Buscant i generant coneixement

de la cerca i gestió de la bibliografia a saber com i on publicar

Marcos Antonio Catalán Vega catalanvega@gmail.com

Introducció (1/2)

Tant la investigació com la pràctica diària suposen reptes que requereixen una constant actualització professional.

Part d’aquesta actualització es realitza amb la lectura i assimilació de literatura científica de tota mena.

Poder trobar aquesta literatura amb rapidessa i seguretat és capdal.

Introducció (2/2)

Els descobriments o teoríes científiques no es poden considerar assentats fins que no es troben a disposició de la comunitat investigadora.

Conèixer com donar major impacte i visibilitat als nostres resultats és de vital importància.

Objectius (1/2)

1. Conèixer la diversitat i fiabilitat de les fonts d’informació disponibles a Internet.

3. Conèixer i identificar la font d’informació més adecuada en funció de les necessitats informatives.

5. Adquirir tècniques de millora en les estratègies de cerca: truncaments, àlgebra de boole, ús dels descriptors, etc.

Objectius (2/2)

1. Aprofitar les diferents possibilitats de cerca que ofereixen les bases de dades.

3. Conèixer tècniques per al maneig de bibliografia a través de softwares específics.

5. Identificar mètodes per augmentar la visibilitat i l’impacte de la literatura generada.

Sessió 1

La cerca d’informació

Competència informacional

El volum d’informació disponible és abrumador.Ser competent informacionalment parlant implica desenvolupar destreses i tècniques amb l’ànim de resoldre tota necessitat informativa: plantejar les preguntes adequades, recuperar els documents necessaris, avaluar-los i el·laborar una resposta.

Estat de la qüestió

En alguns casos, els continguts disponibles a internet provenen de fonts poc fiables o rigoroses.

Actualment, no hi ha consens entre els diferents instruments d'avaluació de la qualitat, sobretot pel que fa a la seva efectivitat.

Fixar-se en…

Algunes de les eines més utilitzades en l'àmbit sanitari són els codis de conducta, les guies d'usuaris o els instruments de certificació i d'acreditació. Tanmateix, els especialistes no són capaços de determinar quines són les més efectives.

La cerca d’informació

Buscar informació no és una ciència exacta.No hi ha un únic mètode per trobar un conjunt de resultats adequats ni trucs que facin millorar de la nit al dia la nostra tècnica.Una bona tècnica s’aconsegueix, sobretot, amb la pràctica.

Abans de començar a fer les cerques

És important tenir present diversos aspectes:• El perquè busquem (per investigar, per

confeccionar un pla de cuidatge, etc.).• El nivell de coneixement previ de la matèria:

principals conceptes a cercar.• El nivell de profunditat al que es vol arribar: la

resposta que esperem i el tipus de material a recuperar.

Perquè es busca: com valorar la informació (1)

Es fonamental seleccionar les fonts i analitzar tots els resultats, ja que no tot el recuperat serà de qualitat o d’interès. També cal remarcar que no tots els recursos serveixen per a tot.

Uns criteris a seguir poden ser:• El prestigi o la fiabilitat dels autors o els editors

(ja ho hem vist!).• Si el contingut s’ajusta a les necessitats.• L’estil Intentar no utilitzar documents amb un

llenguatge o estructura massa complicades per un treball general o massa simples per un treball especialitzat.

Perquè es busca: com valorar la informació (2)

Més criteris a seguir:• L’objectivitat, valorant si s’exposen fets i dades o

només s’expressen opinions. També si s’exclou altra informació rellevant, o no.

• La inclusió de recursos (bibliografia, gràfics, etc.).• Idioma!

Coneixement previ del tema

Si es coneix poc del tema, és necessari fer un primer apropament utilitzant material de referència o de consulta (enciclopèdies, diccionaris, obres generalistes, etc.) Això permet, com a mínim, fer-se amb la terminologia bàsica.

Una font molt general pot no ser apropiada per un treball d’investigació i viceversa.

Profunditat desitjada

S’ha de tenir present:• Utilitzar conceptes adequats a la cerca, no gaire

genèrics, per evitar un excés d’informació A més precisió, menys resultats no desitjats.

• Utilitzar eines de consulta (operadors, límits, filtres, etc.)

• Preseleccionar les respostes pertinents Es pot intentar millorar l’estratègia de cerca en funció de la informació reportada en aquests registres (“query by example”).

• Tornar a fer la cerca si no s’ha obtingut el que es desitjava!

Què hem de saber?

Evidentment, coneixerem l’adequació de les fonts a mesura que les anem treballant.

Per altra banda, tot i que sembla un contrasentit, hem d’arribar a saber que hem de trobar fins i tot abans de començar a buscar.

Entre el soroll i el silenci (1/2)

El soroll informatiu es refereix a aquell conjunt de documents que es recuperen en una cerca i que no responen a la nostra necessitat d’informació.El silenci, per la seva banda, es refereix a aquell conjunt de documents que no recuperem en una cerca i que sí responen a la nostra necessitat d’informació.

Entre el soroll i el silenci (2/2)

S’ha de fer la quadratura del cercle, doncs.

El llenguatge natural (1/3)

A l’hora d’interrogar una base de dades, podem utilitzar “el llenguatge natural” (anomenat així per resultar-nos més pròxim) utilitzant el nostre propi vocabulari.Tot i això, si desitjem fer una bona cerca, haurem d’incloure sinònims o conceptes propers per recuperar resultats satisfactoris.

El llenguatge natural (2/3)

El llenguatge natural (3/3)

Pràctica: buscar facultats de medicina de tot el món a google.

facultat medicinafacultad medicinafaculty medicinemedical school…

Truncaments (1/3)

No és necessari escriure tot el concepte a l’hora de fer una cerca. Podem fer servir truncaments que ens permetran, per exemple, incloure formes del singular i del plural, i també paraules de grafia similar. Exemple: pharmac* = pharmaceutical + pharmacy + …

Truncaments (2/3)

Truncaments (3/3)

Pràctica: buscar informació a google sobre les recomanacions en l’aplicació de la vacuna del rotavirus a Espanya.

rota*rotavirusrotatecrotateq…

Cometes (1/3)

Utilitzant les cometes obliguem a la base de dades a buscar el concepte tal i com l’hem introduït. Exemple: hand surgery = hand surgery + surgery of the hand + …Exemple: “hand surgery” = hand surgery

Cometes (2/3)

Cometes (3/3)

Pràctica: buscar informació a google sobre la secrecció tubular.

secrección tubular (més de 57000 resultats)“secrección tubular” (menys de 12000 resultats)…

Paraules clau (1/2)

Una forma més adequada per sintetitzar i expressar correctament el que estem buscant és no utilitzar el nostre propi vocabulari, sino aquelles paraules que han utilitzat els mateixos autors dels documents que volem recuperar per descriure el contingut de la seva producció.

Paraules clau (2/2)

Descriptors (1/3)

El problema és que les paraules clau poden ser utilitzades o no pels responsables de les bases de dades a l’hora de descriure els documents.Les bases de dades utilitzen descriptors amb l’objectiu d’unificar els conceptes que els autors utilitzen per descriure els seus propis articles per tal d’evitar que els usuaris hagin de buscar diferents sinònims d’un mateix concepte.

Descriptors (2/3)

Descriptors (3/3)

Pràctica: buscar informació a pubmed sobre fibrilació auricular.

En PubMed, el térme ‘atrial fibrillation’ s’utiliza en l’indexació per nomenar i unificar: ‘Atrial Fibrillations’, ‘Fibrillation, Atrial’, ‘Fibrillations, Atrial’, ‘Auricular Fibrillation’, ‘Auricular Fibrillations’, ‘Fibrillation, Auricular’ y ‘Fibrillations, Auricular’.

Àlgebra de boole (1/6)

És possible que al fer una cerca necessitem combinar dos o més conceptes.Les bases de dades permeten realitzar aquestes combinacions a través de l’anomenada àlgebra de boole.L’àlgebra de boole són estructures que capturen l’essència de les operacions lògiques I, O i NO.

Àlgebra de boole (2/6)

AND (I) recupera aquells documents que tracten tots dos conceptes.

Àlgebra de boole (3/6)

OR (O) recupera aquells documents que tracten tots dos conceptes o algún dels dos.

Àlgebra de boole (4/6)

NOT (NO) recupera aquells documents que tracten el primer tema, però no el segón.

Àlgebra de boole (5/6)

Pràctica: buscar informació a pubmed sobre l’efecte del ranolazine en l’angina de pit.

En PubMed, una cerca possible (tot i que molt simple seria): ranolazine AND “angina pectoris”

Àlgebra de boole (6/6)

Pràctica: buscar informació a pubmed sobre la diabetes en pacients no obesos.

En PubMed, una cerca possible (tot i que molt simple seria): diabetes NOT obesity

Conclusió

Avui hem après diverses tècniques de cerca que podem utilitzar en moltes bases de dades: existència del llenguatge controlat, truncaments, cometes, àlgebra de boole, etc.

Sessió 2

PubMed

Introducció

PubMed és una base de dades gestionada per la National Library of Medicine (EUA) que inclou més de 14 millions de referències d’àmbit biomèdic a partir dels anys 50.

Cerques bàsiques

• Com cercar una frase o un terme compost (http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/subject/subject.html)

• Ús d’operadors booleans (http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/autsub/author_and_subject.html)

• Limits (http://www.youtube.com/watch?v=WHKRTcGFQ2k)

Utilitats de la base de dades (1/2)

• Single citation matcher: buscant referències d’una revista concreta(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/scm/scmissue.html)

• Opcions de visualització de resultats (http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/results/display.html)

Utilitats de la base de dades (2/2)

• Cerca de revistes, per saber si està indexada una revista concreta:(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/journal/journal.html)

• My NCBI: guardant cerques i creant alertes de resultats(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/myncbi/saving_searches.html)

PubMed: MeSH (1/3)

Medical Subject Headings és el nom del vocabulari terminològic controlat amb més difusió dins el nostre àmbit.

L’utilitzen diverses bases de dades: PubMed, Cochrane Library +, etc.

Conté més de 25000 conceptes, definits com a descriptors, la majoria dels quals venen acompanyats per una breu descripció o definició, enllaços als descriptors relacionats i una llista de sinònims.

PubMed: MeSH (2/3)

Els descriptors s’organitzen de forma jeràrquica, i un mateix descriptor pot aparèixer en diverses “branques” de l’arbre jeràrquic.

Un descriptor pot venir acompanyat de diversos subencapçalaments, que es poden fer servir per enfocar millor la cerca.

Tanmateix, en una mateixa cerca es pot combinar l’ús de diversos descriptors.

Està traduït! DeCS (http://decs.bvs.br/E/homepagee.htm)

PubMed: MeSH (3/3)

• Cercar dins el MeSH (http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/mesh/searching/mesh1.html)

• Fer cerques complexes utilitzant el MeSH(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/mesh/combining/mesh2.html)

• Subencapçalaments (http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/mesh/subheadings/mesh3.html)

Activitats

1.- Quines revistes d’anestesiologia indexa PubMed?

2.- Microbiologia en l’enfermetat de Cushing.

3.- Efectes adversos de la dexmedetomidina en infants.

4.- Ús del propofol en cirurgia cardiaca.

5.- Remifentanil en cesàrees en pacients amb cardiomiopaties.

6.- L’etomidata pot causar hiperglicemia?

Conclusió

Avui hem vist diverses utilitats de PubMed, sobretot la cerca per descriptors. També sabem com visualitzar els resultats de diverses maneres i “limitar” la cerca.

Sessió 3

ISI Web of Knowledge

Introducció

ISI WOK és la interfície de consulta en web de l’empresa ISI Thompson, on es buiden més de 16000 revistes, llibres, patents, estructures químiques i ponències internacionals (molt limitades al món anglosaxó), en tots els camps del coneixement.

Entorn

Integra en un sol entorn bases de dades i diferents eines de consulta, amb el problema de que no utilitza un vocabulari controlat en l’indexació i, per tant, s’han de fer les consultes amb l’ús de sinònims i utilitzant l’operador booleà OR.Per problemes econòmics, a Espanya fa uns messos que no podem gaudir de la versió completa.

Cerca conjunta (1/4)

Totes les bases de dades recollides dins l’ISI Web of Knowledge es poden utilitzar individual o conjuntament.

Cerca conjunta (2/4)

Si ens decidim per una consulta individual, els principals camps de cerca que es troben són:• TOPIC: Cerca en els camps de títol, abstract i paraula clau.• AUTHOR (d’una obra, citat en altres obres o l’autor com a matèria)• SOURCE TITLE: Títol del recurs on apareix la referència bibliogràfica (per exemple, títol de la revista)• ADDRESS (institucional o geogràfic)

Cerca conjunta (3/4)

No existeix un vocabulari controlat. Per tant, s’han d’utilitzar sinònims (per exemple: internet OR www OR world wide web)Els noms i cognoms compostos han estat fusionats des de 1972 fins al 1997 (exemple: de la fuente g* OR delafuente g*)

Cerca conjunta (4/4)

El segon cognom es considerat el primer per la visió anglosaxona (exemple: Lilian Santiago Chacón Chacón, Lilian Santiago)És útil truncar després de la inicial del nom (exemple: Segura f*)

Web of Science

Recurs que dóna accés a cites bibliogràfiques de més de 8000 publicacions internacionals de l’àmbit de les ciències, les arts i les humanitats.Conté informació sobre reaccions químiques, estructures i components orgànics.D’algunes bases de dades només és disposa llicència fins al 2009.

Journal Citation Reports (1/3)

Recurs que s’utilitza principalment per avaluar de forma crítica més de 7000 publicacions d’arreu del món; doncs permet conèixer l’impacte i la influència d’una publicació sobre la comunitat investigadora.Disposa de dues seccions: ciència i tecnologia, i ciències socials, on es pot cercar per tema, el títol de la revista o el seu ISSN.

Journal Citation Reports (2/3)

De cada revista es pot conèixer les seves dades editorials (editor, idioma, ISSN, etc.) i bibliomètriques (factor d’impacte, vida mitja, índex d’immediatesa, índex d’influència, etc.)

Journal Citation Reports (3/3)

Pràctica: conèixer quines revistes pertànyen a l’àrea de farmacologia, i quines són del 1er quartil.

Pràctica: hi ha alguna revista de cardiologia espanyola indexada?

Índex de citació (1/2)

A més de consultar el factor d’impacte de les revistes, també s’acostuma a estudiar l’índex de citació dels articles. Aquesta dada permet saber quantes vegades i qui ha citat un article del nostre interès.Això es pot fer a “Web of Science” dins la pestanya “cited reference search”.

Índex de citació (2/2)

Abood GJ, Davis KA, Esposito TJ, Luchette FA, Gamelli RL. “Comparison of routine chest radiograph versus clinician judgment to determine adequate central line placement in critically ill patients”. JOURNAL OF TRAUMA-INJURY INFECTION AND CRITICAL CARE 2007; 63(1): 50-6.

Activitats

1.- Quina és la revista de l’àrea de medicina general i interna que més cites ha rebut al 2010?

2.- Quines revistes són del primer quartil de l’àrea de les neurociències?

2.- Quantes cites ha rebut l’article “Continuous preperitoneal infusion of ropivacaine provides effective analgesia and accelerates recovery after colorectal surgery - A randomized, double-blind, placebo-controlled study” (Anesthesiology 2007; 107(3): 461-68)?

Conclusió

Sabem buscar el factor d’impacte d’una revista i podem saber qui ens ha citat un treball.

Sessió 4

Gestió de bibliografies i metodologia per augmentar l’impacte i la visibilitat de la

producció

Les revistes científiques (1/2)

Les revistes científiques són el medi de comunicació i difusió científic per excel·lència, a més de resultar l’espai per demostrar l’autoria d’un descobriment.

Les revistes científiques (2/2)

La forma més elemental de reconeixement és la publicació en revistes acadèmiques de prestigi. Habitualment, es considera que un treball científic té més o menys “valor” en funció de la revista on ha estat publicat.

Ser citat per altres autors és un reconeixement a la pròpia feina.

Publico, llavors existeixo

La ciència és una activitat social, tant en l’avaluació com en la utilització A més ús, més valor.

Així doncs, s’ha de saber comunicar de forma clara, precisa i documentada.

Avaluant la pròpia producció (1/2)

Es necessari avançar-se a les possibles crítiques que puguin plantejar els editors i referees:

•Demanant una lectura crítica a companys experts,•Utilitzant les mateixes eines d’avaluació que els revisors:

http://adc.bmj.com/ifora/revchecklist.pdfhttp:// resources.bmj.com/bmj/reviewers/peer-reviewers-guidance

Avaluant la pròpia producció (2/2)

També ens podem fer preguntes sobre l’article:

•S’han seguit les indicacions formals?•Respon el títol al contingut de l’article?•La revisió teòrica i el marc conceptual, estan desenvolupats amb suficient detall?•S’han citat als autors i antecedents més rellevants?•S’han explicitat els objectius del treball?•S’han comentat les limitacions de l’estudi? ...

Algú em pot ajudar?

Escriure de forma clara i precisa no és fàcil, però la tecnologia, almenys, ens permet fer-ho de forma documentada a través dels gestors bibliogràfics.

Què és un gestor bibliogràfic?

És una aplicació que ens permet recopilar informació bibliogràfica i que ens possibilita utilitzar-la a l’hora d’escriure.

Hi ha molts! Un d’ells és

Forma part del “paquet” ISI Web of Knowledge.

Què fa MyEndNoteWeb? (vídeos 1-7)

Recopila informació•Manualment.•Important referències de resultats de cerques gravats.•Connectant-se a bases de dades.

Organitza informació•Creant grups.•Eliminant duplicats.

Inclou informació•Creant bibliografies.•Inserint cites bibliogràfiques mentre que escrivim.

Coses a saber abans d’entrar a millorar l’impacte i la visibilitat

El mèrit d’un treball és una qüestió subjectiva i depen de l’apreciació del mateix per part d’experts.

L’impacte i la visibilitat d’un treball són mesures objectives, que es poden cal·lcular a través de determinats indicadors bibliomètrics.

El factor d’impacte (1/2)

Indicador anual que medeix el grau en que una revista és citada a curt plaç.

Items citables publicats Items citables publicats al 2007 i 2008al 2007 i 2008

factor factor d’impacte (2009) =d’impacte (2009) =

Cites en 2009 a documents Cites en 2009 a documents publicats al 2007 i 2008publicats al 2007 i 2008

El factor d’impacte (2/2)

Tradicionalment, l’ús del factor d’impacte té relació amb l’avaluació acadèmica.

Es defensa que aquest indicador reflexa el prestigi, visibilitat i influència d’una revista científica dins la comunitat acadèmica.

Perquè la revista on publico no té factor d’impacte? (1/2)

L’Institut for Scientific Information no disposa dels recursos necessaris per indexar totes les revistes (només ho fa d’un 5 o 10%)

Perquè la revista on publico no té factor d’impacte? (2/2)

La indexació de les revistes depen de factors com el cumpliment dels plaços de publicació, la rellevància del contingut, la composició i mèrit científic del comitè editorial, el procès d’avaluació dels originals, etc.

Altres indicadors

Índex h: Balanç entre el número de publicacions i les cites a aquestes.

Índex de citació: Número de citacions rebudes per un document.

Quartil d’una revista: Mesura de posició d’una revista respecte a la resta del mateix contexte en funció del factor d’impacte (no totes les àrees tenen el mateix factor d’impacte).

Publish or perish (1/3)

Avui en dia, publicar, més que un medi per donar a conèixer resultats, és casi un fi en sí mateix.

La ciència s’ha tornat una professió més, amb els seus mecanismes de competència i promoció.

Publish or perish (2/3)

Sempre ha estat més fàcil avaluar i mesurar la quantitat de contribucions que la seva qualitat.

Això ha portat a la tendència de publicar quasi qualsevol cosa per tots els mitjans possibles.

Publish or perish (3/3)

La mitjana d’autors signants ha anat pujant de forma contínua des de fa dècades.Només per la complexitat del treball científic? Té alguna cosa a veure la tendència a incloure tots els membres d’un equip, hagin participat o no?

S’ha notat un increment notable de publicació de “duplicats” (el mateix treball en dos o més revistes diferents) Base de dades de duplicats: http://spore.swmed.edu/dejavu/

Exemples (1/2)

Exemples (2/2)

He escrit i he publicat, però… em veu algú? (1/2)

Difondre els treballs, un cop publicats, no és negatiu. De fet, és una obligació de qualsevol persona dedicada a la tasca de crear coneixement.

He escrit i he publicat, però… em veu algú? (2/2)

A més d’incloure la pròpia producció en reculls institucionals (memòria científica, repositori institucional, etc.) podem difondre la nostra investigació...

•Tenint el nostre currículum a la xarxa, consultable per tothom.•A través de la signatura de correu electrònic.

Què es pot fer? (1/10)

S’ha de publicar en anglès: així el nostre original tindrà un públic potencial més gran. A més públic potencial, més possibilitat de ser citat i, desgraciadament, més visibilitat.

Què es pot fer? (2/10)

S’ha de publicar en revistes indexades en la major quantitat de bases de dades possibles: publicar un article en una revista no indexada com a mínim a PubMed farà que el nostre article NO existeixi per a la comunitat científica.

Què es pot fer? (3/10)

S’han de redactar uns títols, resums i paraules clau adequats, que animim al possible lector a continuar o que, com a mínim, li permetin saber ràpidament si el nostre article pot interessar-li o no.

Què es pot fer? (4/10)

S’ha de saber distingir-se amb una “signatura científica” pròpia i unívoca, que ens identifiqui perfectament dins la comunitat investigadora.http://www.accesowok.fecyt.es/normalizacion_nombre_autor.pdf

Què es pot fer? (5/10)

A més, s’ha d’identificar correctament el centre de treball propi.

Exemples (1/2)

Exemples (2/2)

Què es pot fer? (6/10)

S’ha de col·laborar. Sumar idees sempre farà que la qualitat de la nostra publicació sigui més alta.

Què es pot fer? (7/10)

S’han d’incloure les publicacions (si és possible, a texte complet) dins repositoris o informes institucionals, que facilitaràn la indexació dels nostres treballs dins el gran buscadors d’internet (Google Scholar, etc.)

Què es pot fer? (8/10)

S’ha de crear una base de dades de contactes “científics” als que enviar el nostre treball (un cop publicat) o notícia del mateix per tal de que ho llegeixin, i si és possible, per que ho citin.

Què es pot fer? (9/10)

S’ha de contemplar l’opció de publicar en revistes open-acces o pay-per-publish. Aquest tipus de publicacions, habitualment, són d’accés gratuït per al lector i, per tant, tenen major visibilitat.Tot i que es pugui pensar el contrari aquestes revistes tenen factor d’impacte (per exemple: PLoS Medicine va tenir al 2006 13,750 punts i pertany al primer quartil de l’àrea “Medicine, General & Internal”); i, evidentement, tots els articles pasen peer-review. La llista és llarga:PLoS Medicine, Journal of Clinical Investigation, British Medical Journal, BMC Cancer, etc. TOTES són revistes gratuïtes per al lector.

Què es pot fer? (10/10)

Utilitzar el web social (bibliografia recomenada a wikipèdia, etc.)

Què fa MyEndNoteWeb? (vídeo 8)

Gestiona informació, posant el meu currículum a la xarxa.

Quin ResearcherID tens? El poses a la teva signatura?

Puc treballar amb companys? Més val acompanyat que sol

Col·laborar és bàsic en ciència.

Aprofitar les eines disponibles fa la feina més fàcil i més ràpida.

Què fa MyEndNoteWeb? (vídeo 9)

Organitza informació en forma de grups i els permet compartir.

Així facilita:•Treballar en grup.•Intercanviar coneixement.•Col·laborar!

Activitat (1/2)

0.- Donar-se d’alta a Endnote Web.

1.- Cercar en Web of Science articles sobre anestesiologia pediàtrica2.- Guardar les 10 primeres referències en Endnote web (save to endnote web)3.- Crear una nova carpeta per gravar les referències (organize) 4.- Compartir la carpeta amb altre usuari (manage sharing)5.- Crear una bibliografia de les referències incloses a la carpeta i fer una visualització (format)

Activitat (2/2)

1.- Accedir a “ISI Web of Knowledge”.2.- Escollir la base de datos “Web of Science”3.- Buscar por el camp “author”.4.- Refinar els resultats per autor, institució, etc. 5.- Pulsar “Create Citation Report”.

La pàgina de resultats mostra els registres totals, les cites rebudes totals, la mitjana de cites per article i l’índex h.

Conclusió

Avui hem vist com és molt útil utilitzar el gestors bibliogràfics, que a més poden ser eines per gestionar la visibilitat de la nostra pròpia producció i per col·laborar amb altres companys o investigadors.

Conclusió final (1/3)

1. Coneixem la diversitat i fiabilitat de les diverses fonts d’informació disponibles a Internet.

2. Sabem identificar la font d’informació més adecuada en funció de les necessitats informatives.

Conclusió final (2/3)

3. Disposem de tècniques de millora en les estratègies de cerca: truncaments, àlgebra de boole, ús dels descriptors, etc. per aprofitar les diferents possibilitats de cerca que ofereixen les bases de dades.

4. Coneixem tècniques per el maneig de bibliografia a través de softwares específics.

Conclusió final (3/3)

5. Sabem mètodes per augmentar la visibilitat i l’impacte de la literatura generada.

Gràcies per tot!

catalanvega@gmail.com

http://es.linkedin.com/in/marcoscatalan

http://prezi.com/user/catalanvega

http://www.researcherid.com/rid/C-2674-2008