Bloc d Habits i Rutines

CARGOLAR, DESCARGOLAR EL DIT PUJA ENCENDRE UN COET FER SILENCI

RITUAL DATENCI: CARGOLAR, DESCARGOLAR NIVELL: P3/P4

OBJECTIUS: ENTENDRE LA CONSIGNA DE CANVI DACTIVITAT QUE DNA LA MESTRA. MANTENIR LATENCI MENTRE DURA EL MISSATGE

ACTIVITATS: Dir la cantarella tot fent els moviments de braos : Cargolar, descargolar, estirar i picar

Cargolar: amb els colzes doblegats, en postura de braos quasi plegats, els fem rodar un amb laltre cap endavant.

Descargolar: fer el moviment anterior, per a la inversa.

Estirar: estirar els braos cap als costats, un darrere laltre.

Picar: picar tres cops de mans.

Es pot dir la cantarella a ritmes diferents: molt i molt de pressa, de pressa, a poc a poc, molt a poc a poc...

SUPORT: Can Cargolar. CD El bolet petit

RITUAL DATENCI: EL DIT PUJA

NIVELL: P3/P4

OBJECTIUS: CAPTAR LATENCI DEL GRUP EN UN MOMENT DETERMINAT MEMORITZAR UNA CANONETA ACTIVITATS: Can amb la msica de Frre Jacques:

El dit puja, el dit puja, Ja s a dalt, ja s a dalt. Baixa, baixa, baixa Baixa, baixa, baixa. Ja s a baix, ja s a baix.

La mestra inicia la can i els nens shi van afegint imitant els gestos i cantant. La mestra procura fer una gesticulaci que marqui clarament la pulsaci de la can. Va fent pujar i baixar la part del cos que sanomena en el moment que ho indica la can: el dit, la m, el peu... SUPORT: Can : El dit puja.

RITUAL DATENCI: ENCENDRE UN COET

NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: DEMANAR LATENCI DELS ALUMNES REPRESENTANT UNA HISTRIA REPRODUIR CORRECTAMENT LES ONOMATOPEIES DE LA HISTRIA

ACTIVITATS: Representa la histria dun coet des de que sencn fins que explota. Resulta molt interessant per la quantitat donomatopeies de sons que hi surten. Histria: 0,1, 2, 3.... (comptem fins el nombre que volem i ens ajudem amb els dits de la m). x x x x x x x x x x (amb la m oberta i ben estirada, es fa un moviment giratori davant la boca) g g g g g g g g g g g (saixequen les dues mans enlaire, verticalment i enrgicament). POM! (es piquen les 2 mans ben fort a dalt) Ohhhhhhhhhh! (es baixen les mans pels costats fent una exclamaci).

Es poden fer altres activitats daquest tipus del Programa de Compensatria: Descarreguem la tensi, Animals, Seguir instruccions, El gat copiador.

SUPORT: Foto o dibuix dun coet (la seqncia) Activitats del Projecte dHabilitats Socials (Educaci Infantil) del Programa dEducaci Compensatria

RITUAL DATENCI: FER SILENCI NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: ENTENDRE QUE CAL INICIAR UNA NOVA ACTIVITAT I QUE CAL RESTAR EN SILENCI APRENDRE UNA CANTARELLA PER FER SILENCI

ACTIVITATS: Cantarelles :

Mans ben plegades

boca tancada,

i escoltar

i escoltar

Amb un bra i un altre bra,

fem un lla

El joc del mut,

qui xerra ha perdut

Silenci, silenci

que ve el senyor Florenci

El rei del silenci,

vine, vine, vine,

el rei del silenci

vine, vine, ja

un, dos, tres,

quan es calla no es diu res

Picar de mans per atraure latenci. Un, dos, tres... s hora de no dir res / un, dos, tres, no dic res.

- Boca cremallera

- Activitats del Projecte dHabilitats Socials (Educaci Infantil) del Programa dEducaci Compensatria: Joc del silenci, titella del silenci, la fada ... (relaxaci).

SUPORT: Canonetes Titella del Senyor Silenci Fotografia dun nen/a que fa el gest del silenci Activitats del Projecte dHabilitats Socials (Educaci Infantil) del Programa dEducaci Compensatria

RITUAL DATENCI:

NIVELL:

OBJECTIUS:

ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACI INFANTIL CICLE INICIAL

CAN CONTE CONVERSA COLLECTIVA GESTI DE CONFLICTES PROJECTES RACONS SORTIDES


SITUACI EDUCATIVA: CAN

OBJECTIUS: GAUDIR DEL FET DE CANTAR DESENVOLUPAR LA CAPACITAT DE MEMORITZACI I DARTICULACI DE SONS MITJANANT LA MELODIA I LES RIMES

DESCRIPCI: s una activitat que es fa la majoria de vegades amb lacompanyament constant de la mestra. s ella qui inicia i mant lactivitat i qui la repeteix durant un temps llarg, cosa que en facilita la preparaci i anticipaci. Aix dna seguretat als nens.


ORIENTACIONS:

En el moment de presentaci de la can, com tamb les primeres vegades que es demana la participaci dels nens, s necessari facilitar lespai que permeti poder seguir els moviments i la perspectiva dels referents visuals per part de tothom. Cal acompanyar-se de la gesticulaci, mmica i s de referents visuals per facilitar la comprensi i el record de la can. Es pot tenir a labast la capsa de les canons o el canoner de classe.


ASPECTES LINGSTICS: Formes repetitives amb estructura rtmica: escarabat bum, bum.. Formes lingstiques sense significat: la, lalal Vocabulari simple, sons, paraules i expressions que es repeteixen: en Joan petit quan balla....

SUPORT: Canons, danses, imatges, lmines, objectes reals... Canoner CDs


SITUACI EDUCATIVA: CONTE

OBJECTIUS: COMPRENDRE ORALMENT EL LXIC I LES SEQNCIES NARRATIVES DEL CONTE ESTABLIR LA RELACI ENTRE EL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT MEMORITZAR EXPRESSIONS, CANTARELLES I LES RUTINES DINICI I ACABAMENT DEL CONTE GAUDIR AMB LESCOLTA DE CONTES

DESCRIPCI: El conte s una activitat engrescadora que permet treballar tots els aspectes de la comunicaci i el llenguatge.


Cada conte estableix el seu contingut; per tant aquest s variable. s possible veure-hi diferents tipus de relacions: relacions temporals (seqncies), relacions de causa-efecte, relacions de conseqncia i de comparaci.

ORIENTACIONS: Es poden explicar contes de diferents maneres: - amb referents visuals (facilita la comprensi i el record de la seqncia). Facilitar les imatges al mateix temps que sexplica.

Fer hiptesis sobre les imatges.

- sense cap referent visual (demana la representaci visual i treballa el gust per escoltar)


Utilitzar recursos facilitadors: titelles, escenaris, objectes identificadors dels personatges...

Tenir cura dels aspectes de comunicaci no verbal per facilitar la comprensi: gest, entonaci...

- llegir el conte (estableix la relaci entre el llenguatge oral i lescrit) Presentaci del conte: ttol, personatges, lloc/context

Tenir molta cura de lentonaci.

Fer-los participar des del comenament.

Estratgies: Iniciar frases perqu els alumnes les continun Convidar-los a imitar sons, expressions, cantarelles, picar de mans...


Fer preguntes obertes que ajudin a interpretar el conte Promoure que descobreixin informacions errnies Utilitzar les frmules dinici i dacabament. Memoritzar dites i frases fetes. Barrejar contes coneguts Pensar lacabament del conte

ASPECTES LINGSTICS: Formes lingstiques: temporals: primer, desprs, un dia, lendem, al cap duns quants dies... causals: perqu... conseqncia: va caure i es va fer mal. Comparaci: gran com..., igual que..


Estructures per comenar i acabar: Hi havia una vegada..., conte contat, conte acabat... Expressions repetitives: onomatopeies, estrofes (bufar, bufar i la casa ensorrar), canons (patim, patam, patum...)

SUPORT: Contes, imatges, lmines, objectes reals, titelles...


SITUACI EDUCATIVA: CONVERSA COLLECTIVA

OBJECTIUS: AFAVORIR LA PRODUCCI DEL LLENGUATGE ORAL DE LALUMNAT APRENDRE LES HABILITATS NECESSRIES PER PARTICIPAR EN LA CONVERSA.

DESCRIPCI: La conversa es pot donar en diferents moments al llarg de la jornada: situacions de conversa que formen part duna activitat escolar (projectes, sortides..) situacions de conversa a partir de les vivncies personals, familiar i socials dels alumnes.

La conversa en el context escolar t unes caracterstiques especfiques que la distingeixen de la conversa espontnia, ja que es


tracta duna conversa organitzada, que t com a objectiu la millora de les competncies en llengua oral.

En una conversa es poden distingir 3 elements fonamentals: el contingut (el que es diuen o comuniquen els interlocutors), la gesti (com sorganitzen per comunicar-se) i el context (on, amb qui i quan es parla).

s obvi que per parlar shan de tenir coses a dir. A vegades, lactivitat de la conversa resulta pesada i avorrida per als alumnes. Aix passa quan el tema es fixa de forma rutinria (per exemple: cada dilluns conversar sobre qu hem fet el cap de setmana).


ORIENTACIONS:

Amb la finalitat de dinamitzar leix de lactivitat, es poden fer els segents suggeriments:

El contingut escollir conjuntament els temes de conversa. Observar qu els crida latenci, quin tipus de joguines porten de casa, a quins personatges imiten. Els esdeveniments de la vida de la classe, les festes tradicionals, les celebracions de lescola...El que fan cada dia, la roba que porten...

prioritzar els temes de conversa. Fer una llista dels temes escollits pels propis alumnes. Activitat Pluja didees del Projecte dHabilitats Socials (Educaci Infantil) del Programa dEducaci Compensatria.


planificar la informaci que han de buscar. Quan es diu el tema de la segent sessi, sindiquen els aspectes sobre els quals shan dinformar; preguntar als pares...

deixar constncia fsica del treball fet. Es pot elaborar una fitxa que contingui lesquema de la conversa (dibuixos, es pot muntar el dossier de conversa dels temes durant un trimestre, enregistrament de sessions de vdeo amb la finalitat de deixar constncia fsica, avaluar i autoavaluar el progrs en aquesta activitat).

La gesti de la conversa

A lhora de regular la gesti de la conversa, s ms positiu fer allusi a les actituds i als valors que es volen potenciar entre els alumnes: totes les opinions serveixen, respectar el que diuen els companys, escoltar els altres...


El context de la conversa

Les condicions fsiques i socials en les que tenen lloc la conversa determinen, en gran part el resultat daquesta.

Cal crear un clima comunicatiu i de confiana, preveure una duraci ajustada de lactivitat, disposar duna ubicaci fsica apropiada. Es pot pensar en el desdoblament del grup classe per formar grups de conversa de 10-12 alumnes i afavorir la participaci de tots. La durada de la conversa no hauria dexcedir els 15 o 20 minuts. Cal mostrar-se sensible als intents comunicatius dels alumnes amb la utilitzaci dexpressions dnim.

ASPECTES LINGSTICS: Estructures interrogatives: qu? qui?, com?, quan? on?


Lxic dels temes de conversa Preguntes tancades i obertes : vas anar al zoo?, qu hi vas veure? Estratgies de gesti de conversa: Inici de torn: avui parlarem de..., ahir vam quedar que parlarem de... , recordeu com ho havem de fer per parlar...?, ara tu,(nom del nen/a), qui t alguna cosa ms a dir?, en ....., no ha dit res encara; qu et sembla...? Manteniment del torn: ah si?, va digues alguna cosa ms, et recordes dalguna cosa ms?... Tancament: b, ja hem parlat prou daquest tema,, tamb haurem de parlar de.., haurem danar acabant, de tot aix cal recordar que...... Regulaci: ara li toca a..., ara la (nom nena) que t la m aixecada, Tu ja has parlat, ara li toca a..., Si no escolteu, tornareu a dir les mateixes


coses, mira quina cosa ms interessant est dient la..., aix no fa riure, en .... est aprenent a parlar catal...

SUPORT: Fotografies, imatges, objectes, contes, vdeos, canons, ninots, jocs, llibres... Activitats del Projecte dHabilitats Socials (Educaci Infantil) del Programa dEducaci Compensatria: Pluja didees, Passeig en parella, La targeta, All que magrada, Qu tha passat a casa?.


SITUACI EDUCATIVA: GESTI DE CONFLICTES

OBJECTIUS: MANTENIR EL CONTROL EMOCIONAL EN LES SITUACIONS CONFLICTIVES SABER DONAR ALTERNATIVES DE RESPOSTA DAVANT UN PROBLEMA.

DESCRIPCI: El conflicte s un procs dinteracci, no necessriament ha de ser un procs negatiu. La gesti de conflictes requereix comptar amb aprenentatges i habilitats especfics relacionats amb aspectes del llenguatge (dileg, conversa,


informaci per arribar al consens...), autoconeixement (valors), autoregulaci (actitud) i dinteracci social (normes). Cal tenir en compte que molts alumnes amb dificultats de comunicaci poden utilitzar formes inadequades, semblants a lagressi, per establir contacte amb els seus companys o per expressar el seu disgust en determinades situacions.

ORIENTACIONS: La mestra ha dacceptar lexistncia de conflictes a laula i convertir-los en una situaci educativa. De vegades ser necessari cercar un entorn privat per tractar el conflicte i daltres s convenient tractar-lo amb tot el grup. Cal donar models lingstics adequats per ajudar a resoldre les diferncies. Fer dramatitzacions de les situacions de conflicte:


Presentaci de la situaci: dos nens shan barallat perqu tots dos volien la roda per jugar. Una parella de nens sortir davant la classe i far la representaci. La mestra anir dirigint. La resta pensar qu podem fer per resoldre el problema. Decidirem quina s la millor soluci i desprs es representar la situaci tal i com lhan resolt. (model positiu) Altres alumnes poden sortir davant de la classe a fer la representaci. Rac de pensar: A partir del conte de lAlbert, es fa un rac de pensar per tal de qu els nens saturin i reflexionin sobre la conducta adequada. Es pot utilitzar tamb El conte de la tortuga Activitats del Projecte dHabilitats Socials (Educaci Infantil) del Programa dEducaci Compensatria: Titelles, Hi ha un problema, Qu


hem de fer, qu no hem de fer? , La Cristina i la Mariona, El conte de lAlbert, No hi estic dacord, He de dir que no

ASPECTES LINGSTICS: Estructures temporals: abans de... Enunciats assertius: jo volia ...., aix no mho prenguis, ara jugo jo, desprs tho deixar... Disculpa: no et volia fer mal, perdona, ... Acceptaci de la disculpa: est b, et perdono, no passa res... Fer demandes de forma adequada: em deixes... sisplau?, puc jugar amb tu?...mho deixes una miqueta? Utilitzar lentonaci i el gest de forma adequada.


SUPORT: Imatges, lmines, contes, vdeos, canons, titelles, jocs, objectes... Activitats del Projecte dHabilitats Socials del Programa dEducaci Compensatria. Imatges dels contes La tortuga i LAlbert estan en el CD de Compensatria.


SITUACI EDUCATIVA: PROJECTES

OBJECTIUS: POTENCIAR ELS INTERESSOS DELS NENS ENRIQUIR LA COMPETNCIA COMUNICATIVA DELS ALUMNES SABER BUSCAR ESTRATGIES PER A LA RECERCA DINFORMACI

DESCRIPCI: Es tracta dun procs en qu sinterrelacionen diferents moments educatius (conversa, visites, sortides...) i que requereix tenir presents els elements de la gesti de la conversa, del dileg i daltres estratgies especfiques dintervenci en el llenguatge.


T importncia el treball de llengua escrita i les formes que es treballen, principalment, sn les segents:

Qu en sabem de...? Qu volem saber de..? Els ttols relacionats amb el tema de treball i els textos corresponents. Com ho farem? Qu hem aprs?

ORIENTACIONS: Per afavorir lintercanvi comunicatiu i daprenentatge, treballar en petits grups o per parelles (aprenentatge cooperatiu). Tenir en compte els coneixements previs abans de presentar nous conceptes o tasques que shagin de portar a terme.


Utilitzar esquemes, mapes conceptuals, paraules clau per estructurar i organitzar la informaci. Formular preguntes directes i indirectes per relacionar i lligar els continguts apresos amb els nous. Estimular i acollir les intervencions dels nens i nenes.

ASPECTES LINGSTICS: Formes lingstiques emprades en la gesti de la conversa: Inici de torn: Inici de lactivitat: avui parlarem de..., recordeu de qu havem de parlar avui?, el tema que vreu proposar... Inici de torn: ara tu,(nom del nen/a,), qu ens vols dir..?.; qui t alguna cosa ms a dir?, i a tu qu et sembla (nen que no ha dit res). Manteniment de torn:


expressions dnim i instruccions genriques: ah, si?, de veritat?; va, vinga, digues alguna cosa ms! demanda de completar lexplicaci: encara falten dues coses... iniciaci de lenunciat: Les parts de la marieta/ tortuga/granota/ sn.. aprofundiment del tema: per qu creus que passava aix? comprovaci: ests segur que neren tres? raonament/causalitat: per qu passa aix?, com saps que...? Tancament del torn: b, ja hem parlat prou daquest tema; tamb haurem de parlar de..., encara no hem dit res... Tancament de lactivitat: haurem danar acabant...


SUPORT: Imatges, lmines, objectes, contes, vdeos, canons, ninots, jocs, llibres Persones relacionades amb el tema Sortides i visites


SITUACI EDUCATIVA: RACONS

OBJECTIU: TREBALLAR ASPECTES COMUNICATIUS I LINGSTICS ESTABLIR LA RELACI ENTRE PENSAMENT, ACCI I LLENGUATGE (planificar lacci, dur-la a terme i verbalitzar el que sha fet).

DESCRIPCI: Per al treball de llenguatge oral, si hi ha presncia del mestre, podem prioritzar els racons de joc simblic, que tenen com a objectiu representar situacions reals i molt viscudes (botiga, caseta, restaurant, perruqueria, infermeria...) i de biblioteca, que t com a objectiu el dileg al voltant dun conte i augmentar les competncies comunicatives.


ORIENTACIONS: s convenient que els espais tinguin objectes i detalls que ajudin a la tasca de representaci i s del llenguatge. s molt important que en el grup hi hagi companys amb ms competncies comunicatives que serveixen de model en relaci amb els companys que no en tenen tantes. Cal potenciar que en el desenvolupament de les activitats dels racons es portin a terme els diferents rols (venedor/comprador, malalt/metge, client/cambrer, pare/fill, client/perruquer...). Quan sacaba lactivitat del rac, cal fer un procs de verbalitzaci dall que sha fet: com ho has fet?, amb qui has jugat?, qu tha agradat ms?


ASPECTES LINGSTICS: Rac de la botiga Frmules socials: bon dia, bona tarda, hola, adu, grcies, de res, fins aviat Estructures interrogatives: qu vol?, quant/s...?, qu val?, qu t...? Enunciats: donim.., vull..., tingui... Rac de la caseta Rac del metge Rac de les titelles Rac de la perruqueria


Rac del restaurant

SUPORT: Racons: caseta, perruqueria, el metge, titelles, restaurant, ...... Cmera de fotos Cmera de vdeo


SITUACI EDUCATIVA: SORTIDES

OBJECTIUS: POTENCIAR LA COLLABORACI ENTRE ESCOLA I FAMLIA AFAVORIR LA SOCIALITZACI EMPRAR LES SORTIDES COM A FONT DE MOTIVACI I REFOR DELS APRENENTATGES

DESCRIPCI: Podem distingir diferents tipus de sortides en funci dels objectius plantejats: desbarjo, de complement dalguns continguts curriculars, de convivncia.


Es poden diferenciar tres moments : la preparaci (abans), la sortida en si mateixa (durant) i la valoraci (desprs). Labans: preveure com hi anirem, en qu ens hem de fixar, material que cal dur, qu cal portar de casa, formular hiptesis... Durant: gaudir de lexperincia que es porta a terme. Desprs: valoraci global de lactivitat viscuda. Laspecte de convivncia que engloba aquest tipus dactivitats fa que els continguts relacionals quant a actituds i valors, prevalguin sobre els continguts purament instruccionals.


ORIENTACIONS: Utilitzar referents visuals per al treball dels moments de labans i el desprs de lactivitat. No es pot oblidar la collaboraci i participaci de la famlia, ja que s un bon moment de contacte famlia - escola.

ASPECTES LINGSTICS: Lxic propi del tema de la sortida. Estructures amb els diferents temps verbals: farem, hi anirem, fem, estem fent, hem fet, vam fer... Informar: aix s un..., ara farem... Obtenir informaci: qu s, per qu serveix..., com es fa... Expressi de sentiments: que maco, no magrada, magrada molt... Dileg entre companys i amb ladult.


SUPORT: Imatges, lmines, contes, vdeos, llibres, fulletons, psters Sortides i visites


SITUACI EDUCATIVA:

OBJECTIUS:

DESCRIPCI:

ORIENTACIONS:

ASPECTES LINGSTICS:

SUPORT:

EDUCACI INFANTIL

ANIVERSARI CALENDARI ENTRADES I SORTIDES ESMORZAR CELEBRAR FESTES GUARDAR FULLS MIRAR EL TEMPS PASSAR LLISTA

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: CELEBRAR LANIVERSARI

NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: POSAR EN PRCTICA LES FRMULES SOCIALS DE FELICITACI, AGRAMENT...

EXPONENTS LINGSTICS: Frmules de felicitaci: Per molts anys Moltes felicitats Frmules dagrament: Grcies, moltes grcies.

Expressions emocionals: Estic content, trist; magrada, no magrada...

EDUCACI INFANTIL

ACTIVITATS: Donar referents grfics, verbals i /o visuals (corona, pasts dibuixat, can...). Conversa sobre all que els agradaria que els regalessin. Fer participar lalumne/a en el tipus de regal que li agradaria que li fessin els companys (can, poema, dibuix...). Entre tots els companys es fa un dibuix per regalar al nen/a. Cantar la can: Per molts anys , Anys i anys, Moltes felicitats. Enganxar les fotografies dels nens en el mes daniversari corresponent (al calendari...) Conversa al voltant dels dies que falten per celebrar laniversari, quin alumne ve desprs... Classificar els nens que tenen 3 / 4 / 5 /6 /6 /7 anys amb els noms/fotos.

EDUCACI INFANTIL

Posar una referncia visual (foto pasts) en el dia que el nen/a fa el seu aniversari (al Setmanet, al tren...).

SUPORT: CD Pas de Xauxa Can Focs Artificials CD Club Super 3- Can Per molts anys CD El barret den Peret (Jordi Tonietti) Fotos dels nens

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: MIRAR EL CALENDARI

NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: AJUDAR EL NEN A SITUAR-SE EN EL PAS DEL TEMPS Aprendre els noms dels dies de la setmana i els mesos de lANY.

EXPONENTS LINGSTICS: Gui per treballar:

MESTRA: Qui s lencarregat de mirar el calendari?

GRUP: En / La .

MESTRA: Demanem-li quin dia s avui

GRUP : Quin dia s avui ?

EDUCACI INFANTIL

ENCARREGAT/ADA : Avui s dimarts

MESTRA: I de quin mes?

ENCARREGAT/DA: De gener!

MESTRA: De quin any?

ENCARREGAT/DA: De 2010.

ACTIVITATS: Es pot cantar la can dels dies de la setmana. Treballar el nom dels dies de la setmana a partir del cuc Setmanet o del tren . Lencarregat busca el cartonet corresponent al dia de la setmana i tamb observa si aquell dia hi ha una activitat especfica (msica, informtica, psicomotricitat, cincies..).

EDUCACI INFANTIL

Lencarregat escriu el nom del dia de la setmana a la pissarra amb lajut de tots els companys. Es pot treballar el poema amb els noms dels dies de la setmana: El dilluns s el dia de la lluna, el dimarts s el dia dels gegants, el dimecres s el dia dels planetes, el dijous s el dia dels ous, el divendres totes les bates a casa, el dissabte a passejar i el diumenge a descansar!

SUPORT: CD Canons per aprendre - Els dies de la setmana. CD El bolet petit Can La masovera

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: ENTRADES I SORTIDES NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: ADQUIRIR LHBIT DE SALUDAR-SE I ACOMIADAR-SE DUNA MANERA LDICA ESCOLTAR I RESPONDRE AMB UN SOMRIURE A LA SALUTACI /COMIAT DE LA MESTRA O DUN ALTRE NEN/A.

EXPONENTS LINGSTICS: Frmules ds social; salutacions i acomiadaments:

Bon dia, bona tarda, adu, adu-siau, passi-ho b, hola, fins desprs, que vagi b, fins dem, fins dilluns

Quan arribi un nen/a, ens dirigirem cap a ell mentre anem dient a tots els alumnes que trobem pel cam : Bon dia.( nom del nen/a )

EDUCACI INFANTIL

- Ara arriba la ., anem a dir-li bon dia.

- Bon dia, .... (nom del nen/a).

ACTIVITATS: Verbalitzar les estructures anteriors. Canons: Canons per saludar i canons per acomiadar-se. Can del Bon dia Joc a lhora de sortir: el tren de les salutacions. Quan tots els nens i la mestra sn dins laula a punt de sortir es fa un tren i el conductor (inicialment la mestra i ben aviat un nen/a) van saludant diferents objectes de laula, seguits pel grup, que repeteix el que diu el conductor: MESTRA: Adu-siau taula! GRUP: Adu taula

EDUCACI INFANTIL

MESTRA: Adu pissarra GRUP: Adu pissarra

SUPORT: CD El bolet petit (Jordi Tonietti) i Club Sper 3 CD El bosc de colors 3 anys Hola , digues com ests . CD Disc per a les escoles Bressol i CD Canons per aprendre 3-6 anys. Dkaris Gelabert Saludem amb la m. Toni Jimnez Can: Hola bona tarda! (can escrita a P3) Can Cada dia al demat CD Ara va de bo

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: ESMORZAR NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: APPRENDRE A FORMULAR I RESPONDRE FRASES SENZILLES A PARTIR DE LA RUTINA DE LESMORZAR VERBALITZAR EL QUE PORTA PER ESMORZAR

EXPONENTS LINGSTICS: Els alumnes van a buscar les seves bossetes amb lesmorzar. Possible gui:

MESTRA: Ara anirem a buscar lesmorzar !

MESTRA: A veure que than posat desmorzar? Un pltan!

MESTRA: Qu porta , en/la .....?

EDUCACI INFANTIL

NEN/A: En/La .... porta una poma.

MESTRA/NEN: s bo el teu esmorzar? Tagrada el teu esmorzar? Ja te lacabars? Que thas descuidat lesmorzar?

Conversa entre els alumnes: En vols?, Men dones? Pregunta a en/ la ... si ten vol donar una..

GRUP: Bon profit, podem comenar / Grcies

ACTIVITATS: Conversa sobre lesmorzar Verbalitzar les estructures anteriors. Canons: Els pats del dia, Rum rum fa la panxa

EDUCACI INFANTIL

SUPORT: Disc per a les escoles Bressol i CD Canons per aprendre 3-6 anys. Dkaris Gelabert Lmines, fotografies i contes.

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: CELEBRAR LES FESTES NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: ENTENDRE QUE HI HAUR UNA FESTA I QUE ES DESENVOLUPARAN ACTIVITATS DIFERENTS DE LES HABITUALS PARTICIPAR EN LA PREPARACI DE LA FESTA USAR FRMULES SOCIALS MEMORITZAR DITES, POEMES CANONS, ENDEVINALLES, EMBARBUSSAMENTS RELACIONATS AMB LA FESTA TREBALLADA

EXPONENTS LINGSTICS: Frmules de felicitaci:

Bon Nadal, Feli Any Nou, Bones Festes, Bon estiu, Bones vacances...

EDUCACI INFANTIL

Informar dels fets, descriure, narrar: El ti em cagar, els Reis em portaran, Per Carnaval em disfressar de..., El dia de la Castanyada menjar castanyes. Per Sant Jordi comprar un llibre .

ACTIVITATS: Treballar el vocabulari propi de cada festa. Parlar sobre els aliments / vestits relacionats amb la festa. Decorar la classe amb elements propis de la festa. Aprendre canons, contes poemes, dites, endevinalles.... sobre les festes. Conixer les festes daltres cultures, tot respectant-les. Fer murals, dibuixos, activitats plstiques relacionades amb la festa. Fer dramatitzacions utilitzant titelles, disfresses, mscares, ombres...

EDUCACI INFANTIL

Valorar les activitats de la festa: La festa va ser: avorrida, divertida, molt maca... Explicar quines activitats es faran abans, durant i desprs de la festa. Muntar racons a la classe relacionats amb les festes (rac de les disfresses, taller delaboraci de roses i contes...)

SUPORT: CD de msica Fotos dels nens Fotos de les festes. Personatges (rei Carnestoltes) Disfresses, menjars tpics de les festes, ornamentaci...

EDUCACI INFANTIL

RUTINES: ENDREAR ELS FULLS NIVELL: P4

OBJECTIUS: MEMORITZAR ESTRUCTURES LINGSTIQUES VERBALITZAR LACCI QUE ES REALITZA, MITJANANT UN RODOL APRENDRE A ORDENAR B LES FITXES DE TREBALL

EXPONENTS LINGSTICS: Quan els nens i nenes han acabat un treball, lensenyen a la mestra perqu el revisi i lendreci a la seva carpeta, reproduint algun dels segents rodolins:

Full foradat, full amagat

EDUCACI INFANTIL

Full acabat, full amagat Full corregit, full a dormir Full corregit, full amagat

ACTIVITATS: La mestra explica i reprodueix com es fa per guardar un full a la carpeta mitjanant el joc del Gat Copiador. Es pot establir que hi hagi un encarregat/da de repartir i recollir les carpetes per endrear els fulls. Es poden inventar nous rodolins a lhora de guardar els fulls a les carpetes. En parelles, un nen dna instruccions a laltre perqu endreci b el full. Un alumne ajuda laltre , i desprs a linrevs, a endrear el full a la carpeta. Fer una adaptaci de la can de Endrear.

EDUCACI INFANTIL

SUPORT: Imatges o fotografies amb accions correctes i incorrectes a lhora de guardar els fulls.

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: MIRAR EL TEMPS NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: AJUDAR EL NEN A SITUAR-SE EN EL PAS DEL TEMPS OBSERVAR I DESCRIURE EL TEMPS QUE FA

EXPONENTS LINGSTICS: Gui 1

MESTRA: Qui s lencarregat de mirar el temps?

GRUP: En / La .

MESTRA: Demanem-li quin temps fa avui

GRUP : Quin temps fa avui ?

EDUCACI INFANTIL

ENCARREGAT/ADA : Avui fa sol

GRUP: Avui fa sol ! Avui fa sol !

Gui 2

Un nen/a s lencarregat de mirar quin temps fa. Tot el grup classe canta la can Pastoret, don vns?

GRUP: Pastoret don vns?

ENCARREGAT: De la muntanya, de la muntanya

GRUP: Pastoret don vns?

ENCARREGAT: De la muntanya, de veure el temps

GRUP: Quin temps fa?

EDUCACI INFANTIL

ENCARREGAT: Plou i neva, plou i neva

GRUP: Quin temps fa?

ENCARREGAT: Plou i neva, per all

I el grup demana a lencarregat:

I per aqu? I lencarregat informa el grup del temps que fa.

ACTIVITATS: A part de les canons i guions anteriors, es pot cantar una can, recitar un poema o una dita allusiva a temps que fa. Per exemple, si fa sol, cantar la can de sol solet. Canons: Pastoret don vns ? , Plou i fa sol , Xip, xap Treball del poema : Ai, quin fred que fa ! CD Lelefant verd P-4

EDUCACI INFANTIL

Poema : Quan sc al llitet, noms trec el nas, i li dic al fred, no menganyars! Treballar les onomatopeies dels fenmens atmosfrics. Tenir un recull dimatges referents al temps atmosfric i que lalumne en tri la que ms sadequa al dia. Lmines del temps.

SUPORT: CD El bosc de colors 5 anys Surt sol solet. Can la pluja CD Onda 4, Pastoret don vns ? , Plou i fa sol , CD Bosc de colors 3 anys, Xip, xap

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: PASSAR LLISTA NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: COMPROVAR QUINS NENS HAN VINGUT A ESCOLA I QUINS NO CONIXER ELS NOMS DELS COMPANYS I DE LES COMPANYES DE CLASSE. APRENDRE A FORMULAR FRASES INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES EN CATAL APRENDRE A LLEGIR ELS SEUS NOMS

EXPONENTS LINGSTICS: Els alumnes sasseuen en un lloc on vegin b la caseta del bon dia i se sentin cmodes per poder mantenir latenci durant lactivitat en qu

EDUCACI INFANTIL

inicialment la mestra i, molt aviat, un nen/a encarregat va girant els cartons dun en un seguint diferents rituals:

Exemple 1: MESTRA / ALUMNE: Bon dia (nom del nen/a) !

NEN: Bon dia .....(nom de la mestra)!

Exemple 2: MESTRA / ALUMNE : Ha vingut .. ? o b Que hi s,....?

NEN/A: S, sc aqu.

GRUP: Bon dia .....!

En acabar comptem els nens que falten i els que han vingut i colloquem el nombre corresponent duns i altres al lloc que pertoca.

Exemple 3: Cada nen/a es presenta amb el ritual: Hola, sc en ..... i he vingut a lescola.

EDUCACI INFANTIL

A mida que va avanant el curs es poden anar canviant les estructures. Ex: Bon dia, avui estic content i he vingut a lescola i tot el grup el saluda.

Exemple 4: Es reparteixen els noms de tots els que han vingut a lescola. Els noms dels qui no han vingut es colloquen en un altre lloc i a continuaci, dos voluntaris pugen sobre una cadira per cantar els nens que han de posar el seu nom a la caseta del Bon dia. La cantarella s la segent: En .... i la...... que posin el nom, perqu han vingut a lescola.

Exemple 5: Preguntar On s la ...? En / La . no s a lescola / En / La...no ha vingut.

En...., la ......., en ........ no han vingut a lescola. Shan quedat a casa!.

EDUCACI INFANTIL

Exemple 6: Utilitzar diferents consignes per penjar els noms a la caseta del bon dia. Ex: els que comencin per .../ acabin per .../ no tinguin la lletra..../ noms curts / llargs....

ACTIVITATS: Establir el dileg de salutaci: Bon dia Suports visuals: La caseta del bon dia i els cartonets dels nens Canons: Bon dia

SUPORT: Cartonets CD de les Balears, CD Disc per a les escoles Bressol i CD Canons per aprendre 3-6 anys. Dkaris Gelabert Fotos dels nens/es

EDUCACI INFANTIL

RUTINA: NIVELL:

OBJECTIUS:

EXPONENTS LINGSTICS:

ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACI INFANTIL

POSAR-SE LA BATA

EDUCACI INFANTIL

HBIT DAUTONOMIA: POSAR-SE LA BATA

NIVELL:P3/P4

OBJECTIUS: POSAR-SE LA BATA PENJAR LA BATA AL SEU LLOC

EXPONENTS LINGSTICS: - Com ho fem per posar la bata ?

- Primer un bra, desprs laltre.

- I per cordar cal vigilar que sabracin.

EDUCACI INFANTIL

ACTIVITATS: Posar la bata amb una nina verbalitzant el gui. La mestra es posar la bata malament i hauran desbrinar quines errades ha fet. Donar instruccions per posar-se b la bata. Entre dos ajudar-se a posar-se la bata verbalitzant les accions. CANONS: Bot rod / Bata ( disc per les escoles bressol: rutines) Fer fotos de la seqncia de posar-se la bata.

SUPORT: CD Fotos dels nens

EDUCACI INFANTIL

HBIT DAUTONOMIA:

NIVELL:

OBJECTIUS:


ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACI INFANTIL

ANAR AL PATI CLASSIFICAR DEIXALLES FER FILES RECOLLIR LES JOGUINES

EDUCACI INFANTIL

HBIT DORDRE: ANAR AL PATI NIVELL: P3/P4

OBJECTIUS: SORTIR AL PATI AMB ORDRE COLLOCAR B LES CADIRES

EXPONENTS LINGSTICS: - Mestra: s hora danar al pati, qui sortir primer?

La mestra fa un senyal a la pissarra amb el guix de color.

- Grup: Els de la taula vermella.

Es posen drets.

- Mestra: I les cadires, com les deixarem?

EDUCACI INFANTIL

- Grup: ben posades a sota la taula.

ACTIVITATS: CANONS: Anar al pati (msica de la can: Jo tinc una floreta)

s lhora danar al pati,

Pati, pati, pati.




Pati, pati, pati.


EDUCACI INFANTIL

Sortirem a jugar.

RODOLINS:

Cadira, cadireta ben collocadeta.

Bata, bateta ben penjadeta.

Bossa, bosseta ben penjadeta.

SUPORT: CD Disc per a escoles bressol : rutines

EDUCACI INFANTIL

HBIT DORDRE:CLASSIFICAR LES DEIXALLES

NIVELL:P3/P4/P5

OBJECTIU: CLASSIFICAR LES DEIXALLES

EXPONENTS LINGSTICS: DILEG MESTRA-GRUP :

Mestra : A on llenars el paper ?

Grup: Al contenidor de paper.

Mestra: A on llenars les peles de pltan o mandarina?

Grup: Al contenidor de deixalles orgniques.

EDUCACI INFANTIL

Mestra: A on llenars el paper de plata?

Grup: Al contenidor de rebuig.

ACTIVITATS: Activitats de lAgenda 21. CANONS : (msica semblant a la can: mireu els meus necs)

Paperet que vegis

a la paperera.

Aix la natura

ser riallera.

Si no ho fas aix,

EDUCACI INFANTIL

mal anirs.

I la natura senfadar

SUPORT: Lmines, vdeo, contes: Les tres bessones i les 3 R , La Laia i en Pau. Contenidors Material de rebuig.

EDUCACI INFANTIL

HBIT DORDRE: FER FILA

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIU: POSAR-SE ORDENADAMENT EN UNA FILA

EXPONENTS LINGSTICS: La mestra diu: La taula ...., voleu sortir/ anar al pati...?

- Grup: S - Mestra: Qu hem de fer primer? - Grup: Aixecar-nos sense fer soroll - Mestra: I desprs?

EDUCACI INFANTIL

- Grup: Posar b la cadira - Mestra: I finalment? - Grup: Anar a poc a poc a la fila

ACTIVITATS: Can: Un tren petit Joc del gat copiador per fer el modelatge de com fer files. Fer una petita dramatitzaci dun grup de nens que tenen un problema a lhora de fer fila: es barallen per ser els primers de la fila, o que fan la fila malament... Parlarem de com hem dactuar a lhora de fer fila i les conseqncies de fer-ho malament (ens podem fer mal, ens barallem, ens enfadem...). Finalment es far la representaci correcta.

EDUCACI INFANTIL

Posar com a crrec de classe ser el maquinista (primer de la fila) i tamb pot haver-hi un encarregat de vigilar que la fila o el tren estigui ben fet (es collocar lltim).

SUPORT: Imatges o fotografies de nens fent fila. CD Lelefant groc Un tren petit. Ed Barcanova.

EDUCACI INFANTIL

HBIT DORDRE: ENDREAR LES JOGUINES

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIUS: ENDREAR ELS MATERIALS I JOCS DE MANERA LDICA I ENGRESCADORA

EXPONENTS LINGSTICS: s hora dendrear

Posem cada cosa al seu lloc

A on van els cotxes? A la caixa...

A on posarem el contes? A ....

EDUCACI INFANTIL

ACTIVITATS: CANONS : s hora dendrear

A recollir les joguines

CONTES : Qui ho recollir. ? Edicions Rei

JOC : VEIG, VEIG

Mestra : Veig, veig

Grup : Qu veus ?

Mestra : Un llapis ( tisores, papers)

Grup : Ja el tinc !

Mestra: Cap a on ha danar?

EDUCACI INFANTIL

Grup: Cap a la safata a dormir!

Mestra: Ara sortim de puntetes sense fer soroll.

CAN DENDREAR:

Endrecem b les joguines,

cotxes, camions i nines.

Cada cosa al seu lloc,

endrecem-ho a poc a poc.

La classe com quedar?

Ben endreada ser!

EDUCACI INFANTIL

SUPORT: CD disc per a escoles bressol : rutines CD canons per aprendre

EDUCACI INFANTIL

HBIT DORDRE:

NIVELL:

OBJECTIUS:

EXPONENTS LINGSTICS: -

ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACI INFANTIL

ANAR AL LAVABO

RENTAR-SE LES MANS

EDUCACI INFANTIL

HBIT DE NETEJA: ANAR AL LAVABO

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIUS: APRENDRE A FORMULAR FRASES INTERROGATIVES A PARTIR DE LES PRPIES NECESSITATS. TENIR CURA DEL COS ESTABLINT UNES MNIMES PAUTES DHIGIENE.

EXPONENTS LINGSTICS: Nen : Tinc pip o caca, puc anar al lavabo ?

Mestra: S, vs al lavabo.

EDUCACI INFANTIL

Joc : El gat copiador amb les accions segents: Per anar al lavabo ens baixem els pantalons, fem pip, ens eixuguem el cul amb paper, estirem la cadena i ens pugem els pantalons, ens arremanguem les mnigues i ens rentem les mans.

ACTIVITATS: Joc El gat copiador s un joc en el qual els nens i nenes han destar molt atents al que diu i fa la mestra i lhan dimitar completament, tot repetint exactament el que diu i fent els mateixos gestos que fa. La mestra ha de vigilar de fer frases no gaire llargues, doncs els nens han de poder-les repetir senceres. El joc sacaba quan la mestra fa el senyal de creuar i descreuar els braos rpidament. Seqncia de fotos per fer les accions. CANONS: Tinc un pip i Netejarem el cul.

EDUCACI INFANTIL

POEMA Patrip patrap: Patrip-patrap al bany me nhe danar, Patrip-patrap amb el paper mhe de rentar, Patrip-patrap les manetes rentar, Patrip-patrap i laixeta tancar.

SUPORT: CD Balears CD Disc per a escoles bressol: rutines Joc El gat copiador del Projecte dHabilitats Socials per a Educaci Infantil (Programa dEducaci Compensatria comarques gironines).

EDUCACI INFANTIL

HBIT DE NETEJA:RENTAR-SE LES MANS

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIU: VERBALITZAR LES ACCIONS QUE ES REALITZEN A LHORA DE RENTAR-SE LES MANS.

EXPONENTS LINGSTICS: GUI : DILEG MESTRE/ A -ALUMNE/A:

MESTRA: A VEURE LES MANS?

GRUP : OH ! QUE BRUTES !

EDUCACI INFANTIL

MESTRA : QU HEM DE FER?

GRUP: ENS LES HEM DE RENTAR!

MESTRA : PRIMER, ENS HEM D ARREMANGAR

GRUP: AIGUA, SAB I PAPER

QU NECESSITEM?

MESTRA: QU FEM AMB EL SAB?

GRUP: ENSABONAR-NOS LES MANS

EDUCACI INFANTIL

MESTRA: I AMB LAIGUA, QU FAREM? GRUP:

RENTAR-NOS LES MANS

MESTRA: I AMB EL PAPER, QU FAREM? GRUP:

EIXUGAR-NOS LES MANS

ACTIVITATS: Establir el dileg anterior amb els alumnes emfatitzant i utilitzant la gesticulaci. Suports visuals amb cartonets o lmines. Seqenciar les imatges.

EDUCACI INFANTIL

Canons: Fregat les mans Les mans sota laixeta Poema : Si ens rentem les mans ens hem darremangar. Rentem les manetes, amb aigua i sab, Ui , ui, ui, que netes amb aigua i sab. Les manetes, les manetes amb aigua i sab. (bis) Ui, que netes, ui que netes amb aigua i sab.

Frega que frega,

frega les manetes

perqu estiguin netes.

Mmm, quina oloreta que fan...

EDUCACI INFANTIL

SUPORT: Lmines Cartonets CD de les Balears, CD Disc per a les escoles Bressol i CD L elefant groc Ed. Barcanova Fotos dels nens/es

EDUCACI INFANTIL

HBIT DE NETEJA:

NIVELL:

OBJECTIUS:


ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACI INFANTIL

102

LS DEL LLENGUATGE ORAL A LEDUCACI INFANTIL: PROPOSTES I RECURSOS

(1r BLOC)

EDUCACI INFANTIL

103

Rarament som conscients que si els edificis saguanten s perqu tenen uns bons fonaments. En lmbit educatiu tamb passa quelcom de semblant, ja que s a letapa dEducaci infantil i Cicle Inicial on es posen aquestes bases.

Dins el mn de leducaci, moltes vegades ens sembla que aquells professionals que treballen amb alumnes ms grans sn els ms necessaris, per una senzilla anlisi de levoluci del nostre alumnat ens far adonar que aix no s cert. En el mn educatiu, els ms importants sn aquells que posen els fonaments. Si desprs, al damunt hi construm un edifici duna planta o b un gratacels, dependr daltres factors, per cal tenir en compte que sense una bona base no hi ha res a construir-hi. Ara b, en aquests fonaments, no tot t el mateix valor; hi ha parts que si no hi sn, impediran la continutat educativa i que, segons com en siguin de fortes, permetran el desenvolupament de totes les altres possibilitats o no. Ens referim a laprenentatge de la llengua en el seu aspecte oral. Loralitat sha de treballar en tot moment, en qualsevol activitat que es faci i sha de fer de forma sistemtica, estructurada, intencionada i pensada. El mestre dna models, per cal que els models es repeteixin i sestructurin per arribar a ser una eina de comunicaci til per als alumnes. Cal que siguem conscients que des de totes les rees hem de treballar la llengua oral. Treballar loralitat de forma ordenada i metdica s enormement cansat i ms difcil del que a molts mestres els pot semblar.

EDUCACI INFANTIL

104

Normalment, quan es parla de llengua oral es restringeix a lEI, quan de fet, la seva prctica shauria destendre a tota la primria i la secundria. Malauradament, hi ha alumnat que passa per les aules i el professorat desconeix el so de la seva veu. Si la llengua no sona, no t sentit. La llengua oral t un paper clau en el procs daprenentatge. Cal restituir la rellevncia de les habilitats orals i el seu aprenentatge. La proposta que es presenta a continuaci t per objectiu potenciar la llengua oral als centres educatius. Consta dun primer bloc que va des de P3 a 2n de Primria. Parallelament, tamb es proposen les eines de lectura per a 1r, 2n i 3r daquesta primera etapa. Presentem aquesta iniciativa com una proposta oberta que contribueixi a facilitar la prctica de la llengua oral i que el professorat no hagi de preparar tot el material de cap i de nou. La nostra intenci s anar farcint i completant aquests materials entre totes les persones que estiguin interessades en compartir coneixement. Nosaltres procurem ser fidels a la dita: Menjar poc i pair b.

Bloc d Habits i Rutines

Documents

Transcript of Bloc d Habits i Rutines