Bloc final d’itinerari professionalitzador: Treball final de màster intern Guia de treball Febrer de 2018

         

  2  

     

Índex

Bloc final de l’itinerari professionalitzador: Pràctiques internes i Treball final de màster intern 3

1. Presentació 3 2. Finalitat i competències 4 3. Sistema d’avaluació general, penalitzacions i motius de suspens 8

 Treball final de màster intern 10

1. Presentació 10 2. Pla de treball 11 3. Temporització de l’assignatura 15 4. Avaluació de l’assignatura 16 Annex 1. Fitxa per a la proposta de Treball final de màster intern 19 Annex 2. Estructura de l’informe final de TFM 20 Annex 3. Guió de la presentació del TFM 21 Annex 4. Estil i aspectes formals de la memòria del projecte de Pràctiques i de l’informe de TFM 22

         

  3  

 

Bloc final de l’itinerari professionalitzador: Pràctiques internes i Treball final de màster intern 1. Presentació El bloc final de l’itinerari professionalitzador del màster universitari d’Educació i TIC (MUETIC) consta de dues parts que es concreten en dues assignatures de 6 crèdits ECTS: una part aplicada que es desenvolupa en relació amb un context de pràctica professional extret de la realitat i vehiculat per un cas pràctic (Pràctiques internes) i una part acadèmica (Treball final de màster).Les dues assignatures conformen el bloc professionalitzador de modalitat interna, però poden ser cursades independentment i per tant en semestres diferents. En ambdues assignatures els estudiants hauran de mostrar les competències professionals bàsiques, específiques i transversals pròpies de l’àmbit de l’educació mediada per TIC i amb relació a l’especialització cursada en el màster: ● Direcció i Gestió ● Disseny Tecnopedagògic ● Docència en Línia Tant l’assignatura de Pràctiques com la de Treball final de màster (TFM) representen una oportunitat perquè l’estudiant posi en pràctica els coneixements adquirits al llarg del màster en relació amb un entorn real de caràcter institucional, empresarial o acadèmic. L’assignatura de Pràctiques es basa en l’elaboració individual d’un projecte professional contextualitzat en una institució, organització o entitat que, o bé es dediqui a l’educació, o bé ofereixi possibilitats de desenvolupar un projecte educatiu o formatiu amb suport de tecnologies digitals. Concretament en l’assignatura de Pràctiques internes es presenten situacions dins de l’entorn virtual de la UOC que permetin el plantejament d’aquest tipus de projectes, utilitzant recursos didàctics específics en forma de casos pràctics. Per la seva banda, el TFM intern consisteix en un treball de reflexió teòrica sobre una temàtica específica relacionada amb l’educació mediada per TIC, que pot estar orientada a la fonamentació d’una intervenció educativa. En aquest sentit, la temàtica del TFM intern pot estar relacionada amb el projecte dut a terme en l’assignatura de Pràctiques internes, encara que no necessàriament ha de ser així. És a dir, poden funcionar com a assignatures totalment independents.

         

  4  

La finalitat d’aquesta guia és proposar unes pautes generals i un marc de treball comú que ajudi tant els docents com els estudiants a desenvolupar les dues assignatures amb el màxim aprofitament possible durant el període acadèmic establert. A continuació, es presenten alguns aspectes generals d’aquest bloc professionalitzador seguits dels aspectes més específics de l’assignatura de Treball final de màster intern.

2. Finalitat i competències El bloc de Treball final de màster professionalitzador té un paper integrador en el programa, amb l’objectiu de contextualitzar els aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en els diferents mòduls i assignatures i així projectar-los en l’entorn professional. Per tant, no aporta competències específiques noves als estudiants, sinó que més aviat permet demostrar i consolidar les competències que s’han treballat en les assignatures anteriors. Una altra particularitat és la importància que adquireixen les competències transversals. Així doncs, els estudiants han de posar en joc les seves habilitats comunicatives, el lideratge, la iniciativa i la creativitat a l’hora de resoldre problemes reals, la facilitat de redactar documentació concisa, completa i comprensible, etc. L’objectiu general d’aquest bloc és estudiar, dissenyar, desenvolupar i avaluar un projecte educatiu d’e-learning o basat en l’ús de les TIC, tant des de la perspectiva aplicada, amb l’assignatura de Pràctiques, com des de la perspectiva de reflexió i fonamentació teòrica, amb l’assignatura de Treball final de màster. Per a dur a terme aquest treball, l’estudiant haurà d’aplicar les competències professionals transversals i específiques, pròpies de l’àmbit de l’e-learning i també les de l’especialització escollida, tal com presentem a continuació. Competències transversals ● Comunicar de manera efectiva mitjançant la tecnologia en un context

d’aprenentatge en línia. ● Treballar en equip i interdisciplinàriament amb suport de les

tecnologies. ● Desenvolupar habilitats de treball autònom en un context mediat

principalment per la tecnologia. ● Organitzar, planificar i dur a terme un projecte professional o de

recerca emprant les TIC. Competències específiques

         

  5  

● Dirigir propostes d’ensenyament i aprenentatge en línia, tenint en

compte els factors de l’entorn de l’organització i la gestió del canvi organitzatiu.

● Gestionar i administrar els processos operatius vinculats a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia.

● Gestionar projectes educatius basats en l’ús de les TIC, coordinant equips interdisciplinaris i l’equip docent, i també els aspectes tecnològics, financers i pressupostaris relacionats.

● Avaluar els processos organitzatius, la planificació de l’aprenentatge i els resultats acadèmics orientant-se a garantir l’execució d’un sistema de garantia de la qualitat de l’oferta educativa.

● Desenvolupar dissenys tecnopedagògics de programes, cursos i assignatures per a entorns digitals d’ensenyament i aprenentatge.

● Planificar escenaris d’ensenyament i aprenentatge basats en les TIC per a diferents contextos i diferents nivells i necessitats educatives.

● Aplicar estratègies i metodologies instruccionals, basades en l’ús de les TIC, que permetin el disseny i implementació d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació en línia innovadores.

● Dissenyar materials educatius i formatius digitals en múltiples mitjans i formats.

● Planificar i implementar estratègies de dinamització de comunitats virtuals i treball col·laboratiu en entorns digitals.

● Definir models educatius que incorporin les TIC i dissenys tecnopedagògics per a diferents necessitats i contextos de manera fonamentada i des del coneixement teòric disciplinari.

A continuació es descriuen les competències pròpies de les tres especialitzacions d’aquest màster. S’entén que l’estudiant desenvoluparà preferentment les que facin referència a l’especialització cursada i en la qual se situa el seu projecte. Especialització de Direcció i Gestió de l’E-learning ● Identificar de manera argumentada els principals factors que

intervenen en la presa de decisions en relació amb el desenvolupament de projectes educativoformatius d’e-learning.  

● Aplicar les diferents eines tecnològiques que poden emprar-se per al

disseny d’entorns i materials d’aprenentatge, ja sigui en contextos presencials, semipresencials o no presencials.

● Aplicar els factors vinculats als usos intensius de TIC que transformen

els processos docents, les programacions de continguts i les pràctiques formatives, a més de la planificació docent, els processos d’aprenentatge, el treball col·laboratiu i els processos formatius d’ensenyament i aprenentatge, ja sigui en contextos presencials, semipresencials o no presencials.

● Dirigir propostes formatives d’e-learning tenint en compte els factors de

l’entorn de l’organització i la gestió del canvi organitzacional.   ● Gestionar i administrar els processos operatius vinculats a l’e-learning.  

         

  6  

● Dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes formatives globals en e-learning.  

● Implementar polítiques de qualitat en e-learning.   ● Dissenyar i gestionar els factors i processos de màrqueting i

comunicació vinculats a un projecte d’e-learning.   ● Gestionar un equip interdisciplinari de projecte, equip docent, aspectes

tecnològics, financers i pressupostaris vinculats a un projecte d’e-learning.  

● Identificar indicadors de qualitat i progrés d’accions educatives amb

suport de les TIC. Especialització de Disseny Tecnopedagògic ● Identificar de manera argumentada els principals factors que

intervenen en la presa de decisions en relació amb el desenvolupament de dissenys instruccionals o tecnopedagògics.

● Aplicar les diferents eines tecnològiques que poden emprar-se per al

disseny d’entorns i materials d’aprenentatge, ja sigui en contextos presencials, semipresencials o no presencials.

● Aplicar els factors vinculats a usos intensius de TIC que transformen

els processos docents, les programacions de continguts i les pràctiques formatives, a més de la planificació docent, els processos d’aprenentatge, el treball col·laboratiu i els processos formatius d’ensenyament i aprenentatge, ja sigui en contextos presencials, semipresencials o no presencials.

● Desenvolupar dissenys instruccionals i tecnològics per a contextos i

entorns educatius virtuals d’ensenyament i aprenentatge. ● Conceptualitzar materials educatius i formatius digitals hipermèdia. ● Analitzar, dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar propostes

formatives globals basades en l’ús de les TIC (e-learning).   ● Desenvolupar estratègies instruccionals, activitats formatives i

intervencions docents avaluatives d’e-learning.   ● Coordinar els processos de disseny instruccional i tecnològic de

sistemes formatius telemàtics, de creació d’entorns educatius virtuals i d’elaboració de materials formatius hipermèdia.

● Identificar indicadors de qualitat i progrés d’accions educatives i

recursos educatius amb suport de les TIC.

         

  7  

Especialització de Docència en Línia ● Desenvolupar les tasques pròpies de les fases de diagnòstic i

planificació en el transcurs d’un projecte professional en el marc d’una institució educativa o una organització.

● Analitzar les necessitats d’una institució educativa o d’una

organització, especialment en el pla metodològic, per a afavorir la integració de les TIC en els seus processos formatius.

● Identificar les transformacions que la integració de les TIC en

processos formatius implica en l’estructura, organització i funcionament d’una institució educativa o una organització i en les tasques i rols de les persones implicades en aquests processos.

● Establir estratègies d’exploració de documentació i d’altres fonts

d’informació amb l’objectiu d’adquirir coneixement d’un àmbit professional concret.

● Establir programes i escenaris formatius de docència basada en les

TIC. ● Desenvolupar les tasques i establir les estratègies apropiades durant la

fase de desenvolupament i avaluació en el transcurs d’un projecte professional en el marc d’una institució educativa.

● Aplicar les estratègies apropiades per a coordinar la implementació i el

desenvolupament de programes i processos formatius amb les TIC dins d’una institució educativa o una organització.

● Assessorar en aspectes metodològics (disseny, desenvolupament i

avaluació) docents implicats en programes formatius que integrin les TIC en el marc d’una institució educativa o una organització.

● Dissenyar o assessorar en el disseny de recursos o metodologies

adequats per a utilitzar o implementar en processos formatius amb TIC en el marc d’un programa o institució concreta.

● Adquirir i mostrar les actituds i habilitats socials necessàries amb

l’objectiu de treballar en equip i coordinadament amb altres persones, en el marc d’una determinada institució educativa o una organització durant el desenvolupament d’un projecte professional.

         

  8  

3. Sistema d’avaluació general, penalitzacions i motius de suspens Tal com s’explica en els apartats d’avaluació corresponents de cada assignatura, en ambdues se segueix un procés de lliurament d’activitats d’avaluació contínua, lligades al desenvolupament de les diferents fases de treball plantejades. Finalment, en cadascuna de les assignatures es fa un càlcul ponderat a partir de les qualificacions emeses en cada fase o activitat per a obtenir la nota final de l’assignatura. En el cas de l’assignatura de TFM, l’última fase o activitat consisteix en la presentació d’un informe final i la seva defensa virtual pública davant d’una comissió d’avaluació. Els terminis de lliurament per a les diferents activitats de les dues assignatures, publicats en aquesta guia i en el calendari de l’aula, han de ser respectats per a garantir un desenvolupament i seguiment del treball correctes. Cal planificar la feina perquè, com a mínim, es faci un lliurament dins del termini establert per a la fase corresponent; a més, cada fase haurà de ser validada pel professor col·laborador abans de poder validar la fase següent. Aquests terminis podran flexibilitzar-se i modificar-se, sempre que s’avisi el professor col·laborador amb el temps pertinent i es puguin justificar els motius del retard. Si no és així i si aquesta situació es manté en el temps, es podrà considerar una penalització en la qualificació final, o fins i tot la no-superació de l’assignatura. En el cas de la data de lliurament de la memòria final del projecte de Pràctiques i de l’informe final de TFM, el termini és el mateix per a tots els estudiants i no pot ser modificat. Un retard pot provocar la penalització en la qualificació final, o fins i tot la no-acceptació del treball. Només s’acceptaran retards en casos molt excepcionals i degudament justificats. La normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d’avaluació es fonamenta en el treball personal de l’estudiant i pressuposa l’autenticitat de l’autoria i l’originalitat dels exercicis que s’han fet. La manca d’originalitat en l’autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l’avaluació de l’assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Des del programa d’Educació i TIC treballem per prevenir la pràctica fraudulenta de la còpia i del plagi de dues maneres: 1. Informant i formant als estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre què pot considerar-se plagi i copia. L'enllaç següent conté documentació per identificar situacions de plagi i com evitar-les: http://biblioteca.uoc.edu/es/recursos/como-evitar-el-plagio. 2. Si la conducta es detecta comporta conseqüències en la qualificació de l'estudiant en l'assignatura i per tant en el seu expedient acadèmic. No es considera argument vàlid l’adduir desconèixer el plagi ni tampoc el reclamar

         

  9  

que el professor hagi advertit o corregit la falta abans de prendre mesures. El fet queda registrat en l'expedient de l'estudiant i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la UOC aplicable als estudis universitaris EEES (art. 102) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (capítols II i III) estableix que «la còpia, el plagi o l’intent d’obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit» és una conducta tipificada com a falta greu o molt greu.  La UOC disposa d'un sistema digital de detecció de plagi que contrasta els treballs presentats en la vigent edició i anteriors edicions de l'assignatura, així com també amb un ampli sistema de cerca en bases de dades acadèmiques i Internet. L’estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) en l’assignatura si es detecta falta d’originalitat en l’autoria d’alguna de les fases del treball en l’assignatura de Pràctiques o de TFM, sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d’internet, o ha copiat contingut de PAC, de materials didàctics, de manuals o d’articles (sense la citació corresponent), etc. D’altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d’un procediment disciplinari i a l’aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

         

  10  

 

Treball final de màster intern 1. Presentació L’assignatura de Treball final de màster es basa en l’elaboració individual d’un treball d’anàlisi i reflexió al voltant d’una temàtica relacionada amb l’ús educatiu de la tecnologia digital (e-learning). Aquest treball ha de permetre aprofundir en l’anàlisi d’una qüestió des d’una perspectiva teoricopràctica, que eventualment pugui servir per a fonamentar i orientar el disseny d’una determinada intervenció o acció en l’àmbit de la formació/educació amb suport tecnològic en un sentit ampli. La temàtica o camp objecte d’anàlisi ha de ser proposat per cada estudiant. És convenient que l’elecció del tema es justifiqui sobre la base d’algun problema o necessitat específica real, ja sigui d’un context proper i conegut o bé de l’àmbit socioeducatiu en general. La temàtica triada, o més aviat l’enfocament d’estudi proposat, també s’ha de correspondre amb l’especialització cursada en el màster (Direcció i Gestió, Disseny Tecnopedagògic i Docència en Línia). El treball pot estar relacionat amb el projecte de l’assignatura de Pràctiques internes, tot i que no és indispensable i ambdós treballs, de fet, han de diferenciar-se completament ja que proposen un exercici acadèmic diferent. Per exemple, es pot aprofundir sobre conceptes o teories que fonamentin la proposta de l’assignatura de Pràctiques internes, o bé fer un treball d’anàlisi en profunditat de pràctiques documentades amb anterioritat. Durant la primera setmana del semestre es proporciona una llista de temàtiques possibles als estudiants, a manera d’exemple, a fi d’orientar la seva proposta. La primera tasca de l’estudiant serà, doncs, fer una proposta de treball seguint el format establert (vegeu l’annex 1). El professor col·laborador revisarà les propostes a mesura que aquestes es presentin i hi donarà el seu vistiplau; a més, abans de començar el treball, farà els suggeriments o proposarà els canvis pertinents. Un cop acordada la proposta per ambdues parts, es començarà la feina seguint una sèrie de fases amb els seus corresponents lliuraments. L’última fase de treball consisteix en la presentació de l’informe final de TFM i la seva defensa virtual pública davant d’un tribunal d’avaluació i els companys del programa. En tractar-se del TFM de l’itinerari professionalitzador, no consisteix estrictament a dur a terme una investigació sinó més aviat en un procés de documentació, indagació i anàlisi que permeti fonamentar una determinada intervenció o línia de treball/estudi en el camp de l’ús educatiu de la tecnologia digital. Així, el TFM pot tenir una de les dues finalitats següents:

         

  11  

a. Documentar i fonamentar, des d’una perspectiva teòrica, una proposta pràctica —o d’innovació— que respongui a una necessitat detectada en un context educatiu concret. b. Fer una revisió i una reflexió crítica sobre una temàtica, una línia de treball o una tendència educativa, emmarcada sempre en el camp de coneixement sobre l’educació mediada per TIC. Tot i que les fases de treball seguiran la mateixa estructura, cadascuna amb el seu corresponent lliurament, el producte o informe final del TFM pot prendre dues formes diferents:

1. Format d’article de revista. Consisteix en l’elaboració d’un article científic de tipus teòric, per la qual cosa ha de cenyir-se a les pautes de presentació i avaluació d’aquest.

2. Format d’assaig. Es tracta de fer una reflexió profunda i detallada sobre un tema concret, que reflecteixi la capacitat de reflexió crítica de l’estudiant respecte d’una qüestió teòrica i estableixi un diàleg amb la literatura existent sobre el tema.

A l’Annex 2 es presenta una proposta d’índex per a cada format. La redacció del TFM ha de ser en qualsevol cas clara i sintètica, i proposar un fil conductor que doni sentit a la lectura i que vagi construint el coneixement que es presenta.

2. Pla de treball L’assignatura de TFM té un valor acadèmic de 6 crèdits ECTS i s’articula en un conjunt de fases i subfases, que es descriuen a continuació:

FASE

FASE 0 Lectura de documentació i proposta de TFM

FASE 1 Identificació de fonts d’informació i referents

FASE 2 Introducció i justificació de la proposta

FASE 3 Revisió de literatura, conceptualització i discussió del tema

FASE 4 Conclusió, redacció de l’informe final i elaboració de la presentació del TFM

         

  12  

FASE 5 Presentació i defensa del TFM

A continuació es presenten en detall cadascuna de les fases de treball. La Fase 0 no és avaluable però sí implica la lectura de la documentació de l'assignatura i la proposta de la temàtica que es tractarà en el TFM. Aquesta proposta s'ha de comunicar al professor o professora col·laborador per a la seva validació abans d'iniciar la fase de treball 1. Per a això s'ha d'utilitzar el model de fitxa proposat (veure Annex 1), segons s'indiqui.

FASE 1. Identificació de fonts d’informació i referents rellevants

Aquesta fase consisteix a fer una primera aproximació a les fonts d'informació primàries rellevants sobre el tema escollit. Es tracta d'un treball previ preparatori a la revisió de literatura que es realitzarà a continuació. És important planificar de forma estratègica les passes a seguir:

- Identificació de conceptes clau que permetin orientar la cerca d'informació. - Cerca d'informació i identificació de fonts d'informació primàries rellevants (a Google

Acadèmic i a la biblioteca UOC). - Anàlisi i selecció de la informació: identificació de referents clau (autors, casos d'estudi,

etc.) amb la intenció d'acotar al màxim la temàtica d'estudi. Tot això s'ha de presentar en un document que expliqui el procés realitzat en els apartats següents:

a) Conceptes clau utilitzats en la recerca. b) Explicació del mètode de cerca utilitzat, els resultats obtinguts i les fonts d'informació

consultades i seleccionades. c) Llista de referències clau identificades (almenys 10) amb les que es treballarà en la

fase següent i argumentació de l'interès de cadascuna d'elles. Aquesta proposta, un màxim de 5 pàgines d'extensió, s'enviarà a l'espai de l'aula indicat pel professor col·laborador per a la seva revisió i validació, el que donarà inici a la guia personalitzada del projecte amb els seus comentaris i orientacions.

         

  13  

FASE 2. Introducció i justificació de la proposta

Aquesta fase consisteix a fer una primera aproximació al treball que es pretén elaborar i que permetrà al lector conèixer-ne les línies principals. Situa el treball en el seu context i en el marc teòric de referència, n’exposa la finalitat, en justifica l’interès i descriu succintament tant les accions que es duran a terme com els resultats que se n’espera obtenir. Aquesta fase requereix plantejar-se i respondre les preguntes següents: Quin tema vull tractar? Quins objectius em proposo? Quin enfocament hi vull donar? Quin serà el meu pla de treball? Com a resultat, s’ha de presentar un document que contingui el següent: ● Portada del document: títol del TFM, autor/a, nom de l’assignatura, nom del màster,

especialització cursada, nom del professor col·laborador, data i localitat. ● Índex. ● Resum de la proposta. ● Introducció. Presentació de la proposta, breu descripció de la seva finalitat i temàtica

general, plantejant a grans trets quin problema o qüestió es pretén resoldre, estudiar o proposar. Ha de situar-se breument l’objecte d’estudi i mostrar què se sap fins al moment sobre la temàtica i què s’ha fet al respecte en el terreny de la investigació.

● Justificació fonamentada de la rellevància del treball per a la societat o l’àmbit científic corresponent mitjançant referències bibliogràfiques (i dades estadístiques si correspón). Argumentar la necessitat, idoneïtat i pertinença del treball a partir de certes necessitats detectades en un determinat àmbit. Explicar per què val la pena dur a terme aquest treball.

● Contextualització. Descripció del marc o escenari de la proposta basat en la problemàtica o necessitat de la qual parteix, ja sigui concreta o general.

● Formulació d’objectius i/o preguntes que es pretén respondre en el TFM. ● Referències bibliogràfiques, seguint la normativa APA. Aquesta proposta, d’entre 6-8 pàgines d’extensió, s’enviarà a l’espai de l’aula indicat pel professor col·laborador per a la seva revisió i validació, cosa que donarà inici a la guia personalitzada del TFM amb els seus comentaris i orientacions.

         

  14  

FASE 3. Revisiónde literatura, conceptualització i discusió del tema

Aquesta fase consisteix a aprofundir en l’anàlisi de la temàtica escollida, per tal de fonamentar el treball. És a dir, es tracta de mostrar les bases teòriques que podrien sustentar el disseny i la intervenció educativa en relació amb el tema abordat, establint relacions significatives entre enfocaments, principis i conceptes nuclears. Implica buscar, revisar, analitzar i interpretar les aportacions documentals i bibliogràfiques existents sobre la temàtica per a desenvolupar, de manera sistemàtica i raonada, el conjunt d’idees, conceptes, nocions, postulats, enfocaments i problemàtiques que emmarquen i sostenen el treball. Alhora, s’ha d’oferir informació de la perspectiva assumida per l’autor o autora, a partir de la qual es construirà el treball. Finalment s'aplicaran els coneixements sobre el tema per conceptualitzar una possible proposta d'aplicació del tema objecte d'estudi, ja sigui en un context específic o en un de més genèric. Concretament i a manera orientativa, el resultat d’aquesta fase ha de contenir els punts següents: • Estat de la qüestió del tema, antecedents d’investigació i d’aplicació pràctica: relació i

comentari d’estudis, investigacions, experiències, etc. existents sobre la temàtica. • Marc teòric i conceptual. Identificació del marc teòric de referència i la perspectiva

adoptada en el treball. Definició i interpretació dels principals conceptes subjectes a estudi i identificació de les seves possibles interrelacions.

• Explicació de l’evolució de la problemàtica en el corresponent àmbit científic i disciplinari, i també en relació amb la realitat socioeducativa en la qual s’emmarca el treball. Plantejament d’interrogants o problemàtiques no suficientment resolts en la literatura i per tant rellevants per a ser abordats.

• Conceptualització d’un possible disseny d’intervenció educativa. • Recomanacions per a la implementació de l’esmentat disseny. • Referències bibliogràfiques, seguint la normativa APA.

 Aquest document, de 15 a 20 pàgines d’extensió, es lliurarà al professor col·laborador, d’acord amb les seves indicacions, per a ser validat abans de passar a la fase següent.

FASE 4. Conclusió, redacció de l’informe final i elaboració de la presentació del TFM

Aquesta fase consistirà fonamentalment en la redacció de l’informe final del TFM, que recollirà tota la feina precedent. L’informe final pot adoptar dos formats diferents: a) article de revista o b) assaig. Cada format s’ha d’ajustar a l’estructura corresponent proposada en l’annex 2 d’aquesta guia. Sigui quin sigui el format triat, com a continguts finals d’aquest informe s’ha de fer referència a:

a) les conclusions del TFM, b) les limitacions del treball i c) les possibles línies de treball futures sobre el tema.

Les conclusions són les reflexions finals sobre el treball desenvolupat i descriuen les raons per les quals ha valgut la pena aprofundir en el tema en qüestió. Aquestes, per tant, han de deixar palesa la relació entre la finalitat i els objectius del treball i els resultats o proposta concreta desenvolupada.

         

  15  

Cal tenir en compte que aquest informe no és la suma del treball dut a terme en les fases anteriors, sinó un nou producte del TFM, amb els seus trets i característiques específics. Així doncs, caldrà reelaborar i sintetitzar el treball previ per tal d’evitar les reiteracions i donar-hi la forma idònia, d’acord amb el format triat. L’informe final, amb una extensió d’unes 20-25 pàgines, excloent-ne la bibliografia i els annexos, s’ha de lliurar en l’espai de l’aula que indiqui el professor col·laborador. Com a últim producte s’haurà d’elaborar una presentació resumida del TFM, en format digital, per a facilitar-ne la defensa. La presentació es pot elaborar en el suport triat per l’estudiant, amb l’únic requisit que a més de text, imatge, gràfics, etc. incorpori veu, és a dir, una explicació en àudio. Aquesta presentació ha de permetre conèixer les línies principals del treball, el seu procés de desenvolupament i la valoració de l’estudiant sobre el seu propi treball. L’extensió de la presentació serà la que correspondria aproximadament a 10 minuts de presentació oral (vegeu el guió de la presentació digital en l’annex 3 d’aquesta guia). Amb una antelació suficient, l’estudiant rebrà les dades exactes sobre quan i com s’efectuaran la presentació i la defensa virtual del TFM. En la defensa intervindrà un avaluador extern que valorarà la memòria final del projecte i la seva presentació. L’avaluador plantejarà unes preguntes a l’estudiant sobre el treball dut a terme en l’espai de defensa de l’aula virtual, i l’estudiant haurà de respondre a manera de defensa del TFM desenvolupat. 3. Temporització de l’assignatura L’assignatura de Treball final de màster intern es cursarà entre el 21 de febrer i el 7 de juny de 2018. Després d’aquesta data, s’activarà el procés de lliurament, defensa i avaluació del TFM, les indicacions del qual es mostraran, amb prou antelació, en el tauler de l’aula.

FASE DATES

FASE 0. Lectura de documentació i proposta de TFM 21/02/18 – 25/02/18

FASE 1 Identificació de fonts d’informació i referents rellevants 26/02/18 - 18/03/18

FASE 2 Introducció i justificació de la proposta 19/03/18 - 8/04/18

FASE 3 Revisió de literatura, conceptualizació i discusió del tema 9/04/18 – 20/05/18

         

  16  

FASE 4 Conclusió, redacció de l’informe final i elaboració de la presentació del TFM

21/05/18 - 7/06/18

4. Avaluació de l’assignatura El TFM és una activitat acadèmica de caràcter teoricopràctic que permet evidenciar i consolidar les competències bàsiques, específiques i transversals adquirides i desenvolupades al llarg de la formació assolida en el màster. L’avaluació del TFM es basa en el model de la UOC, sostingut en dos eixos bàsics: avaluació contínua i formativa. La naturalesa d’aquest procés d’avaluació té com a base tant la constatació dels progressos en l’aprenentatge dels estudiants com l’oferiment d’oportunitats reals de desenvolupar les capacitats i coneixements adquirits per a donar compte del seu grau de competència. Atesa la dimensió personalitzada del TFM, s’afavoreix el seguiment i la retroalimentació, oportuna i pertinent, de cadascun dels estudiants per part del professor col·laborador del projecte en cadascuna de les etapes i activitats que s’hi desenvolupen. Per tant, la finalitat principal del procés d’avaluació de seguiment és guiar i facilitar el camí als estudiants perquè portin a bon terme els objectius i productes derivats d’aquesta instància formativa/aplicativa, que s’insereix en l’etapa final del seu procés formatiu dins del màster. Per això, el tipus d’avaluació que es privilegia en aquesta fase és el suport orientador proporcionat a l’estudiant perquè el desenvolupament del TFM arribi a bon port. Les metes o objectius d’avaluació s’identifiquen amb les competències professionals més genèriques i altres competències de tipus transversal (més globals) que podem situar amb caràcter comú per a tots els estudiants del màster. A aquestes se sumen les competències específiques pròpies de la formació en TIC per a cadascuna de les especialitzacions, que igualment han d’evidenciar en el projecte d’aplicació en les diferents fases i en la memòria final del projecte. És a dir, que els projectes d’aplicació ens permeten confirmar en la pràctica el grau d’adquisició i consolidació de certes competències professionals que orienten la formació proporcionada pel màster. El procés d’avaluació, que és concebut com una instància valorativa integral, es desenvolupa en dos grans dimensions: a. La primera dimensió o avaluació de procés correspon al professor col·laborador en cadascuna de les fases abans descrites a partir de la proposta aprovada que enuncia clarament les competències bàsiques que han de treballar en el seu desenvolupament. Aquesta dimensió d’avaluació contínua i formativa permet que l’estudiant optimitzi el seu esforç progressivament, tant amb la retroalimentació rebuda com amb la seva pròpia reflexió sobre les tasques dutes a terme. Aquesta avaluació de procés es concreta en el desenvolupament i lliurament de les tres activitats o fases de treball indicades en els apartats previs per a l’assignatura de TFM. Així, cada activitat rep una valoració determinada que s’expressa amb una

         

  17  

qualificació qualitativa i quantitativa o numèrica, d’acord amb la normativa d’avaluació de la UOC. El desenvolupament i superació d’aquestes activitats amb el compliment dels seus lliuraments, segons l’establert pel professor col·laborador de referència, és condició necessària per a poder considerar l’avaluació del producte, és a dir, per a presentar i passar a la fase de defensa d’informe final de TFM. Dins d’aquesta primera fase també es preveu la possibilitat que cada estudiant faci una autoavaluació del seu projecte per tal de verificar si els seus progressos s’identifiquen amb els objectius proposats i, per tant, si són susceptibles de ser avaluats positivament en la fase final. b. La segona dimensió o avaluació del producte, que adquireix un caràcter final i, per tant, té una intencionalitat de valoració acumulativa, és la que es desenvolupa per a valorar els productes finals de la feina duta a terme: l’informe final del projecte i una presentació digital d’aquest. En aquest cas, la responsabilitat del procés valoratiu s’amplia de manera pertinent a una Comissió d’Avaluació. Davant de les evidències presentades per a cada TFM, aquesta comissió formula una sèrie de preguntes a l’estudiant sobre el seu treball i a partir d’aquí emet la seva avaluació i veredicte, que s’expressa en una qualificació qualitativa i quantitativa. La Comissió d’Avaluació és una instància nomenada des de la coordinació acadèmica del TFM, la finalitat de la qual és assegurar l’objectivitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. La seva aportació, per tant, és de caràcter complementari a tot el procés d’avaluació contínua que ha fet el professor col·laborador del TFM durant les diferents etapes, de manera que constitueix el segon referent de base per a la qualificació final dels estudiants. Els integrants d’aquesta comissió són el professor col·laborador del TFM corresponent, el professor responsable del TFM i un conjunt de professors col·laboradors del mateix màster que s’integren en qualitat d’avaluadors externs. Els criteris d’avaluació tenen, per tant, una dimensió de procés i una de producte, a fi tant de valorar tots i cadascun dels esforços dels estudiants de manera pertinent com d’afavorir la millora contínua del treball dut a terme, potenciar el procés d’aprenentatge i atorgar coherència a tot el procés des de la seva concepció inicial fins al dipòsit de l’informe final i la seva defensa. Els criteris en què es basa l’avaluació del producte són de dos tipus: els que poden considerar-se generals i necessaris per a valorar la qualitat i la pertinència de qualsevol TFM en l’àmbit de l’e-learning, i els específics i propis de cada especialització. Les dues dimensions avaluatives, de procés i de producte, s’integren per a donar lloc a una qualificació final d’acord amb la següent taula de ponderacions.

TOTAL

Professor col·laborador Avaluador extern

Procés Fase 1 5% 5% - Fase 2 20% 20% - Fase 3 20% 20% -

         

  18  

Producte Fase 4 50% 25% 25% Defensa 5% - 5% La defensa és una etapa del procés d’avaluació que representa la culminació del procés formatiu de l’assignatura de Treball final de màster. Implica la concurrència d’un conjunt d’agents involucrats en el procés d’avaluació i s’orienta al tancament i valoració dels esforços desplegats durant el desenvolupament del TFM. Requereix que els estudiants lliurin el seu informe final i una presentació digital, i que responguin a una sèrie de preguntes relatives al seu treball, perquè aquest sigui avaluat pels membres d’una Comissió d’Avaluació, constituïda especialment per a això. A l’aula de formació de l’assignatura s’habilita l’espai públic de defensa perquè tant els estudiants com els diferents agents que participen en l’avaluació tinguin accés als productes dipositats i puguin avaluar-los. L’estudiant diposita en aquest espai les evidències del treball dut a terme en els terminis establerts. Un cop revisades aquestes evidències, informe de TFM i presentació digital, els avaluadors externs són els membres de la Comissió d’Avaluació encarregats de formular les preguntes per a la defensa (un mínim de dues preguntes). Els avaluadors fan arribar les preguntes corresponents a cada estudiant, des de l’espai de defensa, amb la intenció de demanar aclariments, justificacions o ampliacions d’algun apartat o aspecte del projecte d’aplicació que considerin pertinent. Els estudiants poden sol·licitar aclariments sobre les preguntes plantejades, sempre que ho facin immediatament després de rebre-les i mitjançant un missatge a l’espai de defensa. Un cop publicades les preguntes a l’espai de defensa, els estudiants disposen d’un termini, que s’especifica abans, per a enviar les seves respostes a la Comissió. Per a elaborar les respostes de la defensa, els estudiants tenen llibertat d’acció, d’acord amb l’enfocament i abast de la pregunta plantejada, tot i que es recomana no superar una pàgina per a cada pregunta. També poden utilitzar-se recursos audiovisuals per a gravar i publicar les respostes. La Comissió d’Avaluació es reuneix, un cop valorada la fase de defensa de tots els estudiants basant-se en les seves respostes, per tal de deliberar sobre la qualificació final de cada un d’ells. Per a això, es torna a prendre en consideració l’avaluació de procés assolida per l’estudiant en les qualificacions parcials fetes pel professor col·laborador del TFM durant el semestre i que estan publicades a l’apartat d’avaluació de l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura de Treball final de màster deriva, doncs, de la valoració ponderada del procés i del producte (informe final i defensa) del treball dut a terme per l’estudiant. Un cop finalitzat el procés avaluatiu, la coordinació acadèmica del màster comunica la qualificació final i envia un informe d’avaluació a la bústia personal de cada estudiant, de la qual cosa també deixa constància en el seu expedient acadèmic.

         

  19  

Annex 1. Fitxa per a la proposta de Treball final de màster intern

PROPUESTA DE TRABAJO DE FINAL DE MÁSTER

Títol del TFM: Nom i cognoms estudiant: Especialització cursada en el máster: Format de presentació escollit per al document final: Temàtica i finalitat del TFM: ………………………… …………………………. ………………………… ………………………….. ………………………….. …………………………. …………………………. …………………………..

Justificació de l’interès del tema: ………………………. ………………………. ………………………. ……………………….. ……………………….. ………………………...

         

  20  

 Annex 2. Estructura de l’informe final de TFM Article de revista

● Resum i paraules clau ● Introducció i plantejament del problema ● Finalitat i objectius de l’estudi ● Antecedents i marc teòric ● Línies conceptuals per al disseny d’una proposta i recomanacions

per a la seva implementació y avaluació. ● Discusió de la proposta en base a la literatura ● Conclusions ● Limitacions del treball ● Línies futures de treball ● Referències bibliogràfiques ● Annexos

Assaig

● Resum i paraules clau ● Introducció i plantejament del problema ● Antecedents i marc teòric ● Anàlisi i discussió del problema ● Conclusions ● Limitacions del treball ● Línies futures de treball ● Referències bibliogràfiques ● Annexos

         

  21  

 Annex 3. Guió de la presentació del TFM Aquest guió és orientatiu, però estableix els criteris que es tindran en compte en l’avaluació de la presentació. El propòsit de la presentació és donar suport a la comunicació dels trets més rellevants del treball desenvolupat. És a dir, la presentació hauria de permetre comprendre el procés seguit en el desenvolupament del treball i els seus principals resultats i conclusions, a partir de la narració, la il·lustració i la valoració del mateix autor.

1. Format digital Es poden emprar diferents eines (en línia o locals) que combinin el suport gràfic i textual amb imatge, àudio o vídeo. L’únic requisit és que el suport escollit permeti incorporar veu, és a dir, l’explicació de la presentació en àudio. Caldrà assegurar-se que la reproducció i l’accés al contingut siguin fàcils i correctes en diferents contextos d’ús. Algunes de les eines que poden resultar útils són: Per a gravar la pantalla i fer un vídeo:

● Screencast-O-Matic (grava fins a 15 minuts).  ● ActivePresenter  

Per a crear presentacions en línia:

● Prezi  ● Narrable  ● Google Drive + gravadora pantalla  ● Present.me  

2. Extensió La presentació no ha de superar els 10 minuts (les presentacions que superin el temps indicat seran penalitzades). 3. Contingut La presentació ha de sintetitzar els principals continguts, resultats i conclusions del TFM des d’una perspectiva personal i crítica. No es tracta de resumir tot el contingut entrant en el detall dels diferents apartats i fases, sinó de fer una selecció intencional de la informació que es pretengui posar en relleu dins del marc de comprensió global del TFM. Es recomana posar l’accent en el procés d’anàlisi i de reflexió seguit, i també en les conclusions a les quals s’arriba i les recomanacions derivades per a la intervenció educativa plantejada. Es valorarà la utilització equilibrada del text i dels recursos gràfics, visuals i multimèdia per a potenciar la comunicació i la comprensió del contingut. 4. Format de lliurament Si es proporciona únicament una adreça URL des de la qual visualitzar la presentació, s’haurà de lliurar un document PDF amb les dades de l’estudiant i l’adreça URL. Per exemple, es pot utilitzar la portada de la memòria i afegir l’URL de la presentació.

         

  22  

Annex 4. Estil i aspectes formals de la memòria del projecte de Pràctiques i de l’informe de TFM Tant la memòria del projecte de Pràctiques com l’informe final de TFM s’han d’entendre com a documents «professionals», però també com a treballs acadèmics. Aquesta orientació ha de plasmar-se en l’estil del document, en el qual no s’han de fer referències acadèmiques del tipus «seguint les orientacions de la guia i del professorat...», sinó il·lustrar el procés seguit justificant la presa de decisions i les conclusions. Es tracta, doncs, de prioritzar un estil analític, objectiu, reflexiu i formal. Per això, s’ha d’utilitzar un estil impersonal per a la redacció, evitant el jo i el nosaltres com a norma general. Per exemple: «Amb aquesta acció es pretén...» millor que «amb aquesta acció pretenc...». S’ha de tenir cura especialment en l’ús correcte de referències bibliogràfiques en citar textualment, resumir o utilitzar conceptes basats en l’obra d’un altre autor. Si no es fa així, es pot cometre una infracció de plagi amb conseqüències greus (consulteu l’apartat corresponent). Tant les cites dins del text com les referències afegides a l’apartat de bibliografia han de seguir la normativa APA (Publication Manual of the American Psychological Association, 6th Edition). S’ha de tenir especial cura en la presentació: qualitat tipogràfica, format, paper, cobertes o enquadernació, entre altres aspectes. L’autor o autora ha de conèixer a fons les normes gramaticals de la llengua en què presenta el seu informe. Cal tenir molt en compte com es construeixen les frases —principals i subordinades— i els paràgrafs, i com es connecten. També són molt importants la puntuació, l’accentuació i la concordança. Cal no oblidar el tema de modes i convencions locals i internacionals (sigles, xifres, taules, gràfics, abreviatures, diferents tipografies, cometes, punts suspensius, etc.); també s’han d’evitar els usos impropis i el llenguatge sexista. L’annex pot definir-se com el document o conjunt de documents complementaris que depenen del contingut del treball i hi tenen estreta relació. Es tracta d’un document que té entitat pròpia i que aporta al lector evidències d’algun dels aspectes de l’informe gràcies a detalls que, per les mateixes característiques, cauen fora del discurs narratiu. Aquestes evidències són de tipologies i estils variables, però, en qualsevol cas, s’entenen com a necessàries per a completar alguna de les parts del treball i comprendre’l en la seva complexitat. En el moment d’elaborar els annexos és important valorar si són necessaris o no; escollir el criteri de presentació i ordenació del material perquè sigui il·lustratiu i útil; crear un sistema que relacioni, de manera fàcil i intuïtiva, cadascun dels annexos amb el text de referència del projecte. Generalment, a part de constar en el sumari del projecte, cada annex queda reflectit en el punt o apartat corresponent del redactat a partir d’una referència o en nota a peu de pàgina, on s’indica el número de l’annex que correspongui.