Bloc d Habits i Rutines

• CARGOLAR, DESCARGOLAR • EL DIT PUJA • ENCENDRE UN COET • FER SILENCI

RITUAL D’ATENCIÓ: CARGOLAR, DESCARGOLAR NIVELL: P3/P4

OBJECTIUS: ENTENDRE LA CONSIGNA DE CANVI D’ACTIVITAT QUE DÓNA LA MESTRA. MANTENIR L’ATENCIÓ MENTRE DURA EL MISSATGE

ACTIVITATS: Dir la cantarella tot fent els moviments de braços : “Cargolar, descargolar, estirar i picar”

Cargolar: amb els colzes doblegats, en postura de braços quasi plegats, els fem rodar un amb l’altre cap endavant.

Descargolar: fer el moviment anterior, però a la inversa.

Estirar: estirar els braços cap als costats, un darrere l’altre.

Picar: picar tres cops de mans.

Es pot dir la cantarella a ritmes diferents: molt i molt de pressa, de pressa, a poc a poc, molt a poc a poc...

SUPORT: Cançó “Cargolar”. CD El bolet petitó

RITUAL D’ATENCIÓ: EL DIT PUJA

NIVELL: P3/P4

OBJECTIUS: CAPTAR L’ATENCIÓ DEL GRUP EN UN MOMENT DETERMINAT MEMORITZAR UNA CANÇONETA ACTIVITATS: Cançó amb la música de “Frère Jacques”:

El dit puja, el dit puja, Ja és a dalt, ja és a dalt. Baixa, baixa, baixa Baixa, baixa, baixa. Ja és a baix, ja és a baix.

La mestra inicia la cançó i els nens s’hi van afegint imitant els gestos i cantant. La mestra procura fer una gesticulació que marqui clarament la pulsació de la cançó. Va fent pujar i baixar la part del cos que s’anomena en el moment que ho indica la cançó: el dit, la mà, el peu... SUPORT: Cançó : El dit puja.

RITUAL D’ATENCIÓ: ENCENDRE UN COET

NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: DEMANAR L’ATENCIÓ DELS ALUMNES REPRESENTANT UNA HISTÒRIA REPRODUIR CORRECTAMENT LES ONOMATOPEIES DE LA HISTÒRIA

ACTIVITATS: Representa la història d’un coet des de que s’encén fins que explota. Resulta molt interessant per la quantitat d’onomatopeies de sons que hi surten. Història: 0,1, 2, 3.... (comptem fins el nombre que volem i ens ajudem amb els dits de la mà). x x x x x x x x x x (amb la mà oberta i ben estirada, es fa un moviment giratori davant la boca) g g g g g g g g g g g (s’aixequen les dues mans enlaire, verticalment i enèrgicament). POM! (es piquen les 2 mans ben fort a dalt) Ohhhhhhhhhh! (es baixen les mans pels costats fent una exclamació).

Es poden fer altres activitats d’aquest tipus del Programa de Compensatòria: “Descarreguem la tensió”, “Animals”, “Seguir instruccions”, “El gat copiador”.

SUPORT: Foto o dibuix d’un coet (la seqüència) Activitats del Projecte d’Habilitats Socials (Educació Infantil) del Programa d’Educació Compensatòria

RITUAL D’ATENCIÓ: FER SILENCI NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: ENTENDRE QUE CAL INICIAR UNA NOVA ACTIVITAT I QUE CAL RESTAR EN SILENCI APRENDRE UNA CANTARELLA PER FER SILENCI

ACTIVITATS: Cantarelles :

“ Mans ben plegades

boca tancada,

i escoltar

i escoltar”

“Amb un braç i un altre braç,

fem un llaç”

“El joc del mut,

qui xerra ha perdut”

“Silenci, silenci

que ve el senyor Florenci”

“El rei del silenci,

vine, vine, vine,

el rei del silenci

vine, vine, ja

un, dos, tres,

quan es calla no es diu res”

Picar de mans per atraure l’atenció. “Un, dos, tres... és hora de no dir res” / “un, dos, tres, no dic res”.

- Boca cremallera

- Activitats del Projecte d’Habilitats Socials (Educació Infantil) del Programa d’Educació Compensatòria: Joc del silenci, titella del silenci, la fada ... (relaxació).

SUPORT: Cançonetes Titella del Senyor Silenci Fotografia d’un nen/a que fa el gest del silenci Activitats del Projecte d’Habilitats Socials (Educació Infantil) del Programa d’Educació Compensatòria

RITUAL D’ATENCIÓ:

NIVELL:

OBJECTIUS:

ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACIÓ INFANTIL – CICLE INICIAL

• CANÇÓ • CONTE • CONVERSA COL·LECTIVA • GESTIÓ DE CONFLICTES • PROJECTES • RACONS • SORTIDES


SITUACIÓ EDUCATIVA: CANÇÓ

OBJECTIUS: GAUDIR DEL FET DE CANTAR DESENVOLUPAR LA CAPACITAT DE MEMORITZACIÓ I D’ARTICULACIÓ DE SONS MITJANÇANT LA MELODIA I LES RIMES

DESCRIPCIÓ: És una activitat que es fa la majoria de vegades amb l’acompanyament constant de la mestra. És ella qui inicia i manté l’activitat i qui la repeteix durant un temps llarg, cosa que en facilita la preparació i anticipació. Això dóna seguretat als nens.


ORIENTACIONS:

En el moment de presentació de la cançó, com també les primeres vegades que es demana la participació dels nens, és necessari facilitar l’espai que permeti poder seguir els moviments i la perspectiva dels referents visuals per part de tothom. Cal acompanyar-se de la gesticulació, mímica i ús de referents visuals per facilitar la comprensió i el record de la cançó. Es pot tenir a l’abast la capsa de les cançons o el cançoner de classe.


ASPECTES LINGÜÍSTICS: Formes repetitives amb estructura rítmica: escarabat bum, bum.. Formes lingüístiques sense significat: la, lalalà Vocabulari simple, sons, paraules i expressions que es repeteixen: en Joan petit quan balla....”

SUPORT: Cançons, danses, imatges, làmines, objectes reals... Cançoner CDs


SITUACIÓ EDUCATIVA: CONTE

OBJECTIUS: COMPRENDRE ORALMENT EL LÈXIC I LES SEQÜÈNCIES NARRATIVES DEL CONTE ESTABLIR LA RELACIÓ ENTRE EL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT MEMORITZAR EXPRESSIONS, CANTARELLES I LES RUTINES D’INICI I ACABAMENT DEL CONTE GAUDIR AMB L’ESCOLTA DE CONTES

DESCRIPCIÓ: El conte és una activitat engrescadora que permet treballar tots els aspectes de la comunicació i el llenguatge.


Cada conte estableix el seu contingut; per tant aquest és variable. És possible veure-hi diferents tipus de relacions: relacions temporals (seqüències), relacions de causa-efecte, relacions de conseqüència i de comparació.

ORIENTACIONS: Es poden explicar contes de diferents maneres: - amb referents visuals (facilita la comprensió i el record de la seqüència). Facilitar les imatges al mateix temps que s’explica.

Fer hipòtesis sobre les imatges.

- sense cap referent visual (demana la representació visual i treballa el gust per escoltar)


Utilitzar recursos facilitadors: titelles, escenaris, objectes identificadors dels personatges...

Tenir cura dels aspectes de comunicació no verbal per facilitar la comprensió: gest, entonació...

- llegir el conte (estableix la relació entre el llenguatge oral i l’escrit) Presentació del conte: títol, personatges, lloc/context

Tenir molta cura de l’entonació.

Fer-los participar des del començament.

Estratègies: Iniciar frases perquè els alumnes les continuïn Convidar-los a imitar sons, expressions, cantarelles, picar de mans...


Fer preguntes obertes que ajudin a interpretar el conte Promoure que descobreixin informacions errònies Utilitzar les fórmules d’inici i d’acabament. Memoritzar dites i frases fetes. Barrejar contes coneguts Pensar l’acabament del conte

ASPECTES LINGÜÍSTICS: Formes lingüístiques: temporals: primer, després, un dia, l’endemà, al cap d’uns quants dies... causals: perquè... conseqüència: va caure i es va fer mal. Comparació: gran com..., igual que..


Estructures per començar i acabar: “Hi havia una vegada..., conte contat, conte acabat...” Expressions repetitives: onomatopeies, estrofes (bufaré, bufaré i la casa ensorraré), cançons (patim, patam, patum...)

SUPORT: Contes, imatges, làmines, objectes reals, titelles...


SITUACIÓ EDUCATIVA: CONVERSA COL·LECTIVA

OBJECTIUS: AFAVORIR LA PRODUCCIÓ DEL LLENGUATGE ORAL DE L’ALUMNAT APRENDRE LES HABILITATS NECESSÀRIES PER PARTICIPAR EN LA CONVERSA.

DESCRIPCIÓ: La conversa es pot donar en diferents moments al llarg de la jornada: situacions de conversa que formen part d’una activitat escolar (projectes, sortides..) situacions de conversa a partir de les vivències personals, familiar i socials dels alumnes.

La conversa en el context escolar té unes característiques específiques que la distingeixen de la conversa espontània, ja que es


tracta d’una conversa organitzada, que té com a objectiu la millora de les competències en llengua oral.

En una conversa es poden distingir 3 elements fonamentals: el contingut (el que es diuen o comuniquen els interlocutors), la gestió (com s’organitzen per comunicar-se) i el context (on, amb qui i quan es parla).

És obvi que per parlar s’han de tenir coses a dir. A vegades, l’activitat de la conversa resulta pesada i avorrida per als alumnes. Això passa quan el tema es fixa de forma rutinària (per exemple: cada dilluns conversar sobre què hem fet el cap de setmana).


ORIENTACIONS:

Amb la finalitat de dinamitzar l’eix de l’activitat, es poden fer els següents suggeriments:

El contingut • escollir conjuntament els temes de conversa. Observar què els crida l’atenció, quin tipus de joguines porten de casa, a quins personatges imiten. Els esdeveniments de la vida de la classe, les festes tradicionals, les celebracions de l’escola...El que fan cada dia, la roba que porten...

• prioritzar els temes de conversa. Fer una llista dels temes escollits pels propis alumnes. Activitat “Pluja d’idees” del Projecte d’Habilitats Socials (Educació Infantil) del Programa d’Educació Compensatòria.


• planificar la informació que han de buscar. Quan es diu el tema de la següent sessió, s’indiquen els aspectes sobre els quals s’han d’informar; preguntar als pares...

• deixar constància física del treball fet. Es pot elaborar una fitxa que contingui l’esquema de la conversa (dibuixos, es pot muntar el dossier de conversa dels temes durant un trimestre, enregistrament de sessions de vídeo amb la finalitat de deixar constància física, avaluar i autoavaluar el progrés en aquesta activitat).

La gestió de la conversa

A l’hora de regular la gestió de la conversa, és més positiu fer al·lusió a les actituds i als valors que es volen potenciar entre els alumnes: totes les opinions serveixen, respectar el que diuen els companys, escoltar els altres...


El context de la conversa

Les condicions físiques i socials en les que tenen lloc la conversa determinen, en gran part el resultat d’aquesta.

Cal crear un clima comunicatiu i de confiança, preveure una duració ajustada de l’activitat, disposar d’una ubicació física apropiada. Es pot pensar en el desdoblament del grup classe per formar grups de conversa de 10-12 alumnes i afavorir la participació de tots. La durada de la conversa no hauria d’excedir els 15 o 20 minuts. Cal mostrar-se sensible als intents comunicatius dels alumnes amb la utilització d’expressions d’ànim.

ASPECTES LINGÜÍSTICS: Estructures interrogatives: què? qui?, com?, quan? on?


Lèxic dels temes de conversa Preguntes tancades i obertes : vas anar al zoo?, què hi vas veure? Estratègies de gestió de conversa: Inici de torn: “avui parlarem de...”, “ahir vam quedar que parlaríem de...” , “recordeu com ho havíem de fer per parlar...?”, “ara tu,(nom del nen/a)”, “ qui té alguna cosa més a dir?”, “en ....., no ha dit res encara; què et sembla...?” Manteniment del torn: “ah si?”, “va digues alguna cosa més”, “et recordes d’alguna cosa més?”... Tancament: “bé, ja hem parlat prou d’aquest tema,”, “també hauríem de parlar de..”, “hauríem d’anar acabant”, “de tot això cal recordar que...”... Regulació: “ara li toca a...”, “ara la (nom nena) que té la mà aixecada”, “Tu ja has parlat, ara li toca a...”, Si no escolteu, tornareu a dir les mateixes


coses”, “mira quina cosa més interessant està dient la...”, “això no fa riure, en .... està aprenent a parlar català”...

SUPORT: Fotografies, imatges, objectes, contes, vídeos, cançons, ninots, jocs, llibres... Activitats del Projecte d’Habilitats Socials (Educació Infantil) del Programa d’Educació Compensatòria: “Pluja d’idees”, “Passeig en parella”, “La targeta”, “Allò que m’agrada”, “Què t’ha passat a casa?”.


SITUACIÓ EDUCATIVA: GESTIÓ DE CONFLICTES

OBJECTIUS: MANTENIR EL CONTROL EMOCIONAL EN LES SITUACIONS CONFLICTIVES SABER DONAR ALTERNATIVES DE RESPOSTA DAVANT UN PROBLEMA.

DESCRIPCIÓ: El conflicte és un procés d’interacció, no necessàriament ha de ser un procés negatiu. La gestió de conflictes requereix comptar amb aprenentatges i habilitats específics relacionats amb aspectes del llenguatge (diàleg, conversa,


informació per arribar al consens...), autoconeixement (valors), autoregulació (actitud) i d’interacció social (normes). Cal tenir en compte que molts alumnes amb dificultats de comunicació poden utilitzar formes inadequades, semblants a l’agressió, per establir contacte amb els seus companys o per expressar el seu disgust en determinades situacions.

ORIENTACIONS: La mestra ha d’acceptar l’existència de conflictes a l’aula i convertir-los en una situació educativa. De vegades serà necessari cercar un entorn privat per tractar el conflicte i d’altres és convenient tractar-lo amb tot el grup. Cal donar models lingüístics adequats per ajudar a resoldre les diferències. Fer dramatitzacions de les situacions de conflicte:


Presentació de la situació: dos nens s’han barallat perquè tots dos volien la roda per jugar. Una parella de nens sortirà davant la classe i farà la representació. La mestra anirà dirigint. La resta pensarà què podem fer per resoldre el problema. Decidirem quina és la millor solució i després es representarà la situació tal i com l’han resolt. (model positiu) Altres alumnes poden sortir davant de la classe a fer la representació. Racó de pensar: A partir del “conte de l’Albert”, es fa un racó de pensar per tal de què els nens s’aturin i reflexionin sobre la conducta adequada. Es pot utilitzar també “El conte de la tortuga” Activitats del Projecte d’Habilitats Socials (Educació Infantil) del Programa d’Educació Compensatòria: “Titelles”, “Hi ha un problema”, “Què


hem de fer, què no hem de fer?” , ”La Cristina i la Mariona”, “El conte de l’Albert”, “No hi estic d’acord”, “He de dir que no”

ASPECTES LINGÜÍSTICS: Estructures temporals: abans de... Enunciats assertius: jo volia ...., això no m’ho prenguis, ara jugo jo, després t’ho deixaré... Disculpa: no et volia fer mal, perdona, ... Acceptació de la disculpa: està bé, et perdono, no passa res... Fer demandes de forma adequada: em deixes... sisplau?, puc jugar amb tu?...m’ho deixes una miqueta? Utilitzar l’entonació i el gest de forma adequada.


SUPORT: Imatges, làmines, contes, vídeos, cançons, titelles, jocs, objectes... Activitats del Projecte d’Habilitats Socials del Programa d’Educació Compensatòria. Imatges dels contes “La tortuga” i “L’Albert” estan en el CD de Compensatòria.


SITUACIÓ EDUCATIVA: PROJECTES

OBJECTIUS: POTENCIAR ELS INTERESSOS DELS NENS ENRIQUIR LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA DELS ALUMNES SABER BUSCAR ESTRATÈGIES PER A LA RECERCA D’INFORMACIÓ

DESCRIPCIÓ: Es tracta d’un procés en què s’interrelacionen diferents moments educatius (conversa, visites, sortides...) i que requereix tenir presents els elements de la gestió de la conversa, del diàleg i d’altres estratègies específiques d’intervenció en el llenguatge.


Té importància el treball de llengua escrita i les formes que es treballen, principalment, són les següents:

Què en sabem de...? Què volem saber de..? Els títols relacionats amb el tema de treball i els textos corresponents. Com ho farem? Què hem après?

ORIENTACIONS: Per afavorir l’intercanvi comunicatiu i d’aprenentatge, treballar en petits grups o per parelles (aprenentatge cooperatiu). Tenir en compte els coneixements previs abans de presentar nous conceptes o tasques que s’hagin de portar a terme.


Utilitzar esquemes, mapes conceptuals, paraules clau per estructurar i organitzar la informació. Formular preguntes directes i indirectes per relacionar i lligar els continguts apresos amb els nous. Estimular i acollir les intervencions dels nens i nenes.

ASPECTES LINGÜÍSTICS: Formes lingüístiques emprades en la gestió de la conversa: Inici de torn: Inici de l’activitat: avui parlarem de..., recordeu de què havíem de parlar avui?, el tema que vàreu proposar... Inici de torn: ara tu,(nom del nen/a,), què ens vols dir..?.; qui té alguna cosa més a dir?, i a tu què et sembla (nen que no ha dit res). Manteniment de torn:


expressions d’ànim i instruccions genèriques: ah, si?, de veritat?; va, vinga, digues alguna cosa més! demanda de completar l’explicació: encara falten dues coses... iniciació de l’enunciat: Les parts de la marieta/ tortuga/granota/ són.. aprofundiment del tema: per què creus que passava això? comprovació: estàs segur que n’eren tres? raonament/causalitat: per què passa això?, com saps que...? Tancament del torn: bé, ja hem parlat prou d’aquest tema; també hauríem de parlar de..., encara no hem dit res... Tancament de l’activitat: hauríem d’anar acabant...


SUPORT: Imatges, làmines, objectes, contes, vídeos, cançons, ninots, jocs, llibres Persones relacionades amb el tema Sortides i visites


SITUACIÓ EDUCATIVA: RACONS

OBJECTIU: TREBALLAR ASPECTES COMUNICATIUS I LINGÜÍSTICS ESTABLIR LA RELACIÓ ENTRE PENSAMENT, ACCIÓ I LLENGUATGE (planificar l’acció, dur-la a terme i verbalitzar el que s’ha fet).

DESCRIPCIÓ: Per al treball de llenguatge oral, si hi ha presència del mestre, podem prioritzar els racons de joc simbòlic, que tenen com a objectiu representar situacions reals i molt viscudes (botiga, caseta, restaurant, perruqueria, infermeria...) i de biblioteca, que té com a objectiu el diàleg al voltant d’un conte i augmentar les competències comunicatives.


ORIENTACIONS: És convenient que els espais tinguin objectes i detalls que ajudin a la tasca de representació i ús del llenguatge. És molt important que en el grup hi hagi companys amb més competències comunicatives que serveixen de model en relació amb els companys que no en tenen tantes. Cal potenciar que en el desenvolupament de les activitats dels racons es portin a terme els diferents rols (venedor/comprador, malalt/metge, client/cambrer, pare/fill, client/perruquer...). Quan s’acaba l’activitat del racó, cal fer un procés de verbalització d’allò que s’ha fet: “com ho has fet?”, “amb qui has jugat?”, “què t’ha agradat més?”


ASPECTES LINGÜÍSTICS: Racó de la botiga Fórmules socials: bon dia, bona tarda, hola, adéu, gràcies, de res, fins aviat Estructures interrogatives: què vol?, quant/s...?, què val?, què té...? Enunciats: doni’m.., vull..., tingui... Racó de la caseta Racó del metge Racó de les titelles Racó de la perruqueria


Racó del restaurant

SUPORT: Racons: caseta, perruqueria, el metge, titelles, restaurant, ...... Càmera de fotos Càmera de vídeo


SITUACIÓ EDUCATIVA: SORTIDES

OBJECTIUS: POTENCIAR LA COL·LABORACIÓ ENTRE ESCOLA I FAMÍLIA AFAVORIR LA SOCIALITZACIÓ EMPRAR LES SORTIDES COM A FONT DE MOTIVACIÓ I REFORÇ DELS APRENENTATGES

DESCRIPCIÓ: Podem distingir diferents tipus de sortides en funció dels objectius plantejats: d’esbarjo, de complement d’alguns continguts curriculars, de convivència.


Es poden diferenciar tres moments : la preparació (abans), la sortida en si mateixa (durant) i la valoració (després). L’abans: preveure com hi anirem, en què ens hem de fixar, material que cal dur, què cal portar de casa, formular hipòtesis... Durant: gaudir de l’experiència que es porta a terme. Després: valoració global de l’activitat viscuda. L’aspecte de convivència que engloba aquest tipus d’activitats fa que els continguts relacionals quant a actituds i valors, prevalguin sobre els continguts purament instruccionals.


ORIENTACIONS: Utilitzar referents visuals per al treball dels moments de l‘abans i el després de l’activitat. No es pot oblidar la col·laboració i participació de la família, ja que és un bon moment de contacte família - escola.

ASPECTES LINGÜÍSTICS: Lèxic propi del tema de la sortida. Estructures amb els diferents temps verbals: farem, hi anirem, fem, estem fent, hem fet, vam fer... Informar: això és un..., ara farem... Obtenir informació: què és, per què serveix..., com es fa... Expressió de sentiments: que maco, no m’agrada, m’agrada molt... Diàleg entre companys i amb l’adult.


SUPORT: Imatges, làmines, contes, vídeos, llibres, fulletons, pòsters Sortides i visites


SITUACIÓ EDUCATIVA:

OBJECTIUS:

DESCRIPCIÓ:

ORIENTACIONS:

ASPECTES LINGÜÍSTICS:

SUPORT:

EDUCACIÓ INFANTIL

• ANIVERSARI • CALENDARI • ENTRADES I SORTIDES • ESMORZAR • CELEBRAR FESTES • GUARDAR FULLS • MIRAR EL TEMPS • PASSAR LLISTA

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: CELEBRAR L’ANIVERSARI

NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: POSAR EN PRÀCTICA LES FÓRMULES SOCIALS DE FELICITACIÓ, AGRAÏMENT...

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Fórmules de felicitació: Per molts anys Moltes felicitats Fórmules d’agraïment: Gràcies, moltes gràcies.

Expressions emocionals: Estic content, trist; m’agrada, no m’agrada...

EDUCACIÓ INFANTIL

ACTIVITATS: Donar referents gràfics, verbals i /o visuals (corona, pastís dibuixat, cançó...). Conversa sobre allò que els agradaria que els regalessin. Fer participar l’alumne/a en el tipus de “regal” que li agradaria que li fessin els companys (cançó, poema, dibuix...). Entre tots els companys es fa un dibuix per regalar al nen/a. Cantar la cançó: “Per molts anys” , “Anys i anys”, “Moltes felicitats”. Enganxar les fotografies dels nens en el mes d’aniversari corresponent (al calendari...) Conversa al voltant dels dies que falten per celebrar l’aniversari, quin alumne ve després... Classificar els nens que tenen 3 / 4 / 5 /6 /6 /7 anys amb els noms/fotos.

EDUCACIÓ INFANTIL

Posar una referència visual (foto pastís) en el dia que el nen/a fa el seu aniversari (al Setmanet, al tren...).

SUPORT: CD País de Xauxa – Cançó Focs Artificials CD Club Super 3- Cançó Per molts anys CD El barret d’en Peret (Jordi Tonietti) Fotos dels nens

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: MIRAR EL CALENDARI

NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: AJUDAR EL NEN A SITUAR-SE EN EL PAS DEL TEMPS Aprendre els noms dels dies de la setmana i els mesos de l’ANY.

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Guió per treballar:

MESTRA: Qui és l’encarregat de mirar el calendari?

GRUP: En / La ….

MESTRA: Demanem-li quin dia és avui

GRUP : Quin dia és avui ?

EDUCACIÓ INFANTIL

ENCARREGAT/ADA : Avui és dimarts

MESTRA: I de quin mes?

ENCARREGAT/DA: De gener!

MESTRA: De quin any?

ENCARREGAT/DA: De 2010.

ACTIVITATS: Es pot cantar la cançó dels dies de la setmana. Treballar el nom dels dies de la setmana a partir del cuc « Setmanet » o del tren . L’encarregat busca el cartonet corresponent al dia de la setmana i també observa si aquell dia hi ha una activitat específica (música, informàtica, psicomotricitat, ciències..).

EDUCACIÓ INFANTIL

L’encarregat escriu el nom del dia de la setmana a la pissarra amb l’ajut de tots els companys. Es pot treballar el poema amb els noms dels dies de la setmana: El dilluns és el dia de la lluna, el dimarts és el dia dels gegants, el dimecres és el dia dels planetes, el dijous és el dia dels ous, el divendres totes les bates a casa, el dissabte a passejar i el diumenge a descansar!

SUPORT: CD Cançons per aprendre »- Els dies de la setmana. « CD El bolet petitó Cançó La masovera »

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: ENTRADES I SORTIDES NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: ADQUIRIR L’HÀBIT DE SALUDAR-SE I ACOMIADAR-SE D’UNA MANERA LÚDICA ESCOLTAR I RESPONDRE AMB UN SOMRIURE A LA SALUTACIÓ /COMIAT DE LA MESTRA O D’UN ALTRE NEN/A.

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Fórmules d’ús social; salutacions i acomiadaments:

Bon dia, bona tarda, adéu, adéu-siau, passi-ho bé, hola, fins després, que vagi bé, fins demà, fins dilluns…

Quan arribi un nen/a, ens dirigirem cap a ell mentre anem dient a tots els alumnes que trobem pel camí : “Bon dia….( nom del nen/a )”

EDUCACIÓ INFANTIL

- Ara arriba la …., anem a dir-li bon dia.

- Bon dia, .... (nom del nen/a).

ACTIVITATS: Verbalitzar les estructures anteriors. Cançons: Cançons per saludar i cançons per acomiadar-se. « Cançó del Bon dia » Joc a l’hora de sortir: el tren de les salutacions. Quan tots els nens i la mestra són dins l’aula a punt de sortir es fa un tren i el conductor (inicialment la mestra i ben aviat un nen/a) van saludant diferents objectes de l’aula, seguits pel grup, que repeteix el que diu el conductor: MESTRA: Adéu-siau taula! GRUP: Adéu taula

EDUCACIÓ INFANTIL

MESTRA: Adéu pissarra GRUP: Adéu pissarra

SUPORT: «CD El bolet petitó » (Jordi Tonietti) i Club Súper 3 “CD El bosc de colors 3 anys – “Hola , digues com estàs ». « CD Disc per a les escoles Bressol » i CD « Cançons per aprendre 3-6 anys. Dàkaris Gelabert » « Saludem amb la mà”. Toni Jiménez Cançó: Hola bona tarda! (cançó escrita a P3) Cançó “Cada dia al dematí “ CD Ara va de bo

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: ESMORZAR NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: APPRENDRE A FORMULAR I RESPONDRE FRASES SENZILLES A PARTIR DE LA RUTINA DE L’ESMORZAR VERBALITZAR EL QUE PORTA PER ESMORZAR

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Els alumnes van a buscar les seves bossetes amb l’esmorzar. Possible guió:

MESTRA: Ara anirem a buscar l’esmorzar !

MESTRA: A veure que t’han posat d’esmorzar? Un plàtan!

MESTRA: Què porta , en/la .....?

EDUCACIÓ INFANTIL

NEN/A: En/La .... porta una poma.

MESTRA/NEN: És bo el teu esmorzar? T’agrada el teu esmorzar? Ja te l’acabaràs?” Que t’has descuidat l’esmorzar?”

Conversa entre els alumnes: “En vols?”, “Me’n dones?” “Pregunta a en/ la ... si te’n vol donar una..”

GRUP: “Bon profit, podem començar” / “Gràcies »

ACTIVITATS: Conversa sobre l’esmorzar Verbalitzar les estructures anteriors. Cançons: Els àpats del dia, Rum rum fa la panxa

EDUCACIÓ INFANTIL

SUPORT: « Disc per a les escoles Bressol » i CD « Cançons per aprendre 3-6 anys. Dàkaris Gelabert » Làmines, fotografies i contes.

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: CELEBRAR LES FESTES NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: ENTENDRE QUE HI HAURÀ UNA FESTA I QUE ES DESENVOLUPARAN ACTIVITATS DIFERENTS DE LES HABITUALS PARTICIPAR EN LA PREPARACIÓ DE LA FESTA USAR FÓRMULES SOCIALS MEMORITZAR DITES, POEMES CANÇONS, ENDEVINALLES, EMBARBUSSAMENTS RELACIONATS AMB LA FESTA TREBALLADA

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Fórmules de felicitació:

Bon Nadal, Feliç Any Nou, Bones Festes, Bon estiu, Bones vacances...

EDUCACIÓ INFANTIL

Informar dels fets, descriure, narrar: El tió em cagarà, els Reis em portaran, Per Carnaval em disfressaré de..., El dia de la Castanyada menjaré castanyes. Per Sant Jordi compraré un llibre .

ACTIVITATS: Treballar el vocabulari propi de cada festa. Parlar sobre els aliments / vestits relacionats amb la festa. Decorar la classe amb elements propis de la festa. Aprendre cançons, contes poemes, dites, endevinalles.... sobre les festes. Conèixer les festes d’altres cultures, tot respectant-les. Fer murals, dibuixos, activitats plàstiques relacionades amb la festa. Fer dramatitzacions utilitzant titelles, disfresses, màscares, ombres...

EDUCACIÓ INFANTIL

Valorar les activitats de la festa: La festa va ser: avorrida, divertida, molt maca... Explicar quines activitats es faran abans, durant i després de la festa. Muntar racons a la classe relacionats amb les festes (racó de les disfresses, taller d’elaboració de roses i contes...)

SUPORT: CD de música Fotos dels nens Fotos de les festes. Personatges (rei Carnestoltes) Disfresses, menjars típics de les festes, ornamentació...

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINES: ENDREÇAR ELS FULLS NIVELL: P4

OBJECTIUS: MEMORITZAR ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES VERBALITZAR L’ACCIÓ QUE ES REALITZA, MITJANÇANT UN RODOLÍ APRENDRE A ORDENAR BÉ LES FITXES DE TREBALL

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Quan els nens i nenes han acabat un treball, l’ensenyen a la mestra perquè el revisi i l’endreci a la seva carpeta, reproduint algun dels següents rodolins:

“Full foradat, full amagat”

EDUCACIÓ INFANTIL

“Full acabat, full amagat” “Full corregit, full a dormir” “Full corregit, full amagat”

ACTIVITATS: La mestra explica i reprodueix com es fa per guardar un full a la carpeta mitjançant el joc del Gat Copiador. Es pot establir que hi hagi un encarregat/da de repartir i recollir les carpetes per endreçar els fulls. Es poden inventar nous rodolins a l’hora de guardar els fulls a les carpetes. En parelles, un nen dóna instruccions a l’altre perquè endreci bé el full. Un alumne ajuda l’altre , i després a l’inrevés, a endreçar el full a la carpeta. Fer una adaptació de la cançó de “Endreçar”.

EDUCACIÓ INFANTIL

SUPORT: Imatges o fotografies amb accions correctes i incorrectes a l’hora de guardar els fulls.

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: MIRAR EL TEMPS NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: AJUDAR EL NEN A SITUAR-SE EN EL PAS DEL TEMPS OBSERVAR I DESCRIURE EL TEMPS QUE FA

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Guió 1

MESTRA: Qui és l’encarregat de mirar el temps?

GRUP: En / La ….

MESTRA: Demanem-li quin temps fa avui

GRUP : Quin temps fa avui ?

EDUCACIÓ INFANTIL

ENCARREGAT/ADA : Avui fa sol

GRUP: Avui fa sol ! Avui fa sol !

Guió 2

Un nen/a és l’encarregat de mirar quin temps fa. Tot el grup classe canta la cançó “Pastoret, d’on véns?”

GRUP: Pastoret d’on véns?

ENCARREGAT: De la muntanya, de la muntanya

GRUP: Pastoret d’on véns?

ENCARREGAT: De la muntanya, de veure el temps

GRUP: Quin temps fa?

EDUCACIÓ INFANTIL

ENCARREGAT: Plou i neva, plou i neva

GRUP: Quin temps fa?

ENCARREGAT: Plou i neva, per allà

I el grup demana a l’encarregat:

“I per aquí?” I l’encarregat informa el grup del temps que fa.

ACTIVITATS: A part de les cançons i guions anteriors, es pot cantar una cançó, recitar un poema o una dita al·lusiva a temps que fa. Per exemple, si fa sol, cantar la cançó de sol solet…. Cançons: « Pastoret d’on véns ? », « Plou i fa sol » , « Xip, xap… » Treball del poema : Ai, quin fred que fa ! CD L’elefant verd P-4

EDUCACIÓ INFANTIL

Poema : « Quan sóc al llitet, només trec el nas, i li dic al fred, no m’enganyaràs! Treballar les onomatopeies dels fenòmens atmosfèrics. Tenir un recull d’imatges referents al temps atmosfèric i que l’alumne en triï la que més s’adequa al dia. Làmines del temps.

SUPORT: “CD El bosc de colors 5 anys « Surt sol solet». Cançó la pluja – CD Onda 4, « Pastoret d’on véns ? », « Plou i fa sol » , CD Bosc de colors 3 anys, « Xip, xap…

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: PASSAR LLISTA NIVELL: P3/P4/P5/CI

OBJECTIUS: COMPROVAR QUINS NENS HAN VINGUT A ESCOLA I QUINS NO CONÈIXER ELS NOMS DELS COMPANYS I DE LES COMPANYES DE CLASSE. APRENDRE A FORMULAR FRASES INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES EN CATALÀ APRENDRE A LLEGIR ELS SEUS NOMS

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Els alumnes s’asseuen en un lloc on vegin bé “la caseta del bon dia” i se sentin còmodes per poder mantenir l’atenció durant l’activitat en què

EDUCACIÓ INFANTIL

inicialment la mestra i, molt aviat, un nen/a encarregat va girant els cartons d’un en un seguint diferents rituals:

Exemple 1: MESTRA / ALUMNE: Bon dia (nom del nen/a) !

NEN: Bon dia .....(nom de la mestra)!

Exemple 2: MESTRA / ALUMNE : Ha vingut ….. ? o bé Que hi és,....?

NEN/A: Sí, sóc aquí.

GRUP: Bon dia .....!

En acabar comptem els nens que falten i els que han vingut i col·loquem el nombre corresponent d’uns i altres al lloc que pertoca.

Exemple 3: Cada nen/a es presenta amb el ritual: “Hola, sóc en ..... i he vingut a l’escola”.

EDUCACIÓ INFANTIL

A mida que va avançant el curs es poden anar canviant les estructures. Ex: “Bon dia, avui estic content i he vingut a l’escola” i tot el grup el saluda.

Exemple 4: Es reparteixen els noms de tots els que han vingut a l’escola. Els noms dels qui no han vingut es col·loquen en un altre lloc i a continuació, dos voluntaris pugen sobre una cadira per “cantar” els nens que han de posar el seu nom a la caseta del Bon dia. La cantarella és la següent: “En .... i la...... que posin el nom, perquè han vingut a l’escola”.

Exemple 5: Preguntar “On és la ...?” « En / La …. no és a l’escola » / « En / La...no ha vingut”.

“En...., la ......., en ........ no han vingut a l’escola. S’han quedat a casa!.

EDUCACIÓ INFANTIL

Exemple 6: Utilitzar diferents consignes per penjar els noms a la caseta del bon dia. Ex: els que comencin per .../ acabin per .../ no tinguin la lletra..../ noms curts / llargs....

ACTIVITATS: Establir el diàleg de salutació: Bon dia Suports visuals: La caseta del bon dia i els cartonets dels nens Cançons: Bon dia

SUPORT: Cartonets CD de les Balears, CD « Disc per a les escoles Bressol » i CD « Cançons per aprendre 3-6 anys. Dàkaris Gelabert » Fotos dels nens/es

EDUCACIÓ INFANTIL

RUTINA: NIVELL:

OBJECTIUS:

EXPONENTS LINGÜÍSTICS:

ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACIÓ INFANTIL

• POSAR-SE LA BATA

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’AUTONOMIA: POSAR-SE LA BATA

NIVELL:P3/P4

OBJECTIUS: POSAR-SE LA BATA PENJAR LA BATA AL SEU LLOC

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: - Com ho fem per posar la bata ?

- Primer un braç, després l’altre.

- I per cordar cal vigilar que s’abracin.

EDUCACIÓ INFANTIL

ACTIVITATS: Posar la bata amb una nina verbalitzant el guió. La mestra es posarà la bata malament i hauran d’esbrinar quines errades ha fet. Donar instruccions per posar-se bé la bata. Entre dos ajudar-se a posar-se la bata verbalitzant les accions. CANÇONS: “ Botó rodó” / “Bata” ( disc per les escoles bressol: rutines) Fer fotos de la seqüència de posar-se la bata.

SUPORT: CD Fotos dels nens

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’AUTONOMIA:

NIVELL:

OBJECTIUS:


ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACIÓ INFANTIL

• ANAR AL PATI • CLASSIFICAR DEIXALLES • FER FILES • RECOLLIR LES JOGUINES

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’ORDRE: ANAR AL PATI NIVELL: P3/P4

OBJECTIUS: SORTIR AL PATI AMB ORDRE COL·LOCAR BÉ LES CADIRES

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: - Mestra: És hora d’anar al pati, qui sortirà primer?

La mestra fa un senyal a la pissarra amb el guix de color.

- Grup: Els de la taula vermella.

Es posen drets.

- Mestra: I les cadires, com les deixarem?

EDUCACIÓ INFANTIL

- Grup: ben posades a sota la taula.

ACTIVITATS: CANÇONS: Anar al pati (música de la cançó: “Jo tinc una floreta”)

És l’hora d’anar al pati,

Pati, pati, pati.




Pati, pati, pati.


EDUCACIÓ INFANTIL

Sortirem a jugar.

RODOLINS:

Cadira, cadireta ben col·locadeta.

Bata, bateta ben penjadeta.

Bossa, bosseta ben penjadeta.

SUPORT: CD « Disc per a escoles bressol : rutines »

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’ORDRE:CLASSIFICAR LES DEIXALLES

NIVELL:P3/P4/P5

OBJECTIU: CLASSIFICAR LES DEIXALLES

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: DIÀLEG MESTRA-GRUP :

Mestra : A on llençaràs el paper ?

Grup: Al contenidor de paper.

Mestra: A on llençaràs les peles de plàtan o mandarina?

Grup: Al contenidor de deixalles orgàniques.

EDUCACIÓ INFANTIL

Mestra: A on llençaràs el paper de plata?

Grup: Al contenidor de rebuig.

ACTIVITATS: Activitats de l’Agenda 21. CANÇONS : (música semblant a la cançó: “mireu els meus ànecs”)

Paperet que vegis

a la paperera.

Així la natura

serà riallera.

Si no ho fas així,

EDUCACIÓ INFANTIL

mal aniràs.

I la natura s’enfadarà

SUPORT: Làmines, vídeo, contes: Les tres bessones i les 3 R” , “La Laia i en Pau”. Contenidors Material de rebuig.

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’ORDRE: FER FILA

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIU: POSAR-SE ORDENADAMENT EN UNA FILA

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: La mestra diu: “La taula ...., voleu sortir/ anar al pati...?”

- Grup: Sí - Mestra: Què hem de fer primer? - Grup: Aixecar-nos sense fer soroll - Mestra: I després?

EDUCACIÓ INFANTIL

- Grup: Posar bé la cadira - Mestra: I finalment? - Grup: Anar a poc a poc a la fila

ACTIVITATS: Cançó: Un tren petitó Joc del gat copiador per fer el modelatge de com fer files. Fer una petita dramatització d’un grup de nens que tenen un problema a l’hora de fer fila: es barallen per ser els primers de la fila, o que fan la fila malament... Parlarem de com hem d’actuar a l’hora de fer fila i les conseqüències de fer-ho malament (ens podem fer mal, ens barallem, ens enfadem...). Finalment es farà la representació correcta.

EDUCACIÓ INFANTIL

Posar com a càrrec de classe ser el maquinista (primer de la fila) i també pot haver-hi un encarregat de vigilar que la fila o el tren estigui ben fet (es col·locarà l’últim).

SUPORT: Imatges o fotografies de nens fent fila. CD L’elefant groc “Un tren petitó”. Ed Barcanova.

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’ORDRE: ENDREÇAR LES JOGUINES

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIUS: ENDREÇAR ELS MATERIALS I JOCS DE MANERA LÚDICA I ENGRESCADORA

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: “És hora d’endreçar”

“Posem cada cosa al seu lloc”

“A on van els cotxes?” – “ A la caixa...”

“A on posarem el contes?” – “ A ....”

EDUCACIÓ INFANTIL

ACTIVITATS: CANÇONS : « És hora d’endreçar»

« A recollir les joguines »

CONTES : Qui ho recollirà. ? Edicions Rei

JOC : VEIG, VEIG

Mestra : Veig, veig…

Grup : Què veus ?

Mestra : Un llapis ( tisores, papers…)

Grup : Ja el tinc !

Mestra: Cap a on ha d’anar?

EDUCACIÓ INFANTIL

Grup: Cap a la safata a dormir!

Mestra: Ara sortim de puntetes sense fer soroll.

CANÇÓ D’ENDREÇAR:

Endrecem bé les joguines,

cotxes, camions i nines.

Cada cosa al seu lloc,

endrecem-ho a poc a poc.

La classe com quedarà?

Ben endreçada serà!

EDUCACIÓ INFANTIL

SUPORT: CD « disc per a escoles bressol : rutines » CD « cançons per aprendre »

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT D’ORDRE:

NIVELL:

OBJECTIUS:

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: -

ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACIÓ INFANTIL

• ANAR AL LAVABO • RENTAR-SE LES MANS

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT DE NETEJA: ANAR AL LAVABO

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIUS: APRENDRE A FORMULAR FRASES INTERROGATIVES A PARTIR DE LES PRÒPIES NECESSITATS. TENIR CURA DEL COS ESTABLINT UNES MÍNIMES PAUTES D’HIGIENE.

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: Nen : Tinc pipí o caca, puc anar al lavabo ?

Mestra: Sí, vés al lavabo.

EDUCACIÓ INFANTIL

Joc : “ El gat copiador “ amb les accions següents: Per anar al lavabo ens baixem els pantalons, fem pipí, ens eixuguem el cul amb paper, estirem la cadena i ens pugem els pantalons, ens arremanguem les mànigues i ens rentem les mans.

ACTIVITATS: Joc « El gat copiador » és un joc en el qual els nens i nenes han d’estar molt atents al que diu i fa la mestra i l’han d’imitar completament, tot repetint exactament el que diu i fent els mateixos gestos que fa. La mestra ha de vigilar de fer frases no gaire llargues, doncs els nens han de poder-les repetir senceres. El joc s’acaba quan la mestra fa el senyal de creuar i descreuar els braços ràpidament. Seqüència de fotos per fer les accions. CANÇONS: “Tinc un pipí” i “ Netejarem el cul”.

EDUCACIÓ INFANTIL

POEMA “Patrip patrap”: Patrip-patrap al bany me n’he d’anar, Patrip-patrap amb el paper m’he de rentar, Patrip-patrap les manetes rentaré, Patrip-patrap i l’aixeta tancaré.

SUPORT: CD « Balears » CD “ Disc per a escoles bressol: rutines” Joc “El gat copiador” del Projecte d’Habilitats Socials per a Educació Infantil (Programa d’Educació Compensatòria – comarques gironines).

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT DE NETEJA:RENTAR-SE LES MANS

NIVELL: P3/P4/P5

OBJECTIU: VERBALITZAR LES ACCIONS QUE ES REALITZEN A L’HORA DE RENTAR-SE LES MANS.

EXPONENTS LINGÜÍSTICS: GUIÓ : DIÀLEG MESTRE/ A -ALUMNE/A:

MESTRA: A VEURE LES MANS?

GRUP : OH ! QUE BRUTES !

EDUCACIÓ INFANTIL

MESTRA : QUÈ HEM DE FER?

GRUP: ENS LES HEM DE RENTAR!

MESTRA : PRIMER, ENS HEM D’ ARREMANGAR

GRUP: AIGUA, SABÓ I PAPER

QUÈ NECESSITEM?

MESTRA: QUÈ FEM AMB EL SABÓ?

GRUP: ENSABONAR-NOS LES MANS

EDUCACIÓ INFANTIL

MESTRA: I AMB L’AIGUA, QUÈ FAREM? GRUP:

RENTAR-NOS LES MANS

MESTRA: I AMB EL PAPER, QUÈ FAREM? GRUP:

EIXUGAR-NOS LES MANS

ACTIVITATS: Establir el diàleg anterior amb els alumnes emfatitzant i utilitzant la gesticulació. Suports visuals amb cartonets o làmines. Seqüenciar les imatges.

EDUCACIÓ INFANTIL

Cançons: Frega’t les mans Les mans sota l’aixeta Poema : Si ens rentem les mans ens hem d’arremangar. Rentem les manetes, amb aigua i sabó, Ui , ui, ui, que netes amb aigua i sabó. Les manetes, les manetes amb aigua i sabó. (bis) Ui, que netes, ui que netes amb aigua i sabó.

Frega que frega,

frega les manetes

perquè estiguin netes.

Mmm, quina oloreta que fan...

EDUCACIÓ INFANTIL

SUPORT: Làmines Cartonets CD de les Balears, CD « Disc per a les escoles Bressol » i CD « L´ elefant groc Ed. Barcanova » Fotos dels nens/es

EDUCACIÓ INFANTIL

HÀBIT DE NETEJA:

NIVELL:

OBJECTIUS:


ACTIVITATS:

SUPORT:

EDUCACIÓ INFANTIL

102

L’ÚS DEL LLENGUATGE ORAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL:

PROPOSTES I RECURSOS

(1r BLOC)

EDUCACIÓ INFANTIL

103

Rarament som conscients que si els edificis s’aguanten és perquè tenen uns bons fonaments. En l’àmbit educatiu també passa quelcom de semblant, ja que és a l’etapa d’Educació infantil i Cicle Inicial on es posen aquestes bases.

Dins el món de l’educació, moltes vegades ens sembla que aquells professionals que treballen amb alumnes més grans són els més necessaris, però una senzilla anàlisi de l’evolució del nostre alumnat ens farà adonar que això no és cert. En el món educatiu, els més importants són aquells que posen els fonaments. Si després, al damunt hi construïm un edifici d’una planta o bé un gratacels, dependrà d’altres factors, però cal tenir en compte que sense una bona base no hi ha res a construir-hi. Ara bé, en aquests fonaments, no tot té el mateix valor; hi ha parts que si no hi són, impediran la continuïtat educativa i que, segons com en siguin de fortes, permetran el desenvolupament de totes les altres possibilitats o no. Ens referim a l’aprenentatge de la llengua en el seu aspecte oral. L’oralitat s’ha de treballar en tot moment, en qualsevol activitat que es faci i s’ha de fer de forma sistemàtica, estructurada, intencionada i pensada. El mestre dóna models, però cal que els models es repeteixin i s’estructurin per arribar a ser una eina de comunicació útil per als alumnes. Cal que siguem conscients que des de totes les àrees hem de treballar la llengua oral. Treballar l’oralitat de forma ordenada i metòdica és enormement cansat i més difícil del que a molts mestres els pot semblar.

EDUCACIÓ INFANTIL

104

Normalment, quan es parla de llengua oral es restringeix a l’EI, quan de fet, la seva pràctica s’hauria d’estendre a tota la primària i la secundària. Malauradament, hi ha alumnat que passa per les aules i el professorat desconeix el so de la seva veu. Si la llengua no sona, no té sentit. La llengua oral té un paper clau en el procés d’aprenentatge. Cal restituir la rellevància de les habilitats orals i el seu aprenentatge. La proposta que es presenta a continuació té per objectiu potenciar la llengua oral als centres educatius. Consta d’un primer bloc que va des de P3 a 2n de Primària. Paral·lelament, també es proposen les “eines de lectura” per a 1r, 2n i 3r d’aquesta primera etapa. Presentem aquesta iniciativa com una proposta oberta que contribueixi a facilitar la pràctica de la llengua oral i que el professorat no hagi de preparar tot el material de cap i de nou. La nostra intenció és anar farcint i completant aquests materials entre totes les persones que estiguin interessades en compartir coneixement. Nosaltres procurem ser fidels a la dita: ”Menjar poc i pair bé”.

Bloc d Habits i Rutines

Documents

Transcript of Bloc d Habits i Rutines