notíciesmusicalsnotíciesmusicals

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA • IIIª ÈPOCA • NÚM. 10 • HIVERN 2001

les acaballes del’hivern, peròhivern encara,apareix el nú-

mero 10 de NotíciesMusicals. Ja comencen asentir-se els primers mas-clets pels carrers i lesmascletades ja han iniciatel compte enrere que ensdurà a les falles. Sensefesta no es pot viure. I nohi ha festa sense música.O siga, que som la vida.Però ara hem de mirar

un poc enrere i veure quèhem fet aquest tempsmarcat, sens dubte, per laliquidació de la pesseta i laintroducció de l’euro. Per ala Unió, l’hivern és untemps de molta activitat,encara que siga fred i

humid com el d’enguany.La preparació de vàriosconcerts de la Banda i laCoral, les avaluacions enl’Escola d’Educands i lesremodelacions de les au-les, la venda de la loteria,la recerca d’un nou localsocial, i altres... són activi-tats que han ocupat lesenergies de la gent de laUnió, Junta i col·labora-dors.La primavera s’acosta i

una nova revista, la núme-ro 11, ja aguaita. Fer qua-tre revistes a l’any semblafàcil, i ho és, però es tornafeixuc quan la faena notens amb qui compartir-la.I no sols la faena, també lainquietud, la il·lusió, eldebat, les propostes, els co-

A mentaris, les notícies... ésmillor compartir-ho. Desd’ací fem una crida a laconstitució d’una Co-mis-sió de Revista que tingamés de dos membres. Gentque vulga, puga i, sobretot, tinga ganes de dedicaruna miqueta, només unamiqueta del seu temps aescriure un article, o coor-dinar una secció, o picaruns textos, o... Posem a la vostra dispo-

sició el telèfon i el correuelectrònic de la secretariade la Unió:

96 328 04 68,

umlhorta@ono.com

Esperem notícies vos-tres molt aviat.

13 de Gener de 2002. Palau de la Música.

notícies musicalsQUE SONE LA BANDA!

Núm. 10 - HIVERN 2001

2

OM cada any quanarriba desembre, arri-ba Nadal i l’activitatassociativa i musical

de la UNIÓ MUSICAL L’HORTADE SANT MARCEL·LÍ creix i esdesborda. Pareu atenció. Eldijous 20 fou el Dia del soci i ambeixe motiu a les 20 h. es feu eltradicional berenar i rifa de lescistelles (enguany han sigut pera les famílies Vila-Ricart iCollado-Matamales). El dissabte22 per la vesprada, la Bandaactuà alMestalla, i estem segursque això li donà la sort alValència que jugava contra elMàlaga. La victòria és nostra, enpart, perquè la música amansales feres, o això diuen.

El diumenge 23 a les 19:30 hal Saló Parroquial fou el I FESTI-VAL CORAL DE NADALES, quenaix amb vocació de continuitat.Va ser en Nadal de 1997 quan laCoral L’Horta s’estrenà per alnostre públic amb tres nadales.Des d’aleshores, cada any perNadal ha tornat a actuar amb la

Banda. Però ara reclama unespai propi, un espai coral. Naixel festival coral d’hivern. Enaquesta primera edició intervin-gueren la CORAL L’HORTA, sotala direcció d’Alejo Pérez Lamata,i la CORAL RAMIRO JOVER diri-gida per Mª Antonieta Gómez.L’acte, que fou mou emotiu i que

omplí el Saló Parroquial de gom agom, acabà amb la interpretacióconjunta, per ambdues corals, dela coneguda nadala Fum, fum,fum d’Alain Langrée. I tot açòabans que arribara la Nit deNadal.

Una volta passat el Nadal,però encara recent, com si d’una

innocentà es tractara, tot SantMarcel·lí, com ja és habitual, espreparà per gaudir del Concertde Nadal de la Banda de la UNIÓMUSICAL L’HORTA. El 28 dedesembre és ja una data fixad’encontre per als amants de labona música de banda, d’ací i defora, per als 400 socis i sòcies de

la Unió, per als familiars i amicsdels vora 70 músics de la Banda,30 coralistes i quasi 2 centenarsd’alumnes de l’Escola de Música,alguns d’ells membres de laBanda Jovenil. Tota aquesta gen-tada ompli de gom a gom qualse-vol local on la Banda de la Uniófaça el Concert de Nadal. En-guany, per segona vegada, fou alPavelló Poliesportiu del C.P.Professor Ramiro Jover. Durantmolts anys s’ha fet al SalóParroquial, després al propi tem-ple parroquial (en 1998 i 1999),i ara (nadals 2000 i 2001, ence-tant el tercer mil·leni) al pavellópoliesportiu. Sempre ple. I moltafaena i diners per a preparar lainfraestructura, per crear unespai digne i mínimament confor-table per a fer i escoltar músicade Banda. Cal agrair, des d’ací, lacol·laboració de tots i totes elsqui han ajudat a fer-ho possibleun any més. Igualment cal agrairla col·laboració per tants anys dela Parroquia, entitat decana i“fundadora” del nostre Barri.Estem desitjant veure realitzatl’Auditori al que s’ha compromésla Sra. Alcaldesa Rita Barberà ique si no passa res vuerem final-ment construit junt al Parc de laRambleta. Cada dia que passaestem més a prop del miracle.

Abans que la Banda comença-ra a sonar es realitzà l’entregade diplomes i incorporació de

Concerts de Nadal

C

Sant Marcel·lí, 23 de desembre de 2001.

Sant Marcel·lí, 23 de desembre de 2001.

Núm. 10 - HIVERN 2001 notícies musicals

3

nous músics, quatre xiques i dosxics. Amb aquesta incorporacióla Banda guanya dos bombar-dins, dos clarinets, un requint iun trombó. I ara sí, amb 78músics nostres a l’escenari mésaltres que venen a ajudar-nos o apassar-s’ho bé (!?), i sota la batu-ta del nostre benvolgut mestreMiguel Morellà Asins, començàl’audició musical.

Cada edició del Concert deNadal té alguna sorpresa. En-guany tinguérem les bromeshabituals per ser el dia que és,28 de desembre: els que estigue-reu allí ja poguereu veure la caradel mestre, les pancartes, elstelegrames, la lletreta de lacançoneta. A més d’això, altresnovetats estrictament musicalsferen augmentar l’espectació delpúblic i el gaudi dels qui trobarenseient i vingueren abrigats, per-què el fred no perdonà. El con-cert tingué dos parts. Començàamb un pasdoble composat perMiguel Morellà Giménez, fill delDirector de la Banda, a qui estàdedicat, titolat “Al meu pare(Miguel MorellàAsins)”. Fou unmoment d’espe-cial sensibilitat,on poguéremapreciar lesgrans qualitatsmusicals que elsjoves músicsvan conrreant.De vegades hotenim tan aprop que no hosabem apreciar.La interpretaciófou magnífica,sota la batuta del ’homenat j a t .S e g u i d am e n ts’interpretà “LaVida Breve.Danza Españo-la” del composi-tor Manuel de Falla. ActuarenEsther Garcés com a Bailaora,José Alfredo Perpiñà com aGuitarrista i José Morellà Periscom a Cantaor. Alguns ja elshavíem vist actuar en el concertde Festes Populars, però no holamentàrem, perquè tinguéreml’ocasió de tornar a gaudir d’un

espectacle poc freqüent als con-certs de Banda. Per acabaraquesta primera part sonà la “LaCacería (obra descriptiva)” deBussalotti. Aquesta peça ha estatinterpretada per la Banda en dis-tintes ocasions i sempre ha sigutentranyable doncs han participat,a les veus i efectes especials, elsxiquets de l’Escola d’Educands i

fins i tot elspares i mares.En aquesta oca-sió el cor foul’alumnat del ’ E s c o l ad’Educands.

La segonapart s’iniciàamb una altrajoiosa novetat:un nou pasdo-ble de JoaquimJosep EstalHerrero, unjove músic dela Unió, que jaes va estrenarcom a composi-tor en el con-cert de Nadalde 1998 als 16anys d’edat,

amb un pasdoble airós i jovenildedicat al seu mestre MiquelMorellà Asins, i que porta pertítol “Leuqim Allerom”. No es potqueixar l’amic Miquel, ni com apare i com a mestre. Ara Ximo,així el coneguem tots, ens sor-prengué amb una nova composi-ció tota carregada de solidaritat i

intenció perquè porta per títol“Vicente Jordán”, a qui estàdedicada. Aquest bon home, és unhome bo, soci des de sempre ifidel acompanyant de la Unió entots els seus actes. Soci fidel,generós i constant. Ho té meres-cut i Ximo l’ha encertada ambaquest gest. Allí estava present elsenyor Vicent amb la seua famí-lia que van agrair l’homenatge iles paraules del jove compositor.

Seguí el concert amb “Diegode Acevedo” de Miguel Asins iArbó. Una peça ben bonica i beninterpretada. Aquesta obra enstransporta a principis del s. XIX,al 1808, quan fou la guerra delfrancés o guerra de la inde-pendència. Nosaltres aprofitàreml’ocasió, en aquestes dates en quètornen a sonar els tambors deguerra, per a enviar missatgespacificadors contra l’armamentmundial. I per acabar s’inter-pretà “Real Club Náutico deValencia” del professor i compo-sitor Salvador Chuliá, Directordel Conservatori Municipal “JoséIturbi” de València, on tants delsnostres músics estudien i hanestudiat.

Fou un programa excel·lent.Però, el millor de tot, i els que jahan estat ho saben i poden con-firmar-ho, és l’ambient de germa-nor que s’hi respira. Els esperemen les properes edicions. No esperden els Concerts de Nadal.

Josep-Francesc Blai DuartVocal de la Junta Directiva

Comissió de Revista.

QUE SONE LA BANDA!

Sant Marcel·lí, 28 de desembre de 2001.

Sant Marcel·lí, 28 de desembre de 2001.

Notícies Musicals- SenyorVicent, la gent de la Unió el cone-guem molt de veure’l sempre alsconcerts, però en sabem poc dela seua vida. Parle’ns una mique-ta d’això, on va nàixer, on haviscut.

Vicent Jordán- Sempre heviscut ací. Quan em casí, vaigestar tres anys a Picanya. Peròdesprés vam tornar ací. Vaig nài-xer un 19 de maig de 1918 a laCreu Coberta, a la plaça de l’es-glésia, un piset que havia allí, ondonaven els finestrals del cor del’església, i quan venia l’orques-tra de la Catedral i els coros icantaven la missa major, aque-lles veus jo des de ma casa lesoïa. I també vaig ser escolà. Irecorde que la senyora Amparo,que era l’organista –tocava unorgue d’aquells antics– quananava a La Torre que feien lesmisses cantades, que no hi haviaesglésia, es feien en una ermitaque es deia l’ermita Roser, sem’emportava a mi i ella tocaval’orgue i jo cantava la missa, iguanyava dos pessetes. Tambéanàvem a l’esglesia de PobleNou, ahí al costat d’Alfafar, algu-na volta. I jo no deprenguí amúsica, però el cant m’anavabé... en aquells anys. (Conte-lil’anecdota de per què no va estu-diar música, li diu la seua fillaque seu prop de nosaltres). Medeixaren un violí els reis, tindriajo uns sis o set anys, i el germàdel capellà que sabia tocar,engarçà allí les cordes i tot, i enell tocava. Em tocà una obra queme’n recordaré tota la vida, ita-liana... eixa melodia que cantaAlfredo Craus... (i la taral·lejaamb la seua filla, sempre atenta)ixa melodia no se m’ha oblidat ja

notícies musicalsPARLEM AMB...

Núm. 10 - HIVERN 2001

4

Entrevista a Vicente Jordán

més. Estava deprenint solfeig,perquè un xic de la fàbrica que lidien el músic em digué “xe tu, jaque t’agrà, podries... per què nodeprens música”. I dic, vaig aaprendre. I per les vespradesanava adeprendre,però.. elmúsic eraun homed ’ e d a t . . .Vingué laguerra i hotrencà tot.En el 36 jotenia 18anys.

Jo hetreballat enuna fàbricamolt gran,t è x t i l .Treballavaen una sec-ció queféiem solad’esparden-ya, féiemdiàriament unes vuit tones decorda, de jute i espart. Perquèquan s’acabà la guerra no hihavia matèria prima de jute queimportaven d’India i Paquistà is’aprofitava l’espart i tota lamatèria prima que es podia.Maromes de barco gastades, lestrossejàvem i anaven a lesmàquines. Allí entrí a treballaren el 32, amb 14 anys, encara noels havia complit perquè entrí el3 de març. La fàbrica estavaenfront de Macosa, entre elscarrers Marqués de Bellet iJoaquin Navarro, el qual eral’empresari meu, el fundador(d’ahí el nom del carrer). D’ahíla traslladaren a Burjassot, on

tenien una altra fàbrica, amb200 telers per a fer sacs i feiena la setmana uns 50.000 060.000 sacs. I allí em vaig jubi-lar ja d’encarregat de magatzem.

NM- Com podem apreciar, ésun home per alqual la músicaho és tot. Parlarde la seua vidaés parlar delseu itinerarimusical. Sivosté hagueraseguit estudiantmúsica, quininstrument lihaguera agradattocar?

VJ- Home!,l’oboé m’encan-ta. És un instru-ment delicat.Home!, ho sóntots, perquè, encada moment,tots els instru-ments tenen unpaper primor-

dial, tu ho saps.NM- Vosté es va fer soci de

la UMH el 1984, fa d’això uns18 anys. Com va coneixer laUnió?

VJ- Tenia ací baix un músic.Quan començà el xiquet, elMiguel Olmedilla, doncs jo l’ani-mava molt: “tu dur, no t’acovar-desques, la música és el millordel món”. I a més, el JuanCarlos, també venia a assajaramb ell, i li deia jo: “a mi no memolesta, tu assaja i no tinguespor”.

NM- Durant estos 18 anys,vosté ha sigut un soci fidel,seguidor incondicional de laBanda. Des d’aquells orígens que

Josep-Francesc Blai per Notícies Musicals

Des del concert de Nadal, moltes persones s’hauran preguntat, quí és Vicente Jordan? Quí és en rea-litat eixe home que a cada concert s’alça de la cadira primer que ningú i aplaudix amb tantes ganes eltreball del músics?

Tots el coneguem per la seua fidelitat, constança i entusiasme amb la Unió, i per això s’ha convertiten punt de referència i xicotet símbol entre els socis i els músics. I per això s’ha guanyat el merescuthomenatge de tindre un pasdoble amb el seu nom.

Li he demanat d’entrevistar-lo i m’ha convidat a sa casa. Són les cinc de la vesprada de la vespra delsReis. Som al menjador, els dos i la seua filla, Conxin, amb qui viu. Comencem.

Núm. 10 - HIVERN 2001 notícies musicals

5

vosté acaba de recordar fins ara,ha percibit una evolució en laUnió?

VJ- Jo veig la Banda magis-tral. Jo no creia mai de la vidaque esta banda podia arribar acotes tan elevades i a una perfec-ció... professional, quasi. És quehi ha alguns que toquen merave-llosament! El que passa és queesta banda, ací, sempre l’estemoint en llocs que no llueix el so.Però es pot apreciar la seua evo-lució. Jo cada volta l’he trobatmillor, millor. Un dels primersconcerts, me’n recorde jo, quetocaven molts dels qui ara sóndirectius, fou en un entaulat al’aire lliure i feia un vent... i sen-ties allò, i jo deia: “Ai mare,mare, mare!”. Però després haanat evolucionant. Sobretot quanes feu càrreg este director.L’altre director feia tot el quepodia i és d’apreciar, en cadaèpoca o etapa... Però éste,Miguel, té molta garra. S’ha atre-vit a tocar obres, en esta bande-ta, de molta envergadura: 1812,Bohemios... I han eixit molt bé.És a dir, que la Banda ha anatevolucionant i la prova està en elque s’ha anat aconseguint,paulatinament. Iaixò ésc ons e -quènciad’un tre-b a l li n t e n s ,c on t i nu ,amb sacri-fici. Joquan m’al-ce a aplau-dir-los, noaplaudisc asoles el queestan tocant,aplaudisc totel treball, totl’esforç, tot elsacrifici quefan. Perquè veigquelcom més delque n’hi ha allíen eixe moment. Iaixò jo ho aplaudisc,perquè tota l’entrega que ellstenen és mereixedora de tot. Noés només l’aplaudiment, és

també l’actitud, el reconeixe-ment, perquè quan u toca i veuque el públic s’alça... s’estimula.

NM- Jo crec que els músicstambé han percibit eixa actitudtan positiva de vosté de cara a laBanda (no em deixa conti-nuar)...

VJ- Això és un mínim d’edu-cació musical que es deu tindre.Això és normal que el públicreaccione aixina. Si en unmoment determinat ha hagutun fallo o ha hagut una cosadefectuosa, això hi ha quepassar-ho per alt. Perquè laBanda Municipal, que sóntots músics de categoria,són mestres, també tenenfallos, que jo els he aperci-bit, i el públic també. Elsmillors tenen errors. Éshumà i això hi ha queperdonar-ho.

NM- Doncs, sensdubte, per eixa actitudtan positiva que té, arali acaben de dedicarun pasdoble que s’haestrenat en el concertde Nadal...

VJ- Jo rep de laBanda més del que

done. Perquè el querep és un plaer espiritual, un mis-satge que va a l’esperit, al senti-ment, a lo més... En la persona,allò espiritual si se sap apreciar,no té valor (preu). El que rep de

la Banda és el resultat de molt detreball, molt d’esforç. I jo, unespessetes... això que és! El dinerva i ve i té un valor relatiu. Aixíque jo rep de la Banda més que lientregue. Jo, si poguera, fariacom el tio Pedro Juan que vadonar un camp perquè feren unauditori els de la banda delsLitros.

NM- Aleshores, vosté estàcontent?. Com es troba desprésd’haver sentit el pasdoble que lihan dedicat?

VJ- Molt satisfet. I ara alsaber-ho els familiars... açò es fainternacional, perquè este pasdo-ble sonarà a Alemanya. Allítenim un familiar, JöhrnHermann, que es dedica a lamúsica.

NM- Que li diria al composi-tor?

VJ- Que és una llàstima queeixe pasdoble no l’hagueren tocaten un palau (l’entrevista estàfeta el dissabte 5 de gener del2002, abans del concert en elPalau de la Música) o en el casi-net de Benaguacil que diuen queés millor que el Palau en audició,el palauet li diuen (em semblaque és així, no recorde molt bé jales coses). I el xiquet tocà moltbé. Tu dis-li que jo estic molt con-tent. Mentre visca el recordaré.Que compte amb un pare adoptiuamb mi. A mi m’haguera agradattindre un nét músic, home!

PARLEM AMB...

Sant Marcel·lí, 24 de setembre de 1994. Festival Comarcal.

notícies musicals Núm. 10 - HIVERN 2001

6

NM- Per anar acabant li fariauna pregunta més general. Vostéque té eixa relació amb Llíria (LaPrimitiva, La Unió), que ha anati va als certàmens, que ha escol-tat tantes bandes i veu també ales Bandes d’ací; creu que hi haprou ajuda oficial a les Bandesdes dels Ajuntaments, la Gene-ralitat i altres Administracions?

VJ- No, no, no. Ho tenenabandonat. La cultura la tenencom a cosa molt secundària. Imés en estos barris. Retallenprecisament en investigació i lacosa cultural, que és allò queeleva el valorespiritual delspobles. Ahí estanen la Rambleta,que han posatgrava i grava... ien tanta obra quehan fet, no sónper a posar sis oset pilars benforts i dalt un sos-tre que reuniscacondicions... Nodemane una cosacom el Palau...una cosa encaraque siga basta,però que reuniscacondicions i ahí espodien donar con-certs, podria tin-dre una cabuda dedos mil persones o més. EnBunyol en un forat de la muntan-ya en forma de ferradura, hanfet un auditori que caben unestres mil persones.

NM- Vosté, veient actualmentel que és la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí, amb una Banda,la Coral, l’Escola d’Educands, laBandeta, tot això siguent un barri,comparant-ho amb altres pobles,vosté com ho veu.

VJ- Oh! Jo ho veig molt bé,molt superior. Jo no conec totsels pobles, però pel que veig acíen el programa de TV Una músi-ca, un poble, veig que en elspobles s’agarra la música peruna necessitat. Després de tot eldia de treball, en el camp, o això;després es reunixen per la nitels amics, la banda... és com unanecessitat. I està molt justificat.

Però ací, tenint en compte lacaracterística de la vida de hui,que estan tan pendents de tantescoses, de la competència de laTV, i tot això... doncs ho veigmolt bé, molt bé. A pesar de tot.

NM- I vosté, per anar aca-bant, què li diria a la Directiva?Defectes i virtuts de la Unió?

VJ- La directiva és l’armamés important que té. Perquèsóu, i no és per afalagar-te a tu,però sou un grapat d’amics, degermans, que esteu molt units,que valgueu tots els diners delmón. Que continuen, que mantin-

guen eixa amistat i eixa ajudaals xiquets. No tinc paraules pera dir lo bons que sóu. Un dia enuna Assemblea vaig dir jo “cadau de vosaltres valdria per deu”, iara dic que valeu per cent. Si nofóra per vosaltres, l’esperit queteniu de treballar i de lluitar, nohi hauria Banda.

NM- Quines suggerències lifaria vosté a la Unió, de cara amillorar la Banda i totes les acti-vitats de la Societat.

VJ- (Sembla que dubte unpoc, però la seua filla, que ensacompanya, “l’orienta” ràpida-ment: “per a tindre un local, l’al-tre dia estava diguent-ho vosté”)Home! Jo no sé com respondriala gent. Per a recaudar fons peral local, així com es fa el Dia delSoci, fer com un “Dia de laBanda”, pagant una quota extra-

ordinària. O el “Dia del Músic”,per què no? I en els concertsposar una entrada voluntària, elque vullga donar que done, i elque no, doncs no. En alguns llocsjo crec que ho acceptarien, ací nosé com respondrien. I, en tot cas,com tot puja, enguany pujar unamiqueta més la quota. Crec quemolts són els pares dels alumnesi dels músics, crec que tampoctindrien inconvenient, al cap del’any, en pagar una miqueta més.

NM- En això estem. Vosté jasap que actualment estem ennegociacions per poder comprar

uns baixos i poderfer el local socialde la Unió. Moltesgràcies per l’entre-vista, per haverpogut parlar ambvosté. Ha estat unplaer.

I ací acabàreml’entrevista estric-ta, però no vaigapagar el casset iencara romangué-rem una estonaparlant amicable-ment amb ell i ambla seua filla, que,com he dit, ensacompanyà duranttota l’entrevista ies comportà moltamablement. En

distintes ocasions, al llarg del’entrevista, apareguerenreferències als músics que hi haa la seua família, a les relacionsamb la Primitiva de Llíria ialtres bandes. Ara no ens cap enaquest article. Aquestes qües-tions i altres anècdotes les con-taré en altra ocasió. Franca-ment, vull acabar dient que ésun plaer i un goig conversaramb aquest home que tant sap,per afició, de música i de lahistòria d’este tros d’horta queés La Creu Coberta i el BarriSant Marcel·lí.

Quan eixia de sa casa lacavalcada dels Reis ja estava apunt de començar. Esperavenque una pluja engorrosa els dei-xara fer la festa en pau. Pensí entots els xiquets i xiquetes delBarri, del món, i en el tio Vicent.

PARLEM AMB...

Sant Marcel·lí, 28 de desembre de 2001. Concert de Nadal.

Núm. 10 - HIVERN 2001CRÒNICA

notícies musicals

7

L diumenge 13 degener de 2002 fou unafesta per a la gent dela Unió. La nostra

Banda actuà al Palau de laMúsica de València dins del IIICicle de concerts de RàdioNacional d’Espanya. El progra-ma fou coincident amb el del con-cert de nadal. On estigueren lesdiferències?

En un escenari ample i digneper als músics i els xiquets ixiquetes cantors. Unes condi-cions acústiques excepcionalsque permeteren gaudir d’unaaudició admirable. La comoditatdels seients per al públic. Lacapacitat suficient de la sala. Ialtres que poden considerar-semenors: aeos per a la gent,camerinos per als músics i direc-tor, etc.

Totes aquestes coses són lesque marquen la diferència a l’ho-ra d’anar a un concert al nostrebarri. Tenint la Banda i la Coral

que tenim, i sent més de deu milhabitants, no tindrem dret a tin-dre més prop de casa un auditori,una sala de concerts, un cinema,un teatre, en fí, saló culturaldigne i confortable??? Una obrad’eixa envergadura no és cosa dela Unió. És un equipament cultu-ral que correspon al nostreAjuntament de fer-lo o gestionarper a que el facen. En això estem.

Tornant al concert de RNE,

díem que la capacitat de la salafou suficient, però per poc. Laveritat és que estava plena lapart central inferior i superior,només els laterals no s’ocuparentotalment. El locutor de RNE quepresentava el concert i altra gentque no era del barri ni de la

Unió, però que és amant de lamúsica i segueix els concerts alPalau, estaven meravellats i gra-tament sorpresos de veure comde bé sonava una banda de barrii de comprovar la quantitat degent que aplega una actuació dela Unió Musical l’Horta.

Des d’ací volem agrair l’esforçde tots els pares i mares, amics ifamiliars que de manera desinte-resada acudixen als concerts.

Sobre açò, dos coses vull dir.Primera, és cert que la qüestiófamiliar “tira” molt. Però tambéés cert, i és la segona, que si nohi hagués una “cultureta musi-cal” un cert gust per la música,una afició, com a substrat, com abase i fonament, ni tindríem

tants seguidors nitants músics i bonsa la Banda. De totamanera, torne arepetir, cal agrairel calor entranya-ble, el caliu, d’unpúblic incondicio-nal com és el deSant Marcel·lí idemés seguidorsde la Unió.

Gràcies. Espe-rem tornar aomplir el Palaumoltes voltes iquan tingueml’Auditori, seguitseguit. Allí ensveurem.

Paco Blai

Molta gent ha preguntat sobrela possibilitat d’aconseguir algu-na gravació del concert. La JuntaDirectiva s’ho ha plantejat.Estem fent averiguacions per talde gravar un CD. De momentserà només amb suport audio.Anirem cap a l’audio-visualpoquet a poquet.

Concert al Palau per a RNE

E

notíciesmusicalsnotíciesmusicals

Si vols fer-te soci/a, diposita aquesta fitxa a la bústia del nostre local (Arquebisbe Olaechea, 41 baix), o dona-li-la a algun membre de la Junta.

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Arquebisbe Olaechea, 41 baix - 46017 VALÈNCIA)www.umlhorta.es.fm • correu-e: umlhorta@ono.com

EXEMPLAR GRATUÏTHan col·laborat en aquest número: Paco Blai, Paco Perales i Josep Ll. Rodrigo

Fotos: Lluis Vallés, Miguel Hernández i arxiu de la Unió Musical l’Horta.Impressió: Grafimar, S.Coop.V.

Dipòsit Legal.: V-3958-1997. Imprés en paper ecològic.

COL·LABORA:

FF II TT XX AA DD ’’ II NN SS CC RR II PP CC II ÓÓ

NOM I COGNOMS:

ADREÇA:

CÓDI POSTAL: TELÈFON: D.N.I.:

BANC O CAIXA:

NÚMERO DE COMPTE:

Signatura,

Q UE S TAsetmanahe tingutl’oportuni-

tat de participar,encara que breument,en la presentació d’unllibre escrit per unhumaniste dels que jano s’estilen.

La seua presenta-ció i moments de l’o-bra em fan recordarl’article de Saramagoen la cloenda de lareunió alternativa dePortobello i en el quesegurament molts denosaltres hem pensat algunavegada respecte al nostre món.

-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

M’agrada pensar que el plane-ta va a ser humanitzat en un prò-xim futur.

Que els territoris no són delsqui els defensen amb armes illeis.

Que la pressió de la generalitatdels comuns va a revolucionar,més prompte que tard, la maneraactual d’espletar la Terra.

M’agrada pensar que l’actitudcada vegada més ecologista delconsumidor està modificant laforma de produir de les empre-ses.

Que les relacions entre les per-sones són cada vegada menysagressives i més comprensives.

No m’agrada la influència uni-ficadora i única de vore el món ila cultura, tots amb les mateixescelebracions i en el mateix idio-ma. I tampoc m’agrada que les

AA Cor obert

diferències de culturai idioma servisquenper a vore un altrehumà com a un ene-mic.

M’agrada pensarque puc cantarcançons de culturesllunyanes i cançonsdel meus coetanis idels meus avantpas-sats. Perquè si puccantar és perquè tincles meues necessitatsbàsiques cobertes.

No m’agrada pen-sar que mentres canteestic aïllat i hi ha

pobles sencers sense possibilitat decantar perquè no poden menjar.

Tinc per a mi que l’humanitza-ció eixirà de la població plana,sense aplegar a l’extrem de estarfarta.

Estic més que segur que sommés de dos els que quant aplegueel moment estarem preparats pera l’HARMONITZACIÓ social queara estem trobant a faltar.

Josep Lluis RodrigoCoordinador del Cor

Presentació del llibre “Signos complejos” de Pascual Pont. 14.02.02.