Tema 26: Grup de les rsides. Famlies de les saliccies, euforbicies, fabcies, roscies, ramncies, ulmcies, morcies, urticcies, cucurbitcies, fagcies, betulcies, vitcies, mirtcies, brassiccies, malvcies, rutcies, anacardicies i acercies.

Famlia vitcies Representats majoritriament per arbustos enfiladissos mitjanant circells (que poden acabar en discos adhesius) oposats a les fulles. Flors poc aparents, que es disposen en inflorescncies cimoses i tamb oposades a les fulles. Fruit en baia. Vitis vinifera (vinya) s un arbret enfilads que perd les fulles a la tardor (a les zones tropicals es comporta com una planta perenniflia), possiblement originria de l'rea caucassiana, tot i que avui es troba cultivada a les regions temperades de tots els continents. El gnere Vitis es troba extraordinriament diversificat a Amrica del Nord, d'on provenen les plantes que foren utilitzades per empaltar les varietats europees amb l'arribada de la filloxera (Phylloxera vastatrix, un petit hompter que succiona la saba dels ceps, tot i que el que produ fou l'introducci d'un nou parsit, en aquest cas un fong oomicet, el mldiu [Plasmopara viticola]). Vitis vinifera s apreciat pels seus fruits en baia (rams) que poden menjar-se frescos o assecats (panses) o b utilitzats per obtenir most (suc del ram) que fermentat permet l'ellaboraci de vins. Les fulles sn riques en fitoalexines i substncies antibitiques. Es coneixen plantes silvestres (llambresques) amb flors unisexuals i baies cides de petit tamany que creixen en bardisses als fondals humits (sembla que a resguard de la filloxera). Les varietats cultivades presenten flors hermafrodites i baies dolces de major mida. Alguns representants sutilitzen com a ornamentals pel seu fullatge, sn les anomenades vinyes verges. Parthenocissus tricuspidata

112

Famlia mirtcies Flors molt vistoses, hermafrodites i actinomorfes. Els estams solen ser molt vistents i nombrosos. La murtra (Myrtus communis) s un arbust perennifoli i termfil de fulles oposades. El fruit s una baia (murtrons) de color lils, originat a partir d'un ovari nfer. Un dels gneres ms importants s Eucalyptus, extraordinriament diversificat a Austrlia (ms de 600 espcies diferents). Inclou arbres i arbusts perennifolis amb dimorfisme foliar molt acusat (diferncies de mida, forma i color de les fulles juvenils) com a defensa enfront dels defoliadors. Les flors estan tancades per un opercle derivat del calze i la corolla modificats. Alguns sn eficaos rebrotadors desprs del foc i daltres, com Eucalyptus regnans, tenen una gran longevitat i assoleixen alades de ms de 100 metres. Famlia saliccies Arbres o arbusts generalment diocs i caducifolis. Fulles amb estpules. Les flors sn unisexuals disposades en inflorescncies espiciformes o amentiformes. El periant molt redut o nul, amb estams i pistil a l'axila de brctees. Les inflorescncies masculines reben el nom de gatells. Flors masculines del gnere Salix amb 2 estams i un nectari basal. Flors fenemines del gnere Salix amb un ovari bicarpellar i un nectari basal.

113

Les saliccies fan fruits secs dehiscents tipus cpsula que, en obrir-se, alliberen gran quantitat de minscules llavors, cadascuna amb un plomall de pls que afavoreix la seva dispersi. Al gnere Populus (pollancres i afins), les flors masculines sn completament pndules i presenten un nombre elevat destams en una clara evoluci cap a la pollinitzaci anemfila. Famlia euforbicies Plantes majoritriament herbcies, que en alguns casos presenten una morfologia cactiforme (convergncia adaptativa). Algunes produeixen ltexs que han estat explotats comercialment amb fins industrials, com el cautx (obtingut d'Hevea brasiliensis arbre originari d'Amrica del Sud) o altres substncies que presenten usos medicinals, com l'oli de rici (Ricinus communis) o alimentaris, com la mandioca (Manihot utilissima). Hevea brasiliensis

Mandioca (Manihot utilissima)

Les flors presenten en aquesta famlia una evoluci fora curiosa. lnicialment s'hauria produt una simplificaci de la flor, que hauria donat lloc a flors masculines amb un nic estam i flors femenines amb un nic pistil. En una etapa posterior, com passa al gnere Euphorbia (lletereses), s'intenta reconstruir de nou l'estructura floral a partir d'una inflorescncia anomenada ciati. En aquesta inflorescncia trobem una flor femenina (reduda al pistil) en el centre i al seu voltant cinc inflorescncies cimoses (cincins) de flors masculines (cadascuna reduda a un estam). Aquest conjunt s alhora envoltat per brctees glandulars (nectaris) que protegeixen la part frtil de la inflorescncia. Externament podem trobar fulles bracteals no tan modificades (hipsfiles) que les fan ms atractives. Flor de Nadal (Euphorbia pulcherrima)

114

Famlia mimoscies Constitueixen el grup ms primitiu o antic dins del que hom anomena lleguminoses. Sn plantes arbries i arbustives amb adaptacions al xerofitisme. Fulles molt dividides amb estpules transformades en espines. Les flors, molt petites, pentmeres i actinomorfes es troben reunides en glomruls o espiguetes. El nombre d'estams s molt elevat i, generalment, presenten els filaments intensament acolorits que fa que sutilitzin com a plantes ornamentals. Algunes presenten llavors amb perodes de latncia molt llargs de ms de cent anys. El pistil s format per un nic carpel que dna lloc a un fruit caracterstic: el llegum [fruit sec monocarpellar dehiscent per 2 sutures longitudinals, i generalment, polisperm]. Albizia julibrissin

Famlia cesalpincies Sn predominantment llenyoses. Les flors sn ja zigomorfes i, en alguns casos, aparentment papilionades. Presenten 10 estams tots lliures. Ceratonia siliqua (garrofer) s un arbre generalment dioc o de flors polgames, sense corolla. El llegum (garrofa) presenta una abundant polpa dola que serveix per a l'alimentaci del bestiar i de les persones en poques de misria.

115

Famlia papilioncies Inclouen un elevat nombre d'espcies, una important presncia en el paisatge i un elevat inters econmic. Cosmopolita, la majoria de representants es concentren a les regions temperades. Plantes generalment herbcies, a latituds ms clides augmenten els representants llenyosos (mates i arbusts) i a les zones tropicals la majoria de representants sn arboris. Flors zigomorfes i pentmeres amb 5 spals soldats i 5 ptals lliures desiguals, que anomenem: estendard (1), ales (2) i carena (2). L'androceu s monadelf o diadelf.

esccia (Robinia pseudoacacia)

ginesta (Spartium junceum)

Famlia roscies Cosmopolita, amb una important representaci a les zones temperades de l'hemisferi N. Elevat inters econmic, ja que inclou nombrosos espcies productores de fruits carnosos comestibles i plantes ornamentals. Trobem totes les formes biolgiques: arbres, arbusts i plantes herbcies anuals o, ms sovint, perennes, a vegades enfiladisses. Fulles amb estpules diversament desenvolupades. El conjunt del gineceu i el tlem (s a dir, el receptacle floral) es troba molt diversificat en aquesta famlia, el que ha donat lloc a una vrietat parella en el tipus de fruits.

116

Les roscies ms primitives tenen flors hipgines amb gineceus apocrpics i carpels polisperms, que donen fruits dehiscents en polifollicle. Spiraea crenata

Tamb presenten flors hipgines amb gineceus apocrpics per amb carpels monosperms, les que donen fruits indehiscents en poliaqueni. Potentilla neumanniana

Un cas particular sn les maduixeres (Fragaria vesca i Duchesnea indica), que tamb fan un poliaqueni, per inserit sobre un receptacle floral (tlem) carns. Tamb especials sn els fruits dels rosers (Rosa sp.); en aquest cas els fruits (aquenis) es troben tancats dins del receptacle floral (tlem), que s carns i intensament acolorit.

La resta de roscies de gineceus apocrpics fan fruits carnosos tipus drupa. s el cas del gnere Rubus, que fa fruits compostos en polidrupa, com les mores o els gerds. Rubus caesius (romeguer) i Rubus idaeus (gerdera).

Les roscies amb gineceus formats per un nic pistil donen fruits carnosos tipus drupa, com passa al gnere Prunus. Prunus avium (cirerer) i Prunus domestica (prunera). Alguns Prunus no desenvolupen fruits carnosos, sin que fan fruits amb un mesocarpi fibrs, no comestible. s el cas de lametller (Prunus amygdalus), amb drupes folliculars que sobren espontniament alliberant lendocarpi, que cont la llavor.

117

Les roscies de flors epgines (ovari nfer) formen fruits tipus pom, amb un endocarpi coriaci que cont diverses llavors. En presenten els gneres Pyrus (perers i perelloners), Malus (pomeres), Sorbus aria (moixera de pastor).

Crataegus monogyna (ar blanc)

Eryobotria japonica (nesprer)

Pyracantha crenatoserrata(piracant)

Famlia ramncies Arbres, arbusts o lianes, moltes vegades espinescents. Fulles simples amb estpules persistents i espinoses (Paliurus) o caduques i inermes (Rhamnus). Les flors sn actinomorfes, hermafrodites, secundriament unisexuals (monocs), poc vistents per entomfiles amb presncia d'un disc nectarfer. Paliurus spina-christi (espinavessa) s un arbust espins caducifoli, amb branques flexuoses en zig-zag. El fruit s sec i indehiscent amb una ala ampla a tot volt. Rhamnus alaternus (aladern) s un arbust perennifoli, amb fulles de marge translcid. Els fruits sn drupes carnoses de color negre a la maduritat.

Famlia ulmcies Arbres o arbusts caducifolis. Presenten fulles asimtriques a la base. Ulmus Celtis U. minor (om), U. glabra (oma) C. australis (lledoner) FULLES Caducifolis, fulles simples i alternes de limbe asimtric FRUIT Sec smara Carns drupa Els oms (Ulmus) sn arbres proterantes (desenvolupament de les flors abans que les fulles). El fruit en smara t forma arrodonida i presenta una ala lleugerament escotada a l'extrem superior que envolta la llavor central. Celtis australis (lledoner) s un arbre plantat a casa nostra per la seva fusta molt resistent, utilitzada abans per a la fabricaci de forques.

118

Famlia cannabcies Cannabis sativa s considerada una planta domesticada de la qual se n'obtenen fibres vegetals (cnem), llavors que s'utilitzen per alimentar els ocells de gbia i com a narctics (haixix). Les glndules que presenten tota la planta contenen tetracannabiol, principi actiu que t propietats psicotrpiques. Humulus lupulus (lpol) presenta glndules a les inflorescncies femenines que contenen terpens, alcohols, renes i algunes principis amargants; ha estat utilitzat des de l'Edat Mitjana per aromatitzar la cervesa i encara avui s conreat.

Famlia morcies La majoria de representants es troben en rees tropicals i subtropicals d'ambds hemisferis. Generalment arboris o arbustius, rarament herbacis. Presncia de laticfers, tubs del parnquima caulinar que secreten ltex, que en algunes espcies s txic (Antiaris toxicaria). La figuera (Ficus carica) s un arbre monoc originari del sud d'Arbia, cultivat des d'antic i apreciat per les seves infructescncies (figues i figues de flors ["brevas"]). Tot i ser caducifoli, creix en les comarques ms clides de la Mediterrnia. Moltes de les races cultivades produeixen "fruits" sense llavors, partenocrpicament (noms presenten inflorescncies amb flors femenines), fenmen que es produeix normalment una vegada a l'any. En altres latituds trobem figueres que donen dues generacions de fruits; una durant els mesos de juny-juliol, en les gemmes de l'any anterior i que reben el nom de figues de flor [figaflors o bacores] i les altres entre agost i setembre. El gnere Morus presenta una inflorescncia amb receptacle engruixit, que forma una infructescncia carnosa [desenvolupament dels spals] i comestible. Les fulles sn l'alimentaci de les orugues [cuc de seda] d'una papallona nocturna (Bombyx mori). Morus nigra s originari de la part oriental del Mediterrani, amplament plantat durant el perode de presncia rab a la pennsula Ibrica, es troba naturalitzat en alguns punts del sud. La morera de paper (Broussonetia papyrifera) s un arbret plantat com a ornamental i subespontani en alguns indrets de la ciutat de Girona. Presenta fulles dimrfiques, enteres de joves i profundament lobulades quan estan completament desenvolupades. A la Xina ha estat utilitzada des de molt antic per a lellaboraci de pasta de paper. Famlia urticcies Normalment herbcies, existeixen formes arbories extiques, com al gnere Drendocnide. Flors molt redudes, hermafrodites o unisexuals, en aquest darrer cas les flors masculines presenten encara un pistil rudimentari estril. Moltes tenen pls urticants.

Urtica dioca (ortiga gran)

Altres presenten pollens amb un elevat efecte alerggen, com la morella de roca (Parietaria judaica), que viu a les parets prop dels llocs freqentats per les persones. Dalgunes urticcies sobtenen fibres vegetals. Fins i tot, Urtica dioica (ortiga gran) havia estat utilitzada per a la producci de fibra txtil; altres ortigues es consumeixen en forma de sopa, sobretot quan sn joves.

119

Famlia cucurbitcies Plantes herbcies, monoiques o dioiques, generalment anuals, tot i que no sn rares les espcies perennes. Tiges normalment prostrades, moltes vegades enfiladisses grcies a la presncia de circells. Flors unisexuals, pentmeres, les femenines normalment solitries. Periant soldat a la part basal. Ovari nfer tricarpellar. Fruit carns, la pepnide. A Catalunya trobem 2 niques espcies autctones.

- Bryonia dioica (carbassina) planta enfiladissa dioica amb fruits carnosos de color vermell (baies) txics, amb efectes purgatius drstics.

- Ecballium elaterium (cogombre salvatge)

Cucumis melo (mel), Cucumis sativus (cogombre), Cucumis metuliferus, Cucurbita pepo (carbassa i carbass), Cucurbita ficifolia, Citrullus lanatus (= C. vulgaris) (sndria), Sechium edule (patata americana), Momordica charantia, Lagenaria siceraria (carbassa vinatera), Luffa cilndrica (esponja vegetal), Momordia charantia. Famlia fagcies Arbres monoics. Flors amb periant simple o nul, reunides en inflorescncies amentiformes. A l'axilla de cada brctea les flors es disposen en un dicasi de tres flors. Gineceu sincrpic amb ovari nfer. Els pistils de les flors femenines presenten 2 o + primordis seminals dels quals noms 1 es desenvolupa. Fruit en ncula (dehiscent i monosperm). Castanea sativa s un arbre caducifoli, de creixement bastant rpid, capa de generar de la soca nombrosos rebrots llargs i rectes (perxades). Encara presenta una pollinitzaci parcialment entomfila (escarabats i abelles) amb aments de flors masculines erectes i nectarferes. En els darrers anys ha estat afectat per dues malalties fngiques: la tinta (produda pels fongs oomicets, Phytophthora cambivora i Ph. cinnamomi) i el xancre (produt pel fong ascomicet Cryptonectria parasitica [= Endothia parasitica]), que en algunes zones s'est convertint en el problema ms greu. El nom de Fagus sembla que t una arrel grega, doncs Phegos, vol dir "comestible", fent esmena al fruit que es coneix en catal com a faja, en castell com a hayuco, hagey (Rioja) o faveta (Arag); al Pas Basc se l'anomena pago-ezkurr (agl de faig).

El gnere Quercus s el ms ben representat a casa nostra. Inclou arbres i arbusts perennifolis (alzina, suro i garriga) o caducifolis (roures). La majoria han estat explotats per la seva fusta tant per fer mobles com per a llenya o carb. Lescora del suro (fellogen) t unes propietats molt particulars que permet utilitzar-la no nicament en la fabricaci de taps sin tamb dallants trmics i acstics. Quercus suber (suro)

120

Famlia juglandcies Arbres monoics. Fulles compostes imparipinnades. Flors masculines agrupades en aments. Juglans regia (noguera), espcie cultivada procedent d'sia menor. Les flors femenines presenten un ovari nfer bicarpellar. Fan fruits carnosos tipus drupa follicular, dels quals naprofitem principalment les llavors, tot i que el pericarpi verd s ric en tanins, que sutilitzen per a lelaboraci de ratafia catalana. Famlia betulcies Arbres o arbusts monoics, caducifolis. Fulles amb estpules caduques. Flors amb periant simple amb 4 tpals sepaloides o nul. Es produeix una reducci progressiva del nombre de brctees que acompanyen al dicasi de tres flors de la inflorescncia primitiva (cimes). Les flors masculines es disposen en aments pnduls amb 1-3 flors a l'axilla de la brctea tectriu, no presenten periant i poden presentar dues bractoles acompanyants. L'androceu presenta 2-12 estams, a vegades bfids. Les flors femenines estan disposades en cimes biflores o triflores a l'axila d'una brctea, que a la vegada s'agrupen en glomruls o aments. Ovari nfer, bicarpellar (rarament tricarpellar) i bilocular amb dos estils.

Al gnere Corylus (avellaners), noms es desenvolupa un dels dos primordis seminals. El fruit de les betulcies s una ncula no envoltada per una cpula com a les fagcies, noms a l'avellaner trobem una estructura que s'anomena floc.

Als bedolls (Betula), la ncula aixafada dorsiventralment se solda amb la brctea de la inflorescncia, donant lloc a un fruit samaroide.

Al gnere Carpinus, la ncula se solda a una brctea trilobada gran de la inflorescncia, que en facilita tamb la dispersi del fruit. Carpinus betulus

Famlia brassiccies (o crucferes) Herbes anuals o perennes. Fulles esparses, enteres o dividides. Flors hermafrodites i actinomorfes, reunides en inflorescncies racemoses sense brctees. Calze de 4 spals en 2 verticils, els 2 inferiors a vegades esperonats. Corolla de 4 ptals en un sol verticil, alterns amb els spals i amb els limbes disposats en creu (corolla cruciforme).

121

El gineceu s sper amb 2 carpels soldats (bicarpellar i sincrpic). Fruit en cpsula amb un env central que s'obre en 2 valves: SLIQUA (llarga) o SILCULA (curta). Algunes espcies com Raphanus sativus (rave) fan sliques indehiscents que acaben fragmentant-se per unes constriccions situades al voltant de cadascuna de les llavors. Aquest tipus de fruit reben el nom de LOMENT. La col borda (Brassica oleracea), que creix a les costes rocoses atlntiques europees, s lancessor duna mplia gama de verdures cultivades, com la col, la coli-flor, el brquil,... A: Brassica oleracea var. Oleracea B: var. viridis (col de fulles o verda) C: var. gongylodes (col-i-nap) D: var. gemmifera (col de Brusselles o de brot) E: var. capitata (col de cadbell) F: var. sabauda (col arrissada) G: var. botrytis (col-i-flor) Famlia cistcies Nombre redut d'espcies, per molt importants a les comunitats arbustives mediterrnies. Flors grans i vistoses, hermafrodites i pentmeres. Pollinitzaci per insectes atrets per l'abundant producci de pollen per part dels estams, molt nombrosos i originats per desdoblament centrfug. Fruit en cpsula que s'obre per 3 (Helianthemum) o 5 (Cistus) valves. Les fulles sn en general oposades, cobertes sovint duna pilositat abundant o molt viscoses a causa de la secreci d'olis que, en alguns casos, han estat aprofitats per a l'obtenci del ldan, producte utilitzat en perfumeria i molt abundant a Cistus ladanifer. Alguns representants sn petites mates fleblement lignificades a la base o completament anuals, com passa als gneres Helianthemum i Fumana. Famlia malvcies Les flors sn actinomorfes, generalment hermafrodites, pentmeres, solitries o disposades en inflorescncies cimoses. Solen ser de mida gran i colors vistents. La pollinitzaci s per insectes o per colibrs, a les espcies tropicals del gnere Hibiscus. El nombre d'estams sol ser molt elevat i estan soldats pels filaments formant un tub. Les malves (Malva) i altres gneres propers presenten fruits esquizocrpics, que se subdivideixen en mericarpis monosperms indehiscents o polisperms degiscents (folliculars). Pel seu inters econmic destaca el gnere Gossypium, que inclou les diferents espcies productores d'una fibra txtil vegetal: el cot [Biosfera, 3: 340-343]. Aquestes fibres corresponen als llargussims villans de les llavors d'aquestes malvcies tropicals. Actualment les espcies ms utilitzades sn les originries del Nou Mn (G. hirsutum i G. vitifolium) pels seus villans molt ms llargs que els de les espcies asitiques (G. arboreum i G. herbaceum). En ambds continents el conreu i aprofitament d'aquestes fibres es remunta als 3.800-5.600 B.P.

122

Alguns representants sn arbres o arbusts de les regions tropicals, amb un nic gnere europeu: Tilia. Flors hermafrodites, molt nectarferes, reunides en inflorescncies cimoses, amb un peduncle soldat a una gran brctea. Pollinitzaci entomfila. Ovari sper amb 5 carpels, cadascun amb 2 primordis seminals, que dna lloc a un fruit amb 1-3 llavors i indehiscent (carcrul). Tamb inclou alguns arbres i arbusts que tenen les flors a les branques i tiges velles (cauliflria). s el cas de la planta del cacau (Theobroma cacao), originria del S i C del continent americ, que s pollinitzat per formigues i pugons. Els fruits sn cpsules indehiscents amb nombroses llavors i envoltades d'una polpa mucilaginosa. Les llavors es deixen fermentar i assecar amb la polpa. Desprs se separa la polpa, es torren i molen, obtenint la xocolata amargant. El cacau s'obt eliminant l'oli de la xocolata que s la mantega de cacau (utilitzada en crema de llavis i supositoris). Famlia rutcies Arbres i arbusts tropicals aromtics, que a casa nostra est representada per lianes o petites mates. La majoria presenten cavitats secretores dorigen esquizogen, que contenen olis aromtics situades al parnquima i al pericarpi. Sanomenen citrcs totes les espcies de rutcies productores de fruita agra, la majoria corresponen al gnere Citrus. Sn originaris del SE asitic i totes les varietats cultivades procedeixen de quatre espcies silvestres: Citrus medica (poncemer), Citrus aurantifolia (llimer), Citrus reticulata (mandariner), Citrus grandis (aranger gran). Sn cultivades: Citrus lemon (llimoner), Citrus paradisi (aranger com), Citrus aurantium (taronger agre), Citrus sinensis (taronger dol). Famlia anacardcies Plantes arbries o arbustives, a vegades enfiladisses. Abundants a les zones tropicals i subtropicals amb canals resnifers a la fusta, que produeixen en alguns casos substncies allerggenes. Pistacia vera (pistatxer) s una planta asitica que fa fruits carnosos (drupes) dels quals naprofitem les llavors per menjar (festucs). Pistacia terebinthus (noguerola), arbret caducifoli que es fa al domini dels alzinars. Les fulles sn imparipinnades i sovint deformades en transformar-se en un zoocecidi dhompters (fids). Anacardium occidentale (anacard), arbre originari del Brasil, cultivat pels seus fruits, molt rics en olis. Mangifera indica (mango) s un arbre del S d'sia molt cultivat pels seus fruits agredolos, drupes amb una llavor molt voluminosa i polpa carnosa i taronjada. Schismus molle (pebrer bord) s un arbre ornamental del C i S d'Amrica, del qual se naprofiten els seus fruits comestibles i la seva fusta.

Famlia sapindcies Petita famlia d'arbres i arbusts d'inters forestal, principalment per la seva fusta (molt resistent). Presents a tot l'hemisferi nord, estan molt diversificats a la Xina. Els aurons i les blades autctons presenten fulles simples, tanmateix es planta i es troba naturalitzat en alguns indrets un aur americ (Acer negundo), amb fulles imparipinnades de 3 o 5 folols. Flors hermafrodites i pentmeres. Androceu de 8 estams inserits en un disc nectarfer i un ovari sper bicarpellar. El fruit s una dismara, les ales de la qual presenten un angle d'obertura caracterstic segons espcies.

123

124