núm. 19Desembre 10

Inauguració de la Casa de la Dona

Silla ja és municipi turístic

El Ministeri continua invertint en Silla

Continuen les obres de pluvialsP. 9 P. 11 P. 7

2Desembre

Ajuntament: 96 120 01 16 i 96 121 97 90

Policia Local: 96 121 17 18

Oficina d’Informació i Atenció al Ciutadà: 96 120 01 16

Alcaldia: 96 121 97 92

Secretaria: 96 120 01 16

Oficina Tècnica: 96 121 97 93

Recollida de mobles (Telefonar dimarts): 96 121 17 18

Escola Taller: 96 121 37 68

Consell Local Agrari: 96 120 00 68

Edifici Font de la Bàscula: 96 121 22 22

Escola Teatre: 96 121 70 55

Biblioteca Central: 96 120 37 13

Biblioteca Dos: 96 121 70 84

Nau Jove: 96 120 00 29

Casal Jove 96 121 99 46

Centre de Dia per a Menors (Molí de Magalló): 96 121 18 55

Centre de Dia per a Menors (Sant Roc): 96 121 19 58

Instal·lacions esportives:

Pavelló: 96 121 05 30

Piscina: 96 121 04 23

Piscina Coberta: 96 121 77 88

Llar del Jubilat: 96 121 05 00

Conservatori: 96 121 09 88

Residència de la 3a Edat: 96 120 21 12

Cementeri municipal: 96 121 33 73

Ambulatori: 96 120 18 19

Urgències: 96 120 38 49

Cita prèvia: 96 121 22 20

Centre de Planificació Familiar: 96 121 24 97

Guàrdia Civil: 96 120 19 15

Bombers: 96 121 30 66

Correus: 96 120 06 86

Renfe: 96 120 02 74

SERVEF: 96 120 31 62

Jutjat de Pau: 96 120 01 07

Emergències: 112

Farmàcies:

R. Barrachina: 96 120 14 30

R. Costa: 96 120 01 26

I. Solanes: 96 120 15 53

L. Moliner: 96 120 19 42

C. Lozano: 96 121 78 19

E. Ramos: 96 121 66 36

Mª J. Benaches: 96 121 27 02

Centre de Formació de Persones Adultes 96 121 42 52

Telèf

ons d

’inte

rès

Calendari del Contribuent2010

Edita: Ajuntament de Silla, Plaça del Poble 1. www.silla.esDepòsit legal: V-431-2008

Textos i imatges: Gabinet de ComunicacióCoordina: Mariló Gradolí

www.silla.es • ajuntament@silla.es

3Desembre

Ja s’acosta el Nadal i no hi ha res millor que l’escrit de Càritas per desitjar a tota la ciutadania de Silla un Bon Nadal.

«De jove jo era un revolucionari, utilitza-va les meues forces per canviar el món.A mesura que em feia adult, me n’ado-nava que havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar res, però utilit-zava tot el meu interés per transformar tots aquells que em rodejaven.Ara que sóc vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre com d’in-sensat que he sigut. Si haguera intentat canviar-me a mi mateix, no hauria mal-baratat la meua vida.Tots caiem en l’error de voler canviar la humanitat, però quasi ningú pensa a canviar-se a si mateix perquè puga canviar, en alguna cosa, el món que ens rodeja.

No caiguem en l’error de pensar que la responsabilitat és dels altres.No deixem que la indiferència asse-que, petrifique, mate els nostres cors. La indiferència ens fa morir lentament, anul·la la voluntat. El missatge de l’amor cristià, un amor incondicional cap als nostres semblants, ens fa capaços de veure, de veure’ns reflectits en tots i cadascun dels nostres germans, i és, en aquest moment, quan comencem a canviar-nos i a canviar en alguna cosa aquest món que ens rodeja».

Des de Càritas, que som tots i gràcies a tots podem seguir endavant, volem feli-citar-vos i desitjar-vos FELIÇ NADAL

BON NADAL

EditorialSumari

4 Silla adquireixla denominació de municipi turístic 4 Obres de remodelació de la plaça de la Senyoria 4 Noves pistes de pàdel 5 La piscina coberta de nou en marxa 5 Cursos de la piscina coberta 6 Els camps de Silla han estat vigilats pels volun-

taris 6 L’alcalde Francesc Baixauli, es rebaixa el sou un

8% i els regidors alliberats un 6 i 5% 6 La xarxa lloga ofereix moltes garanties als arren-

dataris 7 Primera pedra de l’Escoleta Municipal 7 La Casa de la Dona inaugurada el 25 de novem-

bre 8 La nova seu de la Policia Local ja està operativa 8 Dos agents de Silla reben la creu al mèrit policial

amb distintiu roig per la seua valentia 9 Aquagest invertirà a Silla 4 milions d’euros per a

millorar el subministrament d’aigua i el clavegue-ram

9 El Ministeri continua invertint en Silla 10 La Venta de Sant Roc, un edifici social 10 Necrològica 11 Preparats per a les pluges 12 Novetats en Educació 14 Plans integrals d’ocupació 14 Taller de Restauració de Mobles 14 Dia de la Germandat de les Nacions 14 Homenatge als majors 15 Curs de Pastisseria Tradicional Valenciana 15 Becaris a l’ajuntament 16 Silla, ciutat europea 18 Col·lecta per la lluita contra el càncer 18 L’ajuntament rep els descendents d’una família

emigrant de mitjans del segle XIX 18 Celebració dels quintos del 66 19 Presentació del llibre de Francesc Baixauli i

Mena 19 25 anys fent teatre 20 L’upc guanya la superlliga de futbol sala de Silla 20 Coloms de l’amistat 20 Inici de temporada per als escacs 20 Laura Méndez, bronze en atletisme 20 Campions de pilota valenciana 21 El Club Incusa campió d’Espanya 21 L’Incusa-Silla campió de la lliga territorial 22 Iker Bonillo, un campió de la bicicleta 22 Salut integral 23 Ferran Torrent, Porrot d’Honor de les Lletres

Valencianes 2010 23 Activitats de la casa d’Andalusia 24 Opinió política 26 Pregó de les festes en honor al Santíssim Crist

de Silla 31 “El proceso Paradine”

4Desembre

Les obres de remodelació de la plaça de la Senyoria ja han co-

mençat. L’inici dels treballs es va realit-zar en presència del secretari autonòmic d’Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcáiztegui; la regidora d’Obres de l’Ajuntament, Lara Zaragozá, i el regidor d’Hisenda, Herminio Vedreño. L’actua-ció, inclosa en el Pla Confiança, suposa una inversió de 124.875 euros, i un dels objectius de la remodelació és la inte-gració del jardí en l’entorn.

Descripció de l’obraEl parc de la plaça de la Senyoria es troba localitzat entre els carrers de la

Bega, la Torreta, la Sénia i la Murta, dins del nucli urbà de Silla. Dels diver-sos elements estructurals del parc es respecten els jocs infantils, en bon es-tat d’ús.

Un dels objectius principals és l’elimina-ció de barreres arquitectòniques, per a això es durà a terme l’execució de les obres següents: l’eliminació de les tan-ques perimetrals i les restes de plantaci-ons en les jardineres, el trasplantament d’algunes espècies d’arbratge, la poda de la resta d’arbres, la reposició de les zones pavimentades, l’eliminació d’un tram de la tanca perimetral, l’execució de zones empedrades, la renovació de les instal·lacions existents com ara l’en-llumenat i l’aigua potable, l’execució del reg del jardí automatitzat, la plantació en les noves jardineres, el canvi del mobili-ari urbà i la substitució de la tanca peri-metral que envolta els jocs infantils.

Silla adquireix la denominació de municipi turístic

Obres de remodelació de la plaça de la Senyoria

Noves pistes de pàdel

L’Agència Valenciana de Turisme ha comunicat a l’Ajuntament de

Silla la concessió de declaració de municipi turístic a Silla. La declaració de municipi turístic és, segons l’alcal-de Francesc Baixauli, “la recompensa a molts projectes que tenim en mar-xa, sobre el nostre patrimoni i sobre el creixement sostenible de la nostra localitat”.

Aquesta declaració “forma part del projecte de futur que tenim per a Si-lla, ja que al llarg d’aquests anys hem posat els pilars per a la creació d’una nova via per a l’economia local que repercutisca en l’ocupació i en la qualitat de vida de tota la ciutadania” explica l’alcalde.

“Silla compta amb immillorables pro-ductes turístics que podem explotar

L’alcalde de Silla, Francesc Baixauli, i el diputat, Isidro Prieto, han inaugurat les noves pistes de pàdel del poliesportiu municipal. Les obres, subvencionades per l’organisme provincial, estan ubica-des just al costat del camp de futbol de gespa artificial i seran utilitzades pels esportistes, els quals cada vegada més practiquen aquest esport.

de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient, a més de la recuperació i la posada en valor dels nostres edificis i excavacions arque-ològiques”, assegura Francesc Bai-xauli.

Cal recordar que l’Ajuntament va or-ganitzar una jornada turística per a promoure el turisme local. La ruta, en la qual van participar 40 invitats, va servir per a comprovar el potenci-al turístic de la localitat, tant al nucli urbà, com a la zona del terme munici-pal al parc de l’Albufera.

La ruta es va iniciar en l’estació del ferrocarril i, a peu, es va visitar el mercat exterior dels dissabtes i l’edi-fici del Col·legi de les Monges (que contindrà la Nau de la Cultura), la

torre musulmana i les excavacions de l’Ajuntament (en aquest moment en una figuració per l’execució de les obres). Una vegada a la plaça del Poble es va explicar l’arquitectura local i els edificis més representatius de la plaça, entre aquests el de l’Es-glésia.

Un passeig pel nucli urbà, amb mos-tres d’antigues vaqueries i edificis modernistes, va donar pas a un pas-seig amb carro per la marjal fins a ar-ribar al motor del Palaco. Darrere de l’explicació de la cultura arrossera i la gran influència de l’Albufera a la lo-calitat, la visita va continuar amb una ruta amb barca fins al port de Silla i els participants van gaudir d’una de-gustació gastronòmica de plats i pro-ductes típics.

5Desembre

La piscina coberta de nou en marxaLa piscina coberta municipal de

Silla va obrir les seues portes el dia 1 de setembre, després de la tem-porada estiuenca en què s’ha aprofi-tat per a reparar i millorar les instal-lacions esportives.

Per a celebrar la reobertura del cen-tre, els dies 1, 2 i 3 de setembre, es van celebrar unes jornades de portes obertes perquè tota la ciutadania pu-guera comprovar l’estat de les instal-lacions després de les reparacions i manteniment realitzats durant els me-sos estivals.

Des de juny l’Ajuntament és el res-ponsable del manteniment de la piscina coberta. La gestió ha sigut adjudicada a l’empresa Eulen, qui s’encarrega de l’organització i realit-zació de les activitats i del personal.

Segons explica l’alcalde de Silla, Fran-cesc Baixauli, “des de l’Ajuntament de Silla hem posat tot el nostre esforç per solucionar les deficiències d’esta instal·lació esportiva tan utilitzada per veïns i veïnes de totes les edats de la nostra localitat. El nostre interés i com-promís és, i sempre ha sigut, millorar

Cursos de la piscina cobertaEls interessats a abonar-se a la piscina coberta o disfrutar de les activitats i cursos, tant aquàtiques com en sec, poden informar-se en la recepció de la piscina. Enguany s’oferixen cursos de natació per a adults, aquagym, aquafitness, aquasalud, natació preescolar (de 3 a 5 anys), natació escolar (de 6 a 14 anys), natació esportiva (de 10 a 14 anys), natació per a la tercera edat (més de 65 anys), bebés i futures mares.

De les activitats en sec destacar les classes de pilates, manteniment, funky, aeròbic, spinning i musculació amb monitor. Totes les sales han sigut preparades i adequades a les noves necessitats.

la piscina coberta municipal i el servici que es presta per a una millor qualitat de vida de tota la ciutadania”.

Amb l’obertura de la piscina coberta municipal finalitza també la tempo-rada de la piscina d’estiu del polies-

portiu, que durant els mesos de juny, juliol i agost han atret a molts veïns i veïnes a disfrutar de les excel·lents instal·lacions i el seu agradable en-torn. També molts veïns i veïnes de localitats de la comarca han disfrutat de la piscina d’estiu de Silla.

Piscina d’estiu.

6Desembre

Els camps de Silla han estat vigilats pels voluntaris

L’alcalde Francesc Baixauli, es rebaixa el sou un 8% i els regidors alliberats un 6 i 5%

La xarxa lloga ofereix moltes garanties als arrendataris

Els camps del terme municipal de Silla han es-tat un altre any vigilats per llauradors volunta-

ris per a evitar els robatoris d’hortalisses als camps.

Les patrulles han vigilat les plantacions de verdures i fruites per a evitar els freqüents robatoris de melons i hortalisses que cada any es produeixen als camps. L’any passat el Consell Local Agrari ja va notificar un descens en els robatoris gràcies a la vigilància, una tendència que s’ha tractat de mantindre al llarg d’aquesta edició.

La vigilància dels agricultors, diürna i nocturna, ha estat reforçada pels efectius de guàrdia rural, Policia Local i Guàrdia Civil, a més de llauradors d’incògnit i veïns i veïnes de la localitat que s’han oferit a col·laborar en la vigilància mentre passegen pel ter-me municipal.

L’alcalde de Silla s’ha rebaixat el sou un 8%. Aquesta deci-

sió va ser aprovada en el Ple mu-nicipal del mes de juny, igual que la rebaixa aplicada als funciona-ris de l’Ajuntament. La proposta afecta també els regidors allibe-rats, amb una rebaixa d’un 6% per als d’Hisenda i Obres, Herminio Vedreño i Lara Zaragozá, i un 5% per als de Personal i Participació,

Silla forma part de la Xarxa Lloga, una iniciativa a què

l’Ajuntament s’ha adherit com a agent col·laborador. Aquest servei, que es presta a totes les persones que tin-guen un pis i desitgen llogar-lo i a les persones que vullguen trobar un pis en lloguer, és totalment gratuït i inclou la redacció i el seguiment del contracte

Roser Saborit i Antonio Benaches. Les assistències dels regidors també es rebaixen un 5%.

Amb aquesta mesura el govern de Silla pretén solidaritzar-se amb el funcionariat i “ser conseqüent amb les mesures econòmiques adoptades”. Segons ha explicat el regidor d’Hisenda, Herminio Vedreño, aquesta rebaixa supo-

de lloguer. Les persones interessades poden dirigir-se a l’Agència Municipal d’Habitatge i Mobilitat de Silla.

Els beneficis per als arrendataris són múltiples, ja que el servei, coor-dinat per la Direcció General de la Vivenda, a més de l’elaboració del contracte ofereix una assegurança

sarà un estalvi d’aproximadament 10.000 euros que es destina-ran a fins socials. Cal recordar també que el govern de Silla té congelat des de fa dos anys els sous dels polítics i que cap dels assessors d’Alcaldia rep cap re-muneració per serveis (entre ells l’assessor intercultural i l’assessor de suport en l’elaboració del Pla d’ocupació).

d’impagaments i danys en l’habitatge i un servei d’arbitratge.

La renda màxima dels habitatges és de 4,36 euros al mes per metre qua-drat útil, així que per a un habitatge de 90 metres útils, el lloguer màxim és de 392 euros al mes sense incloure les despeses de la comunitat.

El consell agrari

7Desembre

La Casa de la Dona inaugurada el 25 de novembre

El delegat del Govern a la Comu-nitat Valenciana, Ricardo Peral-

ta; l’alcalde, Francesc Baixauli, i una representació veïnal composta per la xiqueta Sara Ibáñez, com a futura usuària del centre; Puri Jiménez i Ma-nuel Delgado, com a membres de l’as-sociació de veïns del Molí de Magalló, i la presidenta de l’Associació de Ju-bilats de Silla, Encarna Zaragozá, han protagonitzat l’acte de col·locació de la primera pedra de l’Escoleta Munici-pal de Silla.

Les obres d’execució del nou centre municipal ja estan en marxa i proba-blement estiguen acabades al final d’abril del 2011. La construcció de l’escoleta, inclosa en el segon Pla Zapatero, constituirà el primer centre d’educació infantil de 0 a 3 anys.

L’elecció de la zona de Molí de Ma-galló respon al fet “que és l’única zona que encara no té una escola d’educació infantil i és el barri amb el major índex de naixements de la localitat en els últims anys” segons ha explicat l’alcalde de Silla, Fran-cesc Baixauli.

Per la seua banda, el delegat del Go-vern a la Comunitat Valenciana, Ricar-do Peralta, va remarcar l’esforç inver-

L’alcalde de Silla, Francesc Bai-xauli, acompanyat per la regidora

de Polítiques d’Igualtat, Elvira Catalán, i representants de les associacions de dones de Silla, han inaugurat la Casa de la Dona de Silla, un espai de refle-xió i trobada per a les dones, amb un simbòlic alçament de persiana. Aques-ta seu, adequada per l’Ajuntament, és un local municipal que acollirà les seus de Dones Progressistes, del Col·lectiu de Dones i de la Junta Local de la Lluita contra el Càncer.

Primera pedra de l’Escoleta Municipal

sor del Govern central a través dels plans de dinamització de l’economia i la creació de llocs de treball.

La regidora d’Educació de l’Ajunta-ment, Ana Manrique, comenta que “el centre d’educació infantil municipal és una assignatura que l’Ajuntament de Silla tenia pendent amb la ciutada-nia des de fa molts anys i que aquest equip de govern ha decidit complir per

a augmentar el benestar i la qualitat de vida de tota la ciutadania i, sobretot, per a oferir un recurs més de concilia-ció de vida familiar i laboral”.

En la mateixa línia, la regidora insis-teix en el fet que “apostarem per la millor qualitat pedagògica, ja que per a l’equip de govern l’educació és un tema prioritari i un pilar bàsic en la construcció de la ciutadania”.

ha explicat les accions que durant tot l’any es realitzen des del Departament de Polítiques d’Igualtat en els àmbits d’informació, protecció, sensibilització i educació.

En l’acte ha participat AESI, els Amics de la Poesia, el Col·lectiu de Dones, les Dones Progressistes, l’EPA, l’IES Sanchis Guarner, els Majors de Silla, Tyrius, la Policia local i els sindicats UGT i CCOO amb la lectura, per part dels seus representants, de diferents manifestos de repulsa contra la violèn-cia masclista.

L’acte també s’ha comptat amb la par-ticipació del cor de l’IES Sanchis Guar-ner que ha interpretat la cançó “Que no s’apage la llum”. Els alumnes del bat-xillerat artístic d’aquest institut han rea-litzat un photocall on han posat moltes de les persones assistents a l’acte de repulsa contra la violència de gènere.

La inauguració es va emmarcar en l’ac-te commemoratiu del 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. La regidora de Polítiques d’Igualtat, Elvira Catalán,

8Desembre

Dos agents de Silla reben la Creu al mèrit policial amb distintiu roig per la seua valentia

La nova seu de la Policia Local ja està operativa

Els policies locals de Silla, Pedro Ortega i Mª del Mar López han

rebut la Creu al mèrit policial amb dis-tintiu roig de la Generalitat Valencia-na per l’asisstència que van prestar el 29 de setembre del 2009 en el rescat d’una Jove atrapada en el seu vehicle per una inundació.

L’acte d’imposició de les medallas es va celebrar en la seu de l’IVASP a Xest, on prop de dos centenars de policies de tota la Comunitat Valenciana van veure reconegudes les seues accions, i on només una dotzena ho van fer amb el distintiu roig. La medalla va ser im-posada pel conseller de Governació, Serafín Castellanos. Prèviament, els agents va ser reconeguts per la seua la-

L’alcalde de Silla, Francesc Bai-xauli, junt amb el subdelegat del

Govern a la Comunitat Valenciana, Luis Felipe Martínez, van inaugurar el passat 23 de setembre, la nova seu de la Poli-cia Local. Les dependències, ubicades a les antigues casetes d’Agrocrós, són un edifici rehabilitat que compta amb totes les prestacions que els agents necessiten.

A la inauguració va acudir la planti-lla dels agents locals, formada per 44 policies, 6 oficials, 2 inspectors, un intendent i el cap de la Policia Local, a més d’una àmplia representació municipal, l’alcalde d’Albal, Ramón Marí, i nombrosos caps de policia de la comarca de l’Horta. El teixit asso-ciatiu de Silla també ha estat present en la inauguració d’aquesta instal-lació tan demandada i important per a la localitat.

L’alcalde de Silla, Francesc Baixauli, ha reconegut l’excepcional labor de tots els membres de la plantilla, així com la importància de comptar amb unes dependències amb totes les presta-cions per als agents. D’altra banda, el subdelegat ha lloat la nova seu de la

bor amb una menció especial aprovada per unanimitat en el Ple de l’Ajuntament de Silla.

La Creu roja al mèrit policial obeïx “a la seua rapidesa, valentia i professionalitat determinant, atés que la vida de la jove corria seriós perill així como la seua prò-pia”. Els agents van rescatar una dona

que havia quedat atrapada en el seu cotxe i corria perill de ser arrossegada pel corrent.

En la imatge, els agents condecorats junt amb el Cap de la Policia Local, Ja-vier Genovés, la regidora de Seguretat Ciutatdana, Roser Saborit, i la regidora de Benestar Social, Elvira Catalán.

policia com una de les més modernes i completes.

Les obres de les noves instal·lacions han sigut executades per Disseny i Construccions SL per un valor de 410.124,00 euros. Les noves depen-dències compten amb un edifici de nova planta que ocupa 638,35 m2, a més de la zona rehabilitada de les ca-setes.

Les casetes d’Agrocrós daten del principi del segle XX, quan l’empresa Agrocrós, una de les més punteres de la comarca, oferia als seus treballa-

dors una casa on viure al costat de la fàbrica. Els habitatges van pas-sar a ser de titularitat pública amb la reparcel·lació de la unitat d’execució de Molí de Magalló. Les cases van quedar qualificades per a equipament i només s’ha pogut conservar el nu-cli central a causa del deteriorament de les cases ubicades als extrems. D’aquesta manera, aquest conjunt de cases passen a ser dependències d’atenció al públic de la Policia Local. El nou bloc, unit per un pati interior (els antics corrals de les cases) són la zona administrativa i de servei dels agents.

L’empresa Aquagest Levante, SA, concessionària del ser-

vei d’aigua i clavegueram de Silla, invertirà un total de quatre milions d’euros en obres que tenen com a finalitat millorar els infraestructu-res del subministrament d’aigua i el clavegueram de la població. La major part d’aquestes obres seran executades per empreses de Silla, preferentment menudes i mitjanes. Només les obres que s’executaran durant el primer any d’actuació ja suposen la inversió de dos milions d’euros.

Entre altres coses està prevista la rehabilitació del pou d’Alboraig per a assegurar la garantia de submi-nistrament. Això anirà acompanyat de la construcció d’un nou dipò-sit que serà utilitzat per a barrejar l’aigua superficial amb la del pou. Amb caràcter previ, es procedirà a demolir l’actual dipòsit que està ob-solet i dificulta les obres destinades a la posada en explotació del pou. La utilització d’aigües subterrànies millorarà el servei i permetrà estal-viar energia.

El terme munici-pal de Silla s’ha

vist beneficiat per les obres que el Minis-teri de Medi Ambient executa a través del Programa +Aigua per a sempre. En concret es tracta de les obres de conducció de l’ordenació i acaba-ment de la reutilització d’aigües residuals de la planta de Pinedo, en el tram de l’estació d’impulsió i conduc-ció de Catarroja fins a Benifaió. Les obres suposen una inversió de 7.696.637 euros.

9Desembre

Aquagest invertirà a Silla 4 milions d’euros per a millorar el subministrament d’aigua i el clavegueram

El Ministeri continua invertint en Silla

De la mateixa manera, es duran a terme obres per a reutilitzar per al reg les aigües freàtiques que prove-nen del pas inferior de l’avinguda de l’Albufera, per sota de la via fèrria, i la renovació de la xarxa de distribució en general.

També es traslladaran les ofici-nes d’Aquagest Levante, SA a un nou emplaçament a la localitat per tal de poder oferir als clients unes instal·lacions més modernes i que incorporen un laboratori d’anàlisi d’abocaments.

Una part de les inversions serà de ti-pus mediambiental i inclourà la con-fecció d’un catàleg de l’arbrat del nucli urbà i el polígon industrial, un mapa acústic de la localitat i un altre de contaminació atmosfèrica.

Les obres seran: reutilització d’aigües freàtiques del túnel de l’avinguda de l’Albufera, la demolició del dipòsit elevat d’Alboraig, la rehabilitació del sondeig d’Alboraig, l’execució del nou dipòsit d’Alboraig, la xarxa de sanejament del carrer de Sant Josep i l’execució de la fase I del pla director.

10Desembre

La Venta de Sant Roc, un edifici social

Necrològica

Obres del Pla Municipal de Pluvials

La Venta de Sant Roc ja s’ha convertit en l’edifici preferit per

la ciutadania per a celebrar els esde-veniments civils, tant bodes com ba-tejos. Des de la seua inauguració, la Venta de Sant Roc s’ha convertit en l’escenari de moltes activitats soci-als, com ara la celebració dels vint-i-cinc anys de l’Escola Municipal de Teatre, la presentació del cartell de

Inauguració de la venta

Presentació del cartell de la penya Caixaes Encontre de dones

la Penya Caixaes, la presentació de l’Associació Taurina Silla o la Trobada Comarcal de Dones.

La Venta de Sant Roc és un im-moble del segle XVII de gran valor històric i sentimental. El cost de la restauració de l’edifici ascendeix a 558.500,00 euros i ha estat finan-çada amb el Fons Estatal d’Inversió Local.

El passat 12 de setembre, a la seua casa de Denia i mentre

dormia plàcidament, va morir Armando Lemos Marí “Arlemar”, de 87 anys. Cal dir en honor seu, que era un home des-plaçat d’època, doncs posseïa un es-perit renaixentista, inquiet, intel·lectual, investigador de la Història, artista, pin-tor, músic i poeta... un idealista que a les terres de la Marina si que han sabut considerar, avaluant una llavor perso-nal que al llarg del temps ha fructificat en infinitat de treballs i publicacions es-crites.

Però Armando era sobretot un senti-mental, un enamorat de Silla, “el meu poble” com li agradava proclamar obertament a tothom, perquè malgrat viure a Dènia des de l’any 1942, mai va oblidar els seus arrels.

Fill de ferroviari, va vindre al món el 24 d’agost de 1922, en la casa dels avis materns ubicada al Passeig de l’Albereda, número 37, i allí enfront de l’Estació va viure l’adolescència en plena guerra civil. Extravertit, simpàtic i amic dels seus amics, va immortalit-

zar aquelles vivències en un munt de manuscrits de l’època, un tresor inèdit, evocador dels paisatges i les persones de Silla, que, quan fa dos anys redes-cobrirem a Armando, ens el va oferir de manera emocionada.

Sortosament, encara arribarem a temps de fer-li un homenatge al Teatre i editar un llibre amb els seus poemes... Encara arribarem a temps de conèixer l’home senzill que plorava agraït als aplaudiments dels seus paisans... En-cara arribarem a temps de trobar un amic que ens va obrir les portes de sa casa, a la qual no hem pogut acudir totes les vegades que ell ens requeria. Però ahir anàrem, anàrem per acomia-dar-se i abraçar a Vicenta, la musa de l’artista, qui també mereix un reconei-xement públic pel suport que sempre ha donat al seu marit.

Ja ho va dir el mossèn al soterrar: Dé-nia ha perdut un referent, un fill predi-lecte.

I nosaltres afirmem: Silla també!!

Amic Armando, reposa en pau.

Josep Antich i Marcos Marí

11Desembre

Obres del Pla Municipal de Pluvials

Preparats per a les pluges

Les obres de pluvials van a bon ritme. A poc a poc van aca-

bant-se les fases encetades i s’inicien de noves per a preparar el poble per a les avingudes d’aigua per fortes plu-ges. De fet, en les últimes pluges ja es va notar l’efecte positiu de les obres executades a la plaça d’Espanya, amb tot, fins que no estiguen acabades to-tes les obres no es podran valorar de forma òptima.

De moment, la primera fase de les obres de la Rambla de la Independèn-cia ja s’ha acabat i en breu comença-ran les de la segona fase, encara que, de cara a les pluges, cal esperar una millor resposta del clavegueram a tota la zona per les obres que ja s’hi han executat.

Respecte de les de l’avinguda d’Ala-cant, les obres tant del tram final com les de part del primer tram ja estan també finalitzades. Les obres encara es duen a terme al llarg de l’avinguda, però tot apunta a una millor evacua-ció de les aigües en cas de tronades. També serà la prova de foc per a les obres del final del carrer dels Forns, on el túnel s’ha tapat i ara es converti-rà en una rotonda en superfície.

Aquestes obres, per altra banda, tam-bé comporten canvis a l’urbanisme de la zona amb una millora considerable de l’accessibilitat als trams executats i l’adequació de les voreres. Les obres d’adequació de la plaça del Port han quedat integrades en les de l’avingu-da d’Alacant, encara que pertanyen a les obres de construcció del carril bici al port, just al costat d’on s’està construint el casal de la falla Port, al-tres obres que també continuen sense pausa.

12Desembre

Obres en Lluís VivesL’Ajuntament de Silla ha executat unes obres de millora i rehabilitació al col-legi Lluís Vives. Les obres, finançades gràcies al segon Pla estatal per al fo-ment de l’ocupació, han consistit en la restauració de la torreta de l’edifici i la rehabilitació de la teulada per a evitar filtracions d’aigua. Així mateix, els tre-balls també han inclòs la millora dels tancaments del menjador escolar per a millorar l’aïllament tèrmic del recinte.

Segons ha explicat l’alcalde de Si-lla, Francesc Baixauli, “la reforma del centre escolar era un assumpte pendent des de feia molts anys. Ara, gràcies als plans Zapatero i a l’interés del govern de millorar les infraestruc-tures educatives hem aconseguit un col·legi més segur i més adaptat a les necessitats de l’alumnat”.

Obres a Sant RocUn altre dels centres beneficiats amb els fons del Pla Zapatero ha sigut el col·legi Sant Roc, en el qual s’ha re-

Novetats en Educació format la zona de primària per a acon-seguir un millor aïllament tèrmic. Les obres també han inclòs la millora de l’accessibilitat al pati amb l’elimina-ció d’escalons i la construcció d’una rampa d’accés. Segons ha explicat la regidora d’Educació, Ana Manrique, “l’equip de govern inverteix en els col-legis perquè creguem que no podem esperar que la Generalitat assumisca aquestes obres. Encara que aquestes obres no li corresponen a l’Ajuntament, des de l’equip de govern creguem que és important apostar per la seguretat dels nostres xiquets i xiquetes”.

Primera pedra de la remodelació del Col·legi Verge dels Desempa-rats El conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, acompanyat per l’al-calde de Silla, Francesc Baixauli, la regidora d’Educació, Ana Manrique, el director del centre educatiu, Vicent Murrió, i una àmplia representació municipal i del món educatiu de la localitat, protagonitzaren l’acte de la

primera pedra de la remodelació del col·legi Verge dels Desemparats. Dos alumnes del Consell Escolar del cen-tre han sigut els encarregats de depo-sitar en una urna els periòdics del dia i unes monedes, la qual, posteriorment, ha sigut soterrada al pati del centre escolar.

La remodelació del centre, que data del 1935, ascendeix a 1.612.895 eu-ros. El projecte inclou la remodelació de tota la infraestructura escolar i la creació d’un nou edifici que contindrà les aules adequades a les necessitats educatives actuals.

L’alcalde de Silla, Francesc Baixauli, ha agraït la inversió en la infraestruc-tura educativa del municipi, mentre que el conseller ha destacat que “la remodelació íntegra d’aquest centre pertany a una espècie de subprogra-ma destinat a la inversió en patrimoni educatiu, ja que es tracta d’un cen-tre construït quan era ministre de la República, Marcelino Domingo, l’any

13Desembre

Entrega de premis Antich - Zaragozá

Expo de boixets

Expo de macramé

Expo de pintura

1931. Es recupera així un edifici his-tòric que ennobleix la trama urbana de Silla i que se suma a la recupera-ció que està duent a terme la Con-selleria d’Educació de determinats edificis, que són patrimoni històric, perquè continuen amb la seua labor educativa. És una obra significativa que es construirà en 10 mesos”.

Reis Catòlics i Sagrada FamíliaCal recordar que el col·legi Reis Catò-lics es va reformar el curs passat. En el cas de Sagrada Família, el col·legi ha afegit una aula més d’infantil. El col·legi Sant Roc també va estrenar un nou menjador finançat amb fons de l’Ajuntament.

ESTUDIAR TÉ LA SEUA RECOMPENSATindre un bon expedient acadèmic té el seu reconeixement a Silla. L’Ajun-tament de Silla, a través del departa-ment d’Educació, ha lliurat el premi Rosa Antich a la millor estudiant de batxillerat i el premi María i José Za-ragozá a l’expedient més alt de cicle formatiu de grau superior. En aquesta edició han sigut Celia Padilla Sánchez i Rosa M. Cano Alaver les estudiants premiades amb les beques que lliu-ren les famílies Antich i Zaragozá per a incentivar l’estudi entre els joves.

En l’acte van estar presents l’alcal-de de Silla, Francesc Baixauli; la re-gidora d’Educació, Ana Manrique; i els representes de les famílies que lliuren els premis, Concha i M. José

Zaragozá Vivó i Haroldo Zaragozá Zaragozá, descendents de les per-sones que donen nom a les beques i que van instituir el premi. Tant Rosa Antich com José Zaragozá van ser erudits nascuts a Silla.

APUNTA’T A L’ESCOLA D’ADULTS Al final del curs se celebren diferents exposicions de tots els treballs realit-zats durant el curs, com ara les ma-nualitats de boixets realitzades per l’alumnat de la monitora Toñi González Ruiz, l’exposició de manualitats de boixets realitzats per l’alumnat de la professora Julia Doménech; o l’ex-posició dels treballs de pintura de les alumnes de la professora Rosa Viguer.

14Desembre

L’Ajuntament de Silla és cons-cient de la necessitat d’im-

pulsar, ara més que mai, programes dirigits a facilitar l’obtenció d’un treball i incentivar la contractació per part d’empreses. Per això, de nou, l’Ajuntament posa en marxa els Plans integrals d’ocupació (PIE) amb la col·laboració de la Manco-munitat de l’Horta Sud.

Els Plans integrals d’ocupació són uns programes que tenen en compte dues accions fonamentals:

1) El desenvolupament d’un itinerari d’inserció adequat a les necessi-tats de cada beneficiari per a la seua preparació prelaboral.

Plans integrals d’ocupació

Taller de Restauració de Mobles

Dia de la Germandat de les Nacions

Homenatge als majors

2) La gestió de la contractació per empreses col·laboradores una ve-gada conclòs l’itinerari d’inserció.

El programa va adreçat a persones desocupades que pertanyen a algun dels col·lectius següents:

• Majors de 45 anys inscrits almenys 3 mesos com a demandants d’ocu-pació.

• Aturats de llarga durada que esti-guen inscrits com a demandants d’ocupació almenys 365 dies de manera ininterrompuda.

• Joves menors de 30 anys• Discapacitats

Les possibles persones beneficiari·es del Pla poden adreçar-se a l’Agèn-cia de Desenvolupament Local de

l’Ajuntament de Silla per a sol·licitar la seua participació en el procés de selecció.

Les empreses que desitgen col·laborar en el programa podran sol-licitar treballadors i presentar l’oferta d’ocupació per qualsevol de les for-mes següents:

• En persona, a l’Agència de Desen-volupament Local (ADL) de l’Ajunta-ment de Silla

• Per telèfon o per fax• Per correu electrònic

Una tècnica de l’Ajuntament estarà a disposició de l’empresa per a asses-sorar-la en la definició del lloc, con-vindre la forma de gestionar l’oferta i tramitar les ajudes.

L’Ajuntament de Silla ha organitzat un curs per a aprendre a reparar mobles antics. El taller de res-

tauració de mobles, quadres i objectes de fusta antics va ser impartit per la restauradora M. Ángeles Luz Terol. Al taller assistiren una dotzena d’alumnes interessats a recuperar mobiliari antic.

L’Ajuntament de Silla ha cele-brat el Dia de Germandat de

les Nacions amb jocs infantils i tallers a la Nau Jove amb la col·laboració de Boussana Intercultural. Entre les activitats va destacar el primer Fes-tival de Percussió i dansa organitzat per Casa Àfrica amb demostracions de dansa africana, percussió, dansa oriental i hip hop. Posteriorment es va celebrar un concert de rock per a re-captar fons per a vacacions solidàries

amb l’actuació de los Ratolines, The –X, i Xarxa Golg&Green.

El Dia de Germandat de les Nacions s’ha celebrat dins de la tercera edi-ció de les Jornades Interculturals. Dins del programa, es va celebrar la xarrada “La interculturalitat als cen-tres educatius”, a càrrec del ponent José Antonio García Fernández; el curs “Silla ciutat d’acollida” des-tinat a presentar els recursos i els costums de Silla, i la conferència

“Sàhara occidental: drets humans als territoris ocupats” organitzada per l’associació Sàhara Acció.

Els majors de Silla han realitzat un homenatge a les seues sòcies de 90 anys. Les homenatjades, Consue-lo Benaches i Isabel San Jaime, van rebre el seu recordatori de mans de

l’alcalde de Silla, Francesc Baixauli, i la presidenta dels majors, Encarna Zaragozá. L’acte es va celebrar en el berenar anual celebrat a la Sala Canal i al qual van acudir 750 socis i sòcies.

15Desembre

Curs de Pastisseria Tradicional Valenciana

Becaris a l’ajuntament

L’Ajuntament de Silla, a través de la Regidoria de Cultura,

ha organitzat un taller de pastis-seria tradicional en què l’alumnat va aprendre a cuinar dolços valen-cians, com ara les tortades cristines, l’arnadí o els ossos de sant. El curs

Al llarg dels mesos d’estiu diversos

estudiants han realitzat les seues pràctiques a l’Ajuntament a través de “la Dipu te beca”. Els becaris i becàries s’han repartit per tots els departaments de l’administració muni-cipal. En la imatge, els estudiants a l’inici de l’estiu junt amb l’alcalde, Francesc Baixauli, i la regidora de Personal, Roser Saborit.

va estar impartit pel cuiner Emilio J. Alonso i, al llarg de dues sessions, es van cuinar les receptes més dol-ces de la tradició valenciana.

HORARI DE LA BIBLIOTECA

Biblioteca CentralDe dilluns a divendresmatí: 10:00 a 14:00vesprada: 17:00 a 20:00

Biblioteca DosDe dilluns a divendresmatí:11.00 a 13:30vesprada: 17:00 a 20:00 Tots dos edificis disposen de Wi-fi per poder connectar el teu portàtil, en cadascun dels edificis trobaràs 3 ordinadors per a buscar informació i do-cumentació.

16Desembre

Silla, ciutat europeaDes de les regidories de Joventut i Participació s’estan portant endavant diferents projectes europeus destinats a promoure els valors de la multiculturalitat i el coneixement de les diferents cultures europees

Viatjar per Europa o treballar a Europa és molt més fàcil grà-

cies a les gestions de l’Ajuntament de Silla en matèria de joventut i par-ticipació. Els projectes de joventut i ciutadania permeten que molts joves de la localitat -i no tan joves- tinguen l’oportunitat d’anar-se’n a altres paï-sos europeus per realitzar un volun-tariat o fer cursos.

JoventutDes de la Nau Jove s’ofereixen dife-rents maneres de viatjar per Europa a través de cinc projectes juvenils, tres dels quals són a través de cursos, un d’intercanvi i un altre de voluntariat.

Cursos i intercanvi: El servei Europa Jove és un servei gratuït que presta l’Ajuntament de Silla a tots els jo-

Intercanvi a Itàlia

Jesús i Dani amb el regidor

ves del municipi amb la intenció de fomentar la ciutadania europea i re-soldre dubtes sobre els diferents pro-grames de mobilitat a tot Europa i a altres llocs del món. Aquest servei és l’encarregat de donar informació i suport a tots els joves que tinguen interés en les beques, els cursos, el treball, el voluntariat, els viatges i els intercanvis amb els 27 països de la Unió Europea i d’altres països in-tercontinentals. A més, som un punt Eurodesk, una eina necessària per a obtenir informació actualitzada sobre programes espanyols i europeus, per a la recerca d’agents (partners) i per a la creació de projectes d’intercanvi, així com per a obtindre notícies d’educació, formació i joventut.Des de l’oficina Europa Jove ens re-lacionem amb centenars de projectes europeus per tal d’organitzar inter-

canvis, cursos i se-minaris.

Voluntariat: Per par-lar de voluntariat podem fer-ho amb Jesús Jareño i Da-niel Frutos. Els dos estan a la ciutat de Bydyszcz (Polònia) treballant en una ONG. Jesús va pre-sentar la proposta per treballar per la integració en un cen-tre de discapacitats i, després d’un any, repetirà l’experiència com a tutor de Da-niel, que enguany farà el seu primer any de voluntariat. Segons explica Je-sús, és una bona forma d’apendre an-glès, treballar i guan-yar experiències.

CiutadansPer altra banda, te-nim el projecte Eu-

ropean Youth Cities Network: 5 ciutats per a donar suport a la jo·ventut europea. Aquest projecte eu-ropeu, coordinat pel municipi de Silla i desenvolupat en col·laboració amb les ciutats d’Arenzano (Itàlia), Pelhri-mov (República Txeca), Brest (França) i Mègara (Grècia), té com a objectiu principal estudiar les polítiques de jo-ventut de les diferents ciutats i propo-sar un model europeu que afavorisca la integració i la participació dels joves europeus en la vida pública.

European Youth Cities Network proposarà al llarg del 2010 i del 2011 l’organització de cinc seminaris oberts a totes les persones actives en l’àmbit de la joventut (joves, educa-dors, líders de les associacions, po-lítics locals...) i, junts, analitzaran els aspectes fonamentals de la relació entre els joves i les seues comuni-tats i desenvoluparen un conjunt de propostes concretes que podran ser realitzades per les ciutats europees.

La inauguració del projecte s’ha ce-lebrat a Silla del 3 al 9 d’agost. S’ha acollit a 30 participants internacio-nals durant les festes locals, per a in-vestigar les pràctiques en l’àmbit de la cultura juvenil.

Després, els participants també han estat a Arenzano (Itàlia) del 9 al 15 de setembre per a assistir a l’esdeveniment esportiu Mare i Monti i comparar les diferents estratègies municipals per a promoure l’esport dels joves.

A finals de gener de 2011, la ciutat de Pelhrimov (República Txeca) serà seu del tercer seminari del projecte per a avaluar la participació dels joves i les possibles opcions per a promoure i millorar el seu impacte en les políti-ques locals.

Finalment, els participants viatjaran a Brest (França) del 29 de març al 3 d’abril per investigar les diverses acti-

17Desembre

vitats realitzades per les ciutats per a donar suport a l’ocupació dels joves.

A continuació, Silla organitzarà una reunió de conclusió i avaluació que permetrà a les ciutats participants establir una estratègia comuna per al desenvolupament d’iniciatives locals

i transnacionals en matèria de jo-ventut. També presentaran un pla de continuació per al projecte en el qual s’inclourà noves ciutats i l’organització de més seminaris a Europa.

MajorsSilla també participa en el progra-

ma europeu Grundtvig per a majors, programa pioner on els jubilats són els protagonistes de l’intercanvi, en aquest cas, entre les ciutats de Silla i Arenzano. En la imatge, els participants en el projecte van re-bre un diploma de l’Ajuntament de Silla.

18Desembre

La delegació local de la Lluita contra el Càncer de Silla ha realitzat la col·lecta anual per a

recaptar fons per a la investigació contra aquesta malaltia. Els voluntaris i voluntàries van arreplegar les donacions dels veïns i veïnes de la localitat que van participar activament en la jornada solidària celebrada el passat, 3 de juny. La penya Caixaes també va organitzar en la set-mana de bous una grandiosa correguda a benefi-ci de l’Associació Espanyola de la Lluita contra el Càncer a càrrec dels alumnes de l’Escola Taurina de València. Després de l’acte, la presidenta de la delegació local de Silla, Elvira Catalán, junt amb l’alcalde, Francesc Baixauli, van agrair als toreros i a la penya Caixaes la seua col·laboració.

L’Ajuntament de Silla ha celebrat una recepció per a donar la ben-

vinguda als descendents de Camilo Simó, un veí de Silla que va emigrar a Amèrica a mitjan segle XIX. El seu nét i la resta de la seua família es van inte-ressar per les seues arrels i, gràcies a la col·laboració del cronista oficial de Silla, Josep Antich, aquesta família ha pogut retrobar-se amb el seu passat.

La història de Camilo Simó ha estat publicada en el Llibre de Festes 2010,

Els quintos del 66 han celebrat el seu tradici-onal dinar anual de germanor al restaurant

de la Piscina del Poliesportiu. Tots els nascuts l’any 1945 s’han reunit per a explicar-se les novetats d’aquest últim any. En aquesta ocasió, el dinar ha sigut especial, ja que tots compleixen enguany 65 anys i es jubilen. El lema triat per a les samarretes ha estat “Per la festa i molt feliç, la quinta del 66”.

Col·lecta per la lluita contra el càncer

L’ajuntament rep els descendents d’una família emigrant de mitjans del segle xix

Celebració dels quintos del 66

en el qual Antich relata d’una forma formidable la “Crònica d’una aventu-ra”, un recorregut per la història des del punt de vista de la supervivència i la recerca d’un futur. Els descendents dels Simó van agrair sincerament a Josep Antich tota la seua dedicació per a trobar el seu passat.

En la imatge, els descendents junt amb l’alcalde, Francesc Baixauli; el cronista, Josep Antich, i part de la fa-mília llunyana que encara viu a Silla.

19Desembre

Presentació del llibre de Francesc Baixauli i Mena

25 anys fent teatre

Francesc Baixauli i Mena ha pre-sentat a Silla el seu últim llibre

El viatge de Batuta, editat per Denes. L’autor va estar acompanyat per la doctora en Literatura, Júlia Benavent, com a presentadora; per l’editor, Fran-cesc Ferrer; per l’il·lustrador del llibre, Gabriel Alonso; pel director de la bi-blioteca, Vicent Carbonell; i pel presi-dent de la Vela Llatina, Salvador Gil. L’acte es va celebrar a la sala d’actes de la Lírica, on l’autor va explicar les característiques dels personatges i el significat de la història.

Aquest és el tercer llibre publicat per Francesc Baixauli, després de les novel·les L’ombra del tamariu i Dama Girarda. En l’actualitat, l’autor està acabant la seua quarta obra, una com-pilació d’històries sobre l’etnologia de l’Albufera i les seues gents.

El viatge de Batuta és un divertit conte d’aventures en què el seu

El dilluns 28 de juny celebrarem l’encontre de commemoració

del 25é aniversari de l’Escola Munici-pal de Teatre de Silla a la Venta Sant Roc. Silla fou la pionera, allà pels anys 80, de les escoles municipals de teatre arreu de la nostra Comunitat. Vint-i-cinc anys de pedagogia teatral

jove protagonista, Batuta, cau dins d’un meló d’Alger junt amb altres dos il·lustres acompanyants. En-tren així en un món de fantasia en el fons del qual es reflecteixen as-pectes molt característics de la rea-

litat actual. És un llibre amb encant (a l’estil de l’Alicia de Lewis Carroll) per als més menuts amb dards que atrauran també els adults. El llibre s’inclou dins de la col·lecció “Con-tes de tots”.

en els quals han passat quasi 400 alumnes entre joves i adults i on s’han muntat prop de 50 espectacles. Ra-mon Moreno, director de l’Escola, va defensar la “municipalitat del projecte i la vigència d’aquest”. Va recordar la quantitat d’amics i amigues que du-rant tots aquests anys s’han afegit a

les nostres vides. Francesc Baixauli, alcalde de Silla, fou l’encarregat de donar la benvinguda i l’enhorabona a tots els presents i als professors que “des de fa ja vint-i-cinc anys han fet del teatre una marca indiscutible del nostre poble”.També es va aprofitar l’ocasió per presentar el llibre commemoratiu dels vint-i-cinc anys Un viatge de llarg recorregut. L’Escola Muni-cipal de Teatre de Silla en imat-ges. 25 anys 1985-2010 escrit per Jesús Escorihuela i dissenyat per Assad Kassab. Prop de 500 fotogra-fies fan un recorregut molt especial d’aquests anys i de tots els que ho han fet possible.L’encontre va estar presentat per l’actor Pau Blanco i pels músics Mi-quel Casany i Pedro Alarcon. Tam-bé es va comptar amb l’actuació de Xavi Castillo i es va finalitzar l’encontre amb la projecció d’un ví-deo realitzat per Salva Meseguer so-bre els 25 anys de l’escola.

20Desembre

uPC guanya la superlliga de futbol sala de Silla

Coloms de l’amistat

inici de temporada per als escacs

Laura Méndez, bronze en atletisme

Campions de pilota valenciana

EL’equip U.P.C. s’ha proclamat campió de la superlliga de futbol sala de Silla organitzada per l’associació Indoor. El

campió es va imposar enfront del Peucos en un partit interessan-tíssim on les dos formacions van demostrar la seua qualitat tèc-nica i esportiva. Els guanyadors van dedicar el triomf al seu com-pany “Piru”. En la imatge, l’equip junt amb el regidor d’Esports, Vicente Navarro, i el regidor de Participació, Antonio Benaches.

El Club “L’amistat” ha celebrat un dinar de germandat en el restaurant de la Piscina per a celebrar les festes del Crist i

entregar els premis de coloms esportius. L’alcalde de Silla, Fran-cesc Baixauli, i el regidor d’Esports, Vicent Navarro, van oferir tot el seu suport al club i els van desitjar nous triomfs esportius.

El club escacs Silla es prepara per a la nova temporada, amb la participació a Granada en el Campionat d’Espanya de segona

divisió com a subcampió de la Comunitat Valenciana en el present any i en el Campionat d’Espanya de primera divisió celebrat en la localitat sevillana de Burguillos. En la primera divisió forma part de l’equip el ju-gador búlgar Kiprian Berbator, qui actualment ostenta el títol de campió d’Europa en categoria infantil; i el jugador José Vicente Pallardó, un dels millors classificats en el torneig University Escacs. En la imatge, el capità de l’equip, José Antonio García, entrega a l’alcalde de Silla, Francesc Baixauli, una camiseta commemorativa de la temporada.

El Club Pilotari informa que en el trofeu del Crist de Silla de frontó a mà han participat 24 esportistes de tota la comarca, els millors pilotaris

que hi ha en aquests moments. Tots i cada un d’ells ho han fet per amistat i amor a aquest club. Enguany els campions són Jose i Jaime de Moixent; i els subcampassos són Toño de l’Alcúdia i Rafa García Soni de València.L’escola està preparant competicions entre tots els centres escolars de Silla en horaris escolars i extraescolars per a divulgar aquest esport entre els xiquets i xiquetes. L’escola municipal de pilota valenciana oferix cursos tots els dimecres i divendres de 5.30 a 20.00 de la vesprada. Els interessats poden dirigir-se en aquest horari al poliesportiu municipal de Silla.

El campionat d’Espanya Promesa (sub23) celebrat a Mallorca va tornar a reportar una nova alegria per a l’atletisme de Silla,

perquè l’atleta d’1.500 m.l., Laura Méndez, va aconseguir la medalla de bronze amb una marca de 4’ 27” que ratifica el seu bon estat de forma i la gran temporada que ha realitzat. RESULTATS: Laura Mén-dez (Medalla de bronze), Cristina Pérez(9a classificada), Laura Martínez (semifinalista)

21Desembre

El Club Incusa campió d’Espanya

L’Incusa-Silla campió de la lliga territorial

Joan Domingo i Luís Lechuga del Club Frontennis Incusa-

Silla, s’han proclamat campions d’Espanya després de derrotar en la final a Iván Giménez i Raúl Sánchez del Club el Molar (Madrid). La partida en tot moment va es-tar dominada per la parella de l’Incusa-Silla que als 15 minuts ja guanyava per set a tres, diferència que va augmentar en el transcurs de la partida fins arribar a l’hora de joc amb un avantatge de 21-12.Anteriorment s’havia disputat la partida pel tercer i quart lloc que va resultar ser una final anticipada entre la parella del Club Fronten-nis Incusa-Silla, Miguel Cebrián i Carlos Marting i la del Valencià de Natació, Jorge Frías i Iván Martí-nez. La partida, amb gran intensi-tat, la va guanyar el Club Fronten-nis Incusa-Silla, que va acabar la partida 25-24.Cal destacar que dels 16 equips classificats per a la fase final, 11 per-tanyen a la Comunitat Valenciana, un fet que demostra el gran moment en què es troba el frontennis valencià.

L’Incusa-Silla ha conquistat el seu nové títol de lliga en la

màxima categoria de la Comunitat Valenciana. El Club de Silla s’ha ad-judicat el Campionat de la Comunitat en Preolímpica i amb aquesta, ja són nou les lligues que té l’equip de Silla. Cal destacar que l’equip s’ha man-tingut en primera posició des de la primera jornada, desenvolupant un frontennis fort i de gran qualitat fins a aconseguir una puntuació rècord. La regularitat en el joc i la gran pre-paració física dels jugadors de l’Incu-sa-Silla, entrenats per Miguel Angel Cebrián, ha fet que l’equip aconse-guisca la majoria dels títols nacionals i autonòmics. És un orgull per a mi ser president d’aquest gran equip.

Vicente Latorre

22Desembre

Iker Bonillo, un campió de la bicicleta

Salut integral

El El passat dia 11 de juliol, Iker Bonillo Martin es proclamà

campió autonòmic de ciclisme de la Comunitat Valenciana en la catego-ria de promeses de primer any. La final dels jocs esportius es realitzà a Castelló, amb un total de 320 inscrip-cions entre les diferents categories de les províncies d’Alacant, València i Castelló.

Iker és veí de Silla. Va nàixer el 9 de juliol de 2003 i des de ben xicotet ha gaudit participant en tots els esports, encara que des que va aprendre a muntar amb bicicleta, tothom que el coneix sap que sempre anava da-munt. És la quarta generació d’una saga ciclista. Tant és així que l’any passat es federà a la Federació de

El nostre benestar psíquic i mental ha de ser un objectiu fonamental

al llarg de la nostra existència i, per a això, necessitem conéixer-nos a nosal-tres mateixos molt millor, ja que d’això depén també la nostra salut física.Per a aconseguir-ho crec que seria inte-ressant proposar una sèrie d’enunciats en aquest article perquè reflexionem un poc més profundament del que es-tem acostumats a fer-ho i traure noves i fresques conclusions que encarrilen les nostres vides d’una manera més harmònica:• Si tens problemes, canvia d’actitud i canviaràs les condicions externes de la teua vida.• Només si t’arrisques a preguntar tens dret a un bon consell.• L’amor, l’amistat i els diners són va-luosos si no t’hi encadenes.• Busca l’essencial i entrega el millor de tu mateix en cada instant.• El caos i l’ordre són imprescindibles perquè la vida s’expandisca.• Eres lliure del que estimes i atraus el que tems o rebutges.• Quan intentes ser tu mateix el món irreal es rebel·la contra el teu desafia-ment. Si tu no canvies, per molt que canvies el decorat, res canviarà.• La teua única llibertat és la d’equivocar-te i, si ho saps, aprendràs ràpidament.

Ciclisme de la Comunitat Valenciana per poder participar en les diferents proves.

L’any 2009 va debutar amb el Biciclub Picassent i aleshores ja va realitzar més d’un pòdium. Enguany l’ha fitxat l’Escola de Ciclisme de Xeraco i el seu palmarés és de set victòries, cinc se-gons, un tercer i un quart després d’una caiguda en carrera.

Després de la victòria a Castelló, Íker se centra ara en la Challenge de Ruta de la província de València, en la qual es troba en segona posició a un punt del primer classificat.

Des d’ací li desitgem molta sort i espe-rem que aquest jove siller puga guanyar la Challenge 2010. Ànim Íker!

• Que el teu pensament crega, així que concentra’l en el que desitges materia-litzar.• Tu eres l’únic responsable del que passa a la teua vida, creu en allò que creus!• Els problemes no es resolen, es dis-solen quan amplies la teua visió de la vida.• Deixa de concentrar-te en els conflic-tes si te’n vols alliberar, perquè mentres murmures i comentes els dónes més força per a manifestar-se.• Quan sigues feliç no et rendisques i demana més, la felicitat és inesgotable.• Estimar és acceptar l’altre tal com vol ser, sense intentar canviar-lo.• No hi ha enemics. L’angoixa, el do-lor i la malaltia són aliats que ens po-sen davant d’un error que és necessari comprendre.

• L’altre és el teu espill i allò que no t’agrada d’ell o d’ella està sense resol-dre dins teu.• És el pensament el que crea l’abisme de la separació entre persones i coses.• Les emocions reflecteixen l’esclavitud però condueixen a l’esperit.No tan en el fons, tot ésser humà busca la integritat biològica, emocional, mental i espiritual. Tots desitgem ser persones lliures dels nostres fantasmes interns amb capacitat per mantindre la unitat i la transparència entre les nostres parau-les, pensaments, emocions i accions, i tot això s’expressa a través de la mira-da, del to de veu, de la ferma voluntat i de la presència íntima de cada individu.

Jesús M. Morant MelisFisioterapeuta/Infermer

jesusmorantmelis@gmail.com

23Desembre

Activitats de la casa d’andalusia

Ferran Torrent, Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes 2010

La Casa d’Andalusia de Silla ha celebrat la seua setmana cultural amb multitud d’actes lúdics i festius. La progra-

mació va culminar amb una missa rociera a la que van assistir l’alcalde de Silla, Francesc Baixauli; les regidores Roser Sa-borit i Elvira Catalán; el president de l’entitat Luis Montenegro i les reines, Natalia Hervás i Lupe Saiz.

L’Ajuntament de Silla ha or-ganitzat la XXI Setmana dels

Lletres Valencianes que culmi-nen amb la imposició dels Porrots d’Honor, l’acte protocol·lari més im-portant de l’Ajuntament de Silla que se celebra enguany el 3 desembre. El Porrot d’Honor de les Lletres Va-lencianes 2010 és per a l’escriptor Ferran Torrent, mentre que en àmbit local el Porrot a l’Activitat Cultural és per a Manolo Melero, el Porrot a l’Activitat Cívica és per al Centre de Salut Sexual i Reproductiva de Silla i el Porrot a l’Activitat Esportiva per a Fran Castaño.

Els actes de la Setmana de les Lle-tres Valencianes són: la presentació a la seu de la SGAE del llibre Un viatge de llarg recorregut. Esco-la Municipal de Teatre de Silla; la projecció de la pel·lícula basada en l’obra de Ferran Torrent Gràcies per

la propina; la presentació del llibre Bulevard dels francesos de Ferran Torrent; el recital poètic de Ramón Guillem amb les actuacions de Car-les Pastor, Miquel Gil i la Coral de

l’Agrupació Musical la Lírica de Silla al Teatre de la Plaça, i la celebra-ció del II Certamen Poètic PoeSilla a càrrec de l’Associació Amics de la Poesia.

24Desembre

Op

inió

pol

ític

aEL GOBIERNO APRUEBA LOS PRESUPUES-TOS MÁS DESASTROSOS DE LOS ÚLTIMOS 10 AÑOS.

Cabe decir primeramente, que se han redu-cido en un 41% las inversiones previstas en relación con el año anterior. No se ha podido solicitar préstamo a los bancosporque no se le permitía endeudarse más al Ayuntamiento pq incumpliría el plan de Estabilidad Presu-puestaria. Hay que recordar que el nivel de endeudamiento que dejó el PP cuando go-bernaba era del 91% y en estos momentos en endeudamiento es del 103%. En relación con el capítulo de personal con-tinua subiendo con relación al ejercicio an-terior. Cada vez mayores sueldos para las personas de confianza. Cabe mencionar el sueldo del Gerente de cerca de 70.000 euros a los cuales hay que adicionar complemen-tos de productividad de 1.500 euros trimes-trales concedidos atendiendo a sospecho-sos criterios políticos. La crisis del gobierno Zapatero también afecta a Silla, que dejará de ingresar casi 500.000 euros del gobierno estatal. El PP planteó la reducción de las asistencias de todos los miembros del consistorio en un importe total de 40.000 euros y repartirlos entre las asociaciones del municipio que ve-rán disminuidas las aportaciones en un ejer-cicio tan duro como el 2010. Además planteó una reducción de los suel-dos en dedicación exclusiva y parcial que perciben los concejales por un importe total de 97.000 euros y que se destinasen a la me-jora de caminos rurales ante la situación tan deficiente en la que se encuetnran y la nece-sidad de un colectivo como el agrario. Ninguna de las propuestas se aceptó por parte del equipo de gobierno. Cabe destacar un punto importante, va a ser el año que la Diputación provincial de Valen-cia, a pesar de la crisis, más dinero destine al municipio de Silla en los últimos 10 años. De hecho, todas las inversiones que pretende ejecutar el equipo de gobierno durante este ejercicio vienen financiadas por instituciones gobernadas por el PP. La ampliación de la Calle Valencia, la cual se encuentra en ejecución, viene financiada por la Generalitat. La plaza del pueblo viene financiada tb por la Gerneralitat. Las mejoras en viales públicos y alumbrado vienen financiadas por la Diputación. Mientras el gobierno se dedica a pagar complementos de productividad y subir los sueldos a las personas de confianza, el PP se preocupa por los vecinos del municipio. Todas las inversiones que se van a realizar en Silla este año, principalmente las de pluvia-les, vienen financiadas por ADministraciones donde gobierna el PP

Ilusión

Iniciamos la parte final de la presente legis-latura con mucha ilusión y la satisfacción del trabajo bien hecho. Desde el grupo municipal estamos convencidos que los tres años que llevamos al frente del Ayuntamiento hemos conseguido dinamizar una localidad que es-taba atascada en luchas cuatripartitas y pa-rada en proyectos que nunca se llevaban a cabo.Los socialistas hemos conseguido iniciar y acabar más obras en tres años que el gobier-no anterior en ocho años. Son proyectos que hacen falta para asegurar la calidad de vida de toda la ciudadanía de Silla, y que más allá de paredes son los cimientos del bienestar: las obras de pluviales, la remodelación de edificios (Nau Jove, Casa de la Dona, Sede de la Policía,Venta de Sant Roc, Piscina Cu-bierta…), la prestación de nuevos servicios y mejora de los ya existentes (como la puesta en marcha del minibús, adecuación de los parques y recuperación de espacios verdes para el ocio como el “Cau de les rabosses.”) o la adecuación de infraestructuras como la calle València y las calles adyacentes o los caminos rurales de nuestro término munici-pal.Inauguramos la nueva sede de la policía local en lo que eran “les casetes d’Agrocross”, en cumplimiento de nuestro programa electoral. El programa electoral es la guía de nuestra política, una política flexible que hemos ade-cuado a las necesidades de cada momento, y como no a la crisis. Las personas son lo más importante y el centro de nuestro trabajo y por ello hemos aumentado las ayudas so-ciales y creado nuevas partidas presupues-tarias de ayuda a las familias y al fomento de la ocupación (Política que parece no com-partir la Generalitat Valenciana en manos del PP que niega a la ciudadanía de Silla la formación para la ocupación y los talleres formativos).Otras iniciativas no son tan espectacu-lares pero sí efectivas. La reagrupación de la EPA en el centro de formación o la remodelación del polideportivo son dos ejemplos.Nos queda todavía por hacer: acabar el cen-tro Carmen Valero, los centros cívicos, las obras del Port, el carril bici, la Nau de la Cul-tura, la remodelación del teatre de la plaça… somos ambiciosos y queremos lo mejor para Silla. Falta también la remodelación de la plaça del Poble, un proyecto importante que todavía no tiene financiación por parte de la Generalitat Valenciana.Mientras tanto, la Generalitat Valenciana en manos del PP sigue en iniciar las obras del Plan Confianza (a las que cada vez tenemos más desconfianza) y con más problemas con el Gürtel (en el que cada vez vemos más con fianza).

25Desembre

Històricament als nacionalistes valencians, com a alguns artistes, s’ens ha encasellat en un paper determinat que teniem que as-sumir sense eixir-se’n del guió. En el nostre cas era aquell de defensar el valencià a la vida pública, les tradicions i cultura valencia-nes i reivindicar davant Madrid major quotes d’autogovern i sobirania per al nostre país. Durant molts anys hem interpretat el paper amb cert èxit però com la societat el Bloc també avança i canvia amb la incorporació de joves millor formats, molt viajats i que te-nen una visió del món, del nostre país i del poble distinta, que no contradictòria, amb la de les generacions que ens van precedir.Huí el Bloc, sense deixar el seu paper his-tòric, està en disposició d’oferir a la socie-tat valenciana en general i al poble de Silla en particular un model de gestió política i social modern, dinàmic, jove i valencià, i això gràcies a la incorporació de joves pro-vinents d’àmbits com ara les telecomunica-cions, l’economia, la gestió socio-cultural i l’empresa. En aquest sentit el Bloc ha sigut decisiu a l’hora de fer propostes positives que sens dubte canviaran la fisonomia del poble per als anys vinents com ara:1er- Creació d’una empresa mixta municipal-privada per a l’aprofitament de les energies renovables al nostre poble que ja s’ha apro-vat per plenari i que ha començat a buscar soci, i que enguany ha de ser una realitat.2on- Millora de la Plaça del Poble per tal de dignificar un dels espais més emblemàtics de la localitat. Una idea que ha sigut inclosa com a obra en el Pla Confianza aprovada i pressupostada per la Generalitat amb 1,2 milions d’Euros.3er- Creació d’una empresa I+E per a la ges-tió de les projecte del Port i de l’escola de 0 a 3 anys que hem reclamat que donaria tre-ball a gent de poble. Les empreses I+E són empreses on l’administració local participa bé en la gestió, bé aportant algun element patrimonial, i que siguen empreses de nous jaciments d’ocupació com ara el turisme o la cura de xiquets i ancians. Ens consta que l’ajuntament veu amb bons ulls la que pro-posem per al Port i no entenem perquè no vol fer-ho per a l’escola infantil.Aquestes són algunes de les pro-postes que hem fet i que no són més que el començament d’un seguit de noves idees que anirem llançant a la societat i on vos animem a participar enviant-nos correus a blocdesilla@gmail.com. Volem que totes les pro-postes que anem fent es recullen a un document final que titularem SI-LLA POBLE VIU i que serà l’embrió del nostre programa electoral per al 2011. Des d’ací us convidem a par-ticipar. Vos esperem al Bloc, el poble vos necessita.

Hola de nuevo pueblo de silla:

Volvemos a escribirles otra vez para poder informarles de todo aquello que sucede a lo largo del año en nuestro pueblo.En primer lugar esperamos que hayan pasado unas buenas fiestas del santisimo cristo y unas buenas vaca-ciones, (quien las tenga cla-ro que dada la situación del país quien tiene un trabajo tiene un tesoro).A lo largo de las próximas ediciones iremos informán-doles de las propuestas que tenemos pensado llevar a cabo para las próximas elec-ciones, que están ya a la vuelta de la esquina. Donde esperamos que no suce-da como las anteriores, que los políticos en vez de hacer su trabajo, se dedican a dar tumbos de partido en parti-do intentando formar nuevos partidos, a la fin siguen sin hacer nada como siempre, lo único llenar su bolsillo a costa de nosotros los ciuda-danos. E-2000 hará que no suceda esto y pase lo que pase no-sotros seguiremos trabajan-do con vuestra ayuda.Para finalizar un saludo muy fuerte desde nuestro partido y nos vemos en las próximas elecciones.

26Desembre

PREGÓ DE LES FESTES EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA

Bona nit,

En primer lloc, vull expressar el meu agraïment a les autoritats i als repre-sentats de les festes ací presents per l’honor que m’han fet proposant-me per a pronunciar aquest pregó. Tam-bé m’agradaria donar-vos les gràcies a tots vosaltres: amics i amigues, veïns i veïnes, cambreres i, per des-comptat, als meus pares i a la meua família per estar ací i compartir amb mi aquesta nit tan especial.

Abans que res, voldria explicar-vos quines foren les sensacions que vaig tindre quan Herminio, com a regidor de Festes, em va preguntar si volia fer el pregó. La primera, la més na-tural, va ser una gran il·lusió. No la sé descriure massa bé però, si teniu fills, és com eixa primera vegada que el fill et fa un regal. La segona va ser, per descomptat, posar-me molt ner-viosa. Pot costar d’entendre si teniu en compte que jo estic acostumada a parlar en públic, però la veritat és que em causa molt de respecte fer-ho quan, com en aquest cas, no es tracta de medicina, així que necessite de la vostra comprensió.

Immediatament vaig parlar amb la meua família per trobar el seu suport: amb el meu home, el meu fill, la meua germana i els meus pares. La il·lusió

compartida amb tots és la que, final-ment, em va fer acceptar.

A més a més, sé que per ací han passat pregoners reconeguts, perso-nes d’aquelles que no et canses mai d’escoltar i que, probablement, han deixat un llistó tan alt que jo difícil-ment podré assolir, així que espere que el que us haja mogut a vindre ací no haja estat l’interès per escoltar un discurs eloqüent, sinó la curiositat i el desig de compartir amb mi aquest moment.

Silla, el poble que persisteix en miInmaculada Calvo Penadés17 de juliol de 2010

Per tot això, acostar-me a vosal-tres com a pregonera no ha estat una feina fàcil. A tot el desconcert que abans us he comentat, s’hi va afegir una nova preocupació: què significava llegir un pregó? quin contingut l’havia de donar? L’intent de trobar una resposta m’ha portat a preguntar-me què ha significat

aquest poble en la meua vida i per què em sent d’ací, encara que no hi visc des de fa 30 anys. Buscant la resposta, m’he trobat amb tot un món de records i d’imatges de la meua infància i adolescència que semblaven oblidats però que, a poc a poc, han tornat als meus pensa-ments. Imatges disperses, impreg-nades d’olors, de colors, de sensa-cions, de rostres i de vivències que, de manera inconnexa, apareixien i s’amuntonaven en la meua ment i en el meu cor. Rescatar els records del temps, ordenar-los i escollir aquells que han tingut un significat més rellevant en la meua vida i que, a la vegada, representaren aspectes peculiars d’aquest poble, ha sigut el que he tractat de reflectir en aquest pregó. Amb aquest esforç per orga-nitzar-los i establir-ne una seqüèn-cia temporal –com els grans d’arròs que s’enfilen els uns als altres for-mant l’espiga- m’he adonat de la importància que han tingut a l’hora de prendre decisions importants en la meua vida. Sentir-se del po-

ble va més enllà d’haver-hi nas-cut i viscut, ho transmets allà on vas, et con-verteixes, sense adonar-te’n, en ambaixadora del teu poble.

Molts dels re-cords que us relataré no sé si

són meus o me’ls han contat, però, en qualsevol cas, han passat a formar part de la meua experiència i del sig-nificat que jo mateixa els hi he donat.

Com la gent de la meua edat sabreu sóc filla d’Alfredo i Maria i vaig nài-xer a aquest poble. Sóc Neboda de Consuelo –la germana de mon pare– i de Trini –la germana de ma mare. Tinc una germana, Xelo, que molts conei-

cambreres en la plaça

pregó a la plaça

27Desembre

xereu. Estic ca-sada i tinc un fill que avui també m’acompanyen.

Els meus iaios, per part de ma mare, eren d’Ontinyent i, a causa de la se-quera de l’any 39, van haver de buscar terres més humides on po-der treballar. Les trobaren a “la Sénia la Xurra”, entre Picassent i la Torre d’Espioca, i és així com ma mare i mon pare es van conéixer. Recorde les històries que mon pare ens ha contat tantes vegades, de quan tra-vessava camins empedrats amb una bici i passava calamitats quan torna-va per la nit a casa de festejar amb la que més tard es convertiria en la seua dona, ma mare, que quan es va casar, va fer l’esforç de fer-se de Silla i, els dos, sense saber-ho, han fet persistir les meues vivències al poble.

Els meu records de la infància i la jo-ventut van lligats a costums i feines que es repeteixen any rere any, amb dates concretes, relacionades amb un cicle que ha impregnat la vida de la meua família i ens hi ha aportat tota una sèrie de valors associats al tre-ball ben fet, a l’esforç i a la constàn-cia. Estic referint-me, com no, a tot el que ha suposat ser de la marjal, ser filla d’un llaurador que ha viscut amb molta estima la seua terra. Les estacions de l’any que acompanyen les diferents fases de creixement de l’arròs marquen el nostre temps, la nostra existència i el cicle anual que estableix la mateixa natura.

Jo vaig nàixer a la tardor, estació que convida a certa serenitat i quie-tud. La marjal, coberta amb la manta marró característica de la terra sense arròs, es converteix molt prompte en una espècie de llac que s’uneix amb l’Albufera i s’apodera del nostre en-torn, creant un nou paisatge que ens acompanya fins ben entrada la pri-mavera quan, de nou, els motors del Palaco i del Mustieles, entre d’altres, aboquen l’aigua que sobra a l’Albufera fins que la terra, en poc de temps, es cobreix de clevills.

Els bons llauradors coneixen la impor-tància d’aquest moment: xarugar la terra amb l’ase i desgassonar-la amb

l’entauladora per tal de preparar-la per al moment de la sembra. Deien els vells que una terra ben saonada i tova és la base per obtindre un bon arròs.

Envoltada de tot aquest paisatge, vaig nàixer un 8 de novembre. Les dificultats que acompanyaren el meu naixement –que va coincidir amb la processó del centenari de la Mare de Déu– van fer que algunes dones de l’època m’anomenaren “la filla del miracle”. Amb pocs dies de vida –segons m’han contat– vaig partici-par en un gran viatge que va creuar l’Atlàntic. Els meus pares, junt amb moltes altres famílies de Silla, van decidir emigrar a Santo Domingo de la mateixa manera que altres ho fe-ren a altres llocs. S’embarcarem un 24 de desembre a les set del matí cap a un destí desconegut, però desitjat per les persones treballado-res, com diu Josep Antich: “no te-nien res a perdre, buscaven guanyar alguna cosa, ja que l’economia en aquella època era de subsistència, sense més pretensions que criar la família el millor possible”. Us imagi-neu quina aventura? quina valentia degué suposar per als meus pares

i la resta de famílies que ho deixa-ren tot per intentar millorar la seua situació i buscaren un treball i una vida digna que l’Espanya de la post-guerra els negava. A l’igual que jo, altres xiquets i xiquetes els acom-panyàvem i, segurament, vivíem amb completa naturalitat les carèn-cies que suposava aquell canvi de vida, sense enyorar res perquè no ho coneixíem, ben al contrari que els meus pares, als qui l’enyorança

els arribà tan a dins que al cap de dos anys decidiren tornar-hi. No obstant, he de reconéixer que enca-ra moltes sobretaules dels diumen-ges les omplim parlant de Santo Domingo: dels camps de cacau, de les bananes i la iuca, de com estarà allò a hores d’ara i de si algun dia filles i néts podrem anar a veure-ho. Ben mirat, crec que ha estat una de les experiències més enriquidores i importants que els meus pares han viscut. Siga com siga, quan torna-

Concert de Pablo Abraira i Angela Carrasco

Danses

Encesa de la mascletà

28Desembre

ren, gràcies al que havien guanyat, van poder millorar la seua situació i van comprar la casa i algun trosset de terra. S’iniciava una nova fase plena d’il·lusions i de projectes.

tories que narra Angeles Mastretta en el seu llibre Mujeres de ojos grandes. La cosa més sorprenent és que les seues protagonis-tes viuen a Mèxic.

La infància és, en gran mesura, les persones que t’acompanyen en eixa èpo-ca. Llavors, no puc dibuixar-la sense narrar les vivències amb Toniqueta i les Ampa-rins, “la Penya” i “la Blava”, les meues amigues del ca-

rrer. Recorde quan agafàvem les bi-cicletes i recorríem el camí que unia Silla amb Beniparrell i assaboríem alguna que altra pruna que recollíem. També vam fer dels sopars d’entrepà al carrer una autèntica afició. No hi

havia prou hores al dia per complir totes les idees i jocs que teníem en ment. Pensant-ho avui, m’adone que el fet de compartir la infància al meu carrer ha creat un vincle tan fort que no s’ha dissolt amb el pas del temps, malgrat les distàncies.

Amb l’arribada de les festes, el carrer es convertia en l’escenari principal. El record dels porrots acompanyats pel tabalet i la dolçaina, així com la melo-dia harmoniosa en l’acte de la Carxofa –on mon tio Lluesa tingué sempre un paper destacat, constituïen moments de la festa plens d’emoció que es re-petien any rere any i que continuen de-lectant veïns i forasters en l’actualitat.

Vaig començar els meus estudis de Primària a l’Escola Nacional Mare de Déu dels Desamparats. Allí, mentre les mestres intentaven il·lustrar-nos amb el libro rojo i el libro azul, nosal-tres ens les apanyàvem per treure-li suc a tot allò que ens servira per a jugar: al ratolinet, a la tella, als pin-yols, als peus quiets, a conillet... Al costat d’aquestes experiències, coexistien tota una sèrie de rituals que imposaven una manera pecu-liar de concebre el món, especial-ment el gènere. De fet, malgrat ser una escola mixta, ens separaven en plantes diferents i al pati jugàvem sense mesclar-nos, amb l’única or-dre d’una recta imaginària que no podíem creuar. Modificar aquesta herència ha estat un dels reptes que moltes dones hem hagut de superar i transformar.

Junt amb la preocupació per l’obediència i la disciplina, destacava una manera de viure la infància molt arrelada al joc. Érem xiquets adaptats a una vida amb més carències mate-rials, però no per això érem menys feliços. No eren temps d’activitats extraescolars, estic parlant d’una època en què el temps dels infants era nostre, no estava marcat per al-tres, no se’ns donava pressa: no vi-víem al ritme dels adults. Quan ho pense, sempre em faig una pregunta a la qual no trobe resposta: com és que hi ha tants grans metges, cientí-fics, escriptors... si de menuts la seua agenda era buida? si només jugàvem i no teníem pressa! Solament teníem temps per ser infants, que és el que precisament érem.

Recorde la sèquia, la sèquia del Toll, aquell brancal que venia arrossegant-se des del molí de Mina i que girava cap a l’est abastint d’aigua el rajolar de Verate. Al cantó de ma casa, creu-ava per baix del camí de Beniparrell i entrava al poble dibuixant corbes i revoltes on els xiquets i no tan xi-quets remullaven la calitja de l’estiu. Continuava per ca la tia Maria, “la del Corralot”, per la caseta de la Trabu-ca i la caseta d’Efraín i, de sobte, gi-rava 90 graus cap al canó del carrer dels Forns on es perdia entre eres i pallers. Espais d’una infància al ca-rrer, paisatges d’un poble integrat al camp.

Mentrestant, la marjal segueix el seu curs. Les basses, amb dos o tres dits

enramà de la murta

Exhibició de ball

la Carxofa de Silla

Recorde el meu carrer –el carrer de València– sense asfaltar, amb arbres que ombraven a la vesprada les vo-reres, amb campanons i geranis que acolorien el carrer i el perfumaven quan queia el dia, amb un hortet en-front de cada casa al qual anàvem cada migdia per a abastir-nos a l’hora del dinar... A l’hivern, la ràdio acompanyava moltes vesprades en què les nostres mares feien costura, amb aquelles veus entranyables que contaven històries d’amor i desamor que els apropaven a uns personat-ges anònims amb els quals trobaven les complicitats que la realitat molt a sovint els negava. A l’estiu, la vida de les cases eixia al carrer i, asseguts a la fresca, compartíem el sopar amb els veïns. Encara recorde les conver-ses i les rialles que ens mantenien moltes hores desperts. Personatges com la tia Melín, la tia Dolores o la tia Encarna eren molt a sovint protago-nistes d’aquelles vetllades. Curiosa-ment, el terme “tia” que tant s’utilitza al nostre poble per expressar proxi-mitat, l’he trobat també en les his-

29Desembre

d’aigua, havien estat barrejades pels mateixos llauradors. Uns, amb la mà i un cabàs penjat al coll, miraven una canya col·locada a la part de dalt i de baix de la bassa i llançaven “a boleo” l’arròs. Altres, seguien un cordell que els guiava fins el final de la bassa i fent clotets amb una mà, clavaven amb l’altra el manoll en el fang.

Tan important com la sembra era bir-bar, és a dir, arrancar les males her-bes que venien de l’Albufera (el llapó, la xufera, l’alfàbega, els serrets...) i deixar-les sobre els marges i les vo-res dels camins.

L’Albufera en aquells temps forma-va part de la vida de mon pare i de tota la gent que treballava a la marjal. Recorde les eixides amb la barque-ta i la perxa, fent força sobre el fons del llac fins arribar a la Mata de Fang on, mentre pescàvem, les fotges i els

ànecs ens acompanyaven mentre passàvem les hores en un espai pri-vilegiat.

La marjal, a poc a poc, ha canviat de color. El verd s’ha estés per tot el ter-

me i els camins que porten al motor de la Foia ja es deixen transitar.

La meua visió del món i de la vida que transcorria plàcida-ment en aquest espai es començà a tron-tollar en el moment en què algú, des de l’escola, ens va infor-mar que a la capital es podia estudiar. Això va suposar tot

un canvi per a una xiqueta que, amb 12 anys, havia decidit iniciar un camí que ja no tindria tornada. L’Institut Sant Vicent Ferrer, a València, co-

mençava a admetre també xiquetes que, des dels pobles, hi acudíem diàriament amb l’autobús roig de dos pisos. Sen-se saber-ho, vaig pertànyer a una de les primeres genera-cions de dones que, amb comptagotes, iniciàvem el camí cap a la formació se-cundària que acaba-ria en la Universitat. Tres cursos a Valèn-cia que significaren

un procés de difícil integració carac-teritzat per un context urbà, altament castellanitzat, on les xiquetes que veníem dels pobles ens trobàvem molt a sovint fora de lloc. Tanmateix, açò no va ser un impediment per se-

guir amb el projecte que havia iniciat perquè, malgrat els entrebancs, al-guna llumeneta ens va acompanyar sense que fórem conscients. M’estic referint a Manuel Sanchis Guarner, de qui vaig tindre el privilegi de ser alumna en les seues classes de francès. Més tard, quan la llavor va donar els seus fruits, em vaig assa-bentar de qui era realment aquest personatge tan especial.

Quan finalment, l’any 1970, es va in-augurar l’institut a Silla –curiosament anomenat en l’actualitat Sanchis Guarner– no vaig dubtar a traslladar-

me, sense pensar que hi trobaria per-què la il·lusió d’estudiar al poble va adquirir tanta força com la que em va moure quan vaig començar. L’etapa a l’Institut de Silla em va donar l’oportunitat d’adquirir seguretat i em vaig retrobar amb la meua identitat –la qual contrastava amb la insegu-retat creada a l’institut de València– i vaig trobar l’estímul i la motivació per estudiar.

Recorde molts dels professors i la seua manera d’ensenyar, ens ajuda-ven a documentar-nos, organitzaven viatges culturals... era una manera d’ensenyar completament innovado-ra que contrastava amb un moment històric que encara estava marcat per l’immobilisme i la por a totes les coses noves. Un equip de professors plens d’il·lusions que convertiren el centre en un espai per a la reflexió, per a la críti-ca i per al gust d’aprendre passant-ho bé. Sens dubte, l’Institut va significar la continuació d’un procés de culturit-zació per al poble que s’havia encetat

Les cambreres amb el regidor de Festes en la Misa de la patrona

pesca infantil

Porrots2010 (83)

30Desembre

amb la inauguració del primer grup es-colar Blasco Ibáñez l’any 1935.

Encara recorde a Pitarch ensenyant-nos valencià molt abans que cap llei regulara l’accés a la llengua amb el famós faristol que tots sempre recor-darem. També ens ensenyava una història que, allunyada de la simple memorització, ens aproximava a la realitat a partir de punts de vista di-ferents. Un enfocament que, fins i tot a hores d’ara, més d’un professor el qualificaria d’innovador. Recorde també a Marina, que ens va fer acce-dir a les grans obres literàries a través de la sensibilitat i el gust per la lectu-ra, i a altres persones, com Bermejo que junt amb Leopoldo –que malau-radament ja no està ací amb nosal-tres, ens ensenyaren, amb l’anàlisi critica de llibres i cinema, a reflexio-nar, a pensar i a qüestionar el món

realitzàvem activitats de caire molt diferent: esports, jocs, acampa-des... Totes amb un denominador comú: el compromís per l’educació.

Amb el temps vingué “Llavor”, en el qual coincidírem un grup molt nom-brós: Vicent Zaragozà, Pep Ben-lloch, Albert Forner, Cases, Joan, la meua germana i molts altres. La cultura fou el motor d’aquest col·lectiu. Els debats, els cin-efòrums o les lectures comentades foren l’eix vertebral d’aquells bulli-

ciosos anys. Encara ens riem de quan anàvem als cines de la ciutat a veure aquelles pel·lícules d’avantguarda, de les quals, per descomptat, enteníem ben poc. Tot això cal entendre-ho com una manifestació de les ganes d’aprendre i créixer que teníem. “Es-tàvem àvids de coneixement” –en paraules de Vicent– i constituíem una generació que creia fermament en la cultura com a motor del canvi social, com a instrument capaç d’accedir, de manera conscient, a un futur diferent al que els nostres pares havien tingut. Totes aquelles experiències ens van marcar tant a tots que, per entendre què som avui i a què ens dediquem, caldria recórrer a elles. Aquells foren uns anys plens de somnis i d’il·lusions uns anys farcits d’idees, pensaments i desitjos de canviar la realitat. En defi-nitiva, “Avant” i “Llavor” han deixat en mi, per a sempre, un profund sentit del

compromís, de la convivèn-cia i de la llibertat.

L’adquisició de la cultura ¬–fins aquell moment privilegi d’uns pocs– va suposar, en aquells anys, un canvi que va iniciar la generació de la qual vaig formar part. Fó-rem el fruit de tot un esforç col·lectiu adreçat a millorar el futur del nostre poble.

De la mateixa manera, amb l’estiu a punt d’acabar, les espigues d’arròs llancen les puntes cap al cel i mostren al món el fruit de totes les lla-vors dipositades en la terra i de totes les preocupacions i esforços que els llauradors realitzen al llarg de l’any, uns esforços que es veien recompen-sats quan arribava el moment de la sega i els camps s’omplien de trilla-dores que separaven el gra de la palla i transportaven l’arròs a les eres on l’escampaven amb el rasclet i, amb moltes picors, aconseguien assecar

l’arròs sense lliurar-se de la por que s’acostara una tronada i fera malbé tot el treball. Dia a dia, es mantenia aquesta litúrgia en què pares i fills compartíem, com deia mon pare, “lo més gran del món”.

La collita dipositada al molí representa el final de tot un procés en el qual les il·lusions, les preocupacions i les in-quietuds ocupen gran part del temps del llaurador. Ara, amb la tardor des-puntant, torna la terra a cobrir-se amb la manta marró, despullada de la seua flassada, verda primer i daurada des-prés, reposada, tranquil·la i silenciosa que es regalava un merescut descans i que, al mateix temps, es preparava per a un altre cicle que estava a punt de començar. De la mateixa manera, una nova etapa de la meua vida i de la d’altres de la meua generació s’obria cap a un futur incert, però nodrit amb totes les il·lusions, les vivències i els compromisos construïts al llarg dels anys que ja us he relatat. Com la terra ben assaonada i tova, la meua maleta anava carregada amb els valors i les experiències necessàries per iniciar el camí que em conduiria, finalment, a fer realitat la meua vocació. Esglaó a esglaó, passant per dificultats i moltes hores de dedicació, arribaria a veure complit el meu desig de ser metgessa, un treball en què l’esforç, el compro-mís i la responsabilitat que he aprés dels meus pares em segueix acom-panyant tots els dies al costat dels infants.

Arribats a aquest punt, no em queda més que disculpar-me per haver-vos arrabassat aquest temps explicant-vos per què Silla sempre m’ha acom-panyat tan a prop al llarg dels anys. Per a dir-vos adéu, recorreré a un escriptor, Eduardo Galeano, que sap triar millor que jo les paraules per ex-pressar de manera molt breu un mis-satge tan intens

Hi ha un únic lloc on ahir i avui es tro-ben, es reconeixen i s’abracen, i eixe lloc és, el demà

Desitjant-vos que eixe demà continue sent possible, us done les gracies per haver estat ací i us convide a tots i a totes a començar unes festes que, arreplegant l’essència del passat, us facen gaudir del present amb tota la gent que estimeu.

Bones festes!

tir i arrossegament

més enllà de la realitat quotidiana que ens envoltava.

Paulatinament, l’espai creat a l’Institut va afavorir l’aparició d’una generació compromesa amb el seu entorn que començava a prendre consciència de la seua complexitat. Aquesta inquietud s’inicià amb la creació de grups socials que representaven la necessitat que molts de nosaltres teníem d’actuar. “Avant” fou el primer grup, en el qual

concert d’Edurne

31Desembre

(The Paradine Case, 1947) Alfred Hitchcock, EuA

En aquesta obra del mestre del suspens es lliguen d’una for-

ma meravellosa drama, intriga i amor –com sol passar genialment en to-tes les pel·lícules de Hitchcock– i no trobem cap imatge d’una biblioteca, però si una anècdota que més avall us relatarem.

A més dels protagonistes, podem tro-bar a la pel·lícula uns personatges se-cundaris interpretats per excepcionals actors, com són el jutge Lord Thomas Hortfield (Charles Laugthon), sorne-guer, despectiu i lasciu; i Sophie (Ethel Barrymore), la seua esposa, submisa i compassiva. La intriga, sense aconse-guir els nivells de tensió d’altres films de Hitchcock, és correcta i absorbent, com la majoria dels grans films de judicis: Testigo de cargo (Witness for the Prosecution, 1957) de Billy Wilder, Anatomía de un asesinato (Anatomy

of a Murder, 1959) d’Otto Preminger o Matar a un ruiseñor (To Kill a Mocking-bird, 1962) de Robert Mulligan.

La trama superposa diverses línies d’acció i la seua combinació aporta al film una bona textura. Tracta el tema polèmic del càstig i el perdó i, encara que no apareix cap biblioteca, és de ressaltar la següent anècdota:

Hi ha un xicotet diàleg entre els dos protagonistes –l’advocat Anthony Keane (Gregory Peck) i l’acusada de matar el seu espòs, Magdalena Ann Paradine (l’actriu italiana Alida Valli)– quan ell la visita a la presó. Allí es fa una magnífica i eloqüent referència a l’existència d’una biblioteca, i més si tenim en compte que aquesta biblio-teca és la que hi ha a la presó on està reclusa la nostra elegant i misterio-sa protagonista. Concretament li diu l’advocat a l’acusada:

– La tracten bé ací? Està ben assorti-da de llibres o li n’envie algun?

– No cal, hi ha una biblioteca molt bona ací, a la presó...

Ja se sap, els nord-americans, fins i tot a les presons, tenen bones biblio-teques, i “estar bé” a un lloc com la presó inclou tindre un bon assortiment de llibres per a farcir el temps de re-clusió amb bones lectures. Tot un de-tall del mestre Hitchcock i de la seua dona, Alma Reville (coguionista), que va adaptar la novel·la en la qual està basada la pel·lícula. Una història d’un advocat que confon amor i deure, el polèmic tema que esmentàvem abans del càstig i el perdó, que pertorbarà la seua vida professional i, sobretot, la seua vida emocional i el seu matrimoni.

Vicent CarbonellBibliotecari a Silla

“El proceso Paradine”