Borderlands feministes

a Barcelona

una autoetnografia de les relacions i no relacions entre els

feminismes paios i gitanos de Barcelona

Nerea Miralles Aguilar

NIU (1177345)

RESUM

La present investiació tinguè com a principal objectiu explorar les possibilitats

d'articulació entre els feminismes gitans i paios de Barcelona, dins d'un marc de relacions

étniques historica i geopoliticament localitzades. Aquestes coordenades varen ser

posades en diàleg al seu si, amb les crítiques i propostes formulades pel feminisme

poscolonial vers l'universalisme etnocèntric (Mohanty, 2008, p.19) i a la mecànica de

l'Alteritat (Spivak, 1998, p.28).

ABSTRACT

This investigation had as principal goal explore the possibilities of articulation between

gypsy and gadje feminisms of Barcelona, inside a frame of ethnicals relations in a

historical and geopolitical context. This coordenates was put in dialogue in the same time

with the critical and proposals made by the poscolonial feminisms about ethnocentrical

universalism (Mohanty, 2008, p.19) and the mechanic of the otherness (Spivak, 1998, p.

28)

INTRODUCCIÓ

Ja fa més de dues dècades (1990) que començà a evidenciar-se el moviment de dones

gitanes arran europa i concretament a l'Estat Espanyol amb la creació de diverses

associacions com ara la granadina Romi. Arrel d'aquest moviment també trobem els

primers sorgiments de producció teòrica i documental de la mà d'autores gitanes els quals

tenen com a eix central la idea de la discriminació múltiple (Bitu, 2002), visibilitzar les

consequencies i dificultats de trobar-se en la intersecció com a dones de classes populars i

integrants d'una culutura que ha estat històricament discriminada.

En quest sentit fou part dels objectius d'aquesta investigació identificar per què aquestes

crítiques i continguts no s'han vist reflexades al feminisme majoritàri, així com identificar

si existía relació en aquest punt amb la crítica al feminisme hegemonic realitzada per

algunes gitanes feministes a nivell europeu (Bitu 2012; Carmen 2006; Oprea 2004) i per

la crítica poscolonial a un nivell més ampli (Anzaldua 1984; Carneiro 2005; Mohaty

2008; Curiel 2009; Espinosa 2009).

REVISIO BIBLIOGRAFICA

Un breu apunt a la Modernitat :

Segons Mignolo (2000 citat en Castro-Gomez & Grosfoguel 2007)) España representa el

començament de la Modernitat dins Europa (amb l'expulsió de musulmans i judeus) i a

l'hora, l'inici de la colonialitat fora d'ella (amb el 'descobriment d'Amèrcia'). Aquesta

doble gobernabilitat assentaria la colonialitat del poder com “la classificació social de la

població mundial sobre la idea de raça, que té orige i caràcter colonial (Quijano 2000, p.

201, citat per Castro-Gomez & Grosfoguel 2007).

Aquest breu apunt històric permet una lectura més ampla i acurada vers els processos

interns com el projecte de unificació linguistica i cultural dels Reis Catòlics (1492), o les

sucesives tentatives d'expulsió dels gitanos (1499/1539/1619), inscrivint-los dins una

dinàmica més amplia. A l'hora que ens atorga ferramentes per problematitzar l'exportació

de conceptes i teories del feminisme poscolonial que a continuació es presenten, sense

una adequada contextualització.

La critica poscolonial: de feminismes localitzats i una crida al feminisme dialogic.

Una de les aportacions centrals del feminisme poscolonial es situa com a continuïtat

d’aquella que subratlla l’eurocentrisme del materialisme històric al situar el treball i les

relacions de producció com a base y transversalitat de la resta d’estructures socials

(Quijano en Castro-Gomez y Grosfoguel 2007) ). En aquest sentit les autores ressaltarien

que no sols no hi ha forma de jerarquitzar aquestes estructures sinó que, la

conceptualització d’aquests “Eixos d’opressió”com a espais en si mateixos, crea la

problemàtica il·lusió d’una teoria explicativa general sobre l'opressió de la Dona,

completament independent de factors com la classe social, religió, raça/ètnia o

l’orientació sexual, entre d’altres (Oprea, 2003).

Aquesta concpeció, a més d'orientar la pràctica política cap a una agenda internacional

amb les problemàtiques que això comporta (Espinosa, 2009), ve acompanyada pel que ha

estat anomenada com a mecànica del Otro (Spivak 1998), que resulta d´un procés de

nomenació de l’Altre requerint-lo i forcluint-lo al mateix temps (Spivak 1998 citat per

Espinosa 2009).

D'aquesta forma estructura la pràctica positivista de definir el propi camp de lluita com el

que “en realitat succedeix” (Spivak, 1998 , pg. 6) i encripta preséncia del subjecte

subaltern a través de la invisibilitat o la visibilitat distorsionada (Maldonado-Torres en

Castro-Gomez y Grosfoguel 2007). En referéncia a aquest punt el text de Gonzalez

rompien en femenino escriu sobre com el feminisme paio contrueix a la dona Gitana i

implícitament, es representa a si mateixa:

Si preguntáramos al azar a alguien, por cómo se imagina a una mujer gitana, es probable que en su mente se dibuje un perfil estereotipado de nosotras, las gitanas (...) Subyugadas a la familia, flojas, sucias, analfabetas, casadas a los 14 años, madre de numerosísimos hijos/as y ubicadas siempre entre el hogar y los mercados. (p.1)

Aquesta visió apunta Mohanty (2008), ¨contrasta amb l'autorepresentació de si mateixes

com a educades, modernes, en control del seu cos i la seva sexualitat i amb la llibertat de

prendre les seves propies decisions¨ (pg. 5).

Es per això que algunes autores com Alexandra Oprea, Nicoleta Bitu o Eniko˝ Vincze, al

seu treball sobre la necessitat del feminisme gitano i els seus obstácles (Oprea 2003;

2004; 2010; Bitu 2012), destaquen que las feministas blancas deben llegar a un acuerdo

sobre como su rol promueve la subordinación gitana (Oprea 2004) per acabar amb la

marginalització de certs objectius i donar la possibilitat a les dones gitanes de construir-se

dins el feminisme sense que aquest reforce directa o indirectament el rebuig cap a la seva

cultura.

Segons les autores, perque aquest camí sigui possible ha de superarse la dicotomia

mitjançant la qual, o bé la violència contra les dones es naturalitzada com a part de la

'seva cultura' i per tant es condemna a les dones que defensen la seva identitat cultural, o

bé s'accepta acríticament desde el paternalisme, la exotització i cert sentiment de

culpabilitat racista invisibilitzant l'opressió de les dones gitanes (Oprea, 2005)

Tot i el vies etnocèntric que és assenyalat per les autores, diversos sectors de dones

gitanes fan una aposta pel feminisme dialògic (Dona Gitana, 2002) com a proposta

política, en la mesura en que això lis permet treballar colze a colze amb altres dones

inserides a cultures minoritzades (Centro de Recursos de Mujeres, 2007) i a més,

proporciona la confiança i ferramentes conceptuals per deconstruir el discurs etnocèntric,

per entendre el procés de construcció entre etnicitat i gènere (Bitu; Vincze 2012)

JUSTIFICIÓ

La present investigació ve justificada principalment per una important manca de

produccions en aquesta àrea que torna inintel·ligible, en molts casos, els tipus de vincles

(així com l’absència d’aquests) que es donen entre actors del nostre volant, ja sigui a un

nivell laboral, familiar o social.

En aquest cas els estudis indiquen de forma orientativa, que la població gitana/Roma

constitueix un 8, 39% de la població de Catalunya (Asociación Secretariado General

Gitano, 1999), essent que les dades recol·lectades periòdicament a l’estat Espanyol

(Calvo, 2006) han presenta alt nivell de discriminació i rebuig vers el col·lectiu al llarg

dels anys.

Explorant les ultimes actes i documents publicats al voltant del 8 de març com a 'Dia de

la Dona', trobem amplies referències a la inclusió de persones trans o temes com

migració, però cap fa referència a la diversitat ètnica no vinculada a una experiència de

migració, ni tampoc al racisme, fora de algunes crítiques puntuals a la Llei d'Estrangeria.

Resulta doncs necessari, dissenyar un marc interpretatiu que ens permeti fer un anàlisis

geopolític dels feminismes actuals, produint ferramentes conceptuals i expeiencials per tal

d'entendre com els feminismes no gitanos reaccionen i/o es posicionen vers el racisme

estructural. També per identificar en quina mesura els feminismes paios s’aproximen a la

idea de Sujeto Europeo, allò que Spivak (1998) anomena de teoria heliocèntrica (pg. 6)

del centre, cap als marges.

Objectiu General:

Explorar les possibilitats i dificultats d'articulació entre col·lectius feministes, prenent en

compte la diversitat ètnica present a la ciutat de Barcelona.

Objectius especifics:

•Mapejar les relacions entre els col·lectius de feministes gitanes i no gitanes de

Barcelona.

•Comprendre la crítica al subjecte universal del feminisme a partir de les reflexions fetes

per part de col·lectius de dones gitanes.

•Analitzar, des d'una perspectiva postcolonial i interseccional, factors facilitadors i

obstaculitzadors per a la generació d'articulacions entre diferents col·lectius de feministes

a Barcelona.

METODOLOGIA

Aquest treball es durà a terme sota dos ferramentes metodològiques principals:

•D’una banda l’autoetnografia del taller de ¨Questionant privilegis blancs: Racisme als

espais feministes¨ organitzat dins de LA GORDA, on participen diversos col·lectius

feministes de Barcelona ( Indignades, Kuarentena, Gata Maula, Lesbianes Feministes,

Comissió Unitaria 8 de març, Octubre Trans, Fora de les Nostres Vides,

Anarcofeministes. Les Atakàs). També la observació d'una activitat de Drom Kotar

Mestipen, una de les associacions de referencia entre el feminisme gitano. La intenció

serà, principalment analitzar la presència o absència de diferents cultures i la interacció

entre aquestes, a més de identificar i analitzar les referències a la colonialitat/racisme en

general dins els discursos dels diferents col·lectius i específicament aquelles experiències

que facin referencia a les relacions entre cultura paia i gitana.

•Es realitzaran tres entrevistes dobles semiestructurades a persones participants dels

diferents col·lectius abans mencionats. Una anarcofeminista + feminista independenista,

d'altra transfeminista + feminista kuarentena. Aquest tipus d’entrevista compta, per una

banda de preguntes estructurades i d’altra altres qüestions espontànies que son

dissenyades amb el decórrer de l’entrevista. En aquest cas el contingut serà diferent

segons el col·lectiu. Als col·lectius clarament vinculats amb la promoció de la cultura

gitana com son Drom Kotar Mestipen s’indagarà principalment sobre els objectius de

l’agrupació, les conquistes i les relacions amb els altres col·lectius feministes de la ciutat.

A les entrevistes amb col·lectius no relacionats amb aquest eix es preguntarà sobre

objectius de l’agrupació, percepcions sobre la cultura gitana i relacions vers els col·lectius

de dones gitanes de la ciutat de Barcelona.

RESULTATS

Les limitacions del “subjecte feminista” i barreres semioticomaterials del context local

“Nosotras desde el primer momento que nos emos dado a conocer, hemos hablado de feminismo. No nos ha dado

miedo porque para nosotras el feminismo no es un feminismo hegemonico, es un feminismo que nos incluye a

todas y nosotras pensamos además que el feminismo gitano es una aportacion muy importante vamos decirle al

"feminismo mayoritario", "feminismo blanco" porque le pone las patas que le faltan,

(M-E-3, 5 abril 2013)”

Durant les entrevistes, M. i L. vinculades a diferents col·lectius feministes i LGBTQI dins

la seva trajectòria, em fan un petit apunt quant lis pregunto si consideren que dins el seus

col·lectius tenen una pràctica feminista, -Transfeminista-, em corregeixen. Segons les

entrevistades existeix una limitació vers el subjecte dona que no aconsegueix

caracteritzar o parlar sobre les experiències, trajectòries i subjectivitats que transiten dins

el feminisme. Aquesta aspecte ja va ser abordat en el que es coneix com la crítica al

subjecte universal.

“no es ese sujeto mujer sino que estaria todo eso otro que estaria en los margenes del Hombre, Blanco, Heterosexual, Propietario, que todo esto otro que sale por fuera de este patrón heterocentrado.” (E-3, 5 abril 2013)

El transfeminisme doncs, tal i com podem veure a la entrevista és una proposta per

agrupar totes aquelles experiències que van quedar invisibilitzades a l’intentar reduir la

multiplicitat existent, dins de la categoria “dona”, una proposta per confrontar el

feminisme blanc, heterosexual i burgés.(GIL; OROZCO 2010). Per la seva banda, altra

entrevistada, també fa referència a les limitacions del subjecte hegemonic quan parla

sobre la seva dificultat d’assumir-s’hi feminista, ja que d’alguna forma donat

l'etnocentrisme imperant en algunes teories, implicaria deixar enrere molta gent, a la seva

família, a la seva comunitat. Aquesta dificultat ha estat explicitada també per altres dones

gitanes com el que elles nomenen de “pagar amb la identitat culural”(GONZALEZ, , pq.

2).

“Yo era de las que decia "yo no soy feminista" pero despues nos poniamos a hablar de algun otro tema en plan "la casa" esque tus primos pueden salir y tu no y... yo la primera que saltaba: Pero y por que? porque soy mujer eh? osea que no me definia como pero luego actuaba” (A-E-3, 5 abril 2013)

“Es porque no asocia e feminismo con lo q yo creo q es, se asocia pues con el feminismo de algunas, que es un feminismo elitista.”(M-E-3, 5 abril 2013)

Tal i com apuntàvem a la introducció, aquest diàleg representa la disputa, el procés de

delimitació del qui és feminista, qui no ho és, així com quines són les relacions de poder

existents dins d’aquest camp. Com a part d'aquests exercicis de poder interns, les dones

gitanes han rebut per part del feminisme majoritari la demanda implícita o explícita, que

separessin la seva experiència d’opressió per ser dona de la marginació del poble gitano,

la qual cosa és impossible.

Aquesta crítica a la pretensió per part del feminisme majoritari1 a presentar la categoria

gènere com a experiència en si mateixa, dissociable d’altres eixos d’opressió (Espinosa

2009) evocaria un feminisme hegemònic que no solament no es qüestiona quin és el seu

rol dins els privilegis vers al racisme, classisme o colonialisme, sinó que provoca

col·lateralment la creació d’experiències subalternes que seran tractades sistemàticament

com “excepcions” no significatives per les ‘preocupacions majoritàries’.

“Nosotras somos mujeres y somos gitanas no se puede elegir, es una tontería además”(M-E-3, 5 abril 2013)

Barreres semioticomaterials : Una qüestió indispensable per entendre el feminisme gità i

els silencis locals

“Hace 60 años no habia mujeres en el mundo acadmeico superior, poco a poco se fue entrando.

Hace 60 años las clases trabajadoras no accedian a los estuios superiores y de alguna forma la escuela

publica sirvio para que los hijos de las clases trabajadoras y de personas casi analfabetas

realizasen la educacion de sus hijos (...)

1 Utilitzo el terme “majoritari” com a eufemisme a fi de visibilitzar-lo com part del mecanisme de minorització.

Entonces por qué los gitanos no emos entrado en ese carro? porque la explicacion no solo está en nosotros..”

(12 Febrer 2013)

Entre les principals característiques que constitueixen aquesta barrera, a més de la

segregació barrial, laboral o el tracte dels mitjans de comunicació, podem trobar la

problemàtica i els perills de la “historia única” (Ngozi, 2009) i etnocèntrica a les escoles.

Aquesta pràctica educativa a la primera infància és vital en el moment que estructura i

impulsa tota la mecànica de l’Altredat que venim assenyalant al llarg del treball. La

història paia reflectida com Universal dins la institució, deslegitima i minoritza la

experiència col·lectiva de la població gitana, a l’hora que deixa sense ferramentes

analítiques a la població i naturalitza el conflicte, així com la segregació ètnica amb que

conviuen.

“Cuando yo estudié, a mi nadie me habló de población gitana. La historia del pueblo gitano no está inscrita nunca en nada de la historia (...) Vivimos como ‘a parte de’ ”. ( 12 Febrer 2013)

Aquest fet no té a veure amb majories u oblits, sinó que ha de ser entès dins dels silencis

locals, formant part d’un projecte social ètnic/racial que travessa de forma molt

significativa, institucions educatives i els seus integrants. En aquest sentit, el ‘recent’

informe de la ECRI2 , alerta sobre les escoles ‘gueto’3 i la exclusió (no admissió) de

gitanos a algunes escoles concertades.

“Era muy guai pero algunos maestros te desilusionaban. De pequeña yo decía que quería ser abogada y me decían que mi vida iba a ser terminar el colegio, casarme y cargarme de hijos AMVR-17/3.2”(citat de l'Estudi de la Poblaciõ gitana de Catalunya 2005)

“Que pasa con las expectativas de esa maestra en todo esos niños? que se comparten! Los niños acaban creyendose que son tontos y que si no van a estudiar es porque son gitanos y entonces es cuando dicen: Yo soy gitano..”(E-3, 5 abril 2013)

2 Comisión Europea contra el Racismo y la Intolerancia3 Escoles de nens/es immigrants o gitanos a algunes parts del país. Per més informació és pot consultar “Segregación escolar del alumnado gitano en españa” (Santiago, Maya 2012)

Les actituds racistes per part del professorat i directius podria explicar parcialment la

representació desigual a les diferents escoles públiques d’un mateix barri (Santiago,

Maya 2012), així com la falta de professionals gitanos/es treballant a la institució (E2).

També serien factors significatius la negativa dels pares a escolaritzar els fills amb

gitanos, o la pròpia opinió dels estudiants entre els quals, aquesta població constitueix un

dels col·lectius més discriminat (Calvo, 2006). A aquests factors cal sumar-li les càrregues

familiars que habitualment son assignades a les dones i certa percepció dins la població

gitana de que, donat els marcs ‘paios’ i assimilacionistes en que l'escola es construeix, la

inserció de l’infant comportaria una conseqüent pèrdua de valors.

Es en aquest sentit que el treball de l’associacionisme de dones gitanes s’articula creant

espais d’autorepresentació, valorització i fortaleixement de la cultura i de la dona.

Mitjançant les trobades de dones estudiants impulsen referents que contraposen tot

l’imaginari discriminatori i estereotipat, també creen espais de trobada per intercanviar

preocupacions i formes de resistència.

“Yo a la primera que fui me sirvió.. para darme cuenta que hay otras formas de ser gitana, osea que a veces te piensas q ser gitana es lo que tu ves en tu casa y en tu barrio y en tu entorno (...)Que hay mucha gente que se deja de hacer porque dice ay no! esque eso no es gitano. No, no, perdona, esque si! esque todo puede ser gitano si es bueno... no?”(22 Març 2013)

“en algunos lugares que se ha hecho trobadas y habia alomejor gruos de mujeres informales o incipientes... se ha montado incluso una asociación, osea que estas creando, ayudando a fortalecer el feminismo gitano, que es muy interesante.”(22 Març 2013)

Racisme/colon ialitat als col·lectius paios/gadyè – El problema de la dependència

epistèmica

Després del taller realitzat a la Gordíssima (lloc de confluència feminista) sobre racisme

als espais feministes i que aquest fos un èxit de convocatòria, els diferents col·lectius

(paios) expressen no haver-li dedicat massa atenció a aquesta temàtica, ni haver-ho

treballat internament més que d’una forma limitada, el qual ens remet a la pregunta

apareguda al taller: ¿Jo decideixo com, quan i on penso sobre racisme? (O-1Racisme als

espais feministes) .

A l’abordar sobre les autores i/o grups que han influenciat i servit de referent per aquests

col·lectius encontrem algunes mencions a la literatura poscolonial i antiracista com Gloria

Anzaldúa (E-3, 5 abril 2013), produccions del Black feminism (E-1, 12 Febrer 2013) o

experiències col·lectives com els “kafecitos”4 als EE.UU (E-3, 5 abril 2013). Aquestes

aproximacions han suposat als col·lectius formes de replantejar-s’hi les seves pràctiques

etnocèntriques a l’hora de fer política, de pensar la historia del feminisme o dels orígens

del patriarcat (ENTREVISTA 1i3).

És possible llavors, identificar un moviment d’ aproximació cap a històries i aliances

diferents dins el feminisme barceloní, la necessitat de crear un feminisme que no

reprodueixi el racisme intern a la societat, sinó que aquesta crítica sigui una qüestió

transversal (E-3, 5 abril 2013). Tot i així, aquesta motivació pareix presentar certes

limitacions a l’hora de nomenar les pròpies dinàmiques ètniques/racials del context local

o inclús europeu.

Com a exemple podem col·locar el taller sobre racisme, on apareixen sistemàticament

paraules com “blanca”/”occidental”/”negra”/”colonial” o migrant, el que denota i

delimita el conflicte vers un agent “extern, no occidental i de color” . El fet d’aquests

discursos haver estat, majoritàriament, exportats des d’un feminisme anglosaxó com

Butler, Davis o Anzaldúa, explicaria parcialment perquè hi ha una referència tan amplia

als problemes que son compartits amb la crítica nord-americana i un silenci i

desconeixement generalitzat amb conceptes com pallo gadyè, gità o en relació a la

segregació geogràfica i educacional que afecta pràcticament a un 8% de la població local,

especialment, a les dones d’aquesta població (E-3, 5 abril 2013).

Cal tenir en compte que gran part de la crítica feminista poscolonial i antiracista, ha estat

impulsada des d’unes coordenades bastant concretes que fan necessari un anàlisis

complementari de la situació local i les seves problemàtiques a nivell històric més

significatives, tals com la colonització/neocolonització, l’esclavisme, la lluita pels Drets

4Segons l'entrevista, els kafecitos fou una proposta d'organització col.lectiva a la ciutat de San Francisco EEUU, barri de La Misión. Durant 3 mesos es posaren en diáleg diversos grups (sindicat young workers, grups queer, grups de treballadores de la llar migrades) per tal de debatir unes lĩnies conjuntes per les posteriors accions.

Civils, el conflicte Mexico-EEUU (1846-48) o la guerra civil dels EEUU (1861-1865),

entre molts d’altres.()Es en aquest sentit l’exportació de termes com white, black,

inmigrant, “of colour” o brown poden resultar problemàtics en alguns aspectes.

Així doncs, no es tracta d’obviar la participació de l’Estat espanyol com a Imperi, ni de

banalitzar el contundent discurs colonial que existeix entre la població, sinó, de tenir en

compte que la presència de migració a aquesta banda de l’Atlàntic comença a ser

significativa a partir dels 19905, sota unes condicions i un pretextos específics que

mereixen el seu anàlisi i significació pròpia per tal que sigui possible articular crítiques

contextualitzades.

“(...) Por ejemplo, esta semana hay unas cosas chulisimas con dones migrades y los mismos colectivos no ven la misma potencialidad que ven en mujeres de otras culturas que viven en otros paises, no lo ven por ejemplo en otras culturas que ya estan en el territorio (...) hay una preferencia por lo exotico no? por irnos a hacer, yo q se, solidaridad con otros paises o, incluso, amb les dones inmigrades. ” (M. E-3, 5 abril 2013)

De qui és la responsabilitat d'abordar la temàtica?

“(...) si no hay participacion de mujeres gitanas dentro de ciertos colectivos... hay que preguntarle a las

mujeres gitanas pero tambien hay que preguntarle a los colectivos que estan haciendo o que no estan haciendo para no generar participacion..” (M.22 Març 2013)”

A l’abordar la qüestió de gitaneita dins els col·lectius paios, la desconeixença és absoluta.

Cap de les persones entrevistades en té noticia de dones gitanes feministes, ni de dones

gitanes organitzades en cap sentit (E1; E3). La problemàtica s’aprofundeix quan es veu

reflectida també la idea a un nivell general, de que no existeix espai de confluència polític

(E1), social (O1), ni personal(E3) amb aquesta població.

“Yo realmente pordria hablar desde el desconocimiento total... porque llevo 5 años viviendo en esta parte del mundo y la verdad no me he cruzado con mujeres gitanas ni en espacios feministas, ni no feministas” (E-3, 5 abril 2013)

5 Institut Nacional d'Estadística (INE)

“(...) no tinc cap amiga gitana... Bueno hi havia gitanos al meu cole pero mai han estat amics meus” (12 Febrer 2013)

Tot i així la idea de que algun lloc han d’ocupar aquestes dones (E1), també la necessitat

de plantejar un treball conjunt, sembla estar present com em comentat prèviament. És en

aquest punt que comencen a sorgir les discrepàncies vers de qui és la responsabilitat

d’abordar aquesta temàtica.

La discussió sobre el repartiment desigual de responsabilitats ha estat molt present dins

dels feminismes, segons les incomoditats evidenciades a les entrevistes. Aquesta

problemàtica estaria provocada per una tendència dins dels grups mixtos (homes i dones)

a relegar sistemàticament les qüestions de “gènere” a les dones, - ja s’ho curraran les

feministes!- (M.12 Febrer 2013).

“anem a fer xerrades però, sempre dins d'un límit perquè nosaltres no som... educadores socials o pedagogues, tampoc tenim ganes de fer la feina d'altra gent(...) com que també s'ho currin els altres no?”.(N. E-1, 12 Febrer 2013)

És visible doncs un malestar amb les situacions de desigualtat dins els col·lectius, on la

crítica a determinats rols de poder vers les dones cobren generalment un lloc secundari,

una espècie d’especificitat permanent que obvia la necessitat d’un treball col·lectiu per la

superació de barreres internes (E1).

Donada aquesta disputa ja quasi de caire històric, resulta curiós tal i com quedarà

evidenciat, la reticència a l’hora d’abordar la temàtica ètnica/racial sota l’argument de que

això implicaria assumir postures paternalistes (E-1, O1) tot confinant novament, com al

cas anterior, la responsabilitat de transformar la situació a les persones que en aquest cas,

serien les directament atingudes pel racisme.

(...) veig que elles soles en el moment en que ho reclamin.. no se com dir-ho.. que aquesta veu l'han de tenir elles, no podem parlar en nom seu.. si no hi ha gitanes ni això, que em de dir res de les gitanes?... Esta be fer l’anàlisi de que existeixen i tal i no se que però aquesta especificitat crec que n'haurien de parlar elles.”(E-1, 12 Febrer 2013) (subratllat de la autora)

Aquest plantejament sostindria d’alguna forma que el racisme, així com la segregació

espacial i social que impedeix en gran mesura la relació, és en realitat una conseqüència

de la especificitat cultural i que per tant, ha de ser superada per elles mateixes. Assumir

que l’absència de persones racialitzades/gitanes impedeix parlar sobre aquesta distància

resulta problemàtic ja que, o bé implica obviar que existeix racisme i una segregació

ètnica bastant important a nivell local, o bé manifesta la creença implícita de pertànyer a

algun tipus de raça/ètnia neutral a tot aquest conflicte, com una mena de individualitat

universal, que no precisa de posicionar-se.

Aquest procés de marcar l’altre com a l’específic ja ha estat qüestionat prèviament

(Mohanram, 1999) com una dinàmica del feminisme occidental en que, a

l’autodenominar-s’hi implícitament com part d’una majoria, s’oblida de que té una

cultura pròpia (blanca/paia), retirant-se automàticament del debat sobre com les

subjectivitats i el col·lectiu en si, es relaciona amb l’etnocentrisme i el racisme

estructural.

“Without confronting racism, feminist discourse in fact serves only to advance the rights of privileged white women” (Orea, 2004, p.7)

Aquesta qüestió plantejada per vàries de les entrevistades deixa al descobert doncs, allò

apuntat per Oprea (2004), així com els homes gitanos activistes han de reconèixer els seus

privilegis patriarcals com a primer pas per promoure una millora de la comunitat gitana,

les feministes blanques han d'arribar a un acord sobre com el seu rol promou la

subordinació gitana (pg.11).

A ctualitat i feminisme barceloní: Alguns apunts concrets a la colonialitat del discurs

“Derrida no proclama que ‘se deje hablar al Otro/de los Otros’, sino que evoca a un ‘llamado’ al ‘otro por

completo (tout-autre, como opuesto al otro que se afirma en si mismo) para ‘transmitir a modo de delirio esa voz

interior que es la voz del otro en nosotros.” (Spivak, 1998, pg. 27)

Donada aquesta necessitat de construir una línia reflexiva sobre la pràctica política i com

aquesta entra en contacte, legitima o repèl la subordinació gitana, intentaré fer un apunt

sobre el tout-autre que apareix al decórrer de les entrevistes. Donem dons un gir en

l'anàlisi, ja no tractant d’incorporar la veu del subjecte oprimit, sinó responent a la

necessitat que ja va ser assenyalada per Maldonado-Torres (en Castro-Gómez y

Grosfoguel 2007) de “aclarir els efectes de la colonialitat en l'experiència viscuda i no

sols en la ment dels subjectes subalterns”. (pg. 130)

Sí que hi ha una visió jerarquitzada, patriarcal de “nosaltres som la gent d’aquí, autòctona, civilitzada, pura, una mica.. no? Dit així de manera rapida i xunga no? Vull dir que sembla que a l'imaginari col·lectiu de Dona Catalana no hi entra una gitana. Quan m'imagino una santsenca, de sants, doncs no m'imagino una gitana. (12 Febrer 2013)

En aquesta parla podem observar com la diversitat existent dins el mon paio/de la Dona

Catalana es dilueix en aquest moviment d’homogeneïtzació funcional que s’articula a

partir d’eixos tals com autòctones, civilitzades o pures. Així doncs, la dinàmica conscient

o no conscient, mitjançant la qual es delimita aquest cuerpo-nacional-nomarcat (Romero,

2007), crea i expulsa aquest Altre a l’hora que el necessita per continuar definint

l’extensió de si mateix. Tal i com escriu Mohanty (2007) sin la mujer del tercer mundo,

la auto-representación de la mujer occidental antes descrita (seculares, liberadas y en

control de sus propias vidas) sería problemàtica ( p.20).

El fet d’aquestes desigualtats estar organitzades estructuralment, inscrites a nivell

ideològic, simbòlic i material, és important en la mesura en que limitarà enormement les

possibilitats d’assenyalar la violència, però també, i això resulta encara més interessant

per aquest treball, esborrarà les evidències del binarisme existent (Moharam 1999)

deixant al subjecte privilegiat la possibilitat de fluir a la seva autorepresentació i

individualitat.

"foi forte ver todo o mundo se movimentando e eu sozinha daquele lado… mais como que todo o mundo acha que pode viajar para qualquer lugar do mundo?... ou.. fiquei chocada”(O1)

És en aquest punt que ens farem servir del terme de subalternitat6 tot i sent conscients de

la seva complexitat, per tal de nomenar i evidenciar aquesta forma en que el discurs es

construeix sota premisses molt concretes per organitzar l’experiència de l’Altra.

“(...) on esta la part publica o de relació amb altres dones que no siguin gitanes ? (...) els seus espais de relació a nivell públic, als bars no les veuràs, les veus nan’ a comprar, a la plaça, però no als bars..” (E-1, 12 Febrer 2013)

Així doncs, la dona gitana no està completament absent al discurs paio feminista com en

un principi pugui aparentar, sinó que la seva presencia és intermitent i transita entre la

transparència/desconeixença absoluta dins les experiències positives i la

sobrerepresentació als espais de la diferència i els discursos de la carència. No es

coneixen col·lectius feministes gitanos, tampoc experiències d’empoderament, ni autores

(E.1;3), en contraposició, d’alguna forma aleatòria o casual tothom té experiències

empíriques de fracàs u opressió d’aquesta població que queden de forma significativa

guardades a la memòria i que justifiquen l’imaginari discriminador.

“Recordo que hi havia nenes (gitanes) molt molt, molt joves.. preadolescentes o adolescentes que ja tenien molt clar que l’any que ve deixarien la escola, hi havia uns rols de gènere molt molt marcats.” (M. E-3, 5 abril 2013)

“(...)esta colega lo que tenia mucho era el... bueno igual no estanto por mujer gitana, pero para ella lo mas dificil era escoger con quien tenia relaciones, basicamente. Recuerdo que tuvo problemas en casa bastantes repetido(...) (. E-3, 5 abril 2013)

Aquesta mecànica discursiva de la realitat doncs, es basa en una colonització de les

heterogeneïtats materials i històriques de les Altres dones , incrustant-les dins una

experiència monolítica d’opressió com “objectes que es defensen” (Mohanty 2007, pg. 6)

6 Utilitzo aquí el terme subaltern en referència en la línia dels treballs d'Espinosa (2009) i Spivak (1998)

Objectificació: distanciament, la invisibilitat i l’excepció

“ a mi se me hace muy raro cuando yo veo gente que yo pienso que por tal cosa deberian tener una mente mas

abierta y me veo con los mismos tópicos de un chiquito de barrio que no ha salido de su entorno (...) me estas

diciendo lo que me puede decir un señor que ha estado encerrado y que repite lo que han dicho, que no ha

tenido mas opcion de aprender.” (22 Març 2013)

L’objectificació representa un eix important dins del discurs eurocèntric/etnocèntric i

colonial, fent que els principals espais de visibilitat de les dones gitanes a la mirada paia

seran com objectes d’estudi de les ciències socials, o una finestra a l’exòtic camp de les

relacions de gènere dins la gitaneitat (E-1).

Dins d’aquesta construcció de la dona gitana-objecte 7, una de les premisses necessàries

és l’aprenentatge de la discriminació explícita, mitjançant la qual totes les

pràctiques/hàbits en comú, herència d’una socialització propera, veïnal, compartida a

nivell escolar i social, hauran de ser enteses com a diferents, ja que quan son efectuades

pel col·lectiu ‘diferenciat’ estan necessàriament vinculades a una cultura impermeable i

generalment hostil.

“quan estava envoltada d’aquestes mogudes (context gitano) diguéssim si que ho vivia com que això a casa a mi no em passava... que en el fons, ara que m’he fet gran és mentida. (...) lo recuerdo como muy marcao, como que no tenia nada que ver conmigo. Pero ahora que soy mayor le encuentro bastante parecido.” ( E-3, 5 abril 2013)

Aquest exercici ha aparegut al llarg de totes les entrevistes en quan han sortit temes com

la prohibició de les relacions interètniques, la violència o el masclisme que han estat

abordats com problemàtiques especialment gitanes, no únicament, però si amb certes

especificitats i caràcter superlatiu. (E1; E3)

En referència a aquest aprenentatge de la discriminació tinc unes notes mentals que

resulten prou esclaridores i que col·locaré per mostrar més gràficament com aquests

mecanismes operen en la constitució mateixa de la subjectivitat.

7 És necessari ressaltar que em refereixo a la construcció de la gitana dins l’imaginari de l’Alteritat paio.

Quan tenia 11 anys em vaig enamorar d’un noi anomenat N., vivia prop del meu barri a les cases que hi havia darrere de l’escola i quan acabàvem a les classes corríem allà i caçàvem els sucs dins una nevera de bar gegant que tenien a la sala. Aquesta experiència sempre em pareixquè especialment fascinant. El seu pare era un home grosset en un bigot molt gran que sempre somreia i duia samarretes de ratlles. Sovint parlàvem sobre la escola i feia comentaris ingeniosos sobre la nostra candida relació.

Un dia, i recorde amb exactitud fins i tot l’olor a moqueta del cotxe, el meu pare va apagar el motor es va girar cap a mi i després de una o dos preguntes merament introductòries sobre la meva relació amb N. em va dir:

“Nerea hay algo que tens que saber: quan tu poses una mançana podrida dins una cistella de mançanes bones. No se torna bona la mançana podrida, sinó que se podreixen totes les demés”(Miralles;1999)

El fet d’aquesta experiència ser especialment significativa no és solament el moment en

que la meva família m’introdueix en l’exercici de discriminació explícita a través de

teories simbolico-frutals. La qüestió és que va ser necessari, 12 anys i quasi una expulsió

del grup de feministes antiracistes/antiolonials de Marsella8, per entendre que N., la seva

mare, l’home del bigot frondós i tota la resta de la seva família, eren gitanos.

El gitano havia estat construït dins el meu imaginari d’una forma tan maquiavèl·lica i

estereotipada que vaig ser incapaç de reduir tot el ventall d’experiències que em van

proporcionar aquells anys a la pobresa de l’imaginari racista, així com tampoc vaig

aconseguir renunciar, ni reestructurar la figura de “l’Altre” Gitano que va continuar

present a la meva vida a través de la por, per molts anys més.

Aquesta organització cognitiva i experiencial seria inconsistent en part si no fos pels

altres factors, molt presents i molt quotidians, mitjançant els quals tota experiència gitana

fora dels estereotips, es torna transparent i no identificable com es el cas de N. (E2) o, per

el contrari, quan aquest testimoni assalta la realitat de forma directa provocant una

incoherència a nivell semiòtic i/o material, llavors es relegat automàticament dins

l’excepció. Mitjançant aquest mecanisme la constel·lació d’estereotips queda intacta i poc

8 2007, dins el marc de les UEEH(Universités d'Ete Euroméditerranéennes des Homosexualités) s’organitzà un taller per feministes no-blanques per parlar sobre racisme i colonialitat. Un cop acabat el taller, decidiren fer una roda oberta per posar en diàleg les conclussions amb la resta de feministes. Després d’una llarga explicaió i amples referènies als feminismes poscolonials que em van resultar del tot incomprensibles, vaig decidir intervenir per expressar la meva humil i completament desubicada opinió de que “ser blanca o ser negra no importa, ja quela raça no existeix i en realitat es tot una qüestió de classe” Acte seguit es generà tal tensió que les organitzadores decidiren donar per finalitzat el debat.

subjecta a variacions, ni tan sols en els casos de convivència directa. Tal i com apunta una

de les entrevistades:

Me consta que si que también hay participacion (gitana), lo que pasa es que es participacion invisible, es una participacion muda, no es una participacion estereotipada, pero conozco. Pero conozco además chicas gitanes en movimientos además muy muy concretos de alomejor cosas que puedes conocer. (subrtllat de la autora) (22 Març 2013)

“Cuando yo voy a las charlas y hablamos de lo que hacemos en la Drom, no lo entienden. Dicen: si, si, pero tu eres una excapción.Y digo vale: Yo soy la excepción(...) (22 Març 2013)

D’aquesta forma comença a estructurar-s’hi una lectura sota la qual no resulta tan estrany

“l’absència” de gitanes a tot arreu dins els testimonis paios, en la mesura en que la seva

presència es solament visible a través de la carència, a través del buit, “ja que als bars

no les veuràs, les veus nan’ a comprar, a la plaça, però no als bars”. Es disloca doncs la

problemàtica absència (omnipresent) de les Altres (E-1 i E-3), per visibilitzar el punt cec

que acompanya a la mirada paia constituïda dins d’un marc de privilegis ètnics/racials.

La intenció doncs arribats a aquest punt, es evidenciar que els feminismes en tant que

espais d’empoderament (espais no carenials), presenten dificultats a l’hora de reconèixer

o dialogar amb les realitats que l’envolten i que l’integren fora de la representació

obligatòria, el que ha estat anomenat com la impossibilitat de parla/escolta de la

subalterna (Spivak, 1998: Espinosa 2009). Una intervenció que em sembla fa referència

bastant clara a aquesta problemàtica, va sorgir davant la pregunta sobre per on podria

començar aquesta relació que es jutja inexistent (entre feminismes paios y gitanos).

“(...)parlar de les unitats familiars, de com son les seues famílies, quin paper tenen elles dins de la família, quines feines fan, com nosaltres veiem a les famílies, com nosaltres entenem el concepte de família, no?” (subratllat de la autora) (12 Febrer 2013)

Perquè sigui possible aquesta forma de dirigir-se cap a l’experiència gitana és necessari

un procés d’objectificació, expulsant el subjecte de l’imaginari eurocèntric no susceptible

de ser qüestionat (Quijano en Castro-Gomez y Grosfoguel 2007). Aquesta maniobra es

dona a través de la divisió entre pràctica/personal (com son/quin paper tenen/que feines

fan) i pensament/política (Que entenem/com veiem), on queda evidenciada sens dubte, la

violència epistèmica i la consideració del subjecte que actua en oposició al subjecte que

parla (Spivak, 1998 citat per Reyes, 2005)

“Las teorias feministas que examinan nuestras pràticas culturales como ‘residuos feudales’ o que nos etiquetan como ‘tradicionales’ también nos representa nomo mujeres polítiamente inmaduras que necesitan ser educadas y formadas en el caráter distintivo del feminismo occidental. Estas teorias deben impugnarse continuamente...” (Mohanty,1984, pg. 7)

Aquesta mirada podria també explicar d’alguna forma, la necessitat d’acudir majorment a

fonts transatlàntiques per explicar inflexions locals tal i com apuntàvem en un principi.

En aquest sentit ‘el quan’ o ‘el com’ certes experiències es creuen als camins per davant

d’altres, podrien ser analitzats en base a la colonialitat del saber que dificulta

enormement els diàlegs amb altres sabers, negant-los l'estatus epistèmic a les seves

´experiències locals' ( Flórez-Flórez en Castro-Gomez y Grosfoguel 2007)

“Estas contribuciones no se han reconocido. El feminismo gitano una de las aspiraciones... lo que pide es que se reconozca esta contribución del feminismo gitano al feminismo global y que se reconozca (22 Març 2013)”

Reconèixer aquestes contribucions fora d’una escenografia subalterna, ha estat d’alguna

forma insustentable, d’una banda perquè la imatge de la gitana-oprimida impedeixen

veure aquestes experiències com una font de coneixement sobre altra cosa que no sigui la

seva opressió. D’altra banda perquè la pràctica política d’aquests col·lectius ha estat

travessada de diferents formes pels privilegis resultants d’aquesta dicotomia, qüestió que

segons les entrevistes no sembla haver estat problematitzada dins els col·lectius , ni a

nivell local (E-1, 12 Febrer 2013i3).

CONCLUSSIONS

Després d’haver nomenat alguns dels mecanismes que operen a l’hora de construir i

reproduir l’alteritat dins el discurs, una breu menció a les limitacions del subjecte

feminista i les barreres locals podem treure algunes conclusions sobre quines serien els

principals obstacles en les relacions entre col·lectius.

En primer lloc la idea de que no existeix racisme cap als gitanos i que les múltiples

divisions existents és deuen principalment, a les diferències culturals, de classe i certa

actitud hostil dels gitanos cap als paios (Entrevista 1, E-3, 5 abril 2013). El que comporta

sovint a una aproximació problemàtica cap a les dones gitanes ja que pressuposa la

reivindicació de la identitat cultural com un impediment per l’agermanament.

En aquesta línia i partint d’allò abordat per Spivak (1998) “los hombres blancos están

protegiendo a las mujeres de piel oscura de los hombres de piel oscura”, tendeix a

aparèixer tal i com hem abordat al llarg dels resultats, a més de la dona gitana-objecte, la

figura monstruosa del gitano com a problema de la gitana (E1; E3). “Les dones blanques

estan protegint a les dones de pell obscura dels homes de pell obscura”.

Aquesta idea és un gran impediment en la mesura en que d’una banda está subjecta una

visió estereotipada i racista vers l’home gitano, no perquè els homes gitanos no puguin

ser masclistes, sinó de que aquests siguin més masclistes que els homes paios o que la

seva presència al discurs sigui únicament via culpabilització.

“. que alguns peguen a les dones i que entre ells es discuteixen amb mes agressivitat de la que normalment es discuteixen dos homes que no son gitanos, amb molta mes agressivitat. (...)”(E-1, 12 Febrer 2013)

D’altra banda perquè, responsabilitzant a l’home gitano de l’opressió íntegra de la dona

gitana, s’evadeix i es desplaça tot el pes de la jerarquia ètnica/racial i de classe que

existeix entre les dones del context local. Aquest gran silenci/falta de debat dins els

col·lectius paios representaria dins del context hegemònic europeu, altre gran impediment

per la comunicació.

Pel que fa els nexes d’unió s’hi destaca en primer lloc, la creença comuna de que ha

d’existir un treball conjunt, a més de que aquesta aliança a de ser des dels nivells

“micros” i respectant la diferencia. Com experiències ja portades a cop en aquest sentit

estan Voces Gitanas, col·lectiu integrant de l’espai de Ca la Dona o Drom Kotar

Mestipen, que es un col·lectiu format per dones gitanes i no gitanes.

També la iniciativa d’abordar el racisme i qüestionar els privilegis dins els col·lectius tot i

amb les dificultats, per tal de que sigui possible establir aliances que no estiguin marcades

per relacions de poder ètniques/racials.

“ aquest camí (qüestionament de privilegis) s’ha de traçar encara que els espais no estiguin en aquest punt. Perquè els espais no estaran mai en aquest punt. Es una trajectòria molt complicada no només a nivell col·lectiu, sinó a nivell individual, es molt fàcil caure a moltes trampes.” (M. E-3, 5 abril 2013)

Així doncs, atenent-se a les limitacions d'aquest treball, quedarà per a futures

investigacions i experiències altres qüestions que hagin estat abordades de forma molt

limitada aquí, com podria ser un anàlisis més acurat sobre les experiències positives o la

comparació amb diferents contexts o d'altres col·lectius per tal contrastar i identificar

diferències o connexions significatives amb les dades aquí col·lectades.

BILIOGRAFIA

Anzaldúa, G. (1999) Borderlands/La frontera: the new mestiza. Introducción por Sonia

Saldívar-Hull. Segunda ed. Aunt Lute Books, San Francisco.

Bitu N.; Vincze, E. (2012) Personal encounters and parallel paths toward Romani

feminism. Signs: Journal of Women in Culture and Society.

Bitu, N. (1999) The situation of roma/ gypsy women in Europe. Por Nicoleta Bitu. Roma Centre for Social Intervention ans Studies (Romani CRIS) CONSEJO DE EUROPA. Strasbourg.

Calvo, T. (2006) La imagen social de los gitanos. una reflexion desde las primeras

investigaciones.

Camisón, M (2007) Feminismo Dialógico. In Recrearte: Revista Internacional de

Creatividad Aplicada Total

Carneiro, Sueli (2005) Ennegrecer al feminismo. En Feminismos disidentes de América

Latina y El Caribe. Nouvelles Questions Feministas. Vol. 24. No. 2.

Castro-Gómez y Ramón Grosfoguel (2007), El giro decolonial. Reflexiones para una

diversidad epistémica más allá del capitalismo global. pp. 9-23. Bogotá: Iesco-Pensar-

Siglo del Hombre Editores.

Catalunya, Departament de Benestar i Família y Fundació Pere Tarrés .(2005) Estudi

sobre la població gitana de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Curiel, Ochy (2005) Identidades esencialistas o construcción de identidades politicas: El

dilema de las feministas negras.

Curiel, O. (2007), “Crítica poscolonial desde las prácticas políticas del feminismo

antirracista”, en Nómadas, núm. 26, abril, Bogotá: Universidad Central, pp. 92-101

Curiel, Ochy. (2009, junio) Descolonizando el feminismo: una perspectiva desde América

Latina y el Caribe». Ponencia presentada en el Primer Coloquio Latinoamericano sobre

Praxis y Pensamiento Feminista. Buenos Aires

Crenshaw, K.W (1995) ‘Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and

Violence Against Women of Color’ in Critical Race Theory: The Key Writings that

Formed the Movement

Crespo, Isabel. (2001). Cambio cultural y desarrollo humano en contextos minoritarios:

el papel de la mujer en una comunidad gitana. Tesis doctoral Universitat Autònoma de

Barcelona, Bellaterra.

Espinosa miñoso, Y. (2009), “Etnocentrismo y colonialidad en los feminismos

latinoamericanos: complicidades y consolidación de las hegemonías feministas en el

espacio transnacional”, en Revista Venezolana de Estudios de la Mujer, vol. 14, núm. 33,

julio-diciembre, Caracas: Centro de Estudios de la Mujer de la Universidad Central de

Venezuela, pp. 37-5

Equipo Barañi (2001) Mujeres gitanes y sistema penal, Ediciones MEYTEL, Madrid.

Gómez-Berrocal,C.-Moya,M.(1999): El prejuicio hacia los gitanos: características

diferenciales. Revista de Psicología Social, 14, 15-40

Gonzalez, C. Romipen en femenino: Gitaneidad en femenino.

Gil, S.; Orozco, A. (2010) Transfeminismo: ¿sujetos o vida en común?. Periodico

Diagonal.

Harbula, H., Vincze, E.M., 2008, Romani Women's Multiple Discrimination through

Reproductive Control, Anthropo-Lenyomatok.Amprente.Imprints, Cluj: EFES

Heredia, M (2005) Romi, gacharao, gitano cale, flamenkita... la identidad gitana en los

espacios virtuales.. Máster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia (UAB),

Hooks, B.; Brah, A.; Sandoval, CH.; Anzaldúa, G.(2004): Otras inapropiables.

Feminismos desde las fronteras, Traficantes de sueños, Madrid.

Magyari Vincze, E. (2006). Social exclusion at the crossroads Of gender, ethnicity and class: A view through romani women's Reproductive health Research paper with policy recommendations. Cluj: EFES.

Mohanty Chandra Talpade (1984) “Bajo los ojos de Occidente: academia feminista y

discursos coloniales” Rosalva Aída (eds.), Descolonizando el feminismo, Ediciones

Cátedra, Universitat de València, Instituto de la Mujer, Madrid, 2008, ps. 117-163

Martín, Teresa (2002)Mujeres gitanas y el sistema penal. Revista de estudios de género. La ventana, Vol. II, Núm. 15, julio-, 2002, pp. 149-174. Universidad de Guadalajara. Guadalajara, México

Oprea, A (2003) The Erasure of Romani Women in Statistical Data: Limits of Race

versus Gender Approach. American Romani Alliance.

Oprea, A. (2004) 'Re-Envisioning Social Justice from the Ground Up:

Including the Experiences of Romani Women', Essex Human Rights Review

Oprea, A. (2005) The Arranged Marriage of Ana Maria Cioaba, Intra-Community

Oppression and Romani Feminist Ideals Transcending the 'Primitive Culture'Argument

European Journal of Women's Studies.

Oprea, A (2010) Intersectionality Backlash: A Romani Feminist’s Response. Roma Rights

2.

Narayan U. (1997) Dislocating Cultures: Identities, Traditions, and Third World

Feminism (New York: Routledge)

____(2002) Feminismo gitano. Una aportación solidaria a la superación de las

desigualdades de genero. Dona gitana: Un espai per la participació. FSGG Barcelona

Romero, C. (2007) El exotismo de los cuerpos y la fetichización de la mirada en la

producción de las ‘mujeres inmigrantes’ como ‘otras’, en SÁNCHEZ, Mª J., REIGADA,

Alicia (coordinadoras), Crítica feminista y comunicación. Comunicación Social ediciones

y publicaciones, Sevilla.

Sanchez, M. (2005). Estudi sobre la població gitana de Catalunya: informe final.

Fundació Pere Tarrés. Projectes Socials

Schulz, DL (2012) Translating Intersectionality Theory into Practice: A Tale of Romani-

Gadže Feminist Alliance.Source: Signs

Sipivak, G. C.(1988). “¿Puede hablar el sujeto subalterno?”. Obis tertius 6 (1998):

174-232.

Wittig, M. (1980) "The Straight Mind." New York: MLA, 1978. Feminist Issues 1.1:

103-111.

(2005). Mujeres Gitanas. Jornadas Estatales de Mujeres Gitanas. Dossier Nº2 Diciembre

2004/Enero 2005

(2007) El feminismo gitano también integra a los hombres. Tertulia en el Centro de

Recursos de las Mujeres (CIRD) como luchan las mujeres gitanas en la vida cotidiana, un

feminismo que defiende sus raíces y quiere ser comprendido por todas las mujeres.

ANNEXES:

1. (ENTREVISTA) 12 de Febrer 2013

Es va criar formalment fa un any, feiem una mica de tot, debats, formació, una mica d'accions i també una mica de xarxa i de trobades amb grups feministes i això... Intentem equil·librar una mica perque veiem que cadascuna ve de llocs diferents tot i que totes som d'un context ideologic molt concret.N hi ha que volen emplamar una mani darrere de l'altra i altres que estan a col·lectius feministes llavors... Intentem equillibrarho tot per combonar les necessitats de totes … llavors aixo per exemple l'any passat, a principis d'any el que fewm una mica es calendarització dels temes que pensem més importants, dels que volem fer formació...Tot i que despres som conscients que els plans es van modificant..

Pero esta be tenirho al cap perque ens permet una mica anar per feina i no perdre'ns, llavors em fet diversos debats, em preparat textos, fentnos preguntes... penso que ha estat molt bé perque a part de llegir teoria em intentat pensar una mica en el aquí i ara como ho fariem i penso que fer auqest exercici es molt important.

Em parlat d'aixo.. de l'abortament el treball reproductiu, del lesbianisme polític, la sexualitat, llavors aixo ens ha permes una mica anar traçant caminet i poder dir que tenim unes postures que si que estan pensades i .. et fa sentir que vas creant el teu bueno, el teu.. la teva,.. no sé, des d'una manera solida. I llavors després em fet alguna xarrada... vull dir .. com estem ideologicamenn “marcadas” d'alguna manera, molt marcades. La gent molt propera a nosaltres ens ve a demanar xarrades, llavors també anem a fer xarrades pero sempre dins d'un limit perque nosaltres no som... educadores socials o pedagogues, tampoc tenim ganes de fer la feina d'altra gent, que les hauran de fer elles.

També perque sentim que a la mateixa hora questionen la nostra existencia i d'altra ens demanen que anem a fer xarrades.–Esteu molt solicitades -

No, no es que estem sol·licitades, bueno en part si pero es perque es lo facil, pero aixo es “offderecord” perque es lo facil. Si els indepes coneixen que hi ha un col·lectiu feminista lo facil es que si volen fer algo “ay, volem fer algo de genere.. ay! Podriem fer aixo” llavors poden trucarte tant per demanarte que facis un taller de rols de genere, com una xarrada de l'avortament, com una xarrada del treball reproductiu, com una xarrada de la prostitució i dius: “a veure!que no som un col·lectiu...a més no sabem... no sé” llavors es com posar un limit perque esta be, entenem que de vegades esta be anar i fer-ho pero no se, es que no es la com que també s'ho currin els altres no?

Llavors fem aixo i també fem reunions amb altres col·lectius feministes.

Fora de les nostres vides, La revoltosa...

M : Que bueno eram un col·lectiu que feiem concentracions que feiem concentracions contra els grups d'ultracatolics i bueno, era un col·lewctiu de fet bastant heterogeni on estavem dones anarquistes, comunistes indepes i dones que vienen de assamblees de barri, del 15M... I llavorens va ser un treball bastant enrriquidor, vull dir, de fet encara existeixen les concentracions i no se, potser es torna a reactivar o no, no sé.

N: La tercera pregunta era objecitus, pero bueno, els objectius diguessim.. nosaltres l'objectiu que tenim és fer un grup feminista dins de l'independentisme i a l'hora dins del feminisme donar a coneixer que existeix aquest tipus de feminisme. Llavors aquest es el nostre objectiu, sembla molt ambicios pero bueno..

M: El nostre objectiu desde anarcofeministes es tambe ajuntar més els pensaments anarquistes i feministes. Per exemple, totes les que estem alla ens sentim o tenim questionament de vegades de coses que es fan dins del moviment llibertari i actituds que es donen super.. aixo.. machirules, de “ja s'ho curraran les feministes” i despres també dins del feminisme tenim ganes de introduir més.. … metodes d'accio directa i més discurs llibertari, d'autogestio, sobretot estem molta cosa d'autogestió de la salut. Questionant el sistema sanitari actual, tot i que som molt critiques, osigui despres de debats que em fet... els metodes naturals i tot aquest tambe Lobby que és les terapies naturales i que qualsevol persona que en tres mesos es treu un titol de “soc terapeuta de noseque”. També estem questionant també aquest lobby que hi ha... que de vegades de nosaltres pensem, bueno moltes tan fent cursos d'aixo, o tenim amigues que estan fent cursos d'aixo. Pero veiem que també hi ha un desconeixement... osigui per molt de males experiences que algunes de nosaltre em tingut.. pero que potser hi ha de tot, potser hi ha un naturopata te molta experiencia, ha fet molts cursos i sap realment del que parla pero també hi ha molt farsant i aixo es una realitat no? I bueno pues que critiquem per una banda el sistema sanitari pero tambe per altra banda reconeixem coses que te bones, per exemple: Per a entrar a l'hospital s'ha de saber. Amb la salut no es juga, qualsevol no pot dir-te que has de fer amb la teva salut perque es un peligro si no. I bueno, ens questionavem aixo que dee vegades desde el moviment llibertari idealitzem tot aixo de les terapies naturals pero a part.. no es tot o blanc o negre dins d'aixo no? Que s'han de veure les coses quan tens un problema ja sigui psicologic o que t'has trencat tal. Quan dius, on vaig? Al sistema sanitari convencional o … vull dir, s'ha de mirar bé. Ens estavem questionant aixo dones llibertaries, ecologistes per experiencies que em tingut.

Consideras que el racisme colonialisme ha estat contemplat.

Si que ha estat contemplat.. a vera el tema de la visió occidentalitzada que tenim de les coses. Osigui, una mica, algunes vegades quan hem estat fent debats, en el pla teoric doncs si que ha sortir algunes vegades la visió etnocentrista, molt occidentalitzada. Sobretot quan al principi, quan parlaven dels origens del patriarcat, bueno a part de si era important l'origen o no sino una mica tota la visió etnocentrista de tot i sobretot quan tambe als principis vam estar fent repas de la historia del feminisme doncs si que han sortit en algun moment el tema de la critica del feminisme negre i tot aixo. Pero si que nosaltres... lalvors en questions més practiques si que sempre ens trobem amb aquest,,, quan ens plantejem de fer coses xarrades o quan pensem a qui esta dirigit el que fem, sempre ens surt aquest limit nostre de dir nosaltres som dones lesbianes, perque trans encara no nhi ha cap. Dones lesbianes i/o som de classe treballadora la majoria, pero clar... no som.... vull dir... tenim uns privilegis respecte altres dones. Vull dir d'alguna manera som de classe treballadora pero no som les mes precaritzades. Llavors sempre pensem a qui volem arribar i si veiem que tenim un limit. Que no arribem al subjecte complet que hauriem d'arribar no? Que no nhi ha manera. I llavors, de vegades si que hi ha una mica d'autocritica en plan de dir de las coses que fem, que les fem desde aquest privilegi nostre de que no som les mes precaritzades. Osigui que tenir el privilegi de etnia...doncs no l'estem patint perque no hi ha cap gitana, cap negra... no hi ha cap inmigrant.. llavors bueno, d'alguna manera hi ha un limit. Volem arribar pero hi ha un limit.

Quins creus que son els motius?

Clar doncs aixo mateix... primer que les assembles i activitats que proposem estan pensades desde la nostra cultura o sigui desde els nostres formes de relació, els mateixos patrons horaris. Sense pensar que... vull dir... des de les dones que no tenen criatures, bueno llavors per nosaltres es molt normal un dijous a les 20h de la nit fer una charrada pero potser per altres no es gaire normal, potser per altra gent es mes normal ferho dissabte al mati a les 10h no vindrà ningú, cap vindrà si estarem de resaca o de nosequé no? Vull dir que les coses ja tenen aquest primer limit per estar adaptades a les nostres formes de fer, als ritmes de vida.

I que... també per una banda de vegades crec que el llenguatge que utilitzem no es aproximatiu, el llenguatge discursiu... i a l'hora de fer la difussió, si tu fas una octaveta amb quatre rallas explicant el teu discurs, la teva visió... primer no sé fins a quin punt s'enten o la gent s'identifiica amb aixo o si la gent o veu com una cosa real que ho pateix dia a dia. O sigui que de vegades jo crec que estem fent un esforç per canviarho pero de vegades fas una octaveta fent un analisi de la situacio o denunciant una situació, parles molt desde lo teoric, del pal mira que es pel patriarcat, pel capitalisme... i llavors, clar. Aixo una dona... o es igual, una persona que no estigui familiartizada amb aquest analisi, vull dir que esta patint aquestes coses pero no esta familiaritzada amb aquest analisi o pot veure com una cosa que esta com abstracte pero que no sap abstractament. Pot veure que hi ha algo que l'esta afectant per la seva experiencia. Que te problemas diferents d'un home, que viu la vida diferent pero que no li sap posar una paraula, o no li posaria la mateixa, vull dir.. que el tema discursiu, on fem la difussió nosaltres, nosaltres normalment penjem cartells pel carrer, o anem a llocs de la nostra propia xarxa, no anem més enllà.

Recordo unas jornadas a Sants que vaig trobar molt interessants, desfent fronteres quotidianes o algo així.. i van dir que al fer la difussió s'havien plantejat d'anar als locutoris a fer difussió, a les perruqueries... cosa que jo vaig pensar – A les perruqueries?????- pero clar, de fet es un lloc de socialització i de fet jo quan anava a la perruqueria també li explicava la vida a la perruquera pero no se... potser distingueixo molt d'espais politics i no politics quan la realitat n'hi ha molts.

Llavors bueno si que hi ha hagut pincellades per tractar aquest tema pero trobe que no es una prioritat molt molt molt col·locada.. tot i que en altre treball, el treball de cures que el treballem molt si que es una cosa molt evident, pero es una cosa una mica... em intentat estar en contacte amb Sindillar, que es un sindicat de treballadores de la llar, ens em vist, hem fet dues xarrades....

A la presentació que vam fer de gatamaula aquí a la teixi fa un any, va venir una noia vasca i van venir les de sindillar i un cop també vam anar juntes a repartir octavetes. Pero ara ultimament la noia que feia més de pont ha marxat.

Les questions relacionades amb persones racialitzades, gitanes, persones en situació de migració. Quin lloc haurien d'ocupar dins del feminisme ?

Clar esque jo crec que es com obvi que d'alguna manera han d'ocupar un lloc aquestes dones. Osigui que es una població molt important aquí a Barcelona, es obvi que estan aquí que pateixen una explotació... pero ara mateix no veig una conexió molt forta en el moviment feminista que está organitzat o que treballa en xarxa. Llavors jo no se si... anarlas a buscar molt o.. facilitar.. osigui que veig que haurien d'ocupar un lloc pero clar, que em de fer: nosaltres crear-lo per elles?

.. quan jo dic “crear un dia” es que elles o creen per elles.

Jo crec que si hi ha una demanda, estaria be com fer l'analisi aquest de que existeixen pero de que ara mateix no, hi ha molt poca relació i que ens agradaria treballar per aixo i que caldria que estiguessin, que hi hagues aquesta veu pero clar.. no se.. pero d'alguna manera no fer-ho des del maternalisme no? Potser com que es un procés el primer és estrenyer relacions, veure si s'organitzen d'alguna manera, ja sigui en associacions culturals o espais més informals... d'alguna forma fer que la nostra xarxa també es conecti amb la seva i a aprtir d'aqui plantejar-hi “mira!..” osigui jo veig que si hi haurien de ser i que potser estaria be facilitar pero aixo, no veig que... osigiu veig que ellas solas en el moment en que ho reclamin.. no se com dirho.. que aquesta veu l'han de tenir elles, no podem parlar en nom seu.. si no hi ha gitanas ni això, que em de dir res de les gitanes?...

Esta be fer l'analisi de que existeixen i tal i noseque pero aquesta especificitat crec que n'haurien de parlar elles. No es que hi haguessin de parlar elles, pero ho haurien d'abanderar.. per dir-ho d'alguna manera perque no se eh?.. comparant-ho amb lo trans* no se, assumeixo que al meu col·lectiu hauria de parlar-ne més i incorporar-ho, tot i que sent coherent amb la linia que tinc i el meu col·lectiu no... és a dir, que si el meu col·lectiu creu en la identitat dona es una identitat estrategica pero que no respon a una categoria bla bla.. aixo es una linia pero aixo no vol dir que no es pugui incorporar l'eix trans no? No se.. igual amb aixo, que jo deixaré de parlar de les dones gitanes, de les migras i tal.. pero que el protagonisme o qui m'ha de fotre canya en aquest sentit son elles, no? No se.. no se com dirho...

Com a feminista: Quina creus que es la relacio que s'estableix entre la població gitana i la resta de la societat?

No es que a veure... a hostafrancs hi ha motls gitanos i gitanes (ella es de Hostafrancs).

Si que hi ha una visió jerarquitzada, patriarcal de “nosaltres som la gent d'aqui, autoctona, civilitzada, pura, una mica.. no? Dit aixi de manera rapida i xunga no? Vull dir que sembla que a l'imaginari col·lectiu de Dona Catalana no hi entra una gitana com a visió aixi, com t'imagines a una persona catalana... jo no m'imagino una catalana. Quan m'imagino una santsenca, de sants, doncs no m'imagino una gitana. Llavors es com si fos una població que sempre ha estat visquent allà pero que no ha tingut el mateix estatus que la resta. Llavors jo no crec que la gent tingui un problema, vull dir, a Sants no hi ha problema, no és un problema la, ningú els hi te mania, ni ells ens tenen mania pero clar, hi ha una divisió molt, molt clara entre les places on viuen elles i ells i les places on no i.... que realment la configuració del barri està estratificada.. es veu molt clarament on viuen elles i on no viuen i jo crec que hi ha com un racisme interioritzat de pensar que estan per sota nostre, perque sels hi te simpatia pero la gent pensa que estan per sota nostra. Per que? Pues no se perque no, pels seus costums que no son les mateixos, que ens sembla que els nostres son més purs, més ordenats, en canvi els seus son mes... no?I llavors.. es curios perque tambe hi ha molts tabus i no es fomenta trencar aquests tabus.. perque tot i que la convivencia es bona, a veure hi ha unes fronteres que no pots passar. Es lo tipic de que passa quan hi ha relacions de parella entre payos y gitanas o gitanas y payas.. llavors aquí hi ha unes fronteres molt marcades, molts temes tabus, com que se saben, es té informació parcial de quins son algunes de les seues costums. Lo tipic es lo del mocador del casament, es com el que es coneix més i també lo tipic es quan una gitana coneix a algun paio, doncs que compte ! Lo tipic que se sent es que no es que ara estigui prohibit pero que bueno, que has d'anar en compte. Bueno aixo es el que... no es que no es pugui sino que no es veu normal i que aixo es el que nosaltres sabem. JO NO HE PARLAT MAI AMB UNA GITANA. Llavors clar, com a feminista tambe sembla que

vist desde fora que reprodueixin un rol molt essencialista amb el tema de les tasques domestiques, segurament elles cuinen, elles netegen, tot el treball de cures el porten elles, pero també es veritat que m'agradaria saber la gestio economica dels recursos familiars, m'agradaria saber qui la porta. Aquí jo crec que la porta bastant la dona, pero no se.. ho desconec, pero jo suspito.

Per que?

Bueno per comentari que sents pel carrer, parlant amb els marits que diuen: XXX.. pero m'agradaria no se.. es una sensació. Llavors si que veig que sembla ser que desde el meu punt de vista pel que he vist sembla que es com mes intens o mes evident o més fort el tema de la virilitat dels homes dins dels homes gitanos. I bueno hi ha temes que son.. que si que se senten de dir: Que son.. que hi ha temes de alcoholisme, que se sap que... que alguns peguen a les dones i que entre ells es discuteixen amb mes agressivitat de la que normalment es discuteixen dos homes que no son gitanos, amb molta mes agressivitat. També maneguen ganivets, punyals... bueno es un element més, més contundent, més intens del marcatge aquest. Pero clar, tota aquesta informació son de coses que jo veig al barri, perque no tinc cap amiga gitana. Bueno hi havia gitanos al meu cole pero mai han estat amics meus.

Mira quan erem petites, m'enrecorde que a l'escola tot i haverhi gitanos a la meua classe.. els hi teniem por. I quan anavem al parc beuno els hi teniem certa por i... pero bueno clar era infundada entre la gent adulta, que si les mestres, pares/mares, que si tothom... doncs hi havia.. els hi teniem por. M'en recordo d'anar al parc i llavors jo recordo un episodi de que tu estaves al parc jugant a les teves atraccions a la sorra, els tovogans i tal... potser ereu 3 o 4 i de cop venien 3 gitanos i la tendencia era a marxar. Jo recordo que un cop em vaig quedar sola al tovogan i van venir 3 gitanos tres nois i la meva reacció va ser plorar, va ser tenir por i plorar i et parlo de que tenia 7 anys o així. Que clar.. que una criatura arribe a aquesta conclussió.. segurament si m'hagues quedat amb 3 nens de la meva classe m'hagues quedat alerta pero no m'hagues posat a plorar no? Pero hi havia por..

havies tingut alguna mala experiencia que recordis?

Amb gitanos si que alguna mala experiencia he tingut, jo que se.. perque eren relacions de amor-odi, per exemple ja de més gran doncs quan tenia 15 o 16 anys al casal indepe, bueno 20 anys, doncs el casal indepe abans estava al carrer premià que es el paral·lel al carrer Riego i bueno, el casal indepe estava a la finca que estaven 3 families gitanes i tal. I teniem amor odi, més amor que odi... pero que pasa, jo amb un home tenia... em.. jo cada dia obbria el casal i sempre venia a la tarde, era el pare de familia, estava supermarcat el seu rol. Era una familia ella devia tener uns 50 anys, tenia uns quants fills, no em facis dir quants, 3 com a minim, dos tios i una tia em sembla. El que veiem era ell, el que venia al bar era ell o el fill de tan en tan, el fill gran. Llavors que pasa, que bebia molt no? I ell doncs venia al bar i normal, xarrant com quan xarras amb qualsevol persona, mol be. Teniem bona relació de que si teniem xatarra li pasavem, ell ens pasava noseuqé, intercanviavem coses amb normalitat. Pero si que es veritat q un dia que habia begut massa teniem problems pq es posava violent i recordo un dia que ens va treure la navalla allà, alla com amenaçantnos, perque jo li habia dit que no li volia servir més cervesa perque ja hi tenia prou, perque ja esta, perque ja estava desfasat i jo no tenia ganes d'aguantar més i ens va treure la navalla. Pero bueno que aixo va ser, vull dir, per mi va ser molt heavy pero despres vaig pensar... bueno.. aixo es una.. que aquest home em tenia cert apreci .. no me l'hagues clavat segurament que tampoc estava com una regadera.. vull dir es una cosa.

Lo divertit era que als dos dies l'home em venia fent mimitos i carantonyas com si no hagues passat res. A veure! Em vas ensenyar la teva navalla, em deies que me la volies

clavar si no et posava més cervesa.. i aixo.. lo curios es desde un punt de vista feminista que t'he de dir? Qui venia al casal a prendre algo era ell, la dona no venia, tampoc establiem relacions. Jo sent una dona no establia cap relació, quasi ens trobavem al carrer i ni ens saludavem. Les relaciones eren a través d'ell.

Vull dir que aixo tambe es molt significatiu, i que jo amb el seu fill també parlava i dir que tal, saludar, pero amb les filles no hi havia canal possible. I que normalment quan s'acosten a parlar amb algú normalment s'acostaven els homes, pero despres en lloc pel barri... al no pertanyer a la etnia gitana, potser les dones payes no fan aquesta diferenciació entre.. pero desde el punt de vista feminista diria que es aixo.

Hi ha participacio de les dones gitanes dins els colectius feministes de barcelona?

No. No, no, no... jo no ho crec. Jo no conec a cap dona gitana, tu coneixes alguna? No jo no hi conec cap dona gitana, clar potser es desconeixença...

Algun cop as escoltat que algu plantejes una demanda en aquest sentit?

No.. nosaltrees si que per exemple amb el teixit associatiu de sants hi ha una associacio de Joves Gitanos, pero es diu aixi, associacio de joves gitanos, vull dir, que segur que hi tenen cabuda les gitanes pero que les persones que hi ha dincs d'aquesta asociació eren sempre homes i no era en clau feminista, era en clau de teixit associatiu de barri sense visió de genere. I no se.. mai he vist.. i era més per una questio de que es plantejaven la cultura al barri i aixo i per aixo estaven aquí inclosos pero mai es va pensar desde la opressió o desde.. era més de cultura del barri.

Quines creus que son les raons per les que no hi ha dones gitanes als colectius?

Esque clar on esta la part publica o de relació amb altres dones que no siguin gitanes. Vull dir, esque la població esta molt segregada, per exemple, a la meva escola que era concertada n'hi havia gitanos i gitanas pero per exemple les publiques alla a sants estan segregadas. Per exemple hi ha una publica que te com el 80%, n'hi ha dues publiques que tenen el 80% o aixi de població gitana i les altres publiques tenen un percentatge superbaix, superbaix i les inmigrades que hi ha no son gitanes sino que son, bueno, ara es molt simplista eh? Pero son... del pal.. nenas adoptadas per families “blanques”.. no son inmigrants, inmigrants. Osigui mira, a Sants, poso noms per si vols investigar. A sants hi ha el CEI Miquel bleach on hi havia la hamsa, alla te un percent altissim de poblacio inmigrada i la poblacio ha guanyat molts premis de projectes educatius a nivell de barri, pero aixo, tenen un percentatge altissim de migració. I després, i es on van moltes gitanes perque viuen allà. I després a la escola Peru que tambe es publica també un tant per cent molt alt de migració, pero no se si van tantes giutanes allí perque está una mica més apartat del “nucli gitano”.

Llavors nhi ha una publica que es diu escola barrufet que es molt progre, molt nosequé, pero que hi ha molt poc % d'inmigracio i si t'hi fixes veuras, que bueno, que igual hi ha unes xineses, unes nosequé i son la majoria son fills i filles de gent blanca que ha adoptat. Vull dir, hi ha un filtre..

I com es fa aixo?Es a través de les AMPES. El que a mi m'expliquen és que a part de les puntuacions i tal i nosequé, perque si realment hi hagues un sistema de puntuacions, per la zona en la que vius i tal, no hi hauria d'haver tanta diferencia.. no? Entenc que si els barris estan ghettitzats hi hagi més d'uina cosa que de l'altra.. pero aquesta diferencia tan gran?

Llavors el que es diu es que, per exemple, la escola barrufet el filtre que utilitza es la AMPA, associacio dr mares i pares que cobren unes quotes altes per fer activitats i tal. Llavors representa que si ets de l'escola has de participar de l'AMPA i pagar aquestes quotes, llavors dons clar...

Per que les odnes gitanes no participen?

Tot això venia perque es des del naixement, quan es fan adultes. Si ja van a una escola on la majoria de població son gitanas o migradas, les seues amistats son aquestes i després si ja els seus espais de relació a nivell public, als bars no les veuras, les veus nan a comprar, a la plaça, pero no als bars..jo no he vist mai cap gitana fotent-se un quinto.

O sigui que crec que no hi ha espais publics de trobada on es puguin barrejar amb dones que no siguin gitanes.

Pense que si hi hagues una vida social més barrejada hi hauria més participació de les dones.

No se.. jo penso que hi hauria més, si. Si la població no estigues tant segregada i tan marcada la diferencia, si seria més facil, no hi hauria una identitat tan forta al mon gitano, de un vers els altres.

Quins son els punts que creus que impossibiliten la relacio i quins creus que la faciliten?

El tema de les “identitats” crec que estaria be treballar el tema. Es a dir per a ellas que vol dir ser gitana, que implica. Si per elles es diferent ser una dona gitana que un home gitano, com se senten com a dones. Trobe que treballar les identitats i que nosaltres com les veiem a elles que es el que ens distancia i llavors parlar dels tabus i una mica veure com, definirnos cadascú de les que no son gitanes i de les que son.. una mica definirnos, explicar com vivim la nostra identitat com a Dones. I aquí cadascuna podria explicar una mica, si jo soc lesbiana podria explicar com ho visc i elles si son gitanes o lesbianes i gitanes, podrien explicar també com ho viuen. Una mica no pots evitar que tant si et poses a parlar de dona, com si parteixes de la identitat etnica hauras d'explicar moltes més coses, perque la realitat es molt complexa i jo si li demano a una gitana com se sent com a dona i tal em parlará del ser gitana també. Llavors penso que una mica aixo, parlar al voltant de les identitats per destruir interpretacions, visions i tal.. penso que aixo seria molt interessant.

Llavors una mica també parlar de les unitats familiars, de com son les seues families, quin paper tenen elles dins de la familia, quines feines fan, com nosaltres veiem a les families, com nosaltres entenem el concepte de familia, no? Quines implicacions te per nosaltres, com desde el nostre punt de vista la familia nuclear, destruir la familia nuclear pot ser un tema o crear molts models diferents. Perque entenem que el capitalisme, perque per mi es la unitat indivisible de les organitzacions socials, la familia, el nucli familiar, la unitat indivisible, bueno per mi, més que la persona. Llavors aixo, elles com ho viuen, quin paper tenen dins aquesta familia, si canviarien alguna cosa o no, si tenen conflictes, una mica com parlar-ho pero vigilant una mica amb el tema aquest de voler donar lliçons. Perque jo soc la primera que em costa una mica, com que em crec molt el meu discurs, de vegades em costa molt quan algu no ho veu igual que jo.. em costa molt que algu altre no ho vegi aixi d'evident. Pero trobe que es un error.

Punt de trobada: Identitat comu com a dona.Punt de divisió: tema familia

I tambe lis podriem preguntar si hi ha moments en que es troben soles, que ens expliquen una mica con es la seva vida, com es la seva vida... bueno, vull dir, quan van a comprar el mercat van elles soles. Pero aixo, que com ho viuen, els espais no mixtes seus.

Creus que es possible l'existencia d'un feminisme gitano?

Home clar.. per possible si. Pero.... no se, ara riuras, jo crec que quan van al mercat o cuinant, o cosint o noqueé deuen parlar de: ostia, doncs el Vicentu o el Pepitu es un cabron perque mira... no... no em deixa.. m'ha dit que no surti més amb la vicenta i m'ha prohibit que vagi. O deven dir, ostia, aquell pega a l'altra... critiques segur que hi ha. Ara no se com reaccionen despres.

Esque clar jo ho desconec pero per la informació que jo tinc no.. ara mateix no (sobre la possibilitat d'un feminisme gitano)

Presencia de poblacio LGBTQI gitanxs als nostres espais?

Com descriuries la presencia? Doncs penso que es inexistent no?

Per que?

Per por a represalies dins la comunitat gitana o por a no ser acceptada dins la comunitat LGBTQI.

FI>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

2. (ENTREVISTA) 22 Març 2013La asociacion ya nace desde esa idea, desde personas, en seste caso mujeres d diferentes culturas, diferentes vgajes, diferentes edades, con estudios y sin estudios.. osea que hay una transversalidad bastante potene que no la encuentras en otros movimientos que me imagino que son a los que te refieres y ya nace de ahi.

() Por que teneis tanto interes en la cultura gitana? que le veis de raro? A mi me gustaria saberlo... yo como la he vivido desde dentro, no sé, no le veo nada raro...

Es interés no? A mi no.. yo por lo menos no lo vivo así, yo entiendo lo que dices.. bueno que ya somos una experiencia conjunta, en mi caso yo también llevo organizada desde muy jovencita en movimientos feministas de base, diferentes movimientos como a nivel estudiantil, social, laboral.. de liberación sexual.. y nunca he encontrado otras como yo, y de hecho. cuando he intentado (con poco resultado) aportar el discurso cultural... pues ha costado. En cambio si que hay una

preferencia pr lo exotico no? por irnos a hacer, yo q se, solidaridad con otros paises o, incluso, amb les dones inmigrades.

Por ejemplo, esta semana hay unas cosas chulisimas con dones migrades y los mismos colectivos no ven la misma potencialidad que ven en mujeres de otras culturas que viven en otros paises, no lo ven por ejemplo en otras culturas que ya estan en el territorio y que son parte pues bueno... lo que tu decias que hemos ido juntas a la escuela. Y eso si que es ineresante no? que es lo que tu dices no? que la cultura gitana no esta dentro de la normalidad.

Ahora, es interesante que si lo que tu haces vas a ir a otros colectivos a preguntar, porque si no hay participacion de mujeres gitanas dentro de ciertos colectivos... hay que preguntarle a las mujeres gitanas pero tambien hay que preguntarle a los colectivos que estan haciendo o que no estan haciendo para no generar participacion. Y me consta que si que TAMBIEN hay participacion, lo que pasa es que es participacion invisible, es una participacion muda, no es una participacion estereotipada, pero conozco. Pero conozco además chicas gitanas en movimientos además muy muy concretos de alomejor cosas que puedes conocer. Ahora son las especiales y las diferentes dentro de las diferentes.

()) No se acaba de sentir un clima comodo

Yo creo que es un buen paralelismo porque cuando tu te sientes... que a mi me gusta como comparacion de movimiento poner el lesbofeminista o como le queramos lllamar porque esa sensacion de incomodiidad la sientes cuando te sientes atacada... que se adressan a tu como objeto de investigación, cuando tu eres un sujeto, una mujer.

Entonces es interesante como esos puntos comun, que deberian reforzar una accion comun mas global a veces no lo hacen, pero va por ahi no? al principio no te sientes comoda es porque realmente no stas comoda, igual con los gitanos. Hay bibliografia que te explica como los gitanos durante toda la historia han sido objeto de investigacion, pues como una celula...

())) Que tu estes en la escuela y te vengan a preguntar... pues tu opcion sexual, si eres gitano o no, que toda la clase te lo pregunte, pues te sientes rara...

eso me ha pasado a mi en el instituto, en su momento hace 2.500 años, (risas) y yo digo: vamos a ver! es bastante extraño que te hgan levantarte y todos te esten preguntando a ti: y...eres normal? no vas cantando por la calle? entonces pues si....

()) .. Pues tu no lo pareces!.. Que significa que no lo parezco???

() si, si.. eso...

() eso es una de las peores cosas que te puede pasar...

()) ah pues tu eres maja!

().. y tu eres tonta!

(risas)

()) Que nos reimos... pero es te lo dicen desde que eres chaborrilla.

() Cuando yo voy a las charlas y hablamos de lo q hacemos en la drom, no lo entienden. Dicen: si, si, pero tu eres una excapción.Y digo vale: Yo soy la excepción.. yo les digo vale: tu eres gitana-? te sientes gitana? te sientes orgullosa de ser gitana? cuando vas a andalucia y conoces a alguien de alli y a al rato de estar hablando te dice: ay que majo eres! no pareces catalan !! OSea, como eres buena gente !!

Para ser catalan tienes que tener un monton de excepciones malisimas todas. Entonces a ellos ya les toca y ya lo entienden.

()) Bueno esque hay un tema de RACISMO a la gente le cuesta aceptarlo, igual que hay un tema de machismo, hay tema de homofobia... lo que pasa que relacionar eso, tu puedes aceptarlo cuando estas trabajando un tema, investigando un tema que tu conoces o que creias que conocias pero no de la perspectiva...

() La drom como habiamos dicho es una entidad que va a hacer 15 años... en el 2000.. este año cumple 13 años la entidad y la crearon mujeres gitanas y no gitanas preocupadas un poco por el futuro de los niños gitanos y las niñas gitanas. Viendo que el trabajo abitual nuestro que es el mercadillo, yo vengo de una familia de mercado... no da para más pues que vamos a hacer? vamos a empezar a funcionar... porque entendieron que exactamente la educación, intentar que las niñas fueran a la escuela y a si podrian solucionar algunos de los problemas que padecen.

Entonces.. empezamos a funcionar con las trobades de estudiantes gitanas que en su edicion numero 1, era muy poca gente. La idea de la trobada es juntar un sabado a la tarde y tengo que ampliar esto porque es una idea bastante rara. Un sabado a la tarde, juntar a mujeres gitanas de todo el territorio catalan, de entreo 8 y 100 años (o mas) y lo que haremos eso, en una localidad, un barrio lo montamos entre la Drom y las mujeres de esa localidad. Decidimos qué contenidos, de qué se va hablar, como va a ser el cartel, nosotras hacemos la difusion a las entidades de alrededor, ellas a las familias. Entonces una vez llega ese dia que siempre es un sabado a veces un instituto,a veces una escuela. La de Lleida por ejemplo fue en la Universidad, esa fue la de lujo pq era la decima. Las mujeres que lo montaron alli en lleida consiguieron q la universidad les diera un espacio. Entonces en ese espacio que siempre contamos con un espacio de ludoteca porque la mayoria de mujeres son mamas, entonces montamos ese espacio para que las mujeres puedan estar tranquilas.

Entonces empezamos con una mesa de Referentes. Que es una mesa de mujeres gitanas estudiantes, que lo han hecho, que han estado allà que explican como han llegado allà siendo gitanas. Por ejemplo, la primera eran poquitas pero la ultima eramos casi 300

()) La media es de 300, parece una boda eso..

() Si es una boda (risas) donde todas las mujeres que estan escuchando... lo que conseguimos con la mesa de referentes es motivar, decir "yo tambien puedo". Hay niñas, tu vas a hablar al instituto y todas sueñan...pero piensan, yo no puedo!... a mi me gustaria ser medico que guay ! Pero yo gitana, yo como voy a allegar allí,

yo gitana, como voy a llegar yo allí, una gitana, donde se ha visto? Cosa que ellas sus tios, su padres... no han ido a la universidad, no han acabao la escuela, a lo mejor ni la han pisao. Entonces ellas lo pueden soñar, pero no lo ven para ellas. Entonces cuando estan en ese espacio y encuentras niñas gitanas igual que ellas, con su moño, con su tal.. pues es una avogada, como Hellen, o hacen otro tipo de oficio.. pues ven que ellas también pueden. Lo que conseguimos con eso es que muchas de ellas al dia siguiente pues retomen los estudios, si son mayores de 16 que vayan a la escuela de adultos... o que hagan un acceso para mayores de 25... eso es lo que intentamos. QUe se den cuenta de lo importante que es la educacion, lo que implica pra ellas. Que no les quita, sino que les da.

Otra cosa que pasa es que se generan espacios de discursion. Hablan las abuelas, las madres, las niñas.. habla todo el mundo y hablan las gitanas. Osea no es que tienen que callar la boca a nadie, hay espacio para todo el mundo hablar, pero no es un espacio donde viene la asistenta a decirte quetienes que decir, ni como tienes que decirlos, ni la profesora, ni la señora de alla. Y lo onito es ver como entre ellas se emocionan, no solo se quejan, sino que se preocupan, comparten sus problemas: que pasa? por que mi niño no pasa la secundaria? pues eso, eso que ellas se preguntan ahi, otra gitana que le ha pasado tambien le puede dar la solucion. Dicho asi de manera muy sencilla: yo me lo guiso, yo me lo como! y funciona. Se pasan informaciones importantes y la asumen muy bien porque viene de otra gitana, tambien trabajamos con muchos voluntarios pq si no seria imposibles.

Hacemos de 1 a 2 al año. En noviembre hicimos la ultima en Bon Pastor, la pasada en Tarragona y la proxima no se...

()) hay grupos que van viniendo a todas. Se genera un dinamismo, hay grupos de chicas que entre ellas se refuerzan, se van conociendo

() Tenemos como un listado enorme, se pone un autocar, se las recoge...

()) que se mobilizan, en algunos lugares que se ha hecho trobadas y habia alomejor gruos de mujeres informales o incipientes... se ha montao incluso una asociación, osea que estas creando, ayudando a fortalecer el feminismo gitano, que es muy interesante.

() Yo a la primera que fui me sirvió.. para darme cuenta que hay otras formas de ser gitana, osea que a veces te piensas q ser gitana es lo que tu ves en tu casa y en tu barrio y en tu entorno y no, se puede ser gitana de muchas maneras, te enriquece. A mi es lo que me pasó. Te das cuentas que hay otra gente

()) Cual fue tu primera??

() La mia fue hace muy poco... y eso, te emociona.. fue muy chula, se creo la asociación, han hecho varias cosas, se creó un curso de monitoras..... Hay gente por ahi sola que se cree que es un bicho raro por lo que piensa y que cuando se junta con otro monton de bichos raros se dan cuenta de que todo es posible y que se puede hacer. Que hay mucha gente que se deja de hacer porque dice ay no! esque eso no es gitano. No, no, perdona, esque si! esque todo puede ser gitano si es bueno... no?

Otra parte es el curso de monitoras, porque una de las cosas que saió en las trobadas es que las niñas nos decian que uno de sus sueños es que sus profesores fuesen gitanos. Estamos en ello, cada vez hay más, hay profes gitanos pero no es la norma. Entonces mientras llegaba el momento decidimos que otra forma para que las gitanas estubiesen en las escuelas era formar monitoras de las escuelas. Entonces eso es otro de los proyectos, cursos de monitoras a tiempo libre... esta dirigido a mujeres gitanas cuanto menos estudios tengan y cuanto un perfil más bajo economico y de situacion tengan... priorizamos en la persona que no tiene acceso a. De la misma manera que siempre se hacen en barrios donde, si tenemos dos barrios y en uno de ellos no tienen forma de formarse pues mejor allí que en el otro que tienen cantidad de casals y cosas para hacer.

Pues eso, montamos el curso que es oficial que da la generalitat... es un curso que ellas hacen su memoria, la memoria s un minimo de 22 hojas y el criterio es el mismo para todo el mundo. Es igual que si tu eres gitana que si tu no lo eres, que si tienes 4 carreras o no has acabao la EGB, pues el criterio es el mismo es el mismo y lo pasan, con lo cual hacen un esfuerzo tremendo. Y la unica explicacion es que facilitamos en todo lo que podemos que esas mujeres esten ahi. Les preguntamos: Cuando podeis hacerlo? en que horario? que dias? Entonces hacemos un planing a la carta.... y con eso se consigue que ellas lo consigan, que tengan su carnet, que puedan trabajar (no todas).. pero al menos que tengan la oportunidad.

Tambien tenemos otros proyectos a nivel Europeo como el ROM UP... superchulo, que es un gran exito demostrado. Va de experiencias educativas que ya han tenido exito entre la poblacion gitana....

Pues eso, la Drom trabaja a nivel Europeo para intentar que la mujer gitana este pues ahi, como decias tu, en todos los sitios.

PREGUNTA: Principals problematiques de la dona gitana:

Pues ser mujer que ya es bastante, añadirle que es gitana... La unica manera de llegar es la educacion para dejar todas esas cargas que nos echan. Por qué te sorprendio?

:: En los otros colectivos no fue tan presente.

() Cuando hablas de otros colectivos, a que te refieres?

:: Estuve en elche en un colectivo de mujeres que estaba vinculao a sindicato,

() lo pregunto porque mira... cualquier otro colectivo que se de mujeres... cuando tu estudias en la escuela historia, de la humanidad de lo que sea... siempre van a tratar de tu historia propia. Cuando yo estudié, a mi nadie me habló de población gitana. La historia del pueblo gitano no está inscrita NUNCA en nada de la historia. Entonces, alomejor eso tiene algo que ver, no es justificaivo de que haya tanto absentismo escolar pero en la escuela mucha gente gitana no la siente como suya, es como muy excluyente. Vivimos como A PARTE DE. Aunque yo vengo provengo de una familia y no es una excepción en la que es abitual que los niños esten escolarizados.

Pero yo creo que es muy habitual, que te lo sientes como muy agena... lo que decian en las troadas "esque.. la escuela es muy paya, esque mis profesores nunca son gitanos" y cuando pasan al instituto, tres veces peor.

()) Si pasan... yo me atrevo a decir que la escuela segrega la diferencia y especificamente la escuela de ste país y hay investigaciones que lo demuestran, segregan muy contundente a la poblacion gitana, y dentro de la poblacion gitana atacan, la parte masvullnerable son as chicas gitanas. Eso es un hecho. Entonces las principales problematicas... el ser mujer, el machismo, el pertenecer a un pueblo que esta discriminado y perseguido y la tercera es no acceder a titulaciones academicas que nos permitan serun motor real de subir en la escalera economica. Hace 60 años no habia mujeres en el mundo acadmeico superior, poco a poco se fue entrando. Hace 60 años las clases trabajadoras no accedian a los estuios superiores y de alguna forma la escuela publica sirvio para que los hijos de las clases trabajadoras y de personas casi analffabetas realizasen la educacion de sus hijos y eso ha hecho que los hijos sean hoy en dia funcionarios, trabajadores sociales, incluso clases medias como tecnicos...

Entonces por qué los gitanos no emos entrado en ese carro? porque la explcacion no solo está en nosotros.. no tenemos un gen que sea... es como en las trobadas que sale "somos tontos? somos tontos o que?" y hay un punto en que los niños, no es solo que no sean tontos sino que saben un monton todos los niños en general.... y un niño puede darse cuenta perfectamente si ella, por las espectactivas que pone la profe en ella ya puede darse cuenta si ella sabe o no sabe, eso la va a condicionar.

Ahora imaginate una escuela en donde los 25 niños, son los 25 gitanos dentro de un barrio donde ademas hay una poblacion gitana es importante, cualquiera de estos barrios. Que pasa con las expectativas de esa maestra en todo esos niños? que se comparten! Los niños acabn creyendose que son tontos y que si no van a estudiar es porque son gitanos y entonces es cuando dicen: Yo soy gitano..

Por eso hacemos un trabajo con referentes para ver que uno: es mentira y dos: es superimportante que cada vez mas haya mas Hellen.. para ver que se puede y que se debe.

() Visibilizarlo porque esque todo lo que se no conoce es como si no existiera, porque pueden haber 3000 gitanos abogaos pero si no los damos a conocer... la poblacion gitana cree que no existen y el resto pasan del tio..

()) Ojala hiciesen un palabra de gitano...

() ... Lo haremos nosotras!!

que lo hiciesn al reves y que cogieran experiencias de exito. Eso es lo que han hecho con otros colectivos.. por eso la unica explicacion que tengo el racismo. Habia en el canal 33 un programa que hacian de experiencias de exito dentro de diverrsidad cultural, y prinicpalmente familias con procesos migratorios y hablaban su adaptacion a catalunya. Bueno pues yo no vi ningun gitano... y el tratamiento que tenian era muy bonito seguian la familia,.. habia toda una transparencia, no son bichos raros, se esfuerzan, curran... no? Pues no lo han hecho con nosotros.

() ... Primero empezaron a hacer el de gitanos al mon del canal 33, que era muy positivo, era intentar normalizar.. la visión que tienen los demás, no la que sabemos nosotros, porque la nuestra es la de verdad... esque es verdad! a mi me es igual lo que piensen... teneis una muy mala informacion de lo que es ser gitano..

Este rpograma intentaba normalizar esta idea que tienen ellos entrando en la casa de gente normal. Estuvieron en europa del este pasando el dia con un gitano que era boxeador.. y en su idioma eh? el progrrama no estaba traducido... pero bueno se podia intuir... total que muy bien, un programa para romper un poco las ideas... lo voy a decir, TONTAS que tienen muchos

()) racistas... basadas en estereotipos, esque es asi.

() esque yo pienso que es incultura, esque es tipo de pensamiento es incultura.

()) .. cuando alguien dice falta de información, no te haces responsable.. si tu haces un juicio sobre X cosa, como minimo tienes que formarte ese juicio porque si no es un PREjuicio, entonces no me vale la falta de informacion. Y si la falta de formacion es en colectivos de profesionales q atienden o pueden atender a gente de diferentes minorias, entonces es negligencia. Me refiero a profesores, maestros, maestras, profesionales de sectores publicos.. es NEGLIGENCIA. Si tu analizas a nivel de derechos las leyes que mandan en este pais no nos recogen la diferencia. Recogieron cuatro cosas... no hay una tradicion de reconocer la diferencia como lgo positivo.

() Y despues otra cosa que nunca hacemos los gitanos que no es quejarnos nunca. No hay denuncias de "este señor me ha tratado mal"... no nos quejamos porque ya historicamente estamos ya "tal, esto es asi, que le vamos a hacer, donde vamos a ir nosotros"

()) Y la unica que ha llegado al tribunal constituciona, ha ganado. Cuando estudiba ael doctorada busqué .. busqué si habia sentencias favorables o desfavorables y todas las que habian en referencia a la etnia era con inmigrantes. No habia NADA en referencia al ueblo gitano. Poco después llegó el caso de la nena, de una viuda gittana de Madrid que no le concedieron la pensión

() Se la concedieron y despues se la quitaron!

()) .. el tribunal fallo en contra de ella, hubo un voto particular de un juez que es potente porque el recogia que habia una discriminación historica hacia el pueblo gitano desde las instituciones.. ella continua apelando se va a Estasburgo y se la concedieron. Claro, este es un precepto superimportante.

.....

()) Nunca una familia gitana se ha quejao... te acuerdas de XX? que le expulsaban a las niñas de las clases, nadie puede aprobar si la expulsan... cada vez era diferente, pero el caso es que las expulsavan.. entonces claro para que? Cuesta mucho todavia que los gitanos sintamos este sistema como nuestro.

() porque no confiamos en que te vayan a tratar igualmente...

()) hay que romperlo...

() Si tenemos nuestros derechos.. pero como no los vana hacer conmigo entonces para que?... porque es algo que vas oyendo en tu casa, aunque no hayas tenido problemas graves pero el "para que? si no te van a hacer caso"

Mira sobre lo que estabas explicando hay una mama alli del barrio, gitana, que tiene un nene pequeño.. cada semana se lo mandan a casa, con una notita que dice "mañana no lo traigas porque se ha portado muy mal". Pues cuando hicimos la trobada ella apareció... y ella estaba más animada y un dia despues de la trobada dedició decirle a la directora que YA estaba bien, que su hijo tenia que ir a la escuela. QUe si habia algun problema se solucionaba, que ella iba pero que su niña tenia que ir al colegio.

Que entendio esa profesora del colegio? que ella estaba respaldada por el resto de nosotras y entonces le trata mejor al niño... "esque clar.. desde que esta en la trobada ja sap com va la cosa i clar, ja no podemos hacer eso".. tu te crees que eso es normal?

()) Todo eso es como una gota diaria con notas negativas,, con separacion por niveles, con dar menos trabajo a los que mas probleas te dan y que suelen ser los que mas trabajo necesitan hacer.

() y porque de entrada piensan que el niño gitano "es mas malo", "va a entender menos"

()) eso lo he escuchao yo "la cultura gitana es contradictoria con la educación" esto es real, prejuicios dentro de personas.. pero potentes aqui en la mente hacia las familias gitanas y que por tanto deniegan el apoyo, el acompañamiento... a la orden del dia.

..........

Las 300 mujeres que vienen acompañadas de sus maridos aunque no participen de la trobada.. porque esas mujeres estan ahi porque sus maridos o sus familias o sus padres estan ahi, porque si no tampoco podrian hacerlo. Porque pasamos 3 meses montando la trobada, de reuniones, de preparacion... y esas mujeres estan ahi por el apoyo, no el consentimiento, pero si el apoyo

()) Y a veces vienen a currar... veridico. Mira, yo cuando vi el chaval gitano allí con los gemelos.. pensé: mira! que venga a mi ahora una feminista a decirme que.... (risas).

() a mi se me hace muy raro cuando yo veo gente que yo pienso que por tal cosa deberian tener una mente mas abierta y me veo con los mismos tópicos de un chiquito de barrio que no ha salido de su entorno. A mi se me hace raro. Porque yo no he ido a la universidad, no he acabado el instituto, tengo una familia normal y corriente y se me hace raro que yo tenga una mente mas abierta de lo que tiene esa persona... es verdad.. que dices, pero que me estas contando? me estas diciendo lo que me puede decir un señor que ha estao encerrao y que repite lo que han dicho, que no ha tenido mas opcion de aprender.

()) En la universidad, igual que criticamos el sistema educativo, la universidad es bastante criticable, no todo el profesorado esta formado, investiga... yo tambien me he encontrado profes racistas en mi cara

() Pero te lo digo porque vas a charlas que dan "entendidos" con nombres y apellidos conocidos en poblacion gitana que llevan nosecuantos años estudiando la poblacion gitana y me dicen tonterias tan grandes como que: "los niños gitanos mienten", así en toa tu cara, tal cual.

()) Doctor en antropologia, en la Autonoma...

....

Autoras ... dificultad feminismo hegemonico. Nivel catalunya

()) SI.. bueno lo hemos trabajado tambien, tanto en las jornadas, tanto en nuestra relacion con otros movimientos, como la participacion que emos echo en congresos o jornadas a través de comunicaciones. Nosotras desde el primer momento que nos emos dado a conocer , emos hablado de feminismo, no nos ha dado miedo porque para nosotras el feminismo no es un feminismo hegemonico, es un feminismo que nos incluye a todas y nosotras pensamos además que el feminismo gitano es una aportacion muy importante vamos decirle al "feminismo mayoritario", "feminismo blanco" porque le pone las patas que le faltan,

El feminismo mayoritario ha excluido, ha excluido a las madres, a las hijas.. otro a las diferentes... hay analisis eh? esta el feminismo de la diferencia, feminiso de la igualdad... entonces nosotras en un momento dado planteabamos en algun momento la igualdad de la diferencia. Todas tenemos el mismo derecho a desarrrollar en igualdad nuestras diferencias y para nosotras la diferencia identitaria y cultural, identitaria vinculada con nuestro pueblo, esa es muy fuerte. Nosotras somos mujeres y somos gitanas no se puede elegir, es una tontería ademas.

Ese feminismo...eso yo en mi paranoia teorica de ponerle palabras a algo que tu, que muchas ya sentimos sin saber... es mas fuerte porque cuando una te estaa explicando que dialgo se daba, que intercambio se daba en una trobada, donde habia abuela, bisabuelas o tias o madres que reforzaban a las chavalitas, todo ese dialgo que es intergeneracional, es real. Eso no se da en ningun otro feminismo, cuando digo que es real, es transversal, es global, incluso es un fmeinismo que incluye de una forma muy interesante a los hombres. Cuando esto es una cosa que ahora esta haciendo el feminismo y por una cuestion de la violencia de genero pero que no se habia pensao antes.

Muchas gitanas nos decian: Para que me sirve dar un paso si dejo atras a mi marido, a mi padre, a mi hermano, si somos una comunidad. Entonces es interesante como esa practica, esa vivencia que ha sido natural, hoy en dia el feminismo con mayusculas se la esta planteando hablando que tal y que cual...

Luego para mi también tiene muchas conotaciones.. con el feminismo de las Otras mujeres, de mujeres que pertenecen a otras minorias culturales o a otras minorias, minorizadas mejor dicho, que no tienen poder, tiene mucho que ver con el poder.

Yo cuando conoci a Nicoleta por ejemplo estaba alucinando! Y cuando vino al congreso y vino con dos niñas de 14 años... porque yo pensaba, pa que veas que yo tambien tengo prejuicios, yo pensaba es una gitana diferente, una gitana estudiá. No, no, casada con 20 años, con un gitano 30 años mayor que ella que es increible y con dos niñas de 14 años en el congreso.. hace que? 5 años? tela! y es una mujer... maravillosa, que no tiene que ver pero bueno, para mi es una referentaza de decir pataplan!! O gitanas mayores analfabetas con una vida

impresionante que en un momento de mi crisis dice, esque para mi esta gitana con todo lo q esta diciendo, con lo q dice y con su practica son más feministas que muchas que yo haya conocido en las asambleas!

() Si porque no son de decir soy feminista.. no son de ponerse el lacito lila y tal pero en su vida, en su dia a dia, pues van peleando y luchando porque mas luchadora que una mujer gitana no la hay. Es verdad, somos gente, me incluyo, muy luchadora, muy metío dentro y lo que tienen lo sacan y no se escudan ni en estudios, ni en maridos, ni en nada, lo ven natural.

()) Estas contribuciones no se han reconocido. El feminismo gitano una de las aspiraciones... lo que pide es que se reconozca esta contribución del feminismo gitano al feminismo global y que se reconozca.

() Y que se nos respete nuestra diferencia. Esque a mi la palabra feminismo todavia me asusta, pero que yo me recoonozco vale soy feminista, pero con mi familia al lao. No es ese feminismo de vamos a separar hombres y mujeres, no. Entonces como yo, yo creo que muchas mujeres gitanas que al igual que yo "si, si yo no soy menos que nadie, yo exijo mis derechos pero yo tengo mis raices, mi familia que vienen conmigo y mi camino.. yo no voy ni delante, ni detrás, vamos juntos"

JO: Alexandra ....

()) En los ultimos años ha habido cambios, a partir de que el movimiento gitano de mujeres. Porque hay muchas gitanas que hace 10 años decian: yo no soy feminista, porque lo relacionaban con algo payo y muy exclusor de una parte muy importante nuestra que es la familia, hoy en dia estan participando en ca la dona y me las encuentro en el 8 marzo ! Eso que significa? a partir de que algunas gitanas han dicho, vamos a intentar, vamos a andar con estas payica a ver que pasa, han empezado a tener presencia fisica en los espacios tradicionalmente feministas.. entonces estos espacios se han abierto, eso esta muy bien. Hay una parte que es nuestra. Pero yo sigo apelando a la igualdad y a la igualdad de todo el mundo, entonces para mi el feminismo es una solucion muy global a una situacion global donde tenemos que estar TODAS y todas juntas. Y donde tenemos que construir esa solucion entre todas juntas, entonces yo pienso que ahi cada una con su responsabildad, y no es un discurso que yo diga victimista, no, no, tu tienes que organizarte y ya lo llevamos haciendo hace un monton de tiempo de hablar por nosotras. Pero este feminismo de la pegatina pues tambien tendria que .. es como las partidos, que si, que ya se que no todos los partidos, pero a ver que partidos tienen preocupacion por temas de genero pa empezar y dentro de del genero a ver que preocupacion tienen por la diferencia o transversalmente. Bueno, es va fent. Ahora en algunas cosas van mas rapido las leyes que las personas... es muy triste, es asi.

Ahora setamos lejos.. Pero bueno yo he visto cambios en estos 13 años. En el 8 de marzo del año pasao, me encontré a la paqui, a la juana, tu sabes que la juana las peleas que yo he tenido con la juani "ay porque el feminismo..!". Pues estaba allá

con el lazito lila que se lo regaló a mi niño y digo oye pues me d aun monton de alegria veros aqui.. tu lo has explicao antes muy bien tu vas cambiando en funcion de tus vivencias y tus necesidades que se cran, yo también.

() Yo era de las que decia "yo no soy feminista" pero despues nos poniamos a hablar de algun otro tema en plan "la casa" esque tus primos pueden salir y tu no y... yo la primera q saltaba: Pero y por que???? porque soy mujer ehhh? osea que no me definia como pero luego actuaba. Osea yo no me pongo el titulo de feminista sino mis derechos, esque yo soy igual que los demas.

()) Pero por que, no solo gitanas. Es porque no asocia e feminismo con lo q yo creo q es, se asocia pues con el feminismo de algunas, que es un feminismo elitista.

() Yo lo que quiero es igualdad, ni mas ni menos. Yo no quiero ser un hombre, yo quiero tener los mismos derechos, que son los mismos que tengo, pero que me los quitan.

ULTIMA PREGUNTA:.

()) HAy muchisimas gitanas lesbianas, con pareja y acogidas dentro de la comunidad. Hay mas chicos (gays). Eso pasa como en general, que las chicos lo tienen menos dificil, pero si te lo digo que es curioso porque mira que la familia gitana, como es una pedazo de piña, lo es para lo bueno y par alo malo, entonces ahi puede tener menos rechazo, aunque pueda parecer lo contrario. Lesbianas gitanas arrejuntas!

()Lo malo de eso es que vas sumando ser mujer, gitana, lesbiana vas ala calle que no te puedes levantar del peso que llevas !

3. (ENTREVISTA)5 abril 2013

1: Jo en conec pero n’he llegit poques... conec basicament de la gent que parla i que les cita... en mi mesita de noche tengo a la “frontera” de Anzaldúa, pero la esoy leyendo muy poco a poco.

2 Yo... de verdad que no suelo leer a libro abierto autoras feministas la verdad. (risas) Igual como que leo cositas mas... las cosas que ultimamente me vienen interesando.. he leido bastante no a libro abierto a Butler, Deleuze, Espinoza... Espinoza detras de todo y me encanta, un poco como soporte ultimo de todo lo demás, me gusta un monton.

1: Yo se que lukra no quiere que lo diga pero ella es una de mis autoras favoritas... para que quede gravado.... igual nos lo podemos tomar en coña pero para mi mis referentes de verdad, son gente como super cercana... no he aprendido de estas cosas en abstracto.. o si en abstracto pero no de peña que no conozco.

1: Me siento supercorqui... sé que si nos ponemos a pensar salen mil...

2: Yo creo que he aprendido bastante del Post-porno... como a nivel de disparador de algunas inquietudes o reflexiones... esque en realidad no me siento lectora sino como muy susceptible de disparadores. No me siento muy lectora de ponerme horas así pero si como receptora de cosas que disparen, entonces creo que al final funciona más con el chispazo que dispara algo que con la lectura profunda

1: Para mi es superreferente grupos de afinidad que no tienen nombre que beben mucho, sobretodo en el momento en el que estoy de mi vida de Bash Back, que es un grupo en EEUU muy basado en la acción directa, en generar espacios de autodefensa y en vengarse de ataques a travestis, trans, prostitutas, personas queer, etc...

COLECTIU:

1 Bueno... ja ho em dit fora de micro.. per mi es molt complicat parlar sols des de un colectiu perque mai m’ha passat que un col·lectiu al que estigui m’ompli la necessitat o el “bixet” aquest que tinc dins.. mai, mai.. i sempre faig fent de col·lectiu en col·lectiu.. com he de d’escollir un escullo kuarentena pero es molt important recalcar que no hi ha un colectiu que... perque es col·lectius se centren en... que cada col·lectiu te linies de treball diferents, dinàmiques diferents... i jo el que sempre hesentit es que les linies de treball d’un sol col·lectiu mai m’han omplert, comn que necessito mes.

Kuarentena es un espai no mixte, transmarikabollo... treballa continguts feministes, transfeministes.

2 Transfeministes

1 Si, si transfemista...

Que vol dir transfeminista?

2 Porque pienso que kuarentena hace... el sujeto mujer que seria como, que estaria mas cercano al sujeto del feminismo en kuarentena queda claro que no es ese sujeto mujer sino que estaria todo eso otro que estaria en los margenes del Hombre, Blanco, Heterosexual, Propietario, que todo esto otro que sale por fuera de este patrón heterocentrado, heteropatriarcal, entenderia como sujeto politico todo eso otro... con lo cual ahi hablamos de trans, marikas, bollos, intersex... por eso diria que es mas transfeminista.

2 Masa cronica no es un colectivo sino que surge con la necesidad de generar una plataforma de reflexion/accion en torno a la cuestion de las corporalidades que no ocupan el lugar de privilegio dentro de el binomio cuerpo normal/cuerpo anormal, cuerpo valido/cuerpo invalido.... entonces no puedo decir que sea un colectivo porque tiene mas intencion de ser un eje articulador mas que un colectivo que vaya tomando camino en si mismo como colectivo.

Puedo hablar de mi como individualudad que se articula en masa cronica... entonces lo que nos interesa es pensar las corporalidades i el lugar que ocupan... repensar el cuerpo desde un lugar mas.. no solo pensar en cuestiones esteticas o de modelo de belleza.. igual pensar mucho mas alla como existe toda una intervencion de la ciencia sobre nuestros cuerpos... de entender como patologico ciertas corporalidades. Pensar en el deseo, como el circuito del deseo que posiciona unos cuuerpos en un lugar y otros en otro... tambien parte mucho de la idea de pensar en las experiencias del propio cuerpo... pensarlo no como un reclamo identitario sino como una afectacion, como algo que atraviesa de alguna manera tu cuerpo ya sea actualmmente o igual pensando en una trayectoria. Y como apuesta politica, la apuesta seria la autodeterminacion de los cuerpos.

(...........................................)

OBJECTIUS:

2 Repensar el interior del trabajo feminista i transfeminista... repensar i reproblematizar la corporalidad. Que hay un punto en el que parece que hubiera muchas cosas superadas y que el feminismo nos diera, que nos las da claro que si, herramientas para superar algunas cuestiones pero que pienso que hay que hacer una... osea un objetivo de masa cronica seria revisar el lugar de los cuerpos en nuestros propios espacios.

Otro seria la autodeterminacion de los cuerpos. Un plantearnos desde la gordura.. no voy a hacer dieta, esto seria una autodeterminacion no? (...)

1 A kuarentena.. un dels que mes me motivaba a mi era que fos un espai i no un projecte amb una linea molt determinada sino un espai en el qual cada 15 dies es prepara una kafeta que tant pot ser una xarrada, un altre projecte, una mica una cistelleta on cada setmana pots posar coses diferents i aixo a mi m’estimula molt perque dona molt d’0espai al debat, a creixer, a plantejar-te coses, a coneixer coses noves, etc.

Despres el fet de que sigui un espai no mixte transmaricabollo, per mi té una part que juga a intentar crear un espai de seguretat tot i que ami no em mola aixo de “espai de seguretat”, en el que es deixi fora de la porta el privilegi de la heterosexualitat i per altra banda el potencial provocador que te aixo dins de els nostres ambients i els llocs on es fa, el propi centre social, tot el conflicte que això genera i el debat que genera.. aixo em sembla supercanyero i despres tambe la familia... el ser un espai, no sols un espai de reflexio o de pensar, o d’accio, al ser un espai d’oci, enforteix les relacions socials i al menys jo com a M necessito d’aquestes rrss per poder ser com soc... si no no podria ser com soc.

DONES GITANES

1 Bueno jo abans de dir res he de dir que evidentment desde mi posicion de paya privilegiada no es un tema del que sapiga molt y aixo es algo que te a veure amb la posicio que jo ocupo a aquesta societat. Que si tu parles de la relacio de les dones gitanes i la resta de la societat, es una relacio totalment vertical on jo ocupo la part privilegiada... no se que més puc dir.

2 Yo realmente pordria hablar desde el desconocimiento total... porque llevo5 aos viviendo en esta parte del mundo y la verdad no me he cruzado con mujeres gitanas ni en espacios feministas, ni no feministas.

Esto te produce algun extrañamiento?

Un punto de extrañamiento de la misma manera que en espacios feministas ni no feministas no sueles encontrar gente que viene de otras culturas, no? Lo entiendo dentro de un marco de que los espacios feministas que conozco la gente se parece mucho entre si. Entonces no me he puesto a pensar concretamente gitana, pero si sobre la homogeneidad de estos movimientos.

Pq pensais que se da esa homogeneidad?

2 hay una cuestion que hace como las condiciones materiales, materiales de vida que hacen que se confluya en espacio y tiempo, no? Esta la veria como la razon mas superficial... pero pienso que hay una cuestion de reproduccion material de la vida que hace que confliyamos o no, Entonces igual una persona que trabaja durante un monton de horas y tiene tres hijos y asi desarrolla ciertas actividades, me parece bastante probable que no tenga tiempo a las 19h para acercarse a una asamblea, no?

Entonces.. creo que hay una logica muy universitaria detras tambien,,, esta idea de agruparse y habar en una asamblea. Hay mucha gente que le pueda parecer una forma un poco,, pienso que puede haber otras formas de hacer politica. Yo

conozco espacios feministas donde la cosa va totalmente por otro lado y donde son grupos de mujeres migrantesm tienes otras edades, otras vidas, tienen otras formas de hacer y de repente no se encuentran en una asamblea a las 19h de la tarde y hacen otro tipo de cosas pero hacen politica tambien no??

Cuales son las principales problematicas que atraviesa la mujer gitana en nuestra sociedad?

3 Yo por ejemplo me traslado a experiencias porque cuando vivia en palma de mallorca vivia en un barrio, en sant oliva, que es mayoritariamente de gitanos y gitanas y estaba en un cole pero claro... igual la vision que hubiese tenido entonces con una mirada sobre estos temas.. es una vision de una nia muy pequea y por lo tanto muy racista tmabien no? Por lo tanto lo que podria decir yo aqui de lo que me recordara a una problematica que yo haya hablado con alguna ammiga gitana igual no seria muy... seria como si lo hablase una nia de doce años que escuchaba directamente pero sin ver.

Por ejemplo en concreto esta colega lo que tenia mucho era el... bueno igual no estanto por mujer gitana, pero para ella lo mas dificil era escoger con quien tenia relaciones, basicamente. Recuerdo que tuvo problemas en casa bastantes repetidos. Pero es su caso personal. Porque ella era como mas libre, era mas de ir a su rollo y estol e traia bastantes problemas. El ir a su rollo quiere decir relacionarse con personas que igual a la familia no...

2 Jo del que recordo hi havia unes colegues que feien tallers al llarg de tot l’any de cos, sexualitat io genere entre d’elles hi havia una que era a Sant Roc i recorde d’haver-les anat a ajudar i ..

A veure hi ha una que es molt clara i es que la cultura gitana ha estat super estigmatitzada a la nostra societat. Igual des del conocimiento mas absoluto poden dividirse entre problematiques dentro del colectivo gitano i problematiques a la societat. Recorde que hi havia nenes molt molt, molt joves.. preadolescentes o adolescentes que ja tenien molt clar que l’any que ve deixarien la escola, hi havia uns rols de genere molt molt marcats.

Clar.. a mi m’es molt raro parlar d’aixo perque es molt dificil intentarho veure sense ser etnocentrica.

3 clar jo... desde petita quan estava envoltada d’aquestes mogudes diguessim si que ho vivia com que aixo a casa a mi no em pasava... que en el fons, ara que m’he fet gran és mentida. Jo recordo el meu pare.. jo començar a sortir amb un noi

del marroc i el meu pare es el primer, superguai, que esto como puede ser? A tus colegas del barrio les pasa est opero a ti no y luego en el fondo de mas mayor decirme: Donde estás yendo? Con quien te estas yendo? Pero si que lo recuerdo como muy marcao, como que no tenia nada que ver conmigo. Pero ahora que soy mayor le encuentro bastante parecido.

Pero si sobretot lo del genere també.

Hi ha participacio de les dones gitanes...

No

3 Jo no se si en colectius feministes, pero en general tinc la sensacio que en els colectius en si, enm general, hi va molt el rollo de que puguis sentirte iinclosa amb un tema de llenguatge , de com tew relaciones, que igual te molt a veure amb la classe... també una mica per aqui.

Jo hi ha hagut moments de no sentirme inclosa per la meva manera de parlar molts cops he pensat: si ets una persona que no ha creixcut en llocs on no s’ha motivat molt el fet de que “parlis be”, “les paraules concretes”, “lestudi”... igual fa tambe q hi hagi persones que no se sentin amb ganes de anar aquests puestos. Perque de vegades es com que no parles el mateix llenguatge, no? No se si aixo seria una rao...

1 Si.. hi ha una... colega.. sempre en converses que tenim al voltant de per que el nostre entorn “es com es” hi ha una cosa que ella diu molt i es que, sobretot aqui a Barcelona, hi ha el que ella diiu “la manera catalana de fer” que es super politicament correcta, no t’encens.. i ella es sent sempre molt quartada, es sent que el fet d’estar a aquests espais fa que hagi de reprimir moltes prts de ella mateixa per poder estar als espais. (ASIMILAICONISME)

2 Lo podria vincular un poco con lo que dije al principio que creo que nos parecemos un monton la gente que participamos en los mismos espacios. No se si se piensa politicamente mucho en generar estos puentes de comunicacion que pienso que no se si hay verdaderas intenciones y no digo como de, lo digo silamente como para empezar a pensar en eso.

Me parece que no hay intencionalidad de relacionarnos con lo que podria ser ese Otro, que ese otro siempre esta fuera y es un otro distinto... antes cuando ellas decian lo de “bueno esque no me puedo salir de hablar con estos estereotipos, siempre con una mirada muy eurocentrica y muy desde un lugar..” esque realmente se mira asi, como que igual deberia haber todo un trabajo politico... antes de ponernos a pensar en quienes estan y quienes.. igual hay un trabajo

anterior que es... que pasa en esa mirada que hacemos? Mas que.. que en realidad hay un curro enorme para hacer porque miramos todo desde un lugar tan condicionado y con tantos estereotipos que parece que emos de alguna manera desaprendido y tal pero al final hay un monton de cosas que encasillas a las personas en un lugar...no se, que culturalmente siempre acaba habiendo una logica de assimilar, como de acabar asimilando y de “estas en tal espacio” y coarta mucho estar en ese espacio desde la diferencia, un poco que se acaba estando desde la asimilacion.................

3 Me acabo de acordar ahora de un momentazo asi... no se en que mani era que estabamos sentadas en la plaza comiendo y justamente recuerdo... que habian dos chicas y creo recordar que una de ellas era gitana y justo me acabo de acordar de ese momento que yo me senti fatal porque la verdad es que se acercaron un monton y tuvieron la iniciativa de comentar... porque ademas estabamos hablando de pelicortas y pelilargas y noseque y tuve un moment oasi de que... la manera en que ellas estaban hablando y se intentaban relacionar con nosotras, no nos estabamos entendiendo. Y que por no entendernos, por las maneras pues le coges miedo a lo que no conoces y no sabes como tal.. me senti como que... igual no hacerles el vacio pero si que en realidad era como un “aha.. pero a lo nuestro, que nosotras si que entendemos” no?

(...)

1 (..) Estamos muy acostumbradas a militar, a hacer politica desde la opresion, no dese cuestionarnos nuestros privilegios i aixo evidentment fa que es reprodueixin un monton de patrons i de dinamiques que fins que no es qüestionin no serem capaces de tallar... i en relacio a aixo (,..) en una kafeta a can vies una de les persones que xarraven va fer un comentari superracista i jo el vaig identiificar pero no.. no el vaig tallar, vaig trigar quasi tota la kafeta en aixecar la ma i dir algo. I en tot aquest temps en que no es talla, com que si, qualsevol altre cosa en que estiguem acostumades a tallar de arrel, un comportamiento supermacho pam lo cortamos y no nos cuesta cortar la dinamica, la asamblea lo que sea, porquue pensamos que hay que cortarlo. Amb aixo, tal, no es fa al moment i recordo que dos xiques se fueron de esa kafeta, que eran dos chicas que no habia visto nunca y eran dos chicas de color. Y evidentment que si tu vas a un espai, es fa un comentari superofensiu i ningu diu res, doncs evidentment que t’en vas i faltaria mes... una que no marxessis en plan “que pasa?” i dos, que no ha de recaure sobre aquestes persones el dir “eh! Aixo esta tal... “ sino es en nosaltres el dir-ho

2 claro.. es como que encima tengas que quedarte a explicarlo no? (risas) Es como mira...

I aixi com a feministes.. quins penseu que podrien ser nexes que impossibiliten la relacio?

1 La precarietat.. la destrucció del mon.. (rises)

((((((((((((((Silenci interminable))))))))))))

2 Los nexos de union no estan trabajados... porque si no precisamente habria algun nexo de union

1 esque jo crec q si que hi ha molts nexes de unió el que pasa es que els nexes que impossibiliten la unio, la impossibiliten de debó, tot i els nexes de unió. Perque la precarietat, tant com la lluita contra el racismo, contra las politicas migratorias, contra el heteropatriarcado, contra la homofobia.. jo crec que tot aixo son nexes de unio, jo crec que els nexes de unio estan.. solo hay que dar el salto.

2 Claro que los hay no? Para mi tambien los hay pero hay un punto que se acaba sectorizando y llega un trabajo enorme en lograr ahi uniones, lleva mucho trabajo. I sobretodo claro lo de mirararse mucho para dentro que pienso que eso es algo bastante... que cuesta disponerse a hacer.

Coneixeu l’existencia d’algun grup feminista gitano?

2 No.. yo desconozco

Com creieu que s’hauria de plantejar?

1 Per mi es algo transversal... evidentment no ho es perque estem en el moment que estem pero hauria de ser i la feina que s’ha de fer no es per tenir un dia DE, sino perque el transfeminismo o es antiracista o no es i son lluites que van molt lligades, osigui, no es que vagin lligades, esque son la mateixa, es atacar exactament el mateix. Que sigui nomes un dia es de escaparate i no serveix de res...

2 Yo creo que nos podriamos quedar con esta frase de “el feminismo o es antiracista o no es”

1 Igual es problema es que es.... con toda la chunguidad racista que hay en nuestros espacios.....

(CONVERSA POST-ENTREVISTA)

Privilegis...

1 El meu punt de vista... es que aquest cami s’ha de traçar encara que els espais no estiguin en aquest punt. Perque els esopais no estaran mai en aquest punt. Es una trajectoria molt complicada no només a nivell col·lectiu, sino a nnivell individual, es molt facil caure a moltes trampes.

Igual va ser molt guai hi va haver fa poc un taller d’antirrracisme als espais feministes i es va petar... i igual això vol dir algo, no n’estic segura.

3 Jo crec que en realitat es molt mes individual... es molt facil montar unes jornades o un tal.. tinc la sensacio que de cara a nosaltres queda molt be dir que aixo ens ho volem currar i que ho estem currant.. pero no se, jo crec que es mes que aixo, es mes a titul individual...tinc la sensació que les persones en si hi ha vegades que no volem.

1 No estic d’acrod amb tu... pense que hi ha una part individual pero esta clar que els comportaments que tenim que estan basats en el privilegi blanc s’han de confrontar als nostres espais perque es comencin a treballlar tambe a nivell individual. I per treballarlos a nivell col·lectiu es que hi hagi penya que comenci a dir: ey! Aixo tal! Ey, aixo clar! I com “obligar a la penya a confrontar-se amb el seu propi privilegi.

...

2 Igual es muy facil preguntarse el por que... pero por otro lado es como: “vale! Pero que condiciones de posibilidad generamos o nos curramos generar porque igual antes de preguntarnos, por que tales cosas no pasan, igual hay que preguntarse que estamos haciendo para que tal vez pudieran pasar... si estubieramos conscientemente buscando generar estas condiciones ahi le veo mas sentido preguntarnos: por que sera que esto no fluye de tal o cual manera? Pero esque si ni siquiera nos emos hecho el cuestionamiento de: empezemos a trabajar de esta manera para ver si esto genera las condiciones de que esto se transforme en otra cosa,,, ahi le veo un poco mas de.. lo veo mas real.

Porque esque... por ejemplo hablando en cuestiones de corporalidad.. que sentido tiene preguntarnos ¿por que en nuestros espacios no hay personas diagnosticadas

como discapacitadas o personas que no caminan con dos piernas?que sentido tiene preguntarnos esto cuando en el momento que abrimos un CSO no nos cuestionamos que tiene que haber una rampa para entrar. Entonces ese es el punto que no me lo creo. En realidad hay un poco de querer mostrar ciertas preocupaciones que en el fondo quedan en algo muy cosmético muy de maquillaje y no de fondo. Pienso que con el racismo pasa un poco lo mismo.

1 Yo recuerdo que cuando volvi me rallé un monton y mi conclusion fue que mas que preguntarte por que NO hay ciertas personas... lo que habia que hacer era,,, asumir el discurso antiracista y las acciones y la politica antiracista como propias y eso de por si generaria las posibilidades. Lo que pasa es que es muy complicao.

___!

1 jo tinc una experiencia en relacio a aixo pero es en altre pais...

Para el 1 de mayo en mi barrio, el barrio de La Mision, en San Francisco... varem fer, ens varem organitzar al voltant de unes trobades que anomenavem “Cafecitos”.. i als “cafecitos” hi anava ... doncs jo hi anava com a part del col·lectiu de casa meva XXXXX .. que estava com a una de les places centrals del barri, luego hi havia peña de un grup queer amb el que tabe organitava, hi havia un sinidcato de trabajadores que es deia “Young workers EEUU” que es de trabajadores “brown” y “queer”, un grup de amas de casa migrantes... habia como muchos grupos diversos, ultrahipermega diversos. Con experiencias y identidades muy diversas que en algunos casos coincidian y en otros no.. que yo eso lo relaciono con las condiciones que posiilitan o imposibilitan el trabajar juntos.

Estos Cafecitos estuvimos 3 meses con debates para, 3 meses solo para escribir una mesa de valores en comun y cada punto, pues cada punto traia un monton de discursion! Como por ejemplo el que has dicho de la fmailia y tal... eso requirió de una vooluntad y persistencia muy fuerte por parte de todas las personas. Teniamos un punto conector que era el barrio, que queriamos organizar algo en el barrio y a partir de ahi queriamos oorganizar algo con lo que todas estuvieseos comodas y que nos representase a todas. Y al final salio una mani superguapa.. salio teatro en la calle, fue muy guapo! Pero fue tambien... hubo momentos de drama total.. i van ser 3 mesos per trobar punts, minimos, minimo comun divisor.

2 A mi me parece que esque no nos podemos desprender de la linea de la evolucion para pensar... todo lo p ensamos en este movimiento, una especie de linea curva y que al final tambien es que no ... esto lo digo desde haber visto... haber escuchado como gente que no se acaba de sentir comoda y tambien porque vengo de sudamerica pero tambien no vengo de un contexto que pueda ser tan diferente que el que viven ustedes acà. Pero igual por una cuestion mas de vivencias que de donde partir. Seguramente desde donde parto sera muy distinto a algunas cestiones que puedan pasar aca, pero, luego tambien hay otro monton d epuntos de encuentro que igual para mi dejan un poco o se quedan un poco raros pensar en diferencias tan tajantes... establecemos diferencias muy tajantes que parece que hay un lugar de procedencia que parece que es el que marca toda tu vivencia y realmente tal vez no... porque pienso que hay unmonton de personas diagnosticadas como mujeres entre 20 y 30 años, nacidas en Catalunya, que hablen de una realidad muy distinta de la que puedan hablar ustedes también mujeres diagnosticadas como mujeres entre 20 y 30 años. (CURVA EVOLUCIONISTA)

Por otro lado tambien me ha pasado muchas veces de encontrarme con colectivos de mujeres y asi, que es como, si estamos hablando de organizar un cenador o un comedor o algo.... hay demasiado purismo pienso... aqui hay una logica de evolución también, en el hecho de pensar que esto está cinco pasos adelante y que igual si no has entendido el veganismo es pq aun no has abierto los ojos. Pero igual tambien tiene a ver con otras maneras de hacer, otra economia de la vida, con otro.. no sé, puede haber un monton de cosas ahi i tambien con principios muy, muy eurocentrados, muy del norte, muy de sociedades industriales donde la economia funciona de una a un nivel capitalista-industrial-financiero, por ejemplo.

2 Que pasa si ese “abrir los ojos” igual era tu necesidad y no la necesidad del otro! Porque igual tendriamos que pensar en que detras de algunas cuestiones muy politicamente importantes para las que estamos aca, esto tenga que ser universal y que sea algo que realmente deseen las otras personas. Esque al final hay como mucho de cristiano, de evangelizar y muy politica en un sentido de partidos, de la vanguardia que genera conciencia en otros sectores de la poblacion. A mi la verdad que me interesa más pensar a nivel micro, no se si micro pero pensano el deseo como motor por ejemplo y que si hay cosas que a mi me joden y tengo ganas de cambiarlo, igual es mi necesidad... no se (...), pero si que como reaccion me da muchas veces bronca esta sensacion de querer como uniformar deseos o necesidades.

((((((((((((FIII))))))))))))))))

4. ROMUP

21 Febrer 2013 09h 50' Arribe a la porta de la Comissió Europea de Barcelona. Es un edifici molt gran amb una bandera gegant de la UE a la porta. Me0n adono que ja reconec l'espai d'una altra ocasió, l'any passat a una manifestació per l'educació publica un grup de persones van intentar cremar aquesta mateixa bandera.

Ara em trobe davant d'aquest edifici i és una mica estrany tot plegat. A les 10.30 tindrà lloc la conferència final: ROM UP! the inclussion of Roma thtough quality sucessful educational experiences. Que és el resultat d'un projecte d'un any financiat de de la unió Europea per la inclussió del "poble Gitano" dins el sistema educatiu a nivell Europeu.

La conferència ha estat organitzada per Drom Kotar Mestipen que és un col·lectiu de dones gitanes que treballen a Barcelona i que col·loca com un dels seus principals objectius i necessitats, l'educació de la dona gitana com a important motor de canvi.

Aquest ambient no em fa sentir del tot còmoda ja que vinc d'un moviment autònom fortament contrària la institucionalitació de la política. No obstant ja vaig viure una situació pareguda a Brasil on el moviment LGBTQI estava fortament institucionalitzat.

Ja em entrat a la sala i hi ha molta gent, la conferència es traduirà simultaneament al castellà, anglès i romanès. Davant meu, hi han 5 homes sentats amb "l'aparença" de Tio Curro . Van molt ben vestits, amb tratge, bastó i una postura molt solemne.

La primera persona en parlar es Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comisssió Europea a Barcelona i un gran orador. Em sorpren la contundència del seu discurs i cert to ressentit. Parla sobre l'evolució dels drets del poble gitano, de l'esforç i la consolidació d'un himne i una bandera conjunta que reconeix el poble gitano més enllà de les fronteres. No obstant a l'hora de parlar d'un nivell més institucional la seva intervenció s'incrusta al pessimisme. Menciona un racisme creixent i assustador dins de la institució i fora, l'intent d'expulssió del Poble gitano de Francia al 2012, les agressions i persecucions a Grècia i acaba amb la menció al programa VozGitana que s'emiteix en Quatro actualment i que ha estat denunciat reiteradament pel secretariat gitano com a racista i reproductor d'estereotips.

La ultima intervenció és Neus Munté i Fernánez, consellera de Benestar Social i Familia de la Generalitat de Catalunya. Parla sobre Europa i democràcia d'una

forma tan abstracta i retorçuda que em causa violència escoltarla. "Europa és la casa de tots" diu.

Em quedo mirant cap al meu voltant intentant identificar si hi ha algú amb la meva mateixa sensació i descobreixo que els homes que resten sentats al meu davant comencen a parlar entre si susurradament. Al acabar la intervenció, un d'aquests, bastant enfadat diu "A ver quando los gitanos nos ponemos a hablar de verdad y nos dejamos de tanta tontería" en referència a la intervenció de la consellera. Acte seguit tots s'aixequen i marxen de la conferència quan tot just acabava de començar.

Tot i que quasi totes les persones ponents en les taules seguents son dones trobe que el tema de la igualtat de gènere está poc pautat i queda invisibilitzat durant gran part de la conferència.

5. 2 de març de 2013

Cuestionando Privilegios Blancos: Racismo en Espacios Feministas

10:30

Estic al taller que s'ha organitzat de forma mig improvisada dins el marc de les jornades de LA GORDA, setmana d'acció feminista autònoma. L'espai és el mateix que s'ha utilitzat per les reunions d'organització i hi ha molta afluència de gent.

Estem totes en cercle i les dues dinamitzadores comencen a presentar el taller parlant sobre la seva experiència de lluita dins de colectius antirracistes i de la dificultat que suposa veure l'ausència de debat sobre racisme dins els espais feministes de barcelona.

A continuació ens passen uns fulls en blanc i boligrafs i ens demanen que escrivim que esperem del taller, quines son les nostres expectatives e inquietuds. Aquesta reflexió no serà posada en comú. Trobe interessant aquest moviment ja que indica la necessitat d'un espai per l'autoreflexió, més enllà de larticulació/discurssió colectiva de la temàtica és indispensable pensar i repensar la pròpia experiència personal.

A continuació ens demanen que ens posem de peu per fer una activitat. Elles aniràn enunciant algunes frases en veu alta i nosaltres, per la nostra part, haurem de desplaçar-nos en l'espai segons la nostra resposta. Un cantò de la sala sera el SI, d'altre el NO i d'altre el NOSE/NOCONTESTO/ESTICALMIG.

La primera frase ja em deixa consternada:

"Jo decideixo com, quan i on penso sobre racisme."

Comencem a desplaçar-nos per la sala en massa, totes cap al "si", mentre que dues noies parteixen cap a la banda contrària. Ningú es queda al mig.

Es crea un moment molt estrany quan ens quedem mirant-nos de cara des de la llunyania. La noia de cabell arrissat, aquella tan simpàtica que jo mateixa vaig convidar, ara ens observa en la distancia amb cert aire de condescendència i fàstic o almenys aquesta és la meva impressió. Després d'aquesta, es plantegen moltes altres questions:

- Les persones es sorprenen quan coneixen el meu nivell d'estudis

- Sento que puc viatjar a qualsevol lloc del món.

- Sovint es sorprenen quan coneixen el meu lloc de procedència.

- La meva "gent" era protagonista a la història que vaig estudiaral cole.

- Sovint les persones fan comentàris i broma amb el meu accent i la meva forma de parlar

- Quan entro en una tenda, sento que el vigilant m'observa.

... entre d'altres.

Pel que sembla la dinàmica no deixa indiferent a ningú, es van generant petits diàlegs i intercanvis. Tres persones van coincidint tota l'estona durant l'activitat a la banda que explicita les consequencies del racisme i aquesta situació penso que es torna "dificil" de gestionar per a tothom, especialment per les tres noies en questió.

En acabar l'activitat ens demanen que ens prenem un descans. Jo m'aproximo de la meva amiga, la noia a la que havia convidat per veure que li ha semblat l'activitat i comentar. La noto molt constrangida i m'explica que no s'ha sentit còmoda durant l'activitat i que té ganes de plorar.

"foi forte ver todo o mundo se movimentando e eu sozinha daquele lado… mais como que todo o mundo acha que pode viajar para qualquer lugar ???... ou.. fiquei chocada”

“ha sigut impactant veure a tot el mon desplaçant-se juntes i jo sola a un costat.... com pot ser que tothom pense que pot viatjar a qualsevol lloc del mon?????? Oh.. me impactó"

Jo em quedo sense molta cosa a dir i li suggereixo que ho comenti quan es faci la posada en comú, que pot ser molt interessant per al grup.

Un cop s'acaba el descans tornem i el grup es divideix en 5 subgrups que formen les organitzadores a l'atzar. Ens demanen que a un full de paper dibuixem una estrella amb diferents eixos i éssent la part superior "màxim privilegi" i la inferior "minim" col·loquessim un punt on penssessim corresponia la nostra situació.

Al realitzar la activitat i posar-la en comú resultà molt interessant ja que existia molta hetereogeneitat al grup al que jo em situava, essent dues noies del pais vasc, una catalana, una de brasil i jo, de Alacant. En arribar el seu torn una de les noies es va negar

a mostrar per al grup la seva estrella "em sento ultra privilegiada" va dir, "quasi tots els

meus eixos estàn al màxim". Va començar a explicar que era la primera vegada que es sentia així i el primer cop que es parava a reflexionar dels seus propis privilegis en relació a les altres companyes feministes.

La segona part de l'activitat consistia, encara en grup, en explicitar 2mitjans (escola, familia, tv...) que segons el nostre parer ens haguessin transmès principis racistes i explicitar aquests. Quasi totes vam escollir l'ecola i la familia i a l'hora d'explicitar al voltant de qui giraven aquests judicis quasi totes vam coincidir en la població gitana. Una de les noies explicava "Jo he estudiat a una escola d'euskera on no hi havia migrants, al meu barri tampoc he conviscut amb gent diferent.. penso que se'ns va incentivar tota la estona a percebre'ns (amb gitanos i migrants) com a diferents". D'altra comenta: "Al bar de la meva tia va passar una cosa que em va deixar remoguda... és un bar angolà, ja que el meu tio es angolà. Resulta que un dia unes noies van anar a aquest bar i es van fer un petò i van ser expulsades, va ser un rebombori gran! Aqui jo mai he sapigut com posicionar-me perque el meu tio, doncs, la seva cultura es així i el bar es angolà.."

Es va donar un interessant debat dins del grup sobre que vol dir "cultura angolana" i si hi havia dret o no a criminalitzar l'homofobia d'un local que promou valors "tradicionals". Essent una mica la conclussió general que "la cultura" no justifica una agressió cap a determinades persones per questió d'orientació sexual i que naturalitzar la desigualtat en nom de la "cultura diferent" era en certa forma paternalista.

Com a ultim punt se'ns va demanar que ens aixequessim i, posant un paper gegant al terra, van demanar que escriguessim les formes en que pensavem que el racisme es presenta als nostres espais. (ANEX1)

Cap a les 14h de la tarde es va fer una roda, on les persones feien una petita valoració del taller expressant com s'havien sentit. La valoració general va ser molt positiva, demanant una continuació futura de la feina .

ANEX1:

1. Las blancas creernos lo normal/universal y por eso no tener "raza"

2. difícil acceso a espacios feministas

3. considerar "nuestras expresiones de vida como políticas y las de las "demás" como algo más impregnado de folclore, regionalismo, carácter cultural....

4. ¿quién puede hablar? CULTURALISMO

5. cuando hablamos de "las mujeres migrantes"

6. probematitzar certes situacions de dones de procedència no occidental

7. "¿raza? no yo creo que todas somos iguales"

8. El feminismo nace en Francia

9. "esta comida es típica de tu país, no?"

10. "No están aquí porque no están politizadas"

11. "la gente de tu cultura ¿como lo ve?"

12. sentirnos cómodas o no cuestionarnos por qué en nuestros espacios feministas somos en gran mayoría blancas

13. fem lluita feminista caient en una erronea perspectiva homogènea de la dona occidental, blanca, etc (fer lluita en el sentit de cap a quins temes encarar la lluita feminista)

14. Asumir que en nuestros contextos culturales blancos occidentales hay estructuras patriarcales "superadas" que en otros contextos culturales no lo están o lo están menos

15. Parlem de les oprimides, les precàries, les migrants, etc però no dediquem prous espais a preguntar-nos perquè la majoria de nosaltres som blanques ni a buscar altres dinàmiques

16. Seguir diciendo americanos cuando se habla de estados unidos

17. ¿cómo reaccionaríamos si por ejemplo apareciera una mujer con burca o velo integral en alguno de nuestros espacios?

18. creer que fuera de europa hay más patriarcado porque están más "atrasados culturalmente"

19. Reproducir estructuras de poder que son por definición excluyentes

20. tenemos que ayudar a las (pobrecitas) mujeres migrantes

21. ante un comentario racista callarse

22. desconocimiento del contexto y de los por qués del racismo, seguir pensando que el racismo es algo velado cuando está presente de manera contundente

23. Hola ¿de dónde eres? (leer a las personas como lugares, lugares impermeables)

24. pensar que por se migrante/negra hay que tener necesariamente un discurso anti-racista anti-colonial

25. pensar que pautar y debatir el racismo dentro de nuestros espacios es una responsabilidad de las personas racializadas ¿cómo yo voy a hablar por ellas?

26. no aplicar aquello de "lo personal es político" y neutralizar o no tener en cuenta las diferencias ( y desigualdades) entre nosotras (trayectorias posiciones de poder o no poder...

27. no parar-nos a pensar de quina manera fem política i per qué seguim esquemes organitzatius semblant a molts grups

28. valorar com a bons els discursos lineals, racionals, endreçats segons la manera occidental

29. la producción intelectual blanca y universal. Fuera está "lo otro", lo particular, lo coyuntural.

30. No considerar la raza /procedencia de las partícipes en el grupo y por ello no cuestionarnos si tenemos actitudes racistas o no inclusivas. Invisibilización del racismo.

31. "los negros son unos babosos"

32. pensar que a la mani nocturna cada una "asume" si va o no individualmente como si todas estuviésemos sujetas a las mismas consecuencias.

33. entender la realidad como si las de raza blanca fuesemos protagonistas

34. cuando hablamos de nuestros referentes no hablamos de angela davis

35. creure que a totes ens afecta tot per igual

36. pensar que ho estem fent be

37. que el tema de l´avortament ens afecta per igual a totes.

38. no darle importancia al hecho de que casi todo lo que consumimos proviene de la explotación de otras mujeres: tenemos actitudes de blanquitas burguesas.

39. cuando después de un viaje contamos como son machistas los hombres de "allá"

40. nos genera bastante conflicto aceptar algunas expresiones que tienen que ver con feminismos relacionados, vinculados a religiones tipo islam o cultura musulmana

41. creer que las blancas occidentales tenemos más cosas superadas en cuanto al patriarcado y la lucha feminista.

42. creer que todas tienen los mismos accesos, las mismas herramientas y que asumen los mismos riesgos dentro de un movimiento

43. patrones estéticos de belleza dentro de los movimientos

44. "a mi me discriminan por ser blanca"

45. imposibilidades y posibilidades de comunicación

46. hacer las cosas "como se hacen aquí" (ej forma de participación en las asambleas) y consciente o inconscientemente imponer a "las otras" sin tener en cuenta los diferentes modos de hacer

47. no tener en cuenta la situación de las que no han nacido aquí y tienen papeles en regla para articular la lucha antirrepresiva

48. GENERALITZAR una situació, una dona i dir "les dones de"

49. no cuestionar la relación radicalidad- procedencia/raza (qué es ser radical? quién puede serlo?)

50. pretender transplantar experiencias políticas feministas a otros lugares y contextos (no europeos, no blancos)

51. sentim que el racisme es un tema que hem de tratar, pero sempre o gairebé sempre es una cosa llunyana i secundària

52. cuando hablamos de la lucha de las mujeres en realidad estamos hablando de la lucha de las mujeres blancas

53. no entender la rabia contra el "feminismo blanco" de feministas de otros contextos

54. utilitzar l etiqueta antifa o antiracista per autojustificar-nos

siempre hay algo más importante que hablar de racismo