BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA · de la Galera de les Terres de l’Ebre a Fitur –...

El Patronat de Turisme de l’Ampolla va presentar les Jornades de la Galera de les Terres de l’Ebre a Fitur – Madrid –.S’inicia així la campanya de promoció turística per a la que aquest any s’han destinat més recursos i consolidar d’aquesta manera l’oferta turística del nostre poble.

GenerFebrer 2014 N. 124

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sans

R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 21.03 22.07 22.57 23.16

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sans

R.E. 6.12 6.33 7.21 8.35 (1) R.E. 7.48 8.06 8.54 10.05 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R. 10.45 11.06 11.56 13.05 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.(3) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

Direcció: Francesc ArasaSubdirecció: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,Roser Martí i Cid

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 124

Informació General · Pàgina 2

Ja ha arribat el Carnaval. Ens arriba abans de la quaresma cristiana amb la seva gresca i descontrol, diuen que “tot s’hi val” i és per això que la gent se sol tapar el seu rostre per tal que no sigui reconegut.

Trobo un cert paral·lelisme amb la situació social actual, sembla que per un petit sector de la població sigui Carnaval tot l’any, ens roben i se’n foten a la cara, ben resguardats, això sí, darrera les seves “màscares protectores”. Es parla de 1.661 casos de corrupció en gairebé 800 jutjats. Noms com Blesa, Gürtel, Nóos, Bárcenas, Malaya, Palma Arena, ITV, Pokémon, Campeón, entre d’altres, han estat en boca dels mitjans de comunicació permanentment en aquests últims temps.

Aquest ha estat el Carnaval permanent que hem estat vivint dia a dia. Aquests “reis” del Carnestoltes acompanyats de les seves agrupacions carnavalesques conegudes com a comparses, tenen el seu origen com a festes d’hivern anomenades Saturnàlia i on no podien faltar unes bones bacanals. Per altra banda a l’Estat existeixen moltes i diferents maneres de celebrar el Carnaval, a l’igual que de dur a terme corrupteles de tota mena. Com podeu veure, existeixen certes similituds...

I per acabar, fi xeu-vos bé amb la fi gura del rei del Carnaval, ell és el centre i és el que inaugura el començament de la festa i deixa que les coses surtin del seu estat natural. Fins aquí tot han estat paral·lelismes, però quan arribem al fi nal, malauradament desapareixen del tot: Ni hi ha judici públic, ni és declarat culpable.

Què passem tots plegats un bon Carnaval!!

Ernest Plans Colomé

Editorial

El cel amenaçador - Marc Gonzàlez Alomà

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament8 de novembre de 2013SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSFrancesc Sancho SerenaRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelVicky Giménez IsmaelSRS. NO ASSISTENTSLaura Molina Cabrera que justifi ca la seva absènciaJoan Navarro CabreraSECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 24 DE SETEMBRE DE 2013.S’aprova per unanimitat.2.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 1 DEL PRES-SUPOST DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I ESPORTS EXERCICI 2013.Sotmesa la proposta a votació s’acorda amb el vot a fa-vor dels 6 membres de CIU, 2 del PP i 1 en contra de la regidora del PSC-PM, s’acorda:APROVAR INICIALMENT la modifi cació de crèdits núm. 1 del pressupost del Patronat Municipal de Turisme de l’exercici 2013.3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PLA ECONÒMIC FINANCER.4.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS."MOCIÓ PER L’ATURADA DEFINITIVA I DESMAN-TELLAMENT DEL PROJECTE CASTOREs proposa al Ple municipal l’adopció dels acords següents:Primer.- Demanar al govern espanyol l’aturada defi nitiva i permanent del magatzem de gas submarí Castor, i el seu posterior desmantellament, perquè la seva posada en funcionament no ofereix cap certesa ni seguretat que no es tornin a reproduir sismes d’igual magnitud o superior.Segon.- Donar suport al govern de la Generalitat de Catalu-nya en les actuacions empreses en la defensa dels municipis catalans afectats, utilitzant els instruments polítics i jurídics que escaiguin davant les institucions espanyoles i europees.Tercer.- Demanar a l’empresa promotora del projecte Castor i al govern espanyol que considerin part afectada els municipis catalans afectats pel sisme i els ofereixin la màxima informació i transparència sobre tots els efectes que provoca i pot provocar diàriament l’activitat del magatzem de gas Castor.Quart.- Expressar el suport als habitants de les Terres de

l’Ebre que aquests dies veuen pertorbada de forma inquie-tant la seva tranquil·litat, així com els electes locals dels municipis afectats, que amb impotència han de gestionar uns fets inesperats i amb molt poca informació.Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Interior, al Ministre d’Indústria, a la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, i al comissari de Medi Ambient de la Unió Europea".S’APROVA amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM.MOCIÓ DE REBUIG A LA LOMCE DEL GOVERN ESPANYOLPer tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple de la corporació els següentsACORDSPrimer. Rebutjar el projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que suposa un atac frontal a l’autogovern de Catalunya i al model català d’ensenya-ment i d’immersió lingüística i que, en canvi, no aporta cap millora a la qualitat educativa.Segon. Refermar el nostre compromís amb el model cata-là d’immersió lingüística, que no només no es pot aturar sinó que ha de seguir avançant en la seva contribució a la cohesió social i a la formació de qualitat dels alumnes.Tercer. Donar suport al Govern de la Generalitat en la defensa del nostre model educatiu i lingüístic, així com en la interposició d’un recurs davant el Tribunal Constitucio-nal per considerar la LOMCE inconstitucional i contrària a l’Estatut.Quart. Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Cata-lunya, al President del Govern espanyol, al Consell Escolar Municipal i a les diferents associacions de mares i pares d’alumnes del municipi”. Vist l’exposat, S’APROVA amb el vot a favor dels 6 membres de CIU, 1 del PSC-PM i l’abstenció de 2 del PP.

Ple de l'Ajuntament23 de desembre de 2013SR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSFrancesc Sancho SerenaLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelVicky Giménez IsmaelSRS. NO ASSISTENTSJoan Navarro Cabrera que justifi ca la seva absènciaSECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran


1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 8 DE NOVEMBRE DE 2013.S’aprova per unanimitat.

2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PRESSUPOST I PLANTILLA DE L’AJUNTAMENT, DEL PRESSUPOST DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I DE LA PRASAM CORRESPONENT A L’EXERCICI 2014.

L’alcalde de l’Ajuntament ha elaborat el pressupost per a l’exercici 2014.El Sr. Alcalde obre el torn d’intervencions i el Regidor d’Hi-senda Sr. Rafel Tomàs fa una breu exposició del pressupost general de la Corporació. Quant al pressupost d’ingressos de l’ajuntament diu que els impostos estan congelats, que la nova taxa turística no representa cap gran aportació, però que les fi nances municipals permeten seguir, i fi ns i tot millorar les polítiques socials amb col·laboració amb entitats del tercer sector. El pressupost s’incrementa en un 10% respecte l’any anterior per la subvenció del PAM de la Diputació que ens permetrà dur a terme la inversió al camp de futbol municipal, se segueix apostant per la millora de la qualitat de vida amb inversió per a carrers i places, seguint la tònica dels últims anys de millora dels espais urbans. Destacar també que s’ha previst una par-tida de 240 mil euros per a amortització avançada, tot i que la càrrega fi nancera de l’ajuntament està molt per sota dels permesos legalment. S’incrementa l’aportació de l’ajuntament al Patronat de Turisme, i entre les novetats del pressupost del patronat destaca la implantació de la telefonia, la fi ra gastronòmica i circuit de senderisme en la part interior del municipi. Del pressupost de la PRASAM no cal destacar cap variació és el mínim atès que no està fent activitat, els ingressos són els que generen els dipòsits bancaris i les despeses les mínimes d’una societat; l’IBI dels béns que té, i uns mínims de funcionament.Acabada la intervenció del regidor d’Hisenda el Sr. Segar-ra del PP pregunta sobre l’IBI que s’aplica. Li respon que l’ajuntament de l’Ampolla, davant de les dues opcions que permetia l’Estat als ajuntaments en relació a aquest Impost, que en el cas de l’Ampolla era incrementar el valor cadas-tral donada l’antiguitat de la ponència de valors vigent al municipi, i seguir amb l’increment del tipus impositiu un 10% prorrogant així l’aplicat durant el 2012-2013 fi ns al 2015, va optar per aquesta última ja que és la menys gravosa per als propietaris en transmissions, plusvàlues, patrimoni, etc.La regidora Sra. Giménez pregunta en relació a les previ-sions de les partides pressupostàries següents:

1r) (432 26000) Serveis Creu Roja platges i altres 81.000,00 € (l’any 2013: 44.000,00 €) i (432 4800) Subvenció Creu Roja 10.000 € (l’any 2013: 31.000 €). Conjuntament, les dues partides representen enguany respecte l’anterior, un increment de 16.000,00 €, es pot explicar el perquè d’aquests canvis en aquestes partides?, i l’augment i el descens respectiu a què es deu?

El Sr. Alcalde li contesta que és degut a que Creu Roja, fi ns ara, ens prestava serveis, com el de salvament i socorrisme

a les platges a través de conveni, i ara ens han dit que s’ha d’aplicar facturació amb l’IVA corresponent, per tant, els costos s’incrementaran.

2n) (011 91300) Amortització préstecs 241.000,00 € (l’any 2013: 50.000,00 €). En la Memòria es diu “In-crement en amortització, una bona part voluntàriament”. També es diu que “del total previst, hi ha un total de 61.000,00 € (...)”:

1. Se’ns podria explicar millor això que es diu dels 61.000,00 €?

2. L’increment en amortitzacions correspon a la primera amortització del pàrquing del barranc de Cervera, per 54.000,00 €?

3. La part d’aquesta amortització voluntària és d’uns 49.000,00 €? I quin és el motiu de fer aquesta amortit-zació anticipada?

El Sr. Alcalde diu que com ja ha dit el regidor d’Hisenda hi ha una dotació per avançar en l’amortització del préstec, es fa previsió d’amortització anticipada, una part amb fons propis i l’altra és pel desenvolupament de l’antic càmping Cap Roig. La interventora li diu que al POUM hi ha una càrrega per als nous sectors de sòl urbanitzable que han de pagar un nombre de places de pàrquing del barranc de Cervera, i en principi si el sector de l’antic càmping Cap Roig esdevé vigent haurà de pagar, per això, una previsió de major amortització en funció de que aquesta previsió es consolidi o no.

3r) El 17.09.2013 la Diputació de Tarragona va aprovar concedir la subvenció corresponent al Programa d’Inver-sions del PAM anualitat 2013: Benefi ciari Ajuntament de l’Ampolla, en concepte de Projecte de gespa artifi cial al camp de futbol de l’Ampolla, per un import concedit de 340.880,70 €.

El 23.10.2013 la Junta de Govern de l’Ajuntament de l’Ampolla va aprovar l’adjudicació del contracte d’obres del projecte anterior a la Mercantil AFICSA pel preu de 289.532,38 € més IVA.

I en el projecte del pressupost de l’any 2014, consta en Ingressos: Subvenció PAM Diputació 340.880,70 €, és a dir, l’import concedit. I en Despeses consta: Implantació gespa artifi cial al camp de futbol 400.000,00 €.

Preguntem, si l’obra s’ha adjudicat per 289.532,38 € i la Diputació la subvenciona amb 340.880,70 €, per què és provisional aquesta obra al pressupost per 400.000 €?

El Sr. Alcalde li contesta que l’obra es va adjudicar per l’import que efectivament diu però s’ha posat més dotació per si hi ha acabats de fora la renovació de la gespa, millora de l’entorn del camp que es pugui fer, atès que es disposa de fons propis per a aquesta inversió.

Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació i s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i en contra d’1 del PSC-PM:

Aprovar inicialment el pressupost general per a l’exercici de 2014 d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària, la regla de la despesa i l’objectiu del deute públic.


3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL PER LA QUAL S’APROVA LA CREACIÓ DE FITXERS DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL.

S’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM:

APROVAR inicialment l’Ordenança reguladora de la creació de fi txers de dades personals de l’Ajuntament de l’Ampolla, relacionats a l’Annex.

4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI LOCAL LOCALRET.S’APROVA amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM.

5.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.El regidor Sr. Fermín Arqués vol felicitar a la Geno per fi nalment haver canviat de lloc l’illa de contenidors del barranc on es posen les atraccions infantils en festes.El Sr. Segarra diu que ell vol felicitar a tots els regidors del ple per com s’han aprovat els pressupostos, sense baralles ni rèpliques malsonants, no es pot comparar amb el que veus per aquests pobles.

Junta de Govern de23 d'octubre de 2013DESPATX OFICIAL.Servei d’Ocupació de Catalunya. Trameten resolució dictada pel director del Servei d’Ocupació de Catalunya, relativa a l’expedient de subvenció atorgada per a la realització de projectes i accions per a l’ocupació 2009Y1G140400/01, revocant parcialment la subvenció en 78.87 € atès que els dos treballadors han treballat un dia menys del temps que tenien atorgat. INSTÀNCIES I PETICIONS. Domingo Curto Subirats.El Sr. Domingo Curto Subirats, com a representant de sender de la V vegueria a la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), sol·licitant autorització per deixar senyalitzar el nou traçat del GR-92 produït arrel de les modifi cacions del nou traçat en l’etapa núm. 30 que passa pel camí de servei de la sèquia núm. 2, d’acord amb l’exigit per la comunitat de regants sindicat agrícola de l’Ebre, S’ACORDA, per unanimitat:Donar-se per assabentats de la proposta de nova senya-lització de l’etapa núm. 30 del traçat del GR-92 sense perjudici però que sol·liciti l’autorització als altres òrgans competents per raó de l’emplaçament.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 103/2013. Joan Segarra Piñana. DenegadaExpt. 105/2013. Òscar León Blasco. AjornadaExpt. 110/2013. Agustí Royo Sorribes. ConcedidaExpt. 111/2013. David Carrasquilla Parera. ConcedidaExpt. 112/2013. Carlos Besolí Vicente. ConcedidaExpt. 113/2013. Grisel Colomines Prades. Con-cedidaExpt. 116/2013. Jordi Bosch Janer. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSIES Camarles.L’IES de Camarles presenta escrit sol·licitant col·laboració econòmica per al Centre i per al curs escolar 2013-2014.La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, ACORDA:Atorgar un ajut econòmic de 500 € a l’IES de Camarles per al curs escolar 2013-2014.ALTRESAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de redacció “Projecte constructiu de pavimentació i serveis de l’Av. Sant Joan a l’Ampolla”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de redacció “PROJECTE CONSTRUC-TIU DE PAVIMENTACIÓ I SERVEIS DE L’AV. SANT JOAN A L’AMPOLLA”, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a PONENT ENGINYERS S.L., per un import de 6.380,88 euros i 1.827,25 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de redacció “Memòria valorada d’un nou dipòsit


regulació abastament”La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de redacció “MEMÒRIA VALORADA D’UN NOU DIPÒSIT REGULACIÓ ABASTAMENT”, mitjan-çant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a PONENT ENGINYERS S.L., per un import de 1.213,52 euros i 347,51 euros d’IVA.Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 9 del pàrquing del Barranc de Cervera a José Colomines Mauri.APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE D’OBRES “PROJECTE DE GESPA ARTIFICIAL AL CAMP DE FUTBOL DE L’AMPOLLA”.Per tot l’informe exposat la JUNTA DE GOVERN ACORDA: PRIMER: D’acord amb el que estableix la base 14 del plec “2.2 QUALITAT DE LA GESPA. Qualitat tècnica de la gespa segons el gruix del nervi central (entre 250 micres de gruix mínim fi ns a 350 o superior), i aportar el certifi cat FIFA Preferred Producers. Màxim 8 punts” , en relació amb el que estableix l’article 145.1 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, es REBUTGEN les ofertes presentades per les empreses següents: SELPRATS S.L., UTE CONTRATAS VILOR SL ACT DE INFRA. PÚBLICAS Y CONSERVACIÓN S.L.,TEYCO S.L., I CONSTRUCCIONS ÀRIDS I FORMIGONS S.A., perquè en l’oferta presentada ofereixen una gespa amb qualitat de micres inferior a la mínima exigida.SEGON: D’acord amb la valoració de l’oferta que consta en el quadre Annex 3 efectuada pels tècnics municipals, avalat per l’informe dels serveis tècnics de la Diputació elaborat per l’arquitecte tècnic David Gatell Anglès, i els fonaments de dret dalt indicats, DESESTIMAR les MANIFESTACIONS presentades per l’empresa Fielturf Poligras i ADJUDICAR el contracte d’obres PROJECTE GESPA ARTIFICIAL AL CAMP DE FUTBOL DE L’AMPOLLA a la mercantil AFICSA d’acord amb l’oferta presentada i pel preu de 289.532,38 € més l’IVA.Aprovació inicial, si escau, del projecte “Amplia-ció dependències municipals. Banda Nord”.Atès que s’ha presentat la necessitat d’ampliar l’edifi ci de les dependències municipals per la seva banda nord per tal de poder continuar contenint els diferents departaments que el conformen, concretament per destinar-ho a l’arxiu municipal, per això s’ha procedit a la redacció del projecte “Ampliació dependències municipals. Banda Nord” per part de l’arquitecte municipal Pablo Iriondo Sanz.S’acorda per unanimitat:Aprovar inicialment el projecte “Ampliació dependències municipals”, amb un pressupost de contracta de 49.244,58 € i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de trenta dies als efectes de reclamacions i/o al·legacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap l’acord serà defi nitiu.Aprovació inicial, si escau, de la Memòria valo-rada de pavimentació de via pública.

Degut al seu mal estat del paviment del carrer Ventrol i la vorera del carrer Lleida que està deteriorada i presenta un paviment lliscós, s’ha procedit a la redacció del “Memò-ria valorada Pavimentació de la via pública” per part de l’arquitecte municipal Pablo Iriondo Sanz.S’acorda per unanimitat dels tres membres presents del nombre de quatre que legalment la composen:Aprovar inicialment la “Memòria valorada Pavimentació de la via pública”, amb un pressupost de contracta de 27.286,13 € i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de trenta dies als efectes de reclamacions i/o al-legacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap l’acord serà defi nitiu.

Junta de Govern de8 de novembre de 2013DESPATX OFICIAL.Direcció General de Joventut.Comuniquen la concessió d’una subvenció de 930,00 € per a la línia d’actuacions del projecte de joventut expe-dient 927/2013.Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.Parc Natural del Delta de l’Ebre.Trameten autorització a l’Ajuntament de l’Ampolla per tal que realitzi el manteniment de la bocana d’entrada d’aigua dolça de la bassa de les Olles amb la barca segadora de la Comunitat de Regants. El període autoritzat serà entre els mesos de novembre i desembre.INSTÀNCIES I PETICIONS. Zhangrong Wang.La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:Acceptar la renúncia presentada per Zhangrong Wang i deixar sense efecte l’expedient d’activitat 33/2013.Bar L’Estació.La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder dur a terme les activitats de karaoke, amb els següents condicionants:L’horari màxim per a fer música és fi ns a les 24:00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.Aitor Ema Hoole.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:AUTORITZAR a AITOR EMA HOOLE, en representació del Càmping L’Ampolla a dur a terme la connexió d’abastament sota la supervisió de Gestagua, no havent de dipositar prè-viament una fi ança com a garantia de la correcta execució dels treballs ja que els treballs es faran amb la mateixa rasa del clavegueram. Tanmateix prèvia a l’inici de les obres haurà d’estar en possessió de l’autorització de Costes per estar en zona d’afectació.Maria Rosa Caudet.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:AUTORITZAR a MARIA ROSA CAUDET a dur a terme


la connexió d’abastament. La seva realització l’ha de dur a terme l’empresa Gestagua. Haurà de dipositar prèviament una fi ança de 300 € com a garantia de la correcta execució dels treballs.Francis Albert Sinoquet.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:Autoritzar a FRANCIS ALBERT SINOQUET per fer un còr-rec al davant de l’immoble ubicat a la cantonada de l’Av. Cap Roig amb el carrer Mirador de la urbanització Cap Roig de l’Ampolla d’acord amb el model que se li adjunta. Signifi cant-li a més a més que previ a l’inici de les obres serà necessari que contacti amb els serveis tècnics municipals per replantejar les obres que es duran a terme.Manel Vera Torres.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:AUTORITZAR a MANEL VERA TORRES a dur a terme la connexió d’abastament. La seva realització l’ha de dur a terme l’empresa Gestagua. Haurà de dipositar prèviament una fi ança de 110 € com a garantia de la correcta execució dels treballs.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 114/2013. Gas Natural Distribución SDG S.A. ConcedidaExpt. 115/2013. Petrus Elward. AjornadaExpt. 118/2013. Mohamed Derrazi. CondedidaExpt. 120/2013. Comunitat Propietaris Edifi ci Cala Avellanes. ConcedidaExpt. 121/2013. Comunitat Propietaris Edifi ci Vista Alegre 19. ConcedidaExpt. 122/2013. Mª Pilar Aljarilla Zumaquero. DenegadaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, del pressupost presentat per GESTAGUA.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar el pressupost presentat per GESTAGUA per a la reparació del comptador de sortida del pou Gilet per un import de 1.242 € més l’IVA corresponent, amb càrrec a la partida degudament acreditada del pressupost.ALTRESAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres ”AMPLIACIÓ DEPENDÈNCIES MUNICI-PALS. BANDA NORD”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Dur a terme les obres relatives a “AMPLIACIÓ DEPEN-DÈNCIES MUNICIPALS, BANDA NORD” mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. per un import de 36.861,00 euros i 7.740,81 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres ”PAVIMENTACIÓ VIA PÚBLICA”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Dur a terme les obres relatives a “PAVIMENTACIÓ VIA PÚBLICA” mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista CONSTRUCCIONS CURTO AIXA S.L. per un import de 19.148,80 euros i 4.021,24 euros d’IVA.

Junta de Govern de22 de novembre de 2013DESPATX OFICIAL.Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre.El Sr. Ferran Bladé Pujol comunica el seu nomenament com a Director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.Servei de Jocs i d’espectacles.Donat compte a la Junta de Govern de l’escrit on ens comuniquen que s’ha obert expedient informatiu arrel d’una denúncia presentada per ACTYMA per uns fets presumptament ocorreguts en la celebració d’espectacles tradicionals amb bous a la plaça el dia 22 de juny del 2013, us informem sobre els aspectes concrets a què fa referència la denúncia.INSTÀNCIES I PETICIONS. Avelina González Margalef.S’acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. Avelina González Margalef, la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la mo-dalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Valentí Rebull Casanova.Donat compte a la Junta de la instància presentada per Valentí Rebull Casanova, en qualitat de membre de la Junta del Club de Pensionistes de l’Ampolla, sol·licitant la reserva de dues places d’aparcament per a minusvàlids al costat mateix del Club davant de la necessitat de facilitar l’accés de persones amb manca de mobilitat, S’ACORDA, per unanimitat:Acceptar la petició del Sr. Valentí Rebull Casanova i des-tinar dues places d’aparcament properes al Casal d’Avis per a persones amb difi cultats de mobilitat.José Fco. Ginés Quiñones. S’acorda, per unanimitat:DESESTIMAR la petició del Sr. José Fco. Ginés Quiñones ja que les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 105/2013. Òscar León Blasco. ConcedidaExpt. 129/2013. Mª José Buera Sebastià. Ajor-nadaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, del Conveni de Col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajun-tament de l’Ampolla per garantir el transport d’alumnes d’ensenyament secundari post obli-gatori de la comarca del Baix Ebre per al curs escolar 2013/2014.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar el Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla, per garantir el transport d’alumnes d’ensenyament secundari post obligatori.


Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament barana tub galvanitzat de la zona lúdico-esportiva.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir i instal·lar una barana de tub galvanitzat per tal de limitar la pista poliesportiva amb la comunitat de propietaris llindant a la zona lúdico-esportiva de l’Ampolla, mitjançant el procediment del contracte menor, amb ASENSIO-SOL SCP per un import de 1.777,08 euros i 373,19 euros d’IVA.ALTRESLlicència ús privatiu de plaça de pàrquing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 13 del pàrquing del Barranc de Cervera a Josep Cabrera Cabrera.Baixa Llicència ús pàrquing.S’acorda, per unanimitat:Acceptar la petició de José Colomines Mauri i acceptar la renúncia de la llicència d’ús de pàrquing atorgada.Baixa Llicència ús pàrquing.S’acorda, per unanimitat:Acceptar la petició de Manuel Romero Zamora i acceptar la renúncia de la llicència d’ús de pàrquing atorgada.

Junta de Govern de3 de desembre de 2013DESPATX OFICIAL.Consell Comarcal del Baix Ebre.Notifi quen resolució del President del Consell Comarcal del Baix Ebre, de data 30 d’octubre de 2013, sobre sol-licituds del servei d’ajuda a domicili del Consell Comarcal del Baix Ebre.Notifi quen resolució del President del Consell Comarcal del Baix Ebre, de data 11 de novembre de 2013, sobre aprovació i denegació d’ajuts econòmics individuals per a l’assistència a la llar d’infants. Direcció General de Joventut.El passat 26 de juliol de 2013, un tècnic degudament acreditat va realitzar una visita de comprovació i se-guiment a la nostra activitat amb el número de registre 0117E/00001712/2013, d’acord amb el que disposa l’article 12 del Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, essent el resultat de la nostra activitat satisfactori.Gestagua.La Cap d’explotació de GESTAGUA, en qualitat d’empresa concessionària del servei, tramet informe emès en relació a la memòria valorada per la instal·lació d’un dipòsit nou de regulació per a l’abastament al municipi de l’Ampolla.INSTÀNCIES I PETICIONS. Josep Cabrera Cabrera.S’acorda per unanimitat:Concedir al Sr. Josep Cabrera Cabrera, la targeta d’apar-

cament per a persones amb disminució en la modalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 119/2013. Comunitat Propietaris Edifi ci El Mar. DenegadaExpt. 123/2013. Gilles Antoine Celotti. ConcedidaExpt. 124/2013. Cristina Sanz Anguera i José Ángel Vega Vilanova. ConcedidaExpt. 125/2013. Paqui Domingo Martínez. Con-cedidaExpt. 126/2013. Osmani Juárez Alcántara. Con-cedidaExpt. 127/2013. Manolo Arques Ribes. Conce-didaPròrroga llicència expedient 36/09. Hilari Bonfi ll Vilagrasa. ConcedidaALTRESAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “MANTENIMENT DEL SISTEMA DE MUNICIPI DIGITAL DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA ANY 2014” La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de “MANTENIMENT DEL SISTEMA DE MUNICIPI DIGITAL DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA ANY 2014” mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a TELEX S.A., per un import de 6.385,32 euros i 1.340,92 euros d’IVA, i en els termes presentats en la proposta de programa de manteniment.

Junta de Govern de13 de desembre de 2013DESPATX OFICIAL.Consell Comarcal del Baix Ebre.Trameten els càlculs de l’annex per a l’exercici 2014 del conveni marc per la prestació de serveis socials d’atenció primària a la comarca del Baix Ebre per l’Ampolla els quals s’estimen en 12.689,55 € corresponents a 1.560 hores de servei.INSTÀNCIES I PETICIONS. Adscripció vehicle a llicència d’autotaxi de 9 places, inclosa la del conductor.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADSCRIURE el vehicle marca MERCEDES, model VITO, núm. de bastidor WDF63970513770978, número de matrícula 6432HMK a la llicència d’autotaxi de 9 places, inclosa la del conductor, a l’Ampolla, i adjudicada a la Sra. BEATRIZ CURTO COMÍ.Club Gimnàstica Rítmica L’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:DESESTIMAR la petició del Club Gimnàstica Rítmica L’Am-polla ja que la subvenció a les entitats es regeix per les Bases reguladores de l’atorgament de subvencions havent de fer la seva petició en temps i forma d’acord amb les mateixes i, per la totalitat de les activitats.


Silverio J. Curto Tomàs.El Sr. Silverio J. Curto Tomàs, com a titular de la llicència municipal de taxi núm. 2 adscrit al vehicle amb matrícula 9050GYP, comunica que per avaria l’ha substituït tempo-ralment fi ns que estigui reparat pel vehicle matrícula 6432 HMK.Fernando Arasa Curto.S’acorda per unanimitat:Concedir al Sr. Fernando Arasa Curto, la targeta d’apar-cament per a persones amb disminució en la modalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Fadil Kamil.S’ACORDA, per unanimitat:DESESTIMAR la petició del Sr. Fadil Kamil ja que actualment les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves o ampliar les existents.Juan Guerrero Moreno.S’acorda, per unanimitat:DESESTIMAR la petició del Sr. Juan Guerrero Moreno ja que actualment no es permet la connexió a la xarxa d’abastament municipal de les fi nques sites en sòl rústic.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expedient 128/2013. Blaumar SCP. AjornadaExpt. 94/2013. Joaquín Jorge Comí Pitarque. Concedida l’anul·lació.Expt. 118/2013. Mohamed Derrazi. Concedida

ASSUMPTES ECONÒMICSAssociació Catalana de Municipis i Comarques.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar la quota d’associat a l’Associació Catalana de Municipis per a l’any 2014 en 748,00 €.Ajut llibres alumnes primària i ESO.Es dóna compte a la Junta que el total de l’ajut dels llibres escolars per al curs 2013-2014 dels alumnes de primària i secundària de l’Ampolla ascendeix a un total de 9.086,18 €, segons llistat que consta a l’expedient.ALTRESAprovació inicial, si escau, del “Projecte construc-tiu de pavimentació i serveis de l’Av. Sant Joan a l’Ampolla”.S’acorda per unanimitat:Aprovar inicialment el “Projecte constructiu de pavimentació i serveis de l’Av. Sant Joan a l’Ampolla”, amb un pressu-post de contracta de 318.331,22 € i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de trenta dies als efectes de reclamacions i/o al·legacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap l’acord serà defi nitiu.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de dinamització del Parc de Salut de l’Arenal a l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de DINAMITZACIÓ PARC DE SALUT DE L’ARENAL A L’AMPOLLA DURANT EL PRIMER SEMESTRE DEL 2014, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a la FUNDACIÓ SIEL BLEU, per un import de 1.043,00 €.

Junta de Govern de23 de desembre de 2013INSTÀNCIES I PETICIONS. Ana Casanova Tomás.S’ACORDA, per unanimitat:Autoritzar a Ana Casanova Tomás per a tenir 1 cavall a la fi nca familiar ubicada a la parcel·la 51 del polígon 85 de l’Ampolla.Janice MCInerney.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder dur a terme les activitats de karaoke, amb els següents condicionants:L’horari màxim per a fer música és fi ns a les 24:00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.Manel Colomines Forastero, llicència per la tinen-ça d’animals especialment perillosos.La Junta de Govern, acorda per unanimitat:Concedir al Sr. Manel Colomines Forastero llicència admi-nistrativa per la tinença del gos potencialment perillós raça American Staffordshire, de nom Shira.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 38/2013. Gas Natural Distribución SDG S.A. Concedida.Expt. 132/2013. Stephane Jerone Bertnouzoz. AjornadaExpt. 122/2013. Mª Pilar Aljarilla Zumaquero. AjornadaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres ”ARRANJAMENT TRAM VORERA DE L’AV. BARCELONETA DE L’AMPOLLA”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Dur a terme les obres relatives a “ARRANJAMENT TRAM VORERA DE L’AV. BARCELONETA” mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista CONSTRUCCIONS CURTO AIXA S.L. per un import de 10.225,37 euros i 2.147,33 euros d’IVA.ALTRESAprovació, si escau, d’adjudicar les obres “Projecte ordenació zona Jocs Infantils Av. Marítima Ramon Pous”.RELACIÓ DE LICITADORS PRESENTATS:- SPORTS FEVI S.L., € presenta un pressupost de 34.870,00 € (més l’IVA corresponent).- BIOMA FACIL ITIES S.L., presenta un pressupost de 21.336,75 € (més l’IVA corresponent).- CLIMBING PLANET S.L., presenta un pressupost de 29.890,00 € (més l’IVA corresponent).S’acorda, per unanimitat:ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “PRO-JECTE ORDENACIÓ ZONA JOCS INFANTILS AV. MARÍTI-MA RAMON POUS” a l’empresa BIOMA FACILITIES S.L. pel preu de VINT-I-UN MIL TRES-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS (21.336,75 €) MÉS L’IVA CORRESPONENT, atès que és l’oferta més avantatjosa econòmicament.


Expt. 8/2013: Implantació d’una planta de GNL a l’Ampolla.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:ATORGAR al GAS NATURAL DE DISTRIBUCIÓN SDG SA llicència municipal consistent en UNA PLANTA DE GNL a una parcel·la de l’àmbit del sector Z3 al terme municipal de l’Ampolla, segons el projecte redactat per l’enginyer tècnic industrial Jordi Polo Campabadal, salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercers, amb la condició de què aquesta activitat haurà de complir amb la normativa sectorial aplicable a cada sector ambiental. Expt. 68/2013. Canvi de Titularitat Tenda de venda al detall de llaminadures.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:Fer constar davant la interessada que l’Ajuntament de l’Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 5 de setembre de 2012 en endavant, Sr. Domènec Figueres Callau, en representació de DOMÈNEC FIGUERES SCP, ha començat a exercir legítimament l’activitat innòcua de “VENDA AL DETALL DE LLAMINADURES”, a l’immoble situat a la plaça González Isla, núm. 5 de l’Ampolla, en virtut de la comunicació prèvia presentada en el seu dia davant aquesta corporació local.

Junta de Govern de10 de gener de 2014DESPATX OFICIAL.Ports de la Generalitat.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:INFORMAR FAVORABLEMENT la instal·lació d’una línia de mitja tensió de 25 Kv i un centre de transformació en un local situat al port de l’Ampolla instat per la societat Eléctrica del Ebro S.A.Servei del Joc i d’espectacles.Trameten resolució d’arxiu de l’expedient informatiu de denúncia que va presentar l’entitat ACTYMA-ASOCIACIÓN CONTRA LA TORTURA Y EL MALTRATO ANIMAL contra els correbous de l’Ampolla.INSTÀNCIES I PETICIONS. Toni Mora Mulet.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Autoritzar a TONI MORA MULET per a la col·locació de dos guals permanents per a l’entrada i sortida de vehicles al garatge ubicat al carrer Ocells, núm. 2, d’aquesta localitat. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 130/2013. Santiago del Álamo Cano. ConcedidaExpedient 132/2013. Stephane Jerone Bertnouzoz. ConcedidaExpt. 133/2013. Joan Colomines Chulvi. Con-cedidaExpt. 134/2013. Jordi Pagà Bertomeu. AjornadaExpt. 135/2013. Michel Belliard. ConcedidaExpt. 136/2013. Josep Cabrera Aixa. ConcedidaExpt. 137/2013. Marcelo Sabater Prades. Con-cedida

Expt. 139/2013. Ferdinand Niderost. AjornadaASSUMPTES ECONÒMICSBonifi cació tarifa plaça SAIAR.La Junta de Govern, acorda per unanimitat:Concedir la bonifi cació del 50 % de la tarifa de plaça privada del Sr. JUAN CABRERA PIÑANA segons la jornada que consta a la seva sol·licitud.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “Manteniment de les zones de jocs infantils del municipi per al 2014”La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES DE JOCS INFANTILS DEL MUNICIPI PER AL 2014, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a FRANCISCO BRU ALJARILLA, per un import de 5.139,00 euros i 1.079,19 euros d’IVA.ALTRESConvocatòria atorgament subvencions de l’Ajun-tament de l’Ampolla i del Patronat Municipal de Turisme.Les sol·licituds de subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla i del Patronat Municipal de Turisme i Esports destinades a activitats de les àrees de cultura, turisme, festes, esports, educació, joventut, cooperació, consum o qualsevol altra activitat que sigui complementària de l’activitat municipal i susceptible de subvencionar per dirigir-se a un col·lectiu de població determinat, que siguin dutes a terme per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’unitat econòmica o patrimoni separat que dugui a terme projectes o activitats que motiven la concessió de subvenció, es tramiten a l’empara de la convocatòria i bases generals reguladores de l’atorgament de subvencions aprovades pel Ple de l’Ajuntament de l’Ampolla, en sessió de data 5 de desembre de 2012, i publicades al BOPT núm. 25 del 30 de gener de 2013.Vist tot l’exposat, S’ACORDA:Efectuar la convocatòria per a la concessió de subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla i del Patronat Municipal de Turisme i Esports per a l’exercici actual de 2014.

Matrimonis 2013 Noms Data

Registre Civil

Eloy López González.Seila Duarte Fernández. 6 de generMarcos Tuset Higueras.Teima Caballé Llambrich. 12 de generJavier Benet Sánchez.Noelia Sastre Martínez. 31 de generJonatan Isaías Arroyo Martín.Marta Aguilar Coll. 9 de febrerJosé Javier Porres Porres.Carme Callau Duch. 12 de març

Entitats · Pàgina 12

Matrimonis 2013 Noms Data

Continuació Registre Civil

Francisco Sancho Serena.Carmen Alcoverro Beltrán. 16 de marçJean Pierre Lacaze.Carmen Somoza Núñez. 28 de marçRaúl Rodríguez Alejo.Nuria Llaó Flores. 13 d’abrilRoger Cabrera Fabra.Paula Ramírez Serra. 20 d’abrilJosé Juan Tena Aliau.Begoña Climent Alapont. 4 de maigMarc Colomines Garcia.Marta Marchena Suarez. 27 de maigClaudio Curto Aixa.Ana María Gavrilas. 13 de junyRodrigo Palacios Martín.María Carmen Bohoyo Rodríguez. 13 de junyJesús María Fernández Alfaraz.María Isabel Pérez Giménez. 6 de juliolFrancesc Josep Pilido Curto.Natàlia Garcia Pares. 10 d’agostJoan Marc Matamoros Caballé.Elisabet Comí Callau. 22 d’agostPere Artigas Vidal.Maria Hernández Navarro. 14 de setembreDaniel Pitarque Cepria.Carina Navarro Franch. 21 de setembreJoan Pere Paga Margalef.Anna Vaseva 28 de setembreHumbert Conti Martí.Meritxell Jardí Llambrich. 5 d’octubreGeorge Danalia.Elisabeta Nikola. 14 d’octubreAna Judith Alonzo Perdomo.Fátima Jacquelin Coelho Fagundez 14 d’octubreJosé Luis Abellan Yuste.Felip Fandos Colomines. 2 de novembre

Julià Juan Balada. Patrici Juan Serret. Gemma Balada Franch. 16 de generNayara Rodríguez Fernández. Eloy Rodríguez Pérez. Mariona Fernández Pitarque. 30 de generIlinca Gobert. Jean Marie Gobert.Luca Gobert. Luminita Dorina Cozmaniuc. 21 de febrerNuria Siso Agullo. Pablo Siso Muñoz. Maria Agullo Couto. 26 de marçTaylor Rodríguez Martínez. Walter Rodríguez Zumaque. Surley Martínez Mora. 3 d’abrilVictoria Artigas Hernández. Pere Artigas Vidal. Maria Hernández Navarro. 8 d’abrilAran Sabater Margalef José Luis Sabater Mauri. Laura Margalef Cabrera. 10 d’abrilMehdi El Hassouni. Mohamed El Hassouni. Hind Chemchi. 11 d’abrilJordi Moreno Brull. Isard Moreno Romero. Maria Brull Piñol. 27 d’abrilLiv Alonso Boet. José María Alonso Xifro. Valeria Boet. 8 de maig

Naixements 2013 Nom Pares Data

DADES FACILITADES PEL JUTJAT DE PAU DE L’AMPOLLA

Albert Pitarque Martí. Melchor Pitarque Ros. Vanesa Martí Fontanet. 31 de maigSondos Ajouaoui El Hassane Ajouaoui.Nariman Ajouaoui. Saida Nafi h. 10 de junyMelhrab Ullah. M.R. Awais Ullah. Zaneta Polhosova. 11 de junyEric González Palomares. J. Antonio González Alcántara. Esther Palomares Callen. 12 de junyJoana Maria Pancratov López. Constantin Pancratov. Maria Teresa López Garcia 12 de junyJosep Juan Prieto. Joan Juan Aixa. Monica Prieto Costea. 21 de junyAlex Nicolás Curto Gavrilas. Claudio Curto Aixa. Ana María Gavrilas. 9 de juliolDiego Duran Sancho. Didac Duran Villodres. Ana Sancho Agredano. 24 de juliolMelissa Minciuna Lungu. Sergiu Ioan Minciuna. Elena Lungu. 31 de juliolJoan Ochando Casanova. Javier Ochando Cugat. Ana Isabel Casanova Piñol 14 d’agostPol Sentis Montero. Enrique Sentis Descarrega. Rosa Montero Del Amo. 22 d’agostJordi Estorach Segarra. Pere Estorach Curto. Noelia Segarra Piñol. 27 d’agostIan Sola Vicente. Alberto Sola Miravete. Belén Vicente Ferrando. 6 de setem.Laura Bru Faiges. Francisco Bru Aljarilla. Meritxell Faiges Albiol. 24 de setem.Carla Juan Bellés. Francisco Juan Reverté. Nuria Bellés Aparicio. 25 de setem.Andreia Dorothea Danaila. George Danaila. Elisabeta Nikolla. 31 d’octubreValentina Caballé Gonzalvo. José Caballé Llambrich. Ana Gonzalvo Teson. 30 d’octubreAlexander Llaó Ramos. Joan Pau Llaó Flores. Encarnación Ramos Sánchez. 10 de desem.Josep Llambrich Clavero. Josep Llambrich Ferré. Estefanía Clavero Pujol. 13 de desem.Manu Venegas Rojas. Manuel Jesús Venegas Montero Cindy Carolina Rojas Passos. 29 de desem.

Defuncions 2013 Nom Data AnysErika Spocchi. 6 de gener 70José Cartes Bertomeu. 29 de gener 96Teresa Martí Farnós. 31 de gener 92José Llambrich Miralles. 4 de febrer 92Cinta Queralt Melich. 10 de març 92Margaretta Gutner 16 de maig 89Agustina Cabrera Hierro. 20 de maig 82Miguel Domingo Conesa. 28 de juny ----Manuel Alapont Martí. 13 de juliol 72Julián del Hallazgo Garcin. 23 de juliol 75Jaime Tomás Mateu. 27 de juliol 75Patricia Keith. 20 d’agost 73Fernando Romero Mastral. 23 d’agost 44José Luque Godoy. 4 de setembre 86Lázaro Curto Cabrera. 16 d’octubre 77Juana Albiol Martínez. 6 de novembre 72Enriqueta Llaó Pasto. 4 de desembre 61Teresa Homedes Homedes. 22 de desembre 76Josefa Sebastià Sabaté. 30 de desembre 86


La Teleassistència: l’Onada l’AmpollaActualment, moltes persones grans o depenents, viuen tot soles al seu domicili, aquest fet provoca inseguretat i senti-ment de soledat tant a elles com a les seves pròpies famílies.Sovint els fi lls/es o familiars de referència han de treballar i no poden estar permanentment atenent a les persones grans del seu entorn, alguns vénen al Centre de dia i pas-sen el dia amb nosaltres, l’esmorzar, les activitats, el dinar, les excursions, les converses, les partides de dominó, la retrobada amb vells amics... Però, què passa a les 18:00 de la tarda quan marxen cap a casa? Tornen a estar tot sols/es i retorna la inseguretat, la por i la soledat. Amb el servei de teleassistència de l’Onada, aquests sentiments podrien convertir-se en acompanyament, seguretat i suport. El nostre servei de teleassistència, neix amb la inten-ció de millorar la qualitat de vida d’aquells que ne-cessiten un suport 24 h al dia els 365 dies de l’any.Col·loquem un dispositiu al domicili de la persona be-nefi ciària, i un collar amb un botó que prem l’usuari en cas d’emergència, immediatament rep una trucada de la central d’emergències, si la persona pot parlar i explicar el que ha passat, s’escollirà quina és la millor opció per solucionar l’incident: avisar al fi ll, la veïna, l’ambulància, els bombers... Si no es pot parlar amb la persona s’inicia el procés d’emergències immediatament!No només atenem les urgències sinó que també, donem suport psicosocial i companyia, potser només necessiten conversar, realitzem un control i seguiment de l’usuari, el felicitem pel seu aniversari, també posem a disposició de la persona usuària, un servei automàtic d’agenda, el trucarem per recordar-li esdeveniments importants, una cita amb el metge, la presa de medicació, algun aniversari... També orientarem a la persona en cas de necessitat d’algun recurs, social, emocional, gestió de tràmits...

Com a mínim, la persona usuària rebrà una trucada men-sual per part de l’equip per fer un seguiment del seu estat físic, de salut i emocional. La nostra missió és satisfer les necessitats de les persones. Si el desig de la persona usuària és estar a casa, pot sen-tir-se acompanyada venint al centre de dia i disposant de teleassistència de nit.Per a més informació podeu contactar amb el Centre de dia de l’Ampolla i us en donarem més detalls! Pregunteu per la direcció del centre, Mireia Pagés, 977 593 617.

Medi Ambient · Pàgina 14

I Mostra reutilitza, recicla, reinventa(del 27 al 30 de desembre de 2013 al Saló Parroquial)Les 3 erres Reduir, Reutilitzar i Reciclar també haurien de comptar amb la R de Reinventar, perque sovint aquesta quarta R roman amagada en l'àmbit domèstic. La R de Reserva de la biosfera poder ha estat la més important del 2013, però en el dia a dia, en la quotidianitat, la imagi-nació de la gent del nostre poble també havia de tenir un espai per mostrar-se, i d'aquest esperit, parlant amb d'altres persones, en sorgí la idea d'organitzar-ne aquesta I Mostra.Els objectes amb els quals la gent ha participat han estat força diversos, des dels més funcionals, com mobles i idees per aprofi tar i organitzar espais, fi ns als més decoratius, en-tre els quals, el Nadal, n'ha tingut una presència destacada.Les persones participants també han estat força diverses, des dels més menuts que han col·laborat a través de l'Escola Mediterrani i de l'Esplai El Far, fi ns als més grans i hem pogut arribar a totes elles gràcies a la col·laboració d'entitats, d'associacions i de l'Ajuntament.L'èxit de participació i de visites a l'exposició ha motivat que hàgim convertit la Mostra en permanent, així tothom pot tornar a visitar-la o, si s'escau, fer-ho per primer cop des de la pàgina web: http://goo.gl/imt7IF tant des de l'ordinador com des del telèfon mòbil

Hi ha qui ja m'ha preguntat "I ara què?" la resposta més senzilla seria anem cap a una II Mostra, que és clar que cal plantejar i fer, però també hem de ser conscients que els punts de trobada han de permetre també crear xarxa, establir relacions, compartir preocupacions i des de les persones i per a les persones donar respostes a les seves necessitats.Reutilitza, Recicla i Reinventa no parla només d'objectes i de reciclatge, sinó també de persones. La societat del país està patint i molt; i la nostra petita comunitat no n'és aliena. La resposta de les institucions no arriba a abastar totes les necessitats i també som els ciutadans i les ciutadanes els que ens hem de reinventar i junts i juntes és una bona manera de fer-ho. Josep Esteve

Llista de participants:Cinta Carles, Marisa Iborra, Pepita Ros, Neus Also, Núria Lapuerta, Marta Torelló, Sandra Milena, Ruth Morales, Jordi Accensi, Laura Culvi, Splai El Far, Alumnos Escola Mediter-rani, Personal Laboral del Comedor Escola Mediterrani.Organitzadora i participant: Mª Ángeles Andrés Soto.Institucions participants i col·laboradores:Ajuntament de l'Ampolla, Parròquia, Joieria Fabregat, Forn Cabrera, Capritxets, Azafra.

Medi Ambient · Pàgina 15


Parc de Nadal 2013-14Tal i com prometia, el Parc de Nadal va ser una passada!! No és que ho diguin les monitores sinó que cap dels nens i nenes volíem que s’acabés, ha estat molt divers, entretingut, divertit, intrigant... El primer dia, jaquetes i bufandes preparades i a buscar pinyes què, per cert, gairebé no en vam trobar. Però el que sí que vàrem trobar van ser moltíssimes “caques” de gossets i gossetes. Des d’aquí, tots els xiquets i xiquetes, us volem demanar als que tinguéssiu mascotes que sigueu més polits a l’hora de treure’ls a passejar i que recolliu els seus excrements així, quan anirem passejant, no haurem d’anar saltejant-los per no trepitjar-los.Ens va quedar un súper arbre gegant fantàstic i... a més a més màgic! Ja que per Nit Bona ens van aparèixer uns regals misteriosos, igual que als calcetins que vàrem penjar a la fi nestra on cada dia hi havia una petita sorpresa...

Tampoc ens va faltar la festa de disfres-ses, què ens ho vam passar de bé! Disfres-ses, cares pin-tades, ungles de colors i... un xic de música i diversió que vàrem endolcir amb una bona tassa de xoco-lata calenta, mmm... I les nadales? Molts de nosal-tres no havíem

sentit a parlar mai de cantar les “ovades”, això que ara es diu “cantar nadales” però ens ha agradat molt, especial-ment la part de “entra, entra mochilero con la mochila en

la mano, para dar los buenos días al que te dé el arguilan-do...” i funciona eh! Bé, segur que és perquè ho vàrem fer molt bé això de cantar ja que ens van donar llaminadures i més coses... I en arribar al Parc, a què no sabeu qui hi havia? Sorpresa! Ens va visitar el Pare Noel i ens va portar un regalet i una piruleta de xocolata a cadascú! També vàrem veure l’exhibició de Ball de Saló del Club de Deltebre que ens van ensenyar el bé que ho feien i ens van deixar practicar amb ells per a veure si se’ns encoma-nava el bon ritme.Està bé això que el camet estigui tan pròxim al Parc de Nadal, així hem pogut anar a jugar a futbol, als gronxa-dors i a la pista de bàsquet, és important això de fer esport!Us recorda a alguna cosa, intriga, por, misteri... Sí, sí, en aquest Parc tampoc han fet falta, hem gaudit del túnel del terror. Pareixia fàcil però... a l’hora d’entrar per allí sota el túnel, tot fosc, amb els ulls clucs i la llanterna... uppps sí que feia por eh! Però al fi nal, tots vàrem ser molt valents i cap dins falta gent!Què ho vareu veure quins salts més professionals amb bicicleta i patinet? Salts, tirabussons i volteretes de fi ns a 360º a l’aire! Això sí que és difícil! Nosaltres només vàrem


practicar el més senzill, la resta, de poc en poc potser ho anirem aconseguint. El dia 2 vam tenir l’honor de rebre als Patges Reials a qui els vam entregar les cartes amb tota la il·lusió i l’es-perança que ens portessin allò que tant estàvem desitjant. Vam tenir molt bona companyia musical amb el grup de tambors i batuka els Trokasons de Sant Jaume qui a més, ens van explicar que ben aviat començaran classes de tambors aquí a l’Ampolla! Potser serà qüestió d’anar a practicar. Però com tot en aquesta vida, el Parc també va acabar, però no abans sense haver passat tot un dia plegats, es-morzant, jugant i dinant i jugant a la platja. Això sí que són convivències, han estat uns dies súper divertits! Ara només ens quedarà mirar les fotos per tenir un bon record, per cert, si us les voleu gravar, estan al centre cívic, només heu de portar-vos un aparell d’emmagatzematge digital i ja ho tindreu.Esperem tornar-nos a veure ben aviat!!Moltes gràcies a tothom!!!

Els xiquets i xiquetes del Parc de Nadal 2013’14.


"Les Aventures de l’Associació de Dones de L’Ampolla"

Al mes de novembre el dia 17 es va impartir per la Dra. Roser Martí, un taller d’alimentació en temps de crisi.Al mes de desembre vam col·laborar amb la Marató de TV3 enguany dedicada a les malalties neurodegenerati-ves, es va dur a terme una festa infantil al poliesportiu, marató de country ball en línia i una xocolatada amb la que es van recaptar els diners per a la donació.També va tenir lloc un taller durant tot el mes de desembre dedicat a les manualitats nadalenques del tipus: centres de Nadal, pinyes decoratives amb forma de tovalloler i un taller de bijuteria (en el qual es van crear arracades, polseres i collarets per regalar a les festes).Tenim previst fer una festa per Santa Àgueda el dia 5 de febrer amb motiu de celebrar el dia de les dones i aprofi tar i celebrar també el segon aniversari de l’ADAM, tindrà lloc al local de l’associació, el dia 5/02 a les 17 h, esperem retrobar-nos amb totes les sòcies, us convidarem a un berenar. Al mes de març i per primera vegada participarem a la Rua del Carnestoltes, les sòcies que vulguin participar poseu-vos en contacte amb l’Associació, les despeses per confeccionar la disfressa són a compte de l’ADAM.Desitgem poder oferir ja que algunes sòcies ens han demanat dur a terme l’activitat de dansa oriental, però el grup és insufi cient i fem una crida per a tota persona que vulgui participar en el ball que es posi en contacte

amb l’ADAM i intentaríem de nou per al mes de març iniciar l’activitat.Els hi recordem que seguim fent les següents activitats i tallers i que estan oberts a noves sòcies o no sòcies que vulguin participar:

Cercle de Dones, els dilluns a les 17:30 h al local de l’ADAM

Informàtica, dilluns i divendres de 16:30 a 17:30 h a la Biblioteca

Country en Línia Iniciació, els dilluns de 18:15 a 19:00 h al Centre d’Entitats

Country en Línia Intermig, els dilluns de 19:00 a 19:45 h al Centre d’Entitats

Pintura, els dimarts de 16:30 a 18:30 h al local de l’ADAM

Patchwork, els dijous de 16:30 a 18:30 h al local de l’ADAM


Manualitats Diverses, els dimecres de 16:30 a 19.00 h al local de l’ADAM

Tertúlies Literàries, els divendres a les 17:30 h al local de l’ADAMLes Activitats de: Cercle de Dones, Pintura, Manualitats Diverses i Tertúlies Literàries són

gratuïtes per a les sòcies!* Per contactar amb l’Associació poden posar-se en contacte via correu electrònic: [email protected], facebook: Associació Dones de l’Ampolla, o al Tel. 630 154 491


La Marató TV3, 2013Un any més la nostra població s’ha volcat amb la Ma-rató de TV3, aquesta 22a edició ha estat dedicada a les malalties neurodegeneratives.El passat 15 de desembre fou el gran dia, amb “l’eslò-gan” LA SOLIDARITAT NO DEGENERA tots els cata-lans ens vam unir per recaptar la quantitat de 9.550.109 €, aquest era el marcador quan fi nalitzava el programa especial de TV3, però, cal recordar, que, les donacions segueixen obertes fi ns fi nal de març.Al nostre poble, diferents associacions i entitats dugueren a terme activitats diverses per tal de recaptar el màxim de diners possibles per aquest motiu.Començarem amb l’Ajuntament de l’Ampolla, amb el sopar de la segregació, tal com es va fer l’any anterior, cobrant 1€ per cada ració de bou estofat, es va recaptar un total de 503 €.El Club de Futbol, va col·laborar amb la rifa durant els partits de futbol base que es dugueren a terme dis-sabte 14 al matí, al camp de futbol municipal, amb una recaptació de 101,50 €.L’Associació Cultural Sant Jordi, el mateix diumenge 15 a les 12 del migdia va fer la 3a Caminata Popular de Nadal a benefi ci de la Marató, amb una recaptació total de 130 €.Aquella mateixa tarda, al poliesportiu, l’Associació de Dones de l’Ampolla, dugué a terme una festa infantil, amb xocolatada i ball amb línia, recaptant un total de 246 €.

La Penya Barcelonista de l’Ampolla, amb el seu Bingo solidari, aquest any en va fer un al matí i un altre a la tarda, va arreplegar la quantitat de 290 €.Dissabte següent, el Club de Gimnàstica Rítmica de l’Ampolla, va fer el Festival de Nadal, on les nenes que practiquen aquest esport van fer una demostració de tot el que estan aprenent, la quantitat recaptada va ser de 37,30 €.Aquella mateixa nit, l’Associació Coral Amparo Llaó, va fer el seu tradicional Concert de Nadal, on es va recaptar un total de 216 €.I fi nalment, donacions voluntàries que la gent varen anar deixant a la urna del Centre Cívic-Biblioteca, un total de 38,90 €.Entre tots la quantitat que vàrem recollir va ser de: 1.562,70 €, moltes gràcies a tots, ja que degut als temps que corren no és gens fàcil sumar aquestes quantitats.Podeu veure les fotos de les activitats realitzades al nostre poble i també d’altres a la web: www.tv3.cat/marato.Moltes gràcies també a totes les associacions i entitats que un any més han col·laborat amb les seves diferents activitats. I des d’aquí convido a les que encara no ho han fet a que l’any pròxim s’animen a fer-ho, i així tots junts recaptar el major nombre de diners per tan bones causes.

MERCEDES CASTELLÀ


INGRESSOS €Quotes de socis ................................... 1.020,00Donatius de particulars ............................... 2.886,12Col·lectes parroquials ................................. 1.400,97Mercats solidaris .................................... 1.310,16Institucions en l'Ofrena Sant Joan ................. 960,00Ajuntament de l'Ampolla ............................. 1.700,00Generalitat de Catalunya ............................ 1.205,06Consell Comarcal ................................ 494,22"La Caixa" ................................ 900,00Fundació Amancio Ortega .......................... 1.477,30Classes d'idioma .................................... 100,00

Total ingressos .......... 13.453,83

CàritasParroquial de l'Ampolla

Any 2013

Saldo a 31 desembre 2012 ........................ 650,42Saldo total disponible per a l'any 2013 .......14.104,25

DespesesAliments .................................... 5.741,67Ajudes a famílies en lloguers, llum,aigua, farmàcia, etc. .................................. 5.867,56Transeünts .................................... 403,07Manteniment, material d'ofi cina ................... 144,37Transferència a Càritas Dioc.del 50% Col·lecta Corpus ........................... 457,00Préstecs a usuaris .................................... 195,00Càrrecs bancaris .................................... 53,56 Total despeses ......... 12.862,23 Saldo a 31 desembre 2013 .............. 1.242,02Comentaris: Aquests números no comptabilitzen els donatius rebuts en espècie, especialment aliments provi-nents del Gran Recapte, Banc d'Aliments, tancament de súper, Ofrena Sant Joan, particulars, etc. Una valoració d'aquestes aportacions suposa afegir uns tres mil euros en concepte d'ingressos. A tots els col·laboradors, GRÀCIES!

Per l'Equip Càritas Rector de la Parròquia St. JoanJoan Sánchez Reverté Mn. Eduard Falcó


Resum de les activitats d’ADELA 2013

Tal i com era d’esperar, ha estat un any què, tot i les difi -cultats en les que ens trobem, hem pogut gaudir d’un ampli ventall d’activitats i de jornades gastronòmiques al millor indret i amb la millor companyonia; d’activitats turístiques com les fi res, de la nostra tradicional però no menys val-guda desfi lada de moda, de les ofertes dels forastocks...

Les activitats 2013 varen ser iniciades amb la campanya de Nadal 2012’12-13 on van ser gratifi cades les vostres com-pres amb vals oferts gratuïtament pels comerços d’ADELA per tal de defensar l’eslògan de la Regidoria de Comerç, el nostre eslògan, “Comerç de l’Ampolla, Comerç de qualitat”. Els clients van tenir l’oportunitat d’aconseguir premis per valor de fi ns a 1.000 €.

El 28 d’abril teníem programada la III Diada de la fi deuà & botigues al carrer però, a causa de l’adversa climato-logia, es va traslladar aquesta festa al dia 19 de maig. A la festa hi van participar prop de mig miler de persones. Som conscients que no és una participació excessiva però no deixem d’estar contents del seu resultat ja què, hem de tenir present que intentem reduir el màxim les despeses, per això, pensem que s’ha realitzat una bona feina.

El dia 5 de maig vàrem posar el nostre granet de sorra amb la participació a la Diada de l’Ostra amb els sorteig de tots els productes què, gentiment, els socis vàreu oferir i, a més a més, es va realitzar el sorteig del teu pes amb ostres.

El dia 13 de juliol, aquest any un xic més matinera ens va arribar una de les celebracions més esperades de tot l’estiu, la desfi lada de moda. Tal i com era d’esperar, el port de l’Ampolla es va omplir de moda, de glamour, de novetats, de sensualitat... de la mà de professionals internacionals i dels més joves del nostre poble, defensant les fi rmes de moda local. Tot un èxit més que demostrat ja què, tot i la interrupció de la pluja, les cadires es van tornar a omplir, us vàreu quedar i vàreu esperar-vos per a veure la resta de la desfi lada, això no és participació, és molt més, és admiració, és la confi rmació que la desfi lada ha fet marca, que mostra i demostra qualitat.

Per tal d’apropar-vos, facilitar i dinamitzar les vendes, es van realitzar dos forastocks d’estiu, el diumenge 21 de juliol i el diumenge 18 d’agost. Les vendes sempre poden anar millor, és cert, però l’important, a part dels resultats, és la participació i la promoció i què millor que la plaça una tarda de diumenge tots plegats fent comerç?

El 13 d’octubre en aroma de mar, sabor a la nostra terra i, amb l’esperit de participació, lluita i constància que ens categoritza a la gent d’ADELA, vam donar a conèixer a

tothom com es cuina l’arròs del caldo (amb la seva patata, el peix fresc i l’immillorable arròs del Delta). Arròs que ens han ensenyat a fer els nostres avis mariners i que es mereix aquest reconeixement.

El nom de l’Ampolla és més conegut que mai a les terres andorranes. L’últim cap de setmana d’octubre ADELA i el patronat de turisme vam participar a la fi ra d’Andorra promocionant les magnífi ques ofertes que proporciona el nostre poble. Els hotelers i el càmping, van tenir una apor-tació impressionant, sense la qual la fi ra no hauria tingut l’èxit que va tenir, oferint nits d’allotjament gratis que van ser sortejades entre els assistents. Un esforç econòmic i personal que demostra l’herència del negoci i el caràcter emprenedor dels joves de l’Ampolla.

Tanquem i obrim el nou any amb la Campanya de Nadal 2013-14, on posem a la disposició dels nostres socis la quantitat de mil euros per a que siguin repartits entre els seus clients i, aquests, els puguin gaudir i invertir amb els comerciants d’ADELA ja què, on es compra millor que als nostres comerços?

RESULTAT SORTEIG REIS ADELA 2014Relació de números premiats, quantitat a percebre a l’es-tabliment que l’ha lliurat:

1r 6.254 300 € Restaurant L’Illa2n 9.362 200 € Peixateria Rosa3r 8.347 100 € Clínica dental4t 254 100 € Immobiliària Bahia Mar 5è 454 100 € Brull & Brull Jardiners 6è 735 100 € Restaurant Can Piñana 7è 167 100 € Hotel Roca Plana

Les persones afortunades han de posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant l’email [email protected] o al telèfon 609 72 57 81i se’ls hi farà entrega dels vals de compra que podran utilitzar en qualsevol establiment que sigui soci d’ADELA. Data màxima 30 de març de 2014.Esperem poder tornar a gaudir de la vostra presència en les activitats ADELA 2014

Botigues al carrer 18 de maigDesfi lada de moda 12 de juliolForastock del juliol dissabte 19 a partir de les 11hForastock agost diumenge 24 a la tarda

ADELA, l’Associació d’Empresaris de l’Ampolla, no decau i no ho farà mentre vosaltres tingueu ganes de lluitar i de pujar cada dia la reixa del vostre local.


Ja has signat el teu vot per la independència?El passat cap de setmana de l’11 i 12 de gener, l’Assem-blea Nacional Catalana va organitzar un altre acte per continuar caminant cap a la independència de Catalunya. Aquest cop va ser una recollida massiva de signatures. L’acció s’emmarca en la campanya “Signa un vot per la independència”. A l’Ampolla es van recollir signatures a la Plaça Gon-zález Isla durant els dos dies, de les 10 a les 14 h. Des de l’Assemblea Territorial estan molt satisfets amb la gran participació que hi va haver per part dels ampolleros i ampolleres, es van recollir més de 300 butlletes durant tot el cap de setmana. Tot i això, està previst repetir la cam-panya a l’Ampolla el 8 de febrer, el 19 d’abril i el 4 de maig –aprofi tant que se celebra la Diada de l’Ostra–. El cap de setmana del 22 i 23 de març es tornarà a fer una recollida massiva de signatures a nivell de tot Catalunya.També cal destacar la bona aportació econòmica que es va fer durant els dos dies. Des de l’ANC es demanava una donació voluntària per part dels fi rmants perquè ajudes-sin a subvencionar la campanya, ja que l’Assemblea no disposa d’ajuts per part de les administracions per poder desenvolupar la seva activitat. Amb aquest acte els catalans i catalanes exerceixen el seu dret de petició. Es tracta de la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reconeguda, tant per l’article 29 de la Constitució espanyola com per l’article 29.5è. de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que preveu que el ciutadà es pugui dirigir a qualsevol institució per demanar qualsevol proposta.L’ANC ha plantejat aquesta iniciativa com una mena de pla B. La petició consta de dues parts. En la primera, els signants demanen que el govern espanyol deixi celebrar la consulta del 9 de novembre. En la segona, en el cas que no s’autoritzi fer-la, es demana al govern català i als represen-tants polítics que declarin unilateralment la independència. Hi pot participar tothom que tingui 16 anys o més, resi-dència a Catalunya o bé sigui estranger. Ara bé, t’has de presentar a la mesa amb l’original del DNI, passaport o NIE. És imprescindible que els apoderats comprovin que les dades siguin totes correctes, ja que si hi ha un mínim error en una butlleta, la base de dades dóna aquell vot per nul.Les dades dels signats, estan protegides per la llei de pro-tecció de les dades personals, baix la custòdia de l’ANC. Un cop s’hagi tancat la campanya, que encara no se sap segur el temps que durarà, les butlletes seran presentades al Parlament de Catalunya, i/o als organismes, institucions, i/o tribunals internacionals, i/o representants electes del Poble de Catalunya.

Mireia Curto Perelló

Festes · Pàgina 24

Els Reis Mags arriben a l'Ampolla carregats d'il·lusió, esperança i solidaritat

Festes · Pàgina 25

Dies de recollida:

22-23 de març d'11.00 a 13.00 h

19 d'abril de 17.00 a 19.00 h

4 de maig d'11.00 a 13.00 h

Lloc: Plaça González Isla

Obres · Pàgina 26

Obres al Camp de Futbol de l’AmpollaDes que es van reprendre les competicions de futbol després de les vacances de Nadal, el primer equip de l’Ampolla es desplaça al camp de futbol de l’Aldea per disputar els partits que es juguen a casa, i els equips del futbol base, els juguen a les instal·lacions esportives d’El Perelló. El motiu és positiu: la millora de les instal·lacions del camp de futbol

de l’Ampolla, canviant la gespa natural per gespa artifi cial. Aquestes obres aportaran benefi cis a les condicions de joc dels equips locals que en fan ús. Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla, ens explica quin és l’estat actual de les obres, quan es tornarà a l’activitat a les instal·lacions, ens dóna les xifres... entre altres aspectes.

Obres · Pàgina 27

– Quins són els canvis que s’estan realitzant al camp de futbol de l’Ampolla?• D’una banda, s’ha retirat tota la gespa natural que hi havia fi ns ara, que la majoria era agram. D’altra banda, també s’han extret els arbres que hi havia al voltant del ter-reny de joc per evitar que afectin a les noves instal·lacions. A partir d’aquí, s’ha anivellat el terreny amb unes pendents de quitrà i al damunt es posarà la gespa artifi cial que està formada de cautxú i diferents tipus de sorra. Aquests ma-terials són els que permeten que l’aigua fi ltri i el camp no sigui dur. Al perímetre del terreny de joc també s’inclourà un metre i mig o dos d’una tanca feta amb formigó per delimitar l’espai entre els jugadors i els espectadors.– A part del canvi de gespa teniu previst realitzar alguna obra més de millora?• Una vegada acabada l’obra, des de l’Equip de Govern s’està estudiant fer unes millores a la resta de les instal-lacions del camp, com són la cantina i la grada, per exemple. Però com he dit, és una possibilitat que encara no és del tot segur que s’acabi realitzant.– Aquestes noves instal·lacions quins benefi cis aportaran als jugadors?• Serà un camp més estable i per tant és menys probable que es produeixin lesions, l’estabilitat de la pilota també serà més bona... La pràctica en sí de l’esport millorarà qualitativament, ja que s’ha de tenir en compte que serà un camp pla i amb les pendents adients. – Quines causes us han portat a l’execució d’aquestes obres?• En principi aquesta obra no estava considerada com a prioritària, però durant els darrers 3 o 4 anys, amb l’in-crement dels equips de futbol base, i la major pràctica de l’esport en aquestes instal·lacions, ha sorgit la necessitat de dur a terme aquest canvi. S’ha de tenir en compte que amb la gespa natural les condicions de qualitat del terreny de joc disminuïen notablement a l’hora de realitzar tant partits com entrenaments. I fi nalment, el canvi ja es podria titllar de necessari.– Quant temps fa que teníeu previst el canvi de gespa?• Fa uns 2 o 3 anys que ja havíem observat que amb l’in-crement del futbol base, sobretot tenint en compte la gran tasca que està fent la junta directiva del Club de Futbol de l’Ampolla per promoure aquest sector, cada cop seria més necessari aquest canvi. De fet, a l’últim programa electoral que vam presentar ja vam incloure aquest punt.– De quin pressupost estem parlant per l’execució d’aquestes obres?• El pressupost total és de 350.300 euros.

Entrevista amb el Sr. Alcalde– I aquesta xifra com es fi nança?• 340.000 euros a través del PAM –Pla d’Acció Muni-cipal–. És una subvenció que reben tots els ajuntaments de la Diputació de Tarragona. Es concedeix cada quatre anys i segons el nombre d’habitants que té el municipi. La diferència restant –10.300 euros– està fi nançat pels fons propis de l’Ajuntament de l’Ampolla. – Us heu trobat amb algun imprevist durant el temps que porteu d’obres?• A la part sud del camp, la que està més a prop de l’au-topista, s’ha trobat com una mena de terres i restes que treien l’estabilitat que es busca amb el canvi de gespa. Llavors s’ha hagut de retirar aquesta sorra, i s’ha posat un altre tipus de terra de més consistència per evitar que s’enfonsés el camp.– Això farà retardar poder reprendre l’activitat al camp?• En principi no farà retardar el temps que es tenia previst per fi nalitzar l’obra, que són dos mesos des de que es van iniciar.– Aproximadament quan es podrà estrenar la gespa artifi cial?• Des de l’Equip de Govern vam acordar amb l’empresa que a principis d’abril els equips ja poguessin tornar a fer ús de les noves instal·lacions amb total normalitat. Per tant, les temporades de competició de tots els grups ja s’acabarien jugant amb la gespa artifi cial.– La inauguració ofi cial quan seria?• Encara no hi ha adjudicat cap dia en concret. Suposo que la inauguració seria en una data assenyalada, com pot ser durant les Festes Majors o un dia assenyalat pels ampolleros i ampolleres. – A càrrec de qui aniria l’acte?• Segurament que comptaríem amb la presència del president de la Diputació de Tarragona, i també amb les autoritats pertinents.

Mireia Curto Perelló

Cultura · Pàgina 28

Cursos 2013-14L'Àrea de Promoció Econòmica juntament amb la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, estan duent a terme uns cursets d'anglès, francès i informàtica bàsica i avançada, l'objectiu és ajudar a completar o millorar la formació de tots els assistents i orientar-los professionalment, ja que, molts tenen negocis de cara al turisme, i d'aquesta manera poder donar també un millor servei.


La Banda de la Unió Filharmònica d’Amposta a l’Ampolla

El dia 28 de setembre de 2013 la Ban-da de Músi-ca de la Unió Filharmònica d ’Ampos t a “ L a F i l a ” va fer una p a r a d a a l ’ A m p o l l a per venir a recollir a dos mús i c s de l nostre poble que des de l’estiu passat formen part de la Banda de Música de

La Fila. Es tracta dels germans Jofre i Biel Fortuño Borràs, tots dos amb la trompeta. El passat mes d’agost durant el 22è Festival de Bandes de Música La Unió Filharmònica d’Amposta se’ls va fer entrega de la insígnia que tots els músics llueixen al seu uniforme, encara que per la distància no va ser possible passar a recollir-los pel seu domicili, moment que és sempre emotiu i perdura al record de tot músic i de la seva família.

Així, el dissabte 28 de setembre, un cop el director de la Banda de Música, Carles Royo i Baiges els va fer entrega del passador de corbata van incorporar-se a la formació per ser part activa d’aquesta gran família de músics que és La Fila.Jofre i Biel Fortuño, a més de pertànyer a la Banda de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta, tam-bé formen part de la Banda Juvenil de l’Escola de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta i de l’Agrupació Musical Camarles.Per molts anys, Jofre i Biel!

Mònica Borràs


Un roure per a la història, un roure que mira al futurL’any 1714 Catalunya va viure un dels moments més de-cisius i importants de la seva història. Dins de la comme-moració d’aquest tricentenari, el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat de Catalunya) promou una iniciativa on la muntanya de Montserrat acollirà un roure amb la terra arribada de tots els pobles del país. El roure del Tricentenari vol simbolitzar la força d’un poble per aconseguir un projecte col·lectiu, i que recordi a les generacions futures el compromís assolit.Amb aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha demanat a tots els ajuntaments que envïin un saquet amb terra dels seus paisatges, per tal de plantar el Roure del Tricentenari amb terra de tots els indrets de Catalunya. L’Ajuntament de l’Ampolla ha col·laborat amb la iniciativa enviant un saquet amb sorra de la platja de Cap Roig, un dels llocs més emblemàtics de la nostra població.L’acte commemoratiu tindrà lloc el proper 2 de març al Monestir de Montserrat, on es plantarà el Roure del Tricen-tenari amb presència de l’abad de Montserrat.

Col·laboracions · Pàgina 31

LA POSTGUERRA A L’AMPOLLA (RECUPERANT LA MEMÒRIA HISTÒRICA)

Guillem Comí

El fi nal de la guerra civil va deixar a l’Ampolla greus seqüeles humanes i econòmiques. Va ser una etapa de la història into-lerable que la van haver de patir els perdedors republicans molt més que els que van alinear-se a favor de Franco. La postguerra al nostre poble va ser una etapa de dolor, penes i desconsol, però també de fam i escassetats. Els empresona-ments, els exilis, la fam, el racionament, les migracions cap a les gran àrees industrials i sobretot el dol pels que havien mort durant el confl icte van dibuixar una estampa summament trista i desventurada que no diferia gaire de la dramàtica situació que es vivia a la resta de l’Estat espanyol. No obstant això, mantenim la tesi que les repercussions en el període immedia-tament posterior a la guerra van ser més infaustes en el cas de l’Ampolla i volem explicar els arguments que sustenten aquest plantejament. L’alt preu que l’Ampolla va pagar entre morts en combat, morts per bombardeigs, fugitius i empresonats va ser molt elevat. El conjunt de la guerra va deixar un balanç calamitós de 38 víctimes mortals i 55 damnifi cats per la repressió. A tenor dels censos municipals, la població real de l’Ampolla el 1940 era de 72 persones menys que les inscrites al padró ofi cial del 1935, cosa que revela que respecte al cens d’aquest any hi havia hagut una davallada per la pèrdua produïda durant els tres anys de confl icte. Des de la visió demogràfi ca, cal constatar un fet important: d’aquest dessagnament la majoria era d’homes joves en edat de procreació.A aquesta mancança cal sumar-hi els que van sobreviure al confl icte i que van exiliar-se, i els internats en camps de concentració espanyols. Tot plegat va contribuir a una dràs-tica reducció de la taxa de natalitat i a un fort increment de l’índex de mortalitat infantil, xifrat en un 30% superior al del 1935. A títol estadístic: durant l’any 1937 l’Ampolla registra tres defuncions de menors: Francesc Gisbert Blanch amb 2 anys d’edat, Joan Prades Franch de 9 mesos i Carme del Hallazgo Garcín amb només un mes de vida.Els danys de la guerraSis mesos abans que fi nalitzessin les operacions militars de la guerra Civil, els franquistes van devastar l’Ampolla per mitjà dels bombarders italians Savoia-Marchetti. Tot i que no han estat avaluades amb precisió les destrosses provo-cades pel confl icte, la memòria testimonial ens confi rma que la intensa pluja de bombes que va caure sobre el poble va arrasar el 25 per cent del seu nucli urbà. A causa de l’impacte dels projectils i dels metrallaments aeris van morir quatre veïns de la localitat: el cap de l’estació

ferroviària Justiniano García Merino, de 53 anys i la seva fi lla Albina García Ramon, de 22, així com els pescadors Guzmán Piñana Roch i Eugenio Piñana Roch, de 15 i 45 anys, respectivament. El desastre perpetrat per les bombes va ser de tal magnitud que en acabar la guerra la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones va haver d’admetre i manifestar la certesa de la catàstrofe incloent l’Ampolla al seu pla general d’actuació. Aquest organisme seria l’encarregat de la recons-trucció del poble, destacant l’edifi cació de 36 cases de nova planta al barri de la Barceloneta, el restabliment de l’església que havia estat malmesa per l’acció de milicians anticlericals arribats de fora i la restauració de les Escoles Públiques. El 2 d’agost del 1940 va visitar l’Ampolla una secció d’empleats de l’Ofi cina de Devastación amb l’objecte, segons publicava el Diario Espanyol de Tarragona, de “sacar fotografías y datos de los pueblos de Aldea, Ampolla y Perelló, necesarios para la formación de los expedientes con motivo de la adopción por nuestro Caudillo de los pueblos antes indicados a fi n de proceder en su día a la reconstrucción de los mismos”. Les víctimes de la repressió franquista a l’AmpollaEn acabar la guerra els soldats de l’Ampolla capturats foren recluïts als camps organitzats per la Inspección General de Campos de Concentración, mentre es procedia a investigar els seus antecedents polítics. La majoria de soldats ampolleros van ser ingressats en camps de fora de Catalunya: a Miranda de Ebro, Barbastre, San Marcos (León), Deusto, Saragossa i València. Els internats intentaven mobilitzar els seus familiars i amics perquè busquessin avals de persones afi ns al règim per poder sortir en llibertat. Els escrits responent de la conducta

El cost humà de la Guerra Civil a l’Ampolla Número víctimes

Morts en campanya 31

Morts pels bombardeigs 2

Morts a camps de refugiats i a l’exili 3

Morts per metrallament aeri 2

Total d’ampolleros morts per la guerra i la repressió 38

Ferits en combat 3

Refugiats camps de concentració a França 9

Empresonats per Consell de Guerra a Tarragona 14

Empresonats en camp d’extermini nazi 1

Empresonats al vaixell Manuel Arnús 6

Internats en batallons de treballs 10

Cridats per lleva en acabar la guerra 12

Total d’ampolleros damnifi cats per la guerra 55


política d’aquests reclusos havien d’anar també signats per les autoritats franquistes del poble. Els no alliberats per falta de bons informes van passar a batallons de treball o a les presons si havien de ser processats. Els empresonaments van ser la regla aplicada i els ampolle-ros, com ara explicarem, no van quedar redimits d’aquesta violència planifi cada des del poder. Les autoritats franquistes van buscar suports, confabulacions i cooperacions a cada poble per a exercir la repressió contra els vençuts, instigant la delació i la denúncia entre veïns com un compromís cívic i de servei a la pàtria. L’Ampolla no va ser una excepció i en aquesta trama malvada s’hi van implicar com a delators i còmplices alguns individus de la nostra localitat. Uns perquè es benefi ciaven de les de-puracions i postergacions que s’havien de fer. I altres a canvi de prebendes, venjances personals o per fer mèrits patriòtics o canvis de camisa. Aquests incentius van provocar denúncies abjectes contra vint-i-tres pacífi cs veïns del poble. Tots ells van acabar detinguts i més de la meitat van fer cap a la presó expurgant i pagant com si fossin criminals. Els condemnats van ser Ramon Aleixandre Cristòfol; David Also Colomi-nes; Emili Asensio Pagà; Lluís Ballesté Antich; Manel Blanch Estrada; Ramon Blanch Estrada; Alfonso Cabrera Curto; Josep Cartes Gas; Josep Castelló Serral; Joan Colomines Buera; Josep Maria Comí Colomines; Joaquim Llaó Navarro, Teresa Lleixà Franch i Joaquim Pàfi la Monllaó. Els catorze arrestats van ser-ho per la Guàrdia Civil, però abans de lliurar-los als tribunals van haver de sofrir diversos interrogatoris acompanyats de maltractes i violència. Els expedients incoats van tramitar-se de forma arbitrària i als inculpats no se’ls va permetre ni una ínfi ma defensa. Totes les acusacions eren acceptades, ningú no comprovava la seva veracitat. La seva desemparança resultava tan patètica que ni tan sols van ser informats dels càrrecs que els hi imputaven fi ns que no va començar el judici. Se’ls va comminar que expliquessin amb detall què feien abans i després del 18 de juliol, com van acceptar la Rebel·lió, les seves fi liacions polítiques i sindicals, la seva activitat diària i privada i que delatessin als seus companys. Tal va ser l’opacitat d’aquesta actuació repressiva que fi ns i tot els familiars dels detinguts no sabien on eren, de què eren acusats, quan serien jutjats o si ja havien estat executats. Aquesta obscuritat informativa sobre la realitat del que pas-sava conferia un element anímic aterridor: els familiars dels arrestats sabien del seu estat per informacions fragmentades de famílies o amics, però no es tenia coneixement exacte de l’abast de la crueltat i del pànic que estaven patint. Finalment, el grup de detinguts va ser jutjat per un Tribunal Militar sense cap dret jurídic i presumint de la seva culpabi-litat a base únicament dels informes arribats de l’Ampolla signats per les seves autoritats. El juí criminal contra aquests infortunats es va ventilar en menys d’una hora amb sentències condemnatòries que oscil·laven entre 6 i 12 anys. A les poques hores, tots ells, foren ingressats a les presons tarragonines de Pilats i la Punxa amb l’afl icció i desconsol profund propi dels condemnats lliures de culpa.Un llarg camí cap a França El bàndol victoriós va perseguir sense contemplacions els

vençuts. El 13 de gener del 1939 les tropes franquistes ocupen Tortosa. Al dia següent prenen successivament, l’Ampolla i el Perelló. En capitular Catalunya, els republicans més compromesos de l’Ampolla van emprendre el llarg camí de l’exili cap a França barrejant-se amb els milers de refugiats que escapaven amb la seva família dels seus llocs d’origen. Les vies de fugida foren extremadament penoses a causa del fred, manca de menjar i, sobretot, perquè els caces rebels assetjaven els desplaçats amb ràtzies i ràfegues que ocasionaven nombroses víctimes. Les quilomètriques columnes humanes semblaven pel seu patetisme extretes des d’una màquina del temps que ens revelava les tràgiques imatges de la major hecatombe de la història d’Espanya. Els més de 500.000 fugitius que van poder arribar a França foren agrupats en camps de concentració per les autoritats franceses, les quals els van dispensar tracte de presoners i no de refugiats. Els ampolleros foren instal·lats a la platja rossello-nenca d’Argelès-sur-Mer, condicionada amb tanta precarietat que feia molt difícil la supervivència. Es tractava de Ramon Andreu Andreu; Miquel Borràs Simó; Eugenio Ca-brera Cabrera; Manuel Ferré Solé; Pasqual Franch Gilabert; Ricardo García Ramón; Marcel Miralles Pallarés; Josep Pastó Rebull i Ernestina Soler Ca-sabons. Exceptuant Marcel Miralles, que va morir als pocs mesos de la seva reclusió i d’Ernestina Soler que ho va fer a Perpinyà, la resta van tornar a l’Ampolla al cap d’un any i mig, malgrat no haver cap política de reconciliació per part del règim franquista. D’aquesta expatriació a corre-cuita també en formava part Jaume Perelló Siurò. Casat i amb dos fi lls, va haver de fugir en solitari de la repressió i les depuracions cap a França on va viure exiliat durant 9 anys. Jaume Perelló no va tornar a l’Ampolla fi ns que l’evolució de les circumstàncies internes del país li van permetre regressar. Jaume Ballesté Antich: víctima de nazis i feixistesPerò un cas tràgic que s’aparta de l’ordinari és el d’en Jaume Ballesté Antich. Jaume Ballesté va ser un lluitador per la lli-bertat i la democràcia. Durant la Guerra Civil 1936-1939 va defensar la República, com a única garant dels drets polítics i socials més bàsics dels catalans i els espanyols. Acabat el

En acabar la guerra catorze ampolleros van ser empreso-nats al penitenciari tarragoní de Pilats. Per aquesta presó van passar 6.870 republicans, 766 dels quals van ser afusellats o hi van morir per les condicions carceràries.


confl icte, va exiliar-se a França, per tal d’evadir-se de la re-pressió instaurada pel general Franco. Com milers de refugiats catalans, l’any 1940 es va allistar voluntàriament a l’exèrcit francès i fou enviat a primera línia de foc a lluitar contra la invasió nazi. Després de tres anys de participar en els fronts de la Segona Guerra Mundial, el 1943 va ser fet presoner pels alemanys i recluït al cèlebre camp d’extermini nazi de Dachau. Ballesté, va ser condemnat a treballs forçats i va patir tota mena de maltractaments i indignitats. El relat de les atrocitats als camps nazis és prou conegut com per no insistir-hi. Només a efectes de consignar-ho en el cas que ens ocupa, hem de recordar que, quan l’exèrcit americà va redimir Dachau, Jaume Ballesté pesava menys de 45 quilos, presentava un debilita-ment físic general i les seves funcions vitals estaven reduïdes al mínim compatible amb l’existència. Les seqüeles anímiques i emocionals van ser encara més dures, ja que segons el tes-timoni de la seva família, no va arribar a recuperar-se’n mai. La seva memòria i la seva capacitat de concentració van patir un fort retrocés i fi ns a la fi dels seus dies, més de mig segle després, no va superar la síndrome de pànic originat per les crueltats que havia vist i suportat. La diàspora humana va tenir una altra cara: la dels republicans que van veure’s forçats a un desterrament interior que tenia com a destinació més habitual la ciutat de Tarragona i sobretot l’àrea industrial de Barcelona. Aquest segon episodi no va produir-se únicament a l’Ampolla, sinó que totes les localitats de la regió tortosina se’n van ressentir. Era una emigració per motius polítics, però també per necessitats econòmiques. Els poders fàctics de cada poble van proscriure laboralment les persones desafectes del nou règim dictatorial, en especial a les més signifi cades durant la República. L’expressió “pacte de la gana” era moneda d’ús corrent entre

l’ample capítol de represàlies que van aplicar els guanyadors de la guerra sobre els vençuts. Un exemple eloqüent d’aquestes exclusions per raó d’ideolo-gia, és l’anunci d’una oferta de treball que la Delegación Provin cial d'Ex-Combatientes publicava l’any 1943 al Diario Espanyol de Tarragona, que deia: “Habiéndose de pro-veer por concurso oposi-ción las plazas vacantes de Auxiliar a los Sindicatos Arroceros de Ampolla, San Jaime, Jesús y María y La Cava, dotadas con los suel-dos de 3.665 pesetas más los pluses por carestía de vida, se advierte a todos los excombatientes que quieran tomar parte en el citado concurso que la so-licitud procedente deberán presentarla antes del 15 de Enero”.

Confi scació i espoli del patrimoni dels vençutsLes Lleis franquistes preceptuaven que les propietats immo-bles, mobles i els recursos econòmics dels partits, sindicats, associacions, entitats, i persones “desafectas al Movimiento Nacional” serien espoliades i una part passaria al patrimoni de diferents organismes del nou Estat (Falange, etc.) i la resta seria subhastada. La Unió Cultural, una associació de caràcter republicà desti-nada a promoure la cultura entre la gent de l’Ampolla es va veure privada del seu local, els seus béns mobles espoliats i la seva biblioteca destruïda. En el cas particular d’aquesta entitat no es va fer l’adjudicació directa del patrimoni confi scat sinó que es va posar a subhasta per a que fos adquirit a preu gairebé regalat per les mateixes persones de la localitat que l’havia instada. També es forçà l’embargament i incautació de les propietats dels exiliats. Tal és el cas de la casa de l’alcalde republicà Manuel Ferré Soler que va ser incautada arbitràriament pels falangistes i convertida en seu local del Hogar del Frente de Juventudes per a la iniciació i formació política dels seus afi liats. Un destí paral·lel va seguir la Banda Municipal de Música de l’Ampolla, fundada i dirigida per Marcel Miralles Pallarés, un signifi catiu republicà que va morir al camp de refugiats d’Argelés-sur-Mer en condicions infrahumanes. Sota la batuta de Miralles, aquesta agrupació simfònica va acon-seguir gran prestigi a la comarca difonent la cultura musical. Però en acabar la guerra es van trencar els vincles existents per la diàspora dels seus músics i els que es van quedar van agrupar-se de nou fundant una petita orquestra dedicada a interpretar música de ball. En aquest context d’aïllament i opressió, la consciència política del poble va quedar reduïda al no res i això encara va ser potser pitjor que l’efecte material més visible de la derrota re-

L’ÈXODE REPUBLICÀ. Les columnes de fugitius cobrien totes les carreteres amb direcció a França. Interminables fi les d’homes espellissats, dones dessolades, ancians tristos i

melancòlics, xiquets abatuts per la fatiga, de ferits i mutilats.


publicana: la supressió del nostre Ajuntament i la seva annexió forçosa al del Perelló. Van haver de passar cinquanta anys perquè l’Ampolla recuperés la condició de municipi indepen-dent, mentre altres localitats (Monistrol de Montserrat, com explicàvem en un altre capítol) en les mateixes circumstàncies retenien l’Ajuntament el 1939. Fastos i celebracions franquistes a l’AmpollaA tot Espanya el caràcter personal del règim de Franco es refl ectia en l’extraordinari grau d’adulació i submissió pública a ell dirigida. Però a l’Ampolla els fastos franquistes van assolir una dimensió de fervor tan insòlit que va despertar l’interès mediàtic de tot el país. Solemnitzat per la Falange, els dies 20 i 21 de maig del 1939, al voltant d’un miler de persones es van congregar a la nostra localitat per a celebrar les festes de la Victoria Nacional. La majoria d’assistents enarboraven banderes del règim i anaven vestits amb la parafernàlia falangista. Era evident que els actes a commemorar no ofi ciaven honors fúnebres per a evocar o homenatjar als ampolleros caiguts en combat, empresonats o exiliats, tot i que a l’Ampolla la major part de famílies havien perdut algun ser estimat durant la confl agració, sinó tot al contrari. La sarcàstica realitat del que s’anava a festejar era el tribut apoteòsic i efusiu que els ampolleros anaven a rendir al responsable epònim del des-comunal desastre del seu propi poble. D’aquesta efemèride, de record lacerant va fer-se’n ressò la premsa del règim i per considerar-la d’interès històric, la Marinada la publica íntegrament en aquesta mateixa edició a la secció “Temps per la Nostàlgia”.La fam i l’estraperloEls vells ampolleros encara recorden aquells fatídics i famè-lics anys. Els aliments no tan sols eren escassos sinó d’ínfi ma qualitat. Amb la fi nalitat de garantir el subministrament de productes de primera necessitat, el 14 de maig del 1939, el

govern franquista va implantar la cartilla de racionament, tot i que es va revelar clarament insufi cient. Les poques famílies del poble que disfrutaven d’una bona situació econòmica recorrien al mercat negre malgrat que no era necessari ser ric per a saltar-se el racionament. Qualsevol parent o amic a l’ajuntament o la Falange tenia accés a productes al marge de la cartilla. Algunes famílies es guanyaven la vida amb l’estraperlo i la resta eren pobres de solemnitat perquè no tenien mitjans econòmics. La martingala de l’estraperlo consistia en reduir el número de productes al mercat per a provocar una pujada de preus per a després abastir-los clandestinament. Per a tenir consciència del que passava al nostre poble, l’oli d’oliva per al racionament es pagava a preu de tassa a 3,75 pessetes el litre i a 30 d’estraperlo. Una llei de 1941, que amenaçava amb la pena de mort als especuladors, no serví més que per a provocar que un empleat de la Fiscalía Superior de Tasas, organisme que exercia un control directe sobre les activitats de producció i distribució d’aliments, fos a punt de ser sarpejat pel cap de la Falange de l’Ampolla per atrevir-se a inspeccionar la producció del seu molí d’oli.

Èxode camperol cap a FrançaUn altre aspecte de les penúries econòmiques posteriors a la guerra era la precarietat absoluta de les feines agrícoles. Els jornals que es pagaven eren a preus de misèria i les condici-ons de treball ratllaven la servitud. Fugint d’aquest entorn de pobresa extremada molts ampolleros es van constituir en colles de jornalers i van començar a anar amunt i avall buscant les collites que els permetessin guanyar-se la vida de manera més digna. Gairebé tot el fl uix migratori estava format per colles de pagesos que es desplaçaven temporalment a les regions fran-ceses del Llenguadoc i la Provença a la recol·lecta de l’arròs i a la verema. Al nord de França també es va desplaçar molta joventut del nostre poble a la campanya de la remolatxa. Un altre destí habitual d’aquest èxode camperol eren els municipis aragonesos de Pina de Ebro, Monsó i Mequinensa per a segar l’arròs de vora l’Ebre i vora el Cinca. També habituaven fer-ho al Baix-Llobregat i el Baix-Empordà, on fi ns als anys 60 del segle passat també s’hi conreava. Quan no era temporada d’arròs, remolatxa o verema, les colles es dedicaven a qualsevol altra collita. Si no trobaven cap ocupació, feien la feina que fos i, en darrera instància, s’enrolaven a la mar, encara que la pesca era en aquella època el sector més deprimit de l’economia local. La gana, però, apretava de valent perquè, a més de les mancances de les cartilles del racionament, l’escassa ajuda alimentària que l’Ampolla rebia dels nord-americans i destinada a la gent més necessitada (formatge i llet en pols), era retinguda en part per l’elit local, amb especial inclinació pel formatge. Ben entrats els anys 50 una nova generació de joves van haver de marxar fora per poder trobar un lloc de treball a grans ciutats on no eren coneguts i on la seva presència passava inadvertida. Gran part d’aquesta dispersió va replegar-se a la S.A. Cros, l’empresa de fertilitzants radicada a Barcelona. Aquesta companyia, avui difuminada en el holding Ercros és present en la memòria de desenes d’ampolleros que, en el crepuscle de la postguerra, hi van trobar, més que una forma de vida, un autèntic refugi laboral.

CAMP DE CONCENTRACIÓ DE DACHAU. Fotografi a de reclusos que van compartir

amb Jaume Ballesté les desgràcies macabres més inverosímils.


Conclusió Com hem dit al principi la postguerra va tenir tot un conjunt de conseqüències en els àmbits econòmic, social i demogràfi c de tots els pobles. Però l’Ampolla va tardar més en recuperar-se perquè a banda dels infortunis i calamitats que la van colpejar, la pèrdua de la independència municipal va agreujar encara molt més les escassetats de la postguerra. Els esforços per la re-construcció es van quedar sense l’eina fonamental que hauria estat l’Ajuntament. La restauració del poble va quedar lliurada

a l’acció de la famosa Direc-ción General de Regiones Devastadas, el balanç de la qual, dins de les especials circumstàncies del moment, encara no va ser negat iu del tot. La pi-caresca, però, es va imposar en alguns ca-

sos i l’amistat amb el nou règim era sovint un argument més poderós, per més que la idea original pogués ser bona. La reconstrucció dels estralls va comportar, a més, la recuperació de l’església i de les escoles l’any 1947. Però malgrat aquesta intervenció pública, l’Ampolla no va tenir l’alè econòmic per recuperar-se totalment. Mentre altres localitats properes creixien ràpidament a l’empar de les ren-des de l’estraperlo i acumulaven riqueses, el nostre poble va haver de patir durant 10 anys les penúries del racionament i just si subsistia. Aquesta situació, en combinació amb la falta d’entitat institucional i la descapitalització humana a què hem al·ludit anteriorment, va fer que l’Ampolla perdés fi ns als anys setanta tots els trens de la recuperació i els del desenvolupa-ment a partir dels setanta. Hem explicat en altres capítols que l’Ampolla no va assolir fi ns als anys vuitanta fi tes elementals, com els serveis més bàsics, que qualsevol municipi tenia resoltes vint-i-cinc anys enrera. Per tant, no seria agosarat afi rmar que la postguerra es va allargar a l’Ampolla molt més que a altres indrets, fi ns al punt que semblava eternitzar-se indefi nidament.

Bibliografi a: El Perelló-L’Ampolla -1939-1940. (Lluís Ber-tomeu Camós); Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona (Josep Subirats Piñana); Història de Catalunya (Pierre Vilar). Fonts orals: Miquel Ballesté Antich i Pere Esto-rach Caballé.

Les cartilles de racionament no cobrien les necessitats alimentàries bàsiques i van donar peu al comerç il·legal d’aliments, conegut amb el nom d’estraperlo.

Curiositats El rellotgeEl rellotge mecànic té els seus orígens bastant foscos, al-guns li atribueixen al fi ll del rei de Granada, Al Naser en el 1309; altres als holandesos, anglesos o francesos per la mateixa data.Els primers rellotges de butxaca apareixen a Alemanya a principis del segle XVII, i els mecanismes tenen un avançament fi ns arribar al de corda. En el segle XVIII la indústria especialment anglesa produeix una gran quantitat de models.Suïssa havia demostrat signes d'un desenvolupament de la indústria rellotgera. El 1409 fou construït el rellotge de l'església de Sant Joan en Schafjhausen. En el 1583 es crea una espècie de gremi de rellotgers en la mateixa ciutat. Poc després en el 1601 es va fundar a Ginebre la primera corporació professional. En el segle XX la tecnolo-gia avança més ràpidament a Suïssa que en altres països.Al 1933 es va construir el primer rellotge de quarts oscil·lant, al 1954 el primer model atòmic; al 1970 el rellotge de quars analògic, i al 1972 el primer LCD. Poc després al 1982 es va obtenir la forma de canviar la manera de fer un rellotge de quars inserint el mecanisme directament a la caixa. D'aquesta forma es van reduir els passos de producció que van passar de tres a un, i el nombre de peces de 91 a 51.De totes maneres els suïssos estaven poc convençuts de la nova tecnologia i es van mostrar una mica rebecs a muntar

una nova indústria electrònica.Pocs anys després, la tecnologia depreciada inundà el mercat sota marques del Japó, deixant a una Suïssa alar-mada i havent de fer una renovació de la seva antiquada indústria; encara que els seus models d'alta qualitat seguien dominant el mercat, el seu lloc en les altres categories s'enfonsaven, lo que va forçar el tancament del 25% de les empreses existents.Avui en dia amb enginy i agressivitat comercial han recu-perat molta part del mercat.TIPUS DE RELLOTGESRellotge de pèndol: el seu moviment està regulat per les oscil·lacions d'un pèndol.Rellotge de clau: mogut per un mecanisme de ressort accionat per una clau.Rellotge de corona i canya: el ressort s'acciona per la corona a través de la canya.Rellotge automàtic: el ressort s'acciona per un meca-nisme de petites peces situades a l'interior del rellotge; un mínim moviment de la "monyeca" és sufi cient per donar-li corda.Rellotge de quars: basat en la freqüència d'oscil·lació a nivell d'àtoms i molècules d'elements com el sesio. El seu error és inferior a una milionèssima de segon al dia.

ERNEST PLANS i CALLAU


Unes escultures al mig d’un Barranc

Jorge Martínez Cabrera

Res en sabia d’unes escultures que hi havia al mig d’un barranc, fi ns que un amic meu em va fer el comentari, temps va faltar per demanar-li anar a veure-les, ell com bon amic i sense pensar-ho gens m’hi va portar. Un recorregut per les voltes de l’Ampolla en direcció a la muntanya, Lligallo del Mataret amunt, arribem a la urbanització Bassa del Mig, una volta allí, un espai obert envoltat d’abundant vegetació baixa i variada d’espècies naturals, ens porta a una minsa sendera entre pins, que s’endinsa fi ns un barranc. De sobte, ens presentem a la part alta del barranc, parats en aquell talús, ja veiem les escultures fetes a les roques del mig del barranc. Baixant per aquella pendent t’anaves apropant a les escultures. Aquell sosec, aquella pau envoltada de naturalesa, feia gaudir d’aquell tros d’espai. No és d’estranyar que el misteriós artista quedés bocabadat, tant el va fascinar, que va despertar el seu interès, i l’artista fent volar la imaginació, veia com poc a poc anava sortint del seu interior la part creativa. No trigaria en fer-ho realitat.

Allí mateix, vaig donar les gràcies al meu amic per haver-m’ho dit, i molt més portar-me. Haver-me fet sabedor i coneixedor d’aquella meravella va fer que la meva càmera fotogràfi ca immortalitzés aquell moment. Aquelles fi gures esculpides a la roca quedarien presents a la meva memòria, tant em van captivar que farien que indagués sobre aquell personatge solitari. Prompte les indicacions donades per un altre amic, em portarien a la seva casa situada a la urbanització Bassa del mig i bastant a prop del barranc on estaven les fi gures. Una volta allí, ens va rebre la seva senyora, que per cert ja la coneixia, a l’indicar-li el motiu de la visita, ens va dir que ho havia de consultar al seu marit, al qual no li agradaven massa aquestes coses. Uns segons més tard un senyor amb aspecte de bohemi, ens rep, era el seu marit, per fi coneixia a l’artista, que era totalment desconegut per mi. Amb certa desconfi ança per la seva part, comencen les salutacions, seguides d’una apretada de mans, aquell acte universal obriria les portes de la conversa, que una volta explicat el motiu va accedir de bon grat a contestar les meves preguntes. Que un cop acabades vam continuar amb una breu però cordial xerrada.

Foto: Jorge Martínez Cabrera.Gerard Agustoni

Foto: Ruth Agustoni L’artista Gerard, esculpint la roca


L’artista, es deia, Gerard Agustoni, suís, de pare suís de la part Italiana de Ticino. Mare suïssa, en l’actualitat té 75 anys.Ell és escultor de pedra, havia estudiat a l’escola d’art de Lucerna, centre de Suïssa. Havia fet exposicions a Barcelo-na junt amb altres escultors. Gerard, em va dir, que esculpir la roca, era un somni. La mare naturalesa li posava al seu abast aquelles roques al mig d’aquell barranc qui li van fer prendre la decisió de complir el somni de la seva vida “Esculpir a la roca”.Va començar a treballar amb les escultures a l’estiu de l’any 2001. Es posava a treballar al matí per evitar al màxim el sol, i acabava sobre la una de migdia, tres mesos de treballdiari pegant-li al cisell i al martell veurien fi nalitzar l’obra un 11 de setembre, que casualment coincidiria amb l’atemptat a les torres bessones de Nova York.Saber el que fer per crear i esculpir la seva obra en aquelles roques l’empenyerien a donar un sentit més dinàmic a aquella formació rocosa d’aquell solitari i quasi misteriós

La DonaL’Arquer Fotos: Jorge Martínez Cabrera.La Magrana

paratge. Encara que la mà de l’artista va trencar la virginitat natural del lloc i d’aquelles roques ennegrides pel pas del temps. L’artista, va posar els cinc sentits perquè la seva obra no perjudiqués en lo més mínim aquell espai natural.En aquest cas, he de dir que sent, un gran amant de la natura, em vaig meravellar al veure-ho. Contemplar aquells elements junts va ser un plaer. L’obra escultòrica tallada per les mans d’un artista posaria de manifest que en algunes ocasions, l’art humà es pot compartir perfectament amb l’art de la natura. Gerard, com els picapedrers antics va deixar gravat la seua marca en la seva obra: l’Arquer, el Déu de l’amor, el Caçador de dones. La Magrana una fruita santa, i la Dona que l’arquer no podia tocar.Allí està l’obra de l’artista. Ho he visitat alguns cops. El sol fet d’estar allí t’omple de pau i tranquil·litat. Et fa oblidar encara que només sigui per uns moments dels problemes quotidians. Des d’aquestes línies, no tinc més que felicitar-lo.

Varis · Pàgina 38

Refranys CatalansDilluns és el diumenge dels ganduls.Diumenge treballaria si en fos dia.De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat.Del juliol en poc foc, bull el perol.A l'hivern el millor amic és un bon abric.Al llit tot l'any és primavera.Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern.Una fl or no fa estiu, ni dues primavera.Les herbes de St. Joan, tenen virtut tot l'any.Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.Gent jove, pa tou.A cinquanta anys, pocs banys.

Barca vella no aguanta vela nova.Desgraciat de l'home vell que necessita consell.Qui molt viu, molt veu.Mentre hi ha vida, hi ha esperança.D'aquí a cent anys, tots calbs.Quan fou mort lo combregaren.Rient, rient, es va morint la gent.Mans fredes, cor calent.Del cor neixen sentiments, del cul excrements.El vi fa sang, l'aigua fang.A qui no vol cols, dos plats.

ERNEST PLANS i CALLAU

Problemes d'Escacs amb Llàtzer Bru

Nivell fàcil

Juguen negres i guanyen.

Nivell mitjà

Juguen negres i guanyen.

Nivell difícil

Aquest últimés considerat el millor problemade la històriadels escacs.

Juguen blanques i guanyen.


LO DIT A L'ULL12 de octubre de 2013 - Día de la HispanidadPer un català de soca-rel com jo, anar aquell dia a la plaça Catalunya, a Barcelona, va ser una vivència esfereïdora i fantasmagòrica. Ara, a toro passat i amb el bloc de notes ple d'apunts del que vaig esbrinar, no me'n penedeixo gens ni mica d'haver-me traslladat des de l'Ampolla a la capital del nostre país. Vaig poder copsar la naturalesa del clavegueram on es cabussen a diari els que s'hi van aplegar.

Atès que he viscut 20 anys a la Travessera de les Corts –just davant del camp del Barça– tinc ull clínic per a calcular el nombre d'assistents en qualsevol acte. Quan l'estadi del Futbol Club Barcelona s'omple amb 90.000 persones, 40.000 transiten per la Diagonal (gol nord), 40.000 per la Travessera de les Corts (gol sud) i 10.000 l'enfi len per l'avinguda Arístide Maillol. Aquest meu bagatge casolà d'especialització en quantifi car masses humanes, em per-met donar fe –amb rigor quasi notarial– que el passat 12 d'octubre de 2013, a la plaça Catalunya, només es van congregar 32.676.

– ¿Dónde está la gente? No ha venido nadie. Nos han dejado tirados y abandonados –clamava al cel un dels presents–. ¡Esta es la última vez que vengo! ¡Además, no he dormido en toda la noche!

– Si te preguntan, si te preguntan... tu contesta que vienes de PALAFURGEL. No te olvides del nombrecito, que se las trae–. Aconsellava un home (talment arribat d'un altiplà menyspreador), a un altre de ben submís que tenia al seu costat–.

– ¡Que se acerca la tele! ¡Que se acerca la tele! –avisava un capsigrany–. Todos a berrear, agitando las banderas. (Però després, tot plegat tornava a ser un funeral de tercera).

Vaig travessar la plaça diversos cops. Hi havia clapes i claria nes per tot arreu. Les banderes –els pals on s'amanyogaven els pendons eren desproporcionada-ment gruixuts– es llençaven a terra quan les càmeres se n'anaven. Resultava patètic. La fesomia dels participants denotava amargura, contrarietat, incredulitat. Calculaven ser 7.000.000?

Recordo perfectament l'11 de setembre de 1977 (1.000.000) i l'11 de setembre de 2012 (2.000.000). I la recent cadena humana de l'11 de setembre de 2013 (1.600.000) on els rostres de la multitud refl ectien il·lusió col·lectiva per un futur que ja s'acarona, sana alegria i un goig encisador. En canvi, els rostres d'aquells 32.676 –perdó, d'aquells 32.675, doncs jo no m'incloc– exteri-oritzaven enveja i ràbia contingudes. On estava la gent? deien. Que no s'enganyin a sí mateixos: si munten una contra manifestació i només s'hi apunten quatre i el cabo per intentar fer empal·lidir a d'altres que han aplegat mil-

ions de persones, s'han de menjar la frustració i el bunyol amb patates.

L'11 de setembre de 2014 viatjarem amb avió, globus, tren, camió, autocar, helicòpter, automòbil, moto i bicicleta –o a peu, si cal– cap a Brussel·les, Estrasburg i Berlín, per tal de mostrar al món que la fruita madura és a punt d'ésser collida: serem 3.000.000 de persones, o serem més?

Manel Aguilar i Vallcorba

Bon humor - AcuditsFacècies - Comicitat

- Em sento 50% escocès i 50% anglès. On em fi co?- Elemental, Watson: de 9 a 12 trinxera A, i de 4 a 7 trinxera B.- Això és absurd...- No. L'absurd és el que vos sentiu!


COSES NOSTRESContinuant la meva col·laboració a la Marinada i, fruit de la meva tasca d’investigació als mitjans, reprodueixo un article de la Lola Toledano i González experta pel seu treball en qüestions de la vellesa i, que avui ens tracta un tema “tabú” durant molts anys, si més no, prou important:

SEXUALITAT I VELLESANascuda a Madrid, va estudiar Treball social a l’Escola Ofi cial. Als anys 80 es va traslladar a Barcelona. Des del 84 exerceix la seva professió amb la gent gran, portant el servei d’ajut a domicili, primerament, en Casals de la Generalitat (Cornellà, Sant Boi i Sant Joan Despí) i, a partir del 1998 a l’Ajuntament de L’Hospitalet. Al 1995 obtingué la llicenciatura d’Antropologia. A l’any 2000 realitzà un màster d’Orientació i Teràpia sexual, a la Societat Sexo-lògica de Madrid i als anys següents coordinà tallers i xerrades en Centres de dones i en Casals de gent gran, a L’Hospitalet. (Des de l’octubre passat treballa en l’altre vessant de la vellesa: l’envelliment actiu).

CONCEPTE DE SEXUALITATErròniament s’ha considerat la sexualitat com quelcom que només afecta els matrimonis i les parelles consolidades. També que és una activitat limitada als joves i adults i, per tant, ignorada durant la infantesa i la vellesa. I, a més, s’ha suposat que només interessa als mascles, que són els que segueixen marcant les pautes culturals de referència a la nostra societat.Tanmateix, la capacitat de sentir plaer no desapareix mentre s’està viu. Per a això tenim uns òrgans dels sentits que hi col·laboren: la vista, sobretot; també el tacte; i l’ol-facte, que ens pot transportar a “paradisos” particulars i provocar-nos instants de veritable plaer.

LASEXUALITAT EN LAVELLESAÉs clar que es do-nen factors que van condicionant la sexualitat en la vellesa i que hau-ríem de conèixer: els canvis físics de l’envelliment, les conseqüències psi-cològiques que es

deriven del deteriorament natural de l’ésser humà i els factors socials i culturals que la reprimeixen.

Què sabem de la conducta sexual de la gent gran? En general ben poc, i quan apareixen notícies a la premsa és per protagonitzar successos escabrosos o per haver transgredit les normes morals imperants a cada època. Normalment coneixem les dades estadístiques proporcio-nades per enquestes que mostren notables defectes: el principal, per a mi, és que són les mateixes que realitzen a homes i dones joves, adaptant-les després per a les edats avançades. Hi recullen la freqüència de l’activitat sexual de la parella anciana, però limitant-la a la pràctica del coit i, en alguns casos, a d’altres pràctiques sexuals que també els hi proporcionen satisfacció.

Per tant, cal desconfi ar de les dades que ens ofereixen els mitjans de comunicació, precisament per la difi cultat d’obtenir-ne respostes sinceres, ja que, els enquestats, en general, es mostren recelosos. Però també, pels prejudicis dels propis enquestadors, dels qui interpreten les dades i elaboren les conclusions, i de molts de nosaltres, quan neguem la sexualitat dels majors i la qüestionem, critiquem o ridiculitzem, al considerar que és quelcom que caduca amb els anys.

La gent gran encara necessita tocar i ser tocada, acaronar i ser acaronada, potser llavors més que mai. D’ací l’èxit dels casals i clubs de jubilats, sobretot les sessions de ball i totes aquestes activitats socialment acceptades que els hi

permeten gaudir de certa intimitat, i que hi inclouen la possibilitat del con-tacte corporal, per efímer i impersonal que ens pugui sem-blar als més joves.

Hauríem de revisar aquests prejudicis negatius que s’es-tenen entre la gent gran, les seves fa-mílies, i fi ns i tot els professionals sanitaris i socials, ja que entre tots


aixequem les barreres socials, molt més difícil d’enderrocar que les físiques, i que són producte d’un envelliment normal.

La gent gran pertany a una generació que relacio nà el sexe amb la virtut i el pecat, amb la prostitució i el dèbit conjugal, amb desfogar-se i amb la repressió i, en poquets casos, amb el plaer. Van sofrir tanta coacció que bona part de la seva capacitat de gaudir ha restat pràcticament intacta. Encara pitjor: l’aprenentatge ha estat erroni i en molts casos agressiu, imposat per la cultura masclista do-minant, on l’home era l’únic legalment actiu, tant a nivell laboral com sexual.

ELLES. En el seu cas l’hermetisme, quant al tema sexual, ha estat encara major, ja que en la seva educació la dona decent no devia mostrar el menor interès per aquest tema. Molt menys dir que li agradava, i que també sentia desig sexual. Sempre aliena al seu cos, a la vellesa, quan s’ha de despullar sent vergonya, però també desgrat, per haver de mostrar un cos vell i deteriorat; i, el que moltes vegades els fa titubejar és aquest sentiment d’un amor propi ferit, i d’una autoestima per terra.

ELLS. Per a ells era diferent. I, encara que els preceptes morals eren els mateixos, algunes conductes els hi eren socialment menys reprovables. Al llarg de la vida, el mascle tenia més possibilitats de mostrar-se nu al col·legi, al gimnàs, al servei militar, als campaments juvenils, als

vestidors de les fàbriques, els tallers o les obres, la qual cosa no els hi suposava cap confl icte.Amb els anys, aquest homenàs que un dia va ésser, avui és un ancià malalt, un ser fràgil que, tanmateix, encara manté viu en algun racó de la seva psique aquest follet entremaliat que li recorda que, com diu el refrany castellà, “el que tuvo, retuvo, y guardó para la vejez”...

LA GRAN CONTRADICCIÓEls mitjans de comunicació bombardegen la gent gran amb missatges contradictoris. Per una banda, se’ls imposa el culte a l’eterna joventut, a estar sempre atractius per seduir el sexe contrari, amb productes, teràpies, exercicis, pròte-sis, cirurgies... i milers d’euros. Se’ls estimula a mantenir-se sexualment actius, amb termes pomposos com “l’eròtica de la tardor”; i, tanmateix, no poden manifestar lliurement, com ara els joves i els adults, els seus desitjos, les seves necessitats i tendències, o els seus problemes sexuals. Molt menys encara les seves conductes, que la resta ja exerceix sense traves.La societat hauria de fomentar actituds positives sobre les diverses manifestacions de la sexualitat a la vellesa, conductes i problemes sexuals dels mateixos, i tolerància envers les formes de relació que es puguin establir, sempre lliures i consentides, així com respectar la seva intimitat.

Lluís Bultó i Antolin – l’Ampolla

Natura i Fauna · Pàgina 42

La Puput (Upupa epops)

Castellà: Abubilla, Basc: Argi-ollas, Gallec: Bubela, Portuguès: Poupa, Francès: Huppe fasciée, Italià: Upupa, Anglès: Hoope, Alemany: Wiedehopf.

La Puput és un ocell d’entre 28-32 cm. Inconfusible sobre tot per la seva llarga cresta de 28 plomes arrissades quan s’alarma; posada a terra les té recollides cap en-rere quan està tranquil·la, si no se la veu sempre es pot identifi car pel seu cant (puu puu puu), pareix que anuncia el principi de la primavera i l’època d’aparellament. El plomatge és fosc i rosat, en vol se la identifi ca per les ales i cua molt amples i pel barrat blanc i negre; el seu bec és llarg, negre i corbat cap avall; tant el mascle com la femella són iguals i molt difícil identifi car el sexe, si no és perquè el mascle té els colors més vius.Cria als forats dels arbres o dels murs sempre al mateix forat de l’any anterior; s’aparellen de per vida; pon entre abril i juny de 5 a 8 ous de color gris clar i els incuba la femella durant 18 dies. Quan neixen els polls els alimenten el pare i la mare i abandonen el niu a les 3 o 4 setmanes. L’alimentació està basada en larves d’es-carabat, llagostes, saltarel·les, pregadéus, papallones, formigues, etc. i tota mena d’insectes, tenint en compte que es tracta d’un ocell insectívor.Hi ha que dir que es tracta d’un ocell brut i pudent, les causes d’aquesta pudor són vàries: per a la seva defensa al naixement de la cua se’ls hi desenvolupa als pocs dies de néixer una glàndula que produeix una secreció fètida; les femelles a l’estar tants dies incubant els ous se’ls apega aquesta pudor tan forta. Es diu per les Terres de l’Ebre que el nom l’agafen de la pudor que fan put put!! Un altre dels motius és que defequen dintre del niu. També s’ha ob-servat al mascle portant al niu fem de vaca, d’ovella, cabra i porc, amb aquests i els seus la pudor que surt del niu és indescripti-ble; utilitzen aquest mitjà de defensa per preservar els ous i els polls dels depredadors com

poden ser els llangardaixos i serps.Durant el període d’incubació el mascle alimenta a la femella; quan neixen els polls estan coberts de ploma blanca bastant llarga i clara; durant els primers dies es nota la gran diferència de mida entre el primer que neix i l’últim, ja que pot haver-hi una setmana d’interval la qual cosa es normalitza a mesura que la femella els hi dóna el menjar que aporta el pare. Quan comencen a

estar plomats, són la femella i el mascle qui els engreixen directament i crei-xen amb rapidesa. Estan al niu entre 22 i 24 dies. Les parelles que han criat a l’abril és molt freqüent que inicien una segona posta al juliol; durant 8-10 dies els joves acom-panyen als pares cercant el menjar fi ns que aquests ja són aptes per men-jar sols.Paco Cabrera Curto

Teatre · Pàgina 43

Teatre * Vodevil * VarietésTragicomèdia * Burlesque

ACTE SISÈLa JUANI lo GERARDPersonatge femení Personatge masculíEsposa d'en Gerard Marit de la JuaniInterpreta a Catalunya (is not Spain) Interpreta a l'Estat espanyol

La JUANI lo GERARD

TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCIAutor: Manel Aguilar i Vallcorba

Quim i Marc, escolteu-me: lo passat 11 de setembre varen venir a visitar-me una colla d'amics. Se'ns va ocórrer envoltar lo jardí de casa fent una cadena humana, donant-nos les mans. Agarrats com si balléssem sardanes i an lo somriure posat. Lo vostre pare la vulguer travessar per la força bruta –anava emprenyat, amb cara de pomes agres, com sempre– però no va poder.

Gerard, la clau no és la institució, sinó la relació –que no cal que, a hores d'ara, sigui una passió volcànica, perquè ja tenim una edat– si més no, una relació cordial, sense paraulotes per la teua part. I que no'm robis los diners que guanyo an la suor de les meues aixelles.

Ets un carallot i un fatxa fastigós. Fins i tot, ancara podríem intentar viure, conviure o sobreviure, cadascú a casa seua, i comptes corrents separats. Tu a Boston i jo a Califòr-nia, signant un pacte de no agressió per part teua, un atre d'econòmic i un tercer d'afers exteriors per a puguer-me relacionar an personal de fora i practicar esport an gent de tot lo món.

Que ho sentiu, Quim i Marc, fi lls? Este home, a més de lladre, és un barrut. I està tocat de l'ala. Jo intento obtenir un divorci consensuat –mitjançant un servei de mediació internacional, si escau– per tenir una relació normal de separats, però ell me la vol fotre per avant i per detràs. Claro, com mai no havia parat atenció a les coses que passaven a casa!

FI DE L'ACTE SISÈ

Se me'n fot, Juani. A la carretera nacional, pels caminets de terra batuda, se troben portugueses engordides que't dixen com nou per quinze euros: quatre quartos. Me tenia que haver agenciat, pel dret de conquesta, una portuguesa an lloc d'una catalana, com va dir an molta saviesa, bons modals i sense mala intenció lo Gregorio Peixos Barra.No oblides mai que jo sóc lo teu caudillo-por-la-gracia-de-Dios!

Lo màxim que't puc amollar és un 15% del que guanyes fregant escales. I los dissabtes, al mercat, te permeto parlar an català mentre compres fruites i hortalisses. Los dimecres tamé podràs xerrar an lo dialecte este al mercadillo, sense temor. Tot això, a canvi de que me la xarrupes quan jo vulgue.

Esto sí que no! Mai no te podràs relacionar an cap estran-gerot de merda –de negociar an esta gentussa, sempre m'he ocupat jo– però perquè vegues que t'estimo molt, Juani, t'aniré fent obres de manteniment al solar dels teus avantpassats, perquè estesses ben contenta, xica. Ah! i te concediré un atre crèdit perquè pagues les medecines a la farmàcia, morosa, més que morosa!A més, tinc un pla per a tu!

Ja veig que vols aclofar-te a les trinxeres. Sortiràs perdent, perquè jo tinc la força bruta, los sabres, les escopetes, los canons, la mala llet, ils matxets. Entrompesseràs i te quedaràs com anquella paia del tango: en-la-calle-perdida-sin-rumbo-y-en-enojo.Mai no podràs descolonitzar-te de mi, catalana de merda!

Retalls de Premsa · Pàgina 44

Temps per la nostàlgiaGuillem Comí

Diario Español (31 de mayo de 1939)AMPOLLA ha celebrado las fi estas de la Victoria con un entusiasmo y amor patriótico incomparable Los días 20 y 21 del actual mes de Mayo, se han cele-brado en Ampolla las Fiestas de la Victoria, a las que todo el vecindario ha demostrado de una manera clara y terminante su verdadera adhesión a la causa Nacional y a nuestro Caudillo Franco. Todos los vecinos sin distin-ción de clases ni edades, al lado de los camaradas que componen la Jefatura local de FET y de las JONS, del señor Alcalde y Comandante de Marina don Desidero Ventosa, han cooperado para que dichas fi estas tengan una resonancia tal, que nunca podrá olvidar el pueblo de Ampolla por su importancia suprema y signifi cación patriótica. Al pueblo de Ampolla que ha vivido siempre dominado por el veneno y el engaño, por fi n le ha llegado a la hora feliz del descubrimiento de la verdad, que empieza ya a resplandecer en el corazón de todos los ampollenses. En estos días memorables de las Fiestas de la Victoria, ha demostrado el pueblo de Ampolla la fe inquebrantable por la religión católica y por el Caudillo de España. El pueblo de Ampolla en masa ha asistido a todos los actos que en honor de la bandera de España y de su Caudillo se han celebrado. Para celebrar estas Fiestas de la Victoria previamente se procedió a la reconstrucción del templo sagrado de la Iglesia Parroquial habiendo adquirido las imágenes del Sagrado Corazón de Jesús y de San Juan Bautista, como patrón del pueblo ampollense, y otras tantas imágenes que muchos vecinos fi eles trajeron al templo para su bendición y adorno del mismo. Se celebró Comunión general en el acto de la Misa de Campaña, que tuvo lugar en la Plaza Mayor de la pobla-ción, a la que asistieron muchos fi eles. Se hizo procesión por todas las calles del pueblo, llevando en peana las imágenes bendecidas y nunca demostró el pueblo de Ampolla, como en la fecha presente, su verdadera fe en la Religión, y confi anza en el Gobierno. Todos los actos religiosos fueron ejercidos por el eminente reverendo D. Federico Domingo, de Tortosa, el cual bendijo las imágenes que actualmente guarda el templo sagrado y que todos los ampollenses reconocen como la verdadera Casa del Pueblo.Con los actos celebrados en conmemoración de la Victoria Nacional, el pueblo de Ampolla ha expuesto a la vista de todos los españoles el profundo arrepentimiento por la

política fi nada y su grande e incomparable satisfacción, por el triunfo nacional. Y a petición de sus Autoridades locales, han jurado tener por olvidada aquella farsa de política histrionera, que jamás aceptarán, y desde la hora presente, quieren todos ser españoles y demostrar su inquebrantable adhesión a los propósitos de nuestro Caudillo Franco, y amantes de la Religión Cristiana. Y el primer ejemplo de esta su verdadera adhesión ha sido la celebración de estas fi estas conmemorativas de aquella Victoria nacional, que todos consideran la salvación de España, asistiendo a todos cuantos actos se han realizado en demostración de júbilo por la salvación de España, y demostrativos de verdaderos patriotas y fi eles cristianos, convictos y confesos, de su error en lo pasado. Juraron aquella promesa ante sus Autoridades locales, y ofrecen todos hasta el máximo sacrifi cio para conseguir la futura felicidad de España, y en sus actos religiosos piden y suplican al Ser Supremo, que conceda muchos años de vida al Caudillo de España, para que ésta, pueda llevar a cabo su cometido en la reconstrucción de esta Nueva España, Grande y Libre, en la completa confi anza de que no olvidará a estos nobles y bravos pescadores de Ampolla, que juntos con sus dignas Autoridades gritan una y mil veces: ¡¡Arriba España ¡¡Viva Franco!! Nuestro Caudillo y su Gobierno tendrán en cuenta nuestros sacrifi cios, y reconocerán que hemos sido siempre vícti-mas del engaño de aquellos enemigos de la Patria; pero que desde la celebración de estas Fiestas de la Victoria en las que los camaradas Jefes locales, en cooperación de su digno Alcalde nos demostraron en sus pláticas lo que la Nueva España aspira para lo futuro, nos hemos convencido categóricamente de que España ha renacido y que por la actuación del Caudillo (y cumplimiento de nuestros deseos patrióticos) será una realidad lo dicho de que España será Una, Grande y Libre. Y por último, es digno de mención narrar el desfi le general de la po-blación, precedida por las Milicias de Falange Española Tradicionalista y de las JONS y Organizaciones Juveniles y Femenina por delante de la Jefatura local, expuestos al público entre la Bandera Nacional y la de Falange, los gráfi cos del Caudillo y de José Antonio, a los que nadie, absolutamente nadie dejó de rendir homenaje.

Ampolla quiere que España entera conozca su fe y adhesión a la causa nacional.

Ampolla, Mayo de 1939. Año de la Victoria. JOSÉ BRU - Delegado Local de Propaganda

Retalls del Poble · Pàgina 45

Foto cedida per Carmina Perelló. Curs escolar. (Novembre de 1971)Professor Enrique Rodríguez. Ma Carmen Climent, Luisa Cabrera, Montse Márquez,

Lupita Mauri, Carolina Escrivà, Asunción Martí, Ma José Buera, Neus Colomines, Flori Favá, Roberto Cabrera, Amadeo Prades, Baltasar Capera, Rosa Ma Cabrera,

Mercedes Castellá, Carmina Perelló, Olga Casanova, Ma Teresa Royo, Joaquín Mauri, J. José Muria, Estanislau Galve, Ma José Piñana, Teresa López,

Àngels Cabrera i Adela Miralles.

Foto cedida per Guillermo Julve. Pescant al riu Ebre,1960

Viatges · Pàgina 46

La Marinadavolta el Món

Paco, Montse, Josep, Tere, Susi i Amor.

Mezquita de Córdoba.

Anna, Isabel, Josep, Viki i Josep. Mykonos (Grècia).

Nutrició · Pàgina 47

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

L'etiquetat nutricionalEn l’actualitat, la importància de saber com interpretar correctament l’etiquetat nutricional dels aliments és imprescindible en molts casos, per exemple en el cas d’al·lèrgies i intoleràncies, però també important en patologies com la diabetis, la hipertensió, la hipercolesterolèmia... És per aquest motiu que en aquest número us volem explicar la seva importància i com interpretar-lo. Està clar que en l’etiquetat d’un aliment, existeixen múltiples dades, des de la denominació del producte, el domicili del fabricant i/o envasador, la data de caducitat, fi ns a l’atenció al consumidor, un servei que molts cops ens pot resultar útil principalment en situacions d’al·lèrgies o intoleràncies a un aliment o component alimentari. No obstant, un nou concepte força interessant que s’ha introduït recentment en la informació nutricional és el semàfor nutricional, el qual d’un mode visual ens permet detectar si l’aliment conté més o menys nutrients permetent-nos una orientació segons les patologies associades a la nutrició que puguem tenir. A mode d’exemple, es mostra en aquesta fotografi a part de l’etiquetat d’unes galetes; en el qual es pot observar:

En color verd com l’aport en sal és baix. El color groc que l’aport en Kcal (energia) és mitjà.I en taronja com l’aport en sucres (hidrats de carboni), greixos i greixos saturats és elevat.Així, amb els colors de l’etiquetat nutricional i només d’una manera visual podrem anar seleccionant alhora de realitzar la compra, tot benefi ciant la nostra salut i fent una bona elecció dels aliments que formaran part dels nostres àpats. Per exemple, si tenim en compte l’anterior etiquetat, i sóc una persona amb sobrepés, colesterol elevat i antecedents cardiovasculars evitaré menjar aquest tipus d’aliment, degut a que el greix apareix marcat en color taronja, és a dir, que ens indica que aquest aliment conté força quantitat d’aquest greix perjudicial

per a la nostra salut. A més ens aporta força quantitat de sucres i en persones amb diabetis, la ingesta d’aquest nutrient s’ha de controlar.En l’etiquetat, molts cops també trobarem les CDO o QDR, és a dir la Quantitat Diària Recomanada, que són uns valors de referència en nutrients que ha de tenir la nostra alimentació per mantenir-nos en un estat de salut òptim. Tot i això cal tenir sempre present que aquestes recomanacions es realitzen per persones adultes estàndards i sanes, i que cada individu és diferent, ja que depenent de l’edat, el sexe, l’activitat física i fi ns i tot alguna patologia pot fer augmentar o disminuir aquestes necessitats, per tant només ens serveixen com a guia, MAI per seguir-ho al peu de la lletra. I recordeu... a banda de la informació nutricional, en l’etiquetat també podrem trobar consells de preparació de l’aliment, així com alguns consells saludables que ens ajudaran a que realitzem uns bons hàbits tant dietètics com físics.

Turisme · Pàgina 48

El Patronat Municipal de Turisme intensifi ca la Promoció Turística de l’Ampolla per aquest proper 2014 El Patronat Municipal de Turisme comen-ça un cop més la campanya promocio-nal de fi res.Aquest passat mes de gener es va pro-mocionar presencialment a Fitur (Ma-drid) que va tenir lloc del dia 22 al 26 de gener. Aquesta fi ra és una de les fi res més importants a nivell europeu en quant a nombre d’assistents tant professio-nals com de visitants professionals i no professionals. També, dintre del marc d’aquesta fi ra es va dur a terme la pre-sentació de les Jornades de la Galera, acció coordinada des de la delegació de les Terres de l’Ebre del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona en la que s’han unit l’Ametlla de Mar, Alcanar, L’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita per realitzar de forma conjunta aquestes jornades.Posteriorment, l’Ampolla també es pro-mocionarà presencialment a Navatur, la Fira de Turisme que es duu a terme a Pamplona del 21 al 23 de febrer i que, degut a l’èxit de les darreres edicions, s’està consolidant com un referent de les fi res del sector turístic al nord d’Espanya. Ja al mes d’abril, concretament del 4 al 6, es durà a terme la promoció al Saló Internacional de Turisme de Catalunya i, encara pendent de confi rmació, es participarà a una promoció a Lió i a Fira Andorra.Tot i que en principi, no serà possible l’assistència presencial també s’enviarà material promocional a la fi ra Fiets & Wandelbeurs a Amsterdam, a FIO a Càceres, a la Fira MITT a Moscou, a BBF a Ruthland (Anglaterra), a Falsterbo Bird Show a Suècia i al World Travel Market a Londres.Aquest any també es durà a terme con-juntament amb el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre i altres municipis de les Terres de l’Ebre una campanya de publicitat conjunta al RAC 105.

Turisme · Pàgina 49

4. CASA LLAMBRICH - JUANIAv. Marítima R. Pous, 18 – T. 977 46 00 73

· Xarrup de crema de galera· Galeres fregidetes amb allets tendres· Caragols de mar amb romesco

· Arròs melós amb sípia a la seva tinta i fumet de galera

· Mil fulls de crema

· Vi DO Terra Alta, aigües minerals i cafè 25€ (iva inclòs)

5. CLUB NÀUTIC – CASA MONTEROAv. Marítima , s/n – T. 977 59 33 36

· Amanida de roure amb galeres i vinagreta de poma· Ostra del Delta gratinada amb reducció de caldo de galera· Saltejat de galera amb alls tendres confitats amb oli de mar

· Arròs bomba sec amb galera i carxofes de temporada

· Llet fregida amb gelat de torró, crema i cruixent de neula

· Vi Castell de Fontanells D.O Terra Alta, Blanc, negre i rosat a escollir aigües minerals i cafè 30€ (iva inclòs)

6. DEL MAR – FLAMINGO Ronda del mar, 58 – T. 977 59 38 16

· Xarrup de suquet de galera· Focaccia de baldana i poma àcida· Cassoleta de mandonguilles de bacallà i pèsols· Raviolis de galera

· Arròs de galera amb verdures de temporada

· Postres de la casa

· Vi negre Viña Dorada D.O Terra alta i aigües minerals30€ (iva inclòs)

7. LA BARRACA Passeig de l’Arenal · T. 977 46 06 81

· Assortiment de fumats· Galeres a l’estil “Barraca”

· Arròs amb galeres i carxofa

· Postre

· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals i cafè 30€ (iva inclòs)

8. LO GOLERO Platja Arenal, Bassa de les Olles · T. 655 99 84 41

· Amanida Goleró· Tàrtar de galera amb verdures

· Arròs de galeres i carxofa

· Postre de la casa

· Vi DO Terra Alta, aigües minerals i cafè 25€ (iva inclòs)

9. RACÓ DEL PORT Av. Marítima R. Pous, s/n. · T. 977 46 02 40

· Torradetes d’anguila fumada· Musclos al vapor· Galeres flamejades

· Arròs caldós de galeres

· Postre casolà

· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals i pa 25€ (iva inclòs)

10. RAFA Av. Marítima R. Pous, 34 · T. 630 80 83 34

· Entrant de crema de galeres· Pastís de galera amb torradetes· Parrillada de galeres

· Arròs caldós de galeres o fideuà de galeres i sípia

· Postre

· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals 25€ (iva inclòs)

11. SOL – LLAMBRICH Av. Marítima R. Pous, 18, 1r pis · Carrer Mig, 6 · T. 977 46 00 08

· Sopa de galeres amb crostons· Escalivada amb peu cruixent

· Arròs Sol (arròs amb sípia, galeres i rap)

· Escuma de crema catalana


L’AMPOLLA

1. BOTAVARAPort pesquer · T. 977 46 07 08

· Amanida tèbia de galera· Canapès d’anguila fumada· Calamars a la Romana· Musclos a l’estil “Botavara”

· Arròs caldós de galera amb verduretes de temporada

· Postre de la casa

· Vi D.O Terra Alta, aigües minerals i cafè 30€ (iva inclòs)

2. CAN PIÑANAAv. Marítima R. Pous, 20 · T. 977 46 00 33

· Mil fulls de galera amb carxofa i xampinyons

· Arròs melós de verdures i galeres

· Pastís de crema

· Vi Blanc D.O Terra Alta – Altès herència, aigües minerals i cafè

25€ (iva inclòs)

3. CASA DAVIDPort pesquer · T. 977 59 34 54

· Aperitiu de benvinguda Gelee de galera amb ratlladura de llima· Cor de carxofa farcida amb mousse de foie i· Ravioli de galera amb la seva salsa i bolets de temporada

· Cassoleta de galera amb puré de patata, xip de tubèrcul i oli trufat o Caldereta d’arròs,patata, carxofa i galera o Llauna de galeres amb tomàquet, all i julivert

· Crema catalana o· Sopa freda de taronja amb gelat de vainilla i fruits rojos


Esports · Pàgina 50

Exhibició de Nadal de Gimnàstica RítmicaTOT UN ÈXIT! Aquesta seria la conclusió de l’exhibició de Nadal que un altre any ens va oferir el Club Gim-nàstica Rítmica l’Ampolla el passat 21 de desembre al pavelló poliesportiu. En aquesta ocasió, quatre clubs de diferents poblacions de Catalunya, CE Mediterrània (Santa Coloma de Cerve-lló), CGR Costa Daurada (Vilaseca), CE L’Ametlla de Mar i CGR L’Ampolla, van sumar un total de 74 gimnastes que van mostrar al nombrós públic assistent diferents coreografi es, en modalitat individual o en conjunts, amb aparells o mans lliures, que van fer la delícia dels espec-tadors. Entre els gimnastes, comptàvem amb campions de Catalunya i Espanya, que van venir a donar suport al nostre Club i donar-nos, al mateix temps, l’oportunitat de veure en directe exercicis de gimnàstica rítmica de gran nivell i bellesa.Cal destacar que tant el públic assistent com els pro-pis gimnastes van quedar sorpresos i encantats de la decoració que per aquest motiu es va fer al pavelló. Des d’aquí, volem aprofi tar l’ocasió per agrair a tots els pares i mares del Club, l’esforç i la col·laboració mostrada en el muntatge de la pista, preparació dels detalls i berenar, ja que sense ells i elles no hagués estat possible dur-ho a terme.Des de la junta del Club voldríem també agrair a l’Ajuntament i als establiments col·laboradors de l’Ampolla el seu suport, en èpoques com l’actual són més necessaris que mai, ja que ens ajuden a poder tirar endavant aquest Club, que no té cap altre objectiu que formar a les nostres xiquetes en una disciplina esportiva i donar-los-hi l’oportunitat de sentir-se protagonistes en ex-periències com l’exhibició de Nadal que ara ens ocupa.Per això, continuarem esforçant-nos i esperem retrobar-nos en l’exhibició d’estiu, per la que ja hem començat a treballar i que esperem gaudeixi del mateix èxit.

Junta Directiva CGR L’Ampolla

Esports · Pàgina 51

Open Nadal 2013 Club Dòmino Joc Net l'AmpollaEl passat dia 28 de desembre, el club de dòmino JOC NET va organitzar un open al Bar-restaurant LES PAL-MERES de l’Ampolla.Els patrocinadors senyors Claudio i Ana María, propie-taris del bar, van obsequiar a les dues primeres parelles guanyadores amb unes magnífi ques cistelles de Nadal.Al migdia vam fer un dinar de germanor al mateix res-taurant amb tots els participants.El club de dòmino JOC NET va obsequiar, mitjançant un sorteig, amb tres ampolles de bon vi.Actualment el Bar-restaurant LES PALMERES és la seu social del club de dòmino JOC NET. Un lloc paradisíac davant mateix del mar. Totes les tardes de la setmana entrenem al dòmino per arribar a ser més competitius.Hi ha jugadors de l’Ampolla que han començat enguany a jugar. I especialment volem fer menció a un jugador, l’Ivan Curto, el més jove de l’equip, que promet ser una fi gura del dòmino amb el seu company Sisco Alapont.El club de dòmino JOC NET us desitja un bon any 2014!!! Que el nostre esperit de companyerisme, unió i amistat es traslladi a tots. Sempre intentant fer un món millor!

Club Dòmino JOC NETAna María entregant el primer premi

Campions Esteve-Pepóni subcampions Francesc i Maite

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA · de la Galera de les Terres de l’Ebre a Fitur –...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA · de la Galera de les Terres de l’Ebre a Fitur –...