Daniel Climent i GinerMar Langa Pizarro

John Everett Millais, Ophelia (1852). Tate Gallery (Londres). Model: Elisabeth Siddal

“És Ell qui fa baixar del cel l’aigua amb la qual

[…] produïm […] les palmeres carregades

amb raïms de dàtils, les vinyes i els olivars, i

els magraners pareguts i diversos […]

en ells hi ha signes”

Alcorà, Sura 6, 99

Posta de sol a La Menara (Marràqueix)

Salms, 92:12

“Floreix el just com la palmera”

Càntic dels Càntics:

Descripció de l’amat (5:10-13):

“Els seus cabells, […] raïms de

palmera”.

Càntic dels Càntics

Descripció de l’amada (7:7)

“Ets esvelta com una palmera”

Dieci fanciulle in costume

succinto.

Mosaic. Villa Romana del

Casale (Sicília). S. III-IV

Noé “es va embriagar del seu vi i quedà despullat” Gènesi 9:21

“qui bega la meua sang tindrà la vida eterna” Joan 6:54

“Jo sóc l’autèntic cep i el meu Pare el vinyater”Joan 15:1

Omar Kayyam (1040-1121):

Si al cel hi ha hurís i vi, com diu el mulà,

el nostre premi dalt serà beure i amar.

Jo comence a gaudir i buidar copes en vida,

disposant la meua ànima per al plaer d’allà.

Pintures a un restaurant

(antic hamman). Shirad

(Iran)

Palau Bagh-e Eram (S XIX)

Decoració exterior

Shirad (Iran)

Andaluces de Jaén

aceituneros altivos,

decidme en el alma: ¿quién,

quién levantó los olivos?

No los levantó la nada,

ni el dinero, ni el señor,

sino la tierra callada,

el trabajo y el sudor.

Unidos al agua pura,

y a los planetas unidos,

los tres dieron la hermosura

de los troncos retorcidos.

Miguel Hernández

“[…] i l’olivera els va respondre [als arbres]: - He de deixar el meu oli, pel qual m’estimen

déus i homes, per presumir entre

vosaltres, que sols m’oferiu ésser rei?”

Jutges 9:8

Oliveres, Jaén, Andalusia

“Faràs el mant de l’efod tot blau […] i en les seues orles faràs magranes de blau,

porpra i carmesí”Èxode 28: 31-33

“l’obra que va fer Salomó per a la casa de Jehovà: […] quatre-centes magranes per als capitells”

(1 Reis, 7: 40-42; també en 2 Crónicas, 4:13)

Càntic dels Càntics“Les teues galtes són

com dos talls de magrana” (4:3)

“Et donaria a beure vi perfumat i el most de les meues magranes”

(8:2)

Juan de Yepes (Juan de la Cruz), Cántico

espiritual: “Y el mosto de granadas

gustaremos”Proserpina (1874), Dante Gabriel Rossetti

(Tate Gallery, Londres); model: Jane Morris

Plantes

i

LiteraturesGravat al Museu Patín

Anvers (Bèlgica)

Octubre a la Vall D’Ordesa

(Osca, Aragó)

Gaspar Jaén i Urbán,

La Festa:

Alfàbigues de Agost pels

carrers del record (I)

Al capçal, cósils de lliris,

mates d’alfàbiga (XXV)

Romanç del bon alacantíEduard Irles i Garrigós

En tartaneta de fira munta el bon alacantí

Fragàncies d’or i alfàbegaembalsamen el matí

Giovanni Boccaccio (1313-1375)

El Decameró: Lizabetta(conte V del dia IV)

John Keats (1795-1821)

Isabella, or the pot of basil

Isabella i el test d'alfàbega, Holman

Hunt, 1867

Dafne i el llorer

Ovidi, Les Metamorfosis (I: 452-565):

“el cos cenyisca amb una escorça ben fina, els

cabells en fullatge es transformen, els

braços en branques; aquells peus corredors

arrelen formant un tronc i la corona una

copa; només la bellesa conserva”.

Gian Lorenzo Bernini

Apolo i Dafne (1624)

Galeria dels Uffizi

(Florència)

Garcilaso, Sonet XIII:

Fábula de Apolo y Dafne

A Dafne ya los brazos le crecían

y en luengos ramos vueltos se mostraban;

en verdes hojas vi que se tornaban

los cabellos que al oro escurecían.

De áspera corteza se cubrían

los tiernos miembros que aún bullendo estaban;

los blancos pies en tierra se hincaban

y en torcidas raíces se volvían.

Rosa i assutzena

QUEVEDO

Esa color de rosa y azucena

y ese mirar sabroso, dulce, honesto,

y ese hermoso cuello, blanco, enhiesto,

y boca de rubís y perlas llena; […]

esa rica y hermosa primavera

cuyas flores de gracias y hermosura

ofendellas no puede el tiempo airado

son ocasión que viva yo, y que muera,

y son de mi descanso y mi ventura

principio y fin, y alivio del cuidado.

Garcilaso

En tanto que de rosa y azucena

se muestra la color en vuestro gesto,

y que vuestro mirar ardiente, honesto,

enciende al corazón y lo refrena;y en tanto que el cabello, que en la vena

del oro se escogió, con vuelo presto,

por el hermoso cuello blanco, enhiesto,

el viento mueve, esparce y desordena:

coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto, antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre;

marchitará la rosa el viento helado.

Todo lo mudará la edad ligera

por no hacer mudanza en su costumbre.

Teodor

Llorente

FLORETA

SENS

NOM

Quan passege al camp, m’agrada

(¡infantívola afició!),

cullir floretes silvestres,

quan més silvestres, millor.

Una trobí amagadeta

entre el fullaram del bosc [...]

-¿Quina és aquesta floreta?-

li preguntí a un vell pastor.

Me contestà: -¿Eixa floreta?

Una floreta sens nom. [...]

¡Quantes com ella, oblidades,

desconegudes de tots,

belles floretes de l’ànima,

se mustiguen en lo món!

Poetes, reis de la citra,

que aneu cullint brillants flors:

feu replega, feu replega

d’estes floretes sens nom.

Claude Monet.

Coquelicots. 1873

Museu d’Orsay (París)

- Ara comprendràs que la teua

rosa es única al món

[…] Es va dirigir el Princepet

novamente a les roses: […]

- Sou belles, però […] ningú no

pot morir per vosaltres […] la

meua rosa […] és sense cap

dubte més important que totes

vosaltres, car […] ella és la

meua rosa...

Botica bereber

Aquella cueva del herbolario

se me ofrecía como un breviario [...]

¡El heliotropo! tan eclatante

con su académico griego pedante [...]

¡Coca! A tu arcana norma energética

rimo estas prosas de apologética [...]

El opio evoca sueños azules,

lacas, tortugas, leves chaúles [...]

¡Verdes venenos! ¡Yerbas letales

de paraísos artificiales!

A todos vence la marihuana

Que da la ciencia del Ramayana

Abres el sésamo de la alegría,

Cáñamo verde, kif de Turquía [...]

Se apagó el fuego de mi cachimba,

y no consigo ver una letra.

Mientras enciendo –taramba y timba

tumba y taramba– pongo una &

Valle Inclán, “La cueva del herbolario”

Caravaggio: Baco (1594). Galeria Gorghese (Roma)

“Cal estar sempre ebri. De què? De vi, de poesia o de virtut, com vulgueu.

Però embriagueu-vos”Baudelaire: Petits poèmes en prose, 33

Mar Langa Pizarro Daniel Climent i Giner

John Everett Millais, Ophelia (1852). Tate Gallery (Londres). Model: Elisabeth Siddal

Hi ha un desmai que creix vora el rierol, reflectint les

ploroses fulles en el cristall del corrent: hi anà guarnida

de garlandes, de ranuncles, ortigues, margarides i

orquídies, a les quals els pastors grollers han posat un

malnom però que les donzelles anomenen “dits de

mort”. Quan pujava per les branques més vinclades per

penjar les garlandes, la més maligna es va trencar: els

trofeus de flors i ella mateixa van caure al rierol plorós.

William Shakespeare, Hamlet, 4, VII

Mar Langa Pizarro Daniel Climent i Giner

En les aigües profondes que bresolen estrelles,

blanca i càndida, Ofèlia flota com un gran lliri,

[...] els salzes tremolosos ploren contra els muscles

i, pel front en somnis, la bova es plega.

Els arrissats nenúfars sospiren al seu costat,

mentre ella es desperta, en el vern adormit“Ofelia”, Arthur Rimbaud