C M Y CM MY CY CMY K

Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Gener 2009 - Núm.30

www.bcn.cat/bombers

Acord per col·laboraramb psicòlegs del SEM

Els 45 aspirants abombers, a la recta final

PROCOP en patologiesde la construcció

Bombers torna al Liceu15 anys desprésBombers torna al Liceu15 anys després

Foto

: Enr

ic P

lana

s

El 14 de desembre es va fer la voladura controlada de l'edifici Interfrisa, alMoll de Sant Bertran. Els tècnics de Protecció Civil van establir un períme-tre de seguretat, mentre que Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana,Mossos i Policia Portuària van ser-hi presents com a actuació preventiva.

FAHR

ENHE

IT•4

51

2

FRH 30-p.02 a 04 ok 24/12/08 14:02 Página 2

FAHR

ENHE

IT•4

51

3

SUMARISUMARIEditorialD’aniversari amb el Liceu

4

CandentEl dia que va cremar el Liceu

Notícies - Conveni amb el SEM percomptar amb psicòlegs les 24h- Com serà el nou Parc del Port?

Notícies (II)- Els 45 aspirants a bombers, ala recta final

Eines de prevenció Prevenció a la xarxaferroviària (I): el Metro

Bombers del mónEl servei de bombers de la Ciutatde l’Alegria

Al Marge - XVIII Jornades Nacionals de Sanitaris- El Dia del Foc presenta la futura Lleid’Incendis de Catalunya

Un apunt d’històriaUna dècada d’SPEIS

RecordaConèixer i detectar a temps lameningitis

Activitats - Aventures a la latitud zero del món- Bombers nevats- L’SPEIS al Criterium de L’Hospitalet

La nostra gentJoana López: “A la meva feina s’ha detenir molt sentit comú”

5

26

28

16

18

33

21

34

35

Materials i equipamentsEines pneumàtiquesde baixa pressió

24

14

Serveis Destacats - Flames d’hivern- Dos veïns víctimes del foc aSants i el Putxet

10

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Clara de Yzaguirre, Carme Pallarès,Jesús Martínez Viejo, Miquel ÀngelFuente, Jordi Secall, MontserratRadresa, Sagrario Navas, Joan Palau,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Directora: Montse Radresa

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com(fahrenheit451@bcn.cat)Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Redacció: Àlex Palau, Vanessa Martínezi Patricia Guerrero

Disseny i maquetació: Joan Serra, Laura UriosFotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez,J. Bolívar, E. Planas, A. Cabeza, M. Carracedo,J. Canudas, F. Alcoba, P. Pulgar, A. Casado, J. M. Rodríguez, Ruisánchez Arquitectes

Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia Guixé, Antonio Cabeza, JoanCarles Mompel, Santi Rovira, Pilar Pulgar, JuanIgnacio Paso, Antoni Casado i David Zapater

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Formació Procediment d’Intervenció enPatologies de la Construcció

El cau del jubilatRuta històrica per la Catalunyafrancesa

36

Flamarades i Iceberg- La WRO suspèn el Mundial 2009- Bombers del cel·luloide- Humor

38

30

FRH 30-p.02 a 04 ok 30/12/08 16:41 Página 3

FAHR

ENHE

IT•4

51

4

EDITORIAL

D’aniversariamb el LiceuEnguany commemorem un foc in-sígnia, tant per als bombers, comper a tots els ciutadans i ciutada-nes de Barcelona. Molts guardem–i guardarem– en la nostra memò-ria la imatge de les flames devorantel Liceu. D’un incendi que, per amolts, és i serà “un dels grossos”.Possiblement, el foc sense víctimesque més ha marcat col·lectivamentaquesta casa.

Per això, ara que es compleixen15 anys d’aquell fatídic 31 de generde 1994, hem volgut tornar a trepit-jar la moqueta del Gran Teatre perreviure aquest capítol de la nostrahistòria a través de la mirada d’al-guns dels 70 protagonistes que hivan intervenir.

Però les efemèrides no ens po-den distreure del present. I el nostrepresent ens obliga, un hivern més, aposar en primera plana aquells focsque es produeixen pel descuit d’es-tufes i mantes elèctriques. El darrertram de l’any hem viscut les conse-qüències d’algunes d’aquests situa-

cions. Per aquest motiu cal que totsens bolquem en protegir la nostraciutat, més que mai, en una èpocade Nadal en què volem que l’alegriasigui la única protagonista.

Com en el Conte de Nadal deDickens, en aquest recorregut queestem fent per pas-sat i present, no po-dem oblidar-nos deparlar del futur. En-cetem un nou any, iho fem posant al diael nostre Servei.

D’una banda, ambla promoció 2009 denous bombers, queara comença la sevaformació i que potconsolidar la presèn-cia femenina dins delnostre organigramaoperatiu. I, de l’altra,amb el recent con-veni entre l’Ajunta-ment de Barcelona iel SEM. Un acord,

gràcies al qual podrem comptaramb psicòlegs per atendre in situ ales víctimes i als seus familiars du-rant les intervencions. Perquè unaresposta coordinada i integral enles emergències, és clau per fer ca-da dia millor el nostre servei. �

FRH 30-p.02 a 04 ok 24/12/08 14:03 Página 4

OOnnzzee ii ttrreess mmiinnuuttss ddeell mmaattíí.. AAll PPaarrcc ddeell’’EEiixxaammppllee,, eell CCeennttrree ddee CCoommuunniiccaacciióóddee BBoommbbeerrss rreepp aavvííss ddee qquuèè aallgguunnaaccoossaa ppaassssaa aall LLiicceeuu.. La trucada és delpropietari d’un bardel carrer Sant Pau,qui alerta que delLiceu surt gentdient que es cremael teatre. “Recordocom el cap de telè-fons, Josep LluísCasaseca, va venirdient que es crema-va el Liceu. Pensava

“Et tocarà el Liceu”

Un polvorí esperant el mínim frecde les flames. Això era el Liceu abansdel fatídic 31 de gener de 1994. So-ta l’escenari s’amagava una estructu-ra subterrània de fusta de cinc plan-tes. En aquesta inhòspita tramoia s’higuardaven decorats de cartró pedracol·leccionats durant més d’un seglede representacions, a més d’incomp-tables pots de pintura i de dissolvent,llistons de fusta i “una visible capa depols, acumulada durant anys, quecremava més que la pròpia fusta”,

FAHR

ENHE

IT•4

51

5

CANDENT

El dia que es va cremarel Gran Teatre del LiceuEl 31 de gener de 1994, 70 bombers van veure sucumbir entre les flames el nos-tre teatre més emblemàtic. Ara, 15 anys després, cinc d’ells retornen al Liceu perreconstruir com van viure aquell dia gravat en la memòria de Barcelona.

que feia broma. Llavors, amb la caradesencaixada va repetir: ‘Aquest copés de veritat’; i tots a córrer”, relataMiquel Àngel Fuente, cap de guàrdia

aquell dia. La primerasortida de l’Eixamplevorejava la plaça Uni-versitat quan va divi-sar l’enorme columnade fum. De seguidadonà l’alerta general.Gairebé alhora, un veípicava la finestreta deDrassanes, senyalantla fumera.

Pere Heras: “Totssabíem que elLiceu es cremariaun dia o altre, ibromejàvem dient‘et tocarà el Liceu’”

D’esquerra a dreta, els companys que aporten la seva veu en la reconstrucció de l’incendi (entre parèntesi, el càrrec que ocupaven aquell dia): Antonio Pina (bomber a l’Eixam-ple), Pere Heras (bomber a l’Eixample), José A. Gallardo (caporal a Drassanes), Miguel Á. Valdueza (cap d’Operacions) i Miquel À. Fuente (cap de guàrdia).

FRH 30-p.05 a 09 ok 30/12/08 16:45 Página 5

FAHR

ENHE

IT•4

51

6

CANDENT

recorda José Antonio Gallardo, llavorscaporal a Drassanes.

L’elevat risc d’incendi era més queconegut i, des de feia 10 anys, hi ha-via un projecte per remodelar el tea-tre. De fet, durant les funcions i assa-jos, un equip de bombers feia guàrdiapermanent dins l’edifici. “Tots sabíemque es cremaria un dia o altre. Entreels bombers bromejàvem dient ‘ettocarà el Liceu’”, explica Pere Heras,un dels primers bombers de l’Ei-xample que aquelldia va entrar al teatre.“L’interior estava pled’extintors i màne-gues, el problemaera la pròpia configu-ració d’un edifici quetenia gairebé unsegle i mig d’antigui-tat”, explica MiquelÀngel Fuente.

El silenci de la tramoia

Coneixedors del risc, les nor-mes de seguretat del Liceu exigienque s’instal·lés un recobriment ig-nífug sobre l’escenari abans de fertreballs amb foc. Aquell dia, elsoperaris que des de les 9 del matísoldaven sobre l’escenari, vanobviar aquest detall. No va ser finsvora les 10:30 quan va arribar elresponsable de seguretat del tea-

tre i els va obligar ainstal·lar el recobri-ment. Però ja eratard. Algunes guspi-res d’un dels bufa-dors s’havien esco-lat entre els llistonsde la tarima, i un focincipient ja haviacomençat a prendreel material acumulat

Miquel À. Fuente:“Mai t’esperes queun foc que enteoria acaba decomençar cremitant violentament”

a la tramoia. Aliens a la tragèdia quees gestava sota els seus peus, elpersonal va seguir treballant, ara,sobre la capa ignífuga. Una capaque va impedir que el foc sortís. Així,el foc va anar consumint les cincplantes de fusta sota l’escenari, tro-bant en el pati interior de ventilacióuna xemeneia natural per a la sorti-da de fums, des d’on brollava lafumera visible des del carrer. A l’in-terior, però, ningú no es va donarcompte de l’incendi fins que el focva sortir a l’escenari, moment enque s’ordenà l’evacuació del teatre.

Els fronts d’atac

La primera teoria sobre l’origendel foc apuntava que una espurnahavia encès el teló, però la realitatanava més enllà: “Després d’una horacremant, el foc va trencar la caputxaignífuga i es va manifestar de cop,amb un tiratge de cinc plantes. Lesflames van pujar pel teló i es vanestendre a la platea i a la cúpula”,detalla Fuente. La intensitat del focva condicionar la intervenció: “Ningú

Fotografies cedides per Enric Planas.

FRH 30-p.05 a 09 ok 30/12/08 16:45 Página 6

FAHR

ENHE

IT•4

51

7

s’explicava perquè un incendi que enteoria acabava de començar, crema-va de manera tant violenta”._..___.La sortida de l’Eixample es vasituar al carrer de Sant Pau. “Volíemarribar de forma directa a sota del’escenari, i en obrir la persiana vasortir el tiratge d’aire més gran quehavia vist mai”, rememora el sergentPina. Ell i l’avui caporal Pere Herasintegraven el primer equip que va

accedir al Liceu. “Vam entrar amb lesmànegues per un passadís il·luminat,on treballàvem molt còmodes, finsque ens va xiular la botella d’oxigen ivam sortir per donar el relleu”.

A la banda oposada del teatre esva situar la dotació de Drassanes, quehavia arribat al Liceu pel carrer Unió.Com relata Gallardo: “Un veí ens vaindicar una escala, el final de la qualcomunicava amb el teatre a travésd’una petita porta. Vaig treure el cap i,davant meu, vaig veure l’escenaricompletament il·luminat per les fla-mes... era impossible fer-hi res”.Minuts després, a les 11:40 del mig-dia, la cúpula es va desplomar de cop.

El miracle

L’ensorrament va agafar tresbombers del segon relleu de l’Eixam-ple dins del teatre, que havien obviatles ordres de no accedir-hi. Heras iPina, que fins un segon abans insis-tien al caporal del torn que els deixésentrar, van ser enviats a rescatar elsseus companys. “Mentre avançàvempel passadís tot eren roques i espur-nes. No quedava res. Tenies la sensa-ció de ser dins d’una parrilla”, recordaPina. “No parava de preguntar-me enquin estat trobaria els companys. Totsels bombers esperem el dia en quèens les haurem de veure amb el llop.Allò era el llop”, afegeix Heras. Tot i lanul·la visibilitat, les hores de guàrdiapassades al Liceu els permetia avan-çar de memòria pels passadissos. Larecerca va ser un èxit. Com un miracledels que abunden aBombers, el segonrelleu de l’Eixampleva escapar il·lès. Fo-ra del Liceu, el retro-bament va desfer-mar l’emoció contin-guda: “Érem 15 o 20,abraçant-nos i plo-rant de la tensió”,recorda Pina.

Canvi d’estratègia

Després de desplomar-se l’estruc-tura central del teatre, el comanda-ment va canviar d’estratègia. “El Liceuestava perdut, però calia salvar lescases del voltant”, explica el llavors capd’Operacions, Miguel Ángel Valdueza.Els efectius, reforçats amb l’arribadade personal de la resta dels parcs, esvan concentrar a la cantonada delCercle del Liceu, i en un esforç con-junt es va salvar els voltants del tea-tre. A les 13:40 s’anunciava que l’in-cendi havia estat controlat.

Els treballs d’extinció encara s’a-llargarien tres dies. El munt de biguesretorçades, runa i fusta carbonitzadaen què s’havia convertit bona part delLiceu seguia fumejant, i calia remullar

la zona per evitar unarevifada. “Tal com vamacabar al Liceu vamanar al parc i ens vanenviar a un foc de pisa Badal”, recorda He-ras. Amb les imatgesdel Liceu encara a laretina, la vida, a Bom-bers i a Barcelona,seguia el seu curs. �

M. A. Valdueza:“El Liceu estavaperdut, però caliasalvar les casesque hi havia al voltant”

La profeciaSegons la llegenda, quan el conventdels Trinitaris de la Rambla es vatransformar en el Teatre del Liceu, lamare superiora Maria Ràfols es vaescandalitzar pels pecats que s’hi re-presentarien. Per això, la monja vaaugurar que el teatre viuria tres mo-ments tràgics: un incendi (el de1861), una bomba (1893) i, finalment,l’ensorrament de l’edifici (1994).

Fotografia cedida per Antonio Cabeza.

FRH 30-p.05 a 09 ok 30/12/08 16:45 Página 7

FAHR

ENHE

IT•4

51

8

CANDENT

FRH 30-p.05 a 09 ok 30/12/08 16:45 Página 8

FAHR

ENHE

IT•4

51

9

La reconstrucció d’un miteEl 31 de gener de 1994, mentre

les restes del Liceu encara fumeja-ven, es va decidir iniciar d’immediat lareconstrucció del teatre. El projectes’encarregà a l’arquitecte Ignasi deSolà-Morales, i es va basar en quatrecriteris fonamentals: millorar la segu-retat, l’acústica, la visibilitat i la il·lumi-nació escènica. Calia conservar allòque s’havia salvat, reformar les partsemblemàtiques perdudes i crear unnou edifici tècnicament actualitzat.Les obres van començar el 6 defebrer de 1996 i van finalitzar noméstres anys i mig més tard. “No hi ha capteatre modern que s’hagi construït enmenys temps”, afirma Ernest Serra,director executiu de la reconstrucció.

Millorar la seguretat va ser una deles principals fites. L’actual teatre dis-posa d’un sistema automàtic de de-tecció de fum i temperatura, i d’un sis-tema d’alarmes i aspersors connectatsinformàticament. També es van dividirels espais del públic per sectors que,en cas d’incendi, es tanquen hermèti-cament. La tramoia va passar de ser

un espai ple de pols i material aban-donat, a ser “una maquinària molt afi-nada, tecnificada, que sempre estàneta i engreixada perquè funcionicom un rellotge”, comenta Pau Solà-Morales, arquitecte i fill de l’autor dela reconstrucció, ja desaparegut. Amés, el projecte va millorar els siste-mes d’evacuació i els accessos per apersones discapacitades. �

“El Liceu havia de ser un edifici nou en

un 70% que devia incorporar, com si

fossin joies encastades en la seva nova

fàbrica, les parts conservades de l’edifici

històric i, en el seu cor, com en una

capsa del tresor de la memòria, una

rèplica exacta de mesures, disposició,

acústica, aforament i ornamentació de

la sala destruïda pel foc”.

IIggnnaassii ddee SSoollàà--MMoorraalleess.Arquitecte encarregat de la reconstrucció del Liceu.

Un quarter improvisatL’arquitecta Beth Galí (foto) mai hauria imaginatque viuria en primeríssima persona un delsfets històrics de Barcelona quan, el 1989, vamuntar il·lusionada un estudi just davant delseu estimat teatre. Aquell dia pujava per LesRambles quan va veure uns nens que sortiencridant del teatre, suposava que d’alegria: “A conti-nuació tot va passar molt ràpid. Va començar la fumaro-la i al poc es van sentir les sirenes dels Bombers”. L’arquitecta va avisar al re-gidor de Cultura i la notícia es va estendre per l’Ajuntament. El seu estudi, si-tuat a sobre del Cafè de l’Òpera, va ser escollit com a quarter general improvi-sat. “No s’hi podia caminar”, explica. Al llarg del matí no van cessar les reu-nions d’emergència. “Va arribar un punt en què vam començar a sentir la calordel foc i els Bombers van decidir desallotjar tots els veïns, excepte a nosal-tres”. “Quan ens van dir que el sostre s’havia ensorrat tots vam pensar que,ara sí, s’havia acabat”, recorda amb tristor. Però allà mateix, al seu estudi, l’al-calde Maragall va anunciar: “Demà mateix comencem a reconstruir el Liceu”.

Visita accidentadaQuan va saltar l’alarma, 50 alumnesde 7è d’EGB de l’escola Mireia, assis-tien a la projecció d’un vídeo en unasala contigua a la principal del Liceu.Maria Teresa Pou, una de les mestresque els acompanyava, encara recordaels nervis de l’evacuació: “Sols pensa-va en contar els nens i fora!”. Entreaquells nens hi havia el seu fill, DavidTugàs: “El projector estava al costatd’una reixa, per on començà a sortirfum. Vam alertar la monitora del tea-tre, que va sortir al passadís i va veu-re tot de gent que corria al crit de ‘foc,foc’. [...] De camí a l’escola, els nensdèiem a tothom que el Liceu es cre-mava, però ens prenien per bojos”.

FRH 30-p.05 a 09 ok 30/12/08 16:46 Página 9

FAHR

ENHE

IT•4

51

10

SERVEIS DESTACATS

Actuació al carrer Galileu per un foc que s’inicià al3r-3a i va afectar les canonades d’aigua i gas.

DDeess ddee pprriinncciippii dd’’ooccttuubbrree,, ddiivveerrssoossiinncceennddiiss eenn vviivveennddeess han estat pro-duïts per l’ús indegut de mantes e-lèctriques o espelmes, així com perfumar al llit o al sofà. Un primer cas eltrobem el passat 55 dd’’ooccttuubbrree a laquarta planta del número 132 delcarrer Viladomat, a Sants. L’origenmés probable sembla ser la burillad’una cigarreta, que hauria encès unmatalàs. El foc va afectar dues habi-tacions i la fumera es va estendreper tot l’immoble. Vam enviar quatredotacions per frenar les flames, queen arribar ja fugien pel balcó.L’extinció va ser qüestió de minuts iel foc no va afectar altres plantes.

En arribar, les flames saludaven perla façana. Vam haver de controlar-ne la propagació, mentre algunscompanys accedien a la 3a plantaper extingir el focus principal. El focva acabar afectant també part de laquarta planta, cinc bigues de fusta i

un envà. Algunsdels veïns es vanveure obligats a reti-rar les seves perti-nences i un d’ells vahaver de ser atèspel SEM i traslladata l’Hospital del Mara causa de la inhala-ció de fum.

Flames d’hivernL’arribada del fred anima a la gent a quedar-se a casa a l’escalfor d’una mantaelèctrica o de la calefacció. És el moment de maximitzar les precaucions a lallar per evitar incendis com els que s’han registrat aquest darrer trimestre.

Només una setmana després, el 1133dd’’ooccttuubbrree, es produí un incendi simi-lar en un edifici del car-rer FontHonrada. Al voltant d’un matalàsardent vam trobar un cendrer i buri-lles de cigarretes. Aquest cop, però,el foc només va afectar el llit i la robaque hi havia a prop.

La història es varepetir el 1177 ddee nnoo--vveemmbbrree al carrer Vi-la Joiosa, a laBarce-loneta, quanun veí es va quedaradormit fumant al llit.El fum el va desper-tar, però ja era tard.

Fumar al llit i lapoca precaució enl’ús de calefactorshan originat lamajoria de focs deldarrer trimestre

FRH 30-p.10 a 13 ok 30/12/08 17:05 Página 10

FAHR

ENHE

IT•4

51

11

Les flames d’unes d’espelmesvan ser l’origen de l’incendi que esva declarar el 2277 ddee nnoovveemmbbrree alnúmero 33-35 del carrer CreuCoberta. Arribats a l’edifici vam veu-re una intensa fumera que sortiadel 1r 3a. La vivenda va quedarpràcticament destruïda per les fla-mes, l’alta temperatura i el fum. Vamtranquil·litzar als veïns i G.M., la pro-pietària del pis afectat, va ser atesaper inhalació de fum. Al ddiiaasseeggüüeenntt, una trucada del 092 ens

va alertar d’un in-cendi en una viven-da del passeig Ma-ragall. Com que elsocupants del pis noresponien, vam op-tar per forçar la por-ta i accedir a la vi-venda afectada. Adins vam trobar unadona de 82 anys, en estat cons-cient però amb símptomes d’haverinhalat molt fum, que va ser traslla-

dada a l’HospitalDos de Maig. Lesflames s’havien ini-ciat en un moble delmenjador, al costatdel qual estava en-dollada una mantaelèctrica.

Un dels últimsserveis destacats del

2008 es va produir el 99 ddee ddeesseemm--bbrree en una vivenda ‘ocupada’ delcarrer Nou de Santa Eulàlia. Sem-bla ser que un gos hauria tombatuna estufa elèctrica, i l’acumulacióde roba i objectes dispersos, su-mat al mal estat de la instal·lacióelèctrica, hauria fet la resta. Lesflames es van propagar per tota laplanta i, fins i tot, van arribar a tocarla finca confrontant.

Salvament aquàtic

En aquest repàs a les interven-cions destacades no podem deixard’esmentar dues tasques de rescaten aigües marines, lamentablementamb final tràgic en ambdós casos.

La primera actuació es va pro-duir el 1166 ddee nnoovveemmbbrree. Un particu-lar ens va alertar per la caiguda d’unindividu a les aigües de l’extrem sud

El 55 ddee ddeesseemmbbrree, la cuina d’un pisdel carrer Cinca va començar a cre-mar pel descuit d’una paella al foc.Sembla ser que les flames es vanpropagar molt ràpidament per total’estança a través de la campana ex-tractora. En el moment de l’incendial pis hi havia dues persones, àvia inét, que es van refugiar a la terrassa.Després d’obrir la porta principalamb ajuda d’una radiografia, vamprocedir a mitigar el foc i a rescatarals dos inquilins atrapats.

La nit del 2200 dd’’ooccttuubbrree vam intervenir en dos incendis en locals comercials, situats respectivament als carrers dePujades (a la imatge) i al passeig de Maragall.

El fort onatgeprovoca la mortd’un operari queestava reparant unaescullera al Port ien fereix a un altre

FRH 30-p.10 a 13 ok 30/12/08 17:05 Página 11

FAHR

ENHE

IT•4

51

12

SERVEIS DESTACATS

de la Barceloneta. Les úniques da-des eren que l’home havia desapa-regut entre les roques i duia un ba-nyador vermell. El nostre busseja-dor va trobar el cos sense vida de lavíctima a tres metres de profunditat,i l’embarcació S-1 va evacuar el ca-dàver fins al Moll Catalunya, on vapassar a disposició judicial. La vícti-ma, un home afroamericà, no duiacap documentació i no va poder seridentificada. En la intervenció vancol·laborar Policia Portuària, GuàrdiaCivil i els Mossos d’Esquadra.

Pocs dies després, el 2288 ddee nnoo--vveemmbbrree, vam ser cridats per ajudaren el rescat aquàtic d’un individu ala zona portuària. El fort onatge d’a-quell dia havia sorprès a dos opera-ris mentre realitzaven tasques dereparació sota l’escullera. L’accidenthavia provocat la mort d’un dels tre-balladors i lesions a l’altre. Desprésde recuperar el cadàver vam traslla-dar-lo a zona segura i vam muntarun dispositiu de prevenció amb per-sonal d’activitats subaquàtiques iuna ambulància. �

Bombers col·labora en l’explosió de GavàUna autoescala i una ambulància de l’SPEIS van acudir a Gavà, el 33 ddee ddeess--eemmbbrree, per donar suport als Bombers de la Generalitat en l’explosió que vaensorrar tot un bloc de vivendes del barri de Ca n’Espinós. Les investigacionssobre la causa de la deflagració apunten a una fuita d’aigua en una canonadadel carrer. El degoteig hauria acabat perforant un conducte del gas que trans-corria en paral·lel, el qual va crear una bossa de gas que va ser la que final-ment va esclatar. La deflagració va rebentar tota la façana de l’edifici, deixantles vivendes al descobert, i va ferir a 42 veïns. A dia d’avui, sisdels estadants han mort ja a causa de les cremades i 10 es tro-ben en estat crític, mentre que sis evolucionen favorablement.El mmaatteeiixx ddiiaa, a Barcelona, una altra explosió de gas alertavaals veïns del 14 del carrer Marín. En aquest cas, la fuga l’haviaocasionat el mal estat de la vàlvula d’una bombona de gas bu-tà. L’explosió va afectar la cuina i part d’una habitació de la vi-venda. En el moment de l’esclat hi havia dues persones al pis,una de les quals presentava cremades i una crisis nerviosa.

Nit de flames a la cotxera de Sant AndreuLa matinada del 1133 dd’’ooccttuubbrree, diverses explosions provinents de la cotxera d’au-tobusos del Triangle van despertar els veïns de Sant Andreu. Tres autobusos,dos d’ells articulats, van quedar completament calcinats, mentre que un quartpresentava el sostre completament destruït. Els vehicles estaven aparcats enuna esplanada annexa a la cotxera, prop de les obres de l’AVE, en un recinte tan-cat i vigilat que albergava els autobu-sos nous que encara no estaven enservei. Van ser necessàries sis dota-cions per extingir un foc que, tot i noestar confirmat oficialment, podria ha-ver estat provocat. Malgrat l’ensurt,ningú va resultar ferit i l’incident no vaafectar al servei regular d’autobusos.

Una de les palmeres de la plaça de Santa Llúcia vaviure moments difícils el 2244 ddee nnoovveemmbbrree. El maltemps de dies anteriors va fer que l’arbre s’esquincés,i vam haver de pujar amb l’autoescala i reforçar ambcordes el tronc perquè no caigués enmig de la plaça.

FRH 30-p.10 a 13 ok 30/12/08 17:06 Página 12

Dos veïns víctimes delfoc a Sants i el PutxetCada cop que les flames truquen a la porta d’una casa posen en risc videshumanes. Un risc que, en l’últim tram del 2008, s’ha materialitzat tràgicamenten dues intervencions per incendi en edificis dels carrers de Mèxic i d’Escipió.

FAHR

ENHE

IT•4

51

13

UUnnaa ttrruuccaaddaa aa lleess dduueess ddee llaa mmaattiinnaa--ddaa ddeell 1199 dd’’ooccttuubbrree,, vvaa aalleerrttaarr eellCCGGEE dd’’uunn iinncceennddii aall nnúúmmeerroo 2288 ddeellccaarrrreerr MMèèxxiicc, al barri de Sants. El fochavia començat al dormitori de laprimera planta i va afectar vuit dels18 pisos de l’edifici, a causa de laràpida propagació de les flames através del pati interior. La informaciórebuda a través de les trucades al080 va condicionarel desplaçament dela sortida completadel parc de la ZonaFranca i un reforçdel Parc de l’Eixam-ple. Donat que elcarrer estava en o-bres es va plantejarla maniobra d’extin-

ció i rescat per l’escala comunitàriade l’edifici. Finalment, vam decidirtreballar amb tres línies d’alta pres-sió simultànies a través de la caixade l’escala. Malgrat la ràpida propa-gació del foc, en 20 minuts les fla-mes estaven controlades, i l’estruc-tura dels pisos va quedar intacta.

Una dona de 53 anys, resident alpis on s’havien originat les flames,

va morir mentreintentava fugir esca-les amunt, mentreque una veïna de 81anys va patir crema-des lleus. La restade veïns van serdesallotjats i unavintena van passarla nit en un hotel.

Tancat al bany

La tragèdia va revifar de nou el3311 ddee nnoovveemmbbrree, quan un home de49 anys va morir per inhalació defum en incendiar-se la campana ex-tractora de la seva cuina. Les flamesvan començar pels volts de la unadel migdia a l’entresòl del número31 del carrer Escipió, al barri delPutxet. El ràpid atac des de la faça-na va limitar l’incendi a la cuina, tot ique la resta de la vivenda es va veu-re afectada pel fum i l’alta tempera-tura. Els nostres equips van trobar lavíctima tancada al bany, on els ser-veis mèdics van intentar reanimar-la, sense èxit. Els Mossos d’Esqua-dra investiguen les causes del foc,aparentment fortuït. �

Les flames van destruir la vivenda, situada al número 28 del carrer Mèxic, i es vanestendre cap a les plantes superiors de l’immoble a través del pati de llums.

Les obres al carrervan obligar a situarels vehicles a llargadistància i no vanpermetre atacar elfoc per la façana

FRH 30-p.10 a 13 ok 30/12/08 17:06 Página 13

FAHR

ENHE

IT•4

51

14

NOTÍCIES

LL’’AAjjuunnttaammeenntt ddee BBaarrcceelloonnaa ii eellSSiisstteemmaa dd’’EEmmeerrggèènncciieess MMèèddiiqquueess((SSEEMM)) vvaann ssiiggnnaarr eell 2200 dd’’ooccttuubbrree unconveni de col·laboració que permetsol·licitar la presència d’un serveid’assistència psicològica a les vícti-mes en el mateix lloc on s’ha produïtl’incident, així com millorar la comuni-cació amb els familiars per tal de re-duir el possible impacte emocional.De la mateixa manera, els psicòlegspodran oferir assistència in situ alsbombers o els agents que presentintrastorns emocionals.

L’acord, amb una vigència de cincanys, està en marxa des del 3 de no-vembre i representa una ampliaciódel conveni de col·laboració que jamantenien el SEM amb el Col·legi dePsicòlegs de Cata-lunya i que s’acti-vava només en ac-cidents o catàstro-fes de gran magni-tud. A partir d’ara,els bombers po-dran sol·licitar lapresència d’un psi-còleg en qualsevol

tipus d’incident de menor escala enquè hi hagi víctimes o ferits ambpossibles danys emocionals. Per laseva banda, els membres del Col·legide Psicòlegs estaran disponibles les24 hores del dia, els 365 dies del’any, a qualsevol punt del país.

La regidora de Prevenció, Segu-retat i Mobilitat, Assumpta Escarp, hadefinit aquest conveni com “un pasendavant” qualitatiu per donar una

“resposta integral”que permet cobrirtots els aspectes queenvolten un sinistre,oferir una millor aten-ció a les víctimes iminimitzar l’impacteemocional que ge-nera la comunicacióde l’accident. �

Els cossos d’emergència de primera actuació (Bombers, Guàrdia Urbana i SEM)podran sol·licitar la presència d’un psicòleg durant les intervencions per oferirassistència professional als afectats i facilitar la comunicació amb els familiars.

Atenció psicològica les24 hores en els sinistres

De dreta a esquerra, el conseller del SEM, JaumeMontfort, i la regidora Assumpta Escarp signen elnou conveni davant la mirada dels caps de laGuàrdia Urbana i de Bombers de Barcelona.

Els psicòlegsestaran disponiblesa qualsevol punt deCatalunya, les 24hores del dia i els365 dies de l’any

Protocol d’actuació1. En accidents de trànsit:- La Guàrdia Urbana activarà elprotocol amb el SEM.2. En altres sinistres (incendis,suïcidis, etc.):- Quan els familiars no estiguinpresents: el comandament de laintervenció informarà dels fets alCap de Sala del CGE, qui sol·li-citarà a la Guàrdia Urbana queactivi el procediment.- Quan els familiars estiguin pre-sents: el comandament de la in-tervenció iniciarà la comunicacióamb els familiars in situ i, pa-ral·lelament, el Cap de Sala delCGE activarà el protocol com en elcas anterior.

FRH 30-p.14 i 15 ok 30/12/08 17:27 Página 14

FAHR

ENHE

IT•4

51

15

Com serà el nouParc del Port?

33..001122 mm22

ddee mmooddeerrnneess iinnssttaall··llaacciioonnss iiccaappaacciittaatt ppeerr aaccoolllliirr ffiinnss aa 3344 eeffeeccttiiuussppeerr ttoorrnn –tot i que està previst que ladotació de guàrdia sigui d’uns 25bombers–. Són les primeres dadesque es desprenen del projecte delParc de Bombers del Port.

La nova caserna tindrà dos pisos.L’hangar, situat a la planta baixa, tin-drà capacitat per acollir 14 vehiclessota cobert, amb set crugies indivi-

La caserna de Bombers al peu de Montjuïc va prenent forma, si més no, sobreel paper. De moment, ja hem pogut conèixer la imatge que tindrà el nou parc iles principals instal·lacions amb què comptarà quan s’inauguri el 2011.

duals de sortida més unes altresdues per a l’entrada de material i al-tres usos. Els vehicles sortiran al pas-seig de Josep Carner, per on tambéhi haurà l’accés principal. En aquestamateixa planta s’ubicaran tres magat-zems –dos de 31 i un de 109,5 m2–,els despatxos dels comandaments idels sanitaris, dos vestuaris indepen-dents per a homes i dones, i dues au-les de formació. A la part del darrere,

que donarà al passatge de lesBateries i al passeig de Montjuïc, hihaurà un amplíssim pati per manio-brar els vehicles i per realitzar pràcti-ques, així com un castellet.

La segona planta del parc s’esten-drà en forma de voladís a banda ibanda de la planta baixa. En aquestpis s’ubicarà un gimnàs de 106 m2,les zones de descans, un gran menja-dor i diverses sales polivalents.

Operatiu i sostenible

El projecte del Parc del Port té uncost total aproximat als cinc milionsd’euros i ha estat elaborat per l’estudid’arquitectes de Manuel Ruisánchez,el mateix que va dissenyar el Parc deLlevant. Igual que el del carrerCastella, el nou parc vol ser una ins-tal·lació sostenible, amb grans fines-trals per aprofitar al màxim la llum delsol, i amb una organització dels es-pais que prioritza l’eficàcia i la veloci-tat operativa. Alhora, el perímetre delparc estarà envoltat per una estruc-tura de panells aïllants. �

Recreació de la façana principal del parc, segons elprojecte creat per l’estudi d’arquitectes Ruisánchez.

FRH 30-p.14 i 15 ok 30/12/08 17:27 Página 15

FAHR

ENHE

IT•4

51

16

NOTÍCIES

BBoommbbeerrss ddee BBaarrcceelloonnaa ppooddrriiaa ttrriippllii--ccaarr eell 22000099 llaa pprreessèènncciiaa ffeemmeenniinnaa eennllaa sseevvaa ppllaannttiillllaa ooppeerraattiivvaa.. És el resul-tat de la darrera oferta pública deplaces per formar part del Servei dePrevenció, Extinció d’Incendis i Sal-vament. Una convocatòria que, perprimera vegada, va aplicar un baremdiferent per a homes i dones en lesproves físiques.

Tot i la novetat, només una tren-tena d’aspirants femenines, d’un to-tal de 1.855 candidats, van participaren la fase de selecció. Vuit mesos

després de presentar oficialment laprimera bombera deBarcelona en 175anys d’història d’a-quest Cos –MiriamGalisteo–, la lleva2008 pot ser la queconsolidi i normalitzila presència feme-nina dins de l’organi-grama operatiu de

l’SPEIS. Entre els millors registresde les proves hiha 43 homes idues dones. Els45 aspirants co-mençaran al fe-brer el seu perí-ode de formacióbàsica a l’Institutde Seguretat Pú-blica de Mollet. �

La promoció 2008 de l’SPEIS començarà al febrer la seva formació bàsica al’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Entre els millors classificats deldarrer concurs d’oposició hi ha 43 homes i dues dones.

Els 45 aspirants a bombers, a la recta final

Diverses aspirants es preparen per participar en lesdarreres proves físiques d’accés a l’SPEIS.

La promoció 2008pot consolidar lapresència femeninadins l’organigramaoperatiu del Cos deBombers

Els Reis Mags arribenun any més a l’EixampleSSeess mmaajjeessttaattss dd’’OOrriieenntt vvaann ffeerr uunnaaaattuurraaddaa eenn eell sseeuu ccaammíí aall PPaarrccCCeennttrraall.. MMeellcciioorr,, GGaassppaarr,, BBaallttaassaarr i laseva patuleia de patges van recollirles cartes i peticions dels més me-nuts el passat dia 2 de gener entrecamions i autoescales. La canalla va

gaudir d’una tarda de jocs i rialles i,per donar-los la benvinguda com cal,els companys de La Cultural vanservir un bon berenar, per cortesiade diverses empreses col·laborado-res, que va posar la cirereta a unajornada plena de tradició i joia. �

FRH 30-p.16 i 17 ok NOTICIES 24/12/08 13:27 Página 16

FAHR

ENHE

IT•4

51

17

RecordatoriEl 14 de març va aprovar-se el ReialDecret 383/2008, que rebaixa l’edatde jubilació dels bombers funcionaris. Per acollir-se a la jubilació anticipadacal haver cotitzat a la Seguretat So-cial 35 o més anys de forma global.Aplicant un coeficient reductor de 0,2als anys cotitzats com a bomber,com a norma general, l’edat mínimade jubilació serà de 60 anys, i de 59per aquells qui hagin cotitzat 35 anysefectius com a bombers.MMééss iinnffoorrmmaacciióó:: wwwwww..sseegg--ssoocciiaall..eess

Com tramitar la jubilació anticipada?A l’hora de tractar amb impresos i formularis sovint invertim més temps delnecessari. Per facilitar aquesta gestió, a continuació detallem les passes queheu de seguir aquells que vulgueu ser beneficiaris de la jubilació anticipada.

L’Ajuntament demana que la Llei deBombers s’apliqui també a Barcelona

Demanar a qualsevol centred'atenció i informació de la

Seguretat Social l’imprès J6 –sol·lici-tud de pensió per jubilació- i omplir-lo.

Informar al Departament dePersonal de Bombers de

Barcelona que la jubilació es fa sotael marc del Reial Decret de reduccióde l’edat de la jubilació i demanar queemplenin el certificat d’acreditaciódels serveis realitzats com a bomber(cal demanar l’imprès a la SeguretatSocial, ja que aquest és l’únic vàlid).

En un període de 20 a 30dies, l’Administració entre-

garà a l’interessat la certificaciód’empresa, així com la liquidació la-boral corresponent (dies de vacan-ces pendents, pagues, etc.).

Un cop reunida aquesta do-cumentació, s’ha de dur a la

Seguretat Social perquè aquestafaci efectiva la tramitació definitivade la jubilació, amb la determinacióde la pensió corresponent i la datad’entrada en vigor. �

11 33

44

22

EEll CCoonnssiissttoorrii ddee BBaarrcceelloonnaa hhaa rreeccllaa--mmaatt aall GGoovveerrnn qquuee llaa ffuuttuurraa LLlleeii ddeeBBoommbbeerrss sigui de tota Catalunya –ino només de la Generalitat–, perquès’apliqui també a l’SPEIS. La peticióla va fer oficial la regidora de Pre-venció, Seguretat i Mobilitat, As-sumpta Escarp, durant la celebraciódel Dia del Foc, el passat 10 desem-bre. Entre d’altres, la inclusió en elnou marc legal permetria acabar ambel límit de promoció,que ara restringeixels ascensos a ungrau màxim de sots-oficial, així com ho-mogeneïtzar la de-nominació i les fun-cions que exercei-xen els diferents càr-recs de bombers.__

__.El 1994, el go-vern autonòmic varegular els Bom-bers de la Genera-litat sense incloureels cossos locals,els quals es van in-

La inclusió en el noumarc legal permetriaacabar amb els límitsen la promoció ihomogeneïtzar elscàrrecs i funcions

tegrar dins del servei català a excep-ció del de Barcelona, que es regulasegons normes estatals. De moment,la Generalitat s’ha mostrat predispo-sada a assumir la demanda municipalen la Llei, de la qual s’està treballantactualment en el redactat definitiu. �

Assumpta Escarp, durant la seva intervenció en el Dia del Foc, el 10 de desembre.

FRH 30-p.16 i 17 ok NOTICIES 24/12/08 13:27 Página 17

FAHR

ENHE

IT•4

51

18

FORMACIÓ

EEll PPrroocceeddiimmeenntt dd’’IInntteerrvveenncciióó eenn PPaattoo--llooggiieess ddee llaa CCoonnssttrruucccciióó és una guiaper saber com actuar en un servei deBombers d’aquest tipus. “Cal diferen-ciar entre una situació perillosa, querequereix la presència d’un tècnicqualificat o fer un desallotjament, iuna altra on no cal”, explica Àngel Ló-pez, cap de parc de Sant Andreu i undels impulsors del PROCOP. Entre al-tres objectius, el procediment vol es-tablir un nivell de seguretat adequat

en les intervencions i dotar els com-panys d’una mínima base tècnica perpoder prendre deci-sions encertades enel menor temps pos-sible. “Abans del pro-cediment es donavenserveis en què s’avi-sava al cap de guàr-dia quan la situaciórealment no ho re-queria. O, al contrari,

no es valorava el veritable risc i no esrequeria la presència del tècnic. Eraun aspecte a millorar i vam pensarque era bona idea que tot el Cos, nonomés els comandaments, tingues-sin uns mínims coneixements”. ÀngelLópez i el sergent Fernando Jovellar,de Vall d’Hebron, van dedicar un any

a documentar-se iredactar la guia enbase al seu conei-xement com arqui-tecte i arquitectetècnic que són res-pectivament, ambla supervisió delcap d’unitat JordiSecall.

Dos de cada deuserveis que faBombers estanrelacionats amb lespatologies de laconstrucció

Bombers afronta anualment gairebé 1.000 serveis relacionats directament ambpossibles problemes estructurals en construccions. Una xifra que demanda unsconeixements tècnics per actuar amb eficiència i evitar situacions de perill.

Intervenció en patologiesde la construcció

FRH 30-p.18 a 20 ok FORMACIO 24/12/08 13:09 Página 18

FAHR

ENHE

IT•4

51

19

Intensiu d’esquerdes

Dos de cada deu serveis que faBombers de Barcelona al llarg del’any tenen a veure amb les patolo-gies de la construcció: més de tresserveis al dia que poden comportarcomplicacions molt lleus o molt im-portants. “El fonamental és saberdetectar si una patologia afecta o noa un element de l’estructura de l’edi-fici i, com a conseqüència, saber-neavaluar el grau de perillositat”, afirmaLópez. L’any passat es van realitzar

403 intervencions dereconeixement deconstruccions, 507de sanejament i 28apuntalaments.

El Procedimentes complementa ambun curs de formacióen què, durant tresmatins i a través dela projecció d’imatges, els bombersaprenen a diferenciar l’antiguitat deles esquerdes o la seva importànciaen relació a l’estructura de l’edifici,

entre d’altres as-pectes. ”Mirem d’a-conseguir que elscompanys tinguinun bagatge visualque els permeti dis-tingir una esquerdaperillosa d’una queporta 25 anys a laparet. La informa-

ció ha d’entrar pels ulls, que és el quees trobaran en arribar a un servei”,afirma el sergent Jovellar. Aquestcurs ja l’han realitzat gairebé tots els

“És fonamentalsaber detectar siuna patologia afectao no a un elementde l’estructura d’un edifici”

El número 33 del carrer Cadí, al Turó de la Peira, vaser el primer immoble seriosament afectat per alumi-nosi a Catalunya. L’enfonsament de cinc forjats, l’11de novembre de 1990, va provocar la mort a un delsveïns i lesions importants a uns altres dos.

Passos a seguir en l’actuació1. Informació prèvia per conèixerquè passa i si hi ha elements afec-tats:

aVia Oral: Afectats, tècnics i tes-timonisaVia Visual: Reconeixement defora a dintre, de dalt a baix i degeneral a concret.aEscrita: informes, plànols i/ofotos.

2. Avaluació de la perillositat (demajor a menor risc):

aMolt greu: estructura principal de l’edifici (vertical, horitzontal o fona-ments)aGreu: estructura secundària (bigues, voltes d’escala, etc.)aLleu: elements interiors o exteriors que no pertanyen a l’estructura.

3. Decisió de les mesures cautelars en col·laboració amb GUB o Mossos:aInformació als afectatsaLimitacions d’accés i/o retirada de vehicles aCol·locació de balises i/o de tanquesaSanejaments i/o apuntalamentsaDesallotjament parcial o total

Localització de les patologies- Elements horitzontals: forjats,jàsseres, etc.- Elements Verticals: parets, murs,pilars, elements de descàrrega, etc.- Elements que no afecten a l’es-tructura de l’edifici: façanes, balco-nades, etc.

FRH 30-p.18 a 20 ok FORMACIO 24/12/08 13:09 Página 19

FAHR

ENHE

IT•4

51

20

FORMACIÓ

comandaments del Cos. A bandad’això, els bombers de nou ingrés fanun curs de formació de 90 hores al’Institut Gaudí de la Construcció, ontenen el seu primer contacte ambinstal·lacions, apuntalaments, estruc-tures d’edificis, parets, etc.

La seguretat per davant

A l’hora d’actuar, és fonamentalseguir les recomanacions del proce-diment per treballar amb la màximaseguretat i evitar ensurts:11.. La zona de treball haurà d’estar elmés lliure d’obstacles possible.22.. S’evitarà l’accés de persones i/ovehicles a la zona de possibles des-preniments amb cinta limitadora o al-tres mitjans.33.. Es limitarà una zona segura sensetrànsit de vehicles per a la realitzaciódels treballs.44.. No es realitzaran treballs ni estransitarà per zones on existeixi riscd’enfonsament o despreniment sen-se haver consolidat el lloc. En el casd’haver de fer un salvament, intentaraccedir per les vies de menor risc ide dalt a baix.55.. En alçades superiors a dos metres,

es treballarà sempreamb protecció peri-metral d’altura mí-nima de 90 cm. Si nofos possible, s’asse-gurarà l’interventoramb cinturó de se-guretat amb la cintad’ancoratge lligadaen un punt sòlid.66.. Es treballarà en plataformes ambsòcol perimetral. Si no fos possible,no es treballarà sobre altres inter-ventors o persones alienes.77.. S’utilitzarà vestimenta adequadaal tipus de risc i es tancarà la viseradel casc per evitar la projecció defragments i/o partícules.

88.. En cas de pre-sència de línieselèctriques aèriessense aïllament, esmantindrà la dis-tància de seguretatapropiada.99.. En cas de treba-llar amb peces defibrociment amb fi-

bres d’amiant, es manipularan lesplaques sense trencar i remullades,es taparan les peces per evitar l’alli-berament de fibres i, si és necessa-ri, s’utilitzaran aparells respiratoris.1100.. Els esforços físics es realitza-ran de forma adequada per evitarlesions. �

El PROCOP cercaestablir un bonnivell de seguretaten els serveis idonar una mínimabase tècnica

Comprovació del tamany d’una esquerda apareguda enla façana d’un edifici.

Decisions que salven videsEn el recent incendi d’un edifici del carrer d’Alí Bei, malgrat ser de nit i enmig deles flames, un bomber va detectar manifestacions de patologies de laconstrucció que podien indicar que l’estructura de l’edifici es podia desplomar enqualsevol moment. Davant d’aquesta situació, el comandament va optar perdesallotjar l’edifici, el qual va caure pocs minuts després. L’edifici tenia una dobleestructura peculiar, d’una banda, una estructura de parets normals de cinc o sisplantes, i de l’altra, una estructura metàl·lica que no estava protegida i quesostenia l’anterior. Amb l’augment de la temperatura, el metall es va dilatar i vaperdre capacitat mecànica. “Aquesta decisió va salvar moltes vides. Incendisd’aquest tipus es produeixen dia rere dia però no sempre hi ha tant de risc, calsaber valorar la situació i reaccionar a temps”, destaca el sergent Jovellar.

El de l’Hotel Montecarlo, un 21 de juliol de fa quinzeanys, és, a ben segur, un dels apuntalaments mésespectaculars de la nostra història. El 124 de lesRambles va ser desallotjat en comprovar que elspilars de la planta baixa estaven totalment deformats.

FRH 30-p.18 a 20 ok FORMACIO 24/12/08 13:09 Página 20

FAHR

ENHE

IT•4

51

21

de Maragall i Llucmajor, de la L4).Per les vies del Metro es mouen dià-

riament 746 vagons(598 amb tracció i148 remolcs), a unavelocitat mitjana de27 km/h. L’energiaper moure aqueststrens s’abasteix mit-jançant una catenà-ria a 1200V en co-rrent contínua per atotes les línies, tretde la línia vermella

EINES DE PREVENCIÓ

des en sòl barceloní, 16 de les qualstenen correspondència amb mésd’una línia. La dis-tància mitjana entreestacions és d’uns650 metres, pertant, en cas d’emer-gència l’accés a lesvies es realitzasempre pels vestí-buls de les esta-cions (a excepciódel tram comprésentre les estacions

Barcelona viu una revolució en el transport públic amb la construcció de la L9 iplans de remodelació per a tot el Metro. La Divisió de Protecció Civil i Prevencióparticipa en el disseny d’aquests projectes en les instal·lacions ferroviàries.

Prevenció a la xarxaferroviària (I): el Metro

Estació de metro de Navas, a la línia vermella (L1).

EEnn aaqquueesstt aarrttiiccllee ii eellss qquuee sseegguuiirraann,,vvoolleemm ffeerr cciinncc ccèènnttiimmss ssoobbrree eell rriissccqquuee ssuuppoossaa llaa ggrraann xxaarrxxaa ddee ttrraannssppoorrttffeerrrroovviiaarrii –majoritàriament soterra-da– que hi ha a la ciutat de Barcelona,començant pel Metro.

La xarxa de ferrocarril metropolitàestà formada per 86,6 quilòmetresde vies, 74 dels quals són subterranis.Actualment hi ha sis línies en funcio-nament (L1, L2, L3, L4, L5 i L11),amb un total de 84 estacions ubica-

Per Antoni Cabeza

366 milions depassatgers utilitzencada any el Metroper desplaçar-se. Enhora punta, circulenper les seves viesfins a 121 trenssimultàniament

FRH 30-p.21 a 23 ok 30/12/08 17:25 Página 21

FAHR

ENHE

IT•4

51

22

EINES DE PREVENCIÓ

Pel que fa a la millora de les ins-tal·lacions existents, les modifica-cions que s’han realitzat es basen enun projecte previ que va valorar lesprioritats en funció, bàsicament, dedos paràmetres:

- Totes les anda-nes han de disposarde dues sortidesamb una distribuciócoherent.

- Els mitjans d’e-vacuació han d’estardimensionats per fersortir l’últim passat-

ger en menys de quatre minuts del’andana, i en menys de sis minuts del’estació. Per fer aquest càlcul es vafer una aproximació real de les ocu-pacions de trens i andanes.

Entre l’obra no-va del Metro des-taca la construccióde la L9 i l’amplia-ció del traçat de leslínies L2, L3, L4 iL5. En aquestsprojectes s’ha utilit-zat la mateixa nor-mativa, tot i que els

Des del Centre de Control de TMB se supervisa les24 hores del dia el funcionament de la xarxa deMetro i autobusos de Barcelona.

A diferència delsedificis, les obres detransport ferroviarimetropolità notenen una normativalegal pròpia

Els quatre operadors de la xarxa ferroviària de BCNa FMB (Ferrocarril Metropolità de Barcelona). És el responsable del funcionament del Metro i delFunicular de Montjuïc, un recorregut unidireccional de 758 metres que enllaça el Paral·lel i l’avingudade Montjuïc. FMB i Transports de Barcelona (autobusos) integren la denominació comuna TMB.Les principals instal·lacions d’FMB estan al carrer Josep Estivill. Allà, 24 hores al dia i 365 dies l’any,

el Centre de Control del Metro gestiona tota la circulació, mentre que el Centre de Seguretat i Protecció Civil gestionales incidències que es produeixen dins la xarxa. FMB disposa de sis instal·lacions per a la reparació, manteniment irevisió de vehicles, ubicades al Triangle Ferroviari, Sant Genís, Vilapicina, Can Boixeres, Sagrera-Hondures i Roquetes.

a ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries). Actualment RENFE és l’únicoperador de tren que funciona a Barcelona.

a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), entitat responsable de les línies de Ferrocarrilsota el mateix nom.

a TRAM, concessionària de les línies de tramvia de superfície Trambaix i Trambesòs.

(L1) que ho fa a 1500V amb polari-tat invertida (-1500V). Les fluctua-cions de les tensions poden ser de+/- 25%. L’ample de via és de 1’435metres per a totes les línies, excepteper a la L1 que és de 1’668 metres.

Seguretat sota terra

La Divisió de Protecció Civil i Pre-venció participa en la comissió peldisseny dels diferents projectes deremodelació i d’ampliació de la xarxade Metro. A diferència dels edificis,les instal·lacions de transport ferro-viari metropolità no tenen una nor-mativa legal pròpia. No obstant, l’any1997, un grup de treball en el qualestava Bombers de Barcelona vaelaborar les ‘Normes Tècniques so-bre seguretat contra incendis a laxarxa ferroviària soterrada a Cata-lunya’, que és el document de refe-rència que s’utilitza normalment.

FRH 30-p.21 a 23 ok PREVENCIO 24/12/08 13:11 Página 22

FAHR

ENHE

IT•4

51

23

Les estacions del futurLes estacions de la nova línia 9 estanplanificades en forma de poucircular, amb diàmetres que variende 26 a 32 metres. L’accés des delvestíbul fins l’andana es realitza ambascensors o bé escales, en funció dela profunditat de l’estació i la de-manda prevista. La sortida en lesestacions profundes es realitzarà deforma ordinària mitjançant ascen-sors i, en cas d’emergència, mitjan-çant les escales o els ascensorsinstal·lats en vestíbuls d’indepen-dència. Dins del túnel, la disposicióde les andanes i de les vies es faràde forma que un sentit estigui a dalt il’altre a baix. Les andanes estaranseparades de la zona de vies i, quanarribi el tren, s’obrirà només la partque quedi enfrontada amb cadaporta del vagó. A més, la conducciódels trens serà automàtica.

estudis i les exigències han estatmés àmplies, abordant aspectes comla ventilació de túnels (entrada d’aireper les estacions i sortida per un pouen el punt mig del túnel), la protecciód’escales o la protecció activa contraincendis.

La joia de la corona

La nova línia 9 del Metro és elprojecte estrella del transport públicde Barcelona. La línia es posarà enmarxa per trams que empalmaranamb la xarxa existent, de manera queno caldrà esperar la seva finalització–prevista pel 2014– per començar autilitzar-la. En breu s’inaugurarà eltram bifurcat que ve de Gorg(Badalona) i Can Zam (Santa Colomade Gramenet), i que arriba a Barce-lona a través de les futures paradesdel Bon Pastor, Onze de Setembre iSagrera (L5, L1, L4). D’altra banda,també estan avançades les obres de

la punta sud de la línia,que connectaran l’Ae-roport i la Zona Fran-ca amb Barcelona através de l’estació deTorrassa (L1).

Amb una deman-da estimada de 100milions de passatgersanuals, el traçat de lalínia 9 esdevindrà un cercle extern alcentre de Barcelona que incremen-tarà l’eficiència de l’actual xarxa. Lainterconnexió amb altres línies deMetro, Rodalies de Renfe i Ferrocar-rils de la Generalitat ha estat un ele-ment fonamental en la seva planifi-cació. La nova línia tindrà fins a 18intercanviadors, aproximadament uncada tres estacions. El seu traçat dis-corre per trams molt variats, des degrans profunditats (assolint fondà-ries de 60 metres) fins a passos ambviaducte, tot travessant un territori degeologia molt variada i complexa(s’estan utilitzant diferents tipus detuneladora en els diversos fronts deperforació).

Projecte global

L’ampliació del Metro, però, no eslimita a la construcció de la L9. Lesobres per allargar el traçat metropo-lità afecten també quatre de les ac-tuals línies:

LLíínniiaa 55.. El nou traçat farà arribarla línia –que actualment acaba aHorta– fins a la Vall d’Hebron, onconnectarà amb la L3, passant perles futures estacions del Carmel i laTeixonera.

LLíínniiaa 44.. L’ampliació allargarà la L4L4

L5

des de la Pau fins al’estació de la Sa-grera.

LLíínniiaa 33.. Amb a-questes obres, finalit-zades a l’octubre, la lí-nia verda s’ha allargatdes de Canyelles finsa Trinitat Nova, pas-sant per la nova esta-

ció de Roquetes. El nou final de líniaconnecta amb la L4 i la L11 (quearriba fins a Can Cuiàs per una viaúnica).

LLíínniiaa 22.. Aquest projecte, encarapoc avançat, contempla perllongar lalínia travessant Montjuïc, fins arribar ala Zona Franca. �

L2

L3

En propers articles seguirem descrivint les instal·lacions i característiques de laxarxa ferroviària de Barcelona. Si voleu conèixer en detall la seva cartografiapodeu utilitzar l’aplicatiu disponible a l’ordinador dels caps de parc:ZZ::\\QQuuoottaa\\PPllaannss__CCaarrttooggrraaffiiaa__PPaarrccss\\

\\PPEEEEMM AAcccciiddeenntt TTúúnneellss FFeerrrroovviiaarriiss\\ppwwppTTrraannssppoorrtt__FFeerrrroovviiaarrii

La nova línia 9circumval·laràel centre urbàincrementantl’eficiència dela xarxa actual

El Metro a la ciutat de BCN86,6 km de vies84 estacions (16 intercanviadors)27 km/h de velocitat mitjana366 milions de passatgers/any746 vagons (598 amb tracció)Font: Memòria TMB 2007

Recreació del sistema de túnels a dos nivells ambquè funcionarà el traçat de la nova línia 9.

FRH 30-p.21 a 23 ok PREVENCIO 24/12/08 13:11 Página 23

FAHR

ENHE

IT•4

51

24

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Eines pneumàtiquesde baixa de pressióEn la darrera revista vam ressenyar les característiques dels coixins pneumàticsper a salvaments, centrant-nos en els d’alta pressió. L’article que us presentema continuació se centra en l’altre gran grup de coixins: els de baixa pressió.

EEllss ccooiixxiinnss ddee bbaaiixxaa pprreessssiióó ssóónn ll’’eeiinnaa

iiddòònniiaa ppeerr dduurr aa tteerrmmee mmoovviimmeennttss dd’’aaii--

xxeeccaammeenntt ddee llllaarrgg rreeccoorrrreegguutt aammbb ccàà--

rrrreegguueess mmeennoorrss.. Igual que les eines

pneumàtiques d’alta pressió, els coixins

de baixa pressió s’utilitzen de manera

preferent en accidents de trànsit. Tan-

mateix, a diferència dels seus “germans

grans” –dissenyats per elevar i estabi-

litzar elements molt pesants a poca al-

çada, com roques o vagons de tren–,

les instal·lacions de baixa pressió ope-

ren moviments de càrrega de grans vo-

lums que tenen un pes menor o més

repartit (per exemple, la caixa d’un ca-

mió bolcat). Els coixins de baixa pressió

proporcionen una major alçada d’eleva-

ció, però amb una força limitada a qua-

tre tones.

Més precaució

Actualment, tots els vehicles Char-

lie de Bombers de Barcelona van equi-

pats amb eines pneumàtiques de baixa

pressió. A l’hora de treballar amb

aquestes eines hem de tenir en compte

dues circumstàncies particulars. La pri-

mera, que els coixins

de baixa pressió ne-

cessiten un major es-

pai de maniobra per

operar. I, en segon ter-

me, que la seva resis-

tència als talls i pun-

xades és molt inferior

a la que tenen els

coixins d’alta pressió.

Els coixins pneumàtics utilitzen com

a energia l’expansió de l’aire comprimit

de les botelles dels equips respiratoris

(300 bar). Una pressió que, en el cas

dels coixins de baixa pressió, opera a

0’5 bars. Recordem que, per motius de

seguretat, sempre cal treballar simultà-

niament amb dues unitats, la qual cosa

ens donarà una major estabilitat en l’ai-

xecament de la càrrega. �

Els coixins de baixapressió operen a 0’5bar i van equipatsen tots els vehiclesCharlie de Bombersde Barcelona

Coixí pneumàtic debaixa pressióModel: Holmatro LAB-4U

Pressió de treball: 0’5 bar

Força d’elevació: 4 Tm

Alçada màxima: 62 cm

Per elevar objectes pesants. Per

motius de seguretat, treballar

sempre amb dues unitats.

Sistema funcional a base de coixins de baixa pressió.

FRH 30-p.24 a 25 ok 24/12/08 13:29 Página 24

FAHR

ENHE

IT•4

51

25

Principals diferències respecte delscoixins d’alta pressió:• Els de baixa pressió proporcionenuna major alçada d’elevació.• S’ha d’operar en espais de ma-niobra més grans.• La resistència del coixí a les pun-xades o talls és molt inferior.• La pressió de treball és molt mésreduïda (0,5 bar) i això fa que lacapacitat d’elevació de càrreguessigui també molt inferior (4 Tm).

Botella d’aire comprimitMarca: MSA

Dota al sistema de l’energia

necessària per poder inflar els

coixins.

ManoreductorMarca: VETTER

Manoreductor de pressió, amb

connexió normalitzada per am-

polles de 300 bar i dos manò-

metres de control. Mitjançant la

“palometa” es regula manual-

ment la pressió de sortida, que

pot variar de 0 a 10 bar.

Mànega de baixa pressióModel: Holmatro

Pressió de treball: 0’5 bar

Longitud: 5 metres

Alimenta els coixins de baixa

pressió.

Vàlvula de controlModel: Ludecke

Doble vàlvula d’emplenament

amb manòmetre i vàlvula de se-

guretat, per controlar la pressió

de treball dels coixins de baixa

pressió.

FRH 30-p.24 a 25 ok 24/12/08 13:29 Página 25

FAHR

ENHE

IT•4

51

26

AL MARGE

Durant tres dies, metges i sanitaris de bombers vancompartir i divulgar les seves experiències.

LLaa ccaappiittaall aarraaggoonneessaa vvaa sseerr ll’’eessccoo--lllliiddaa ppeerr oorrggaanniittzzaarr lleess XXVVIIIIII JJoorrnnaaddeessNNaacciioonnaallss ddee SSaanniittaarriiss ddee BBoommbbeerrss,celebrades entre el 26 i el 28 de no-vembre. Més de 80 professionalsd’arreu d’Espanya es van reunir alParc Central dels Bombers de Sara-gossa, per abordar en profunditat as-pectes sanitaris relacionats amb laprofessió de bomber dins i fora deles nostres fronteres.

Noces d’argent

L’amfitrió de les jornades, l’Ajun-tament de Saragossa, va voler com-memorar els 25 anys del seu serveid’Assistència Mèdica del Servei con-tra Incendis, de Salvament i ProteccióCivil amb l’exposició d’un monogràficcentrat en el tractament del traumatèrmic sever. El Dr. Miguel Artigas,metge de Bombers de Saragossa, vaintroduir l’auditori enels avenços mèdicsa l’hora de valoraruna intoxicació mit-jançant noves tecno-logies que permetendetectar la carboxi ila metahemoglobinaen sang, que són elscausants del blo-

queig en el transport d’oxigen. Artigastambé va parlar del tractament antí-dot per al cianur, un dels gasos mésfreqüents en una intoxicació per inha-lació de fum, del qual la Unitat d’As-sistència Mèdica de Bombers de Sa-ragossa és pionera a Espanya.

Per la seva banda, els metges delCos de Bombers de Madrid van pre-sentar una taula de salut laboral so-bre l’exercici físic i la professió debomber. A partir d’un estudi pràcticrealitzat amb bombers madrilenys, elsmetges van confirmar el valor de les

proves d’esforç enla detecció de car-diopaties i del dete-riorament físic glo-bal, unes dades quepermetrien millorarels plans d’entrena-ment dels bombersadaptant-los als va-lors fisiològics.

Actuacions a l’estranger

La coordinadora del Grup Sani-tari de Bombers de Barcelona, PilarPulgar, va participar activament enles Jornades moderant la taula ro-dona de ‘Comunicacions lliures’. Enaquest apartat van destacar espe-cialment dues ponències en quès’exposaven situacions més enllàde les nostres fronteres. Per unabanda, la doctora María del CarmenRomero, metge del Cos de Bom-bers de la Comunitat de Madrid, vainformar sobre els “Protocols d’im-munització als Equips de RespostaImmediata per a la Intervenció enCatàstrofes a l’Estranger”; mentreque, per l’altra, el doctor RomeroBandeira va presentar el ‘Màster enCatàstrofes a Portugal’, un exemplede programa coordinat que organit-zen la Universitat de Medecina ambel Cos de Bombers de Porto. �

Doctors i tècnics sanitaris dels cossos de bombers de tot l’estat van reunir-se aSaragossa per intercanviar experiències sobre la seva tasca. Ponències i debatsvan omplir un programa en què va destacar el tractament del trauma tèrmic sever.

XVIII Jornades Nacionalsde Sanitaris de Bombers

Els avenços en eltractament de lesintoxicacions i elsplans de salut perals bombers van seral centre del debat

FRH 30-p.26 a 27 ok 24/12/08 13:32 Página 26

FAHR

ENHE

IT•4

51

27

L’Ordenança de Barcelona El passat mes de juliol va entrar enfuncionament una nova OrdenançaMunicipal de Protecció Contra In-cendis (ORCPI-08). Aquesta novareglamentació actualitza l’anteriorOrdenança de Barcelona (vigentdes del 1996) , adequant-la als can-vis normatius que s’han anat pro-duint a nivell estatal. La modificaciómés rellevant és la reducció de l’a-partat referit a establiments indus-trials i d’emmagatzematge, que java quedar legislat amb la creació delReglament de Seguretat Contra In-cendis en Establiments Industrials(RSCIPI), d’aplicació a tota Espanya.

El Dia del Foc va ser el marc escollit per presentar la futura Llei d’Incendis deCatalunya. La normativa, que s’aprovarà el 2009, adopta diverses directrius deBombers de Barcelona per fer-les extensives a tot el territori català.

La prevenció lidera lafutura Llei d’Incendis

““HHeemm vvoollgguutt eellaabboorraarr uunnaa rreegguullaacciióómmééss eessppeeccííffiiccaa ii ccoommpplleettaa rreessppeecctteellaa pprrootteecccciióó ccoonnttrraa iinncceennddiiss en esta-bliments, activitats, infraestructures iedificis que es tradueix en un triplecontrol: la revisió dels projectesabans de la seva execució, la com-provació del compliment normatiu uncop acabades les obres i les inspec-cions posteriors”. Així resumia la no-va Llei d’Incendis Olga Lanau, Di-rectora General de Prevenció, Extin-ció d’Incendis i Salvaments de la Ge-neralitat de Catalunya, el passat 10de desembre, durant la jornada tèc-nica ‘El Dia del Foc’. La normativa,que es troba en termini d’esmenes,està previst que s’aprovi abans del’estiu del 2009.

La llei, a casa nostra

El cap de la Divisió de ProteccióCivil i Prevenció de l’SPEIS, JesúsMartínez Viejo, va exposar els canvis iadaptacions que la nova Llei d’Incen-dis suposa respecte l’Ordenança d’In-cendis de Barcelona. “El nou regla-ment no ens afecta a nivell tècnic. Lesactuacions que recull la nova llei, faanys que nosaltres les duem a terme”.Martínez Viejo va afirmar que, tot iaixò, aquesta nova legislació seràmolt positiva perquè “unificarà les di-rectrius del nostre Cos amb les deBombers de la Generalitat. A la llarga,la nostra ordenança desapareixerà ihi haurà una llei única que ens agru-parà a tots”. �

Nombrosos experts es van donar cita el 10 de des-embre a l’Hotel Juan Carlos I, per participar en lesconferències d’‘El Dia del Foc’.

FRH 30-p.26 a 27 ok 24/12/08 13:32 Página 27

FAHR

ENHE

IT•4

51

28

UN APUNT D’HUN APUNT D’HISTÒRIAUna dècada d’SPEISAra fa 10 anys, el SEIS va canviar la seva denominació per la de Servei de Preven-ció, Extinció d’Incendis i Salvament. Un nom que lligava definitivament la preven-ció a aquesta casa i reconeixia la seva tasca clau en el treball conjunt del Cos.

““SSeemmpprree ss’’hhaa ffeett PPrreevveenncciióó,, ppeerròò eellccaannvvii ddee SSEEIISS aa SSPPEEIISS,, iinnccoorrppoorraannttllaa DDiivviissiióó ddiinnss ddee llaa nnoommeennccllaattuurraa ddeellCCooss, va voler potenciar aquesta figu-ra i donar-li el pes específic que té”,explica Jesús Martínez Viejo, cap dela Divisió de Protecció Civil i Pre-venció.

Es tractava de vincular dos con-ceptes amb una finalitat comuna.“Abans Bombers s’associava nomésamb apagar focs. Calia introduir lacultura de la Prevenció i fer evidentla seva gran importància en el treballconjunt de tot el Cos”, afegeix el capd’unitat Jordi Secall.

En aquesta dècada, la Prevencióha donat un pas endavant a Bar-celona i ha contribuït a la millorageneral del nostre servei. “Treballarintegrats dins de Bombers és vital.D’una banda, perquè els tècnics, quesegueixen la cons-trucció dels edificisdes del seu inici,són una valuosa fontd’informació per a lavessant operativa. I,de l’altra, perquè elfet de poder veure iestudiar els incendisin situ ens dóna un

coneixement pràctic”, explica Viejo.Un saber de primera mà que, méstard, es plasma en una visió més rea-lista per part dels tècnics quan as-sessoren projectes o participen enl’elaboració de normatives. Un cas

clar el trobem en laProtecció Civil. Laintegració del de-partament dins l’es-tructura de Bom-bers, ara fa quatreanys, va suposar unsalt qualitatiu en“realisme”: “Abans,els Plans d’Emer-

“Bombers noméss’associava ambapagar focs, caliafer evident tambéla gran importànciade la prevenció”

La col·laboració amb programes de televisió, les xerra-des en barris i escoles, o la publicació de materialdidàctic, són només algunes vies que s’han utilitzatper difondre la prevenció en aquests 10 anys.

FRH 30-p.28 a 29 ok 24/12/08 13:34 Página 28

’HISTÒRIA

FAHR

ENHE

IT•4

51

29

El Fòrum va ser un exemple de treball continuat dePrevenció: supervisant el projecte previ, la construcciói, també, durant l’esdeveniment. A la dreta, la novaplaça de les Arenes, un dels molts edificis singularsque la Divisió ha assessorat en matèria de PCI.

gència es feien només sobre el paper.En aquests anys els hem retocat imillorat fins a fer-los més realistes imés operatius per als bombers”.

La revolució de les TIC

Disposar de més informació i mésactualitzada. Amb aquest objectiu, elsdarrers anys s’ha fet un importantesforç per incrementar la col·laboraciói l’intercanvi de dades amb el teixitindustrial de Barcelona. Com a mínimun cop l’any, els tècnics de Prevencióvisiten les empreses d’alt risc per en-trevistar-se amb els seus responsa-bles de seguretat i per conèixer deprimera mà l’estat de les instal·lacions.Alhora, el CGE té digitalitzats els plà-nols d’aquestes indústries i el radid’acció en cas de produir-se algundels riscos derivats de la seva activitat.

Una altra valuosa font d’informaciós’ha obtingut gràcies a les compa-nyies de serveis, que han posat a dis-posició de l’SPEIS la seva cartografia.La localització de les xarxes de submi-nistrament d’electricitat, gas i aigua haesdevingut, així, una eina molt útil pergarantir la seguretat de bombers i ciu-tadans durant les intervencions.

El futur de la informació a Bom-bers passa, a migtermini, per la millorade les capacitatsque introduirà la no-va versió del Myce-llium, el servidor co-mú que utilitzen elsdiferents serveis deprimera actuació deBarcelona.

Un referent

En la darrera dècada la fesomiade Barcelona ha experimentat unprofund canvi urbanístic. Una trans-formació que afecta tant la superfície–on dos de cada tres edificis singu-lars que té la ciutat s’han construïtdurant aquest període–, com el sub-sòl –amb els diferents projectes demillora del transport ferroviari.

La Divisió de Prevenció ha jugatun paper cabdal en totes aquestesinfraestructures. Abans de moureuna sola pedra, qualsevol projectede construcció d’edificis de certaenvergadura requereix l’informe po-sitiu de Bombers. I, tot i que des del1998 les EAC (Entitats Ambientalsde Control) són les responsables del’última inspecció d’aquests edificis,en cas d’anomalies el vist-i-plau de-finitiu segueix recaient en l’SPEIS.

Pel que fa a la xarxa viària, des defa sis anys la Divisió de Prevenció

ha assumit una par-ticipació activa enla seguretat de lesnoves instal·lacions(la construcció deltraçat urbà del Trend’Alta Velocitat, dela nova línia 9 delMetro i de l’amplia-ció de la resta de

línies), erigint-se en el referent tantper a aquest tipus d’obres com per atotes les relacionades amb els tú-nels viaris.

“La Prevenció treballa per mini-mitzar les conseqüències dels in-cendis. Partint de la base que qual-sevol foc, en un primer moment, espot apagar trepitjant-lo amb el peu”,apunta Viejo. Per això, la reduccióels darrers anys de la durada mitja-na dels incendis és, també, un indi-cador de la bona tasca preventivaque s’ha estat realitzant.

Tots els camins...

Una altra fita preferent ha estatarribar als ciutadans: conscienciar-los dels perills del foc i divulgar elsconsells d’autoprotecció. Per a fer-ho, la Divisió de Prevenció ha utilitzattots els mitjans al seu abast: des dela creació de materials com la Car-peta de la Prevenció o els DVD for-matius, a la col·laboració amb mitjansde comunicació, passant per xerra-des als barris, en gremis professio-nals i, des de fa dos anys, visites a lesescoles. “Durant aquests 10 anyshem potenciat molt els Plans d’Emer-gència, fins arribar gairebé al 100%dels centres escolars i al 90% delsedificis i dependències municipals”,afegeix Viejo. �

En els darrers anyss’han implantatPlans d’Emergènciagairebé al 100%d’escoles i al 90%d’edificis municipals

FRH 30-p.28 a 29 ok 30/12/08 17:25 Página 29

FAHR

ENHE

IT•4

51

30

BOMBERS DEBOMBERS DEL MÓNEl servei de bombersde la Ciutat de l’AlegriaMés de 8.000 kilòmetres ens separen de Calcuta. La capital de Bengala, hiper-poblada, viu submergida en una voràgine d’edificis, barraques, cables i indús-tries que provoca incendis a gran escala. Com s’ho fan els companys indis?

A, un dels parcs de bombers de laciutat, que cada dia revisa els seuscamions -amb campana inclosa- apeu de carrer.

Caos incendiari

“Els nostres homes triguen 26segons en vestir-se i baixar per labarra un cop sona la sirena”, explica

55::4400 ddeell mmaattíí:: eellss mmeeggààffoonnss ddee lleessmmeessqquuiitteess ccrriiddeenn aa llaa pprreeggààrriiaa do-nant pas a l’inici del dia. Calcuta des-perta i 14 milions de persones pre-nen els carrers per desplaçar-se, tre-ballar, comprar, vendre i viure. A pocsmetres de l’entrada del barri musul-mà, entre brossa, venedors de fruita iassentaments d’indigents, s’obre pasel Fire Brigade Headquarters Divisió

Els camions formen part de la morfologia dels barris.El seu perfil apareix cada matí i comparteix escenariamb la multitud de veïns que fan vida al carrer.

FRH 30-p.30 a 32 ok 24/12/08 13:37 Página 30

EL MÓN

FAHR

ENHE

IT•4

51

31

el sotsoficial Sub-hankar Ghosh. Serbomber a Calcutaimplica la màximaoptimització delspocs recursos dequè disposen per ferfront a emergènciesmolt complicades.Centenars de ca-bles s’enrosquen caòticament alspals de la llum de les cantonades iconviuen amb els assentamentsd’indigents que poblen Calcutaentre fustes i cartrons. Segons lesdarreres estadístiques del Governde Bengala, de l’any 2004, a la regióes realitzen una mitjana de 7.500serveis anualment. “Els més habi-tuals? Els incendis per curtcircuit.Les instal·lacions són velles, agru-pen desenes de cables descoberts ila gent sense recursos fa ponts i hienganxa cables propis. Això causamolts focs”, comenta el sotsoficial.D’altra banda, la manca de planifica-ció urbanística fa que gratacels,cases i barraques s’amunteguinsense ordre ni concert al llarg de laciutat. Així doncs, quan es produeixun foc, és habitual que l’edifici s’hagi

construït de formano autoritzada i elsbombers no dispo-sin dels plànols perconèixer els acces-sos, ni hi hagi hi-drants on poderinstal·lar les màne-gues, fent de l’ex-tinció una tasca

extremadament feixuga i perillosa. Amés, la presència de nombrosesindústries metal·lúrgiques, automo-bilístiques i tèxtils a la zona, no famés que agreujar la problemàtica.

Bombers sanitaris

A les 6 del matí comença la jor-nada laboral per als bombers deguàrdia. “De sis a set es fan entre-naments i pràctiques al parc. Cada

El West Bengalrealitza uns 7.500serveis l’any en unaàrea amb 87 milionsde persones i trescops com Catalunya

188 anys de bombers a CalcutaCalcuta és la capital de Bengala, i la se-va brigada de bombers data de 1820,essent la més antiga de tota l’Índia.L’any 1950 el servei de bombers de laciutat es va fusionar amb el de la pro-víncia, constituint l’actual West BengalFire Service, que consta de 103 parcs,20 dels quals són a Calcuta, i uns 8.000efectius. La província té una superfíciede gairebé 90.000 kilòmetres quadrats,3 vegades l’extensió de Catalunya, ambuna població de 87 milions de perso-nes. L’enorme quantitat d’habitants su-mada a l’ampli terreny a cobrir fa que elservei no pugui fer-se càrrec de lesàrees rurals i se centri en les ciutats.

Camions manufacturatsÍndia és l’únic país del món que en-cara fabrica manualment les cabinesdels camions d’extinció. “Nosaltresels venem els xassís i la cabina se lafan ells a mà, ja que no hi ha cap em-presa dedicada en exclusiva aaquesta tasca”, afirma John Begg,cap d’enginyeria de la casa proveï-dora dels vehicles. Begg corroborala necessitat de dotar els parcs delpaís de camions més moderns iadaptats a les necessitats reals “pe-rò els vehicles amb estàndards dequalitat europeus tenen un preu méselevat i les brigades de bombers nos’ho poden permetre”.

A la imatge inferior, el sotsoficial Subhankar Ghosh,del Fire Brigade Headquarters Divisió A de Calcuta.

FRH 30-p.30 a 32 ok 24/12/08 13:37 Página 31

dia estipulem una de diferent:dilluns treballem amb les taladra-dores, dimarts amb canonades, iaixí successivament”, repassa elsotsoficial Ghosh. Havent esmor-zat, es fa la revisió dels vehicles idel material, de 8:30 a 10:30, i perla tarda, de 3 a 4 es continua ambla formació i les pràctiques, a-questes, però, més enfocades alrescat i les víctimes. “Fem primersauxilis, pràctiques de respiracióassistida i rescat amb cordes”. Adiferència de Bombers de Bar-celona, les brigades de Calcuta notenen sanitaris niambulàncies alsparcs, per això ésde vital importànciaque els bomberssàpiguen atendreles víctimes en casque els serveis d’e-mergències no arri-bin a temps.

Embussaments mortals

A l’hora d’actuar, els bombers deCalcuta no ho tenen gens fàcil. Elstalls usuals d’electricitat, sobretoten època de pluges monsòniques, ila manca d’una xarxa eficient decanonades d’aigua dificulta enor-mement la feina. També cal contem-plar el terrible trànsit que omple elscarrers de la ciutat a diari. A tall d’e-xemple, la metròpoli compta amb elpont Howrah, el més transitat delmón amb més de dos milions dedesplaçaments diaris. Aquest enor-

me flux de vehi-cles causa reten-cions contínuesals carrers de Cal-cuta, una situacióque retarda consi-derablement l’arri-bada de les dota-cions al lloc delsinistre. �

UN APUNT D’HFA

HREN

HEIT

•451

32

UN APUNT D’HISTÒRIA

La deficient xarxa decanonades d’aigua,els freqüents tallselèctrics i un trànsitcaòtic dificulten moltla feina del bomber

Quatre dies cremant3.000 tendes convertides en cendra.Aquest és el balanç de l’incendi mésvirulent que ha sofert Calcuta al llargd’aquest l’any. L’edifici Nandaram, de13 plantes, va quedar reduït a unamuntanya de runes i milers de co-merciants sumits en la pobresa. El 13de gener de matinada els veïns vansentir l’explosió d’un generador a lesdarreres plantes de l’immoble, situata la zona comercial més important dela ciutat, el mercat de Burrabazar.Aquesta deflagració va estendre elfoc per tot el pis i hores més tard l’e-difici sencer era una torxa. Més de 50 dotacions de bombers,amb ajuda de l’exèrcit, van treballarnon-stop durant gairebé quatre diesfins aconseguir extingir-lo. La mancade plànols, d’hidrants, de sortidesd’emergència, d’extintors i la granquantitat de material inflamable em-

magatzemat als comerços es vanconjugar per fer possible la tragèdia.Tot i no haver de lamentar pèrdueshumanes en el moment de l’incendi,gràcies a l’hora en què es va iniciar elfoc, el 99% dels negocis no estavenassegurats i més d’un comerciant vamorir com a conseqüència d’una pa-rada cardíaca en assabentar-se deque ho havia perdut tot. Però aquest incendi no és l’excepció.Només una setmana abans, i a la ma-teixa zona, desenes de parades delmercat de la fruita de Menchua vanquedar calcinades en un foc de simi-lars característiques. A l’abril de 2003,un devastador incendi al mercat sub-terrani de Satyanarayan Park va man-tenir en alerta tots els parcs de bom-bers durant els tres dies d’extinció, ial desembre de 2002 l’edifici Ludhia-na Hosiery, també a Burrabazar, vacremar-se íntegrament.

La manca d’hidrants i els problemes de subministra-ment d’aigua de la ciutat fan que les autobombes detot tipus siguin imprescindibles per als bombers.

Els curtcircuits són una de les causes més freqüentsd’incendi a la ciutat: els pals de la llum dels carrersde Calcuta queden ocults sota la muntanya de cablesque s’hi enfilen.

FRH 30-p.30 a 32 ok 24/12/08 13:38 Página 32

FAHR

ENHE

IT•4

51

34

EL CAU DEL JUBILAT

Ruta històrica per laCatalunya francesa

EEll ddiiaa 2255 dd’’ooccttuubbrree eennss vvaamm aapplleeggaarr5500 ccoommppaannyyss ii aammiiccss aall PPaarrcc ddeell’’EEiixxaammppllee, punt de partida de lesnostres rutes, i vam encetar el camícap a la frontera francesa, fins arribara Perpinyà, la capital del Rosselló. Enaquesta primera parada vam gaudirde la companyia d’un guia local queens va explicar fins els més petits de-talls sobre la ciutat. Més tard vam vi-sitar el Palau dels Reis de Mallorca,una fortalesa d’estil gòtic que data de1262, en la que destaca la barreja demotius romànics, gòtics i pinzelladesd’influències àrabs. Aquest edifici ésla senyera de l’època daurada delRosselló i també de Perpinyà, quanaquesta era capital del regne deMallorca. Les guerres franco-espa-nyoles van fer del palau el centre deldispositiu defensiu de la ciutat, quees convertí així en una ciutadella.Després d’aquesta capbussada his-tòrica, vam continuar la ruta fins arri-bar a Narbona, una ciutat d’origenromà fundada l’any 118 a.C. Enaquesta vam fer una visita a la cate-dral de Sant Just, la tercera més altade França, de gran bellesa, i amb untram de calçada romana. Les obres

La breu línia que ens separa de terres franceses està farcida de poblets encan-tadors. Tot un luxe per als sentits que els companys del Cau van saber aprofitaral màxim durant el cap de setmana que van passar a la Catalunya Nord.

El Cau visità alguns dels edificis més emblemàticsdel llegat arquitectònic del sud de França.

Per Antoni Casado

de l’edifici van finalitzar l’any 1340 jaque la muralla no permetia la sevaexpansió, així que la catedral va que-dar inacabada. Tot seguit vam fer unagradable passeig pel casc antic dela ciutat i ens vam apropar fins al ca-nal de Midi, un canal navegable quetravessa la ciutat. Després d’un diaben complet, vam tornar a terres ca-talanes per passar la nit a Roses.

Diumenge 26, de bon matí, vamcontinuar amb el nostre periple perles terres catalano-franceses, enaquesta ocasió accedint a França perPortbou, direcció Cervera, Banyuls iPort-Vendres, meravellats amb lesboniques vistes de cales que vèiemdes dels seients, fins arribar a la nos-

tra fita: Cotlliure. Aquesta vila turísticade la Costa Vermella és un antic po-ble de pescadors i vinyataires, fa-mosa a nivell mundial perquè el seucementiri acull les restes mortalsd’Antonio Machado. Amb la brisa me-diterrània de fons, vam visitar l’Es-glèsia de Nôtre Dame des Anges, ales muralles del castell on, en la gue-rra dels segadors del 1642, els es-panyols van ser vençuts per les tro-pes del rei francès Lluís XIII. Amb laretina farcida d’imatges i havent gau-dit de valent del cap de setmana, vamtornar cap a Roses a posar-hi laguinda amb un bon dinar a l’HotelMarítim, i, tot cantant l’adéu, fer viacap a casa. �

FRH 30-p.34 ok 30/12/08 17:26 Página 34

FAHR

ENHE

IT•4

51

35

AA ll’’ooccttuubbrree,, ddooss ccoommppaannyyss ddee llaaSSeecccciióó ddee MMuunnttaannyyaa ddee ll’’AACCEE vvaammvviiaattjjaarr aa EEqquuaaddoorr, on vam gaudir depaisatges increïbles i de l’hospitalitatdel seu poble. El nostre primer objec-

tiu estava situat a la serralada delsAndes: el volcà Cotopaxi, de 5.897metres d’alçada, el segon cim més altdel país. Després d’una bona aclima-tació vam ascendir el Santa Cruz, de4.010 metres, i l’Ilinizas Nord, de5.120. Haviem de fer cim de mati-

nada, però l’acumulació de neu i elperill d’allau van provocar la nostraretirada als 5.200 metres. Desprésd’aquesta experiència extrema, vamgaudir d’uns dies de relax a les ai-gües termals de Baños, als peus delvolcà Tunguragua, alhora que visità-vem Cotopaxi. I de la civilització a laselva amazònica, on vam fer una rutaen balsa fins a Varadero. Devoratspels mosquits, vam acomiadar-nosdel paradís per aterrar a les Illes Ga-làpagos, un dels pocs santuaris eco-lògics que queden al món i emplaça-ment idoni per bussejar. Taurons, lle-ons marins, tortugues i rajades vanacompanyar-nos en les immersions,mentre les iguanes vetllaven les plat-ges. Les experiències viscudes fanque tornem nostàlgics i amb el recordd’haver estat tractats com a casa. �

Mes i mig d’aventures ala latitud zero del món

ACTIVITATSACTIVITATS

Per Enric Martín i Raúl Espinosa

Bombers nevats

L’SPEIS al Criterium de L’Hospitalet

Per Joan Carles Mompel

LLaa SSeecccciióó dd’’EEssqquuíí ddee ll’’AACCEE oorrggaanniittzzaaccoomm ccaaddaa aannyy –i ja en són més de15– la ‘Setmana Blanca de Baquei-ra’, de l’11 al 16 de gener del 2009.

Com a dada curiosa hem de ressaltarla participació enguany de prop de350 persones, vingudes de diversescomunitats autònomes com Andalu-sia, Madrid, Galícia, Astúries i, per su-posat, Catalunya. Per albergar a tots

els participants serà necessària gai-rebé tota la capacitat de tres hotels.Des de la Direcció de La Cultural vo-lem agrair el seu esforç als companysque organitzen aquest esdevenimentesportiu. La xifra creixent de partici-pants indica el bon treball que han re-alitzat. Ànim i per molts anys més! �

UUnnaa rreepprreesseennttaacciióó ddee llaa SSeecccciióóCCiicclliissttaa ddee BBoommbbeerrss ddee BBaarrcceelloonnaa vaprendre part, el diumenge 23 de no-vembre, en el Criterium CiclistaCiutat de L’Hospitalet, memorial delcompany Manuel Ortega Yeste i dePedro Zamora. La classificació finalmostra l’enorme nivell d’aquesta

prova, que cada any organitza la UnióCiclista L’Hospitalet. En la seva 33aedició, la victòria absoluta va ser peral corredor murcià i líder de la Vueltaa España, Alejandro Valverde, mentreque el medallista olímpic Carles Tor-rent es va alçar amb el triomf en lacursa d’eliminació. �

FRH 30-p.35 ok 30/12/08 17:27 Página 35

JJooaannaa LLóóppeezz ééss ttoottaa uunnaa vveetteerraannaa::ppoorrttaa ttrreebbaallllaanntt mmééss ddee 2200 aannyyss ppeerraa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ii 1144 ccoomm aa ttèèccnniiccaa ddeePPrrootteecccciióó CCiivviill,, tot ique la seva carreraprofessional apun-tava en una altra di-recció. “Jo vaig estu-diar Farmàcia, peròvaig treballar com aprofessora durantcinc anys. Totes lesdones de la mevafamília han estat do-

cents, des de la besàvia fins la mevagermana. Suposo que era inevitable:ho duia a les venes!”. Després d’un

lustre lidiant amb els adolescents, vaaprovar unes oposi-cions i va entrar atreballar al Departa-ment de Personal iAdministració, finsque va fer el salt aProtecció Civil, arafa 14 anys. La divi-sió de Protecció Ci-

FAHR

ENHE

IT•4

51

36

LA NOSTRA GENT

“A la meva feina s’ha detenir molt sentit comú”Farmacèutic