3reso

BIOLOGIA

i GEOLOGIAMarcel Costa, Marc Ferrer i Max Marco

unitatmodel

BIOLOGIA

i GEOLOGIAMarcel Costa, Marc Ferrer i Max Marco

3resoMarcel Costa

Marc Ferrer

Max Marco

BIOLOGIA

i GEOLOGIA

ndex

1 Lespcie humana i el medi .................................................. 8

2 Els ecosistemes .......................................................................... 36

3 La salut i la reproducci humana .................................. 62

4 La nutrici humana ................................................................... 88

5 Funcions de relaci ............................................................... 114

+1 Recopilaci i sntesi .............................................................. 140

English Vocabulary ................................................................ 152

TAULA DE CONTINGUTS

CONTINGUTS LECTURA

1 Lespcie humanai el medi

El sistema Terra Els processos geolgicsRepresentaci del relleu terrestreEls efectes de lacci humana sobre el mediLa contaminaci de laireLa contaminaci de laiguaEls recursos naturalsEls residus

El clima ideal es desplaa a Londres

2 Elsecosistemes

Descripci del medi: els factors ambientalsAdaptar-se o morirLevoluciMenjar o ser menjatSocis, amics i aprofitatsFuncionament dels ecosistemesCanvis en els ecosistemes al llarg del tempsFoc al bosc!La prdua de biodiversitatControl biolgic de plagues

Els oasis hidrotermals

3 La salut i la reproducci humana

Els nivells dorganitzaci en el cos humLa salut i la malaltiaEl sistema immunitariLa prevenci de les malaltiesLaparell reproductor masculLaparell reproductor femenLa pubertat i ladolescnciaLa formaci duna nova vidaSexe, sexualitat i contracepciMalalties de transmissi sexual

La mossegada mortal

4 La nutrici humana

La nutriciLaparell digestiuEls principals nutrientsLa digestiLa salut de laparell digestiuLaparell respiratoriPrincipals malalties de laparell respiratoriEl sistema circulatoriLa salut cardiovascularLexcreci

Diari de la Sandra

5 Funcionsde relaci

La funci de relaciEls rgans dels sentitsEl sistema nervisEl sistema endocrEl sistema locomotorSalut mentalLes addiccions

La dama descarnada

+1 Recopilacii sntesi

La sndrome de MinamataUna comarca amb nadons blausHamburgueses sostenibles?El dixid de carboniLoxigenEls productes qumics ms txicsLaprimament del nostre escut protectorVerinsEls rcords del cos hum

EL PERQU DE LES COSES PENSO I APRENC

HO TINC CLAR

Aigua acontaminada per clorurs

Tot est relacionatQuina forma t el Montseny?Alguns elements del relleuBioindicadors de la contaminaci de laireBioindicadors de la contaminaci de laiguaEls rius es netegen sols?Moltes fonts denergia per triarQu en fem, de les escombraries?Aiges contaminades

Autoavaluaci

El sl s un ecosistema? La llebre i el linxAdaptaci a la sequeraTots contra el foc!Limpacte ambiental de les nostres activitatsQu fem amb el xancre del castanyer?El cicle del carboni

Autoavaluaci

Com s la fecundacide leri de mar?

Interpretaci dun prospecteResistncia als antibiticsMs que germansHormones femeninesPrimers auxilisFimosi i circumcisi

Autoavaluaci

Com s el cor dun be? Sucres rpids, sucres lents i esportLndex de massa corporal (IMC)Obesitat i sobrepsLanmiaLa malriaLa grip espanyola del 1918Hematcrit, altitud i dopatge

Autoavaluaci

Com s un ull de bou? Una mica dpticaCajal contra GolgiBogeria i artEl funcionament del pncrees i la diabetisLarticulaci i les lesions ms freqentsAlcoholisme

Autoavaluaci

La nutrici humana

4CONTINGUTS

La nutriciLaparell digestiu

Els principals nutrientsLa digesti

La salut de laparell digestiuLaparell respiratoriPrincipals malalties

de laparell respiratoriEl sistema circulatori

La salut cardiovascularLexcreci

LECTURA

Diari de la Sandra

EL PERQU DE LES COSES

Com s el cor dun be?

PENSO I APRENC

HO TINC CLAR

OBJECTIUS

Encara que no tho sembli, en aquest precs moment tests nodrint. I no vol dir que estiguis menjant una galeta damagat del professor, sin que el teu cos est respirant, digerint ali-ment, repartint-lo pels teixits i excretant-ne els productes de re-buig. Tot aix s la nutrici, i la nostra vida depn del funciona-ment correcte daquests processos.

En aquesta unitat podrs:

Entendre com capta el cos les substncies que necessita per funcionar, com les transporta a tots els teixits i com ne-limina els productes de rebuig.

Conixer les malalties ms freqents dels aparells implicats en la nutrici.

Valorar quins sn els hbits nutritius saludables que ajuden a prevenir malalties.

Saber les conseqncies de les conductes de risc de con-treure malalties cardiovasculars i evitar els factors que les afavoreixen.

OBSERVA

Coneixes els sobrenoms dels personatges de la imatge?

Quines conductes poden fer que el nostre cos no tingui prou aliment? Quins hbits fan que els nostres pulmons no rebin prou oxigen? Quins riscos t una dieta descompensada?

MAPA CONCEPTUAL

ACTIVITATS PRVIES

1 A Catalunya, els darrers anys ha augmentat el nombre dadolescents que pateixen sobre-ps o obesitat. Quins en poden ser els motius? Saps quines malalties poden anar associades a lobesitat?

2 Laltre dia, lAnna va haver dajudar una companya seva que shavia desmaiat a classe. Alg va comentar que shavia aprimat molt, que sempre menjava sola i que sestava allant del seu grup damics. Qu li pot estar passant a aquesta noia?

3 Quan fas esport, el cor et batega ms fort i respires ms rpid. Quina utilitat t aquest fet?

4 Per qu si et poses la m al cor notes dos batecs i, en canvi, si et prens el pols al canell noms en notes un?

5 Al pare den Josep li han recomanat una dieta baixa en sal. Quin en pot ser el motiu?

6 Fixat que quan has begut poc o has suat molt, o b quan ests malalt, lorina s dun color ms groc. Quina explicaci hi dona ries?

aportar nutrientsal cos mitjanant

treure fora del cos els productes

de rebuig mitjanant

transportar nutrients als teixits i recollir-ne

els productes de rebuigmitjanant

inclou

glcids

lpids

protenes

cids nucleics

vitamines

aigua

sals minerals

oxigennutrients productes

de rebuigdixid

de carboni

urea

suor

La nutrici

aparell excretor

sistemacirculatori

aparell digestiu

aparell respiratori

teixits del cos

aparellrespiratori

aparellurinari

pell

t com a funcions

90

RECORDA

La respiraci cellular s un conjunt de reaccions qumi-ques que sesdevenen prin-cipalment als mitocondris de la cllula. A partir de la glucosa i loxigen, la cl lulafabrica lenergia que ne ces-sita i allibera aigua i di xidde carboni. De tot lUnivers conegut, la cllula s les-pai ms redut on tenen lloc un major nombre de reac-cions qumiques diferents. El conjunt de totes aquestes reaccions constitueix el me-tabolisme.

aparellrespiratori

aparelldigestiu

sistemacirculatori

aparellurinari

teixits del cos

CO2urea

urea

CO2

CO2

alimentO2

O2

O2

aliment

aliment

4

91

1. La nutrici

Concentrem-nos en les cllules del nostre cos; per exemple, en les neuro-nes del cervell, que estan molt ocupades treballant per poder entendre b aquest tema. Per funcionar, aquestes neurones necessiten energia, que obtenen principalment de la respiraci cellular. Per dur a terme aquesta respiraci cellular calen dos combustibles: oxigen i sucre. Per sort, tenim molt doxigen disponible a la nostra atmosfera, i lnic que hem de fer s captar-lo respirant. Ara b, la respiraci introdueix loxigen als pulmons i no pas al cervell. La sang ser lencarregada de portar aquest oxigen des dels pulmons fins al cervell. Pel que fa al sucre, ser captat a lintest i, anlogament, arribar fins al cervell grcies a la sang. Aquesta s la prime-ra part de la nutrici.

Amb loxigen, el sucre i els altres nutrients necessaris, les neurones faran el seu metabolisme per tal dobtenir energia i poder funcionar. Per, com qualsevol mquina, tamb generaran una srie de productes de rebuig que no podran acumular. Per tant, la segona part de la nutrici consisteix a eli-minar els productes de rebuig. Aquests passaran a la sang, que els portar als rgans que hauran dexcretar-los fora del cos: els pulmons, per al dixid de carboni, i els ronyons, per a la urea.

Aix, doncs, la nutrici implica quatre aparells o sistemes:

El digestiu, que capta laliment.

El respiratori, que capta loxigen i excreta el dixid de carboni.

El circulatori, que transporta els nutrients cap als teixits i en recull els productes de rebuig.

Lurinari, que fabrica lorina per eliminar la urea. Aparells i sistemes del cos hum

implicats en la nutrici.

faringe

esfag

fetge

duod

intestgros

estmac

pncrees

intestprimrecte

92

2. Laparell digestiu

Tens gana? Quan mengis calmars aquesta sensaci, per laliment que tentri per la boca encara trigar molt a arribar a les cllules de la resta del cos. En mastegar aquest aliment has iniciat un llarg procs, la digesti. Tot seguit aprendrs quins nutrients cont el que menges, i com sn i com funcionen els rgans encarregats de destriar-los i captar-los.

2.1 La boca i la faringe

La boca s la cavitat dentrada de laliment al tub digestiu. La capa de cllules que en cobreix linterior sanomena mucosa bucal. El sostre de la boca s el paladar, que s dur, i a la part posterior t lvula o campa