Un conveni fins al 2003

Unitat d’Ictus

informatiu

HOSPITALS LLIURES DE FUM • LA CARRERA PROFESSIONAL • EL NOU ORGANIGRAMA • ENTREVISTA AL DR. BELENES

Butlletí

EINA DE TREBALL, GARANTIA DE QUALITAT

Trajectòriesclíniques

núm. 4 | juny 2001

C S B Consorci Sanitari de Barcelona

IMAS

Institut Municipald’Assistència Sanitària

Editorialnúm. 4 | juny 2001

Sumari

4Un conveni fins al 2003

8Trajectòries clíniques

14 La carrera professional

10Entrevista alDr. Belenes

16El nou organigrama

Barcelona, com a ciutat, viu un immillorable moment

i, a l’horitzó del 2004, apareixen reptes i projectes

de gran atractiu. L’IMAS va néixer amb una gran vocació de

servei a la ciutat i als ciutadans. Des de la seva creació s’ha

anat desenvolupant i modernitzant d’acord amb l’evolució

de la ciutat.

En el proppassat Consell d’Administració de l’IMAS del

dia 8 de juny, es van acordar una sèrie de compromisos i

propostes encaminades cap a la modernització i l’actualit-

zació de les nostres instal·lacions i equips, al reforçament

de la nostra vocació comunitària al mateix temps que s’a-

posta pel desenvolupament tecnològic de la institució.

Aquest butlletí és un instrument més de comunicació

interna de la comunitat de l’IMAS obert a tots, amb articles i

notícies tant de la nostra organització com del nostre entorn,

de tipus tecnicocientífic o professional, humà o social, en

què es dóna espai a la pluralitat d’opinions. Sempre amb un

estil participatiu i també amb rigor i seriositat.

Gràcies. La professionalitat, la col·laboració i l’entusias-

me de tots són les eines clau de què disposa la nostra ins-

titució.

JOSÉ CUERVOPRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’IMAS

EDITA: INSTITUT MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA. EDIFICI HOSPITAL DEL MAR. PG. MARÍTIM, 25-29. 08003 BARCELONA. TEL. 93 248 30 00COORDINACIÓ: MARIBEL PÉREZ. REDACCIÓ: AMÈLIA LÓPEZ-FERRER. COL·LABORADORS: J. J. BALLESTEROS, R. BELENES, F. BORY, J. BRUGUERA, M. G. CARASUSÁN, J. CARBONELL, M. T. FORNER, J. M. GARCÉS, M. J. GILI, P. GILABERT, J. GUTIÉRREZ, E. LLOBET, R. MANAUT, M. R. OCAÑA, M. PÉREZ, J.ROQUER, M. ROYO, A. RUBIO, F. RUBIO, A. SÁNCHEZ, E. SKAF, J. VARELA, M. J. VILAR, M. J. VILLARES, EQUIPS D’INFERMERIA DE LA UNITAT HOSPITALÀRIA30 DE L’HOSPITAL DEL MAR I DE LA UNITAT QUIRÚRGICA 4B DE L’HOSPITAL DE L’ESPERANÇA. DISSENY GRÀFIC: ALBERT ROCA.

E l 2001 es compleixen deu anysde la llei que prohibeix fumarals centres sanitaris i els seus

recintes. Tot i això, val a dir que elsseus objectius no s'han assolit total-ment a hores d'ara. En aquest sentit,cal parlar, a més, de la contradiccióentre l'objectiu de promoure la salut ila permissibilitat davant del consum detabac, que potser està més en relacióamb una qüestió de convivència i deconflictes entre el personal i amb elsusuaris que amb el coneixement sobreels efectes nocius del tabac, que hanestat sovint el centre de les campanyesinformatives de diferents àmbits.

El projecteTot seguint l’obligació legal de reser-var espais i àrees ben delimitades perals fumadors i per aconseguir la totalimplementació de la llei, es posa enmarxa el projecte “Hospitals lliures defum” a l’Hospital del Mar i a l’IMIM.Aquest programa està coordinat ambl'Institut Català d'Oncologia, amb quies va signar un conveni de col·labora-ció l'agost del 2000, de manera queens incorporem a un projecte institu-cional, amb un material i uns missat-ges comuns, i dins de la xarxa d'hos-pitals sense fum a la qual ja pertan-yen 18 centres catalans.

El grup de treballDurant l'any 2000 s'ha creat un grupde treball i s'ha elaborat un projecteper tal que, finalment, aquest projecteesdevingui una part de la consciència iresponsabilitat de tots els treballadorsi dels usuaris. Això suposa, per tant,preparar un programa que respecti lallibertat de fumadors i no fumadors. Elgrup de treball és heterogeni i el com-ponen voluntaris procedents de totsels estaments, i està obert a la incor-poració de nous membres que vulguinimplicar-se en aquest programa.

L’enquesta sobre hàbits deconsum tabàquicS'ha realitzat una enquesta a 310membres del personal sanitari per talde conèixer el nivell de consum i elshàbits instaurats, així com la disposi-ció envers el canvi i l’acceptació d’unprograma que ens acabi portant al’hospital sense fum, que la llei i elsentit comú ens obliguen a tenir.

La campanyaDurant el mes de juny s’ha iniciat lasenyalització d’espais lliures de fum.Aquestes àrees s’aniran ampliant pro-gressivament, a mesura que es realit-zin les reunions amb els serveis perconsensuar els espais destinats alsfumadors.

La vostra col·laboració és imprescin-dible i qualsevol suggeriment o aporta-ció la podeu enviar mitjançant elcorreu electrònic intern a l’adreçaHospitals sense Fum o l’adreça externa sensefum@imas.imim.es

Hospitals lliures de fum

CARTA EUROPEA DELS HOSPITALS SENSE FUM

1. Comprometre els responsables institucionals i motivar el personal. Informar el públic.

2. Crear un comitè de prevenció del tabac. Definir una estratègia i coordinar activitats.

3. Establir una política d'educació sanitària per al personal i informar sobre elsinconvenients del consum del tabac.

4. Establir un pla d'àrees per a fumadors situades lluny de la recepció i de les salesde consulta.

5. Disposar d'una senyalització apropiada (cartells, tauler d'anuncis...).

6. Suprimir qualsevol element que inciti a fumar, com ara els cendrers.

7. Organitzar sessions informatives i campanyes de publicitat periòdicament.

8. Establir programes de suport per tal de deixar de fumar i dissenyar programes peral fumador especialment dependent.

9. Garantir el seguiment i l'avaluació de les accions empreses.

10. Primerament convèncer i, només si és imprescindible, obligar.

IMAS 3

No han fumat mai (41%)

Exfumadors (29,5%)

Fumadors (29,5%)

NORMES D’ÚS GENERAL

SOBRE CONSUM DE TABAC

• Les zones de treball, col·lecti-ves i individuals i tant les queestan en contacte amb el públiccom les que no hi estan, nopoden ser espais amb fum.

• Les reunions de personal sani-tari, siguin de servei, comitè osessió, són un lloc de convivèn-cia i, per tant, no s’hi pot con-sumir tabac.

• El centre identificarà alguneszones, comunes o limitades a unservei, per tal que els treballa-dors que són fumadors les utilit-zin.Comunes: L'espai exterior co-bert a l’entrada de l'hospital i elsjardins interns als soterranis del'hospital. La cafeteria laboraltindrà una zona reservada per afumadors. A l’IMIM serà el vestí-bul de la segona i tercera planta.D'ús limitat a un servei: les de-cidirà el personal de cada serveide forma democràtica i partici-pativa, sempre que siguin zonesconvenientment dotades de sis-temes d’extracció de gasos i noestiguin en una zona d'atenciódirecta de pacients.

EL 94,5% DELS NO FUMADORS I EL95,6% DE FUMADORS ESTAN D’ACORD AMB UNA POLÍTICA D’ESPAIS PER ALS FUMADORS

La negociació més llarga pera un conveni per a quatre anysEl 7 de febrer se signava el convenicol·lectiu de l’IMAS. La negociació haestat una de les més dures i llarguesque es recorden, ja que els represen-tants sindicals van començar lanegociació elaborant una plataformaunitària que es va presentar a l’em-presa el març del 2000. La negocia-ció va començar el maig del mateixany. Es va signar un preacord el de-sembre i es va acabar el 7 de febreramb la signatura del conveni, és a dir,nou mesos després.

La vigència d’aquest conveni és desde l’1 de gener del 2000 fins al 31 dedesembre del 2003, és a dir, quatreanys, i és la durada més llarga assoli-da mai a l’IMAS per a un convenicol·lectiu.

IMAS. Volíem un conveni llarg en eltemps i que aportés estabilitat. Quanhi ha, com ara, canvis d’estratègies enl’empresa i en les relacions humaneses necessita una pau social interna.Això suposa assegurar eines potentscom aquest conveni. La principal difi-cultat era que partíem de limitacions i

temes pendents que ens marcavenanteriors convenis.

UGT. Ha estat una negociació dura,esgotadora, però cal ressaltar que hiha hagut una unitat d’acció importanten el Comitè d’Empresa. Al final elvalorem com a positiu, tant pelsaspectes econòmics com els socials.Mantenim el que ja teníem de conve-nis anteriors, sense retrocedir, i acon-seguim millores.

SATSE. A l’hora de la signatura,creiem que encara no s’havia resolt

Les millores socials i la promoció dels treballadors: dos eixos de l’acord

Un conveni fins al 2003

Dr. Jordi BrugueraRepresentant del’APMIAquest conveni és,d’una banda, unconveni defensiu, perno perdre poderadquisitiu i, de l’altra,estem satisfets atèsque s’ha aconseguitresoldre parcialmentalgunes de lesmancances quepatien els col·lectiusmèdics mésdiscriminats.

Sra. Prisca GilabertRepresentant sindical de SATSENo hem vist quel’empresa hagi fet unapropament a lesnostres propostes.No estaven gairelluny, fins i tot hihavia algunaproposta que nosuposava diners al’empresa i en canviera una millora per ales infermeres. Nopodíem signar. Nos’ha tingut encompte el col·lectiud’infermeria. Encomparació amb laresta de grups,nosaltres hemperdut.

Sr. Emili LlobetDirector de RecursosHumans de l’IMASEstem en unainstitució que té curade la seva gent. Elsconvenis precedentseren bons i aquestcontinua en aquestalínia. Intentemassegurar que elsnostres treballadorsestiguin motivats iorgullosos de lainstitució per a laqual treballen.

Sr. Rafael OcañaRepresentant sindical de CCOOÉs importantmantenir el poderadquisitiu, peròtambé hi ha altresaspectes quecondicionen eltreball, com lareducció de jornada,la formació o lesllicències. Aquestconveni està fet enbona part sota elprisma de lacompensaciómitjançant un salarisocial. Sense ferexaltacions, cal dirque no ha suposat unretrocés, sinóavenços per a lamajoria detreballadors.

Sr. Manolo RoyoPresident del Comitè d’EmpresaRepresentant sindicald’UGTHa estat unanegociació dura, moltdifícil, esgotadora,però el conveniresultant el valoremcom a positiu, i enspermet ser elreferent de totes lesmeses de la sanitat.

4 IMAS

de forma adient el tema de la carreraprofessional de la infermeria, que jas’arrossegava des de l’anterior conve-ni. I en aquest encara continuemsense saber del cert el que cobraremper nivell. És per això i per d’altresreivindicacions no ateses per l’empre-sa que no l’hem signat.

IMAS. La lluita per conservar elpoder adquisitiu i els sostres pressu-postaris i la negociació col·lectiva enla empresa pública parteixen d’unalimitació que no es pot defugir, que ésla Llei de pressupostos generals del’Estat. El que es fa és introduir com-plements salarials, incentius, promo-cions i millores socials.

CCOO. És cert que hem superataquesta Llei amb complements sala-rials, però no tots els treballadorsarribaran a l’IPC. La mitjana és d’un4%, però alguns, com els que treba-llen menys de quaranta hores, nomésarribaran a un 2,7%.

APMI. Podríem dir que és un conveni“defensiu”, per intentar no perdrepoder adquisitiu. No hem aconseguituna recuperació absoluta sinó parcial,perquè partíem de congelacions, i enssembla greu que s’hagi fet mitjançantaltres mecanismes que l’incrementsalarial. Afegit a aquest mantenimentde poder adquisitiu, s’imposava lasituació del col·lectiu mèdic que esta-va en una situació de precarietat, comeren els interinatges, els contractesde guàrdia o els residents. El convenipreveu mecanismes per resoldre unpercentatge important d’aquestscasos i esperem que es considerinamb rapidesa.

IMAS. Les limitacions pressupostà-ries ens posen en una situació com-plicada perquè no podem adquirircompromisos que esdevinguin una“llosa” per a la institució, i això ens fabuscar altres solucions, de caràctermés social.

Les millores socialsL’elaboració del nou conveni ha previstl’aplicació de les lleis de parelles de fet,la Llei de conciliació de la vida familiari laboral i la Llei de riscos laborals, laqual cosa ha comportat mesures detipus social que repercutiran en totsels treballadors. Entre aquestes mesu-res es troba la consideració de la pare-lla de fet en els mateixos termes que

els cònjuges, pel que fa a permisos i lli-cències, o la tan demanada equipara-ció de les jornades menors de quaran-ta hores pel que fa a la reducció d’unahora setmanal de descans. També s’haactualitzat i ampliat la llista de provesque es consideren cruentes i perme-ten sol·licitar un dia de permís quan esrealitzen a la parella, els pares o elsfills.

Pel que fa als processos de contrac-tació, l’empresa ha adquirit diversoscompromisos que també es traduiranen millores que solucionen algunessituacions de precarietat, com la cre-ació dels contractes de guàrdies, lamàxima transparència en els proces-sos de contractació interina i even-tual, que es farà a partir de la consti-tució d’una borsa de treball, o el com-promís d’oferir major estabilitat limi-tant els contractes temporals deforma que no superin en cap cas el6,5% del total de la plantilla, momenten el qual es convocaran noves pla-ces, un punt que no té precedent dinsdel sector públic.

IMAS. Ens preocupa la idea de la“transparència” en els processos decontractació. Creiem que això ensbeneficia especialment perquè ressal-tarà finalment la claredat amb què calfer aquesta tasca.

APMI. Ens satisfà que s’hagi avançaten la millora del col·lectiu de metgesque fins ara estava en una precarietatinjusta: la convocatòria de trenta pla-ces per fer fixos metges en situaciód’interinatge i el compromís d’establirun model de contracte de guàrdiesdiferent de l’actual per cada dia de

guàrdia, que garanteixi protecciósocial més enllà del dia de guàrdia iamb una millora en la retribució.

Altres millores assolides en el con-veni són la creació de 170 placesdurant l’exercici 2001 –incloent-hi lesplaces de metges que equivalen al50% de les places vacants existents ala signatura del conveni– i la garantiade quaranta hores de formació anualsper treballador, en programes de for-mació específica i en relació amb lesnecessitats del seu lloc de treball.

SATSE. Estem d’acord que no tot s’hade traduir en la compensació econò-mica. Ens preocupa, per exemple, eltema de les càrregues de treball i enshauria agradat que s’ampliessin lesplantilles per variar la ràtio inferme-ra/llits, que a l’IMAS és molt inferior ala mitjana.

UGT. La convocatòria de places ésimportant i inclou que es fixarà untemari d’oposició, per primera vega-da, ja el 2001.

EL TEXT ÍNTEGRE DELCONVENI ESTÀDISPONIBLE A LAXARXA INTRANET DEL’IMAS

IMAS 5

D’esquerra a dreta: R. Ocaña, M. Royo, J. Bruguera, J. Cuervo, J. Varela, R. Belenes i E. Llobet

IMAS. Creiem que aquest conveni haesmerçat molts esforços pel que fa ales millores socials, ja que aquestes nodeixen de ser una altra forma de com-pensació i motivació del personal.

La promoció del treballadorLa incentivació i la promoció dels tre-balladors han estat eixos importantsperquè suposen una poderosa eina decompensació econòmica i de reconei-xement professional que, a partird’ara, arribarà a tots els col·lectius.

D’altra banda, el desenvolupamentde la carrera professional dels tècnicsmitjans de sanitat ha estat també unpunt de dissensions, que va condicio-nar que el sindicat d’infermeriaSATSE finalment no signés el conveni. De moment, s’ha arribat a un acordpel qual es reconeixerà als interins eltemps treballat per tal d’accedir a laincentivació, les quantitats pactadesper a la incentivació –un màxim de 115milions en total– s’avancen un any imig a la seva data de compliment, is’estableix la possibilitat que les per-

sones que s’hagin presentat a carrerai tinguin reconegudes les seves com-petències però no tinguin prou for-mació, que solen ser persones ambmolta antiguitat, puguin accedir coma mínim al primer nivell de carrera, uncop finalitzat el període d’implantaciói dins dels marges d’inversió referits,la qual cosa afecta actualment 39persones.

CCOO. Hi ha gairebé un 40% de laplantilla que són assistents socials,tècnics superiors no mèdics, adminis-tratius, auxiliars d’infermeria i altresprofessionals que tenien negada lavia de la incentivació i la promoció.Aquest acord els obre la possibilitat ala seva versió de carrera professional.

SATSE. Hi ha l’antecedent de lacarrera professional dels metges, alsquals se’ls va assignar unes quanti-tats fixades des del primer moment, ipels als quals tot han estat facilitats.És un greuge comparatiu important iaquest tipus de tracte genera un des-

contentament entre el col·lectiu queno s’hauria de permetre.

A més, hi havia compromisos previsque no s’han complert, com el fetd’haver avaluat l’any 2000 el 60%d’infermeres. Si hi havia prevista unainversió i se n’ha pagat només unapetita part, aquests diners són d’in-fermeria i no s’estan invertint en elnostre col·lectiu.

IMAS. Estem convençuts que amb lasignatura del conveni la infermeriatambé ha tret coses bones, que se lihan assegurat millores tant de tipuseconòmic com de refermament de lacarrera professional.

El treball continuaLa signatura d’un conveni suposa unacostament de totes les parts que elsignen, però això no significa que nocontinuïn treballant en les seves aspi-racions de millora en molts terrenys.

APMI. Encara queda molt per fer,com ara aconseguir millores en laformació continuada, les suplènciesper a la recerca o fomentar les activi-tats formatives en altres centres,reduir la jornada de treball dels quefan guàrdies a límits més raonables,com reconeix la Unió Europea. Elnivell de frustració en la medicinahospitalària és alt. El col·lectiu mèdicté encara un reconeixement i una re-tribució escassos a canvi d’una res-ponsabilitat i càrregues de treballmolt grans i amb mitjans precaris i nosempre adients.

UGT. Cal treballar molt en la realitatde les càrregues de treball que supor-ten els professionals de l’IMAS, isituar-les en les ràtios del sector sani-tari públic. Això suposaria una millorade la salut dels professionals i un aug-ment en la qualitat assistencial.

IMAS. Les línies de negociació que-den obertes, ja que és evident quehem de seguir treballant i que nopodem permetre que ningú pensi queha arribat al “sostre” professionaldins de la nostra empresa.

CCOO. Aquest és un conveni d’expec-tatives, perquè deixa temes oberts iestem convençuts que una interpre-tació correcta d’alguns dels apar-tats durant els propers anys demos-trarà que tenim un conveni forçacompensat.

INCREMENTS ECONÒMICS

Any Increments2000 Augment del 2% previst per la Llei de pressupostos generals de l’Estat (LPGE).

Augment d’un 1% en els tres últims mesos.Cinc milions d’incentivació per als grups C, D i E.Carrera professional a les escoles.

2001 Augment del 2% previst per la LPGE i l’1% consolidat el 2000.Plus de festivitat de 1.000 ptes. lineals.Increment de 1.500 ptes. mensuals proporcionals a la jornada, en conceptede productivitat.Vuit milions d’incentivació per als grups C, D i E.Plus de perillositat per als treballadors de les àrees d’urgències.Carrera professional per a la resta de tècnics mitjans.

2002 Augment segons la LPGE i clàusula de revisió salarial que prevegi ladiferència entre la LPGE i l’IPC.Plus de festivitat de 1.000 ptes.Increment de 2.000 ptes. per a la jornada partida.16,5 milions d’incentivació per als grups C, D i E.

2003 Augment segons la LPGE i clàusula de revisió salarial.41,12 milions d’incentivació per als grups C, D i E.Fixació dels nivells de carrera professional per a tècnics mitjans de sanitat,fisioterapeutes i llevadores, de forma que es cobraran 15.000 ptes./mes alnivell I, 25.000 al nivell II, 35.000 al nivell III i 45.000 al nivell IV, sempreque no se superi la inversió de 115 milions de ptes. l’any 2002.

Altres aspectesIncrement mensual de 6.000 ptes. per als metges amb jornada partida.Plus de responsabilitat per a caps de servei i de secció.Augment mensual de 6.000 ptes. per als MIR de primer, segon i tercer any ide 12.000 ptes. per als de quart i cinquè any, a distribuir en els tres anys del’aplicació del conveni.

6 IMAS

Serveis d’urgències: l’hivernha quedat enrereL’hivern és una època d’especial activi-tat en els serveis d’urgències de la ciu-tat. Els brots epidèmics que tenen llocen aquestes èpoques solen ser gene-ralment de poca gravetat, però tampocno és estrany l’increment de la morta-litat. D’altra banda, i estratègicament,aquests brots suposen l’afectació demoltes persones en un mateix mo-ment, la qual cosa es tradueix en unincrement de la demanda assistencial,especialment als serveis d’urgèncieshospitalaris. El Dr. Manuel GarcíaCarasusán, subdirector assistencial del’Hospital del Mar, ens ha fet una valo-ració del Pla d’Urgències d’enguany.

Què és el PIUB?El PIUB és el Pla Integral d’Urgènciesde Barcelona, un conjunt d’accionsque l’Administració sanitària posa enmarxa per respondre a l’augment dela demanda que es produeix coinci-dint amb l’hivern, a causa de les pato-logies relacionades amb el fred i lahumitat, i l’agreujament de les malal-ties cròniques, problemes que solen

afectar més directament a la poblaciómés vulnerable, com són els nens, lespersones d’edat avançada o elsmalalts respiratoris.

Per què cal un Pla Integral d’Urgèn-cies a Barcelona?Després de l’experiència de tres anysamb col·lapses hospitalaris, les auto-ritats van acordar dissenyar un pla ons’incorporessin noves accions i escoordinessin les diferents infraestruc-tures de la ciutat per oferir unacobertura adequada.

Com es coordinen les estructuressanitàries de la ciutat?Enguany, les accions que s’hanemprès abasten des de la coberturade l’assistència primària als centreshospitalaris. Pel que fa al treball delsmetges de capçalera, s’ha insistit enels programes de vacunacions i en l’e-ducació sanitària adreçada a la pre-venció i pautes d’actuació davant lamalaltia. D’altra banda, s’ha ampliat ladisponibilitat horària continuada delsambulatoris des de les 12 h, l’extensiófins a les 22 h o fins i tot la coberturaininterrompuda, a més dels caps desetmana. També s’ha incrementat ladisponibilitat de l’atenció a domicilimitjançant dispositius com els PADESo l’atenció domiciliària de les ABS,que han permès un cert alliberamentdels serveis 061 i urgències hospitalà-rie, que s’han centrat en les patolo-gies agudes i emergències vitals.

Quines han estat les novetats?Tanmateix, s’ha fet un esforç de coor-dinació pel que fa als programes d’al-ta hospitalària. Els centres hospitala-ris informen els equips d’atenció pri-mària dels pacients que requereixenun tipus d’assistència especial ointensiva a la seva tornada a casa, enprevisió de possibles recaigudes ocomplicacions. L’exemplaritat d’a-questes coordinacions permet fins itot somiar un futur no gaire llunyà enel qual l’ingrés directe des del metgede capçalera a l’hospital sigui factible.

D’altra banda, s’han cuidat els aspec-tes sociosanitaris, amb l’activitat coor-dinada dels centres sociosanitaris ambels centres d’aguts. En aquest sentit,l’Hospital del Mar ha tingut la possibili-tat de derivar fins a 900 estades alsseus centres de referència per al PIUB,el Centre Geriàtric i el Centre Carme-lità, de les quals només n’han calgut150 aproximadament.

Una altra novetat remarcable és lainstauració al Centre Geriàtric d’untelèfon d’informació als professionalspel que fa als dispositius establerts pelPIUB i les orientacions sobre com res-pondre en cada cas. El Centre Psi-quiàtric ha disposat d’un servei telefò-nic d’informació per respondre lesemergències en salut mental.

Parlant en xifres, quin ha estat elbalanç?Hem tingut un hivern més benigneque el d’anys anteriors. Ara bé, l’acti-vitat de l’àrea d’urgències no ha variatsensiblement. En canvi, a l’àrea d’hos-pitalització s’ha observat una certareducció. També val a dir que hi hahagut una major fluïdesa en el procésd’ingrés, la qual cosa s’ha notat espe-cialment en el fet que no hi ha hagutpràcticament desprogramació d’in-gressos (un 0,1% davant del 3% d’al-tres anys) i s’ha reduït a la meitat elnombre de pacients pendents d’ingrési esperant a l’àrea d’urgències.

El PIUB: un pla per a la ciutat de Barcelona

• L’Hospital del Mar ha mantin-gut obert el dispositiu de pre-ingrés amb 17 boxs de tracta-ment, on els malalts podenromandre un temps fins al seuingrés o per a una curta estada.

• El Centre Geriàtric ha mantin-gut el telèfon d’informació per-manent per a professionals delPIUB.

• En previsió de possibles col-lapses, es van reservar 10 llits ala unitat d’hospitalització UH90.

• L’Hospital de l’Esperança vaprestar també 16 llits a laUnitat de Suport a lesUrgències Mèdiques (USUM)

• Es va incrementar el suport deserveis mèdics sobrecarregats,amb dos metges internistes, unpneumòleg i reforç a l’àread’infermeria.

IMAS 7

T rajectòries clíniques, plans decures gestionats, el nom potcanviar però la filosofia és la

mateixa: assegurar la qualitat de l’a-tenció als malalts ingressats als hos-pitals de l’IMAS.

El treball d’infermeria al voltant deles trajectòries clíniques i els plans decures es van iniciar ara fa gairebé sis

anys, d’una manera força paral·lela alshospitals de l’Esperança i del Mar. Al’Esperança, l’inici del projecte va coin-cidir amb el canvi en l’oferta de serveisdel centre, amb l'aparició de novesnecessitats en l’atenció al malalt, ambl’objectiu d’establir uns estàndards dequalitat assistencial, mentre que alMar aquest projecte va sorgir arran dela necessitat d’engegar un Pla deQualitat per a Infermeria, que passavaper ordenar la metodologia de treball ila documentació clínica.

Des de llavors, les trajectòries clíni-ques han seguit un desenvolupamentcontinu i progressiu als dos hospitals.Tot i les diferències, pel que fa al dis-seny dels documents, la seva aplica-ció, la vocació i els objectius finalssón molt semblants.

Què són les trajectòriesclíniques? És el disseny explícit del procés decures per a una població definida,cada trajectòria ha de ser elaborada oconsensuada per l’equip multidiscipli-nar, basant-se en les guies de pràcticaclínica i planificant-se de formaseqüenciada i estandarditzada totesles activitats que s’han de realitzarper ajudar el malalt a assolir els seusobjectius de salut.

Després de rebre una formació teò-rica de vint hores i un suport metodo-lògic per part de les àrees de Qualitatd’Infermeria, els grups d’infermeresde cada especialitat i pertanyents alsdiferents torns es van reunir per ela-borar les trajectòries clíniques, undocument diferent per a cada diag-nòstic mèdic o per a cada situació clí-nica. En aquests documents hi constael tipus d’intervenció o diagnòsticprincipal, els dies previstos d’estada,les proves que s’han de fer abans idesprés de la intervenció, com tambéels diagnòstics d’infermeria i espai perregistrar el que surt dels estàndards.Quan ingressa una persona es fa una

anamnesi i a partir d’aquesta primerarecollida de dades s’individualitza latrajectòria corresponent, o sigui quees personalitza amb les característi-ques individuals de cada pacient.

Dr. Ballesteros. Durant el període enel qual el pacient està ingressat calatendre necessitats físiques, psíqui-ques, familiars i de moltes menes. Lainfermeria hi és present tot el temps iexerceix de nexe entre el malalt i elmón hospitalari. Per això les trajectò-ries clíniques no són un protocol únicd’actuació com poden ser els mèdics,ja que han de tocar totes aquestesnecessitats, donant-hi forma de docu-ment estàndard per tal que les infer-meres no expertes en tot momentsàpiguen què cal fer davant una deter-minada situació.

Infermeria COT H. Mar. Les inferme-res, algunes vegades, hem de cobrirllocs de treball en serveis en els qualsles patologies no ens són massa cone-gudes, o en malalts que s’ingressenen serveis que no corresponen a laseva patologia. És clar que hi ha unestècniques que sabem fer, però nototes som expertes en cures de lesdiferents patologies. Les trajectòriesclíniques són una guia: ens ensenyenel que hem de fer i ens donen segure-tat.

M. Jesús Villares. L’element de lavariança o desviació de la trajectòriaestàndard individualitza la cura perexcepció. També observem si aquesta

Trajectòries clíniquesEina de treball, garantia de qualitat

SÓN DOCUMENTS FETS PERPROFESSIONALSESPECIALITZATS PER AD’ALTRES PROFESSIONALS

A partir de l’assessorament i les converses mantingudes amb:

• M. Jesús Vilar, Àrea de Qualitatd’Infermeria, Hospital del Mar

• M. Jesús Villares, Àrea de Qualitatd’Infermeria, Hospital de l’Esperança

• Equip d’infermeria de la UH30,Hospital del Mar

• Equip d’Infermeria d’Urologia,Hospital de l’Esperança

• Dr. Ballesteros, cap del Serveid’Urologia, Hospital de l’Esperança

8 IMAS

variança ha alterat els objectius delpacient i, per exemple, ha allargatl’estada, i ens obliga a reflexionarsobre el procés.

Habituar-se a un nou documentEls qui ja han aplicat les trajectòriesclíniques coincideixen a assenyalarque l’aplicació dels documents éslaboriosa. Superada la fase d’adapta-ció, però, totes les persones consulta-des destaquen que és una eina pràcti-ca, que permet una millor organitza-ció i minimitza les improvisacions.

M. Jesús Vilar. Un aspecte que enca-ra representa una dificultat és, bàsica-ment, una qüestió del format, ja queabans treballàvem amb documents enformat A4, mentre que ara són A3.

M. Jesús Villares. Al principi potsersí que hi va haver persones que noentenien quin sentit tenia fer-ho així.Només s’ha d’aprendre a llegir unsnous fulls, aprendre a buscar la infor-mació en els llocs corresponents iacostumar-se a fer-ho sobre la marxa,omplir-los mentre fem les cures i noesperar al final.

Infermeria COT H. Mar. Qui les posien marxa no ha de pensar que li dona-ran més feina. És el mateix que hemfet sempre, però tot hi queda reflectit.Tothom valora el mateix, té els matei-xos patrons i la mateixa forma deplasmar-ho. I si la gent s’implica, aixòés decisiu.

El resultat: la qualitat per al malaltEl que es pretén es que se segueixinunes pautes d’actuació que han deservir per definir i valorar els proble-mes de salut dels malalts. Es disposad’una informació que permet almalalt rebre unes cures planificades,sistemàtiques i individualitzades, que

faciliten la comunicació entre tots elsprofessionals i fan que hi hagi unacontinuïtat durant tot el procés assis-tencial. Així es garanteix una qualitaten les cures independentment de l’ex-periència i dels coneixements que tin-gui la infermera que es troba davantdel malalt i que ens permet avaluar-ne la qualitat.

M. Jesús Vilar. El tema de l’educaciósanitària al malalt i a la família, engeneral, no està massa incorporat ala nostra activitat diària. Anem treba-llant documents d’educació sanitàriaper tal que reforcin l’educació que fala infermera.

Infermeria H. Esperança. Les qües-tions d’informació i comunicacióreben ara una atenció especial. En ferla valoració en el moment de l’ingrésse’ls informa també del procés quirúr-gic, del temps que estarà ingressat,de com anirà a casa i del que se li faràdurant l’ingrés. També es registra si lafamília col·labora i si hi ha una educa-ció sanitària amb vista a l’alta.

Un document compartit ambels altres professionals Tot i que les trajectòries clíniques sóneines dissenyades per i per a les infer-meres, hi participen professionalsdels diferents serveis mèdics i quirúr-gics i d’altres tasques assistencials(rehabilitadors, logopedes, treballa-dors socials) que hi intervenen, ja quevaliden i assessoren sobre el que des-prés caldrà seguir en el dia a dia.

M. Jesús Vilar. Quan tenim la trajec-tòria clínica feta la consensuen la capd’àrea de la unitat, la cap d’àrea dequalitat i el cap de servei o metge res-ponsable de la unitat. Discutim quècal afegir o modificar, i solen sorgiraltres qüestions de la dinàmica de launitat que potser mai s’haviencomentat i que també serveixen permillorar la feina i la comunicació.

Infermeria H. Esperança. Haverconsensuat el document amb elmetge vol dir tenir present quin dias’haurà de fer, per exemple, unaprova al malalt, i reclamar-la almetge si no l’ha demanat. També ser-veix per no oblidar-se de referir lescoses, com les evolucions anòmales,que al metge li donen les pistes percontinuar o no amb una medicació,etc.

Dr. Ballesteros. Encara que els met-ges anotem les nostres observacionsen el curs mèdic, és aquí on trobemles dades del dia: temperatura, pres-sió, diüresi i els possibles contra-temps. És el primer que llegim abansde passar visita.

Un procés dinàmic i obert:què queda per fer?Les trajectòries clíniques formen partd’un procés de qualitat viu i dinàmic.No són documents inamovibles, sinóque han d’incorporar canvis, millores irevisions. En aquest moment, en elqual els dos hospitals tenen prou tra-jectòries clíniques en funcionament,pren protagonisme l’avaluació. Esvaloraran els graus de compliment,les necessitats de formació, els canvisi les millores, i s’incorporaran noustractaments i proves que han evolu-cionat o sorgit en aquests anys. És uncamí engrescador per als professio-nals i molt beneficiós per als malalts:una prova de la qualitat en el treballde la infermeria de l’IMAS.

GARANTEIXEN UNA QUALITATEN LES CURESINDEPENDENTMENT DEL’EXPERIÈNCIA I DELSCONEIXEMENTS QUE TINGUI LAINFERMERA QUE ES TROBADAVANT DEL MALALT

Les trajectòries clíniques sónel resultat de la tasca

realitzada per un grupd'experts i fonamentada

científicament, en les qualses defineix la resposta d'un

grup de persones “tipus”davant una situació

específica i en què quedaexplícita la responsabilitat i

l'actuació d'infermeria.

Holloway, NM, Planes de Cuidados deEnfermería Médico-Quirúrgica.

Barcelona: Doyma, 1990

IMAS 9

QUI HO POSI EN MARXA NO HADE PENSAR QUE LI DONARÀMÉS FEINA. ÉS EL MATEIX QUEHEM FET SEMPRE, PERÒ ARAQUEDA TOT REFLECTIT

E l Dr. R. Belenes ens rep al seudespatx a la desena planta,just al costat de la terrassa

que dóna al mar. Els seu posat ésquiet i gairebé tímid. Sembla un homeper a qui les formes són molt més queuna concessió a la cortesia, unamanera d’entendre les relacionshumanes. I també una filosofia que espot transmetre a la gestió empresa-rial, especialment en el sector de lasanitat.

Quins són els seus orígens profes-sionals?Sóc metge de la quarta promoció dela UAB. Vaig acabar l’any 1977 i vaigestudiar a la unitat docent de SantPau. Però jo mai he exercit com ametge. Vaig començar la carrera per-què volia ser psiquiatre, però elsúltims anys vaig trobar que l’exercicide la professió no quadrava amb lesmeves habilitats o la meva personali-tat. Els metges han de tenir unapaciència amb els malalts que josegurament no tindria.

Llavors, com va reconduir aquestacarrera?En acabar medicina no sabia molt béquè fer. En aquella època –la post-transició espanyola– començava aestar de moda la modernització delsserveis sanitaris i, per casualitat, vacaure a les meves mans una oposicióal cos d’inspectors mèdics de laSeguretat Social. Vaig preparar els

exàmens, vaig anar a Madrid, vaig ferl’oposició i vaig guanyar la plaça. Desd’aquell moment he treballat sempreen el món de la gestió.

On ha treballat?Fa vint-i-dos anys que treballo, i n’hepassat la meitat a l’Administració sani-tària pública, a Andalusia i Catalunya,i l’altra meitat en hospitals privats i elmón de la consultoria privada, i tambéhe passat dos o tres anys de la mevavida fora del món sanitari, com adirector d’una empresa del ram tèxtil.

Quines diferències hi ha entrealtres sectors empresarials i elsanitari?El món sanitari és molt peculiar, espe-cialment el públic, que es caracteritzaper un esperit de servei al ciutadà,que no és igual en el privat no sanita-ri, que es mou amb criteris de benefi-ci. Això fa que el treball directiutambé sigui molt diferent. Les einesde comptabilitat i control són lesmateixes, però la cultura, l’esperit i lasensibilitat amb què es treballa sónmolt diferents.

I pel que fa a les persones que hitreballen?Al món hospitalari, el 70% de les per-sones tenen titulació mitjana o supe-rior, mentre que en una empresa tra-dicional aquest percentatge és del 10-15%. En l’empresa automobilística,

per exemple, el 10% dels empleatssón enginyers o economistes, però laresta no té titulació. En el món de lanova economia, les empreses s’as-semblen als hospitals: tots són infor-màtics, enginyers, especialistes enmàrqueting, i no hi ha gaire gent noqualificada.

Quines coses han canviat en 22anys?Hi ha dos tipus de canvis. Fa 20 anysla sanitat espanyola estava molt malgestionada i procedia d’un règim nodemocràtic, que es ressentia molt ales organitzacions. Però, tot i això, lasanitat ha canviat menys del quesembla. Jo tinc una posició molt pru-dent respecte als suposats canvis. Elmeu discurs és més salubrista quehospitalcentrista. Penso que vivimmés bé i més feliços perquè la socie-tat està més ben organitzada engeneral.

I els canvis tecnològics?No són tan espectaculars. Els canvismés forts potser es van donar delsanys vint als quaranta amb els pri-mers antibiòtics i exploracions radio-lògiques, i en els últims anys hanestat més lents i progressius. Hi hahagut avenços en el camp dels anti-biòtics o de la cirurgia i en algunestecnologies, però els canvis mésespectaculars encara han de venir,amb la genòmica i la biomedicina.

I pel que fa al públic?La gent fa vint anys es considerava unnúmero. Ara l’usuari és exigent i témés formació, i això és un dels princi-pals motors de canvi de la sanitat. AlsEstats Units les webs sanitàries sónles més visitades i aquí, a Espanya,cada cop més, també. Les personesque tenen una malaltia entren aInternet i busquen tota la informaciórelacionada. Els avenços en el campde la salut es donen sobretot perquèla gent és més culta, té més formació,uns estils de vida més sans amb acti-tuds més preventives...

entrevistaentrevista

Dr. BelenesCONSELLER DELEGAT DE L’IMAS

Perfil personalNom | Raimon Belenes i JuárezData de naixement | 17 de maig de1952Nascut a | Palma de MallorcaViu a | BarcelonaFills | 1 noi de 18 anys Hobbies | Lectura, novel·la i assaigs, música clàssica

L’IMAS ÉS UN GRUPMOLT GENUÍ I ESPECÍFIC I UNAORGANITZACIÓ MOLTIMPORTANT PER ABARCELONA

entrevista

10 IMAS

Quines conclusions ha tret del con-junt de la seva experiència en ges-tió?En primer lloc, que el més importantés que hi hagi un equip directiu quetingui visió final, que sàpiga on val’organització.

I després?Doncs, que hi hagi una renovació delsvalors humanístics, que les personessiguin bones companyes, solidàries,ben organitzades, respectuoses ambl’organització i amb les persones.Això és tan important com boneseines tecnològiques o de comptabili-tat analítica. Potser en els últimsanys hi ha hagut un excés de tecno-cràcia: moltes paraules ressonantsexportades dels Estats Units, perexemple. La gestió, en organitza-cions com la nostra, que tracten ambmalalts, és també el respecte als pro-fessionals, poder parlar, tenir clare-dat i no enganyar la gent. Aquestsvalors humanistes i potser “clàssics”estan guanyant importància.

Com ho aplica en la vida quotidiana?Intento no perdre l’oportunitat deparlar amb la gent, de conèixer el seunom o saber quants anys fa que tre-balla a l’IMAS. A mi m’agrada això ilamento no poder fer-ho més.Aquesta imatge que els directius sónuns senyors que porten corbata iestan a la desena planta de l’Hospitaldel Mar, que estan molt aïllats i parlenun llenguatge estrany que ningú noentén no m’agrada gaire.

Li agrada que les persones el sentinproper?Sé que he d’estar una mica allunyatperquè és una organització molt grani perquè l’estructura directiva ha deser capaç de detectar si hi ha un pro-blema i atendre’l. Però com a mínimvull deixar les portes obertes i tenirun esperit obert: si algú vol parlaramb mi, jo l’atendré amb molt degust. Als directius, ens paguen per-què tinguem cura de les persones, enaquest cas dels malalts i dels qui tre-ballen a l’IMAS.

Què espera de l’IMAS?Jo sóc un barceloní i m’agrada tre-ballar en una de les parts més impor-tants de la ciutat. L’IMAS és un grupmolt genuí i específic i una organit-zació molt important per aBarcelona. Ara entra en una novaetapa, que ha de tenir una planifica-ció almenys a sis, o fins i tot a vuit,anys de vista, que projecti el grup enla primera dècada del mil·lenni. Aixòinclou millorar la nostra posició coma grup sanitari i fer-nos més forts enserveis com l’Institut Geriàtric ol’Institut Psiquiàtric, que s’han demodernitzar i millorar. I, d’altrabanda, posar al dia els nostres hospi-tals amb els avenços de la genòmicai la biomedicina. Compartir la recer-ca i aplicar-la en la pràctica diàriaacabarà de transformar els hospitalsmunicipals. Espero que això conver-teixi l’IMAS en un gran grup hospita-lari, universitari i modern, d’acordamb els nous temps.

QUE HI HAGI UNARENOVACIÓ DELSVALORS HUMANÍSTICS,QUE LES PERSONESSIGUIN BONESCOMPANYES,SOLIDÀRIES, BENORGANITZADES,RESPECTUOSES AMBL’ORGANITZACIÓ I AMBLES PERSONES ÉS TANIMPORTANT COMCOMPTAR AMB BONESEINES

IMAS 11

U na de les notícies més desta-cades del món sanitari delsmesos de novembre i desem-

bre passats va ser el brot de pneumò-nies per legionel·la que es va declarara la ciutat de Barcelona, i que va seratès a l’Hospital del Mar. Segons ensexplica el Dr. J.M. Garcés, presidentdel Comitè d’Infeccions dels Hospitalsde l’IMAS, el mes de novembre es vadisparar un dels circuits establertsper a la detecció d’infeccions al’Hospital del Mar. La legionel·losi ésuna malaltia de declaració obligatò-ria. Quan coincideixen dos o méscasos en un mateix centre, es pot par-lar de brot d’infecció.

Es dispara l’alarmaQuan el Comitè d’Infeccions va detec-tar tres casos que es donaven almateix temps a l’Hospital del Mar, esva posar en marxa el dispositiu d’aler-ta. Es van investigar els casos perveure si la malaltia era intra o extra-hospitalària –és a dir, si s’havia pro-duït dins del centre o venia de l’exte-rior– i es van incloure en l’estudi totes

les altres pneumònies que coincidiena l’hospital, amb mètodes analítics,per comprovar si podien ser degudestambé al mateix organisme. D’aques-ta manera es va descobrir l’extensióde la malaltia, que en el període detemps del brot va arribar a afectarfins a un total de 49 malalts ingres-sats i que tots els casos eren deguts auna malaltia originada fora del cen-tre. Es va considerar que el brot haviaacabat quan van passar més de dotzedies de l’últim cas diagnosticat.

Un bacteri conflictiuLa legionel·la és un bacteri que viu al’aigua i que es vehiculitza per aero-sols d’aigua calenta amb gran càrregabacteriana. És un dels microorganis-mes que la Comissió d’Infeccions del’IMAS considera conflictius i que calvigilar especialment, donada la po-tencial gravetat de la pneumònia queprovoca, especialment en ancians i engeneral pacients immunosuprimits,sobretot amb malalties respiratòriescròniques.

La pneumònia per legionel·la ésuna malaltia que es pot tractar bé jaque hi ha diversos tractaments anti-biòtics eficaços. A més, en totes lespneumònies greus l’antibioteràpiaque s’aplica de forma empírica –abansde conèixer la causa– cobreix tambéaquest bacteri. La mortalitat d’aques-ta malaltia, encara que rebi el tracta-ment adequat, és d’un 3% a un 20%dels casos. En aquest brot, van serdues persones les que van perdre lavida, l’una per la pneumònia i l’altraper un accident vascular cerebral ques’hi podria relacionar.

Recerca del focus d’infeccióD’altra banda, l’Institut Municipal dela Salut va realitzar la investigació alcarrer, analitzant l’àrea d’influènciadel bacteri a partir dels domicilis deles persones malaltes. Finalment elfocus es va localitzar al barri de laBarceloneta, en el quadrant més pro-per al carrer Maquinista i a Catalanade Gas.

Tot i que al principi es va sospitar queel focus podria provenir dels sistemesde ventilació de l’Hotel Arts o del res-taurant del passeig marítim BajaBeach, l’informe final va descartaraquests llocs com els causants delbrot i va situar-lo a les torres de refri-geració de Catalana de Gas.

Previnguts contra la legionel·laL’Hospital del Mar és un dels pocscentres que disposa d’una instal·laciómodèlica pel que fa a la prevenció d’a-questa infecció dels circuits de l’ai-gua, ja que, per consell del Comitèd’Infeccions, l’IMAS va instal·lar unsistema d’eliminació de bacteris enels aqüífers, que consisteix en unionitzador de l’aigua, que funcionavades de feia més d’un any. Aquest tipusd’instal·lació requereix una inversiómínima i té una repercussió immedia-ta en la qualitat dels aqüífers i l’elimi-nació de bacteris com la legionel·la.

A partir d’aquest brot, les autoritatssanitàries han propugnat per llei elcontrol periòdic de les instal·lacionsde ventilació i aire condicionat delsedificis de la ciutat, cosa que ambtota seguretat contribuirà a eliminaren el futur situacions com aquesta.

12 IMAS

Les infeccions a ratllaBrot de legionel·la a la Barceloneta

L’HOSPITAL DEL MAR ÉS UNDELS POCS CENTRES QUEDISPOSA D’UNA INSTAL·LACIÓMODÈLICA PEL QUE FA A LAPREVENCIÓ D’AQUESTAINFECCIÓ

QUAN COINCIDEIXEN DOS OMÉS CASOS DE LEGIONEL·LOSIEN UN MATEIX CENTRE, ES POTPARLAR DE BROT D’INFECCIÓ

La legionel·la deu el seu nomal primer brot que es va

detectar d’aquesta malaltia, ique tingué lloc en una

convenció de legionaris aDetroit (EUA), l’any 1976, en

un hotel.

Un mil·lenni que comença amb molts projectesL’any 2000 s’ha caracteritzat per unimportant augment de les inversionsa l’IMAS. Si els anys 98 i 99 es vanrealitzar inversions per valor de 573 i578 milions respectivament, el 2000va sumar fins a 1.114 milions, la qualcosa representa un increment del192%.

Per partides d’inversió, tant lesobres, instal·lacions i projectes coml’equipament mèdic s’han duplicat,mentre que la partida de mobiliari,informàtica i altres ha restat en valorssimilars als d’anys anteriors.

Construint el futurLes obres, instal·lacions i projecteshan constituït el volum més impor-tant d’inversions per al 2000, amb untotal de 559 milions de pessetes.Aquestes inversions eren cabdals perassolir els reptes que la institució s’hafixat per als primers anys del mil·lennii són només un primer pas del queencara queda per fer per tal demodernitzar tots els centres del’IMAS.

A l’Hospital del Mar es va realitzarla tercera fase de quiròfans, es vanadequar els espais d’urgències, es vamillorar la climatització d’algunes uni-tats d’hospitalització, es van reformari ampliar els vestidors i es van submi-nistrar els equips de ionització de l’ai-gua calenta, una mesura bàsica al’hora d’evitar infeccions intrahospita-làries. A l’UDIMAS, les inversions vanfer que les aules i la biblioteca esrenovessin i ampliessin.

A l’Hospital de l’Esperança es vaincorporar una nova central telefòni-ca digital, es van renovar les capçale-res de diverses unitats d’hospitalitza-

ció i es van efectuar actuacions en elsascensors públics.

Al Centre Geriàtric es va rehabilitarla façana posterior, es van fer refor-mes a la sala d’actes i es van fer obresde millora als ascensors i de reformaal menjador de pacients, amb la ins-tal·lació d’un nou sistema d’avís d’in-fermeria.

A l’Institut Psiquiàtric es va em-prendre la reforma de despatxos i esvan fer diverses actuacions a la salade calderes.

A l’Escola Bonanova les inversionstambé van servir per fer diversesobres de reforma.

Modernitzant elsequipamentsL’any 2000 va ser d’important reno-vació tècnica i tecnològica per al’IMAS. Les inversions en equipa-ments mèdics i de suport han arribata 392 milions de pessetes, xifra quesuposa un increment del 254%. Dinsde les compres realitzades en equipa-ment mèdic es troben, entre altres,un ecodoppler, 4 nous ecògrafs, unbisturí d’argó, un equip mòbil deradiologia quirúrgica, un videocolo-noscopi, un videogastroscopi, unvideoduoenoscopi i un videoproces-sador. També s’ha ampliat a 6 el nom-bre d’electrocardiògrafs, 3 nous respi-

radors, 47 nous monitors, un micros-copi quirúrgic i una cabina de puvate-ràpia.

Entre l’equipament tècnic s’hanincorporat tres noves reveladores, unsistema de microscopia confocal es-pectral, un sistema d’anàlisi per elec-troforesi i un de microdissecció làser,una cambra de congelació i de conser-vació, una reveladora de plaques d’RXi un captador de partícules PM2,5.

Altres inversionsFinalment, en el capítol d’inversionsen mobiliari i informàtica, aquestess’han mantingut en la mitjana delsdos anys anteriors, amb 163 milionsde pessetes. En l’apartat de mobiliari,s’han comprat 106 nous llits, 40 buta-ques multiposicionals, vuit grues,llums de quiròfan, lliteres i mampares,s’han equipat amb armaris els nousvestidors de l’Hospital del Mar i s’handotat de mobiliari les noves aules del’UDIMAS. La informàtica ha suposatuna inversió de 77 milions, que, bàsi-cament, s’han destinat a la compra de187 PC i 182 monitors, 2 ordinadorsportàtils, 39 impressores, un servidorinformàtic, un equip de videoconfe-rència i l’execució del projecte decomunicació per microones que per-met la comunicació de l’Hospital delMar amb la resta de centres.

IMAS 13

Inversions 2000Passem comptes

L’ANY 2000 VA SERD’IMPORTANT RENOVACIÓTÈCNICA I TECNOLÒGICA

0

200

400

600

800

1.000

1.200

Mobiliari, informàticai altres

Obres, instal·lacionsi projectes

Equipamentmèdic

148,3

104,5

320,7

184,5

154

240,2

163

392

559

1998 (573,5) 1999 (578,7) 2000 (1.114)*

* De l’import total de les inversions, 138 milions corresponen a fonts externes de finançament.

(En milions de pessetes)

LES OBRES, INSTAL·LACIONS IPROJECTES HAN CONSTITUÏTEL VOLUM MÉS IMPORTANTD’INVERSIONS, AMB UN TOTALDE 559 MILIONS

14 IMAS

A cabat el primer període d’im-plantació de la carrera pro-fessional del col·lectiu dels

metges i tècnics superiors relacionatsdirectament amb l’assistència, fem unrepàs del que han estat aquests qua-tre anys de disseny i avaluacions ambel director mèdic de l’IMAS, Dr. JordiCarbonell.

Per què feia falta una carrera pro-fessional?La carrera professional dels metgessorgeix per una necessitat d’incenti-var els professionals a fi de reconèi-xer la seva capacitat, qualitat i dedi-cació a la feina que realitzen. Abans,els sistemes de pagament eren molthomogenis, i es reconeixien diferentsgraus i retribucions en relació ambles responsabilitats. Aplicant elmodel de carrera professional nonomés es reconeix això, sinó tambéqualitat, capacitat i dedicació. Es vadissenyar de forma conjunta entreels representants dels metges i la ins-titució, tenint present que es modela-va quin era el tipus de professionalque volíem per al futur de la institu-ció, per tal que fos un model que esti-mulés els professionals en una direc-ció determinada.

Quin és el perfil ideal de metge quevol l’IMAS?El perfil ideal seria un metge quecomplís de forma correcta amb lesseves càrregues de treball (assisten-cial), que fos capaç de treballar enequip i que els seus objectius profes-sionals no fossin només els personalssinó els col·lectius, que fos capaç decol·laborar al progrés del coneixe-ment mèdic (recerca), i que intervin-gués activament en responsabilitatsprofessionals fora de l’hospital.

Així es modela un sistema d’avalua-ció de metges que té en compteaquests quatre aspectes, mitjançant,doncs, avaluacions quantitatives(quantitat de feina realitzada), quali-tatives (com es relaciona amb elsaltres membres de l’equip de treball),

ser capaç de posar sobre la taula uncurriculum vitae acadèmic i de recer-ca suficient i que pugui acreditaraltres activitats professionals extra-hospitalàries.

En quin punt estem actualment?Enguany ja hem acabat el primerperíode, d’implantació, que ha duratquatre anys. Durant aquesta primeraetapa, voluntàriament, tots els met-ges que ho han desitjat han pogutentrar en carrera professional. Cal dirque el 99% dels metges han entrat encarrera professional. Només unaminoria no s’hi ha presentat. Enaquest moment ja ha acabat el perío-de d’inclusió, ja estan qualificats icobrant segons la categoria a la qualhan estat incorporats, ja que la quali-ficació té repercussió directa sobre elsalari. A partir d’ara, són els profes-sionals qui han de demanar que se’lsrevisi el nivell, un cop llegit el conve-ni, si es creu que ja pot passar a untram superior. La carrera professionalno està tancada, sinó que anualmentes va revisant.

Com s’ha fet la incorporació?Es van segmentar els professionalsen quatre anys, de manera que cadaany anava entrant una quota, en pro-porció als anys d’antiguitat. Comptantamb els diners que l’empresa estavadisposada a posar per a aquest con-cepte, es van dividir per saber quinnombre hi podia entrar anualment. Elprimer any van ser les persones quefeia més de 21 anys que eren a la ins-titució, el segon entre 14 i 21, el tercerentre 7 i 14 i el quart menys de 7anys.

Com es fa l’avaluació dels profes-sionals?L’avaluació quantitativa es fa en fun-ció d’un informe quantitatiu realitzatpel responsable de la unitat o servei,amb xifres d’estades, llits, visites, etc.Puntua fins a 30 punts.

L’avaluació qualitativa és una mitja-na entre un informe fet pel responsa-ble del servei o unitat i una enquestadissenyada específicament per ava-luar les actituds del professional, quehan respost anònimament entre tres isis professionals. Puntua fins a 30punts.

L’avaluació acadèmica o de curricu-lum vitae científic es fa mitjançant unbarem ad hoc dissenyat per la comis-sió, que considera publicacions, co-municacions, revistes nacionals iinternacionals, llibres, tesis, etc.Puntua fins a 30 punts.

El quart apartat, els “altres mèrits”,són les activitats professionals extra-hospitalàries. Puntua fins a 10 punts.

Sempre es fa així?Bé, s’ha aplicat de forma peculiar alcol·lectiu de recerca de l’IMIM d’acordamb uns estàndards d’acreditació dis-senyats des de l’institut de recerca ique no tenen en compte l’activitatassistencial, sinó el currículum acadè-mic i de recerca. Una altra peculiaritatés que la carrera s’ha aplicat a tots elstècnics superiors en medicina o enrelació directa amb l’activitat assis-tencial, com ara economistes.

La carrera professional

EL PERFIL IDEAL SERIAUN METGE QUECOMPLÍS AMB LESSEVES CÀRREGUES DETREBALL, QUE FOSCAPAÇ DE TREBALLAREN EQUIP I DECOL·LABORAR ALPROGRÉS DELCONEIXEMENT MÈDIC

Ser metge a l’IMAS (entrevista amb el Dr. Jordi Carbonell, director mèdic de l’IMAS)

IMAS 15

Quins nivells professionals se'ndesprenen, d’aquesta avaluació?Els diferents esglaons de carrera sónuna combinació que es realitza entreels anys d’exercici professional dinsde l’IMAS més els mèrits acreditablesen els diferents sistemes d’avaluació.Aquests quatre aspectes donen lloc ala qualificació en cinc nivells dife-rents: adjunt 1, adjunt 2, consultor 1,consultor 2 i consultor 3, que van demenor a major categoria.

Per a cada esglaó es demanen unspesos diferents per a les diferentscategories d’activitats. Un consultor3, per exemple, ha de tenir molt decurrículum acadèmic (cada cop quees puja de categoria té més pesaquest aspecte).

El càrrec de gestió no té una aplica-ció directa a la carrera però els capsde servei parteixen tots de consultor 1i els caps de secció parteixen com amínim d’adjunt 2.

Ha estat un procés “traumàtic”?En absolut. Cal dir que hi ha hagutmolt poques reclamacions i fona-mentalment han afectat avaluacionsdel currículum acadèmic, molt fàcil-ment respostes, ja que hi ha unbarem publicat al qual ens hem d’a-tenir, que es compleix o no. El pro-cés d’implantació de la carrera pro-fessional al col·lectiu dels metges haestat extraordinàriament participa-tiu i consensuat, començant pel fetque els representants dels profes-sionals a la comissió havien estat

escollits per votació, la qual cosaimplica un alt nivell de confiança departida. Hi ha hagut un compromísmolt gran dels professionals en elprocés tant d’avaluació com de dis-seny, i en els pactes econòmics ambl’empresa.

Què queda per fer en el futur?En tot cas, millorar cada cop més elssistemes d’avaluació, afinar-los persolucionar els possibles problemesque hagin pogut sorgir en els casosparticulars, any rere any, per fer-los-més justos i equànimes.

PROFESSIONALS INCLOSOS A LA CARRERA I NIVELLS ASSOLITS

1998 1999 2000 2001> 21 anys 14-21 anys 7-14 anys <7 anys

No va sol·licitar la inclusió 4 4 0 5

Consultor 3 8 1 5 0

Consultor 2 14 60 1 0

Consultor 1 10 13 79 2

Adjunt 2 8 18 17 61

Adjunt 1 5 2 0 4

Total 49 98 102 70

EL PROCÉSD’IMPLANTACIÓ DE LA CARRERAPROFESSIONAL ALCOL·LECTIU DELSMETGES HA ESTATEXTRAORDINÀRIAMENTPARTICIPATIU ICONSENSUAT

16 IMAS

Vocació de participació i servei

El nou organigrama

E l nou organigrama de l’IMASsorgeix de les necessitats derespondre millor als requeri-

ments de la nova etapa que, coinci-dint amb el nou mil·lenni, emprèn lainstitució. Des d’ara i durant els pro-pers anys, els esforços d’organitzaciói planificació aniran encaminats a har-monitzar de la manera més eficaçpossible els reptes que ens hem fixattant en el camp assistencial com en larecerca i la docència.

Els objectius que es volen assolirsuposen, en paraules de Jordi Varela,gerent de l’IMAS: “la millora de laimplicació dels professionals en lesdecisions, el desplegament de més ser-veis comunitaris, el desenvolupamentdel nou projecte del Parc de RecercaBiomèdica i del projecte docent queens vincularà tant a la UDIMAS com ala Universitat Pompeu Fabra”.

Com es tradueix això a la pràcti-ca? Amb plans propis per a cada

centre i el desplegament d’unitatsde gestió clínica amb major autono-mia. Cada centre disposa del seuorganigrama, però l’equip directiucorporatiu és comú, de forma ques’eviten duplicitats, es vetlla per lacoherència però es preserva el des-plegament dels propis plans, en elsquals s’impliquen els professionalsque hi treballen i coneixen les veri-tables necessitats i peculiaritats delseu entorn.

ORGANIGRAMA CORPORATIU

Consell d’AdministracióPresident

Conseller delegatComissió Executiva

Direcció IMIM

Gerent

Direcció Mèdica

Direcció d’Infermeria

Secretaria Jurídica

Atenció a l’Usuari i Comunicació

Intervenció

Director de Recursos Humans

Director d’Economia, Finances i Logística

DirectorAssistencial

COMITÈ DIRECTIU DE L’IMAS

Consell d’Administració

President J. Cuervo

Vicepresident J. Prat

Consellers R. BelenesJ. GuixJ. RaurichS. DoyO. MoreraF. Álvarez

Comissió Executiva

President R. Belenes

Vocals J. GuixS. DoyF. Álvarez

Comitè de Direcció

Gerent J. Varela

Directius A. BulbenaM. CarasusánJ. CarbonellA. M. CerveraF. FerrerM. FornerE. LlobetR. ManzaneraM. PérezA. Rubio

Secretària M. Ribalta

Interventor A. Estrada

DECÀLEG DE LES LÍNIES GENERALS D’ACTUACIÓ

Aquests objectius no són ideals per a l’IMAS a llarg termini, sinó fites que s’hand’assolir en breu, actuacions reals que requereixen un nou model assistencial i degestió. Aquest model haurà de ser àgil, amb vocació de liderar l’organització comun tot ben cohesionat i que redueixi les cadenes jeràrquiques tot respectant lapersonalitat i especificitats de cadascun dels centres i amb la màxima implicaciódels professionals.

• Assolir els reptes de desenvolupament assistencial, de recerca i docència segonsel pla establert.

• Prioritzar els serveis assistencials que responguin a les necessitats del ciutadà.

• Desplegar la tecnologia i els serveis terciaris d’acord amb les necessitats de laciutat, potenciant la recerca com una de les nostres principals expectatives.

• Ser cada cop més eficients: atendre més i millor els procediments, especialitzar-se, reduir l’estructura d’internament i treballar en estreta col·laboració ambl’assistència primària.

• Potenciar la salut mental i els recursos geriàtrics i sociosanitaris.

• Constituir unitats de gestió clínica i unitats clíniques que treballin ambautonomia amb l’especialització, optimitzant recursos i potenciant l’eficàcia.Parlem de la Clínica Oftalmològica de l’Esperança, l’Institut de Radioteràpia, elPrograma geriàtric i de serveis sociosanitaris o el Programa de salut mental ipsiquiatria.

• Concentrar al màxim els recursos entorn de l’Hospital del Mar per tal d’enfortirl’oferta de serveis a Ciutat Vella i Sant Martí.

• Ser capaços de concentrar sense que suposi cap centralització i serveixi perevitar duplicitats, tot mantenint el paper especialitzat dels centres perifèrics.

• Aconseguir les inversions necessàries dins les possibilitats de la institució.

• Obtenir els resultats econòmics d’explotació més equilibrats possibles.

IMAS 17

L’ accident vascular cerebral ésuna malaltia molt prevalent iuna de les causes més fre-

qüents d’ingrés en un hospital coml’Hospital del Mar i la primera en elServei de Neurologia. Se sap que siels malalts que pateixen un accidentcerebral es tracten d’una forma ràpi-da i amb una sèrie de mesures, s’a-consegueix disminuir la mortalitat iles seqüeles. És per això que cal can-viar la filosofia del tractament del’AVC i modificar l’estructura dels hos-pitals per crear unitats d’ictus que elsatenguin garantint el màxim d’eficà-cia. A l’Hospital del Mar, aquest pro-cés ja s’ha iniciat. Ens ho explica el Dr.Jaume Roquer, responsable de lanova Unitat d’Ictus.

Per què cal muntar una Unitatd’Ictus?D’una banda, perquè hi ha una sèriede mesures generals, com el controlde la febre, l’oxigenació de la sang, laglucèmia, la pressió arterial, que si esmonitoren i es van controlant en lesprimeres fases de l’ictus, l’evoluciódels malalts és millor. De l’altra, hi hala circumstància que hi ha tracta-ments, els fibrinolítics, que tenen unautilitat demostrada en el malalt agut.En un percentatge no gens menys-preable es pot recanalitzar l’artèriaobstruïda en el malalt que ha patit unAVC. A Europa el tractament estàautoritzat per a l’infart de miocardi is’utilitza en l’ictus com a ús “compas-siu”. Però es necessita una autoritza-ció del Ministeri per aplicar aquestamedicació.

Què cal per muntar una unitat comaquesta?S’ha d’aconseguir crear un circuit d’a-tenció a l’ictus i una estructura quepossibiliti que quan el malalt arribisigui diagnosticat i tractat d’una for-ma ràpida i adequada. Es va fer unprojecte amb els aspectes que calmodificar o en els quals cal incidir peraconseguir això: des de l’assistènciaprimària, el 061, etc., per conscienciarque el malalt en què se sospita un AVCsigui ràpidament remès a l’hospital,fins als canvis estructurals a urgèn-cies, com és un neuròleg de guàrdia, ladisponibilitat de 24 h i de forma imme-diata de les imatges del TAC cerebral.

Per què cal anar tan ràpid?Perquè per tal d’aplicar tractamentscom la fibrinolisi necessites que elmalalt iniciï la teràpia abans quetranscorrin 3 hores des del momenten què es va iniciar l’ictus. Els malaltsque compliran aquests requisits seranpocs, però no es poden perdre per co-ses com ara que el neuròleg no hi és,el TAC no està disponible o el labora-tori es retarda. Cal, doncs, un tracta-ment òptim i una gran coordinació.Estem en aquesta línia.

Quin paper té aquí la competènciaamb altres centres?Sense aquesta unitat, perds la possi-bilitat d’oferir un tractament quepodria ser eficaç i també pots perdreel malalt, ja que el servei d’urgènciesdel 061 sap que el pot dur a un altrecentre on sí que li oferiran aquestapossibilitat: Vall d’Hebron, Sant Pau iara s’està muntant al Clínic.

On rau la complexitat de coordinarel projecte d’una unitat d’ictus?La complexitat d’aquesta coordinacióinclou els acords amb diferents serveisque acaben intervenint en el tracta-ment del malalt que ha patit un AVC,com són els serveis de Neurocirurgia,Cardiologia, Cirurgia Vascular, UCI,Farmàcia i tots els contactes que tambécaldrà fer en l’àmbit extrahospitalari.

Encara es considera l’accident cere-bral com una patologia “feixuga”?Voldríem aconseguir una mica elmateix que passa amb l’infart, que lapersona que sent els símptomes d’unAVC pugui identificar-ho, avisi deseguida els serveis d’urgències mèdi-ques, i que aquests serveis l’identifi-quin també com una emergència i elpuguem tractar en el temps adequat. Amés, en el nostre hospital és més fàcilque tot es faci bé que en altres hospi-tals més grans. Es tracta que el TAC esfaci de forma tan immediata com enl’infart es pot fer l’ECG. Que, en defini-tiva, rebi un tractament d’emergència.

La població, com se l’educa?Nosaltres, directament, podem fer pocacosa, com a neuròlegs. La nostrainfluència és més sobre els metges decapçalera, i que ells siguin els qui edu-quin el malalt que pugui tenir més riscde patir aquesta patologia. Per exem-ple, als Estats Units, s’han fet campa-nyes publicitàries molt interessants iil·lustratives, per tal que puguin identifi-car els símptomes d’un ictus i sàpiguenque el que cal fer és anar a un hospital.

I pel que fa al professional sanitari,on cal insistir?Potser és culpa nostra el no aconse-guir que canviï aquesta falsa idea.Segueix essent massa freqüent que hihagi un ictus i estigui “aparcat” en unbox, mentre el personal atén una per-sona que s’ofega o un infart, i hi ha laidea que, en l’ictus, quan ja s’ha esta-blert, ja no passa res. I això és fals. Elfet de posar en marxa aquesta unitatposa en evidència que el pacient, aga-fat com una emergència, es pot trac-tar, i pot anar molt millor.

18 IMAS

Unitat d’IctusL’accident cerebral: una emergència

CAL INICIAR LA TERÀPIAABANS QUE HAGINTRANSCORREGUT 3 HORES DESDEL MOMENT EN QUÈ ES VAINICIAR L’ICTUS

IMAS 19

7 de gener de 2001La investigación y sus nuevos desafíos éticosJordi Camí, director de l’IMIM: “Pretenderque nuestra información biológica quedeanónima es inútil, pero hay que salvaguar-darla”.

9 de febrer de 2001Debate genoma y salud. ¿Beneficio parala mayoría?Josep M. Antó (IMIM): “Me pregunto hastaqué punto los avances en el conocimientodel genoma se traducirán en una mejoríarelevante de la salud de la población”.

4 d’abril de 2001Hospital del Mar: pioneros en eltratamiento de la patología dualAntoni Bulbena, director del programa deSalut Mental de l’IMAS: “En el Hospital delMar somos pioneros en el tratamiento de lapatología dual y en la investigación clínica ygenética de estos enfermos. Incorpora-remos a urgencias un servicio de psiquiatríadía y noche”.

20 d’abril de 2001Prioridad en lista de esperaLos hospitales Vall d’Hebron y de laEsperança ensayarán en pruebas pilotonuevos criterios para dar prioridad a lospacientes en lista de espera.

8 de maig de 2001El IMAS creará un instituto paragestionar la GeriatríaLa eclosión de las necesidades sociosanita-rias se dan en los servicios de urgencias delos hospitales. Varela agregó que el IMAScreará un instituto para gestionar laGeriatría (Jornadas de Geriatría de la Valld’Hebron).

4 de novembre de 2000Quatre de cada mil dones de 50 a 69anys tenen càncer de mamaMontserrat Casamitjana, Programa dedetecció precoç del càncer de mama del’IMAS: “La participació de les dones quecitem és molt alta, en vénen més del 85%”.

28 de febrer de 2001La biomedicina residirà a BarcelonaInformació sobre la construcció del Parc iels avenços de les obres.

18 de setembre de 2000Pla oncològic. Cop al càncer de mamaL’Hospital del Mar ha estat pioner amb unPla pilot de detecció precoç de tumors depit adreçat a dones de Ciutat Vella i SantMartí.

10 de febrer de 2001Navegar pel cosL’Hospital del Mar de Barcelona ha incorpo-rat un sistema informàtic que permet fersimulacions prèvies de les intervencions decol·locació de pròtesis. Un cop al quiròfan,el marge d’error no supera les dècimes demil·límetre.

24 d’abril de 2001Deure de socorsL’IMAS recorda el deure de socors al carrerals seus hospitals i insta el personal a aten-dre les urgències quan sigui possible.

30 de gener de 2001Un nuevo despropósito en materia desalud públicaJosep M. Antó, Jordi Sunyer y M.Kogevinas, (en relació a la crisi de la síndro-me dels Balcans): “La respuesta inicial delas autoridades políticas y militares haresultado contradictoria, confusa, errática ycarente de credibilidad”.

15 de febrer de 2001Dos científicos españoles dibujan elmapa del genoma humanoPor primera vez el genoma humano tieneforma y puede verse en un papel. (…) Esefue el reto que asumieron Roderic Guiró yJosep Francesc Abril, ambos bioinformáti-cos del IMIM.

16 d’octubre de 2000“La osteoporosis masculina es lapariente pobre de la enfermedad”Josep Blanch, Servei de Reumatologia del’Hospital del Mar

9 de novembre de 2000“La vía laparoscópica es apta para laterapia del reflujo esofágico”J.M. Sánchez Ortega, Servei de CirugiaGeneral de l’Hospital del Mar: “El abordajelaparoscópico (...), según los resultados deuna investigación del Hospital del Mar,obtiene resultados parejos a la cirugíaabierta”.

6 de febrer de 2001Las investigaciones no aclaran el papelde la Targa en la osteoporosisVIII Conferencia sobre Retrovirus celebradaen Chicago. Uno de los trabajos presenta-dos, realizado en el Hospital del Mar, enBarcelona, coordinado por HernandoKnobel, ha analizado si la osteopenia estácausada por la propia enfermedad o por eltratamiento antiretroviral.

6 de febrer de 2001“Es necesario un plan de esperas propiopara Barcelona”J. Cuervo, president de l’IMAS: “Es necesarioun plan de reducción de las listas de esperaquirúrgicas específico para Barcelona ciu-dad, igual que el que se ha hecho para des-congestionar las urgencias y emergencias”.

7 de febrer de 2001Abuso de los antibióticos en infeccionesrespiratoriasEntrevista al Dr. Drobnic, que expone elestudio realizado en el Hospital del Mar. El90% de las infecciones víricas en vías altasremite espontáneamente, el abuso de anti-bióticos se debe al desconocimiento de laenfermedad infecciosa.

7 de febrer de 2001Gestión clínica también en el IMASbarcelonés. Cuatro experiencias piloto enlos centros municipalesR. Belenes, conseller delegat de l’IMAS i J.Varela, gerent de l’IMASLa gestión clínica se va abriendo paso porlos centros sanitarios españoles. Esta vez letoca el turno a los del IMAS, que comenzaráa otorgar autonomía de gestión a sus médi-cos con cuatro experiencias piloto en oftal-mología, radioterapia, salud mental y socio-sanitario.

8 de febrer de 2001Barcelona intenta no perder el tren de labiomedicina con dos macroproyectosJ. Cuervo, president de l’IMAS: “Todo estepotencial científico y docente unido alHospital del Mar permitirá desarrollar siner-gias entre la investigación básica y la clínicaque harán del Parque un centro muy com-petitivo”.

Abril 2001El sistema talamocortical se encuentraalterado en las personas con autismo.El tálamo parece ser la base biológica deltrastorno del desarrollo. Así lo ha demos-trado un estudio del Hospital del Mar, coor-dinado por José Antonio Muñoz Yunta.

Abril 2001Detección precoz del càncer de mamaLos sistemas de detección precoz son cadavez más útiles para frenar la enfermedad. ElIMAS promueve desde hace cuatro años unprograma de detección precoz. Los últimosdatos señalan que 25.000 mujeres se hicie-ron una mamografía a través del plan.

Han parlat de nosaltres...

L’IMAS,un grup sanitari

al servei de la ciutat

C S B Consorci Sanitari de Barcelona

IMAS

Institut Municipald’Assistència Sanitària

Edifici Hospital del MarPg. Marítim, 25-29

08003 BarcelonaTel. 93 248 30 00