1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ANUAL DEL 2017 Data del document: 22 de novembre de 2018 (v.2)

El 2017 ha estat un any càlid a Catalunya, i d’entre els més càlids a les sèries més llargues

disponibles

Pluviomètricament el 2017 ha presentat dèficit de precipitació gairebé a tot el territori

La irradiació solar global ha estat normal o superior respecte de la mitjana del període 2007-

2016

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de l’any 2017

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de l’any 2017 ............................................................................. 5

2.1. Temperatura de l’any 2017 en el context històric .................................................................... 9

2.1.1. Evolució de l’anomalia de temperatura mitjana anual al conjunt de Catalunya (1950-2017) .... 9

2.1.2. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ............................................... 10

2.2. Principals episodis de fred ................................................................................................... 11

2.3. Dies de glaçada .................................................................................................................. 15

2.4. Principals episodis de calor .................................................................................................. 17

2.5. La temperatura de l’any 2017 a escala planetària .................................................................. 20

3. Balanç de la precipitació de l’any del 2017 ....................................................................... 21

3.1. Precipitació de l’any 2017 en el context històric .................................................................... 25

3.1.1. Precedents de caràcter sec a les sèries de més de 20 anys ................................................. 25

3.2. Episodis de precipitació de l’any 2017 ................................................................................... 26

3.3. Valors màxims de precipitació diària ..................................................................................... 27

3.4. Valors màxims de precipitació en 1 minut ............................................................................. 29

3.5. Dies de precipitació de l’any 2017 ........................................................................................ 31

3.6. Principals episodis de neu durant el 2017 ............................................................................. 33

4. Dies de tempesta del 2017 segons la XDDE ...................................................................... 37

5. Principals episodis de vent fort de l’any 2017 .................................................................. 38

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’any 2017 ...................................................... 40

7. Temperatura i precipitació del 2017 i evolució històrica a les dues sèries sèries climàtiques centenàries de Catalunya ..................................................................................... 41

7.1. Temperatura de l’any 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................. 41

7.2. Precipitació de l’any 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................... 46

8. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’any a l’Estartit ............. 50

9. ANNEX ............................................................................................................................... 52

3

1. Introducció: objectiu i metodologia ÍNDEX

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’any 2017, així com presentar un

resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret

d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En relació amb les dades utilitzades:

En els apartats 2, 3 i 6 es presenta la caracterització climàtica del 2017 per a les variables

temperatura, precipitació i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 5 es dóna un resum dels episodis de vent fort de l’any. Aquests apartats es realitzen amb l’anàlisi de les dades de

les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) de la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques, i per a la variable precipitació també amb les de les estacions manuals (EM) de la XOM,

Xarxa d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del

territori. Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s’usen també les sèries climàtiques del període 1950-2017 referenciades al BAIC (Butlletí Anual

d’Indicadors Climàtics).

A l’apartat 4 es presenta un resum dels dies de tempesta i del registres de llamps del 2017. En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de

l’SMC. La XEMA, la XOM i la XDDE són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

A l’apartat 7 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’any 2017 a partir de les

dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de

l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener del 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a

Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

A l’apartat 8 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet

aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen

a una milla a llevant de les illes Medes.

En relació amb el càlcul dels valors anuals:

Per a calcular les mitjanes anuals de la temperatura cal disposar de tots els valors dels dotze mesos de

l’any, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades mensuals que

corresponen. En el cas de la variable precipitació s’exigeix completesa i cal disposar de totes les dades de l’any. No es consideren aquells valors anuals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar

precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia de l’any, o durant les últimes set hores de l’últim dia de l’any, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb el dia

pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU).

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i

l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

4

Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el

valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els

corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els

períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al

càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa

amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2016.

En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen

els valors d’anomalia. Ara bé, per aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i

1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer

esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima,

precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o

mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de

precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per kriging, tenint en compte com

a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes)

Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:

Es detallen els episodis que s’han identificat durant l’any 2017, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera

ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el

gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:

Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

5

2. Balanç de la temperatura de l’any 2017 ÍNDEX

L’any 2017 s’ha de qualificar de càlid a Catalunya, ja que gairebé la totalitat del Principat ha assolit una temperatura mitjana anual que ha estat superior en més de +0,5 °C a la mitjana climàtica del període de

referència 1961-90. Només en alguns punts de Ponent, del delta de l’Ebre i de les muntanyes de Prades, l’any es pot qualificar de termomètricament normal.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’any 2017 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels

dotze mesos de l’any 2017.

En una anàlisi mensual es constata un predomini càlid molt clar entre els mesos de febrer i agost, i on

destaca sobretot el mes de juny. També l’octubre va presentar trets càlids. Per contra, van ser majoritàriament freds els mesos de gener, setembre i desembre.

Gener va ser fred a gran part del país, especialment al Pirineu. L’any va començar amb afectació

anticiclònica i inversió tèrmica, però després el mes es va caracteritzar pel pas de pertorbacions

amb precipitació i l’entrada d’aire fred.

Febrer va ser càlid, especialment a la plana de Vic i plana interior gironina on va ser molt càlid. La

primera meitat del mes es va prosseguir amb la situació de gener de pas de pertorbacions, però

durant la segona meitat una dorsal anticiclònica va estabilitzar l’atmosfera i va provocar un augment de temperatura significatiu.

El març es va caracteritzar per una situació marcadament zonal i va resultar càlid, especialment a

les parts més elevades del país.

L’abril també va ser càlid, especialment a les parts més elevades del Pirineu i del Prepirineu.

L’anticicló atlàntic va afectar Catalunya entre els dies 3 i 24 amb estabilitat atmosfèrica i temperatura elevada.

El maig va ser càlid amb algunes excepcions: sud de l’Alt Penedès, front marítim del Baix Penedès,

del Garraf, del Tarragonès, i també a punts del Prelitoral, on va ser normal. Es va caracteritzar pel

flux zonal durant els dos primers terços del mes, i per una dorsal anticiclònica acompanyada

d’aire molt càlid procedent del continent africà que va provocar un episodi de calor entre els dies 24 i 28.

Juny va estar marcat per una dorsal anticiclònica persistent en els nivells mitjans de la troposfera

acompanyada d’una massa d’aire càlid que va afectar especialment, els nivells baixos. El mes va

resultar o càlid o molt càlid.

Juliol va ser moderadament càlid, amb predomini de circulació zonal en altura amb pas de solcs

atlàntics i dorsals anticiclòniques que van provocar episodis de calor acompanyats d’una massa

d’aire subtropical relativament càlida.

A l’agost es va patir un episodi de calor molt intensa durant els primers dies del mes, el més

important des de l’excepcional onada de calor del juliol de 2015, provocat per la presència d’una

6

dorsal anticiclònica a nivells mitjans sobre la península Ibèrica, acompanyada d’una massa d’aire

molt càlid provinent del nord d’Àfrica, en una típica situació d’onada de calor a Catalunya. El mes

va ser càlid sobretot a la meitat nord, i molt càlid al massís del Montseny i Prepirineu central.

El setembre va ser fred, especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental; es va

retirar la massa d’aire càlida tropical en els nivells més baixos de la troposfera que va afectar Catalunya durant gran part de l’estiu amb una configuració que afavoria el pas de pertorbacions

atlàntiques i que va provocar un descens tèrmic.

L’octubre va ser càlid, i molt càlid a les parts més elevades del país, Osona i punts de l’altiplà

Central. Va presentar un persistent bloqueig anticiclònic en tots els nivells de la troposfera i va

causar un desplaçament del corrent en jet al nord del continent, inhibint tant el pas de sistemes frontals com de les masses d’aire fred procedents d’altes latituds.

Al novembre l’anticicló Atlàntic es va desplaçar al nord de la seva posició habitual i va provocar

flux del primer i quart quadrant sobre Catalunya afavorint que la temperatura resultés pròxima

als valors normals. Així, el mes va ser normal o fred, però encara càlid a punts de la serralada

Prelitoral, delta de l’Ebre, altiplà Central, Prepirineu, les Alberes i conurbació de Barcelona.

Desembre va ser normal o fred, si bé encara càlid a punts de les terres de l’Ebre i de la ciutat de

Barcelona. Es va patir el primer episodi de fred intens pel pas d’una profunda depressió, amb una temperatura excepcionalment baixa a nivells mitjans de la troposfera.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura mitjana a les estacions de la XEMA, es constata que totes

les estacions de la XEMA, sense excepció, i igual que els dos anys anteriors, han presentat també el 2017

anomalia positiva.

Els valors d’anomalia són iguals o superiors als +0,5 °C gairebé arreu, només a punts del territori escampats per punts del Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Baix Camp i Montsià ha registrat una anomalia

inferior a +0,5 °C. Poc menys de la meitat del territori ha presentat una anomalia entre +0,5 °C i +1,0 °C, i

poc més de la meitat entre +1,0 °C i +1,5 °C, i només alguns punts han registrat valors d’anomalia superiors a +1,5 °C.

Destaca per elevat el valor d’anomalia registrat com a conseqüència de l’illa de calor urbana al

Barcelonès, igual que en els darrers anys, amb valors locals de fins a +2,0 °C al centre de Barcelona. Aquest valor és igualat enguany pel de Puig Sesolles (1.668 m); En general, els punts que han superat el

+1,5 °C estan situats al nord, en zones de mitja muntanya, com per exemple també a l’estació de

Montsec d'Ares (1.572 m) que presenta una anomalia alta, de +1,7 °C.

La taula 1 recull els valors d’anomalia positiva que han estat més alts, superiors a 1,5 °C i la taula 2 recull les estacions on els valors d’anomalia han estat els més baixos, inferiors als +0,5 °C:

Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts de l’any del 2017 a la XEMA

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Barcelona - el Raval Barcelonès +2,0

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +2,0

la Quar Berguedà +1,9 Vila-rodona Alt Camp +1,8

Santuari de Queralt Berguedà +1,8 Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà +1,7

PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +1,6

7

Lladurs Solsonès +1,6

Gisclareny Berguedà +1,6

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà +1,6 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +1,6

Montesquiu Osona +1,6 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,6

Orís Osona +1,6 Mas de Barberans Montsià +1,6

Aldover Baix Ebre +1,6

Montserrat - Sant Dimes Bages +1,6 Malniu (2.230 m) Cerdanya +1,6

Tivissa Ribera d'Ebre +1,5 Sant Romà d'Abella Pallars Jussà +1,5

Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts del 2017

Taula 2: Valors d’anomalia més baixos de l’any del 2017 a la XEMA

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Seròs Segrià +0,2

Amposta Montsià +0,3

Prades Baix Camp +0,3 els Alamús Segrià +0,3

el Poal Pla d'Urgell +0,4 Tornabous Urgell +0,4

Vallfogona de Balaguer Noguera +0,4

Vilanova de Segrià Segrià +0,4 Taula 2: Valors d’anomalia negativa més baixos del 2017

8

Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de l’any 2017

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA. No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels dotze mesos de l’any 2017

respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

9

2.1. Temperatura de l’any 2017 en el context històric ÍNDEX

2.1.1. Evolució de l’anomalia de temperatura mitjana anual al conjunt

de Catalunya (període 1950-2017)

En una anàlisi del conjunt de Catalunya, el 2017, igual que el 2016, ha estat el 5è any més càlid d’ençà

que hi ha registres, amb una anomalia de + 1,5 °C que s’il·lustra a la figura 3, la qual presenta un gràfic

obtingut a partir de les dades de 17 sèries climàtiques d’arreu del país que disposen de dades des del 1950. L’anomalia s’expressa respecte a la temperatura mitjana anual del període 1961-1990. Les barres

de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds.

Figura 3: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual com a mitjana de 17 sèries

del conjunt de Catalunya (període 1950-2017)

Les 17 sèries climàtiques que disposen de dades des del 1950, utilitzades en el càlcul de la

mitjana del conjunt de Catalunya:

Sèrie climàtica Comarca Sèrie climàtica Comarca

1 Vielha Val d'Aran 9 Figueres - Cabanes Alt Empordà

2 el Pont de Suert Alta Ribagorça 10 Girona Gironès

3 Oliana Alt Urgell 11 Turó de l'Home - Puig SesollesVallès Oriental

4 Nerets - Tremp Pallars Jussà 12 Caldes de Montbui Vallès Occidental

5 Lleida Segrià 13 Moià Moianès

6 Tàrrega Urgell 14 Vic Osona

7 Obs. de l'Ebre Baix Ebre 15 Observatori Fabra Barcelonès

8 Flix - Vinebre Ribera d'Ebre 16 Igualada - Òdena Anoia

17 Vilafranca Penedès Alt penedès

10

2.1.2. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ÍNDEX

Per a obtenir la perspectiva de quant càlid ha estat l’any 2017, en referència amb les sèries històriques,

s’analitzen els valors de la temperatura mitjana anual (TMM) d’aquelles estacions que disposen de 20

anys, o més, de dades anuals completes, i que són un total de 39: 22 EMA, 15 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950) i 2 sèries centenàries, l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra.

La següent figura mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que

ocupa el valor de TMM de l’any 2017 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t

valor més alt de TMM, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

El 2017 ha presentat el valor més alt de temperatura mitjana anual de la sèrie a l’Observatori de l’Ebre

(Baix Ebre), amb 18,8 °C i 113 anys d’història, valor no enregistrat cap altre any. També a l’EMA del Montmell (Baix Penedès), els 14,8 °C han estat el més alt, que en els 22 anys de sèrie s’ha donat també

els anys 2015, 2011, 2006 i 1997.

El 2017 ha presentat el segon valor més alt de TMM a 4 de les sèries que ja disposen de 68 anys i també

a 1 EMA: - Vic, amb 13,8 °C (també el 2014 i 2003)

- Turó de l’Home – Puig Sesolles, amb 8,6 °C - Nerets-Tremp amb 14,0 °C (també el 2014, 2011 i 1997) i

- El Pont de Suert amb 11,6 °C (també el 2011)

- EMA de Pinós (Solsonès) amb 22 anys de sèrie, amb 12,7 °C (igual que 2011, 2009 i 2003)

11

2.2. Principals episodis de fred ÍNDEX

El 2017 ha presentat alguns episodis de fred més destacats que els del 2016, però en general tampoc no

han estat ni freqüents ni extraordinaris, els més importants durant el mes de gener.

Els principals episodis de fred de l’any 2017 han estat els següents:

Durant el període 5 - 9 de gener, en el marc d’una situació anticiclònica i d’inversió tèrmica

que s’havia prolongat des del mes de desembre del 2016, la boira persistent al Segrià, Pla

d’Urgell i sud de la Noguera va ser responsable de màximes negatives en aquestes comarques.

L’estació de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell) va registrar els dies més freds des de l’excepcional onada d’aire fred de desembre del 2001, amb una temperatura mitjana de -4,1 °C el dia 8 (el

2001 va registrar mitjanes diàries de fins a -10 °C). La matinada del dia 7 també va ser molt freda en sectors del litoral i prelitoral, amb glaçades arran de mar a la Costa Brava (fins a -6 °C

al golf de Roses). En sectors de l’Empordà, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el pla de Lleida feia 7 anys que no es registraven mínimes tan baixes, superant fins i tot els registres del febrer del

2012 (última onada de fred que va afectar Catalunya). Entre els dies 5 i 9, a 40 de les 180

estacions de la XEMA es va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred, i a quatre estacions es va superar durant tres dies consecutius.

Els dies 17 i 18 de gener, es va establir un flux del nord-est, que donava entrada a Catalunya

a una massa d’aire continental, molt freda i seca provinent de l’interior d’Europa, ja que l’anticicló

atlàntic s’havia desplaçat cap al nord amb una disposició oest-est, i existia una baixa ubicada a la

Mediterrània central. El dia 17 el descens de la temperatura va ser fort a tot el país, i els dies 18 i 19, l’ambient va ser molt fred, sobretot a muntanya. La matinada del dia 18 va ser la més freda

de l’episodi a la majoria de comarques, amb una temperatura sota zero a gairebé tot el país, llevat del delta de l’Ebre, alguns punts del cap de Creus i el centre de la ciutat de Barcelona. 127

de les 180 estacions de la XEMA van superar el llindar d’avís per fred, fora de les ubicades als

dos extrems on el vent va impedir un major refredament nocturn. Fora de l’àmbit de l’alta muntanya es van registrar valors de -10 °C o inferiors. Destaca la mínima de -21,6 °C a Das-

Aeròdrom (Cerdanya) del dia 18. Feia més de 15 anys, des del desembre del 2001, que aquesta estació no registrava valors tan baixos (-22,6 °C el 25 de desembre de 2001). Més enllà del cas

aïllat del fons de la Cerdanya, l’episodi de fred no es pot considerar excepcional, ja que l’onada de fred del febrer del 2012 va resultar clarament més intensa, sobretot a l’alta muntanya, i molt

més persistent, ja que es va allargar durant dues setmanes. A cap de les 139 estacions de la

XEMA amb més de 10 anys de dades es va registrar la mínima absoluta de la seva sèrie, encara que a el Canós (Segarra), Das-Aeròdrom (Cerdanya) i Alguaire (Segrià) es va superar la seva

temperatura més baixa en un mes de gener.

Entre els dies 3 i 6 de febrer, amb flux del quart quadrant, es va produir un descens de

temperatura i un episodi de vent fort. En els nivells mitjans de la troposfera la situació venia

caracteritzada per un solc procedent de l’Atlàntic arrossegant aire molt fred, al voltant dels -34 °C. La inestabilitat atmosfèrica va ser acusada amb precipitació general, més important a la

meitat nord del territori i amb neu a cotes baixes.

Els dies 20 i 21 d’abril, la temperatura mínima a Catalunya va ser baixa durant la matinada

dels dos dies ja que un anticicló centrat a les illes Britàniques impulsava aire fred cap a la península Ibèrica. La baixada de temperatura va ser notable i els valors nocturns gairebé

hivernals, sobretot al quadrant nord-est.

12

Els dies 27 i 28 d’abril, una massa d’aire fred (dia 27, radiosondatge de Barcelona, -1,3 °C a

850 hPa), la nuvolositat abundant i la precipitació van provocar màximes inferiors als 10 °C als

sectors de més altitud i a bona part del nord-est. En algunes estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, del litoral i prelitoral Central i Nord, es va mesurar la temperatura màxima més

baixa de la sèrie en un mes d’abril. La matinada del 28 va ser serena i encalmada i es va baixar

dels 0 °C a molts sectors, no només del Pirineu i Prepirineu, sinó també de l’interior i del prelitoral. Les estacions d’alta muntanya van registrar valors inferiors als -10 °C, amb una mínima

de -13,5 °C a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça. 5 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva mínima absoluta d’abril.

1 i 2 de juliol, el radiosondatge de Barcelona va registrar un valor de 8,6 °C a les 12 UTC (dia

1) que va ser el sisè valor més baix de juliol de la sèrie des del 1998. Les estacions d’alta muntanya de la XEMA situades per sobre de 2.200-2.300 m van arribar a mesurar una

temperatura mínima negativa l’1 de juliol. La més baixa a Salòria (2.451 m), amb -1,6 °C. A 11 estacions de la XEMA ubicades principalment al Prepirineu, depressió Central i àrea del Montseny

es va registrar la temperatura mínima més baixa d’un mes de juliol. Pel que fa a la temperatura

diürna, l’estació del Port del Comte (2.316 m) al Solsonès va registrar la màxima més baixa en un mes de juliol, amb 7,1 °C.

Els dies 9 i 10 d’agost, el pas del sistema frontal va provocar una baixada de la temperatura

amb glaçades a la majoria d’estacions d’alta muntanya (situades entre els 2.000 i els 2.500 m) i

força rècords de temperatura a la resta del país. El flux del nord en superfície va provocar un notable descens de la temperatura. Els núvols del dia 9 d’agost van permetre que 15 de les 139

estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades registressin la seva màxima més baixa en

un mes d’agost, totes a Ponent. Del dia 10 al 12, 15 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva temperatura mínima absoluta d’agost.

Del 6 al 9 de novembre, després del pas d’un front, amb l’entrada de vent del nord, va glaçar

el dia 7 a gran part de l’interior i a les zones més elevades de la serralada Prelitoral. La

pertorbació ubicada al golf de Lleó amb una temperatura de -30 °C en els nivells mitjans de la

troposfera provocava l’entrada d’una massa d’aire fred procedent de l’interior del continent. Als indrets més elevats del Pirineu la temperatura va baixar per sota del -10 °C, destacant els -12,3

°C de Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà. A molts punts de les valls més elevades del Pirineu la temperatura va estar per sota dels -5 °C. Cal remarcar les glaçades que es van enregistrar a la

plana de Lleida, com els -4,4 °C a Vilanova del Segrià (el Segrià).

Entre els dies 1 i 6 de desembre, primer episodi de fred intens de l’hivern 17-18. Una

profunda depressió va donar vent, neu a cotes baixes, i temperatura excepcionalment baixa als

nivells mitjans de la troposfera. El radiosondatge de Barcelona del dia 2 a les 00 h UTC va mesurar -37,1 °C a 500 hPa (5.360 m), molt excepcional, ja que la temperatura mitjana en

aquest nivell a principis de desembre és d’uns -21 °C. Va glaçar a la majoria de comarques. Els dies 1 i 2 per sota dels -15 °C per sobre dels 2.400 m. Els dies 3 i 4, inversió tèrmica amb

glaçades importants a les fondalades interiors i del Pirineu i Prepirineu. A Vielha (Val d’Aran), el

dia 3, -11,3 °C de mínima i a Prades (Baix Camp), -11,4 °C el dia 4. 57 de 181 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred.

Algunes estacions a fondalades del Segrià, Priorat o Vallès Occidental feia gairebé 6 anys, des del febrer de 2012, que la temperatura no hi baixava tant. A Falset (Priorat), dia 3, -6,1 °C, la més

baixa de la seva sèrie d’11 anys en un mes de desembre, superant els -5,9 °C del 28 de desembre de 2006.

13

La taula 3 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d’alta muntanya

de la XEMA (situades per sobre dels 1.800 metres d’altitud) al llarg de l’any 2017 i la data en què es va

produir, que en tots els casos va ser al gener.

La taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de la resta d’estacions de la XEMA durant l’any 2017 (inferiors a -8,0 °C), així com la data en què es van assolir, corresponent majoritàriament a l’episodi

de mitjans de gener, i puntualment el 8 de març, o ja durant la segona quinzena de desembre:

Nom de l’EMA Comarca TNN (°C) Data

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -19,7 17 de gener

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -19,6 18 de gener

la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -19,0 17 de gener Ulldeter (2.410 m) Ripollès -18,6 17 de gener

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -18,6 17 de gener Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -18,6 17 de gener

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -18,5 17 de gener Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran -17,9 18 de gener

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -17,6 17 de gener

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -17,1 17 de gener Malniu (2.230 m) Cerdanya -16,7 17 de gener

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya -15,8 17 de gener Taula 3: Temperatura mínima absoluta (TNN) de l’any 2017 a les EMA d’alta muntanya i data en què es va assolir

Pel que fa a la resta d’estacions de la XEMA, la taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de les estacions que han enregistrat els valors més baixos durant l’any 2017 (inferiors a -8,0 °C), així com la

data en què es van assolir, corresponent majoritàriament a l’episodi de mitjans de gener:

Nom de l’EMA Comarca TNN (°C) Data

Das - Aeròdrom Cerdanya -21,6 18 de gener Puigcerdà Cerdanya -15,0 18 de gener

Prades Baix Camp -13,1 18 de gener el Pont de Suert Alta Ribagorça -12,6 18 de gener

Guixers - Valls Solsonès -12,4 18 de gener Vielha Val d'Aran -12,3 18 de gener

Oliola Noguera -11,3 18 de gener

Sant Pau de Segúries Ripollès -10,9 18 de gener Guardiola de Berguedà Berguedà -10,9 18 de gener

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental -10,8 17 de gener Baldomar Noguera -10,3 18 de gener

la Seu d'Urgell - Bellestar Alt Urgell -10,2 18 de gener

Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà -10,0 17 de gener Tremp Pallars Jussà -10,0 18 de gener

el Poal Pla d'Urgell -9,9 18 de gener Cardona Bages -9,7 18 de gener

Cast. de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà -9,7 18 de gener

PN dels Ports Baix Ebre -9,7 18 de gener Molló - Fabert Ripollès -9,6 17 de gener

Vilanova de Segrià Segrià -9,6 18 de gener Seròs Segrià -9,5 6 de desembre

Tornabous Urgell -9,4 18 de gener Sant Salvador de Guardiola Bages -9,1 18 de gener

14

Mollerussa Pla d'Urgell -9,1 18 de gener Golmés Pla d'Urgell -8,9 18 de gener

Alcarràs Segrià -8,9 18 de gener

Òdena Anoia -8,8 18 de gener Oliana Alt Urgell -8,8 6 de desembre

Vallfogona de Balaguer Noguera -8,7 18 de gener Artés Bages -8,7 18 de gener

Alinyà Alt Urgell -8,7 18 de gener

Gisclareny Berguedà -8,6 17 de gener Alfarràs Segrià -8,6 18 de gener

la Vall d'en Bas Garrotxa -8,6 18 de gener Gimenells Segrià -8,5 18 de gener

Pinós Solsonès -8,5 18 de gener Solsona Solsonès -8,5 18 de gener

Olot Garrotxa -8,5 18 de gener

la Pobla de Segur Pallars Jussà -8,5 18 de gener Organyà Alt Urgell -8,4 6 de gener

Sant Romà d'Abella Pallars Jussà -8,4 18 de gener Castellnou de Seana Pla d'Urgell -8,4 18 de gener

Vilanova de Meià Noguera -8,3 18 de gener

Cervera Segarra -8,3 18 de gener Os de B- Monestir d'Avellanes Noguera -8,3 18 de gener

Raimat Segrià -8,3 18 de gener el Canós Segarra -8,2 18 de gener

Lladurs Solsonès -8,2 18 de gener Orís Osona -8,1 18 de gener

Pantà de Siurana Priorat -8,1 18 de gener

Vilobí d'Onyar Selva -8,1 18 de gener Gurb Osona -8,1 18 de gener

Montesquiu Osona -8,1 18 de gener Sort Pallars Sobirà -8,1 2 de gener

Girona Gironès -8,1 18 de gener Taula 4: Temperatura mínima absoluta (TNN) a les estacions que han enregistrat una temperatura mínima inferior a -8,0 °C durant l’any 2017 (fora de l’alta muntanya) i data en què es va assolir

15

2.3. Dies de glaçada ÍNDEX

El nombre total de dies de glaçada (definits com aquells en què la temperatura mínima diària ha estat

igual o inferior a 0 °C) es mostra a la figura 5. Segons els registres de la XEMA, l’any 2017 ha presentat

en general més dies de glaçada que no pas el 2016, però no arreu, ja que a les zones de més altitud del Pirineu no ha estat així.

Figura 5: Nombre de dies de glaçada de l’any 2017

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques)

gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

El nombre màxim de dies de glaçada s’ha trobat, com és habitual, a l’alta muntanya pirinenca. Aquest

any però, a les estacions emplaçades entre 2.000 i 2.500 m d’altitud, han estat entre els 151 dies a Malniu (2.230 m) i el màxim de 198 dies a Boí (2.535 m), valors inferiors als del 2016 (de 165 a 214

respectivament). No s’ha enregistrat cap dia de glaçada a punts del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i al delta de l’Ebre. Altres punts del litoral sí han presentat alguns dies de glaçada, entre 1 i 10 dies a la

meitat sud o també al nord del cap de Creus, i entre 10 i 25 a la zona litoral de l’Empordà, Selva i nord del Maresme.

Com és habitual, deixant de banda les altituds de l’alta muntanya, ha destacat la depressió de la

Cerdanya, on s’ha donat un nombre de dies de glaçada comparable als sectors elevats del Pirineu i fins i tot superiors en molts casos. A l’EMA de Das, a una altitud de 1.097 m, han estat 177 els dies de

glaçada, valor gairebé idèntic al del 2016. A la serra de Prades, a 928 m d’altitud, s’han donat 112 dies de glaçada, mentre que a les parts més elevades del Montseny només s’ha arribat als 93 dies.

Comparant el 2017 amb els valors mitjans climàtics de les sèries que disposen de més de 20 anys de dades, es comprova que els dies de glaçada han estat en general superiors a la mitjana a bona part del territori,

però iguals o inferiors a la mitjana a les comarques del litoral.

En relació amb la distribució dels dies de glaçada al llarg de l’any que es presenta a la figura 6, gener, febrer, març, novembre i desembre són els mesos que presenten major nombre de dies de glaçada i són

més extenses al territori. En general, el primer trimestre del 2017 ha presentat més dies de glaçada que el

16

corresponent del 2016. A l’abril, no es van restringir només al Pirineu i Prepirineu, sinó que també van

afectar part del prelitoral i del litoral Nord. A banda, també durant l’estiu, tant juliol com també agost han

presentat glaçades, fet no habitual.

Figura 6: Nombre de dies de glaçada mensuals de l’any 2017

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El cercle blau es dibuixa només

si s’ha registrat algun dia de glaçada en l’EMA, i la seva àrea és proporcional al nombre de dies de glaçada del mes. Els punts grisos assenyalen la posició de les EMA de la XEMA.

17

2.4. Principals episodis de calor ÍNDEX

El 2017 sí que ha presentat calorades que han estat molt remarcables i també una onada de calor

(superació durant tres dies consecutius del percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos

d’estiu). En aquest sentit 2017 s’assembla més a 2015 que no pas a 2016. Els episodis més destacats es van donar a la primavera, sobretot durant els mesos d’estiu, i no n’hi ha hagut cap a la tardor.

Els principals episodis de calor de l’any 2017 han estat els següents:

Entre els dies 9 i 11 de març, l’anticicló atlàntic impulsava una massa d’aire càlid procedent

del continent africà que abraçava la península Ibèrica, més intensament el vessant mediterrani i sud-oest. Va pujar molt la temperatura, especialment al Pirineu i Prepirineu, amb màximes de

més de 20 °C arreu del país i més de 25 °C al prelitoral Sud, zones baixes de la depressió Central i valls del Prepirineu occidental. Només el litoral es va mantenir per sota dels 20 °C. Es van

superar els 30 °C a punts del Baix Ebre (30,2 °C a Aldover, dia 9), fet insòlit en una primera quinzena de març. 8 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van superar

la seva màxima absoluta de març, i 12 van superar la seva mínima més alta en un mes de març.

També es van donar valors molt alts d’amplitud tèrmica diària, com els 27,9 °C al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) o els 27 °C a Das-Aeròdrom (Cerdanya).

Entre els dies 24 i 28 de maig, una dorsal anticiclònica amb aire molt càlid procedent del

continent africà va provocar un nou episodi de calor. El dia 25 la màxima va superar els 30 °C a tot

l’interior i a bona part del prelitoral, i es van assolir els 35 °C a punts del Segrià i de la Ribera

d’Ebre. El radiosondatge de Barcelona va registrar el dia 25 a les 12 UTC a 850 hPa, 17,0 °C, valor que supera la mitjana de l’època d’11 °C, però que no extraordinaris com els 24,6 °C del dia 14 de

maig del 2015, màxim de la sèrie (1997–2017). 2 estacions amb més de 10 anys de dades van superar la màxima absoluta de maig, ambdues al Segrià: Gimenells (34,5 °C) i Alguaire (33,8 °C). A

Lleida es van superar els 35 °C, la més alta en un mes de maig en algun dels indrets amb estació.

No es van superar els rècords de calor de precedents del 2015 (dies 13 i 14), ni del 2006 (dies 27-29) ni del 2001 (dies 28-31).

Del 10 al 28 de juny, durant més de dues setmanes Catalunya va patir un episodi de calor

intensa, amb màximes que durant diverses jornades es van situar entre els 35 °C i 40 °C a bona

part de l’interior i entre 30 °C i 35 °C al litoral i a valls del Pirineu. La temperatura es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l’època durant tot el període, sobretot entre els dies 10

i 24, per la presència d’una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l’arribada d’una massa

d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica. El juny de 2003 és l’únic precedent d’un juny encara més calorós. Els dos màxims es van donar al voltant dels dies 15 i 24. Entre l’11 i el 28 de juny un

56% de les EMA de la XEMA van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor (percentil 98 de la màxima diària dels mesos d’estiu). Després d’un descens

transitori la calor es va tornar a intensificar fins a assolir un nou màxim entre els dies 22 i 23,

sobretot a Ponent. Només molt puntualment es pot parlar d’una autèntica onada de calor, ja que poques estacions van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius. 14 de les 138

estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades i repartides irregularment pel Principat van igualar o superar la seva temperatura màxima absoluta de juny de la sèrie entre els dies 14 i

23. Les nits van ser tropicals (mínima igual o superior a 20 °C) no només al litoral i a sectors del prelitoral, sinó també a punts de l’interior. A l’àrea urbana de Barcelona, on l’illa de calor impedeix

el refredament nocturn, es van registrar algunes nits tòrrides (mínima igual o superior als 25 °C).

L’estació de Barcelona – el Raval no va baixar de 25,0 °C durant la nit del 15 al 16 i dels 25,5 °C la nit del 16 al 17, acumulant 70 hores sense baixar dels 25 °C, fet insòlit al juny al llarg dels seus 10

anys de dades.

18

Els dies 6 i 7 de juliol, es van donar alguns rècords de temperatura màxima de juliol en algunes

estacions del Penedès i el Baix Camp: el Montmell amb 38,8 °C (el Baix Penedès), Sant Sadurní

d‘Anoia amb 37,8 °C (l’Alt Penedès) i Vila-rodona amb 37,0 °C (l’Alt Camp). La topografia de l’entorn de les estacions va afavorir l’estancament i sobreescalfament de la massa d’aire a

superfície. El pic de calor va ser relativament breu, durant dues o tres hores el migdia del dia 6. 3

de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades i ubicades en el prelitoral Central van igualar o superar el dia 6 la seva temperatura màxima absoluta de juliol.

Els dies 12 i 13 de juliol els nivells mitjans de la troposfera presentaven circulació zonal (vents

de l’oest), les pertorbacions s’ubicaven al nord d’Europa i la dorsal anticiclònica afectava el sud de

la Mediterrània, per la qual cosa es va produir un estancament de la massa d’aire càlid sobre

aquesta zona. La temperatura a 850 hPa mesurada pel radiosondatge de Barcelona va arribar als 23,4 °C a les 12 h UTC del dia 13. Catalunya es trobava una mica al marge del nucli més càlid, però

la subsidència provocada per la dorsal i el flux zonal van disparar la temperatura. A punts del litoral Central i Sud la temperatura es va superar els 30 °C, i els 35 °C a l’altiplà Central, plana de Lleida,

Catalunya Central i fons de les valls del Prepirineu. El màxim de l’episodi es va registrar a Vinebre

(la Ribera de l’Ebre) amb 41,0 °C.

Els dies 30 i 31 de juliol, un solc ubicat a l’Atlàntic desplaçava la dorsal anticiclònica a la

Mediterrània i generava una advecció d’aire molt càlid sobre la Mediterrània oriental, afectant el llevant de la península Ibèrica. La temperatura màxima va arribar a fregar els 40 °C a punts de

l’interior, i es van donar dues nits tropicals consecutives (mínima per sobre 20 °C) no només en alguns punts del litoral, sinó també a molts sectors de l’interior, especialment de Ponent, i a àrees

relativament enlairades del Prepirineu. La mínima del dia 31 de juliol (0-24 h UTC) va ser la més

alta en un mes de juliol a 7 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, i a 4 va ser la mínima més alta de tota la sèrie de tots els mesos. Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà) va

superar de molt els valors anteriors. La calor diürna va ser intensa, però la de juliol de 2015 ho havia estat més. El radiosondatge de Barcelona va registrar valors elevats a 850 hPa, 24,2 °C el 31

al migdia, el més alt de tot el juliol, quan la mitjana de l’època (1998-2016) volta els 17 °C.

Entre els dies 1 i 5 d’agost, Catalunya va patir l’episodi de calor més important des de

l’excepcional onada de calor del juliol de 2015. Tot i que aquesta vegada els valors de temperatura

no van ser, en general, tan elevats com en aquella ocasió, cal destacar la persistència de la calor que ja havia començat el 27 de juliol. La presència d’un solc a la meitat oest de la península Ibèrica

que arrossegava aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica configuraven una típica situació d’onada de calor a Catalunya, quan es fa estacionària durant dies. En el nivell de 850 hPa, el dia 1 la

temperatura era de 20 a 25 °C sobre el Principat, mentre que la mitjana climàtica volta els 17 °C.

El valor màxim va arribar als 24,8 °C i durant 7 dies consecutius no va baixar de 22 °C. El dia 3 al matí, abans d’entrar la marinada, les màximes van superar de llarg els 35 °C en sectors del litoral,

del Baix Ebre fins al Barcelonès. Durant l’episodi les màximes van assolir o superar els 39 °C als indrets més calorosos del país en aquesta mena de situacions, com la Ribera d’Ebre, el pla de

Bages, el Priorat, el pla de Lleida, la conca de Tremp i la plana de Vic. Un 91% d’estacions de la

XEMA va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor (percentil 98 de màxima diària dels mesos d’estiu). 76 de les 181 estacions van superar el llindar de

calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a bona part del país es va viure una autèntica onada de calor. Els dies 3 i 4 es van registrar rècords de màxima a 14 de les 139

estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades, i a la meitat es va superar la

temperatura més alta de tota la seva sèrie. Aldover (Baix Ebre) va registrar 40,2 °C, la primera vegada que supera els 40 °C en 22 anys de dades. També la temperatura nocturna va ser alta amb

diverses nits tropicals consecutives (mínima superior a 20 °C) al litoral i prelitoral, però també a molts sectors de l’interior i a zones relativament elevades del Prepirineu. Al centre de Barcelona, on

l’illa de calor impedeix el refredament nocturn, l’estació del Raval va registrar 7 nits consecutives

19

amb més de 25 °C de mínima. Entre el dia 31 de juliol i el 5 d’agost, 12 de les 139 estacions de la

XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura mínima més alta de tota

la seva sèrie.

Entre els dies 24 i 30 d’agost, nou episodi de calor. Una pertorbació freda es va desenganxar

del corrent general i va quedar estancada a l’oest de la península Ibèrica on va refrescar i precipitar, però el vessant mediterrani va quedar afectat per aire càlid potenciat per la presència

d’una dorsal anticiclònica en els nivells mitjans de la troposfera que abraçava gran part de la Mediterrània. Del 24 al 28 d’agost, es van donar 5 dies consecutius de més de 20 °C a 850 hPa

sobre Barcelona. Els dies més calorosos van ser del 27 al 30, durant els quals 70 de les 181

estacions de la XEMA van arribar a superar almenys un dia el llindar d’SMP per calor. A 8 estacions de la XEMA situades a l’Empordà i a punts del prelitoral es va registrar la seva temperatura màxima

anual. Sant Sadurní d’Anoia va superar la màxima absoluta d’agost amb 39,4 °C el dia 28, i de la sèrie d’11 anys (39,0 °C el 03/08/2017).

Pel que fa als valors assolits, algunes estacions de la XEMA han igualat o superat el llindar de 40 °C. La taula 5 mostra les estacions de la XEMA que han registrat una temperatura màxima absoluta (TXX) igual

o superior a 39,0 °C al llarg de l’any 2017:

Nom de l’EMA Comarca TXX (°C) Data

Vinebre Ribera d'Ebre 41,7 4 d’agost

Artés Bages 41,2 4 d’agost el Pont de Vilomara Bages 40,3 4 d’agost

Sant Salvador de Guardiola Bages 40,2 4 d’agost

Aldover Baix Ebre 40,2 4 d’agost Montesquiu Osona 40,1 4 d’agost

Castellnou de Bages Bages 40,0 4 d’agost Torroja del Priorat Priorat 40,0 4 d’agost

Pantà de Siurana Priorat 39,9 4 d’agost Alcarràs Segrià 39,9 3 d’agost

Sant Romà d'Abella Pallars Jussà 39,8 3 d’agost

Benissanet Ribera d'Ebre 39,8 17 de juny Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 39,7 4 d’agost

Ascó Ribera d'Ebre 39,6 4 d’agost Lleida - la Bordeta Segrià 39,6 3 d’agost

el Masroig Priorat 39,5 4 d’agost

Falset Priorat 39,5 4 d’agost Cardona Bages 39,4 3 d’agost

Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 39,4 28 d’agost Torres de Segre Segrià 39,4 30 de juliol

Seròs Segrià 39,3 3 d’agost

Òdena Anoia 39,2 3 d’agost Aitona Segrià 39,2 3 d’agost

Gurb Osona 39,2 2 d’agost Taula 5: Temperatura màxima absoluta (TXX) a les estacions de la XEMA en les què ha igualat o superat els 39,0 °C durant l’any 2017

20

2.5. La temperatura de l’any 2017 a escala planetària ÍNDEX

A escala planetària, l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) confirma que l’any 2017 ha estat

juntament amb els anys 2015 i 2016, entre els tres anys més càlids. L’any 2016 és encara el més càlid, (0,07 °C superior que el 2015), que va resultar notablement més càlid que el 2014. Ara bé, 2017 ha estat

dels més càlids que no han presentat el fenomen del Niño. La temperatura global en superfície de l’any 2017 ha estat 0,46 °C més alta que la mitjana del període de referència 1981-2010, de 14,3 °C.

Per la seva banda, l’Agència Oceànica i Atmosfèrica Nacional Americana (NOAA) conclou també que d’ençà que es van iniciar els registres moderns l’any 1880, els tres anys més càlids han estat 2016, 2015,

i 2017, en els tres primers llocs del rànquing, amb una anomalia de +0,94 °C, +0,90 °C i +0,84 °C.

A Espanya, el 2017 ha estat l’any més càlid segons l’AEMET, amb una temperatura mitjana de 16,2 °C,

1,1 °C més alt que el valor de referència 1981-2010, i el valor més càlid des del 1965, any d’inici d’aquesta sèrie conjunta

A la figura 7 es mostra l’evolució anual de l’anomalia de la temperatura mitjana planetària i els anys

que han presentat el fenomen del Niño i la Niña.

Figura 7 – Evolució la temperatura mitjana planetària expressada com a anomalia

respecte de la mitjana 1981-2010

Font: https://public.wmo.int/en/media/press-release/wmo-confirms-2017-among-three-warmest-years-record

Els informes complets es poden consultar a:

https://public.wmo.int/en/media/press-release/wmo-confirms-2017-among-three-warmest-years-record https://www.ncdc.noaa.gov/sotc/global/201713 http://www.aemet.es/ca/noticias/2018/01/Resumen_climatico_2017

21

3. Balanç de la precipitació de l’any del 2017 ÍNDEX

L’any 2017 ha estat sec a gairebé tot el país, només amb algunes excepcions al Pirineu occidental, on

puntualment ha arribat a ser un any plujós.

El dèficit pluviomètric ha estat molt marcat al delta de l’Ebre, així com a punts de la Costa Daurada, on la

precipitació acumulada no ha arribat al 50% de la precipitació mitjana climàtica. La major part de la superfície del país ha tingut una precipitació entre el 50% i el 90% respecte de la mitjana, i una part

gens menyspreable del Pirineu ha recollit també precipitació inferior a la mitjana climàtica.

En canvi, ha estat un any plujós a parts elevades del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran.

Pel que fa a la quantitat acumulada anual, la precipitació ha estat especialment escassa a punts de Ponent, del prelitoral Sud i al delta de l’Ebre, on s’han enregistrat totals inferiors a 250 mm. El mínim de

les estacions de la XEMA s’ha enregistrat a l’EMA dels Alfacs (el Montsià), amb un total de precipitació de

només 176,4 mm. La major part de la superfície del país ha enregistrat valors de precipitació acumulada anual entre 250 mm i 550 mm, amb una disminució, en general, gradual de nord a sud.

Els sectors més plujosos, situats a parts elevades del Pallars Sobirà i Val d’Aran, han superat els 1.400 mm. La màxima precipitació enregistrada per les estacions de la XEMA ha estat de 1.538,4 mm al Lac

Redon (2.247 m), a la Val d’Aran.

La figura 8 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de l’any del 2017 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació anual respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).

A les taules 6 i 7 es mostren els valors més elevats i més baixos de precipitació de l’any 2017, superiors als 900 mm i inferiors a 300 mm respectivament registrats a les estacions gestionades per l’SMC (XEMA i

XOM durant l’any 2017.

Pel que fa al percentatge de la precipitació anual recollida respecte de la mitjana climàtica la major part del

territori (un 90%) ha recollit precipitació que representa entre el 50% i el 90% de la mitjana climàtica del període de referència 1961-90. Als extrems que es consideren sec i plujós, inferior al 50% o superior al

110% respecte de la mitjana climàtica, hi ha només una superfície del territori que és inferior al 5%.

La figura 9 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació dels dotze mesos de l’any del 2017

expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Les taules 8 i 9 mostren les estacions on els valors on el percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica han estat màxims i mínims en l’any 2017.

De la caracterització dels mesos del 2017 segons la precipitació registrada, es constata un període sec comprès entre els mesos d’abril i desembre, on destaca sobretot el novembre que va ser molt sec a

gairebé tot el territori perquè les altes pressions van ser presents gran part del mes i els sistemes frontals que van arribar només van deixar precipitació a les parts més elevades del Pirineu occidental i central.

Contràriament, només es pot considerar globalment plujós el mes de març.

Tant el gener com el febrer van tenir una distribució contrastada de la precipitació, amb unes àrees seques i d’altres molt plujoses. La distribució de la precipitació en el territori va ser irregular el juny, juliol

i setembre per les tempestes puntuals que van sumar en alguns sectors quantitats superiors a la mitjana.

També l’octubre van presentar irregularitat, en aquest cas per la formació d’una petita baixa que va provocar un episodi de precipitació general que va deixar més de 100 mm de pluja a punts de la Terra

Alta, del litoral Central i del massís del Montseny. En alguns casos, les acumulacions de més de 100 mm es van recollir en menys de 24 hores.

22

Figura 8: Mapes de precipitació acumulada durant l’any 2017 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades de la XEMA i la XOM. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’algun episodi de precipitació que hagi estat

significatiu.

Figura 9: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels dotze mesos de l’any 2017

23

Taula 6 i 7: Valors màxims i mínims de precipitació acumulada durant l’any 2017

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1538,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1501,6

Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 1490,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1428,5

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1262,3

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1191,8 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 1001,2

Malniu (2.230 m) Cerdanya 1000,9 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 942,4

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 933,8 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 925,8

Santuari de Núria (1.971m) Ripollès 924,7 Taula 6: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’any 2017, superiors a 900 mm

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

els Alfacs Montsià 176,4

Seròs Segrià 201,5

Alcanar Montsià 212,8 Aitona Segrià 219,0

Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 219,0 Amposta Montsià 221,7

Torres de Segre Segrià 228,5 Illa de Buda Montsià 228,5

Benissanet Ribera d'Ebre 244,0

Lleida - Butsènit (XOM) Segrià 244,6 Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 244,8

Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 249,3 els Alamús Segrià 253,5

l'Aldea Baix Ebre 254,2

Vinebre Ribera d'Ebre 254,3 el Masroig Priorat 256,7

Aldover Baix Ebre 258,8 el Vendrell Baix Penedès 260,7

Maials Segrià 261,9

Observatori de l'Ebre (XOM) Baix Ebre 266,9 el Perelló Baix Ebre 267,8

Sunyer (XOM) Segrià 271,0 Torredembarra Tarragonès 272,8

Vinyols i els Arcs Baix Camp 273,1 Lleida - la Bordeta Segrià 276,5

Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 276,9

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 283,4 Riba-roja d'Ebre Ribera d’Ebre 289,8

Mollerussa Pla d'Urgell 290,0 Tamarit (XOM) Tarragonès 290,4

Alcarràs Segrià 291,0

Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 291,9 la Serra d'Almos (XOM) Ribera d'Ebre 292,4

24

Batea Terra Alta 294,1

Ascó Ribera d'Ebre 296,2

la Bisbal del Penedès Baix Penedès 296,2 Rasquera (XOM) Ribera d'Ebre 299,9

Taula 7: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’any 2017, inferiors a 300 mm

Taula 8: Valors màxims del percentatge de precipitació acumulada durant l’any 2017 respecte de la mitjana climàtica

Nom de l’EMA Comarca PPT2017

(mm)

% PPT

respecte de la mitjana

climàtica

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1501,6 141,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1538,4 138,0

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1428,5 117,2 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1262,3 113,7

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1191,8 105,3 Taula 8: Estacions on la precipitació acumulada l’any 2017 ha superat el 100% respecte de la mitjana climàtica

* L’estació de Sant Joan de Toran (XOM), Val d'Aran, operativa fins el dia 20 de desembre de 2017 va

mesurar 1430,9 mm, valor que hauria de figurar a la taula 8, però que s’ha obviat per no disposar de la completesa anual requerida.

Taula 9: Valors mínims del percentatge de precipitació acumulada durant l’any 2017

respecte de la mitjana climàtica

Nom de l’EMA Comarca PPT 2017

(mm)

% PPT

respecte de la mitjana

climàtica

els Alfacs Montsià 176,4 29,7 Alcanar Montsià 212,8 35,7

Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 219,0 36,4

Amposta Montsià 221,7 39,2 Illa de Buda Montsià 228,5 39,6

Aldover Baix Ebre 258,8 44,7 l'Aldea Baix Ebre 254,2 45,4

Observatori de l'Ebre (XOM) Baix Ebre 266,9 45,5

el Perelló Baix Ebre 267,8 46,0 el Vendrell Baix Penedès 260,7 46,1

Ulldecona - els Valentins Montsià 314,5 47,2 la Bisbal del Penedès Baix Penedès 296,2 48,5

Vinyols i els Arcs Baix Camp 273,1 48,8 Taula 9: Estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l’any 2017 no ha superat el 50% respecte de la mitjana climàtica

25

3.1. Precipitació de l’any 2017 en el context històric ÍNDEX

3.1.1. Precedents de caràcter sec a les sèries de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant sec ha estat l’any 2017 en referència amb les sèries històriques, s’analitzen els valors anuals d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades anuals

completes, i que són un total de 39: 22 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950 i que s’han detallat a l’apartat 2.1.2), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

La següent figura mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de precipitació de l’any 2017 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n,

3r, o 4t valor més sec, entre el 5è i 10è més secs, i entre l’11è i 20è més secs de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

2017 ha estat l’any més sec de la sèrie a 5 estacions del litoral: dues al Montsià (els Alfacs i Amposta),

Vinyols i els Arcs (Baix Camp), Viladecans (Baix Llobregat) i a Sant Pere Pescador (Alt Empordà).

2017 ha estat el segon any més sec de la sèrie a Cabanes (Alt Empordà), al Montmell (Baix Penedès),

Benissanet (Ribera d’Ebre) i també a Igualada-Òdena amb 68 anys de sèrie, amb 373,5 mm.

2017 ha estat el quart any més sec de la sèrie a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Lleida (Segrià), Girona (Gironès) i també a Barcelona-Aeroport, totes elles amb 68 anys de sèrie.

26

3.2. Episodis de precipitació de l’any 2017 ÍNDEX

A continuació es mostra un calendari per a ubicar els 51 episodis de precipitació4 del 2017.

4 Els episodis s’especifiquen com a un interval de dies, i s’acompanyen d’un mapa que il·lustra la distribució de la quantitat4 de

precipitació quan aquest ha estat prou destacat. Si en l’episodi es va acumular neu, es mostra també el símbol de neu .

Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

Gener 13-17 19-23 27-28

100117 130117 190117 250117 270117

Febrer 2-6 7-8 11-15 23-24

020217 070217 110217 230217

Març 3-4 5-8 22 31-31

030317 050317 240317 310317

Abril 1-2 8-10 13-15 18-19 25-27 30-30

010417 080417 130417 180417 250417 300417

Maig 1-6 9-14 18-19 22-28 29-31

010517 090517 180517 220517 290517

Juny 1-5 20-22 26-30

010617 200617 260617

Juliol 6-11 20-24 25-26

060717 200717 250717

Agost 5-6 8-10 13-23 24-29 30-31

050817 080817 130817 240817 300817

Setembre 1-4 6-7 9-10 14-17 22-25 30-30

010917 060917 090917 140917 220917 300917

Octubre 1-3 17-20 30-31

011017 171017 301017

Novembre 4-6 9 24-26 29-29

041117 241117 291117

Desembre 1-2 9-12 15-18 27-29

011217 091217 151217 271217

10-12 / Neu 13-16 25-26/ Neu 25 i 26

24-25 / Neu 24-25

1a quinzena 2a quinzena

27

3.3. Valors màxims de precipitació diària ÍNDEX

En aquest apartat s’utilitzen només valors corresponents a la XEMA i els acumulats corresponen a

l’interval 00 h - 24 h T.U.

El 2017, igual que el 2016, ha presentat pocs casos en què la precipitació màxima diària (00 h – 24 T.U)

hagi superat els 100 mm. De fet només ha passat a un 3% de les estacions de la XEMA, valor molt inferior al 13% de l’any 2015. El nombre d’estacions que ha igualat o superat els 50 mm diaris ha estat

lleugerament inferior al 2016 amb un 41%, i també inferior al dels anys anteriors (un 60% el 2015 i un

75%, el 2014).

Els màxims valors diaris de l’any 2017 es mostren a la taula 10. La majoria corresponen a la tardor, sobretot al mes d’octubre, seguits del mes de març i finalment del mes de gener.

Els màxims diaris a les EMA de la XEMA es corresponen amb els següents episodis:

Entre els dies 13 i 17 de gener, en el marc d’un episodi de pluja i neu que va afectar

fonamentalment el Pirineu, es van donar màxims diaris, el dia 16, d’uns 50 mm a estacions d’alta muntanya del sector central i occidental, on el gruix de neu nova va superar els 80 cm.

El 20 i 22 de gener, en el marc d’un important temporal de llevant i gregal, entre els dies 19 i 23 de

gener, es van superar els 100 mm en alguns indrets de l’Empordà i del Gironès. La pluja va ser

abundant als dos extrems del país.

Els dies 27 i 28 de gener, la precipitació va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu,

prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central, i el 27 es van donar alguns valors màxims, al voltant

dels 50 mm a les comarques del nord.

Entre els dies 11 i 15 de febrer, es van donar el dia 13 alguns màxims diaris destacats de l’any,

sobretot per ser un mes de febrer, a sectors del nord del país, a l’Alt Empordà, Ripollès i Alta Ribagorça,

en el marc d’un episodi de precipitació causat per una baixa ubicada a l’oest de la península Ibèrica, que va provocar un flux del sud-est a Catalunya.

Els dies 24 i 25 de març, un important episodi de precipitació va deixar pluja extremadament

abundant a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral, localment acompanyats de tempesta

i calamarsa, i que van superar els 90 mm en 24 h.

Entre els dies 9 i 14 de maig, es van donar els màxims diaris el dia 11 a punts del nord-oest del país,

en el marc d’un episodi de precipitació general de pluja persistent, però també amb tempestes locals.

El 30 de juny, en el marc d’un episodi que va afectar bona part del territori entre els dies 26 i 30, va

deixar màxims d’uns 50 mm a punts del quadrant nord-est.

Els dies 5 i 6 d’agost van caure entre 50 i 80 mm en poques hores pel pas d’una línia d’inestabilitat a

punts de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà. Les tempestes al Pirineu i Prepirineu, en especial al sector

occidental, van ser d’intensitat forta, acompanyades també de calamarsa.

El 30 i 31 d’agost, en el marc d’un episodi de precipitació general, les tempestes van deixar quantitats

molt abundants al sector oriental del Pirineu. Destaquen les tempestes de la Costa Daurada, amb més

de 50 mm estimats a la zona del cap de Salou que va provocar desperfectes a les localitats de Cambrils i Salou.

28

El 6 i 7 de setembre un episodi de tempestes va afectar el quadrant nord-est del país, on

puntualment van acumular quantitats abundants i van ser d'intensitat forta i acompanyades de

calamarsa i pedra. Tres estacions van superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts).

Entre els dies 14 i 17 de setembre, concretament el dia 15, es van donar màxims diaris a Osona i al

Bages.

Entre el 22 i 25 de setembre, en un episodi de precipitació general que va acumular quantitats

abundants i localment molt abundants d'intensitat entre feble i moderada, localment forta i puntualment torrencial al Segrià, i localment van anar acompanyats de calamarsa. Es van donar el dia 22 màxims

diaris al Segrià.

Els dies 18 i 19 d’octubre, es van donar una gran part dels valors màxims diaris de l’any 2017. Un

67% de les EMA de la XEMA van registrar els valors màxims diaris en aquests dos dies de l’any. L’episodi

s’emmarca entre els dies 17 i 20, va ser general i amb neu per sobre dels 2400 m. La precipitació més abundant va caure entre el dimecres 18 i el dijous 19 i es van registrar quantitats extremadament

abundants de precipitació (més de 100 mm) a la Terra Alta, litoral Central i massís del Montseny.

El dia 4 de novembre, es va donar algun màxim diari al Baix Empordà en el marc d’un episodi de

precipitació dels dies 4 a 6. El pas d'un front va provocar precipitació general amb més de 80 mm a

punts de l’Alt Empordà i del Baix Camp.

La taula 10 mostra la precipitació diària en aquelles estacions de la XEMA que durant l’any 2017 han superat aquest llindar de 70 mm en 24 hores (0-24 h T.U.).

Taula 10: Valors màxims de precipitació diària acumulada durant l’any 2017

Nom de l’EMA Comarca PPTx24h

(mm)

Data

Gandesa Terra Alta 113,3 18/10/2017 Roses Alt Empordà 111,3 22/01/2017

Cassà de la Selva Gironès 108,9 22/01/2017 Vallirana Baix Llobregat 104,5 19/10/2017

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 100,6 19/10/2017

PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat 98,0 19/10/2017 Barcelona - el Raval Barcelonès 95,4 24/03/2017

Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 94,3 19/10/2017 Mas de Barberans Montsià 93,5 20/01/2017

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 93,3 24/03/2017

Cunit Baix Penedès 93,0 19/10/2017 la Tallada d'Empordà Baix Empordà 92,0 22/01/2017

Ulldecona - els Valentins Montsià 91,8 20/01/2017 Bonaigua (2,266 m) Pallars Sobirà 87,9 06/08/2017

Torroella de Montgrí Baix Empordà 87,5 22/01/2017 Espot (2,519 m) Pallars Sobirà 85,7 18/10/2017

Castellbisbal Vallès Occidental 84,5 19/10/2017

Vacarisses Vallès Occidental 83,1 24/03/2017 PN dels Ports Baix Ebre 82,4 20/01/2017

Montserrat - Sant Dimes Bages 79,0 24/03/2017 Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental 78,2 24/03/2017

29

Lac Redon (2,247 m) Val d'Aran 77,4 06/08/2017 Badalona - Museu Barcelonès 76,0 19/10/2017

la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 75,0 22/01/2017

Rellinars Vallès Occidental 74,9 24/03/2017 l'Aldea Baix Ebre 74,0 20/01/2017

Viladrau Osona 73,1 19/10/2017 Ulldemolins Priorat 73,1 18/10/2017

Pantà de Siurana Priorat 70,4 18/10/2017 Taula 10: Precipitació màxima (0-24 hores T,U,) a les estacions de la XEMA que han superat els 70 mm en un dia durant l’any

2017

3.4. Valors màxims de precipitació en 1 minut ÍNDEX

Pel que fa a les intensitats de precipitació més elevades, la taula 11 mostra les estacions de la XEMA que durant l’any 2017 han enregistrat una precipitació màxima igual o superior a 3.5 mm en 1 minut. Els

registres d’intensitat localment forta es corresponen amb xàfecs, sovint amb tempesta, i no necessàriament coincideixen amb els episodis de precipitació màxima diària esmentats en l’apartat

anterior. A diferència de l’any 2016 quan es van donar màxims durant l’hivern, els valor màxims

d’intensitat de l’any 2017 s’han donat majoritàriament durant la tardor, seguits de l’estiu, i a la primavera.

A continuació es detallen els episodis on es localitzen els màxims valors en 1 minut:

Els dies 3 i 4 de març, es van donar valors al voltant d’1 mm/min a punts del Solsonès, Montsià o

Priorat. Les tempestes van deixar calamarsa o pedra, i també neu a les parts més altes de la serralada Prelitoral.

Els dies 24 i 25 de març, un important episodi de precipitació va deixar pluja extremadament

abundant a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral, localment acompanyats de tempesta

i calamarsa. Es va superar 1 mm/min a punts de la Selva i del Vallès, i fins a 2,5 mm/min a Barcelona – Observatori Fabra.

El dia 30 d’abril, amb el pas d’un sistema frontal, es van donar intensitats al voltant del 1 mm/min al

Segrià i la Noguera, on fins i tot 1,8 mm/min a Vallfogona de Balaguer (Noguera).

Entre els dies 9 i 14 de maig, dins un episodi de precipitació general, de pluja persistent i de

tempestes es van donar intensitats altes en 1 minut el dia 11 al Baix Llobregat, Bages, Vallès Occidental, Tarragonès, Pallars Jussà, Segrià i Priorat. Destaquen els 4 mm/min a Raimat (Segrià), o els 3 mm/min

a Constantí (Tarragonès).

El 18 i el 22 de maig, en dos episodis diferents, es van donar alguns valors al voltant de 2 mm /min al

Montsià i Solsonès.

Entre els dies 1 i 5 de juny, el pas de dos sistemes frontals amb precipitació puntualment intensa va

provocar intensitats en 1 minut altes a comarques del terç nord. Destaca Viladrau amb 3,2 mm/min

(Osona) i Sort (Pallars Sobirà) amb 2,9 mm/min.

Entre els dies 20 i 22 de juny, les tempestes que van afectar especialment al Pirineu i Prepirineu, va

deixar valors superiors als 2 mm/min a Osona i Berguedà.

Entre els dies 26 i 30 de juny en un episodi força general es van superar els 3 mm/min a punts de

l’Alt Urgell i del Gironès.

30

Entre el 8 i 10 de juliol tempestes de forta intensitat i amb calamarsa van fer superar els 2 mm/min a

punts del Priorat, Segrià, Garrotxa i Berguedà.

Entre el 20 i 23 de juliol, la pluja va ser abundant al Ripollès i la Garrotxa, entre 40 i fins a 80 mm, i

puntualment intensa durant el dia 23 en afectar a punts del sud del país, especialment al Camp de

Tarragona. Superació d’1 mm/min en alguns punts i fins a 5 mm/min a Riudoms (Baix Camp).

Els dies 5 i 6 d’agost, episodi de tempestes intenses amb calamarsa al Pirineu i Prepirineu, sobretot al

sector occidental. Quantitats recollides molt abundants. Els dies 8 i 10 d’agost, un episodi de

precipitació va donar intensitats de 2 mm/min a punts de la Selva (dia 10).

Els 30 i 31 d’agost intensitats superiors a 2 mm/min a diverses comarques; destaquen els 3,2 mm/min

a Malgrat de Mar (Maresme).

Entre els dies 4 i 6 de setembre algunes tempestes van superar 1 mm/min. 2 mm/min a Dosrius

(Maresme).

Entre el 22 i 25 de setembre, episodi de precipitació general amb molts valors superiors als 2

mm/min. A 8 estacions de la XEMA es va superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30

minuts). Destaca el registre de 5,0 mm en 1 minut a Blancafort (Conca de Barberà).

Els dies 18 i 19 d’octubre, es van donar una gran part dels valors màxims diaris de l’any 2017 i

també els màxims de en 1 minut. Es va superar els llindar SMP a 23 de les 181 estacions de la XEMA

disponibles. Destaca Gandesa (Terra Alta), el dia 18 va recollir 113,3 mm, dels quals 59,8 mm en 1 hora i 41,2 mm en 30 minuts. Es va superar 1 mm/min a força indrets: 5,3 mm/min a Monells (Baix

Empordà).

Els dies 30 i 31 d’octubre també es va donar intensitat alta de precipitació. Els ruixats van ser

d'intensitat entre feble i moderada, i localment forts de matinada al nord de la Costa Daurada, on

localment foren abundants. Cunit (Baix Penedès) va registrar 3,1 mm/min.

En l’episodi del 4 al 6 de novembre, es va donar diversos valors màxims de precipitació en un

minut. Tornabous (Urgell) va assolir 4,1 mm/min.

Taula 11: Valors màxims de precipitació en 1 min durant l’any 2017

Nom de l’EMA Comarca PPTx1min (mm) Data

Monells Baix Empordà 5,3 18 d’octubre

Riudoms Baix Camp 5,0 23 de juliol

Blancafort Conca de Barberà 5,0 22 de setembre Tornabous Urgell 4,1 4 de novembre

el Montmell Baix Penedès 4,0 18 d’octubre Raimat Segrià 4,0 11 de maig

Girona Gironès 3,9 30 de juny

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 3,8 4 de novembre l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 3,6 18 d’octubre

la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 3,6 19 d’octubre

Taula 11: Estacions de la XEMA que han enregistrat una precipitació màxima en 1 minut més elevada durant el 2017

31

3.5. Dies de precipitació de l’any 2017 ÍNDEX

Pel que fa al recompte de dies de precipitació, la figura 10 mostra el total del nombre de dies anual de

precipitació > 0,2 mm, llindar a partir del qual es comptabilitzen més purament els dies de pluja i neu,

sense comptar els dies en que exclusivament es mesura precipitació procedent de meteors com la rosada que aporta quantitats molt exigües.

En general el nombre de dies anuals de precipitació >0,2 mm ha estat molt inferior a la de l’any anterior

a tot el país, i fins i tot, 2017 ha estat l’any de la sèrie amb el menor nombre de dies de precipitació a

algunes EMA del sud que disposen de més de 20 anys: Benissanet (Ribera d’Ebre) amb només 46 dies/any, els Alfacs i Amposta (Montsià) amb només 43 i 41 dies respectivament, i Vinyols i els Arcs (baix

Camp) amb 48 dies. Gairebé tota la meitat sud del país ha presentat un valor inferior als 60 dies. Bona part de la meitat nord no ha superat els 80 dies, i el Pirineu i Prepirineu ha oscil·lat entre 80 i 160 dies,

fins i tot a la Vall d’Aran i al nord de la Ribagorça o del Pallars Sobirà on només de forma puntual per

sota dels 160 dies.

Figura 10: Nombre de dies de precipitació del 2017 >0,2mm

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC),

La figura 11 mostra l’evolució mensual dels dies de precipitació >0,2 mm. Malgrat el nombre total anual

de dies del 2017 és força inferior al del 2016, tots els mesos i totes les estacions han registrat com a

mínim un dia de precipitació superior als 0,2 mm, fins i tot en els mesos de l’estiu, contràriament a l’estiu del 2016 quan en algunes comarques de ponent i del sud van quedar a zero dies.

32

Figura 11 es presenta l’evolució mensual dels dies de precipitació de l’any 2017 en què s’ha

superat el llindar de 0,2 mm

33

3.6. Principals episodis de neu durant el 2017 ÍNDEX

En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, l’inici

d’any 2017 va ser molt més nivós que no pas l’anterior 2016, i al sector occidental també el final de l’any,

ja que el desembre s’hi van donar gruixos destacats. En general es pot parlar d’una any generós, amb gruix mitjà que a molts punts del Pirineu s’han situat per sobre de la corresponent mitjana.

La figura 12 il·lustra l’evolució durant l’any 2017 del gruix mig de neu a quatre de les estacions de la

XEMA del Pirineu ubicades al sector occidental i oriental respectivament.

Figura 12: Evolució del gruix de neu mitjà del 2017 a sis EMA. Es presenta el valor de l’any

2017 i el de l’any anterior, sobreposats al valor de la mitjana diària.

34

En relació amb les nevades fora de l’àmbit de l’alta muntanya, cal esmentar quatre episodis durant l’any

2017: el primer entre els dies 25 i 26 de gener, i el segon els dies 3 i 4 de març, i el tercer entre els

dies 24 i 25 de març (figura 13), el 26-27 d’abril.

Figura 13: Mapes corresponents als episodis de neu més destacats del 2017

A continuació es descriuen cronològicament els episodis de neu de l’any 2017:

Entre els dies 10 i 12 de gener, es van superar els 50 mm per sobre de 2.000 metres a l’extrem

nord-oest del país. El gruix de neu nova va oscil·lar entre els 6 cm de Puigcerdà (1.214 m), 13 cm a Vielha (1.002 m), Val d’Aran, fins a uns 40 cm a les zones altes del sector occidental.

Entre els dies 13 i 17 de gener un important episodi de precipitació va afectar fonamentalment el

Pirineu. Es van superar els 50 cm a les parts més elevades de la serralada, tant del sector oriental (55 cm a Núria), com de l’occidental, on fins i tot es van superar els 100 cm a zones de més altitud. Lac

Redon (2.200 m), Vall d’Aran, 171 cm; Certascan (2.400 m), Pallars sobirà, 107 cm. Fora d’aquest àmbit, la neu va ser present amb gruixos variables: Bagà, Berguedà, 2 cm; la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 10

cm, Arties, Val d’Aran, 53 cm.

Entre els dies 19 i 23 de gener, amb temporal de llevant i gregal la pluja la neu va ser més important

al Pirineu Oriental i a la serralada prelitoral. La cota de neu es va situar en general al voltant dels 800 i

els 1.000 metres, amb acumulacions superiors als 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports, el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra: 38 cm de neu al PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). 28 cm

de neu al Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental), a la part més alta del Montseny. La nevada també va afectar el Pirineu més oriental (Ripollès), amb gruixos de 19 cm a Ulldeter (1.999 m) i 15 cm a Ulldeter

(2.410 m). Al vessant nord del Pirineu els gruixos van ser en general inferiors als 5 cm.

Entre els dies 25 i 26 de gener, l’arribada d’un embossament d’aire fred va provocar precipitació al

Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central amb cota de neu als 400

metres, puntualment per sota. Ulldeter (2.410 m), Ripollès, 30 cm. Sant Pau de Segúries (867 m), Ripollès, 22 cm; Bagà (860 m), Berguedà, 20 cm; Port del Comte (2.300 m), Solsonès, 16 cm.

Entre els dies 27 i 28 de gener, una situació del sud va fer pujar la cota de neu progressivament fins

als 1.200 – 1.400 metres, però amb algunes excepcions. al llarg del dia 27 encara va nevar a 700 o 800 m, de manera intermitent, a l’Alta Ribagorça (el Pont de Suert), l’Alt Urgell (la Seu d’Urgell), l’Alt

Berguedà (Bagà) o el Ripollès (Ribes de Freser). A Port del Comte (1.860 m), Solsonès, 68 cm.

35

Entre els dies 5 i 6 de febrer, al final d’un episodi de precipitació iniciat el dia 2 el Pirineu occidental

va guanyar gruixos de neu nova abundants. Localment la precipitació va anar acompanyada de tempesta, i a punts del quadrant nord-est van deixar calabruix o neu granulada. Certascan (2.400 m),

Pallars Sobirà, 67 cm; Sant Joan de l’Erm (1.729 m), Alt Urgell, 30 cm; El Pont de Suert (840 m), Alta

Ribagorça, 10 cm.

Entre els dies 7 i 8 de febrer, una baixa retrògrada procedent de l’interior del continent europeu va

provocar un episodi de precipitació que va afectar sobretot el quadrant nord-est del país. La cota de neu va baixar dels 800 metres a totes les cotes al vessant nord del Pirineu. A les zones més altes del sector

occidental es van acumular entre 40 i 70 cm, mentre que al fons de vall va ser molt variable (Vielha

18cm (Val d’Aran), Sort 1 cm (Pallars Sobirà), Bagà 1cm (Berguedà) o Das 12 cm (Cerdanya).

Entre els dies 11 i 15 de febrer, episodi de precipitació general causat per una baixa ubicada a l’oest

de la península Ibèrica amb flux del sud-est a Catalunya. Els registres van ser destacats per a un mes de febrer, climàticament el mes més sec de l’any a sectors del nord del país. Al Pirineu Oriental es van

sumar gruixos de neu nova d’entre 30 i gairebé 60 cm: Ulldeter (2.410 m), Ripollès, 58 cm. El gruix va

ser d’entre 20 i 30 cm al sector central i occidental a la cota 2.000 m i d’uns 10 cm a la de 1.800 m.

Entre els dies 3 i 4 de març, nevada abundant al Pirineu. A partir d’uns 1.700 m – 1.800 m es van

mesurar de 20 a 40 cm de neu nova al Pirineu, especialment al sector oriental i al Prepirineu. L’estació de Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya, el dia 4 va mesurar un màxim de 155 cm de neu

acumulada, un gruix que dobla la seva mitjana d’aquesta època de l’any. En 13 anys de dades, el seu gruix de neu màxim data del 18 d’abril de 2009, amb 203 cm. A diversos sectors elevats del prelitoral

Central i Sud es van acumular fins a més de 10 cm de neu, amb un màxim a Prades.

Entre els dies 22 i 25 de març, una baixa va afectar Catalunya amb més de 100 mm a la ciutat de

Barcelona i en alguns sectors del prelitoral. Els dies 22-23 el gruix va ser més destacat al sector

occidental del Pirineu, amb 20 i 25 cm per sobre dels 2.000 m. Els dies 24-25 el sector central i oriental del Pirineu va registrar els gruixos màxims, de 20 fins a 50 cm a zones altes del Pirineu i Prepirineu, on

gran part de la precipitació va ser en forma de neu (per sobre d’uns 1.800 o 2.000 m). La variabilitat de

la cota de neu va ser un dels factors més destacats de l’episodi, tant per les diferències espacials en un mateix moment com per les grans oscil·lacions en poques hores que va fer en alguns indrets. En general

va ser molt més baixa a Ponent i al centre i sud del país que no pas al nord-est. Com a cas extrem, al llarg de la nit i primeres hores de la matinada va arribar a nevar fins a cotes de 200 o 300 m del pla de

Lleida i del prelitoral, al mateix moment en què al Pirineu oriental la cota de neu es mantenia al voltant dels 2.000 m.

Entre els dies 25 i 27 d’abril, un sistema frontal amb aire molt fred en el seu centre va creuar d’oest

a est la meitat nord de la península Ibèrica, afectant Catalunya amb precipitació general, una marcada baixada de la temperatura, neu a cotes baixes i amb glaçades durant la matinada del dia 28 a gran part

de l’interior del país. La neu va ser fenomen meteorològic destacat de l’episodi. En general es van acumular de 10 a 30 cm de neu nova a cotes altes del Pirineu i del Prepirineu. Puigcerdà (1.214 m),

Cerdanya, 20 cm; Planoles (1.151 m), Ripollès, 6 cm; Castellterçol (716 m), Moianès, 1 cm.

El 30 d’abril, amb el pas d’una pertorbació va nevar al Pirineu a partir d’uns 1.800-2.000 m. El gruixos

de neu nova van oscil·lar entre 16 cm a Espot (2.519 m), al Pallar Sobirà , fins a 1 cm només a Malniu

(2.230 m), a la Cerdanya.

Entre els dies 9 i 14 de maig, diversos episodis van acumulada la precipitació més important, al

Prepirineu, especialment del quadrant nord-oriental la neu va caure al Pirineu a partir de 2.200 – 2.600

36

m de cota. Només les dues estacions de la XEMA situades per sobre dels 2.500 m van mesurar gruixos

destacats, de més de 20 cm.

Entre els dies 18 i 19 de maig, un episodi de precipitació va acumular en general quantitats minses.

Gruix de neu nova inferior als 10 cm al sector occidental.

Els dies 8 i 10 d’agost el pas d’un sistema frontal va provocar precipitació i va nevar a les estacions

d’alta muntanya (situades entre els 2.000 i els 2.500 m).

Els dies 9 i 10 de setembre, el pas d’un sistema frontal va donar neu al Pirineu, amb gruixos a les

zones de més altitud del Pallars Sobirà de fins a 8 cm

Entre els dies 15 i 16 de setembre, episodi de precipitació, fred i neu. Va nevar fins a cotes de 1.600

o 1.800 m al Pirineu i Prepirineu, i per sobre dels 2.000 m del sector occidental es van acumular més de 20 cm, mentre que a l’oriental van ser menys de 5 cm.

Entre els dies 17 i 20 d’octubre, precipitació general i neu. Durant l'episodi la cota de neu va baixar

dels 2.600 – 2.700 m als 2.400 m, de manera que la nevada només va afectar les cotes més altes del

Pirineu i els cims del Prepirineu, on es van acumular localment quantitats abundants (superiors a 5 cm i

de fins a 10 cm en 24 h).

Entre els dies 4 i 6 de novembre i el 9 de novembre, amb el pas de fronts es van acumular

gruixos de fins a 30 cm a cotes altes del sector occidental i de menys de 10 cm a l’Oriental.

Entre els dies 1 i 2 de desembre, el pas la pertorbació va comportar precipitació els dies 1 i 2 que

van ser en forma de neu fins a cotes baixes. Va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l’Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als

50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb

gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. Fora del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns

casos se situà pròxima als 100 metres. A Sant Hilari Sacalm (850 m) – XOM, 10 cm.

Entre els dies 9 i 12 de desembre, una profunda depressió va acumular fins a més de 50 cm de neu

nova a les zones més elevades del sector occidental del Pirineu.

Entre els dies 15 i 18 de desembre, el pas d’una depressió i el posterior flux del nord va deixar

precipitació al quadrant nord-est que va ser abundant al Pirineu. Fins a 18 cm a Malniu (2.230 m),

Cerdanya i dins a 13 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.

Entre els dies 27 i 29 de desembre, el pas d’un front fred va provocar una nevada general al Pirineu,

amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d’alta muntanya. Al Pallars Sobirà es van donar els

gruixos màxims: Certascan (2.400 m), 76 cm, i Bonaigua (2.266 m), 61 cm.

37

4. Dies de tempesta del 2017 segons la XDDE ÍNDEX

En aquest apartat es presenta un resum de l’Anuari 2017 de dades de la Xarxa de Detecció de

Descàrregues Elèctriques (XDDE). A continuació es presenta a mode de calendari, els dies de tempesta

(dT) de l’any 2017. Són aquells dies en què com a mínim s’ha detectat llamp núvol-terra (NT) registrats a la XDDE en algun punt de Catalunya. Els llamps NT són els que acaben impactant a la superfície, es

produeixen majoritàriament durant la maduresa de la tempesta, i són els que poden provocar destrosses materials i fins i tot la pèrdua de vides humanes. Durant el 2017, la XDDE va detectar 29.282 llamps NT

en el conjunt de Catalunya, els quals es van distribuir en 118 dT. Aquest registre de llamps representa

aproximadament un 50% de la mitjana interanual dels últims 14 anys, que és de 59.065 llamps NT. Pel que fa als dT, els 118 registrats durant el 2017 estan a prop de la mitjana, que és de 125. S’assenyalen

en color vermell els vuit dies que han acumulat un major registre de llamps de l’any. El nombre de llamps NT registrats en aquests vuit dies representa el 55,8% del nombre total anual. S’han enumerat en ordre

decreixent segons el nombre de llamps NT diaris registrats. El màxim es va donar el dia 18 d’octubre amb

5131 llamps NT.

Figura 14: Mapa de dies de tempesta durant la tardor 2017 i d’anomalia de dies de tempesta,

respecte de la mitjana del període 2004-2016

38

5. Principals episodis de vent fort de l’any 2017 ÍNDEX

A continuació es presenta a mode de calendari els dies de l’any 2017 en què s’han donat episodis de vent

fort a Catalunya que no hagin tingut caràcter molt local (triangle ple), o aquells dies en què s’han donat

ratxes fortes però de forma més local (triangle buit).

Gener: 3 episodis. Dies 10-11, 13-17, al Pirineu, prelitoral i dos extrems del país. Dies 19-23, llevantada.

Febrer: 3 episodis. Dies 3 i 6, amb ponent i mestral. Boí (2.535 m, Alta Ribagorça) registra 167,8 km/h. Dia 8 , afecta quadrant nord-est del país. Dies 12-13 el Pirineu i Prepirineu.

Març: 3 episodis. Dies 3-4, Malgrat de Mar (Maresme), 103,7 km/h. Front marítim del Baix Llobregat

gairebé 90 km/h. Dies 6-7 a zones d’altitud del Pirineu, extrems del país i punts de la serralada del Prelitoral. Dies 24-25 ratxes molt fortes, sobretot als cims del Pirineu.

Abril: poc ventós. 1 episodi. Dia 30, més de 90 km/h a cotes altes del vessant sud del Pirineu i de la

serralada Prelitoral. El dia 2 més de 70 km/h a punts del Baix Ebre i del Montsià.

Maig: cap episodi destacat. El dia 18 , 80,3 km/h al Perelló, el Baix Camp. Juny: cap episodi destacat. El dia 28, 92,2 km/h a Ulldemolins (Priorat), i es van superar els 80 km/h a

punts de l’altiplà Central i de la serralada Prelitoral.

Juliol: cap episodi destacat. El dia 23 amb les tempestes que van afectar el país es va superar

puntualment el llindar de 80 km/h al litoral i prelitoral Sud. Agost: cap episodi destacat. El dia 22 amb les tempestes que van afectar el país es va fregar o superar

els 80 km/h al Segrià; 80,3 km/h a Raimat; 79,2 km/h a Alguaire. Setembre: cap episodi de vent destacat. El dia 9, després del pas d’un front el mestral va superar els 80

km/h a punts de les terres de l’Ebre: 81,7 km/h a Mas de Barberans (Montsià).

Octubre: un episodi destacat els dies 18 i 19. El dia 18 tempestes amb fortes ratxes al litoral i prelitoral.

Més de 100 km/h, possiblement causades per esclafits. 113,8 km/h a Torredembarra (Tarragonès), la més forta en els seus 18 anys de dades.

Novembre: 2 episodis. Dies 5-6, 12 i 13. Als dos extrems de Catalunya i parts més elevades del país. Es van superar els 90 km/h amb flux del nord.

Desembre: 3 episodis. Dies 1-2 i dia 10 fortes ventades de nord. Dia 27, en alguns sectors del litoral i

prelitoral Central feia gairebé 9 anys que no es mesuraven ratxes tan fortes (superiors a 80 km/h), des de l’extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener del 2009.

39

La taula 12 mostra la data de les ratxes màximes que han superat els 90 km/h durant el 2017 a la

XEMA, especificant la seva direcció (DVX) i la data.

Taula 12: localització temporal de les ratxes de vent més fort de l’any 2017

Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h) DVX (°) Data

Portbou Alt Empordà 171,7 335 06/11/2017

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 153,7 234 11/12/2017 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 146,9 11 17/01/2017

Santuari de Queralt Berguedà 141,5 322 06/11/2017 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 136,4 6 06/11/2017

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 129,2 199 13/02/2017

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 128,5 308 03/02/2017 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 127,1 122 06/03/2017

Mas de Barberans Montsià 126,7 312 08/02/2017 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 124,6 344 13/11/2017

Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà 121,3 141 12/02/2017

Roses Alt Empordà 116,6 320 13/11/2017 PN dels Ports Baix Ebre 115,2 252 13/11/2017

Torredembarra Tarragonès 113,8 198 18/10/2017 el Perelló Baix Ebre 111,2 302 06/02/2017

la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 108,7 269 18/10/2017 Canyelles Garraf 108,7 317 06/02/2017

Navata Alt Empordà 108,4 358 06/11/2017

Núria (1.971 m) Ripollès 107,3 32 02/12/2017 Malgrat de Mar Maresme 103,7 163 04/03/2017

Alguaire Segrià 103,3 292 05/02/2017 Vila-rodona Alt Camp 101,5 279 27/12/2017

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 100,4 268 11/12/2017

Molló - Fabert Ripollès 99,0 11 13/11/2017 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 97,9 36 22/01/2017

Amposta Montsià 97,6 305 08/02/2017 l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 97,2 293 05/02/2017

Sant Pere Pescador Alt Empordà 97,2 352 06/11/2017

els Hostalets de Pierola Anoia 96,8 296 27/12/2017 el Vendrell Baix Penedès 96,1 310 27/12/2017

Pantà de Siurana Priorat 96,1 283 05/02/2017 Font-rubí Alt Penedès 95,8 276 27/12/2017

Port de Barcelona - Bocana Sud Baix Llobregat 95,8 57 21/01/2017 Das - Aeròdrom Cerdanya 95,0 26 02/12/2017

Sant Romà d'Abella Pallars Jussà 92,5 336 17/01/2017

Constantí Tarragonès 92,2 291 27/12/2017 Ulldemolins Priorat 92,2 246 28/06/2017

Cunit Baix Penedès 91,8 331 27/12/2017 Falset Priorat 91,8 304 05/02/2017

Castell d'Aro Baix Empordà 91,4 353 13/11/2017

Santa Coloma de Farners Selva 91,1 231 11/12/2017 Òdena Anoia 90,7 269 27/12/2017

Margalef Priorat 90,4 264 04/03/2017 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 90,4 298 05/02/2017

Taula 13: Estacions de la XEMA que han enregistrat una ratxa màxima del vent anual superior als 90

km/h durant el 2017

40

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’any 2017 ÍNDEX

De l’estudi de l’anomalia de la irradiació solar global de l’any 2017, calculada en percentatge respecte del

valors mitjà dels darrers 10 anys (2017-2016), es constata que arreu ha estat lleugerament postiva, amb

una distribució irregular en el territori. Majoritàriament l’anomalia anual ha resultat entre el 0 i el 5%, i ha superat lleugerament aquest llindar al litoral dels dos extrems del país, en algunes àrees interiors d’Osona

o les Garrigues, a punts del litoral i Prelitoral, a zones d’altitud de la Val d’Aran, o a punts de l’Alt Urgell per exemple, on l’anomalia ha assolit valors d’entre el 5 i el 8%. Destaquen els mesos d’abril, octubre i

novembre com els que van registrar anomalia més elevada.

La figura 15 el mapa d'anomalia d'irradiació solar anual d'aquest 2017 i la figura 15 l’evolució mensual.

Figura 15: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’any 2016, respecte de la mitjana

dels últims 10 anys (2007 - 2016)

Figura 16: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels dotze mesos del 2017

41

7. Temperatura i precipitació del 2017 i evolució històrica a les dues sèries

sèries climàtiques centenàries de Catalunya ÍNDEX

7.1. Temperatura de l’any 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra ÍNDEX

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de l’any 2017 ha estat de 18,8 °C, una dècima superior a l’any precedent, i la més alta de tota la sèrie de valors anuals disponibles que per aquest

observatori s’inicia l’any 1905.

La temperatura mitjana anual ha estat així +1,9 °C superior a la temperatura mitjana climàtica del

període de referència 1961-1990. La contribució positiva al valor de l’anomalia de l’any és causat tant pels valors de temperatura mínima, amb una anomalia de + 1,2 °C, com sobretot pels de màxima, amb

una anomalia de +2,6 °C.

Els mesos de l’any 2017 que han presentat una anomalia positiva més acusada en la temperatura mitjana

han estat maig (+3,0 °C) i sobretot juny (+3,9 °C), però també febrer (+2,1 °C) i març (+2,5 °C). La temperatura màxima mitjana ha registrat anomalia molt més destacada que la temperatura mínima

mitjana, i ha superat els +4 °C en els mesos de març, maig i juny.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l’any 2017 ha estat de 16,4 °C, valor idèntic al de

l’any 2003, una dècima inferior a la de l’any 2016, i dues dècimes inferior a la dels anys 2015 i 2006. Així, el 2017 ha presentat el tercer valor més alt de la sèrie (igual que el 2003). Aquest valor suposa una

anomalia de +1,6 °C respecte del període 1961-1990. Pel que fa als valors mensuals, juny presenta l’anomalia màxima (+3,9 °C), i febrer, març, maig i octubre

van superar lleugerament els +2 °C .

La contribució positiva al valor de l’anomalia de l’any ha estat causat també tant pels valors de

temperatura mínima, amb una anomalia de + 1,2 °C, com sobretot pels de màxima amb una anomalia de +1,9 °C. Abril (+3,0 °C) i juliol (+3,9 °C) han presentat les màximes anomalies positives de temperatura

màxima mitjana, però pel que fa a la mínimes, també destaca el mes de juliol (+3,8 °C).

La taula 13 presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris.

La figura 17 presenta l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’any a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2016)) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).

Les taules 14 i 15, mostren per a tots dos observatoris els valors de la temperatura mitjana anual de

l’any 2017, i també els corresponents valors mensuals.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades

des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l’any 1905

42

La figura 18 mostra l’evolució de la temperatura mitjana de l’any per a l’Observatori de l’Ebre en el

període 1905-2017, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2017, així com també de la temperatura

màxima i mínima mitjana.

Taula 13: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat caràcter

més càlid i més fred

Temperatura mitjana anual (°C)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

2017 18,8 °C 2017 16,4 °C

TMm anys més càlids (°C)

1r 2017 18,8 1r 2015 16,6

2n 2016 18,7 2n 2006 16,6

3r 2014 18,7 3r 2016 16,5

4t 2011 18,7 4t 2017 16,4

TMm anys més freds (°C)

1r 1972 15,9 1r 1917 13,7

2n 1941 16,0 2n 1972 13,8

3r 1917 16,0 3r 1956 13,8

4t 1956 16,1 4t 1915 13,9 Taula 13: Comparativa dels valors de l’any del 2017 amb els quatre anys més càlids i més freds de les respectives sèries

43

Figura 17: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’any a l’Observatori de l’Ebre

(1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

44

Taules 14 i 15: Valors de la temperatura mitjana anual (TMM), temperatura màxima i

mínima mitjana anuals (TXM i TNM) del 2017, dels períodes climàtics de referència, i dels

diferents valors d’anomalia per a l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - ANUAL

TMM 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

18,8 16,9 17,2 17,7

ATMm (°C) +1,9 +1,6 +1,1

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TXM 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

24,9 22,3 22,6 23,1

ATXm (°C) +2,6 +2,3 +1,8

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TNM 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

12,7 11,5 11,8 12,3

ATNm (°C) +1,2 +0,9 +0,4

Taula 14. Valors de la temperatura mitjana anual del 2017 i de les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - ANUAL

TMM 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

16,4 14,8 15,0 15,5

ATMm (°C) +1,6 +1,4 +0,9

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TXM 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

20,3 18,4 18,6 19,2

ATXm (°C) +1,9 +1,7 +1,1

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TNM 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

12,5 11,3 11,5 11,9

ATNm (°C) +1,2 +1 +0,6

Taula 15. Valors de la temperatura mitjana anual del 2017 i de les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

45

Figura 18: Evolució de la temperatura mitjana de l’any a l’Observatori de l’Ebre (1906-2017)

i a l’Observatori Fabra (1914-2017)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMM), de la temperatura màxima mitjana (TXM) i de la temperatura mínima mitjana (TNM). Les línies de tendència es mostren en

traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

46

7.2. Precipitació de l’any 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra ÍNDEX

A tots dos observatoris, la precipitació de l’any 2017 ha estat molt inferior a la respectiva mitjana

climàtica.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’any 2017 ha estat de només 268,9 mm, valor

que suposa una anomalia de -291,1 mm i representa només un 48% del valor climàtic de referència, i per tant cal qualificar-lo d’any sec. Tot i que gener, març i juliol s’han de considerar plujosos, el dèficit de

la resta dels nou mesos de l’any ha donat un resultat del balanç anual total negatiu.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’any 2017 ha estat de 518,4 mm, valor que suposa

una anomalia de -123,4 mm i representa un 81% del valor climàtic de referència, i per tant cal qualificar-lo d’any sec. En aquest cas els mesos plujosos van ser març i octubre.

La taula 16 presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.

La taula 17 presenta els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre

i Fabra de l’any 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

La figura 19 mostra l’evolució de la precipitació de l’any a l’Observatori de l’Ebre (1906-2017) i a

l’Observatori Fabra (1914-2017).

La figura 20 presenta l’anomalia de la precipitació l’any respecte de la mitjana climàtica en percentatge a l’Observatori de l’Ebre (1906-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).

Taula 16: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat caràcter

més sec i més plujós

Precipitació anual (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

2017 268,9 2017 518,4

Anys més plujosos (mm)

1r 1971 1046,3 1r 1971 1122,7

2n 1969 959,1 2n 1996 982,4

3r 1972 896,8 3r 1987 982,3

4t 1959 896,7 4t 1951 964,7

Anys més secs (mm)

1r 1931 238,2 1r 2015 345,8

2n 1934 241,8 2n 1937 403,2

3r 1978 251,0 3r 1961 417,1

4t 1912 267,1 4t 1952 421,8 Taula 16: Comparativa dels valors de l’any del 2017 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries

47

Taula 17: Valors de precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l’any 2017, i

valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’any 2017, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, i també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT

any

2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

268,9 mm 560,0 mm 528,6 mm 511,1 mm

APPT (mm) -291,1 mm -259,7 mm -242,2 mm

Observatori Fabra

PPT

any

2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

518,4 mm 641,8 mm 651,6 mm 623,2 mm

APPT (mm) -123,4 mm -133,2 mm -104,8 mm

Taula 17: valors de precipitació de l’any 2017 i els valors mitjans dels períodes de referència a l’Observatori de

l’Ebre i Fabra

48

Figura 19: Evolució històrica de la precipitació corresponent als anys de l’Observatori de

l’Ebre (1905-2017) i de l’Observatori Fabra (1914-2017).

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

49

Figura 20: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels anys respecte de la

mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’any del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les

barres de color carbassa indiquen anys més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

50

8. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’any a

l’Estartit ÍNDEX

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de l’any 2017 ha presentat una anomalia lleugerament positiva a totes les fondàries respecte de la mitjana climàtica del període 1981-2010, excepte a la fondària de 50

m. A superfície és dels valors més elevats de la sèrie, només superat en una dècima pel valor de l’any 2014. A les diferents fondàries el valor de l’any precedent 2016 va ser lleugerament superior.

La taula 18 presenta els valors de l’any 2017 a les diferents fondàries, així com els valors per al període de referència i el respectiu valor d’anomalia.

La figura 21 presenta l’evolució anual de la temperatura mitjana a les diferents fondàries.

La figura 22 presenta l’evolució anual de l’anomalia a les diferents fondàries.

Taula 18: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

L’Estartit ANY 2017

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2017 17,8 16,6 14,6 13,9

1981-2010 16,9 16,2 14,6 13,7

AT +0,9 +0,4 +0,0 +0,2

Taula 18: valors de temperatura de l’aigua del mar de l’any 2017 a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

51

Figura 21: Evolució de la temperatura mitjana del mar a l’Estartit durant els anys 1974-2017

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 22: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a l’any

52

9. ANNEX ÍNDEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per

metre quadrat (MJ/m2).

2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any

anterior,

3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir

l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i

la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Anual:

53

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

6) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts

- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu

- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

54

- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en

poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període

curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir

de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores

- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores

- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu

- Minsa: fins a 2 cm

- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C

- Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C

- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius

del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.

55

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a

la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)

- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)

- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)

- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort) - Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de

pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de pluja

Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada

en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres

fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600

metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000

metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a

1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme,

Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i

Vallès Oriental

Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix

Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Moianès, Osona, Pla

d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,

Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

56

Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix

Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de

Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat,

Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,

Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,

Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,

Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix

Ebre i Montsià

Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,

Baix Ebre i Montsià

Estat de la

mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred

Temperatura mínima extrema: temperatura

inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima

diària durant tres dies consecutius o

més

Calor Temperatura màxima extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària

Onada de calor: temperatura superior

al percentil 98 de la temperatura

màxima diària durant tres dies consecutius o més