BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

1

Treball Final de Grau

UNA APROXIMACIÓ A L’ELECCIÓ, DELIMITACIÓ i/o DEFINICIÓ DEL TEMA

(TASCA 1)

NOM: Blanca

COGNOMS: De Uña Martín

DATA naixement: 15/05/1985

MAIL: blancadum@gmail.com

TELÈFON: 675256881

Feina (tipus i hores): Estic buscant un treball de caps de setmana

Menció: No tinc cap menció

NOTA: Tot aquest seguit de preguntes tenen una intenció clara i has d’invertir el teu temps per a treure’n el

màxim profit. La finalitat d’aquesta seqüència d’interrogants no és només trobar respostes sinó fer èmfasi i

ser conscient del procés que es genera avançant en les preguntes. Has de ser conscient que al fer aquesta

tasca ja has començat el TFG.

1. Quina modalitat has triat: A o B? INTERVENCIÓ

2. Quin tema has triat del llistat? Si dubtaves entre varis (segur…), entre quins?

Dubtava entre l’estudi d’experiències d’escriptura creativa i aquesta de l’adaptació a

format digital. Els temes del llistat no em semblaven gaire clars.

3. Quines assignatures de la carrera has trobat més interessants, profitoses i/o t’han agradat

més? Per què?

De la Universitat de Granada:

• Literatura infantil y su didàctica (Juan Mata Anaya)

• Artes visuales y educación artística: (Joaquín Roldán)

De la Universitat de Barcelona (diplomatura - grup z - pas a grau)

• Didàctica de la matemàtica II

• Habilitats comunicatives

• Investigació educativa.

BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

2

4. En relació a la pregunta anterior, quins aspectes, qüestions, dinàmiques, etcètera et van

agradar més?

De la Universitat de Granada:

• Literatura infantil y su didàctica (Juan Mata Anaya). Vaig aprendre que la literatura

infantil no només era una cosa de nens, o que les coses sèries no només eren coses dels

adults. La il·lustració com a part del missatge. Va ser un trencament del concepte que

tenia dels llibres per a nens. Les seves classes eren com trobades d’idees, ens llegia

contes i fèiem debats. També vam posar en pràctica dinàmiques del tipus “El binomio

fantástico”, de Gianni Rodari, i altres estratègies d’escriptura creativa. Amb ell, podíem

emocionar-nos, ell ens recordava que érem lliures i que si connectàvem

emocionalment, no havíem de sentir-nos malament perquè les emocions son part de la

vida. Aquell nadal vaig llegir al menys 8 llibres relacionats amb la teoria de la literatura

infantil i la literatura en general, entre els quals: “Elegia a Gutenberg”, el futuro de la

lectura en la era electrónica de Sven Birkerts. Llegir el portafolis on line.

Vaig inspirar-me en aquesta assignatura per fer una petita programació a l’assignatura

d’habilitats comunicatives. “Me gusta” (Villamuza), és un bon exemple de com les

il·lustracions poden ajudar a connectar el nen amb el mon literari.

O Juul, un llibre per parlar del maltractament infantil.

• Artes visuales y educación artística: (Joaquín Roldán). Em va agradar molt treballar amb

tinta xinesa i amb arcel·la per treballar el contrast entre llum-ombra, espais oberts i

tancats i expressió artística. Vaig conèixer l’obra de Chillida, i els poemes visuals de Joan

Brossa. Però el que més em va agradar de tots els continguts va ser la dinàmica que

vam fer servir amb l’ús de la fotografia (Diálogo de imágenes), de fet, vaig començar

més dialogues dels que havia de fer perquè em va semblar una activitat molt

motivadora i per a mi era una mena de joc literari-visual. Fins i tot, a partir d’aquesta

assignatura, va canviar la meva forma de veure el mon.

Diàleg 1

(clicant sobre les fotografies, es poden llegir els comentaris que feia inspirada per la imatge)

BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

3

De la Universitat de Barcelona (diplomatura - grup z - pas a grau)

• Didàctica de la matemàtica II: (F.Javier Díez Palomar). Vaig aprendre sobre els grups

interactius, que els alumnes aprenien millor si treballaven en grups on els companys

tinguessin diferents nivells, i no cap amb la diversificació per nivells o capacitats. Em

va agradar molt perquè va ser una assignatura molt pràctica i molt útil. Ens va

ensenyar moltes coses noves que no sabíem com per exemple aspectes crítics sobre

les proves de nivell i les de PISA.

• Habilitats comunicatives: Va ser una assignatura també molt pràctica i la professora

ens va tractar molt bé, jo em sentia que tenia coses que aportar i que apreciava el

meu punt de vista, i llavors, participava més en classe. No ens va posar examen i això

ens va donar avantatges a l’hora d’aprofundir lliurement en la matèria. Fèiem

dinàmiques de grup a classe molt divertides i vaig fer un intent de començar a parlar

el català perquè em trobava molt recolzada.

• Investigació educativa. Tot i que només vaig tenir tutories perquè era l’extinció de la

diplomatura (els grups Z), les trobades amb la professora -no gaires- van estar molt bé.

Havíem de fer una proposta d’investigació -que jo vaig portar gairebé a la pràctica- i

un examen. Vam pactar les tutories per mail i jo vaig anar portant-li tot el que tenia.

Em va ajudar quant a l’estructura del contingut, i em va acompanyar a l’hora de fer

la meva primera aproximació a un projecte d’investigació. Em va agradar molt

l’experiència. La temàtica de la meva proposta era sobre el gust per la lectura i

l’hàbit lector d’uns alumnes de Secundària del meu institut de quan vivia en Estepona

(Màlaga).

5. Per què vas triar la carrera de mestre/mestra?

En el meu cas, és una història llarga però procuraré resumir-la. Vaig començar

dues carreres abans d’aquesta: dret i filologia hispànica. Amb la primera carrera, volia

canviar el món, amb la segona em vaig adonar que no podia canviar-lo però sí escriure

sobre ell. Totes dues em van agradar però hi havia alguna cosa que no funcionava bé dins

meu, una veu que em deia que no era el que buscava, i aquesta veu em va portar a una

petita crisi perquè no sabia que fer amb el meu futur ni què era el que estava buscant.

Després d’un any de reflexió, vaig comprendre que havia estat lluitant contra mi mateixa

perquè m’estava deixant anar per els prejudicis sobre la carrera d’Educació. Em vaig adonar

que vaig descartar la carrera des d’un començament perquè era una carrera “de retallar i

enganxar”, “molt fàcil”, “a on anaven a parar els que no arribaven a una bona nota a

selectivitat”, i volia agradar els meus pares amb una carrera “important” com dret.

BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

4

El meu pare és professor de literatura castellana (Batxillerat) en un institut de

Marbella (Màlaga) i la meva mare, professora d’anglès en secundària. Però el més curiós és

que no són els únics familiars que es dediquen a la docència: un germà del meu pare, que

és professor de la Universitat Politècnica de Valladolid, una germana de la meva mare que

és professora de secundària i el seu marit (mestre de primària) i també el meu cosí, que és

professor d’Universitat en Castelló. Fins i tot, el meu avi matern va ser el mestre d’un poble de

Valladolid. Tinc la sensació que durant l’adolescència vaig voler lluitar contra tots els valors

familiars en relació amb l’educació. Però, a mida que vaig anar superant aquesta etapa,

vaig anar reconciliant-me amb mi mateixa i amb la meva família. I a la fi, vaig poder

acceptar que era un món que m’agradava, del qual coneixia molt i que sabia que podria

fer coses petites per canviar una mica tot allò que no m’agradava del mon.

Considero que l’Educació és una eina imprescindible per al progres de la

Humanitat, per a la millora de les societats, però també crec que no s’ha adaptat gens als

temps, a més a més, ara, que tot va cada vegada més de pressa amb la societat de la

informació. De fet, el fracàs escolar es produeix per aquesta raó (hauria d’especificar sobre

què considero com a fracàs escolar perquè per a mi no només és l’abandonament escolar).

La introducció de les competències en la legislatura educativa vigent i la incoherència

d’aquestes amb el sistema d’organització general dels centres i amb l’estructura tancada

dels llibres de text fan totalment incompatible l’escola amb un aprenentatge significatiu. Per

aquesta raó, no puc visualitzar-me fent classes en cap escola de les que conec, sé que hi ha

una escola diferent que encara està en construcció, que només imaginem alguns utòpics

com jo, i és per això que voldria investigar. Vull canviar les coses, no deixant-me dur per

l’establert. Crec en les competències, en els treballs per projectes però no crec en una

escola tancada que no fa servir les noves tecnologies, que fa servir només un llibre de text,

que no educa emocionalment, que considera més important arribar a omplir un temari i no

cap els camins que es poden recórrer partint de les preguntes dels nens sobre el món que els

envolta, en definitiva, no crec en una escola eficaç que no estigui a l’abast dels infants i no a

l’inrevés. No sé si m’explico...

6. Quines actituds i aptituds creus que ha de tenir un mestre/una mestra?

Primer de tot, el més important, ha de ser vocacional. Quant a trets de personalitat,

ha de ser flexible, si és flexible segurament podrà acceptar que no és perfecte i serà humil.

També serà auto-crític i podrà fer auto-avaluacions i afavorir el cicle “acció-reflexió” per

optimitzar la seva activitat. Ha de ser una persona propera, emocionalment intel·ligent

BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

5

perquè els alumnes aprenguin d’ell, i ha de saber comunicar. Ha de respectar el silenci i fer-

lo servir, si sap escoltar-lo activament, també escoltarà els alumnes.

No puc evitar pensar en una persona que coneix els beneficis de la meditació i que

imparteixi les doctrines del budisme, però respectant qualsevol altra religió. Considero que

aquesta filosofia de vida pot aportar molt a la societat accelerada que vivim al segle XXI,

pot ser l’antídot de molts problemes.

7. En que pot ajudar-te el TFG en la teva formació com a futur mestre?

Si ha hagut alguna cosa que he trobat a faltar en la meva carrera és l’ús de les noves

tecnologies. Penso que aprendré a programar amb la pissarra digital i a fer-la servir, en

general.

8. En quines temàtiques o temàtica concreta podries/voldries situar el teu treball?

Veure punt 9.

9. Observacions /comentaris sobre la meva proposta

ACLARACIÓ: Lamento que hagi trigat tant en enviar aquesta pràctica, he estat esperant la resposta de

la mestra per veure si era viable. Ara tinc el vistiplau de la encarregada de l’aula encaix, Joana

Mariano, i també de la coordinadora de l’escola Pia Sant Antoni, Gemma Sabaté. Només he de

sol·licitar quins tipus d’activitats necessito per començar a fer les adaptacions (Veure apartat “criteris a

l’hora de fer les adaptacions”, al final d’aquest document).

La meva proposta consisteix en fer el canvi de paper a suport digital d’unes activitats

adreçades a alumnes amb necessitats educatives especials.

INTRODUCCIÓ:

Aquestes activitats estan adreçades a alumnes de primer i segon curs amb

necessitats educatives especials de l’Escola Pia Sant Antoni, on vaig fer les pràctiques III. La

persona que s’encarrega d’aquests grups (a l’aula encaix) és una mestra de cicle inicial que

es diu Joana i, tot i que ella no era la meva tutora i que tampoc estava en el grup que

m’havien assignat, vaig voler conèixer la seva implicació amb aquests alumnes. Vaig

aprendre molt de les dificultats, del ritme d’aprenentatge, de la part relacional de tots

aquests nens i em va suposar una experiència molt enriquidora. D’altra banda, la Joana em

BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

6

va mostrar un munt de programacions fetes per ella en suport paper que em van semblar

molt bé estructurades i adaptades al nivell. Em va semblar molt interessant el fet que hi havia

pissarra digital i li vaig preguntar que perquè no la feia servir. Ella em va contestar que no

tenia material i que encara no havia pogut aprendre a fer-la servir.

MOTIVACIÓ:

La meva intenció és adaptar aquestes activitats al suport digital i comprovar, amb

aquestes noves activitats, si hi ha alguna manera de fer millorar qüestions com la motricitat,

la bilateralitat, la interrelació emocional...

RECURSOS:

• El programa que faré servir és el SMART Notebook per a pissarra digital.

• Dossiers d’activitats de l’aula Encaix. Descartaré les activitats d’escriptura perquè

penso que és important treballar l’escriptura manual.

• Programació de la mestra: M’agradaria que puguin fer servir les meves activitats el

més aviat possible, per això aprofitaré per adaptar primer les activitats que la mestra

vol fer servir els últims mesos del curs.

• Alumnes: la intenció és adaptar aquestes activitats als alumnes que hi ha en aquest

curs als quals he pogut conèixer. Tindré en compte les dificultats dels perfil dels

alumnes

CRITERIS A L’HORA DE FER LES ADAPTACIONS:

• Tipus d’activitats:

o Activitats de relacionar: Paraules amb conceptes (frases), ortografia (b/v,

ll/y/i, etc).

o Activitats de completar amb una paraula

o Jocs (encreuats, jeroglífics, sopes de lletres, endevinalles, trencaclosques), el

que suposaria canviar l’estructura de l’activitat original.

o Activitats d’ordenar: de la lletra a la paraula, de les paraules a l’oració.

o ... Altres possibilitats que puguin sorgir al llarg de la intervenció.

• Característiques concretes dels alumnes (Dificultats1):

o Nens amb visió reduïda.

1 Gairebé tots els nens tenen problemes psicològics derivats de situacions de família des-estructurada, el dèficit d’atenció (en realitat, son nens que s’han deixat endur per una desmotivació prolongada) en molts casos en aquesta escola té molt a veure amb aquests problemes familiars. Molts d’ells necessitarien tractament psicològic però no el poden contractar per qüestions econòmiques.

BLANCA DE UÑA MARTÍN TFG TASCA 1

7

o Nens amb Dèficit d’atenció.

o Nens amb Dislèxia.

o Nens amb Asperger.

o Nens amb Autisme.

o Nen nouvingut de Pakistan.

o Nen amb problemes d’identitat.

• Adaptaré les activitats perquè tothom pugui fer-les, contemplant totes les dificultats i

fent activar mecanismes perquè cadascun millori les seves capacitats. Per aquesta

raó, aprofitaré les observacions que vaig escriure al meu diari de pràctiques sobre

aquest grup.