membre de MdM

‘l’associació farà tot el

possible perquè ben aviat

sigui una realitat i per-

què aquets lloc es con-

verteixi en un espai d’ho-

menatge als que treba-

llaren i lluitaren per la

democràcia i la llibertat’

És una pregunta senzilla,d’aparent fàcil resposta.Però en el fons, és unaqüestió difícil de contes-

tar. Pot parèixer fantasiós,quasi irreal si no fos per tot elque representen aquets símbols.La simbologia franquista haestat capaç de salvar l’espaitemps per plantar-se en plesegle XXI, amb tota la seva cà-rrega emocional i sentimental, iper que no dir-ho, amb tota laseva càrrega de mort i sofri-ment. Desgraciadament, i dicdesgraciadament, els símbolsd’un estat dictatorial, seguei-xen dividint l’opinió públicad’una democràcia. Grups polí-

tics, entitats socials i entitats es-pecialitzades amb aquetstemes, no es posen d’acordsobre que fer amb les restes mésvisibles del franquisme. Opi-nions de tot tipus, tantes comentitats han participat en el re-cent, i encara no conclòs debatmonumental. Uns diuen que re-presenten la història, altres quetenen un valor arquitectònic apreservar, uns altres que son elrecord de la mort d’uns herois omàrtirs de la religió catòlica ialtres pensem que son el testi-moni en pedra de la crueltathumana.

L’Associació Memòria deMallorca ho te clar: Els símbols

Franquistes han de des-aparèixer. La perdurabi-litat dels monuments,com el dedicat al Creuer“Baleares” a Sa Feixina,son testimonis de la vic-tòria d’un grup socialque mitjançant l’ús de laforça bruta, la violènciai el terror, va imposar lesseves doctrines sobra laresta de grups socials.Uns grups socials ven-çuts, però que defensa-ven la llibertat i la de-mocràcia i la màximaexpressió de la voluntatd’un poble lliure, expres-sada a les urnes. L’Asso-ciació Memòria de Ma-llorca, creu que els sím-bols Franquistes han deser desmantellats. Aixòsi, amb una campanyapedagògica i d’informa-ció social, que doni a co-nèixer les veritablesraons, el perquè d’aques-ta neteja de les restes del

feixisme a Espanya. La retiradad’aquesta simbologia, seriauna prova de la bona voluntatde les forces democràtiques alpoder, siguin del color políticque siguin, per donar sortida ales reivindicacions que en temesde MH s’han fet al llarg dels da-rrers anys.

No podem tolerar, per altrabanda, que s’utilitzi un espaipúblic, i que per tant és de tots,per honorar uns monumentsque exalten el feixisme i tot allòcontrari als principis democrà-tics, que han de ser en el futurla base de la construcció d’unasocietat millor i més justa, entemes històrics. Instam a lesinstitucions i als partits polítics,que deixin de banda les sevesdiferències i les seves estratègieselectoralistes, per trobar una so-lució que ens permeti gaudir enllibertat dels espais públics,molts d’ells aconseguits a costade molt de sofriment.

Torn a repetir: No valen ex-cuses arquitectòniques, novalen excuses històriques ni de-formacions parcials i interessa-des de la realitat històrica. Elssímbols franquistes han de serdesmantellats, i en casos ex-trems s’han de conservar els ele-ments més representatius, sem-pre acuradament identificats icontextualitzats, als espais quela societat designa per preservarla història: Els Museus.

El Franquisme no pot perdu-rar en el temps. La societat de-mocràtica que es defineix a simateixa com a tal, no pot per-metre aquest atac frontal i vi-sual al nostre valor en comúmés preuat: La llibertat i la de-mocràcia. ❚

4


Sí, queden molts símbols franquistes als carrers i places de Mallorca.

Els símbols franquistes:Una qüestió d’opinió? Per Marçal Isern Ramis,

Vocal de l’Associació Memòria de Mallorca



Fa uns trenta anys que ens diuen que estemen un règim democràtic. Jo m’ho vull creu-re però encara se’m creen certs dubtes enmoltes qüestions. Ho dic perquè un règim

democràtic es basa principalment en garantir elsdrets i els deures dels ciutadans. Sense aquestabase poc es pot creure que existeix una democrà-cia com cal i que es pugui homologar arreu d’unmón civilitzat.

Com el títol indica, crec i estic convençut, queels morts tenen drets. Pel que fa a les obligacions,també crec que estan lliurats d’elles ja que no for-men part, perquè la vida es així, del cos social, alhaver desaparegut de forma física. Però el fet d’-haver deixat una herència i una petja al nostre cossocial, fa que tinguin uns drets que la societat noels hi pot furtar i menys si aquesta societat es pro-clama democràtica.

Me ve aquesta reflexió, arrel dels milers de per-sones mallorquines que foren assassinades al co-mençament de la revolta o cop d’Estat contra elGovern elegit democràticament de la República ique encara avui, estan enterrats de manera des-coneguda a molts indrets de la nostra illa.

Aquestes persones no eren ni bandolers, ni llui-taven a cap guerra, ni havien fet mal a ningú. Eren

persones que exercien unes tasques per al bécomú i que lluitaven per una societat més demo-cràtica i més justa. Precisament perquè defensa-ven uns valors i lluitaven contra unes injustícies,els defineixo com a “màrtirs”.

Als altres, els anticonstitucionals, no els puc de-finir amb la mateixa paraula, admetent que entreells hi varen haver algunes persones que demos-traren una conducta heroica.

El què reclam amb aquest escrit és, ni més nimanco, els drets d’aquests màrtirs. I que al ser-losnegats es demostra, de forma evident, que a lavertadera democràcia dins la nostra societat, en-cara li queda molt camí per córrer.

I per acabar, vull dirigir-me a aquells que diuenque cal oblidar i tancar ferides. Els vull dir queaquestes peticions no són altre cosa que un nouinsult als familiars, que tenen com un tresor ama-gat, aquests records i aquestes ferides. I que elsfets i els records que estan gravats a foc en elsseus esperits, són el motiu perquè avui encara es-tiguem compromesos amb els ideals i els valorsque aquests màrtirs varen viure de manera exem-plar. Cal, per tant, fer palès a aquest món tan buitde valors, l’exemple dels nostres màrtirs.

Per Josep Suárez Ferrer

Espai de participació per a tots els socis[[email protected]]

Denúncia!L’església Catòlica ja ens téacostumats a l’ús propagan-dístic dels seus morts. Iaquesta vegada amb la “bea-tificación de 498 mártires delsiglo XX en Espanya”, que mo-riren els anys 1934, 36 i 37 uti-litza aquestes persones perinsultar a altres milers demorts que no sols ignora, sino que insulta. Com bé diul’Evangeli: per les seves obresels coneixereu.

Tribuna oberta:Els drets dels morts

Simbologia franquista present a un delsmurs de l'esglèsia de Campos.

Ens podem imaginar quèpassaria si alguna personaafirmàs que els camps deconcentració nazis no

varen existir o que la II GuerraMundial va ser un fet trist peròinevitable perquè Hitler havia desalvar el món de l’anarquia quese n’havia apoderat? La condem-na seria unànime. Tothom, es-glèsia i societat civil, dretes i es-querres, opinarien que es tracta-va d’un boig perillós a qui caliafer callar. Fins i tot, a alguns paï-sos europeus les seves afirma-cions serien castigades amb varisanys de presó.

Però, passa el mateix quan esparla de Franco i el seu Cop d’es-tat? En absolut. Encara avui hemde llegir afirmacions de “psuedohistoriadors” que no tenen capvergonya, ni cap escrúpol, enafirmar que el que va haver defer Franco fou perquè no li vaquedar més remei, que tot va serculpa de la República Espanyola.D’altres, com Antonio AlemanyDezcallar, fill d’un dels caps de laDivisión Azul (aquell exèrcit es-panyol que ens demostra la rela-ció de Franco amb Hitler, ara quetambé sol ser posada en dubte),es refereix a la recuperació de lamemòria història com un exerci-ci de “rencor y revisionismo” fetacon “más virulencia dialéctica ycon más estupidez histórica” i esqueda, com es diu col·loquial-ment, tan “panxo”, instal·latdins la seva religió feixista i còm-plice de la repressió infame, pla-nificada i exhaustiva que varenrealitzar els seus predecesors ide-ològics. Aquest és el contrast,afirmacions que, fetes a altrespaïsos, o referides a Hitler, no tro-

barien més que paraules de con-demna, aquí, a casa nostra, tro-ben ressó públic a alguns diaris.

Afirma aquest articulista que“Mallorca, de forma abrumadora,se apuntó al Movimiento, que losmallorquines donaron impresionan-tes cantidades de oro -podrían nohaberlo hecho de no haberse movi-do por convicciones- para la comprade aviones que defendieran la Isla,que proveyó generosamente decombatientes al bando nacional[...]”, però no es qüestiona com esva produir aquest apuntar-se demanera “abrumadora” al bàn-dol feixista, ni com es va produirla recaptació d’or ni es demanaper la tràgica, violenta i perfecta-ment estructura i planificada re-pressió de tots els qui no pensa-ven com ell.

Així, front a tots aquells “An-tonio Alemany”, que pensen quela guerra civil va ser culpa de to-thom menys dels seus vertadersautors, jo vull afrimar en aquestpetit escrit que la rebel·lió militarfou un Cop d’Estat intencionat,una conspiració perfectamentplanificada per acabar amb elgovern legítimament constituit iconformat a partir de la consultapopular, amb sufragi universal,que va donar uns resultats ambels quals no estaven d’acord nideterminats sectors de l’exèrcit,ni les classes dominants del país,ni la dreta, ni l’esglèsia que, ambel seu silenci còmplice, va legiti-mar els assassinats organitzats,planificats i perfectament execu-tats pels seus braços armats.

“Se tendrá en cuenta que la ac-ción ha de ser en extremo violentapara reducir lo antes posible al ene-migo, que es fuerte y bien organiza-

do. Desde luego, serán encarcela-dos todos los directivos de lospartidos políticos, sociedades osindicatos no afectos al movi-miento, aplicándoles castigosejemplares a dichos individuospara estrangular los movimien-tos de rebeldía o huelgas”. El Ge-neral Mola dictava, amb aques-tes paraules, la seva “Instrucciónsecreta núm. 1” el dia 25 de maigde 1936. És el primer testimonide la planificació del Cop d’Estat,de la repressió posterior i de l’es-til, sanguinari i implacable, quehavia de tenir l’execució de lesseves ordres. Suposo que no ésarriscat pensar que, quan aquestgeneral escrivia les seves ordres,aquestes devien ser el resultat dereunions anteriors.

Les directrius de Mola, ideòlegdel Cop d’Estat, eren prou clares:es tractava d’elaborar llistes depersones (dirigents o amb capa-citat de lideratge) que havien deser empresonades durant els pri-mers dies del “Movimiento”.

Poc dies després del 18 de ju-liol, una altra vegada Mola vaenviar a totes les províncies unes“Órdenes de urgencia a cargo de laJunta de Gobierno” que, a Mallor-ca, va rebre el Marqués de Zayas,a les quals, entre d’altres coses,afirmava:• La clausura de todas las Casas

del Pueblo socialistas y sindica-tos anarquistas, con prisión detodas las Juntas Directivas y agi-tadores más destacados.

• El encarcelamiento de determi-nadas personalidades, con arre-glo a las listas previamenteelaboradas y que deben obraren poder de cada uno de losGobernadores Militares.

6


INTENCIONALITAT I PLANIFICACIÓD E L A R E P R E S S I Ó F R A N Q U I S T A

Manel Suárez i Salvà, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

• Proporcionar armas a todos quie-nes apoyaran el golpe de Estado.

• En el primer momento y antes deque empiecen a hacerse efectivaslas sanciones a que dé lugar elbando del Estado de Guerra,deben consentirse ciertos tumul-tos a cargo de civiles armados,para que se eliminen determi-nadas personalidades, se des-truyan centros y organismos re-volucionarios”.Com es pot llegir, ja no només

es parlava de fer llistes (“listaspreviamente elaboradas”), de pla-nificar les seves actuacions, sinóque ara ja es tractava d’actuar,d’executar (“se eliminen determi-nadas personalidades”). Ara hoanomenaríem “assassinats”.

El mateix Mola, el dia 19 dejuliol de 1936 va proclamar l’es-tat de Guerra a Pamplona orde-nant que les accions fossin extre-madament violentes i que s’apli-cassin càstigs exemplars a totesaquelles persones contingudesdins les llistes prèviament elabo-rades:

“El restablecimiento de este prin-cipio de autoridad, olvidado en losúltimos años, exige inexcusable-mente que los castigos sean ejem-plares, por la seriedad con que seimpondrán y la rapidez con que sellevarán a cabo sin titubeos ni vaci-laciones”.

Aquest mateix dia, el generalva reunir els Batles de Navarra,nomenats per ell mateix, i els vadir:

“Hay que sembrar el terror... Hayque dejar sensación de dominio eli-minando sin escrúpulos ni vacila-ción a todos los que no piensencomo nosotros. No puede haber co-bardía. Si dudamos un solo instantey no procedemos con la máxima de-terminación, no venceremos. Cual-quiera que sea, abierta o secreta-mente, defensor del Frente Popular,debe ser fusilado”.

A Mallorca, el general Goded,després de mentir descarada-

ment a Antonio Espina, Gover-nador Civil de les Illes, jurant-litota la seva lleialtat amb el go-vern espanyol, proclamava l’Es-tat de Guerra a les Balears elmatí del dia 19 de juliol i feia pú-blic el Ban de Guerra en el qualamenaçava de mort a totesaquelles persones que oferissin lamenor resistència al “Movimien-to Salvador de España” (segura-ment, el senyor Alemany oblidaaquest petit detall sense impor-tància quan parla de l’adhesióunànime dels mallorquins als re-bels feixistes...). Aquest ban, denomés 4 articles, afirmava al ter-cer apartat:

“Resuelto a mantener inflexible-mente mi autoridad y el orden, serápasado por las armas todo aquelque intente, en cualquier forma, deobra o de palabra, hacer la más mí-nima resistencia al movimiento sal-vador de España.

Con igual ejemplaridad se casti-gará el más ligero intento de produ-cir huelgas o sabotajes de cualquierclase y la tenencia de armas, quedeben ser entregadas inmediata-mente a los cuarteles”

Resulta del tot hipòcrita, icruel, afirmar que el seu únic ob-jectiu era mantenir l’ordre a lesBalears, quan no hi havia hagutcap tipus d’incident, més enllàdel protagonitzat pel mateixGoded amb la seva rebel·lió.

Els dirigents colpistes locals,des del primer moment, seguirenels criteris de Mola i Goded i co-mençaren a elaborar les llistes deles persones que començaren,des del primer dia, a ser detingu-des i empresonades. Les acusa-cions no eren necessàries i els ju-dicis tampoc. Centenars de ma-llorquins i mallorquines forenempresonats, o ni tans sols arri-baren a la presó, i posteriormentassassinats a qualsevol voreradel camí sense necessitat de captipus d’acusació més enllà de lalliure i interessada interpretació

que, a cada poble o ciutat, es vafer de les directrius dels generalscolpistes.

El cop d’estat de Franco i delsseus còmplices va resultar un fra-càs absolut que va acabar enuna Guerra Civil. A Mallorca,tret d’alguna petita resistènciacivil, com la de Pollença, algunbombardeig a Palma i l’esper-pèntic desembarc de Bayo, ni hiva haver enforntaments armatsni guerra civil. Aquí només vahaver-hi una repressió sanguinà-ria, planificada i perfectamentexecutada que va suposar l’as-sassinats de mil·lers de mallor-quins i mallorquines i l’enriqui-ment d’alguns personatges senseescrúpols que traficaren amb lavida de les persones.

Aquesta primera fase de la re-pressió planificada va arribar,al menys a Mallorca, fins l’octu-bre de 1936. A partir d’aquestmes, les primeres llistes de per-sones “sospitoses” es varenveure incrementades i legalitza-des. Així, el dia 22 d’octubre d’a-quest any es començaren a pu-blicar al “Boletín Oficial de la Pro-vincia” les relacions de totesaquelles persones, poble apoble, sospitoses de pertànyer alFront Popular o ésser-ne simpa-titzant. Si es fa un seguimentd’aquesta relació de noms, espodrà comprovar, perfectament,com la majoria d’ells es corres-ponen amb assassinats, afuse-llats, empresonats o expropiats.

El mes de març de 1937,aquesta recerca de “sospitosos”encara ara continuava... Així,els ajuntament de l’illa varenrebre una requisitòria judicial(en el cas de Calvià el jutge quela va realitzar va ser AntonioGarcía) reclamant la implicaciódels dirigents municipals percompletar la relació de les perso-nes que podien estar compresesdins el que establia l’article 5èdel Ban del 13 de setembre de



Passa a l’altra pàgina ➜

Vàrem demanar als nostres socis quetenen correu electrònic que compartissinamb nosaltres la seva visió sobre la veri-tat de les víctimes de la repressió fran-

quista, per enriquir la perspectiva de cada un denosaltres. I ens han comentat aquestes coses:

“Para mí la definición de la verdad de las víctimasde la represión franquista tiene un nombre que ladefine perfectamente: TERRORISMO DE ESTADO.

Cumplió todos los parámetros de la definición,que a mi juicio son:a. Se dirigió desde las más altas instancias del go-

bierno de la nación.b. Participaron todos los poderes del estado: Poder

Ejecutivo, Poder Legislativo y Poder Judicial.c. Con aquiescencia de: Poder Eclesiástico y de la

mayor parte del llamado cuarto poder, el de in-formación (Prensa).

Como verás, soy bastante escueto dado que mesolicitáis únicamente la definición.

SaludosBaltasar Moyá Sampol”

“ Aquest és el meu compartir:Les víctimes de la repressió franquista han estat isón les grans ignorades de la nostra història.Quan es va iniciar la transició els polítics varenmirar cap a un altre costat perquè es volia tallar

amb la continuïtat de una dictadura i elles varenpagar el preu d’un oblit injust.

Ara pareix que hauríem d’ésser capaços -ja no defer-los justícia, perquè després de 70 anys no hijustícia possible- però sí, de retornar a totes aque-lles persones un mínim de dignitat que hom potexigir pel seu record.Salut

Rosa Maria Mas”

“Per mi la veritat és un dret i les víctimes del fran-quisme encara no el tenen. Per això, penso que esfa molt difícil la reconciliació de la que tant ensparlen alguns. Per això, crec que es impossibleque es tanquin les ferides de les víctimes.

Avui he sabut que na Margalida Oliver Mas de Po-rreres, filla de Gaspar Oliver Nicolau, assassinat idesaparegut, va morir fa uns dies a l’edat de 88anys. Jo la vaig conèixer. Ella va aportar moltesdades desconegudes a les meves investigacions,em va ajudar molt a conèixer una part de la mevahistòria i em va parlar del seu pare. Fou assassinata Manacor el 16 d’agost de 1936 per ser un homeamb principis democràtics. Poca cosa més sabiadel seu pare, una víctima més que ha mort senseconèixer la seva pròpia història, sense conèixer laveritat.

Maria Antònia Oliver “

8


Quina és per tu la veritat de les víctimes de la repressió franquista?

1936 i que feia referencia a: “…tomar medidas precautorias enca-minadas a evitar posibles ocultacio-nes o desaparición de bienes deaquellas personas que por su actua-ción fueran lógicamente responsa-bles directos o subsidiarios, por ac-ción o inducción, de daños u perjui-cios de todas clases ocasionados di-rectamente o como consecuencia dela oposición al triunfo del movi-miento nacional”.

Es tractava, una vegada més,de la relació d’aquelles personesque bé ja estaven empresonades,

bé havien estat assassinades o bépassarien a formar part de qual-sevol d’aquests dos grups endates properes.

Així doncs, podem concloureque els colpistes del 36, militars icivils, mai actuaren de maneraimprovisada i sense cap tipus decontrol. Ben al contrari, des delprimer dia crearen un règim deterror que va impedir que qualse-vol persona reaccionàs contra elseu Movimiento, bé per aturar-los, bé per conservar la sevavida. Les llistes elaborades abans

del cop d’estat, que foren perfec-cionades i completades durantels primers mesos, varen perme-tre l’aliminació física (mort oempresonament) de qualsevolpersona que, per les seves possi-bilitats o capacitats, els poguésfer front i, a la vegada, amb aixòpossibilitaren el domini de totala població de Mallorca que, ate-morida i horroritzada, no vatenir més remei que mostrar, pú-blicament, la seva “fidelitat” i laseva “felicitat” amb el nourègim. ❚

Segons el diccionari aixòés un verb que significaestar situat o situar aigual distància. No és la

meva intenció parlar aquí nide geometria ni de geografia,però sí d’un període molt do-lorós de la nostra història: laguerra civil. I no tant de laguerra en si com de les conse-qüències que a hores d’araencara es deriven d’ella. Avui,quan ja fa trenta anys de lanostra democràcia.

El 14 d’abril de 1931 elpoble, exercint el seu dret devotar, va triar com a forma degovern la república. La Sego-na República Espanyola, go-vern legal i legitimat per su-fragi universal. Però els “des-contents” amb aquell resultatde les urnes, varen decidir queles coses no anaven bé, perells naturalment, i els militarsprocedents d’Àfrica, recolzatspel poder econòmic varendonar el cop d’estat del 36,fent esclatar la guerra.

D’aquest fet se n’ha escritper activa i per passiva ambmés o manco fortuna i en al-guns casos deformant la rea-litat del que va passar d’unamanera insultant. Però lameva reflexió ve motivadaper lo que encara hem de so-frir en democràcia, quan lesassociacions per a la recupe-ració de la memòria històricade tots els indrets s’adrecen ales institucions per reclamarel restabliment de la honora-bilitat republicana o per recu-perar als desapareguts, otambé quan es fan debats itertúlies als mitjans de comu-nicació ens trobam que al-guns partits democràtics i ennom de la democràcia propo-

sen que el que cal fer és rei-vindicar totes les víctimes. Unexemple proper és l’esmenaque ha hagut d’introduir elgovern català del tripartit enel projecte de la llei del me-morial democràtic en el sentitd’honorar també a les vícti-mes de la reraguarda republi-cana a més de les del regimfranquista.

Vagi per endavant quetotes les morts son tristes i la-mentables, però el que es in-creïble es que encara s’hagide fer una “classificació siste-màtica” de les víctimes. Atotes les guerres n’hi ha devíctimes, i víctimes innocents.I són víctimes de guerra. Vícti-mes de la repressió nomésforen unes, els republicans iles republicanes.

Un exemple, li sembla pos-sible a algú avui en dia que aAlemanya quan es fan home-natges a les víctimes del na-zisme se n’hagin de fer al ma-teix temps als nazis morts,que també ni va haver?. Esclar que Alemanya en aquestsentit ha fet una gran catarsii tant es així que la cancellera

Merkel és capaç, com va fer fauns pocs mesos, de fotre defo-ra a un militant de la CDUper haver alabat a un jutgemilitar nazi que havia mortrecentment.

Una altra qüestió que emfa ballar el cap és: Per estar aun memorial democràtic,quina democràcia defensa-ven els franquistes i els queels recolzaven?. I pel que fa ala persecució de religiosos perpart dels republicans, s’ha re-pensat en algun moment lajerarquia catòlica, que do-nant suport al cop d’estat i alssollevats es posicionaren ambla il·legalitat democràtica. Ique n’era responsable de lesseves víctimes, i còmplice deles nostres.

Amb el que he dit fins ara,ni amb la meva actitud, nocerc revenja, però dic no a laequidistància. ❚



Què vol dir equidistar?Per Antònia Mercadal Serra , membre de ARMHM

‘Amb el que he dit fins

ara, ni amb la meva acti-

tud, no cerc revenja, però

dic no a la equidistància’

Ami no m’importava gaire d’on treien el “mate-rial” (revistes, llibres...) els meus companys declasse. Però el cert és que, vist amb la perspec-tiva que donen els anys, vaig poder acumular

tota una sèrie de documents ben interessants. Sem-bla que el pare d’un dels que feien quart amb mi eraun dels responsables de diversos saqueigs de biblio-teques (la de la Casa del Poble, la d’Emili Darder i, pelsllibres que vaig comprar, la de Gabriel Alomar). Moltsd’aquests volums pareix que ja no interessaven elspropietaris actuals i havien anat a parar a les golfes oals racons més amagats dels despatxos. El cert és quetot allò (revistes, llibres, exemplars originals del diarique publicà Bayo a Punta Amer, La Columna de Bale-ares), anà a parar a les meves mans i serví per a anariniciant el meu arxiu particular de la resistència anti-feixista a les Illes. Posteriorment, en temps de la mevamilitància a l’esquerra illenca (OEC primer i PSM pos-teriorment) serví per enllestir nombrosos articles iper anar preparant xerrades i conferències del tipusmés divers. Més endavant encara, a mitjans dels anysvuitanta, vaig emprar molt d’aquest material en lesxerrades que damunt el moviment obrer vaig fer a laseu de l’Ateneu Popular “Aurora Picornell”.

És evident que mai no vaig deixar de seguir lapista de les infermeres assassinades per la reacció isempre vaig tenir la intenció de retre un homenatgeals antifeixistes del 36 que volgueren alliberar les Illesdel feixisme.

Fa uns anys en tornà a parlar en Llorenç Capellà(que aleshores dirigia el col◊ leccionable Memòriacivil. Mallorca en guerra). Concretament en el número22 del diumenge 1 de juny de 1986, en un excel·lentarticle titulat L’Hotel Mediterráneo o “la vie en rose”,Llorenç Capellà parla de les orgies que organitzava el“Comte” Rossi, un aventurer italià que cobrí de sangels pobles de Mallorca. L’Hotel Mediterráneo era elcau de tota la gentussa antirepublicana, d’on sortienordres i voluntaris per a cometre els assassinats enmassa que es realitzen en tots els indrets de l’illa. Peròera igualment el cau dels saraus, les festes més im-

portants del moment (1936). Grans banquets, balls,disbauxes de tota mena... L’Hotel era l’indret on reg-naven -per un dia!- les meuques que cada dia neces-sitava el “Comte Rossi” per a satisfer el seu accentuatmasclisme que, pel que sembla, mesclat amb la sangdels innocents, li produïa un segur enervament erò-tic. Sexe i sang: aquest era l’ambient de l’Hotel Medi-terráneo descrit per Llorenç Capellà a l’article que co-mentam. Diu l’escriptor:“Així, doncs, toreros, militars ifalangistes, convisqueren en bona harmonia sota lesllànties profusament il·luminades de l’hotel Medite-rràneo, mentre als carrers la fosca sols era foradadapels fars dels cotxes plens d’homes armats que fatal-ment coincidien en el Camí dels Reis, en el cementiride Porreres o en el de Son Coletes, i allí assassinavenaquelles persones que consideraven enemigues delnou règim”. I més endavant, comentant una anècdotacontada pel doctor Deyà (referent a les infermeresfetes presoneres el quatre de setembre), diu: “Avui -contava el doctor Deyà, acabat d’arribar de Manacor-he fet una revisió a les cinc milicianes de Bayo quehem detingut. N’hi ha una que és verge.

‘Les afusellaren’”.Josep Massot i Muntaner explica en el seu article

“Dues mexicanes al desembarcament de Bayo” queva ser quan preparava els seus estudis sobre GeorgesBernanos quan començà a interessar-se a fons per lescinc infermeres capturades pel feixistes el setembrede 1936. En el número 999 de la revista Perlas y Cue-vas ho narra d’aquesta manera:“Georges Bernanos, aLes Grands cimentières sous la lune, fa referència depassada a tres al·lotes ‘d’origen mexicà’, presoneres aMallorca, que ‘un pobre religiós’ va confessar i que‘considerava sense malí-cia’. Per aquest motiu, vademanar al ‘general ita-lià’ que durant els ‘qua-tre’ primers mesos de larepressió a Mallorca era‘el primer responsable’de les ‘matances’ en curs-és a dir ArconovaldoBonacorsi, conegut per‘conde Rossi’ a tota l’illa-que en respectàs la vida.‘Entesos -va respondreel comte que es dispo-sava a posar-se al llit- ho

La novel·la històrica mallorquina i la memòria històrica:Josep Massot i Muntaner i les infermeres de la Creu Rojaassassinades a Manacor (1936) (i II)

10


Portada del llibre de Miquel López Crespí

Per Miquel López Crespí, escriptor

‘Amb mentida sobre mentida, difamació

rere difamació, s'anà bastint la "histò-

ria" feixista damunt la guerra civil! ’

consultaré amb el coixí’, i ‘l’endemà al matí, les féumatar pels seus homes’”.

Aquest article de Josep Massot i Muntaner ésd’una importància decisiva per arribar a copsar totesles mentides que durant més de seixanta anys vabastir (i basteix encara!) la reacció contra els volunta-ris republicans que vengueren a lluitar a Mallorca. Lescinc infermeres, les milicianes membres de diversoscol·lectius d’esquerra, varen ser presentades pels“intel·lectuals” del règim feixista (Ferrari Billoch, elmateix Llorenç Villalonga, que tant contribuí amb elsseus articles llegits per la ràdio i amb la seva acciópràctica a aguditzar l’odi envers l’esquerra i la culturacatalana) com a simples prostitutes, degenerades se-xuals provinents del “barrio xino” barceloní que caliaexterminar talment un pagès extermina les rates oels escarabats. Amb mentida sobre mentida, difama-ció rere difamació, s’anà bastint la “història” feixistadamunt la guerra civil!

Josep Massot i Muntaner desmunta d’una manerabrillant la falsa història escrita pels “intel·lectuals” delfeixisme. Explica en l’article abans esmentat:“Entre lescinc infermeres de l’expedició de Bayo... hi havia duesgermanes d’origen mexicà, Daria i Mercè Buxadé iAdroher, filles de Joan Buxadé i Adroher, català deSanta Coloma de Farners, que als vint anys anà a Cubaa fer fortuna i poc després es traslladà a Puebla de Za-ragoza (Mèxic), des d’on es casà per poders ambMaria Adroher, natural també de Santa Coloma deFarners... Daria Buxadé era nada a Puebla de Zaragozael 23 de desembre de 1913, i la seva germana Mercènasqué al mateix indret el 25 d’abril de 1918”. I concre-tant encara més, l’historiador afegeix: “En esclatar laguerra civil, Daria i Mercè eren infermeres de la CreuRoja i es presentaren voluntàries per anar a Mallorca,on havien de tenir un tràgic final. Trobam el seu nommoltes vegades al diari d’una miliciana anònima queha estat publicat diverses vegades -per exemple almeu llibre El desembarcament de Bayo a Mallorca-, ique fou difós a Itàlia precisament pel ‘conde Rossi’,que en tenia una còpia. Aquest diari les anomena‘Mercedes’ (o ‘Merche’) i ‘Daría’ (a vegades per error,‘María’), i en parla sempre amb afecte, com unes infer-meres abnegades i disposades a tot per ajudar elsmalalts i els ferits; Daria fins i tot tocava el piano, comla mateixa autora del diari, per entretenir-los”.

Vet aquí com Josep Massot i Muntaner deixa benaclarit qui eren les infermeres violades i assassinadespels feixistes a Mallorca després del reembarcamentde l’expedició de Bayo. Ni eren prostitutes, ni era gentprocedent del lumpemproletariat. Tampoc no erenaquelles “bèsties salvatges” (en paraules de Ferrari Bi-lloch); o analfabetes arrossegades per tèrbols instints

sexuals, partidàries del’”amor lliure”, lesbianessense escrúpols, diables re-encarnats en figura huma-na, com es predicà durantanys des de totes les tronesde les Illes.Eren simplementinfermeres de la Creu Rojabarcelonina, dones d’unagran cultura (si tenim encompte l’època: tocaven elpiano), unes professionalsde la sanitat, en paraules de Massot i Muntaner, “ab-negades i disposades a tot per ajudar els malalts i elsferits”.

És aquesta abnegació, el romanticisme revolucio-nari d’una joventut que volia acabar amb les injustí-cies, que volia bastir un món millor per als treballa-dors, el que segurament impulsà les Daria i Mercè apresentar-se voluntàries demanant la inscripció enles fileres de les forces que marxaven cap a les Illes. Encarta dirigida a Josep Massot i Muntaner (11-II-1998),Josep Alsina, cosí de les infermeres, creu que influí enaquesta decisió el record dels fets de la Revolució me-xicana:“Alguna vegada els havia sentit fent memòriad’aquells guerrillers mexicans que havien fet la Revo-lució. ¿No és possible que, visquent aquella exaltaciódels primers moments, es sentissin identificades ambles revolucions mexicanes i amb la seva joventut s’en-gresquessin per anar d’infermeres?”.

És perquè sempre he pensat que era aquest i noun altre l’esperit d’aquella generació heroica que hodonà tot per la causa de la llibertat i per l’emancipa-ció de la humanitat, pel que vaig considerar un deureretre aquest homenatge a les cinc infermeres assassi-nades pel feixisme. En el fons el seu món, el món deles revolucionàries executades pel feixisme a Mana-cor l’any 1936, era el món del meu pare, el combatentanarcosindicalista Paulino López Sánchez, i delsmeus oncles José i Juan López. Uns amb els confede-rals, altres amb els comunistes, combateren, benigual que Daria i Mercè, per una societat més justa,per un món sense explotats ni explotadors. I era -i és!-aquest món el que sempre m’ha interessat servar, re-construir, novel·lar. D’aquí neixen Estiu de foc (Co-lumna Edicions, 1997) i Núria i la glòria dels vençuts(Pagès Editors, 2000). ❚



Portada del llibre de Miquel López Crespí

‘mai no vaig deixar de seguir la pista de

les infermeres assassinades per la reac-

ció i sempre vaig tenir la intenció de retre

un homenatge als antifeixistes del 36’


FULL DE SOCI

Per contactar amb l’ARMHM:C/ Sant Miquel, 26, 1B. Palma [email protected]: 625 45 45 00 SOCI núm.:

Nom i cognoms del soci

Data de naixement

Adreça

Municipi Codi postal

Correu electrònic

Telèfon DNI

Professió

Motivació per pertànyer a l’ARMHM

❑ QUOTA ANUAL ❑ 10 € (quota mínima)❑ APORTACIÓ SOLIDÀRIA ❑ 20 €

Ingressar al compte núm.: ❑ 30 €2100/0649/88/0200158445 de la Caixa ❑ Altra:

❑ Efectiu amb data i rebut per: ❑ Socis d’honor(exempts de quota)

Lloc, data i signatura

VOLEM SER TOTES LES QUE HEM DE SER...totes les persones que creiem en els principis de Justícia, Veritat i Dignitat. Per això, apre-

ciat company et volem convidar a fer un nou soci. Si coneixes algú que pugui estar interes-

sat en unir-se a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

Pots trobar el full de soci a: www.memoriadelesilles.orgi enviar-lo emplenat a l’adreça [email protected] També pots cridar al telèfon 625 45 45 00

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la...

Documents

Transcript of Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la...