BREU GRAMÀTICA  I VOCABULARI  D’INTERLINGUA

Gramà t ica

L’article determinat és le per a tots els gèneres (masculí, femení i neutre) i nombres (singular i plural). L’article indeterminat és un per a tots els gèneres: le patre, le matre, le hotel, le ideas, un infante (= infant, nen, nin, xiquet), un femina (= dona), un television. Les preposicions a i de més l’article determinat esdevenen al i del: ille: ille pensa al ideas del professor.(En aquest resum hom ha utilitzat la lletra cursiva per als mots en interlingua; la lletra en negreta només és per a diferenciar millor gràficament en alguns casos).

Els substantius acabats en vocal (a, e, i, o, u, y) formen el plural per addició de ­s, i els substantius acabats en consonant formen el plural per addició de ­es: le lingua ­ le linguas; un nation ­ multe nationes

L’adjectiu és invariable (és a dir, no hi ha concordança amb el substantiu o el pronom) i pot trobar­se davant o darrere del substantiu: bon die, le bon infantes, un grande hotel, le catalan esse un lingua romanic, german e  nederlandese esse linguas germanic.

L’adverbi es forma per l’addició de ­mente (­amente darrere una ­c final) a l’adjectiu: un belle edition ­  bellemente editate; un impossibilitate physic ­ physicamente impossibile. El comparatiu de superioritat dels adjectius i adverbis es forma amb plus i el superlatiu amb le plus, i els graus d’inferioritat amb minus  i le  minus: forte ­ plus forte ­ le plus forte; New York essse un del plus grande citates del mundo; Barcelona esse  minus grande que London; Espania esse minus extense que Francia, ma Portugal esse le minus extense del  tres.

El verb té solament set formes diferents (la forma bàsica més les sis terminacions: (­, ­va, ­ra, ­rea, ­r, ­nte, ­te):

­r infinitiu parlar vider audir­ present i imperatiu parla vide audi­va passat (pretèrits perfet i imperfet) parlava videva audiva­ra futur parlara videra audira­rea condicional parlarea viderea audirea­nte participi present parlante vidente audiente­te participi passat parlate vidite audite

En aquest resum hem subratllat la vocal tònica en casos que al principi podrien oferir dubtes.Hi ha tres infinitius (­ar, ­er, ­ir), i cada verb es conjuga com a la taula, excepte que alguns verbs en ­er 

tenen un participi present en ­iente com els verbs en ­ir. El gerundi no existeix com a forma especial; s’utilitza en tots els casos el participi present.

Aquesta única forma del verb s’utilitza per a totes les persones del singular (io, tu, ille, illo, on) i del plural (nos, vos, illes, illas, illos). El pronom s’omet solament en l’imperatiu i en certes expressions impersonals. Els verbs esser, haber i vader, a més de la forma normal, tenen a vegades un present simplificat: es, ha, va.

La terminació del futur i la del condicional són accentuades fonèticament (però no porten accent gràfic; aquí les subratllem per a facilitar­ne la lectura correcta): parlara, parlarea. Una forma de futur alternativa és la formada per va més l’infinitiu: nos va parlar.

El pretèrit perfet compost i el pretèrit plusquamperfet són formats per ha o resp. habeva més el participi passat: io ha parlate, illes habeva parlate.

El passat és la forma normal per a la narració d’accions passades sense precisar­ne l’aspecte de duració o d’acabament; és a dir, per al pretèrit imperfet i el pretèrit perfet catalans existeix en interlingua, com en d’altres llengües, solament una forma comuna; la diferenciació té lloc en el context. El passat és també una forma alternativa al pretèrit perfet compost. 

El subjuntiu no existeix, excepte per al verb esser, la forma subjuntiva del qual és sia, que també és la forma normal de l’imperatiu d’esser.

A més de les formes regulars (de conjugació més fàcil), el verb esser té formes alternatives: el present plural pot ésser son, el futur sera, i el passat (pretèrit perfet simple/imperfet) era.

La pronunciació en general és «clàssica»: les vocals, com en castellà, italià; c davant de e, i com «s» de «sabata» o «ts» de «tsar», «potser» , en altres casos com «k»; th com «t»; ph com «f»; z com z o s sonora del 

1

català «zero», «rosa»; ch com «k» o «tx» segons sigui la pronunciació internacional més difosa; g com la «g» de «gat» o la «gu» de «guerra». 

L’accentuació tònica és la predominant en les llengües romàniques, l’accent tònic recau sovint sobre la vocal davant de l’última consonant. L’accent gràfic no existeix en interlingua.

2

Vocabulari interlingua­català i català­interlingua

/ alto / in = in alto[   ] al[i]cun = alcun o alicun<   > aquests parèntesis contenen explicacionssubst. substantiuadj. adjectiuadv. adverbi, separa sinònims o les formes masculina i

femenina i/o singular i plural; separa accepcions diferentsm. substantiu masculíf. substantiu femení

Interlingua­català

ab de, des deaccender encendread aadjutar ajudarager actuaral[i]cun algun, ­aal[i]cuno algúal[i]quando una vegada, alguna vegadaal[i]quanto una mica, un pocalicubi en algun lloc alique quelcom, alguna cosaalora llavorsalsi tambéalte alt, ­aaltere un altre, una altraalto / in dalt, cap a daltamar amar, estimarambiente ambientAmerica Amèricaamerican <adj.> americà, americanaamericano, ­a <subst.> americà, americanaamic <adj. > amic, amigaamico, ­a <subst. > amic, amigaan < indica inici de pregunta > ¿, ¿és queancora encaraAndorra Andorraandorran <adj.> andorrà, ­anaandorrano, ­a <subst.> andorrà, ­anaAnglaterra Anglaterraanglese < adj., subst.> anglès, ­esaanno anyanque tambéante abans deantea abansaperir obrirapparer aparèixerappellar dir­seappertiner pertànyerapportar portar

3

apprender aprendreapud [a] prop de, al costat dearder cremararrivar arribarascoltar escoltarassatis bastantassecurar assegurarassi aixíattender esperarattinger arribarattraher atraureaudir oiraugmentar augmentarAustria  Àustriaaustriac austríac, ­a <adj.>austriaco, ­a  austríac, ­a <subst.>avante  abans deBaleares Balearsbalearic <adj.> balearbalearico, ­a <subst.> balearbasse baix, ­abasso / in baix, cap a baixbastante bastantbatter batrebelle <adj.> bell, ­a, bonic, ­a, formós, ­osaben bében que bé quebesonio necessitatbiber beurebillet bitlletbon bo, bon, ­abrachio braç <cf. braquial>Brasil Brasilbrasilian <adj.> brasiler, ­abrasiliano, ­a <subst.> brasiler, ­abreve breucader caurecalide calent, ­acambiar canviarcamera cambra, habitaciócampo campcapace capaçcapite cap <anatomia>car car, ­acasa <subst.> casa <f.>caso <subst.> cas <m.>cata cadacatalan <adj.> català, ­anacatalanismo catalanismecatalanista catalanistacatalano, ­a <subst.> català, ­anaCatalonia Catalunyacausa causacausa de / a per causa decelar ocultar

4

cento centcercar cercar, buscarcerte certcessar cessarChina Xinachinese < adj., subst.> xinès, ­esaci vegeu hiccinque cinccirca, circum al voltant decitate ciutatclauder tancar, clourecognoscer conèixercomenciar començarcomo comcomprar comprarcomprender comprendre, entendrecon ambcontiner contenirconvenir convenircoperir cobrircoram abans decorde cor <anatomia, cf. cordial>corpore coscosa cosacostar costarcreder creurecrescer créixercuje el (la)… del (de la) qual (cf. espanyol: 

cuyo, ­a. –as, ­os)currer córrercurte curt, ­ade dede bon hora d’hora, aviatdeber haver de; deuredece deudeman demàdemandar preguntar, demanardepois, depost després dederecto dret, tarifadesde després de, des dedetra darrere dedevenir esdevenirdext[e]re dret, ­adicer dirdie diadifficile difícildisparer desaparèixerdolor dolordono do, dàdivadormir dormirdubita dubteducer portardum mentre quedunque per aixòduo dos, dues

5

durante durantdurante que mentre quee iecce vet acíeffortiar se esforçar­seera = esseva <verb esser>Espania Espanyaespaniol <adj., subst.> espanyol, ­aesque <indica inici de pregunta> ¿, ¿és queesser (conjugació: esse, esseva,  essera, esserea, essente, essite)

ésser, estar

estate estiuestranie estrany, ­aetate edadetiam tambéEuropa Europaeuropee europeu, ­eaevenir esdevenirex de, des deexprimer expressarextra fora defacer ferfacie  cara, façfacile fàcilfacto fetfatigate fatigatfavor / per si us (si et) plau, per favor felice feliçfemina donaferrovia ferrocarrilfilio, filia fill, ­afin fifin / al a la fifin / in en conclusiófin de / a a fi defin que / a a fi quefinir acabar, finirfolio full <paper>folio fulla <arbre>foras, foris fora deforsan potserforte fort, ­afortiar forçarfrancese <adj., subst.> francès, ­esaFrancia Françafratre germàfrequente freqüentfrequentemente freqüentment, sovintfrigide fred, ­afundar fundarfundo fondo, ­a, profund, ­aGalles Gal∙lesgallese <adj., subst.> gal∙lès, ­esagamba camaganiar guanyar

6

gauder gaudirgaudio gaudigerman <adj.> alemany, ­aGermania Alemanyagermano, ­a <subst.> alemany, ­agrande grangrate agraïtgratias gràcieshaber haver, tenirhasardo / al a l’atzarheri ahirhiberno hivernhic aquíHispania Hispàniahispanic <adj.> hispànic, ­ahispanico, ­a <subst.> hispànic, ­ahodie Avui, hui <cf. hodiern>homine homehora horahora / de bon d’hora, aviatiberic ibèric, ­caibi allí, allàil el <article neutre>, allòil ha hi hailla ellaillac allàille ell; aqueixilles ellsillo això, allòimprimer imprimirin en, aincontrar trobarinfante infant, nen, ­a, nin, ­a, xiquet, ­ainfra sota deinseniar ensenyarinsimul juntintegre íntegre, enterinter entreinterim, intertanto entretantintra dintre deinviar enviario joipse mateixiste aquest, ­a, est, ­aisto això, açòja jajacer jeure, jaurejam jajammais alguna vegada; jamaijectar llençarjocar jogarjunger juntar, junyirjuvene jovejuxta prop delarge ample

7

lassar deixarlatere costat <cf. lateral>lavar rentar <cf. lavatge, lavativa>leger llegirlegier lleugerlente lentlevar aixecar, elevarleve esquerre <cf. levogir>; lleulibere lliurelibro llibrelingua llengualittera carta; lletralo que allò que, la qual cosaloco llocloco de / in en lloc delonge llarglontan lluny, llunyàlor llur, ­slumine llumma però, mesmajor major, més granmal dolent, malmalgrado malgrat quemancar mancar, faltarmaniera que / de de manera quemangiar menjarmaniera maneramano màmatino matímatre maremedie meitat; mitjàmelio millor, més bé <adv.>melior millor, més bo <adj.>mense <subst.> mes <cf. mensual>mesme mateixmesmo encara, tambémi el meu, la meva, els meus, les meves, 

mon, ma, mos, mesminor menorminus menysminus / al almenysminus que / a a menys quemitter col∙locar, posarmoneta diner; monedamonstrar mostrarmorir morirmulte <adj.> molt, ­amulto <adv.> moltmundo món <cf. mundial>nam ja que, carnascer néixer, nàixernecessari, necesse necessarinecessitar necessitarnecessitate necessitatnemo ningú

8

nette net, clarni ninihil, nil resnimie, nimis massa <adv.>no nonocte nit <cf. nocturn>nomine nomnon nonondum encara nononne? no és veritat?nonobstante no obstantnos nosaltres; nos, ensnostre nostre, ­anove nou, nova <adj.>; nou <numeral>nove / de de nounovem nou <numeral>novo / de de nounulle cap <adj.>nunc aranunquam maio oo .. o o .. ooblidar oblidarobra obraobtener obtenirocto vuitoculo ull <cf. ocular>olim abansomne toton homora, nunc arapagar pagarpais paísparer semblar, parèixerparlar parlarparola paraulapartir partir, sortirparve petit <cf. pàrvul>passato passatpatre parepauc <adj.> poc, ­apauco <adv.> pocpaupere pobrepecia peçapede peupejo[r] pitjorpena penapena / a a penespensar pensarper perperder perdrepericulo perillperque perquèpertiner pertànyerpesante pesant, pesat

9

placer plaure, agradarplen pleplure diversosplus mésplus tosto més aviatplus / al com a màximplus / de de més a més, per afegimentplus / in a méspoc[o] poc, ­sPolonia Polòniapolonese <adj., subst.> polonès, ­esaponer posarpopulo pobleporta portaportar portarpost darrere, després depostea despréspostmeridie tarda poter poderpovre pobreprecio preuprender prendrepresso / a prop depresto aviatpreter més allà deprime primer, ­aprincipate principatpro per; per aprobar provarpromitter prometreproponer proposarproprie propi, pròpiaproque perquèproxime pròxim, ­aqua com a, en qualitat dequal qualqual / le el qual, la qualqualque algun, ­a, qualquequando quanquante quant, ­squanto quantquanto a / en quant aquasi quasiquatro quatreque que, què; quique / lo la qual cosaqui quiquo a on <cf. «quo vadis»>rapide ràpid, ­aration raóre referent a, sobrereciper rebre <cf. recipient>regratiar agrairreguardar mirarremaner romandre <cf. remanent>

10

responder respondrerestar restar, quedarretro endarrereric ric, ­asalutar saludarsalvo salvant, exceptuant, llevat desan sa, sanasaper saber <cf. sapiència>saper / a saber / asatis bastantscriber escriurese se, sí <reflexiu>secundo segons <preposició>secur segur, ­ased però, messeder seuresemper, sempre sempresenior,­a senyor, ­asenioretta senyoretasentir sentirsepte set <numeral>septimana setmanasequer seguir <cf. seqüència>sex sis <numeral>si sí; si; tansia sigui, siasinistre esquerre, ­asol solsolmente sols, solamentsoror germanasorta que / de = maniera que / de

de manera que

sortir sortirsovente sovintsperar esperarstar estar dempeus, estar dretStatos Unite [de America] / le els Estats Units d’Amèrica, els EUAstatounitese <adj., subst.> estatunitenc, ­a, US­americà, ­ana, 

usamericà, ­anasu el seu, la seva, els seus, les seves, son, 

sa, sos, sessub sota desubite de sobte, sobtadamentsuper sobresupponer suposarsupra a daltsur sobretabula taulatacer callartal taltamben (sinònims usats: etiam,  anche, anque)

també 

tamen tanmateixtante tant, ­atanto tant

11

tanto que / in en tant quetarde tardtemperie temps <atmosfèric, cf. intempèrie>tempore temps <cronològic> tener tenirtimer témer <cf. tímid>tirar tirartosto aviattosto / plus més aviattote tot, ­atotevia tanmateix, encaratoto tottractar tractartraducer traduirtraher tirar, estirar <tracció>tranquille tranquil, ­l∙latrans a l’altre costat [de]travaliar treballartres tres <numeral>troppo massa <adv.>trovar trobartu tu; el teu, ton, la teva, ta, els teus, tos, 

les teves, testum, tunc llavorsubi on; ubi / a [cap] a onubique arreuulle algun, ­a,ultime últim, ­aultra més allà deun un, unaunquam sempreusque fins [a]utile útil, ­svacue buit, ­buida, vacu, vàcuavader caminar, anar <cf. «quo vadis», 

vademècum>Valencia Valènciavalencian <adj.> valencià, ­anavalencianista valencianistavalenciano, ­a <subst.> valencià, ­anavarie diferentvender vendrevenir venirver ver, veritable, vertaderverso vers, cap avespere vesprevetere, vetule vell, ­avia via; mitjançantvice vegadavice de / in en lloc devices / a a vegadesvider veure <cf. vident>vista vistaviste en vista de

12

vita vidaviver viurevoce veuvolar volarvoler voler, desitjarvos vostè, vosaltres; vosvostre vostre, ­a, ­eswest oest

Català­interlingua(cf. no indica traduccions sinó mots que faciliten recordar la traducció)

¿ an, esque < indica inici de pregunta >a ada fi de a fin dea fi que a fin quea l’altre costat [de] transa l’atzar al hasardoa la fi  al fina menys que a minus quea més in plusa on <cf. «quo vadis»> quo, a ubia on; on ubia penes a penaa prop de, al costat de apuda, en inabans antea, olimabans de anteabans de avante abans de coramacabar, finir finirací, aquí hic, ciaçò, això istoaconseguir, arribar, atènyer attingeractuar agerafegiment / per, de més a més de plusagradar, plaure placeragrair regratiaragraït grateahir heriaixecar, elevar levaraixí assiaixò / per  dunqueaixò, açò istoajudar adjutaral costat de, [a] prop de apudal voltant de circa, circumalemany, ­a german <adj.>alemany, ­a germano, ­a <subst.>Alemanya Germaniaalgú al[i]cunoalgun lloc / en  alicubialgun, ­a al[i]cun

13

algun, ­a, ullealgun, ­a, qualque qualquealguna cosa, quelcom aliquealguna vegada, jamai jammaisalguna vegada, una vegada al[i]quandoallà illacallà de /més preterallà de /més ultraallà, allí ibiallí, allà ibiallò illoallò que, la qual cosa lo queallò, això illoallò, el <article neutre> ilalmenys al minusalt, ­a altealtre / un, una altra alterealtre costat [de] /a l’ transaltres temps / en , un dia, una vegada unquamamar, estimar amaramb conambient ambienteAmèrica Americaamericà , ­na americano, ­a <subst.>americà, ­na american <adj.>amic, amiga amic <adj. >amic, amiga amico, ­a <subst. >ample largeanar, caminar <cf. «quo vadis, vademècum»>

vader

Andorra Andorraandorrà, ­ana andorran <adj.>andorrà, ­ana andorrano, ­a <subst.>Anglaterra Anglaterraanglès, ­esa anglese < adj., subst.>any annoaparèixer appareraprendre apprenderaqueix; ell illeaquest, ­a, est, ­a isteaquí hic, ciara nunc, ora ara i aquí hic e nuncarreu ubiquearribar arrivararribar, aconseguir, atènyer attingerassegurar assecuraratènyer, arribar, aconseguir attingeratraure attraheratzar / a l’ al hasardoaugmentar augmentarÀustria Austriaaustríac, ­a <adj.> austriacaustríac, ­a <subst.> austriaco, ­aaviat presto, tosto

14

aviat / més plus tostoaviat, d’hora de bon horaavui, hui, <cf. hodiern> hodiebaix, ­a bassebaix, cap a baix in bassobalear balearic <adj.>balear balearico, ­a <subst.>Balears Balearesbaró (def.: persona del sexe masculí, en castellà: varón)

viro (def.: homine masculo)

bastant assatisbastant bastantebastant satisbatre batterbé benbé / més , millor <adv.> meliobé que ben quebell, ­a, bonic, ­a, formós, ­osa belle <adj.>beure biberbitllet billetbo / més, millor, <adj.> meliorbo, bon, ­a bonbonic, ­a, bell, ­a, formós, ­osa belle <adj.>braç brachioBrasil Brasilbrasiler, ­a brasilian <adj.>brasiler, ­a brasiliano, brasiliana <subst.>breu brevebuit, buida, vacu, vàcua <cf. vacuòmetre>

vacue

buscar, cercar cercarcada catacalent, ­a calidecallar tacercama gambacambra, habitació cameracaminar, anar <cf. «quo vadis»> vadercamp campocanviar cambiarcap <adj.> nullecap <anatomia> capitecap a baix, baix in bassocap a dalt, dalt in altocap a, vers versocapaç capacecar, ­a carcar, ja que namcara, faç facie carta; lletra litteracas <m.> caso <subst.>casa <f.> casa <subst.>català, ­ana catalan <adj.>català, ­ana catalano, ­a <subst.>catalanisme catalanismocatalanista catalanista

15

Catalunya Cataloniacaure cadercausa causacausa de / per a causa decent centocercar, buscar cercarcert certecessar cessarcinc cinqueciutat citatecloure, tancar claudercobrir coperircol∙locar, posar mittercom comocom a màxim alpluscom a, en qualitat de quacomençar comenciarcomprar comprarcomprendre, entendre comprenderconclusió / en in finconèixer <cf. cognoscible, cognoscitiu>

cognoscer

contenir <cf. continent> continerconvenir convenircor <anatomia, cf. cordial> cordecórrer currercos corporecosa cosacosa / alguna, quelcom aliquecosa / la qual  lo quecosa / la qual, allò que lo quecostar costarcostat [de] / a l’altre transcostat <cf. lateral> laterecostat de / al, [a] prop de apudcréixer crescercremar ardercreure credercurt, ­a curted’hora, aviat de bon horadàdiva, do donodalt / a supradalt, cap a dalt in altodarrere de detradarrere, després de postde dede manera que de sorta que = de maniera quede més a més, afegiment / per de plusde nou de nove, de novode, des de ab, exdeixar lassardemà demandemanar, preguntar demandardempeus / estar, estar dret stardes de, de ab, ex

16

des de, després de desdedesaparèixer disparerdesitjar, voler volerdesprés posteadesprés de depois, depostdesprés de, darrere postdesprés de, des de desdedeu decedeure deberdia diediferent variedifícil difficilediner; moneda monetadintre de intradir dicerdir­se appellardiversos pluredo, dàdiva donodolent, mal maldolor dolordona feminadormir dormirdos, dues duodret / estar, estar dempeus stardret, ­a dext[e]redret, tarifa derectodubte dubitadues , dos  duodurant duranteedad etateel (la)… del (de la) qual <cf. espanyol: cuyo>

cuje

el <article neutre>, allò ilel qual, la qual le qualelevar, aixecar levarell; aqueix illeella illaells illesen algun lloc alicubien altres temps, un dia, una vegada unquamen conclusió in finen lloc de in loco de, in vice deen qualitat de, com a quaen vista de visteen, a inencara ancoraencara no ancora non, nondumencara, també mesmoencara, tanmateix toteviaencendre accenderendarrere retroens, nos; nosaltres nosensenyar inseniarentendre, comprendre comprenderenter, íntegre, integre

17

entre interentretant interim, intertantoenviar inviarescoltar ascoltarescriure scriberesdevenir deveniresdevenir eveniresforçar­se effortiar seEspanya Espaniaespanyol, ­a espaniol <adj., subst.>esperar attenderesperar speraresquerre <cf. levogir>; lleu leveesquerre, ­a sinistreésser humà, home (def.: incloent baró i/o dona)

homine

ésser, estar esserest, ­a, aquest, ­a, isteestar dempeus, estar dret starestar dret, estar dempeus starestar, ésser esserEstats Units d’Amèrica / els, els EUA

le Statos Unite [de America]

estimar, amar amarestirar, tirar <tracció> traherestiu estateestrany, ­a estranieEUA / els, els Estats Units d’Amèrica 

le Statos Unite [de America]

Europa Europaeuropeu, ­ea europeeexceptuant, salvant, llevat de salvoexpressar exprimerfàcil facilefaltar, mancar mancarfatigat fatigatefavor / per , si us (si et, si li, si els) plau, sisplau

per favor

feliç felicefer facerferrocarril ferroviafet factofi finfi / a la al finfi de / a a fin defi que / a a fin quefill, filla <cf. filial> filio, filiafinir, acabar finirfins, fins a usquefondo, ­a, profund, ­a fundofora de extrafora de foras, forisforçar fortiarformós, ­osa, bell, ­a, bonic, ­a, belle <adj.>fort, ­a forte

18

França Franciafrancès, ­esa francese <adj., subst.>fred, ­a frigidefreqüent frequentefreqüentment frequentemente, soventefull <de paper> foliofulla <d’arbre> foliofundar fundarGal∙les Gallesgal∙lès, ­esa gallese <adj., subst.>gaudi gaudiogaudir gaudergermà <cf. fraternal, frare> fratregermana sororgràcies gratiasgran grandegran / més, major majorguanyar ganiarhabitació, cambra camerahaver de deberhaver, tenir haberhi ha il haHispània Hispaniahispànic, ­a hispanic <adj.>hispànic, ­a hispanico, ­a <subst.>hivern hibernohom onhome, ésser humà hominehora horahora /d‘, aviat de bon horahui, avui <cf. hodiern> hodiehumà / ésser , home hominei eibèric, ­a ibericimprimir imprimerinfant, nen, ­a, nin, ­a, xiquet, ­a infanteíntegre, enter integreja jaja jamja que, car namjamai, alguna vegada jammaisjaure jacerjeure jacerjo iojogar jocarjove juvenejunt insimuljuntar, junyir jungerjunyir, juntar jungerla qual cosa lo quelent lentellarg longellavors alora, tum, tuncllegir legerllençar jectar

19

llengua lingualletra; carta litteralleu levelleuger legierllevat de, salvant, exceptuant salvollibre librolliure liberelloc locolloc / en algun alicubilloc de / en in vice de, in loco dellum luminelluny, llunyà lontanllur, ­s lormà manoma, vegeu: meu /elmai nunquammajor, més gran majormal, dolent malmalgrat que malgradomancar, faltar mancarmanera manieramanera que / de de sorta que, de maniera quemare matremassa <adv.> troppo, nimie, nimismateix ipse, mesmematí matinomàxim / com a al plusmeitat; mitjà mediemenjar mangiarmenor minormentre que dum, durante quemenys minusmenys que / a a minus quemés plusmés / a in plusmes <cf. mensual> mense <subst.>més a més / de, per afegiment de plusmés allà de pretermés aviat plus tostomés bé, millor <adv.> meliomés bo, millor, <adj.> meliormés gran, major majormes, però sed, mames, vegeu: meu /elmeu / el, la meva, els meus, les meves, mon, ma, mos, mes

mi

meva / la, vegeu: meu / elmica / una, un poc al[i]quantomillor, més bé <adv.> meliomillor, més bo <adj.> meliormirar reguardarmitjà; meitat mediemitjançant, via; via viamolt multo <adv.>molt, ­a multe <adj.>

20

món <cf. mundial> mundomon, vegeu: meu /elmoneda, diner; monetamorir morirmos, vegeu: meu /elmostrar monstrarnàixer, néixer nascernecessari necessari, necessenecessitar necessitarnecessitat necessitate, besonionéixer, nàixer nascernen, ­a, infant, nin, ­a, xiquet, ­a infantenet, clar netteni ninin, ­a, infant, nen, ­a, xiquet, ­a infanteningú nemonit <cf. nocturn> nocteno <en negacions tipus „no vindré“ („nicht“ en alemany) >

non

no <en respostes tipus „sí“ o „no“: „Vindràs? No!“ („nein“ en alemany) >

no

no és veritat? nonne?no obstant nonobstantenom nominenos, ens; nosaltres nosnosaltres; nos, ens nosnostre, ­a nostrenou / de de nove, de novonou <numeral> novemnou, nova <adj.>; nou <numeral> noveo oo ... o o ... ooblidar oblidarobra obraobrir aperirobstant / no  nonobstanteobtenir obtenerocultar celaroest westoir audiron / a <cf. «quo vadis»> quo, a ubion; a on ubipagar pagarpaís paisparaula parolapare patreparèixer, semblar  parerparlar parlarpartir, sortir partirpassat passatopeça peciapena penapenes / a a penapensar pensar

21

per perper afegiment, de més a més de plusper això dunqueper causa de a causa deper favor, si us (si et, si li, si els) plau  per favorper; per a properdre perderperill periculoperò, mes sed, maperquè perque, proquepertànyer appertiner, pertinerpesant, pesat pesantepetit <cf. pàrvul, parvitat> parvepeu pedepitjor pejo[r]plau / si us (si et, si li, si els), sisplau, per favor

per favor

plaure, agradar placerple plenpoble populopobre paupere, povrepoc pauco <adv.>poc /un, una mica al[i]quantopoc, ­a pauc <adj.>poc, ­s poc[o]poder poterpolonès, ­esa polonese <adj., subst.>Polònia Poloniaporta portaportar apportar, ducer, portarposar ponerposar, col∙locar mitterpotser forsanpreguntar, demanar demandarprendre prenderpreu precioprimer, ­a primeprincipat principateprofund, ­a fondo, ­a fundoprometre promitterprop de a presso, juxtaprop de / [a] , al costat de apudpropi, pròpia proprieproposar proponerprovar probarpròxim, ­a proximequal qualqual / el (la)… del (de la) <cf. espanyol: cuyo>

cuje

qual / el, la qual le qualqual cosa / la  lo quequal cosa / la, allò que lo quequalitat de / en, com a quaqualque, algun, ­a qualquequan quando

22

quant quantoquant a quanto a / enquant, ­s quantequasi quasiquatre quatroque, què; qui quequelcom, alguna cosa aliquequi quiraó rationràpid, ­a rapiderebre <cf. recipient> reciperreferent a, sobre rerentar <cf. lavatge, lavativa> lavarres nihil, nilrespondre responderrestar, quedar restarric, ­a ricromandre <cf. remanent> remanersa, sana sansaber / a saper / asaber <cf. sapiència> sapersaludar salutarsalvant, exceptuant, llevat de salvose, sí <reflexiu> sesegons <preposició> secundoseguir <cf. seqüència> sequersegur, ­a secursemblar, parèixer parersempre semper, sempresentir sentirsenyor, ­a senior,­asenyoreta seniorettaset <numeral> septesetmana septimanaseu / el, son, la seva, els seus, sos, les seves, ses

su

seure sedersi us (si et, si li, si els) plau, sisplau, per favor

per favor

si; sí; tan sisí; si; tan sisigui, sia <verb ésser, temps imperatiu>

sia

sis <numeral> sexsobre supersobre sursobre, referent a resobtadament, de sobte subitesobte / de, sobtadament subitesol solsolament, sols solmentesols, solament solmentesortir sortirsortir, partir partirsota de infra

23

sota de subsovint soventesuposar supponertal taltambé tamben, etiam, alsi,  

(desaconsellable:anche, anque)també, encara mesmotan; sí; si  sitancar, cloure claudertanmateix tamentanmateix, encara totevia, tamentant tantotant que / en in tanto quetant, ­a tantetard tardetarda  postmeridietarifa, dret derectotaula tabulatémer <cf. tímid> timertemps / en altres, un dia, una vegada unquamtemps <atmosfèric, cf. intempèrie> temperietemps <cronològic> temporetenir tenertenir, haver habertirar tirartirar, estirar <tracció> trahertot omne, tototot, ­a totetractar tractartraduir traducertranquil, ­l∙la tranquilletreballar travaliartres <numeral> trestrobar Incontrar, trovartu; el teu, ton, la teva, ta, els teus, tos, les teves, tes

tu

ull <cf. ocular> oculoúltim, ­a ultimeun dia, una vegada, en altres temps unquamun, ­a ununa vegada, alguna vegada  al[i]quandouna vegada, un dia, en altres temps unquamusamericà, ­ana statounitese <adj., subst.>US­americà, ­ana statounitese <adj., subst.>útil, ­s utilevacu, vàcua, buit, buida vacueValència Valenciavalencià, ­ana valencian <adj.>valencià, ­ana valenciano, ­a <subst.>valencianista valencianistavegada vicevegada / [alg]una al[i]quandovegada / alguna , una vegada al[i]quandovegada / alguna, jamai jammaisvegada / una, un dia, en altres temps unquam

24

vegades / a a vicesvell, ­a <cf. veterà> vetere, vetulevendre vendervenir venirver ververitable, vertader ververs, cap a versovertader, veritable vervespre vesperevet ací ecceveu voceveure vidervia; mitjançant, via viavida vitavista vistavista de / en visteviure vivervolar volarvoler, desitjar volervoltant de / al circa, circumvos; vostè, vosaltres vosvostè, vosaltres; vos vosvostre, ­a, ­es vostrevuit octoXina Chinaxinès, ­esa chinese < adj., subst.>xiquet, ­a, infant, nen, ­a, nin, ­a, infante

Símbols de llengües segons les normes internacionals ISO:de dues lletres: ca (català), ia (interlingua)de tres lletres: cat (català), ina (interlingua)

Informació molt àmplia sobre interlingua a Internet amb nombrosos enllaços o lligams (ligamines) en el portalhptt://www.interlingua.com

Edició en català per a Catalunya, València i Balears.

Prohibida la reproducció de l’obra sense l’autorització per escrit de l’autor:Ricard WilshusenBeckerstrasse 26D­64289 DarmstadtAlemanya/GermaniaTelèfon/fax: ++49­61 51­7 99 00, telèfon mòbil 0049­170­2833396Correu electrònic: ricard.wilshusen@email.de

Data d’aquesta edició: 2009­07­25

Aquesta gramàtica i vocabulari estan pensats només per a una comprensió passiva d’interlingua per part de catalanoparlants. El domini actiu de la llengua requereix naturalment un manual més ampli, encara no existent en català. Recomanem consultar Libros e litteratura que es troba a l’adreça general d’Internet citada més amunt, on indica on es poden adquirir diversos mètodes d’aprenentatge i diccionaris, llibres en interlingua (originals i traduccions) de literatura i d’altres temes, així com llibres de consulta o de descàrrega gratis en versió electrònica.

25