Bondia.cat 28/11/20123

Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067

El primer diari gratuït i independent de Lleida

Visita’ns també a:

28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Evacuen8 famíliesperun incendi a laMariola

p. 06

PUBLICITAT

Malgrat la virulència de les flames, no es van haver de lamentar ferits

NÚMERO 1.828 ANY 8

JAVIER GARCÍA (ACN)

L’incendi es va produir cap a tres quarts de vuit del matí en aquest edifici, ubicat al número 46 del carrer Músic Vivaldi

L’Alt Urgell, la comarca amb més bodes, il’Alta Ribagorça, la que en celebra menysEl territori lleidatà registra 1.445matrimonis l’anypassat, el 2%més que el 2011

p. 09

Les dues també van haverde ser ateses a Urgènciesde l’Arnau de Vilanova

Detenenunamarepermaltractamentalafillade12anys

p. 06

Temperaturessotazeroatotes lescomarques lleidatanes

p. 00

Negaqueviolés lasevafillastrade12anys idiuqueellase li insinuava

p. 08

Lliurament del Premi deDesenvolupamentSostenible a Brussel·les

LaUEpremiaBenitoArnóper restaurarunagravera

BLANCA BLAY (ACN)

p. 08

UPdenunciaunaretalladadel27%alpressupostagrícola

p. 03

02 D'INTERÈS BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

PUBLICITAT

Serveis

TELÈFONS

Seguretat

Emergèncias 112

Mossos d’Esquadra 973 700 050

Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000

Policia 091

Guàrdia Civil Atenció Ciutadà

900 101 062

Guàrdia Urbana 092/973 700 600

Urgències mèdiques

ICS 973 221 516

Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200

Hospital de Sta. Maria 973 727 222

Urgències Tàrrega 973 310 852

Comitè Anti-sida 973 221 212

Alcohòlics Anòmims 629 779 654

Comedores compulsivos 676 060 624

Fibrolleida 649 873 838

Creu Roja

Lleida 973 279 900

Agramunt 973 390 880

Balaguer 973 445 795

Cervera 973 532 084

Les Borges Blanques 973 143 493

Mollerussa 973 711 282

Tàrrega 973 500 679

Serveis funeraris 973 237 206

Servei de suport en el Dol de Ponent

973 501 503

Bus Lleida-Andorra 973 352 379

Estació d’Autobusos 973 268 500

FARMÀCIES D’AVUI

De 09.00 a 22.00 h

Seuma. Mariola, 39

Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)

De 22.00 a 09.00 h

Freixinet. Passeig de Ronda, 70

FARMÀCIES DEMÀ

De 09.00 a 22.00 h

Garra. Alcalde Costa, 37

Anadon. Balmes, 44

De 22.00 a 09.00 h

Fco. de Villalonga. Boters, 25

AL·LÈRGIES

Parietària 1 =Gramínies 1 DOlivera 0 =Artemísia 2 DBlets 1 =Casuarina 0 =Crucíferes 1 =Melcoratge 1 =

Palmeres 0 =Xiprers 3 =Alternaria 4 =Cladosporium 4 =

Del 25 de novembre a l’1 de desembre

Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

El tempsaLleida

Fins amigmatí potnevar i la cota pot baixarfins als 200metresNova jornada de fred arreu de les comarquesde Lleida, on tampoc no es descarta que espuguin produir precipitacions en forma deneu fins a mig matí, amb una cota de neu de300 metres que, de manera local, podriabaixar fins als 200. Tot i això, el sol aniràprenent protagonisme durant tota la jornada,on s’esperen novament mínimes sota zero,encara que no seran tan extremes com lesque hem viscut aquest dimecres.

07.59 h17.30 h

Minvant’

www.bondia.cat [email protected]

DIVENDRES DISSABTE

http://www.jordibalasch.es/

BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

03AVUI

PUBLICITAT

UniódePagesosdenunciaunaretalladadel37,2%enAgriculturaPresenta un conjunt d’esmenes permodificar les prioritats dels comptes de la Generalitat per al 2014

REDACCIÓ. LLEIDA

UniódePagesoshadenunciat laretallada del 37,2% que partiràel pressupost del Departamentd’Agricultura, segons el projec-te de pressupost de laGenerali-tat per al 2014, en comparacióal pressupost prorrogat del2012, malgrat que Agriculturaparli d’un increment del 4,3%respecteelscomptesprorrogats,ja que el Departament hi suma13milionsd’eurosenpréstecsalsectorproductiu i23,1milionsdedespesafinançadaambrecursosfinalistes.

Segons UP, la retallada delpressupost puja al 39,8% si escomparaambelpressupostexe-cutat del 2013. En especial, elsindicat ha criticat la reducciódelscapítolscorresponentsa in-versions reals i actius financersaixí com el suport que reben lesaportacions les organitzacionsagràries, que ha caigut un 55%des del 2011.

El coordinador nacionald’Unió dePagesos, JoanCaball,ha contradit les dades facilita-des perAgricultura i ha assegu-rat que si el pressupost previstpel2014(314,9milions)escom-paraambelpressupostdel2012(501,6 milions) -ja que el del2013vaserunapròrrogadel’an-terior-, la reducció és del 37,2%,

el que suposa 186,8 milionsmenys per al sector.Tot i això sies té en compte que el pressu-post executat al 2013 per partdel Departament és de 308 mi-lionsd’euros, la reducciórespec-te al 2012 seria del 39,8%.

Pel que fa als recursos addi-cionalsquepreveuelpressupostd’Agricultura per al 2014, comara els 13 milions d’euros quees destinaran al finançamentd’inversionsde lesempresesdelsectorambinteressosbonificatspermillorar-ne la capacitat pro-ductiva i possibilitat de creaciód’ocupació, Caball n’ha fet unavaloració positiva tot i que s’hamostrat incrèdul tot remarcantque “abans caldrà veure si arri-ben”aquests recursos i sihofan“benvinguts siguin”.

Elsindicatpresentaràuncon-junt d’esmenes als grups parla-mentarisafidemodificar lespri-oritatsdelscomptesde laGene-ralitat per al 2014.

El pressupost serà de314, 9 milions

El Departament sostéque els comptes seran

un 4,3% superiors

13 milions d’euros enrecursos addicionalsEl coordinador nacionalels valora positivamentperò es mostra incrèdul

Elsindicatcontradiuelconseller JosepM.PelegríEl conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, va defensar dimartsel pressupost per al 2014dient que sónuns comptes quemante-nen les dotacions però que disposen de 13 milions addicionalsen despesa financera per a préstecs al sector productiu.

SALVADOR MIRET (ACN)

04 OPINIÓ BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Cartes al director

En España, el Día de la Consti-tución se celebra el 6 de diciem-bre.Esundía festivoentodaEs-paña en el que se conmemora lacelebración del ReferéndumConstitucional de 1978.

La pregunta es la siguiente:¿Esnecesariounareformagene-ral de la Constitución? La mayorpartedesúbditosespañolescre-emos que sí, porque tenemos laconvicción que debe estar legi-timadaportodos losciudadanosde este país, construída en co-mún a través de una AsambleaConstituyente que permita eldiálogo y el intercambio de opi-niones y que la propuesta finalsea sometida a un referéndum.Queremos una nueva constitu-ción porque deseamos un paísmásequitativoyjusto,yparaellorequerimos construir un marcoinstitucional que nos represen-te a todos. Claro que hay queempezarapensarencambiar,yamismo, la Constitución de 1978,ahora que nos acercamos al 34aniversario. Hay que gobernarde otro modo, hay que afrontargrancantidaddeproblemas,hayque cambiar la injustísima nor-mativa electoral, que frena laevolución de los partidos, cuán-tas cosas habría que hacer en

Al darrer ple de la Diputació esvan debatre intensament elspressupostos de la Generalitatque, des del punt de vista delgrup del PP, sols poden qualifi-car-se de “nefastos” per a Llei-da. Isónnefastosperquècincco-marques: l’AltaRibagorça,elSol-sonès, la Segarra, la Val d’Aran iel Pla d’Urgell, estan dins delgrup de les 10 de Catalunya pit-jor ateses econòmicament.

Inonoméss’oblidend’execu-tar inversions que estaven com-promesesperacordunànimedelParlament, com la millora delsaccessos a l’Escola Alba, o la

CiU i el seu soci, ERC, culpenal Govern de l’Estat, de les reta-llades en partides socials. Unesretallades que no calia que s’ha-guessin produït si no s’hagues-sin destinat l’any passat 30 mi-lions d’euros per mantenir lesambaixades a Brussel·les, Pa-rís,Berlín iLondres, iunatrente-nad’oficinesmésrepartidesatotelmón. Isortqueper l’anyvinentes preveu tancar el Centre Roc-kefeller de Nova York, una deles moltes genialitats que va ferel Tripartit només entrar a laGeneralitat l’any 2004.

Tampoc caldria haver fet re-tallades si no es paguessin die-tes desorbitades a alts càrrecs.És intolerable que 22 directiuscobrinmésqueunconseller iquehagi quatre directius que cobrinmés que el propi President de laGeneralitat, que a la vegada ésel millor president autonòmicmés ben pagat d’Espanya. Peròés que Mas cobrarà aquest anyquasi el doble que el presidentdel Govern d’Espanya: 136.834€bruts,enfrontdels72.600€deMariano Rajoy.

I inclúselsconsellersdelaGe-neralitat cobraran més que elpresidentdelGovernd’Espanya:

103.176 €. Ah!, i també un cen-tenar d’alts càrrecs cobren mésque Mariano Rajoy. Però totesaquestes xifres són només unamínima part del despilfarro delGovern de la Generalitat. És aixícom se’n van molts diners de lesarques de la Generalitat. Vostèsmentrestant van repetint la fra-seEspanyaensrobacomundiscratllat...

Però mentre es paguenaquests sous desorbitats i esgasten diners amb ambaixades,la gent del Pallars Sobirà i la Vald’Aran està indignada perquè laGeneralitatha incomplert lapro-mesa de tenir instal·lades, peraquest hivern, les barreres anti-allaus.AraelPortdelaBonaiguaestà tancat per la neu i els habi-tants del territori es veuen obli-gats a fer un recorregut de dueshores quan, si el túnel de la Bo-naiguaestésconstruït, comvamdemanar en una moció en la Di-putació, i tant CiU com el PSC iERC van rebutjar, es podria feren 45 minuts.

Diranquenohihadiners.Pot-ser és perquè els gestionen ma-lament. Sinó a veure com expli-quen a la gent que se’n fan dels16.000 milions d’euros que els

hihadonat l’EstatdelFonsdeLi-quiditatAutonòmica, iquesupo-sen el 40 per cent del que rebentotes lescomunitatsautònomesjuntes. Uns diners que sumen28.000 milions, si afegim el querep Catalunya del pla de paga-mentaproveïdors i l’ICO.PerquèelscatalanshandesaberqueCa-talunyanotindriaaquestsdinerssi Catalunya fos independent. Ino s’hagués pogut pagar, perexemple, a les farmàcies, entremolts altres deutes.

I com vol la Generalitat crearocupació si redueixen 206 mili-onsd’eurosel fonsperaaturats?,o eliminen 164 milions d’eurosen foment de l’ocupació?, o res-ten 38 milions al suport a les in-dústriesagroalimentàries?,odis-minueixen en75 milions d’eurosel suport a la resta d’indústries?,o retallen en 48 milions d’eurosel suport al comerç?

Però és clar, per a la Genera-litatésmésprioritaridestinardi-ners a ambaixades i pagar sousidietesd’oraaltscàrrecs,queferel túnel de la Bonaigua, la ro-tonda de l’Escola Alba o l’Insti-tut de Cappont, què és el quereclamen, amb insistència, elslleidatans.

España que está llamando a laspuertas del futuro, de ese 2020que es una línea roja, para estardóndeestá la locomotora,noca-si en el furgón de cola, teniendoy consiguiendo un país más de-mocrático y más evolucionadoen sus estructuras mentales.

¿Cuáles son los miedos pa-ra reformar la Constitución Es-pañola? Los expertos relaci-onan con el temor de enfrentar-nos a nuestros propios fantas-mas los recelos para afrontaruna modificación en cuya nece-sidad todos los partidos coinci-denperoningunodaelpaso.Es-tos procesos son normales enpaíses de nuestro entorno y mi-entrasenEspañasólohacambi-ado dos veces su carta Magnapor imposición de la UE, enAus-tria se ha hecho 80 veces y enAlemania, 60. El periodista LuisAnsón se ha demostrado parti-dario de reformar la Constitu-cióny“también para la indepen-dencia de Cataluña”. Y como di-jo en su momento este granfilósofo, político y economistainglés John Stuart Mill. “Unaconstitucióndemocráticaquenose apoye sobre institucionesdemocráticasensusdetalles, si-no que se limite al gobierno cen-tral, no sólo es libertad política,sino que con frecuencia crea unespíritu que es precisamente elopuesto, llevando hasta las ca-pas más bajas de la sociedad eldeseo y la ambición de dominiopolítico, en bien de todos.”

Sía reformar laConstitución

construcció de l’Institut de Cap-pont de Lleida. Sinó que, a més,es prenen mesures que gravensectorstanimportantscomeldeltransport i el ramader.

Amb la unanimitat del sectorramader hem pogut parar elspeus a la Generalitat, de mo-ment, en voler imposar un noucànon de l’aigua sobre les gran-ges. El grup del PP va presentarabansqueelGoverndonésmar-xa enrere, una moció en contrade l’aplicaciód’aquestcànontaninjust, però ens la guardem pelque pugui passar.

Però el Govern de Mas sí quetira endavant la imposició del’Eurovinyeta pels camions quecirculin per l’EixTransversal. Unnouimpostquerepercutiràgreu-ment als ramaders lleidatansperquè, al no disposar d’escor-xadors a la província, han de durel bestiar a Girona, havent d’uti-litzar,perforça, l’EixTransversal.

Aquests pressupostos tam-poc tenen en compte als sectorsmés desafavorits. Les partidesdesuporta lesfamíliesbaixenun70% i les d’atenció als discapa-citats un 50%, situant-se la des-pesa social per habitant en ni-vells de l’any 2004.

Brossa a l’EixComercialEnric Montanya i Mias. Exregidora l’Ajuntament de Lleida.

Una veïna de l’Eix Comercialm’ensenya la carta que ha re-but de l’Ajuntament, on sotaun amable logo que diuALlei-damillorem els nostre carrers,li diuen tot seguit que quedasuprimit el servei de recollidade bassura amb contenidors ique, a partir d’ara, la baixi devuit a deu de la nit i la deixi ti-rada davant de casa, que japassaranabuscar-la.Algúpotencertar pensant que els con-tenidorsdebassurasón lletjosicomplicatsambganes,doncsn’hi ha fins i tot que quan ambla bossa de bassura a la màt’esforces per obrir-ne la tapafent equlibris amb el peu vigi-lant que un mal cop no et des-nuqui, has de ser després rà-pid com un llamp per tal quela tapa no se t’endugui el braçquanbaixa,perod’aquiatreu-re’ls per escampar la bassurapel terra dels carrers hi ha unbon tros! I si vosté vol ser di-gerit fent una passejada perl’Eix a partir de les vuit de latarda li recomano agafi unabona glopada d’aire quan si-gui engolit per un extrem delllarg comercial, doncs la tebi-orde lesbossesdebassuraes-campades anàrquicament elpoden asfixiar si no física símentalmentabansnosiguiex-

pulsatper l’altreextrem.Hihallocs on deixen la bassura alcarrer iquannopodenmésfanmunts i lacremen.Aquídemo-ment tenim retallades venu-des com millores que fan pu-dordebassura. L’Eixesmereixmés.

Més de 1.200 gràciesCosme Garcia. Lleida.

Vull agrair com a president dela Federació de Cases i Cen-tres regionals i en nom delsmeuscompanysde junta ipre-sidents de les entitats, els mesde 1.200 ciutadans que hanparticipat de les Jornades Cul-turals Intercentresquehantin-gut lloc durant el 13 al 24 denovembrea laciutatdeLleida.Han estar dies intensos degrans conferències i actuaci-onsteatrals imusicals.Totselsdies els nostres locals els hemtingut plens a vessar.Hemfetbo l’eslògande les jor-nades Unit i oberts a la socie-tatsortiremendavant.Elpresi-dent de la Confederació Espa-nyola de Cases i CentresRegionals , un secretari gene-ral, dos directors de comuni-tats autònomes, un historia-dor, un advocat, les actua-cionsdelaBandaMunicipaldeLleida, dos grups teatrals undeSantander iunaltredeCor-nellà,elgrupmusicalZaraban-da, jocs racionals de taula, ce-

lebració del Dia de Cantàbria iel dinar de germanor ha confi-gurar l’ampla amalgama d’ac-tivitats ofertes a la ciutat.Lleida, una vegada més, harespost a la crida d’aquestesentitats que unides estan desde fa temps assolint fites im-portants reconegudes, fins itot, a nivell estatal.Les Cases i centres regionalsseguirem treballant per col·la-borar amb els actes de ciutatentotselsàmbits i lògicamentmantenint idifonent laterradenaixença de bon nombre delsassociatsa lesentitatsqueac-tualment formen un molt im-portant col·lectiu ciutat s’estàen possessió del guardonsGransPersonesdeLleida2012,atorgada pels Armats de Llei-da; Placa al Mèrit Cultural2006, de La Paeria, i PremiBaula 2011 a la ParticipacióCiutadana de la Paeria.Ara arriben festes i la primeraactivitat tindrà llocel12dede-sembrea les19:30horesalTe-atre de l’Escorxador, on es fa-rà el tradicional Concert deNadales de les Autonomies. Amés, es faran activitats a lesdiferents Cases i centres Re-gionals durant el Cicle de Na-dal. Una cop mes, gràcies a lesmés de 1.200 persones queheu participat de les nostresactivitats,als representantsdelaPaeriapelseusuport,alspa-trocinadors ialsmitjansdeco-municació de Lleida.

SegurqueLleidaés

Catalunya?

ISB

N18

86

-68

83.

Dip

òsit

lega

lL-6

1-20

06

.Con

trol

deP

GD

.

El diari no es

Pere Serret Besa

Salvador Puy

Portaveu a la Diputaciói secretari general delPP de Lleida

05OPINIÓBONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

L’encesa de les llumsdeNadalals diferents barris de la ciu-tat dóna el tret de sortida, elproper divendres, a la grancampanya comercial que tra-dicionalment va unida aaquestes festes.

Sens dubte, es tracta de lessetmanes més importants del’any per als dos mil establi-ments de la ciutat que seran,com sempre, el millor suportper a les compres demoltíssi-mes persones, tant de Lleidacom de fora, de cara a les fes-tes.

Enguany, l’arrencada de latemporada de Nadal ha coin-cidit amb el llançament de lacampanya publicitària que laPaeria ha posat en marxa perreforçar la imatge i el prestigicomercial que Lleida ja té.L’objectiu és doble.

D’una banda, refermar elsllaços entre la ciutadania i lesbotigues “de casa” per retenirels lleidatans com a compra-dors. De l’altra, consolidar lareputaciódel conjunt de la ciu-tat comungran centre comer-cial per a tot el seu àmbitd’atracció, que supera els lí-mits de la província i arriba aentre 300.000 i 400.000per-sones, inclosa la Franja i co-marques de Tarragona i deBarcelona.

Amb la campanya volem,en definitiva, ajudar els esta-bliments locals a tenir méscompradors. Volem impulsarl’àmbit de negoci del Comerç,que representa més d’un vintper cent de l’activitat del sec-tor serveis a la comarca delSegrià.

Enunsdies tan crucials, es-perem incidir en positiu enuna part fonamental de l’eco-nomia lleidatana, font d’ocu-pació i en un col·lectiu queaposta per la innovació, la for-

mació i l’associacionisme, tali comdemana el context actu-al.

El lliurament de la primeraedició del Premis de Comerç,que la Paeria va impulsar, vaser el marc on vàrem adquiriramb els empresaris del sec-tor el compromís de tirar en-davant aquesta campanya. Laproposta ha comptat amb re-presentants dels comerciantsde Lleida, que han estat partí-cips del procés de preparaciói han aportat suggeriments.

La imatge que encapçala lacampanya és un dibuix alegrei ple de color que representala vitalitat comercial presenten cadascun dels barris de

Lleida. És obrade l’artistaPhi-lip Stanton, autor de granscampanyes a nivell internaci-onal i a les nostres terres au-tor del disseny del Romànicd’Or.

Una capital oberta, amable,fàcil i accessible

La imatge de la campanyaés una il·lustració que convi-da a visitar la ciutat, una ca-pital oberta, amable, fàcil, ac-cessible i amb una clara es-pecialitat comercial. Unaciutat que combina una am-plíssima oferta de botigues

ambunventall d’atractius quepassenpel patrimoni, la cultu-ra i la gastronomia.

La campanya és notòria,capta l’atenció i tindrà una re-percussió molt àmplia. Es po-dràveure –ja hoestà fent- i es-coltar en mitjans de comuni-cació locals i comarcals, peròtambé de tot Catalunya. Mit-jançant la campanya en mit-jans nacionals intentarematreurevisitants i compradorsd’arreu de Catalunya, promo-cionant que vinguin a conèi-xer Lleida i el seu patrimoni,començant per l’emblemàticaSeuVella, i evidentment el co-merç.

Un comerç que es remunta a800 anys enrere

Més de vuit cents anys en-rere, Lleida començava a tenirun comerç florent comandatper tallers i obradors ques’agrupaven segons la sevaespecialitat -teixidors, adoba-dors, terrissaires- en les diver-ses zones de la ciutat medie-val.

Els noms d’alguns carrersal Centre Històric –Caldereri-es, Blanquers, Boters, Plate-ria- o restes arqueològiques,com les adoberies de la ram-bla de Ferran, ens han quedatcoma testimoni d’aquestapri-mera eclosió comercial de laciutat de Lleida, una embran-zida que s’ha mantingut ambel pas dels segles, unida a lahistòria de la ciutat i part in-dissociable de la seva identi-tat.

Lleida ha crescut i s’ha des-envolupat gràcies a l’empen-ta i la professionalitat delsseus comerciants i gràcies al’economia agrària i alimentà-ria del conjunt de les sevesterres. Ja famolt de tempsqueles botigues van superar lesfronteres del Centre Històrici es van anar escampant pelmateix centre i pels diferentsbarris de la ciutat per esdeve-nir el gran centre comercialque, com reflecteix la campa-nya, és Lleida.

ALleida,elcentreéselcomerç

En uns dies crucialsper al comerç, volemincidir en positiu enuna part fonamental

de l’economialleidatana, com és el

comerç

Lleida ha crescut is’ha desenvolupat

gràcies a l’empenta iprofessionalitat delsseus comerciants il’economia agrària i

agroalimentària

La feina que el juny passat vaminiciar a Alcarràs un bon nom-bre d’alcaldes -avui ja en som80-perexigir solucionsqueaju-dinacombatre la inseguretatenl’àmbit rural donarà els seusfruits a mig o llarg termini. Enpocs mesos hem sumat moltesadhesions independentmentdelcolor polític o de la comarca, jaque es tracta, ara com ara, d’unproblema social generalitzat.

La tasca dels representantsmunicipals també ha de ser lade ferpedagogiaalspolíticsquetenenautoritatpercanviar lleis,a la societat perquè entenguiquedemanemcanvis justosperassolir l’harmonia social queuna comunitat ha de tenir.

Les dificultats de l’empresa-ri agrari i ramader per defensarels seus patrimonis són majorsque les que poden tenir altressectors industrials, ja que elsprimersacostumenatenir totesles seves eines de treball i tam-bé de producció a l’aire lliure, o“al ras”, que en diem a les nos-tres terres. Aquesta situació,juntament amb la reincidència,creaunasensaciód’impotènciaid’inseguretatmoltgran.Ésperaquest motiu que una vuitan-tena d’ajuntaments lleidatansvolemdemanarunamodificaciódel codi penal, que donimés ei-nes als nostres cossos de segu-retat i als jutges per fer queaquestsdelinqüentsque juguenamb el patrimoni dels pagesosi els ramaders compleixin unespenes adients amb els danysque provoquen no només alsseus propietaris i les seves fa-mílies, sinó, per extensió, a to-ta la societat.Tambéheminten-tat convertir-nos en un grup depressió o en un front comú quedefensael sector rural que sus-tenta l’economia lleidatana.

Com deia abans, hem treba-llat sense pressa però sensepausa.Des del junyens hem re-unit endiverses cimeresd’alcal-des. També hem anat a trobar-nos amb els representants delsjutges i els fiscals per anar de lamàdelsqueconeixenambexac-titud com es pot gestionaraquesta voluntat de reformade la legalitat actual. Les tro-bades ens van empènyer a en-comanar un informe a un espe-cialistaenDretPenal de laUdL,que ens ha donat gran credibi-litat a l’hora d’anar a parlar iconvèncer els polítics de les di-ferents administracions: Dipu-tació de Lleida, Parlament i, fi-nalment,CongrésdelsDiputats.

Tenim la convicció que as-solirem els canvis que dema-nem, ja que així ens ho hantransmès els responsables del’administració competent amodificar aquesta llei. A més,tenim la confiança que el fetd’anar tots junts, tots a una,sens cap tipus de fissura, és unavalproupotentperaconseguirel que demanem.Un dels puntsque sol·licitem és que es tinguien compte el dany a la produc-ció,amésdelvalormaterial sos-tret.Perexemple, si el furtd’unsesparsos malmet la collita, queaixò també compti. O, un altrepunt, quan es cometen robato-risambvehicles,queaquestssi-guin considerats robatoris pre-meditats i que els vehicles uti-litzats tinguin la possibilitat deser requisats. Amb aquests pe-tits canvis, a més d’altres quetambédemanem,creiemqueespodria combatre la reincidènciade certs delinqüents.

Per tant,noestemexigint resqueelqueés lògic i és just.Hemtraslladat la veu de l’agricultor iel ramader als despatxos delsqui ens governen perquè posinremei a aquesta situació. Seri-en canvis molt benvinguts pera la ciutadania rural en generali que durien als que treballen alcamp i a les granges una millo-ra en la sensació de seguretat.

Elsajuntaments,garantsde ladefensadelmónrural

DIRECTORIEdita:Bondia Lleida SLPresident: Jaume Ramon i Solé

Director: Josep Ramon RibéRedacció: Albert GuerreroDirector comercial: Carles Jiménez.Administració: Arancha PajueloMaquetació: J. Torrelles i Juanma PaquicoCoordinadoraBondia.cat: LourdesCardona

Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.Telèfon: 973 260 065.Correu electrònic: [email protected].

Web: http://www.bondia.cat/

EditorialEl PSOE va obrir ahir un expedient als 14 diputats del PSC al Congrés -entre els quals hi ha lalleidatana Tere Cunillera- després que el 29 d’octubre trenquessin la disciplina de vot enabstenir-se sobre una iniciativa d’UPyD que proclamava que el dret a decidir és de tot el pobleespanyol, o el que a la pràctica és el mateix, que la independència o no de Catalunya l’ha dedecidir tot el poble espanyol. La decisió del PSOE demostra un cop més l’escassa força que elPSC té a Madrid, on continuen gairebé obligats a plegar-se als punts de vista del germà gran.Així s’evidencia que si PSOE i PSC a Madrid no són el mateix, les diferències són mínimes -perno dir simbòliques-, per molt que de vegades s’intenti vestir d’una altra manera.

s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).

Lamàde ferro del PSOEambel PSC

Àngel Ros i Domingo

Alcalde de Lleida

Miquel Serra i Gòdia

Alcalde d’Alcarràs

06LLEIDA BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

REDACCIÓ. LLEIDA

Un incendiva afectarper causesque encara es desconeixen eltercerpisdelnúmero46delcar-rer Músic Vivaldi del barri de laMariola.

Tot i la virulència del foc, caltenir en compte que cap delsveïns que s’hi trobaven a l’inte-rior de l’edifici va patir cap lesióa causa d’aquest l’incendi, mal-grat que sí que va ser necessaridesallotjar tots els residents enaquest immoble, que eren vuitfamílies.

L’alcaldedeLleida,ÀngelRos,esvadesplaçar finsal barri de la

Mariola per seguir els treballsquevanefectuarelsBombersdelaGeneralitat i, enaquestsentit,va explicar que l’estructura del’edifici no semblava afectada i,per tant,elsveïnspodrientornarahirmateix capals seusdomici-lis.

INVESTIGUEN UNA OCUPACIÓIL·LEGAL

El pis afectat seria possible-mentunhabitatgeocupada il·le-galment, segonsvaexplicar l’al-calde de Lleida. L’incendi va te-nir lloc sobre tres quarts de vuitdel matí.

Desallotjadesvuit famíliesperun incendia laMariolaL’estructura de l’edifici no hauria resultat afectada i no es van lamentar ferits

145activitats al programa ‘ViuelNadal a Lleida’Entre les novetats per Nadal, el canvi de recorregut de la Ca-valcada de Reis, que travessarà el riu; el Mercadet de Nadalque es trasllada aPi iMargall, i elmusical del ClubBanyetes.

PAERIA

LaCUP reclamaunanovaaudiènciapública

REDACCIÓ. LLEIDA

LaCUPdeLleidaexhorta l’Ajun-tament de la capital del Segriàperquè celebri l’audiència pú-blica que van sol·licitar més de1.000persones i debatre, caraacara, amb l’Administraciómuni-cipal en relació al procés de pri-vatització dels serveis munici-pals.

ICVvoldura la Justíciaqueesprivatitzid’enllumenat

REDACCIÓ. LLEIDA

Elsadvocatsd’ICVaLleidaestu-dien portar a la Paeria als tribu-nalsperaturar laprivatitzaciódel’enllumenat públic a mans deRomero Polo. També demanenque l’equip de govern siguitransparent i publiqui totes lesofertes presentades al concurspúblic per poder-les valorar.

CiUcritica lessentènciescontràriesa l’Ajuntament

REDACCIÓ. LLEIDA

CiUvacriticarahir lagestióde latinent d’alcalde d’UrbanismeMartaCampsdavant l’acumula-ció de sentències judicials encontra, com la del Tribunal Su-prem, que obliga a pagar 3mili-ons més per una expropiació

REDACCIÓ. LLEIDA

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,acompanyatdels tinentsd’alcal-de, Marta Camps i Rafael Peris,va visitar ahir la finalització delesobresde lapassarel·lade l’es-tació de Renfe, després que laPaeria abordés una remode-lació global de totes les escalesde l’estructura que salva les vi-es del tren per garantir la segu-retat dels vianants.

Enaquestsentit,enelsúltimsanysels llistonsdefustadelses-

graonss’haviendeterioratacau-sa de la humitat i s’havien fetmúltiples reparacions parcials,però ara es feia necessària unaactuació integral i immediatapertal de salvaguardar la seguretatde l’estructuradelpaselevatpera vianants.

Les obres, que han duratpràcticament un mes i mig, hancomptat amb un pressupost de45.785 euros i han estat execu-tadesper l’empresaTalleresHer-manos Águila.

LaPaeria finalitza lesobresdemillorade lapassarel·lade l’estacióEs renoven les escales que salven les vies del tren

REDACCIÓ. LLEIDA

Els Mossos d’Esquadra van de-tenir ahir una mare acusada demaltractament en l’àmbit de lallar a la seva filla de 12 anys.

Els agents es van personar aprimerahorade la tardaaldomi-cili d’ambdues,queestrobaubi-cat al carrer Castella, desprésque els haguessin avisat ques’escoltavencrits -esveuquenoera la primera vegada que aixòsucceïa- i hi havia sospites quela mare estigués maltractant lafilla.

Jaaldomicili, elsMossoshau-rien confirmat les sospites, perla qual cosa es va procedir a ladetenció de la dona.

Abans de traslladar-se a laComissaria,però, totesduesvananar a Urgències de l’hospitalArnau perquè les dues fossinateses perquè es veu que la fillatambé s’hauria defensat.

Ja a la Comissaria, el pare delamenor l’hauria recollit,mentrela mare va haver de prestar de-claraciósobre l’acusaciódemal-tactament en l’àmbit de la llar.

Detingudaunamarepermaltractamentsa lasevafilladedotzeanysEls fets haurien passat en un domicili al C/Castella

Exterior de l’habitatge afectat per les flames

Xifra rècorddeviatgersalbus interurbàdeLleida

REDACCIÓ. LLEIDA

El nombre d’usuaris dels ser-veis d’autobús interurbà del’àrea de Lleida ha assolit el seumàxim històric mensual amb196.104 viatgers transportatsdurant aquest passat mes d’oc-tubre.


07PUBLICITAT

08COMARQUES BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

PUBLICITAT

Alpicat,esquitxat denou per afersurbanísticsREDACCIÓ. ALPICAT

StopCorrupcióAlpicathatingutconeixement que al Jutjat d’Ins-trucciónúmero1deLleidasese-gueixen les diligències relativesa la denuncia interposada peruns veïns contra l’Ajuntamentd’Alpicat,perhaverpermès,pre-sumptament, la construcciód’obra nova d’una nau de 696metresquadratssotauna llicèn-cia d’obres menors de reformesd’un magatzem agrícola. Per lasevabanda, l’alcalde,PauCabré,vaexplicarqueestractad’uncasentre dos veïns “completamentalmarge de la tasca de l’Ajunta-ment”, que es torna a veure es-quitxat per polèmiques.

El safareig de Balaguer,favorit per rodar un film

REDACCIÓ. BALAGUER

El safareig de Balaguer és el fa-voritperacollir l’enregistramentd’unaescenade lapel·lículaBar-celona 1714, que barreja els ac-tors amb l’animació. El safareigbalaguerí té quasi 39.000 vots.

Solsona presenta unpressupost de 8,3 M€

REDACCIÓ. MASSALCOREIG

Solsonapresentaunpressupostper al 2014 de 8,3milions d’eu-ros, que si bé és un xic superiosal d’enguany, retalla un 41% lesinversions.

Reclamen que el Govern“repensi” l’Eurovinyeta

ACN. BARCELONA

El sector del transport reclamaalGovernquees“repensi” l’apli-cació de l’eurovinyeta a les au-tovies catalanes, que la Gene-ralitat téprevistcomençaraapli-car el 2014 a l’EixTransversal.

L.CORTÉS (ACN). LLEIDA

L’acusat de violar la seva fillas-trade12anysaTàrregaentreelsanys2010 i el 2012vanegar elsfets durant el judici que va co-mençar ahir a l’Audiència Pro-vincial de Lleida i que s’allarga-rà fins avui dijous. L’acusacióparticular demana 10 anys depresóperundelicted’abusosse-xuals continuats.

Durant el judici, queesva ce-lebrar a porta tancada, ahir vandeclararunadesenadetestimo-nis, amés de l’acusat, la víctimai la mare de la nena.

Segons fonts relacionadesambel cas, l’acusat va negar ta-xativament els fets i va explicarque era la nena qui se li insinu-ava però que ell la rebutjava.

Per la seva banda, la menorva assegurar que van mantenir

relacions sexuals continuades ique lamarede lanenadesconei-xia els fets.

L’acusat va iniciar una re-laciósentimentalamblamaredela víctima el 2008. I a l’abril del2010 la víctima, que tenia 12anys, va començar aviure al do-micilide laparellaaTàrrega.Finsaaquellmoment lamenorhaviaresidit amb el seu pare. Llavors,sempre segons la versió de laFiscalia, “apartirde lesprimeressetmanes es va iniciar una rela-ció d’afectivitat entre el proces-sat i la menor”. El Ministeri Pú-blic afegeix que “l’acusat va co-mençar a practicar carícies itocamentsa lesparts íntimesdela víctima”. Després, segons laFiscalia,elprocessathauriaabu-sat de la nena quan la seva ma-re era a treballar.

El judici se celebra aporta tancada a

l’Audiència de LleidaAhir declaren l’acusat, lavíctima i la seva mare,

així com diversostestimonis

Els fets haurientingut lloc entre elsanys 2010 i 2012

La menor assegura quela seva mare no estava alcas dels abusos del seu

padrastre

Negaquevioléslasevafillastrade12anysidiuqueellaseliinsinuavaDemanen 10 anys de presó per abusos sexuals continuats

La UE premiaBenitoArnóper restauraruna graveraGuardonat a Brussel·les

ACN. BRUSSEL·LES

La Unió Europea de Productorsd’Àrids (UEPG) va lliurar ahirdimecres el Premi Europeu deDesenvolupament Sostenible al’empresa lleidatana Benito Ar-nóper la restauració d’una anti-ga gravera.

El conseller d’Agricultura, Jo-sepMaria Pelegrí, que va assis-tir a l’acte d’entrega celebrat aBrussel·les, va dir que el premisuposaun“orgull iunhonor”perCatalunya, ja que és la primeravegada que una empresa cata-lana és la guanyadora del guar-dó en la categoria Economia-Contribució a la Societat i ValorAfegit.

D’altra banda, i pel que fa ala categoria de Seguretat en elTreballper laprevencióderiscoslaborals, la guanyadora tambéha estat una empresa catalana,en aquest cas PROMSA, delgrup Ciments Molins.

Balaguer implica paresi pediatres en l’educacióNou pla per atendre les necessitats de les famílies

REDACCIÓ. BALAGUER

Implicar lesfamíliesnonomésenl’educació dels seus fills, sinóen el projecte educatiu de laciutat. Aquest és un dels objec-tius del programa Educar en fa-mília, impulsat per l’Ajuntamentde Balaguer, la biblioteca Mar-garida de Montferrat i l’ABS deBalaguer, per dissenyar i agluti-nar totes les activitats adreça-des a pares i mares amb infants

i joves de 0 a 17 anys en un úni-caproposta.Elprojectecompta,a més a més, amb la col·labora-ció de totes lesAmpesde la ciu-tat. Tal i com ha explicat el regi-dor d’Ensenyament, Miquel Ai-ge,estractadedonarcontinuïtatiampliarelprojecteCreixemLle-gim,dirigitafamíliesambinfantsde 0 a 5 anys i que inclou ta-llers, conferències,exposicions ihores del conte.

Tallersdegastronomiadelmón, aTàrregaLaRegidoriad’AccióSocialdeTàrregahaimpartitaquestmesdostallersdepostresdeColòmbia iRomania.Lapropostas’haemmarcat dins Les Diferents Cares de la Immigració.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Catalunya, pol de coneixementdel sudd’Europa

02 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Catalunya aposta per la revolució del coneixement

Catalunya s’erigeix com a pol de coneixement del sud d’Europa gràcies a l’aposta per l’educació superior i la recerca com a àmbitestratègic de país. Després de més d’un segle des de la incorporació de Catalunya a la revolució industrial, ara ens incorporem a larevolució del coneixement per implementar una economia basada en el valor afegit.

ESPECIALCONEIXEMENT

12 universitats reconegudesinternacionalment perl’activitat de docència i derecerca, així com pel paperdestacat que tenen eninnovació i transferència deconeixements

68centres de recerca que

desenvolupen una activitatcientífica d’alt nivell

10vegades més producció

científica mundial respecteal pes de la població. Amb

un 01,% de la poblaciómundial, Catalunya

representa l’1% de tota laproducció científica

internacional

80%han augmentat els articlesde gran impacte en elsúltims cinc anys, un períodeen què Catalunya ha doblatla seva producció científica

238.000persones estudienal sistemauniversitari català

40%dels estudiants dedoctorat són estrangers,el que evidencia que elsistema universitaricatalà és molt atractiupels estudiants d’arreudel món

118projectes catalans

d’investigació han obtingutels prestigiosos ajuts que

concedeix el ConsellEuropeu de Recerca

Catalunya imparteixmàsters d’excel·lènciamundial en àmbits coml’arquitectura, eldisseny, la biomedicina,la química, lestecnologies de lainformació, lesmatemàtiques ol’economia.

JORDI PLAY

El sincrotró ALBA és una des les grans instal·lacions científiques de Catalunya

ALBA

03DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

El coneixement el potsgenerar o el pots comprar,però generar-lo és el quemarca ladiferència.Catalu-nya té la capacitat per serun país que ofereix el queningúmés no sap fer, o perfer-ho abans i millor queningú.

És aquesta capacitat laque situaCatalunya comelpol de coneixement mésimportant del sud d’Euro-pa, tal i com java succeir alsegle XIX amb la revolucióindustrial. El coneixementes genera en molts àmbitsperò, principalment a lesuniversitats i als centresde recerca. Per tant, el rep-te vital per al futur de Ca-talunya és continuar avan-çant en la consolidació delsistema universitari i derecerca com a motor dedesenvolupament econò-mic i social per afrontar larevolució del coneixementamb plenes garantiesd’èxit.

Catalunyai larevoluciódelconeixement

80%de les pràctiques els estudiantsuniversitaris es realitzen al sectorprivat i més del 35% tenen unadurada superior als sis mesos

113projectes s’han presentat a

la primera convocatòriaoficial del Pla de Doctorats

Industrials, en quèparticipen universitats i

empreses

60%de la producciócientífica catalana esprodueix a lesuniversitats

9universitats deCatalunya ostenten elsegell de Campusd’Excel·lènciaInternacional

84%dels graduats en una universitatcatalana té una feina d’acordamb el seu nivell d’estudis

3universitats de Catalunya estansituades en el Top-100 mundialde les millors universitats demenys de 50 anys

9projectes d’investigadors delsistema català de recerca hanestat reconeguts amb un Proofof Concept, per afavorir latransferència de coneixement

20institucions d’arreu del mónaposten amb 11 propostes pelprojecte Barcelona KEY, queerigirà la futura ciutat del’economia del coneixement

50%de les concessions del ConsellEuropeu de Recerca a Catalunyasón obtingudes perinvestigadors ICREA

14entitats de recerca participen enels dos grans projectes derecerca de la Comissió Europeade la convocatòria FET-Flagshipque mobilitzarà 2.000 milionsd’euros

31%de la població catalana entre 25i 34 anys té estudis universitaris.Un percentatge que se situa persobre de la mitjana de l’OCDE

728sol·licituds de 38 païsosdiferents s’han rebut en la novaconvocatòria -oberta iinternacional- del ProgramaSerra Húnter de contractació deprofessorat a les universitatscatalanes

62%dels investigadors ICREA quetreballen a Catalunya sónd’origen estranger, la majoriaprové de sistemes d’acreditadaexcel·lència com el dels EstatsUnits o Regne Unit

El 84% dels graduats catalans té una feina d’acord amb els seus estudis

El coneixement es genera a les universitats i als centres de recerca

JORDI PLAY

JORDI PLAY

JORDI PLAY


Capdavantersen larecercacientíficad’eliteuropea

Catalunya és el segonpaís de laUnió Europea(UE) en les concessionsque atorga el ConsellEuropeu deRecerca(EuropeanResearchCouncil, ERC). Així,Catalunya se situa perdavant de sistemes derecerca de reconegutprestigi mundial com elsde RegneUnit, França oAlemanya enconcessions perpoblació d’aquests ajutsper a projectesd’investigació.

ESPECIALCONEIXEMENT

En les 15 convocatòriesde l’ERC, Catalunya haobtingut 118concessions: 45AdvancedGrants, 64StartingGrants i 9Proof of Concept

Catalunyatéunaposiciócap-davantera en la recerca científi-ca d’elit com demostren els re-sultats obtinguts en les convo-catòries de finançament delConsellEuropeudeRecerca(Eu-ropeanResearchCouncil, ERC).Unesconcessionseconòmiquesqueseleccionenelsprojecteste-nintencompteúnicamentel cri-teri de l’excel·lència investi-gadora.

CatalunyaéselsegonpaísdelaUnióEuropea(UE)enconces-sions per milió d’habitants i sesitua per davant de sistemes derecerca de reconegut prestigimundial comels deRegneUnit,França o Alemanya. En el con-juntde l’ÀreaEuropeadeRecer-ca –en que participen altres 13Estatsde forade laUE-,Catalu-nya se situaenel grupdels qua-

tre països líders en concessionspermiliód’habitants,únicamentsuperada per Suïssa, Israel iPaïsos Baixos.

En les 15 convocatòries del’ERC, Catalunya ha obtingut

118 concessions: 45 AdvancedGrants, 64 Starting Grants i 9Proof of Concept

Les convocatòries AdvancedGrants financen els millors pro-jectesderecercad’investigadorsja consolidats a nivell europeu.La seva dotació per projecte ésdefinsa3,5milionsd’euros.Perla seva part, les convocatòriesStarting Grants financen elsmillors investigadors joves i no-vells.Lasevadotacióperprojec-te és de fins a 2milions d’euros.Enelcasde lesProofofConcept, s’atorguen a investigadors ex-cel·lents per fer prototips i afa-vorir la comercialització d’unaidea innovadora. Aquesta líniadefinançamentconcedeix finsa150.000 euros per projecte.

Aquestes xifres també evi-dencienelpesque larecercaque

esfaaCatalunyatéenelconjuntde l’Estat espanyol.Així, el 65%dels fons més competitius quel’ERC atorga a Espanya són perCatalunya.Enel rànquingenqueCatalunya ocupa la 4a posició,l’Estat espanyol ocupa la 18a.

Una altra característica des-tacable de la participació cata-lana en l’ERC és que Catalunyaté una representació molt equi-librada en les disciplines re-conegudesperaquestesconces-sions: ciències de la vida; fí-siques i enginyeries; i ciènciessocials i humanitats.

L’IMPACTE DELS AJUTS DE L’ERC

Però l’impacte dels ajuts del’ERC que obté Catalunya vamoltmésenllàdel lideratgedelsrànquings. Aquestes prestigio-sesconcessionstenenunimpac-te importantenelsistemadere-cerca català ja que permeten lacreació de nous grups i en con-solidenelsprèviamentexistents;afavoreixeneldesenvolupamentdel projecte que rep el finança-ment; ipropicien lacompetènciaja que comporten la respon-sabilitat de demostrar el talent iles capacitats reconegudes perla distinció.

Les xifres d’excel·lència deCatalunyaen l’àmbitde la recer-ca europea vanmés enllà de lesconcessions ERC. Així ambl’1,5%delapoblacióeuropea,elsnostres investigadorspubliquenel 3%dels articles científics quees fan a Europa. Quant a la ca-pacitat de captaciódeprojectescompetitius, la de Catalunya ésun 50% superior a la que li cor-respondria per població.

Catalunya s’ha convertit enun país per fer bona ciència

gràcies a complir elsingredients per atraure i

retenir talent

El 65% dels fons méscompetitius

que l’ERC atorga aEspanya són per

Catalunya

Amb l’1,5% de lapoblació europea,

Catalunya publica el 3%dels articles científicsque es fan a Europa

SUR


El Pla Serra Húnter (PSH) incorporarà 500 nous professors a les universitats catalanes fins el 2020, en base a criteris d’excel·lència

internacional

La Institució Catalana de Recerca i Estudis

Avançats (ICREA) té com a objectiu atraure els

millors científics i anualment incorpora 20

investigadors excel·lents

En la primera convocatòria del PSH, s’han formalitzat 740

sol·licituds de 482 candidats procedents de

38 països diferents

ICREA atrau, selecciona i contracta

investigadors de primera línia internacional,

mitjançant un procés de selecció basat en el talent

científic

El PSH permet avançar en una

estructura docent més flexible i

internacionalitzada

El 49% dels investigadors ICREA

formen part dels equips de recerca de les

universitats

El Pla Serra Húnter incorporarà 550 nous professors a les universitats catalanes fins el 2020

L’atracció i la retenció del ta-lent és un element clau en l’èxitd’un sistemad’educació superi-or i recercaqueesfonamentaenl’excel·lència.

En aquest sentit, una de lespotesdelmodelderecercacata-là és la política de captació i re-tenció de talent competitiva ioberta al món que s’articula através de la Institució Catalanade Recerca i Estudis Avançats(ICREA).

El programa ICREAesva im-pulsar l’any2001amb l’objectiud’atraure els millors científicsamb capacitat per liderar nousgrups d’investigació o integrar-seals jaexistents.Elbalançmésd’unadècadadesprésésunèxit,fins al punt que els 240 investi-gadors ICREA concentren el42% de les concessions a pro-jectesderecercaexcel·lentsqueconcedeixelConsellEuropeudeRecerca.Amés,caldestacarquecada investigador ICREA con-tractat genera 7 llocs de treballdirectes.

Per tal de seguir desenvolu-pant la captació i la retenció detalent, s’ha desplegat una novafase del Programa Serra Hún-ter (PSH) per contractar perso-

nal acadèmic a les universitatscatalanes amb criteris d’ex-cel·lència internacional. Aquestinstrumenttécomaobjectiu im-pulsar la internacionalitzaciódelsistemad’educaciósuperior ias-solir que les universitats esde-vinguin el motor principal del

desenvolupament econòmic isocial a Catalunya.

La primera convocatòria delPSH ha estat tot un èxit i s’hanformalitzat 740 sol·licituds pro-cedents de 38 països diferentsper cobrir una oferta de75 con-tractes. Pel que fa al perfil de

les candidatures, més del 20%provenend’acadèmicsdoctoratsenprestigiosossistemesuniver-sitariscomelsdelsEstatsUnits,el Regne Units, Alemany, Suïs-saoCanadà.Així, elPSHconfir-ma el que ja s’havia comprovatamb ICREA: l’atractiu de Cata-

lunya arreu del món. En el casd’ICREA, el 42%dels investiga-dors són estrangers,majoritàri-ament d’Itàlia, Alemanya i Reg-ne Unit.

IMPARCIALITAT

La filosofia del PHS és com-plementària a la d’ICREA. Entotsdoscasos, lacaptaciódeta-lent es fa a través de convo-catòriesobertes i internacionals,i en base a un procés de selec-ció imparcial. L’avaluació va acàrrecdecomissions integradesper personalitats de reconegutprestigi internacional de l’àmbitque es valora.

JORDI PLAY

Unsistemauniversitari iderecercaatractiupercaptar talentarreudelmón


Afavorir latransferènciadeconeixement

ESPECIALCONEIXEMENT

Amb l’objectiu d’afavorir latransferènciadeconeixementdeles universitats al teixit produc-tiu, s’haposatenmarxaelPladeDoctorats Industrials. Impulsatpel Govern, a través de la Se-cretaria d’Universitats i Recer-ca, el noupla compta ambel su-port de les universitats públi-ques i privades, i del mónempresarial.

Així, el Pla de Doctorats In-dustrials vol contribuir a la mi-llora de la competitivitat i inter-nacionalització del teixit indus-trial català, almateix tempsqueesreté talent i s’ofereixalsestu-diants l’oportunitatdedesenvo-lupar el projecte de doctorat enuna empresa.

En aquest sentit, l’elementessencial d’aquest pla és el pro-jecte de recerca estratègic per auna empresa, que els partici-pants desenvoluparan en estre-ta col·laboració entre la indús-

tria i la universitat, on el docto-randrealitza lasevaformació in-vestigadora que culminarà ambla presentació d’una tesi docto-ral.

Després d’una prova pilot, laprimera convocatòria oficial –jaen marxa– és un èxit de partici-pació ja que s’han rebutmés de100sol·licitudsperatreureestu-diants de doctorat que vulguindesenvolupar la seva formacióinvestigadora en un projecte derecerca en una empresa.

Els 113 projectes presentatspertanyen majoritàriament alsàmbits de ciències i tecnologies(27,4%), i tecnologia de la in-formació i les comunicacions(27,4%).

Tambés’hanrebutsol·licitudsd’altres àrees com ara les cièn-cies de la salut i biomèdiques(11,5%) o el disseny i la produc-ció industrial (8,8%), o l’engi-nyeriacivil i geoambiental, i l’ar-quitectura(6,2%),entred’altres.

Cal destacar que juntamentamb les universitats catalanes,tantpúbliques comprivades, enelPlaParticipen93empresesdi-ferents.

Laconstrucció inflablemésgrandelmónéscatalana

Un dels hangars construïts per Build Air

Build Air, una empresa deri-vada de la Universitat Politèc-nicadeCatalunya(UPC),és l’en-carregada de dissenyar la cons-trucció inflable més gran delmón: un hangar destinat a la in-dústria aeronàutica. El contrac-te signat per Build Air amb elgrup industrial EADS (Euro-pean Aeronautic Defence andSpace Company) preveu que lainfraestructura es desmunti is’instal·li en sis ocasions durantun període de tres anys.

Build Air és el que es coneixamb el nom d’spin off, una em-presaderivadade la recerca bà-sica realitzadadesd’unauniver-sitat o un centre d’investigació.En el cas de Build Air neix delCentre Internacional de Mèto-des Numèrics en Enginyeria(CIMNE),vinculata laUPC.Pre-cisament, el CIMNE és un delscentres CERCA de Catalunyaamb més spin-off derivades.

Les spin-off com Build Airsón un exemple dels avençosde Catalunya en la capacitat deposar la producció científicad’excel·lència al servei del teixiteconòmic.Atotelpaís,escomp-tabilitzen250spin-offnascudesde la investigació quees fa a les

universitats i als centres de re-cerca.Sónexemplesde la trans-ferència de tecnologia i del’avanç cap a una economia delconeixement.

EMPRESA ESPECIALITZADA

Build Air està especialitzadaen el disseny i construcció deproductes inflablesqueabastendiversos sectors com l’industri-al, el militar o les emergèncieshumanitàries.Abandade l’han-garmilitarqueBuildAirconstru-iràa les instal·lacionsqueEADSté a Getafe (Madrid), l’spin offcatalana és molt coneguda perhaver estat l’encarregada delsaccessos al circuit de Fórmula 1de Singapur.

Actualment, Build Air, cre-ada fa 10 anys, té una factu-ració anual de dosmilions d’eu-ros i preveu triplicar els seus in-gressos en els propers quatreanys.

Una empresaderivada de laUniversitat

Politècnica de Catalunyaobté aquest encàrrec

Aquestes empresessón exemples

de transferència detecnologia i de l’avançcap a una economia del

coneixement

Govern, universitats i empreses s’alien per posar enmarxa el Pla deDoctorats Industrials per contribuira lamillora de la competitivitat i internacionalitzaciódel teixit industrial

El Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit productiu català

JORDI PLAY


Un dels reptes del model ca-talàderecercaés incrementar lamassa crítica dels centres d’in-vestigaciópercompetirmilloralmón. Amb aquest objectiu, elGovern

de laGeneralitat impulsa,desde l’any 2012, el Programa SU-MA, d’integració de centres derecerca de Catalunya. Aquestainiciativa no es cenyeix al cen-tres integrats en la xarxa CER-CA, que es caracteritza per unmodel de gestió autònom .

Així el ProgramaSUMApro-mou incentivar aliances entre latotalitat dels agents del siste-ma presents a Catalunya, tal icom recomana OCDE en els di-agnòsticsde la innovació(2010)i de l’educació superior (2011) aCatalunya.Unesaliancesqueespoden formalitzar en fusionsd’institucions,engerènciescom-partides o en consorcis d’equi-paments, entre d’altres actuaci-ons.

Durant laprimeraconvocatò-ria del Programa SUMA, s’hanformalitzat 6 projectes d’alian-

cesdiversesentreagentsdelsis-tema. Un dels més exitosos haestat la fusiódedoscentresper-

tanyentsaduesxarxesdiferents:la l’Institut Català de Nanotec-nologia (centre CERCA) amb el

ICN2, que pertany al CSIC.D’aquesta unió ha nascut, unnoucentre, l’ICN2,ques’integraen el model CERCA i que s’eri-geix en líder del clúster de lana-notecnologia del sud d’Europa.

ELS CENTRES CERCA

La xarxa de centres de recer-ca CERCA neix fa més de deuanys de l’aposta de la Generali-tatper lacreaciód’unmodelpro-pi caracteritzat per l’autonomiaabsoluta, lluny del model buro-cràtic espanyol.

Autonomia en les polítiquesd’orientació científica, recursoshumans i administració econò-mica però lligada a una culturade l’avaluació amb conseqüèn-cies.

Aquestmodelésundelscan-vis més destacats del sistemacatalà de recerca que n’ha afa-vorit l’excel·lència. En la volun-tat de reforçar-la, el ProgramaSUMApromou les sinergiesne-cessàries per situar o mantenirels centres CERCA com a refe-rents internacionals.

FOMENTAR LA COMPETITIVITAT CIENTÍFICA

El govern impulsa el programa SUMA als centres de recerca

El sistema de recerca de Catalu-nya té 9 distincions Proof of Con-cept que el Consell Europeu de Re-cerca (European Research Council,ERC) atorga a investigadors ex-cel·lents per fer prototips i afavorirla comercialització d’una idea inno-vadora. Catalunya és el tercer paísd’Europa, juntamentambAlemanya,en rebre més reconeixementsd’aquesta línia de finançament queconcedeix fins a 150.000 euros perprojecte.

Els ajuts Proof of Concept (Pro-va de Concepte) es van crear l’any2011 davant de les dificultats ambles que es troba la recerca d’ex-cel·lència per aconseguir el finan-çamentsuficientperafrontarel costde les primeres fases de comercia-lització.

Elsbeneficiarisd’aquest finança-ment són investigadors quehanes-tat reconeguts prèviament amb al-gun dels altres dos ajuts a la inves-tigació que convoca l’ERC: elsStarting o els Advanced Grants.

Europafinançal’arribadaalmercatde9projectesderecercacatalans

Catalunya participa en els dos grans projectes de recerca

europeus

El grafè és una nou material que està cridat a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI

Catalunyaparticipaenelsdosprojectes guanyadors de la ini-ciativa de la Comissió Europea(CE) FET-Flagship, la convoca-tòriamés ben finançada en totala història de la Unió Europea.Aquests dos grans projectes derecerca,quemobilitzaran2.000milions d’euros en els pròxims10anys, girenalvoltant del gra-fè –un nou material amb carac-terístiquesextraordinàries– idelcervellhumà.Concretament,Ca-talunya està present en els dosprojectes a través demés d’unavintena d’institucions –centresde recerca i universitats– i enti-tats, coml’InstitutCatalàdeNa-notecnologia i Nanociència,l’InstitutdeRecercaBiomèdica,l’InstitutdeCiènciesFotòniques,

laUniversitatAutònomadeBar-celona, la Universitat de Barce-lona i la Universitat Politècnicade Catalunya.

L’objectiu de la convocatòriaFET Flagship és promoure pro-jectes de recerca d’innovaciótecnològicaambprojecciódefu-tur. L’important finançamentprevistaniràaparts igualsentre

la CE, els Estats membres i laindústria. Per tant, es tractad’una oportunitat única de mo-bilitzar recursos en funció del’aposta que realitzin les insti-tucions i entitats participants,especialment les empreses.

El projecte del grafè, que co-lidera l’Institut Català de Nano-tecnologia iNanociència(ICN2),técomaobjectiu revolucionar laindustria amb aquest material igenerar creixement econòmic icreació d’ocupació a Europa. Amés de l’ICN2 que colidera, alprojecte del grafè també estanpresents centres com l’Institutde Recerca Biomèdica (IRB) il’InstitutdeCiènciesFotòniques(ICFO); universitats com l’Autò-noma de Barcelona (UAB), la

Universitat de Barcelona (UB) ilaUniversitatPolitècnicadeCa-talunya (UPC), així com el Cen-tre Català del Plàstic.

Pel que fa al projecteHumanBrain, pretén aplicar el coneixe-mentobtingutde l’exploraciódelcervell en la lluita contra lesma-lalties d’aquest òrgan. La recer-ca tambéhadepermetredesen-voluparnovestecnologiesdesu-percomputació. Així, el projectecrearà una nova instal·lació eu-ropea en xarxa que simularà uncervellhumàin’explotaràels re-sultats. En aquest projecte, lapresènciacatalana lacompleten10 investigadors de laUniversi-tat PompeuFabra (UPF), laUB,l’IRB i el Barcelona Supercom-puting Center (BSC).

14 entitats de recercacatalanes participenen la convocatòria que

mobilitzarà 2.000milions d’euros en 10

anys

L’OPORTUNITAT PER SER UNFUTUR ‘GRAPHENE VALLEY’

La presència catalana enel projecte del grafè repre-sentaunaoportunitat impor-tant perquèCatalunyaopti aser un dels futurs graphenevalleys d’Europa.

El grafè és un noumateri-al més resistent que l’acer,més prim que el paper, mésbon conductor elèctric queel coure, més flexible que elcautxú iméstransparentqueel cristall.Totes aquestes ca-racterístiqueselcridenapro-tagonitzar la revolució indus-trial del segle XXI, com elplàstic va revolucionar la delsegle XX.

ICFO

BUILD AIR

ESCARLATA BLANCO


ENTREVISTAPAULCHRISTOU, DIRECTORD’AGROTÈCNIO

ElcentrederecercaAgrotec-nio centra les seves investiga-cionsenagricultura, producciói tecnologiadelsaliments.Quinés l’impactequeaquestarecer-catéen lasocietat?Quinesàre-es clau centren les activitatscientífiques d’Agrotecnio?

L’activitat de recerca d’Agro-tècnioenglobatotelcamíquevades del camp fins a la taula. Es-tem sopant a casa, i ens posema la boca un tros de bistec i unafulla d’enciam de bossa, amanitamb oli d’oliva verge. Per a feraquestàpat tantsenzill, sapstotel procés què ha hagut de pas-sar?Agrotècnio investigaquècalperaqueelscereals, lavinya ial-tres cultius creixin en condi-cions sostenibles (tan per al pa-gès com per al medi ambient),identificant-hi els mínims d’ai-gua requerits, els fertilitzantsmésadequats icomespodenre-duir els pesticides de formaqueel pagès pugui aplicar els nos-tres coneixements a la seva ter-ra, tot fent-lo més competitiu iper a que pugui seguir gua-nyant-se lavidaen l’agricultura.Sempre tenint present que hemde deixar la terra en bones con-dicions per a les futures gene-racions. De la collita de cerealsse’n fa pinso per alimentar va-ques, gallines i porcs. Agrotec-nioestudia l’efecteque l’alimen-tació té en aquests animals, icomtrobarnovesfórmulesperaqueestiguinsans ivisquinbé, in-tentantminimitzar l’administra-ció d’antibiòtics i medicamentsper tal que la seva carn sigui dela màxima qualitat. Quan al su-permercattrobemelsbistecsen-vasats, les bosses d’enciam, ol’oli d’amanir, ens sembla tannormal, però hi ha molta recer-ca al darrera. Agrotecnio tambéinvestiga les passes del final dela cadena, com s’ha fet l’embol-call de plàstic, que no hi hagicontaminacions microbianes,queesconservin totes lespropi-etats nutricionals, el sabor, l’as-pecte, i sobretot que aquell ali-mentsiguisa;aixíel consumidorestà tranquil, perquè confia enelprocésquehasofertaquellali-ment.

Una de les característiquesdelcentreés lasevavocació in-ternacional. Quines són lescol·laboracionsqueestableixena Europa i el món?

És imprescindible,per ferunarecerca excel·lent, estar con-

tínuament treballantambinves-tigadors d’arreu, tambéd’Espa-nya. Hi ha grups molt potents aEstatsUnits,Anglaterra,Alema-nya, Itàlia,Holanda, Israel,Xina...I devegadessemblael tòpic,pe-rò és cert, per exemple, que a laXina han fet molts estudis ambarròs i liderenmundialmentcer-tes àrees. Del panís i de les va-ques, els americans en sabenmolt, i tambéels argentins... Es-tem ficats tots en molts projec-tes europeus que finança la Co-munitatEuropea, i oncadagrupdecadapaísaportaelseugradesorra per poder arribar a un co-neixement que, per nosaltressols, no arribaríem. També, femmoltes ponències a congressosinternacionals, i publiquem enrevistes internacionalsencol·la-boració amb experts d’altrescentresderecercaouniversitats:així tota la comunitat científicainternacional se’n beneficia, delaciència.Tambéenviemelsnos-tres investigadorsafora:queco-neguin les últimes tècniques,que els especialistes mundialsd’unamatèriaelsensenyinapar-tats que aquí encara no conei-xem, i a la inversa: els investiga-dorsd’altrespaïsostambévénenaquíaaprendredelquèfem,per-què aAgrotècnio som referents

europeus i/omundialsen lanos-tra matèria: microbiologia, fi-siologia vegetal, biologia mole-cular, tecnologia dels aliments,biotecnologia aplicada, veteri-nària... En realitat, a un investi-gador li és igual de quin país si-guis: tots ens entenem amb lamateixa llengua, laciència(i l’an-glès, que és la llengua francadels científics!).

Enlasevaexperiència inter-nacional,quinaés laconsidera-ció téa l’exterior la recercaquees fa a Catalunya?

Catalunya ha experimentatun gran creixement científic enelsúltimsanys,especialmentenrecerca bàsica (la més teòrica).Científicsdetotelmónvolentre-ballar amb els investigadors ca-talans.Arabé,encaratenimmol-ta feina a fer; a Catalunya enca-ra no hem sabut prou bé comtransmetreel coneixementa lesempreses perquè es tornin mésinnovadores,almenyspelquefareferència a la part biotecnolò-gica, iaquestéselgranreptequetenim per endavant, de fet pre-cisament a Agrotècnio ho te-nim com un objectiu prioritari.

També són importants lescol·laboracions a nivell intern?

Ara,ambAgrotecnio, investi-gadors de diferents disciplinesens hem unit per tal de respon-dre a les qüestions conjunta-ment: ens complementem elsuns als altres, i solucionen mú-tuamentproblemesalsque indi-vidualmentnotrobàvemrespos-ta. Hem deixat de treballar encompartimentsestancs,aratotsels investigadors treballem auna. He de dir que des de quetreballem plegats, la nostra re-cerca, tant la individual com lacol·lectiva, ha sofert una mi-llora, tantqualitativacomquan-titativa, que demostra la parau-la interdisciplinarietat. Llavorsveus com treballem, com ensajudem els uns als altres, iaquest valor afegit és el que vallapena,hemmillorat iestemfentuna recercamolt més excel·lentque la que ja fèiem per separat.

En aquest sentit, el centreestàvinculata laUniversitatde

Lleida. Quines són les sinergi-es que s’estableixen entre elcentre i la universitat?

És essencial, la relació entreel centre i la universitat. Per co-mençar, de la universitat surtenlesvocacionscientífiques,els in-vestigadors del demà! A més,quasi tots els investigadorsd’Agrotècnio són professors al’Escolad’EnginyersAgrònoms.És un cercle, si fem bona recer-capodemexemplificarmillorelstemes, engrescarmés als alum-nes, i així augmentarà el seu in-terèspelsestudis i laqualitatdelseu aprenentatge. El propi cen-tre Agrotecnio forma part del’estratègia que té la Univer-sitat de Lleida de qualitat de laseva docència ide lasevarecer-ca,sense l’empentade laUniver-sitat de Lleida aquest centre nohauria estat possible.

Com a elements clau, quinpaper tenen les universitats ielscentresderecercaenl’avençcap auna societat del coneixe-ment?

Elresultatd’aquestcerclequeformenuniversitats i centres derecerca és molt important per ala societat. Si el professor-cien-tífic ensenya bé transmetrà elsseus coneixements científicsmés enllà de l’aula, ja que l’es-tudiantqueéstambéciutadania,es convertirà endifusor dels co-neixement al seu entorn mésproper, col·laborant amb el pro-fessor en l’avenç cap a una so-cietat del coneixement.

Per acabar, com es bene-ficia el centre de la seva ubica-ció a Lleida?

Per aun científic queestudial’agricultura, la veterinària i latecnologiaalimentària,Lleidaésel paradís. Tens una Escolad’Agronòmscapdavanteraenre-cerca i en docència; tens em-presesdelsectoragrícola iagro-alimentari, associacions d’agri-cultors, on pots traslladar elsconeixementsquegeneresperòque a més et fan saber què ne-cessiten,quèéspràcticperaells,et fan tenir els peus al terra, nonomés en el món de les idees!

Amés, hi a una cosa especialen la cultura dels ciutadans deLleida: el coneixement, l’amor iel respecteper laterra,pelcamp,això, li asseguro, jo que he vol-tatmoltdemón,nohohavia tro-bat enlloc!

“Científicsdetotelmónvolentreballarambels investigadorscatalans”

ESPECIALCONEIXEMENT

“Catalunya haexperimentatun grancreixementcientífic en elsúltims anys.especialmenten recercabàsica, que éslamés teòrica”


09COMARQUES

REDACCIÓ. LLEIDA

L’Alt Urgell és la comarca ambl’índex de nupcialitatmés alt detotCatalunyaamb (4,1 per cadamil habitants), segons dadesfetes públiques ahir per l’Ides-cat. L’anypassat sen’hivanpro-duir 87, un20%mésqueunanyabans.LasegueixdepropelSol-sonès (4 permil habitants), que

un anyabans ocupava el primerlloc en el rànquing.A l’altre cos-tat de la balança hi trobem tam-bé una comarca lleidatana: l’Al-ta Ribagorça, on només es van-formalitzar 1,9 casaments percada mil habitants, un 25%menys que al 2011.

Al conjunt de les comarquesde Lleida, l’any passat es van

produir 1.445 matrimonis, un2%mésque al 2011. A lameitatde lescomarquesdeLleida, l’anypassatesvanproduirmenysen-llaços que un any abans, si bévanaugmentaralPlad’Urgell, elJussà, laSegarrao l’Urgell.Mal-grat això, arreu es produeixenmenysmatrimonisqueabansdela crisi econòmica.

L’AltUrgell i l’AltaRibagorça,duescaresd’unamonedapelquefaamatrimonisLa primera és la comarca amb l’índex de nupcialitatmés alt de tot Catalunya

PUBLICITAT

Una parella ballant el dia del seu casament

Mínimes sota0a totes lescomarqueslleidatanesREDACCIÓ. LLEIDA

El termòmetre va caure i de va-lent la nit de dimarts a dime-cres, sens dubte la més fredad’aquesta tardor. El mercuri varegistrar mínimes per sota delszerograusatotes lescomarqueslleidatanes, tant al Pirineu coma la Plana. Cal remarcar els 8.1grausnegatiusqueesvanregis-trar a Baldomar, els -7,2 deTor-nabous i Oliola, els -6,3 deVila-nova de Segrià o els 6,2 nega-tius d’Alfarràs o el Poal.

Davant l’arribada del fred in-tens, l’Ajuntament d’Alcarràs ésundelsquehaposatenmarxaelPla Iglúperatendre lespersonesquenotenenun lloconpassar lanit oferint-los un aixopluc men-tre duri el fred.

LaGranadellapreguntaelsveïnssobreel seu futur

REDACCIÓ. LAGRANADELLA

Durant els mesos d’agost a no-vembre la Granadella ha convo-catelsveïnsperestablir, enunesjornadesobertesdeparticipació,els objectius generals del poblepels propers 10-15 anys.

Rescatde ramatsatrapatsper laneualPirineu

REDACCIÓ. ESTERRI D’ÀNEU

ElsAgentsRuralsvanajudarahirdiversos pagesos a conduir elsseus ramats cap a les valls enquedar atrapats per la neu a co-tes altes de la muntanya.

LesBorgesdónaaconèixer l’oli nou

REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES

Quan tot just ha començat l’ini-ci de la campanya de l’oli, la Co-operativaSant Isidrede lesBor-ges i La Borgenca preparen lesactivitats per donar a conèixerl’oli nou de la temporada.

10 TROBADA DONES RURALS BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

PUBLICITAT

Bell-llocanalitza lesdesigualtatsd’oportunitatspera ladonaruralÉs el tema de la7a edició de laTrobada deDones Rurals del Pla d’Urgell, que se celebra dissabte

REDACCIÓ.BELL-LLOC D’URGELL

L’Ajuntament de Bell-lloc d’Ur-gell, a través de la Regidoria delaDona,volcommemorarunanymés el Dia Internacional de lesDonesRuralscelebrant la7aedi-ció de la Jornada de Dones Ru-rals del Pla d’Urgell, que en-guany porta per títol Dona i ter-ritori:desigualtatd’oportunitats.

Els actes es celebraran a sa-la de conferències de la Incuba-dorad’EmpresesdeBell-lloc,ex-cepte el dinar i la pausa-cafè,queesduranatermea laSaladela Societat Cultural Recreativa.Avui és el darrer dia per forma-litzar la inscripcióperparticipar-hi i té un cost de 10 euros, queinclou assistència, material, es-morzar i dinar.

Per formalitzar-la, cal portarla butlleta del díptic informatiudegudament emplenada a lesoficinesde l’Ajuntamentobéferla inscripció online mitjançantl’enllaç de la portadadelwebde

l’ens municipal (www.bell-lloc.cat).

L’alcalde de Bell-lloc, RamonCònsola;elpresidentde laDipu-taciódeLleida, JoanReñé; la re-gidora de la Dona de Bell-lloc,Montse Segura; i la presidentade l’InstitutCatalàde lesDones,Montse Gatell, seran els encar-regats d’inaugurar la jornada a2/4 de 10 del matí. Mentre quela cloenda de l’acte comptaràamb la presència de la conselle-ra de Benestar Social i Famíliade la Generalitat, Neus Munté.Abandad’expertesdel sector, ala trobadatambéhiparticiparandiverses dones que exposaranlessevesexperiènciespelquefaa la reorganització familiar o elpaper de les dones en política.

Cal destacar que mentre du-rin lesponències,hihauràserveideguarderia gratuït per anens inenesde3a12anys,d’úsexclu-siu per a les persones inscritesque ho hagin sol·licitat.

La jornadavaaplegar200persones l’anypassatUnes 200 dones es van aplegar l’anypassat a Bell-lloc d’Urgell en la sisenaTrobada deDones Ru-rals del Pla d’Urgell, les xerrades i taules rodones de la qual van versar sobre El paper de la donarural en el desenvolupament històric i econòmic del nostre país.

AJUNTAMENT DE BELL-LLOC D’URGELL

PROGRAMAD’ACTES

DISSABTE, DIA 30 DE NO-VEMBRE

09.00h.Acreditacions09.30h. Inauguració. Amb laparticipació de Ramon Còn-sola,alcaldedeBell-llocd’Ur-gell; Joan Reñé, president delaDiputaciódeLleida:Mont-seSegura, regidorade laDo-naa l’AjuntamentdeBell-lloc;iMontseGatell,presidentadel’Institut Català de les Dones10.00h. Ponència DONAPROFESSIONAL I VINCLETERRITORIAL, a càrrec deMireia Baylina, del Departa-ment deGeografia de laUni-versitat Autònoma de Bar-celona10.30h.Taula rodonaLARE-ORGANITZACIÓ FAMILIARDE LES DONES PAGESES.ModeradaperLaura Ibànyez,gerent de l’ARCA (Associ-ació d’Iniciatives Rurals deCatalunya).Amblaparticipa-ció de Mònica Montferrer(Pujalt,Anoia),BrigitteGaro-lera(Serinyà,Plade l’Estany),Ester Gomis (Vilallonga delCamp, Tarragonès), MariaRosa Dea (Fondarella, Plad’Urgell) iPriscaMeyer (Cor-roncui, Alta Ribagorça)11.15h.Pausa-cafè11.45h.Taula rodona LARE-PRESENTATIVITAT DE LESDONES EN EL MÓN POLÍ-TIC. Moderada per l’advoca-

da Sílvia Requena. Amb laparticipació de Mercè Valls,alcaldessa de Torà; RosaAmorós, diputada al Parla-mentdeCatalunya i regidoraa l’Ajuntamentd’Isona; Fran-cina Vila, regidora de l’Ajun-tament de Barcelona; Mont-serrat Carrera, diputada alParlament de Catalunya i al-caldessa de Cunit; i DolorsRovirola, alcaldessa de Vila-demuls12.30h.Taula rodona DONAEMPRENEDORA:LAREALI-TAT DE L’EMPRESA ENL’ÀMBITTERRITORIAL.Mo-deradaperRosaPalau,exse-cretària general de la UGT aLleida. Amb la participaciód’AurembiaixBaldomà (Bell-lloc), Maria Roman (Pla del’Estany), Anna Lafont (Bar-celona) i Ares Prades (Llesp,Alta Ribagorça)13.15h.Cloendaacàrrecde laconsellera de Benestar Soci-al iFamília,NeusMunté; i l’al-calde de Bell-lloc, RamonCònsola.Modera l’acte lapre-sentadora de Lleida TV Ma-riví Chacón13.30h.Dinar cloenda

Avui és el darrer dia performalitzar les inscripcionsper assistir a la jornada, elpreu de la qual és de 10 eu-ros. Es poden formalitzar alwebwww.bell-lloc.cat


11ACTUALITAT

PUBLICITAT

Dimiteix elgoverndeLetònia perun accidentAGÈNCIES.RIGA

El primer ministre de Letònia,Valdis Dombrovskis, ha anunci-ataquestdimecres ladimissióenpledelGovernqueencapçalaperl’enfonsament d’un centre co-mercial a Riga que va ocasionar54 morts, dijous de la setmanapassada. El capde l’Executiu le-tóhohaanunciat desprésde re-unir-se ambel president,AndrisBerzins. “Tenint en compte latragèdia del centre comercial iles seves circumstàncies, és ne-cessari un Govern que tingui elsuport d’una majoria clara alParlament”,haassenyalatDom-brovskis, que ha subratllat queassumeix“la responsabilitatpo-lítica” de l’accident. La dimissiódeixa en una situació complica-daLetònia,quealgenerhad’en-trar a formar part de l’eurozona.

Merkel tancauna “grancoalició” ambels socialistesAGÈNCIES.BERLÍN

El bloc conservador alemany li-derat per la cancellera, AngelaMerkel, va arribar ahir, desprésd’una llarganitdenegociacions,a un acord amb el Partit Social-demòcrata (SPD) per governarels pròxims quatre anys en una“gran coalició”. L’acord es pro-dueix a dos mesos que Merkelaconseguís en les eleccions unavictòriaquelavadeixaracinces-cons de la majoria absoluta, laUnióCristianodemòcrata(CDU),l’ala bavaresa de laUnióSocial-cristiana (CSU) i el Partit So-cialdemòcrata (SPD).L’últimes-cullquehauràdesuperaraquestacord serà la consulta a la mili-tància socialdemòcrata.

ElPSOEexpedientaels14diputats ‘infidels’delPSCPer trencar la disciplina, el 29 d’octubre, abstenint-se en la iniciativa d’UPyD

AGÈNCIES.MADRID

El PSOE ha obert aquest dime-cresunexpedientals14diputatsdel PSC al Congrés, entre ells ladiputada lleidatana Tere Cu-nillera, per trencar la disciplinade vot, el passat 29 d’octubre,quanesvanabstenirsobre la ini-ciativa d’UPyD que proclamavaque el dret a decidir és de tot elpobleespanyol.Fontsparlamen-tàries han confirmat que els di-putats han rebut una carta delgrupsocialistaenquèse’ls infor-made lamesura i se’lsatorgauntermini d’una setmana perquèpresentin lesal·legacionsquees-timin oportunes.

El coordinador dels diputatsdel PSC, Albert Soler, elaboraràuna única resposta a la deman-da d’explicacions per part de ladirecció del grup socialista.Unavegada rebi les al·legacions delPSC, ladirecciódecidiràsi impo-sa una multa als socialistes ca-talans,queesvandesmarcardelsuport del PSOE a la moció

Pérez Rubalcaba, líder del PSOE, ha expedientat els diputats del PSC

ARXIU

TOMÁSGÓMEZDIMITEIX ALSENAT

El líder dels socialistes a Ma-drid,TomásGómez, haconsu-mat aquest dimecres la sevaamenaçadedeixarel seuescóal Senat si el PSOEno trenca-va el pacte que ha fet amb elPP per renovar el Consell delPoder Judicial (CGPJ). Gómezva demanar a Alfredo PérezRubalcaba que el grup socia-lista no recolzés la candidatu-radeGerardoMartínezTristán,jutge del Tribunal Superior deJustícia de Madrid, a vocal del’òrgan de govern dels jutges.

d’UPD contra el dret dels cata-lans a decidir el seu futur.

L’episodi del passat 29 d’oc-tubre va ser el segon en vuitmesos en què el PSC es va sal-tar la disciplina de vot i, en lesdues ocasions, va ser per inicia-tivesrelacionadesambelprocéssobiranista de Catalunya, cosa

que va multiplicar les veus a lesfiles del PSOE, i també del PSC,que reclamaven una rupturaentre tots dos partits.

En laprimeraocasió, 13dipu-tats socialistes catalans al Con-grés van votar a favor de les re-solucionsdeCiU id’ICVsobreeldret a decidir, mentre que Car-

meChacón novavotar. Llavors,van ser multats amb la sanciómés alta que recull el reglamentintern del grup, 600 euros.Aquestaaquestavegadael càs-tig podria ser inferior perquèelsparlamentarisdelPSCnovanvotar en contra sinó que es vanabstenir.

Mascridaanoreproduirelserrorsde l’EstatutL’alternativa al ‘no acord’ és ‘un desastre total’

AGÈNCIES.BOMBAI

El president de la Generalitat,Artur Mas, va fer ahir de ma-tinadadesdeBombai(Índia)unacrida per no tornar a reproduiren la consulta sobiranista elserrors polítics de la negociacióde l’Estatut. “Éselquetemo”,haarribataafirmar, iperaixòhatretimportància al retard en l’acord

sobre com sol·licitar a l’Estat laconsulta, però ha instat tots elspartits a “fer-ho de forma dife-rent i millor” que amb l’Estatut.Pel líder de CiU arribar ara a unacord és “bastant més difícil”queambl’Estatutperòenaques-ta ocasió “no hi pot no haver-hiunacord”perquè,haalertat, l’al-ternativa és “undesastre total”.

AGÈNCIES.BARCELONA

Unjutgehaabsoltelmossod’es-quadra que va donar diversoscops de porra a l’ara diputat delesCUPDavidFernàndezdurantel desallotjament de la plaça deCatalunya del 27-M, a l’estimarque la seva actuació va ser pro-porcionada, encara que adver-teix que li va donar més cops

seguits del previst en els proto-colsde l’úsdeporres.L’absoltésel subinspector de les brigadesARROdelsMossos Jordi Arasa,responsable de l’operatiu en eldesallotjamentdels indignatsdela plaça de Catalunya de Barce-lona, per al qual Fernàndez de-manavapenesdemulta i indem-nitzacions per 1.300 euros.

Absolt elmossoquevapegarDavidFernàndezEn el desallotjament de la Plaça Catalunya

AGÈNCIES.ROMA

Silvio Berlusconi ja no és sena-dor, ni formapart delParlamentitalià, i amb això ha perdut tam-bé la immunitat relativa. La se-va expulsió ha estat acceptadaaquest dimecres pel ple de laCambra alta. L’exclusió ha estatvotada en aplicació de la llei an-ticorrupció, aprovadaal desem-bre, que imposa l’expulsió delParlament als que hagin estatcondemnats a una pena superi-

or als dos anys. Dos tribunalsde Milà havien condemnat el lí-der de la dreta a quatre anys depresó i a cinc (rebaixats a dos)d’allunyament de càrrecs pú-blics, sentències ratificadesaquest agost pel Suprem italià.Berlusconi ha renunciat a estarpresentalSenat,perevitar lahu-miliació de ser acompanyat a laporta després de votar. Cente-nars dels seus seguidors hanfet protestes al carrer.

ElSenat italiàexpulsaSilvioBerlusconidesprésdesercondemnatpercorruptePerd la immunitat relativa davant els altres processos enmarxa contra ell

Silvio Berlusconi

ARXIU

12 ESPORTS BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

ElMadridvenç iserà1rdegrupa laChampions, i laReialSocietat, foraEls blancs van superar amb facilitat el Galatasaray (4-1), tot i jugar bona part del partit amb unmenys

AGÈNCIES.MADRID

ElReialMadridvaconfirmarahirla seva classificació com a pri-mer de grup de la Champions,després de superar un Gala-tasaray (4-1), tot i que els turcsvan jugar més de la meitat delpartit amb un jugador menys,després que l’àrbitre expulsésSergio Ramos per agafar un ri-val per la samarreta. Els blancsno van fer un bon partit, peròamblasevapegada(golsdeBa-le,Arbeloa,DiMaria i Isco)envatenirproupersuperarel conjuntturc.

L’altra cara de la moneda vaser laReialSocietat,quevacon-firmar els pitjors pronòstics i vaquedar fora de la segona fasedesprés de caure amb claredatamb el Xàkthar Donetsk (4-0),en un nou partit dels donostiar-res en competició europea.

Altres resultats d’ahirMan. City. 4 - Viktoria, 2.Leverkusen, 0 - ManU, 5.Juventus, 3 - Copenhague, 1.Anderlecht, 2 - Benfica, 3.PSG, 2 - Olympiacós, 1.CSKA, 1 - Bayern M., 3.

Els donostiarres,impotents

La Reial Societat vacaure amb rotunditatamb el Xàkthar (4-0)

El Bayern de Pepsegueix sense fallarEl conjunt muniquès vasuperar el CSKA de

Moscou a domicili (1-3)Gareth Bale celebra el seu gol, que obria el marcador al Bernabéu

UEFA.COM

PUBLICITAT

Ecclestone:“ElproblemaesFerrarioesFernando?”El cap de la F1 dubta

AGÈNCIES.MADRID

BernieEcclestone,enunaentre-vista concedida al diari Marca,afirmaquenotéclarquiéselcul-pable de la falta de triomfs deFerrari: “No sé si el problema ésFerrarioFernando. Esperoquenohagiperdut l’entusiasmequetenia.El problemaésquesi creuque l’equipnopotdonar-lielcot-xe que espera, perdrà entusias-me. És lògic, no?”I és que, segons Ecclestone, lagent pensa que el nom de Fer-rari és suficientperguanyar i noés així. No obstant això, l’homefort de la Fórmula 1 creu que elpanorama canviarà el properany, ja que està segur que LucaCorderodiMontezemolo, presi-dent de Ferrari, “posarà moltmésen l’equip la temporadaqueve igràciesaaixòesveuràunal-treFerrari”.Ecclestonetéclar, simésno,quenoespodencompa-rar Alonso i Vettel. “Són dife-rents. Diferents com a pilots icom a persones”.


13PROPOSTES

Rambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26

Tots volem el millor per ella (+12). 16.00, 18.00, 20.00,22.05Gran piano (+12). 16.30, 18.10,19.50, 21.50Esto no es una cita (+12) (HD). 16.35, 20.25El estudiante (+12) (HD). 18.20, 22.05

Principal Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38

Capitán Phillips (+12). 16.40, 19.20, 21.45

Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 -www.laurenfilm.es

El juego de Ender (+7). 16.30, 19.20, 22.20, •00.30Blue Jasmine (+12). 16.15, 18.15, 20.15, 22.15, •00.15Séptimo (+12). 16.30, 18.30, 20.30, 22.15, •00.15Thor: el mundo oscuro (+7). 16.30, 19.30, 22.20,•00.30Malavita (s/c). 16.00, 18.10, 20.20, 22.25, •00.30Plan en Las Vegas (+12). 16.00, 18.10, 20.20, 22.30,•00.30Los juegos del hambre: en llamas. 16.10, 19.10, 22.10Somos los Miller (+16). 16.00, 18.10, 20.20, 22.30,•00.30¿Quién mató a Bambi? . 16.10, 18.10, 20.10, 22.10,•00.10Insidious 2 (s/c). 16.15, 18.20, 20.25, 22.30, •00.30

Funatic C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02

La por (+12) (català). 15.00, 19.15, 19.30,20.45, 22.55La cabaña en el bosque (+16) (VOS) (dl. a dj.) 16.30,Don Jon (+16). 15.00El médico alemán (dl. a dj.) +16). 16.15.La mirada del amor (+7). 17.45

Un cerdo en Gaza (apta). 19.20Todas las mujeres (+12). 21.00La vida de Adèle (+16). 22.00El postre de la alegría (+7). 15.00Sister (+16). 21.20Una familia de Tokio (+7) (VOS). 22.30Una familia de Tokio (+7). 18.55

JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó.

Plan en Las Vegas (+12). °11.30,°13.30, 15.30, 17.30,19.30, 21.30, •23.30Plan en Las Vegas (+12). °12.30,°14.30,16.30, 18.30,20.30, •00.30Gravity (+16) (3D). °12.0, °13.40, 15.20, 17.00Thor 2: El mundo oscuro (+7) (3D). 18.40Thor 2: El mundo oscuro (+7).°11.30, °13.40, 15.50,18.00, 20.10, 22.20, •00.30La huida (+16) (HD). 20.50, 22.40, •00.35El juego de Ender (+7). °11.40,°13.50, 16.00, 18.10,20.20, 22.30, •00.40Somos los Miller (+16). °12.25,°14.25, 16.25, 18.25,20.25, 22.25, •00.25Doraemon i Nobita Holmes (apta) (català). °12.00,°14.30, 16.25, 18.20Pacto de silencio (+12). 20.10,22.20, •00.30Turbo (apta). °11.30, °13.20, 15.10, 17.00,18.50Retornados (+12). 20.40, 22.30, •00.15Epic: el mundo secreto. °11.45,°13.40, °15.30El mayordomo (+12). 17.25, 19.45, 22.05, •00.25Justin y la espada del valor (apta). °12.15, °14.00

Una casa en Córcega (+7). 16.05, 17.45, 19.20, 21.05,22.40, •00.15

Los juegos del hambre: en llamas (+16). °11.30, °14.10,16.50, 19.30, 22.10, •00.50

Los juegos del hambre: en llamas (+16). °12.50, 15.30,18.10, 20.50, •23.30

Blue Jasmine (+12). °12.00, °13.55, 15.50,17.45, 19.40,21.35, •23.30

El pequeño mago (apta) (HD).°11.30, °12.55, 14.20,15.50, 17.15

Malavita (+16) (HD). 18.40, 20.40, 22.40. •00.40

Zipi y Zape y el club de la canica (apta). °12.30, °14.10,15.50, 17.30, 19.10, 20.50

Insidious: Capítulo 2 (+16). 22.25, •00.25

¿Quién mató a Bambi? (+16). °12.20, °14.00, 15.40,17.20, 19.00, 20.40, 22.20, •00.00

Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13.www.circusa.com

Los juegos del hambre: en llamas (+12). Dv. 22.30; Ds.18.00, 20.40, 23.30; Dg. 16.15, 19.00; Dl. 22.15

Los juegos del hambre: en llamas (+12) (Digital HD). Dv.22.30; Ds. 20.10, 22.45; Dg. 17.30, 20.15; Dl. 22.15

Epic: el món secret (apta) (Digital HD). Ds. 18.15

El postre de la alegría (+7). Dv. 22.30; Ds. 18.20, 20.20;Dg. 16.20, 18.20; Dl. 22.15

Mud (+12). Ds. 22.30; Dg. 20.00

Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30.www.circusa.com

Los juegos del hambre: en llamas (+12). Dv. 22.30; Ds.17.15, 20.00, 22.40; Dg. 17.30, 20.15; Dl. 22.15

Grand Piano (+12). Dv. 22.30; Ds. 20.00, 22.30; Dg.16.00, 18.15, 20.00; Dl. 22.15

Amics per sempre (apta). Ds. 18.15; Dg. 16.15

Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64.El mayordomo (+12). Dv. 22.15; Ds. 22.15; Dg. 19.30Les aventures de Tadeu Jones. Ds. 19.15; Dg. 17.30

Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig.

Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta).

Ds. 18.15; Dg. 17.00

Capitán Phillips (+12). Ds. 22.30; Dg. 19.30; Dl. 22.15

Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 0064. www.circusa.com

Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta).

Dis. 18.15; Dg. 17.00

Prisioneros (+16). Ds. 22.30; Dg. 17.00, 19.30; Dl. 22.15

El Casal C/ Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 47.www.circusa.com

Les aventures de Tadeu Jones (apta). Dg. 17.00

Rush (+12). Dg. 20.00

La Lira C/ Barcelona, 1. Tremp - Tel.: 973 11 92 11.www.circusa.com

Thor: el mundo oscuro (+7) (Digital HD). Ds. 22.15; Dg.19.30; Dl. 22.15

Els Croods (apta) (Digital HD). Dg. 17.00.

Cinemes

ExposicionsExposició a benefici de MansUnidesAntic Casal de Joventut Republicana (av.Blondel, 64). Fins el 4 de desembre

Exposició depintures imercadet de la-bors on, a través de l’adquisició d’arti-cles, espot col·laborarenprojecteshu-manitaris.

El SilencioFundacióTekhnikós. C/ Sant Pere Claver,47. Verdú.Fins al 22 de desembre

Eldesembrede2007YenChunLin,nas-cudaaTaiwan l’any1960,vaexhibira lafundació una mostra de la seva obraplàstica sobre seda. Enguany, en l’ex-posició El Silencio veurem l’expressióde l’artistaenunàmbitmésauster ipro-fund,enelqualemprael traç foscsobrepapers de diferents qualitats, gruixos itextures ientensions, totconvidant l’es-pectador a una reflexió sobre l’origen il’essència de totes les coses.

Catalunya i la guerra deSuccessióMuseu comarcal de Cervera.Fins el 5 de gener del 2014.

Inauguració de lamostra (19.00) itine-rant, emmarcada en la commemoraciódel tercercentenaride laGuerradeSuc-cessió que se celebrarà l’any2014.

Lleida: de la postguerra alsanys seixantaSala d’exposicions. Planta 1 del Centrede Cultures (Cappont).Fins el 9 de generExposició fotogràfica de Ramon Bor-ràs.

EnergiaCaixaFòrum. Lleida.Fins el 19 de gener del 2014.

Exposicióquepretén informar sobre laimportànciadepreservarelmedi icons-cienciar la població de la necessitat defer unúseficient dels recursosenergè-tics.Presentaunpanoramade lesener-giesdelsegleXXI iproposauna immer-sió en el concepte científic d’energia.

WimWendersPhotographsFundació Sorigué.Fins el 30 de març del 2014.

Exposició fotogràficasobreel cineastaalemany.Lamostrapresentaunaselec-ciódefotografiespanoràmiquesdegranformat, fetespeldirectordurantelsdar-rersvintanys,de formaparal·lelaal seu

treball cinematogràfic i que plantegenuna profunda reflexió sobre el paisat-ge. Destaquen les fotos de la Zona Ze-ro aNovaYork.

O rei o resMuseu de la Noguera. BalaguerFins el 23 de febrer

Exposició sobre el conte Jaume d’Ur-gell, ambmés de 150 objectes dels se-gles XIV i XV, entre els quals està la ta-lla de laMare deDéu d’Almatà.

ConferènciesCréixerenfamíliaBiblioteca JaumeVila. Mollerussa.A les 18.30 hores.

Conflictes i responsabilitatsésel títoldela xarrada, emmarcada en el cicle Créi-xer en família.

Adenaueriel“miraclealemany”CaixaForum. Av. Blondel, 3.A les 19.00 hores

Conferènciasobreelpolíticalemany, re-constructormoral,polític ieconòmicdel’Alemanya devastada pel nazisme i undels polítics europeus que va tenir unpapelactiuen la reconciliació francoal-menya en l’Europa de postguerra.

Violència de gènereBiblioteca Pública. Lleida.A les 19.00 hores.

Xerrada sobre la violència de gènere iles polítiques per a la seva prevenció ieradicació, a càrrec de Rosa Amorós.S’emmarcaen lacommemoraciódeldiacontra la violènciamasclista.

Com fer un estudi de mercatSala d’actes del CEI. Cervera.A les 19.00 hores.

Xerradaemmarcadaenel seminarisdecreació d’empreses innovadores.

Projecte del pantà del’AlbagésAlbagés. A les 19.00 hores

Xerradadelprojectedelapresadelpan-tàde l’AlbagésacàrrecdeJosepM.Ser-ra, director tècnic d’AcuaEbro.

Beneficis de l’activitat físicaC/ Enric Granados, 19 entrèsol.A les 19.30 hores

ElsArmatsdeLleidapresenten laxerra-da col·loqui amb Xavier Caufapé, met-ge especialista enmedicina esportiva iMarta Ferrusola (membre de la secto-rial d’esports deCDC).

La petjada dels jueus aCatalunyaMuseu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega.A les 20.00 hores

Primeraconferènciade les tresprogra-mades, ambel títolElpatrimonidels ju-eusa laCatalunyamedieval.Novesdes-cobertes, a càrrec de Jordi Casanovas,doctor en filologia hebrea . Aquest ci-cle de conferències es fa ambmotiu dela propera inauguració de la exposicióTragèdia al call.Tàrrega 1348.

Homenatge a Josep Sunyol iGarrigaAteneu Popular de Mollerussa. C/ Camídel Palau, 11 baixos. A les 20.30 hores

L’Ateneu organitza la conferència Ho-menatge a Josep Sunyol i Garriga, pre-sidentdelBarça.L’altrepresidentassas-sinat, acàrrecde l’escriptor JordiBadia.

CoachBiblioteca Comarcal JaumeVila.Mollerussa. A les 20.30 hores

Xerrada a càrrec de Jordi Gatnau, coa-ching.

JornadesEls reptes jurídics davant lacrisiAuditori del Centre de Cultures(Cappont). A les 09.30 hores

Inauguracióde les23s Jornades Jurídi-ques a càrrec deTeresa Areces (secre-tària general de la UdL) i Alfons Cone-sa (director de l’Agència Catalana delConsum).

LiteraturaConèixer Martí i PolEspai MàriusTorres de la BibliotecaPública. Lleida.A les 18.00 hores.

Trobadadelgrupde lectura fàcil entornl’obra No estem mai sols. Conèixer Mi-quelMartí iPol, deCarmePérezArnau.

El caminant davant el congostCentre Cultural El Casal. Almacelles.A les 20.00 hores.

Presentació del llibre a càrrec de l’ex-president de la Generalitat de Catalu-nya, Jordi Pujol.

TallersUn món d’oportunitatsPalma. Centre de Recursos Juvenils.A les 18.00 hores. Cal inscripció prèvia a:[email protected] o al tel. 973700666

L’AjuntamentdeBarcelonahaengegatunacampanyade13tallers informatiusqueespodenseguir desdel centre jue-venil de la Palma. El d’avui dijous, por-ta per títol#mónAustràlia.

ProjeccionsCinema i drets humansSala de Juntes del 2n pis de la Facultat deLletres (Rectorat). A les 19.00 hores

Projecció del documental Guatemala.Rescatant lamemòria, de GemmaGar-cia i Iolanda Parra. Posteriorment Da-viv Bondia, professor de Dret Interna-cional Públic de la Universitat de Bar-celona impartirà una conferència.

Filmets per la convivènciaBiblioteca central comarcal. Tàrrega.A les 20.30 hores.

Projecciódevuitcurtmetratgesquevo-len fer reflexionar l’espectadorsobre laimmigració iels factorssocialsque l’en-volten.

DiversosUna flor per un projecteSala d’actes de l’Hospital Arnau deVilanova. A les 18.00 hores

Trobadadelsvoluntaris/esquehantre-ballat en la confecció de les flors per aUna flor per un projecte. El projecte és

laCriobiopsia, extracció demostres enfreddepart del tumorqueapareix dinsel bronqui, permetent un anàlisi de lamostra net, ràpid i precís.

EsportsSalut i amistatPlaça Joan Salat. Cervera. 09.30 hores.

Cicledecaminadesorganitzadesper laPaeria deCervera.

ConcursosEpistolaeBases de participació:www.guerracivilalcoletge.cat

1r certamen literari de cartes sobre laGuerraCivilespanyola,ambtotselsseusanversos i reversos,en formatdecarta.Aquestesespodenpresentar finsel30de novembre del 2013. El veredicte esfarà públic el dia 8 de gener del 2014,coincidint amb el 75è aniversari de lacaiguda d’Alcoletge a la guerra civil.

VII Premi Mila de Periodismeper a la igualtat de gènere aLleidawww.paeria.es/politiquesigualtatTel. 973 700 461 o al correu elèctronic:[email protected]

La Regidoria de Drets Civils, Coopera-ció i Igualtatde l’AjuntamentdeLleida,juntament amb el Col·legi de Periodis-tes de Catalunya -demarcació de Llei-da- obren la convocatòria per a la pre-sentaciódetreballsperiodísticsquefo-mentin lespolítiquesdepromocióde lesdones en tots els àmbits. El termini depresentaciódels treballs finalitzaelpro-per31 de gener del 2014.

Premi Ramon RocaBoncompteInformació i bases:www.firatarrega.cat/formació/premi-ramon-roca-boncompte

Quarta edició del premi convocat perRosRocaGroup iFiraTàrregaambunadotació de 6.000€. El guardó té comaobjectiu erigir-se en una eina útil en larecercad’estudisculturals,estantoberta aquelles investigacions que girin alvoltantde l’anàlisi o recercaenel campde lagestiócultural.Elsoriginalsespo-denpresentar finsel15d’abrildel2014enviant-los al correu electrònic de FiradeTàrrega.

ENTRAAbondia.cat SIVOLS INFORMAR-TEDEMÉSACTESCULTURALS

PROGRAMACIÓ IHORARISDEL22AL28DENOVEMBRE. (°)Matinal de diumenge. (•) Sessió golfa: divendres, dissabte i vigílies de festius.

14 OCI BONDIADIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Anuncis BreusPREU PER PARAULESParaula B/N: 0.33 €/dia, mínim 10 paraules.1 Mòdul B/N: 9.5 €/dia, màxim 25 paraules.2 Mòduls B/N: 17.5 €/dia, màxim 50 paraules.

1. Ofertes. 2. Demandes. 3. Servei domèstic.

24. Compres. 25. Vendes. 26. Motos. 27. Caravanes/nàutica. 28. Lloguers. 29. Ocasió.

4. Hostes. 5. Amistats. 6. Compres. 7. Vendes. 8. Detectius. 9. Agències matrimonials. 10. Financera-préstecs.

11. Hipoteques. 12. Bellesa. 13. Quiromassatgistes. 14. Contactes. 15. Relax. 16. Varis. 17. Acadèmies. 18. Classes particulars. 19. Lloguers. 20. Traspassos.

21. Compres. 22. Vendes. 23. Finques rústiques.

Per anunciar-se en aquesta secció, truqui al 973 260 065 de dilluns a divendres

Paraula Color: 0.38 €/dia, mínim 10 paraules.1 Mòdul Color: 12 €/dia, màxim 25 paraules.2 Mòduls Color: 22 €/dia, màxim 50 paraules.

64 8

5Sudo

ku

Ésprobablequeavuinosàpiguismoltbécom actuar amb una persona que sig-nificamolt per a tu, encara que no estàmolt clara la relació.

ÀRIES21 MARÇ-19 ABRIL

Estaràs disposat a dir-li a algú el quepenses sincerament, però no vagis ex-cessivamentdecara,devegadesdonarunamica de tomb ésmoltmés efectiu.

TAURE20 ABRIL-20 MAIG

No bolquis totes les expectatives pro-fessionals en un sol assumpte o en uncamp específic, és elmoment de posarles tevesmires en diferents objectius.

BESSONS21 MAIG-20 JUNY

Creuràs que has anatmassa lluny ambun relació incipient i ara fas marxa en-rere.Aixòcrearàconfusióaaquestaper-sona.Vésambcompteambelquedius.

CRANC21 JUNY-22 JULIOL

Ser insistent és una cosa que saps fermoltbé iaixòhoaplicaràsavuialsnego-cis, en els quals et mostraràs bastantsegur i convincent.

LLEÓ23 JULIOL-22 AGOST

Segueixunacerta tendènciaa la intros-pecció,aestarmoltal teurotllo, ipotsera cobrir d’una capa d’indiferència quet’allunyarà del quemés etmolesta.

VERGE23 AGOST-22 SETEMBRE

Tendència a la lluita, a la baralla, a se-guir al peudel canó ja nodefallir per ti-rar endavant un treball que potser no-més depengui de tu.

BALANÇA23 SETEMBRE-22 OCTUBRE

S’acostaunaprovaountreballenpúblicenquèvolsestarbrillant, almillornivelli el pots aconseguir si fas bé les forcesi la teva experiència.

ESCORPÍ22 OCTUBRE-21 NOVEMBRE

Unwhatsupp o un email et faran som-riure perquè et porten notícies d’algúqueespreocupapertu.Aprofita iampliales teves relacions socials.

SAGITARI21 NOVEMBRE-21 DESEMBRE

Potserestiguisposantesforçenuntre-ball enquènoveusdemomentcapren-dibilitatmaterial, però és cert que t’es-tà fentmésvisible.

CAPRICORNI22 DESEMBRE-19 GENER

Compte amb l’econòmic, has de fer unpagamentmoltaviatquenopodràsevi-tar i això et preocupa, així que mira béen el que gastes, que sigui el just.

AQUARI20 GENER-18 FEBRER

Li fas retrets a una persona que creust’està donant poc i de la qual esperesmés,peròrealment t’hasdeplantejarelque tu li dónes a ella.

PEIXOS19 FEBRER-20 MARÇ

Horòscop

Universitat de Lleidahttp://sudoku.udl.cat

Completael taulelldividitennouquadrats(81caselles),disposatsen nou files i columnes, emple-nant les cel·les ambnúmerosdel’1al9sensequeesrepeteixicapxifra a la fila, ni a la columna, nial requadre.

N. 1.816

Solucions n. 1.815

52

7 3

71

14

7

76

2

6 42

838

2

793

43

6

2 8 51 6 73 9 4

9 6 15 4 38 7 2

3 7 49 8 21 6 5

8 1 64 7 95 2 3

3 5 92 1 67 8 4

4 2 78 5 36 1 9

7 4 86 3 29 5 1

6 3 51 9 74 2 8

2 9 15 4 87 3 6

7. VENTAS

HASDE ferunregalaunamicofamiliarqueacabade tenir unacriatura?Venc saltadorinfantil ‘Planetafeliz’deFisher-Price intac-te.Gairebéperestrenar.Telf:605585806

ETCASES ivolsgastarpocenelvestitdenúvia?Busquesunvestit per aunaobradeteatre?Posoelmeua lavenda.ÉsdelmodelFaunade lamarcaSposade l’any2009.Talla42.Preuanegociar.Telf:605585806

14. CONTACTOS

MADURITAADINERADA.Busco sexo, tecompensaré bien.Vivo sola.Tel. 648096379.

DIVORCIADA. SEXO. Pago yo. Tel. 630693204.

ANABEL.REBIBOsola.Expertaensadoto-

tal, armes, lluvia dorada, anal, testicular.

Salidas24horas.Telf. 625847872.

16. VARIOS

T’AGRADAELpatinatgeen línia?Entraaramateixa: rollerslleida.comobusca’nsal fa-cebook.Seràgenial!!!

COMPROOROYPLATA.Máximatasación.C/ Pi i Margall, 2 frente auditorio. Lleida.Tel. 675883815.

RESUELVETUSdudas.AnaTarotCelta.Tel.806408550.VISATel. 653729668. Ma-yores 18. Fijo: 1.09 min, móvil: 1.50 minapdo3528691Madrid

19. ALQUILERES

OPORTUNITAT:CASAenvendaaLLEIDACIUTAT, zona plaça Europa, parcel·la de200m2,400m2construïts, bona conser-vació,parking3vehicles. Informació ivisi-tes .Tel. 636189656FinquesCor

LLOGUERLLEIDA, carrer la parra, estudi ipis d’una habitació, desde 300 euros, pi-sos enmolt bon estat. Informació i visitesTel. 636189656 (finquesCor)

BAR/CAFETERIA/RESTAURANTEN llo-guera lesBorgesBlanques,ambtotelmo-biliari i maquinària pel seu funcionament,cèntric,al costatdel terrall. Informació ivi-sitesTel. 636189656 (finquesCor)

BAREN llogueraArbeca,cèntric, noesde-manatraspas, totalmentmontat,preu:400e.Noesdemanatraspàs. Informació ivisi-tesTel. 636189656 (finquesCor)

ES LLOGA bar a la portella, prop de lleida,totalment muntat i en funcionament finsaquest mes de juny, es lloga per no poderatendre,noesdemanatraspas. Informaciói consultesTel.636189656(FinquesCor)

TENSALGUN localpertraspassaroper llo-gar?Tensalgunafincarústicagranperven-dre, de regadiu o de secà? Finques Cort’ofereixels seusserveis i esposaa la tevadisposició per ajudar-te o aconsellar-te,sensecapcostperpart teva.Potsenviar lainformació a: [email protected] i enparlem.

PASEODERonda, apartamento 2 habita-ciones, totalmente reformado, electrodo-mésticos, sinmuebles, armariosempotra-dos,exterior,calefaccióncentrla.550€.Tel.663254608.

ZONA ALTA, apartamento amueblado yelectrodomésticos,1habitacióndoble, co-cinaamericana,bañocompleto, terrazade15m2.400€.Tel. 663254608.

BISBERUANO,piso amuebladoyelectro-domésticos, 3 habitaciones, cocina refor-mada,totalmenteequipada,bañoreforma-do,calefaccióncentral.Exterior.550€.Tel.617500444.

OPORTUNITATLLOGOmagatzem180m2.PartidaCaparrella, 101.Tel. 973264450.

LLOGOAPARTAMENTDavantdelsCampsElisis, nou,1habitació, totequipat,ambai-reacondicionat imolta llumsolar. 350eu-ros/mes. Tel. 646096143 (tardes)

VILANOVASEGRIÀ,Piso60m2.2h,Amue-blado.Noanimales. 200€/mes+2 fianza.Tel. 689119499.

BORDETA120M2,2npis,4habitacions,2banys, traster,balcó,calefacció individual,sense mobles. 400€. Despeses incloses.Tel. 973210170.Particular.

20. TRASPASOSESTRASPASSApercanvidedomicili, tinto-reria-bugaderiaaLleida(pardinyes)enplerendiment, localde120m2.Rendimentde-mostrable. Informació ivisitesTel.636189656 (Finquescor)

22. VENTAS

MOLLERUSSA.SOLAR.Envenda.Per ha-bitatgesplurifamiliars.Excel·lentsituació.185m de façana i 1239m2 de sostre. Tel.629770876.

OPORTUNITATPÀRQUING. Costat PontVell de Lleida. Per a cotxe mitjà. Preu:19.950€.Tel. 620269948.

LESBORGESBlanques:OcasióPiscèntric120m24habitacions 2 banys 2 terrasses.A reformar.60.000€.FinquesBorgesTel.670537829.

OPORTUNITAT INVERSOR: Les BorgesBlanques.NauPolígon Industrial LesVer-dunes (sortida Autopista) Parcel•la6.647m2. Nau 3.307m2 (105m façana 5portes d’accés. Preu interessant. FinquesBorgesTel. 670537829.

ONCEDE septiembre-Gardenypiso semi-nuevos de 80m2,,3 habitaciones,2 ba-ños,terrazade30m2,piscinacomunitaria.79.000euros.Tel. 610722296.

BALAFIAPLANTAbaja independienteare-formar, 3 habitaciones, 1 baño, patio.45.000euros.Tel. 610722297.

FINCAAMB cabana als omellons, més de3hectareesd´oliveres,ambcabanadepe-draambfocaterra, fàcilaccés,preu21.000euros. Informació ivisitestel.636189656(finquesCor)

CASA EN venda a les Borges, a reformat13.000euros, té la llumdonadad’alta i l’ai-gua. . Informació ivisitesTel.636189656(finquesCor)

CAPPONT ÁTICO,a reformar, de60m2,3habitaciones, baño, terraza de 35m2, fin-ca con ascensor. 60.000€. Tel. 610 722296.

ENVENDA finca devinya avinaixa, varie-tatullde llebre, plantadadefa5anys, pos-sibilitatdereg. informacio ivisitesTel.636189656 finquesCor

SEGUNDOPASEOdeRondapiso3habita-ciones,1baño,amueblado,electrodomés-ticos, balcon. 51.500 eurosTel. 610 722296.

ZONAALTApiso90m2, reformado3habi-taciones,2 baños, calefacción central, ga-rajey trastero. Exterior.72.000euros.Tel.610722296.

ALCOLETGE CASA chalet de 98m2, 3 ha-bitaciones,2baños, fuegoatierra, terrenode500m2, aguay luz. 120.000euros.Tel.610722297.

INVERSORS,CASA en venda al centre delesBorgesBlanques, a reformar, al costatdel terral,puntmoltcèntric,solarde113m2imésde300m2construïts, baixos, entre-sol, plantaprimera i golfes. Possibilitat definançament per part de la propietat, pos-sibilitatd’acceptaralgunapermuta.42.000e. (finquesCor)Tel. 636189656

OPORTUNITATDENEGOCI, es ven barrestaurant (semi nou) en funcionamenta lesgarrigues,mésvivenda(casadepe-draseminova)aldamuntmateixdel res-taurant, en total més de 600 m2 cons-truïts. Capacitat 80 començalsTel. 636189656(FinquesCor)

FINCAD’OLIVERES.18000m2ambcaba-nadepedraenperfecteestat, lloc tranquilper poder descansar i disfrutar de la natu-ra. Preu: 24000€. Informació i consultes(FinquesCor).Tel. 636189656.

TORREAMB petit magatzem, en terrenyderegadiu,d’uns5000m2.Preu:36000€.Informació i consultes (FinquesCor). Tel.636189656.

OPORTUNITATFINQUES, (esvenendues),unaalsOmellons i l’altraaVinaixa,ambca-banadepedraenbonestat iunes1000oli-veres.14hectareesaproximadament.Preu:60.000€. Informació iconsultes (finques-Cor)Tel. 636189656.

TORREA2KmdeLleida, totalmenterefor-mada,3habitaciones,baño,A/A, jardinde500m2. agua potable, luz. 95.000€ Tel.610722297.

VILANOVADE laBarcaterrenode1.500m2con almacén de 50m2. 11.000€ Tel. 610722297.

C/LAMERCE, piso 85m2, 3 habitaciones,baño,cocinaoffice,calefaccióncentral,ga-raje, trastero, exterior. 72.000€.Tel. 610722296.

CALLE BRUC, piso 4 habitaciones, baño,exterior, calefacción, ascensor. 33.000€.Tel. 610722296.

ALGUAIRE 400M2, urbanos en la zonanueva del pueblo con almacen de 100m2,aguay luz. 19.500€.Tel. 617500444.

TORREPUIGVERDde Lleida, 40m2, coci-na, baño, terreno 700m2, agua, luz.35.000€.Tel. 610722297.

CASTELLDANSTORRE reformada, todaenpiedra natural de 45m2, 1 habitación,1.000m2 de terreno, agua, luz, placas so-lares. 25.000euros.Tel. 610722297.

ALAMÚSCASAde200m2,5habitaciones,2 comedores, fuego a tierra, garaje de30m2, trastero. 4.600m2 de terreno, pis-cina, agua y luz. 165.000€. Tel. 610 722297.

24. COMPRAS

PARTICULAR COMPRA tractor Vinyedo.No importa l’estat.Telf. 606742722.


15TELEVISIÓ

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els Matins.14.00 Telenotícies comarques.14.20 El medi ambient.14.30 Telenotícies migdia. Con

Carles Prats i Núria Solé.15.40 Cuines.15.50 La Riera.16.35 Divendres.18.42 Murdoch Mysteries. Una

noia ha estat segrestadadel seu llit i algú ha deixatallà una nina que parla unmissatge enregistrat peral Murdoch.

19.47 Espai Terra.20.20 El Gran Dictat.21.00 Telenotícies vespre.22.45 Polònia.22.30 La força de la vida.23.27 Lost Girl.00.14 Farscape. El retorn de

Durka.01.02 Els informàtics. Sortida

col·lectiva.01.27 Divendres.03.15 Fusió i swing a l’estudi.04.00 Blues a l’estudi.05.00 Ritmes a l’estudi.

08.45 El petit Nicolas.09.00 MIC.09.50 Clifford, el gran gos

vermell.10.42 EspieZ! Nova generació.11.05 Futbol galàctic.11.55 La Supermots.12.25 Bugs Bunny.12.55 Fanboy i Chum Chum.13.45 Shin Chan.14.35 Un drama total d’illa.15.22 Bola de drac Z.16.10 One piece.17.00 MIC.17.54 Una mà de contes.18.04 Minty, la fada.18.14 Geronimo Stilton.18.41 Rekkit, el conill màgic.19.30 Info K.19.45 Espies de veritat.20.14 Tom i Jerry.20.55 Bola de drac Z.21.20 La Riera.22.05 Cinema 3.22.35 Sala 33.00.19 Extres.00.26 Pel·lícula. L’illa interior.01.58 Tresors del món.02.12 Waterloo Road.

07.30 8 de 8.08.35 Vaughan en vivo.09.00 Televenda.11.00 Vaughan en vivo.11.25 Jet Lag.12.00 Migdia.14.00 Arucitys.17.00 Pel·lícula. Declaración de

fallecimiento. 2001. EUA.Dir: Michael L. Miller. Int:Veronica Hamel, MicheleGreen. En Risk i la sevadona acorden simular lamort d’ell per cobrarl’assegurança de vida.

18.55 8 al dia.22.30 Gran Cinema. Matador.

2005. EUA. Dir. RichardShepard. Int: PierceBrosnan, Greg Kinnear,Hope Davis. En JulianNoble és un assassí a souamb una profunda crisiexistencia que l’ha portata tocar fons.

00.30 Misteris... amb Sebastiàd’Arbó. El càtarimperfecte; Netegesenergètiques; El misteriósprèssec alquímic delmonsterir de Sant Cugat.

08.00 Club Banyetes (red).08.15 Notícies en xarxa.10.00 Lleida al dia. (red).10.30 Lleida al dia. (red).11.30 Cafeina (red).12.30 Aliments i territori (red).12.45 Les nostres vides

dibuixades (red).13.00 Va de castells (red).13.30 El cercle virtuós.14.00 Notícies migdia.14.30 Aran TV.14.45 Al dia notícies.15.15 Cafeina.16.15 Notícies migdia (red).16.45 Mirades (red).17.00 El debat de Lleida Activa.18.00 Promo.18.30 Club Banyetes.18.45 Temps al temps (red).19.00 Aventura’t.19.30 Esports en xarxa.20.00 Notícies vespre.20.40 El temps.20.44 Anem a dormir. Infantil.20.45 Aran TV (red).21.00 Lleida al dia. L’entrevista.21.30 Al dia notícies.22.00 Lleida al dia. La tertúlia.

06.00 Noticias 24 horas.06.30 Telediario matinal.08.30 Los desayunos de TVE.10.05 La mañana de La 1. Con

Mariló Montero.14.00 L’informatiu.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1. Con Pilar

García Muñiz y SergioSauca.

15.50 El tiempo.16.00 L’informatiu.16.15 Entre todos. Programa que

llega a las sobremesascon el objetivo de ayudara los espectadores yconvertirse en una redsocial de cooperación.

18.45 España directo. Con MartaSolano. Informaciónmetereológica con AlbertBarniol.

20.30 Corazón.21.00 Telediario 2. Con Ana

Blanco y Marcos López.22.10 El tiempo.22.30 Clásicos de La 1. El golpe.

Int: Paul Newman, RobertRedford, Robert Shaw.

00.30 24 horas en la calle.01.30 El debate de La 1.

06.30 That’s English.07.00 Documental.08.00 TV English.08.25 Zoom net.08.40 Cámara abierta 2.0.08.55 Biodiario.09.00 Pueblo de Dios.09.30 Aquí hay trabajo.10.00 La aventura del saber.11.00 Documental.11.50 Para todos La 2.13.35 Don Matteo.14.40 Docufilia.15.30 Saber y ganar.16.05 Grandes documentales.18.00 Docufilia.18.40 Biodiario.18.55 Con Ciencia.19.00 Vespre a La 2.20.00 Tinc una idea.20.30 Docufilia.21.25 Fiesta suprema.22.00 El documental de La 2.22.45 Torres y Reyes.00.00 En portada. Los latidos

del dinero.00.45 La 2 Noticias.01.20 Días de cine.

06.30 Informativos Telecinco.Presentado por RobertoFernández y Ane Ibarzábaly Ramón Fuentes.

08.55 El programa de Ana Rosa.12.45 Mujeres y hombres y

viceversa. Presentado porEmma García.

14.30 De buena ley. Presentadopor Sandra Barneda.

15.00 Informativos Telecinco.Presentado por DavidCantero, Isabel Jiménez ySara Carbonero.

16.00 Sálvame diario.Presentado por JorgeJavier Vázquez.

20.15 Pasapalabra. Presentadopor Christian Gálvez.

21.05 Informativos Telecinco.Presentado por PedroPiqueras y J.J. Santos.

22.00 Hay una cosa que tequiero decir. Presentadopor Jorge Javier Vázquez.

02.30 Premier Casino.05.00 Fusión sonora.06.25 Zumba GH Edition.

06.15 Noticias de la mañana.Con María José Sáez yEsther Vaquero.

08.55 Espejo público.Presentado por SusannaGriso.

12.15 Karlos Arguiñano en tucocina.

12.50 La ruleta de la suerte.14.00 Los Simpson.15.00 Antena 3 Noticias 1. Con

Vicente Vallés y LourdesMaldonado.

15.45 Deportes 1.16.00 Tu tiempo.16.30 Amar es para siempre.17.30 El secreto de Puente Viejo.18.45 ¡Ahora caigo!20.00 Atrapa un millón diario.21.00 Antena 3 Noticias 2.21.30 Deportes 2.21.40 La previsión de las 9.21.45 El Hormiguero. Programa

presentado por el GranWyoming.

22.40 Tu cara me suena.01.30 Los más... Los mejores

videoclips del panoramamusical.

02.30 Canal Bingo.02.45 Minutos musicales.

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Al rojo vivo (red).09.30 Crímenes imperfectos.10.30 Informe criminal.11.30 Historias criminales.12.25 Al rojo vivo.14.00 La Sexta Noticias 1ª

edición.14.55 Jugones. Espacio de

información deportivapresentado por ÓscarRincón y Antonio Esteva.

15.35 La Sexta Meteo 1ª edición.15.45 Zapeando.17.15 Más vale tarde. Presentado

por Mamen Mendizábal.20.00 La Sexta Noticias 2ª

edición.20.50 La Sexta Méteo 2ª

edición.21.00 La Sexta Deportes 2ª

edición.21.30 El intermedio. Presentado

por el Gran Wyoming ySandra Sabatés.

22.30 Cine. Collateral. 2004.EUA. Dir: Michael Mann.Int: Tom Cruise, JamieFoxx, Javier Bardem.

00.40 En el aire.

07.00 El zapping de los surferos.08.30 Encuentros peligrosos.

Monstruos resbaladizos.09.30 Alerta Cobra. Cargamento

mortal.10.30 El último poli duro. La

guardería de los horrores.11.30 Alerta Cobra. La mala

madre.12.20 Las mañanas de Cuatro.

Con por Jesús Cintora.14.00 Noticias Cuatro. Con

Marta Fernández.14.50 Deportes Cuatro.

Presentado por ManuCarreño y Manolo Lama.

15.55 Castle.18.45 UEFA Europa League

2013/2014. Sevilla-Estoril.

21.00 Deportes Cuatro Noche.Presentado por JesúsGallego.

21.30 Lo sabe, no lo sabe.Presentado por JuanraBonet.

22.30 Castle. La fan número uno.23.15 Castle. Repetición.01.45 House. Apuerto el resto.02.30 La línea de la vida.04.00 Shopping.

TV3 Súper 3/33 8TV LleidaTV

La 1

La 2

Tele 5 Antena 3 La Sexta Cuatro

Llegeix-lo, passa’l, recicla’l.

28/11/2013

Millor que no

ens refredem

Consulteu condicions de l’oferta. Preu sense IVA

caldera nova en

24hcaldera estanca

instal·lada

778,22

15,82

€

€ mes

PUBLICITAT

Avui felicitem els RUF i elsMANSUET

PUBLICITAT

JiménezLosantos,defensordel català?

El periodista Federico Ji-ménez Losantos, en un ar-ticle aElMundo, afirmaque “si jo cregués en laJustícia espanyola o, mésben dit, que a Espanya hiha justícia, demandaria elCAC -és a dir, el ConsellAudiovisual Català- per fo-mentar l’odi i incitar a la vi-olència contrami i degra-dar lameva imatge perso-nal i professional. I afe-geix: “Podria recordar quedurant el franquisme, quanHoms no existia iMas esdeia Arturo, jo defensavaen la clandestinitat elsdrets lingüístics dels cata-lanoparlants, per exempleen el I Congrés de CulturaCatalana aMontserrat”.Declaracions, si més no,sorprenents.

TWITTER

@SaraSrz«Què li passa a la boira? No téganes de estar tot el dia ambnosaltres? La trobo a faltar!!!!#Lleida»@JoanTarda«Q quedi clar: com q tan catalàés qui està pel SÍ com qui estàpelNO,tots/esteniml’obligaciód combatre els qui volen crisparel debat.»@elsmatins«Núria Ribó aprova @associ-acioAlba que s’ha fet càrrecd’El Rosal i han fet una empre-sa que dóna feina a discapaci-tats. #elsmatinsTV3»@osistere«Quidestrossalasanitatol’edu-cació queda impune. Qui des-trossa un parquímetre, a la pre-só owl.li/rbAUN»@MongeJC«El Govern del PP, amb corrup-tes, diner negre, caixa b i afi-nitatambel franquisme ... i aquinovoldrà laUEésaCatalunya?»

XARXES SOCIALS FBOFER BULL IR L’OLLA

BERNIE ECCLESTONE

Les declaracions del cap de laFórmula 1 sobre si el problemaés Ferrari o Fernando Alonsosols serveixen per posar llenyaal foc a la sempiternapolèmica.

PUNT I A PART

JAUME ARNÓ

LaUnióEuropea atorga a l’em-presa lleidatana Benito Arnó elPremi Europeu de Desenvolu-pamentSostenibleper larestau-ració d’una antiga gravera.

Sopar de companys de mili de gener de 1969: Cia 14 Sant Climent Sescebes

LA FOTOTECA

Posada en escena de ‘Don Tenorio’, de la companyia TOAR

Coca-Cola, amb el Banc de Sang, amb llauna personalitzada a donants

Bondia.cat 28/11/20123

News & Politics

Transcript of Bondia.cat 28/11/20123