1

Blauet Alcedo atthis Au Alimentació i hàbitat: Ocell d’uns 18 cm de llargària. El nom li ve del color blau llampant que tenen les plomes de l’esquena i de la cua. En canvi, si us hi fixeu bé, veureu que la panxa la té de color taronja. És una mica capgròs amb relació al cos i té el bec llarg i gruixut.

Viu a les riberes de rius, en els trams d’aigües tranquil·les on hi hagi força peixets dels quals alimentar-se, i fa el niu excavant túnels en els marges. En el parc es considera hivernant perquè només hi viu de juliol a març.

S’alimenta principalment de petits peixos que pesca llançant-se en picat des de l’aire fins a sota l’aigua per atrapar-los.

Ramon Sanz

Corb marí gros Phalacrocorax carbo Au Alimentació i hàbitat: Ocell gros i aparentment fort. És negre a excepció de les galtes i la gola, que són blanques, i els joves també tenen la panxa blanquinosa. Pot viure tant a la vora del mar en penya-segats com a les vores dels estanys d’aigua dolça.

Com que s’alimenta dels peixos que pesca perseguint-los sota l’aigua amb el bec gruixut i llargarut, se li mullen les plomes, que no són impermeables −a diferència de les de la resta d’aus aquàtiques. Aquesta particularitat li permet ser un capbussador àgil i ràpid, però a canvi s’ha d’estar moltes estones sobre les pedres amb les ales ben obertes com si fos un porter de futbol abans que li xutin un penal. I és que el corb marí vol tenir les ales ben eixutes abans d’emprendre el vol.

Al parc es considera un ocell hivernant; es pot observar des de l’octubre fins a l’abril.

AEN

Aigües netes Aigües bastant netes Aigües lleugerament contaminades Aigües contaminades

2

Bernat pescaire Ardea cinerea Au Alimentació i hàbitat: Pot arribar a 1 m de llargària. És un ocell molt gros, de color principalment grisós però també amb zones blanques i negres. Va repentinat enrere amb dues plomes negres llargues i estretes que van del front al clatell.

Viu en aigües tranquil·les de rius, estanys i aiguamolls i fa els nius en arbres del bosc de ribera. En el parc no es reprodueix, i els ocells que s’hi poden observar provenen principalment del Zoo de Barcelona. S’alimenta bàsica-ment de peixos i amfibis que caça silenciosament clavant-los el seu llarg bec com si fos una llança.

Polla d’aigua Gallinula chloropus Au Alimentació i hàbitat: Ocell molt semblant a la fotja. Té una mida similar a la d’una gallina de corral. Identificareu fàcilment la polla d’aigua perquè té quasi totes les plomes de color pissarra negra i el bec de color vermell amb la punta groga. Els joves, en canvi, són marronosos.

Viu en aigües tranquil·les amb força vegetació aquàtica per poder-hi fer el niu ben amagat. Al parc es pot veure tot l’any.

S’alimenta principalment de plantes i surt també a menjar les que hi ha en els camps dels voltants.

AEN

AEN

Xavier Larruy

Anec collverd Anas platyrhynchos Au Alimentació i hàbitat: És un ànec de mig metre de llargària molt fàcil d’identificar, ja que, com el seu nom indica, té el coll i el cap de color verd metàl·lic. Però així només identificareu els mascles, perquè les femelles són de color terrós amb taques més fosques.

Viu en rius i estanys d’aigua dolça i necessita vegetació a les vores del riu per amagar-s’hi i fer-hi el niu.

S’alimenta de plantes que troba al riu i també de petits animals com cucs i cargols.

3

Gavina riallera Larus ridibundus Au Alimentació i hàbitat: Gavina petita de 35 a 43 cm de llargada. El cap de l’adult en plomatge reproductor és marró xocolata (o fosc), mentre que a l’hivern és blanc amb una taca negra davant i darrere l’ull. Els adults tenen les potes i el bec vermellosos, mentre que en els joves són ataronjats i el bec també té la punta negra. A diferència de la gavina capnegra, les ales són grises amb les puntes negres i blanques.

Fora del seu període reproductor, és l’ocell aquàtic més abundant al parc. Se n’hi troben gairebé tot l’any tot l’any i només són molt escasses o ab-sents entre el maig i el juny, quan estan criant al centre i nord d’Europa. Cada matí centenars d’individus pugen riu amunt provinents del mar (on dor-men) i es reparteixen per tota la zona. A la tarda es produeix el mateix viatge però en sentit contrari. Es veuen normalment alimentant-se, per exemple d’invertebrats, o reposant a les platges de còdols nues de vegetació.

Cuereta blanca Motacilla alba Au Alimentació i hàbitat: Ocell de 19 cm de llargària molt àgil i esvelt. Té una cua llarga blanca i negra que belluga amunt i avall. Sembla que porti posat un pitet de plomes de color negre que contrasta amb la resta del pit, de color blanc. La cara la té blanca i el cap i les ales, de color negre. Si la veieu córrer per les pedres del riu la identificareu sense cap dubte.

Pot viure en diferents llocs com les vores d’un riu, en camps de conreu o també en espais urbanitzats. Al parc es pot veure tot l’any i cria als forats dels edificis dels voltants.

S’alimenta principalment dels insectes que troba a la superfície de l’aigua o pel terra.

Rictor Norton & David Allen

Xavier Larruy

4

Llissa llobarrera Mugil cephalus PeixAlimentació i hàbitat: És un peix amb forma de fus que pot arribar a fer més d’1 m de llarg. Les dues aletes dorsals són curtes i triangulars i la caudal és grossa i còncava. Li sobresurt força el cap, té l’esquena gris blau i la panxa blanca.

Viu a les zones baixes del riu, a les desembocadures i estuaris, i quan és adult va fins al mar per reproduir-se. És molt abundant i es pot trobar en ports i platges.

Té una dieta bastant monòtona, ja que menja restes orgàniques i, de tant en tant, algun petit invertebrat.

Barb de muntanya Barbus meridionalis Peix Alimentació i hàbitat: És un peix que normalment mesura entre 10 i 15 cm. En algunes ocasions pot arribar fins a 30 cm de llargada. El cos és curt i alt i té el cap petit. Les escates són petites i tenen un color entre marró i gris amb força puntets negres per tot el cos.

Neda prop del fons de rieres i del curs alt de rius, encara que també es pot trobar al curs mitjà d’alguns rius com el Besòs.

Noëlle Fabre

AEN

Gavià argentat Larus michahellis Au Alimentació i hàbitat: És una gavina gran de més de 50 cm de llarg. Té les ales de color gris i el cos completament blanc i a la punta del bec té una taca de color vermell. Els joves, en canvi, són marronosos i a mesura que es fan grans s’assemblen més als adults.

Viu a la costa i riu amunt en ciutats grans com Barcelona, Girona, Manresa o Vic, i fa el niu als terrats o teulades de les cases.

S’alimenta de manera molt variada: pesca peixos, caça animals indefensos com polls d’altres aus o menja directament dels abocadors d’escombraries dels humans.

Manuel Enrique Carballal

5

Bagra Leuciscus cephalus Peix Alimentació i hàbitat: És un peix que normalment fa uns 25 cm de llargada, encara que pot arribar a fer-ne 50 i pesar 1 kg. Té el cos allargat i el cap gros. Les escates són grans i de colors groguencs i blavosos per sobre i platejats pels costats.

Li agrada nedar en aigües netes i amb certa profunditat.

Té una alimentació variada: insectes de la superfície de l’aigua, algues del llit del riu, altres peixos i fins i tot algun amfibi.

Anguila Anguilla anguilla Peix Alimentació i hàbitat: És un peix amb forma de serp i ulls petits que pot arribar fins a 70 cm de llarg. Té unes escates molt petites que estan recobertes per una capa mucosa que el fan molt escorredís. És difícil dir de quin color és perquè varia molt amb l’edat: de color quasi negre passa a ser groguenc.

Té una vida molt curiosa, ja que és un peix ‘aventurer’: neix a prop del mar del Carib i travessa tot l’Atlàntic per arribar a les desembocadures dels nostres rius, els quals remunta salvant tota mena d’obstacles.

Fa vida al riu i s’alimenta, entre altres coses, de cucs i peixos. Quan l’anguila és adulta torna al mar per criar.

AEN

AEN

Carpa Cyprinus carpio Peix Alimentació i hàbitat: És un peix robust que pot arribar a ser força gros i pesar fins a 40 kg. És molt comú en els nostres rius, però heu de saber que aquest animal és exòtic, és a dir, que ha estat introduït d’una contrada estrangera. Té una aleta dorsal llarga i, si us hi fixeu bé, veureu dos bigotis que li pengen de cada costat de la boca. Està recobert per unes escates molt grosses, de color marró verdós les de l’esquena i més grogues la resta.

Viu en aigües estancades i en el curs lent del riu. Pot viure en aigües conta-minades. Les ‘barbetes’ li serveixen per rastrejar el fons dels llocs on viu, ja que normalment hi arriba poca llum.

Menja de tot, des d’insectes fins a algues i també restes orgàniques.

AEN

6

Granota verda Pelophylax perezi Amf ibi Alimentació i hàbitat: La granota verda és grossa, d’uns 15 cm de llargada, i d’aparença forta, però al mateix temps àgil i lleugera. Té la pell fina i el morro prim. Malgrat que es diu granota verda, la seva coloració és molt variada i es pot veure tant de color verd com de color marró o fins i tot amb taques de tots dos colors.

Sempre està molt a prop de l’aigua, prenent el sol i buscant algun insecte per menjar. Les potes del darrere són molt fortes i llargues i li serveixen per caure damunt les preses o per saltar lluny quan detecta algun perill. És més fàcil sentir-la que veure-la, perquè canta molt fort i costa de distingir a causa de la seva coloració.

AEN

Gripau corredor Epidalea calamita Amf ibi Alimentació i hàbitat: És un gripau d’uns 8 cm de llargada. S’identifica fàcilment perquè té el morro escapçat i una línia vertebral de color groc intens. La resta del cos té una coloració entre grisa i verda i té taques fosques pertot arreu. Es pot trobar ben lluny de l’aigua, no li agrada gens banyar-se i prefereix viure en les clarianes de boscos o en camps de conreu. Sempre surt al capvespre. Només necessita una mica d’aigua en el moment de la reproducció.

La seva dieta és principalment insectívora: li agraden molt les formigues i els escarabats. El nom comú, gripau corredor, li ve perquè es desplaça ràpidament en petits trams.

Daniel Burgas

Reineta Hyla meridionalis Amf ibi Alimentació i hàbitat: És una granota petita d’uns 5 cm de llargada. Sembla una llaminadura de color verd llampant, perquè té la pell fina i llisa amb una ratlla negra que va dels ulls al coll. Si la veieu no intenteu agafar-la, ja que és molt delicada. Té unes potes fines i llargues amb quatre ditets amb adhesius a les puntes per enfilar-se a la vegetació.

Viu sobre les plantes de la ribera i salta d’una tija a l’altra sense cap problema per capturar el seu menjar preferit: insectes i aràcnids.

AEN

7

Tortuga de Florida Trachemys scripta RèptilAlimentació i hàbitat: És una tortuga que pot arribar a fer 30 cm de llarg, caracteritzada principal-ment per una taca vermella que té al cap. És tota de color verd fosc i a la closca es poden veure línies de color groc. Viu en aigües dolces de tot tipus −rius, estanys, canals o basses− i no li fa res que l’aigua estigui contaminada.

És principalment carnívora, per tant menja peixos, granotes, cucs, etc., però de tant en tant també li agrada menjar vegetals.

Com el seu nom comú indica és una tortuga americana, i per tant no n’hauríem de trobar a les nostres aigües. És un perill per a les altres espè-cies de tortugues de riu, ja que competeixen per l’aliment i per l’hàbitat, i com que aquesta és més grossa i més forta, gairebé sempre guanya; això fa que cada vegada hi hagi menys tortugues autòctones.

Desconegut

Serp verda Malpolon monspessulanus RèptilAlimentació i hàbitat: La serp verda és llarga i robusta. Pot arribar a fer 2 m de llargada i, tot i que el seu nom comú indica que és de color verd, alguns individus són més aviat marrons. És la serp més típica dels països mediterranis; es pot veure en zones assolellades, pedregoses o amb vegetació arbustiva i a prop de cases i urbanitzacions. Si algun dia en trobeu algun exemplar, no heu de tenir por ni heu d’intentar espantar-la, simplement observeu-la i deixeu que marxi tranquil·lament. Penseu que menja rates, ratolins i insectes grossos, per tant ens ajuda a mantenir a ratlla aquest animals.

Tortuga de rierol Mauremys leprosa RèptilAlimentació i hàbitat: És una tortuga petita d’uns 20 cm de llarg. Té la closca una mica aplanada i és tota de color terrós o verdós.

Viu en aigües dolces, tant estancades com en moviment, fins i tot encara que estiguin una mica contaminades. És difícil de veure, ja que s’amaga molt bé entre les plantes o al fons de rius i estanys.

És carnívora, per tant, menja peixos, granotes i qualsevol altre animaló que trobi en el seu territori. El seu nom científic leprosa li ve per les escates que sovint té sobre la closca.

Jordi Prieto

8

Visó americà eovison vison MamíferAlimentació i hàbitat: És un animal allargat i de potes curtes que pot arribar a 70 cm de llargada (inclosa la cua). És tot de color negre o marró molt fosc.

Es pot trobar en molts boscos de Catalunya, però on més li agrada viure és als marges de rius, on troba fàcilment el seu aliment: peixos i ocells. Es tracta d’un animal exòtic, és a dir, que ha estat introduït d’una contrada estrangera: és un animal americà que s’ha importat a tot Europa per criar-lo en granges i comercialitzar-ne la pell per fer-ne abrics. Alguns d’aquests animals han estat alliberats al medi natural i s’han adaptat bé al nostre país. El problema d’això és que perjudica altres espècies autòctones de Catalunya, ja que compe-teixen per l’aliment i l’hàbitat.

Xavier Larruy

Rata de claveguera Rattus norvegicus MamíferAlimentació i hàbitat: Aquest animaló el coneixeu molt bé per diferents motius. El teniu en dibuixos, en contes, en pel·lícules, etc. i des que la humanitat viu en pobles i ciutats sempre ha estat al nostre costat. Tot i això, és un animal perjudi-cial per a nosaltres. Té el cos allargat amb les potes curtes i una llarga cua sense pèl i és tot de color marró gris. Viu sobretot a les clavegueres de les ciutats i és transmissor de moltes malalties. Aquestes rates poden arribar a ser una plaga, ja que les femelles pareixen un cop al mes set o vuit cries i aquestes són fèrtils, i per tant poden començar a tenir cries amb només quatre mesos de vida.

La rata de claveguera s’alimenta de tot allò que es pugui mossegar i sigui orgànic, es mou de nit i viu sempre en grup.

Si en veieu, el millor que podeu fer és allunyar-vos-en i deixar-les en pau.

Mostela Mustela nivalis MamíferAlimentació i hàbitat: És un petit carnívor allargat i de potes curtes. El cos només arriba a fer 25 cm (amb la cua pot arribar als 32 cm com a molt). És de color marró per sobre i blanc per sota.

BLBNP

9

Libèl·lula Ordre Odonats InsectesAlimentació i hàbitat: Cavallets del diable, estiracabells, espiadimonis, helicòpters, damisel·les, cavallets de Sant Martí, parots, pixavins, tallanassos, flexos, agulles, ca-bots, són alguns dels molts noms que rep aquest insecte segons la comarca o poble on estigueu. És un insecte gros que fa entre 6 i 12 cm de llarg; té un parell d’ales grans i transparents que li permeten volar molt ràpid i anar endavant i endarrere i fins i tot quedar-se quiet a l’aire. Té dos ulls molts grans que li permeten veure-hi molt i molt bé.

Trobareu les libèl·lules sempre a prop de rius, buscant algun insecte per caçar i menjar. Quan són larves, viuen a dins de l’aigua si aquesta és ben neta i transparent.

Cucs de sang Família Chironomidae InsectesAlimentació i hàbitat: El cuc de sang és una larva d’una mosqueta petita. Com el seu nom comú indica, és de color vermell i té una llargada d’1 cm. Els mascles adults formen columnes a la vora de l’aigua per atreure les femelles. No piquen. Al parc n’hi ha molts i per això se’n fa un seguiment i control.

Es desenvolupa bé en aigües contaminades, on pot trobar-se en grans quantitats, encara que en aigües netes també n’hi podem trobar. Alguns viuen lliures reptant per sobre el fang, altres es fan una casa amb restes orgàniques en descomposició fent un llarg tub a les vores dels rius; també poden fer un estoig en forma de colze i l’enganxen amb fils de seda que fan en qualsevol pal que troben al riu. La dieta d’aquest cuc és molt variada. No li fa fàstic res: menja algues, fongs, bacteris, matèria en descomposició i fins i tot altres invertebrats.

Xavi Benito

Viu en molts llocs diferents: en boscos però també en camps de conreu, a prop de rius i fins i tot en jardins d’urbanitzacions o zones properes als pobles.Menja principalment ratolins, però també pot caçar cries de conill o d’ocell o alguna sargantana.

10

Cargols d’aigua dolça Família Physidae Mol·luscs

Alimentació i hàbitat: El cargol d’aigua dolça és petit (creix fins a 15 mm) i de color marró fosc. Viu en els rius que tinguin còdols i graves. Si voleu buscar-ne un, heu de mirar per sobre dels còdols submergits, on hi ha el seu aliment.

S’alimenta d’algues i restes de matèria orgànica que troba en els còdols.Flubbel Empire

Canya Arundo donax GramíniesDescripció i característiques: És una planta molt alta, amb una tija forta i robusta. Va ser introduïda i s’ha adaptat molt bé als nostres ecosistemes. Viu als voltants de pantans i basses i a les vores de rius. Els canyars que poblen molts trams dels nostres rius provoquen impactes negatius sobre els hàbitats de ribera. Actualment s’està tallant de molts indrets per afavorir les especies autòctones (plantes pròpies de la zona) que la canya ha desplaçat per la seva elevada densitat d’arrels.

Esbarzer Rubus ulmifolius RosàciesDescripció i característiques: És una planta coneguda per tothom per les seves punxes i també pel seu deliciós fruit, la móra. Té unes tiges llargues i arquejades que toquen a terra amb punxes fortes i abundants.

La trobem als marges de camins i camps i a les clarianes de boscos. Aneu amb molt de compte a l’hora de recol·lectar les móres, ja que podeu caure dins l’esbarzer i quedar ben esgarrinxats. A part de menjar-vos el fruit al moment de collir-lo, també podeu fer-ne una bona recol·lecció per elaborar melmelades, xarops, vins, licors, tints per a la roba, etc.

AEN

AEN

11

Boga Typha latifolia EspadanyesDescripció i característiques: La majoria de plantes d’aquesta família són força altes, poden fer més de 2 m. La boga creix en aigües dolces i poc profundes. La identificareu fàcilment quan vegeu l’espiga en forma de massa que recorda un micròfon de bastó. Té unes fulles llargues i estretes que es fan servir per teixir cistells.

Jonc boval Scirpus holoschoenus JuncàciesDescripció i característiques: Aquest jonc creix en llocs humits; es tracta d’unes herbes primes i allargades que fan 1 m d’alçada aproximadament i que formen grans mates denses de fulles cilíndriques i tiges punxegudes. Viu en zones inundables i tolera perfectament l’aigua salada del mar. Aquestes mates de joncs són el lloc perfecte perquè molts dels ocells del parc hi criïn els seus polls.

Lliri groc Iris pseudacorus IridàciesDescripció i característiques: Si esteu a peu d’aigua dolça i veieu una planta amb una gran flor groga (10 cm), podeu estar segurs que esteu davant d’un lliri groc. És inconfusible. Des de finals de març fins al juliol es poden veure els lliris amb la flor d’un groc intens i unes taquetes de color taronja. Les fulles són totalment verdes i llar-gues com espases, d’1,5 m de longitud. Aquestes plantes van molt bé per depurar l’aigua de forma natural.

AEN

AEN

12

Canyís Phragmites australis GramíniesDescripció i característiques: És una planta que viu en comunitats denses als voltants de pantans i basses i a les vores de rius. Té una tija llarga que pot arribar als 3 m d’alçada, tota recoberta per unes fulles llargues. Serveix d’amagatall per als animals que viuen a la ribera del riu.

Aquestes plantes van molt bé per depurar l’aigua de forma natural. A la part nord del parc se n’han plantades 8 ha que fan el tractament terciari d’una part de l’aigua de sortida d’una depuradora.

Gatell Salix atrocinerea SalicàciesDescripció i característiques: Abret d’aspecte arbustiu. És una planta típica dels boscos de ribera, de llocs humits en els fons de les valls i a prop dels torrents d’aigua. Les seves flors són petites i tenen un tacte molt suau a causa d’uns pèls fins que les recobreixen. És per aquest motiu que té el nom de gatell, és suau com el pèl d’un gatet.

Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica Alismatàcies

Descripció i característiques: Planta que creix en aigües poc profundes o en el fang de basses i rius d’aigües lentes. Fàcilment identificable per la fulla gran i ampla amb l’extrem punxegut. De juny a setembre es pot trobar florida, amb unes petites flors de només tres pètals de color blanc o a vegades amb tons rosats.

AEN

Wikimedia

13

Tamariu Tamarix sp. TamariusDescripció i característiques: Normalment es troba en forma d’arbust. Té unes fulles primes i estretes apinyades de color gris verdós amb unes branques llargues i flexibles. Quan floreix, s’omple de flors roses o blanques.

Viu a les riberes de rius i torrents i a prop de les costes perquè tolera els sòls salins.

Aloc Vitex agnus-castus VerbenàciesDescripció i característiques: Petit abret amb les fulles en forma de mà (aquesta forma de fulla es diu palmada), d’un to gris per sota i verd per sobre. A l’estiu, quan floreix, fa conjunts de flors liloses molt vistoses i aromàtiques. Es pot trobar en zones humides a la vora del mar. A l’hivern és difícil d’identificar perquè es de fulla caduca. Tot i que és picant, el fruit es pot menjar (quan és de color negre).

Real

itzac

ió: